Propietat intel·lectual a l'era digital

20 de juliol de 2011

Internet, Programari Lliure, Cultura Lliure

Santiago Benejam Torres21 de juliol de 2011

Xerrada per al PSM

1

Index

Índex

1 Introducció. 4

1.1 Propietat intel·lectual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.2 Lleis de la propietat intel·lectual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.3 Entitats de gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.4 Industria del entreteniment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.5 Conseqüències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

2 Cultura lliure. 6

2.1 Eines per la cultura lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72.2 Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72.3 Programari Lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72.4 Creative Commons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

3 Conclusions. 9

3.1 Re�exions i exemples. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93.2 Recomanacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

2

Llicència

Santiago Benejam Torres

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanyade Creative Commons.

Aquests documents s'han editat amb LYX, LATEX i altre programari lliure.

3

1 Introducció.

1.1 Propietat intel·lectual.Propietat intel·lectual

• La Propietat intel·lectual es pot de�nir com la propietat que es té sobre les obres fruit del'enginy i la intel·ligència.

• És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir,la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible.

� Thomas Je�erson l'any 1813 escrivia: Si la naturalesa va produir una cosa menys suscep-tible de propietat exclusiva, aquesta cosa és l'acció del poder de pensar el que anomenemidea, que un individu pot posseir amb exclusivitat mentre la mantingui dins de si mateix.Però, en el moment en què la divulga, aquesta idea és forçosament posseïda per tot elmón, i aquell que la rep no pot desempallegar d'ella. el seu caràcter peculiar resideixtambé en què ningú la posseeix menys perquè altres la tinguin integralment. aquell querep de mi una idea, s'instrueix amb ella sense que això signi�qui cap disminució per a mi,de la mateixa manera que qui encén una torxa de la meva rep llum sense que ella s'apagui.

• Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relacióamb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa.

• Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment de programari lliure, queconsidera que el terme "Propietat Intel·lectual" és enganyós i reuneix sota un mateix conceptediferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els drets d'autor, les marques,les denominacions d'origen, entre altres.

1.2 Lleis de la propietat intel·lectualLleis de la propietat intel·lectual

• Copyright. Lleis creadas fa mes de 300 anys. Per defensar els editors de la competència deslleiald'altres editors. La seva durada era de 14 renovables �ns als 28 anys. Desprès les obres pasavanal domini public. Amb els pas dels anys es van anar ampliant �ns als 70 anys desprès de lamort del autor. A mes es valen de trucs i lleis per allargar-los de manera arti�cial amb caràcterretroactiu.

• Patents Industrials. Protecció que es donava a les invencions de la industria. Te una duracióde 20 anys. Avui dia amb la velocitat que s'innova la duració tindria que ser molt inferior o�ns i tot eliminar-les.

• Marques. Son per protegir noms registrats i marques.

• Patents de programari. Com les patents de l'industria però aplicades al programari. No tenencap raó de ser, Una mateixa funcionalitat es pot crear de moltes maneres i no te per quenecessàriament ser un copia. S'ha arribat a patentar el doble click del ratolí.

4

1.3 Entitats de gestió

Entitats de gestió

• A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres. Unes gestionen elsdrets d'autors musicals, de cine, altres de les obres escrites, llibres, guions, etc.

• Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable. Fa uns anysun no podia editar i comercialitzar un disc si no es feia obligatòriament soci de la SGAE.

• No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per gransempreses. Tenen mes vots qui mes discs ven o qui mes recapte. De 100.000 socis que te laSGAE nomes 8.721 tenien dret a vot a les darreres eleccions. A mes el 75% de la recaptacióse l'enduen 600 socis.

• Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports de gravació. Fentque paguem tots per un CD o DVD encara que hi gravem les nostres fotos de les vacances. Lesfotocopiadores paguen canon. Fins i tot les bibliotecas estan pagant canon a dia d'avui.

• In�uencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavoririnteressos d'altres països com han fet amb la Llei Sinde.

1.4 Industria del entreteniment.

Industria del entreteniment

• Discogrà�ques. Editors literaris. Productores Cinematogrà�ques. Grans empreses que han anatacumulant poder i exclusives.

• Diuen que sense ells la cultura no existiria.

• Model de negoci obsolet. Ancorats al passat enlloc d'adaptar-se a les noves tecnologies intentenconspirar per mantenir els seus negocis.

• Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Adueixen que cada descarregad'un disc o un llibre es una venda perduda. En canvi els seus bene�cis no s'han aturat de créixerany rere any.

• Preus abusius en molts dels seus productes. A mes de que les novetats arriben tard al nostremercat abusen del preus dels CD's i DVD's quan el preu per fer una copia cada dia mestendeix a zero. Els consumidors cada vegada mes compren cançons sueltas o escolten musicaen streaming.

• Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb la connivència de les entitats de gestió.Fent contractes abusius i hipotecant la llibertat de creació dels autors.

1.5 Conseqüències

Conseqüències

• Els autors perden el control de les seves obres. La societat s'empobreix, moltes obres es perden,queden en l'oblit i no passen a domini public.

• Bene�ci per uns pocs en lloc de bene�ciar a la majoria. Mentre les empreses s'enriqueixen i lasocietat hi perd.

5

• Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten reescriu-se. La durada esexagerada, els terminis de duració s'allarguen �ns al in�nit.

• Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet, han dedonar altres serveis.

• DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.

• Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us just o el dret de cita.

• Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estarben fetes.

• Indignació social.

� Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital.

� Tracten de pirates i lladres als seus clients.

� Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts. Si les pagam delsnostres doblers be podrien passar a domini public desprès d'un temps raonable un copacabada la explotació comercial de l'obra.

� Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garantias judicials. El passat febreres va aprovar amb premeditació i alevosia, desprès de ser rebutjada al mes de desembrede 2010, la llei que resulta del tot anticonstitucional, no dona cap garantia judicial, nigaranteix la presumpció d'innocència i a dona el poder de denunciar a una comissió no-menada per el govern. Que permetria exercir la censura sense cap control. El moviment#nolesvotes va sorgir desprès de l'aprovació demanant no votar als partits que havien fetpossible aprovar-la i que es votessin a altres partits.

Drets d'autor ideals

• Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada van servir per fomentar lacreativitat, investigació, invenció, etc ara ja no. Més aviat tot el contrari.

• Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però no com bé, actiu ni altra formade propietat. Els drets d'autor no haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers,ni transferibles (una altra cosa és que siguin heretables).

• Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i vendre-la com si fos de Nike oLacoste (amb logo i tot) perquè això és engany, falsi�cació, estafa o com es vulgui anomenar.No és raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és "el teu trademark".

2 Cultura lliure.

Cultura Lliure

• Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, queadvoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparablesals del programari lliure.

• Compartir es bo. Totes les societats han compartit el seu coneixement, si no es així les societatsno avancen. Ja sigui compartint receptes, l'experiència, coneixements o arxius via P2P.

6

• El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.

• Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.

• La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondre'lsarreu del mon.

2.1 Eines per la cultura lliure.

Eines per la cultura lliure

• Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació.

• Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres ordinadors i del que cream ambells.

• Creative Commons. Una alternativa al Copyright.

2.2 Internet

Internet.

• Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus.

• De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.

• Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). Els enginyers creadorsde aquests protocols els van publicar lliurement.

• La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional.

• Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Criminalitzar el fet de enllaçarpot derivar en retallar el dret de llibertat d'expressió o �ns i tot de una nova mena de censura.

• Internet, la nova biblioteca de Alexandria.

2.3 Programari Lliure.

Programari Lliure.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats de�nides per la FreeSoftware Foundation:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).

• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat1). L'accés al codi font és un requisit.

• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per talque tota la comunitat se'n pugui bene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés alcodi font és un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de pro-gramació llegible per l'home. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o unprograma faixi el que el seu autor va programar.

7

Avantatges del Programari Lliure.

• Fiable, segur i robust. Molts ulls veuen el codi i els errors i els forats de seguretat son fàcilmentsolucionats.

• Senzill, simple i funcional. Els programes necessiten menys recursos de maquinari. Funciona amaquines menys potents. Els programes fan just el que han de fer no tenen opcions innecesaries.

• Adaptable, Personalitzable. Molts col·laboradors no programadors ajuden en les traduccions idisseny grà�c.

• Ideal per aprendre. Es pot aprendre estudiant el codi font. A mes molts llenguatges deprogramació son programari lliure.

• Al escriptori i com a servidor. Sistemes operatius (GNU/Linux), o�màtica, multimèdia, servidorsde tota mena.

Programari Lliure - Programari privatiu.

• Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemesoperatius Windows.

• Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

• Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

• MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

• Messenger - aMsn, Pidgin.

• Photoshop - Gimp.

2.4 Creative Commons

Creative Commons

• Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per acompartir treballs creatius.

• Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietatintel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis)i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, oncomparteix espai, estructura i inspiració.

• Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor�ns al domini públic.

• L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres personesutilitzin i/o modi�quin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barrereslegals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.

• Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una"sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".

8

Principis i restriccions

Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurementde�nits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques:

• Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquestapot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.

• No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats pera �nalitats comercials.

• Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generaruna obra derivada de l'obra original.

• Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obresderivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.

Llicències

Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències:

• Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generaciói distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.

• Reconeixement � NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'nfaci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb �nalitats comercials.

• Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de l'obra originalni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regulal'obra original.

• Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de l'obraoriginal ni la generació d'obres derivades.

• Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres deri-vades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.

• Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de l'obra però no la generaciód'obres derivades.

3 Conclusions.

3.1 Re�exions i exemples.

Re�exions

• Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.

• Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera digne com qualsevol altreciutadà. No han de ser uns privilegiats.

• Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.

• Hem de apro�tar aquestes eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per culturesminoritarias com la nostra.

9

• Les administracions tindrien que publicar la documentació pública sota llicencies lliures. Lesdades o�cials tindrien que ser accessibles.

• El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditati per raons econòmiques.

• Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir l'us per interessosparticulars. Es primordial que els protocols es mantinguin lliures tal com van ser creats.

Exemples

• Wikipedia, Internet Archive o el programari lliure. Son bons exemples del que es pot aconseguiramb llicències lliures i col·laboratives. La versió en català te quasi 350.000 articles o entrades.

• Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb Creative Commons. Alhora queho fa amb editors tradicionals. I encara no s'ha mort de fam.

• Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre Realidad Aumentada o Moises Cabello ambSerie Multiverso.

• Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intelectual, va crear derecho-internet.orgon s'hi poden trobar documentació i procediments legals tots sota Creative Commons. Moltactiu també amb Opendata i Opengov.

• Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyright material acadèmic. Ho fansota llicències Creative Commons. La Universitat de Barcelona i el MIT.

• Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar, auto-�nanciar i eli-minar intermediaris. I guanyar-se la vida de una manera digne.

• Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons. Amb diferents modalitats de des-carrega i de pagament.

• Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons a molt del material informatiu. http://cc.aljazeera.net/

3.2 Recomanacions.

Per llegir.

• Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. El llibre de l'advocat americà. De com els grans mitjans decomunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat.Sota llicència Creative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent de pensament.http://www.lessig.org/

• Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. Parla de molts dels temes tractars a laxerrada. http://www.gnu.org/philosophy/fsfs/fsfs-catalan.pdf

• The Power of Open. Un llibre de Creative Commons. Fa poc que ha sortit hi no hi traduccionsencara al català o castellà. http://thepowerofopen.org/

10

Enllaços

• Wikipedia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

• Internet Archive. http://www.archive.org/

• Creative Commons. http://cat.creativecommons.org/

• Derecho Internet. http://derecho-internet.org/

• Projecte Gutenberg. http://www.gutenberg.org/

• Cory Doctorow. http://craphound.com/

11