prova d´esforç

ANLISI DUN TREBALL PRCTIC DEL MEU MENTOR

Olga Espada Abad

ANLISI DUNA PRCTICA DE LA MEVA MENTORA: LA PROVA DESFOR

UPF 2015

Prova desfor Olga Espada UPF- 2015 Treball prctic del meu mentor

2

1. PROTOCOL DE LA PRCTICA

PROBLEMA:

Com afecta lexercici fsic al ritme cardac, a la pressi sangunia, a la temperatura

corporal i a la freqncia respiratria?

Quina HIPTESI podries proposar com a resposta a aquest problema experimental

plantejat?

MATERIAL:

Tensimetre, termmetre, cronmetre, taula de registres, paper millimetrat i llapis.

PROCEDIMENT:

Ens repartirem en dos grups de 10 persones i 5 daquests alumnes seran els que

realitzaran lexperiment, la resta dels alumnes ajudaran a fer els enregistraments

necessaris per realitzar el treball experimental. Aquest consisteix en:

1. Primer cada alumne en estudi es prendr el pols en reps. Per fer-ho has de

seguir les indicacions del professor per tal de localitzar-te el pols i shan de

comptar el nombre de pulsacions que tens en 15 segons i calcular les que

tindries en un minut.

2. Tamb es prendr en reps la pressi sangunia, la temperatura corporal i

comptar el nombre de respiracions per minut.

3. Durant 40 segons cada alumne en estudi salar de la cadira i seur tan de

pressa com es pugui.

4. Immediatament desprs es prendr el pols (15 segons) i ho repetir passat un

minut, als 2,4 i 8 minuts desprs de comenar lesfor.

5. Tamb enregistrar els valors de pressi sangunia, temperatura corporal i el

nombre de pulsacions per minut durant els mateixos intervals de temps.

RESULTATS:

Cada grup anoteu els resultats en una taula de valors com la que teniu a continuaci:

(cada grup ha de completar les taules de valors corresponents als companys que van

fer lexercici)

Nom de lalumne:

Edat i sexe:

Prctica esport?

s fumador/a?

Temps Pulsacions Pressi sangunia

Temperatura corporal

Respiracions

Reps

Esfor

1 minut

2 minuts

4 minuts

8 minuts


3

Desprs heu de traslladar els resultats de la taula de valors a un grfic on representareu

la freqncia cardaca dels diferents companys que han fet lexercici en funci del temps

(el grfic es pot fer en paper millimetrat o en Excel i es pot fer un diagrama de barres)

Un cop realitzat el grfic sha de fer un comentari general de com varia la freqncia

cardaca comparant els resultats de tots els valors dels companys representats.

QESTIONS:

1. Qu representa cada pulsaci?

2. Per qu augmenta el ritme del cor amb lesfor?

3. Explica la ra per la qual la temperatura corporal i el nombre de respiracions per

minut augmenten tamb amb lesfor.

4. En quan de temps sha recuperat el ritme de pulsacions en reps?

5. Quan es fa la comparaci en els grfics amb els valors dels diferents alumnes

en estudi, quins creus que sn els factors que fan que hi hagi diferncies entre

vosaltres?

6. Web:http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2003/todocoraz

on/

Consulta aquesta web i ves a lapartat Actividades- Cmo ests?- i fes el Test de

Ruffier per veure quin s el teu estat cardiovascular i anotal.

Per finalitzar has de redactar les principals CONCLUSIONS de lexperiment.


4

PRCTICA PORTADA A TERME

L'objectiu de la prctica era fer una sntesi de tots els coneixements obtinguts al llarg de la unitat didctica, a partir de considerar com repercuteix un esfor fsic en diferents parmetres com pulsacions, respiraci, tensi, etc... La prctica s'ha portat a terme en dos grups de 3r d'ESO (3r dESO est segregat en 3 nivells). Representa la sntesi de la unitat didctica treballada de sistema circulatori. La prctica est molt ben elaborada i preparada, per a la prctica els alumnes no han acabat d'interioritzar els coneixements apresos i no han relacionat els conceptes treballats amb els realitzats a la prctica.

REALITZACI DE LA PRCTICA EN EL GRUP G1

La gesti de laula plantejada sembla funcionar en aquest grup. Els alumnes sorganitzen en grups de 9 alumnes cadascun, per el principal problema que hi ha hagut s que noms 5 alumnes feien alguna activitat o apuntaven, la resta no feia res i perdia linters de la prctica. A efectes prctics la meva impressi ha sigut que estan tenint masses coneixements nous de cop i no acaben de comprendre la finalitat de la prctica. Tot i aix, s'aconsegueix finalitzar la prctica amb xit i s'assoleixen totes les activitats plantejades al protocol. Aquest grup funciona adequadament en petits grups, de manera que poden acabar de respondre totes les preguntes plantejades, tot i no acabar de comprendre b l'objectiu i de saber-lo relacionar amb els continguts treballats.

REALITZACI DE LA PRCTICA EN EL GRUP G2

Aquest grup presenta majors dificultats d'aprenentatge, s ms difcil per a ells treballar en grup i tenen majors dificultats per a mantenir una actitud ordenada i motivada a classe. La gesti de laula seleccionada en aquest grup no ha sigut gens favorable pel seu treball. Dels 9 alumnes que han format cada grup noms han treballat 3 o 4 alumnes i no han aconseguit resoldre totes les qestions plantejades. S'aconsegueixen donar totes les explicacions de com portar a terme les tasques de la prctica, per en el moment de treballar en petits grups els alumnes no mostren suficient inters per a realitzar la prctica, per aix la prctica a quedat a mitges. No acaben assolint el grau de coneixement que es plantejava i no aconsegueixen resoldre totes les qestions en grup. A ms, presenten fora descoordinaci alhora de anotar els resultats que van obtenint fet que dificultar la sntesi de la prctica el segent dia.

Lanlisi de les dades acaba realitzant-lo la mentora a casa i noms es poden aprofitar

les dades de un grup no dels dos. A ms alguns resultats que sobtenen estan esbiaixats

i no sacorden amb la realitat, tenint en compte els pocs resultats recollectats, dificulta

encara ms una bona sntesi de la prctica.


5

ANLISI DE LA PRCTICA DEL MEU MENTOR

Gui de planificaci de lactivitat Breu resum inicial de lexperiment en que es basar lactivitat: Aquesta prctica fou aplicada al final de la unitat didctica treballada per la meva

mentora del sistema circulatori i digestiu. Jo vaig portar a terme la prctica al grup de G2,

per tant ser el grup que comentar. En concret, els alumnes van realitzar la prctica

dels efectes de lesport al sistema circulatori. La prctica va ser portada a terme com a

sntesi i aplicaci dels continguts treballats.

La prctica es va portar a terme en una sessi. Primer es va desenvolupar

lexplicaci de la prctica amb les indicacions adequades. Posteriorment es van disposar

els alumnes en dos grups per tal que portessin a terme la prctica.

La prctica estava estructura en 4 parts:

Anlisi i avaluaci de lefecte de lexercici fsic al ritme cardac

Anlisi i avaluaci de lefecte de lexercici fsic a la pressi sangunia

Anlisi i avaluaci de lefecte de lexercici fsic a la temperatura corporal

Anlisi i avaluaci de lefecte de lexercici fsic a la freqncia respiratria

s de materials mdics innovadors per a ells, enregistrament de dades i

avaluaci daquestes de manera conjunta. Realitzaci de grfics a partir de les dades

obtingudes, qestions relacionades molt potents per a poder interpretar i analitzar els

principals conceptes treballats a la unitat didctica.

En quin curs i en quina unitat didctica situo aquesta activitat experimental?

Quins aspectes procedimentals cal tenir en compte?

On poden estar els principals obstacles?

Quin material necessito?

Quins aspectes procedimentals cal tenir en compte? La seqncia de lactivitat va estar realitzada en tres parts: Primer de tot, es

van donar les indicacions i explicacions necessries per portar a terme la prctica,

desprs es va donar la segona meitat de la sessi per poder desenvolupar la prctica i

per ltim es va fer una sntesi de les tasques realitzades i indicacions de les tasques que

quedaven com a deures per la prxima sessi.

On poden estar els principals obstacles? El primer obstacle que em trobo al portar a terme aquesta prctica s la

dinmica de laula daquest grup en particular. Aquests alumnes presenten moltes

dificultats alhora de treballar en grup. Quan sels encomana una tasca no fan cas de les

indicacions i es posen a jugar o a parlar. Presenten un baix rendiment i motivaci vers

lassignatura.

A ms hem de contar que no tenen un bon assoliments dels continguts

treballats, per tant, necessitaran major ajuda per poder desenvolupar la prctica i resoldre

les qestions relacionades.

Aquesta prctica requereix major atenci ja que els alumnes no tenen coneixements de

com utilitzar material mdic.


6

Quin material necessitem?

Tensimetre,

termmetre,

cronmetre,

taula de registres,

paper millimetrat

i llapis.

Qu vull treballar en lactivitat experimental? I quins sn els objectius?

Els alumnes comproven amb les seves prpies mesures, els efectes de lesport

sobre lorganisme. En concret quins sn els efectes a la tensi, temperatura corporal i

pulsacions. Per tant, el principal objectiu est en que els alumnes construeixin per ells

mateixos els coneixements treballats prviament. De manera demostrativa ells poden

comparar els valors dels seus companys per tal de determinar quines diferncies i

igualtats detecten als seus valors, aix aprenent a interpretar i representar grfics de les

dades obtingudes.

Que es familiaritzin amb la interpretaci de protocols de prctiques i els

procediments de laboratori i que siguin rigorosos amb la metodologia per prendre dades.

I per ltim, que els alumnes agafin autonomia alhora de completar linforme de

prctiques del que sha treballat al laboratori i sextreguin conclusions coherents.

En quin moment de la seqncia didctica es realitza lactivitat?

Aquesta prctica es va realitzar al final de la unitat didctica com a tasca per

aplicar els coneixements treballats i que els alumnes amb la seva prpia experimentaci,

siguin capaos de construir el seu propi coneixement. s una manera diferent, un nou

context on els alumnes poden aplicar els coneixements treballats al llarg de la unitat i

familiaritzar-se amb ls de materials de laboratori.

La tasca sha plantejat perqu la resolguin conjuntament en petits grups de 5 alumnes, spiguen elaborar un grfic amb les dades obtingudes i formulin una srie de conclusions respecte les valoracions realitzades.

Com tinc previst que els alumnes sapropin dels objectius i els motius de lactivitat?

Mitjanant lelaboraci de grfics i dun informe de prctiques relacionat amb les

dades obtingudes i fent un treball conjunt per lelaboraci de conclusions.


7

Quin material (protocol escrit, a la pissarra...) proporcionar als alumnes? Protocol de la prctica a la pantalla, material mdic per prendre dades de

temperatura, ritme cardac, etc.

Enlla web per acabar dentendre el concepte de pressi sangunia.

Com organitzar lactivitat? Qu i quan faran els alumnes? Per a qu? Qu i quan far el professor? Per a qu?

Lactivitat esta organitzada en dos temps. Primer de tot sels donar les

indicacions adequades als alumnes per a poder desenvolupar la prctica de manera

correcta i posteriorment sels donar una srie de indicacions perqu es distribueixin en

dos grups dins de laula. El grup amb el que es portar a terme la prctica sn els

alumnes del grup G2 format per 22 alumnes.

Un cop distributs en dos grups. Cada grup escollir dos alumnes del grup, a ser possible

fumadors i no fumadors.

Primer cada alumne en estudi es prendr el pols en reps. Per fer-ho has de

seguir les indicacions del professor per tal de localitzar-te el pols i shan de comptar el

nombre de pulsacions que tens en 15 segons i calcular les que tindries en un minut.

Tamb es prendr en reps la pressi sangunia, la temperatura corporal i

comptar el nombre de respiracions per minut.

Durant 40 segons cada alumne en estudi salar de la cadira i seur tan de

pressa com es pugui.

Immediatament desprs es prendr el pols (15 segons) i ho repetir passat

un minut, als 2,4 i 8 minuts desprs de comenar lesfor.

Tamb enregistrar els valors de pressi sangunia, temperatura corporal i el

nombre de pulsacions per minut durant els mateixos intervals de temps.

Desprs heu de traslladar els resultats de la taula de valors a un grfic on

representareu la freqncia cardaca dels diferents companys que han fet lexercici en

funci del temps (el grfic es pot fer en paper millimetrat o en Excel i es pot fer un

diagrama de barres)

Un cop realitzat el grfic sha de fer un comentari general de com varia la

freqncia cardaca comparant els resultats de tots els valors dels companys

representats.

Com comunicar als alumnes el que han de fer?

Primer sels donar les explicacions i indicacions necessries per a poder

desenvolupar la prctica i desprs es far una sntesi dels continguts treballats.


8

Qu senduran els alumnes desprs de la prctica? (produccions, apunts, fotografies, esquemes...) com queda registrat el que han fet?

Hauran de resoldre el grfic amb les dades obtingudes i hauran darribar a les

conclusions de la prctica.

Tinc previst dedicar alguna estona de discussi desprs de la prctica? Qu

espero que passi durant aquesta discussi, quins aspectes espero que surtin?

Els ltims minuts de la sessi sn perqu es comentin els principals resultats

obtinguts i les tasques que queden com a deures.

Com avaluar laprenentatge dels alumnes? Amb els protocols entregats i lactitud disposada al laboratori quan estvem realitzant la

prctica.

Una vegada realitzada lactivitat experimental, qu ha passat? Com valoro el seu resultat (Fins a quin punt lalumnat ha assolit els objectius que es pretenien amb la realitzaci de lactivitat?) Alhora de portar a terme la prctica els alumnes es mostraven desmotivats envers

lactivitat i no tenien inters per finalitzar la tasca encomanada. Quan havien de treballar

en grup es posaven a xerrar entre ells i no feien cas de les indicacions. Tant la meva

mentora com jo havem destar constantment vigilant que els alumnes desenvolupessin

la prctica.

Tampoc presentaven motivaci en saber utilitzar el material mdic del qual no

estan habituats ha utilitzar. Incls en certs moments es van posar a discutir entre ells

perqu no eren capaos de posar-se dacord amb quins alumnes farien la prova i quins

alumnes apuntarien les dades.

Un cop van finalitzar la tasca en la meitat de persones que es volia desenvolupar

inicialment, els alumnes no van saber interpretar les dades ni realitzar un grfic amb els

resultats obtinguts. Per tant, a la sessi segent els alumnes no van portar els deures

fets.

Tampoc els va quedar molt de temps per rumiar els resultats ja que no van

gestionar el seu temps i van dedicar molta estona en decidir qui feia la prova.

En quins aspectes sha apartat del que tenia previst? He hagut de fer algun reajustament sobre la marxa?

Es va reduir el nombre dalumnes que faria la prova per falta de temps.

Es van comentar els resultats de la prova entre tots per facilitar la feina dels

alumnes a casa, tot i aix cap dells havia intentat realitzar la prova.

Quines evidncies puc aportat sobre el resultat de lactivitat experimental? Falta de motivaci i inters per realitzar la prctica.

Els alumnes no havien de resoldre qestions concretes, eren massa

genriques, de manera que eren poc motivadores per a ells.


9

No van resoldre les tasques de deures a casa, no sabien resoldre les

conclusions de la prctica.

Qu canviaria? Com es podria millorar?

Jo faria la prctica comenant amb un dileg socrtic amb els alumnes sobre

el tema, per veure quins sn els coneixements que ja han adquirit i repassant aquells

que encara no saben, desprs els plantejaria una pregunta a resoldre entre tots, un

objectiu concret, no allargaria tant la explicaci inicial i deixaria temps al final per fer

sntesi de les tasques. Tot i aix es fa molt difcil treballar de manera normal a classe

sense que els alumnes escoltin a classe i facin les activitats amb normalitat.

Aquesta prctica la trobo ms adequada de realitzar com activitat de sntesi

al sistema locomotor.

prova d´esforç

Documents