P R O VA D ' A C C É S A C I C L E S F O R M AT I U SD E G R A U S U P E R I O R D E F O R M A C I Ó P R O F E S S I O N A LI D E L S E N S E N YA M E N T S D ’ E S P O R T S 2 0 0 7

SSOOLLUUCCIIOONNSS,, CCRRIITTEERRIISS DDEE CCOORRRREECCCCIIÓÓ II PPUUNNTTUUAACCIIÓÓ DDEE BBIIOOLLOOGGIIAASSÈÈRRIIEE 44

S4_18_3

S4_18_3_BIOLOGIA_GS_SOLUCIONS_07

INSTRUCCIONS:

La prova consta de dues par ts :

PRIMERA PART:· Cal contestar les preguntes 1 i 2 .

SEGONA PART:· Cal t r iar una de les dues opcions, A o B, per a les

preguntes 3 i 4 .· Cal indicar clarament l’opció tr iada, A o B. Si no

és així s’entendrà que s’ha optat per l ’opció A.

E n c a p c a s e s p u n t u a r a n exe r c i c i s d ’ a m b d u e sopcions.

4

PRIMERA PART

Pregunta 1

1 .1 . Observeu l ’arbre genea lòg ic que representa un cas fami l iar de d i s trò fiamuscular de Duchenne i responeu les qüest ions següents:

2 PUNTS

S4_18_3_BIOLOGIA_GS_SOLUCIONS_07.docPàgina 2/7

PRIMERA PARTE

Pregunta 1 (2 punts)

1.1.- Observeu l’arbre genealògic que representa un cas familiar de distròfia muscular deDuchenne i responeu les qüestions següents:(1 punt)Expliqueu per quins motius podemafirmar que es tracta d’un caràcterd’herència recessiva

PERQUÈ VEIEM QUE HI HA FILLS AFECTATS QUE TENEN EL PARE I LA MARESANS: SI ELS PARES TENEN EL FENOTIP NORMAL I ELS FILLS SÓNAFECTATS VOL DIR QUE ENTRE ELS PROGENITORS HI HA PORTADORS

NOMÉS HI HA PORTADORS EN ELS CARÀCTERS D’HERÈNCIARECESSIVA

Comenteu quins fets et permetenpensar que es tracta d’una malaltiad’herència lligada a X

HI HA TRES INDIVIDUS AFECTATS I TOTS TRES SÓN NOIS

LA PROBABILITAT D’APARELLAR-SE AMB ALTRES PORTADORS ÉS BAIXA SINO HI HA CONSANGUINITAT. EN AQUEST ARBRE S’HAURIA D’HAVER DONATTRES VEGADES PER EXPLICAR L’APARICIÓ DELS TRES NOIS AFECTATS.

PODEM OBSERVAR QUE LA TRANSMISSIÓ ES PRODUEIX A TRAVÉS DEDONES PORTADORES QUE TENEN FILLS, NETS, BESNETS ... AFECTATS ATRAVÉS DE DONES PORTADORES QUE REBEN L’AL·LEL ANORMAL DE LASEVA MARE

1.2.- (1 punt)Individu Genotip JustificacióI-2

d+ d-És una dona normal que ha tingut un fill amb distròfia i, a més, una filla II5 portadorade distròfia que ha transmès la malaltia als altres afectats del l’arbre

II-3d- /

Perquè és un home afectat: és hemizigot, amb un al·lel anormal en el cromosoma X

II-5d+ d-

És una dona portadora de distròfia: ha rebut l’al·lel anormal de la seva mare i l’hapassat a través de la filla III7 al net IV5, i també a través de tres generacions fins a V3

III-2d+ /

Perquè és un home normal: és hemizigot, amb un al·lel normal en el cromosoma X

V-2 d+ d-od+ d+

Perquè és filla d’una dona portadora de distròfia que li pot haver donat l’al·lel normalo l’al·lel de distròfia

1 PUNT

Expliqueu per quins motius podem afi rmar que es t racta d’un caràcter d’herènciarecessiva

• PERQUÈ VE IEM QUE H I HA F ILLS AFECTATS QUE TENEN EL PARE I LA MARE SANS: S I ELS PARES

TENEN EL FENOTIP NORMAL I ELS F ILLS SÓN AFECTATS VOL D IR QUE ENTRE ELS PROGENITORS

H I HA PORTADORS

• NOMÉS H I HA PORTADORS EN ELS CARÀCTERS D’HERÈNCIA RECESSIVA

Comenteu quins fe ts e t permeten pensar que es t racta d’una malal t ia d’herèncial l igada a X

• H I HA TRES INDIV IDUS AFECTATS I TOTS TRES SÓN NOIS

• LA PROBABIL ITAT D ’APARELLAR-SE AMB ALTRES PORTADORS ÉS BA IXA S I NO H I HA CONSANGUI-

N ITAT. EN AQUEST ARBRE S ’HAURIA D ’HAVER DONAT TRES VEGADES PER EXPL ICAR L’APARIC IÓ

DELS TRES NOIS AFECTATS.

• PODEM OBSERVAR QUE LA TRANSMISSIÓ ES PRODUEIX A TRAVÉS DE DONES PORTADORES

QUE TENEN F ILLS, NETS, BESNETS . . . AFECTATS A TRAVÉS DE DONES PORTADORES QUE REBEN

L’AL·LEL ANORMAL DE LA SEVA MARE

1.2.

Individu Genotip Just i ficació

I-2 d+ d-

És una dona norma l que ha t ingut un f i l l amb d is t rò f ia i , a més, una

f i l l a I I5 por tadora de d is t rò f ia que ha t ransmès la ma la l t i a a ls a l t res

a fec ta ts de l l ’ a rb re

I I -3 d-/Perquè és un home a fec ta t : és hemiz igo t , amb un a l · le l anorma l en

e l c romosoma X

I I -5 d+ d-

És una dona por tadora de d is t rò f ia : ha rebut l ’ a l · l e l anorma l de la

seva mare i l ’ ha passat a t ravés de la f i l l a I I I7 a l né t IV5, i també a

t ravés de t res generac ions f ins a V3

I I I -2 d+ /Perquè és un home norma l : és hemiz igo t , amb un a l · le l norma l en

e l c romosoma X

V-2d+ d-

o

d+ d+

Perquè és f i l l a d ’una dona por tadora de d is t rò f ia que l i po t haver

donat l ’ a l · l e l norma l o l ’ a l · l e l de d is t rò f ia

1 PUNT

Pregunta 2

2.1. Dels éssers vius, n’hi ha que estan formats per cèl · lules eucariotes i a l tres perprocariotes. Hi ha cèl·lules amb paret i altres sense. N’hi ha que contenen cloroplasts.N’hi ha que contenen mitocondris .

• Completeu l ’esquema següent :

•Anoteu quina reacció té l loc en els c loroplasts i comenteu quin és e l seu interèsa la natura .

LA FOTOS ÍNTES I : D IÒX ID DE CARBONI + A IGUA = GLUCOSA + OX IGEN

L’ INTERÈS ESTÀ EN DOS FETS CLAU: PRODUE IX NOVA MATÈR IA ORGÀNICA A PART IR DE MATÈR IA

INORGÀNICA, CONSUMEIX D IÒX ID DE CARBONI I ALL IBERA OX IGEN

Tipus decèl · lules

Paret cel · lular

Presència demitocondris

Presència de cloroplasts

Falguera Eucar io tes S í , de ce l · lu losa Sí Sí

Salmonel la Procar io tesS í , de

pept idog l icàNo No

Elefant Eucar io tes Sense pare t Sí No

Xampinyó Eucar io tes S í , de qu i t ina Sí No

Alga verda Eucar io tes S í , de ce l · lu losa Sí Sí

0,5 PUNTS

0,5 PUNTS

2.2. Les cèl · lules eucariotes , quan es divideixen, poden fer processos de mitosi ode meiosi , segons quina s igui la final i tat de la divis ió cel · lular. Observeu aquestsdibuixos i responeu les preguntes següents. Tingueu en compte que es tracta de quatrecèl·lules d’un mateix animal, i que no estan posades per cap ordre ja que corresponena divis ions cel · lulars diferents:

S4_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPágina 3/7

Pregunta 2 (2 punts)

2.1.- Dels éssers vius, n’hi ha que estan formats per cèl·lules eucariotes i altres per procariotes.Hi ha cèl·lules amb paret i altres sense. N’hi ha que contenen cloroplasts. N’hi ha que contenenmitocondris.

Completeu l’esquema següent: (0,5 punt)

Tipus de cèl·lules Paret cel·lular Presència demitocondris

Presència decloroplasts

FalgueraSalmonellaElefantXampinyóAlga verda

Anoteu quina reacció té lloc en els cloroplasts i comenteu quin és el seu interès a lanatura. (0,5 punt)

2.2.- Les cèl·lules eucariotes, quan es divideixen, poden fer processos de mitosi o de meiosi,segons quina sigui la finalitat de la divisió cel·lular. Observeu aquests dibuixos i responeu lespreguntes següents. Tingueu en compte que es tracta de quatre cèl·lules d’un mateix animal, ique no estan posades per cap ordre ja que corresponen a divisions cel·lulars diferents: (1 punt)

L’animal al qualcorresponen totes aquestes cèl·lules, quantscromosomes té?Quin tipus de divisió cel·lular està fent lacèl·lula a) i en quina fase està?Quin tipus de divisió cel·lular està fent lacèl·lula b) i en quina fase està?Quin tipus de divisió cel·lular està fent lacèl·lula c) i en quina fase està?Quin tipus de divisió cel·lular està fent lacèl·lula d) i en quina fase està?

L’animal a l qual corresponen totes aquestes cèl · lules , quants cromosomes té?

6 CROMOSOMES

Quin t ipus de divis ió cel · lular es tà fent la cèl · lula a) i en quina fase està?

MEIOSI I , ESTÀ EN ANAFASE, SEPARANT ELS HOMÒLEGS

Quin t ipus de divis ió cel · lular es tà fent la cèl · lula b) i en quina fase està?

MITOSI , ESTÀ EN ANAFASE, SEPARANT LES CROMÀTIDES DELS 2n CROMOSOMES

Quin t ipus de divis ió cel · lular es tà fent la cèl · lula c) i en quina fase està?

MEIOSI I I , ESTÀ EN ANAFASE SEPARANT LES CROMÀTIDES DE NOMÉS n CROMOSOMES

Quin t ipus de divis ió cel · lular es tà fent la cèl · lula d) i en quina fase està?

MEIOSI I , ESTÀ EN METAFASE, AMB ELS CROMOSOMES A LA PLACA EQUATORIAL FORMANT

TÈTRADES, APARELLATS PER HOMÒLEGS

1 PUNT

SEGONA PART

Pregunta 3A

3A1. Observeu la xarxa tròfica i completeu la taula

OPCIÓ A

3 PUNTS

S4_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPágina 4/7

SEGONA PART

OPCIÓ A

Pregunta 3A (3 punts)

3A1.- Observeu la xarxa tròfica i completa la taula:(1 punt)ANIMALS NIVELLS TRÒFICSInsectesAranya“Lechuza ártica”“Lobo ártico”

3A2.- Quins éssers vius de la comunitat representada es poden veure afectats si es fa untractament de l’ecosistema amb insecticides, i de quina manera es veuran afectats? (1 punt)

3A3.- Quin és el paper dels productors en un ecosistema? Expliqueu-ho.(1 punt)

ANIMALS NIVELLS TRÒFICS

Insectes CONSUMIDORS PRIMARIS

Aranya CONSUMIDORS SECUNDARIS

“Lechuza ár t ica” CONSUMIDOR SECUNDARI I CONSUMIDOR TERCIAR I

“Lobo ár t ico”CONSUMIDOR SECUNDARI , CONSUMIDOR TERCIAR I I CONSUMIDOR-

QUATERNARI : SUPERPREDADOR

1 PUNT

3A2. Quins éssers vius de la comunitat representada es poden veure afectats s i esfa un tractament de l’ecosistema amb insecticides, i de quina manera es veuran afectats?

ES REDUIRAN LES POBLACIONS D’ INSECTES I , EN CONSEQÜÈNCIA, A LES ARANYES I LES PERDIUS

ELS POT FALTAR AL IMENT

Aques t f e t po t a favo r i r a l t r es consumido rs p r ima r i s , que t i nd ran més a l imen t , o t ambé po t a favo r i r

e l s p roduc to rs , pe r l a reducc ió de l consum pe r pa r t de l s i nsec tes .

3A3. Quin és e l paper dels productors en un ecosistema? Expliqueu-ho.

P R O D U I R C O N S TA N T M E N T N O VA M AT È R I A O R G À N I C A : FA N E N T R A R L’ E N E R G I A D E L S O L A

L’ E C O S I S T E M A , U T I L I T Z A N T- L A P E R T R A N S F O R M A R L E S M O L È C U L E S I N O R G À N I Q U E S C O M

L’A IGUA I EL D IÒX ID DE CARBONI , EN MOLÈCULES ORGÀNIQUES COM LA GLUCOSA.

A MÉS, REGULEN LA CONCENTRAC IÓ DE D IÒX ID DE CARBON I PRODU ÏT EN LA RESP IRAC IÓ I

ALL IBEREN OX IGEN, RENOVANT L’A IRE .

Pregunta 4A

4A1.

3 PUNTS

MOLÈCULES SIMILITUDS DIFERÈNCIES

Glucosa i sacarosa

SÓN GLÚCIDS,

OL IGOSACÀRIDS,

SUCRES

LA GLUCOSA ÉS UN MONOSACÀRID

I LA SACAROSA ÉS UN D ISACÀRID

ADN i ARNSÓN

POL INUCLEÒTIDS

SÓN ÀCIDS NUCLE ICS

L’ADN TÉ DESOXIR IBOSA I T IM INA, MENTRE

QUE L’ARN TÉ R IBOSA I URACIL

L’ADN CONTÉ LA INFORMACIÓ GENÈT ICA

I L’ARN L’EXPRESSA

Glucosa icel · lulosa

SÓN GLÚCIDS

LA GLUCOSA ÉS UN MONOSACÀRID

I LA CEL·LULOSA ÉS UN POL ISACÀRID

LA GLUCOSA TÉ FUNCIÓ ENERGÈT ICA

I LA CEL·LULOSA TÉ FUNCIÓ ESTRUCTURAL

Hemoglobina i querat ina

SÓN PROTEÏNESL’HEMOGLOBINA TRANSPORTA OXIGEN

I LA QUERAT INA TÉ FUNCIÓ ESTRUCTURAL

1 PUNT

1 PUNT

4A2. El c ic le de Krebs és un conjunt de reaccions de gran importància. Indiqueuquines de les següents afirmacions són vertaderes (V) i quines són falses (F) . Enles falses , just i fiqueu per què considereu que ho són o suggeriu la correcció quecal fer:

4A3. Sovint es considera que els glúcids tenen funció energètica però també n’hiha que fan funció estructural . Concreteu la funció dels glúcids estructurals de lataula:

V/ F Just i ficació

El c icle de Krebs es produeix en els c loroplasts

FFALS: EL C ICLE DE KREBS ES PRODUEIX

EN ELS MITOCONDRIS

En la respiració cel · lularaeròbia sovint es produeixglucol is i abans del c ic le de Krebs

V VERTADER

En el procés de glucol is i e lsàcids grassos es t ransformena àcid pirúvic

FFALS: LA GLUCOLIS I TRENCA LA MOLÈCULA DE

GLUCOSA EN DUES MOLÈCULES DE P IRÚV IC

El cicle de Krebs produeix ATP

V VERTADER

FUNCIÓ ESTRUCTURAL

RIBOSA I DESOXIRIBOSAFORMEN PART DELS ÀCIDS NUCLE ICS: LA R IBOSA

DE L’ARN I LA DESOXIR IBOSA DE L’ADN.

CEL·LULOSA FORMA LES PARETS DE LES CÈL·LULES DE LES PLANTES

1 PUNT

1 PUNT

Pregunta 3B

3B1. En e l s ecos i s temes , d ins de la comunitat , s ’es table ixen diversos t ipus derelacions entre els éssers vius.

• Observeu el gràfic i comenteu quina és la re lació entre la l lebre i e l l inx. Compodria afectar e ls l inx la desaparició de les l lebres?

PREDADOR-PRESA

L A D E S A PA R I C I Ó D E L E S L L E B R E S P O S A R I A E N P E R I L L L A P E R S I S T È N C I A D E L S L I N X , Q U E

PERDR IEN EL SEU AL IMENT.

• Observeu els anys de 1910 a 1935: Expliqueu per quin motiu les f luctuacions depoblació de l lebres i de la població de l inxs no solen coincidir.

PERQUÈ QUAN AUGMENTA LA POBLAC IÓ DE LLEBRES AL CAP DE POC TEMPS AUGMENTA LA DE

LINX PERQUÈ TENEN MÉS AL IMENT.. . . . . PERÒ QUAN AUGMENTA LA POBLACIÓ DE L INX ES REDUEIX

LA DE LLEBRES PERQUÈ SÓN MOLT DEPREDADES. . . I , PER TANT, ELS FALTA AL IMENT ALS L INX

QUE D ISMINUE IXEN. . . I A IX Í REPET IDAMENT.

3B2. És correcte dir “la població de llebres” o s’ha de dir “la comunitat de llebres”?Què és una comunitat i què és una població?

S’HA DE D IR POBLAC IÓ DE LLEBRES

UNA POBLACIÓ ÉS EL CONJUNT D’ INDIVIDUS DE LA MATEIXA ESPÈCIE QUE HI HA EN UN ECOSISTEMA.

EN CANV I , LA COMUNITAT ÉS EL CONJUNT DE POBLAC IONS

OPCIÓ B

3 PUNTS

S4_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPágina 6/7

OPCIÓ B

Pregunta 3B (3 punts)

3B1.- En els ecosistemes, dins de la comunitat, s’estableixen diversos tipus de relacions entreels éssers vius.

Observeu el gràfic i comenteu quina és la relació entre la llebre i el linx. Com podriaafectar els linx la desaparició de les llebres? (0,5 punt)

Observeu els anys de 1910 a 1935: Explica per quin motiu les fluctuacions de poblacióde llebres i de la població de linxs no solen coincidir. (0,5 punt)

3B2.- És correcte dir “la població de llebres” o s’ha de dir “la comunitat de llebres”? Què és unacomunitat i què és la població? (1 punt)

3B3.- Les xarxes tròfiques mostren les relacions complexes de nutrició que s’estableixen entreels éssers vius d’una comunitat. (1 punt)

Quin nivell tròfic ocupen les llebres en elsecosistemes?En els ecosistemes, quin és el paper de lamajoria de fongs i bacteris del sòl?En els ecosistemes marins, quins éssers viussón els productors?Quin nivell tròfic ocupen els linx?

0,5 PUNTS

0,5 PUNTS

1 PUNT

3 B 3 . L e s x a r x e s t r ò f i q u e s m o s t re n l e s re l a c i o n s c o m p l e x e s d e n u t r i c i ó q u es’estableixen entre els éssers vius d’una comunitat .

Pregunta 4B

4B1.- En el dibuix hi ha representada una molècula d’ADN:

Quin nivel l t ròfic ocupen les l lebres en els ecosis temes?

CONSUMIDORS PRIMARIS: S ’AL IMENTEN DE PRODUCTORS

En els ecosis temes, quin és e l paper de la majoria de fongs i bacter is del sòl?

SÓN DESCOMPONEDORS: DEGRADEN RESTES D’ALTRES ÉSSERS V IUS

En els ecosis temes marins , quins éssers vius són els productors?

LES ALGUES

Quin nivel l t ròfic ocupen els l inx?

CONSUMIDORS SECUNDARIS ( O TERCIAR IS )

S4_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPágina 7/7

Pregunta 4B (3 punts)

1 2 3

4B1.- En el dibuix hi ha representada una molècula d’ADN:(1 punt)Quines són les funcions de l’ADN?

Quins monòmers constitueixen l’ADN?

Quins enllaços hi ha entre els monòmers d’unacadena d’ADN?Quin nom rep el pas d’informació de l’ADN al’ARN?

4B2.- En el dibuix, què indica el número 1? Què representen les tres peces de cada un delsdibuixos (el pentàgon, el cercle i la figura variable unida al pentàgon)? (1 punt)

Nom del conjunt indicat amb el número 1Què indica el pentàgon?Què indica el cercle?Què indiquen les figures variables?

4B3.- El dibuix representa un procés molt important que realitzen les cèl·lules quan s’han dedividir: (1 punt)

Com s’anomena el procés representat?

En el número 2, per què veiem que els monòmersque s’uneixen per formar una nova cadena sóndiversos en funció dels que presenta la cadena jaexistent? Què diem que són aquestes duescadenes, la vella i la nova?Quins enllaços s’han hagut de trencar a la zona deldibuix indicada amb el número 3?

Quan és que les cèl·lules han de fer el procésrepresentat?

Quines són les funcions de l ’ADN?

CONTÉ LA INFORMACIÓ GENÈT ICA I LA TRANSMET A LES CÈL·LULES F ILLES

Quins monòmers const i tueixen l ’ADN?

NUCLEÒTIDS

Quins enl laços hi ha entre e ls monòmers d’una cadena d’ADN?

FOSFODIÉSTER 5 ´ -3 ’

Quin nom rep el pas d’ informació de l ’ADN a l ’ARN?

TRANSCRIPCIÓ

1 PUNT

3 PUNTS

1 PUNT

4B2. En el dibuix, què indica el número 1? Què representen les tres peces de cadaun dels dibuixos (el pentàgon, el cercle i la figura variable unida al pentàgon)?

4B3. El dibuix representa un procés molt important que real i tzen les cè l · lu lesquan s’han de dividir:

Nom del conjunt indicat amb el número 1 NUCLEÒTID

Què indica el pentàgon?LA PENTOSA, CONCRETAMENT

DESOSXIR IBOSA

Què indica el cercle? EL FOSFAT

Què indiquen les figures var iables? LES BASES N ITROGENADES: A, T, G, C

1 PUNT

Com s’anomena el procés representat?

AUTODUPL ICACIÓ

En el número 2, per què veiem que els monòmers que s’uneixen per formar unanova cadena són diversos en funció dels que presenta la cadena ja exis tent? Què diem que són aquestes dues cadenes, la vel la i la nova?

PERQUÈ H I HA NUCLEÒTIDS AMB 4 BASES N ITROGENADES D IFERENTS: CAL QUE EL NUCLEÒTID

QUE S ’UNEIX A LA CADENA NOVA S IGUI COMPLEMENTARI DEL NUCLEÒTID DE LA CADENA VELLA.

LES DUES CADENES SÓN COMPLEMENTÀRIES: AT, G-C

Quins enl laços s’han hagut de t rencar a la zona del dibuix indicada amb el número3?

ELS PONTS D’H IDROGEN ENTRE BASES COMPLEMENTÀRIES DE LES DUES CADENES

Quan és que les cèl · lules han de fer e l procés representat?

QUAN ES PREPAREN PER D IV ID IR-SE: CADA CÈL·LULA F ILLA HA DE REBRE LA INFORMACIÓ

GENÈT ICA

1 PUNT