projecte promogut i finanÇat per la · tec 22@ building - veneçuela 103, 1st floor - 08019...
TRANSCRIPT
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
1 - 56
PROJECTE PROMOGUT I FINANÇAT PER LA
CLIENT
REALITZAT PER
Projecte WikInnoCons. Fase 2. Introducció als estàndards internacionals en els processos de la
construcció
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
2 - 56
Continguts
1. Lliurament de l’informe ...................................................................................... 4
2. Plantejament ..................................................................................................... 5
3. Introducció ....................................................................................................... 6
4. BIM: Visió general i descripció ........................................................................... 10
4.1. Descripció BIM ....................................................................................... 11
4.2. Funcionalitats i principals avantatges ........................................................ 13
5. Organismes i estàndards internacionals .............................................................. 16
5.1. IFC (Industry Foundation Classes) ............................................................ 19
5.2. IFD (International Framework Dictionary) ................................................. 21
5.3. IDM (Information Delivery Manual) .......................................................... 22
5.4. Softwares BIM ........................................................................................ 23
6. Principals projectes i iniciatives internacionals ..................................................... 25
6.1. Projectes buildingSMART International ...................................................... 25
5.1.1 Aquarium Project .................................................................................... 26
5.1.2 FM Project .............................................................................................. 28
5.1.3 Stand-Inn Project.................................................................................... 31
6.2. Altres projectes (FIDE, buildingSMART alliance, etc.) ................................. 32
5.2.1 Projecte FIDE ......................................................................................... 32
5.2.2 Projecte funFIDE .................................................................................... 33
5.2.3 Altres projectes d’interès ......................................................................... 35
7. Casos d’èxit ...................................................................................................... 37
7.1. Sanger Institute ...................................................................................... 37
7.2. New Akershus University Hospital(New Ahus) ............................................ 39
7.3. Solaris ................................................................................................... 41
7.4. San Francisco Federal Building ................................................................. 43
7.5. Escoles del País Basc ............................................................................... 45
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
3 - 56
7.6. Science Lab Plaza ................................................................................... 47
7.7. Maynard Holbrook Jackson Jr. Terminal .................................................... 49
8. Recomanacions ................................................................................................ 51
9. Conclusions ...................................................................................................... 55
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
4 - 56
1. Lliurament de l’informe
REFERÈNCIA: 141009_01a
TÍTOL: Introducció als estàndards internacionals en els processos de la construcció
PROMOGUT I FINANÇAT PER SIGNATURA I DATA
Xavier JovéXavier JovéXavier JovéXavier Jové
Director d’InnovacióDirector d’InnovacióDirector d’InnovacióDirector d’Innovació
Cambra de Comerç de BarcelonaCambra de Comerç de BarcelonaCambra de Comerç de BarcelonaCambra de Comerç de Barcelona
CLIENT SIGNATURA I DATA
JosepJosepJosepJosep----Manel MaríManel MaríManel MaríManel Marí
Director d’EstudisDirector d’EstudisDirector d’EstudisDirector d’Estudis
Cambra Oficial de Contractistes Cambra Oficial de Contractistes Cambra Oficial de Contractistes Cambra Oficial de Contractistes
d'Obres de Catalunyad'Obres de Catalunyad'Obres de Catalunyad'Obres de Catalunya
REALITZAT PER SIGNATURA I DATA
Carlos Carlos Carlos Carlos EnriqueEnriqueEnriqueEnrique
Mónica MartorellMónica MartorellMónica MartorellMónica Martorell
KIMbcnKIMbcnKIMbcnKIMbcn
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
5 - 56
2. Plantejament
Dins del projecte Wikinnocons promogut i finançat per la Cambra de Comerç
de Barcelona, es plantejava a més de la definició de la plataforma de comunicació entre
els agents del sector de la construcció, l’estudi dels estàndards internacionals per la
comunicació en el sector de la construcció, coneguts com BIM, per optimitzar la relació
entre els agents i millorar el rendiment en el sector. Al estudiar aquests estàndards i la
situació d’implantació dels mateixos es podrà observar la viabilitat del projecte i la
necessitat real per la millora del sector de la construcció mitjançant la innovació i les
noves tecnologies. La Cambra de Contractis d’Obres de Catalunya ha aportat la informació
inicial per començar el projecte i el KIMbcn ha realitzat l’estudi dels estàndards i les
iniciatives existents.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
6 - 56
3. Introducció
La qüestió clau en els sectors de l'Arquitectura, Enginyeria, Construcció i Gestió
d'instal�lacions, és la manca d'interoperabilitat entre els diferents llenguatges i estàndards
definits. La capacitat de compartir informació des de l’inici d'un projecte, en el moment
que un client inicia la definició d’un briefing, fins al moment en que els usuaris de les
noves instal�lacions esperen les dades sobre la construcció d'un actiu o la gestió d’una
instal�lació és el punt clau de millora d’aquesta indústria.
La indústria de la construcció té un historial de qualitat amb potencial de millora, tant
en termes de producte, de processos o de relació qualitat/preu, amb la taxa més baixa
d’assimilació de les tecnologies TIC per a un gran nombre de petites empreses. D’aquesta
manera el resultat és una indústria que, després de la crisi econòmica, es troba sense una
direcció clara i la consegüent manca d'innovació que altres sectors comparables com la
fabricació de productes ja donen per fet.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
7 - 56
Figura 2.1: Tractament ineficient d’intercanvi d’informació a la indústria de la construcció1
La societat està exercint noves pressions sobre les edificacions i habitatges, així com
en el medi construït, en aspectes tant diversos com la planificació i la infraestructura, el
consum d'energia, la sostenibilitat i el capital invertit, definint nous reptes en un sistema
que encara utilitza l’intercanvi de plànols en 2D i documents “dummy” sense cap tipus de
tractament o memòria independent. Per exemple, s’estima que només als Estats Units, la
manca d'interoperabilitat entre agents del sector de la construcció va costar 15,8 milions
de dòlars l’any 20042.
L'Aliança Internacional per a la Interoperabilitat (IAI)3 ha desenvolupat una norma
oberta internacional adoptada per a l’intercanvi d'informació d'edificis, que dóna suport als
nombrosos participants en el procés de construcció durant el cicle de vida complet de
l’edificació, l’estàndard global ISO anomenat IFC4 (Industry Foundation Classes). El IAI ha
desenvolupat un ampli model per a la utilització d’aquestes eines, el modelatge
d’informació d’edificacions (BIM - Building Information Model), basat en aquest estàndard
i que també integra el sistema d'informació geogràfica (GIS).
L’ús de BIM facilita el flux d'informació entre les parts implicades en el procés de
construcció, millorant enormement els projectes de la indústria i permetent millorar la
qualitat dels productes finals i l’augment del valor de les inversions econòmiques.
Per exemple, els models d'edificis intel�ligents poden posar a prova el rendiment
tèrmic de les construccions, determinant de manera automàtica el grau del compliment de
les reglamentacions o ser utilitzats directament per a la fabricació de muntatges
automatitzats. Actualment, l’IAI és el responsable del model, el qual és obert i públic,
oferint suport a tots els participants en el cicle de vida del projecte.
1 STAND-INN Project: http://standards.eu-innova.org/Pages/StandInn/Objectives.aspx 2 National Institute of Building Sciences, 2004 3 http://www.buildingsmart.com/ 4 http://www.iai-tech.org/products/ifc-overview
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
8 - 56
Tal i com plantegen E. Hjelseth et al. en el seu whitepaper de la Universitat Noruega
de Ciències de la Vida5, el procés de disseny en la construcció és iteratiu. L’ús de BIM/IFC
ofereix millores en les interaccions entre les parts, oferint una disminució de costos a
mesura que augmenta el temps de desenvolupament d’un projecte a causa d’una major
informació i un millor intercanvi de dades entre els diferents programes.
En aquest cas, es vol avaluar el grau d’influència que té aquest intercanvi d’informació
en les etapes inicials de disseny i desenvolupament d’un projecte d’edificació (Figura 2.2).
Es pot comprovar que el procés de disseny comença amb una alta influència de
l’intercanvi d’informació però molt poca informació disponible, disminuint ràpidament
aquesta influència a mesura que avança el desenvolupament. D’aquesta manera,
l’enfocament BIM ofereix més informació en una etapa inicial que el procés tradicional.
Figura 2.2: Il�lustració de la connexió entre influència i informació disponible
en el desenvolupament d’un projecte.
5 E. Hjelseth et al. “Use of BIM and GIS to enable climatic adaptations of buildings”. Norwegian University of Life Sciences (UMB), Dept. of Mathematical Sciences and Technology.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
9 - 56
Per aquest motiu, un dels reptes en el disseny pràctic és la millora del cost i el temps
per obtenir informació. La Figura 2.3 mostra un punt òptim de resolució, eliminant
malentesos entre les parts i afegint valor a la informació intercanviada. Aquest fet
demostra que la informació a les fases prèvies del disseny i desenvolupament és més
important que l’anàlisi d’informació més detallada a fases posteriors de desenvolupament.
Figura 2.3: Il�lustració de la relació entre el cost/benefici i la informació disponible
en el desenvolupament d’un projecte.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
10 - 56
4. BIM: Visió general i descripció
Tal i com s’ha comentat prèviament, la indústria de la construcció implica una
complexa xarxa d'actors i proveïdors durant el desenvolupament d’un projecte, no només
en la etapa de construcció sinó també durant el seu manteniment, remodelació i fins i tot
demolició. De la mateixa manera, altres parts que no intervenen directament en el
disseny real també es veuen afectades, com els urbanistes, els òrgans de govern i serveis
o els residents i negocis locals.
La cadena de subministrament necessita una comunicació fluida entre les parts durant
el transcurs d'un projecte, que es reflecteix en una embolicada xarxa d'informació i
comunicació. La Figura 3.1 mostra la gran quantitat de fluxos d’informació que es
necessiten quan cada part ha de adaptar-se als requeriments i objectius de les altres
parts implicades en el procés. El manteniment constant de forma periòdica de la
informació en aquest entorn és un repte i una empresa costosa.
Figura 3.1: Xarxa de comunicació durant el desenvolupament d’un projecte1
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
11 - 56
4.1. Descripció BIM
El modelatge d'informació d'edificis (BIM) ofereix una manera més eficaç de treballar
en aquests entorns. BIM és un model digital amb una base de dades relacional que
emmagatzema tota la informació sobre un projecte. Aquest model pot tenir múltiples
funcionalitats i seguir diversos patrons, com per exemple, ser 3D, 4D (temps) o 5D
(incloent-hi el cost). En aquest sentit el BIM conté tota la informació sobre el disseny,
fabricació, construcció i logística de gestió de projectes en una base de dades compartida
per tots els agents del projecte.
Adoptant BIM, arquitectes, enginyers, constructors i propietaris poden crear
informació coordinada i documentació de disseny digital, utilitzar aquesta informació per
visualitzar amb més precisió, simular i analitzar el rendiment, costos i aparença, i lliurar el
projecte de manera fiable, més ràpida i econòmica i amb alta reducció de l’impacte
ambiental. A la Figura 3.2 es representa aquesta simplificació de la difusió de la
informació a través d’aquest concepte.
Figura 3.2: Simplificació de la comunicació a través del model BIM1
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
12 - 56
Així doncs, tot i que existeixen múltiples definicions de BIM depenent de les fonts
consultades, no es deuria definir només com "una representació digital de les
característiques físiques i funcionals d'una instal�lació"6 (una part del BIM), sinó que una
definició completa podria ser un flux de treball integral basat en la coordinació i
informació fiable d'un projecte de disseny a través de la construcció i les operacions.
Seguint aquesta argumentació, BIM no és un element tangible, és el concepte de
recopilació d’informació digital de totes les parts interessades, representat per un
modelatge 3D de l’edifici que incorpora una base de dades integral, amb un potencial
enorme (es pot també descriure com un edifici virtual – veure Figura 3.3).
Figura 3.3: Model complet de funcionalitat d’un BIM1
6 http://www.buildingsmartalliance.org/nbims
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
13 - 56
4.2. Funcionalitats i principals avantatges
Amb aquest model, BIM aporta les següents funcionalitats operatives durant les
diferents etapes de desenvolupament del projecte:
• Durant la fase de conceptualització i disseny:
o Visualització de dades i realitat virtual.
o Coordinació entre les diferents parts dedicades al disseny i
conceptualització de l’edifici.
o Anàlisi del ràtio efectivitat/cost del disseny de l’edifici.
o Llistat i control de materials.
o Eficiència del disseny.
• Durant la fase de construcció, contractació i posada en marxa del projecte:
o Utilització dels mapes 4D de BIM per al seguiment del disseny conceptual
durant la construcció.
o Control de la logística necessària.
o Prevenció d’errades i possibles conflictes entre les diferents capes del
projecte.
o Optimització dels mecanismes de facturació entre les parts interessades.
o Control de l’impacte de les obres sobre l’entorn, com per exemple la
congestió i possibles desviacions de trànsit.
o Proporcionar documentació “as-build” d’alta qualitat instantàneament.
• Durant la fase d’operacions i gestió d’instal�lacions:
o Establir un sistema ràpid i precís de gestió de les instal�lacions.
o Gestió òptima de les instal�lacions al tenir plena consciència del mètode de
construcció.
o Gestió de reparacions i noves obres de forma segura i eficient.
o Informació de materials i proveïdors del projecte.
o Gestió del coneixement cap als propietaris o possibles compradors.
o Gestió de la demolició de forma segura.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
14 - 56
Seguint aquestes funcionalitats, el model BIM pretén normalitzar, entre d’altres, les
següents avantatges principals:
• Comunicació transparent: l'ús d'un llenguatge comú de la informació fa que
la informació del projecte sigui compartida entre els professionals que hi
participen i s'actualitzi automàticament, fet que es reflecteix en un augment de
l'exactitud i la qualitat final del projecte.
• Visualització prèvia: la possibilitat de visualització prèvia de l’estat final del
projecte ajuda als clients finals i les parts interessades a entendre el disseny i
millorar la presa de decisions.
• Comprovació automàtica de les normatives: aquesta mateixa
visualització prèvia permet comprovar el grau de compliment de les normes i
reglamentacions de construcció estatals de l’edificació.
• Eficiència energètica: l’anàlisi de l’eficiència energètica de la construcció es
pot dur a terme amb rapidesa mitjançant el model i disseny del projecte, sense
tenir que incorporar a posteriori canvis de gran dificultat.
• Càlcul de costos: l’anàlisi de costos previ permet mantenir les despeses del
pressupost del projecte sota control durant la seva fase de desenvolupament.
• Optimització de materials: l’ús de BIM permet un control dels materials
necessaris, optimitzant el procés de construcció i reduint costos i residus
derivats.
• Detecció d’errors i incongruències en el disseny: Mitjançant l’anàlisi
entre les diferents capes de les parts interessades es poden identificar
enfrontaments i errors de xoc que es detecten des de l’inici del projecte i no
durant la seva fase de construcció.
• Eficàcia operacional: una vegada acabat el model BIM, aquest es pot lliurar
a la persona encarregada de la seva explotació, que el pot utilitzar per a
administrar les diferents instal�lacions.
• Millora de la presa de decisions per a la restauració i la demolició: el
model BIM mostra quins materials van ser utilitzats durant la construcció de
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
15 - 56
l’edificació, així com els detalls estructurals de la mateixa, optimitzant la presa
de decisions responsables en el moment d’una possible restauració o demolició
del mateix.
Cada cop més, els governs internacionals estan donant suport als avantatges de la
implantació de BIM, utilitzant-lo per donar suport a la comprovació automatitzada de la
legislació i vetllant per a que els edificis compleixin amb els requisits ambientals i
d'eficiència energètica necessaris. Garantint d’aquesta manera que la definició i gestió de
la informació està disponible per al govern a tots els nivells de d’operació, manteniment,
fiscalitat i planificació estratègica.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
16 - 56
5. Organismes i estàndards internacionals
Encara i que el modelatge de peces i productes ha esdevingut una part estàndard de
la indústria automotriu i aeroespacial durant anys, l’equivalent de la construcció, el BIM és
un concepte bastant nou.
L’organisme encarregat de definir aquest nou concepte i establir seus estàndards i
protocols associats és l'Aliança Internacional per a la Interoperabilitat (IAI), ara
anomenada buildingSMART7, una organització internacional amb representació a Amèrica
del Nord, Europa, Àsia i Australàsia. Aquesta organització reuneix a arquitectes,
enginyers, constructors, fabricants de productes i administradors d'instal�lacions,
juntament amb els proveïdors de programari i clients del sector de la construcció.
Aquesta organització està actualment dividida en capítols depenent de l’àrea
geogràfica a cobrir: Austràlia, Benelux, Xina, els Països de parla francesa, els Països de
llengua alemanya (Alemanya, Àustria i Suïssa), els Països ibèrics (Espanya i Portugal),
Itàlia, Japó, Corea, Amèrica del Nord, els Països Nòrdics (Dinamarca, Finlàndia, Noruega i
Suècia), Singapur i el Regne Unit i Irlanda. El cas de la delegació dels Països Ibèrics és
especial, ja que encara i que sembla constituïda, no es troba informació rellevant de la
mateixa. L’enllaç des de la pàgina web internacional es troba en construcció des del
desembre de 20088, sent una iniciativa de l’organització basca Labein Tecnalia9, tot i que
no es troba activitat d’aquest organisme en aquesta direcció durant els últims anys (2009-
2010). No obstant, existeix un domini buildingSMART a nivell espanyol
(www.buildingsmart.es) a on surten representants com AIDICO10, Labein, Bentley11 i
UNINOVA12.
7 www.buildingsmart.com 8 http://www.buildingsmart.com/content/iberian_chapter 9 http://www.labein.es/ 10 http://www.aidico.es/ 11 http://www.bentley.com/es-ES/ 12 http://www.uninova.org/es/default.asp
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
17 - 56
Per altra banda, buildingSMART agrupa experts de tot el món que han definit i
desenvolupat les normes o protocols a ser utilitzats com un marc per a l’intercanvi de
dades, creant l’estàndard IFC (Industry Foundation Classes), ja reconegut com a
normativa ISO. Aquestes normes pretenen millorar el rendiment de la construcció i la
previsibilitat dels resultats mitjançant la implantació de BIM a través del intercanvi de
dades entre tots els agents del sector amb el protocol obert IFC.
És per aquest motiu que l’associació buildingSMART centra els seus esforços en
demostrar l’eficiència i els beneficis de la sostenibilitat que pot oferir una completa
interoperabilitat entre els membres d’un projecte, així com millorar l’execució en les seves
cadenes de subministrament. Els principals serveis que aporta actualment l’Aliança
Internacional de buildingSMART són:
• Desenvolupar i operar un estàndard global.
• Donar suport als membres generadors de negoci del sector.
• Aportar veu i ressonància als membres de l’organització davant de l’Aliança
Internacional.
• Distribuir el treball tècnic, de promoció i de comercialització.
Aquest enfocament presentat per la iniciativa buildingSMART es basa en tres conjunts
de normes obertes: IFC, el IFD i el IDM (veure Figura 4.1). Com resum inicial i per a fer-
ho més entenedor per al lector, es dividiran aquestes normes obertes entre les definicions
i els seus estàndards associats (es descriuen amb més profunditat a seccions posteriors):
• Definicions:
o IFC (Industry Foundation Classes): estàndard obert que permet la
interoperabilitat entre les aplicacions i l’intercanvi d’informació
complexa entre software.
o IDM (Information Delivery Manual): estàndard per a la creació d'una
guia sobre com i quan s’ha de proporcionar informació durant el
desenvolupament d’un projecte.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
18 - 56
o IFD (International Framework Dictionary): normativa per a la creació
de col�leccions uniformes d’objectes.
• Estàndards associats:
o IFC:
� ISO PAS 1673913 (conté la part central de la norma IFC).
� IFC2x414 (2008 release, inclou interfície amb dades GIS).
o IFD: IFD Library (implementat a la norma ISO 12006-315).
o IDM: (implementat a la norma ISO 29481-116).
Figura 4.1: BIM: Building Information Model. Esquema complet.1
13 http://www.iso.org/iso/catalogue_detail.htm?csnumber=38056 14 http://www.iai-tech.org/products/ifc_specification/ifc-releases/ifc2x4-release/ 15 http://www.iso.org/iso/catalogue_detail.htm?csnumber=38706 16 http://www.iso.org/iso/catalogue_detail.htm?csnumber=45501
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
19 - 56
5.1. IFC (Industry Foundation Classes)
Com s’ha comentat en apartats posteriors, buildingSMART es centra en implementar
solucions per a l’intercanvi d’informació entre els membres participants d’un projecte a
través de les diferents aplicacions de programari que s’utilitzen per al disseny,
construcció, adquisició, manteniment i operacions de l’edificació. La interoperabilitat de
les dades és un factor clau per aconseguir l’objectiu d’un procés BIM.
El desenvolupament d’un esquema de dades que sigui comú a tots els actors del
procés fa possible la col�laboració i el corresponent intercanvi de dades entre les diferents
aplicacions de programari. D’aquesta manera, l’esquema de dades ha d’incloure
informació interdisciplinària de dades que s’utilitza en tot el cicle de vida del projecte. El
nom d’aquest nou format desenvolupat per buildingSMART és Industry Foundation
Classes (IFC), que ja ha esdevingut model oficial mitjançant la norma internacional
ISO/IS- 16739.
Les aplicacions software comunes emmagatzemen la informació de forma nativa i
propietària. Per aquest motiu, per a que aquesta informació pugui estar a disposició dels
altres participants del projecte, han de compartir les seves aplicacions o bé tots els
softwares de la cadena de valor han de ser capaços d’entendre els altres llenguatges
natius de les altres aplicacions. Conseqüentment, es va desenvolupar el format IFC com la
normativa oberta per a l’intercanvi d’informació en els models BIM.
IFC es pot utilitzar per intercanviar i compartir dades entre aplicacions
desenvolupades per diferents proveïdors de programari sense la necessitat de donar
suport a nombrosos formats natius. Al ser un format obert, no pertany a un únic
proveïdor, permetent un desenvolupament neutre i independent de la indústria de
programari.
En aquest sentit, les aplicacions software que han estat desenvolupades seguint
correctament la normativa IFC és diu que compleixen el format, ja que permeten llegir o
escriure arxius *.ifc. Aquest concepte no s’ha de confondre com un producte software en
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
20 - 56
sí, sinó com una sèrie d’instruccions disponibles gratuïtament per a tots els
desenvolupadors software de la indústria.
La creació d’un BIM basat en les normes IFC milloren significativament la seva utilitat
degut a les pròpies definicions dels objectes i classes, que no només abasten la
geometria, sinó que també proporcionen informació addicional tals com les relacions
espacials. L’equip de treball encarregat de desenvolupar la tecnologia de definició
d’objectes IFC va arribar a un consens amb les altres parts de la indústria participants en
l’IAI per a definir, mitjançant l’IFC una sèrie de formes, elements i activitats-aplicacions,
entre les quals es poden destacar les següents (llistat no exhaustiu):
• Formes (explícites, extrusions, topologies).
• Espais i relacions espacials.
• Construcció i elements estructurals.
• Sistemes de Ventilació, calefacció, aire condicionat.
• Mobiliari i serveis sanitaris.
• Impacte ambiental.
• Gestió d’actius i materials.
És important entendre que un canvi d’aplicació del format IFC ha de seguir el que
s’anomena “exchange requirement” (canvi de requeriments), un intercanvi obligatori
d’informació i ús compartit de dades entre la documentació de diferents parts del procés
en una determinada fase d’un projecte. Segons la pròpia definició de l’Aliança
Internacional, que una aplicació no estigui registrada en format IFC no és requisit
suficient per a demanar una actualització de la normativa a la IAI, ja que bàsicament es
pot comparar amb la petició d’un full Excel sense especificar les dades que s’espera que
contingui.
Aquests “exchange requirement” s’agrupen per aplicacions mitjançant Visions o Punts
de Vista IFC (IFC Vision), és a dir, subgrups IFC dedicats a definir un format concret per a
un conjunt de propòsits. La majoria de softwares actuals que compleixen amb IFC ho fan
des del punt de vista principal de IFC (modelatges virtuals 3D o CAD), però hi ha altres
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
21 - 56
definicions de vistes d’IFC, com per exemple la vista dels anàlisis estructurals IFC. De la
mateixa manera, es pot donar el cas d’haver-hi diferents vistes IFC per a un mateix
domini o aplicació.
Per altra banda, buildingSMART International ofereix la possibilitat de certificar les
aplicacions software compatibles amb IFC, a les que se’ls hi proporciona segells com a
mostra d’aprovació després d’un període de certificació.
La pàgina principal de l’agència IAI per a l’estàndard IFC i on es poden trobar les
versions completes és la següent: http://www.iai-tech.org/.
5.2. IFD (International Framework Dictionary)
En la seva definició més simple, IFD és un mecanisme que permet la creació de
diccionaris multilingües o ontològics. La llibreria IFD és un dels components bàsics de la
tecnologia buildingSMART, ja que és una biblioteca de referència destinada a donar
suport a una millor interoperabilitat en el sector de la construcció.
El diccionari IFD ofereix un mètode flexible i robust de connectar bases de dades
existents amb informació d’una construcció a partir d’un model basat en IFC (BIM). A
causa de les propietats multilingües del IFD les col�leccions de connexions són
independents dels llenguatges emprats en el procés.
El concepte de col�leccions IFD es deriva dels estàndards oberts internacionals
acceptats i desenvolupats per la ISO (entre els més importants cal destacar la norma ISO
12006). D’aquesta manera, la llibreria IFD ofereix la flexibilitat d’un model d’informació
d’edificacions basat en IFC (BIM), que permet l’enllaç entre el model i diferents bases de
dades amb bases de dades pròpies del projecte o producte específics.
La biblioteca IFD també és oberta, per assolir un enriquiment del model que permeti
realitzar anàlisis avançats, simulacions i controls dels dissenys en una fase inicial del
desenvolupament del projecte. Tanmateix, proporciona una oportunitat real per generar
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
22 - 56
un IFC-BIM amb finalitat operativa i de manteniment amb l’emmagatzematge de dades
sobre els productes específics que conformen l’edificació. Pot esser utilitzada per
proporcionar un mètode viable de connexió dels sistemes existents de coneixement i el
model IFC-BIM. El multillenguatge i la capacitat de traducció de la informació en un IFC-
BIM és una possibilitat que s’obre amb la definició i utilització del IFD.
La pàgina oficial del IFD, a on es pot trobar informació rellevant sobre les llibreries així
com les APIS necessàries per a la seva programació és la següent: http://www.ifd-
library.org/index.php/Main_Page.
5.3. IDM (Information Delivery Manual)
Per utilitzar amb eficàcia i aprofitar totes les possibles aplicacions de BIM s’ha de
millorar significativament la qualitat de la comunicació entre els diferents participants del
procés de la construcció. Si la informació requerida està disponible quan es necessita i la
qualitat de la informació és satisfactòria, el procés de la construcció es veurà optimitzat.
Per tal que això passi, ha d’haver-hi una entesa comú entre els processos de la
construcció, la informació necessària i els resultats de la seva execució. En aquest sentit,
el manual IDM captura i integra progressivament especificacions detallades de la
informació que un usuari hauria de proporcionar en un punt determinat per al compliment
d’una determinada funció durant el desenvolupament d’un dels processos del projecte.
El lliurament del manual d’informació IDM ofereix un model de referència per al
procés d’integració de les dades requerides en un projecte BIM. En aquest s’hi descriu
com identificar i definir els processos realitzats en la construcció, la informació necessària
per a la seva execució i els resultats esperats. També es descriu el nivell de detall de la
informació per donar suport a les solucions proporcionades pels proveïdors de sistemes
d’informació en la construcció d’una forma que permet la seva reutilització.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
23 - 56
D’aquesta manera, la intenció és proporcionar una base per a l’intercanvi d’informació
fiable per als usuaris, per a què puguin estar segurs que la informació que estan rebent
de les altres parts del projecte es veraç i suficient per a les activitats que han de realitzar.
Els mètodes bàsics del IDM per definir processos de la indústria i especificació dels
requisits d’intercanvi d’informació són independents de qualsevol model d’informació. No
obstant, IDM també té solucions amb components tècnics per a les definicions de models
d’ús específic de la informació. Per exemple, per a la construcció d’edificis, s’utilitzen les
capacitats del model IFC i les definicions esteses de propietat declarades al diccionari IFD.
La pàgina oficial del manual IDM, amb gran quantitat d’informació oberta i altres
dades rellevants es pot trobar a: http://www.iai.no/idm/.
5.4. Softwares BIM
Aprofitant les eines i estàndards definits prèviament, la indústria global de programari
de la construcció ha avançat molt en la utilització de BIM per als seus programes. Tots els
principals proveïdors de software com Graphisoft ArchiCAD17, DDS18, Allplan
Nemetscheck19 i TriForma Bentley20 disposen de certificació de IFC, i el propi d'Autodesk
Revit21 ha apostat molt fort en els seus últims upgrades dels seus productes per a la
utilització d’aquestes eines. Així doncs, és evident que moltes agencies nacionals de
govern han començat a demanar l’ús de BIM+IFC en el desenvolupament dels seus
projectes.
A nivell nacional, ja hi ha softwares especialitzats que incorporen tecnologies BIM-IFC,
com per exemple CYPE22.De la mateixa manera, molts altres programes especialitzats en
17 http://www.graphisoft.com/ 18 http://www.dds-cad.net/ 19 http://www.nemetschek.es/ 20 http://www.bentley.com/es-ES/ 21 http://usa.autodesk.com/ 22 http://www.cype.es/
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
24 - 56
l'enginyeria de la construcció, el càlcul de costos, l’anàlisi i el plantejament de projectes,
ajuden a complementar aquests editors de models d'edifici.
Un programa a tenir en compte és BIM Server23, un software d’open source que
permet centralitzar la informació de projectes d’edificació. El seu nucli està basat en
l’estàndard obert IFC i és capaç de treballar amb aquests tipus d’arxius. En aquest sentit,
no és un servidor de fitxers, sinó que utilitza l’enfocament BIM interpretant les dades IFC
com objectes independents i les emmagatzema en bases de dades subjacents. El principal
avantatge d’aquest plantejament és la possibilitat de consultar, combinar i filtrar el model
BIM, generant el arxius IFC directament.
23 http://www.bimserver.org/
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
25 - 56
6. Principals projectes i iniciatives internacionals
A nivell internacional s’han desenvolupat nombrosos projectes i iniciatives per
implementar BIM en diversos projectes de construcció, així com altres activitats per a
millorar la definició dels estàndards i l’aplicació de la utilització BIM. Serà aquest últim
grup el que es presentarà en aquesta secció, fent menció especial a les iniciatives
sorgides del organisme buildingSMART.
6.1. Projectes buildingSMART International
Com s’ha comentat anteriorment, la IAI (buildingSMART) ha estat l’organisme
encarregat de la definició de la terminologia i la creació dels principals estàndards BIM. Al
ser organitzada per capítols en funció de l’àrea geogràfica a cobrir, són aquests membres
independents els encarregats de desenvolupar projectes i iniciatives per a assolir els
màxims beneficis amb aquestes tecnologies i transmetre el coneixement als altres
membres de l’organització i presentar-ho al públic general.
Aquests capítols independents tenen diferent grau d’activitat en relació a BIM, sent els
més actius:
• buildingSMART alliance: USA.
• buildingSMART Nordic alliance: Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia.
• buildingSMART Regne Unit i Irlanda.
Altres capítols com els Països de parla francesa, els Països de llengua alemanya
(Alemanya, Àustria i Suïssa), Japó, Corea i Singapur també són membres actius de la
comunitat, amb un alt nombre de participants i iniciatives desenvolupades.
A continuació es detallen els principals projectes desenvolupats per aquests membres
en relació a la millora/definició de nous estàndards i eines per a desenvolupar projectes
sota el concepte BIM.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
26 - 56
5.1.1 Aquarium Project
El projecte Aquarium va néixer com una iniciativa de buildingSMART Internacional per
a la creació d’un procés estandarditzat per a identificar ràpidament les solucions
pràctiques dels problemes d’interoperabilitat per aquelles empreses que vulguin prendre
un avantatge competitiu mitjançant una millor col�laboració entre les parts implicades en
el procés de construcció.
D’aquesta manera, Aquarium és un procés de resolució de problemes per a explorar
noves oportunitats de negoci mitjançant una millor col�laboració digital. Durant un
Aquarium, els membres que exposen la problemàtica, els fabricants de programari i
experts de buildingSMART són convidats a una taula rodona per a millorar el programari
existent o per crear noves solucions software utilitzant els estàndards oberts
buildingSMART. D’aquesta manera, en un període d’entre 3 a 6 mesos, es crea una
solució preparada per a solucionar l’aplicació necessària dels usuaris. buildingSMART
utilitza experts de tot el món per a facilitar el procés i donar suport a la implementació de
la solució.
La taula següent (Taula 5.1), mostra els principals beneficis i resultats d’un procés
Aquarium.
Taula 5.1: Beneficis i resultats d’Aquarium
Beneficis Resultats Obtenir alt rendiment de les inversions
realitzades Detecció de noves oportunitats de negoci
Accés global a les solucions i coneixements especialitzats Obtenir problemes de definició del procés
Millorar les decisions posteriors de BIM Crear un mapa de processos per a la resolució de conflictes BIM
Millorar la coordinació entre les diferents disciplines que participen en un projecte
Canvi dels requisits necessaris en el procés BIM
Reduir significativament les ordres de canvi i els errors
Propostes de noves implementacions en solucions de programari
Evitar el control “manual” de les dades
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
27 - 56
El procés buildingSMART Aquarium segueix un mètode de tres passos principals:
1. Definició del problema: Un Aquarium comença per la formulació i l’abast del
problema fins al punt en que intervé la manca d’interoperabilitat entre les
parts. Una comprensió clara dels punts febles i oportunitats de negoci és clau
per desenvolupar una solució amb èxit.
2. Desenvolupament de les solucions: Sobre la base de la definició del
problema, els desenvolupadors de programari són identificats i seleccionats.
Una solució es defineix i es millora per l’equip en una sèrie de reunions
col�laboratives entre les parts. Les conclusions sorgides d’aquestes
col�laboracions s’incorporen en la definició de les noves versions dels
estàndards buildingSMART.
3. Aplicació: La clau per obtenir beneficis substancials de negocis és
desenvolupar solucions per a les aplicacions plantejades com a problemàtiques
a través del procés Aquarium.
Fins a la data, buildingSMART ha completat amb èxit quatre projectes Aquarium:
• Statsbygg buildingSMART Aquarium - primera fase de costos de Mecànica,
Electrònica i Fontaneria (MEP), Noruega.24
• Boligprodusentene buildingSMART Aquarium – Estimació de quantitats (QTO –
Quantity Take Off) i costos dels habitatges per a la preparació de l'oferta al
client, Noruega.25
• Boligprodusentene buildingSMART Aquarium - Anàlisi simplificat d'energia per a
habitatges unifamiliars, Noruega.26
• HOK buildingSMART Aquarium – Sistema de logística d’emmagatzemament
d'informació i dades, EUA.27
24 http://www.buildingsmart.com/content/Aq_proj_statsbygg_MEP 25 http://www.buildingsmart.com/content/Aq_proj_boligprod_bid 26 http://www.buildingsmart.com/content/Aq_proj_boligprod_energy
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
28 - 56
5.1.2 FM Project
El projecte FM Project28 va néixer a partir del projecte Aquarium a mitjans del mes
d’abril de 2009 amb l’objectiu de facilitar la certificació IFC de software que satisfà les
necessitats d’intercanvi d’informació de BIM cap a les aplicacions de gestió d’informació
d’instal�lacions -Computer Aided Facilities Management (CAFM) i Computerized
Maintenance Management System (CMMS)-.
Per a la certificació IFC d’aquests programaris que satisfan les necessitats de BIM i FM
(Facilities Management, Gestió d’Instal�lacions) les sol�licituds presentades han de
comprendre els següents casos d’ús:
1. El lliurament de la informació bàsica FM resultant de les activitats de disseny i
construcció que es crea durant el traspàs entre el client i l’operador i que constitueix
la base d’un registre d’arxius per a les aplicacions de Gestió d’Informació
d’Instal�lacions. Normalment, aquesta informació comprèn els espais i elements
arquitectònics, juntament amb el components HVAC/electrònics/mecànics, sistemes,
zones i col�locació dels components dins de l’estructura de l’edifici.
Hi ha tres punts de vista subjacents identificats en el lliurament bàsic d’informació FM:
a. Lliurament de les dades BIM arquitecturals per a les aplicacions CAFM/CMMS,
que es focalitzen en els espais, el mobiliari i les llistes d’accessoris.
b. Lliurament de les dades BIM mecàniques (climatització i electricitat) per a les
aplicacions CAFM/CMMS, centrant-se en els sistemes i components MEP
(Mecànics, Elèctrics i de Fontaneria).
c. Llistats o dades dels inventaris existents que s’utilitzen per a omplir un conjunt
bàsic de FM. Aquest conjunt d’informació és important per a la major part
d’obres de rehabilitació, o després de l’adquisició o l’arrendament
d’instal�lacions existents.
27 http://www.buildingsmart.com/content/Aq_proj_hok_rd 28 http://146.87.15.57/buildingSMART/projects/FM
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
29 - 56
La informació que es considera bàsica en el context del projecte Aquarium està
basada en l’abast actual del IFC Coordination View, que, que proporciona informació
particular d’alguns productes segons el seu tipus, sistema, zona i col�locació dels
equips dintre dels espais. Els requisits d’intercanvi d’informació dins d’aquest punt de
vista s’inclouen a les implementacions que no admeten geometria o aquelles que
serveixen de suport a les implementacions estructurals geomètriques. D’aquesta
manera, la geometria que s’inclou servirà de suport per a la representació mínima dels
espais i els quadres delimitadors de components.
2. El lliurament de la informació FM en forma estesa, resultant de les activitats de
disseny i construcció que es crea durant el traspàs entre el client i l’operador i que
constitueix la base d’un registre d’arxius, juntament amb la garantia, els requeriments
de recursos i la planificació del manteniment i de recanvis per a les aplicacions de
Gestió d’Informació d’Instal�lacions.
El lliurament d’informació FM de forma estesa amplia la base del cas d’ús nº1, ja que
en el context del projecte Aquarium, aquest lliurament inclou tota la informació del
punt de vista bàsic FM juntament amb informació addicional que permet
específicament operacions i planificacions de manteniment, avaluació de riscos i
control de l’estat. Aquest model també inclou enllaços i referències de la informació
que figura en els documents d’especificacions dels productes, formularis d’enviament,
submittals i altres articles similars.
A més, es reconeixen dos casos d’us addicionals per a l’intercanvi d’informació BIM en
les sol�licituds de certificacions per a les aplicacions de gestions d’informació referents a
instal�lacions (CAFM i CMMS):
3. Ampliació de la informació FM per a les activitats d’operacions que poden necessitar
l’intercanvi d’informació amb aplicacions de gestió d’instal�lacions mitjançant altres
mètodes, o entre aplicacions d’operacions de construcció i manteniment per als
contractistes.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
30 - 56
4. Informacions d’operacions i manteniments (O&M Information) resultants del procés de
disseny i construcció que serveixin de guia per a les activitats de manteniment i
operacions.
A la Figura 5.1 es mostra un esquema gràfic de l’aplicació d’aquests dos primers casos
d’ús:
Figura 5.1: Explicació gràfica de l’aplicació dels casos d’ús nº1 i nº2.23
D’aquesta manera, els objectius principals del projecte han estat:
• La preparació dels casos d’ús nº1 i nº2 per a permetre certificacions
buildingSMART de programari incloent-hi IDM i MDV, casos de prova i criteris
de conformitat.
• Donar suport a buildingSMART Internacional en el procés de certificació
formal.
• Preparar el material i l’orientació per als casos d’ús nº3 i nº4.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
31 - 56
5.1.3 Stand-Inn Project
El projecte Stand-Inn va ser creat per a promoure el coneixement de les normes
existents i el seu potencial per a estimular la innovació. Impulsat mitjançant una
convocatòria de propostes per a projectes europeus d’Europe INNOVA29 dins del 6è
Programa Marc, es va posar en marxa amb l’objectiu de desenvolupar solucions
innovadores per a l’intercanvi d’informació i la recopilació de bones pràctiques sobre l’ús
d’estàndards.
Stand-Inn se centra en nous processos de construcció basats en les normatives IFC
amb l’objectiu de crear noves eines i negocis més eficients, fet que facilita l’aprofitament
del potencial del sector de la construcció mitjançant la reducció dels costos i l’augment de
la productivitat. El projecte ha reunit el conjunt dels estàndards oberts per a millorar
l’intercanvi d’informació i la interoperabilitat en el cicle de vida de l’edifici i s’han identificat
nous estàndards per al desenvolupament sostenible.
Per aquest motiu, el projecte ha proporcionat orientació sobre com donar suport a la
innovació i la normalització del concepte “edifici intel�ligent”. El conjunt de normes IFC
per a l'intercanvi d'informació compartida té el potencial de canviar el procés
d’edificacions i la indústria de la construcció. Aquestes normes constitueixen el fonament i
l'estructura de les pràctiques col�laboratives, els intercanvis B2B i B2C i els procediments
de licitació. De la mateixa manera, s’ha difós activament la informació sobre sostenibilitat i
les normatives BIM, fomentant processos per a crear valor sostenible per als clients.
El projecte va finalitzar a finals de 2008, realitzant les següents activitats principals:
• Cartografia de les normes existents i les solucions BIM innovadores.
• Publicació de les millors pràctiques.
• Intercanvi d’informació i manual d’utilització de BIM.
29 http://www.europe-innova.org/web/guest;jsessionid=D90D527C6ED902809DE37D09FC86F64F
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
32 - 56
6.2. Altres projectes (FIDE, buildingSMART alliance, etc.)
5.2.1 Projecte FIDE
El projecte FIDE -Format d'Intercanvi de Dades en l'Edificació-30, desenvolupat per la
firma ANTARA31 i AIDICO32 juntament amb altres partners, és la norma informàtica que
dona suport al Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) i permet l’intercanvi de dades entre la
indústria de la construcció i l'Administració Pública basat en un model BIM.
L'estàndard FIDE es configura com el futur de l'intercanvi d'informació entre agents
del sector de la construcció a Espanya. L'objectiu de FIDE ha estat el de desenvolupar
d'un Format d'Intercanvi de Dades en l'Edificació que sigui comú als diferents agents del
sector de la construcció (promotor, projectista, direcció d'obra, subministrador de
materials, constructor, etc.), així com a les Administracions Públiques. Es pretén així
facilitar l'intercanvi d'informació entre aquests agents, independentment de les aplicacions
informàtiques que aquests utilitzin.
El model de dades FIDE és públic i està basat en les particularitats, regulacions,
procediments i sistemes de construcció propis de l’estat espanyol. No obstant això en el
seu desenvolupament es contemplen les relacions amb estàndards del sector de la
construcció reconeguts internacionalment, com les normatives IFC.
La utilització d'un model d'intercanvi de dades neutre i obert permet una gestió,
control i tractament de la informació més àgil i segura, obtenint una dràstica reducció dels
recursos actualment utilitzats per tots els agents del sector, i en especial les
Administracions Públiques per a la gestió de la informació, els documents i els expedients
generats durant el procés de l'edificació.
30 http://www.fide.org.es/ 31 http://www.antara.ws/ 32 http://www.aidico.es/
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
33 - 56
El desenvolupament del model de dades FIDE s'afronta de manera oberta, gradual i
col�laborativa. Així doncs està obert a la participació de grups de treball interessats en
àrees concretes dins del sector de la construcció. La seva aportació serà integrada en el
model de dades, fent-ho d'aquesta manera créixer en les àrees que realment tinguin una
demanda d'ús. El principals objectius del projecte FIDE són:
• Millorar el canal de comunicació entre els agents del sector de la construcció i
l'Administració.
• Potenciar el sector de la construcció millorant l'eficiència dels mètodes de treball
actuals.
• Facilitar una base perquè es desenvolupin aplicacions informàtiques
interoperables, basades en el model.
• Oferir interoperabilitat internacional garantint la compatibilitat amb estàndards
internacionals del sector (IFC, IFD, etc.).
5.2.2 Projecte funFIDE
El projecte funFIDE33 es basa en l'intercanvi i la integració de la informació entre els
diferents agents que participen en els processos de projecte d'edificis i interiorisme
(arquitectes, dissenyadors, enginyers, fabricants, etc.), ja que és un dels punts crítics que
les indústries de la construcció i el moble han d’abordar per poder beneficiar-se de
l'enorme potencial de l’increment de productivitat que l'aplicació de les Tecnologies de la
Informació i de les Comunicacions posen a la seva disposició.
El projecte funFIDE, recolzat per l'IMPIVA34 i els Fons FEDER pretén establir vincles
entre el sector del moble i el de la construcció a través dels estàndards que representen
aquests sectors. En el projecte participen AIDICO, AIDIMA i ANTARA, i es planteja com
una iniciativa a llarg termini a causa, d'una banda a la complexitat dels sectors de la
33 http://www.fide.org.es/index.php?option=com_content&view=article&id=11&Itemid=25 34 http://www.impiva.es/index.php?lang=castellano
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
34 - 56
construcció i el moble, i d'altra banda que pretén assolir una sèrie important de resultats
tals com:
• Convergència dels estàndards funSTEP i FIDE.
• Desenvolupament d'aplicacions capaços d'entendre ambdós estàndards.
• Activitats de difusió per fomentar l'ús d'estàndards entre els agents dels dos
sectors.
funSTEP35-36 és un estàndard obert de la indústria del moble per a millorar
l’interoperabilitat entre les parts d’aquest sector. Actualment en desenvolupament i es
centra el l’intercanvi de dades de base CAD en mobles. La figura 5.2 mostra de forma
visual la interacció entre aquests dos estàndards (funFIDE i funSTEP):
Figura 5.2: Exemple d’interacció projecte funFIDE-funSTEP.33
35 http://www.funstep.org/ 36 http://www.impivadisseny.es/disseny/index.php?option=com_content&task=view&id=633&Itemid=407
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
35 - 56
5.2.3 Altres projectes d’interès
Tal i com s’ha comentat durant el desenvolupament d’aquest document, existeixen
nombroses organitzacions a nivell internacional que han desenvolupat projectes en relació
al concepte BIM, ja sigui per a implementar els estàndards internacional, definir-ne de
nous o bé per crear guies i recomanacions d’ús dels mateixos. Especialment interessant
són els projectes de les organitzacions d’Estats Units (bé governamentals/públiques o bé
lligades al capítol nacional buildingSMART) ja que tenen un alt suport del govern dels
estats del país, com per exemple als estats de Texas i Wisconsin, on és obligatori l’ús de
BIM en els projectes d’edificació de l’estat.
Un clar exemple d’aquests projectes són els desenvolupats per la buildingSMART
Alliance37, el capítol buildingSMART dels Estats Units que opera a través de l’Institut
Nacional de Ciències de Construcció (NBIS)38. Aquesta aliança contempla nombrosos
partners e implica a un gran nombre d’institucions de govern del país. Entre els principals
documents de referència d’aquesta organització cal destacar:
• National Building Information Modeling Standard: Overview, Principles and
methodologies39. Es tracta d’una guia integral de gestió de projectes BIM, incloent-
hi metodologies, principis d’utilització i creació de projectes mitjançant les eines
d’interoperabilitat internacionals.
• Building Information Modeling Execution Planning Guide40. Guia per a
desenvolupar projectes BIM, incloent-hi mapes de processos, etapes i recursos
necessaris per aquests tipus d’activitats.
• Altres documents a tenir en compte són les BIM Guide Series41, realitzades per
l’Organització General de Serveis del Estats Units (GSA - U.S. General Services
37 http://www.buildingsmartalliance.org/index.php/about/ 38 http://www.nibs.org/ 39 http://www.wbdg.org/pdfs/NBIMSv1_p1.pdf 40 http://www.engr.psu.edu/ae/cic/bimex/index.aspx 41 http://www.gsa.gov/Portal/gsa/ep/contentView.do?contentType=GSA_OVERVIEW&contentId=20917
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
36 - 56
Administration) en col�laboració amb altres entitats i que plantegen mètodes de
definició i resolució de diferents etapes del procés BIM.
buildingSMART Alliance també es destaca per la gran quantitat de projectes de
definició d’estàndards i implementació de normatives BIM, entre les que cal remarcar:
• Definició del agxCML42: definició de conjunts XML per a l’intercanvi d’informació
durant el procés de disseny i construcció.
• Projecte COBIE43 (Construction Operations Building Information Exchange): s’ha
desenvolupat un format d’intercanvi d’informació per al càlcul del cicle de vida i el
lliurament d’informació requerida dels administradors d’instal�lacions anomenat
COBIE. Aquest estàndard es pot utilitzar en el disseny, construcció i manteniment
de programari, així com en fulls de càlcul simples.
• Altres projectes d’interès desenvolupats per aquest organismes es poden trobar a:
http://www.buildingsmartalliance.org/index.php/projects/.
42 http://iweb.agc.org/iweb/Purchase/ProductDetail.aspx?Product_code=AGCXML 43 http://www.buildingsmartalliance.org/index.php/projects/activeprojects/25
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
37 - 56
7. Casos d’èxit
El present apartat pretén ser un recull dels principals projectes duts a terme
mitjançant la utilització del model BIM. Es presentaran diferents casos d’èxit, aplicant el
model BIM a diferents tipologies de construcció per tal de donar a conèixer els principals
beneficis que ha reportat el Building International Model a projectes reals d’arreu del
món.
7.1. Sanger Institute
Figura 6.1: Exemple d’ús de BIM al Sanger Institute
44 http://standards.eu-innova.org/Files/Tools/cdromSTAND-INN/datas/ch3.pdf
Projecte Sanger Institute44
Localització Hinxton (Regne Unit)
Any 2005
Agents participants
Promotors /Clients /Constructors /Contractistes comercials /Fabricants materials
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
38 - 56
Descripció
El Sanger Institute és una organització de recerca en Hinxton, prop de Cambridge
(Regne Unit), finançada principalment pel Wellcome Trust. Per tal d’ampliar les seves
instal�lacions de recerca es va realitzar un projecte d’expansió del campus, tenint en
compte la seva ubicació dintre d’un espai natural.
Els edificis que conformen el Campus van ser dissenyats per tal de assolir un
excel�lent rendiment. La seva cuidada ubicació i el disseny sensibilitzat es van unir per tal
de minimitzar l’impacte mediambiental, basant-se en la utilització d’elements sostenibles
entre els que cal destacar els materials de construcció reciclats, el control de la
contaminació lumínica o el control energètic.
Ús de BIM i beneficis
El model BIM va ser utilitzat per a la construcció d’alguns dels edificis per tal de
possibilitar el compartiment d’informació entre totes les parts involucrades: promotors,
clients, cap de construcció, contractistes i fabricants dels diferents materials de
construcció. Finalitzada la construcció, la informació incorporada al model BIM durant
l’execució del projecte es va utilitzar per tal de poder fer el manteniment i la gestió de
l’edifici.
Els beneficis aportats per la utilització del model BIM, van suposar una reducció dels
costos i del temps d’execució assegurant una alta qualitat de la construcció, gràcies a la
possibilitat de compartir la informació entre els diferents agents participants.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
39 - 56
7.2. New Akershus University Hospital(New Ahus)
Figura 6.2: Exemple d’ús de BIM al New Akershus University Hospital
Descripció
L’Akershus University Hospital és un hospital regional d'emergència, situat als suburbis
del nord-est d’Oslo i que ofereix servei a 340.000 habitants. Totes les funcions mediques
estan en els nous edificis que inclouen 565 llits, 22 quiròfans i 21 laboratoris de
radiologia. El nou edifici està construït al costat de l'hospital existent des de la dècada de
45 http://www.buildingsmart.com/content/new_akershus_university_hospital_l%C3%B8renskog_norway 46http://www.ebusinesswatch.org/studies/case_studies/documents/Case%20Studies%202006/CS_SR07_Cons
truction_1-Akershus.pdf
Projecte New Akershus University Hospital(New Ahus)45,46
Localització Lørenskog, Noruega
Any Octubre 2008
Agents participants Paisatgistes/ Enginyers/Constructors
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
40 - 56
1960. Al voltant de 20.000 m2 han estat completament renovats i reconstruïts per a
funcions administratives i universitàries, entre d’altres.
Ús de BIM i beneficis
Per a la construcció d’aquest edifici els agents participants van desenvolupar la
totalitat del projecte basant-se en el model BIM. Entre 2003 i 2007, es va desenvolupar
un projecte independent per a la creació d’una nova entrada de l’edifici, utilitzant BIM per
tal de realitzar l’estructura i el sistema elèctric. Aquest projecte va servir de prova per tal
d’utilitzar el model BIM en l’execució de la totalitat del projecte.
Gràcies a la utilització de BIM, aquest projecte es va poder desenvolupar d’una
manera integral, tenint en compte totes les disciplines que el conformaven i podent
controlar l’estimació de costos, el càlcul energètic, els sistemes elèctrics i aconseguint una
visualització gairebé real de l’edifici, entre d’altres.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
41 - 56
7.3. Solaris
Projecte Solaris47
Localització Vail Village (Colorado)
Any 2010
Agents participants
Propietari/Arquitectes/Constructor/Enginyer elèctric i fontaner/ Proveïdors materials
Figura 6.3: Exemple d’ús de BIM al Solaris Vail
Descripció
Solaris és un complex de luxe que s’està construint a Vail vilage, Colorado, amb
previsió d’estar finalitzat el 2010. Aquesta propietat constarà de 77 complexes amb alta
tecnologia amb vistes a la muntanya, així com 5.574 m2 quadrats d’espais dedicats a un
centre comercial, restaurants, pista de patinatge, garatges i teatres, entre d’altres.
47 http://bim.arch.gatech.edu/data/reference/Vail-Solaris-_Tao_Cheng.pdf
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
42 - 56
Ús de BIM i beneficis
El model BIM es va introduir en aquest projecte en una fase molt inicial de disseny
conceptual i esbós, facilitant una millor presa de decisions abans de la fase de construcció
d’aquesta complexa edificació, realitzada mitjançant la combinació de materials tals com
el formigó, els prefabricats de formigó i el metall.
Un altre dels aspectes més importants de BIM durant aquest projecte va ser la facilitat
d’intercanvi d’informació entre l’equip de disseny i el de construcció. La utilització per part
de totes les parts del model BIM va suposar una reducció del temps de construcció degut
a la facilitat d’accés a la informació. Per exemple, en el cas dels proveïdors de materials,
es van produir tots els materials necessaris abans d’iniciar l’etapa de construcció.
En concret, la utilització del model BIM en aquest projecte va suposar diferents
millores, entre les quals cal destacar:
• Millora del disseny d’un edifici d’elevada complexitat estructural. El disseny 4D
mitjançant BIM va permetre l’optimització de les fases de construcció i la
identificació a priori dels diferents problemes d’espai i d’organització abans de la
posada en marxa de la construcció.
• Millora de la planificació, aconseguint reduir el temps del projecte en 1100 hores.
• Millora de la coordinació per al desenvolupament d’un sistema mecànic complex.
• Involucració dels proveïdors de materials (metall, prefabricats), possibilitant les
decisions més efectives i ràpides. Els proveïdors, degut a la falta d’espai
d’emmagatzematge dels materials, van haver de lliurar els materials just in time.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
43 - 56
7.4. San Francisco Federal Building
Projecte San Francisco Federal Building48
Localització San Francisco (Califòrnia)
Any 2006
Agents participants Dissenyadors/Fabricants materials
Figura 6.4: Exemple d’ús de BIM al San Francisco Federal Building
Descripció
El nou Edifici Federal de San Francisco allotja les oficines de cinc agències diferents
del Govern Federal. Entre d’altres tecnologies innovadores, l'edifici inclou la integració
d’una façana de vidre que permet regular l’interior de l’edifici a través de la ventilació
natural, l'emmagatzematge massiu tèrmic i una protecció solar passiva i activa.
48 http://bim.arch.gatech.edu/data/reference/morphosisBIM.pdf
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
44 - 56
Ús de BIM i beneficis
En aquest cas, l’ús de BIM va facilitar la traducció entre les plataformes dels diferents
programaris dels agents del projecte, reduint temps en la preparació i verificació dels
plànols del projecte. A més, les estimacions de costos es van poder realitzar d’una manera
més acurada. Tanmateix, a més dels beneficis reportats anteriorment, també s’ha de
remarcar la millora de les negociacions, gràcies a la possibilitat de visualitzar
simultàniament les especificacions del projecte per part de totes les parts involucrades.
L’aplicació de BIM, a través de la utilització dels programes Bentley Triforma y Bentley
Structural va permetre en definir el disseny de l’edificació d’una manera acurada, tenint
en compte totes les parts involucrades. Cal remarcar l’ús de BIM per a la fabricació de la
façana de vidre, que va permetre la interacció entre els diferents fabricants dels materials
de l’estructura i els altres agents del procés, on el resultat final gairebé no va diferir entre
el disseny inicial i la construcció.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
45 - 56
7.5. Escoles del País Basc
Projecte Escoles del País Basc49
Localització País Basc
Any 1991
Agents participants No s’ha trobat informació en referència a aquest punt
Figura 6.5: Exemple d’ús de BIM a les escoles del País Basc
Descripció
Al 1991, el Ministeri d'Educació del Govern Basc Govern va aprovar les directrius sobre
la planificació i el disseny de noves escoles d’educació primària i secundària.
L'objectiu de la iniciativa va ser l’optimització del disseny i la construcció amb la
finalitat de reduir els costos operacionals de la construcció dels nous centres educatius,
basant-se en la unificació dels diferents requisits legals existents amb les millors
practiques de la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les recomanacions per aquest
49 http://standards.eu-innova.org/Files/Newsletter/Stand-Inn_newsletter_no_6_08_Special_issue.pdf
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
46 - 56
tipus de projectes estaven destinades a assegurar la funcionalitat d’aquests centres per
tal de fer una construcció el més eficient i sostenible possible.
Ús de BIM i beneficis
Mitjançant l’ús del model BIM, que s’ha utilitzat durant més d’una dècada per a la
construcció dels centres educatius en el País Basc, s’han reduït dràsticament els canvis
que es produïen des del disseny fins a la construcció. També s’ha aconseguit optimitzar la
construcció mitjançant la reducció dels costos per metre quadrat, contribuint una vegada
finalitzada la construcció, a reduir els costos de manteniment. Gràcies a aquest projecte
s’ha establert una norma per assolir una comunicació més clara entre els organismes i els
contractistes.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
47 - 56
7.6. Science Lab Plaza
Projecte Science Lab Plaza50
Localització Amsterdam
Any 2008
Agents participants Arquitecte/Constructor/Enginyer
Figura 6.6: Exemple d’ús de BIM al Science Lab Plaza
Descripció
El Sicence Lab, pretén ser la seu de R+D de diferents empreses del camp de la
medicina, la biotecnologia i la indústria farmacèutica. En el seu disseny i construcció han
col�laborat diferents agents tals com arquitectes, constructors, instal�ladors i enginyers,
mitjançant la utilització del model BIM que ha permès resoldre els diferents problemes
potencials abans d’iniciar la seva construcció. El projecte consta de 3 edificis, amb una
àrea total de 33.500 m2 situats al mig d’una zona verda.
50 http://standards.eu-innova.org/Files/Newsletter/Stand-Inn_newsletter_no_6_08_Special_issue.pdf
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
48 - 56
Ús de BIM i beneficis
En el projecte Science Lab, BIM ha estat emprat amb èxit en diferents aspectes:
• Anticipar i complir els requeriments del disseny del propietari principal i de
l'Ajuntament d'Amsterdam.
• La possibilitat d’identificar visualment les conseqüències de possibles canvis,
disponibles tant per a l’equip de disseny com per als costos associats del projecte.
• Impulsar l'eficiència (en el procés de disseny es van utilitzar menors recursos
humans per assolir majors resultats).
• Possibilitat de gestió de les necessitats dels clients, ja que donat que l’edificació
serà la seu de diferents empreses de medicina, biotecnologia o farmacèutiques,
cadascuna amb diferents exigències pel que fa a temperatura, humitat i ventilació
dintre d’un mateix edifici.
• Realització posterior de la gestió de les instal�lacions.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
49 - 56
7.7. Maynard Holbrook Jackson Jr. Terminal
Projecte Maynard Holbrook Jackson Jr. Terminal51
Localització Geòrgia, Atlanta
Any 2007
Agents participants
Arquitectes/Enginyer camins/Protecció contra incendis/Maneig equipatges/ Electricitat i fontaneria/Constructor
Figura 6.7: Exemple d’ús de BIM a la Maynard Holbrook Jackson Jr. Terminal
Descripció
La construcció de la nova terminal Maynard Holbrook Jackson Jr., situada al costat de
l’antic aeroport de Geòrgia construït pels Jocs Olímpics de 1996, necessitava de noves
instal�lacions específiques, tals com noves vies d’entrada, aparcaments, connexió amb
l’antiga terminal, i altres especificacions bàsiques per a la construcció del nou edifici.
51 http://bim.arch.gatech.edu/data/reference/KFordAtlantaairportCaseStudy.pdf
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
50 - 56
Ús de BIM i beneficis
En el cas d’aquest projecte i donada la seva gran envergadura s’han utilitzat els
avanços del model de BIM per a millorar la capacitat de coordinació entre les múltiples
disciplines participants: arquitectura, enginyers estructurals (formigó i acer), enginyers
mecànics, elèctrics, de fontaneria, de protecció contra incendis, de sistemes especials i de
gestió d’equipatge/sistemes de transport.
En el cas d’aquest projecte, a més de la utilització de programari bàsic de disseny com
l’Autocad o el Revit Architecture, que van ser utilitzats pel disseny del primers models, es
va utilitzar el Navis Works per a la coordinació, la detecció de problemes i la fase de
disseny 4D.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
51 - 56
8. Recomanacions
A partir de la bibliografia consultada durant la realització d’aquest document i com a
resultat obtingut de l’anàlisi dels projectes i casos d’èxit desenvolupats fins a la data en
relació al concepte BIM, es poden extreure una sèrie de recomanacions i bones pràctiques
per a la implantació d’aquests nous estàndards i metodologies en el sector de la
construcció.
A continuació és mostren una sèrie de recomanacions generals per a la implantació de
BIM en el sector:
• Motivar al govern a veure el potencial de l'eficiència i fomentar l’alliberament
de recursos per a més activitats que afegeixen valor en el sector.
• Enfocament cap a "veure per creure", demostrar el que és possible i no
teoritzar. Desenvolupar casos d’èxit i projectes pilot que serveixin com a
referència nacional.
• Motivar les institucions educatives per a veure el potencial de les noves
funcions i noves formes de proporcionar coneixements en el sector. Aplicar
valor afegit a les formacions d’alt nivell.
• Motivar els desenvolupadors mitjans de software a través de la creació de
noves oportunitats en els seus negocis i noves aplicacions.
• Donar suport al desenvolupament d'estàndards de manera consistent, la
informació transparent accelera la sostenibilitat del procés de creació i
col�laboració entre les parts.
• Ús de programari interoperable per part de tots els agents participants en el
sector, compatibles amb les normes IFC-BIM.
• Motivar els propietaris en la conscienciació per a millorar la sostenibilitat
(menys consum d'energia, menys utilització de material de construcció, menys
residus, etc.) de les seves propietats.
• No fa falta començar amb un projecte BIM complet, es pot analitzar una part
del mateix i començar a utilitzar les noves eines desenvolupades.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
52 - 56
A continuació és mostren una sèrie de recomanacions generals per a la implantació de
BIM depenent de l’agent que participa en el procés:
• Governs:
o Crear polítiques globals de suport a llarg termini sobre la construcció,
operacions i disseny sostenible d’edificacions utilitzant les tècniques-
normatives mencionades en els projectes buildingSMART, treballant en
diversos fronts simultàniament.
o Promoure la innovació mitjançant el suport a projectes pilot amb l’ús de
BIM-IFC.
o Ús i promoció de nou Reglament Financer, així com noves directives i
reglamentacions per a promoure un procés de construcció millor, més
simple i segur.
o Revisió de les normatives de seguretat de construcció, planificació i
normatives mediambientals per a promoure la sostenibilitat.
o Donar suport dintre del marc de la innovació mitjançant polítiques de
participació en els aspectes tècnics, contractuals, financers i de reforma
educativa del sector.
o Implementar regulacions per a desenvolupar sistemes de qualificacions per
a l’eficiència energètica i contribuir a crear projectes sostenibles.
o Exigir documentació adjunta del serveis associats als projectes (calefacció,
instal�lacions elèctriques, fontaneria, aire condicionat, etc.).
• Organitzacions públiques:
o Establir timmings per als proveïdors mitjançant la utilització d’estàndards
oberts.
o Demandar dissenys basats en estàndards oberts per a les primeres etapes
de simulació i anàlisi, reduint el temps d’execució i evitant errades
d’incongruències.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
53 - 56
o Donar suport al desenvolupament de nous projectes basats en BIM, fent
front a les responsabilitats del procés.
o Donar suport al desenvolupament de nous contractes per a millorar les
qüestions de propietat intel�lectual i competitivitat de les pimes
participants.
• Professionals del procés de Disseny-Arquitectura:
o Crear processos de disseny de la construcció en concordança amb els
estàndards oberts actuals.
o Explorar i adoptar el software de disseny certificat interoperable amb BIM
per augmentar l’eficiència en l’execució dels projectes.
o Crear conscienciació als clients sobre el consum energètic i el potencial
d’estalvi de les mesures mediambientals, promovent l’ús de BIM-IFC en el
desenvolupament dels projectes.
o Desenvolupar eines i mètodes per a les activitats d’operació i manteniment,
no només del procés de creació de noves edificacions.
• Professionals del sector Serveis:
o Crear processos en concordança amb els estàndards oberts
buildingSMART.
o Explorar i aprovar la gestió d’instal�lacions certificades i analitzar-les
mitjançant les eines existents en el mercat basades en BIM.
• Professionals del sector Software:
o Ampliar les funcionalitats per a permetre l’intercanvi fluid de les bases de
dades basades en BIM, incloent-hi aspectes mediambientals, despeses,
d’instal�lacions i d’altres anàlisis, facilitant així la presa de decisions de les
altres parts del projecte.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
54 - 56
o Crear una estratègia de desenvolupament de programari basat en els
estàndards BIM per a explotar noves oportunitats de negoci en el mercat
global.
• Associacions industrials:
o Facilitar la construcció d’edificacions basades en els conceptes BIM donant
suport a les empreses que creixin mitjançant aquestes competències
d’estàndards oberts.
o Donar suport al desenvolupament en un projecte buildingSMART a nivell
local, regional o internacional per influir i participar en la direcció de les
innovacions del futur en el sector.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
55 - 56
9. Conclusions
Tal i com s’ha anat plantejant al llarg de tot el document, mantenir el lideratge i la
qualitat de servei en la indústria de la construcció es basa en la capacitat per a saber
gestionar la informació. El rendiment de la construcció i la previsibilitat dels resultats es
poden millorar mitjançant l'adopció de models d'informació d'edificis (BIM) i la distribució
d'aquestes dades específiques amb els protocols oberts IFC.
Amb totes aquestes noves eines, els objectius principals que es plantegen a curt
termini són els següents:
• La reducció de costos i augment de la qualitat.
• Creació d'un veritable mercat comú de productes de construcció i serveis de la
informació.
• Reduir l'ús d'energia, materials i altres recursos durant el procés de
construcció.
• El desenvolupament del sector de la construcció en un sector de l'economia del
coneixement en tots els nivells de la cadena de subministrament.
• Enfortiment de les relacions a través de la cadenes de subministrament i
contractació.
• Millora de la productivitat en tots els agents del sector de la construcció.
Segons la majoria de fonts consultades durant la realització d’aquest document,
treballar amb BIM requereix un canvi de mentalitat per a la majoria de les parts
interessades en el desenvolupament d’un projecte d’edificació. El paper de totes les parts
implicades ha de ser modificat, així com la mentalitat general i els mètodes de
comunicació utilitzats, ha d’haver-hi una voluntat per a compartir informació obertament.
D’aquesta manera, en lloc de treballar d’una forma lineal, es requereix una
comunicació multilateral per aconseguir un objectiu comú. BIM planteja l’escenari en el
qual, si aquest fet s’assoleix, es reduirà la incertesa i moltes decisions es podran prendre
en etapes prèvies de desenvolupament del projecte.
TEC 22@ Building - Veneçuela 103, 1st floor - 08019 Barcelona (Barcelona) Phone +34 93 266 71 38
www.kimbcn.org
56 - 56
Aquest és el tipus de col�laboració que implica buildingSMART i l’ús de BIM-IFC,
esdevenint un canvi important per la indústria però aportant noves oportunitats de negoci
i millora dels processos i resultats finals dels projectes.
Tot i que els entorns col�laboratius tenen implicacions per a la responsabilitat legal i la
propietat intel�lectual, sembla que el desplegament de BIM en els nous projectes cada cop
pren més força, encara que manca més treball i esforç col�lectiu entre totes les parts
implicades en el sector, per tal d’assolir claredat i estandardització internacional.