DistricteUniversitarideCatalunya

Proves d�accés a la Universitat. Curs 2006-2007

VolumSèrie 2

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu els dos exercicis que conté cadascuna.Presenteu ordenadament els vostres escrits grapats al quadern de respostes. Situeu la

resolució tridimensional, si la realitzeu, sobre una base transportable, a la qual heu d’adhe-rir el vostre codi de barres. Presenteu, també, tots els esbossos que hàgiu fet i adheriu-hisempre el vostre codi de barres.

OPCIÓ A. Estructures

Exercici 1[3 punts]

Llegiu el text d’Arnheim sobre el concepte d’estructura en general i observeu tambéles imatges en què es mostren diferents formes de creixement estructural:

Tota estructura consta de tensions dirigides. La interacció d’aquests vectors crea laxarxa de relacions que l’estructura entreteixeix per construir un tot. Les tensions d’ener-gia interactuen a l’interior de l’estructura i l’equilibren. L’equilibri de cadascun dels vec-tors apunta a limitar l’estructura al mínim de tensió que pugui tolerar. Però no tots elsvectors són constructius. Alguns actuen destructivament, pertorbant l’estructura mit-jançant l’aplicació de la força equivocada en el lloc equivocat o en la direcció incorrec-ta. Desestabilitzen l’equilibri del tot i generen tensions que lluiten a la recerca de l’ajust[…].

Tant psicològicament com físicament, tota estructura es concentra en un centre. Enel cas més simple, el centre el proporciona explícitament una persona, una entitat o—en l’organisme— un sistema nerviós. El govern central controla el funcionament deltot, la qual cosa manté l’entitat unida i en equilibri. Més comunament, cada componentdel tot posseeix les seves pròpies capacitats i idiosincràsies, i l’art d’aconseguir un fun-cionament perfecte consisteix a disposar-les i utilitzar-les, totes, de manera que el seu rolconcordi amb el lliure exercici de la seva naturalesa.

Un bon artista obté aquesta fita en el seu treball com un autòcrata incontestat,inventant i ordenant el seu material de manera que cap vector destructiu provoqui limi-tacions inadequades ni en distorsioni l’estructura.

Traducció feta a partir del text deRudolf ARNHEIM. El quiebre y la estructura: Veintiocho ensayos.

Barcelona: Andrés Bello, 2000, p. 15 i 27

IMATGE 1. Dibuix d’un mur d’estructura de cèl·lules.

IMATGE 2. Dibuix d’un segment de l’ala d’una libèl·lula.

IMATGE 3. Dibuix de la biga Warren, utilitzada en la construcció de ponts.

IMATGE 4. Dibuix de la secció transversal de l’os metacarpià del voltor.

2

IMATGE 5. Dibuix d’un roure.

IMATGE 6. Dibuix de les nervadures d’una fulla d’auró.

A partir del text i de les imatges, escriviu un petit assaig en el qual manifesteu la vos-tra opinió sobre aquest tema. Per a fer-ho, podeu reflexionar sobre els punts següents:

— Les accions de força, equilibri i tensió en l’estructura.— Les relacions entre el centre i els límits de l’estructura.— La importància de l’estructura en l’obra escultòrica.

Exercici 2[7 punts]

Dueu a terme una proposta personal que tingui en compte l’espai i les relacionsentre aquest i l’escultura. Podeu partir dels conceptes d’equilibri, tensió, força, centre,articulació o d’altres que, presents en el concepte d’estructura, us ajudin a transmetre elvostre pensament estètic. Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

— Feu apunts preparatoris.— Escolliu un material o diversos materials de treball senzills que us ajudin a cons-

truir la vostra proposta.— Construïu la vostra proposta amb precisió.— Exposeu per escrit les raons que us han portat a plantejar la situació espacial que

heu decidit (punts de vista de la peça, ubicació en la galeria o en l’espai urbà,etc.).

3

OPCIÓ B. Constructivisme

Exercici 1[4 punts]

Llegiu atentament el text següent:

En rebutjar l’estètica, els constructivistes havien de fixar-se un nou objectiuque es desprèn lògicament de la mateixa idea del constructivisme, és a dir, un objec-tiu utilitari. Per construcció entenem generalment una instal·lació material d’un gèneredeterminat, proveït d’un o altre caràcter utilitari en absència del qual perd tot sentit.

Però els constructivistes russos, que de cap manera volen passar per artistes i quees van enrolar a la guerra «contra l’art» sota les seves formes típiques, de museu, es vanaliar amb la tècnica, l’enginyeria i la indústria sense posseir els coneixements específicsnecessaris i romanent en el fons d’ells mateixos com a artistes per excel·lència. Aquest ésel motiu pel qual l’objecte constructivista ha adquirit la forma d’imitacions ingènues idiletants de construccions tècniques, imitacions que no van enlloc, només a una vene-ració hipertrofiada de l’industrialisme del nostre segle.

Construccions d’aquest gènere no poden considerar-se ni com a models, ja que noconstitueixen projectes d’instal·lacions tècniques, sinó que són objectes totalment autò-noms, justificables únicament des de criteris artístics. Els seus autors romanen fona-mentalment com a «estetes», campions de l’art «pur», sigui quin sigui el seu disgustdavant d’aquests epítets.

Traducció feta a partir del textd’A. GONZÁLEZ GARCÍA, F. CALVO SERRALLER i S. MARCHÁN FIZ.

Escritos de arte de vanguardia 1900/1945. Madrid: Turner, 1979, p. 283

Comenteu breument el text i responeu a les qüestions següents:— Expliqueu l’aportació del constructivisme a l’escultura del segle XX.— Descriviu les característiques estètiques de l’escultura constructivista.— Podeu fer referència a altres artistes del moviment constructivista i podeu com-

plementar el vostre escrit amb comparacions d’actituds i moviments precedentsde l’escultura fins a l’actualitat que creieu que poden haver estat continuadors deposicions constructivistes.

4

Exercici 2[6 punts]

Des de la vostra contemporaneïtat i basant-vos en els aspectes que caracteritzen elmoviment constructivista, feu un projecte escultòric titulat Homenatge al constructivisme.Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

— Seleccioneu el material amb el qual voleu treballar, tenint-ne en compte lescaracterístiques físiques.

— Escolliu el motiu de representació i interpreteu-lo lliurement.— Feu apunts preparatoris.— Construïu la vostra escultura.— Indiqueu la ubicació on situaríeu la vostra peça.

Les imatges següents us poden ajudar a recordar l’estètica del constructivisme.

IMATGE 1. Monument a la Tercera Internacional (1920), de Vladimir Tatlin.

5

IMATGE 2. Spirit (1952), d’Anton Pevsner. Maqueta d’un monument simbolitzant l’alli-berament de l’esperit. Bronze, 472 � 465 � 310 mm.

IMATGE 3. La Croix ancrée (1933), d’Anton Pevsner. Materials diversos, 84,6 cm de llarg.

6

IMATGE 4. Letatlin (Makholet) (1932), de Vladimir Tatlin. Fusta, metall i os de balena.

IMATGE 5. Cap núm. 2 (1916), de Naum Gabo. Planxa de ferro.

7

L�Institut d�Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l�edició d�aquesta prova d�accés

DistricteUniversitarideCatalunya

Proves d�accés a la Universitat. Curs 2006-2007

VolumSèrie 1

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i resoleu els dos exercicis que conté cadascuna.Presenteu ordenadament els vostres escrits grapats al quadern de respostes. Situeu la

resolució tridimensional, si la realitzeu, sobre una base transportable, a la qual heu d’adhe-rir el vostre codi de barres. Presenteu, també, tots els esbossos que hàgiu fet i adheriu-hisempre el vostre codi de barres.

OPCIÓ A. Comunicació

Exercici 1[4 punts]

Observeu les imatges següents, en què es mostren obres de l’escultor Siah Armajani(Teheran, 1939).

IMATGE 1. L’art de fer ponts, 3 (1987-1988). Fusta de balsa pintada, cordill i maó,62 � 178 � 14,5 cm.

IMATGE 2. L’art de fer ponts, 5. Pont peatonal de Münster (1987-1989). Fusta de balsa pin-tada, cordill i maó, 47,5 � 183 � 18 cm.

IMATGE 3. Racó de carrer, 8 (1994). Tècnica mixta, 39 � 18,4 � 51 cm.

2

IMATGE 4. Diccionari per construir. Casa sota pont (1974-1975). Tècnica mixta, 26,5 �12,8 � 37,4 cm.

IMATGE 5. Carrers, 49 (1992). Alumini anoditzat, llautó, plexiglàs, acer inoxidable, fustai plàstic, 298,6 � 240 � 216 cm.

L’obra d’aquest escultor iranià, resident als EUA, aporta un component utilitari ala funció estètica. No obstant això, la sintaxi que utilitza pot resultar enganyosa, ja queexisteixen punts en els quals no s’hi pot penetrar o que no tenen cap funció evident.Quan entra en joc la imaginació, l’obra es converteix en metàfora. Això ocorre amb lasèrie Diccionari per construir, les maquetes de ponts, els carrers i els elements.

3

Llegiu atentament el text següent:

La comunicació és una de les obsessions més estables d’Armajani. És un aspecteque marca la construcció dels seus ponts, concebuts per a establir contactes entre duesàrees, o també les seves formes escultòriques abstractes, que de manera més foscaal·ludeixen a la relació entre dos elements formals contraposats (de qualsevol tipus: ver-tical/horitzontal, transparent/opac, cúbic/lineal, expandit/concentrat…). Armajani vatrobar un model que sintetitza art públic i vocació comunicadora en les obres dels artis-tes soviètics. D’aquests va treure el precedent de la síntesi entre funció i comunicació,però també un diccionari de formes i una utilització simbolista d’aquestes amb les qualscombrega, segurament perquè també sent el poder que emana de certs aspectes abs-tractes […].

A través de l’obra d’Armajani es veu de manera contínua la preocupació per a esta-blir una síntesi entre elements oposats. Les seves primeres obres tenien plantejamentspropers a l’art conceptual, i les seves energies inicials es van canalitzar cap a la creacióde projectes utòpics que tractaven de demostrar la possibilitat d’aconseguir un resultatirracional a partir d’aplicacions de la lògica. A partir de finals dels seixanta comença aplantejar un conjunt de ponts, primer com a projectes sobre el paper i més tard coma construccions reals però impracticables. Els ponts constitueixen una espècie de mani-fest i de camp d’experimentació d’un artista que mai no ha deixat d’al·ludir a la realitat,però que en aquell moment continuava movent-se en el camp del pensament, ambobres manisfest.

Traducció feta a partir dePablo LLORCA. «Siah Armajani, un artista político». A: Siah Armajani.Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2000, p. 51 i 67

A partir de les imatges i del text, escriviu un petit assaig en el qual manifesteu lavostra opinió al voltant de l’obra de Siah Armajani, considerant el sentit metafòric queté i les influències del constructivisme.

Exercici 2[6 punts]

A partir de les reflexions extretes de l’exercici anterior, feu la proposta Homenatgea Siah Armajani. Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

— Feu els esbossos necessaris.— Escolliu el material amb el qual voleu treballar, tenint-ne en compte les carac-

terístiques físiques.— Trieu el motiu de representació i tracteu-lo des de la geometria.— Construïu la vostra peça volumètrica.

4

OPCIÓ B. El taller de l’escultor

Exercici 1[4 punts]

Observeu la imatge d’una de les obres de l’escultor Salvador Juanpere.

IMATGE 1. Taller de l’escultor. Fusta i marbre, 150 � 120 � 75 cm.

Llegiu el text següent sobre l’obra de l’escultor Salvador Juanpere:

Les escultures són poemes formals abstractes que hom munta a partir de la quoti-dianitat dels fets i de les circumstàncies. El Taller de l’escultor és la reproducció en fustai a escala real de l’instrument de transport anomenat transpalet, […] un carretó mane-jable per a totes direccions i alçades on s’emplaça, en marbre, el perímetre exacte delvolum del taller de l’escultor, on s’intenten forjar i plasmar les idees i sensibilitats crea-tives. En fusta, el carretó i, en pedra, l’entorn d’on sorgeixen els volàtils elements de lacreativitat. La seva obra no és una obra realista, encara que revesteixi les formes del queentenem per realitat perquè, com és obvi en contemplar-les, allò sobre el que l’artistaens crida l’atenció no és pas l’objecte concret representat sinó el concepte implícit, queés la inquietud que sent l’artista respecte de certs problemes o qüestions. Així ens fa par-tícips de la seva preocupació conceptual o tàctil amb l’obra tal com ens l’ofereix mate-rialitzada.

Arnau PUIG. Les escultures de Salvador Juanpere. Barcelona, 2002

5

Observeu també les imatges que apareixen a continuació, que, dintre de la mateixatemàtica (el taller), presenten una materialització diferent:

IMATGE 2. Entre allò real i allò il·lusori. Caixa, rotllo i llibre (1986), d’Ángeles Marco.Acer inoxidable, ferro, fotocòpia, 65 � 35 � 100 cm.

IMATGE 3. Entre allò real i allò il·lusori. Taula, llibre, caixa, sobre (conjunt) (1986), d’Án-geles Marco.

IMATGE 4. El taller (1995), de Pep Durán. Instal·lació al Palau de la Virreina.

6

IMATGE 5. El taller (detall) (1995), de Pep Durán. Instal·lació al Palau de la Virreina.

A partir d’aquest material, elaboreu un quadre sinòptic que mostri de maneracomparativa els paral·lelismes que hi ha entre l’obra i la metàfora a la qual fa al·lusió.

Per a fer-ho, podeu partir de l’anàlisi formal de les obres que es mostren a les imat-ges i plantejar paral·lelismes amb la realitat que coneixeu i a la qual fan al·lusió les obres:el taller de l’escultor.

Exercici 2[6 punts]

Opteu per una nova proposta que faci ús del mateix procediment per a transmetreel vostre propi pensament estètic des d’una nova mirada en la contextualització de l’ob-jecte. Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

— Feu els dibuixos que considereu necessaris per a definir la vostra idea.— Escolliu un material de treball senzill, que mostri amb claredat aquesta nova

posició.— Construïu amb precisió la vostra proposta, que pot ser un esbós tridimensional.— Indiqueu les observacions que considereu necessàries per a aclarir la vostra pro-

posta: materials, mida real, ubicació, etc.— Acompanyeu el treball amb una justificació escrita de la vostra proposta. Per

fer-ho, compareu-la amb les obres que es mostren en les imatges 1, 2, 3, 4 i 5.

7

L�Institut d�Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l�edició d�aquesta prova d�accés