1

Núm. 32

TARDOR 2015

Ciència, música i tecnologia

2 3

6 GREA

El grup de recerca GREA de la UdL participa en el projecte “MERITS”, finançat per la Unió Europea, en el qual s’investiga com fer un ús més efectiu de les energies renovables.

10 Dr. Pearson

Commemorem el centenari de la mort de l’enginyer Frederick Stark Pearson amb dos articles d’escriptors i historiadors que han investigat tant la seva figura humana com la seva trajectòria professional.

14 Patrimoni

Joan Carles Alayo és a punt de pu-blicar un llibre on recull de forma àmplia el patrimoni industrial que ha suposat la construcció de les centrals hidroelèctriques.

22 Música i enginyeria

Jordi Guimet ha escrit un original article en el qual detalla les estretes relacions que al seu parer tenen la música i l’enginyeria.

26 Invents

A CaixaForum es va ubicar una ex-posició que, sota el títol ”Invents: idees per canviar vides”, mostra una sèrie de idees per facilitar la feina en determinats oficis que es desenvo-lupen en països amb pocs recursos.

32 Politècnica

L’Escola Politècnica Superior de la UdL dóna a conèixer com respon-drà als nous reptes de l’enginyeria en la societat del segle XXI.

EDITACol·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya - Demarcació de LleidaCarrer Ramón y Cajal, 4Tel. 973 288 011 - Fax 973 288 126lleida@eic.cat

PRESIDENTJoaquim Llop i Ribalta

JUNTA DIRECTIVAJosep V. Marín i VitallaGuillem Boira i HerrerosCarmen García i PanoJosep Antoni Giné i LlorensEnric Prior i BarrullSebastià Espinet i Fernández

CONSELL DE REDACCIÓJoaquim LlopJordi GuimetEnric PriorRobert TorrentJosep Antoni GinéCarmen GarcíaEzequiel RufesJosep Ribó

COORDINACIÓJoaquim Llop

EDICIÓRamon Mesull

DISSENY GRÀFICJosep Maria Cazares

SECRETÀRIES DE REDACCIÓIolanda BlasiNeus Barrot

Dipòsit legal: Ll-310-03

Núm. 32 / Tardor 2015

sumari

4 54 5

editorialeditorial

En aquesta edició de la revista donem els detalls del projecte “MERITS”, finançat per la Unió Europea, i en el qual el grup de

recerca GREA de la Universitat de Lleida té una destacada actuació. Es tracta de “l’emmagatzematge d’energia tèrmica per fer un ús més efectiu de les energi-es renovables”. Els seus autors, la com-panya i doctora Luisa Cabeza, l’enginyer industrial Álvaro de Gracia i Aran Solé, expliquen que l’experimentació duta a terme a Lleida és de crucial importàn-cia per a l’èxit final del projecte, que vol aconseguir disminuir el consum d’ener-gies provinents de fòssils i també reduir les emissions de CO2.

Aquest any es compleixen els cent anys de la mort (07/05/1915) de l’enginyer nord-americà Frederick Stark Pear-son. De la seva presència a la nostra terra n’hem parlat en diverses ocasions. Aquesta vegada hem volgut aprofundir en la seva personalitat. No hem deixat de banda tampoc el que van significar els seus ambiciosos projectes, com el

de l’electrificació de Catalunya. Va ser, sens dubte, una peça clau en la que es va qualificar com la Segona Revolució Industrial, una revolució que va néixer de la possibilitat d’utilitzar noves fons d’energia com l’electricitat. Amb aquest argument, el company Joan Carles Alayo ha realitzat un treball en el camp de l’energia hidroelèctrica en el vessant patrimonial, del qual en donem tots els detalls. També hi podreu trobar un, si més no, original article realitzat pel nostre com-pany Jordi Guimet, Música i enginyeria. Guimet es pregunta si Einstein hauria descobert la teoria de la relativitat si no hagués tocat el violí? I ens explica que el lleidatà Emili Pujol va iniciar-se en l’estudi de l’enginyeria industrial, en-cara que finalment es va inclinar per la música, on ha obtingut un ampli reco-neixement. Sobre investigació en parla també l’Escola Politècnica Superior de la UdL a través d’un article en què expli-quen els nous reptes de l’enginyeria en la societat del segle XXI.

6 7

a fons a fons

L’emmagatzematge d’energia tèrmica per fer un ús més efectiu

de les energies renovables

Planta d’emmagatzematge on es recullen les dades del projecte.

z El sistema desenvolupat en el projecte pot portar a disminuir el consum d’energies de combustibles fòssils (el sistema està basat

en energia solar) i disminuir les emissions de CO2 z

Álvaro de Gracia1, Aran Solé2, Luisa F. Cabeza2

1 CELiMIN, Universidad de Antofagasta, Campus Coloso, Av. Universidad de Antofagasta, 02800 Antofagasta, Chile2 GREA InnovacióConcurrent, Universitat de Lleida, Edifici CREA, Pere de Cabrera s/n, 25001, Lleida, Spain. Tel:

+34.973.00.35.77. Email: lcabeza@diei.udl.cat

El grup de recerca GREA de la Universitat de Lleida (www.grea.udl.cat) participa en el pro-jecte finançat per la Unió Europea (7è Programa Marc) anomenat “MERITS” (ús més efectiu de les energies renovables per la inclusió d’emmagatzematge d’energia tèrmica estacional compacta —www.merits.eu). A més d’altres activitats (principalment desenvolupament dels materials), la UdL ha testejat a Lleida el prototipus desenvolupat durant el projecte (2012-2016).

El projecte es va dividir en vuit grans tasques, que inclo-uen des de la definició d’especificacions, desenvolupa-ment i caracterització de materials, desenvolupament de components, simulació i integració en un sistema com-pacte, fins a demostració en un prototipus i desenvolu-pament de models de negoci i estratègies de mercat.

Què aporta aquest nou sistema a l’usuari final?

El sistema desenvolupat en el projecte pot portar a dis-minuir el consum d’energies provinents de combustibles fòssils (el sistema està basat en energia solar) i disminuir les emissions de CO2, per donar servei a totes les neces-sitats tèrmiques d’una llar: calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària. Potser el més interessant és que el sis-tema farà que l’usuari final tingui una despesa econòmi-ca menor en la climatització del seu edifici. Però un dels primers reptes que tindrà aquest sistema per assolir el mercat és la seva certificació, ja que no existeixen nor-mes específiques per avaluar sistemes d’emmagatzemat-ge estacionals. Per aquest motiu, “MERITS” ha recopilat els estàndards que es poden seguir per a l’avaluació i/o

certificació dels seus components, com ara EN 12977, EN 14511 i EN 15316-2.

Quines vies s’estan utilitzant per tal d’entrar al mercat?

Per aconseguir arribar al mercat, la disseminació del con-cepte i del projecte a totes les parts interessades és essen-cial, i per això el consorci els ha identificat, sempre amb la idea del mercat el 2020. Les parts interessades són pro-motors, arquitectes, enginyers, constructors, fabricants o distribuïdors de components, instal·ladors, arrendataris, empreses de serveis energètics (ESE), llogaters, propieta-ris, responsables de les polítiques i institucions financeres.

Com s’enquadra aquest prototipus dins de les norma-tives i el mercat actual?

En el projecte s’ha realitzat una anàlisi de mercat pel sis-tema desenvolupat l’any 2020. Aquest any, els nous edi-ficis construïts a Europa hauran hagut de seguir les altes demandes establertes per a aïllaments i instal·lacions per complir la directiva 2010/31/EU. Les necessitats i els de-

MERITS té l’objectiu de dissenyar, construir i avaluar un prototipus per a emmagatzematge d’energia solar estacionalment, o sigui, calor de l’estiu per

utilitzar a l’hivern basat en materials d’emmagatzematge termoquímic; per tant, té l’objectiu de dissenyar una ba-teria tèrmica. Per assolir aquest objectiu, s’han ajuntat qua-

tre instituts de recerca (TNO, Holanda, coordinadors; VITO, Bèlgica; Tecnalia, Espanya, i Fraunhofer ISE, Alemanya), dues universitats (Ulster University, Regne Unit; i Universi-tat de Lleida, Espanya), dues pimes (De Beijer RTB, Holan-da; i Zone-energie, Holanda) i dues grans empreses (Mos-tostal, Polònia; i Seagoe Technologies Ltd, Regne Unit).

8 9

a fons a fons

sitjos del mercat europeu l’any 2020 per tres climes dife-rents (atlàntic, continental i mediterrani) es resumeixen en:

- El cost d’un sistema amb el concepte d’emma-gatzematge termoquímic haurà d’estar al voltant dels 20.000-25.000 euros per poder competir amb sistemes amb bomba de calor, sistemes amb ener-gia solar o fotovoltaic.

- S’ha estimat que el mercat de noves cases ados-sades construïdes el 2020 serà de 800.000 anuals. Aproximadament la meitat seran unifamiliars.

- Hi haurà poc espai disponible per instal·lar el sis-tema. La referència és l’espai ocupat per un dipòsit d’aigua de 300 litres (aprox., 0,5 m3).

- Les instal·lacions han de tenir una vida de 15 anys i poder canviar-se fàcilment. Els components que siguin difícilment reemplaçables han de tenir una vida de 50 anys.

- La potència màxima estimada per calefacció ha de ser de 1.300-1.600 W per habitatge unifamiliar.

- La demanda d’aigua calenta pic ha de ser de 250 a 300 litres per dia a 60 ºC, per tant, es necessita una potència de 660 W amb 16 kWh per dia.

- Es necessita un sistema de suport robust per as-segurar els pics de demanda de calor.

- El manteniment s’ha de limitar a un cop a l’any.- El sistema ha de ser capaç de proveir calefacció, però també aire condicionat.

Quina forma teniu de difusió i d’avaluar l’impacte del projecte durant el seu transcurs?

Una de les formes de difondre i avaluar l’impacte del projecte mentre està en curs és la web. En concret, s’han avaluat el nombre de visites que rep. En el perí-ode del març de 2013 al maig de 2015, la web del pro-jecte va rebre 12.438 visites de 29.541 persones, amb una mitjana diària de visites de 16,5. Les visites es van realitzar des de països d’arreu del món, no només dels països participants o d’Europa. A més, durant el pro-jecte s’ha participat en congressos internacionals amb ponències sobre els resultats obtinguts, així com la seva publicació en articles científics de revistes d’alt impacte.

Pel que fa al prototipus en concret, en podríeu fer cinc cèntims quant a instal·lacions?

El prototipus “MERITS” s’ha construït com un sistema in-tegrat en un container marí de 45 peus de llargada di-vidit en tres compartiments. El primer té la instal·lació de climatització (inclòs el sistema d’emmagatzematge), el segon té el sistema de control i el tercer, l’espai on se simula la demanda energètica d’una casa unifamiliar. El prototipus s’ha dissenyat amb una demanda energètica d’1/3 la real l’any 2020.

Interior de la planta d’emmagatzematge.

z L’experimentació duta a terme a Lleida és de crucial importància, tot i no haver-hi incorporat encara els reactors termoquímics z

Per què penseu que és important l’experimentació del sistema MERITS a la nostra ciutat de Lleida? En què ha consistit?

L’objectiu de la fase experimental del projecte, i la creació del prototip, és no tan sols demostrar la capacitat del sis-tema per a cobrir totalment o parcialment les necessitats tèrmiques d’un habitatge, sinó aportar dades experimen-tals que puguin validar els models numèrics desenvolu-pats durant el projecte. És per això que l’experimentació duta a terme a Lleida és de crucial importància, tot i no haver-hi incorporat encara els reactors termoquímics.

Aquesta experimentació s’ha dividit en tres fases. Una pri-mera en què s’operen els diferents subsistemes de forma aïllada en condicions inicials o de contorn específiques per tal de veure els extrems de funcionament i així vali-dar els models numèrics, no tan sols en modes d’operació convencionals. Una segona fase en què es defineixen uns perfils clars de demanda tèrmica i s’operen els diferents subsistemes per cobrir aquesta demanda. I una tercera i última en què tots els subsistemes es combinen per do-nar el servei a totes les necessitats de la llar. Aquesta últi-ma fase, no tan sols és important perquè testeja el com-portament dels subsistemes, sinó també perquè posa a prova les diferents estratègies d’operació del sistema. z

Aquest prototip integra diferents subsistemes desen-volupats pels diferents socis del projecte. Cada un dels subsistemes té el seu controlador, que queden dirigits per un controlador global per cobrir les necessitats tèr-miques de la llar. Els subsistemes són els següents:

- Sistema de captació solar desenvolupat per Zo-ne-energie, d’Holanda.

- Sistema d’acumulació en calor sensible i esta-ció per aigua calenta sanitària desenvolupats per Seagoe Technologies Ltd., del Regne Unit.

- Sistema de calefacció distribuïda per terra ra-diant amb resistència elèctrica de suport, desen-volupat per la companyia Mostostal, de Polònia.

- Sistema de refrigeració basat en bomba de ca-lor per absorció, proveït per la companyia holan-desa De Beijer RTB.

- Sistema d’emmagatzematge termoquímic esta-cional basat en vuit reactors també desenvolu-pats per De Beijer RTB.

AgraïmentsLa recerca que s’ha portat a terme ha rebut finançament de la Comissió de la Unió Europea del setè

programa marc (FP/2007-2013) amb el número de referència ENER/FP7/295983 (MERITS).

z El prototipus MERITS s’ha construït com un sistema integrat en un container marí de 45 peus de llargada dividit

en tres compartiments z

10 111110

reportatge reportatge

La vida accelerada del Dr. Pearson

Però, qui era el Dr. Pearson? Molta gent es pensa que era canadenc, ja que la seva empresa Barce-lona Traction Light and Power Company, conegu-

da com La Canadenca, va ser registrada a Toronto. Però, no, Pearson va néixer a Lowell, Massachusetts, el 1861. La mort del pare, un empleat ferroviari, quan ell tenia només 15 anys, el va obligar a assumir responsabilitats ben aviat. Fent diverses feines, es va pagar els estudis d’enginyeria a la Universitat de Tufts.

Després de desenvolupar tramvies elèctrics en ciutats nord-americanes, el Dr. Pearson es va fixar en projectes més ambiciosos. Amb aquesta intenció va anar al Brasil i a Mèxic, però va ser durant un viatge a Suïssa on es va adonar dels avantatges de l’energia hidroelèctrica.

Quan el juny del 1911 va pujar al cim del Tibidabo, en companyia de l’enginyer Carles Montañés, la visió de les xemeneies fumejants del Poblenou i del Vallès, que encara funcionaven amb carbó, el va convèncer que l’energia hidroelèctrica podia ser un gran negoci a Ca-talunya. Es tractava de construir grans preses al Pirineu, produir energia mitjançant salts d’aigua i traslladar-la

per línies d’alta tensió fins a Barcelona. “Ja no es troben perles com aquesta al món”, li va dir a Montañés. “En uns anys farem de Barcelona una ciutat més gran que Bue-nos Aires”. Un cop trobats els inversors, Pearson va fundar la Barce-lona Traction i va engegar el projecte. Va fer, en total, set viatges a Catalunya per supervisar les obres de la presa de Sant Antoni, a Tremp, iniciades el 1912.

Entre 1911 i 1915 els homes del Dr. Pearson van treba-llar molt de pressa, fins que l’esclat de la Primera Guerra Mundial va frenar el projecte. Preocupat pel bloqueig, Pearson no va dubtar a viatjar en vaixell cap a Europa, malgrat l’amenaça dels submarins alemanys. Tenia pres-sa per desencallar les obres, però el 7 de maig de 1915 un torpede va posar fi a la seva vida. Tenia només 53 anys.

Carles Montañés, que el va conèixer personalment, el descriu així: “El seu aspecte extern mostra obertament la seva manera de ser. La noblesa de les seves virtuts apareix transparent en els seus ulls penetrants, de mira-

Xavier Moret

da afilada, però a la vegada amable, oberta i comprensi-va. Quan tenia totes les dades necessàries, era un home de decissions ràpides.

En algunes de les fotos que ens ha arribat se’l pot veure amb barret de cowboy a Tremp. I és que, a part del seu vessant d’home d’empresa, el Dr. Pearson estava inte-ressat en l’art i en la natura. Deu ser per això que va pa-gar la restauració de l’orgue barroc de la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, a Tremp.

Mirant de saber més coses sobre el Dr. Pearson, en un viatge als Estats Units vaig contactar amb els seus des-cendents, però em vaig endur una desil·lusió en veure que, o bé no volien parlar o bé no en sabien res del gran home. Va ser al poble de Great Barrington, Massachusets, on em va semblar que per fi em podia acostar al personat-ge. Sabia que hi havia tingut una casa, i a l’Ajuntament em van informar que havia anat comprant finques a la població fins a reunir un total de 526 hectàrees. Al mig, prop d’un llac, s’hi havia construït una gran mansió.

No em va ser gens fàcil localitzar-la. Quan ho vaig fer, em vaig trobar que ja no pertanyia a la família Pearson i que s’havia convertit en la seu d’un institut de recerca econòmica. Allà m’hi vaig trobar una dona de cabells

blancs, la Michelle, que va celebrar que per fi arribés algú preguntant pel Dr. Pearson. Vaig tenir la impressió que m’havia estat esperant de feia temps.

“El Dr. Pearson va comprar totes aquestes terres i hi va construir una mansió de vint habitacions que va bate-jar com Edgewood”, em va explicar. “Poc després de la seva mort, els béns es van subhastar i la casa va quedar abandonada. Deprés va ser reformada i de la casa vella només en queda la biblioteca.”

Després d’ensenyar-me la biblioteca, amb les parets folrades de fusta que el Dr. Pearson havia fet portar d’Hondures, la Michelle va afegir: “Al voltant de la casa va voler crear un gran espai natural, amb boscos, prats, llacs i animals en llibertat. Va fer portar cérvols de Mèxic i faisans de l’Índia. Des de sempre m’he interessat per la història de la casa. Em deien que no em serviria de res, però almenys avui te l’he pogut explicar a tu.”

Li vaig agrair profundament i, quan ens vam dir adéu, em vaig acostar al llac i em vaig quedar mirant fixa-ment l’aigua. Mentre ho feia, vaig pensar que, més en-llà de la molta informació que havia recollit sobre el personatge al llarg dels anys, era just allà, a Great Bar-rington, on per fi m’havia pogut fer una idea de com era el Dr. Pearson, l’home que havia portat l’energia elèctrica a Catalunya. z

És sigfinicatiu que l’episodi més conegut de la vida de Frederick Stark Pearson sigui la seva mort. L’enginyer nord-americà que va dur l’energia hi-droelèctrica a Catalunya va morir a bord del transatlàntic Lusitania el 7 de maig de 1915. El vaixell, que feia la travessia de Nova York a Liverpool, va ser torpedinat per un submarí ale-many en un fet tràgic que va provocar la mort de 1.198 persones, entre elles la del Dr. Pearson i la seva esposa.

El Dr. Pearson estava interessat en l’art i en la natura. Deu ser per això que va pagar la restauració de l’orgue barroc de la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, a Tremp“

Xavier Moret, autor del llibre “Dr. Pearson”.

12 131312

reportatge reportatge

Frederick Stark Pearson fou un personatge contro-vertit, sobretot per alguns dels mètodes utilitzats per portar a terme els seus ambiciosos projectes.

Però fou, sens dubte, una peça clau en el que després hem conegut com a Segona Revolució Industrial, que neix de la possibilitat d’utilitzar noves fonts d’energia com l’electricitat i el petroli.

En paraules de l’historiador Àngel Calvo1, Pearson tenia intel·ligència, entusiasme, capacitat de treball, experièn-cia tècnica, visió de futur i influència en mitjans financers internacionals. La suma d’aquestes característiques ex-plica, en bona part, l’èxit dels seus projectes.

Enginyer mecànic de formació, l’any 1883 havia obtingut el títol a la Tufts University, centre vinculat al Massachu-setts Institute of Technology de Boston, als Estats Units, i situat a prop de la po-blació de Lowell, on havia nascut el 1861.

Des d’un primer mo-ment, els seus inte-ressos professionals es van dirigir cap al sector de l’electrici-tat, tant del submi-nistrament com de la producció. L’any 1887 creà dues companyies per dotar d’enllume-nat elèctric diverses localitats de la rodalia de Boston. I, durant la darrera dècada del se-gle, obtingué contractes per electrificar les xarxes de tramvies de poblacions com Boston, Montreal, Hali-fax, l’Havana o Nova York, entre d’altres.

A final de segle féu el salt a l’Amèrica del Sud i comen-çà a desenvolupar els primers grans projectes hidroe-lèctrics, al Brasil primer i a Mèxic, després. Per operar al Brasil, el 1899 creà la societat São Paulo Tramway, Light and Power, amb l’objectiu d’explotar el gran potencial de consum d’electricitat d’aquesta ciutat; i el 1904 fundà una societat semblant per produir i distribuir hidroelec-tricitat a Rio de Janeiro. Pel que fa a Mèxic, el 1902 creà la societat Mexican Ligth and Power per implantar-se i controlar el mercat elèctric de la capital.

A partir d’aquests precedents, Pearson i els inversors que li donaven suport veieren en Catalunya una nova opor-

tunitat per aplicar el seu model de negoci, comptant amb les possibilitats de producció d’electricitat dels rius catalans i l’existència d’una gran ciutat com Barcelona, preparada per rebre tota l’electricitat que ells poguessin generar.

Però el descobriment de Catalunya com a territori idoni per al negoci de la hidroelectricitat no fou casual. I aquí apareix una altra figura clau en el procés d’electrificació del país: l’enginyer industrial Carles Emili Montañés Cri-quilión.

Montañés, un dels joves artífexs de la incipient electrifi-cació i bon coneixedor de les necessitats i els problemes energètics de la indústria barcelonina, havia dissenyat un ambiciós pla d’electrificació de Catalunya, però no havia trobat el suport financer necessari per portar-lo a terme,

fins que conegué Pe-arson.

El mateix Montañés explica l’entrevista mantinguda a Barce-lona el juliol de 1911 i com convencé Pear-son perquè invertís a Catalunya:

Segun lo convenido /.../ fui a buscarle al Hotel Colón en mi coc-he descapotable /.../. Ascendimos sin prisa a la cumbre del Tibidabo. Quería mostrar a Pear-

son una vista panorámica de los objetivos de nuestro

proyecto y él accedió. El día amaneció claro y transparen-te. Desde allí podíamos ver a nuestros pies el despertar de Barcelona. Al otro lado, Sabadell y Tarrasa, en los extremos visibles del Vallés. Más al Norte, el Montseny y los Pirineos completamente nevados. Desplegué los planos, que situ-aban todo lo que podíamos alcanzar con la vista. Expliqué a Pearson todo el plan, hablando con pausa. /.../ Pearson comenzó a hacerme preguntas concretas /.../ Cuando le pa-reció que la información era completa y cabal, me puso una mano sobre el hombro, se quedó mirándome unos segun-dos y me dijo: “Montañés, perlas como ésta ya no quedan apenas en el mundo... me quedo con el asunto”. 2

El resultat immediat fou la creació, dos mesos després a Toronto (Canadà), del hòlding Barcelona Traction, Ligth and Power i de la filial Riegos y Fuerza del Ebro, cone-

gudes posteriorment i popularment com La Canadenca. Aquests foren els dos instruments fonamentals per por-tar a terme el pla d’electrificació dissenyat per Montañés. Al final del mateix any 1911, començaren els treballs pre-liminars per executar els dos grans projectes hidroelèc-trics que l’empresa volia construir amb celeritat a l’eix for-mat pels rius Noguera Pallaresa i Segre: el de Sant Antoni, a Talarn, i el de Seròs, a Aitona.

L’any 1914 marcarà un punt d’inflexió fonamental en el procés d’electrificació del país. Si fins a aquell moment havia estat un fenomen a escala local, tant pel que fa al negoci de la producció com al de la distribució, a partir d’aleshores es fa el salt a escala regional. És el 1914 que arriba a Barcelona l’electricitat produïda per les dues pri-meres grans centrals hidroelèctriques construïdes a Cata-lunya: la central de Capdella, obra de l’empresa rival de La Canadenca, Energía Eléctrica de Cataluña, impulsada pel pallarès Emili Riu, i la central de Seròs, de Riegos y Fuerza del Ebro.

Però el any 1914 també serà un any de dificultats per als projectes hidroelèctrics de Pearson. L’esclat de la Prime-ra Guerra Mundial el mes de juliol ocasionà, de manera gairebé immediata, el bloqueig dels mercats financers in-ternacionals i La Canadenca deixà de disposar de capital per continuar les obres en curs. El mes d’agost es paralit-

zaven les obres de la central de Talarn, iniciades dos anys abans, i no es reprengueren fins a onze mesos després, el juliol de 1915.

I així arribem al final d’aquesta breu ressenya sobre l’acti-vitat i l’obra de Frederick Stark Pearson a Catalunya. Per-què el 1915, concretament el dia 7 de maig, moria en l’en-fonsament del vaixell Lusitania, provocat pels torpedes llençats per un submarí alemany davant les costes d’Ir-landa. La seva mort es produí, precisament, quan tornava del Canadà i els Estats Units després d’haver aconseguit resoldre els problemes financers de l’empresa i reactivar el crèdit per poder continuar la construcció del complex hidroelèctric de Talarn.

Pearson morí als 53 anys, en la seva plenitud vital i pro-fessional, tot just quan els projectes definits a partir del pla d’electrificació de Catalunya dibuixat per Carles Mon-tañés es començaven a materialitzar. Però el camí ja esta-va traçat i els fonaments del pla perfectament assentats. Per això, la desaparició de Pearson, tot i el trasbals inicial, no afectà els plans de La Canadenca, que en pocs anys aconseguia una posició pràcticament de monopoli en la producció, la distribució i l’explotació de l’electricitat a Catalunya, domini que mantingué durant les tres dèca-des següents, fins després de la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939. z

Frederick Stark Pearson i l’electrificació de Catalunya

Xavier Tarraubella i Mirabet, historiador

1 CALVO, Àngel. “Frank Pearson y la Barcelona Traction Ligth and Power”. A: SÁNCHEZ, Alejandro (dir.). Barcelona, 1888-1929. Modernidad, ambición y conflictos de una ciudad soñada. Madrid: Alianza Editorial, 1994, p. 592 ROIG AMAT, Barto. Orígenes de la Barcelona Traction. Conversaciones con Carlos E. Montañés. Pamplona: Ediciones de la Universidad de Navarra, 1970.

Frederick Stark Pearson, a l’esquerra, en una de les seves estades a Tremp, el 1914.

És el 1914 que arriba a Barcelona l’electricitat produïda per les dues primeres grans centrals hidroelèctriques construïdes a Catalunya: la central de Capdella i la central de Seròs”

14 15

reportatge

El llibre que publicarà Pagès Editors tindrà possible-ment més de 500 pàgines, on es podran trobar to-tes les centrals elèctriques que estan funcionant a

Catalunya i algunes més. Ell mateix ens ho explica:

“Des de fa molts anys col·laboro en temes de patrimoni elèctric amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Ca-talunya. El Museu va endegar una col·lecció de patrimoni industrial dins de la qual s’han editat tres volums: La tele-grafia òptica, Els molins paperers i Les màquines de vapor.

Llavors, parlant amb el director del museu, va sorgir la idea que fóra interessant incorporar-hi el patrimoni elèctric, i el plantejament va ser treballar les centrals hi-droelèctriques, atès que dins dels elements del sistema elèctric són les que s’han conservat més en el seu estat original.

En la meva recerca sobre la història de l’electricitat ja havia conegut algunes de les centrals històriques, prin-cipalment les que estaven vinculades amb les empreses distribuïdores d’electricitat, i, per tant, disposava d’infor-mació que s’havia de complementar. Vaig iniciar llavors el treball, amb un repte: hi havien de ser totes, grans, mit-janes i petites.

Vaig començar a estudiar cada riu, a vincular cada cen-tral amb la seva resclosa i el seu canal i a recórrer amb la

magnífica cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i això em va permetre anar fent-me un es-quema de treball.

Després ha calgut anar documentant cada una de les ins-tal·lacions tal com estan actualment, conèixer la història de cada aprofitament, buscar d’on procedia la conces-sió d’aigua i les etapes per les quals havia passat al llarg dels anys, aspectes, alguns, força complicats de treballar: manca de dades; poques facilitats en la consulta d’expe-dients d’aigües, sobretot, a la CHE; i també en la localitza-ció dels propietaris de les centrals.

En aquest treball m’he trobat des de la màxima col·labo-ració fins a la nul·la col·laboració en tots aquests aspec-tes. Una ha compensat l’altra i ha permès que el resultat hagi estat el que pretenia.

Sincerament, estic satisfet, no només per la informació documental i gràfica que poso a l’abast de tothom, sinó també perquè he descobert instal·lacions magnífiques, però sobretot persones apassionades en aquest camp de la tecnologia i de la seva història que m’han ajudat a superar els esculls, inevitables, que tota recerca suposa, i més amb aquestes instal·lacions de gran valor tècnic i econòmic, que es troben en funcionament i que, gene-rant aquest tipus d’energia, contribueixen a la millora del medi ambient.” z

a fons

Les centrals hidràuliquesper

Joan Carles Alayo

Vista exterior de l’edifici de la central de Comamala a Sant Joan de les Abadesses, sobre el riu Ter.

En aquest treball m’he trobat des de la màxima col·labo-ració fins a la nul·la col·laboració en tots aquests aspec-tes. Una ha compensat l’altra i ha permès que el resultat hagi estat el que pretenia”

L’autor ha enfocat el treball dins del camp de l’energia en el seu ves-sant patrimonial, és a dir, el que correspon a l’energia elèctrica que produeixen les centrals hidràuliques. Tal com ens diu ell mateix, ha

estat un repte que va començar fa uns quatre anys i que ara considera que ha arribat a la seva finalització.

16 17

reportatge entrevista

Vostè ens parla que ha tingut pro-blemes per fer el llibre

No, la paraula no seria problemes, però si limitacions. Per exemple, amb la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) vaig fer una petició per consultar informació i un any des-prés encara no n’he obtingut cap res-posta, només silenci, tot i haver-hi in-sistit telefònicament i per fax, perquè curiosament en correu electrònic no ho volen. La major part de la infor-mació de les concessions l’he trobat consultant el BOP o el BOE, i ha estat més llarg de treballar.

I altres problemes?

Bé, sí. Entenc que alguns propietaris no m’hagin deixat documentar les seves instal·lacions. No obstant això, penso que no ho ha estat tant pel fet de no mostrar les màquines que hi ha, sinó perquè el món de la genera-ció hidràulica ha estat molt “castigat” aquests últims anys, i alguns, sorto-sament —molt pocs—, han optat per no facilitar cap informació.

Però les centrals, hi son totes?

R.: Sí, totes.

I com s’ho ha fet?

Per la porta del darrere.

Per la porta del darrere?

Sí, consultant expedients i utilitzant altres recursos existents.

I quantes n’ha visitat?

No les he comptat exactament, però diria que un 90% de les 350 que més o menys tinc localitzades.

I quina li ha semblat més interes-sant?

Bé, n’hi ha moltes, però sens dub-te grans centrals com les de Tavas-can, o les més històriques, com Capdella, Talarn o Caldes de Boí, comptant sempre el conjunt d’ins-tal·lacions hidràuliques i elèctri-ques.

I de les més petites?

En aquestes, hi ha un gran ventall de centrals, des de les de 15 kW fins a les de 5.000. N’hi ha d’antigues, de noves, de reformades, de tots co-lors, i seguint l’expressió, perquè les màquines estan pintades “de tots colors”.

Una central molt curiosa és la de Can Riera, a la Tordera. Una altra de molt interessant pel seu conjunt és la de Xerta, a l’Ebre. Al Ter, la cen-tral de Vilallonga de Ter té elements molt antics, i al Llobregat, jo citaria l’exemple de Sallent, que va tenir aprofitaments en cada un dels seus “sallents” que el riu fa al seu pas per la vila. Ara s’han reestructurat, però se segueixen aprofitant.

Bé, ja que es tracta d’aquesta ener-gia, es diu que el futur de l’energia seran les energies renovables.

Quan creu que pot arribar aquest futur (si és que arriba)? En tot cas, fins quan seran necessàries

Interior de la central d’Anserall 2 a la Valira.

En primer terme, una de les turbines instal·lades l’any 1913; al fons, un dels alternadors també instal·lats la mateixa època.

Entrevista a Joan Carles Ayalo

“Una central molt curi-osa és la de Can Riera, a la Tordera. Una altra de molt interessant pel seu

conjunt és la de Xerta, a l’Ebre”

“Si s’hagués de pagar el cost de la producció d’energia en funció de cada una de les varia-

bles que hi intervenen, la cosa canviaria”

18 19

entrevista

les actuals energies més utilitza-des (nuclear, hidroelèctrica, fòs-sils…)?

Les energies renovables estan actu-alment donant a Catalunya una pro-porció entre el 10% i el 20% en ener-gia produïda, malgrat que la potèn-cia instal·lada és de l’ordre d’un 27%, però, és clar, en la producció renova-ble la climatologia hi influeix molt. No sabria fer una predicció de qui-na serà la seva evolució, però sens dubte haurà d’augmentar, sobretot en energia eòlica, que, tot i ser-ne pioners, ens hem quedat força en-darrerits respecte a d’altres llocs. No obstant això, l’energia hidràulica és la que predomina, i el que sí que crec és que encara hi ha marge per aprofitar més bé els rius. En aquest treball m’he trobat amb situacions que es poden millorar. El que pas-sa és que avui, per la manera com

estan remunerades les renovables, amb impostos extraordinaris i re-duccions dels paràmetres del preu de venda d’energia, no s’anirà gaire lluny. Tot i que les renovables enca-ra estan incentivades, sembla que si no s’augmenta aquesta remune-ració, més aviat s’aturaran aquelles centrals que no siguin rendibles.

Què vol dir millorar per a vostè?

Miri, principalment m’he trobat amb centrals aturades i que podrien fun-cionar. Una altra cosa seria analitzar

com es va fer ja als anys 80 arran de la Llei de Conservació de l’Energia, si encara hi ha espais de possible pro-ducció hidroelèctrica compatibles amb els usos del riu com a espai na-tural, tot i que sembla que es cons-tata que, en general, els cabals han disminuït, i això sempre és dolent per a tots els usos fluvials.

Quina és la seva opinió sobre el funcionament del sistema elèctric espanyol. No creu que el rebut de la llum resulta car tant per a les empreses com per als particulars? Com es pot reduir aquest cost?

El cost de l’energia ha estat sovint una qüestió de política econòmica dels governs de l’Estat. Si s’hagués de pagar el cost de la producció d’energia en funció de cadascuna de les variables que hi intervenen, la cosa canviaria. Ens ho diuen en cada

entrevista

Una de les dues màquines de la central de Pont de Rei, a la Garona. La darrera central d’aquest riu a Aran abans de continuar cap a l’Atlàntic per terres de França.

Instrumentació de l’antic quadre de la central del Molí de Girona, la primera central hidroelèctrica que va funcionar a Catalunya per dedi-

car-se a distribuir electricitat.

Les dues turbines Escher Wyss instal·lades al Molí del Freser, i que donen moviment a un únic alternador.

z El cost de l’energia ha estat sovint una qüestió de política

econòmica dels governs de l’Estat z

Una de les poques turbines Planas de cambra tancada que queden a Catalunya. Aquesta es troba situada a l’Ecomuseu - Farinera de

Castelló d’Empúries.

La presa de Cavallers va augmentar a bastament el petit estany del mateix nom situat sota els cims del Comaloforno i

Bessiberri i a la capçalera de la vall de Boí.

20 21

entrevista a fonsa fonsa fonsa fons

rebut del consum elèctric: actual-ment el cost de producció és al vol-tant d’un 25-30% del total, i a això cal afegir-hi un 15-20%, que seria el cost de la xarxa de transport i distri-bució, la resta són costos “regulats”. Reduir o no també depen de nous plantejaments de cap on ha d’anar el consum energètic.

Creu que s’arribarà a aconseguir una font d’energia barata que pugui acabar amb la “guerra pels recursos”?

A mitjà termini, no.

A finals d’any es farà a París una nova cimera mundial sobre l’es-calfament global del planeta. Quina part de “culpa” hi tenen els residus industrials? Hi ha soluci-ons per a aquest problema que no suposin un cost tan elevat i que resulti utòpic aplicar-lo avui dia?

Evidentment aquest és un proble-ma d’equilibri, entre un tema vital per a tots, com la preservació del medi en què vivim, i l’estructura energètica de les activitats que fem cada dia: la indústria, el transport i els usos domèstics.

Aquí s’ha de recordar que una ener-gia barata acaba provocant més consum que no estalvi, i crec que l’estalvi energètic hauria de ser un dels punts de referència per a tots.

La revolució tecnològica ,d’aquests darrers anys arriba als municipis a través de les anome-nades “smart cities”. Fins a quin punt transformaran aquestes ciu-tats i de quina manera afectarà els ciutadans?

Jo, que visc a Sant Cugat, municipi que ha destacat en aquest aspecte, veig que encara no estem gaire pre-parats. Potser les solucions intel·li-gents poden ajudar a aconseguir un estalvi de gestions (esperem que no de persones), a reduir els nivells de contaminació o a proporcionar un volum de possibilitats de coneixe-ment de ara que no disposem. Ja ho veurem quan hi arribin i amb quins costos. A Sant Cugat es va construir el primer carrer intel·ligent de Cata-lunya. Penso que va ser una prova no permanent, perquè de vegades he vist que no funcionen totes les possibilitats que té. z

Maquinària de la central del Pendís al Bastareny.

z S’ha de recordar que una energia barata acaba

provocant més consum que no estalvi, i crec que l’estalvi energètic hauria

de ser un dels punts de referència per a tot z

22 23

investigació investigació

MÚSICA I ENGINYERIAJordi Guimet

Hauria descobert Einstein la teoria de la relativitat

si no hagués tocat el violí?

Hauria fet l’enorme tasca musicològica Emili Pujol,

el reconegut lleidatà compositor i estudiós de la

guitarra clàssica, si no hagués tingut una ment

preparada per a l’enginyeria industrial1? La música és física i, per tant, matemàtiques. Els grecs van començar a descobrir les matemàtiques que hi havia darrere la música fins a incorporar-la a la teoria general, que anomenaren “Harmonia

del Cosmos”. A l’edat mitjana, la música era una de les quatre matèries de les Ciències del Quadrivium (la quà-druple via cap a la saviesa), que comprenia, a més, arit-mètica, geometria i astronomia. Boecio, al segle VI, en el seu tractat sobre la música, la considerava com una de les ciències que permetia arribar a la saviesa.

Física i matemàtiques, juntament amb la creativitat i l’ex-periència artística, constitueixen els fonaments sobre els quals s’aixeca la construcció musical. No fan falta gaires esforços per veure-hi punts de confluència amb l’engi-nyeria, on física, matemàtiques i altres ciències i disci-plines s’apliquen amb la professionalitat (experiència) i creativitat de l’enginyer per construir el que anomenem obres d’enginyeria, ja siguin edificis, instal·lacions, pro-cessos tècnics o de gestió, infraestructures i altres.

Noms com Taylor, Bernouilli, Eurler, D’Alembert, Fouri-er... no ens són, en absolut, aliens, als enginyers. Ells van

formular molts dels principis i les lleis sobre les quals ens hem basat en les nostres activitats d’enginyers. I, en particular, van estudiar, fa més de dos segles, la teoria del so. Així, Fourier va explicar el diferent so que per a la mateixa nota produeixen els diferents instruments, entenent que els harmònics que cada un produeix, i que se sumen a l’ona fonamental, són també diferents. Per tant, es podria arribar a descompondre el so d’una orquestra sencera en simples corbes sinusoïdals de les notes fonamentals i dels harmònics de cada instrument particular.

El so són ones de pressió que transmet un medi (l’aire, en el nostre cas) quan se sotmet un material elàstic a for-ces que el fan vibrar. Però també és física la construcció d’instruments musicals, la reverberació de l’ambient on es produeix el so, l’afinament dels instruments... I per-què no, el disseny, la construcció i la manipulació de les eines informàtiques i electròniques avui disponibles per crear-la, reproduir-la i distribuir-la, i que han donat llum a l’enginyeria del so. Deixarem de banda aquests darrers aspectes instrumentals per centrar-nos específicament en la composició musical.

22 231 Va començar els estudis a l’Escola de Barcelona, però la seva profunda inclinació artística el va empènyer a dedicar-se en exclusiva a l’art.

24 2524 25

investigació investigació

Recordem alguns dels aspectes bàsics del so:

Intensitat: és l’amplitud de les ones. Depèn de la força amb què són produïdes (dB).To: és l’alçada dels sons. Depèn del nombre de vibraci-ons per segon, és a dir, la freqüència.Timbre: és la forma vibratòria de l’ona sonora vincu-lada al tipus d’instrument i que defineix la qualitat del so. La nota que dóna cada instrument és la combina-ció d’una sinusoïdal pura i altres ones de freqüència di-ferent, que és el que explica per què cada nota sona de manera diferent segons l’instrument que la produeix.

La freqüència del so produït per una corda és directament proporcional a l’arrel quadrada de la tensió a què està sotmesa, i inversament proporcional a la seva longitud i a l’arrel quadrada de la seva densitat i secció. En el cas dels sons produïts per tubs, la seva freqüència és directament proporcional a la velocitat de propagació de l’ona sonora i inversament proporcional a la seva longitud.

Les notes de l’escala musical (8 sons diferents, les notes d’una octava) corresponen a diferents longituds de corda (o de la situació dels orificis d’un tub) i emeten vibracions a diferents freqüències, que són independents del tipus d’objecte vibratori o instrument. Per a l’octava central, aquestes freqüències van des de 261 fins a 492,7 hertz.

La figura següent mostra un fragment de teclat de piano i les notes (en notació habitual, a la segona columna) i les freqüències (Hz) corresponents.

Dividint la corda (o els forats d’un tub) en parts més peti-tes es produeixen diversos sons:

Les relacions entre aquestes notes (els tons de l’escala musical) compleixen les fórmules de la mitjana aritmè-tica [c= (a+b)/2], de la mitjana geomètrica [a/b = b/c] i de la mitjana harmònica [c= 2ab/(a+b)]. La relació de freqüències entre dos sons distanciats 5 tons (relació de quinta) és 2/3, que equival a una longitud de corda de 2/3 respecte a la inicial; una relació de quarta és de 4/3, que equival a una longitud de corda d’1/4 respecte a l’original, i el d’octava, de 2/1. La relació entre dos tons successius és 9/8. Implícites en la música hi ha relacions i estructures matemàtiques que la nostra oïda percep d’una manera particular, diferent del simple soroll, d’una manera que el cervell entén i que li resulta gratificant i estimulant.

Però les relacions amb les matemàtiques no s’acaben aquí. La sèrie de Fibonacci (1,2,3,5,8,...), que reflecteix una gran quantitat de fenòmens naturals, també està present en la música, com en el cas de Bartók, que va construir algunes composicions basant-se en unitats temàtiques i frases que segueixen aquesta progressió en lloc dels clàssics vuit compassos per frase. Per la seva part, a més de Bartók, Schubert, Debussy, Mozart..., van compondre obres estructurades en unitats formals que es relacionen amb el nombre àuric, de manera conscient o inconscient (la sèrie de Fibonacci també està relacionada amb el nom-bre àuric, ja que el quocient entre un número de la sèrie (n+1) i n, dóna pràcticament el valor àuric: 1,6180339...).Compondre, com construir o projectar, és ordenar els di-ferents elements per produir un resultat determinat, que en el cas de la música serà transmetre emocions, expres-sar en sons no vocals allò que podríem explicar cantant o parlant. I aquesta ordenació ha d’estar referenciada amb les regles musicals de l’harmonia (bé, hi ha hagut i hi ha moviments “avantguardistes” que prescindeixen de mol-tes d’aquestes regles per cercar la innovació en l’àmbit musical, amb millor o pitjor fortuna), que, com hem vist, tenen una base matemàtica, a més de musical. El “proce-diment” constructiu de la música, a més de la inspiració del creador i la seva sensibilitat innovadora, té una part de mètode tan important com tot l’esmentat anteriorment. Saber construir implica el coneixement no solament de les eines bàsiques, com ara l’harmonia, el contrapunt, la instrumentació, etc., sinó quelcom més: és saber utilitzar aquestes eines.

És precisament aquesta part de metodologia i regles que té la composició la que explica la creixent utilització dels ordinadors per a la composició semiautomàtica d’obres musicals. És clar que els resultats pateixen per la manca de la component més creativa i sensible de l’artista, però és, en qualsevol cas, una possible eina d’ajuda, de diver-sió o, per què no, de creació. Existeixen múltiples progra-maris, des dels més senzills fins als més professionals, que donen unes capacitats d’experimentació cada vegada més sorprenents. Actualment els més interessants són els que faciliten el que s’anomena “composició evolutiva”, basada en els algoritmes genètics. Els algoritmes genè-tics són mètodes adaptatius que poden usar-se per re-soldre problemes d’optimització de solucions. Estan ba-sats en la teoria de l’evolució, i la idea bàsica és generar, a partir d’una població inicial coneguda (cançons, grups de sons, motius melòdics...) que es fa evolucionar de ma-nera iterativa conforme a les regles de reproducció de les espècies, de manera que s’obtingui uns individus o una població final amb característiques òptimes respecte a l’objectiu. L’ús de la tecnologia digital no es limita ja, per tant, a la transformació, emmagatzematge, distribució i reproducció digital de la música, sinó que avancem per

diverses vies a uns nivells que ens faran més comprensiu el significat de la música.

Si en la música trobem les matemàtiques, també tro-bem música en els números. Un dels matemàtics més importants en les actuals ciències matemàtiques, Rie-mann, autor de l’anomenada “conjectura de Riemann” (teoria encara pendent de demostració), va estudiar el comportament dels nombres pri-mers aplicant les funcions trigono-mètriques de Fourier, analitzant la seva distribució, en principi caòtica, a llarg de la sèrie infinita de nombres, i va concloure (conjecturar) que cada nombre primer, si els representés-sim gràficament en un espai eulerià, ocupa un punt en una recta infinita d’aquest espai, cadascun represen-table mitjançant una onda sinusoïdal i que produeix quelcom similar a un so harmònic pur (expressable per ones sinusoïdals) que els identifica i caracteritza. És a dir, amb els nombres primers es podria compondre una música orquestral.

La música ajuda a la innovació, a la concentració i els de-talls, a la comprensió. No és en absolut aliena al tempe-rament i qualitats humanes i tècniques. Una composició musical requereix, com ho fa un projecte d’enginyeria, definir un pla, amb els seus objectius, definició de mit-jans, desenvolupament, prova i millora, etc. Si l’engi-nyeria és l’aplicació de bases científiques i tècniques a la consecució d’objectius concrets, la música és l’aplicació

dels sons, d’acord amb el conjunt de regles i lleis que re-geixen la física del fenomen i la percepció humana dels sons, per tal d’expressar un discurs i uns sentiments, que són la seva finalitat. Les regles de la construcció musical, complexes, ajuden, com ho fan els axiomes i els càlculs en l’enginyeria, a assegurar que la “construcció” serà cor-recta, agradarà i aguantarà. Una peça musical és l’equi-valent a un procés, en què el producte és un discurs so-

nor, diàleg i descripció. Cal dissenyar bé el procés, calcular-lo, ajustar-lo a les lleis i als principis de la conducció mu-sical. Això sona molt proper a la nostra estructura mental d’enginyers.

Com més coneixement tenim d’una matèria, més i més intens és el gaudi que en podem extreure. Comprendre alguns dels elements de la música, la seva harmonia, les seves regles, el seu

comportament “matemàtic”, així com poder copsar el seu missatge o contingut, entenent l’estructura d’una composició, és a dir, els seus elements motivadors, fra-ses, tonalitats i, especialment, la seva evolució al llarg de l’obra, ser capaç d’entreveure-hi, més enllà de sen-sacions auditives agradables, un projecte materialitzat en expressió musical, augmenta la satisfacció íntima que la música és capaç de produir. Només per això val la pena d’observar el fenomen musical des d’un angle més sofisticat que el de ser simplement receptors de sensacions auditives, des d’un posicionament més analític, que la nostra condició d’enginyers segur que ens facilita. z

Do (L)Fa (3/4 de L)Sol (2/3 de L)DO (1/2 L)

longitud L

z Les regles de la construcció musical, complexes, ajuden, com ho fan els axiomes i els càlculs en l’enginyeria, a assegurar que la “construcció” serà

correcta, agradarà i aguantarà z

D’INDY Vicent. Cours de composition musicale. París: Durand & Cia., 1909.GONZÁLEZ DAVILA. Contribución de las matemáticas a la teoría del sonido. Document.

TOMASINI, Maria Cecilia. Fundamento matemático de la escala musical y sus raíces pitagóricas. Document.MARTÍN GARCÍA, Víctor. Relaciones entre la música y las matemáticas. http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/

trabajos_06_07/io5/public_html/p6.htmlDU SAUTOY, Marcus. La música de los números primos. Barcelona: Ed. Acantilado, 2007.

z Física i matemàtiques, juntament amb la

creativitat i l’experiència artística, constitueixen els fonaments sobre els quals

s’aixeca la construcció musical z

26 2726 27

exposició exposició

CaixaForum Lleida

INVENTSIdees que canvien vides

La incubadora Embrace, dissenyada per estudiants de la Universitat de

Stanford (EUA), és portàtil, no neces-sita electricitat per funcionar i és ba-

rata: costa 25 dòlars, en comptes dels 15.000 d’una incubadora normal. Manté una temperatura constant

de 37 graus durant sis hores gràcies a unes pastilles de cera que poden

escalfar-se a l’estufa. © Embrace

28 2928

exposicióexposició

Al món viuen més de 7.000 milions de persones, però la majoria dels esforços de les empreses van dirigits a invents exclusius pensats per al 10% de la pobla-ció, la que té més poder adquisitiu per comprar-los i

les necessitats bàsiques cobertes.

Mentrestant, enginyers, estudiants, cooperants i emprene-dors d’arreu del món dissenyen artefactes innovadors per millorar l’accés a l’aigua, l’energia, la salut o les tecnologies de la informació per a aquells que més ho necessiten, per als 4.000 milions de persones que viuen amb menys de 8 dòlars al dia.

Aquestes iniciatives, dutes a terme sense ànim de lucre, propor-cionen solucions per a les poblacions més vulnerables dels pa-ïsos en desenvolupament, ajuden les economies més pobres, redueixen al mínim l’impacte ambiental, augment la inclusió social, milloren l’atenció sanitària i fins i tot, salven vides. Són petits enginys que resulten clau per pal·liar greus problemes ecològics, socials i econòmics.

L’exposició Invents. Idees que canvien vides mostra com solu-cions innovadores, econòmiques i senzilles poden ajudar a mi-llorar les vides de milers de persones. Concretament, la mostra reuneix una selecció dels invents més revolucionaris aplicats a països de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina i ofereix al visitant el seus prototips i les seves grans petites històries. z

L’ampolla solar, dissenyada per estudiants de l’Institut

Tecnològic de Massachusetts (EUA) i distribuïda pel filipí

Illac Díaz a través de la Fun-dació My Shelter, es col·loca

en un forat al sostre i projecta la llum del sol cap a l’interior.

Il·lumina com una bombeta de 60 watts. © MyShelter

Foundation

La cadira Mekong, dissenyada per un equip jesuïta que treba-

lla a Cambodja i que compta amb l’espanyol Kike Figaredo,

es construeix localment com a part d’un programa d’inserció sociolaboral de persones amb

discapacitats. És molt resistent, s’elabora amb materials locals accessibles per a tothom i les seves rodes de bicicleta facili-ten recórrer camins irregulars.

Es fabriquen de manera perso-nalitzada, adaptades a les ca-

racterístiques de la discapacitat de cada persona. © SAUCE ONG

Comissariada per José María Medina, director de Prosalus i expresident de la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament

30 31

exposició exposició

30 31

La nevera del desert, dissenyada pel professor nigerià Mohammed Bah Abba, es fabrica amb dues olles de fang i permet conservar el menjar fresc durant setmanes. Redueix el malbaratament d’aliments i evita malalties causades pel consum de menjar en mal

estat. Es pot fabricar per poc més d’un euro. © Rolex Awards Roland Bertelsen

Les bicimàquines es construeixen amb bicicletes reciclades i no necessiten elec-tricitat per funci-onar. Només cal posar-se a pe-dalar! Permeten estalviar molt de temps i esforç i incrementen la productivitat. © Maya Pedal

L’Hippo Roller permet transportar en un sol cop 90 litres d’aigua amb un esforç mínim. Dos sud-africans, Pettie Petzer i Johan Jonker, el van crear. La producció i el transport són finançats per particulars i empreses,

de manera que les famílies el reben gratuïtament. © Hippo Walter Roller

32 33

opinió opinió

L’Escola Politècnica Superior de la UdL respon als nous reptes de l’enginyeria de

la societat del segle XXI

La nostra societat del segle XXI està experimentant una profunda i rà-pida metamorfosi, provocada principalment per tres factors: la hiper-

connectivitat, l’acceleració tecnològica i la globalització.

Hom té la sensació que tothom ja està hipercon-nectat, però una ullada a les dades demostra que

Internet té una introducció a Euro-pa del 75%, i als països emergents aquesta taxa solament és del 31%.Tot i així, companyies com Google o Ericsson estimen que al voltant del 2020 el 100% de la població mundi-al tindrà accés a Internet. Us podeu imaginar, d’aquí només a cinc anys, com serà aquesta veritable xarxa social mundial? El segon factor de canvi, l’acceleració tecnològica, és difícil de predir on ens portarà en els propers anys. Com ja va fixar Gordon Moore, cofundador d’Intel, al voltant de la dècada dels 60 el creixement tecnològic segueix una tendència exponencial, i això signi-fica que en els propers deu anys po-drem veure canvis equivalents als esdevinguts en tot un segle sencer. Camps com la robòtica, la compu-tació, la nanotecnologia, l’energia,

la sostenibilitat... estan cridats a generar uns canvis inimaginables a hores d’ara. La hiperconnectivitat associada amb l’esmentada accele-ració tecnològica alimenta el tercer factor de canvi: el fenomen de la globalització, que elimina qualse-vol barrera geogràfica i genera un món de competència global, on la persona individual, fent un bon ús de les eines tecnològiques, pot assolir unes altes possibilitats de negoci i d’influència social. Així ma-teix, la irrupció del món emergent (la Xina, Rússia, l’Índia i el Brasil) farà que, en els propers deu anys, milions de nous professionals com-petitius d’aquests països s’incor-porin al mercat mundial amb fam per construir un nou món.

En aquest nou marc mundial, l’en-ginyeria està cridada a tenir-hi un paper cabdal, atesos els principis bàsics que la defineixen. L’objectiu final de l’enginyeria és construir un

món millor, cercant i dissenyant so-lucions imaginatives i sostenibles a partir de l’aplicació dels coneixe-ments de la ciència i la tecnologia que donin resposta als problemes socials. La seva mateixa naturalesa fa que sigui una professió viva, en contínua evolució, que progressa a mesura que avancen la ciència i la tecnologia. Reptes socials com el canvi climàtic, el repartiment dels recursos naturals o la fam requerei-xen solucions singulars, i amb en-giny, que permetin que les prope-res generacions visquin en aquest món que tant estimem. Aquest en-giny serà el que marcarà en la pro-pera dècada el punt d’inflexió entre els professionals preparats i els no preparats per afrontar els nous rep-tes del segle XXI.

En els darrers deu anys, és a dir, en plena crisi econòmica, el mercat ja està reflectint els esmentats cor-rents amb la creació d’un 40% de

z L’objectiu final de l’enginyeria és construir un món millor, cer-cant i dissenyant solucions imaginatives i sostenibles a partir

de l’aplicació dels coneixements de la ciència i la tecnologia que donin resposta als problemes socials z

34 35

opinió opinió

Trets diferencials del Màster en Enginyeria Industrial de l’ EPS

- Doble titulació de màster internacional amb la Cranfield University.- Model d’aprenentatge basat en projectes.- Blocs d’intensificació en mecànica, energia i electrònica.- Assignatures optatives en anglès.- Participació de professionals en la impartició de continguts i seminaris.- Horaris adaptats.- Premi Enginyers al millor treball final de màster.- Sortida en recerca - Beques Inspires + Tesi doctoral.

I per al proper curs..., modalitat de formació dual.

noves empreses dedicades al sector tecnològic, sector que actualment suposa un 8% del PIB espanyol. Tot sembla indicar que aquesta tendèn-cia continuarà en els propers anys, i, de fet, la Unió Europea preveu en els propers cinc anys la creació de 900.000 llocs de treball en l’àmbit tecnològic. Naturalment, aquesta empenta tecnològica es manifes-ta amb un increment de profes-sionals amb perfils d’enginyeria, fet que genera que els titulats de determinades branques de l’engi-nyeria tinguin una taxa d’inserció laboral del 100%. Paradoxalment, la joventut catalana, i, de fet, de la majoria de països occidentals, no veuen l’enginyeria com una apos-ta de futur. Aquest fet es reflecteix en una tendència a la baixa de les dades de matriculació globals de les titulacions universitàries pròpi-es de les enginyeries: el curs 2010-11 es van matricular a Catalunya 54.287 alumnes i van minvar fins als 45.859 el passat curs 2014-15, la qual cosa significa un descens del 16% d’alumnes d’enginyeria en tan sols quatre anys. Òbviament, som davant una gran contradicció soci-al, perquè, d’una banda, la societat occidental requereix, més que mai, de la capacitat de construir de l’en-ginyeria, i, de l’altra, aquesta matei-xa societat és incapaç de motivar i il·lusionar el seu jovent cap a aques-ta apassionant professió.

Davant d’aquests fets, l’enginyeria i el seus ensenyaments associats analitzen el seu entorn i prenen un nou rol a fi d’adaptar-se als nous reptes que la societat li demana. Des de l’Escola Politècnica Superi-or (EPS) de la Universitat de Lleida (UdL) volem capgirar la situació mitjançant la posada en marxa d’un pla estratègic basat en tres pilars: la creació de noves vocacions d’engi-nyeria entre els nens/es de primària i secundària, la internacionalització dels nostres estudis i l’ocupabilitat dels nostres titulats mitjançant la integració de les nostres titulacions a la realitat empresarial del sector.

Per a tots els que ens estimem l’en-ginyeria, no hi pot haver una tasca més agraïda que il·lusionar el nos-tre jovent vers la nostra professió. Des de fa anys, l’EPS, en col·labora-ció amb les institucions de Lleida i amb un gran nombre d’empreses lleidatanes, hem endegat un se-guit d’accions orientades a aquest fi, com, per exemple el Mercat de Tecnologia (12a edició), la competi-ció de robòtica FirstLegoLeague (4a edició) o bé la competició MotoStu-dent (2a edició). Així mateix, aquest curs hem fet un pas endavant amb

la posada en marxa d’un pla pilot amb l’institut La Mitjana de Lleida, on professors d’ambdues institu-cions treballem conjuntament per tal de generar un currículum més atractiu i eficient per als nens i les nenes que vulguin estudiar la bran-ca cientificotecnològica.

La internacionalització dels nostres estudis esdevé una necessitat de primer ordre atesa la globalització esmentada. L’EPS va iniciar, ja fa tres anys, una política de dobles titula-cions internacionals en els àmbits

de grau i màster perquè els nostres estudiants puguin assolir una se-gona titulació, en una universitat estrangera de prestigi, i que alhora sigui complementària de la titula-ció estudiada a la UdL. En aquesta línia, hi ha les dobles titulacions de grau Civil Engineering, amb la VIA University College de Dinamarca; Energy and Environmental Engine-ering, amb NOVIA University Colle-ge de Finlàndia, i la doble titulació de màster amb Computer Science amb l’Institut Teknologi Bandung d’Indonèsia. Destaca també la pos-sibilitat de realitzar un doble màster internacional en conjunció amb el Màster en Enginyeria Industrial a la Cranfield University del Regne Unit. Aquesta política de dobles titulaci-ons, juntament amb la potenciació de les tradicionals estades Erasmus, ha permès que, en els darrers cinc

anys, hàgim doblat el nombre d’es-tudiants de mobilitat.

La tercera branca del nostre pla estra-tègic cerca la complicitat de les em-preses del nostre entorn. En aquesta línia, l’EPS ja en va ser pionera a esca-la estatal l’any 1997, quan va iniciar els seus estudis d’Enginyeria Tècnica Industrial Mecànica, amb l’assigna-tura Pràctiques tutelades en empresa, obligatòria, fet que a hores d’ara s’ha estès a tots els ensenyaments de la UdL. Aquest curs hem fet un gran pas endavant posant en marxa la primera titulació oficial de formació dual en l’àmbit de les enginyeries, on els nos-tres estudiants del Màster en Engi-nyeria Informàtica compaginaran els seus estudis a la universitat amb una formació remunerada a l’empresa; metodologia que, atès l’èxit de la con-vocatòria, volem estendre al Màster

z La Unió Europea preveu en els propers cinc anys la creació de 900.000 llocs de

treball en l’àmbit tecnològic z

en Enginyeria Industrial de la nostra Escola.

L’assoliment de les esmentades fites per part de l’EPS permetrà que els nostres futurs enginyers de l’EPS es-tiguin preparats per afrontar aquest nou univers d’oportunitats i de rep-tes que s’està generant i que l’engi-nyeria no pot desaprofitar.

Per aquest motiu, l’EPS va ser la pri-mera a Catalunya a engegar el Màster en Enginyeria Industrial el curs 2010-2011. Durant aquests anys, l’EPS ha fet un gran esforç per millorar encara més la titulació, seguint amb la seva política de millora continuada per a l’excel·lència. Resultat d’aquesta bona feina ha estat l’elevat interès que sus-cita el màster a la zona d’influència de Lleida, que cobreix amb escreix les places ofertes aquest curs. z

z Aquest curs els nostres estudiants del Màster en Engi-nyeria Informàtica compaginaran els seus estudis a la uni-

versitat amb una formació remunerada a l’empresa z

36 3737

activitats activitats

PRESENTACIÓ AVANÇ DEL POUM 2015

La Sala d’Actes va acollir la presen-tació de l’Avanç del Nou Pla d’Or-denació Urbanística Municipal de Lleida 2015 (POUM). El va presen-tar Fèlix Larrosa, tinent d’alcalde i regidor d‘Urbanisme. L’exposició del contingut va anar a càrrec de Joan Blanch, coordinador tècnic d’Urbanisme de l’Ajuntament de Lleida.

El nou POUM proposa noves actu-acions per millorar les rondes amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat més verda i potenciar el pas del riu Segre per la ciutat per convertir-lo en eix vertebrador dins de l’aposta per desenvolupar més la capitalitat de Lleida.

JORNADA SOBRE LA TARIFA ELÈCTRICA

La jornada la va presentar el president de la De-marcació, Joaquim Llop.

Es van tractar temes com l’organització del mer-cat elèctric, els costos del sistema elèctric i les diferents opcions del consumidor, entre altres qüestions relacionades amb el consumidor.

En la jornada van participar comercialitzadors d’energia elèctrica que van exposar els temes tractats davant grans i mitjans consumidors.

L’exposició va a anar a càrrec de representans d’Atlas Energia Comercial SL, Elèctrica Serosen-se, Gas Natural Fenosa i Endesa Energia.

Des de principis de setembre, Caixa d’Enginyers, en la seva delegació de Lleida, ha ampliat les instal·lacions. La caixa està ubicada als baixos de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Enginyers Industrials.

La Caixa d’Enginyers és una cooperativa de crèdit amb una clara vocació de servei i atenció personalitzada. Està disposada sempre a trobar solu-cions als projectes que se’ls presenta amb l’objectiu de donar-hi suport per arribar a l’èxit. També facilita avantatges als joves que volen estudiar a l’estranger.

Aquest són els productes i serveis que facilita: estalvi i vida, comptes i dipòsits, fons d’inversió, hipoteques, plans de pensions, pla de previsió d’assegurances, targetes, telènginyer, borsa i banca personal.

Ampliació a la Caixa d’Enginyers de Lleida

Josep M. Baltasar, director, i Laura Gonzàlez, gerent de comptes.

38 39

vida social

Joan Estany, director del Patronat Fundació UdL

Joan Estany, el nou director del Patronat Fundació UdL, és va reunir amb el president de la Demarcació, Joaquim Llop, per presentar els nous objectius de la ciutat.

Les principals qüestions tractades van ser la continuïtat de la promoció i el desenvolupament de les relacions entre la universitat i l’entorn socioeconòmic i cultural que fomenti la recerca científica, humanística i tècnica.

activitats

El president del Grup Taurus, Ramon Térmens, va pronunciar una conferència amb el títol Com viure d’allò que t’agrada fer! Térmens va relatar la seva experiència dels 44 anys de la seva carrera professional. Va dir que “treballar no és un càstig diví, si fas allò que t’agrada”. La xerrada anava dirigida als estudiants del Grau d’Enginyeria de l’Escola Politècnica Superior.

En l’organizació va participar també l’Associa-ció d’Antics Alumnes i Amics de la UdL, xerra-da inclosa dins del projecte Mentoring Alumni UdL- EPS.

NOVA EDICIÓ DEL BUTLLETÍ DE L’ENERGIA A LLEIDA

La Demarcació de Lleida del Col·legi d’Enginyers In-dustrial va publicar un nou butlletí digital que recollia diversos articles publicats a la premsa de Mariano Mar-zo, així com una informa-ció sobre el Mix Energètic del 2014.

FORO NUCLEAR

L’entitat Foro Nuclear el Centre de Recursos Pedagògics del Segrià i la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Enginyers van organitzar un cicle de Xerrades sota el títol Alternatives energètiques o energies alternatives.

El programa incloïa una visita als treballs del desmantellament de la central nuclear de Vandellós I.

C/ JOAN TOUS, 1, LOCAL 3 - 25300 TÀRREGA (LLEIDA) - TEL.: 973 50 17 02 - A. E.: tecnur@tecnur.com - www.tecnur.com

CONFERÈNCIA DE L’ENGINYER RAMON TÉRMENS

REUNIÓ AMB EL PATRONAT I LA FUNDACIÓ UdL

40 4141

vida social

40

Vida social

DIADA DE SANT JOSEP

Amb motiu de la festivitat del nostre patró, Sant Josep, la Demarcació va organitzar una visita als Vilars d’Arbeca, conjunt arqueològic de la primera edat de ferro i la cultura ibèrica.

Una vegada acabada la visita els assistents es van traslladar al restaurant Masia de les Garrigues, de les Borges Blanques, per acabar la jornada de convivència amb un bon dinar.

La quinzena edició d’aquest torneig es va se celebrar a Raimat el dia 19 de setembre amb la participació de 126 jugadors entre socis del club i convidats del Col·legi d’Enginyers de la demarcació de Lleida.

El torneig es va disputar sota la modalitat stableford individual, en les categories handicap i scratch i sè-nior, amb premis especials a tots els pars 3 i el drive més llarg al forat 5. Malgrat la dificultat que presen-taven les banderes, es van aconseguir molt bons re-sultats.

El repartiment de premis va ser presidit pel president del Col·legi d’Enginyers de la Demarcació de Lleida, Joaquim Llop; el president del Club, José Ramón Ga-bas; el Sr. Jordi Sanjuan i l’organitzador del torneig, el Sr. Guillem Boira.

JUAN JOSÉ GRIÑÓ I NATALIA BARRABÉS VENCEN A L’OPEN ENGINYERS

Hcp. masculí1r. Juan José Griño | 40 p.2n. Ramon Jardí | 38 p.

Hcp. femenina1a. Natalia Barrabés | 38 p.2a. Xus Boira | 35 p.

Scratch general1r. Park Char Sun | 33 p.

Sènior Hcp.1r. Josep M. Pena | 36 p.

Premi Mútua d’Enginyers Industrial Hcp.

1r. Sebastià Espinet | 35 p.2n. Joaquim Llop | 30 p.

CLASSIFICACIONS

Drive més llarg forat 5Homes | José Mª SolísDones | Cristina Sans

Bola més properaForat 4 | Park Char Sun (1,70 m)Forat 6 | Josep M. Pena (1,68 m)Forat 13 | Joan Griñó (2,33 m)Forat 17 | Joel Girbau (4,57 m)

42 43

vida social

42

SOPAR D’ESTIU. CAMPIONATS DE TENNIS I PÀDEL

El tradicional Sopar d’Estiu al Club Tennis Lleida va acollir també el lliurament dels premis de la XXX edició del Campionat de Tennis i del VI Torneig de Pàdel.

1r premi padel

1r premi individual tennis

1r premi dobles tennis 2n premi dobles padel

XXX CAMPIONAT DE TENNIS INDIVIDUAL Primer Guillem BoiraSegon Eloi CalderóTercer Jordi Guimet

DOBLES Primers Carmerlo Serrano-Xavier DuranSegons Josep Sans-Jordi MasipTercers Jordi Gasulla-Eloi Calderó

VI TORNEIG DE PÀDELPrimers Josep V. Marin - Jesús MarinSegons Miquel Latorre-M. LatorreTercers Cristian Riera-Josep Baltasar

Entitats col·laboradores: Ajuntament de Lleida, Ekke, La Gravera, Banc Sabadell, Endesa, Nufri, Romero Polo-Ilnet, San Miguel, Sorigué, Valisa-Rodamilans

ENGINYERS INDUSTRIALS-DEMARCACIÓ DE LLEIDA

44