psicologia del...

EIX 1 Psicologia del desenvolupament

1

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT Bloc 1: CONCEPTES BÀSICS. HERÈNCIA I MEDI 1.1. Revisió de les diferents teories i models més rellevants en l’estudi de la

psicologia del desenvolupament. 1.2. Enfocament de la perspectiva cicle vital o Life – Span 1.3. Relacions que s’estableixen entre el desenvolupament biològic, cognitiu i social.

L’herència i l’ambient. La maduració i l’aprenentatge. Bloc 2: DESENVOLUPAMENT BIOPSICOSOCIAL I: PERÍODE PRENATAL I PERINATAL. EL NADÓ. 2.1. Desenvolupament prenatal i perinatal. Influències ambientals. 2.2. El nadó Bloc 3: DESENVOLUPAMENT BIOPSICOSOCIAL II 3.1. Primera infantesa (0-2 anys) 3.2. Segona infantesa (2-6 anys) 3.3. Edat escolar (6-12 anys) 3.4. Adolescència 3.5. Maduresa i senectut


2

Bloc 1: CONCEPTES BÀSICS. HERÈNCIA I MEDI 1.1. Revisió de les diferents teories i models més rellevants en l’estudi de la

psicologia del desenvolupament.

Psicologia humanista: Empatia. Es centra en els aspectes positius. Com es senten els nens? Comunicació. L’home és bo per naturalesa. Estudia cada una de les persones en el seu propi context.

Principis: - Interès per la persona concreta i no tant per lleis aplicables a tothom (ajudar –

realitat) - Vivències concretes de l’individu (aspectes conscients) - Queden exclosos els experiments. - Aspectes més significatius i positius de la persona (rendiment)

Autors: Maslow (Piràmide) i Rogers.

Psicoanàlisi: Busca l’inici del problema. Estudiar cada nen individualment, els seus traumes. La seva personalitat, el subconscient. Parteix dels processos inconscients de la conducta. Regressió en la vida de l’individu. Conducta humana com a resultat de conflictes infantils no resolts. Autors: Freud i Erikson Psicologia sociocultural: Aprenentatge significatiu (importància de l’entorn). L’aprenentatge és actiu. Coneixements previs, experiències anteriors, ZDP. Autors: Vigotsky, Bruner

AUTOREA-LITZACIÓ

COGNITIVES Desig de saber i

comprendre ESTÈTIQUES

Ordre, simetria i tancament

ESTIMA Èxit, aprovació, reconeixement

AMOR Afiliació, acceptació, pertinença

SEGURETAT Seguretat interna i externa, absència de perills

FISIOLÒGIQUES Fam, set, oxigen, sexe, calor


3

Psicologia ecològica: Importància dels diferents contextos en que es desenvolupa la persona (contextos que estan en altres contextos). Estructures jeràrquiques: Microsistema, Mesosistema, Exosistema i Macrosistema. Autors: Bronfenbrenner Psicologia conductista: Renyar els nens perquè aprenguin que davant aquesta acció negativa el resultat és negatiu cap a ells. La conducta humana es pot descriure a partir d’estímuls i respostes observables. E R Autors: Watson, Skinner, Paulov Psicologia cognitiva: Parlar, raonar el que ha passat. Estudia la ment dels nens. Encarregada de l’estudi de la cognició (accions d’emmagatzemar, recuperar, organitzar la informació). Té present els processos mentals d’ordre intern (memòria, motivació, percepció...) Autors: Piaget i Wallon 1.2. Enfocament de la perspectiva cicle vital o Life – Span

- Parteix dels anys 80 - Critica a la psicologia evolutiva tradicional:

o Primeres etapes o Caràcter restrictiu – evolució unidireccional – adolescència.

- Estudi més ampli i obert – tot cicle vital - No només entén que l’edat cronològica és l’explicació del canvi de la persona - El canvi es produeix en qualsevol moment i la durada pot ser variable. - Importància del treball amb les famílies com a mestres. Fins a quin punt la família

altera la manera de ser del nen.


4

- Capacitat adaptativa - Model SOC (Baltes et al., 1999):

o Selecció: l’objectiu de l’infant, el que escull. Biològica i pressions socials (família). Tipus de selecció:

Electiva: el nen escull davant un gran ventall de possibilitats.

Basada en pèrdues: escull entre poques opcions. o Optimització: fa referència als recursos que s’utilitzen per aconseguir

l’objectiu. o Compensació: fa referència a la resposta davant l’absència d’un mitjà, la

limitació o la pèrdua dels recursos o mitjans. Mètodes d’investigació en psicologia del desenvolupament.

- Tècniques per obtenir informació: o Observació sistemàtica, constant en l’entorn més natural del nen. o Resolució de problemes o Entrevistes (obertes, semiobertes o tancades) o Qüestionaris, tests, auto-informes... o Estudis de cas: ús de diverses estratègies anteriors. o Etnografia: estudi de cas però en la que tu participes en les activitats del

moment de la observació del nen.


5

- Tipologia de disseny: o Longitudinal: estudiar un grup d’alumnes durant uns anys fixes. Ex: de 6-12

anys estudio la comprensió lingüística amb els mateixos nens durant tots els anys. Vas analitzant aquests mateixos nens durant cada curs.

o Transversal: igual que el longitudinal però amb diferents nens. Agafes els

resultats de cada curs en aquell mateix moment.

1.3. Relacions que s’estableixen entre el desenvolupament biològic, cognitiu i social. L’herència i l’ambient. La maduració i l’aprenentatge.

- Herència

o Innat: que està constituït per totes les característiques que produeixen mutacions genètiques posteriors al moment de la concepció de l’individu.

o Congènit: que està format per totes les característiques que procedeixen de factors ambientals que actuen sobre el fetus durant la gestació.

En quant al codi genètic es pot diferenciar: o Continguts/ components tancats (ex: cervell, dues orelles, etc.) o Continguts/ components oberts (ex: llenguatge)

- Ambient:

o L’entorn social i material que envolta a les persones o Presència activa o Períodes crítics

- Canalització

o Primers trams del nostre desenvolupament més tancats. - Per tant:

o Life – span o Imperialisme cronològic

1r curs

2n curs

3r curs

4rt curs

...

RESULTATS 1r curs

2n curs

3r curs

4rt curs

...


6

- Maduració:

Desenvolupament d’una seqüència natural i universal de canvis físics i conductuals que inclou la disposició per dominar noves habilitats.

o Necessitat de la maduració per l’aprenentatge o L’aprenentatge els permet madurar

- Alteracions genètiques – factors cromosòmics

o Síndrome de Down

Trastorn genètic (cromosoma 21)

Discapacitat intel·lectual

Prevalença (1/800)

Patologies associades: discapacitats auditives, etc

Característiques físiques

o Síndrome de Turner

Trastorn genètic (un cromosoma X)

Característiques físiques: més petits i problemes renals i sexuals

Prevalença (1-2.000/2.500)

Complicacions mèdiques

o Síndrome de X Fràgil

Trastorn genètic (Cromosoma X)

Prevalença (homes = 1/4000; dones = 1/6000)

Característiques físiques

Trastorns associats

Complicacions mèdiques

o Síndrome d’Asperger

Trastorn del desenvolupament

Prevalença (3-7 -1000)

Característiques


7

Bloc 2: DESENVOLUPAMENT BIOPSICOSOCIAL I: PERÍODE PRENATAL I PERINATAL. EL NADÓ. 2.1. Desenvolupament prenatal i perinatal. Influències ambientals. Control del procés de creixement

L’organisme té una lògica biològica, una organització i un calendari maduratiu. (ex: Desenvolupament psicomotor), que va d’acord amb l’estimulació i interacció. Els gens són els encarregats de determinar l’arquitectura corporal i el calendari d’execució.

o Processos neurològics – hipotàlem o Processos hormonals – glàndula pituïtària

- Mecanismes endògens (interns). Ex: processos

neurològics i hormonals

- Mecanismes exògens (externs). Ex: alimentació. Tenen un pes molt important en el desenvolupament dels infants.

- Corba de creixement:


8

Desenvolupament del cervell

Cervell: posar en ordre la nostra percepció del món, els nostres processos psicològics. - Neurona 3 moments

Formació Migració Maduració – sinapsis

Connexions sinàptiques:

Parts del cervell: - LÒBUL FRONTAL: és el centre

motor, del llenguatge i del raonament.

- LÒBUL TEMPORAL: s’ocupa de la percepció auditiva, aprenentatge i memòria.


9

Desenvolupament prenatal

- Cariotip

22 cromosomes + 1 cromosoma sexual (XX dones; XY homes)

- Alteracions genètiques:

o Síndrome de Down o Síndrome de Turner

Desenvolupament prenatal Zigot a la cavitat uterina. Fases de la vida prenatal:

o Fase embrionària

Endoderm: sistema digestiu i circulatori

Mesoderm: ossos i músculs

Ectoderm: sistema nerviós o Fase Fetal


10

A partir del 6è mes el fetus ja té vida i podria néixer, però tindria les seves limitacions. - Avaluació prenatal:

o Síndrome de Down o Anencefalia: malformació del tub neuronal o Espina bífida.

- El part:

o Anòxia: voltes de cordó. o Lesions cranials: fòrceps

- El naixement:

o Infant prematur o Infant postmatur o Baix pes

- La primera transmissió ecològica


11

2.2. El nadó - Avaluació postnatal – Prova/Escala d’Apgar

- El naixement: conductes reflexes


12

Bloc 3: DESENVOLUPAMENT BIOPSICOSOCIAL II 3.1. Primera infantesa (0-2 anys)

1. Desenvolupament psicomotriu

- Implicacions psicològiques del moviment i de l’activitat corporal en relació entre organisme i l’entorn on es desenvolupa.

- Objectiu: control del propi cos fins ser capaç de treure’n totes les possibilitats d’acció i expressió.

- Desenvolupament en els dos primers anys:

o Totalment incontrolats o Moviments voluntaris i coordinats (braços i peus)

- Dues lleis:

o Llei cefalocaudal: control del cap cap a les extremitats. o Llei proximdistal: parts properes a l’eix vertical, al tronc.

- Fites més importants al llarg dels 2 primers anys:


13

- Primer any de vida (0-1)

Reflexos (reaccions involuntàries a estímuls diversos): succió, pressió, agafar... (0-3m)

Moviments voluntaris: control del coll (4m), agafar objectes amb tota la mà (5m)

To muscular: pot ajudar quan se l’intenta seure (5m)

S’aguanta sol i canvia de postura; desplaçament (7-8m)

Ús d’extremitats per comunicar-se: senyalar (8m)

Ús dels objectes per subjectar-se i posar-se de peu (10m)

En peu i primers passos amb ajuda o sense (12m) - 1-2 anys

Coordinació de mans

Control dels esfínters (2-3a)

Progressiva autonomia (pinça, menjar, neteja, joc...)

2. Desenvolupament cognitiu - Piaget: el coneixement es forma a partir de la interacció entre la dotació inicial que

posseeix l’ésser humà en néixer i l’entorn.


14

- El coneixement s’organitza en: o Esquemes reflexes: apareixen en el moment del naixement (ex: succionar

per trobar aliment) o Esquemes d’acció: actuació que va dirigida a un fi; es cerquen respostes a

les pròpies necessitats. o Esquemes conceptuals o operacions mentals: accions simbòliques, són més

tardans i mitjançant aquests el nen es representa mentalment l’acció. - Etapes del desenvolupament cognitiu:

o Període sensòrio-motor (0-24 mesos) o Període pre-operatori (2/3-6 anys) o Període operacions concretes (6-12 anys) o Període de les operacions formals (12-16 anys)ç

Estadi 1: Exercici de reflexos innats (0-1 mes) Ex: Reflex de prensió i de succió Estadi 2: Reaccions circulars primàries (1-4 mesos) L’infant té l’estadi 1 adquirit i les va repetint.

Són esquemes simples – adquirits a partir d’exercitar els reflexos-, que han estat descoberts per atzar i es realitzen de manera rutinària sempre en relació al propi cos. En aquest estadi es donen les primeres coordinacions: motrius (prensió-succió) i intersensorials (mirar-escoltar; mirar i agafar) Estadi 3: Reaccions circulars secundàries (4-8 mesos) R.C Secundàries: la interacció ja es sobre el medi (les relacions no es centren només sobre el propi cos). Conductes semi-intencionals. Es creu que adquireixen aquesta conducta per error. La conducta està orientada cap aconseguir un cert “espectacle”. Ex: escoltar el so del sonall o el moviment i so del mòbil, sempre provocat per l’axxió coordinada del propi infant. Dos avenços: Imitació adults (repertori conductual) i Busca objectes (una part visible)


15

Estadi 4: Combinació d’esquemes secundaris (8-12 mesos) Inici clar de la intencionalitat. Per Piaget és el criteri per reconèixer l’ “inici de la intel·ligència”. Ex: corda per agafar objecte Exploració intencionada dels objectes Conservació d’objectes. Error: si sempre amaguem un objecte sora un altre mateix objecte, quan el canviem de lloc, l’infant només el buscarà sota el primer objecte on l’havíem amagat. Estadi 5: Reaccions circulars terciàries (12-18 mesos) S’inicia un procés d’experimentació/recerca de la novetat en relació al comportament dels objectes. Casualitat relativa. Conservació objectes establerta. Error estadi 4 assolit. Estadi 6: Coordinació d’accions i combinacions mentals (18-24 mesos) A partir de l’experiència sobre els objectes – en els estadis anteriors – elabora el seu coneixement sobre les relacions espaials i causals dels objectes. INICI DE LA REPRESENTACIÓ SIMBÒLICA: pot representar-se mentalment el comportament dels objectes i anticipar-lo. No cal que faci servir conductes d’assaig-error. Joc simbòlic. Llenguatge (Ex: objecte en una caixa; arrossegar una caixa de cartró – llenguatge)

o El nen és capaç de repetir accions que provoquen espectacles interessants. o El nen és capaç d’anticipar resultats de les seves accions o Exploració activa. Acció progressivament més intencionada i orientada a un

objectiu. o Reaccions circulars:

Primàries: innates

Secundàries: adquirides

Terciàries: actuacions sobre l’entorn. Piaget partia del que observava a simple vista. Els sentits permeten estar en contacte amb el medi. No contemplava els sentits. - Desenvolupament de les capacitats perceptives:

o Vista:

Sentit menys madur (connexió entre ulls i còrtex visual en el no nat). Fixen la mirada en el que veuen.

o Audició:

Tercer trimestre embaràs.

Especial interès per la veu humana

Als 6 mesos = adult (aprox.)

o Sensibilitat tàctil


16

o Sensibilitat olfactiva.

o Gust:

Preferència al gust dolç

o Sensibilitat vestibular

Capacitat per detectar la gravetat i el moviment del nostre cos

3. Desenvolupament del llenguatge - El llenguatge s’identifica amb pensament. L’adquisició del llenguatge permet

desenvolupar el pensament, que en gran mesura és verbal. - El llenguatge permet:

1. Descriure el que es fa 2. Planificar el que s’ha de fer 3. Interpretar el que es fa 4. Regular i controlar el comportament

- S’anomena desenvolupament del llenguatge al procés mitjançant el qual els éssers

humans adquireixen la capacitat de comunicar-se verbalment. Aprendre a parlar exigeix al nen la capacitat d’expressar continguts de formes lingüístiques convencionals i de manera apropiada al context (Bloom i Lahey, 1978). Això exigeix anar dominant les dimensions del llenguatge:

Contingut (semàntica)

Forma (fonologia i morfosintaxi)

Ús de la llengua (pragmàtica) - Etapa pre-lingüística:

EDAT ÀMBIT (subàmbit)

Primers dies Plor no diferenciat

1 mes Primers sons: plors, rots, gemecs, etc.

2 mesos Plor diferenciat

3 mesos Sons simples (aaa)

6 mesos Joc amb sons (copien sons de la gent que els rodeja) Balbuceig (consonant + vocal; ma – ma... “m”, “p” + “a”

11 mesos Primeres paraules (monosíl·labs repetits: papa, mama, tata Onomatopeies (bub-bub; pi-pi)

12 mesos Holofrase (una paraula: una frase) “aigua”

18 mesos Jergas expressives (parlar amb sons)


17

- Etapa lingüística:

EDAT ÀMBIT (subàmbit)

21 mesos Primera frase de dos paraules (S+P)

24 mesos Frases de diverses paraules

- Extensió del vocabulari:

o 13-18 mesos: 50 paraules o 30 mesos: 500 paraules

4. Desenvolupament de la personalitat

Freud: - Allò: part més innata. Allò que realment vol - Jo: allò que l’infant obté o té. - Superjò: família, escola... el raonament en si.

- Teoria psicosexual:

o Fase oral (0-12 mesos) o Fase anal (12 mesos – 3 anys) o Fase fàl·lica (3-6 anys) o Fase de latència (6-12 anys) o Fase genital (pubertat – edat adulta)

o Fase oral (0-12 mesos)

Plaer a la boca

o Fase anal (12 mesos - 3 anys)

Plaer a l’anus

Control d’esfínters

Control vesical. Enuresi

5. Desenvolupament socioafectiu - La vida social i emocional dels infants.

- Aferrament – vincle emocional més fort

o Proporcionar seguretat emocional. o Li proporciona benestar incondicional.

- Manifestacions:

o Buscar i mantenir la proximitat. o Resistir-se a la separació o Explorar l’entorn amb la base d’aferrament o Busca el benestar emocional en la relació

Etapa pre-genital


18

- La relació amb els no iguals: o Plor i satisfacció (0m) o Somriure social (6set.) o S’entristeix quan la mare no està amb el nen (2m) o Emocions bàsiques (alegria, tristesa, interès, etc.) o Incrementa la freqüència del somriure (3-6m)

- La relació amb els iguals:

o Des dels 6 mesos: busquen cridar l’atenció i iniciar la comunicació (tocant, vocalitzant, mirant, somrient...)

o A partir dels 9 mesos: augmenta la freqüència i la intencionalitat, responen a les iniciatives dels altres. Les interaccions són al voltant d’objectes o joguines que manipulen i s’intercanvien. Precisament la possessió d’objectes és la principal font de conflicte. Predomina el joc en paral·lel.

o Als 18 mesos: s’inicia el joc simbòlic. Disminueix el joc solitari. o Abans dels 24 mesos: els nens es relacionen amb grups molt petits,

normalment parelles. o A partir dels 2 anys comencen a jugar en grups més nombroses i a expressar

clares preferències per jugar amb companys del mateix sexe. Erik Erikson (1902-1994) – desenvolupament psicosocial pioner en la perspectiva del cicle vital. o El jo de cada persona es forma a través de la relació d’aquesta amb una

xarxa de relacions humanes. o La personalitat psicosocial es desenvolupa travessant vuit crisis. o La resolució positiva a cada crisi dependrà de la qualitat de relació entre el

“JO” i les persones significatives de l’entorn social. Crisis d’Erikson (0-2/3 anys) 1a (0-12 mesos) Confiança bàsica amb el món vs Desconfiança Virtut: Esperança / Confiança 2a (1-2/3 anys) Autonomia vs Vergonya i Dubte Virtut: Voluntat

6. Atenció precoç i els seus determinants Atenció precoç a infants de risc en el desenvolupament “L’atenció precoç és el conjunt d’intervencions dirigides a la població infantil de 0-3/6 anys, a la seva família i a la resta del seu entorn, que té per objectiu donar resposta el més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten aquests infants amb trastorn en el seu desenvolupament o que tenen risc de presentar-los. Aquestes intervencions, que han de considerar la globalitat de l’infant, han de ser planificades per un equip de professionals d’orientació interdisciplinar”.


19

- Els Centres de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAPS) o Funcions:

Avaluació global de l’infant i la seva família: diagnòstic.

Informació, orientació, suport i assessorament a la família.

Atenció terapèutica a l’infant de forma individualitzada.

Orientació i suport a les escoles d’educació infantil.

Seguiment de l’evolució de l’infant.

Col·laboració en programes de prevenció, recerca i formació.

psicologia del...

Documents