projecte final de grau planta de producció d’anhídrid ftàlic6.2.1. gestió ambiental de la...

2018

Bellatera,Febrerde2018

Tutora:MªEugeniaSuárezOjedaCarmenGarciaNavasEmmaJohanaMesaQuiñonesVictorRuizGuijarroKarenVelertCastro

Plantadeproducciód’AnhídridFtàlic

Projectefinaldegrau

2018

Bellatera,Febrerde2018

MediAmbientCapítol6

Capítol6.Mediambient

Pàgina1de45

ÍNDEX

6.1. Introducció.........................................................................................................................36.1.1. Laindústriaquímicail’impactealmediambient......................................................3

6.2. Gestióambiental..............................................................................................................56.2.1. Gestióambientaldelaplanta............................................................................................56.2.2. Políticaambientaldelaplanta.........................................................................................56.2.3. Responsabilitatsocialdel’empresa...............................................................................66.2.3.1. SistemadeGestióAmbiental(SGMA):RegistreEMAS....................................................7

6.3. Legislacióinormativa....................................................................................................96.3.1. Legislacióaplicable..............................................................................................................96.3.1.1. Legislacióreferidaalacontaminacióatmosfèrica............................................................96.3.1.2. Legislacióreferidaalsefluentslíquids................................................................................116.3.1.3. Legislacióreferidaalsresidussòlids...................................................................................126.3.1.4. Legislacióreferidaalacontaminacióacústica................................................................146.3.1.5. Legislacióreferidaalacontaminaciólumínica...............................................................15

6.3.2. Normativaaplicable...........................................................................................................166.3.2.1. Territoricatalà..............................................................................................................................166.3.2.2. Territoriestatal.............................................................................................................................166.3.2.3. Territorieuropeu.........................................................................................................................17

6.3.3. Límitsd’emissions..............................................................................................................196.3.3.1. Límitsd’efluentsgasosos..........................................................................................................196.3.3.2. Límitsd’efluentslíquids............................................................................................................196.3.3.3. Límitsderesidussòlids.............................................................................................................21

6.4. Avaluaciódel’impacteambiental...........................................................................226.4.1. Identificacióivaloraciód’impactes..............................................................................236.4.2. Emissionsatmosfèriques..................................................................................................236.4.2.1. Tractamentdelesemissionsgasoses..................................................................................28Mètodesperal’eliminaciódeCO2............................................................................................................29Tractamentescollit..........................................................................................................................................30

6.4.3. Emissionslíquides..............................................................................................................316.4.3.1. Tractamentdelesemissionslíquides.................................................................................34

6.4.4. Residussòlids.......................................................................................................................356.4.4.1. Tractamentdelsresidussòlids...............................................................................................37

6.4.5. Contaminacióacústica.......................................................................................................386.4.5.1. Tractamentdelacontaminacióacústica............................................................................39

6.4.6. Contaminaciólumínica......................................................................................................396.4.6.1. Tractamentdelacontaminaciólumínica...........................................................................42

6.5. Bibliografia......................................................................................................................44


Pàgina2de45


Pàgina3de45

6.1. Introducció

6.1.1. Laindústriaquímicail’impactealmediambientS’enténpermediambientl’entornd’allòqueensenvoltaiqueafectaicondicionalescircumstàncies de vida de les persones o la societat. Comprèn el conjunt de valorsnaturals,així comelconjuntdesistemes físics ibiològicsque integren labiosfera,amésdelsvalorssocialsiculturals.L’impacteambientalésl’efectequeprodueixunadeterminadaaccióhumanasobreelmediambient.La contaminació és, per definició, l’alteració de les propietats d’un medi per laincorporaciódepertorbacionsquemodifiquen l’estructura i funciódelsecosistemesafectats.Aplicatalmediambient,es tractaprincipalmentde l’addiciódesubstànciescontaminants que alteren les característiques prèvies d’aquest medi, procedentsgeneralmentdel’activitatindustrial.La indústria química és un dels sectorsmés contaminants, alterant la puresa o lescondicions normals del medi ambient amb les diferents emissions de substànciescontaminants o nocives degut al gran número d’empreses i fàbriques existents. Noobstant,laindústriaquímicatambécontribueixal’augmentdelaqualitatdevidadelasocietat.Ésperaixòque s’handemillorarelsprocessos,buscantnovesalternativesquesiguinmésrespectuosesambelmediambientpertald’eliminaroreduiraquestimpacteambiental.Elsobjectiusprincipalssónpreveniriminimitzarlaformaciódecontaminantsi,sinoéspossible,tractar-losperevitarqueaquestspuguintenirunimpactenegatiusobreelmediambient.D’aquestaideadeconscienciaciósorgeixlaregladeles“treserres”,queconsisteix en:Reduir,Reciclar iReutilitzar. Espot aplicar a la política ambiental del’empresadelamanerasegüent:

- Reduir el consumdematèries primeres i energia alhora que la generació deresidus.

- Reutilitzar els residus generats com a matèria primera, sempre que siguipossible,tantadiferentssectorsdelafàbricacomvenent-laaaltresempresescomasubproducte.


Pàgina4de45

- Reciclar els residus que no s’hagin pogut reutilitzar per tal d’elaborar nousproductes.

Elsresidusquenos’haginpogutreciclaroreutilitzarhaurandesertractatsdemaneraqueacompleixinelslímitsd’emissióabansdeserabocats,pertaldemantenirlacurairespectepelmediambient.AquestaposturatambéesveudefinidaperlaJerarquiadegestióderesidus,definidaper la Directiva 2008/98/CE, per la qual els Estats membres han d’adoptar lesmesurespertractarelsresidusamblasegüentjerarquiadeprioritats:

D’aquestamanera,esdefineixlaprioritatdegestióderesiduscomlasegüent:encasde no poder evitar-se, reduir-se o minimitzar la seva generació, a més de tampocpoder-sereutilitzaroreciclar,abansdeprocediralasevaeliminacióotractament,espotoptarperavaloritzar-lomaterialoenergèticament.Peralareutilitzacióovaloritzaciómaterial,espotvendrealaBorsadeSubproducteshttp://www.subproductes.com/

LagestióexternadelresiduesduatermemitjançantelRegistreGeneraldeGestorsdeResidus de Catalunya, pel qual s’escull una empresa gestora i es tramita ladocumentacióiadministraciónecessàriaonesdefineixelresidu,larecollidaitipusdetractamentacordat.


Pàgina5de45

6.2. Gestióambiental

6.2.1. GestióambientaldelaplantaL’objectiudelaplantaquímicadissenyadaéslaproducciód’anhídridftàlicapartirdel’oxidació d’orto-xilè. D’aquesta reacció s’obtenen una sèrie de subproductes quehauran de ser correctament gestionats, com ara reutilitzant-los o si no tractant-losabansdeserabocatssinoacompleixenelslímitsd’emissió.Aquestssónelsòxidsdecarboni,elnitrogenil’àcidmaleic.LaplantaestaràvinculadaalreglamentPRTR(PollutanReleaseandTransferRegister),que consisteix en un registre d’emissions i transferència de contaminats que es vaestabliradiversospaïsosdesprésdelDesastredeBhopalde1984,quelluitapeldretaconèixerdelescomunitatsitreballadorssobrelessubstànciesquímiquestòxiques.Segonsaquestsreglament,tantelproductecomelsubproductequedaranclassificatsmitjançant la llei 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de lacontaminació, annex I, capítol I, categoria 4.1. Instal·lacions químiques per a lafabricacióaescalaindustrialmitjançanttransformacióquímica,deproductesquímicsorgànicsdebase,enparticular4.1.b.)hidrocarbursoxigenats.L’autorització ambiental s’haurà de sol·licitar a l’administració corresponent: al’Oficina de Gestió Ambiental Unificada a Barcelona (OGAU), que té com a funcionsprincipalrevisarlessol·licitudsd’autoritzacióambiental,avaluarelsresultatsd’actesd’inspecció i emetre informes relatius a les afeccions ambientals de les activitatsindustrials. D’aquesta manera s’assegura el compliment de les lleis ambientals i laprevencióireducciódetoteslespossiblesemissionscontaminants.

6.2.2. PolíticaambientaldelaplantaL’empresa adoptarà una postura compromesa amb el medi ambient, amb undesenvolupament sostenible tot mitjançant la implantació d’un sistema de gestióambientalsegonselestàndardinternacionalISO14001.La norma ISO14001 especifica tots els requisits que ha d’acomplir un Sistema deGestió Ambiental per què sigui viable i eficaç, els quals es troben inclosos dinsl’apartatdelanorma.


Pàgina6de45

Lapolíticaambientalhad’expressarelseucompromísdel’organitzacióambelmediambiententrespuntsfonamentals:

- La millora continua del procés mitjançant un sistema de gestió ambientaladequatalaplanta

- Laprevencióicontroldelacontaminacióil’impactemediambiental,fentúsdelesmillorspràctiques(MTD)

- El compromís d’acomplir la legislació ambiental aplicable i d’altres requisitsrelacionatsamblareducciódel’impacteambientaldelprocés

Lapolíticaambientalhadeserunadeclaracióbreu,públicaidocumentadaenlaquel’empresa exposa les seves intencions amb elmedi ambient. Ha de ser firmada perl’altadirecció.La nostra empresa s’acollirà al programa “Responsible Care”. És un programa quereculllainiciativaglobalivoluntàriadelsectorquímicperalamilloracontínuadelaseguretat, salut i protecció del medi ambient en totes les operacions, d’acord alsprincipisdedesenvolupamentsostenibleilaresponsabilitatsocialempresarial.És unprogramagestionat per FEIQUEque es va implantar aEspanya famésde22anysiactualments’aplicaa60païsosatotelmón.Constitueix una visió integradora del legítim desenvolupament de l’activitatproductivadelesempresesquímiquesjuntamentalacontribuciód’aquestaindústriaalbenestarsocialialdesenvolupamentsostenible,profunditzantentoteslesàreesdelaresponsabilitatsocial.

6.2.3. Responsabilitatsocialdel’empresaLaresponsabilitatsocialdel’empresa(RSE)consisteixenassolirunmodeldegestióempresarial compromès de manera activa amb la millora social, econòmica iambiental.Pertant,l’empresahadedemostrarunapreocupacióperl’efectequetenenlessevesactivitatssobreelmediambientilaqualitatdevidadelsseusempleats,nonomés limitar-se a generar productes útils i acomplir la normativa, que ja és unaobligació de l’empresa, sinó demostrar una contribució activa a les milloressocioambientals.


Pàgina7de45

Amés,unaactitudcompromesaperpartdel’empresaambelmediambientidiferentsaccionssocialsajudatambéamillorarlarelacióamblesadministracionsilaimatgedel’empresa,millorantaixílasevasituaciócompetitivaivalorativa.Segons la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, deResponsabilitat Mediambiental, s’hainstauratunrègimadministratiudecaràcterobjectiueil·limitat,basatenelsprincipisde“prevenciódedanys”ideque“quicontamina,paga”.Aquesta Llei estableix unnou règimde reparació de danysmediambientals d’acordamb el qual els operador que ocasionin danys als recursos naturals o amenacinocasionar-los, han d’adoptar mesures necessàries per prevenir-los o, quan s’hagiproduït, limitar-lo e impedir majors danys mediambientals, així com retornar elsrecursosnaturalsdanyatsalestatenqueestrobavenprèviament.Elsrecursosnaturalsprotegitsperaquestalleisónelsrecollitspelconceptededanymediambiental, és a dir: danys a les aigües, sòl, ribera de mar i ries; danys a lesespèciesdelafloraifaunasilvestrespresentspermanentotemporalmentaEspanya,aixícomelshàbitatsdetoteslesespeciessilvestresautòctones.La responsabilitat socialde l’empresa (RSE)espotassolirmitjançant la implantaciód’un sistema de gestió mediambiental (SGMA), que proporcionarà un mètodeestructuratpercontrolarelsriscosimillorarelseucomportamentmediambiental.Amés,permetràlareducciódecostos,millorantaixílacompetitivitatdel’empresa.

6.2.3.1. SistemadeGestióAmbiental(SGMA):RegistreEMASL’adopciód’unSGMAésvoluntària,però,totiaixí,començaaconsiderar-senecessàriais’estàestenentagrannombred’organitzacions isectorsdegutaqueténombrososavantatges,entred’ellslamilloradelaimatgedel’empresai lareduccióderecursosutilitzatsivolumderesidusgenerats.Amésd’aquestestalvidecostosimilloradelaimatge,tambéajudaaassegurarelcomplimentdelalegislacióimilloralesrelacionsambl’administracióalhoraqueaugmentalamotivaciódelsempleats.Totaixòconclouenunmajorrendimentdel’activitatimillorescompetitives.Laimplantaciód’unSGMAespotfersensesol·licitarcapreconeixementextern(opciómenys utilitzada) o seguint una normativa existent. Les normes actualment vigentssónlaISO140001:2015obélesEMASdelreglamentCENº1221/2009.


Pàgina8de45

Ambdóssistemessóncomplementaris,pertant,espodràobtenirlaverificacióEMAStenintlacertificacióISOacomplintunsrequisitsaddicionals.El registre EMAS és una eina voluntària dissenyada per la Comissió Europea per lainscripcióireconeixementpúblicdelesempresesquetinguinimplantatunsistemadegestió ambiental. Les organitzacions reconegudes per l’EMAS tenen una políticaambientaldefinida,fanúsd’unSGMAidonencompteperiòdicamentdelfuncionamentd’aquestsistema.D’acordambaixò,elspassosques’handeseguirperadherir-sealEMASsón:

1. Realitzarundiagnòsticmediambientaldel’empresa.Ésnecessaricomprovarelgraud’acomplimentdelalegislacióambientalvigentdel’empresa.

2. Avaluar de quina forma afecta al medi ambient les activitats de l’empresa(impactes produïts pels processos de fabricació, productes o serveis quepresti).

3. Elaborarunadeclaracióambientalonesmostriquel’empresahaimplantatunsistemadegestióambientalperminimitzarelsseusimpactesambientals.

4. Validar la declaració ambiental per un auditor independent (definits comelsverificadorsambientals).

5. Presentar aquesta declaració ambiental validada pel verificador davant del’Administració Pública competent per, si està tot conforme, registrar-se a labasededadesdelRegistreEMASEuropeu.

Els3primerspassoscorresponenalaimplantaciód’unSistemadeGestióAmbiental(obligatoris)mentrequeelsdosúltimssónvoluntarisperadherir-sealregistreEMAS.Desdel’aprovaciódelprimerReglamentEMAS,quevapermetrequelesempresesdelsector industrial s’adherissin, s’ha comprovat l’eficàcia d’aquest sistema amb lamilloradelcomportamentambientaldelesorganitzacionsquel’hanimplantat.


Pàgina9de45

6.3. Legislacióinormativa

6.3.1. Legislacióaplicable

6.3.1.1. Legislacióreferidaalacontaminacióatmosfèrica

• Llei22/1983,de21denovembre,deprotecciódel’ambientatmosfèric.• Reial Decret 1302/1986, de 28 de juny, sobre l’avaluació de l’impacte

ambiental.[Disposicióderogada]• Decret322/1987,de23desetembre,dedesplegamentdelaLlei22/1983,de

21denovembre,deProtecciódel’AmbientAtmosfèric.[Disposicióderogada]• Decret 323/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les instal·lacions

d’incineracióderesidusielslímitsdelessevesemissionsal’atmosfera.• Decret 199/1995, del 16 demaig, d’aprovació delsmapes de vulnerabilitat i

capacitatdelterritorireferitsalacontaminacióatmosfèrica.• Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de

novembre, on es preveu un sistema voluntari d’autodeclaració per lesempresesdelgraudecomplimentdelanormativasobreprotecciódel’ambientatmosfèric.

• Decret398/1996,de12dedesembre,reguladordelsistemadeplansgradualsdereducciód’emissionsal’atmosfera.

• Llei2/2001,de4demarç,d’economiasostenible.• Decret 80/2002, del 19 de febrer, regulador de les condicions per a la

incineracióderesidus.• ReialDecret1866/2004,de6desetembre,pelquals’aprovaelplanacionalde

dretsd’emissió,2005-2007.• Decret390/2004,de21desetembre,d’assignaciódecompetènciesenmatèria

d’emissiódegasosd’efectehivernacle.• Reial Decret 60/2005, de 21 de gener, pel qual es modifica el Reial Decret

1866/2004, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el Pla nacional de dretsd’emissió,2005-2007.

• Reial Decret 1264/2005, de 21 d’octubre, que regula l’organització i elfuncionamentdelRegistreNacionaldeDretsd’Emissió.


Pàgina10de45

• Decret 397/2006, de 17 d’octubre, d’aplicació del règim de comerç de dretsd’emissiódegasosd’efectehivernacle ideregulaciódelsistemad’acreditaciódeverificadorsd’informesd’emissiódegasosambefectehivernacle.

• Decret152/2007,de10dejuliol,d’aprovaciódelPlad’actuacióperalamillorade la qualitat de l’aire alsmunicipis declarats zonesdeprotecció especial del’ambientatmosfèricmitjançantelDecret226/2006,de23demaig.

• Llei20/2009,del4deddedesembre,deprevencióicontrolambientaldelesactivitats.

• Decret203/2009,del22dedesembre, pel qual esprorroga elPlad’actuacióper a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones deprotecció especial de l’ambient atmosfèric, aprovat pelDecret 152/2007, del10dejuliol.

• Directiva2010/75/UEdelParlamentEuropeuidelConsell,de23denovembrede 2010, sobre les emissions industrials (prevenció i control integrats de lacontaminació).

• Reial Decret 101/2011, de 28 de gener, pel qual s’estableixen les normesbàsiques que han de regir els sistemes d’acreditació i verificació de lesemissions de gasos d’efecte hivernacle en l’àmbit de la Llei 1/2005, de 9 demarç,pelqualesregulaelrègimdecomerçdedretsd’emissiódegasosd’efectehivernacle.

• Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglamentd’emissionsindustrialsidedesenvolupamentdelaLlei16/2002,de1dejuliol,deprevencióicontrolintegratsdelacontaminació.

• Reial Decret 163/2014, de 14 de març, pel qual es crea el Registred’Empremtes de Carboni, Compensació i Projectes d’Absorció de Diòxid deCarboni.

• Llei12/2014,del10d’octubre,del’impostsobrel’emissiódegasosipartículesal’atmosferaproduïdaperlaindústria.

• Decret 178/2015, del 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de l’impostsobrel’emissiódegasosipartículesal’atmosferaproduïdaperlaindústria.

• Llei16/2017,de1d’agost,delcanviclimàtic.


Pàgina11de45

6.3.1.2. Legislacióreferidaalsefluentslíquids

• Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en matèriad’evacuacióitractamentd’aigüesresiduals.

• Llei29/1985,del2d’agost,d’Aigües.[Disposicióderogada]• Reial Decret 849/1986, de l’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del

DominiPúblicHidràulic,quedesenvolupaelstítolspreliminarI, IV,V,VIiVIIdelaLlei29/1985,de2d’agost,d’Aigües.

• ORDRE de 19 de febrer de 1987, per la qual s’estableixen normescomplementàriesenmatèriad’autoritzacionsd’abocamentd’aigüesresiduals.

• Llei5/1991,del5d’abril,deprotecciódelsEspaisNaturals.• ReialDecret848/1995,del7d’abril,sobremesuresderegularitzacióicontrol

devessaments.• Reial Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les

normesaplicablesaltractamentdelesaigüesresidualsurbanes.• ReialDecret509/1996,de15demarç,dedesenvolupamentdelReialDecret-

Llei11/1995,de28dedesembre,pelquals’estableixenlesnormesaplicablesaltractamentdelesaigüesresidualsurbanes.

• Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’Ordenació, Gestió i Tributació de l’Aigua.[Disposicióderogada]

• Decret 103/2000, de 6 demarç, pel qual s’aprova el Reglament dels tributsgestionatsperl’AgènciaCatalanadel’Aigua.

• ReialDecretLegislatiu1/2001,de20dejuliol,pelquals’aprovaelTextrefósenlaLleid’Aigües.

• Llei5/2002,de3de juny,sobrevessamentsd’aigüesresiduals industrialsalssistemespúblicsdesanejament.[Disposicióderogada]

• DecretLegislatiu3/2003,de4denovembre,pelquals’aprovaelTextrefósdelalegislacióenmatèriad’aigüesdeCatalunya.

• Decret130/2003,de13demaig,pelqual s’aprovaelReglamentdels serveispúblicsdesanejament.

• Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial Decret849/1986, de l’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini PúblicHidràulic, que desenvolupa els títols preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei29/1985,de2d’agost,d’Aigües.


Pàgina12de45

• ORDRE MAH/122/2004, de 13 d’abril, per la qual s’aproven els models dedeclaraciód’abocament.

• ReialDecret1620/2007,de7dedesembre,pelquals’estableixelrègimjurídicdelareutilitzaciódelesaigüesdepurades.

• OrdreARM/1312/2009,de20demaig,perlaqualesregulenelssistemesperrealitzar el control efectiu dels volums d’aigua utilitzats pels aprofitamentsd’aiguadeldominipúblichidràulic,delsretornsalcitatdominipúblichidràulicidelsvessamentsalmateix.

• Llei5/2013,del’11dejuny,perlaqualesmodifiquenlaLlei16/2002,d’1dejulioldeprevencióicontrolintegratsdelacontaminaciói laLlei22/2011,de28dejuliol,deresidusiterrescontaminats.

• Ordre AAA/2056/2014, de 27 d’octubre, per la qual s’aproven els modelsoficialsdesol·licitudd’autoritzacióideclaraciódevessament.

• ReialDecret817/2015,de11desetembre,pelquals’estableixenelscriterisdeseguiment i avaluació del estat de les aigües superficials i les normes dequalitatambiental.

6.3.1.3. Legislacióreferidaalsresidussòlids

• Decret64/1982,de9demarç,pelqual s’aprova la reglamentacióparcialdeltractamentdelesdeixallesiresidus.

• Llei6/1983,de7d’abril,sobreresidusindustrials.• Decret142/1984,d’11d’abril, sobredesplegamentparcialde laLlei6/1983,

sobreresidusindustrials.• Llei20/1986,de14demaig,BàsicadeResidusTòxicsiPerillosos.• ReialDecret833/1988,de20de juliol,pelqual s’aprovaelReglamentper la

execuciódelaLlei20/1986,BàsicadeResidusTòxicsiPerillosos.• DecretLegislatiu2/1991,de26desetembre,pelqual s’aprova la refosadels

textoslegalsvigentsenmatèriaderesidusindustrials.• Llei6/1993,del15dejuliol,reguladoradelsresidus.• Decret201/1994,de26dejuliol,reguladordelsenderrocsialtresresidusdela

construcció.• Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de

Catalunya.


Pàgina13de45

• Llei11/1997,de24d’abril,d’envasosiresidusd’envasos.• ReialDecret952/1997,de20dejuny,pelqualesmodificaelReglamentperla

execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, Bàsica de Residus Tòxics iPerillosos,aprovatmitjançantReialDecret833/1988,de20dejuliol.

• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administracióambiental.

• Llei10/1998,de21d’abril,deResidus.• Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris

ambientalsid’ecoeficiènciaenelsedificis.• Decret161/2001,de12dejuny,demodificaciódelDecret201/1994,de26de

juliol,reguladordelsenderrocsialtresresidusdelaconstrucció.• Llei 15/2003, de 13 de juny, que modifica la Llei 6/1993, de 15 de juliol,

reguladoraderesidus.• Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de

tractamentderesidusidecànonsobreladeposicióderesidus.• Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la

informació, de participació pública i d’accés a la justícia enmatèria demediambient.

• Llei26/2007,de23d’octubre,deResponsabilitatMediambiental.• Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de

tractamentderesidusidecànonsobreladeposicióderesidus.• Reialdecretlegislatiu2/2008,de20dejuny,pelquals’aprovaeltextrefósde

laLleidesòl.• Llei6/2009,del28d’abril,d’avaluacióambientaldeplansiprogrames.• DecretLegislatiu1/2009,de21de juliol,pelquals’aprovaelTextrefósde la

Lleireguladoradelsresidus.• Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les

activitats. Modifica la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de lesinfraestructures de tractament de residus i de cànon sobre la deposició deresidus.

• Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament deTerritoriiSostenibilitat.

• Llei7/2011,del27dejuliol,demesuresfiscalsifinanceres.• Llei22/2011,de28dejuliol,deresidusisòlscontaminats.


Pàgina14de45

• Llei5/2013,del’11dejuny,perlaqualesmodifiquenlaLlei.,d’1dejulioldeprevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 dejuliol,deresidusiterrescontaminats.


6.3.1.4. Legislacióreferidaalacontaminacióacústica

• Llei16/2002,de28dejuny,deprotecciódelacontaminacióacústica• Directiva 2003/10/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 6 febrer de

2003, sobre les disposicions mínimes de seguretat i de salut relatives a laexposiciódelstreballadorsalsriscosderivatsdelsagentsfísics(soroll).

• Llei37/2003,de17denovembre,delsoroll.• Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a

l’elaboraciódelsmapesdecapacitatacústica.• Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei

37/2003, 17denovembre, del soroll, quan a l’avaluació i la gestió del sorollambiental.

• Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criterisambientalsid’ecoeficiènciaenelsedificis.

• Reial Decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i laseguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb la exposició alsoroll.

• Reial decret 524/2006, de 28 d’abril, pel qual es modifica el Reial decret212/2002,de22defebrer,pelqualesregulenlesemissionssonoresal’entornproduïdesperdeterminadesmàquinesd’úsal’airelliure.

• Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei37/2003,17denovembre,del soroll,quana lazonificacióacústica,objectiusdequalitatiemissionsacústiques.

• Reialdecret1675/2008,de17d’octubre,pelqualesmodificaelReialdecret1371/2007, de 19 d’octubre, pel qual s’aprova el document bàsic “DB-HRProtecciónfrentealruido”delCodi tècnicde l’edificació i esmodificaelReialdecret314/2006,de17demarç,pelquals’aprovaelCoditècnicd’edificació.


Pàgina15de45

• Decret176/2009,de10denovembre,pelquals’aprovaelReglamentdelaLlei16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i sen’adaptenelsannexos.

• Ordre VIV/984/2009, de 15 d’abril, per la qual es modifiquen determinatsdocuments bàsics del Codi tècnic de l’edificació aprovats pel Reial decret314/2006,de17demarç,ielReialdecret1371/2007,de19d’octubre.

• Llei5/2013,del’11dejuny,perlaqualesmodifiquenlaLlei16/2002,d’1dejulioldeprevencióicontrolintegratsdelacontaminaciói laLlei22/2011,de28dejuliol,deresidusiterrescontaminats.

6.3.1.5. Legislacióreferidaalacontaminaciólumínica

• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administracióambiental.

• Decret 136/1999, de 18 demaig, pel qual s’aprova el Reglament general dedesplegamentdelaLlei3/1998,de27defebrer,delaintervencióintegraldel’administracióambiental.

• Llei6/2001,de31demaig,d’ordenacióambientaldel’enllumenamentperalaprotecciódelmedinocturn.

• Reial decret 842/2002, del 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglamentelectrotècnicperabaixatensió.

• Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament deDesenvolupamentdelaLlei6/2001,de31demaig,d’ordenacióambientaldel’enllumenatperalaprotecciódelmedinocturn.[disposicióderogada]

• Reialdecret1890/2008,de14denovembre,pelques’aprovaelReglamentdeeficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les sevesInstruccionstècniquescomplementàriesEA-01aEA-07.

• Decret190/2015,de25d’agost,dedesplegamentdelaLlei6/2001,de31demaig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció delmedinocturn.


Pàgina16de45

6.3.2. Normativaaplicable

6.3.2.1. Territoricatalà

• Decret115/1996,de2d’abril,dedesignaciódel’organismecompetentprevistal Reglament CEE 1936/93, del Consell, de 29 de juny, relatiu a auditoriesmediambientals i de determinació de les actuacions per a la designació del’entitatd’acreditaciódeverificadorsmediambientals.

• Llei20/2009,del4deddedesembre,deprevencióicontrolambientaldelesactivitats.

• Ordre MAH/611/2010, de 23 de desembre, de tramitació electrònica delsprocediments d’intervenció administrativa d’activitats de l’annex I de la Llei20/2009,de4dedesembre,deprevencióicontrolambientaldelesactivitats.

• Llei2/2014,del27degener,demesures fiscals,administratives, financeres idelsectorpúblic.

• Llei12/2014,del10d’octubre,del’impostsobrel’emissiódegasosipartículesal’atmosferaproduïdaperlaindústria.

• Decret 178/2015, del 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de l’impostsobrel’emissiódegasosipartículesal’atmosferaproduïdaperlaindústria.


6.3.2.2. Territoriestatal

• ReialDecret2200/1995,de28dedesembre,pelquals’aprovaelReglamentdelaInfraestructuraperlaQualitatilaSeguretatIndustrial.

• Llei 16/2002, de 1 de juliol, de Prevenció i Control Integrats de laContaminació.[disposicióderogada]

• Llei22/2011,de28dejuliol,deresidusisòlscontaminats.• Reial Decret 239/2013, de 5 d’abril, pel qual s’estableixen les normes per al

que s’estableixen les normes per a l’aplicació del Reglament (CE) n.º1221/2009delParlamentEuropeu ideConsell,de25denovembrede2009,relatiualaparticipacióvoluntàriadeorganitzacionsenunsistemacomunitaride gestió i auditoria mediambientals (EMAS), i pel qual es deroguen elReglament(CE)n.º761/2001ilesDecisions2001/681/CEi2006/193/CEdelaComissió.


Pàgina17de45

• Llei5/2013,de11dejuny,perlaqualesmodifiquenlaLlei16/2002,de1dejuliol,deprevencióicontrolintegratsdelacontaminacióilaLlei22/2011,de28dejuliol,deresidusisòlscontaminats.

• Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglamentd’emissionsindustrialsidedesenvolupamentdelaLlei16/2002,de1dejuliol,deprevencióicontrolintegratsdelacontaminació.

• Llei21/2013,de9dedesembre,d’avaluacióambiental.

6.3.2.3. Territorieuropeu

• Reglament (CE) nº 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 demarç de 2001, pel qual es permet que les organitzacions s’adhereixin ambcaràctervoluntariaunsistemadegestióiauditoriamediambientals(EMAS).

• Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del sorollambiental.

• Directiva2003/87/CEdelParlamentEuropeuidelConsell,del13d’octubrede2003,perlaquals’estableixunregimperalcomerçdedretsd’emissiódegasosd’efecte hivernacle en la Comunitat i per la qual es modifica la Directiva96/61/CEdelConsell.

• Reglament(CE)nº1221/2009delParlamentEuropeu idelConsell,de25denovembrede2009,relatiua laparticipacióvoluntàriad’organitzacionsenunsistemadegestióiauditoriamediambientals(EMAS),ipelqualesderoguenelReglament(CE)nº761/2001i lesDecisions2001/681/CEi2006/193/CEdelaComissió.

• Reglament (CE) nº 166/2006 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al’establiment d’un registre europeu d’emissions i transferències decontaminantsipelqualesmodifiquenDirectives91/689/CEEi96/61/CEdelConsell.

• Decisió de la Comissió, de 31 de març de 2010, sobre el qüestionari denotificació contemplat en el Reglament (CE) nº 166/2006 del ParlamentEuropeuidelConsell,relatiual’establimentd’unregistreeuropeud’emissionsi transferències de contaminants i pel qual es modifiquen Directives91/689/CEEi96/61/CEdelConsell.


Pàgina18de45

• Directiva2010/75/UEdelParlamentEuropeuidelConsell,de24denovembrede 2010, sobre les emissions industrials (prevenció i control integrats de lacontaminació).

• Decisió2011/832/UEdelaComissió,de7dedesembrede2011,relativaaunaguiasobreelregistrecorporatiud’organitzacionsdelaUE,detercerspaïsosid’àmbit mundial, de conformitat amb el Reglament (CE) nº 1221/2009 delParlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relatiu a laparticipació voluntària d’organitzacions en un sistema de gestió i auditoriamediambientals(EMAS).

• Directiva2011/92/UEdelParlamentEuropeuidelConsell,de13dedesembrede 2011, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectespúblicsiprivatssobreelmediambient.

• Decisió 2013/131/UE de la Comissió, de 4 de març de 2013, per la quals’estableix la Guia de l’usuari en la que figuren els països necessaris perparticipar en el EMAS amb relació al Reglament (CE) nº 1221/2009 delParlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relatiu a laparticipació voluntària d’organitzacions en un sistema de gestió i auditoriamediambientals(EMAS).


Pàgina19de45

6.3.3. Límitsd’emissions

6.3.3.1. Límitsd’efluentsgasososEls efluents gasosos son substàncies que s’aboquen a l’atmosfera a través deconductesoemanacionsdifuses.La contaminació atmosfèrica es defineix com la condició en que certes substànciesarribenaconcentracionssuficientmentelevatspersobredelnivellambientalnormalcomperproduirriscos,danysomolèstiesalespersones,ecosistemesobéns.Principalmentesprodueixdegutaactivitatscomeltrànsitautomotoricombustiódecombustibles fòssils però també fruit de l’activitat de les indústries químiques. Peraixò,s’hand’establirunslímitsdemàximabocamentperacadasubstànciasegonslessevescaracterístiquesiperillositat.Delaproducciód’anhídridftàlics’obtenentresefluentsgasosos:monòxididiòxiddecarboni (CO iCO2) initrogen (N2), que tenenels següentsvalors llindard’emissióal’atmosfera:

• Monòxiddecarboni(CO).SegonselCAS630-08-0téunvalorllindard’emissióal’atmosferade500.000kg/any.

• Diòxiddecarboni(CO2).SegonselCAS124-38-9téunvalorllindard’emissióal’atmosfera:100.000.000kg/any

• Nitrogen (N2). No té límits d’emissió atmosfèrics degut a que es un compostinert i un dels principals components de l’aire. No obstant, sí que té límitsd’emissióenformalíquidadegutaqueunexcésdenutrientsenlesaigüespotdonarllocaeutrofització.

Si no es sobrepassa aquest valor llindar, es poden emetre lliurement a l’atmosfera.S’analitzaran les nostres emissions en concret a l’apartat d’Avaluació de l’ImpacteAmbiental.

6.3.3.2. Límitsd’efluentslíquidsElsefluentslíquidssónfonamentalmentlesaigüesd’abastimentdesprésd’haversigutimpurificades per diferents usos i degut a aquesta contaminació ja no resultensusceptiblesperaserutilitzadesnovamentsenseuntractamentprevi.Lesprincipalsfontsdecontaminaciódel’aiguasond’origenagrícola,domèstic,pluvialiindustrial.


Pàgina20de45

Elsprocessosindustrialsgenerenunagranvarietatd’aigüesresidualsicadaindustriahad’estudiar-seindividualment.Elscontaminantsdel’aiguapodenserfísic,químicsobiològics.Dinsdelsquímicsentrobemtambédebiodegradables,persistentsorecalcitrants.Concretamentalanostraplantatenimlessegüentssubstànciescontaminants:

• TAR(“coal tar”). S’obté comaemissió líquidamajoritàriamentperbaixde lasegonadestil·lació.Ésunamenadequitrà.

• Anhídrid maleic (C2H2(CO2)O). S’obté com a emissió líquida per dalt de laprimeradestil·lació.

• Anhídridftàlic(C6H4(CO)2O).Éselproducteprincipal.S’obtéenformalíquidaper baix de la primera destil·lació i també com a producte per dalt segonadestil·lació.

Tant l’anhídrid maleic com l’anhídrid ftàlic són hidrocarburs oxigenats, classificatssegonselReglament166/2006E-PRTR, regulatper laLlei16/2002,en la categoria4.1.b)d’instal·lacionsquímiquesperalafabricaciódeproductesquímicsorgànics.Segonslaguiadelpetroli,tantelmaleiccomelPAsóninclososal’apartatd’emissionsproduïdespelbenzè,pertant,ambunespropietatsassimilablesaaquest.Elbenzè(C6H6)ésunhidrocarburaromàticlíquidincoloratemperaturaambientiesconsiderat una substància perillosa i contaminant degut a que és inflamable icarcinogen. Segons el CAS 71-43-2 té un valor llindar d’emissió a l’atmosfera de1.000kg/anyenlasevaformagasosa.No obstant, el MA i el PA, que són les substàncies que assimilarem al benzè,s’obtindran quasi totalment en forma líquida. Per tant, el valor límit anual deconcentracióperalaprotecciódelasaluthumanaésde5μg/m3.


Pàgina21de45

Taula6.1.Límitsd’abocamentd’aigüesresidualsindustrials.Paràmetre Límitd’abocamentTemperatura 40ºCpH 6-10Conductivitat 5mS/cmDQO(DemandaQuímicad’Oxigen) 1500mgO2/LDBO5(DemandaBiològicad’Oxigen) 750mgO2/LMES(MatèriesEnSuspensió) 750mgO2/LNTK -AmoniNH4

+ 50mgNH4+/L

NitratsNO3- 100mgNO3

-/LNO2

- -Nitrogenorgàniciamoniacal 90mgN/LFòsfortotal 50mgP/LOlisigreixos 250mg/LClorurs 2500mgCl-/LDiòxiddesofre 15mgSO2/LSulfat 1000mgSO4

(2-)/LSulfursdissolts 0,3mgS(2-)/LSulfurstotals 1mgS(2-)/L

Donadeslescaracterístiquesdelscorrentsdeprocés,nohihariscdesuperarelslímitsd’abocamentde lagranmajorpartdesubstàncies: fòsfor,olis, clorurs, sofre... etc, jaqueno intervenen.Únicament caldrà assegurarque laDQOno sobrepassi els límitsfentel càlcul sobreels corrents residuals, jaquenohihaproductesqueprodueixinDBO5oMES.

6.3.3.3. LímitsderesidussòlidsLa Llei 22/2011, del 28 de juliol, de residus y sòls contaminats, defineix com a«Residu

perillós»: aquell residu que presenta una o varies de les característiques perilloses

enumerades a l’annex III, i aquell que pugui aprovar el Govern de conformitat amb

l’establerten lanormativaeuropeaoen losconvenis internacionalsdelsqualsiguipart,

aixícomelsrecipientsienvasosqueelshagincontingut. Per tant, caldrà tenir especial cura dels residus possiblement perillosos i del seucorrectetractamentiemmagatzematgeperaposteriorgestióexterna.


Pàgina22de45

6.4. Avaluaciódel’impacteambientalL’avaluació de l’impacte ambiental és el primer pas d’un SGMA. Es tracta d’uninstrument preventiu per a la protecció del medi ambient que, mitjançant unaestimació,s’anticipaalpossiblecanvidel’estatactualdemedial’estatfutur.Per tald’obtenir l’autoritzacióde totsaquellsprojectesquepuguin tenir incidènciessobre el medi ambient, cal realitzar un estudi d’impacte ambiental, és a dir, unaavaluació dels seus impactes sobre el medi ambient que contempli la capacitatd‘aquest per suportar l’activitat prevista i conseqüentment preveure possiblesalternatives.El procediment jurídic-administratiu de l’aplicació d’un EIA (Evaluaciónde ImpactoAmbiental)télessegüentsparts:

- Presentaciódelamemòria,queesunresumperpartdelpromotor- Realitzaciódeconsultesprèviesapersoneseinstitucionsdel’òrganambiental- RealitzaciódelEIAacàrrecdelpromotor- PresentaciódelEIAal’òrganambientalcorresponent,compotserelMinisteri

deMediAmbient- Prolongacióenunprocésdeparticipaciópública,darrereelqualesvalorenles

al·legacionsrealitzadesiesrealitzenlesmodificacionsoportunes- Emissió de la DIA (Declaración de Impacto Ambiental) per part de l’òrgan

ambientalcorresponentEldocument finalrecullsi lavaloracióéspositivaonegativa i, siéspositiva,quinesmesuress’hand’adoptarobligatòriamentperreduirl’impacteambiental.LaDIAéspúblicaianual,idelamateixamaneraqueelSGMA,s’handerealitzarciclesd’auditoriesambunacertaperiodicitatestablertasegonslatipologiadel’activitat.Ambaquestspassoss’assoleixl’EIAperacomplirelSGMA.Pertald’adherir-setambéal’EMAS,caldràamés:

- VerificarlaDIAielSGMAperentitatsacreditades- Inscriure’salregistreEMAS


Pàgina23de45

La realització complerta de l’EIA queda fora de l’abast d’aquest projecte degut a laseva complexitat. No obstant, s’analitzaran els punts més importants: els impactesambientals, les mesures preventives i el tractament proposat per a la gestió deresidus.

6.4.1. Identificacióivaloraciód’impactesEl procés de producció genera una sèrie de residus i emissions gasoses, líquides isòlidesqueincideixensobreelmediambient,produintuncertimpacteambientalques’had’evitarireduir.El primer pas per això és identificar totes les substàncies i compostos que puguinincidir negativament i valorar el seu impacte sobre el medi ambient. Així, un copdefinit,espodenproposarlesdiferentsmesurespreventivesitractamentsadientsperprevenir-loiminimitzar-lo.

6.4.2. EmissionsatmosfèriquesLes possibles emissions atmosfèriques de la planta s’han d’identificar i preveure ocontrolarpertaldesercurósambelmediambient.La producció d’anhídrid ftàlic és un procés força net i que produeix pocs efluentscontaminants, tant gasosos com líquids. Els principals compostos gasosos produïtssón:CO,CO2iN2gas,obtingutsprincipalmentalasortidadelswichcondenser.Lesprincipalsfontsd’emissionsatmosfèriquesalaplantasón:

• Emissionsprocedentsdelventeignormalid’emergènciaLa planta, per raons de seguretat, ha d’estar equipada amb diversos sistemes deventeig per tal d’assegurar el correcte funcionament imanteniment dels equips. Estrobaran a gran quantitat d’equips: tancs d’emmagatzematge d’orto-xilè, reactor,after-cooler,switchcondenser,tancpulmó,columnesdedestil·lació,...etc.Els dispositius de venteig o d’alleugeriment de la sobrepressió son emprats arecipientsquecontinguingasoso líquidsapressionsmajorsa l’atmosfèrica i evitenque el recipient sofreixi fractures front elevacions excessives de pressió. La seva


Pàgina24de45

funcióesprotegirelsequipsfrontunelevataugmentdelapressió,generalmentdegutaunafallaenelprocés.Actuenalliberantelfluidquecirculaos’emmagatzemadinsdel’equipprotegir,motiupelquals’hadecontemplarenlespossiblesemissionsgasosesal medi ambient. Els gasos poden ser alliberats directament a l’atmosfera o béemmagatzemar-se en un equip protegit o un recipient col·lector especialmentdissenyatpertalfunció.Enelcasconcretdelaproducciód’anhídridftàlic,noesprodueixenemissionsgasosespersobredelslímitsd’emissiópermesos.Pertant,nofaràfaltacaprecipientcol·lectori es podran emetre lliurement a l’atmosfera. Només s’obtenen CO2 i N2 en petitesquantitatsa lasortidadelreactor,queposteriormentvanaparara l’after-coolerialswitch condenser, on es pot produir una certa quantitat de CO però tambémenyspreable.

• EmissionsprocedentsdelainertitzaciódelprocésElsprocessosd’inertitizaciósónnecessarispertaldeprotegiratmosferesperilloses,ambunelevatrisc,explosiuoinflamable,comaralessegüentszones:

- Zones d’emmagatzematge. Dipòsits de residus perillosos i no perillosos,corrosius,tòxics,i/oinflamables.

- Zonesdemostreigilaboratori.- Zonesd’acumulaciód’envasos,residusperalreciclatgeidescàrregaderesidus.

S’utilitzarànitrogenperinertitzarelstancsd’emmagatzematgedematèriesprimeres,concretament,peralstancsd’orto-xilè.

• EmissionsprocedentsdelpropiprocésEl procés de producció d’anhídrid ftàlic no produeix corrents gasosos residuals.Només se n’obtenen CO2 i nitrogen com a possibles contaminants gasosos i enquantitatsmenyspreablesencomparacióalslímitsd’emissióatmosfèrics.Pertant,nocaldràcaptractamentperaaquests.


Pàgina25de45

Taula6.2.Propietatsfísiquesicomposicionsmàssiquesalasortidadelreactor.T(ºC) 399,8P(kPa) 130fvapor 1Ql(m3/h) 145100H(kJ/kmol) -1,87E+04Q(kJ/h) -6,32E+07Compost Composicionsmàssiques Qlmàssic(kg/h)Ftalida 0 0,0207

Anhídridftàlic 0,0414 4140,1Anhídridmaleïc 0,0005 49,1O-Tolualdehid 0 1,379

O-Xilè Aigua 0,0302 3021,9

Diòxiddecarboni 0,0585 5853,7Nitrogen 0,7301 73057TAR 0,0007 70Oxigen 0,1387 13877,4

El nitrogen no té límits d’abocament atmosfèrics i el CO2 té un límit de100.000.000kg/any,quenoessobrepassanide llunyambl’obtinguta lasortidadelreactor:

5.853,7𝑘𝑔 CO!ℎ ·

24 ℎ1 𝑑𝑖𝑎 ·

300 𝑑𝑖𝑒𝑠1 𝑎𝑛𝑦 = 42.146.640

𝑘𝑔𝑎𝑛𝑦

Comespotcomprovar,elCO2presentalcorrentdesortidadelreactornoarribanialameitatdelllindard’emissióatmosfèricanual.

• Emissionsprocedentsdelescolumnesdedestil·lació(C-420)Delacolumnadedestil·lacióC-420,peralapurificaciódel’anhídridmaleicques’obtécom a residu de la primera columna pel destil·lat, s’obtémaleic pur per cues de lacolumna per a la seva comercialització i un corrent residual per destil·lat,principalmentd’aiguaambrestesnitrogen,orto-tolualdehidimaleic.


Pàgina26de45

Taula6.3.CaracterístiquesfísiquesicomposiciódelscorrentsdelacolumnaC-420.Propietat Aliment Destil·lat ResiduFracciódevapor 1 1 0Temperatura 124 47,13 155,8Pressió 30 10 20Cabalmolar 0,8455 0,7321 0,1133Cabalmàssic 24,74 13,51 11,23

ComposicionsmàssiquesFtalida 0 0 0TAR 0 0 0Nitrogen 0,0163 0,0299 0Aigua 0,5214 0,955 0O-Tolualdehid 0,016 0,0147 0,0176Anhídridmaleïc 0,4362 0,0005 0,9601Anhídridftàlic 0,0101 0 0,0222Oxigen 0 0 0Diòxiddecarboni 0 0 0

Com es pot observar, el corrent residual de sortida pel destil·lat de la columna esgairebé tot vapor d’aigua, amb petites restes de nitrogen i menys d’un 2% d’orto-tolualdehid. Aquestes xifres són menyspreables i es podrà abocar lliurement al’atmosfera.

• EmissionsprocedentsdelescalderesLa planta consta d’una caldera de vapor que funciona amb gas natural per tald’escalfartotl’orto-xilèd’entradaalreactoripassar-loafasegas.Estractad’unacalderaambcapacitatdeproducciódevaporésde5.000kg/h.Consumeix83,7kg/hdegasnatural i téunaeficiènciadel92%,amésde tenirunsrequerimentsenergèticsde3.340.000kJ/h.Pertant,produiràelsegüentCO2:

52.756,7𝑘𝑊ℎ ·

204𝑔 CO!1 𝑘𝑊ℎ𝑡 ·

1 𝑘𝑔1000𝑔 = 10.762,4

𝑘𝑔 CO!ℎ

Treballaràencontinu,24horesaldiadurant300diesal’any.Pertant:

10.762,4𝑘𝑔 CO!ℎ ·

24 ℎ1 𝑑𝑖𝑎 ·

300 𝑑𝑖𝑒𝑠1 𝑎𝑛𝑦 = 77.489.041

𝑘𝑔 CO!𝑎𝑛𝑦


Pàgina27de45

Lescalderesdegasnaturalsónunesdelesfontsd’energiaprovinentsdecombustiblesfòssilsmésrespectuosesambelmediambient,produintpropdelameitatdeCO2queelcarbód’úsdomèstic,perexemple.Unacalderadegasnaturalcomúprodueix204gdeCO2percadakWhproduït.No obstant, degut a les grans dimensions d’aquesta caldera i el seu ús constant, esprodueixCO2que,persisolnosobrepassaelslímitsd’abocamentatmosfèricsperòsíquehofaelCO2total,tenintencompteelprovinentdelprocés(sortidadelreactor).Pertant,s’hauràdetractaradequadament.La segona caldera s’utilitzarà per a escalfar l’oli tèrmic abans que aquest entri encirculació.Esfaràservirpuntualmentenlesposadesenmarxade laplanta,ésadir,dos cops a l’any, quan es fan les respectives parades d’un mes cadascuna per amanteniment.Aquestatéunapotènciamoltméselevadaquel’anteriorjaquehadetractaruncaudalmolt més elevat d’oli, que no pas l’orto-xilè que ha d’escalfar l’altre caldera. Noobstant,comquenoméss’utilitzapuntualmentenlesposadesenmarxadelaplanta,laproducciódeCO2esínfimaencomparacióalslímitsd’abocament.

1.434.183,95𝑘𝑊ℎ ·

204𝑔 CO!1 𝑘𝑊ℎ𝑡 ·

1 𝑘𝑔1000𝑔 = 292.573,5

𝑘𝑔 CO!ℎ

292.573,5𝑘𝑔 CO!ℎ ·

2 ℎ1 𝑑𝑖𝑎 ·

2 𝑑𝑖𝑒𝑠1 𝑎𝑛𝑦 = 1.170.294

𝑘𝑔 CO!𝑎𝑛𝑦

El CO2 emès anualment per aquesta caldera suposa un 1% del límit d’abocament al’atmosfera.Noobstant, i jaquees téque tractarelCO2emèsper l’altracaldera ielpropiprocés,estractaràtambé.

• EmissionsprocedentsdellaboratoriPermotiusdeseguretatitambéperalcontroldequalitatdelsproductesdelaplantas’handeferunasèriedemesuresianàlisisperiòdicsadiferentszonesdelprocés.Peraixòserànecessaril’úsd’unsistemad’extracciódel’aireallaboratorique,mitjançantuna campana d’extracció, pugui captar els diferents compostos tòxics i corrosiusabansdeserexpulsatsal’atmosfera.


Pàgina28de45

• EmissionsprocedentsdelaventilaciódelaplantaLaventilació consisteix en la renovacióde l’aire interiord’unaedificaciómitjançantextraccióo injecciód’aire ipermet substituir l’aireambient interiord’un localquanaquest és considerat inconvenient per la seva falta de puresa, temperaturainadequadaohumitatexcessiva,perd’altredemillorscaracterístiques.Lafinalitatdelaventilacióés:

- Assegurarlanetejadel’airerespirable.- Assegurarlasalubritatdel’aire,tantelcontroldelahumitat,concentracionsde

gasosopartículesensuspensió.- Col·laborarambl’acondicionamenttèrmicdel’edifici.- Lluitarcontraelsfumsencasd’incendi.- Disminuir les concentracions de gasos o partícules a nivells adequats per al

funcionamentdelamaquinariaoinstal·lacions.- Protegirdeterminadesàreesdepatògensquepuguinpenetrarviaaire.

La planta necessitarà sistemes de ventilació a diverses zones, com ara: zonesd’oficines ide treballd’operaris,zonescrítiquesde laproducciócomelreactor ielstancsd’emmagatzematge,...etc.

6.4.2.1. TractamentdelesemissionsgasosesLa formació de CO i N2 a la sortida del switch condenser és menyspreable encomparació als seus límits d’abocament atmosfèrics. En canvi, la formació de CO2deguta l’úsde lacalderad’orto-xilèés forçaelevada i, sumatalCO2obtingutcomaresidu del procés, ascendeix a xifres força per sobre dels límits d’abocament. Aixòrequeriràd’untractamentpreviabansdeserabocatal’atmosfera.Pertant,caldràtractarelCO2residualde lescalderes juntamentambelresidualdelcorrentdesortidadelreactor.


Pàgina29de45

Mètodesperal’eliminaciódeCO2Per eliminar el CO2 de corrents gasosos hi ha diversos tipus de tractament. Elsprincipalsmètodessónelssegüents:

1) Tractamentambamines.Ésunprocéscontinuenelquals’utilitzentorresd’absorció(deplatsorebliment).Elgas que ascendeix per la torre entra en contacte amb la solució de amines i esprodueixunareaccióquímicaentrelaaminaielCO2.Unaplantadeaminesrequereixd’espaisuficient,motiupelqualgeneralmentnos’utilitzaoffshore.Lesaminesmésutilitzadessónlessegüents:

- Monoetanolamina(MEA).Primaria.Reactiva,volàtilicorrosiva.- Dietanolamina(DEA).Secundaria.Menyscorrosivaiméseficient.- Diisopropanolamina(DIPA).Secundaria.Nocorrosiva.Altesconcentracionsde

CO2.- Diglicolamina(DGA).Primaria.Poccorrosiva.Noescongela(climafred).- Metildietanolamina(MDEA).Terciària.Nocorrosiva.SelectivitatH2S.

D’aquestes,lesméseficientssónMEA,DEAiDGA,essentlaMDEAéslamenyseficientde totes. La DEA és la menys corrosiva i més eficient, però resulta poc útil per al’eliminació de CO2 ja que es degrada molt amb aquest, és més adequada per al’eliminaciódeH2S.

2) Solventsfísics.S’utilitzentorresoespodeninjectarenlínia.ConsisteixenposarencontacteelgasielsolventfísicpertalqueesprodueixiunaabsorciódelCO2,sensereaccióquímica.Nosempreesnecessitaunaplantaperutilitzar-los.Elsprincipalssolventsfísicssónelssegüents:

- Selexol, format per polietilenglicol i èter dimetílic. Elimina CO2 i H2S. No éstòxicnicorrosiu.

- Rectisol, format per metanol. Té una elevada volatilitat i requereix unatemperaturadetreballbaixa,motiupelqualeslimitaatractargassec.

- Solventfluor,formatpercarbonatdepropilè.EliminaelCO2,H2S,COSiRSH.


Pàgina30de45

3) Membranes.S’utilitzenmembranespolimèriques. El gas entra a un recipient ambdues zonesdepressions diferents separades per la membrana. Per diferencia de pressions elscompostos intentaran travessar la membrana, però aquesta és selectiva i nomésdeixaràpassaranivellmolecularelCO2,H2SiH2O.Téafinitatnul·laambHC.ElCO2,H2SiH2Osónadsorbitssensereaccióquímica.Deshidrataelgasil’endolceixalhora.

TractamentescollitD’aqueststresmètodesd’eliminaciódeCO2,l’úsd’unatorred’absorcióambamineselmésadientperalprocésjaquetenenunamoltbonacapacitatd’extracció,baixcostiflexibilitateneldissenyioperació.ElCO2provinentdelesdiversespartsdelprocés(sortidadelreactoriduescalderesdegasnatural) s’had’unificarabansd’entrara la torred’absorció.Esproveeixd’unequip per tal fi, el ventilador V-700, que capta els diferents corrents residuals i elsdirigeixaunmateixdestí,latorred’absorció.El tipusdeaminamésadequatpera l’eliminaciódeCO2és laMEAque, tot iqueésforçacorrosivaivolàtil,tambéésmoltreactivaitéunagrancapacitatd’eliminarH2SiCO2.Esestablequímicament inoesdegradaenpresènciadeCO2,compassaamblaDEAque,totiserméseficientipoccorrosiva,nopottreballarenpresènciadeCO2peraquest motiu. A més, la MEA també té baixa absorció d’hidrocarburs i compostossulfurats,demaneraqueofereixunabonaafinitatpelH2SiCO2.Generalments’emprenconcentracionsde15%deMEA,finsaunmàximdel20%peraevitarlacorrosió.LaMEAésmolteficient,demaneraqueremougairebéel100%delCO2. No obstant, tot equip d’absorció requereix d’un regenerador de l’adsorbentdesprésdelacolumnapertalderecircular-ho.La majoria dels costos d’operació d’un procés d’absorció química amb dissolventslíquids provenen del consum en el procés de regeneració. Sense la regeneració del’absorbent s’impedeixqueelprocés sigui cíclic, elque resultaria inviable.El calor inivell tèrmic està relacionat amb la entalpia de la reacció, la càrrega de la solucióregeneradailasevaconcentració.


Pàgina31de45

EsfaservirMEAaunatemperaturaperal’etapamenora50ºC.Laregeneraciódelasolucióesprodueixescalfant-laaunatemperaturaadequada(>110ºC).Pertant,caldrandosequipsperal’eliminaciódeCO2:unatorred’absorcióonlaaminaabsorbeixelCO2abaixestemperaturesiunaaltracolumnaonesregeneraràlaamina,a temperaturesmés elevades, per tal que aquesta es quedi neta de CO2 i es puguireutilitzardenoualaprimeratorre.A la torre regeneradora, la soluciódeamina rica,prèviamentpreescalfadaambunamica de solució pobre que surt del regenerador, s’escalfa de manera que esreverteixenlescondicionsd’equilibriielCO2esdesabsorbeixdelaamina.

6.4.3. EmissionslíquidesEl procés de producció d’anhídrid ftàlic és un procés força net i respectuós amb elmedi ambient. Només s’obtenen dos subproductes residuals: l’anhídrid maleic i elTAR,totsdosproductesútilsalaindústriaqueespodencomercialitzarfàcilment.Pertant,noesprodueixengairebéemissionslíquidesatractar.Seguidament s’esmentaran els diferents efluents líquids amb les seves respectivescaracterístiquesipossibletractament.

• Efluentlíquidprocedentdelprocés:segonadestil·lacióC-410

De la segona columna de destil·lació (C-410) s’obtenen dos corrents gairebé purs:l’anhídridftàlic,producte,percuesielTARpercaps.El TAR és una mena de quitrà, un líquid fosc d’elevada viscositat, principalmentcompostd’hidrocarbursaromàtics,basesnitrogenadesifenols.Témoltesidiversesaplicacions:recobrimentipinturesgràciesalasevaresistènciaaàcids i corrosius,matèria primera en la producció de varies substàncies químiques,per a la construcció de carreteres, com a combustible de calderes... fins i tot com asabó o xampúmedicinal en tractament de la psoriasis. Per això resulta interessantcomercialitzarelcorrentresidualdeTARquesurtpeldestil·latdelasegonacolumna,queconstad’un99,97%deTAR.


Pàgina32de45

Taula6.4.CaracterístiquesfísiquesicomposiciódelscorrentsdelacolumnaC-410.Propietat Aliment Destil·lat ResiduFracciódevapor 0 0 0Temperatura(ºC) 257 300,1 219,8Pressió(kPa) 40 13 13Cabalmolar(kmol/h) 26,86 26,59 0,2664Cabalmàssic(kg/h) 4006,3 68,3 3938,1

ComposicionsmàssiquesFtalida 0 0 0TAR 0,0174 0,9997 0,0004Nitrogen 0 0 0Aigua 0 0 0O-Tolualdehid 0 0 0Anhídridmaleïc 0,0005 0 0,0005Anhídridftàlic 0,9821 0,0003 0,9991Oxigen 0 0 0Diòxiddecarboni 0 0 0

Noobstant,elscompostosambmésd’un5%deTARsonconsideratscarcinògensdegrup 1 i s’hauran de tractar amb les mesures de seguretat adients per al seuemmagatzematgeitransport.Pertant,s’emmagatzemaranengàbiesIBCdeltipusopcionalambaprovacióUNperaltransportdematèriesperilloses.

• EfluentslíquidsprocedentsdelespurguesdelsistemaLes purgues periòdiques són necessàries per evitar que, amb el temps, es perdil’eficiència del procés o perilli el bon funcionament dels equips o que s’arribi aconcentracionselevadesdesubstànciesnodesitjades.S’extreudoncsunaporciódelscorrentsderecirculacióperrenovarenuncertpercentatgeelfluidenqüestió.Perexemple, l’oli tèrmicde refrigeració requeriràunapurgadel10%cada6mesosperassegurarelbonfuncionamentdelainstal·lació.Les purgues es poden fer tant en corrents líquids com a gasosos, però en aquestprocésesduràatermeprincipalmentacorrentslíquids,comaraeldel’olitèrmicoeldeltancpulmó.Gairebétotselsequipsdelaplantarequeriranunapurgaounsistemadeventeigpermotius de seguretat: els tancs d’orto-xilè, el bany de sal, l’after-cooler, el switchcondenser,eltancpulmó,lescolumnesdedestil·lació,lacaldera...


Pàgina33de45

Totselsefluentsdelesdiferentspurguesivàlvulesdeseguretatodeventeiganiranaparar a un col·lector. També s’ha de contemplar la possibilitat de tenir pèrdues ovessamentsdequalsevol correntde laplanta,degut a les vàlvulesde seguretat i deventeigoelsdiscosderuptura,motiupelqualelcol·lectorseràunamenadetancderecopilaciódetotselspossiblesresiduslíquidsdelaplanta.

• EfluentslíquidsprocedentsdellaboratoriPermotiusdeseguretatiperalcontroldequalitats’hadeferunseguimentdelprocésamb una sèrie de mesures i anàlisis periòdics. Durant l’anàlisi de les mostres esprodueixen residus líquids degut a la neteja del material, els productes químicsutilitzatsperalesanalítiques,lesrestesdelapròpiamostra,...etc.Handesertractatscorrectament,ambelseurespectiuenvasatietiquetatgeallaboratori.

• Efluentslíquidsprocedentsdelmantenimentd’equipsilíniesEs faran tres parades anuals a la planta per a realitzar tasques de manteniment,importantentred’elleslanetejadelsequips.Aquestanetejaprodueixefluentslíquidsambelsdiferentscompostosdelprocésiambd’altressubstànciesempradesperalaneteja(sabons,desincrustants,etc.).Aixídoncs,alserproductesquímicsrequereixenuntractamentespecíficadequatabansdelasevadisposiciófinal.Juntament amb aquests efluents puntuals de neteja i manteniment a les diferentsparades, també caldrà tenir en compte els efluents líquids procedents de les aigüessanitàriesaixícomdelaposadaenmarxadelaplanta.

• Efluentslíquidsprocedentsdelalubricaciód’equipsGairebétoteslesactivitatsindustrialsrequereixenl’úsdelíquidslubricantsperalbonfuncionamentdels equips, comésel casde l’oli tèrmic.Desprésdel seuús,partdellubricants’obtécomaresidudegutalapurgaqueesfabianualment.Els olis minerals són inacceptables des del punt de vista mediambiental, escassabiodegradabilitat i capacitat per a causar dany a llarg termini, persistència almediambient. Per tant, s’hauran d’emmagatzemar degudament per al seu posteriortractamentextern.


Pàgina34de45

• Efluentlíquidprocedentdel’aiguadeplujaEsnecessaricanalitzarl’aiguadelaplujapertald’evitarqueaquestas’acumuliallocsinadequatsiabocar-laalallerapública.Sinos’hamesclatnihaestatcontaminadapercap tipusde substància,pot abocar-sedirectamenta la xarxade clavegueramsensecaptipusdeprocésdedepuració.

6.4.3.1. Tractamentdelesemissionslíquides

• Purgues,aigüesdeprocésisistemaderefrigeracióEls efluents líquids procedents de les diferents purgues de la planta, així com lescalderes,elstancsd’emmagatzematge,residusdelaboratoriimanteniment,etc.,seranrecollitsenunabassad’homogeneïtzacióqueasseguriunabonamesclaabansdeserabocats.Comqueestractad’aigüesresidualsdirectamentrelacionadesambaiguadexarxa,espoden abocar directament al clavegueram ja que no suposaran cap risc nisobrepassarancaplímitdelsestablertsalataula6.1.sobrelasortidad’unaEDAR.

• Laboratori,lubricacióimantenimentd’equipsEs poden agrupar en un mateix conjunt de residus els efluents procedents dellaboratori i de les tasques demanteniment i neteja amb els residus del sistema delubricació dels equips. Es produeixen majoritàriament de manera discontinua,principalment a les parades tècniques i de manteniment, motiu pel qual deltractament d’aquests residus s’encarrega una empresa externa autoritzada detractamentderesidus.Per enviar-los a gestió externa, prèviament s’han d’emmagatzemar i etiquetarcorrectamentdemaneraqueesgaranteixilaseguretatdelaplanta.S’handedisposardoncs,enrecipientshermèticsiseparatsunsdelsaltresenunazonahabilitadaperaaquest objectiu. A més, aquests no poden mantenir-se emmagatzematsindefinidament,sinóquetenenunaduradamàximad’emmagatzematge:1anyperaresidusnoperillososqueesdestininaeliminació,2anysperaresidusnoperillososqueesdestininavaloritzaciói6mesosperaresidusclassificatscomaperillosos.


Pàgina35de45

• AigüespluvialsLes aigües pluvials recollides mitjançant un sistema de captació, són filtrades iemmagatzemadesdeformaadequada,jaquerepresentenunafontalternativad’aiguadebonaqualitatquepermetsubstituir l’aiguapotableendeterminadesaplicacions id’aquestamaneracontribueixena l’estalvid’aquestrecurs.A laplantaaquestaaiguas’utilitzaperalescisternesdelslavabos,peralregdeleszonesverdesaixícomperalanetejadelsexteriorsdelaplanta.

• EfluentslíquidsdelprocésDelasegonacolumnadedestil·lació(C-410)s’obtéTARcomacorrentresidual.Comja s’ha esmentat prèviament, el TAR és unamena de quitrà ambmoltes i diversesaplicacions,motiupelqualescomercialitzaràelTARresidualdelacolumna,quesurtaun99,97%depuresa.Per això caldrà emmagatzemar-lo adequadament. Tenint en compte que es unasubstància considerada com a carcinogen de grup 1, s’hauran de tractar amb lesmesures de seguretat adients per al seu emmagatzematge i transport. Per tant,s’emmagatzemaran en gàbies IBC del tipus opcional amb aprovació UN per altransportdematèriesperilloses.

6.4.4. ResidussòlidsElsresidussòlidsgeneratsalaplantaespodendividirendiferentstipus:

• ResidussòlidsassimilablesaurbansTotsaquellsresidusque,totiqueesprodueixenalaindustria,tenenunacomposiciósimilaraladelsresidusurbans.Elsresidusurbansesdefineixencom“elsgeneratsendomicilisparticulars,comerços,oficinesiserveis,aixícomtotsaquellsquenotinguinlaqualificaciódeperillososiqueperlasevanaturalesaocomposiciópodenassimilar-sealsproduïtsalsllocsoactivitatsanteriors”.S’inclouran en aquest apartat tot els residus procedents de les oficines, el paper icartródecaixesiembalatges;plàsticsd’ampolles,bossesiembalatge,vidre,metalls...així com les restes de la neteja dels espais oberts de la planta i les zones verdes.Tambés’handecontemplarelsresidusdeferralla,comperexemplerestesd’aparells


Pàgina36de45

elèctrics,degutaltrencamentd’equipsolasevaobsolescènciaalcapdelsanysd’ús,oinclúsrestesdemobiliariifinsitotrunesprocedentsd’obresmenors.

• DescomposiciódelcatalitzadorElcatalitzadorperdactivitatambeltempsipotarribaradesnaturalitzar-se.Quanelseu rendiment disminueix suficientment com per a perillar l’eficiència del procés,aquest s’ha de renovar i el residu sòlid del catalitzador s’haurà de tractaradequadament.Es renovarà només quan sigui necessari, a qualsevol de les 3 parades anuals demanteniment.El residu sòlidobtingut s’emmagatzemarà i etiquetaràadequadamentperposteriormentenviar-seatractamentextern.

• ResidusdelespurguesinetegesdelsequipsElsdiferentsequipsdelaplantatindranunasèriedepurguesinetegesperiòdiques,sibénoserannecessàriesa totes lesparades (es faran3anualment), cadacert tempsnecessitaran una renovació, com per exemple els filtres de l’aire que s’hauran decanviarperiòdicament.Aquestsfiltresalcapdecerttempsd’úsescolmatenis’handecanviarperseguirmantenintl’eficiènciadelprocés.

• ResidusdelbanydesalS’obtindranresidussòlidsdelanetejadeltancdelbanydesal,ons’acumularansòlidsincrustats a la carcassa (sal, calç,...) que s’hauran d’eliminar amb les netegesperiòdiques.Elserveiderenovaciódelasalesfaràcada2anysiseràd’unapurgadel50%d’aquesta.

• MaterialdelaboratoriienvasoscontaminatsElsenvasos iqualsevolmaterialquepuguihaverentratencontacteambcompostosperillosos dins del laboratori, incloent també el material de neteja en cas devessaments, s’han de tractar adequadament com a residu especial, eliminant lessubstànciesperillosesquepuguicontenirabansdelasevadisposició.


Pàgina37de45

6.4.4.1. TractamentdelsresidussòlidsEl tractament de residus sòlids ha de seguir la Jerarquia de Gestió de Residus, benrepresentadaperlaregladelestreserres:Reduir,ReciclariReutilitzar.Els residus que no es puguin reciclar o reutilitzar, hauran de ser tractatsadequadamentpertalderespectarelmediambient.Elsresidussòlidsgeneratssontractatsmitjançantgestióexterna,apartirdegestorsautoritzat que es poden contactar mitjançant el Registre General de Gestors deResidus de Catalunya. S’escull una empresa gestora i es tramita la documentació iadministració necessària on es defineix el residu, la recollida i tipus de tractamentacordat.Ditsresidushandesercorrectamentemmagatzematsitractatsadequadamentabansdelasevarecollida.L’emmagatzematgeprovisionaldelsresidusésdevitalrellevància,sobretotsiaquestss’handeguardaruncerttempsalesinstal·lacionsal’esperadelasevarecollidasi,permotiustècnicsoeconòmics,nopodenserenviatsimmediatament.Pertant,ladeposiciódelsresiduss’hadeferd’acordalaguiabàsicadedisposicióderesidus.S’hadecondicionarunespaialaplantaperdisposarelsresidusifacilitarlasevarecollida.Elsresidussòlidsassimilablesaurbansespodendisposarencontenidorscomunsderecollida selectiva de residus. Segons la tipologia de residu hi ha 5 tipus decontenidors diferents per a facilitar el seu posterior reciclatge: matèria orgànica,vidre,papericartró,envasosiresta.Cadascunad’aquestesfraccionsseràrecollidadeformaseparadapertaldepoderreciclarelsresidusadequadament.Els residus contaminats requeriran d’un emmagatzematge especial, que es durà atermeengàbiesd’IBCcomlesdelaimatge.Soncontenidorsmoltútilsperaltransporti emmagatzematgede tot tipusde sòlids i líquids.Amés,ofereixenuns contenidorsopcionals amb aprovació UN per al transport de substàncies perilloses. Tenen unacapacitatdecàrregad’1m3generalment,totiquetambéespodentrobardefins3m3.En aquest tipus d’emmagatzematge s’inclouran tots els residus sòlids contaminatscomara:restesdelcatalitzadoridelespurgues,filtresbruts,restesdesalicalçdelanetejadelbanydesal,restesd’envasosinetejadellaboratori,etc.


Pàgina38de45

Figura6.1.Tipusdecontenidorsperal’emmagatzematgedelsresidussòlids:contenidors

comunsperalarecollidaselectivaigàbiesIBC.

6.4.5. ContaminacióacústicaLa contaminació acústica es defineix com l’excés de so que altera les condicionsnormalsdel’ambientenunadeterminadazona.Realitzarqualsevolactivitathumanacomportagairebésempreunnivelldesomésomenyselevat.Segonseltipus,durada,llocimomentonesprodueixen,elssonspodensermolestos,incòmodesifinsitotarribaraalterarelbenestarfisiològicopsicològicdelséssersvius;llavorsse’ndiusorolliesconsideracontaminació.El so és una vibració que es propaga en unmedi (gas, líquid o sòlid) capaç de serpercebudaperl’oïda.Lamagnitudques’utilitzaperavaluarlapertorbaciódelmediones propaga l’ona sonora és la pressió sonora i esmesura en pascals. No obstant, elsistema auditiu humà respon demanera logarítmica als estímuls que rep, per aixòs’expressa majoritàriament en decibels (dB). Es converteix llavors l’escala des delllindarauditiude20micropascalso0dBfinsalllindardedolor,20pascalso120dB.LaOrganitzacióMundialde laSalut(OMS)consideraels70dBacoma límitsuperiordesitjable.AEspanyas’estableixcomanivelldeconfortacústicels55dBa.Persobred’aquestnivell,elsoresultapernicióspeldescansilacomunicació.


Pàgina39de45

Lesprincipals fontsde contaminacióacústicade laplanta seranels equipsamotor,comara:compressors,calderes,vàlvules,bombes,motorsd’agitació...S’han dissenyat amb la finalitat deminimitzar el soroll que produiran al llarg de lasevavidaútil,regint-seperleslleisdecontaminacióacústica.

6.4.5.1. TractamentdelacontaminacióacústicaPertaldeminimitzar lacontaminacióacústicaesprendranmesuresdeprevenció jadesdelmomentdeldissenydelsdiferentsequips,comara:

- Instal·laciódevàlvulesdebaixnivelldesoroll- Úsdematerialsabsorbents,comara:ressonadorsfibrosos,porososoreactius,

fibradevidreipoliuretàdecèl·lula- Instal·lar barreres acústiques, així com cortines transparents de vinil o

poliuretà de cèl·lula oberta, o bé panells metàl·lics amb elevats índexsd’absorció...

- Ferúsd’aïllamentsquedissipinl’energiamecànicaassociadaalesvibracions

6.4.6. ContaminaciólumínicaLacontaminaciólumínicaéstotaaquellallumartificialqueprodueixunadegradacióenelsecosistemesoelestatnatural.Noobstant,demaneraoperacionalesconsideracontaminació lumínica aquelles emissions de feix lluminós de fonts artificialsnocturnesen intensitats, direccions, rangsespectralsohoraris innecessarisper a larealitzaciódelesactivitatsprevistesalazonaenques’instal·lenlesllums.Un ineficient imaldissenyatenllumenatexterior,úsdeprojectorsocanons làser, lainexistentregulaciódelhorarid’apagatd’il·luminacionspublicitàries,etc.,generenunproblemacadacopmésextens.Lacontaminaciólumínicatécomamanifestaciómésevidentl’augmentdelbrillantordelcelnocturn,perreflexióidifusiódelallumartificialenelsgasosdelespartículesdel’aire,deformaquedisminueixlavisibilitatdelesestelsidemàsobjectescelestes.Tot i que hi ha escassa consciència social, la contaminació lumínica té nombroses iperjudicials conseqüències com el desbaratament d’energia, dany als ecosistemesnocturns,efectesperjudicialsa lasalutenhumans ianimals,amésde lesdificultats


Pàgina40de45

per al tràfic aeri imarítim i per a l’astronomia. Amés delsmolts possibles efectesnegatius que encara no coneixem, com ara la possible creació de noves plagues,creixementdescontrolatdelsarbresid’altrescanvispersistentsenelmediambient.L’enlluernamentexteriorpermetdesenvoluparmúltiplesactivitatsnocturnesperòésimprescindibleil·luminardeformaadequada,evitantl’emissiódirectaal’atmosferaiemprantlaquantitatdellumestrictamentnecessàriaallàonnecessitemveure.Això,amés de suposar unmalbaratament d’energia i diners, indirectament està relacionatamb l’augment del CO2 degut a que per produir electricitat es necessiten centralstèrmiquesqueprodueixenunaugmentnotabledelacontaminaciómediambiental.

Figura6.2.MapadecontaminaciólluminosaaCatalunya.

Elterritoricatalàesclassificaenzonesenfunciódelavulnerabilitatdelmedinocturnalacontaminaciólumínica.Leszonesdeprotecciósonquatre:

1. Zones demàxima protecció. Les zones E1, amb una protecciómàxima de lacontaminació lumínica, son les àrees incloses en el Pla d’Espais d’InterèsNatural(PEIN),elsespaisde laxarxaNaturalesa2000;platges,costes,aigüescontinentals, no integrades als nuclis de població o nuclis industrialsconsolidats.


Pàgina41de45

2. Zones d’altra protecció. Les zones E2, amb una protecció alta de lacontaminació lumínica, son lesàreesqueelplantejamenturbanísticclassificacom a sòl no urbanitzable fora de les zones E1 i també les àrees que elsajuntamentshanproposataugmentarlaprotecciódinsdeltermemunicipal.

3. Zonesdeprotecciómoderada.LeszonesE3,ambunaprotecciómoderadadelacontaminació lumínica, son lesàreesqueelplantejamenturbanísticclassificacom a sòl urbà o urbanitzable. També es classifiquen comE3 els espais d’úsintensiu durant la nit per alta mobilitat de persones o per elevada activitatcomercialod’oci,situatsensòlnourbanitzable.

4. Zones de protecció menor. Les zones E4, amb una protecció menor de lacontaminació lumínica,sondesòlurbàambús intensiudurant lanitperaltamobilitat de persones o per elevada activitat comercial o d’oci. No es podenclassificarcomzonaE4espaisqueestrobinamenysde2kmd’unazonaE1.

Figura6.3.MapadeprotecciócontralacontaminaciólumínicadeTarragonaiCatalunya.


Pàgina42de45

Com es pot comprovar a la Figura X, el termemunicipal de Tarragona, on es trobasituat el polígon industrial que acull la planta, està constituïda principalment perzonesE3deprotecciómoderadaialgunazonaE2,d’altaprotecció.La zona concreta on està situat el polígon pertany a una zona de protecció E3moderada.Pertant,s’hauràd’acolliralanormativaadient.

6.4.6.1. TractamentdelacontaminaciólumínicaDesde1980existeixendiferentsmovimentsorganitzatsquepromouencampanyesdeprevencióde lacontaminació lumínica.Espodenaplicarmesuresque,mantenintuncorrectenivelld’il·luminació,ajudenaprevenirlacontaminaciólumínica:

- Impedirque la llums’emetipersobrede lahoritzontal idirigir-lanomésallàonesnecessita.

- Ferúsdelàmpadesd’espectrepoccontaminantidegraneficiènciaenergèticaambunapotenciaadequadaalseuús.

- Il·luminarexclusivamentaquellesàreesquehonecessitin,sensedeixarquelallumescapid’aquesteszones.

- Ajustarelsnivellsd’il·luminaciódesòlrecomanatspelsorganismesadients.- Regularl’apagatdelesil·luminacionsornamentalsipublicitàries.- Reduirelconsumenhoresdemenoractivitatmitjançantl’úsdereductorsde

fluxoapagatselectiudellums.


Pàgina43de45

Taula6.5.Resumd’impactesambientalsalaplantaidelasevagestió.Medi Impacte Gestió

Atmosfèric

Emissionsprocedentsdelventeignormalid'emergència

Nohihasubstànciesperillosesnisobrepassenelslímitsd’emissió.Emissióal’atmosfera.

EmissionsprocedentsdelainertitzaciódelprocésEmissionsprocedentsdelpropiprocés TractamentdelCO2mitjançantunatorre

d’absorcióambamines.

EmissionsprocedentsdelescalderesdegasnaturalEmissionsprocedentsdellaboratori

Pràcticamentnul.Emissióal’atmosfera.

Emissionsprocedentsdelaventilaciódelaplanta

Líquid

Efluentlíquidprocedentdelprocés:segonadestil·lacióC-410

CorrecteemmagatzematgedelTARicomercialitzaciód'aquest.

Efluentlíquidprocedentdelprocés:terceradestil·lacióC-420

Correcteemmagatzematgedelanhídridmaleicicomercialitzaciód'aquest.Abocamentaclavegueramdelcorrentaquósresidual.

Efluentslíquidsprocedentsdelespurguesdelsistema Abocamentaclavegueram.Efluentslíquidsprocedentsdellaboratori

CorrecteemmagatzematgeengàbiesIBCperaposteriorgestióexterna.

Efluentslíquidsprocedentsdelmantenimentd'equipsilíniesEfluentslíquidsprocedentsdelalubricaciód'equips

Efluentlíquidprocedentdel'aiguadepluja

Captació,filtracióiemmagatzematgeperaposteriorúsd’aquestaatasquesdeneteja.

Sòlids

Residussòlidsassimilablesaurbans

Emmagatzematgeencontenidorscomunsperaposteriorrecollidaselectivaderesidusitractamentextern.

Descomposiciódelcatalitzador

CorrecteemmagatzematgeengàbiesIBCperaposteriorrecollidaitractamentextern.

ResidusdelespurguesinetegesdelsequipsResidusdelbanydesalMaterialdelaboratoriienvasoscontaminats

Acústic Sorollsdelprocésdeproducció Aplicaciódelanormativa.

Lumínic Il·luminacióexteriorAdaptaciódelsistemad'il·luminacióalanormativaicontrolhorari.


Pàgina44de45

6.5. Bibliografia1)DepartamentdeTerritoriiSostenibilitat,GeneralitatdeCatalunya.“MillorsTècniquesDisponibles(MTD)”http://mediambient.gencat.cat/es/05_ambits_dactuacio/empresa_i_produccio_sostenible/prevencio_i_control_dactivitats/millors_tecniques_disponibles_mtd/Datadeconsulta:26-10-17.2)MinisteriodeAgriculturayPesca,AlimentaciónyMedioAmbiente;GobiernodeEspaña.“SistemaComunitariodeGestiónyAuditoríaMedioambientales:EMAS”http://www.mapama.gob.es/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/sistema-comunitario-de-ecogestion-y-ecoauditoria-emas/Datadeconsulta:23-10-17.3)DepartamentdeTerritoriiSostenibilitat,GeneralitatdeCatalunya.“Contaminacióacústica.Legislació”http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/contaminacio_acustica/legislacio/Datadeconsulta:28-10-17.4)DepartamentdeTerritoriiSostenibilitat,GeneralitatdeCatalunya.“Contaminaciólumínica”http://mediambient.gencat.cat/es/05_ambits_dactuacio/atmosfera/contaminacio_luminica/Datadeconsulta:28-10-17.5)ÀreadeMediambient,AjuntamentdePalau-saverdera.“Contaminacióacústicailumínica”http://www.palau-saverdera.cat/mediambient/contaminacio/Datadeconsulta:28-10-17.


Pàgina45de45

6)PortaljurídicdeCatalunya,GeneralitatdeCatalunya.“Portaljurídic:Cercadordenormativa”http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?thesaurus=D2527&searchTypeParam=advanced&action=searchprint&txtthesaurus=contaminaci%F3+atmosf%E8rica&language=ca_ES&lblthesaurus=Mat%C3%A8riesDatadeconsulta:03-11-17.7)DepartamentdeTerritoriiSostenibilitat,GeneralitatdeCatalunya.“Generalitat”http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?thesaurus=D2527&searchTypeParam=advanced&action=searchprint&txtthesaurus=contaminaci%F3+atmosf%E8rica&language=ca_ES&lblthesaurus=Mat%C3%A8riesDatadeconsulta:03-11-17.8)MinisteriodeAgriculturayPesca,AlimentaciónyMedioAmbiente;GobiernodeEspaña.“Agua.Legislación”http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?thesaurus=D2527&searchTypeParam=advanced&action=searchprint&txtthesaurus=contaminaci%F3+atmosf%E8rica&language=ca_ES&lblthesaurus=Mat%C3%A8riesDatadeconsulta:07-11-17.9)AgènciadeResidusdeCatalunya,GeneralitatdeCatalunya.“Normativacatalanaenmatèriaderesidus”http://residus.gencat.cat/es/consultes_i_tramits_-_nou/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/Datadeconsulta:08-11-17.10)UniversidadNacionaldeLitoral-CONICET.“SimulacicóndelProcesodeAbsorciónQuímicaconSolucionesdeAminasparslaPurificaciónBiogás”http://www.scielo.cl/pdf/infotec/v24n1/art04.pdfDatadeconsulta:09-01-17.

projecte final de grau planta de producció d’anhídrid ftàlic6.2.1. gestió ambiental de la...

Documents