483 ep cami de sa coma clova - ajuntament … rustic b/483... · fins al pou d'en rotget és...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

REF CADASTRAL. 07005A004000030000RK-07005A005000010000RG

CODI. EE483NOM. Camí de Sa Coma Clova

ADREÇA. Camí de sa Coma Clova,CODI POSTAL. 07150

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

COORDENADES UTM. Pt. Inicial: 451998.42 ; 4385819.57Pt. Final: 452605.77 ; 4383113.79

S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren

EP483CAMÍ DE SA COMA CLOVABéns d'Interès PaisatgísticS. XVIII-XXProtecció. Integral

POLÍGON. 04 /05PARCEL·LA. 03/ 01

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA.

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Infraestructura viària

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.

Infraestructura viària que comunica la finca de s’Alqueria (carretera Ma-1031, Km 4) amb la part superior de la Coma Clova i comunica també amb ses Penyes mitjançant el coll de sa Coma Clova. Discorre per la vessant de llevant dels puigs des Rafal Blanc, el puig Gros, ses Planes d'en Verd i el Puig de sa Quarterada fins arribar al impresionant comellar de sa Coma Clova. Actualment, la major part d’aquest camí resta convertit en una pista forestal. Es poden veure en algun punt restes d’un camí antic, no empedrat, que pareix que aprofitava igual que el camí actual, un bon tram del llit del torrent. A la part final de la coma, després de la font, el camí es converteix en camí de ferradura fins a juntar-se amb la pista de ses Alquerioles. Actualment correspon a un camí d'uns 4.853 metres de longitud aproximadament. La majoria del traçat conservat correspon a un camí de carro, reconvertit amb pista, amb una amplada mitjana entre els 2.5 i 4 metres aproximadament que es reduiex a un metre al tram de camí de ferradura. Molts de trams es troben amb un ferm de terra a excepció d’algun d'asfalt. Els trams inicials es trobem en estat de conservació òptim. Com he mencionat el primer tram és de carro, ja que ambdós costats hi ha restes d'explotació de carbó. Més amuntquan canvia al tipus de ferradura, el camí puja al costat dret del comellar, travessa el xaragall i s'enfila fins a peus de l'Olla de sa Coma Clova, a la que supera pel costat de ponent.Des de la Bassota fins al pou d'en Rotget és actualment un tirany que voreja les timbes. Des que neix el traçat de camí de ferradura es pot documentar un marget lateral molt irregular, quasi constant, amb un traçat sinuós per tal de superar el gran rost i l'asperesa de l'indret.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


HISTÒRIA.El municipi d'Andratx, al igual que els altres municipis ubicats a la Serra de Tramuntana, conserva una xarxa de camins documentats des d'època antiga caracteritzats per una adaptació a la complicada orografia i que servien com element de cohesió i connexió tant intern de la contrada com amb el reste de l'illa. La documentació històrica ens indica l'existència de vials des d'època romana (EP166), encara que aquesta informació s'amplia en època medieval amb el tramat de camins reials i la creació d'un mostassaf al poble d'Andratx per tal de mantenir i fer complir la legislació en matèria de camins. L'augment de l'explotació dels recursos naturals existents junt amb la segregació de moltes finques en petites i mitjanes explotacions des del segle XVI i XVII condicionà la creació d'un ampli ventall de camins distribuïts per tota la contrada. No hem localtizat documentació precisa sobre la història d'aquest camí però es pot comparar amb la història del camí de ses Alquerioles i segurament al segle XIX ja va ser objecte de reformes per tal d'accedir millor a les zones d'explotació forestal. I amb molta probabilitat, els trams convertits en pista forestal són resultat de les actuacions realitzades als anys seixanta del segle XX per l'amo Joan Garcias que eixamplà i modificà el ferm amb una màquina picadora.

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

BIBLIOGRAFIA.·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.

·A.A.V.V. (2006). I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament d'Andratx.

·A.A.V.V. (2007). Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx. Consell Insular de Mallorca. Departament de Medi Ambient i Natura.

·BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.

·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx

·HABSBURGO, L. S. (Archiduque Luis Salvador de Austria) (2002). Les Balears descrites per la paraula i la imatge, Volum V. Palma: Govern de les Illes Balears, Sa Nostra y Grup Serra.

·VIBOT, T. (2006). Possessions de Mallorca (I). Pollença: El Gall Editor.

·VIBOT,T. (2006). La Toponímia de s’Alqueria d’Andratx. En XVIII Jornada d’Antroponímia i Toponímia Selva 2005. UIB ed.


Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'AndratxINTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de l'element. En particular, aquelles obres que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element. No desatendre la unitat del conjunt etnològic que conformen aquestest element i la resta d'elements etnològics relacionats que l'envolten (sitges, barraques, marges, etc). Retirada de l'excés de vegetació que emmascara, envaeix i afecta els elements. Protegir l'entorn més immediat. Condicionar i facilitar l'accés.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es

permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius

establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi

caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà

preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacions

adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,

cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de

bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la

fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de

protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització

del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la

geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.


TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma (s.XX)RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat

Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial

RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

Catàleg del Patrim


PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.


OBSERVACIONS.

Part del traçat d'aquesta camí es troba dins la Zona declarada Paratge Pintoresc pel Decret 984/1972, de 24 de març (BOE 94, 19/4/1972), que mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 16/95, del “Patrimonio Histórico Español”, i posteriorment la disposició addicional primera de la Llei 12/98, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, va passar a ser considerada Bé d’Interès Cultural.

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6


DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Catàleg del Patrim


PÀGINA 6 de 6


483 ep cami de sa coma clova - ajuntament … rustic b/483... · fins al pou d'en rotget és...

Documents