2

PUBLICACIÓN SEMESTRALDE LA CASA CATALANA

DE ZARAGOZA

DICIEMBRE 2016 - N.º 74Dirección:C/ Escosura, 38 A, local50005 ZARAGOZATel./Fax: 976 30 69 39E-mail: casacatalanazaragoza@gmail.comWeb: www.casacatalanazaragoza.org

Síguenos en:casacatalanazaragoza

@CasaCatalanaZgz

President en funsions i Director:Jordi Oriol i AndreuConsell EditorialJunta Directiva de la Casa CatalanaSecretaria: Montse Solsona MedranoCorrecció: Adela Giménez i ChuecaCol·laboradors:Montse Solsona, Adela Giménez,Manuel Medrano, Pablo ValdésFotografía:Manuel Medrano, Pedro E. del Campo,Albert Masquef y Montse SolsonaPortada: Littera

Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2ACTIVITATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Festividad de Santiago Apóstol . . . . . 3Diada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Renovación manto . . . . . . . . . . . . . . 3Casetas del Pilar . . . . . . . . . . . . . . . 4Ofrenda de Frutos - Pilar 2016 . . . . . 4Castanyada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Fetival de Villancicos . . . . . . . . . . . . 4Comida Federación . . . . . . . . . . . . . 4Dinar de Nadal . . . . . . . . . . . . . . . . 4Lotería Navidad . . . . . . . . . . . . . . . . 4La Casa Catalana también estuvo ahí .. 5

VIII Trobada Europea de ComunitatsCatalanes d l’Exterior . . . . . . . . . . . . 6

Les Entitats Catalanes de l’Exterior . . . . . 7Observacions de la Comunitat Catalana . 8Quin dia! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Curs de Català Pràctic . . . . . . . . . . . . . 9Pubilla i Hereu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Assemblea FIEC . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Elizalde Automóviles . . . . . . . . . . . . . . 16Receptes Culinaries d’ahir i d’avui . . . . . 17Travessera dels Petits . . . . . . . . . . . . . . 18

S U M A R I O

Impresión:Los Fueros, Artes GráficasMadre Sacramento, 46. 50004Zaragoza

Depósito Legal: Z-1591/92

Amb el suport de

Generalitat de CatalunyaDepartament de la VicepresidènciaAfers Exteriors i Cooperació

JORDI OR IOL i ANDREUPre s i d en t e n f un c i on e s

E D I T O R I A L

UN ANY MÉS..., PER NADAL

En arribar aquestes Festes Nadalenques, tornem la vista enrrera ianalitzem el temps passat, que amb l´ilusió de tots anem mantenin elcaliu necesari per reviure aquestas festes.

A lo largo de este año que termina, recordamos nuestras activida-des y la participación de la Casa en todos aquellos actos a los quehemos sido convocados. Los CALÇOTS y los CARACOLES comonuestras excursiones que nos resistimos a suprimir y que año a año,vamos manteniendo con la participación de más socios y amigos.

Durante todos estos meses hemos seguido con nuestras activida-des sociales (bailes, catalán, inglés, exposiciones, celebraciones) quede alguna manera, nos hacen sentir vivos, contra algunas adversida-des que con nuestro tesón, vamos salvando con el apoyo de todosvosotros.

Con el deseo de seguir contando con ello, la Junta Directiva enfunciones os desea

UN BON NADAL i FELiÇ ANy NOU

3

FESTIVIDAD DE SANTIAGO APÓSTOL

bro de Honor en el cual,desde hace décadas, se in-vita a firmar a personali-dades y amigos de la enti-dad y, en esta ocasión y sin

que lo su-pieran pre-viamente,el Presidente del Cen-tro, José Luis Váz-quez Rouco, invitó afirmar en él a loscuatro presidentesde Casas Regio-nales presentes en

la celebración, es decir losde Andalucía, Castilla-La Mancha,Madrid, y de la Casa Catalana. Elabo-raron los cuatro un texto conjunto y es-tamparon debajo sus firmas, pero estono fue todo.

A continuación, José Luis Vázquezles impuso a cada uno la insignia de

DIADA RENOVACIÓN MANTO

Coincidiendo con la festividaddel 11 DE SEPTiEMBRE, inicia-mos nuestra tradicional SEMANACULTURAL.

Tuvimos el acto institucional dela DiADA, y disfru-tamos de la exposi-ción de pintura denuestro socio, JoséLuis Urmán Camps,

El día 14, ennuestra sede, se pro-gramó Cine enCatalán, con la pro-yección de la pelí-cula Serrallonga,dirigina por EsteveRovira.

El día 16 tuvimos sardanas.y para terminar, compartimosmesa con pan con tomate y cava.

Como ya viene siendo habitual,asistimos al día grande de los Gallegosen Zaragoza. Empezamos con laMisa en la Parroquiade Santia-go, para se-guir uncompleto díade Fiesta, ensu sede de lacalle Santa in-és, con Comiday una muy bue-na sobremesa.

El día 24 de julio, en el que el Cen-tro Gallego celebró la Festividad deSantiago Apóstol por ser lunes el día25, tuvo lugar un emotivo acto de uniónfraternal. El Centro Gallego tiene un Li-

plata del Centro Gallego, con lo quequedan definitivamente selladas unasrelaciones que siempre han sido exce-lentes entre estas entidades. Ni que de-cir tiene que los cuatro presidentes asíhonrados expresaron su agradeci-miento por ambas distinciones y re-novaron sus votos de amistad con el

Centro Gallego de Zara-goza.

Después se celebró,en los salones del Cen-tro, una pulpada-laco-nada a la que asistimos

193 personas, siendo el broche de orola degustación de una exquisita quei-mada, sin que faltase el recitado del tra-dicional conxuro a cargo del Presi-dente, José Luis Vázquez.

Estuvimos en la Basílica del Pilar, parafestejar un año más a la Pilarica, quelucía el manto que la Federación deCasas Regionales le obsequió.

4

CASETAS DEL PILAR OFRENDA DE FRUTOS - PILAR 2016

Como en años anteriores, hemosparticipado en la MUESTRAGASTRONÓMiCA DEL PiLAR,ubicada en la Plaza de Aragón

LOTERÍA NAVIDAD

Con una veintena de comensales,celebramos nuestro tradicional DiNARDE NADAL, que con esmerada selec-ción el amigo Manel Ripoll nos llevó adegustar la típic Sopa de Galets y el Fri-candó, especialidades navideñas, quenos recordaron a nuestras comidas de in-fancia.

Al terminar se sorteó una hermosaCesta Navideña.

DINAR DE NADAL

COMIDA FEDERACIÓN

Con motivo de las fiestas del Pilar estuvimos en altradicional Ofrenda de Frutos con lasPUBiLLAS i HEREUS DE CATA-LUNyA y en la posterior recepcióndel Ayuntamiento, con el alcalde,Pedro Santisteve.

FESTIVALDE VILLANCICOS

El día 31 de octubre, organiza-mos la tradicional CASTANyADAcon la asistencia de una veintena desocios y amigos para degustar unosbuenos panellés y unas ricas casta-ñas.

CASTANYADA

Un año más y en el Salón de Actosdel Colegio Mayor Universitario Virgendel Carmen, se presentó la muestra de vi-llancicos de las Casa Regionales, que es-tuvo muy concurrido.

En esta ocasión, un grupo de socios,se atrevieron a participar, dejando a LaCasa Catalana, a la altura de las demás.

En la foto, la participación del gru-po de la Casa Catalana.

5

LA CASA CATALANA TAMBIÉN ESTUVO AHÍ

Chupinazo en la Casa de Navarra

¡VIVA SAN FERMÍN!

CENTRO SORIANO

CENTRO SORIANO

Montserrat Solsona con San SaturioEntrega Premios

Centro Soriano.Premio Moisés Calvo,a la pintora iris Lázaro Martínez.Al acto asistió Montserrat Solsona,en respresentación de nuestra Casa

HOGAR EXTREMEÑO

Els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre tingué lloc a Londresla Viii Trobada Europea de Comunitats Catalanes a l’Exterior.Com en anteriors edicions, la cita tenia com a objectius inter-canviar experiències, propostes de treball, informació útil per atots els Casals participants i establir lligams de col.laboració en-

tre tots qui arreud’Europa, treba-llem per a difondrela cultura catalana al’exterior i procu-rem mantenir unpunt de trobada en-tre nosaltres.

Enguany, l’or-ganització corres-pongué a CatalansUK, Casal Català a

Londres que amb la col.laboració de la Delegació del Govern dela Generalitat a la capital anglesa, elaborà un acurat i interessantprograma de sessions de treball i va procurar en tot moment queels assistents a la Trobada ens trobéssim “com a casa”.

Precisament, la primera sessió de treball tingué lloc a la seude la Delegació del Govern- carrer Fleet Street-, prop de l’em-blemàtic edifici on s’allotja la Cort de Justícia londinenca. Els te-mes a tractar foren les polítiques migratòries i el recolzament alscatalans a l’exterior, el Consell de les Comunitats Catalanes a l’Ex-terior i la presentació del nou Delegat del Govern al Regne Uniti irlanda, Sr. Sergi Marcen.

Aquesta primera presa de contacte clogué amb un sopar debenvinguda que la Delegació ens va oferir als assistents i al qualassistí la Consellera de Governació de la Generalitat, Sra. Me-ritxell Borràs.

Les altres sessions de treball es desenvoluparen a la ChesterRoom de l’Hotel Melià White House on vàrem allotjar-nos totsels participants.

DISSABTE 1 D’OCTUBRE, iniciàrem la trobada a les 9del matí amb unes paraules de benvinguda a càrrec de la Mari-na Falcó, presidenta de Catalans UK. A continuació, la Sra. Me-ritxell Borràs ens va oferir una sessió informativa sobre el nousistema de vot electrònic que es vol implantar a Catalunya pertal de, entre d’altres aspectes, facilitar la participació dels cata-lans que vivim fora en tots els processos electorals que hi tinguinlloc.

Abans de la pausa del migdia, també vam tenir una sessió in-formativa sobre el vot exterior i el registre dels catalans a l’ex-terior, a càrrec d’Antoni Montserrat, representant de la Federacióinternacional d’Entitats Catalanes i el primer taller sobre la sos-tenibilitat dels casals i el treball en xarxa. La impartició d’a-quest taller fou compartida per Daniel Giménez- consultor en tre-ball col.laboratiu- i Xavier Urbaneja- representant del Consell deComunitats Catalanes a l’Exterior i especialista en innovació-;ambdós ens aportaren consells molt interessants per a un fun-cionament eficient dels casals.

Havent dinat, vàrem reprendre les sessions de treball amb elsegon taller, dedicat a l’ensenyament del català a l’exterior.Hi intervingueren Elvira Ballesta del Casal de Brussel.les, Jor-di Gairín del Centre Català de Luxemburg, Sandra Buxaderas pel

VIII TROBADA EUROPEA DE COMUNITATSCATALANES DE L’EXTERIOR

Casal de Roma i Mª José Sánchez del Servei d’immersió i Aco-lliment Lingüístics del Departament d’Ensenyament de la Ge-neralitat.

Darrere d’una petita pausa, es va impartir el tercer taller a cu-ra de nou de Xavier Urbaneja i Jordi Giudicci (Catalans UK) quiens parlaren de les xarxes de professionals catalans a l’exte-rior com a exemple de catalans que fora de la nostra terra, hanassolit importants reptes a nivell professional.

Finalitzades les sessions de treball de dissabte, Catalans UKens havia preparat una divertida excursió pel centre de la ciu-tat en un dels típics autobusos londinencs de dos pisos, que peracabar de fer-ho més autèntic, va estar acompanyada per la ca-racterística pluja de Londres. En finalitzar el tomb en bus, totsels assistents vam compartir un sopar informar i un magnífic con-cert interpretat pel cantant català Jordi Ninus.

DIUMENGE 2 D’OCTUBRE, iniciarem la nostra feinaconnectant-nos via Skype amb Sergi Marzabal, creador de la pla-taforma virtual per expatriats catalans arreu del món- Catalansal Món- qui ens va parlar de l’ús de les xarxes socials com a ins-truments fonamentals per a donar a conéixer les activitats delsCasals al màxim possible de públic.

Després d’aquesta interessant sessió, tingué lloc el cinquè ta-ller sobre orientació i acollida a la nova emigració catalanaque tingué com a ponents a Marina Falcó, Antoni Montserrat iJosep Puigbó, president del Casal Català de Buenos Aires ambqui vàrem “xerrar” via Skype també.

Per acabar, Jordi Gairín i Antoni Montserrat ens parlaren dela nova Llei de Comunitats Catalanes a l’Exterior i de la reper-cussió que aquesta nova regulació tindrà tant pels casals de fo-

ra d’Espanya comdels que estem enterritori espanyol.

La Trobada fi-nalitzà amb un re-sum, un intercanvid’e-mails i la pro-posta de Berlín coma seu que prengui eltestimoni a Londresper a organitzar la

propera trobada i seguir compartint experiències, idees i projectesentre tots els Casals participants. Després d’això i del dinar a l’-hotel, cadascú començà a tornar cap al seu lloc d’origen amb pe-tons, abraçades amb tothom i de tothom i l’alegria d’haver-nostrobat i haver compartit tan bones experiències.

Fruit d’aquesta trobada també, ha estat la creació d’un grupde whatsapp entre tots qui vàrem ser-hi (Bilbao, Vitoria, Sevi-lla, Madrid, Saragossa, París, Luxemburg, Roma, Londres, Brus-sel.les, Grenoble, Berlín, Copenhaguen, Nantes, Austin, Ando-rra...) que ens permet estar “connectats” constantment i comentaral moment qualsevol novetat que ens afecti als catalans d’arreudel món, compartir documents i idees i comentar tot allò que aju-di a preparar Berlín 2017 i a millorar les “petites Catalunyes”que tenim escampades per Europa i per altres indrets del món iper què no dir-ho, a fer palès la dita “Podràs treure a un cata-là de Catalunya però mai no podràs treure a Catalunya d’un ca-talà”.

A D E L A G I M É N E Z C H U E C A

6

El Govern de Catalunya va presentar al Parlamentde Catalunya el passat mes de setembre 2016 l’avant-projecte de la Llei de la comunitat catalana de l’ex-terior, que substituirà la vigent Llei 18/1996 de relacionsamb les comunitats catalanes de l’exterior, i que es tra-mita pel procediment d’urgència. La finalitat d’a-questa Llei és la d’establir un marc normatiu que reguliles relacions entre el Govern de Catalunya i els catalansresidents a l’exterior, sigui en països estrangers o en d’al-tres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, i les se-ves entitats.

El Projecte de llei reconeix els ciutadans catalans re-sidents a l’exterior com a destinataris de l’obra de go-vern i les polítiques públiques de l’Administració de laGeneralitat i, en conseqüència, com a subjectes de dretsi deures en els àmbits en què la Generalitat té compe-tències. De fet, la norma fixa una política integral adre-çada a l’abordatge del fet emigratori, amb polítiques pú-bliques per acompanyar i assessorar la mobilitatinternacional dels catalans en el moment inicial, man-tenir el seu vincle amb Catalunya durant la seva esta-da a l’exterior i facilitar el seu retorn voluntari posterior.

La norma suposarà la derogació de la Llei de rela-cions amb les comunitats catalanes de l’exterior, de 1996,que havia quedat desfasada i no responia a les necessitatsactuals de la Catalunya Exterior. L’aprovació del Pro-jecte de llei respon a un compromís de l’Executiu queforma part del Pla de Govern 2013-2016.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la com-petència del Govern de Catalunya en relació amb els ca-talans residents a l’exterior. En aquest sentit, l’article 13determina que la Generalitat ha de fomentar els vinclessocials, econòmics i culturals amb les comunitats ca-talanes de l’exterior, a qui ha de prestar assistència. L’ar-ticle 7.2, així mateix, estableix que els ciutadans es-panyols residents a l’estranger que han tingut el seudarrer veïnatge administratiu a Catalunya, i els des-

LES ENTITATS CATALANES DE L’EXTERIORformulen les seves observacions sobre la futura Llei de la

Comunitat la Comunitat Catalana de l’Exterior

cendents que ho sol·licitin, gaudeixen de la condició desubjectes dels drets polítics que també tenen els catalansresidents al Principat.

La FiEC ha adreçat a tots els grups al Parlament deCatalunya un extens anàlisis del text proposat i ungran nombre d’esmenes al text que se sotmet a dis-cussió a la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament deCatalunya. Diverses entitats europees i americanes hancontribuït al text durant el procés de consulta obert perla FiEC. El text enviat figura com annex a aquest co-municat.

Per la FiEC les prioritats, no incloses a la llei de for-ma clara, són:

• igualtat de tracte entre els catalans residents a l’es-tranger i els residents a d’altres comunitats de l’Estat es-panyol com a beneficiaris de la llei.

• l’extensió als ciutadans catalans a de l’exterior detots els drets de caràcter social, sanitari i educatiu re-coneguts a la legislació espanyola i que no són neces-sàriament matèria competencial de la Generalitat de Ca-talunya encara que sí li correspongui, en molts casos, laseva execució

• Dret als serveis sanitaris públics en llurs estadestemporals a Catalunya sota les modalitats que s ’esta-bleixin.

• Dret a rebre l’ensenyament de la llengua catalanaa l’exterior tant per les persones en edat adulta com perles comunitats infantils.

• Dret a rebre informació sobre la realitat catalanamitjançant les emissions radiofòniques i de televisió dela Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

• Drets de les persones jubilades a rebre una atenciósocial i residencial a l’exterior.

Secretaria de la Federació Internacional d’En-titats Catalanes

7

A D E L A G I M É N E Z C H U E C A

PROGRAMA RESIDENTS A L’ESTRANGER - ESTIU ÉS TEU 2017

Em plau fer-vos arribar la informació del Programa Residents a l’estranger - Estiu és Teu 2017.Aquesta proposta està adreçada a la incorporació dels infants i joves catalans (de 8 a 16 anys) residentsa l’exterior a l’Estiu és Teu, programa de lleure per a infants i joves organitzat per l’Agència Catalanade Joventut. En concret, la proposta recollida en el document annex, fa referència a dos estades de lleu-re adreçades exclusivament als infants i joves catalans residents a l’exterior que permeten gaudir de lesactivitats programades, l’experiència de compartir l’estada amb altres catalans vinguts d’arreu del mónaixí com tenir espais lúdics de reforç de la llengua i cultura catalana.

Interesats tenim información del mateix al Casal

Després d’haver estudiat el text facilitat per la FiEC a ladarrera Trobada a Londres, i avançant que les propostesi esmenes que s’hi recullen ens semblen adequades i ajus-tades en la seva major part a a les necessitats de les nos-tres comunitats a l’exterior, per part del Casal Català deSaragossa es formulen les següents observacions:

1.- A la proposta d’esmena a l’article 4:Seria interessant que a l’apartat 2 del precepte s’incloguésde forma explícita la menció als descendents dels cata-lans residents a d’altres comunitats autònomes de l’Estatespanyol, igual que s’ha fet en l’apartat 1 amb les perso-nes residents a l’estranger, atès que aquesta omissió po-dria esdevenir un greuge comparatiu a l’hora de ser con-siderat “català de l‘exterior”.

2.- A la proposta d’esmena a l’article 5, paràgraf 3r:Si el Registre de Catalans i Catalanes Residents a l’Exteriors’adscriu a l’iDESCAT, el qual actualment depén del De-partament de la Vicepresidència i Economia i Hisenda, elfet de contemplar en el redactat proposat que un depar-tament diferent hi pugui tenir competències normatives,no podria donar lloc a un conflicte competencial entre dosdepartaments de la Generalitat?

Pensem en l’actual organització dels departaments de laGeneralitat de Catalunya, en la qual la competència sobreafers exteriors està atribuïda a un departament diferent alque s’ocupa dels temes relatius a economia i hisenda.

3.- Al redactat de l’apartat h) del paràgraf 2 de l’arti-cle 8:Aquest apartat hagués pogut cloure’s amb la frase “que lespermeti viure de forma digna”, per tal de fer més efectiuel dret social de les persones jubilades a una protecció in-tegral, especialment en casos de dependència.

4.- A la proposta d’esmena a l’article 14 en el seu apar-tat i):Es proposa el següent redactat:

“i) El suport, informació, assessorament i orientació a lespersones que arriben als països i territoris de l’Estat Es-panyol on existeixen comunitats catalanes de l’exterior,així com a aquells que sol.liciten informació prèvia a laseva sortida.”

D’aquesta manera es recull la referència a comunitats ca-talanes a l’estranger i a les que es troben en altres comu-nitats autònomes de l’Estat Espanyol.

Saragossa, 4 d’octubre de 2016

A D E L A G I M É N E Z I C H U E C A

OBSERVACIONS AL TEXTD’AVANTPROJECTE DE LA LLEIDE LA COMUNITAT CATALANA

A L’EXTERIOR

Quin dia!

Qui ens ho havia de dir que ens tractarien tan béi qui es podia pensar que ens divertiríem tant!Parlo com a portantveus del grup de teatreAmics del teatre de Llagostera el qual el formemgent ja una mica grandets d’ edat però joves d’ es-perit.Escric això per explicar-vos el nostre viatge al vos-tre casal de Saragossa. Hi vam venir per oferir-vosun recull de textos teatrals dels nostres escriptorsperò sense fer servir la memòria sinó gesticulanttotes les situacions dels textos.Tot va ser genial. Des d’ en Jordi Oriol, que va serl`artífex i el coordinador per tal de poder venir aactuar, com en Ramon que ens va preparar un be-renar/ sopar fantàstic com la resta de la gent queva col·laborar-hi per tal que el dissabte 29 d’ oc-tubre fos, per nosaltres, un dia especial un dia queno oblidarem em sembla que mai.De debò que no sabem com agrair-vos la vostrahospitalitat, el vostre bon fer, la vostra gran cor-dialitat. No us enganyo en parlem molt sovint d’aquest dia i la gent del nostre poble ens ho recordatambé sovint perquè saben que vam rebre un pi-ló de coses, totesboniques, totesprou inoblidables.Rebeu tota la gentdel casal el nostreagraïment i sobre-tot tu Jordi unesgràcies afegides.Us asseguro de totcor que tenim mol-tes ganes de tor-nar-nos a veure.Moltes i moltesgràciesUna abraçada ben forta de tot el col.lectiuAmics del teatre de Llagostera

8

9

CURS DE CATALÀ PRÀCTIC (UNITAT 23)

LA FORMACIÓ DE MOTS (II)

A D E L A G I M É N E Z I C H U E C A

En l’anterior unitat pràctica, vàrem tractar dels barbaris-mes i la composició com a procediments per a generar nousmots a la nostra llengua.

En aquesta ocasió, parlarem d’altres processos que tam-bé serveixen per a enriquir la nostra parla:

LES ONOMATOPEIESLes onomatopeies són paraules formades a partir de la per-

cepció acústica d’un so. Per exemple: provinents de crits d’a-nimals (piu-piu, mèu-mèu...), d’objectes (ping-pong, cloc-cloc,tic-tac...).

Algunes onomatopeis dónen lloc a verbs que designen elscrits d’alguns animals. Així, diem que el bou i la vaca mu-geixen (mu-mu), la lloca cloqueja (cloc-cloc), el gos borda(bub-bub)...

Les onomatopeis porten un guionet entre els dos mots queles formen.

ELS MANLLEUSTambé coneguts com “préstecs lingüístics”, són paraules

que s’han integrat en una llengua provinents d’una altra. Perexemple, el mot casino prové de l’italià.

La majoria de paraules del català són manllevades del lla-tí vulgar (cadira), del grec (botiga) i també algunes, tenen ori-gen germànic (zinc), de l’occità (bressol), del francès (menú),de l’anglès (futbol) i de l’italià (pallasso).

L’evolució social i l’expansió de les innovacions tecno-lògiques i d’altres tipus, implica que contínuament s’incor-porin nous termes a la nostra llengüa (xip, whatsapp, router,wi-fi...).

N’hi ha manlleus però als quals se’ls ha adaptat l’ortografiaper tal d’adequar-los a la pronúncia del català (vàter, brico-

latge...), d’altres en canvi, mantenen l’escriptura original (crois-

sant, mise-en-scéne...)

L’HABILITACIÓAquest procés consisteix a canviar la categoria gramati-

cal d’una paraula dotant-la d’un significat nou. Principalment,es produeix en noms i adjectius.

Exemples:De substantiu a adjectiu: color taronja, ser bleda, color

oliva...De nom propi a nom comú: un martini, una magdalena,

una xiruca...D’adjectiu a nom: un refrigerador, un impermeable...De verb a nom: el dinar, el sopar, l’enyorança, la re-

cança...De substantiu a verb: estiuejar, endiumenjar-se...Ara ja sabem que hi ha altres maneres diferents de crear

nous mots en la nostra llengua i també podrem detectar l’o-rigen de moltes de les que ja coneixem. interessant, oi?

Recordem que...

- En català s’escriuen amb A:ambaixadaavantatgesanefaavaluacióafaitar

- En català s’escriuen amb E:treballànecenyorarempararmeravella

El 23 de setembre d’enguany, l’institut Ramon Llull va fer públic els resultats de les proves dellengua catalana corresponents a la primera convocatòria i que, com vam informar-ne a l’anteriornúmero, tingueren lloc al llarg del mes de maig.

NIVELL EXAMINANDS APTESBàsic (A2) 4 4Elemental (B1) 4 3Intermedi (B2) 5 5Suficiència (C1) 20 5Superior (C2) 9 9

Queda palès que el nivell amb menys aptes ha estat el C1 (Suficiència) essent el de majornombre de persones inscrites per a fer la prova. En canvi, l’índex d’aprovats a la resta de nivellsha estat molt satisfactori.

RESULTATS PROVES DE CATALÀ 2016

Durante el penúltimo finde semana de octubre de esteaño, tuvo lugar en Puig Reig(pueblo de la comarca delBerguedá en la provincia deBarcelona), la proclamaciónde la “Pubilla y Herèu” deCatalunya 2016, cuya finali-dad es elegir, entre un grannúmero de candidatos, aquienes abanderarán nues-tras tradiciones y diferentesculturas por toda laComunidad Autónoma cata-lana y por otras del resto deEspaña. Como viene siendohabitual desde hace variosaños y gracias a la magníficarelación que existe entre elpresidente de la Casa catala-na Jordi Oriol Andreu y todala junta directiva que confor-ma la entidad del “Foment deles tradicións catalanes”(encargada de organizar ygestionar todo lo relacionadocon esta tradición), la Casa catala-na de Zaragoza, fue invitada a par-ticipar de forma activa en todos delos actos. En representación, via-jaron a Puig Reig El vicepresi-dente del casal Manel Ripollacompañado de la PubilletaCarla Moreno Semís y lamadre y abuela de la niña.

Durante todo el fin desemana, fueron numerososlos actos. Exámenes escritosy entrevistas orales quetuvieron que pasar todoslos aspirantes y en cuyo jurado estabanuestro amigo y vicepresidente del casal ManelRipoll. No cabe duda de que la Casa Catalana deZaragoza ocupa, hoy en día, un lugar importante enla voluntad de la organización de la junta directivaya que son varios los años en que viene participan-do como jurado durante la proclamación, lo cualnos llena de orgullo y agradecimiento. Además detodos los actos institucionales, también pudimosdisfrutar de una magnífica audición de sardanas,cena de gala, pasacalles con gigantes y visitaguiada por el pueblo de Puig Reig y su historia.Pasamos un fin de semana inolvidable. Vimos llorar

PUBILLA I HEREUde emoción, a los aspiran-tes, a los salientes y a losganadores, a los padres dealgunos de ellos y a algúnmiembro de la organiza-ción que se despedía aquelaño. También nos hicieronreír, bailar, cantar… Vimossalir a nuestra “Pubilleta”Carla Moreno, de una tartagigante desde el centro delsalón y delante de más de300 personas, lo que provo-có las risas de todos los pre-sentes. Un fin de semanaentrañable y divertido en elque las cuatro provincias denuestra Catalunya, se unie-ron una vez más, formandoun lazo de hospitalidad,reencuentro de culturas,admiración, respeto y orgu-llo de amar y sentir nuestraquerida tierra en todas susvariantes. Nosotros, desdenuestro humilde casal, estu-

vimos presentes en nombre detodos los catalanes que vivimosen Zaragoza. Queremos desdeaquí agradecer públicamente alpueblo de Puig Reig y a su alcal-de por su acogida, también y enespecial a todos y cada uno de losmiembros que forman la organiza-

ción del “Foment de lesTradicións catala-

nes” porsu buenhacer, suimpecab lehospitalidad,por contaruna vez máscon nosotros ysobre todo porser como son,por estar siem-pre ahí y porhacernos partíci-pes de todo ello.

10

11

12

13

14

Crónicade les Pubilles i Hereus

2015

15

Celebrada a Barcelona l'Assemblea Oberta anualde la FiEC i 20 anys de la fundació de la nostra Fe-deració

Assemblea oberta FiEC 2016El passat 28 de des-embre es va celebrar a Barcelona l'anual AssembleaOberta de membres i representants de comunitats ca-talanes de l'exterior adherides o no a la FiEC (Fede-ració internacional d'Entitats Catalanes). La trobadaha permés a membres d'entitats catalanes de l'exterior(de França, Bèlgica, Luxemburg, Mèxic, Dinamarca,itàlia, Alemanya, Argentina, Anglaterra, Madrid, Sa-ragossa) que es troben a Catalunya aquest dies poderreunir-se presencialment. A la reunió, retransmesa endirecte per streaming, si han connectat centenars decatalans de l'exterior (alguns dels quals han formulatpreguntes des de Brasil, Mèxic, USA i altres).

A l'Assemblea Oberta s'han exposat les grans lí-nies de treball de la FiEC per 2017 en àmbits com eldret de vot exterior, la futura Llei de la comunitat ca-talana de l'exterior, l'acollida de la nova emigració ca-talana, el creixement de les comunitats infantils a l'ex-terior, el model de subvencions públiques a les entitatsde l'exterior i altres). L'Assemblea va comptar tam-

ASSEMBLEA OBERTA ANUAL I 20 ANYSDE LA FEDERACIÓ INTERNACIONALD’ENTITAS CATALANES (FIEC)

Barcelona, 28 de desembre de 2016bé amb la presència de diputats i senadors dels grupsd'ERC i de la CUP.

Al final de l'Assemblea es va fer un acte de cele-bració dels 20 anys de la fundació de la FiEC. El car-tel commemoratiu d'aquesta efemèride és obra del Ca-sal Català de Saragossa.

Podeu trobar la presentació sobre les prioritats2017 de la FiEC (en format PDF) i veure el vídeo del'Assemblea tot seguit:

Assemblea oberta 2016

16

Elizalde ha sido una de las marcas másprestigiosas del automóvil en España,ocupa el 2.º lugar después e Hispano Sui-

da, en lo referido hasta el año de la Guerra Civil.

Su funfador, don Arturo Elizalde, desde siempresintió gran entusiasmo por el automóvil, que esta-ba en pleno auge. El 19 de abril de 1914, los bar-celoneses tuvieron ocasión de ver por sus callesuna nueva marca de coche, dentro de losactos celebrados en su presentación, elcoche subió al collado de Tosas cubiertode nieve, el Elizalde se aupó hasta la ci-ma, lo cual le dio a la marca buena pu-blicidad.

Al año siguiente en 1915, el rey Al-fondo Xiii probó un Elizalde conducién-dolo desde Madris hasta el puerto de Na-vacerrada quedando muy satisfecho,meses después el Rey visitó Barcelona, yla fábrica Elizalde donde adquirió uno desus coches paa uso personal.

En 1916 la marca logrço los primeroséxistos deportivos en la copa Cataluña,

ELIZALDE AUTOMÓVILESBarcelona, 1913-1927

PA B L O V A L D É S

logrando la medalla de oro, repitiendo el mismoéxito el año siguiente, siendo ganador absoluto desu categoría y conquistando otro oro. El año 1919Elizalde se presenta en el Salón internacional de Pa-rís, con el modelo T-48, de 60 cv y 8 cilindros, quele hacía un coche de lujo, el capot tenía una alturamayor que el de una presona, fue destacado por laprensa francesa como uno de los 5 mejores cochesdel salón, de este modelo se hizo una serie limita-da por su alto coste, medía 5,76 metros de largo, to-do ello resultó de gran promoción de la marca, es-te mismo año también se presentó en Barcelona elmismo año, junto a otros modelos como los reciénfabricados T-20, que se presentó en varias versio-nes, una de ellas fue bautizada como modelo “Rei-na Victoria Eugenia”, desde entonces la marca Eli-zalde pasó a ser proveedora de la Casa Real.

En los años siguientes Elizalde alternó los co-ches deportivos con varias carroceráis de turis-mo, fabricando también camiones y ambulanciasencargagas por países europeos, que estaban me-tidos en la Primera Guerra Mundial, llegando lamarca Elizalde la dalvación para los franceses du-rante y después de la contienda, además de servirde correo por toda Europa, como anécdota

Este Elizalde tiene 100 años

Coche Elizalde en el Rally de Sitges

17

R ECEPTES C ULINAR IES D ’AHIR I D ’AVUI

R ECETAS C ULINAR IAS DE AYER Y DE HOYM A N E L R I P O L L I C A L V E T

CREMA DE SETAS

Ingredientes (para 4-6 personas):1 Kg. de Setas variadas 1,5 L de Caldo (mejor de pollo ) 1 Cebolla 3 Dientes de ajo 150 cl. de nata líquida de cocinar Aceite, sal y pimienta negra.

Elaboración:Ponemos un poco de aceite en una sartén, cuando esté caliente,

añadimos la cebolla y los ajos troceados, salpimentamos. Cuandoveamos que la cebolla comienza a estar transparente, echamos lassetas troceadas, dejándonos alguna sin tronco para luego decorar.

Removemos durante 5 minutos a fuego medio, y a continuación,añadimos la nata líquida y luego el caldo. Cocemos durante unos20 minutos.

En una sarten aparte sofreímos pero sin aceite, unas semillas desésamo que echaremos sobre el resto.

Trituramos todo y servimos bien caliente colocando encima dela crema un champiñón (por ejemplo) sin el tronco.

POLLO A LA CERVEZA

Ingredientes (para 4-6 personas):1 pollo de 1,5 Kgs 1 cebolla grande 2 zanahorias 1 tomate 1 lata de cerveza aceite sal pimienta

Elaboración:Una vez el pollo troceado y salpimentado lo doramos en una sarten

con aceite. La cebolla , las zanahorias y el tomate se parten a trozos pequeños y se echan sobre el pollo . Lo freímos

todo junto durante unos minutos y a continuación echamos la cerveza .Lo dejamos hacer y cuando esté el pollotierno pasamos la salsa por el túrmix y servimos bien caliente.

Estamos ya en la época del año que apetecen más los platos de cuchara , y un poco más consis-

tentes . Pero sobretodo platos calientes.

Vamos a intentar en cada próxima revista dar con algunas recetas fáciles y sabrosas.

18

dels Petits

El ratolí PérezText: Enriqueta Capellades / Il·lustracions: Mragarita Ruiz / Edita: Combel Editorial

Recull: Montse Solsona i Medrano

nà del palau fet amb grans de moresc. I allà

va veure un ratolí que se’l mirava esverat.

—Surt, no est faré

mal —li digué el

príncep—. L’has fet

tu, aquest palau tan

bonic?

—Sí —contestà el

ratolì—, però a mi

no m’agrada gaire

perquè no brilla com

el teu.

El ratolí i el prín-

cep van ser molt

amics. Cada dia

jugaven al graner.

Un dia el príncep

intentà trencar una

avellana amb les

dents i, catacroc!,

n’hi va caure una.

A la mà del nen

brillava una dent

com una perla. El ratlí

la mirà encisat i exclamà:

—Oh amic! Si tingués més dents com

aquesta, faria un palau brillant com el teu.

—Això rai! —cridà el nen— Faré un

pregó perquè els nens et deixin sota el coixí

les dents que els cauen, i tu, a canvi, els por-

ters un regal.

—Com sabré quins nens són? —digué el

ratolí.

A questa és la història d’un ratolí

que no ha vist mai ningú; un rato-

lí màgic. Vivia al graner d’un

palau fet de petxines

de nacre, on tenia

tot de coses bones

per menjar.

Cada dia, quan

tenia la panxeta ben

plena, sortia a fer el

tafaner per les sale

del palau. Amagadet

en un racó, escoltava

embadalit una músi-

ca dolça, dolça...

Tot seguit, sortien

moltes dames i cava-

llers dansant al so de

la música. La sala,

plena de garlandes

de flors, il·lumina-

da amb llànties

daurades, semblava

un somni.

El ratolí Pérez, de tant badar en les festes

de palau, es tornà ambiciós i presumit; va

voler ser un ratolí important. I decidí de fer-

se un palau en un racó del graner.

Peró, amb què podria fer-lo perquè brillés

tant com aquell? El començà amb grans de

blat de moro; feia força bonic, però ell no

n’estava gaire satisfet. I veureu que...

En el palau vivia en rei amb un fill petit

Un bon dia elnen, jugant al grnaer, s’ador-

19

—Molt senzill, el pregó els

dirà que al vespre posin un

llum al finestró, i ja està!

I en arribar la nit, tot de fines-

trons del poble brillaven com

estrelletes d’or.

El ratolí Pérez reuní tots els

ratolins i els explicà el que es

proposava.

—Si m’ajudeu a repartir els

regals, farem una festassa amb

ball i coses bones per menjar.

Tots hi van estar d’acord.

Cada nit sortien els ratolins

amb un saquet ple de regals.

El ratolí Pérez en prenia un

i, de puntetes, entrava a la

cambra d’un nen adormit.

Agafava la dent de sota el

coixí i hi deixava el regal. En

acabat tots tornaven al gra-

ner amb un sac ple de dente-

tes nacrades.

I el ratolí Pérez va poder

fer el seu palau.

Arribà el dia de la festa,

ratetes i ratolins, molt

mudats, ballaven punteta i

taló fent-se gentils reverèn-

cies al so del llaüt, que toca-

va el príncep divertint-se de

bo de bo.

El ratolí Pérez diu que

encara viu al seu palau fet

de dentetes brillants com

perles.

Ningú no sap on és, però

ell continua deixant regals

sota el coixí dels nens.

Vins i cavesd’elaboracióartesana

Celler Carles AndreuSant Sebastià, 1943423 PIRA. Conca de BarberàTel 34 977 887 404www.cavandreu.cominfo@cavandreu.com

Premis

• GUANYADORS XII EDICIÓDEL TAST A CEGUESDE LA SOLIDARITAT ROTÀRIA

• ROSAT TREPAT BRUTVINARI DE BRONCEAl MILLOR CAVA ROSAT 2015