projecte quinquennal de manteniment i conservaciÓ ...€¦ · també destaquen per diferents...
TRANSCRIPT
Bernat Font
Pere Sureda
09/03/2018
PROJECTE QUINQUENNAL DE MANTENIMENT I
CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ DELS JACIMENTS DE
SES PAÏSSES, TALAIOT DE SES LLENQUES, TALAIOT
DE SA CLOVA DES XOT, DOLMEN DE S’AIGO DOLÇA
I S’ARENALET DE SON COLOM (ARTÀ). 2018-2022.
ÍNDEX 1 PRESENTACIÓ .........................................................................................................1
2 INTRODUCCIÓ, PROBLEMÀTICA I OBJECTIUS ...............................................1
3 ELS JACIMENTS ......................................................................................................2
3.1 POBLAT DE SES PAÏSSES ............................................................................. 2
3.1.1 PROBLEMÀTICA ..................................................................................... 2
3.1.2 ANÀLISI DE LES ESTRUCTURES ......................................................... 4
3.1.3 TREBALLS PROPOSATS ........................................................................ 9
3.2 TALAIOT DE SA CLOVA DES XOT ........................................................... 22
3.2.1 PROBLEMÀTICA ................................................................................... 22
3.2.2 TREBALLS PROPOSATS ...................................................................... 22
3.3 TALAIOT DE SES LLENQUES .................................................................... 24
3.3.1 PROBLEMÀTICA ................................................................................... 24
3.3.2 TREBALLS PROPOSATS ...................................................................... 25
3.4 S’ARENALET DE SON COLOM .................................................................. 27
3.4.1 PROBLEMÀTICA ................................................................................... 27
3.4.2 TREBALLS PROPOSATS ...................................................................... 27
3.5 DOLMEN DE S’AIGO DOLÇA ..................................................................... 28
3.5.1 PROBLEMÀTICA ................................................................................... 28
3.5.2 TREBALLS PROPOSATS ...................................................................... 29
4 CRITERIS I METODOLOGIA BÀSICA D’INTERVENCIÓ. ..............................30
4.1 CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ ................................................................ 30
4.2 ARQUEOLOGIA ............................................................................................ 31
4.3 DESPEDREGAT, ELIMINACIÓ DE TERRERES I CLAPERS ................... 31
5 PERSONAL, MAQUINÀRIA I FONT DE FINANÇAMENT ...............................32
6 TEMPORITZACIÓ I PRESSUPOST ORIENTATIU.............................................33
1
1 PRESENTACIÓ
Es presenta projecte quinquennal marc de conservació-restauració dels jaciments
prehistòrics més rellevants del terme municipal d’Artà: el Poblat talaiòtic de Ses
Païsses, el Talaiot de ses Llenques i el de la Clova des Xot (Sa Canova), el Dolmen de
s’Aigo Dolça i s’Arenalet de Son Colom.
2 INTRODUCCIÓ, PROBLEMÀTICA I OBJECTIUS
Artà és un municipi amb nombrosos jaciments arqueològics prehistòrics de gran
importància. Alguns d’ells conformen un dels principals atractius culturals i turístics del
municipi. El Poblat de Ses Païsses el més rellevant entre ells, però n’hi ha d’altres que
també destaquen per diferents motius com són els talaiots de Ses Llenques i de Sa Clova
des Xot (part del conjunt arqueològic de Sa Canova), la naveta de s’Arenalet de Son
Colom o el Dolmen de s’Aigo Dolça.
Tots aquests jaciments necessiten d’actuacions de conservació preventiva així com d’un
manteniment periòdic a curt-mitjà termini per tal de conservar-los en bon estat i perquè
puguin ser atractius de cara al visitants. Aquest manteniment, a part de millorar l’estat
de conservació del jaciments també ha de servir per revaloritzar i ajudar difondre el
patrimoni prehistòric d’Artà, i a fer d’ell un atractiu cultural diferenciador del municipi.
I és que el rèdit cultural i turístic que d’aquest patrimoni s’obtingui a través del seu
manteniment i posada en valor, ajudarà a crear dinàmiques que ajudin a continuar amb
la investigació científica, difusió i divulgació que s’ha vingut fent fins ara.
És per això, per conservar, revaloritzar i difondre el patrimoni prehistòric d’Artà, que es
proposa un projecte marc de manteniment i conservació-restauració d’aquests jaciments,
amb tres objectius principals:
- Assegurar i millorar l’estat de conservació dels jaciments anomenats, i
posteriorment mantenir-los
- Revaloritzar-los i adequar-los per la seva visita
- Fer dels jaciments un producte cultural més atractiu
2
Per assolir aquests objectius, es proposen fer les següents actuacions:
- Actuacions de manteniment i conservació preventiva
- Actuacions de conservació-restauració
- Col·locació i o renovació d’elements interpretatius
Degut a que el jaciment de Ses Païsses n’és el més rellevant d’aquests jaciments, serà el
principal objecte d’aquest projecte de manteniment i conservació restauració.
3 ELS JACIMENTS
3.1 POBLAT DE SES PAÏSSES
El poblat de Ses Païsses és possiblement el jaciment més important d’Artà, per la seva
envergadura, importància històrica i estat de conservació.
Aquest jaciment es situa en un turonet, i comparteix espai amb un alzinar. Ambdós
formen el BIC des de 1966.
Tot i que al jaciment de Ses Païsses s’hi ha fet al llarg de la història actuacions
arqueològiques i està adequat pels visitant, a hores d’ara presenta algunes
problemàtiques de conservació i restauració que es pretenen resoldre amb aquest
projecte.
3.1.1 PROBLEMÀTICA
3.1.1.1 INFORME CIM Les deficiències de Ses Païsses es recolliren en un informe sobre l’estat de conservació
del jaciment emès pel Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, i signat per
les tècniques Helena Inglada i Isabel Adrover (9 de maig del 2016, arrel d’una visita
realitzada el 4 de maig del mateix any). Aquest informe ha estat la base per elaborar
aquest projecte i establir les tasques a realitzar a mitjà termini a Ses Païsses.
A continuació es sintetitzen les problemàtiques que planteja.
3
3.1.1.1.1 Vegetació El jaciment comparteix espai amb un alzinar d’un alt valor ecològic. Moltes de les
estructures del jaciment estan envaïdes per la vegetació, i algunes d’elles greument
afectades per la presència d’arrels, especialment d’alzines, que posen en perill
l’estabilitat dels murs. Si bé s’han fet tasques de manteniment per controlar la vegetació
del poblat en els darrers anys, aquestes s’han centrat en el control de la vegetació de les
estructures que estan a la vista. A hores d’ara falta una part del jaciment per aclarir i
desbrossar, i és necessària abordar la problemàtica de les arrels de grans arbres que
posen en perill determinades estructures.
3.1.1.1.2 Manca d’intervencions de conservació-restauració Si bé és cert que el jaciment ha tingut i té una gran activitat en forma de campanyes
d’excavació des l’any 1999, aquestes no sempre han anat seguides de les pertinents
intervencions sistemàtiques de consolidació de les estructures per tal d’assegurar la seva
conservació. Això ha fet que a hores d’ara hi hagi moltes estructures del jaciment en un
estat de conservació delicat, i amb perill d’esfondrament.
3.1.1.1.3 Atacs antròpics com a conseqüència de la falta de senyalització i protecció d’espais concrets
La falta de senyalització de l’itinerari fa que la circulació dels visitants sigui
inadequada, amb la conseqüent degradació de les estructures que sofreixen el pas de les
persones. La degradació més freqüent pel pas de vianants són els despreniments
d’elements de les coronacions dels murs.
3.1.1.1.4 Senyalització de l’itinerari i elements de protecció El jaciment presenta deficiències en la senyalització de l’itinerari a seguir (no hi ha un
itinerari marcat clar), i manca d’elements de protecció. Amb això el recorregut pel
jaciment és lliure i com a conseqüència la circulació dels visitants no és la correcta; els
visitants passen per damunt murs per accedir a estructures, pugen a llocs que tenen
perill (part superior del talaiot), amb tot el que això implica per la conservació de les
estructures i la seguretat dels visitants. Per això és necessari introduir elements de
4
senyalització que ajudin a marcar l’itinerari a seguir, protegint les estructures de la
degradació que suposa el pas dels visitants per damunt elles. A part d’això, és necessària
la col·locació d’elements de protecció per prohibir i o tallar el pas en algunes zones
conflictives del jaciment, on o bé corren perill les estructures, o poden córrer perill els
visitants.
3.1.1.1.5 Elements interpretatius Actualment l’itinerari de Ses Païsses està guiat per panells explicatius físics explicatius
que estan repartits per les diferents estructures del poblat. Aquests panells tenen codis
bidi els quals, mitjançant dispositius mòbils, condueixen a la mateixa informació sobre
cada estructura. Una part dels panells es troben al camí d’accés al recinte emmuralla, i
d’altres es troben en les estructures més destacades de l’interior. Els panells son de
vinil, i estan aferrats a una planxa metàl·lica, la qual té un peu de ferro que està anclat a
la vegada a una base de pedra. Aquests panells a dia d’avui es troben en mal estat i, a
nivell interpretatiu, són insuficients i millorables. A part el jaciment presenta estructures
diacròniques que duen a confusions interpretatives, i que hauran de ser resoltes amb
senyalística nova. Pel que fa a la connexió wifi no és bona, la qual cosa impedeix
accedir a la informació a través dels codis bidi dels panells.
3.1.2 ANÀLISI DE LES ESTRUCTURES
Seguint amb les problemàtiques referenciades a l’informe de Patrimoni, a continuació
aquestes s’han traslladat a les estructures del jaciment. Per això s’han dividit en grups
els diferents espais del jaciment segons les característiques i la problemàtica que
presenten per tal de, posteriorment, determinar el tipus d’intervenció a realitzar sobre
cada grup d’estructures.
3.1.2.1 ESPAIS EXCAVATS DURANT ELS ANYS 60, I NO CONSOLIDATS RECENTMENT
Giovanni Liliu va excavar varis edificis del Poblat de Ses Païsses durant els anys 50 i
60. Concretament es centrà en el talaiot central del poblat, i en edificis adjacents (sala
5
hipòstila, santuari, etc) (veure per exemple Lilliu 19591 i Aramburu & Hernández 20052
per resum d’antigues excavacions i numeració dels espais de Ses Païsses). Alguns
d’aquests espais es varen restaurar en el moment d’excavar-se (s’aprecien murs
reconstruïts, consolidacions amb morter, etc.). Però tot i així presenten alguns murs
inestables, i despreniments en les seves coronacions, sobretot degut a l’erosió natural i
al pas del temps al pas continu de vianants per damunt els seus murs. D’entre ells es
destaca el recinte 12, situat al nord-oest del talaiot, i d’altres de menors dimensions
situats als voltants del talaiot com són els 2, 3 i 5.
3.1.2.2 ESPAIS EXCAVATS DURANT ELS ANYS 60, I CONSOLIDATS RECENTMENT
Dels espais excavats per Lilliu, alguns estan acabats d’excavar i restaurats. Són els
casos dels recintes 6 (sala hipòstila) 8 i 9 (cases postalaiòtiques) i 11. Recentment també
es restaurà el santuari (recinte 1) i es feren actuacions puntuals de conservació
preventiva al talaiot o turriforme central. En tots els casos es consolidaren els seus murs
(les coronacions incloses), els seus elements interiors i es restituí, quan fou necessari, el
seu paviment. També es restaurà l’any 2017 la zona de la murada que conté la porta
principal al recinte. Aquestes estructures a dia d’avui es troben en bon estat de
conservació. Tant sols requereixen d’un manteniment basat en el control de la
vegetació, en actuacions de manteniment general (com pot ser la reposició d’elements
en cas de que caiguin), i la col·locació alguns elements de protecció ja que alguns dels
seus murs es fan servir com a pas pels vianants per accedir a altres estructures.
3.1.2.3 ESPAIS EXCAVATS RECENTMENT, PERÒ NO RESTAURATS
Fruit de la investigació científica liderada per Javier Aramburu, en els darrers anys
s’han anat excavant diverses estructures (veure per exemple Aramburu & Hernández
2005, Aramburu 20103, Aramburu 2010 (2), etc). La majoria d’aquestes estructures
1 Lilliu, G. (1959). Primi Scavi del Villaggio Talaiotico di Ses Païsses (Artà, Maiorca): Missione
Archeologica Italiana, aprile-maggio 1959 2 Aramburu, J. I Hernández, J. 2005. Memorias de las excavaciones arqueológicas en el poblado
talayótico de Ses Païsses (Artà-Mallorca). Campañas 1999-2000. 3 Aramburu, J. (2010). Ses Païsses (Artà, Mallorca). Excavación del edificio 1. Disponible a:
http://www.arqueobalear.es/articulos/EDIFICIO%201.pdf.
6
estan situades en una cunya que va des del talaiot central, fins a la murada (en direcció
sud-est del talaiot). Encara que també n’hi ha d’adossades a la murada, que van des de
la banda sud-oest a est. Igualment, totes les estructures excavades per Aramburu estan
situades en dos sectors: el sector central del poblat situat al sud-est del talaiot (entre el
talaiot i la murada), i les habitacions adossades a la murada també situades a la zona
sud-est del recinte emmurallat. Les estructures concretes d’aquests sectors són les 14-1,
14-2, 15-1, 15-2 del primer sector mencionat, més proper al talaiot, i les 15, 22, 23 i 25,
del sector adossat a la murada.
Per norma general, aquests recintes presenten les següents problemàtiques:
- tenen elements o parts sense excavar, per la qual cosa es fa difícil identificar
alguns dels seus murs, i establir els límits de les estructures i dels seus elements
interiors.
- si bé algunes d’aquestes estructures s’han consolidat de manera puntual durant
les excavacions, totes elles necessiten d’intervencions de conservació-
restauració més importants per tal d’assegurar la seva conservació mitja i a llarg
termini. Moltes d’elles tenen murs a punt de caure, d’altres que es troben
recolzats damunt sediments, etc. En aquests casos serà necessària la combinació
d’actuacions de conservació-restauració directe sobre els murs, amb altres
actuacions de consolidació/conservació preventiva indirectes com pot ser el
reompliment de determinats espais per donar consistència a les estructures.
- L’excavació ha deixat elements i espais diacrònics en un mateix recinte, per la
qual cosa es fa difícil la seva interpretació. Això crea un problema de
conservació-restauració, ja que si bé la finalitat de les intervencions ha de ser la
de conservar les estructures, també han d’ajudar a la interpretació-museïtzació
dels espais. Per tant caldrà establir què és el què es mostra o com es mostra i
s’explica la diacronia dels espais.
3.1.2.4 ESPAIS NO EXCAVATS
Una bona part del recinte emmurallat de Ses Païsses, concretament la banda oest, és un
alzinar molt espès sense desbrossar. Dins l’alzinar hi ha nombroses estructures; algunes 3 Aramburu, J. (2010). Ses Païsses (Artà, Mallorca). Excavaciones en el recinto 51. Disponible a: http://www.arqueobalear.es/articulos/R51.pdf.
7
d’elles s’aprecien i d’altres no, ja que mai han estat aclarides de vegetació, si bé algunes
d’elles han estat documentades en la planimetria d’Encinas et al. Tots aquests espais
necessitaran ser desbrossats per tal de poder-los documentar, conservar adequadament i
poder-hi plantejar actuacions en el futur. Per altra banda, les zones on hi ha estructures
sense excavar però que sí que estan aclarides, necessitaran ser desbrossades
periòdicament per tal de mantenir-les lliure de vegetació.
3.1.2.5 TERRERES I CLAPERS Per altra banda, el jaciment conté nombroses terreres i caramulls de pedra creades
durant les diferents intervencions arqueològiques. Alguns d’aquest clapers estan
afectant a restes arqueològiques (les estan tapant), i donen una mala imatge al jaciment.
A hores d’ara, si bé ja s’han eliminant algunes terreres antigues, concretament de la
banda est del recinte emmurallat, en queden d’altres per eliminar i o adequar, que estan
repartides pel jaciment (ex: les de la banda nord o oest del talaiot, les dels voltants de les
estructures centrals excavades recentment, etc.).
8
Figura 1. Estat actual del jaciment amb estructures i problemàtiques a resoldre
9
3.1.3 TREBALLS PROPOSATS
3.1.3.1 ACTUACIONS DE CONSERVACIÓ PREVENTIVA I MANTENIMENT. CRITERIS I METODOLOGIA.
Periòdicament i al llarg de l’any, durant els 5 anys del projecte, i com a mètode de
conservació preventiva del jaciment, es faran una sèrie d’actuacions de manteniment
que s’expliquen a continuació.
3.1.3.1.1 Eliminació selectiva i control de la vegetació
La vegetació de totes les estructures visibles ja excavades i o restaurades total o
parcialment del jaciment, s’eliminarà manualment i amb l’ajuda de piquetes.
S’eliminarà tant la vegetació de dintre de les estructures (del paviment, en cas d’estar ja
excavades i o restaurades) com també dels seus murs i coronacions.
Pel que fa a la resta del jaciment s’anirà aclarint i mantenint net, eliminant els arbres,
plantes i herbes que actualment tapen les estructures arqueològiques no excavades, i
desbrossant periòdicament les zones ja aclarides a mesura que la vegetació vagi
rebrotant per tal de mantenir el jaciment en general en bon estat. Es deixaran les
espècies protegides com les alzines o garballons.
Aquestes feines es faran manualment i amb l’ajuda de motorets de serrar, tisores de
podar, desbrossadores, piquetes, paletes, aixades, etc.
10
Figura 2. Zona oest del jaciment, encara pendent de desbrossar i aclarir.
Figura 3. Tros de murada del sud del jaciment amb rebrots de vegetació.
11
3.1.3.1.2 Consolidacions preventives puntuals i manteniment. Com a part del manteniment general del jaciment, es faran consolidacions preventives
puntuals als edificis que ho requereixin per tal de mantenir murs i o les estructures
estables fins a que siguin restaurades i o acabades d’excavar completament. A la vegada
es farà un manteniment de les restauracions fetes anteriorment.
Degut a la gran presència d’estructures “obertes” - excavades i o a mig excavar, però no
consolidades – són freqüents els despreniments de pedres dels murs. Aquests
despreniments puntuals seran reposats, i consolidats puntualment de manera preventiva.
En els casos en què la consolidació vagui més enllà de fixar i o recolocar pedres
puntuals caigudes, es farà un projecte de restauració anual (veure següent apartat).
Es presentarà un projecte de manteniment anual on s’especificaran en detall les
intervencions de manteniment que es realitzaran, per tal de poder-les executar durant
l’any quan calgui. Al final de l’any es presentarà un informe de les intervencions
realitzades.
Figura 4. Exemple d’un bloc de pedra caigut, procedent d’un mur prèviament consolidat.
12
Figura 5. Detall de l’aparició del geotèxtil de davall del paviment restituït del santuari.
3.1.3.2 ACTUACIONS DE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ
3.1.3.2.1 Conservació-restauració i museïtzació
A part de les consolidacions puntuals que requereixen algunes estructures, i que
formaran part del manteniment del jaciment, hi ha edificis que necessiten ser
intervinguts de manera més integral per assegurar la seva conservació. Entre aquestes
intervencions s’inclouran reompliment d’espais per donar consistència als murs que
estan recolzats damunt sediments, consolidacions integrals de murs prèvia neteja i
possible despedregat puntual. També és possible que aquestes intervencions es
combinin amb actuacions puntuals d’excavació.
Entre els espais que necessiten d’un intervenció de restauració més important, hi trobem
les habitacions del sector situat al sud-est del poblat que estan adossades a la murada
(15, 20, 25 i 53), i les habitacions del sud-est del talaiot del poblat excavades
recentment (11-1, 12-1, 14, 15-1, 15-2 i r15).
Aquestes intervencions de restauració aniran precedides d’un projecte d’execució
(anual) on es detallarà la proposta d’actuació, criteris i metodologia específica de
13
l’estructura o estructures a intervenir, previ diagnòstic. Posterior a les intervencions, es
faran treballs de documentació planimètrics.
Figura 6. Situació de les dues zones amb estructures a restaurar.
Figura 7. Vista general de les estructures de la zona 1 a restaurar.
14
Figura 8. Exemple estat de conservació d’alguns murs de les estructures de la zona 1.
Figura 9. Exemple d’un espai de la zona 1 que necessita ser reomplert per donar estabilitat a part
dels seus murs.
15
Figures 10 (esquerra) i 11 (dreta). Estat de conservació de l’habitació 20, de la zona 2 a
restaurar.
Figura 12. Vista general de l’estat de conservació de l’espai 25.
16
Figura 13. Estat actual de l’habitació 53.
Figura 14. Cala adjacent a la murada (ost de la porta d’entrada), susceptible de ser tapada.
17
Figura 15. Espai proper al santuari susceptible de ser tapat per assegurar la seva conservació.
3.1.3.3 ELIMINACIÓ DE TERRERES I CLAPERS
3.1.3.3.1 Terreres i clapers de l’interior del recinte emmurallat S’eliminaran les terreres i els clapers que queden a l’interior del jaciment, i que estan
marcades en la figura 1. Les pedres s’eliminaran manualment i amb l’ajuda de
cabestrant per les pedres més grosses. Per traginar les pedres es farà servir maquinària
lleugera tipus oruga i o minitractor. Les terreres s’eliminaran manualment i amb l’ajuda
de maquinària sota control arqueològic per tal d’evitar l’afectació d’estructures
arqueològiques i o detectar la presència de material arqueològic.
Per norma, tant les pedres com la terra extreta del jaciment s’eliminarà i es traurà fora
d’aquest. En els casos en que sigui necessari la utilització de pedres i oi terra per tal de
reomplir, consolidar, etc. altres estructures es faran servir les pedres i terra dels clapers
(per exemple tal i com es va fer al restituir el paviment del santuari l’any 2016).
18
Figura 16. Claper situat a la zona nord-est del talaiot vist des de l’oest.
Figura 17. Claper situat a la zona nord-est del talaiot, vist des de l’est.
19
3.1.3.3.2 Adequació del claper actiu principal del jaciment. El claper principal del jaciment es troba en la zona sud del jaciment, a fora de la
murada. Actualment aquest claper es troba entre el jaciment i la paret del veí, en una
baixant. A hores d’ara, degut a l’abocament descontrolat de pedres en aquesta zona
durant les intervencions arqueològiques que s’han anat fent al llarg de la història al
jaciment, el claper està bastant desbordat (fins fa poc hi havia parts on el claper afectava
a estructures arqueològiques, zones on les pedres vessen del claper, mentre que d’altres
que estan buides, però que no s’hi pot accedir, etc.). Aquest any 2017 es va reorganitzar,
eliminant les pedres que afectaven a estructures arqueològiques i a la paret del veïnat.
Durant aquests 5 anys, s’anirà eliminant el claper a poc a poc. Això es farà amb ajuda
de maquinària i sota control arqueològic.
Figura 18. Claper actiu del jaciment situat al sud oest de l’exterior de la murada.
20
3.1.3.4 ELEMENTS INTERPRETATIUS I SENYALITZACIÓ
3.1.3.4.1 Renovació dels panells explicatius i de la senyalització Es proposa, a part de renovar els panells explicatius, dotar al jaciment d’elements
informàtics explicatius que ajudin a complementar la informació que contindran els
nous panells físics que s’instal·laran.
Aquesta acció implica, per una banda, dotar al jaciment d’una instal·lació de wifi que
permeti accedir a la xarxa des de qualsevol punt del poblat, per tal de poder accedir a la
informació complementària als panells explicatius a través de dispositius mòbils. A
hores d’ara el jaciment té alguns punts d’accés wifi a prop de l’entrada del poblat, però
és totalment insuficient. La instal·lació wifi que s’instal·larà constarà de 7 punts d’accés
ubicats al perímetre del poblat per tal de donar cobertura a cada una de les habitacions.
S’utilitzarà cablejat d’exterior entubat en tub rígid que es col·locarà superficialment per
a damunt de la paret mitjanera de la finca. L’alimentació elèctrica de les antenes es farà
mitjançant PoE i mànega 3x4mm lliure d’al·lògens. Per altra banda, serà necessària la
creació del programari informàtic (fitxes informatitzades) que contingui aquesta
informació. En quant a les fitxes informatitzades es programaran en XHTML 5.0, CSS,
PHP, JavaScript, JQUERY. MySQL serà el motor de la base de dades. Compatibilitat
amb tots els navegadors a partir de la versió: Internet explorer 9, Mozilla Firefox ,
Safari, Google Chrome. Es disposarà d’un panell de control per a la
modificació/inserció de dades.
Tot i que aquesta informació podrà ser accessible des de dispositius mòbils personals, i
no es descarta, en un futur, substituir les guies en paper per tabletes electròniques
Pel que fa als cartells actuals del jaciment es substituirà per cartells de dimensions
majors i més integrada al jaciment. Per això es proposa fer cartells explicatius als
indrets de més interès i a les noves zones visitables que s’han creat en els darrers quatre
anys. Aquests cartells inclouran elements de senyalització del recorregut, per tal
d’establir un itinerari clar pel jaciment.
Tot això requerirà, evidentment, renovar i o crear nou material didàctic i divulgatiu.
21
Figura 19. Exemple dels cartells actuals.
3.1.3.5 ELEMENTS DE PROTECCIÓ
3.1.3.5.1 Col·locació d’elements de protecció A part de la senyalització que durà incorporada la cartellera del jaciment, es col·locarà
d’altra senyalització de reforç per tal de delimitar l’itinerari i o limitar l’accés a
determinats llocs del jaciment per tal d’ajudar al visitant i protegir el jaciment
(coronacions de murs, etc.). A la vegada, es col·locaran alguns elements físics de
protecció per tal d’evitar l’accés a les zones conflictives del jaciment (dalt de la murada,
dalt del talaiot, etc.). Totes aquestes accions aniran precedides d’un projecte d’execució
on es descriurà en detall els elements que s’introduiran, els materials i la metodologia
que es farà servir.
22
3.2 TALAIOT DE SA CLOVA DES XOT
La finca de Sa Canova de Morell, situada arran de la carretera Artà-Colònia de St Pere
(PM 3331), conté les restes d’un gran poblat talaiòtic que rep el mateix nom que la
finca. D’entre les diferents estructures arqueològiques del poblat de Sa Canova, destaca,
per la seva monumentalitat, importància històrica i estat de conservació un talaiot
circular conegut com a Talaiot de Sa Clova des Xot.
3.2.1 PROBLEMÀTICA Aquest talaiot es troba a hores d’ara en un estat de conservació millorable: està ple de
vegetació (d’herba i de grans arbusts) i algunes de les seves parts estan en perill de
caure. Es per això que es proposa, en el termini de 5 anys, fer les següents actuacions de
manteniment (eliminació de vegetació) i conservació preventiva:
3.2.2 TREBALLS PROPOSATS
3.2.2.1.1 Eliminació vegetació S’eliminarà tota la vegetació que impedeix la visualització del talaiot (arbusts, herbes,
etc.). Una vegada s’hagi eliminat la vegetació s’anirà fent un repàs periòdic per tal de
mantenir-la a ratlla.
3.2.2.1.2 Consolidacions preventives puntuals de manteniment Com a part del manteniment general del jaciment, es faran consolidacions preventives
puntuals per tal de mantenir murs o parts del talaiot estables.
El manteniment d’aquest jaciment estarà inclòs dins el projecte de manteniment anual
on s’especificaran en detall les intervencions de manteniment que es realitzaran.
3.2.2.1.3 Despedregat No es descarta també fer tasques de despedregat superficial a fi de delimitar
l’estructura, i descobrir les seves diferents parts (entrada, interior, etc.). El despedregat
23
es durà a terme seguint una metodologia i documentació arqueològica (s’eliminaran les
pedres per capes, en cas d’haver-n’hi o d’identificar-ne; es fotografiaran i o dibuixaran
els elements més importants si escau, etc.).
Aquestes tasques de despedregat aniran precedides d’un projecte d’execució.
3.2.2.1.4 Senyalització i col·locació d’informació interpretativa Es senyalitzarà el jaciment i es col·locarà un panell informatiu amb una breu informació
sobre el jaciment, tal i com té a dia d’avui, per exemple, el Dolmen de s’Aigo Dolça.
Figura 20. Estat de conservació actual del talaiot de Sa Clova des Xot.
24
Figura 21. Interior del talaiot.
3.3 TALAIOT DE SES LLENQUES
La finca de Sa Canova de Morell, situada arran de la carretera Artà-Colònia de St Pere
(PM 3331), conté les restes d’un gran poblat talaiòtic que rep el mateix nom que la
finca. D’entre les diferents estructures arqueològiques del poblat de Sa Canova, destaca,
per la seva monumentalitat, importància històrica i estat de conservació un talaiot
quadrat conegut com a Talaiot de Ses Llenques (Figures 1 i 2).
3.3.1 PROBLEMÀTICA
Aquest talaiot es troba, al igual que el de la Clova des Xot, està envaït per vegetació. A
més els seus voltants estan plens de pedres caigudes del mateix talaiot. A nivell
estructural el talaiot es troba dèbil, especialment pel que fa al seu cantó posterior
esquerra, on hi ha una pèrdua important de rebliment intern que fa perillar la seva
estabilitat.
Per tot això es proposen una sèrie d’actuacions de manteniment i conservació
preventiva, semblants a les proposades pel de la Clova des Xot.
25
3.3.2 TREBALLS PROPOSATS
3.3.2.1.1 Eliminació vegetació S’eliminarà tota la vegetació que impedeix la visualització del talaiot (arbusts, herbes,
etc.). Es farà tal i com s’ha explicat en el cas del Talaiot de Sa Clova des Xot. Després
d’això es farà un manteniment anual per eliminar les noves herbes i el rebrotaments.
Aquestes intervencions estaran incloses dins el pla de manteniment citat anteriorment.
3.3.2.1.2 Consolidacions preventives puntuals de manteniment Es faran tasques puntuals de consolidació i o adequació d’algunes parts del talaiot que
estan en perill de caure per tal de reforçar-les i que no caiguin en un futur (ex:
concretament del cantó posterior esquerre). Aquestes intervencions s’inclouran en un
projecte d’execució de restauració on s’inclourà l’estat de conservació detallat de la part
a consolidar, els criteris i la metodologia a seguir. A part també es farà un manteniment
del jaciment anual, que pot incloure actuacions de consolidació puntuals, les quals
s’inclouran en el projecte de manteniment anuals dels jaciments objecte d’aquest
projecte.
3.3.2.1.3 Despedregat Previ a la consolidació de l’estructura, es faran tasques de despedregat superficial per
l’exterior de la murada, amb metodologia arqueològica, a fi de delimitar l’estructura i
poder-la consolidar en un futur.
3.3.2.1.4 Senyalització i col·locació d’informació interpretativa Es senyalitzarà el jaciment i es col·locarà un panell informatiu amb una breu informació
sobre el jaciment.
26
Figura 22. Estat actual del talaiot quadrat de Ses Llenques.
Figura 23. Cantó sud-oest del talaiot, que requereix d’una consolidació.
27
3.4 S’ARENALET DE SON COLOM El navetiforme de s’Arenalet de Son Colom es tracta d’una de les estructures
prehistòriques més antigues de Mallorca. Aquesta fou excavada l’any 2004, però mai es
va restaurar o consolidar.
3.4.1 PROBLEMÀTICA
Avui en dia el jaciment està cobert per vegetació, els seus murs es desfan i, a més, amb
el temps s’ha format un camí que passa per damunt de l’estructura i que poc a poc va
degradant el monument.
3.4.2 TREBALLS PROPOSATS
3.4.2.1.1 Eliminació vegetació i manteniment S’eliminarà tota la vegetació de l’estructura i es farà un manteniment periòdic de
l’estructura per tal de controlar la vegetació. Es farà una neteja de la vegetació periòdica
al llarg de l’any, emmarcada dins el projecte de manteniment anual dels jaciments
objecte d’aquest projecte.
3.4.2.1.2 Consolidacions preventives puntuals de manteniment Es consolidaran les restes avui en dia conservades, que són els murs laterals, previ
projecte d’execució. A part també es farà un manteniment periòdic del jaciment, que pot
incloure actuacions de consolidació puntuals, les quals s’inclouran en el projecte de
manteniment anuals dels jaciments objecte d’aquest projecte.
3.4.2.1.3 Desviament del camí que passa per damunt l’estructura, i senyalització del jaciment
Es delimitarà l’estructura i es desviarà uns metres el camí actual, evitant així que el pas
passi per damunt aquesta. Es col·locarà un cartell informatiu amb la informació bàsica
del jaciment.
Aquestes tasques aniran precedides d’un projecte d’execució previ.
28
Figura 24. Estat actual de la naveta de s’Arenalet de Son Colom, amb el camí (abaix) que passa
per damunt el jaciment.
3.5 DOLMEN DE S’AIGO DOLÇA El Dolmen de s’Aigua Dolça està situat a la Costa de la Colònia de St Pere. Va ser
excavat a mitjans dels anys 90, i restaurat i museïtzat a principis del 2000. Destaca per
la seva cronologia i singularitat.
3.5.1 PROBLEMÀTICA
El Dolmen de s’Aigo Dolça està a hores d’ara envaït per la vegetació per falta de
manteniment, presentant així un estat de conservació millorable. A més, arrel d’un
incendi recent de l’àrea dels voltants del dolmen alguns elements museístics del
jaciment (reixa que l’envolta, travesses que el delimiten) es troben avui dia cremats. Tot
això fa que avui sigui un element cultural i turístic poc atractiu.
29
3.5.2 TREBALLS PROPOSATS
3.5.2.1.1 Eliminació vegetació i manteniment S’eliminarà tota la vegetació que dificulta la visualització i interpretació del dolmen. Es
farà una neteja de la vegetació periòdica al llarg de l’any, emmarcada dins el projecte de
manteniment anual dels jaciments objecte d’aquest projecte.
3.5.2.1.2 Consolidacions preventives puntuals de manteniment Es farà un manteniment del jaciment anual que pot incloure actuacions de consolidació
puntuals quan es requereixin, les quals s’inclouran en el projecte de manteniment anuals
dels jaciments objecte d’aquest projecte.
3.5.2.1.3 Substitució, reparació i o eliminació d’elements museístics danyats S’eliminaran alguns elements museístics danyats per l’incendi (travesses de fusta) i
altres es substituiran (ex: tancament i delimitació). Es farà un projecte d’execució on
s’explicarà el tancament que es realitzarà i els elements museístics que es col·locaran.
Figura 25. Estat actual del Dolmen de s’Aigo Dolça.
30
Figura 26. Travessa cremada que delimita el dolmen.
4 CRITERIS I METODOLOGIA BÀSICA D’INTERVENCIÓ. Els criteris i la metodologia bàsica d’intervenció de les diferents accions del projecte es
detallaran en els corresponents projecte d’execució anuals. Tot i així, aquí se’n fa un
breu resum.
4.1 CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ Els criteris i la metodologia generals que s’utilitzaran en les tasques de conservació-
restauració són les que s’utilitzen sovint en aquesta disciplina, i que es recullen en
documents tals com L’ICOM (1984)4, o l’AIC (1994)5. A mode de resum, quant criteris,
es seguiran els següents, sempre que es pugui: mínima intervenció, respecte per
l’original, reversibilitat i compatibilitat de materials i tractaments, i diferenciació de
4 ICOM, 1984. The Conservator-Restorer: a Definition of the Profession. ICOM-CC, Paris. 5 AIC. 1994. AIC Code of Ethics and Guidelines for Practice. [online] Disponible a: http://aic.stanford.edu/about/coredocs/coe/index.html.
31
materials afegits. Quant a metodologia, es seguiran les següents passes, en aquest
ordre: examen i diagnòstic, proposta d’intervenció, tractament i documentació (aquesta
darrera serà d’abans, de durant i de després de les intervencions). La proposta concreta
d’actuació, els criteris, la metodologia i els materials específics que s’empraran en les
diferents intervencions de conservació-restauració que es duran a terme es detallaran en
els projectes anuals, juntament amb un informe previ sobre l’estat de conservació de les
estructures a intervenir.
4.2 ARQUEOLOGIA En cas d’haver-se de fer actuacions d’excavació subsidiàries a les de restauració,
aquestes es faran mitjançant metodologia arqueològica. La metodologia d’excavació
que s’utilitzarà combinarà els mètodes Harris (Harris 1979)6 i Laplace-Meroc (Laplace-
Meroc, 1972)7. Les unitats bàsiques d’intervenció seran la Unitat Estratigràfica (UE) i
les unitats de georeferenciació individual de cada material arqueològic significatiu
documentat. El mètode Harris s’utilitzarà per a la intervenció en diferents unitats
estratigràfiques i per localitzar espacialment els materials arqueològics. El mètode
Laplace-Meroc s’utilitzarà en cas de voler-se georeferenciar a nivell espacial
determinats materials arqueològics (articulacions òssies, monedes, etc.). A nivell de
documentació, s’utilitzarà una fitxa de descripció de les unitats estratigràfiques que
contempla la possibilitat d’integrar tota la informació en una base de dades. A part de
les fitxes de registre, la recollida d’informació es completarà amb un diari d’excavació i
amb informació gràfica (fotografies digitals d’alta resolució, planimetries, etc.).
4.3 DESPEDREGAT, ELIMINACIÓ DE TERRERES I CLAPERS Pel que fa als despedregats i a l’eliminació i adequació de clapers i terreres, es farà
manualment, i puntualment amb l’ajuda de maquinària, sempre sota control
arqueològic. S’eliminaran les pedres i o terreres amb metodologia arqueològica, per
capes, i recollint el material arqueològic (processant-lo i entregant-lo al Museu de
Mallorca tal i com marca la llei) en cas de que n’aparegui.
6 HARRIS, E. C. (1979). Principles of Archaeological Stratigraphy, Academic Press, Londres. 7 LAPLACE, G. (1972). De l’application des cordonnes a la fouille stratigraphique. Munibe, le.
32
Totes les tasques es documentaran gràficament i per escrit, i de cada intervenció es
presentarà el seu informe corresponent.
5 PERSONAL, MAQUINÀRIA I FONT DE FINANÇAMENT Les tasques seran dirigides i executades per tècnics qualificats (restauradors i o
arqueòlegs), que s’especificaran en cada projecte anual. A part, si és necessari, es
comptarà amb la participació d’altre personal amb experiència en jaciments
arqueològics per determinades feines (eliminació de vegetació, terreres i clapers, neteja,
moviments de pedra de cara a la consolidació, etc.).
Es comptarà amb l’ajuda de maquinària - camió amb ploma, si escau, per moure els
blocs de pedra més grans de cara a consolidacions, i o retroexcavadora per a la
reorganització del claper actual.
Les feines seran finançades per l’Ajuntament d’Artà, el qual presentarà la documentació
necessària al Consell de Mallorca per optar a les possibles ajudes/subvencions que es
vaguin convocant per realitzar els treballs any a any.
33
6 TEMPORITZACIÓ I PRESSUPOST ORIENTATIU A continuació es mostra la temporització de les tasques descrites en el projecte un pressupost orientatiu de cada una d’elles.
Jaciment 1er any 2n any 3er any 4rt any 5è any
Tasca Pressupost (€)
Tasca Pressupost (€)
Tasca Pressupost (€)
Tasca Pressupost (€)
Tasca Pressupost (€)
General Manteniment tots jaciments 4532
Manteniment tots jaciments 4532
Manteniment tots jaciments 4532
Manteniment tots jaciments 8000
Manteniment tots jaciments 8000
Ses Païsses Manteniment 1a fase
11000 Manteniment 2a fase
8000 Manteniment 3a fase
6000 Planimetria 3000
Restauració hab. centrals
13610 Restauració hab. murada 1a fase
6000 Restauració hab. murada 2a fase
6000 Terreres 6000 Itinerari i cartells 2a fase
15000
Tapar Cala Murada
170 Itinerari i cartells 1a fase (instal· lació wifi inclosa)
11000 Eliminació terreres i tapar cala hab. rectangulars
6000 Museïtzació/ protecció hab. centrals
7450
S’Arenalet Son Colom
Protecció, delimitació i consolidació
3024
Dolmen s’Aigo Dolça
Protecció i delimitació
1224 Consolidació 821
Talaiot Ses Llenques
Consolidació - despedregat
3528
Talaiot Clova des Xot
Consolidació - despedregat
1964
TOTAL ANUAL
33560 30353 22532 24978 27964