CFGS - Administraci i finances

Administraci i gesti

Gesti de la documentacijurdica i empresarialCFGS.AFI.M02/0.12

Ges

ti d

e la

doc

umen

taci

ju

rdi

ca i

empr

esar

ial

M2_DJE_IOC_cobertaCMYK_M2_DJE_IOC_cobertaCMYK 23/10/12 15:11 Pgina 1

Jaime Jos Antn Prez

Santiago Torrent Llins

Gesti de la DocumentaciJurdica i Empresarial

M2_DJE_IOC_unitat00a_portadeta_p001 17/10/12 16:25 Pgina 1

NDEX

Unitat 1 Dret i informaci jurdica 61 >> Dret pblic i privat 7

1.1 > Concepte de Dret 71.2 > Classes de normes jurdiques 7

2 >> Fonts del Dret 83 >> LOrdenament Jurdic 9

3.1 > La jerarquia normativa 93.2 > Normes que formen lOrdenament Jurdic 93.3 > Denominaci de les normes jurdiques 12

4 >> Normativa civil i normativa mercantil 135 >> Elaboraci i aplicaci de les normes jurdiques 14

5.1 > Elaboraci i aprovaci de les normes amb rang de llei 145.2 > Execuci de les lleis 155.3 > Control del compliment de les lleis 155.4 > Normativa autonmica 165.5 > Elaboraci i aprovaci de les normes amb rang inferior a la llei 16

6 >> Documentaci i informaci jurdica 176.1 > Normativa de la Uni Europea 176.2 > Normativa nacional 186.3 > Bases de dades 196.4 > Actualitzaci de la informaci jurdica a lempresa 21

Unitat 2 Documentaci de constituci de les entitats 281 >> Lempresa com a entitat jurdica i econmica 292 >> Formes jurdiques de lempresa 30

2.1 > Empresari individual 302.2 > Collectivitats no societries 312.3 > Societats mercantils 32

3 >> Documentaci jurdica de les empreses 353.1 > Documents pblics i privats 353.2 > Fedataris pblics 363.3 > Documents notarials 37

4 >> Registres pblics 384.1 > Registre de la Propietat 384.2 > Registre Mercantil 38

5 >> Documentaci necessria per constituir una societat mercantil 405.1 > Certificaci negativa de nom o ra social 405.2 > Nmero didentificaci fiscal 405.3 > Escriptura pblica de constituci 415.4 > Liquidaci de lImpost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurdics

Documentats (ITPAJD) 425.5 > Inscripci als Registres 42

6 >> Procs de constituci duna societat mercantil 436.1 > Tramitaci ordinria 436.2 > Tramitaci simplificada 456.3 > Tramitaci simplificada abreujada 45

7 >> Trmits de posada en marxa duna empresa 468 >> Tramitaci telemtica de la creaci dempreses 479 >> La innovaci empresarial a Catalunya 50

9.1 > ACC1 509.2 > PIMESTIC 509.3 > Barcelona Activa 519.4 > Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona 51

M2_DJE_IOC_unitat00b_indice_p002-005 17/10/12 12:51 Pgina 2

NDEX

Unitat 3 Documentaci de funcionament de les entitats 561 >> Documents societaris 57

1.1 > Convocatries 571.2 > Actes 581.3 > Llibres de registre 591.4 > Escriptures pbliques 60

2 >> Documents comptables 623 >> Conservaci de la documentaci 654 >> Protecci de dades de carcter personal 66

4.1 > Obligacions de les empreses 664.2 > Drets de les persones 674.3 > Tractament de les dades 67

5 >> Normativa de protecci i conservaci del medi ambient 69

Unitat 4 Contractaci privada a lempresa 741 >> El Dret empresarial 752 >> La contractaci privada 76

2.1 > Contractaci civil 762.2 > Contractaci mercantil 772.3 > Capacitat per contractar 782.4 > Tipus de contractes privats 782.5 > Contractes civils 792.6 > Contractes mercantils 80

3 >> Redacci de contractes privats 813.1 > Formalitzaci dels contractes privats 813.2 > Estructura i contingut 823.3 > Com redactar un contracte 83

4 >> Contractaci electrnica 874.1 > Contractes per via electrnica 874.2 > Certificats digitals 894.3 > Signatura electrnica 904.4 > Factura electrnica 90

Unitat 5 Govern central i Administraci Pblica 961 >> El Govern central i lAdministraci General de lEstat 972 >> rgans centrals 98

2.1 > Organitzaci dels Ministeris 982.2 > Elements organitzatius bsics 992.3 > Serveis comuns 99

3 >> rgans territorials 1004 >> LAdministraci General de lEstat a lexterior 1015 >> Els organismes pblics 102

5.1 > Organismes autnoms 1025.2 > Entitats pbliques empresarials 1025.3 > Agncies Estatals 103

6 >> rgans consultius 1047 >> rgans de control econmic i financer 105

Unitat 6 Administraci Autonmica i Administracions Locals 1101 >> Administraci Autonmica 1112 >> Organitzaci autonmica 1133 >> Repartiment de competncies 115

3.1 > Competncies de lEstat 1153.2 > Competncies de les Comunitats Autnomes 116

4 >> LAdministraci Local 117

M2_DJE_IOC_unitat00b_indice_p002-005 17/10/12 12:51 Pgina 3

NDEX

5 >> El municipi 1185.1 > Elements del municipi 1185.2 > Organitzaci municipal 1185.3 > Competncies 1205.4 > Rgim municipal especial: el Consell Obert 120

6 >> La provncia 1216.1 > Organitzaci provincial 1216.2 > Competncies 1226.3 > Rgims provincials especials 122

7 >> Altres entitats locals 1238 >> Sistema financer catal 124

8.1 > Tributs 1248.2 > Agncia Tributria de Catalunya 1258.3 > Fons de transferncia de lEstat 125

Unitat 7 La Uni Europea 1301 >> Orgens i objectius 131

1.1 > Tractats i acords 1311.2 > Smbols de la Uni 132

2 >> El Dret comunitari 1333 >> Les institucions comunitries 134

3.1 > El Consell Europeu 1353.2 > El Consell de la Uni Europea 1353.3 > El Parlament Europeu 1373.4 > La Comissi Europea 1383.5 > El Tribunal de Justcia 1393.6 > El Tribunal de Comptes 140

4 >> Altres rgans comunitaris 141

Unitat 8 Lacte administratiu 1461 >> Definici i caracterstiques de lacte administratiu 1472 >> Classes 1483 >> Elements de lacte administratiu 1494 >> Eficcia i validesa 150

4.1 > Notificaci i publicaci 1504.2 > Nullitat i anullabilitat 152

5 >> Termes i terminis 1535.1 > Cmput de terminis 1535.2 > Calendaris 1545.3 > Ampliaci de terminis 1555.4 > Tramitaci durgncia 155

Unitat 9 El procediment administratiu 1601 >> El procediment administratiu 1612 >> Els interessats 1623 >> Fases del procediment 163

3.1 > Iniciaci del procediment 1633.2 > Ordenaci del procediment 1633.3 > Instrucci del procediment 1643.4 > Finalitzaci del procediment 1653.5 > Execuci 165

4 >> El silenci administratiu 1664.1 > Silenci en procediments iniciats a sollicitud

de linteressat 1664.2 > Silenci en procediments iniciats dofici 167

M2_DJE_IOC_unitat00b_indice_p002-005 17/10/12 12:51 Pgina 4

NDEX

Unitat 10 Recursos administratius i judicials 1721 >> Revisi dels actes administratius 173

1.1 > Revisi dofici 1731.2 > Recursos administratius 175

2 >> La Jurisdicci Contenciosa Administrativa 1772.1 > mbit dactuaci 1772.2 > rgans jurisdiccionals 1782.3 > Legitimaci 178

3 >> El recurs contencis administratiu 179

Unitat 11 Documents requerits pels organismes pblics 1861 >> Drets i deures dels ciutadans davant de lAdministraci 187

1.1 > Drets dels ciutadans 1871.2 > Deures dels ciutadans 188

2 >> Documents oficials 1892.1 > Documents administratius 1892.2 > Normativa reguladora 1892.3 > Suports documentals 190

3 >> Classificaci dels documents oficials 1913.1 > Documents administratius 1913.2 > Documents dels ciutadans 192

4 >> Elaboraci de documents oficials 1934.1 > Estructura i contingut 1934.2 > Com redactar un document oficial 194

5 >> Documents oficials ms usuals 1955.1 > Sollicitud 1955.2 > Acord 1965.3 > Allegacions 1975.4 > Documents de comunicaci 1985.5 > Certificat 1995.6 > Resoluci 2005.7 > Certificat dacte presumpte 2015.8 > Recursos administratius 2025.9 > Recurs contencis administratiu 203

6 >> Presentaci de documents davant de lAdministraci 2067 >> LAdministraci electrnica 208

7.1 > Identitat digital 2097.2 > Obtenci de certificats electrnics 2107.3 > Realitzaci de trmits a lAdministraci electrnica 211

8 >> Informaci i atenci al ciutad a Catalunya 2128.1 > Serveis datenci ciutadana 2128.2 > Serveis dAdministraci electrnica 213

Unitat 12 La contractaci administrativa 2201 >> Els contractes del sector pblic 221

1.1 > Concepte i regulaci legal 2211.2 > Rgim jurdic 221

2 >> Elements del contracte administratiu 2232.1 > Elements personals 2232.2 > Elements reals 2252.3 > Elements formals 225

3 >> Tipus de contractes administratius 2264 >> Procediment de contractaci 228

4.1 > Preparaci del contracte 2284.2 > Selecci del contractista i adjudicaci del contracte 2294.3 > Execuci del contracte 2404.4 > Extinci del contracte 241

5 >> Contractaci administrativa a Catalunya 2425.1 > Plataforma de serveis de contractaci pblica 2425.2 > Junta Consultiva de Contractaci 242

M2_DJE_IOC_unitat00b_indice_p002-005 17/10/12 12:51 Pgina 5

SUMARI

Dret pblic i privat

Fonts del Dret

LOrdenament Jurdic

Normativa civil i mercantil

Elaboraci i aplicaci de les normes

Documentaci jurdica

1u n i t a t

OBJECTIUS

Conixer les normes que formen

lOrdenament Jurdic i la seva classificaci

jerrquica.

Diferenciar els tipus de Dret i les seves

fonts.

Reconixer les caracterstiques de les

normes jurdiques i dels rgans que les

creen i les apliquen.

Identificar i manejar les fonts i les bases de

dades de documentaci jurdica a Internet.

Dret i informacijurdica

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 6

Justcia

Es pot definir com la virtut de donar acadasc el que li correspon o li pertany.

Se sol representar amb la imatge dunadona amb els ulls embenats sostenintuna balana i una espasa. Daquestaforma es vol simbolitzar que s impar-cial, que busca el resultat exacte i quees pot servir de la fora per aconseguirels seus propsits.

7Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

1 >> Dret pblic i privat

Tots hem sentit moltes vegades la paraula dret en diferents contextos iens hem creat una idea ms o menys clara del seu significat; a continuaci,veurem si aquesta idea s correcta.

1.1 > Concepte de dret

El concepte de dret ser diferent segons el punt de vista:

Des del punt de vista de les relacions humanes, el Dret s el conjunt deprincipis i normes que serveix per regular la convivncia en una so-cietat.

Si utilitzem el punt de vista subjectiu, el dret seria la facultat concedidaper les normes jurdiques a una persona per fer alguna cosa o exigiruna determinada conducta a una altra o unes altres persones. Aquestseria el significat de la paraula en frases com tinc dret a aix o a all.

Tant en un cas com en laltre, veiem que lelement fonamental que confi-gura el significat de la paraula dret s la norma jurdica. En tota comunitathan dexistir unes normes o regles del joc que tots els ciutadans han derespectar. Per tal que aquestes normes puguin assolir aquest objectiu, hande ser:

Justes: en la seva elaboraci i aplicaci, shan de guiar per una idea dejustcia, de conducta deguda per la societat.

Obligatries: poden ser imposades per lautoritat i el seu complimentes pot exigir de forma coactiva.

1.2 > Classes de normes jurdiques

Existeixen multitud de classificacions de les normes jurdiques, encaraque la ms important s la que distingeix entre normes de Dret privat i deDret pblic:

Dret pblic: s lencarregat de regular les relacions en qu participenles diferents Administracions Pbliques quan actuen exercint les fun-cions pbliques que sn lobjecte de la seva activitat. Dins daquestapartat sinclourien diverses branques del Dret, com el Dret penal, elDret administratiu, etc.

Dret privat: sencarrega de regular les relacions que sestableixen entreels particulars, tenint en compte que a vegades lAdministraci tambpot actuar com si es tracts dun particular. Dins daquest apartat sin-clourien el Dret civil, el Dret mercantil, etc.

Totes les branques del Dret pertanyen a daquests dos tipus, llevat el Dretlaboral, que cont normes de tots dos tipus.

Dret administratiu

s la part de lOrdenament Jurdic, queregula dAdministraci Pblica, la sevaorganitzaci i els seus serveis, aix comles seves relacions amb els ciutadans. Ams, les seves normes tamb regulenles relacions entre lAdministraci i elsfuncionaris pblics.

Activitats proposades

1 Des del punt de vista del Dret, quines conseqncies tindria una norma que fos considerada injusta pelsciutadans?

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 7

8

2 >> Fonts del Dret

Com ja hem vist, s necessari que en totes les societats existeixin unesnormes de convivncia, denominades normes jurdiques. El terme fontsdel Dret sutilitza per fer referncia tant al lloc del qual emanen o sorgeixenles normes jurdiques com a la forma que adopten per ser conegudes.Larticle 1 del Codi Civil enumera les fonts de lOrdenament Jurdic espa-nyol, indicant com a tals:

La llei: norma, dabast general i dobligat compliment. En sentit estricteserien les emanades del poder legislatiu conforme al procediment esta-blert, per aquesta referncia sha dentendre en sentit ampli com a si-nnim de tota norma escrita (englobant, per tant, els reglaments delAdministraci).

El costum: s una forma dactuar repetida en el temps per una comunitatamb la conscincia que s obligatria. Noms es pot utilitzar si noexisteix una llei aplicable, sempre que no sigui contrria a la moral o alordre pblic, i que resulti provada.

Els principis generals del Dret: sn normes que serveixen per inter-pretar el Dret, encara que cal tenir en compte que sn aplicables nomsen defecte de llei i costum.

La jurisprudncia: criteri reiterat pel Tribunal Suprem en interpretar iaplicar les normes per resoldre els conflictes.

Els tractats internacionals: sn els acords subscrits entre lEstat espanyoli altres Estats o organismes internacionals. No seran daplicaci directaa Espanya fins que no es publiquin ntegrament al Butllet Oficial delEstat.

Classes de fonts del Dret

Si atenem al sentit del terme fonts del Dret, podem distingir:

Fonts formals: sn les diferents formes en qu es manifesten les normesjurdiques (la Constituci, les lleis, els reglaments, etc.).

Fonts materials: sn els rgans encarregats delaborar les normes jur-diques (Corts Generals, Govern, ministres, etc.).

Atenent a labast de les normes, podem diferenciar:

Fonts directes: sn les fonts que contenen la norma jurdica i sn di-rectament aplicables (llei, reglament, costum, etc.).

Fonts indirectes: sn les fonts que no contenen la norma, per ajudena interpretar-la o aplicar-la (per exemple, els principis generals del Dreto la jurisprudncia).

Exemples de principis generalsdel Dret

Autonomia de la voluntat: en els con-tractes, les parts poden pactar el quecreguin convenient, sempre que no si-gui contrari a les lleis, la moral ni lor-dre pblic.

Principi de legalitat administrativa:significa que lAdministraci noms po-dr actuar per executar els mandatsde la llei.

Principi non bis in idem: significa queuna persona no pot ser sancionadadues vegades per la mateixa infrac-ci.

Activitats proposades

2 Per qu la llei s la principal font del Dret?

3 Quina s la ra per la qual el costum ha de ser provat per la part que lallegui?

4 Per qu la jurisprudncia es pot considerar com a font del Dret?

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 8

9Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

3 >> LOrdenament JurdicLOrdenament Jurdic s el conjunt de les normes jurdiques que estan vi-gents en un territori en un moment determinat. Ara b, com el seu nomindica, aquestes normes no estan agrupades de qualsevol forma, sin queestan ordenades jerrquicament, de manera que, en cas de conflicte entreelles, es pugui determinar quina norma ser la que sha daplicar.

3.1 > La jerarquia normativa

En el nostre ordenament no totes els normes estan al mateix nivell jerr-quic, sin que tenen una estructura similar a una pirmide al vrtex de laqual hi hauria la Constituci, que s una norma suprema de lordenamentjurdic. A mesura que es baixa per la pirmide, en cada nivell hi haurms normes i de menor rang que el superior.

El principi de jerarquia normativa determina que cada norma t un rango nivell determinat i implica que les normes de rang superior prevaldran,en tot cas, sobre les de rang inferior. Aix, per exemple, larticle 1.2 delCodi Civil diu que:

No tindran validesa les disposicions que en contradiguin una al-tra de rang superior.

Cal tenir en compte que, segons la Constituci, Espanya pot celebrartractats pels quals satribueixi a una instituci internacional lexercicipropi de competncies derivades de la prpia Constituci, com ha ocor-regut amb ladhesi dEspanya a la Uni Europea. Per aix, com hemvist en la unitat anterior, els rgans comunitaris poden crear normesque seran dobligat compliment a Espanya i que tindran prefernciasobre lordenament intern espanyol; per exemple, un reglament de laUni Europea.

3.2 > Normes que formen lOrdenament Jurdic

El principi de jerarquia normativa agrupa la normativa en una escala, enfunci del rang i en aplicaci de les normes jurdiques.

Jerarquia: srie de coses ordena-des en graus successius.

Rang: nivell o categoria.

Vocabulari

Jerarquia de les normes de la Uni Europea

Alguns autors situen les normes comu-nitries per sobre de la Constituci, ba-sant-se en larticle 93 del text constitu-cional, que permet la cessi duna partde la sobirania a favor duna instituciinternacional, com s el cas de la UniEuropea. En conseqncia, dins da-questa parcella prevaldran les normeseuropees sobre les espanyoles.

Consell de Garanties Estatutries

Instituci de la Generalitat de Catalunyaamb autonomia orgnica, funcional ipressupostria que vetlla per ladequa-ci a lEstatut i a la Constituci de lesdisposicions de la Generalitat, tot res-pectant la jerarquia normativa i com-petencial.

Constituci

Lleis Orgniques Ordinries

Altres normes Decrets lleis Decrets legislatius

Normes amb rang de llei

Normes amb rang inferior a la llei (reglaments)

Estatals Autonmiques Locals

1.1. Principi de jerarquia normativa.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 9

10

La Constituci

La Constituci de 1978 s la norma ms important de tot lOrdenamentJurdic espanyol. Va ser aprovada per les Corts Generals i ratificada mit-janant referndum pel poble espanyol el 6 de desembre de 1978, fet queen refora el carcter democrtic. Les seves caracterstiques principals sn:

s la norma suprema de lOrdenament Jurdic: tota la resta de normeshi estan supeditades i si una altra norma contradiu la Constituci, serdeclarada inconstitucional i anullada.

s extensa: consta de 169 articles dividits en un Ttol Preliminar i deuttols numerats.

s una norma rgida: aix significa que s molt difcil modificar-ne elcontingut (noms sha modificat una vegada des de la seva aprovaci).

El control de ladequaci a la Constituci de tota la normativa la duu aterme un rgan especial (el Tribunal Constitucional).

Tractats internacionals i normativa de la Uni Europea

LEstat espanyol pot establir acords amb altres Estats i organitzacions in-ternacionals que, quan es ratifiquen i es publiquen al BOE, sincorporen alOrdenament espanyol amb el rang de llei.

Si un tractat internacional inclogus disposicions contrries a lestablert ala Constituci, seria necessria la reforma prvia de la prpia Constituci.

Lleis

Sn les normes jurdiques aprovades per les Corts Generals o pels Parla-ments de les diferents Comunitats Autnomes:

Lleis estatals: al seu torn, es divideixen en:

Lleis orgniques: regulades a larticle 81 de la Constituci, tractentemes despecial importncia, com drets fonamentals i llibertats p-bliques, rgim electoral, Estatuts dAutonomia i qualsevol altre queestableixi la Constituci. Per a la seva aprovaci o modificaci, fafalta la majoria absoluta del Congrs dels Diputats.

Lleis ordinries: qualsevol altra llei que no tracti sobre els assumptesreservats a llei orgnica. Per a la seva aprovaci o modificaci nomses necessita la majoria simple dels vots.

Lleis de les Comunitats Autnomes: les diferents Comunitats Autno-mes, dins de les competncies que tenen assumides, poden elaborar lleisque nicament es podran aplicar dins dels seus respectius territoris.

Altres normes amb rang de llei

Es tracta de determinats tipus de normes jurdiques que, tot i ser dictadespel Govern, tenen el mateix nivell o rang que les normes que emeten lesCorts Generals, ja que compten amb la seva autoritzaci; per aix, tambes denominen amb lexpressi legislaci delegada.

Segons el moment en qu es produeixi lautoritzaci, nhi ha de dos tipus:decrets legislatius (lautoritzaci es produeix abans de dictar la norma) idecrets lleis (lautoritzaci t lloc desprs i, per aix, es denomina conva-lidaci).

Parts de la Constituci

Segons el sentit de la seva normativa,la Constituci es divideix en dues parts:

Part dogmtica: cont els drets i elsdeures fonamentals dels ciutadans, lesseves garanties i els supsits i les for-mes en qu es poden suspendre.

Part orgnica: cont els principis b-sics dorganitzaci de lEstat i les sevesinstitucions.

Tipus de majories

Majoria absoluta: s la que requereixla meitat ms un del total dels vots.

Majoria simple: s la que nicamentrequereix el major nmero de votsconformes.

Capacitat normativa de la Generalitat

Els articles 111 i 112 de lEstatut dAu-tonomia li confereixen potestat legisla-tiva, reglamentria i executiva en lm-bit de les seves competncies.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 10

11Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

Reials decrets legislatius

Les Corts Generals podran delegar en el Govern la potestat de dictar normesamb rang de llei, en cas de matries determinades no reservades a llei or-gnica. Aquestes normes sn de dos tipus:

Textos articulats: tenen per objecte que el Govern dicti un text articulat(per exemple, el Codi Civil). En aquests casos, el Parlament aprova unallei de bases, en qu fixa els criteris que ha de seguir el Govern per ela-borar el text articulat.

Textos refosos: quan existeix una pluralitat de textos legals que regulenuna mateixa matria, sencomana al Govern que els unifiqui en unnic text per simplificar-ne la regulaci legal.

Reials decrets lleis

Els dicta el Govern en casos dextraordinria i urgent necessitat, la qualcosa shaur dacreditar en cada cas (per exemple, en casos dinundacionsgreus, es dicta un decret llei per reconixer indemnitzacions als afectats).Un cop dictats, shauran de sotmetre immediatament a debat i votaci pelCongrs dels Diputats per a la seva convalidaci.

No podran afectar lordenament de les institucions bsiques de lEstat, ales matries regulades al ttol I de la Constituci, al rgim de les ComunitatsAutnomes ni al Dret electoral general.

Normes amb rang inferior a la llei

A ms de les lleis, tamb existeix un altre tipus de normes dabast general,que es denominen reglaments, en virtut de la potestat que t lAdminis-traci per dictar normes jurdiques, que es denomina potestat reglamen-tria.

Aquestes normes no noms shauran de supeditar a la Constituci, sintamb a les normes amb rang de llei que tinguin un nivell jerrquic supe-rior, en haver estat elaborades per les Corts que detenen el poder legislatiu.A ms, cap reglament podr anar en contra de les disposicions dun altrede rang superior.

Els reglaments els poden dictar els diferents rgans de lAdministraci P-blica Central, Autonmica o Local.

Reglaments estatals

La Constituci atribueix al Govern lexercici de la funci executiva i la po-testat reglamentria dacord amb la Constituci i les lleis. Tant el presidentdel Govern com el Consell de Ministres sn competents per a laprovacide reglaments. Els ministres tamb tenen reconeguda la potestat reglamen-tria per al seu exercici en les matries prpies del seu departament. De lamateixa manera, la potestat reglamentria recau en la resta de lAdminis-traci de lEstat, com a potestat prpia per servir els interessos generals.

Atenent a la seva relaci amb les normes legislatives, es distingeixen:

Reglaments executius: serveixen per desenvolupar o especificar les dis-posicions incloses a les lleis.

Reglaments independents: no desenvolupen cap norma.

Decret i reial decret

El terme decret fa referncia al fet queuna norma jurdica ha estat emesa pelGovern de la naci o una Comunitat Au-tnoma.

El terme reial indica que aquesta normaha estat signada pel Rei, fet que nomsocorre en la normativa estatal i no enlautonmica.

En el nostre Ordenament Jurdic, trobemels tipus segents:

Amb rang de llei: reial decret llei ireial decret legislatiu.

Amb rang de reglament:

Estatal: reials decrets del Consell deMinistres i del president del Govern.

Autonmic: decret del president dela Comunitat Autnoma o del Consellde Govern.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 11

12

Jerrquicament, els reglaments estatals sordenen aix:

Reials decrets del Consell de Ministres i del president del Govern. Ordres acordades per les Comissions Delegades del Govern. Ordres ministerials, acordades pels respectius ministres. Disposicions drgans o autoritats inferiors. Aquest tipus de disposi-

cions rep diversos noms, depenent de lrgan que les emeti (instruccions,circulars, etc.) i el seu rang sestableix en funci del propi rang jerrquicdaquest rgan.

Reglaments autonmics

En lmbit autonmic, lexercici de la potestat reglamentria segueix elmateix model que lAdministraci General de lEstat, encara que teninten compte les peculiaritats que puguin establir al respecte els diferentsEstatuts i Lleis del Govern de cada una de les Comunitats Autnomes. Pertant, la potestat reglamentria lexerceixen el president de la ComunitatAutnoma, el Consell de Govern o els consellers, aix com la resta dels r-gans de lAdministraci Autonmica.

Els reglaments autonmics es denominen decrets i ordres.

Reglaments locals

La Llei Reguladora de Bases de lAdministraci Local estableix que, en elstitulars de la potestat reglamentria, sn els Plens dels Ajuntaments i deles Diputacions Provincials.

En lAdministraci Local, els reglaments reben denominacions com regla-ments orgnics, ordenances o bans.

3.3 > Denominaci de les normes jurdiques

A efectes de poder-les identificar, les normes jurdiques tenen una no-menclatura normalitzada, que t lestructura segent:

Rang de la disposici. Nmero dordre de la disposici dins de les entitats en aquest any. Data demissi. Nom de la disposici jurdica.

Per exemple: Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.

Denominaci dels reglaments

En el cas dels reglaments (reials decrets,ordres ministerials, circulars, etc.), ams de les dades generals, shi ha din-dicar lrgan del qual procedeixen (jaque la numeraci pot coincidir amb ladun altre rgan).

Per exemple: Circular 7/2010, de 30 denovembre, del Banc dEspanya, a enti-tats de crdit, sobre desenvolupamentde determinats aspectes del mercat hi-potecari.

Els reglaments del Govern deCatalunya

Larticle 112 de lEstatut dAutonomiade Catalunya estableix que correspon ala Generalitat la potestat reglamentria,en lmbit de les seves competnciesexecutives.

Activitats proposades

5 Quina s la utilitat prctica del principi de jerarquia normativa?

6 Per qu no s possible que un tractat internacional contingui disposicions contrries a la Constituci?

7 Per qu la Constituci es considera com la norma suprema de lOrdenament Jurdic espanyol?

8 Quines caracterstiques tenen les lleis aprovades per les Comunitats Autnomes?

9 Identifica els elements que formen lestructura de la denominaci de la segent norma jurdica: Llei22/2003, de 9 de juliol, Concursal.

Documents de normes jurdiques

Al CD Recursos trobars documents queinclouen les segents normes jurdiques:

Llei orgnica. Reial decret-llei. Reglament.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 12

13Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

4 >> Normativa civil i normativa mercantilCom hem vist en el primer epgraf daquesta unitat, el Dret privat s lapart del Dret que sencarrega de regular les relacions que sestableixenentre els particulars (entenent com a tals els individus i les empreses) olAdministraci (quan actua com un particular).

Dues de les principals branques del Dret privat sn el Dret civil i el Dretmercantil, que tenen una especial importncia en lactivitat de les empre-ses. Per aix, s molt important poder diferenciar la normativa de les duesbranques a lhora de saber quina s laplicable en cada cas.

El Dret civil reuneix la normativa general que regula les relacions, tantpatrimonials com personals, entre persones fsiques o jurdiques, ja siguinprivades o pbliques, sempre que, en aquest ltim cas, actun com a per-sones privades. Tamb es denomina Dret com, ja que, en contenir lesdisposicions generals per a tot lOrdenament Jurdic, quan una branca es-pecfica daquest ordenament no contingui regulaci sobre una determi-nada matria, sacudir al Dret civil.

Daltra banda, el Dret mercantil o Dret del comer s una part ms espe-cfica del Dret que regula les normes aplicables als comerciants en el desenvolupament de les seves activitats o als actes de comer.

Ja hem vist que, segons el Codi Civil, les fonts de lordenament jurdicespanyol sn la llei, el costum i els principis generals del dret, que esconstitueixen, per tant, en les fonts del Dret civil. En concret, dins de lallei inclourem el propi Codi Civil com a norma bsica, aix com la sevanormativa de desenvolupament.

Per la seva banda, les fonts del Codi de Comer estan detallades a larticle2 daquest Codi, que indica que per regular els actes de comer, en primerlloc saplicar el Codi de Comer, en segon lloc, els usos de comer (el cos-tum mercantil) i, en defecte dels dos anteriors, el Dret com (que s elDret civil, encarnat pel Codi Civil).

Activitats proposades

10 Per qu creus que en una empresa s important diferenciar si se li aplica la normativa civil o la mer-cantil?

Exemples

Diferncies entre Dret civil i Dret mercantil

El Josep s un empresari que es dedica a la venda de mobiliari doficina.

Quan compra a una empresa de fusta matria primera per fabricar mobles, es tractaria duna compravendamercantil subjecta al Codi de Comer, ja que es tracta dun acte de comer realitzat entre comerciants. Percontra, si el Josep vengus el seu cotxe a una altra persona, ens trobarem davant dun compravenda civil, jaque sn particulars que actuen com a tals, i estaria subjecta al Codi Civil.

El Dret Civil Catal

Larticle 129 de lEstatut dAutonomiaestableix a la Generalitat la competn-cia exclusiva en matria de Dret Civil,amb les excepcions de larticle 149.1.8de la Constituci.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 13

14

5 >> Elaboraci i aplicaci de les normesjurdiques

La Constituci defineix Espanya com un Estat social i democrtic de dretque es fonamenta en la sobirania popular (el poder rau en el poble espa-nyol, del qual emanen els poders de lEstat) i en el reconeixement delsdrets fonamentals dels ciutadans, tant en la seva convivncia mtua comdavant de lEstat.

Derivat de la primacia de la voluntat popular, sorgeix el principi de lega-litat, que suposa que tots els integrants de lEstat (ciutadans i poders p-blics) estan sotmesos a les determinacions de lordenament jurdic, pel fetque aquest representa la voluntat del poble.

Ara b, la vida de les normes jurdiques es desenvolupa en diverses fases,que inclouen la seva elaboraci i aprovaci, aplicaci i control del seucompliment. En els Estats democrtics, una daquestes fases sencarrega aun dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial). Precisament un delsgrans xits de lEstat democrtic de dret s la divisi daquests tres podersentre diferents rgans de lEstat per garantir daquesta forma la indepen-dncia de cada un.

5.1 > Elaboraci i aprovaci de les normes amb rang de llei

El poder legislatiu correspon a les Corts Generals, integrades per duescambres: el Congrs dels Diputats o Cambra Baixa i el Senat o CambraAlta, amb una estructura i un funcionament similars. Els seus membressagrupen segons la seva ideologia poltica i gaudeixen dimmunitat iinviolabilitat per protegir lexercici de les seves funcions constitucio-nals.

El Congrs dels Diputats ha de comptar amb un mnim de 300 i un mximde 400 diputats. En lactualitat, compta amb 350 diputats, elegits en cadacircumscripci electoral, que s la provncia, i segons un sistema propor-cional. Entre ells selegeix el president, que s el seu mxim representanti la Mesa, que s lrgan rector.

El Senat s la cambra de representaci territorial. Els senadors selegeixende dues formes. La majoria en la circumscripci provincial i la resta, unper Comunitat Autnoma i un altre ms per cada mili dhabitants. Enlactualitat, el Senat est integrat per 263 senadors.

Iniciativa

La iniciativa legislativa correspon al Govern, mitjanant els projectes dellei i al Congrs i al Senat, amb la presentaci de proposicions de llei.Les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autnomes podran solli-citar al Govern ladopci dun projecte de llei o remetre al Congrs unaproposici de llei.

Igualment, es reconeix la iniciativa popular per a la presentaci de pro-posicions de llei. Sexigiran almenys 500000 signatures acreditades i noprocedir en matries prpies de llei orgnica, tributries o de carcter in-ternacional, ni en el relatiu a la prerrogativa de grcia.

Principi de legalitat

Larticle 9 de la Constituci estableixque, al nostre pas, els ciutadans i elspoders pblics estan subjectes a la Cons-tituci i a la resta de lOrdenament Ju-rdic.

Iter legislatiu a Catalunya

El procediment legislatiu del Parlamentde Catalunya est regulat en el CaptolII del Reglament del Parlament de Cata-lunya de 22 de desembre de 2005.

Referndum consultiu

Les decisions poltiques despecial trans-cendncia es podran sotmetre a refe-rndum consultiu de tots els ciutadans.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 14

15Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

Aprovaci

Els projectes de llei saprovaran en Consell de Ministres, que els presentaral Congrs, acompanyats duna exposici de motius i dels antecedents ne-cessaris per pronunciar-se al respecte.

Un cop aprovat pel Congrs, el seu president en donar compte immedia-tament al president del Senat, el qual el sotmetr a la seva deliberaci.

El Senat, en el termini de dos mesos a partir del dia de la recepci del text,pot oposar-hi el seu veto o introduir-hi esmenes. El veto shaur daprovarper majoria absoluta. El projecte no es podr sotmetre al Rei per a sancisense que el Congrs ratifiqui per majoria absoluta, en cas de veto, el textinicial, o per majoria simple, un cop transcorreguts dos mesos des de laseva interpretaci, o es pronunci sobre les esmenes, acceptant-les o noper majoria simple.

Els requisits formals que shan de complir per tal que la llei aprovada espugui aplicar sn la sanci i la promulgaci reial, actes mitjanant elsquals el Rei ratifica la llei, i ordena que es compleixi i que es publiqui alBOE. El Rei sancionar en el termini de quinze dies les lleis aprovades perles Corts Generals, les promulgar i nordenar la seva immediata publi-caci.

5.2 > Execuci de les lleis

El poder executiu satribueix al Govern i a lAdministraci Pblica que,com a responsables de la funci executiva, han daplicar les normes apli-cades pel Parlament i prendre les mesures necessries per al seu efectiucompliment.

El Govern est integrat pel president, els vicepresidents i, si s procedent,els ministres (amb competncia sectorial) i la resta de membres que esta-bleixi la llei. Els seus membres es reuneixen al Consell de Ministres i enComissions delegades, segons els assumptes que shagin de tractar.

Per si el Govern t per missi lexercici de la funci executiva, aplicanttota la normativa, el desenvolupament efectiu daquesta funci executivala duen a terme les diferents Administracions Pbliques, integrades perun conjunt drgans amb la missi de collaborar amb el Govern per a laconsecuci dels seus objectius.

5.3 > Control del compliment de les lleis

En cas que es produeixi un incompliment del disposat a les normes jurdi-ques, ha dintervenir el poder judicial, encarnat pels jutges i magistrats,que administren la justcia, com a representants del poble, en nom delRei.

Lexercici daquesta potestat jurisdiccional es duu a terme no noms jutjantsin tamb fent complir all jutjat.

Lrgan encarregat del govern dels jutges i magistrats s el Consell Generaldel Poder Judicial, que est integrat pel president del Tribunal Suprem,que el presideix, i per vint membres (denominats vocals), proposats pelCongrs dels Diputats i pel Senat.

Elaboraci de les lleisautonmiques

En lmbit autonmic, les AssembleesLegislatives aproven les seves prpieslleis, dins de les seves competncies iamb efectivitat dins del territori de laComunitat.

Entrada en vigor de les lleis

Les lleis entraran en vigor als vint diesde la seva completa publicaci, a no serque es disposi altrament a la prpia llei.

Organitzaci territorial del poderjudicial

Territorialment, els Jutjats i Tribunalssorganitzen en lmbit judicial, provin-cial, autonmic i nacional, segons laseva competncia.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 15

16

5.4 > Normativa autonmica

A les Comunitats Autnomes, els rgans responsables de lelaboraci i la-provaci de les seves prpies lleis sn les Assemblees Legislatives, sempredins de les competncies reconegudes en la Constituci i en els seus res-pectius Estatuts dAutonomia i amb efectivitat nicament dins del territoride cada Comunitat.

Lexecuci i laplicaci de la normativa autonmica la duran a terme elConsell de Govern de cada Comunitat i els respectius consellers que linte-gren (que, segons la Comunitat de qu es tracti, tindran una denominacidiferent).

Finalment, el control del compliment daquesta normativa la duran aterme, igual que en el cas de la normativa estatal, els Jutjats i Tribunalsintegrants del poder judicial.

5.5 > Elaboraci i aprovaci de les normes amb rang inferior a la llei

Les normes amb rang inferior a la llei, selaboren, saproven i sexecutenpels respectius rgans de lEstat, Comunitats Autnomes i AdministracionsLocals, en virtut de les potestats administratives que tenen atribudes pera lexercici de les seves funcions, i la seva legalitat s controlada pels Tri-bunals de Justcia.

La facultat per dictar reglaments es denomina potestat reglamentria i esfonamenta en la necessitat que lAdministraci estableixi una srie denormes complementries o de desenvolupament de les lleis.

Cada Administraci Pblica t un procediment especfic per a lelaboracide reglaments en els seus respectius mbits, encara que tots bastant simi-lars. El procediment per a lAdministraci de lEstat es determina a larticle24 de la Llei de Govern, els de les Comunitats Autnomes, en les lleis deGovern de cada Comunitat i els de les Administracions Locals, en la Lleide Bases de Rgim Local, en el text refs de les disposicions legals vigentsen matria de Rgim Local i en el text refs de la Llei Reguladora de les Hi-sendes Locals.

Lentrada en vigor dels reglaments aprovats requereix la seva ntegra pu-blicaci al Butllet Oficial corresponent.

Activitats proposades

11 Quina s la diferncia entre un projecte de llei i una proposici de llei?

12 Quin s lobjectiu de la divisi de poders?

13 Quin paper t el poder judicial respecte de les normes jurdiques?

14 Existeix alguna diferncia entre laprovaci de les lleis en lmbit nacional i en lmbit autonmic?

15 s el mateix el Govern que lAdministraci?

16 Qui t atribudes les potestats administratives?

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 16

17Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

6 >> Documentaci i informaci jurdica

La Constituci Espanyola atorga una gran importncia a la publicitat deles normes jurdiques. Duna banda, la garanteix al seu article 9 i torna aincidir en aquesta publicitat quan estableix la immediata publicaci deles lleis aprovades per les Corts Generals, desprs de la sanci reial, condi-cionant leficcia dels tractats internacionals a la seva publicaci oficial aEspanya.

La ra daquesta publicitat s que tothom conegui el contingut i labast deles normes jurdiques, ja que sha de complir.

En el desenvolupament de lactivitat empresarial, ls de la legislaci hade ser constant per determinar els drets i les obligacions que els corresponendavant de qualsevol situaci que es pugui plantejar.

Per aix, s convenient disposar de bases de dades jurdiques actualitzadesque continguin la normativa actualitzada o b conixer el procedimentper accedir a aquesta informaci quan sigui necessari (per exemple, atravs dInternet) i poder-la consultar i utilitzar.

6.1 > Normativa de la Uni Europea

En lmbit de la Uni Europea, lOficina de Publicacions de la Uni Europeas lorganisme encarregat deditar les publicacions de la Uni. Per aix,emet diriament el Diari Oficial de la Uni Europea i ofereix diversosserveis en lnia per accedir gratutament a informaci dinters: per exem-ple, EUR-Lex per a la normativa i TED per a les licitacions.

Diari Oficial de les Comunitats Europees

El Diari Oficial de la Uni Europea (DOUE) s el butllet on es publica totala informaci rellevant dabast jurdic que es produeix en lmbit de laUni Europea.

Sedita tots els dies laborables en totes les llenges oficials de la Uni Eu-ropea. La seva estructura s la segent:

Srie L: per a la legislaci. Publica tota la normativa comunitria (tractats,reglaments, directives, decisions, etc.).

Srie C: per a comunicacions i informacions (propostes de la Comissi,jurisprudncia del Tribunal de Justcia, informacions sobre oposicionsa organismes comunitaris, etc.).

Suplement S: per als contractes pblics amb una publicaci obligatriaen lmbit de la Uni Europea.

Annex: debats del Parlament Europeu.

EUR-Lex

El servei en lnia EUR-Lex permet accedir gratutament a la legislaci de laUni Europea i a altres documents pblics.

A ms, aquest servei disposa de diverses opcions de recerca de la docu-mentaci, aix com la possibilitat de descrrega dels fitxers en formatstils per a un posterior emmagatzematge i utilitzaci.

TED

El servei TED (Tenders Electronic Daily)s la versi en lnia del Suplement S delDOUE, dedicat a la contractaci pblicaeuropea. Permet buscar i seleccionaranuncis de licitacions per pas, sectorcomercial, etc.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 17

18

6.2 > Normativa nacional

En lmbit nacional, la principal forma de coneixement de lOrdenamentJurdic s el Butllet Oficial de lEstat. En altres mbits territorials con -viu amb els butlletins oficials de les diferents Comunitats Autnomes iamb els butlletins oficials de les provncies. A ms, es pot accedir a ladiferent normativa a travs de les diverses bases de dades pbliques iprivades.

Butllet Oficial de lEstat

s el diari oficial de lEstat espanyol i el mitj de publicaci de les lleis, lesdisposicions i els actes dinserci obligatria.

Des del 2009, el Butllet Oficial de lEstat (tamb denominat BOE) es publica nicament en versi electrnica a travs de la pgina web(www.boe.es).

Estructura i contingut del BOE

Secci I. Disposicions generals: aqu es publiquen els tractats interna-cionals, la normativa amb rang de llei de lEstat, les lleis de les Comuni-tats Autnomes i els reglaments i altres disposicions de carcter general,tant estatals com emanats dels Consells de Govern de les ComunitatsAutnomes.

Secci II. Autoritats i personal:

Secci II.A. Nomenaments, situacions i incidncies: referits a funcio-naris de lEstat.

Secci II.B. Oposicions i concursos: resolucions relatives a procedimentsselectius de personal.

Secci III. Altres disposicions: disposicions dobligada publicaci queno tinguin carcter general ni corresponguin a la resta de seccions: sub-vencions, beques, etc.

Secci IV. Administraci de Justcia: edictes, notificacions, requisitriesi anuncis dels Jutjats i Tribunals.

Secci V. Anuncis:

Secci V.A. Anuncis de licitacions pbliques i adjudicacions: notifi-cacions relatives a processos de contractaci pblica.

Secci V.B. Altres anuncis oficials: notificacions oficials dOrganis-mes Pblics no corresponents a altres apartats (anuncis, resolucions,etc.).

Secci V.C. Anuncis particulars que, per obligaci legal, han de tenirabast general.

A ms, sacompanya dun suplement independent en qu es publiquenresolucions de Tribunal Constitucional.

Dins de cada secci, els textos estaran agrupats per lrgan del qual proce-deixin i dins de cada epgraf, els textos sordenaran segons la jerarquia deles respectives normes jurdiques (per exemple, en primer lloc sagruparanles normes per Ministeris Interior, Justcia, etc. i, dins de les normesde cada Ministeri, primer aniran les lleis i desprs els reials decrets, les or-dres ministerials, etc.).

Data de la normativa i data de publicaci

En realitzar recerques en els diferentsbutlletins oficials, cal tenir en compteque les dates de la norma i les de publi-caci en el respectiu butllet solen serdiferents.

Suplement en llengua catalanadel BOE

LEntitat Autnoma del Diari Oficial i dePublicacions participa en ledici del Su-plement en llengua catalana del BOE.Aquest Suplement es publica des de1998 i inclou en catal les lleis, els reialsdecrets llei, els reials decrets legislatiusi altres disposicions de carcter generalpublicades en el BOE.

Agncia Estatal del ButlletOficial de lEstat

s un organisme pblic, adscrit al Minis-teri de la Presidncia, que t com a fun-ci principal lemissi del Butllet Oficialde lEstat i del BORME (Butllet Oficialdel Registre Mercantil), aix com la ges-ti i ladministraci de la seu electr-nica, en qu sallotja el diari oficial.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 18

19Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

Altres butlletins oficials

Juntament amb el BOE, a Espanya conviuen altres butlletins oficials queno tenen un mbit general i estatal, sin que estan limitats per ra de ter-ritori o de matria.

Butlletins territorials

Podem distingir els segents:

Butlletins Oficials de les Comunitats Autnomes: tots els EstatutsdAutonomia determinen, dins de lmbit de cada Comunitat Autnoma,lexistncia dun butllet oficial destinat a la publicaci de les lleis delAssemblea Legislativa i dels reglaments aprovats pel Consell de Governde la Comunitat.

Butlletins oficials de les provncies: el seu mbit territorial s el decada provncia. Publiquen totes les disposicions i actes dels rgans de laDiputaci Provincial, aix com els de tots els Ajuntaments que formenla provncia.

Butlletins dorganismes pblics

Tamb existeixen diferents butlletins amb un mbit limitat no pel territorisin pel contingut de les disposicions que inclouen; per exemple, podemcitar els segents:

Butlletins oficials parlamentaris: tant el Congrs i el Senat com lesAssemblees Legislatives de les Comunitats Autnomes tenen els seusbutlletins, on recullen els projectes que estan tramitant.

Butllet Oficial de Defensa: s un diari editat pel Ministeri de Defensa,en qu es publiquen les comunicacions oficials del Ministeri i les novetatsrelatives a la situaci del personal.

Butllet Oficial del Registre Mercantil: shi publiquen tots els actes ianuncis referents a empresaris que figuren inscrits en els diferents Re-gistres Mercantils.

6.3 > Bases de dades

Els butlletins oficials tenen la caracterstica que mostren la normativa enordre cronolgic, s a dir, publiquen peridicament (generalment cadadia) les disposicions publicades en aquesta data. Aix pot complir la loca-litzaci de la normativa si sen desconeix la data demissi, encara que lapublicaci en format electrnic pot facilitar aquestes recerques.

Per solucionar aquest problema, van sorgir les publicacions i les bases dedades jurdiques, en qu sagrupa la normativa dacord amb determinatscriteris que en faciliten la recerca. Aix, per exemple, es poden trobar re-copilacions per matria (normatives de societats annimes, normativa deriscos laborals, etc.), en qu sinclouen comentaris i referncies creuadesentre les diferents normes que en faciliten laplicaci.

Amb larribada de les noves tecnologies, les bases de dades es presentenen format digital, ja sigui en un suport fsic (CD, DVD o memria flaix) ob a travs duna pgina web a la qual es pot accedir per buscar la infor-maci necessria.

1.2. Capalera dun exemplar de ButlletOficial duna Comunitat Autnoma.

1.3. Capalera dun exemplar de ButlletOficial duna provncia.

Publicitat de la normativacatalana

El Diari Oficial de la Generalitat de Ca-talunya (DOGC) s el mitj oficial depublicaci de les lleis, normes, disposi-cions de carcter general i altres dispo-sicions.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 19

20

Sempre s millor acudir a una base de dades amb accs a travs dInterneten comptes de fer-ho a una que es trobi en suport fsic, ja que s ms pro-bable que estigui actualitzada.

Actualment, hi ha multitud de bases de dades, tant de tipus pblic comde tipus privat, que proporcionen informaci jurdica actualitzada.

En primer lloc, cal saber quines necessitats especfiques t cada empresaper determinar les eines que seran necessries per satisfer-les. Si, per exemple, es treballa en una assessoria laboral, pot ser molt recomanablecontractar els serveis duna base de dades privada, ja que facilitar molt latasca de buscar disposicions com convenis collectius. Si es treballa en undespatx dadvocats, a part daix seria molt convenient una base de dadesde jurisprudncia en qu es recollissin totes les resolucions de tots els Tri-bunals, ja que aix ajudaria molt en el treball.

En canvi, si es treballa en ladministraci duna empresa sense especialsconsideracions jurdiques, pot ser que no sigui necessari ls duna basede dades privada i la informaci jurdica es pot aconseguir a travs defonts pbliques, amb el consegent estalvi.

Bases de dades pbliques

Gaireb tots els organismes pblics tenen una base de dades prpia enqu publiquen, de forma sistematitzada, els documents que produeixen.Aix, en tenen tant els organismes pertanyents al poder legislatiu (Congrsdels Diputats o Senat) i lexecutiu (tots els Ministeris i els seus rgans sub-ordinats) com el judicial (base de dades del poder judicial que engloba lesresolucions dels principals Tribunals: Suprem, Audincia Nacional, Tribu-nals Superiors de Justcia, etc.).

Amb la finalitat de crear un accs centralitzat a aquestes bases de dades,el servei dinformaci de lEstat (xarxa 060) ofereix un accs directe a laBiblioteca de Legislaci, on es recullen enllaos cronolgics i temtics ala legislaci emanada dels diferents rgans de lEstat.

Des de la pgina web del BOE, es pot accedir al servei Iberlex, que s unacompleta base de dades de legislaci, que inclou, a ms del text de totesles disposicions estatals, autonmiques o de la Uni Europea publicadesdes del 1960, una anlisi jurdica de cada una. En aquest servei es podenfer recerques detallades de normativa per ttol, rang, dates, text lliure, etc.A ms, es poden combinar diversos camps de recerca fent servir operadorslgics (.Y, .O, .NO).

Bases de dades privades

Juntament amb les bases de dades pbliques, nexisteixen altres que hanestat creades per editorials jurdiques per a la seva explotaci comercial.

En alguns casos, aquestes bases de dades sn daccs gratut (shi accedeixa travs de la web i es financen per mitj de la publicitat, com per exemple,el portal noticias.juridicas.com) i en altres casos noms es poden adquirirels suports en qu van incloses o es pot accedir a la web en qu estan allot-jades mitjanant el pagament duna subscripci peridica (per exemple,La Ley o Aranzadi).

1.4. Men de recerca dIberlex.

Butlletins estadstics

Sn publicacions peridiques (en gene-ral, mensuals, trimestrals o anuals) edi-tades habitualment per organismes p-blics que recullen les estadstiquesreferents al sector al qual pertany len-titat emissora en aquest perode detemps.

Per exemple: Butllet Estadstic del BancdEspanya, butlletins dels diferents Mi-nisteris.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 20

21Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

6.4 > Actualitzaci de la informaci jurdica a lempresa

A lempresa, s habitual el maneig dinformaci jurdica i mercantil ambla finalitat de conixer els drets i les obligacions de lempresa, redactar do-cumentaci o simplement adquirir una determinada informaci. Per aix,no nhi ha prou de saber quines fonts dinformaci existeixen, sin quecal saber-les utilitzar de forma efica.

Localitzaci de la normativa

Tradicionalment, les empreses que utilitzaven de forma habitual normativajurdica estaven subscrites a ledici en paper del butllet oficial correspo-nent (Estat, Comunitat Autnoma o provncia) i, desprs de consultar-neperidicament el contingut, anaven classificant la informaci dintersper a lempresa.

De la mateixa manera, quan feia falta normativa sobre una determinadamatria (per exemple, societats annimes), es podia adquirir un llibre es-pecfic que agrupava tota la normativa referent a aquest tema.

Actualment, encara que tamb es poden seguir usant aquests mitjans,lauge de les noves tecnologies ha fet que resulti molt ms senzill usar In-ternet per localitzar qualsevol tipus dinformaci de rellevncia per alempresa, aix com per aconseguir qualsevol documentaci jurdica.

Aquest procs es pot facilitar molt fent servir les eines que proporcionenles diferents pgines web, aix com els diferents navegadors. Per localitzarqualsevol norma a Internet, cal distingir el supsit que es vulgui buscartota la normativa sobre un tema o nicament una norma concreta.

Recerca temtica: es pot acudir a un portal genric com la Bibliotecade Legislaci de la Xarxa 060, i anar-hi acotant la recerca fins a trobarel que es necessita.

Recerca concreta: s essencial veure amb quines dades es compta (si esconeix el ttol complet de la disposici, la data demissi o publicaci,etc.). Per tant, el servei ms til seria Iberlex, per totes les possibilitatsde recerca que ofereix.

Per agilitzar els processos de recerca dinformaci, el ms recomanable sestablir un procediment per accedir de forma directa a les bases de dades,a travs daccessos directes o dreceres dalgun tipus sense haver-ne debuscar ladrea web i escriure-la, en cada cas.

La forma ms simple s crear un accs directe a la pgina web on estroben les bases de dades que ms sutilitzen. Aquest procs s senzill, jaque noms cal fer clic a la icona que apareix a la barra de navegaci (justabans del terme http:) i arrossegar-la fins al lloc on es vol crear aquestaccs directe.

Una altra forma possible s a travs de lopci que tenen tots els navegadorsde desar un accs directe a una pgina web des del propi navegador (segonsel programa, aquesta opci es pot denominar preferits o adreces dinters).Un cop que shagi accedit a la web respecte de la qual es vol desar unaccs directe, se selecciona Adreces dInters / Afegeix a les adreces dinters. Perfer s de laccs directe, sobre aquest men i se selecciona laccs directecreat.

1.5. Creaci daccs directe a una pginaweb.

1.7. Men Preferits dInternet Explorer.

1.6. Men Adreces dInters de Mozilla Fi-refox.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 21

22

Arxivament de la normativa

Un cop que sha localitzat la pgina web en qu est inclosa la norma quees busca, es pot descarregar el fitxer informtic en qu es recull (general-ment en format .pdf o .doc) i arxivar-lo en qualsevol dispositiu demma-gatzematge (disc dur, CD, etc.), segons les normes dorganitzaci de fitxersinformtics que tingui establertes lempresa.

Si es tracta duna consulta puntual que no requereixi una descrrega, sconvenient, tot i aix, crear un accs directe, encara que sigui temporal-ment, a la pgina on es troba la normativa per poder accedir-hi de formadirecta, si aix es requereix.

Detecci de nova normativa

El procediment tradicional per detectar nova normativa que pogus serdutilitat per a lempresa era revisar tota la normativa que apareixia enels diferents butlletins i comprovar si shavia publicat alguna cosa dinters.Actualment, la utilitzaci de formats electrnics facilita molt aquestatasca, i es poden utilitzar noves eines:

La majoria de butlletins i bases de dades a Internet ofereixen un serveidalerta, de tal forma que si es deixa el correu electrnic i uns criterisde recerca (organisme emissor, tipus de norma, matria, etc.), cadavegada que hi hagi una norma amb aquests criteris es rebr una notifi-caci per correu electrnic.

A travs del servei de sindicaci RSS.

RSS

Sn les sigles de Really Simple Syndica-tion, un format que permet subscriuresa continguts que sactualitzen freqent-ment.

Es creen uns enllaos de subscripci icada vegada que hi hagi novetats, la in-formaci sactualitza automticament.

Exemples

Subscripci al servei RSS del Butllet Oficial de lEstat

Per subscriures a aquest servei des de la pgina web del Butllet Oficial de lEstat (www.boe.es) saccedeix alenlla Suscripcin a contenidos.

A la nova pgina que sobre es pot realitzar la subs-cripci al Diari del BOE (cada vegada que surti un n-mero nou, sactualitzar el contingut de les notcies ies mostrar el nou Sumari) o b fer una subscripci pertemes (noms ens mostrar els temes que ens interessindels publicats en cada nmero; per exemple, conveniscollectius).

A continuaci, es fa clic a lopci elegida i, tot seguit,sobre una nova finestra, en qu es mostra un bot perfer efectiva la subscripci i, a ms, es mostren com aexemple els resultats que apareixerien amb aquestasubscripci.

Un cop completat el procs, a la barra de marcadorsapareixeria laccs directe a la informaci del BOE quesactualitzaria diriament, amb lltima normativa pu-blicada.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 22

23Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

Activitats proposades

17 Indica els butlletins oficials que es publiquen a la teva Comunitat Autnoma.

18 Quins avantatges representen les bases de dades jurdiques accessibles a travs dInternet respecte deles que es contenen en un DVD? I respecte de les bases de dades en paper?

Casos prctics 1

Recerca i localitzaci dinformaci jurdica

El Mrius acaba dentrar a treballar com a administratiu al departament legal de lempresa NOROZIO, SL.Des dun altre departament de lempresa li passen una nota interna en qu li solliciten que els remeti urgent-ment una cpia del text refs de sancions laborals, que s de 4 dagost de 2000, per del qual en desconeixel ttol exacte i la data de publicaci.

Soluci Com que acaba dentrar a lempresa, el Mrius no t arxivada cap norma jurdica, per la qualcosa, en primer lloc, lha de localitzar. Per fer-ho, accedeix a Internet i de seguida la troba.

En previsi de sollicituds com aquesta, havia creat un accs directe a la web de re-cerques del BOE, fet que li facilitar la tasca.

Si les dades que han proporcionat al Mrius haguessin estat completes (nom exacte de la disposici i datademissi i publicaci al BOE), la recerca hauria estat molt senzilla, ja que noms hauria calgut obrirqualsevol cercador (Google, Yahoo o similars), escriure-hi aquestes dades i ja ens hauria aparegut immedia-tament la normativa.

Com que les dades no sn completes i es tracta duna recerca de disposicions concretes, el Mrius decideix anara la pgina web dIberlex (http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/iberlex.php). Al camp Ttuloescriu texto refundido i al camp Fecha de disposicincircumscriu la recerca al dia 4 dagost de 2000.

Com a resultat, la web proporcionar el resultat quemostra la imatge que es veu ms avall, que s el ReialDecret Legislatiu 5/2000, de 4 dagost.

Un cop localitzada la norma que li havien sollicitat, fa clic al vincle PDF de la disposicin i sobrir unanova finestra, que li donar lopci dobrir el document o desar-lo. Com que li han demanat un exemplar dela norma, el desar al seu ordinador, a la carpeta destinada a aquest efecte, i el remetr al departament cor-responent, adjuntant-lo a un correu electrnic juntament amb una nota interna.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 23

24

Activitats finals

.: CONSOLIDACI :.

1 Quins dos requisits essencials han de complir les normes per tal que siguin respectades pels ciutadans?

2 Per qu el Dret administratiu pertany al Dret pblic?

3 A qu ens referim en parlar de fonts del Dret?

4 Per qu el costum es considera com una font del Dret?

5 En qu es diferencien les lleis orgniques de les ordinries?

6 Quins requisits formals han de complir les lleis per a la seva entrada en vigor?

7 Qui aprova les lleis de bases? Quin s lobjectiu daquestes lleis?

8 Qu s la iniciativa legislativa? Qui la t atribuda?

9 A ms de laprovaci de les lleis, quines altres atribucions corresponen al Parlament?

10 Quin s lobjectiu dels butlletins o diaris oficials?

11 Qualsevol relaci jurdica que estableix una Administraci Pblica es regeix per normes de Dret Pblic? Perqu?

12 On rau la principal diferncia entre les lleis i els reials decrets?

.: APLICACI :.

1 Busca dos exemples en qu lactuaci de lAdministraci es reguli per normes de Dret privat.

2 Com resoldrien els Tribunals un conflicte si no existissin llei ni costum aplicables?

3 Enumera les caracterstiques que fan de la Constituci la norma ms important de lOrdenament Jurdic.

4 Una norma que reguls el dret a leducaci, de quin tipus seria? I la norma que serveix per aprovar un EstatutdAutonomia?

5 Si es produeix una situaci demergncia i el Govern lha de resoldre de forma urgent, quin tipus de norma haurde dictar? Com participa el Parlament en aquesta aprovaci?

6 Ordena les segents normes segons la seva jerarquia: decret-llei; llei orgnica; constituci; reglament; directivade la Uni Europea; llei ordinria.

7 Un grup de ciutadans pot iniciar el procediment legislatiu? Quins requisits ha de complir?

8 Fes un esquema del procediment daprovaci de les lleis i dels rgans participants.

9 Localitza a la pgina web del poder judicial, www.poderjudicial.es, el principal rgan jurisdiccional en lmbitde Catalunya.

10 Com es denomina el Butllet Oficial de Catalunya? Sen poden consultar les disposicions a travs dInternet?

11 Localitza al Butllet Oficial de lEstat, a travs de la seva pgina web, la Llei Reguladora de les Hisendes Locals,sabent que aquesta norma es va publicar el mes de mar de 2004. Un cop localitzada, descarregat el fitxer PDF dela disposici.

12 Entra a la pgina web del poder judicial (www.poderjudicial.es) i crean un accs directe a lescriptori del teuordinador i al navegador que utilitzis habitualment.

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 24

25Unitat 1 - Dret i informaci jurdica

Soluci

a) Actualment, hi ha portals jurdics que recullen tota la normativa que es va publicant i, a ms, inclouen cer-cadors de sentncies. Un exemple daquest tipus s el portal noticias.juridicas.com, que ofereix la possibilitatde consultar sentncies del Tribunal Suprem i del TribunalConstitucional.

Per la base de dades ms completa s la que ofereix elCentre de Documentaci Judicial del Consell General delPoder Judicial (Cendoj), que cont resolucions a textcomplet recopilades des dels rgans judicials de tot Es-panya.

b) Des de la pgina web www.poderjudicial.es, saccedeixa la base de dades del Cendoj, fent clic als enllaos queporten a Jurisprudencia.

En accedir-hi, una nova finestra mostra un formulari quepermet establir els criteris de recerca. Aquesta base dedades permet buscar les resolucions mitjanant diversoscamps: jurisdicci, ubicaci de lrgan judicial, tipus deresoluci, idioma i data. A ms, permet realitzar recer-ques per camps de text lliure, nm. de recurs, text perbuscar i ponent.

Els resultats de la recerca apareixen en una pestanya,anomenada resultados, que es mostra com un llistatde les resolucions trobades. En fer clic sobre cada reso-luci, sobre un document en format PDF amb el text dela resoluci buscada.

En el nostre cas, el David pot realitzar la recerca, selec-cionant al camp Jurisdicci la contenciosa administra-tiva i escrivint al text per buscar, per exemple, Taxa i Escombraries o Tasa i Basuras. Pot elegir queels resultats es mostrin ordenats per data, per rgan judicial o per major coincidncia de la recerca.

Per no haver de consultar milers de resolucions, saconsella elegir noms el perode de temps ms proper alpresent (per tenir les resolucions ms actuals) i, si no es troba el que es busca, ampliar-ho a perodes ante-riors.

Recerca de jurisprudncia a travs dInternet

El David treballa com a administratiu en un despatx dadvocats. Per preparar un cas, relatiu a la taxa derecollida descombraries, que portaran davant de la jurisdicci contenciosa administrativa, els seus caps lihan sollicitat que busqui jurisprudncia de diferents rgans judicials nacionals sobre aquesta matria. Per es-talviar temps, necessita alguna aplicaci que li permeti consultar al mateix temps sentncies de les diferentsinstncies judicials, tant en lmbit provincial com en lautonmic i nacional.

a) Quins tipus de bases jurdiques existeixen a Internet? Qu s el Cendoj?b) Com es localitzen les sentncies a la base del Cendoj?

Cas final 2

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 25

26

Idees clau

DRET I ORDENAMENT

JURDIC

Dret pblic i privat

Fonts del Dret

LOrdenamentJurdic

Desenvolupamentde les normes

jurdiques

Publicitat de lesnormes jurdiques

Concepte de dret Classes de normes jurdiques

Llei Costum Principis generals del dret Jurisprudncia Tractats internacionals

Jerarquia normativa Normes que integren lOrdenament Jurdic Denominaci de les normes jurdiques

Aprovaci de les normes jurdiques Execuci de les normes jurdiques Control del compliment de la normativa

Dret civil i Dret mercantil

Normativa de la Uni Europea Normativa nacional Bases de dades Recerca i emmagatzematge dinformaci

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 26

REVISTA ADMINISTRATIVAUnitat 1 - Dret i informaci jurdica

La incorporaci de les noves tec-nologies a la nostra feina implicauna modificaci dels nostres pa-trons mentals: hem de superar eltemor que ens produeixen i hemdinterioritzar la necessitat dadap-tar-nos-hi. Es tracta de ser cons-cients de la necessitat de la nostraadaptaci, perqu els beneficis se-ran molt majors que els inconve-nients.

Adaptar-nos-hi, aquesta s lobli-gaci. Un cop canviada la menta-litat, ladaptaci ser molt rpidai la conclusi a qu arribarem serla de pensar com vam poder dub-tar a lhora daprendre a utilitzari manejar contnuament aquesteseines. Analitzem diversos casosdaplicaci de noves tecnologiesen aquest camp jurdic.

Les bases de dades legals i jurispru-dencials que molts utilitzen en elseu estudi ja sn velles, i convi-uen amb nosaltres des de fa bastant

temps. La seva utilitat est demos-trada i s manifesta, i ha resultatprovada des de la seva sortida almercat, i molts de nosaltres les co-mencem a utilitzar. A aquestes ei-nes els ha sortit un dur competidor:Internet. En aquests moments, puctardar menys en trobar una llei ala xarxa que si em veig obligat atreure el DVD, introduir-lo al lectorde lordinador i executar el pro-grama corresponent; si introdueixola referncia en qualsevol dels cer-cadors de major s, hi trobar lesreferncies necessries en un mo-ment i la norma que tan urgent-ment buscava la tindr davant delsulls en qesti de segons.

Les editorials jurdiques van pre-tendre ampliar el valor de la sevaoferta afegint altres eines, com elsmodels descrits necessaris en elsdiferents mbits de lexercici pro-fessional. I aix tamb comena aser innecessari. Avui dia, en pgi-nes de professionals del Dret ja

podem trobar models descrits queells mateixos posen a disposicide la resta de la professi, facili-tant laccs a escrits propis per talque altres collegues en facin s.Aix s vertaderament la societatdel coneixement i de la informa-ci, en la qual vivim i en la qualens hem de situar.

Els beneficis daltres eines tecno-lgiques, com s el cas del correuelectrnic amb signatura digitalreconeguda, han estat suficient-ment demostrats. La seva impor-tncia s tan gran que, en aquestmoment, resulta inconcebibleque un advocat no disposi duncompte de correu electrnic pertal de poder transmetre en la sevafeina quotidiana documents i in-formaci sensible amb la seva sig-natura digital reconeguda.

Font: Juan Sebastin De Stfano.

Publicat a Revista de Anlisis JurdicoUrbe et Ius.

Activitats

1 Quines conseqncies, positives i negatives, creus que pot ocasionar la implantaci dinnovacions tecno-lgiques en un despatx jurdic?

Les noves

tecnologies

i la professi

jurdica

M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Pgina 27

SUMARI

Lempresa

Formes jurdiques dempresa

Documentaci jurdica a lempresa

Trmits jurdics per a la creaci i la posada

en marxa dempreses

Tramitaci telemtica de la creaci

dempreses

2u n i t a t

OBJECTIUS

Identificar els diferents tipus dempreses.

Distingir els documents pblics i privats.

Precisar les funcions dels fedataris i

registres pblics.

Determinar el procs de constituci duna

societat.

Reconixer i elaborar els documents

jurdics generats en el procs de

constituci de societats.

Conixer el procs telemtic de creaci

dempreses i valorar-ne els avantatges.

Documentacide constitucide les entitats

M2_DJE_IOC_unitat02_p028-055 17/10/12 13:05 Pgina 28

29Unitat 2 - Documentaci de constituci de les entitats

Activitats proposades

1 A qu ens referim quan diem que lempresa s un ens jurdic?

2 Qu significa que lempresa t capacitat per ser subjecte dobligacions jurdiques?

3 Quin tipus dempresa seria NIKE? I una petita sabateria amb tres empleats?

1 >> Lempresa com a entitat jurdica i econmica

Lempresa es pot definir com:

Una organitzaci dedicada a activitats industrials, mercantils ode prestaci de serveis amb finalitats lucratives que sorgeix coma resultat de la iniciativa duna o diverses persones denominadesempresaris.

Aquesta definici engloba els dos aspectes fonamentals de lempresa, eljurdic i leconmic.

Des del punt de vista jurdic, es considera que lempresa s una organit-zaci de persones i bns a la qual lOrdenament jurdic reconeix capacitatper ser subjecte de drets i obligacions.

Des del punt de vista econmic, lessencial no s lorganitzaci ni la personalitat, sin la seva finalitat. En aquest sentit, lempresa ser unaentitat amb la finalitat dobtenir productes i serveis a partir duns de-terminats recursos humans, productius, financers, materials i immate-rials.

Encara que totes les empreses tenen les caracterstiques comunes que aca-bem de veure, no totes sn iguals. Depenent del criteri utilitzat per classi-ficar-les, existeixen diferents tipus dempreses:

Dimensions

Petites: menys de 50 treballadors. Mitjanes: entre 51 i 250 treballadors. Grans: ms de 250 treballadors.A ms, es tenen en compte altres factors, com les vendes, el patrimoni, etc.

Activitat Sector primari (agrcoles, ramaderes i pesqueres). Sector secundari (mineres, industrials i de construcci). Sector terciari (serveis).

mbit

Locals. Provincials. Regionals. Nacionals. Multinacionals.

Propietat Privades: el capital pertany a persones fsiques o jurdiques. Pbliques: el capital pertany a una entitat pblica (per exemple, lEstat). Mixtes: el capital s en part pblic i en part privat.

Forma jurdica Empresari individual. Societats.

Criteri Tipus dempreses

M2_DJE_IOC_unitat02_p028-055 17/10/12 13:05 Pgina 29

30

2 >> Formes jurdiques de lempresa

A lhora de crear una empresa, lelecci de la seva forma jurdica s fona-mental per determinar aspectes tan importants com la necessitat dun ca-pital mnim per a la constituci de lempresa i els lmits de responsabilitatde lempresari.

En funci daquesta decisi, es pot constituir com a empresari individualo com a societat. En aquest sentit, el Codi de Comer diu que sn comer-ciants:

Els que, tenint capacitat legal per exercir el comer, shi dediquen habi-tualment.

Les Companyies mercantils o industrials que es constitueixin dacordamb aquest Codi.

2.1 > Empresari individual

Lempresari individual s la persona fsica major dedat i que tingui lalliure disposici dels seus bns, que realitza una activitat empresarial ennom propi i de forma habitual. En aquesta activitat empresarial estsotms a les disposicions segents:

Codi de Comer: en matria mercantil. Codi Civil: en matria de drets i obligacions.

La personalitat jurdica de lempresa s la mateixa que la del seu titular(empresari), que respon personalment de totes les obligacions que contraguilempresa amb tots els seus bns (actuals i futurs). A causa daix, no snecessria una aportaci mnima de capital.

El seu rgim jurdic est definit per la Llei 20/2007, d11 de juliol, de lEs-tatut del Treball Autnom, que defineix el treballador autnom com:

La persona fsica que realitza de forma habitual, personal, di-recta, per compte propi i fora de lmbit de direcci i organitza-ci duna altra persona una activitat econmica o professionala ttol lucratiu, de o no ocupaci a treballadors per compte ali.

Lempresari individual sha de donar dalta al Rgim Especial de Treballa-dors Autnoms de la Seguretat Social i abonar les corresponents cotitza-cions. De la mateixa manera, ha de realitzar una declaraci censal (model036) a Hisenda, comunicant lactivitat a qu es dedicar i presentar lesoportunes liquidacions peridiques.

Daltra banda, els empresaris autnoms no estan obligats a formalitzar laseva intenci de dedicar-se al comer en una escriptura pblica, de formaque no shan dinscriure al Registre Mercantil. Aix fa que no shagin da-bonar els impostos que graven aquests actes.

A causa daquesta reducci en les despeses de constituci, a la falta de ne-cessitat dun capital mnim i als menors trmits formals per a linici i eldesenvolupament de lactivitat, moltes de les petites empreses elegeixenaquesta forma jurdica. Ara b, tot i aquests avantatges, el principal in-convenient daquesta forma social s la responsabilitat pels deutes socials,que ser personal i illimitada.

El treballador autnomeconmicament dependent

s el treballador autnom econmica-ment dun sol client, ja que en percepalmenys el 75% dels seus ingressos.

En conseqncia, se li aplica un rgimjurdic a mig cam entre els treballadorsper compte ali i els treballadors aut-noms (tenen dret a una jornada laboral,les qestions derivades dels seus con-tractes es resolen davant de la Jurisdic-ci Social, etc.).

M2_DJE_IOC_unitat02_p028-055 17/10/12 13:05 Pgina 30

31Unitat 2 - Documentaci de constituci de les entitats

2.2 > Collectivitats no societries

Aquestes collectivitats sn empreses collectives, formades per diversespersones fsiques per que no revesteixen cap de les formes societriesprevistes en la legislaci mercantil.

Hi ha dos tipus de collectivitats daquest tipus: les comunitats de bns iles societats civils.

Comunitat de bns

Segons larticle 392 del Codi Civil, la comunitat de bns s la situaci enqu una cosa o un dret pertany pro indivs a diverses persones. Des delpunt de vista empresarial, seria un contracte pel qual diverses persones f-siques creen un capital com, que passar a ser propietat de tots, amb elqual duran a terme les activitats del seu negoci.

Per crear una comunitat de bns noms cal un simple contracte privat enqu es determinin el nmero i la identitat dels socis, aix com les aporta-cions de cada un i la seva participaci en el repartiment de les prdues iels guanys de la comunitat. En haver-nhi prou amb un contracte privat,no s necessari acudir al notari ni al Registre Mercantil per constituir-lavlidament.

Pel que fa als avantatges daquesta forma jurdica, destaquen la simplicitaten la seva creaci, la possibilitat delegir qualsevol nom (sempre que vagiacompanyat de les paraules Comunitat de Bns, o les sigles CB), le-xempci de les obligacions comptables exigides pel Codi de Comer, etc.

Per no tot sn avantatges; tamb hi ha inconvenients, com que la comu-nitat no tindr una personalitat jurdica prpia i que els socis respondrandels deutes de la comunitat de forma personal i illimitada, amb els seusrespectius patrimonis personals.

Societat civil

La societat civil, regulada als articles 1665 i segents del Codi Civil, s uncontracte pel qual dues o ms persones posen en com bns, diners o tre-ball, amb lnim de repartir-se els guanys entre si.

En essncia, tenen els mateixos avantatges i inconvenients que les comu-nitats de bns i la principal diferncia respecte daquestes comunitats sque les societats civils s que tindran personalitat jurdica, excepte en elcas en qu els seus pactes es mantinguin secrets entre els socis.

Activitats proposades

4 s el mateix un treballador individual que un treballador autnom? Per qu?

5 Quines notes distintives presenta lempresari individual respecte de la seva responsabilitat social?

6 Quins avantatges representen les collectivitats no societries respecte dels empresaris individuals?

7 Per qu creus que moltes petites empreses elegeixen per constituir-se la forma jurdica de comunitat debns?

Pro indivs: respecte duna cosa oun capital, que est sense dividir.

Vocabulari

Obligacions fiscals i laborals de les collectivitats

Tributaci: els membres daquestescollectivitats imputaran els seus guanysen declaracions de lIRPF.

Cotitzaci: els comuners i socis queaportin treball shan de donar dalta alRgim dAutnoms de la Seguretat So-cial.

Documents de contractes de collectivitats

Al CD Recursos trobars documents delscontractes segents:

Contracte de comunitat de bns. Contracte de societat civil.

M2_DJE_IOC_unitat02_p028-055 17/10/12 13:05 Pgina 31

32

2.3 > Societats mercantils

El contracte de societat s aquell pel qual dues o ms persones sobliguena posar en com bns, treball o totes dues coses, per obtenir-ne lucre. Uncop constitudes les societats mercantils, tindran personalitat jurdica entots els seus actes i contractes.

Aquestes societats shan de constituir en escriptura pblica, que shadinscriure al Registre Mercantil.

La normativa mercantil distingeix dos grans tipus de societats: les societatspersonalistes i les societats de capital.

Societats personalistes

Sn aquelles en qu la identitat de la persona del soci s ms importantque les seves aportacions a lempresa.

Societat collectiva

s una societat personalista en qu tots els socis, en nom collectiu i sotauna ra social, es comprometen a participar, en la proporci que establei-xin, dels mateixos drets i obligacions. La responsabilitat dels socis per lesobligacions de la societat ser personal, subsidiria respecte de lempresai solidria entre ells.

Societat comanditria simple

Societat mercantil de carcter personalista que es defineix per lexistnciade dos tipus de socis:

Socis collectius, que aporten capital i treball, i que responen de formasubsidiria, personal i solidria dels deutes socials.

Socis comanditaris, que noms aporten capital i que tenen una res-ponsabilitat limitada a la seva aportaci.

Societats de capital

Sn les societats en qu laportaci del soci s ms important que la sevaidentitat. Sn societats de capital la societat de responsabilitat limitada, lasocietat annima i la societat comanditria per accions. Es regulen al ReialDecret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual saprova el text refs de laLlei de Societats de Capital.

Societat de responsabilitat limitada

s una societat de capital en qu el capital social, que estar dividit enparticipacions socials, indivisibles i acumulables, est integrat per lesaportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutessocials, sin noms fins al lmit de la seva aportaci a la societat.

Per a la vlida constituci duna societat de responsabilitat limitada (SRL),es requereix latorgament duna escriptura pblica de constituci i laseva inscripci al Registre Mercantil, en el termini de dos mesos a comptardes de la data del seu atorgament.

En la denominaci de la societat de responsabilitat limitada, haur de fi-gurar necessriament la indicaci Societat de Responsabilitat Limitada,Societat Limitada o les seves abreviatures SRL o SL.

Diferncies entre societats civilsi mercantils

Els principals trets distintius entreaquests dos tipus de societats sn:

Les societats civils no requereixen es-criptura pblica (llevat que shi aportinbns immobles o drets reals), mentreque les mercantils s.

Lobjecte de les societats civils s civil,mentre que el de les mercantils s re-alitzar actes de comer.

Les societats mercantils tenen perso-nalitat jurdica, mentre que les civilsnoms en tenen si hi ha pactes secretsentre els socis.

Responsabilitat personal: el patri-moni personal dels socis est subjecteal compliment de les obligacions de lasocietat.

Responsabilitat subsidiria: els socishan de respondre amb el seu patrimonipersonal en cas de ser insuficient el dela societat.

Responsabilitat solidria: en casdinsolvncia de la societat, els creditorses podran dirigir en contra de qualsevolsoci reclamant-li la totalitat del deute.Desprs, aquest soci podr reclamar alsseus companys la part de cada un.

Vocabulari

Capital de les SRL

El capital de la societat de responsabi-litat limitada no podr ser inferior a3000 i haur destar ntegrament de-semborsat en el moment de la sevaconstituci.

M2_DJE_IOC_unitat02_p028-055 17/10/12 13:05 Pgina 32

33Unitat 2 - Documentaci de constituci de les entitats

Societat nova empresa

La societat nova empresa es regula al Reial Decret 1/2010 com una espe-cialitat de la societat limitada. Els socis daquest tipus dempresa, que ob-ligatriament hauran de ser persones fsiques, no podran superar el n-mero de cinc en el moment de la seva constituci.

El capital social de la societat nova empresa, que noms es podr desem-borsar en diner, no podr ser inferior a 3012 ni superior a 120202 .

La denominaci de la societat nova empresa estar formada pels dos cog-noms i el nom dun dels socis fundadors seguits dun codi alfanumricque permeti la identificaci de la societat de manera nica i inequvoca.

En la denominaci de la companyia haur de figurar necessriament laindicaci Societat Limitada Nova Empresa, o la seva abreviatura SLNE.

La intenci de lAdministraci s facilitar la creaci dempreses a travsdaquesta forma jurdica, de forma que se simplifiquen els trmits neces-saris per constituir-les, que es podran realitzar de forma telemtica a travsdels Punts dAssessorament i Inici de Tramitaci (PAIT). A ms, se li conce-deixen beneficis fiscals, com per exemple:

Ajornament de lImpost de Transmissions Patrimonials i Actes JurdicsDocumentats, derivat de la constituci de la societat.

Ajornament sense aportaci de garanties, dels deutes tributaris de lIm-post sobre Societats corresponents als dos primers perodes impositiusconclosos des de la seva constituci.

Sense obligaci defectuar pagaments fraccionats de lImpost sobre So-cietats, a compte de les liquidacions corresponents als dos primers pe-rodes impositius des de la seva constituci.

Societat annima

s una societat mercantil en qu el capital social, que estar dividit en ac-cions, sintegra per les aportacions de tots els socis, que no respondranpersonalment dels deutes socials.

En tractar-se duna societat de capital, per a la seva constituci tamb esrequereixen una escriptura pblica de constituci i la seva inscripci alRegistre Mercantil.

El capital de la societat annima no podr ser inferior a 60 000 euros ihaur destar ntegrament subscrit en el moment de la seva constituci idesemborsat en almenys el 25% de limport de cada acci.

En la denominaci de la societat annima, hi haur de figurar necessria-ment la indicaci Societat Annima, o la seva abreviatura SA.

Activitats proposades

8 En la societat collectiva, qu vol dir que els socis responen de forma subsidiria, personal i solidria delsdeutes socials?

9 Quines sn les diferncies entre una societat de responsabilitat limitada i una societat annima?

Administraci de les societats decapital

Ladministraci de les societats de ca-pital es podr confiar a un administradornic, a diversos administradors que ac-tun de forma solidria o de forma con-junta o a un consell dadministraci.

Els administradors de la societat de ca-pital podran ser persones fsiques o ju-rdiques.

Llevat de disposici en contra dels es-tatuts, per ser nomenat administradorno es requerir la condici de soci.

Societats unipersonals

Sentn per societat unipersonal de res-ponsabilitat limitada o annima:

La constituda per un nic soci, ja siguipersona natural o jurdica.

La constituda per dos o ms socis,quan totes les participacions o les ac-cions hagin passat a ser propietat dunnic soci.

La Societat Nova Empresa aCatalunya

Els trmits per crear la Societat NovaEmpresa a Catalunya es poden fer a tra-vs de lOficina de Gesti dEmpreses(OGE), la qual s la finestreta nica detramitaci empresarial.

M2_DJE_IOC_unitat02_p028-055 17/10/12 13:05 Pgina 33

34

Societat annima europea

La societat annima europea (designada dacord amb el seu nom en llat:Societas Europaea o SE) s un tipus especial de societat annima que es ca-racteritza per desenvolupar la seva activitat a escala europea. Es regulapel Reglament del Consell (CE) nm. 2157/2001, de 8 doctubre de 2001, ipel Reial Decret Legislatiu 1/2010.

La SE tindr un capital mnim de 120000 euros. Quan en algun Estat mem-bre, el capital mnim exigit a les societats de determinats sectors sigui mselevat, el mateix mnim tamb saplicar a les SE daquest Estat.

Societat comanditria per accions

s un tipus de societat de capital a mig cam entre la societat comanditriasimple i la societat annima. Es caracteritza pel fet que el capital est di-vidit en accions i sintegra per les aportacions de tots els socis (collectiusi comanditaris), almenys un dels quals respondr personalment delsdeutes socials com a soci collectiu. A ms, el capital mnim ha de ser de60 000 euros.

La denominaci de la societat comanditria per accions contindr el nomde tots els socis collectius, o dalgun dells, o b una denominaci objectiva,amb la necessria indicaci de Societat Comanditria per Accions, o laseva abreviatura S. Com. per A.

Ladministraci de la societat ha destar necessriament a crrec dels sociscollectius, que tindran les facultats, els drets i els deures dels administra-dors en la societat annima.

Societats mercantils especials

A ms de les societats anteriors, existeixen altres tipus que presenten es-pecialitats pel que fa a lobjecte social, als socis, etc., que han aconsellatun tractament legal especfic. Les principals sn:

Societats laborals: sn societats annimes o de responsabilitat limitadaen qu la majoria del capital social s propietat de