projecte curricular de centre (pcc) 2n...
TRANSCRIPT
PROJECTE CURRICULAR DE
CENTRE (PCC) 2n CICLE
MATEMÀTIQUES
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Llegir, escriure i descompondre números de tres a
sis xifres. (2)
- Obtindre el valor posicional de les xifres d’un
número de tres, quatre, cinc i sis xifres (2)
- Comparar i ordenar números de fins a sis xifres
utilitzant els signes > i <. (1)
- Ordenar números fins a sis xifres. (2)
- Aproximar números a les desenes i centenes.(3)
- Escriure el número anterior i posterior a un
número de sis xifres. (3)
- Aplicar l'arrodoniment de números per a resoldre
situacions problemàtiques quotidianes. (3)
- Construir sèries numèriques de cadències 2, 10,
100 a partir de qualsevol nombre i de cadències 5,
25 i 50 a partir de múltiples de 5, 25 i 50
respectivament, tant ascendents com descendents.
(1)
- Manejar i expressar números ordinals. fins al
cinquantè. (1)
- Associar cada lletra amb el seu valor corresponent
en la numeració romana fins el 99. (1)
- Conèixer i aplicar les regles que cal seguir en la
lectura dels números romans. (3)
- Col·locar i calcular operacions de suma i resta. (2)
- Aplicar la prova de la resta (2)
- Identificar els termes de la suma , la resta , la
BLOC 1. NOMBRES I OPERACIONS
- Lectura, escriptura i descomposició de números de
fins a sis xifres.
- Obtenció del valor posicional de les xifres d’un
número de tres, quatre, cinc i sis xifres
- Comparació i ordenació de números de fins a sis
xifres.
- Ordenació de números fins a sis xifres.
- Arrodoniment de nombres naturals a les desenes i
centenes.
- Escriptura del número anterior i posterior a un
número de tres a sis xifres.
- Aplicació de l'arrodoniment de números per a
resoldre situacions problemàtiques quotidianes.
- Construcció de sèries numèriques de cadències 2,
10, 100 a partir de qualsevol nombre i de cadències
5, 25 i 50 a partir de múltiples de 5, 25 i 50
respectivament, tant ascendents com descendents.
- Ús dels números ordinals.
- Lectura i escriptura de números romans fins el 99.
- Aplicació de les regles de la numeració romana.
- Càlcul de sumes i restes combinades.
- Termes de la suma: sumands i suma o total
- Aplicació de la prova de la resta.
- Estimació del càlcul de sumes i restes.
- Càlcul de sumes i restes combinades amb
- Llig, escriu i descompon números de fins a
cinc xifres.
- Obté el valor posicional de les xifres d’un
número de tres, quatre, cinc i sis xifres
- Compara i ordena números de fins a sis xifres
utilitzant els signes adequats.
- Ordena números fins a sis xifres.
- Arrodonix nombres naturals a les desenes i
centenes.
- Escriuen el número anterior i posterior a un
número de tres a sis xifres.
- Aplica l'arrodoniment de números per a
resoldre situacions problemàtiques quotidianes.
- Construeix sèries numèriques de cadències 2,
10, 100 a partir de qualsevol nombre i de
cadències 5, 25 i 50 a partir de múltiples de 5,
25 i 50 respectivament, tant ascendents com
descendents.
- Utilitza i expressa números ordinals fins al
cinquantè.
- Llig i escriu números romans fins el 99
- Aplica les regles de la numeració romana.
- Realitza càlculs de sumes i restes col·locant-ne
els termes correctament.
- Identifica els termes en operacions de suma,
resta, multiplicacions i divisions
multiplicació i la divisió. (2)
- Reconéixer i aplicar la prova de la resta. (2)
- Realitzar estimacions de sumes i restes. (3)
Càlcul de sumes i restes combinades amb parèntesis
i sense. (2)
- Calcular multiplicacions per un dígit portant-
ne.(2)
-Calcular multiplicacions per un número de dues
xifres. (2)
- Calcular multiplicacions per una desena i per
centenes. (1)
- Realitzar estimacions de productes. (3)
- Resoldre problemes de suma, resta, multiplicació
i divisió. (2)
- Calcular multiplicacions per un número de tres
xifres. (3)
Calcular multiplicacions per un número amb zeros
finals o amb un zero intermedi. (1)
- Calcular divisions el divisor de les quals és un
número dígit. (2)
- Reconèixer si una divisió és exacta o entera. (2)
- Conèixer i aplicar la relació entre els termes d’una
divisió. (2)
- Comprovar si una divisió està ben feta mitjançant
la prova de la divisió. (2)
- Calcular divisions amb zeros en el quocient (1)
- Calcular divisions en què el divisor és un número
de dues xifres. (3)
- Realitzar divisions sense escriure les restes. (2)
- Conèixer i aplicar la propietat de la divisió exacta.
(3)
- Calcular divisions el dividend de les quals i
parèntesis i sense.
- Càlcul de multiplicacions per un dígit portant-ne.
- Càlcul de multiplicacions per números de dues
xifres
- Càlcul de multiplicacions per una desena.
- Estimació de productes i divisions.
- Resolució de problemes de multiplicació.
- Càlcul de multiplicacions per un número de tres
xifres.
- Càlcul de multiplicacions per un número amb zeros
finals o un zero intermedi.
- Càlcul de divisions el divisor de les quals és un
número dígit.
- Reconeixement de divisions exactes i enteres.
- Coneixement i aplicació de la relació entre els
termes d’una divisió.
- Coneixement i aplicació de la prova de la divisió.
- Càlcul de divisions el quocient de les quals és un
número amb zero final o intermedi.
- Resolució de problemes de divisió.
- Càlcul de divisions en què el divisor és un número
de dues xifres.
Comprovació i aplicació de la propietat de la divisió
exacta.
- Càlcul de divisions suprimint el mateix nombre de
- Comprova si una resta està ben calculada
mitjançant la prova de la resta.
- Realitza estimacions de sumes i restes.
- Calcula sumes i restes combinades amb
parèntesis i sense.
- Calcular multiplicacions per un dígit portant-
ne.
- Calcula multiplicacions per un número de
dues xifres.
- Calcula multiplicacions per una desena i per
centenes.
- Realitza estimacions de productes.
- Resol problemes de suma, resta, multiplicació
i divisió.
- Calcula multiplicacions per un número de tres
xifres.
- Calcula multiplicacions per un número amb
zero finals o amb un zero intermedi.
- Calcula divisions el divisor de les quals és un
número dígit.
- Reconeix si una divisió és exacta o entera.
- Conèixer i aplicar la relació entre els termes
d’una divisió.
- Comprova si una divisió està ben feta
mitjançant la prova de la divisió.
- Calcula divisions el quocient de les quals és
un número amb zero final o intermedi.
- Calcula divisions en què el divisor és un
numero de dues xifres, formant les dues
primeres xifres del dividend un número major o
igual que el divisor
- Calcula divisions en què el divisor és un
divisor acaben en zeros. (3)
- Reconèixer, representar gràficament, llegir i
escriure fraccions. (3)
- Comparar fraccions d’igual numerador o igual
denominador. (1)
- Calcular la fracció d’un número. (2)
Fraccions equivalents a una fracció pròpia(de
manera gràfica) (1)
- Reconèixer i representar gràficament dècimes i
centèsimes. (1)
- Expressar dècimes i centèsimes en forma de
fracció i de número decimal. (1)
- Escriure l’enunciat d’un problema a partir d’un
càlcul donat. (2)
- Triar les preguntes d'un problema que
corresponent a unes dades donades. (3)
- Resoldre problemes de dues operacions, repetides
o no. (2)
- Utilitzar la calculadora en la resolució de
problemes de la vida quotidiana quan, a juí del
mestre, ho aconselle la complexitat dels càlculs.
(1)
zeros en el dividend i en el divisor.
- Reconeixement d’una fracció i dels seus termes.
- Lectura, escriptura i representació de fraccions.
- Comparació de fraccions d’igual numerador o
d’igual denominador.
- Càlcul de la fracció d’un número.
- Reconeixement de fraccions equivalents a una
fracció pròpia.
- Reconeixement i representació gràfica de desenes i
centèsimes.
- Expressió de desenes i centèsimes en forma de
fracció i de número decimal.
- Resolució de problemes seguint els passos establits.
- Escriptura completa de l’enunciat d’un problema a
partir d’un càlcul donat.
- Elecció de les preguntes d’un problema que es
poden respondre amb unes dades donades.
- Resolució de problemes de dues operacions .
- Utilització de la calculadora en la resolució de
problemes de la vida quotidiana quan, a juí del
mestre, ho aconselle la complexitat dels càlculs.
número de dues xifres, formant les dues primers
xifres del dividend un número menor que el
divisor.
- Comprova i aplica la propietat de la divisió
exacta.
- Calcula divisions suprimint el mateix nombre
de zeros en el dividend i en el divisor.
- Reconeix, llig, escriu i representa gràficament
fraccions donades.
- Identifica i comprèn el significat dels termes
d'una fracció.
- Compara fraccions d’igual numerador o igual
denominador.
- Calcula la fracció d'un número.
- Reconeix una fracció equivalent a una pròpia.
- Reconeix i representa gràficament desenes i
centèsimes.
- Expressa desenes i centèsimes en forma de
fracció i de número decimal.
- Resol problemes seguint els passos de
comprendre, pensar, calcular i comprovar.
- Escriu les dades i completa l’enunciat d’un
problema a partir d’un càlcul donat .
- Tria les preguntes d'un problema que es poden
respondre amb unes dades donades.
- Resol de problemes de dues operacions .
- Utilitza la calculadora en la resolució de
problemes de la vida quotidiana quan, a juí del
mestre, ho aconselle la complexitat dels
càlculs.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Llegir totes les hores i abans i després del migdia
en un rellotge analògic. (1)
- Llegir totes les hores i abans i després del migdia
en un rellotge digital. (1)
- Relacionar les hores expressades en rellotges
analògics i digitals. (1)
- Resoldre problemes en què intervinguen
situacions amb rellotges analògics i digitals. (1)
- Conèixer i aplicar les equivalències entre unitats
de temps. (1)
- Conèixer i aplicar l’equivalència entre euro i
cèntim i expressar quantitats de diners de diferents
formes. (2)
- Resoldre situacions de compra expressant les
quantitats de diners en cèntims per a operar. (2)
- Identificar les unitats de longitud menors i majors
que el metre i les seues abreviatures. (1)
- Conèixer i aplicar les equivalències entre les
unitats treballades. (3)
- Estimar la longitud d’objectes quotidians. (3)
- Triar la unitat més adequada per amidar la
longitud d'objectes i distàncies. (2)
- Amidar longituds amb el regle, en centímetres i
mil·límetres. (2)
- Interpretar croquis i plànols. (1)
- Resoldre problemes amb unitats de longitud. (1)
- Identificar algunes unitats de capacitat i les seues
abreviatures: (1)
BLOC 2. MESURA
- Lectura d’hores en el rellotge analògic.
- Lectura d’hores abans i després del migdia en el
rellotge digital.
- Coneixement i aplicació de les equivalències
entre unitats de temps: segons, minut, hora, dia,
mes, trimestre, semestre, any, dècada i segle.
- Aplicació de l’equivalència entre euros i cèntims
i expressió de quantitats de diners de diferents
formes.
- Resolució de situacions de compra expressant les
quantitats de diners en cèntims per a operar.
- Identificació i equivalències entre el metre i les
unitats menors: decímetre, centímetre i mil·límetre.
- Identificació i equivalències entre el metre i les
unitats majors: quilòmetre, hectòmetre i
decàmetre.
- Estimació de longituds.
- Mesurament de longituds amb el regle, en
centímetres i mil·límetres.
- Interpretació de croquis i de plànols.
- Resolució de problemes amb unitats de longitud.
- Identificació i equivalències entre les unitats de
capacitat: litre, decilitre i centilitre.
- Llig les hores en un retllotge analògic.
- Llig les hores abans i després del migdia en el
rellotge digital.
- Aplica les equivalències entre segons, minut,
hora, dia, mes, trimestre, semestre, any, dècada i
segle i resol problemes amb aquestes unitats de
temps.
- Expressa quantitats de diners en euros, cèntims i
en euros i cèntims.
- Resol situacions de compra expressant les
quantitats de diners en cèntims abans de sumar o
restar.
- Identifica i coneix les equivalències entre el
metre i les unitats menors: decímetre, centímetre i
mil·límetre.
- Identificació i equivalències entre el metre i les
unitats majors: quilòmetre, hectòmetre i
decàmetre.
- Realitza estimacions de la longitud d'objectes
quotidians.
- Mesura longituds amb el regle en centímetres i
mil·límetres.
- Interpretar croquis i plànols.
- Resol problemes amb unitats de longitud.
- Identifica i relaciona les equivalències entre les
unitats de capacitat: litre, decilitre i centilitre.
- Identificar algunes unitats de massa i les seues
abreviatures. (3)
- Estimar la capacitat o la massa d’objectes
quotidians. (3)
- Triar la unitat de mesura més adequada per a
expressar pesos i capacitats diferents. (3)
- Resoldre problemes amb unitats de capacitat o de
massa. (2)
- Identificació i equivalències entre les unitats de
massa: quilogram, gram i tona.
- Estimació de capacitats i de masses.
- Resolució de problemes amb unitats de capacitat
o de massa.
- Identifica i reconeix les equivalències entre les
unitats de massa: quilogram, gram i tona.
- Tria la unitat de mesura més adequada i estima la
capacitat o a la massa d'un objecte.
- Resol problemes amb unitat de capacitat o de
massa.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Identificar línies corbes obertes i tancades. (2)
- Identificar rectes paral·leles, secants i
perpendiculars. (2)
- Identificar i traçar rectes, semirectes i segments.
(3)
- Reconèixer i anomenar l’origen d’una semirecta i
els extrems d’un segment. (3)
- Identificar angles i reconèixer-ne els elements.
(2)
- Mesurar angles amb el transportador. (2)
- Classificar angles rectes, aguts i obtusos a partir
de la seua mesura en graus. (1)
- Classificar els triangles segons els costats i els
angles. (1)
- Classificar els quadrilàters. (1)
- Classificar els paral·lelograms. (1)
- Traçar triangles i quadrilàters. (1)
- Mesurar costats de polígons i calcular el
perímetre. (2)
- Identificar prismes, piràmides i cossos redons
col·locats en diferents posicions. (2)
BLOC 3. GEOMETRIA
- Identificació de línies corbes obertes i tancades.
- Identificació de rectes paral·leles, secants i
perpendiculars.
- Identificació i traçat de rectes, semirectes i
segments.
- Reconeixement de l’origen d’una semirecta i dels
extrems d’un segment.
- Reconeixement dels elements d’un angle.
- Mesurament d’angles amb el transportador.
- Classificació d’angles en rectes, aguts i obtusos,
a partir de la seua mesura en graus.
- Classificació de triangles segons els costats en
equilàters, isòsceles i escalens.
- Classificació de triangles segons els angles en
rectangles, acutangles i obtusangles.
- Classificació de quadrilàters en paral·lelograms,
trapezis i trapezoides.
- Classificació de paral·lelograms en quadrats,
rectangles, rombes i romboides.
- Traçat de triangles i quadrilàters sobre quadrícula
- Identifica i traça línies corbes obertes i tancades.
- Definix i classifica rectes paral·leles, secants i
perpendiculars.
Identifica i traça rectes, semirectes i segments i
anomena l'origen de la semirecta i els extrems del
segment.
- Identificar angles i en reconeix els elements.
- Mesurar angles amb el transportador.
- Classifica i definix angles rectes, aguts i obtusos
a partir de la seua mesura en graus.
- Classifica els triangles segons els costats en
equilàters, isòsceles i escalens.
- Classifica els triangles segons els angles en
rectangles, acutangles i obtusangles.
- Classifica els quadrilàters en paral·lelograms,
trapezis i trapezoides.
- Classifica els paral·lelograms en quadrats,
rectangles, rombes i romboides.
- Dibuixa triangles rectangles utilitzant el regle i
l'escaire o el cartabó.
- Reconèixer els elements dels cossos
geomètrics. (2)
- Identificar els cossos redons i els seus elements
bàsics: superfície corba, costat, vèrtex, base,
diagonal,radi, diàmetre, vèrtex, angle i eixos de
simetria. (1)
- Construir figures geomètriques planes a partir de
dades i de cossos geomètrics a partir d’un
desenrotllament. (3)
- Interpretar croquis i plànols i realitzar càlculs
amb les seues mesures. (3)
o amb el regle.
- Mesurament de polígons i calcul de perímetre.
- Identificació de prismes i piràmides i
reconeixement dels seus elements: base, cara
lateral, vèrtex i aresta.
- Identificació dels cossos redons: cilindre, con i
esfera; i reconeixement dels seus elements: base,
superfície corba, base, diàmetre, angle, eix de
simetria, radi i vèrtex.
- Construcció de figures geomètriques planes a
partir de dades i de cossos geomètrics a partir
d’un desenrotllament.
- Interpretació de croquis i plànols i realització de
càlculs amb les seues mesures.
- Dibuixa quadrilàters sobre quadrícula i utilitzant
el regle.
- Realitza càlcul de perímetres en polígons
treballats.
- Identifica prismes i piràmides i reconeix els seus
elements: base, cara lateral, vèrtex i aresta.
- Identifica els cossos redons: cilindre, con i
esfera; i reconeix els seus elements: base,
superfície corba, base, diàmetre, angle, eix de
simetria, radi i vèrtex.
- Construïx figures geomètriques planes a partir de
dades i de cossos geomètrics a partir d’un
desenrotllament.
- Interpreta croquis i plànols i realitza càlculs amb
les seues mesures.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Lectura, interpretació i elaboració de taules de
doble entrada d’ús habitual en la vida quotidiana.
(1)
- Realització de gràfiques senzilles: pictogrames,
diagrames de barres. (1)
- Diferenciar si un succés és segur, possible i
impossible. (1)
- Comparar la probabilitat de dos o més successos.
(3)
- Aplicar la probabilitat en situacions reals. (3)
BLOC 4. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
- Lectura, interpretació i elaboració de taules de
doble entrada d’ús habitual en la vida quotidiana.
- Realització de gràfiques senzilles: pictogrames,
diagrames de barres.
- Reconeixement d’un succés segur, possible o
impossible.
- Comparació de la probabilitat de dos o més
successos.
- Lectura, interpretació i elaboració de taules de
doble entrada d’ús habitual en la vida quotidiana
- Realització de gràfiques senzilles: pictogrames,
diagrames de barres.
- Reconeixement d’un succés segur, possible o
impossible.
(1) Objectiu mínim imprescindible per a superar el cicle
(2) Objectiu important que deuen tenir assolit la majoria de l'alumnat
(3) Objectiu prescindible per als alumnes amb dificultats
DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
Per assolir l’adquisició d’aquesta competència, l’alumne ha de…
• Ser capaç de conèixer i valorar la presència de les informacions numèriques en la vida quotidiana, manejar els nombres en els seus diferents
contextos i emprar-los amb distintes finalitats.
En el segon cicle l’alumne aprendrà els nombres fins a set xifres. Treballarà amb les distintes situacions quotidianes on apareixen, i manejarà diferents
formes en les quals es poden presentar. També en realitzarà la representació de diferents formes i treballarà la composició i descomposició de nombres a
partir dels diferents ordres d’unitats. En altres, aprendrà a manejar els nombres ordinals i a comparar-los.
• Ser capaç de realitzar càlculs i estimacions amb nombres, identificant situacions on siguen necessaris i expressant el procés seguit.
Les operacions de suma, resta, multiplicació i divisió constitueixen una part substancial dels continguts del segon cicle. Durant tot el cicle associarà
aquestes operacions amb situacions reals en les quals les aplicarà. El càlcul mental el treballarà de forma sistemàtica, i aprendrà a realitzar aproximacions
de nombres a diferents ordres i a obtindre estimacions de sumes, restes i productes.
• Ser capaç d’utilitzar instruments de mesura, estimar mesures de magnituds i expressar els resultats en la unitat adequada.
L’alumne, al llarg d’aquest cicle, treballarà amb les unitats de mesura convencionals (metre, centímetre, mil·límetre, litre, decilitre, quilo, gram…),
aprendrà a usar instruments de mesura i a manejar el rellotge i els diners de forma eficient, tot això en situacions reals. També es dedicarà especial atenció
a l’estimació de magnituds.
• Ser capaç de reconèixer la presència de línies, formes i cossos geomètrics en la realitat, aplicar les seues característiques per a descriure situacions i
utilitzar-les amb distints fins.
Pel que fa al plànol, l’alumne treballarà els diferents tipus de rectes; els polígons, els seus elements i classificació; els angles, els seus elements i
classificació; la circumferència i el cercle. També aprendrà a construir figures simètriques i traslladades, així com a calcular el perímetre i l’àrea d’un
polígon.
El treball amb l’espai es concretarà en l’estudi dels cossos geomètrics (prismes, piràmides, cilindres, cons i esferes), els seus elements i també la seua
classificació.
• Ser capaç d’utilitzar i elaborar estratègies de resolució de problemes, elegir la més adequada en cada cas i aplicar-la seguint un procés de resolució
ordenat.
Durant tot el cicle, l’alumne reconeixerà i resoldrà diferents tipus de problemes, tant problemes d’una operació com de dues operacions. Els alumnes
aprendran a seguir un procés ordenat de resolució, reflexionaran sobre els problemes i coneixeran i utilitzaran diferents estratègies de resolució, tenint
també l’oportunitat d’inventar problemes propis.
• Ser capaç de recollir dades i informacions de l’entorn que l’envolta, representar la informació en distintes formes, interpre tar-la i produir missatges
amb ella
Durant el segon cicle els alumnes aprendran a interpretar gràfics de barres de dues i tres característiques, gràfics lineals i pictogrames, i també treballaran
les coordenades cartesianes. A partir d’ells, extrauran informació que els permetrà contestar preguntes i resoldre problemes. També representaran
diferents dades en aqueixos tipus de gràfics.
• Ser capaç de reconèixer la presència i el paper de les Matemàtiques en el nostre món, valorar la importància de la creativita t i el rigor a l’hora
d’utilitzar-les i confiar en les pròpies habilitats.
Els alumnes arribaran a reconèixer i apreciar la utilitat de les Matemàtiques en la seua vida quotidiana, en realitzar activitats de diferents tipus centrades
sempre en contextos reals. El treball sistemàtic i organitzat els permetrà prendre consciència de la importància de ser ordenats i curosos.
CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE MATEMÁTIQUES AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència en comunicació lingüística. Per a desenvolupar aquesta competència, al treballar les Matemàtiques els alumnes han de posar especial atenció en la incorporació dels termes matemàtics al llenguatge usual i el seu ús correcte, en la descripció verbal dels processos i en la
comprensió dels textos que se’ls ofereixen (especialment, els problemes). És necessari que els alumnes parlen, escriguen, escolten i expliquen el
procés seguit en el seu treball matemàtic.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. L’àrea de Matemàtiques permet als alumnes comprendre, descriure i interactuar
amb l’entorn físic que els envolta. El treball amb les posicions en l’espai, les figures i cossos geomètrics, la simetria… els capacitarà per a ser
competents en l’ocupació de plànols, mapes, rutes… De la mateixa manera, els continguts de nombres i operacions i mesura els ajuden a comprendre
la realitat, i a interactuar amb ella. Amb l’estudi dels gràfics entenen i produeixen informacions sobre l’entorn.
Tractament de la informació i competència digital. Aquesta àrea contribueix a l’adquisició d’aquesta competència de diverses formes. D’una banda, aporta destreses com ara la comparança de nombres, l’aproximació, les diferents formes d’expressar i d’usar els nombres…; i, per un altre,
treballa la recollida i tabulació de dades, i la interpretació i representació de taules de doble entrada i dels tipus de gràfics més comuns.
Competència social i ciutadana. Valors com ara el rigor, la cura, la perseverança estan associats al treball matemàtic. De la mateixa manera, el treball en equip i la consideració i reflexió sobre les opinions i punts de vista dels altres (per exemple, quan es resolen problemes) contribueixen al
desenvolupament d’aquesta competència.
Competència cultural i artística. El saber matemàtic és part fonamental del coneixement de la humanitat, i continguts com els tractats en
Geometria permeten a l’alumne comprendre, de manera més efectiva, les manifestacions artístiques, i ser capaç d’utilitzar-los per a crear obres
pròpies.
Competència per a aprendre a aprendre. El desenvolupament de nocions matemàtiques fermes i el maneig ferm de la informació són instruments
que faciliten posteriors aprenentatges. D’igual manera, actituds com ara l’autonomia i l’esforç es potencien quan s’aborden situacions complexes de
manera sistemàtica. La verbalització dels processos seguits ajuda també a la reflexió sobre el que s’aprén i la consecució d’un aprenentatge efectiu.
Autonomia i iniciativa personal. Les Matemàtiques contribueixen a la consecució d’aquesta competència des dels continguts associats a la resolució de problemes, que és un dels eixos fonamentals de l’àrea. La contribució a aquesta competència es realitza des de tres vessants principals:
la planificació, la gestió dels recursos i la valoració dels resultats. La resolució de situacions obertes fomenta la confiança en les pròpies capacitats.
METODOLOGIA
El currículum no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran
tan perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i,
alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en
la seua avaluació.
El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.
Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components
de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i
interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten
rellevants en la consecució de competències concretes.
El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que
conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als
alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus
companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.
Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de
planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.
La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències
suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les
habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.
El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de
diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu .
Possibles materials curriculars
En els materials s’inclouran un conjunt d’Activitats de Reforç i d’Ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor o professora puga desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguen assolir el desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.
LES LLENGÜES: VALENCIÀ I CASTELLÀ
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquests, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica. (1)
- Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.(2)
- Desenrotllar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social. (1)
- Conèixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat. (1)
- Conèixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit.
- Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i castellà com llengua oficial del territori espanyol.(1)
BLOC 1. LES LLENGUES I ELS PARLANTS
- Consideració del valencià com a idioma propi del nostre poble, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
- Acceptació de la conveniència i la necessitat d'assolir competència en les llengües cooficials de la C.V.
- Interès per incorporar, de manera gradual, el valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés d'implicació personal en la recuperació cultural i de normalitat lingüística.
- Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com una manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa.
- Coneixement de les llengües d'Espanya, la seva localització en les diferents comunitats autònomes i valoració positiva davant d'esta riquesa lingüística, de forma que s'eviten els prejuís sobre les llengües i els seus parlants.
- Interès i respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.
- Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques,culturals, ètniques o de gènere.
- Conéixer valorar la diversitat
lingüística de la Comunitat Valenciana
i d'Espanya.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Aprendre a escoltar i a pronunciar correctament
per a facilitar la comunicació.(1)
- Comprendre el concepte de comunicació i les
diferents maneres que hi ha de comunicar-se. (1)
- Comprendre el concepte de llengua i distingir-
lo del concepte de llenguatge.(2)
- Predir el contingut d’un missatge oral a partir
d’unes pistes.(3)
- Aprendre a parlar en públic.(2)
- Explicar anècdotes personals i treballar amb la
funció expressiva del llenguatge.(2)
Identificar el tema i el gènere d’un discurs
oral.(3)
- Aprendre a iniciar una conversa. Jugar amb la
llengua.(2)
- Comprendre i resumir un text narratiu. (3)
- Entendre instruccions.(1)
- Jugar amb les paraules per a crear rimes.(3)
- Llegir un text narratiu i extraure les dades més
importants de la història. (2)
- Mantindre l’atenció i seleccionar informació
d’un text oral.(2)
- Conéixer l’estructura típica del còmic.(3)
- Llegir un text narratiu i comprendre les
reaccions dels personatges.(2)
- Adquirir vocabulari relacionat amb la redacció
d’un periòdic, poemes de manera expressiva.(3)
- Comprendre els elements fonamentals de la
narració.(3)
- Aprendre a escoltar. (1)
BLOC 2. PARLAR, ESCOLTAR I CONVERSAR
- Participació activa en interaccions espontànies pròpies
de la vida quotidiana i de l'activitat d'aula (conversació,
planificació d'una activitat...) i en altres més formals i
dirigides (consell de classe, assemblees, debats,
entrevistes, explicacions...), respectant l'ordre espacial,
cronològic o lògic en el discurs, amb actitud de
cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge
compartit, amb interès per expressar-se amb entonació i
pronunciació adequades; a fi d'arreplegar i intercanviar
informació, resoldre conflictes, arribar a acords,
manifestar les pròpies opinions o planificar accions
conjuntes.
- Coneixement i ús de les estratègies i de les normes per
a l'intercanvi comunicatiu com a instrument de
comunicació: escolta atenta, exposició clara i respecte
del torn de paraula; a través de la participació i les
aportacions, el control de la impulsivitat, amb respecte
amb les sensacions, experiències, idees, opinions i
coneixements dels altres, amb atenció a les fórmules de
cortesia i de relació social.
- Comprensió de textos orals amb seqüències narratives,
descriptives, informatives i persuasives, procedents dels
mitjans de comunicació o d'Internet, captant el sentit
global del text i les idees principals i secundàries, alhora
que es reconeixen les idees no explícites i es valoren els
continguts transmesos.
- Comprensió i producció de textos orals, en prosa o en
- Participar en situacions de
comunicació, dirigides o espontànies,
respectant les normes de la comunicació:
torn de paraules, escoltar, exposar amb
claredat i entonar adequadament.
- Posar atenció en els detalls en la comunicació
oral.(1)
- Expressar oralment la posició d’un objecte en
l’espai.(3)
- Descriure una escena d’un espai natural.(2)
- Expressar oralment opinions personals.(1)
- Contar oralment relats exagerats.(3)
- Descriure oralment una imatge.(2)
- Recitar un poema(1) i memoritzar-lo.(2)
- Ser capaç de corregir i millorar la manera
d’expressar-se.(1)
- Escoltar i contar oralment la vida d’un
personatge famós.(3)
- Contar plans situant els fets en el temps.(3)
- Captar errors en una narració oral.(1)
- Contar experiències viscudes durant el curs.(2)
vers, tant de caràcter quotidià (explicacions de classe,
treballs en equip, documentals, entrevistes, debats i
converses entre iguals) com de caràcter més forma
(narracions d'experiències personals, resums orals de
textos, exposicions de coneixements i opinions, contes
populars i descripcions senzilles) per a aprendre i per a
informar-se.
- Ús adequat dels elements lingüístics i no lingüístics en
les produccions orals: gest, ritme i entonació.
Comprensió i expressió de missatges verbals i no
verbals.
- Valoració de l'escolta com a mitjà per a adquirir
informació i per a aprendre.
- Expressar-se de forma oral, utilitzant
diferents funcions de comunicació,
vocabulari, entonació i ritme adequats, i
una estructura narrativa i coherent.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Llegir de manera fluida i comprendre, fixant-se
en l'entonació ,de manera expressiva, , regulant
la respiració, saber resumir-lo el sentit i a una
velocitat adequada. d'un text narratiu.(2)
- Llegir un text narratiu fixant-se en el ritme del
diàleg.(2)
- Llegir amb l’entonació adequada una poesia i
familiaritzar-se amb el recurs de la metàfora.(1)
- Llegir, comprendre, de manera expressiva
descobrint el missatge que conté , identificar-hi
imatges poètiques d'un poema.(1)
- Llegir un text de manera dramatitzada.(3)
BLOC 3. LLEGIR I ESCRIURE
3.1. Comprensió de textos escrits.
- Comprensió de textos de la vida quotidiana amb una
correspondència correcta entre fonemes i grafies
(cartells, horaris, reglaments senzills, regles de joc,
catàlegs, fullets d'instruccions, receptes...) i dels mitjans
de comunicació social (webs infantils, notícies, cartes al
director...), per a buscar informació, amb identificació
dels aspectes rellevants i la creació d'una opinió pròpia
respecte dels continguts exposats en cada un dels textos.
- Ús d'estratègies per a la comprensió: elaboració i
comprovació d'hipòtesis, realització d'inferències
d'informació sobre el text a partir dels coneixements i de
- Comprendre el sentit global dels textos
orals, reconeixent les idees principals i
secundàries.
- Llegir en silenci valorant el progrés i la
velocitat i lectores memoritzar reproduir
textos senzills.
- Llegir textos poètics i treballar la mètrica.
- Representar un text teatral i identificar les
diferències entre aquest gènere i el narratiu.(3)
- Llegir un text narratiu i comprendre les
reaccions dels personatges.(1)
- Recitar poemes amb el ritme adequat.(2)
- Entendre correctament la informació més
destacada de cada una de les parts del text
narratiu. (2)
- Conéixer les intencions dels protagonistes
d’un conte.(3)
- Comprendre un text informatiu.(2)
- Llegir textos poètics i treballar la mètrica.(3)
- Representar un text teatral i identificar les
diferències entre aquest gènere i el narratiu.(3)
- Escriure textos instructius.(3)
- Escriure correctament paraules amb accent
gràfic. (2)
- Comprendre l’ordre d’una narració oral.(1)
- Comprendre i aplicar el vocabulari relacionat
amb la cuina.(2)
- Comprendre i aplicar el vocabulari relacionat
amb el jardí.(2)
- Resoldre jocs de paraules. Llegir un text
expositiu i entendre’n el sentit global.(3)
- Comprendre i aplicar el vocabulari relacionat
amb el bosc.(3)
- Gaudir amb les tirallongues i altres jocs
lingüístics.(2)
- Llegir un text narratiu fixant-se en el ritme del
diàleg.(1)
- Comprendre el plantejament de la història.(2)
- Comprendre el nuc de la història.(2)
- Recitar un poema i comprendre’n el sentit.(1)
- Portar a terme la lectura dramatitzada del text
les experiències prèvies, consulta al diccionari,
utilització de mesures correctores necessàries si falla la
comprensió (relectura) i resum de les idees bàsiques dels
textos llegits o dels aspectes més destacats.
- Coneixement funcional dels elements bàsics dels
discursos narratius (estructura narrativa lineal,
personatges principals i secundaris, missatge de la
història, narració en primera i tercera persona...), poètics
(longitud dels versos, introducció als recursos expressius
bàsics del llenguatge poètic, rima, formació de les
estrofes més senzilles i habituals...) i teatrals (divisió del
text en escenes, estructura de la història en: plantejament,
nus i desenllaç, tipografia diferent per als noms dels
personatges, els seus parlaments i les acotacions...) i
aplicació d'estos coneixements a la comprensió i la
interpretació dels textos.
- Estudi i anàlisi dels elements característics del còmic:
concepte, elements (text i dibuix), vinyeta, globus,
onomatopeies...i aplicació d'estos coneixements a la
comprensió i la interpretació de les produccions.
- Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos
expositius i d'argumentació i aplicació d'estos
coneixements a la comprensió i a la interpretació dels
textos.
- Explicació de sentits figurats i de significats no
explícits en els textos, especialment en els dels mitjans
de comunicació; adopció d'actituds crítiques elementals
cap a les perspectives ideològiques que transmeten.
- Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i
la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques
- Interpretar i integrar les idees pròpies
amb la informació continguda en els
textos d'ús escolar i social, i mostrar la
comprensió a través de la lectura en veu
alta amb l' entonació i fluïdesa
adequades.
- Interpretar i traduir textos breus en
situacions en què el destinatari del
missatge no coneix la llengua del text.
teatral.(3)
- Comprendre la seqüència narrativa en un text
teatral.(3)
- Escoltar i resumir textos narratius.(2)
- Conéixer l’estructura dels poemes i llegir-los
amb el ritme adequat.(1)
- Llegir un text narratiu i identificar el marc
temporal i espacial en què es desenvolupa. (1)
- Elaborar un resum del text informatiu.(1)
- Escriure una felicitació de Nadal.(2)
- Conéixer l’estructura d’un conte.(3)
- Interpretar el significat de paraules
desconegudes a partir del context.(2)
- Elaborar textos d'argumentació orals.(2)
- Ordenar la seqüència narrativa.(1)
- Reconéixer els elements essencials comprenent
i explicar el plantejament d’una història.(3)
- Escriure textos amb animals personificats.(2)
- Escriure una trama original per a un conte
conegut.(2)
- Inferir el caràcter dels personatges d’una
narració a partir dels seus actes.(3)
- Resumir per escrit un text informatiu i fer-ne
esquemes.(3)
(d'aula i de centre), i mostrar respecte per les normes de
funcionament, amb la finalitat d'obtindre informació i
models per a la composició escrita.
- Lectura comprensiva, en veu alta i en silenci, i
memorització de textos que contenen jocs lingüístics,
fonètics, semàntics o gramaticals, tant de caràcter
popular (endevinalles, embarbussaments, acudits,
dites...) com cultes (mots encreuats senzills, sopes de
lletres, jeroglífics, cal·ligrames...) llegits amb fluïdesa i
entonació adequades.
- Utilització dirigida de llibres i diferents fonts
d'informació que ajudaran en la localització de conceptes
i temes d'interès per a la formació i l'aprenentatge
(diccionaris d'imatges, fitxes d'ortografia, llibres de
divulgació, revistes...).
Composició de textos escrits
- Coneixement i ús dels elements bàsics dels textos
(silueta, organització i recursos lingüístics específics) i la
seva aplicació en la comprensió i en la producció.
- Producció de textos escrits propis de la vida social de
l'aula, com a consolidació del sistema lecto escriptor per
a comunicar coneixements, experiències i necessitats
(normes, notes, cartes, avisos, sol·licituds...) d'acord amb
les característiques pròpies d'estos gèneres.
- Composició de textos d'informació i d'opinió propis
dels mitjans de comunicació social sobre esdeveniments
que resulten significatius, amb especial incidència en la
notícia i en les cartes al director, per mitjà de suports de
l'àmbit escolar i alguns mitjans de premsa local.
- Producció de textos que utilitzen llenguatge verbal i no
- Redactar, reescriure i resumir diferent
textos significatius en les situacions
quotidianes i escolars, de forma ordenada
i adequada, utilitzant la planificació i
revisió dels textos, tenint cura amb les
normes gramaticals i ortogràfiques i la
cal·ligrafia, l' ordre i la presentació.
- Comprendre i utilitzar la terminologia
gramatical i lingüística pròpia del cicle
en les activitats de producció i de
comprensió de textos.
- Escriure una carta i emplenar un sobre.(3).
- Escriure una col·laboració per a un periòdic.(3)
- Completar un esquema amb informacions.(2)
- Aprendre a millorar un text.(2)
verbal (il·lustracions, tipografia, gràfics...) amb intenció
informativa: cartells publicitaris, còmics...
- Ús de les estratègies i normes bàsiques en la producció
de textos: planificació (funció comunicativa i del
destinatari, selecció de la informació rellevant, del tipus
de text, de l'estructura del contingut...), redacció de
l'esborrany, i avaluació i revisió del text en el procés
d'escriptura per a millorar-lo.
- Coneixement dels elements bàsics dels discursos
narratius, explicatius, descriptius, informatius i
persuasius (estructura, sentit global, intenció...) i la seva
aplicació en la comprensió i en la producció.
- Valoració i ús de les normes ortogràfiques (conèixer i
usar les correspondències regulars entre so i lletra: r o rr
entre vocals, c, ç g, j, q, dígrafs...); les que regulen
l'accentuació gràfica, l'apòstrof, els signes de puntuació i
l'accentuació de paraules freqüents, per mitjà del dictat,
d'entre altres tècniques, per a escriure correctament, des
del punt de vista ortogràfic, paraules d'ús habitual.
- Atenció en la qualitat, ordre, cal·ligrafia, i presentació
dels textos propis i els dels altres com a mitjà per a
garantir una comunicació fluida, clara, i com a eina de
recerca d'expressivitat i de creativitat.
- Valoració de l'escriptura com a eixa de comunicació,
font d'informació i d'aprenentatge i com a mitjà
d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida
quotidiana.
- Iniciació a l'adjectivació com a recurs fonamental en la
descripció i a la transposició de textos (dramatització
d'un relat, conversió d'un relat en còmic, recitació d'un
poema amb acompanyament musical)
- Utilització guiada de programes informàtics de
processament de text i dels mitjans informàtics per a la
producció de textos senzills amb especial atenció als
estils de lletra, títols i subtítols, puntuació...
- Manipulació de procediments per a l'obtenció directa
d'informació: participació en entrevistes i enquestes.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Escoltar i narrar oralment contes .(1)
- Jugar amb les paraules per a crear rimes.(1)
- Conèixer l’estructura dels textos descriptius.(2)
- Llegir un conte de manera dramatitzada i
identificar-ne les dades més rellevants.(1)
- Conèixer l’estructura típica del còmic.(2)
- Llegir un text narratiu i comprendre les
reaccions dels personatges.(1)
- Aprendre a formular preguntes.(1)
- Llegir poemes de manera expressiva(1)
- Reconèixer els elements essencials comprenent
i explicar el plantejament d’una història.(3)
- Realitzar murals.(2)
- Comptar les síl·labes d’un vers.(1)
- Llegir un text narratiu a una velocitat
adequada.(1)
- Escriure una trama original per a un conte
conegut.(3)
- Llegir i consultar la biblioteca de l' aula, i del
centre.(3)
BLOC 4. EDUCACIÓ LITERARIA
- Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents
mostres de textos literaris: literatura tradicional oral
(rondalles, faules, contalles, llegendes, cançons, auques,
retafiles...); adaptacions d'obres clàssiques o mostres de
literatura infantil o actual del gènere narratiu (contes,
biografies, relats...) i d'altres gèneres (el teatre, el còmic
o la poesia), tant en suport escrit com audiovisual.
- Pràctica de diferents tipus d'audició i de lectura d'obres
adequades a l'edat i als interessos de l'alumna: escolta
guiada, lectura guiada, lectura personal i silenciosa i
lectura en veu alta.
- Foment de la lectura per mitjà d'activitats d'animació
que estimulen l'hàbit lector, com ara, el contacte amb
autors que visiten el centre, les presentacions de llibres
adequats a l'edat de l'alumnat o la recollida d'informació
de les portades de publicacions diverses, que promoguen
la formació de criteris i gustos personals.
Llegir ben sovint i per pròpia iniciativa
com a font de plaer textos literaris de la
tradició oral i de la literatura infantil
adequades al cicle, per a conèixer les
característiques bàsiques de la narració i
de la poesia i per a facilitar l' escriptura
de tals textos
- Utilitzar estratègies ( de lectura i
d'escriptura) per a planificar treballs,
localitzar i recuperar informació, realitzar
interferències, captar el sentit global, les
idees principals i secundàries, resumir els
textos llegits i realitzar esquemes.
- Valoració del text literari com a fot de plaer, de joc,
d'entreteniment, de coneixement d'altres mons, temps i
cultures, d'aprenentatge i com a mitjà d'organitzar-se i de
resoldre problemes de la vida quotidiana.
- Audició, comprensió i memorització de diferents
textos, recitació de poemes, dramatització de textos
teatrals adequats a l'edat i de producció pròpia, amb el
ritme, la pronunciació i l'entonació adequades.
- Dramatització de textos literaris no teatrals adequats a
l'edat i de produccions pròpies.
- Iniciació al coneixement actiu de la biblioteca del
centre i participació en activitats literàries (premis,
murals, col·loquis amb autors...) en l'aula i en el centre.
- Producció de textos d'intenció literària per a comunicar
sentiments, emocions, estats d'ànim o records
(narracions, poemes, diàlegs escenificats, descripcions,
còmics, redaccions...), a partir de l'exploració de les
possibilitats expressives de la llengua per mitjà de
l'observació i de l'anàlisi de textos models (com històries
o contes narrats per la professora o professor) i de l'ajuda
de distints recursos i jocs que estimulen la imaginació i
la creativitat.
- Utilitzar textos de les diferents llengües
del currículum, d'acord amb la seua
competència per a a elaborar un xicotet
treball en una d'estes llengües.
- Usar la biblioteca de l' aula i del centre,
conéixer els mecanismes d'organització i
de funcionament i les possibilitats que
ofereix.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Apostrofar l’article correctament davant de
vocal o h muda.(1)
BLOC 5. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
- Reconeixement de diferents tipus de situacions
comunicatives, informals i formals.
- Estimar el valencià, estar motivat cap al
seu domini, i usar-lo progressivament en
- Aprendre la regla ortogràfica de les grafies c i
qu amb el so [k]. les grafies g i j r i rr. per a usar
m davant de p i b, s i ss, s i la z.(1)
- Comprendre el concepte d’oració.(1)
- Conèixer i aplicar la regla ortogràfica de les
grafies g i gu, c i la ç, br i bl.(2)
- Comprendre el concepte de síl·laba i de
diftong.(1)
- Entendre la utilitat dels signes d’interrogació i
d’admiració.(1)
- Comprendre el concepte de nombre.(1)
- Aprendre a dividir paraules a final de línia.(1)
- Comprendre el concepte d’article.(2)
- Conèixer les normes d’ús de la coma.(1)
- Comprendre el concepte d’adjectiu.(3)
- Conèixer els morfemes de gènere i nombre dels
adjectius.(3)
- Comprendre el concepte i la funció dels
pronoms personals.(2)
- Escriure correctament les paraules agudes,
planes. esdrúixoles.(1)
- Comprendre els conceptes de verb, infinitiu (1)
i conjugació.(3)
- Apostrofar l’article correctament davant de
vocal o h muda.(1)
- Reconèixer el nombre i la persona en els
verbs.(2)
- Utilitzar correctament les contraccions.(1)
- Escriure correctament paraules amb x, tx i
ig.(3)
- Escriure correctament paraules amb x i ix.(2)
- Escriure correctament paraules amb p i b
finals ,t o d, c o g.(1)
- Reconèixe i utilitzar adverbis.(2)
- Aprendre la norma bàsica d’ús de la dièresi.(1)
- Reconeixement de les diferències entre llengua oral i
escrita i dels registres més adequats per a cada situació.
- Anàlisi de la situació comunicativa i identificació dels
seus components.
- Reconeixement dels elements del context comunicatiu
com a factors que incideixen en la selecció de les formes
orals o escrites de l'intercanvi comunicatiu. Exploració
de seqüències textuals per a localitzar les marques
lingüístiques que representen els elements del context.
- Observació en les seqüències textuals de les formes
lingüístiques que fan el missatge adequat a la situació
comunicativa i exploració d'enunciats, frases i
seqüències textuals per a identificar les estructures
narratives, instructives, descriptives i explicatives
senzilles i per a descobrir les formes i marques
lingüístiques que s'adopten en cada acte de parla. Tot
això amb la finalitat de millorar la comprensió i la
composició.
- Consideració de la coherència i la cohesió textual
(addició, causa, oposició, contradicció...) com
imprescindibles per a l'organització del discurs.
- Reconeixement de l'estructura textual dels textos més
habituals.
- Descobriment dels recursos lingüístics bàsics per a
mantindre el referent i fer progressar el tema,
especialment la inserció i coordinació d'oracions.
- Coneixement de les normes bàsiques de l'ortografia
apreciant el seu valor social i la utilització constant en
situacions informals i formals, per a
comunicar-se i per aprendre.
- Observar per mitjà d'insercions,
supressions, canvis d'ordre,
segmentacions o recomposicions, les
paraules, els enunciats i els textos per a
millorar la comprensió i l' expressió.
els propis escrits. Aplicació de les regles ortogràfiques
bàsiques en les paraules d'ús freqüent. Ús dels principals
signes de puntuació. Preocupació per consultar dubtes i
paraules d'ortografia difícil.
- Observació de formes lèxiques, ortogràfiques i
sintàctiques a partir de l'anàlisi, la manipulació i la
transformació de fragments de textos senzills utilitzant
pronoms i combinació de pronoms, l'el·lipsi, la inserció,
supressió, canvi d'ordre, segmentació. Sistematització de
les observacions realitzades.
- Explicitació de coneixements gramaticals que es
dominen implícitament. Ús i definició intuïtiva de la
terminologia següent en les activitats d'interpretació i
producció: enunciat, paraula i síl·laba. Classes de
paraules: nom, verb, adjectiu qualificatiu, article i
pronom personal. Classes de noms: propis, comuns,
individuals, col·lectius i gentilicis. Gènere: masculí i
femení. Número: singular i plural. Determinants: article
i quantificadors. Verb: temps (present, passat i futur
d'indicatiu). Tipus d'enunciats: declaratiu, interrogatiu,
exclamatiu, imperatiu i exhortatiu.
- Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques,
fonològiques i ortogràfiques. Descobriment i noves
incorporacions. Aplicació d'estos coneixements a la
pròpia producció discursiva.
- Exploració de l'estructura morfològica de les paraules,
per a descobrir les formes, significats i usos bàsics en la
flexió, la composició i la derivació així com en el
significat (sinònims i antònims): les marques que
representen el femení i el plural i l'estructura de les
paraules (l'arrel, els prefixos i els sufixos). Augmentatius
i diminutius. Paraules simples i compostes; primitives i
derivades.
- Descobriment de les diferents formes que pot
representar una oració com a unitat de significat. -
Manipulació d'oracions senzilles per a identificar les
funcions bàsiques (subjecte i predicat) i descobrir alguns
papers semàntics del subjecte (agent i pacient).
- Ampliació del domini del vocabulari a través de
l'aprenentatge incidental en la lectura, la discussió
col·lectiva i l'ús eficaç del diccionari. L'ordenació
alfabètica de paraules.
- Comparació, manipulació (per mitjà d'ampliacions,
supressions, annexions o coordinacions) i transformació
d'estructures sintàctiques elementals i de frases o
enunciats per a observar la seva equivalència semàntica
o possibles canvis de significat, per a millorar la
composició escrita i per a explorar les possibilitats d'usar
diferents enllaços (addició, causa, oposició i
contradicció).
- Observació i anàlisi de descripcions senzilles:
l'adjectiu qualificatiu. Funcions. Pràctica de
l'adjectivació com a recurs fonamental en la descripció.
La concordança de gènere i nombre.
- Observació de l'articulació de les paraules i dels
fenòmens sil·làbics. La síl·laba tònica i àtona. Paraules
tòniques i paraules àtones. Classificació de paraules
segons la posició de la síl·laba tònica. Observació de les
normes d'accentuació gràfica en paraules agudes, planes
i esdrúixoles. La dièresi en casos usuals.
- Descobriment de com funciona la llengua a partir de
l'observació i manipulació d'enunciats o textos senzills.
Formulació i comprovació d'hipòtesi per a identificar
estructures morfològiques i sintàctiques simples en la
parla habitual i en les expressions més usuals.
- Observació de semblances i diferències en valencià i
en castellà per aclarir determinades formes, significats i
usos.
- Valoració de la reflexió sobre la llengua com a mitjà
d'enriquiment dels recursos lingüístics personals en l'èxit
d'una bona comprensió i d'una expressió correcta,
apropiada i genuïna. Acceptació, respecte i valoració
positiva de les normes i convencions lingüístiques
bàsiques.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Aprendre paraules relacionades amb el món de
l’electrònica.(2)
- Conèixer la utilitat i les característiques de la
postal.(2)
- Aprendre les normes bàsiques per a la
comunicació telefònica.(2)
- Conèixer l’estructura de les pàgines web.
- Resoldre un dictat gràfic.
- Descriure oralment una imatge.(2)
- Crear jocs onomatopeics.(3)
- Gaudir amb les tirallongues i altres jocs
lingüístics.(2)
BLOC 6. LA LLENGUA COM A INSTRUMENT D'
APRENENTATGE
- Comprensió i producció de textos orals, tant de
caràcter quotidià com de caràcter més formal per a
aprendre i per a informar-se.
- Participació com a oient i com a ponent en situacions
d'aula per a la construcció del coneixement: treballs en
grup, posades en comú, explicacions de la mestra o
mestre.
- Valoració dels mitjans de comunicació social com a
instrument per a aprendre i per a accedir a informacions
i experiències d'altres persones.
- Utilitzar programes informàtics per a
l'elaboració i presentació de textos.
- Llegir un text narratiu fixant-se en el ritme del
diàleg.(1)
- Parlar per telèfon amb registres diferents.
- Completar un esquema en l' ordinador amb
informacions.(3)
- Elaborar un cartell per a la classe.(2)
- Llegir informació en Internet (aula de
informàtica). (3)
- Fer activitats ordinador referent al
temari.(llengua)(2)
- Ús de documents videogràfics i sonors coma mitjà
d'obtindre, seleccionar i relacionar informacions
rellevants. Comprensió, identificació, classificació i
comparació de la informació seleccionada.
- Pràctica i aplicació de les estratègies adequades en una
exposició oral formal (salutació, exposició i conclusió)
amb ajuda d'un guió.
- Comprensió de textos de l'àmbit escolar, produïts amb
finalitat didàctica o d'ús social (fullets, descripcions,
instruccions i explicacions) per a aprendre i per a
informar-se, i de la utilització de la comparació, la
classificació, la identificació i la interpretació dels
coneixements i de les informacions per a ampliar els
aprenentatges.
- Utilització dirigida de les tecnologies de la informació
i de la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques
(d'aula i de centre), de forma que es mostre respecte per
les seues normes de funcionament, amb la finalitat
d'obtindre informació i models per a la composició
escrita.
- Interès pels textos escrits com a font d'informació i
d'aprenentatge i com a mitjà de comunicació
d'experiències i de regulació de la convivència.
- Ús d'estratègies per a la localització de la informació
continguda en textos documentals (enciclopèdies,
diccionaris, llibres de divulgació...) i reestructuració de
la informació localitzada per mitjà de notes, esquemes,
resums, mapes conceptuals, croquis i frases
mnemotècniques.
- Coneixement de l'estructura dels textos propis de
l'àmbit acadèmic (qüestionaris, resums,informes,
descripcions, explicacions...) i aplicació d'estos
coneixements a la seva comprensió.
- Producció guiada de treballs relacionats amb l'àmbit
escolar per a organitzar informació i per a comunicar
coneixements, experiències i necessitats (murals,
treballs monogràfics, explicacions d'experiments...).
- Valoració de l'escolta, la lectura i l'escriptura com a
eina de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge.
DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
Per assolir l’adquisició d’aquesta competència, l’alumne ha de…
Ser capaç de comprendre i produir missatges orals que tenen finalitat didàctica o són d’ús quotidià. En el segon cicle, gràcies al programa de comunicació oral, els xiquets aprendran a expressar-se oralment amb correcció i a comprendre missatges
orals procedents tant del seu entorn quotidià com dels mitjans de comunicació social.
L’escolta i comprensió d’anuncis, notícies…, juntament amb la realització de descripcions, entrevistes… formen part del desenvolupament de la Competència en comunicació lingüística durant aquest cicle.
Ser capaç de participar activament en intercanvis comunicatius orals respectant les normes que els regeixen.
Al llarg del cicle, els alumnes s’acostumaran a comentar, a debatre i a arribar a acords sobre qüestions relacionades amb el seu entorn quotidià,
valorant i respectant les normes que regeixen la interacció oral (gestos, postures, to de veu, paper adoptat…).
Ser capaç de comprendre diferents classes de textos escrits, incloent-hi textos amb finalitat didàctica, textos propis de situacions quotidianes
de relació social o textos procedents de mitjans de comunicació.
Durant el segon cicle, els alumnes demostraran la seua capacitat de comprensió lectora a l’hora d’enfrontar-se a diferents tipus de textos: narratius,
informatius, teatrals, poètics... En altres, el treball amb notícies, pàgines web, fullets, missatges gràfics… garanteix la comprensió de la informació
present en tot tipus de textos, incloent-hi tant els que provenen de mitjans de comunicació social com els que han de ser objecte d’estudi.
Ser capaç de posar en pràctica els coneixements i les estratègies necessàries per a escriure correctament.
L’estudi, en Gramàtica, de les principals classes de paraules i, en Ortografia, de les normes de puntuació o accentuació, juntament amb les normes
ortogràfiques bàsiques, contribuirà significativament a la correcció dels textos elaborats pels alumnes.
Ser capaç d’escriure textos relacionats amb l’àmbit escolar o amb situacions quotidianes de relació social, així com textos d’informació i
opinió.
Durant aquest cicle, els alumnes adquiriran una sèrie de tècniques de redacció que poden ser aplicables a qualsevol escrit (allargar oracions, utilitzar
enllaços, ordenar frases…). En altres, aprendran a compondre diferents tipus de textos i a utilitzar elements gràfics i paratextuals.
Ser capaç de llegir i comprendre de manera autònoma textos literaris adequats a la seua edat i interessos.
En aquest cicle els xiquets s’acostumaran a llegir i a comprendre nombrosos textos procedents de la literatura infantil actual. En el cicle, al costat
dels textos narratius, tindran una important presència els textos poètics, que seran objecte de memorització i recitació per part dels alumnes.
Es tracta, a més, d’aconseguir que els alumnes valoren els textos literaris com a vehicle de comunicació, font de coneixement i com a recurs de gaudi
personal.
Ser capaç de comprendre i utilitzar la terminologia lingüística pròpia del cicle.
Durant aquest cicle, els alumnes haurien de conèixer i utilitzar la denominació dels textos (narració, descripció, poema…) de les principals classes de
paraules (determinants, substantius, verbs…) i dels mecanismes bàsics de formació del lèxic (derivació, composició...). Aquesta terminologia servirà
per a reflexionar sobre el que s’ha après en relació amb el funcionament de la llengua.
Ser capaç de manifestar interès per la lectura i l’escriptura com a instruments per a relacionar-nos amb els altres i per a aprendre.
Al llarg del cicle els alumnes comprendran que les seues produccions orals i escrites són instruments de relació social que els permeten interactuar amb
els altres. D’altra banda, comprovaran que la lectura i l’escriptura són les eines bàsiques que qualsevol persona ha de dominar per a poder millorar
l’aprenentatge.
CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència matemàtica.
Nocions com la seqüència temporal d’una història o la numeració i ordenació de vinyetes relacionades amb els textos contribueixen al desenvolupament
d’habilitats característiques d’aquesta competència. D’altra banda, el coneixement de determinades classes de paraules, com ara els quantificadors (numerals
i indefinits), contribueix al desenvolupament d’aquesta competència des de l’àrea de Llengua.
Competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic. En l’àrea de Llengua s’ofereixen una sèrie de textos informatius relacionats amb
el món físic que permeten conèixer millor els elements de la naturalesa i la influència i les relacions que mantenen els éssers humans amb l’espai en
què viuen.
Així mateix, a través del treball amb missatges informatius i publicitaris, es contribueix a la creació d’hàbits de consum responsable.
Tractament de la informació i competència digital. L’àrea proporciona destreses per a la selecció, comprensió i transmissió de la informació. Les
activitats de comprensió dels diferents tipus de textos, les relacionades amb les imatges o l’anàlisi de senzilles qüestions tipogràfiques contribueixen
favorablement al desenvolupament d’aquesta competència.
D’altra banda, en moltes de les activitats que es plantegen als alumnes es proposa la possibilitat de realitzar tasques utilitzant eines informàtiques adequades a l’edat.
Competència social i ciutadana. La llengua és la base de la comunicació entre els éssers humans, per aquest motiu des de l’àrea de Llengua es pot
contribuir fàcilment al desenvolupament d’aquesta competència bàsica, entesa com a conjunt d’habilitats necessàries per a la convivència. En aquest
sentit, que els xiquets aprenguen a comunicar-se amb els altres i a comprendre el que els altres els transmeten és fonamental per a la seua formació
com a éssers socials. A més, la llengua també permet als xiquets prendre contacte amb altres realitats diferents a la seua i facilita l’eradicació de
prejudicis i imatges estereotipades.
Competència cultural i artística. Des de l’àrea de Llengua es contribueix al desenvolupament d’aquesta competència mitjançant la lectura i la valoració d’obres literàries infantils de diferents èpoques i cultures. En altres, el treball a partir dels dibuixos i de les fotografies que acompanyen als
textos permet desenvolupar habilitats pròpies de l’educació artística. A més, s’inclouen proposades per a realitzar, a partir dels continguts lingüístics,
activitats de creació plàstica.
Competència per a aprendre a aprendre. L’ús correcte de la llengua és una de les eines bàsiques de l’aprenentatge. La lectura possibilita l’accés al coneixement, i l’escriptura en permet la re-elaboració i l’assimilació personal. Qüestions com ara millorar la velocitat lectora o la comprensió, així
com la correcta expressió dels coneixements, contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència. Per altra banda, la presència d’activitats que
permeten treballar l’atenció, la memòria o la construcció del sentit serveixen també per a contribuir al desenvolupament de l’aprenentatge.
Autonomia i iniciativa personal. El treball en l’àrea de Llengua es planteja perquè puga ser realitzat de manera autònoma, tot demanant als xiquets
que demostren el que són capaços de realitzar amb els coneixements lingüístics que posseeixen fins aqueix moment.
Per altra banda, la proposta d’activitats que obliguen als xiquets a posar-se en el lloc dels altres o a decidir entre diverses qüestions promou el
desenvolupament d’aquesta competència
CONEIXEMENT DEL MEDI
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Aprendre que la Terra és un planeta i saber com
és.
- Aprendre que el Sol és una estrella i saber com
és.
- Aprendre que la Lluna és un satèl·lit i saber com
és.
- Comprendre i explicar com la rotació de la Terra
dóna lloc a la successió del dia i de la nit.
- Comprendre i explicar com el moviment de
translació de la Terra dóna origen a la successió de
les estacions.
- Conèixer la rotació de la Lluna al voltant de la
Terra i les fases lunars.
- Saber quins són i localitzar els quatre punts
cardinals amb ajuda de la brúixola
- Saber quins són els rius que discorren per la
Comunitat Valenciana i els més importants de la
Península Ibèrica.
- Conèixer els principals usos de l’aigua.
Saber que l’aigua es pot presentar en tres estats:
líquid, sòlid i gasós.
- Comprendre que l’aigua pot canviar d’estat i
conèixer aquests canvis.
- Aprendre que la major part de l’aigua del planeta
BLOC 1. GEOGRAFIA. L’ENTORN I LA
SEUA CONSERVACIÓ
El planeta Terra.
- Característiques físiques.
- La representació de la Terra: el globus terraqüi,
mapes i imatges.
- Els moviments de la Terra i les fases de la Lluna.
- Les estacions de l’any.
- Orientació en l’espai. Els punts cardinals i la
brúixola. Ús de croquis, plànols i mapes.
- Els rius més importants de la Comunitat
Valenciana i de la Península Ibèrica.
El cicle de l’aigua.
– L’ús de l’aigua i el seu estalvi.
– Exemples de bones pràctiques en l’ús de
l’aigua.
- Descriu físicament la Terra, el Sol i la Lluna.
- Descriu els moviments de rotació i translació de
la Terra i el de translació de la Lluna.
- Relaciona els moviments de la Terra i de la Lluna
amb la successió del dia i de la nit, les estacions i
les fases lunars.
- Coneix i sap localitzar els punts cardinals i els
relaciona amb l’eixida i la posta del sol.
- Reconeix en un mapamundi els oceans i els
continents.
- Interpreta correctament sobre el mapa o pla
indicacions referides als punts cardinals
- Sap quins són els rius que discorren per la
Comunitat i els més importants de la Península
Ibèrica.
- Explica per què l’aigua és important per a les
es troba en els oceans i mars, i que és salada.
- Saber que l’aigua que es troba en els continents
és aigua dolça i que en les muntanyes altes l’aigua
es troba en estat sòlid.
- Comprendre i descriure el cicle de l’aigua.
- Reconèixer les característiques de l’aire.
- Saber quins són els principals gasos que
componen l’aire.
- Definir l’atmosfera i reconèixer els fenòmens
meteorològics que s’hi produeixen.
-Identificar els elements que determinen el temps
atmosfèric i el clima.
- Comprendre el canvi del temps amb les
estacions.
- Aprendre que les roques formen la part sòlida de
la Terra i que estan compostes per minerals.
- Saber que els minerals es diferencien entre si per
la duresa, la lluentor, el color i la forma.
- Conéixer algunes roques de la Comunitat
valenciana.
- Conéixer les principals utilitats de les roques i els
minerals.
L’atmosfera.
– El temps atmosfèric: temperatura, humitat,
vent i precipitacions.
– Ús d’aparells meteorològics.
– Arreplega, representació i anàlisi de dades
relacionats amb temperatures i precipitacions.
- Minerals i roques. Identificació de minerals i
roques.
persones, els animals i les plantes.
- Identifica canvis d’estat de l’aigua i els anomena.
- Indica els llocs en els quals es troba l’aigua en la
naturalesa, en els seus diversos estats.
- Realitza un experiment, arreplega les dades i
n’extrau conclusions.
- Descriu el cicle de l’aigua, assenyalant els canvis
d’estat de l’aigua i també els canvis de posició.
- Descriu el camí de l’aigua des del punt de
captació fins a les nostres cases, i des d’aquestes
fins als rius.
- Coneix i aplica estratègies per a estalviar aigua.
- Reconeix les característiques de l’aire i sap quins
són els principals gasos que el componen.
- Defineix l’atmosfera.
- Reconeix els fenòmens meteorològics.
- Identifica els elements que determinen el temps i
el clima.
- Coneix els instruments que s’empren per a
mesurar el temps.
- Coneix els canvis de temps de cada estació.
- Realitza taules de registre de dades
meteorològiques.
- Sap què són les roques i que estan formades per
minerals.
- Sap què són els minerals i en coneix els usos i les
propietats principals.
- Descriu una roca atenent-ne l’aspecte i les
propietats
- Comprendre que el sòl és la capa de terra, aigua,
aire i restes d’animals i plantes que cobreix les
roques.
- Reconèixer els elements i les característiques
dels paisatges de muntanya, de planura i de costa.
- Discriminar en un paisatge entre els elements
naturals i els humanitzats. Interpretar
adequadament un mapa de relleu senzill.
- Definir què és un riu i identificar-ne les diferents
parts.
- Relacionar les parts del curs d’un riu amb les
seues característiques.
- Diferenciar un llac d’un embassament.
- Saber que un ecosistema està format pels éssers
vius i el medi físic en què viuen.
Conéixer alguns ecosistemes diferents.
- Aprendre que, en els ecosistemes, uns éssers vius
s’alimenten d’uns altres i formen una cadena
alimentària.
- Saber que les relacions entre els éssers vius d’un
mateix ecosistema poden ser alimentàries, de
competència o de cooperació.
- Conèixer les principals causes de la deterioració
dels ecosistemes: la contaminació, la desforestació
i la sobreexplotació dels recursos naturals.
- Saber com es protegeixen els ecosistemes.
- Saber què és una localitat, un municipi, una
comarca, una província i una comunitat autònoma.
- Conèixer l’organització del territori d’Espanya.
El paisatge.
– Formes de relleu i accidents geogràfics.
Localització dels més rellevants en l’entorn
pròxim, a la Comunitat Valenciana i a Espanya.
– Observació i descripció de distints tipus de
paisatge: elements naturals i humans, la seua
interacció.
- Relacions entre els elements dels ecosistemes,
factors de deteriorament i regeneració.
- Defensa i millora del medi ambient. Espais i
espècies protegides de la Comunitat Valenciana.
Procediments de conservació dels espais naturals i
espècies.
- Utilització significativa d’alguns topònims de
l’entorn immediat, de la Comunitat Valenciana i
del territori espanyol.
- Distingeix les principals característiques dels
paisatges de muntanya, de planura i de costa.
- Discrimina en un paisatge entre elements naturals
i humanitzats.
Interpreta adequadament un mapa de relleu senzill.
- Sap definir què és un riu i en coneix les parts.
- Relaciona cada part del curs d’un riu amb les
seues característiques.
- Coneix la diferència entre un llac i un
embassament.
- Sap que un ecosistema està format per un lloc i
els éssers vius que hi viuen.
- Coneix alguns ecosistemes terrestres i aquàtics.
- Comprèn com es produeixen les relacions entre
éssers vius dins d’un ecosistema i coneix la
diferència entre productors i consumidors, i entre
relacions de competència i de cooperació.
- Sap descriure un espai natural.
- Comprèn la importància de protegir els
ecosistemes.
- Sap què és una localitat, un municipi, una
comarca, una província i una comunitat autònoma.
- Coneix l’organització del territori d’Espanya el
- Saber com està organitzat el territori d’una
comunitat autònoma.
- Conèixer les comarques i províncies de la
Comunitat Autònoma.
- Saber que el territori d’Espanya es divideix en 17
comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes.
Interpretar un mapa polític.
17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes.
- Localitza les comarques valencianes.
- Sap com està organitzat el territori de la
Comunitat Valenciana.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Aprendre que l’arrel és la part de la planta que
creix sota terra i conèixer alguns tipus d’arrels.
- Aprendre que la tija és la part de la planta que
creix per damunt del sòl i conèixer els dos tipus
de tiges.
- Aprendre que les fulles són les parts verdes de
les plantes i conèixer-ne l’aspecte.
Saber que les plantes produeixen l’aliment que
necessiten i oxigen mitjançant la fotosíntesi.
Aprendre que les flors són els òrgans sexuals de
les plantes i conèixer-ne les parts.
Saber que la pol·linització és el pas del pol·len
dels estams d’una flor al pistil d’una altra.
Aprendre que el fruit es forma a partir de la flor i
que a dins hi ha les llavors.
- Conèixer les principals característiques dels
mamífers.
- Saber que existeixen diferents grups de
BLOC 2. CIÈNCIES. LA DIVERSITAT
DELS SERS VIUS – Plantes: herbes, arbustos i arbres.
Característiques, reconeixement i classificació.
– Animals: vertebrats i invertebrats. Aus,
mamífers, rèptils, peixos, amfibis.
Característiques, reconeixement i classificació.
- Sap que l’arrel és la part enterrada de les plantes
i en coneix alguns tipus.
- Sap que la tija és la part de la planta que sobreïx
de la terra i que pot ser herbàcia o llenyosa.
- Sap que les fulles són les parts verdes de les
plantes.
- Comprèn com les plantes produeixen el seu
aliment i oxigen mitjançant la fotosíntesi.
- Sap que la flor és l’òrgan reproductiu de les
plantes i en coneix les parts.
- Sap què és la pol·linització i com es forma el
fruit.
- Enumera els cinc grups d'animals vertebrats.
- Enumera les característiques principals de
cadascun dels grups de vertebrats.
mamífers i conèixer algunes de les seues
característiques.
- Conèixer les principals característiques dels
rèptils.
- Conèixer les principals característiques de les
aus.
- Conèixer les principals característiques dels
peixos.
- Conèixer les principals característiques dels
amfibis
- Saber que els animals invertebrats són aquells
que no tenen ossos.
- Conèixer alguns grups d'invertebrats, com ara
les meduses, els cucs, els mol·luscs i els
artròpodes.
- Saber que els insectes són el grup d'animals més
nombrós dels invertebrats.
- Aprendre que el cos dels insectes es divideix en
cap, tòrax i abdomen, que tenen antenes i sis potes
i quatre ales.
- Conèixer les fases de la vida dels insecte
- Saber que les funcions vitals són nutrició,
relació i reproducció.
- Comprendre que la nutrició consisteix a
aconseguir energia i materials per al cos.
- Entendre com realitzen la nutrició les plantes i
els animals.
- Comprendre que la funció de relació consisteix a
captar informació de l'exterior i a actuar
conseqüentment amb ella.
- Entendre com es relacionen els animals i les
plantes.
– Observació directa i indirecta de sers vius amb
instruments apropiats i a través de l’ús de mitjans
audiovisuals i tecnològics.
La nutrició, relació i reproducció d’animals i
plantes. Classificació d’animals i plantes en
relació amb les funcions vitals.
– L’agricultura. Estudi d’alguns cultius.
– La ramaderia. Estudi de la cria d’algunes
espècies
- Interès per l’observació i l’estudi de tots els sers
vius. Actitud activa en el seu estudi.
- Hàbits de respecte i atenció als sers vius,
especialment, els més pròxims al ser humà.
- Reconeix a quin grup de vertebrats pertany un
animal i raona la resposta
- Enumera diversos grups d'animals invertebrats:
meduses, cucs, mol·luscs i artròpodes.
- Dibuixa animals prenent com a model una
fotografia o la realitat, emprant-hi una lupa si cal.
- Reconeix a quin grup d'invertebrats pertany un
animal i raona la resposta.
- Identifica les parts d'un insecte a partir de
fotografies o dibuixos
- Coneix les funcions vitals que realitzen els
éssers vius.
- Comprèn perquè serveix la nutrició i sap com la
porten a terme animals i plantes.
- Comprèn què és la funció de relació i sap com la
realitzen animals i plantes.
- Comprèn perquè serveix la funció de
reproducció i sap que pot ser reproducció sexual o
no sexual.
- Comprendre com els animals realitzen la funció
de reproducció per a tenir descendents semblants
a ells.
- Aprendre que existeixen dos tipus de
reproducció, sexual i no sexual.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Conèixer les diferents etapes de la vida.
- Saber quines són les parts del cos.
- Entendre quina és la funció de la pell.
- Comprendre com els sentits capten els diferents
tipus d’informació i la fan arribar al cervell.
- Saber que els ulls són els òrgans del sentit de la
vista i que serveixen per a captar la llum.
- Conèixer les diferents parts de l'ull.
- Saber que les orelles són els òrgans del sentit de
l'oïda.
- Conèixer les diferents parts de l'orella.
- Saber que el nas és l'òrgan del sentit de l'olfacte.
- Saber que la llengua és l'òrgan del sentit del
gust.
- Saber que la pell és l'òrgan del sentit del tacte.
- Saber que els hàbits saludables ens ajuden a
previndre moltes malalties i a trobar-nos sans.
- Conèixer alguns hàbits saludables, com ara la
higiene, el descans, la pràctica d’esport, prendre
BLOC 3. CIÈNCIES. LA SALUT I EL
DESENROTLLAMENT PERSONAL
EL COS HUMÀ.
- Els canvis en les diferents etapes de la vida.
- La morfologia externa del cos.
- Els sentits: òrgans i funcions. Hàbits d’higiene
dels òrgans dels sentits. La relació amb l’exterior.
- Enumera les etapes de la vida.
- Reconeix les parts del seu cos
- Reconeix els diferents tipus d'informació que
rebem a través dels cinc sentits.
- Coneix els òrgans dels sentits.
- Reconeix en il·lustracions les principals parts de
l'ull i de l'oïda.
- Coneix i practica mesures de prevenció i
d’higiene dels òrgans dels sentits, especialment
dels ulls i de les oïdes.
- Sap que hàbits com ara l’esport, la dieta sana, el
descans, la postura correcta de l’esquena o la
higiene són beneficiosos per a la salut.
postures correctes o seguir una alimentació
equilibrada.
- Conèixer els principals nutrients: greixos,
hidrats de carboni, proteïnes, vitamines i fibra, i
aprendre el que cada un d’aquests al nostre
organisme.
- Saber que una dieta saludable ha de ser
equilibrada i suficient.
- Conèixer algunes pautes per a elaborar una dieta
saludable.
- Comprendre la roda dels aliments i conèixer-ne
els diferents grups.
- Els aliments. Classificació dels aliments
segons la funció que complixen en una dieta
equilibrada.
- Salut i malaltia.
– Hàbits saludables (alimentació, higiene,
exercici físic, descans,
utilització del temps lliure...). Prevenció i detecció
de riscos per a la salut.
– Crítica de les pràctiques no saludables.
El desenrotllament personal. Les activitats
pròpies i la participació en les d’índole
col·lectiva. La responsabilitat individual
- Coneix els principals tipus de nutrients, així com
el que cada un
aporta al nostre organisme.
- Entén que una dieta sana ha de ser equilibrada i
suficient.
Coneix la roda dels aliments i sap com aplicar-la a
la seua dieta
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Identificar les faenes domèstiques.
- Conèixer les deu normes de l'escola.
- Classificar els servicis públics municipals i
autonòmics.
- Saber què és la població i a prendre com es
distribueix dins de la Comunitat Valenciana.
- Conèixer les causes que provoquen l’augment o
la disminució de la població.
- Comprendre la diferència entre el padró i el cens
de població.
- Diferenciar entre creixement natural i
creixement migratori.
- Conèixer algunes tradicions i festes de la
BLOC 4. PERSONES, CULTURES I
ORGANITZACIÓ SOCIAL
- La família en la societat actual. Adquisició de
responsabilitats en la família.
La vida escolar.
- Participació i intervenció positiva en les
activitats del centre.
- Les normes de convivència i el seu compliment.
Correlació de drets i deures.
- Les administracions i el seu paper al servici dels
interessos generals. - - Els servicis públics. La
importància de la contribució ciutadana al
funcionament de les institucions.
- L’organització social, política i territorial
d’Espanya. L’estat. Les comunitats i ciutats
- Compleix amb alguna faena domèstica.
- Compleix les normes escolars.
- Participa en les assemblees de delegats.
- Coneix quins són els servicis públics
- Diferencia un poble d’una ciutat.
- Reconeix les característiques dels pobles de
muntanya, de planura i de costa.
- Diferencia entre població rural i població
urbana.
- Classifica la població per grups d’edat.
Comunitat.
- Conèixer les característiques d’un poble i d’una
ciutat.
- Distingir les característiques dels pobles de
muntanya, de planura i de costa.
- Diferenciar població rural de població urbana.
- Classificar a les persones per grups d’edat.
- Reconèixer les causes per les quals la població
varia.
- Diferenciar entre emigrant i immigrant.
- Saber en què consisteix el sector primari i quin
tipus d’activitats comprèn.
- Conèixer el sector primari a la Comunitat
Valenciana: els cultius, la ramaderia i la mineria.
Saber en què consisteix el sector secundari i quin
tipus d’activitats comprèn.
- Conèixer el sector secundari a la Comunitat
Valenciana: la construcció i la indústria.
- Localitzar les zones industrials principals de la
Comunitat.
- Saber en què consisteix el sector terciari i quines
activitats comprèn.
- Conèixer el sector terciari a la Comunitat
Valenciana: els serveis comercials, financers,
educatius i sanitaris, el turisme i el transport.
autònomes
- L’Administració Pública a la Comunitat
Valenciana. La Generalitat.
- La població. Observació i descripció d’alguns
trets demogràfics.
- Zones urbanes i rurals de la Comunitat
Valenciana. Comarques i densitat de població.
- Els sectors de producció i l’activitat
econòmica, en l’entorn més pròxim, la Comunitat
Valenciana i Espanya.
- Festes i activitats culturals de la Comunitat
Valenciana. Jocs de la Comunitat Valenciana.
- Béns i servicis per a satisfer les necessitats
humanes. El consum.
- L’activitat comercial. La publicitat
- Les tecnologies de la informació i la
comunicació. Obtenció de la informació i
valoració de continguts.
- Els esdeveniments relacionats amb la localitat, la
comarca i la Comunitat Valenciana en els mitjans
de comunicació. Iniciació en la valoració de les
informacions obtingudes.
- La responsabilitat individual en l’ús dels
transports i altres servicis.
- Sap que la població pot augmentar o minvar i en
coneix les cause
- Diferencia entre emigrant i immigrant.
-Coneix activitats econòmiques relacionades amb
l’obtenció de recursos de la naturalesa i sap en
què consisteix cadascuna.
- Coneix els diferents tipus d’agricultura,
ramaderia i pesca.
Enumera i explica algunes tasques agrícoles i
ramaderes.
- Diferencia entre matèries primeres i productes
elaborats.
- Sap en què consisteix el procés industrial.
- Distingeix diferents tipus d’indústries.
.- Sap què són els serveis i coneix els diferents
tipus que n’hi ha.
- Explica què és el comerç i quines persones hi
intervenen
- Sap què són els mitjans de comunicació i
diferencia els distints tipus que n’hi ha.
- Sap què és la publicitat i quina n’és la finalitat.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Utilitzar la dècada i el segle per a situar-se en els
esdeveniments històrics.
- Conèixer les aportacions a l'evolució dels ibers,
romans i època dels cavallers.
- Identificar en la nostra situació quotidiana els
avanços d'anteriors civilitzacions.
- Conèixer artistes, estils i fets que han marcat
l'evolució històrica i artística de la nostra
comunitat i d'Espanya.
BLOC 5. HISTÒRIA. EL CANVI EN EL
TEMPS
– Introducció a la cronologia històrica.
Utilització d’unitats de mesura temporal (dècada,
segle) i iniciació al maneig de les nocions de
successió, ordenació i simultaneïtat.
– Les grans civilitzacions i les seues
aportacions al progrés de la humanitat. Trets
diferencials de les societats a través del temps
– Canvis i permanències. Esdeveniments
històrics i vida quotidiana. Testimonis i herències
del passat.
– Introducció als estils artístics. Grans artistes
de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. La
riquesa artística de la Comunitat Valencianitat
Valenciana. Reconeixement i valoració del seu
patrimoni artístic.
– Esdeveniments i persones rellevants en la
història d’Espanya, amb especial referència a la
Comunitat Valenciana.
- Utilitza la dècada i el segle per a situar-se en els
esdeveniments històrics.
- Coneix les aportacions a l'evolució dels ibers,
romans i època dels cavallers.
- Identifica en la nostra situació quotidiana els
avanços d'anteriors civilitzacions.
- Coneix artistes, estils i fets que han marcat
l'evolució històrica i artística de la nostra
comunitat i d'Espanya.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber que totes les coses que ens envolten estan
formades per matèria.
- Conèixer algunes propietats de la matèria, com
ara la massa i el volum.
- Aprendre que la matèria pot presentar-se en tres
estats diferents: sòlid, líquid i gasós, i que pot
canviar d’un estat a un altre en calfar-se o
BLOC 6. MATÈRIA I ENERGIA
– La matèria i les seues propietats. Tipus de
materials: naturals i artificials. Classificació
segons criteris elementals.
- Sap què és la matèria i en coneix les propietats.
Coneix els tres estats de la matèria i sap que per a
passar d’un a un altre la matèria ha de calfar-se o
refredar-se.
refredar-se.
- Saber que les forces poden ser d’atracció i de
repulsió, i que poden actuar per contacte i a
distància.
- Aprendre que la força de fregament fa que es
frenen i es detinguen els objectes.
- Saber que els objectes són atrets per la Terra a
causa de la força de gravetat.
- Saber que quan s’uneixen dues substàncies
diferents es forma una mescla.
- Comprendre que els canvis químics són aquells
en què la matèria es transforma en altres
substàncies distintes.
- Conèixer alguns canvis químics de la matèria,
com ara les oxidacions i les combustions.
- Aprendre que la llum viatja en totes direccions,
en línia recta i a molta velocitat.
- Saber que els objectes, pel seu comportament
davant la llum, poden ser opacs, translúcids o
transparents.
- Aprendre que la reflexió és el rebot que
experimenta la llum en xocar amb un objecte
opac.
- Aprendre que la refracció és el canvi de direcció
que experimenta la llum en travessar un material
transparent.
– Identificació de forces conegudes que fan
que els objectes es moguen o es deformen. Forces
d’atracció o repulsió.
– Alguns avanços, productes i materials que
han sigut importants per a la societat.
– L’energia i els canvis. Fonts i usos de
l’energia. Intervenció de l’energia en la vida
quotidiana. L’ús responsable de les fonts
d’energia en el planeta. L’estalvi energètic.
- Identificació de mescles.
– Canvis físics: canvis d’estat. Canvis químics: la
combustió.
– Comportament dels cossos davant de la llum.
Reflexió i refracció. Descomposició de la llum
blanca. El color. Identificació dels colors bàsics.
– La producció de residus, la contaminació i
l’impacte ambiental.
– Desenrotllament d’actituds,
individuals i col·lectives, enfront de determinats
problemes mediambientals.
- Comprèn com actuen les forces i coneix la força
de fregament i la força de la gravetat
- Comprèn que quan dues substàncies s’uneixen
es forma una mescla.
- Coneix alguns canvis químics de la matèria,
com les oxidacions i les combustions.
Sap què són els materials i en coneix les
propietats
- Sap com es desplaça la llum.
- Classifica els objectes en funció del seu
comportament davant la llum.
- Comprèn i explica què són la refracció i la
reflexió de la llum.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber què són i per a què serveixen les màquines
- Conèixer les principals utilitats de les màquines.
- Comprendre que les màquines necessiten
energia per a funcionar.
- Comprendre la diferència entre màquines
simples i compostes.
- Conèixer algunes màquines simples, com ara la
roda, el pla inclinat i la palanca.
- Conèixer alguns dels elements que formen una
màquina composta.
– Elaborar el model d’una màquina.
- Treballar en el processador de textos.
BLOC 7. OBJECTES, MÀQUINES I NOVES
TECNOLOGIES
– Màquines i aparells. Coneixement d’alguns
operadors mecànics (eix, roda, corriola, pla
inclinat, engranatge, fre, etc.) i de la funció que
realitzen.
– La palanca. Funcionament, tipus de
palanques i els seus diferents usos i aplicacions
més freqüents.
– Planificació i realització d’algun objecte o
màquina de construcció senzilla.
– La ciència i la societat. Importància dels
grans avanços científics per a millorar les
condicions de vida. La importància de l’ús
d’aplicacions tecnològiques respectuoses amb el
medi ambient.
– Informàtica. Utilització bàsica de tractament
de textos. Presentació dels treballs en paper o
suport digital. Busca guiada d’informació en
Internet.
- Identifica màquines en el seu entorn.
- Enumera diverses utilitats de les màquines.
- Relaciona diverses màquines amb l’energia que
empren per a funcionar.
- Reconeix algunes màquines simples com la
roda, el plànol inclinat i la palanca.
- Distingeix diverses peces en una màquina
composta: motor, engranatges, circuits elèctrics i
circuits electrònics.
- Construeix un model senzill de màquina.
- Treballa amb el processador de textos.
METODOLOGIA
La metodologia de Medi es caracteritza per aconseguir que cada alumne desenvolupe al màxim les seves capacitats intel•lectuals i humanes.
Treballem segons les pautes de la Pedagogia de la Satisfactorietat, per assegurar que l’esforç de l’alumne és la clau del seu progrés. La nostra acció
d’educadors és provocar aquest esforç.
Es fonamental la relació entre els aprenentatges i la vida. I des d’aquest raonament, els alumnes han de trobar sentit en allò que fan i, des del
plantejament d’aquest model constructivista de l’aprenentatge, els ho fem avinent.
Partim de la base dels coneixements previs de l’alumne i de la interdisciplinarietat, establint relacions entre els continguts de les diferents àrees
curriculars i de manera prioritària amb la realitat i la seva experiència quotidiana.
L’objectiu és aconseguir que l’alumne sigua l’autèntic protagonista del seu aprenentatge sempre orientats i estimulats pels educadors. Els alumnes
aprenen a aprendre d’una forma dinàmica i vivencial i els donem eines perquè resten oberts a la vida i a l’observació del medi que els envolten, per tal que
es facen preguntes, que formulen hipòtesis, que facen recerca d’informació, que arriben a les seves conclusions, que s’expressen i facen els seus raonaments.
COMPETÈNCIES DE CONEIXEMENT DEL MEDI EN EL SEGON CICLE
1. Ser capaç d’explicar com funciona el cos humà, amb el fi d’actuar per a previndre malalties i conservar la salut pròpia i la dels altres.
En segon cicle, els alumnes aprendran nocions bàsiques sobre com són i com funcionen els principals aparells i sistemes del cos humà. En altres
coneixeran algunes malalties dels òrgans dels sentits i reflexionaran sobre la manera de protegir-los. També estudiaran alguns hàbits bàsics d’alimentació.
Ser capaç de reflexionar críticament i de manifestar actituds responsables sobre el medi ambient.
En aquest cicle, l’alumne aprendrà normes per a estalviar energia i relacionarà l’ús de l’energia amb la contaminació. També identificarà accions que
contaminen l’aigua i l’aire i que perjudiquen a les plantes i als animals, i comprendrà per què és necessari tindre cura de la naturalesa. En altres coneixerà
i valorarà els espais protegits de la Comunitat Valenciana.
Ser capaç d’aplicar coneixements científics per a explicar el món físic i resoldre problemes de la vida quotidiana.
En segon cicle, l’alumne aprendrà a explicar fenòmens com les estacions, la durada de l’any, el cicle de l’aigua i el temps atmosfèric. També estudiarà
nocions bàsiques sobre la matèria, l’energia i les forces, que li permetran comprendre fenòmens quotidians. Per altra banda, aprofundirà en el
coneixement sobre com funcionen algunes màquines.
Ser capaç d’explicar amb criteris científics el funcionament dels éssers vius i la seua interacció amb el medi natural i amb els éssers humans.
Durant el segon cicle, l’alumne aprendrà a identificar i a classificar els animals i les plantes segons diferents criteris científics. En altres l’alumne sabrà
quines són les necessitats fonamentals dels éssers vius i podrà explicar les relacions bàsiques que existeixen entre els components d’un ecosistema.
Ser capaç de comprendre les característiques dels paisatges i de distints entorns per a valorar la seua diversitat i per a orientar-se en l’espai pròxim.
En aquest cicle, els alumnes aprendran a reconéixer diferents tipus de paisatge. Coneixeran les característiques del paisatge de la Comunitat Valenciana i
aprendran a interpretar els elements bàsics d’un mapa de relleu i d’un mapa temàtic.
LLENGUA ESTRANGERA: ANGLÈS
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'EVALUACIÓ
- Escoltar i comprendre missatges en interaccions
verbals diverses, utilitzant les informacions
transmeses per aquests textos per a la realització
de tasques concretes.
- Expressar-se i interactuar oralment en situacions
senzilles i habituals que tinguin un contingut i
desenvolupament conegut, utilitzant procediments
i recursos lingüístics verbals i no verbals.
BLOC 1. ESCOLTAR, PARLAR I
CONVERSAR
- Escolta i comprensió de missatges orals senzills per realitzar tasques en l'aula. - Interacció oral en situacions reals o simulades a través de respostes verbals i no verbals facilitades per rutines de comunicació. - Producció de textos orals coneguts prèviament mitjançant la participació activa en representacions compartides, cançons, recitació, dramatitzacions. - Desenvolupament d'estratègies bàsiques per donar suport a la comprensió i expressió oral: ús de context visual i no verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situació transferits des de les llengües que coneix, a la llengua estrangera.
- Associació global de grafia, pronunciació i
significat a partir de models escrits que
representen expressions orals conegudes.
- Capta el sentit global i identifica informació
específica en textos orals sobre temes familiars i
d'interès.
- Participa en interaccions orals dirigides sobre
temes coneguts en situacions de comunicació
predictibles, respectant les normes bàsiques
d'intercanvi, com escoltar i mirar qui parla.
- Produir textos escrits breus i senzills amb
finalitats diverses sobre temes tractats en l'aula i
l'ajuda de models.
- Llegir de forma comprensiva textos diversos i
adequats, extraient informació general i específica
d'acord amb una finalitat específica.
BLOC 2. LLEGIR I ESCRIURE
- Escriptura de paraules i frases, conegudes prèviament a partir de la participació activa en interaccions orals i posteriorment en activitats que inclouen la seva lectura per transmetre i compartir informació, o amb intenció lúdica. - Familiarització amb l'ús de les estratègies bàsiques en la producció de textos a partir de models: selecció del destinatari, propòsit i contingut. - Lectura de paraules i frases senzilles, prèviament
conegudes a partir de la participació activa en
interaccions orals reals o simulades.
Iniciació en l'ús d'estratègies de lectura: ús del
context visual i verbal i dels coneixements previs
sobre el tema o la situació transferits des de les
llengües que coneix.
- Escriu frases i textos curts significatius en
situacions quotidianes i escolars a partir de models
amb una finalitat determinada i amb un format
establert, tant en suport paper com digital.
- Llig i capta el sentit global i algunes
informacions específiques de textos senzills sobre
temes coneguts i amb una finalitat concreta.
- Conèixer aspectes fonètics de ritme, entonació i
pronunciació de la llengua estrangera i usar-los
com elements fonamentals de la comprensió i
producció orals.
- Reflexionar sobre el funcionament i els aspectes
formals de la llengua, per facilitar l'adquisició del
codi en el marc de les activitats comunicatives.
- Utilitzar els coneixements i les experiències
prèvies amb altres llengües per a una adquisició
més ràpida, eficaç i autònoma de la llengua
estrangera.
- Manifestar una actitud receptiva, interessada i
d'acte confiança en la capacitat d'aprenentatge i
d'ús de la llengua estrangera.
- Desenvolupar de forma progressiva la sensibilitat
crítica que permet desvetllar els estereotips
sexistes, classistes, racistes, que la llengua
comporta.
BLOC 3. REFLEXIÓ I CONEIXIMENT DE
LA LLENGUA A TRAVÉS DE L'ÚS
- Reconeixement d’aspectes fonètics i del ritme,
accentuació i entonació de la llengua estrangera i
ús tant per a la comprensió com per a la producció
oral.
- Reconeixement i ús de formes i estructures
senzilles pròpies de la llengua estrangera,
prèviament utilitzades.
- Ús d'habilitats i procediments tals com repetició,
memorització, associació de paraules i expressions
amb elements gestuals i visuals, observació de
models i altres, per a l'adquisició de lèxic, formes i
estructures de la llengua.
- Utilització progressiva de mitjans gràfics de
consulta i informació i de les possibilitats que
ofereixen les noves tecnologies.
- Valoració de la llengua estrangera com a
instrument de comunicació amb altres persones i
mostrant curiositat i interès cap a les persones que
parlen la llengua estrangera.
- Utilització progressiva de mitjans gràfics de
consulta i informació i de les possibilitats que
ofereixen les noves tecnologies.
- Usa formes i estructures pròpies de la llengua
estrangera incloent-hi aspectes sonors, de ritme,
accentuació i entonació en diferents contextos
comunicatius de manera significativa.
- Usa algunes estratègies per aprendre a aprendre,
com demanar aclariments, acompanyar la
comunicació amb gestos, utilitzar diccionaris
visuals i bilingües, recuperar, buscar i recopilar
informació sobre temes coneguts en diferents
suports i identifica alguns aspectes personals que li
ajudin a aprendre millor.
- Valora la llengua estrangera com a instrument de
comunicació amb altres persones i mostra
curiositat i interès cap a les persones que parlen la
llengua estrangera.
- Valorar la llengua estrangera com un mitjà de
comunicació i enteniment entre persones de
procedències, cultures i llengües diverses,
BLOC 4. ASPECTES SOCIOCULTURALS I
CONSCIÈNCIA INTERCULTURAL
- Coneixement dels costums, formes de relació social, trets i particularitats dels països en els quals es parla la llengua estrangera, fomentant la tolerància i el coneixement d'altres cultures a través de l'idioma.
- Identifica alguns aspectes de la vida quotidiana
dels països on es parla la llengua estrangera i
comparar-los amb els propis.
CONTRIBUCIÓ DE L'ÀREA DE LLENGUA ESTRANJERA A L'ADQUISICIÓ DE COMPETÉNCIES BÀSIQUES
L'aprenentatge d'una llengua estrangera contribueix a l'adquisició de la competència comunicativa lingüística i audiovisual de manera directa, completant,
enriquint i omplint de nous matisos comprensius i expressius aquesta capacitat comunicativa general. Un aprenentatge de la llengua estrangera basat en el
desenvolupament d'habilitats comunicatives, contribuirà al desenvolupament de la mateixa competència bàsica en el mateix sentit que ho fa la primera
llengua.
L'aportació de la llengua estrangera al desenvolupament d'aquesta competència és primordial en el discurs oral al adquirir les habilitats d'escoltar, Parlar i
conversar / Escoltar i comprendre, una rellevància singular en aquesta etapa. Així mateix, l'aprenentatge de la llengua estrangera, millora la competència
comunicativa general al desenvolupar l'habilitat per expressar-se, oralment i per escrit, utilitzant les convencions i el llenguatge apropiat a cada situació,
interpretant diferents tipus de discurs en contextos i amb funcions diverses. D'altra banda, el reconeixement i l'aprenentatge progressiu de regles de
funcionament del sistema de la llengua estrangera, a partir de les llengües que es coneixen, millorarà l'adquisició d'aquesta competència.
A partir de l'adquisició del llenguatge, aquest es converteix en vehicle del pensament humà, en instrument per a la interpretació i representació de la realitat i
en l'eina d'aprenentatge per excel·lència. Aquesta matèria contribueix al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre ja que augmenta la
capacitat lingüística general conferint-li noves potencialitats i recursos diferents per a la comprensió i expressió, facilitant o completant la capacitat dels
alumnes per interpretar o representar la realitat i així construir coneixements, formular hipòtesis i opinions, expressar i analitzar sentiments i emocions.
Aquesta matèria és a més un bon vehicle per al desenvolupament de la competència social i ciutadana. Les llengües serveixen als parlants per comunicar-se
socialment, formen part de la cultura comuna de les diferents comunitats i nacions. Però també, en gran mesura, són vehicle de comunicació i transmissió
cultural, i afavoreixen el respecte, l'interès i la comunicació amb parlants d'altres llengües i el reconeixement i l'acceptació de diferències culturals i de
comportament. L'intercanvi d'informació personal ajuda a reforçar la identitat dels interlocutors. D'altra banda, en llengua estrangera és especialment
rellevant el treball en grup i en parelles i, a través d'aquestes interaccions, s'aprèn a participar, a expressar les idees pròpies i a escoltar les dels altres, es
desenvolupa l'habilitat per construir diàlegs, negociar significats, prendre decisions valorant les aportacions dels companys, aconseguir acords, i, en
definitiva, s'afavoreix aprendre de i amb els altres.
Les competències citades estan en l'actualitat en relació directa amb la competència en tractament de la informació i competència digital. Les tecnologies de
la informació i la comunicació ens ofereixen la possibilitat de comunicar-nos en temps real amb qualsevol part del món i també l'accés senzill i immediat a
un fluix incessant d'informació que creix cada dia. El coneixement d'una llengua estrangera facilita l'accés a la informació que es pot trobar en aquesta
llengua, al temps que ofereix la possibilitat de comunicar-nos utilitzant-la. A més, facilita la comunicació personal a través del correu electrònic en
intercanvis amb joves d'altres llocs, i, el que és més important, crea contextos reals i funcionals de comunicació. Així mateix, en la mesura que la llengua
estrangera exigeix el contacte amb models lingüístics molt diversos, la utilització de recursos digitals per a l'aprenentatge, és inherent a la matèria i aquest ús
quotidià contribueix directament al desenvolupament d'aquesta competència.
Aquesta matèria inclou específicament un acostament a manifestacions culturals pròpies de la llengua i dels països en els quals es parla i, per tant,
contribueix a adquirir la competència artística i cultural al propiciar una aproximació a obres o autors que han contribuït a la creació artística. Així mateix,
l'àrea contribueix al desenvolupament d'aquesta competència si es facilita l'expressió d'opinions, gustos i emocions que produeixen diverses manifestacions
culturals i artístiques i si s'afavoreixen els treballs creatius individuals i en grup, com la realització i representació de simulacions i narracions. En definitiva,
vehicular en llengua estrangera el coneixement i l'apreciació de la diversitat cultural a partir de manifestacions artístiques, contribuirà al desenvolupament
d'aquesta competència.
El coneixement d'una llengua estrangera contribueix també a l'adquisició de la competència en autonomia i iniciativa personal, en diversos sentits. El
currículum fomenta el treball cooperatiu a l'aula, el maneig de recursos personals i habilitats socials de col·laboració i negociació, fet que suposa posar en
funcionament determinats procediments que permeten el desenvolupament d'iniciatives i presa de decisions en la planificació, organització i gestió del
treball, propiciant així l'autonomia i la iniciativa personal.
Finalment, i malgrat que la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència matemàtica no s'esmenten específicament en els
objectius per a Llengua Estrangera, donada la naturalesa dels materials elaborats per impartir aquesta assignatura, es poden trobar moltes oportunitats de
desenvolupar també aquestes competències.
De manera succinta, i recollint el més significatiu del que estableix el currículum escolar, cadascuna d'elles aporta el següent a la formació personal i
intel·lectual de l'alumne:
COMPETÈNCIES BÀSIQUES DIRECTAMENT RELACIONADES AMB L'APRENENTATGE DE LA LLENGUA ESTRANGERA
Competència en comunicació lingüística i audiovisual.
Suposa la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita i com a instrument d'aprenentatge i d'autoregulació del pensament, les
emocions i la conducta, pel que contribueix, així mateix, a la creació d'una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres i
amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb altres persones, acostar-nos a altres cultures que adquireixen sentit i
provoquen afecte quan es coneixen. En suma, aquesta competència lingüística és fonamental per aprendre a resoldre conflictes i per aprendre a conviure.
L'adquisició d'aquesta competència suposa el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos i l'ús funcional d’almenys, una llengua estrangera.
L'estudi d'una llengua estrangera contribueix al desenvolupament d'aquesta competència d'una manera directa, completant, enriquint i omplint de nous
matisos comprensius i expressius aquesta capacitat comunicativa general.
La Competència comunicativa lingüística i audiovisuals refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de
representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d'organització i autoregulació del pensament, les
emocions i la conducta. Tots els llibres d'Oxford University Press ofereixen una la gran varietat d'activitats que promouen la comunicació real a l'aula, amb
un desenvolupament sistemàtic de les destreses escrites i orals i moltes oportunitats per personalitzar.
Les lliçons 1 i 3 de cada unitat porten un joc comunicatiu de fer diàlegs amb el llenguatge clau. les lliçons 8 tenen una activitat sobre l'anglès útil per a l'aula,
per fomentar el seu ús per comunicar el dia a dia.
Competència artística i cultural.
Aquesta competència implica conèixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de
gaudi i enriquiment personal i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir l'art i altres manifestacions culturals,
tenir una actitud oberta i receptiva davant la realitat artística plural, conservar el patrimoni cultural comú i fomentar la pròpia capacitat creadora.
Aquesta competència suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques L'aprenentatge d'una
llengua estrangera col•labora en el desenvolupament d'aquesta competència si els models lingüístics que s'utilitzen contenen, encara amb les limitacions
d'aquesta etapa, produccions lingüístiques amb component cultural. Es tracta, per tant, d'una competència que facilita tant expressar-se i comunicar-se com
percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del món de l'art i de la cultura.
Al llarg del curs els nens usen el llenguatge musical (cançons i chants) dibuixos, etc. En la lliçó 6 s'escenifica la història, en lliçó 8 es realitza un story book
per explicar la història. La lliçó intercurricular (Lliçó 7) tracta assignatures com la música, la plàstica, etc.
Competència digital i tractament de la informació.
Són les habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. Inclou aspectes que van des de l'accés i selecció de
la informació fins al seu ús i transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element
essencial per informar-se i comunicar-se. L'adquisició d'aquesta competència suposa, almenys, utilitzar recursos tecnològics per resoldre problemes de
manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació que es disposa.
Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen la possibilitat de comunicar-se en temps real amb qualsevol part del món i també l'accés senzill i
immediat a un fluix incessant d'informació que augmenta cada dia. El coneixement d'una llengua estrangera ofereix la possibil itat de comunicar-se utilitzant
les noves tecnologies creant contextos reals i funcionals de comunicació. Aquesta competència consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir,
processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement.
A la pàgina web (www.oup.com/elt/surprise) els alumnes podran comunicar-se amb altres xiquets/es del món mitjànçant e-cards. Els jocs i contes interactius
donen l'oportunitat de processar informació i consolidar coneixements. La pàgina web del professor proporciona enllaços a altres pàgines web per realitzar
activitats en temps real. El Multirom ofereix jocs interactius per practicar el llenguatge.
Competència aprendre per aprendre.
Aquesta competència suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, per una altra, ser capaç de continuar aprenent de manera autònoma, així com buscar
respostes que satisfacin les exigències del coneixement racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant un mateix
problema i trobar motivació per buscar-les des de diversos enfocaments metodològics. En suma, implica la gestió de les pròpies capacitats des d'una òptica
de recerca d'eficàcia i el maneig de recursos i tècniques de treball intel·lectual.
L'aprenentatge d'una llengua estrangera es rendibilitza enormement si s'inclouen continguts directament relacionats amb la reflexió sobre el propi
aprenentatge, identificant com aprenen millor i quines estratègies els fan més eficaços. Això comporta la consciència d'aquelles capacitats que entren en joc
en l'aprenentatge com l'atenció, la concentració, la memòria, la comprensió, l'expressió lingüística i la motivació de l'èxit entre d'altres.
En Surprise 3 & 4 a final de cada unitat, a la pàgina Let's Check els nens recorden tot el vocabulari après i a reflexionen sobre els seus progressos,
autoavaluant-se amb frases I can (Jo puc). El material de Portfolio de l’AB es pot tallar i guardar en els portfolios lingüístics dels xiquets.
A cada unitat a l’AB els alumnes completen un diccionari/resum del vocabulari per usar com a referència.
Competència social i ciutadana.
Aquesta competència permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica en una societat cada
vegada més plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten a les persones per conviure en societat, relacionar-se amb els altres,
cooperar, comprometre's i afrontar els conflictes, per això adquirir-la suposa ser capaç de posar-se al lloc de l'altre, acceptar les diferències, ser tolerant i
respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En suma, implica comprendre la realitat social que es viu, afrontar
els conflictes amb valors ètics i exercir els drets i deures ciutadans des d'una actitud solidària i responsable.
Les llengües serveixen als parlants per comunicar-se socialment, però també són vehicle de comunicació i transmissió cultural. Aprendre una llengua
estrangera implica el coneixement de trets i fets culturals vinculats a les diferents comunitats dels seus parlants.
Aquest fet afavoreix la comprensió de la realitat social que es viu, el respecte, el reconeixement i l'acceptació de diferències culturals i de comportament,
promou la tolerància i la integració i ajuda a comprendre i apreciar tant els trets d'identitat com les diferències.
Al final del CB, la secció cultural tracta les festivitats i temes culturals de nens en països de parla anglesa. El DVD conté una festivitat i diàlegs/escenes
protagonitzats per xiquets britànics
COMPETÈNCIES BÀSIQUES NO DIRECTAMENT RELACIONADES AMB L'APRENENTATGE DE LA LLENGUA ESTRANGERA
Competència matemàtica.
Aquesta competència consisteix, abans que res, en l'habilitat per utilitzar els números i les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i
de raonament matemàtic per produir i interpretar informacions, per conèixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per resoldre problemes
relacionats amb la vida diària i el món laboral. L'adquisició d'aquesta competència suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar
matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic i integrar el coneixement matemàtic
amb altres tipus de coneixements.
Utilitzar números i les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic per produir i interpretar informacions, per
conèixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per resoldre problemes relacionats amb la vida diària. Forma part de la competència
matemàtica l'habilitat per interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.
Al llarg del curs hi ha activitats que ofereixen l'oportunitat de desenvolupar la competència matemàtica amb exercicis de seqüenciar, ordenar, categoritzar,
raonar per interpretar informacions i fer servir xifres.
Competència en el coneiximent i la interacció en el món físic.
És l'habilitat per interactuar amb el món físic en els seus aspectes naturals i en els generats per l'acció humana, de manera que faciliti la comprensió de
successos, la predicció de conseqüències i l'activitat dirigida a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta
dels éssers vius. En suma, aquesta competència implica l'adquisició d'un pensament científic oracional que permet interpretar la informació i prendre
decisions amb autonomia i iniciativa personal, així com utilitzar valors ètics en la presa de decisions personals i socials.
Aquesta competència, i partint del coneixement del cos humà, de la naturalesa i de la interacció dels homes i dones amb ella, permet argumentar
racionalment les conseqüències d'unes o altres maneres de vida, i adoptar una disposició a una vida física i mental saludable en un entorn natural i social
també saludable. Són part d'aquesta competència bàsica l'ús responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsable, i
la protecció de la salut individual i col•lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones. Algunes lliçons intercurriculars tracten
Coneixement del Medi com a assignatura.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Aquesta competència es refereix a la possibilitat d'optar amb criteri propi i tirar endavant les iniciatives necessàries per desenvolupar l'opció elegida i fer-
se’n responsable, tant en l'àmbit personal com en el social o laboral. L'adquisició d'aquesta competència implica ser creatiu, innovador, responsable i crític
en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius. Les històries fomenten la cooperació i respecte pels altres, el treball en equip, valorar les
opinions dels altres, etc.
En una competència no hi ha sabers que s'adquireixen exclusivament en una determinada matèria i només serveixen per a ella (sobretot en aquesta i per a
aquesta). Amb tot el que l'alumne aprèn en les diferents matèries (i no només en la institució escolar) construeix un bagatge cultural i d'informació que ha de
servir-li per al conjunt de la seva vida, que ha de ser capaç d'utilitzar-lo en moments precisos i en situacions diferents (el llenguatge és, a aquests efectes,
paradigmàtic). Per això, qualssevol d'aquestes competències poden aconseguir-se si no en totes, sí en la majoria de les matèries curriculars, i també per això
en totes aquestes matèries podrà utilitzar i aplicar les esmentades competències, independentment d’on les hagi pogut adquirir (transversalitat). Ser
competent ha de ser garantia d'haver aconseguit determinats aprenentatges, però també permetrà aconseguir unes altres, tant en la pròpia institució escolar
com fora d'ella, garantia del seu aprenentatge permanent (o, en aquest cas, capaç de comunicar-se en situacions molt diverses, algunes de les quals el propi
alumne ni tan sols pot considerar encara que ho haurà de fer).
Dita això, queda clar que hi ha una evident interrelació entre els diferents elements del currículum, i que hem de posar-la de manifest per utilitzar
adequadament quants materials curriculars s'utilitzen en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Quan en una programació didàctica, com aquesta, s'indiquen
els objectius d'una unitat (formulats, de la mateixa manera que els criteris d'avaluació, en termes de capacitats), se sap que aquests condicionen l'elecció
d'uns continguts o uns altres, de la mateixa manera que s'han d'indicar uns criteris d'avaluació que permetin demostrar si l'alumne els aconsegueix o no els
aconsegueix.
Per això, els criteris d'avaluació permeten una doble interpretació: d'una banda, els que tenen relació amb el conjunt d'aprenentatges que realitza l'alumne, és
a dir, hi haurà uns criteris d'avaluació lligats expressament a conceptes, uns altres a procediments i uns altres a actituds, ja que cadascun d'aquests continguts
han de ser avaluats per haver estat treballats a classe i que són els que s'avaluen en els diferents moments d'aplicació de l 'avaluació contínua; i per un altre, hi
haurà criteris d'avaluació que han estat formulats més en la seva relació amb les competències bàsiques.
L'avaluació de competències bàsiques és un model d'avaluació diferent al dels criteris d'avaluació, tant perquè s'aplica en diferents moments d'altres
avaluacions, com perquè la seva finalitat, encara que complementària, és diferent. Si partim que les competències bàsiques suposen una aplicació real i
pràctica de coneixements, habilitats i actituds, la forma de comprovar o avaluar si l'alumne les ha adquirit és reproduir situacions al més reals possibles
d'aplicació, i en aquestes situacions el fet habitual és que l'alumne se serveixi d'aquest bagatge acumulat (tota mena de continguts), però respongui, sobretot,
a situacions pràctiques. D'aquesta manera, quan avaluem competències estem avaluant preferentment, encara que no només, procediments i actituds, per
això les relacionem amb els criteris d'avaluació amb major caràcter procedimental i actitudinal.
COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIES
Les competències, per la seva pròpia formulació són, inevitablement, molt genèriques. Si volem que serveixin com a referent per a l'acció educativa i per
demostrar la competència real de l'alumne, hem de concretar-les molt més, desglossar-les, sempre en relació amb els altres elements del currículum. És el
que hem anomenat subcompetències, i que sense pretendre arribar a abraçar totes les possibles, sí recullen aquelles que més relació tenen amb el currículum
de la matèria i més presència en totes les matèries pel seu caràcter interdisciplinari. En la matèria de llengua estrangera, aquestes subcompetències són les
següents:
Comunicació lingüística i audiovisual
• Expressar oralment pensaments, emocions, vivències i opinions de manera senzilla.
• Adequar la parla a situacions comunicatives variades, controlant els elements no verbals i respectant les regles pròpies de l'intercanvi comunicatiu.
• Tenir consciència de les convencions socials i culturals a l'hora de produir textos.
• Comprendre diferents tipus de textos propis de l'àmbit acadèmic reconeixent la seva intenció comunicativa i els seus trets formals.
• Gaudir de la lectura i, a través d'ella, descobrir altres entorns, idiomes i cultures.
• Prendre consciència de la necessitat de respectar les normes ortogràfiques en la producció de textos escrits.
• Conèixer els principals procediments de formació de paraules com a instrument per ampliar el lèxic.
• Utilitzar un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per escrit amb propietat i precisió en situacions concretes.
• Compondre textos propis de l'àmbit acadèmic, adequats al propòsit comunicatiu.
• Escriure textos per expressar idees, sentiments i experiències.
Competència artística i cultural
• Apreciar la diversitat cultural a partir de diferents manifestacions artístiques.
Competència de tractament de la informació i competència digital
• Buscar, obtenir, processar i comunicar informació en la llengua estrangera per transformar-la en coneixement utilitzant sistemes informàtics o Internet.
• Analitzar de manera crítica la informació obtinguda.
Competència de aprendre a aprendre
• Conèixer i utilitzar de manera habitual les principals estratègies i tècniques que afavoreixen el treball intel·lectual (resum, esquema, mapes
conceptuals...).
• Utilitzar diferents recursos i fonts per a la recollida i tractament de la informació.
Competència d'autonomia i iniciativa personal • Actuar amb iniciativa i creativitat personal.
• Desenvolupar les habilitats socials.
Competència social i ciutadana
• Conèixer i practicar el diàleg com a eina bàsica de comunicació interpersonal i de resolució de conflictes.
• Conèixer els valors que caracteritzen una societat democràtica: llibertat, solidaritat, participació, ciutadania, tolerància.
• Valorar la pluralitat lingüística com una riquesa cultural.
METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.
El punt de partida de l'aprenentatge dels alumnes són els seus primers coneixements previs; centrant-nos en allò que resulta familiar i proper a
l'alumnat però amb un vessant de fantasia per a assolir l'equilibri entre la seguretat/benestar amb l'interès/imaginació. L'a lumne pot transferir conceptes i
estratègies adquirides per construir així significats i atribuir sentit al que aprèn (partint del que coneix i formulant hipòtesis per elaborar regles que l’ajudin a
interioritzar el nou sistema). S'afavoreix així el seu creixement personal, el seu desenvolupament i la seva socialització.
Les situacions comunicatives que inclouen l'humor i el joc capten la motivació de l'alumnat i faciliten l'aprenentatge; per això és important tenir en
compte la importància de les cançons i històries, les característiques dels personatges, les il·lustracions i fins i tot els efectes sonors de les gravacions.
Els xiquets aprenen de diferents formes i a ritmes diferents; per això el material didàctic està dissenyat per ser utilitzat amb flexibilitat, de manera que
tots els integrants del grup puguen participar i troben activitats en les quals poden aplicar coneixements i aptituds, facilitant el desenvolupament de la pròpia
consciència d'assoliments i del progrés que assoleixen dia a dia. Hi ha sempre un suport per a aquells xiquets que ho requereixen, tenint sempre en compte
aquells casos en els quals el progrés no respongui als objectius que s'han programat, així com els casos que alguns destaquen en la consecució d'objectius i
que, davant la falta d'activitat programada, es desmotiven i perden l'interès per la llengua estrangera. Per resoldre aquestes possibles situacions s'inclouen
activitats tant d'ampliació, per als més avançats, com de reforç, per als que puguen estancar-se en algun moment.
L'aprenentatge dels xiquets és major i de més qualitat si es basa en l'activitat; ells demanden exercir la seva capacitat d'actuar. Cadascuna de les unitats
proporciona una àmplia gamma d'activitats i recursos didàctics de diferent participació. On l'alumne/a és el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge
però la seva activitat constructivista depèn de la intervenció del professor/a. Aquesta intervenció ha de ser activa i reflexiva i ajustada al nivell que mostra
l'alumne/a que ha: d’iniciar el input de la llengua, ajudar l'individu en la interacció amb els altres, avaluar el que fan els xiquets, proporcionar feed-back,
contextualitzar les activitats i donar significats comprensibles per a l'alumne/a, promoure estratègies de comunicació, potenciar les estratègies d'aprenentatge
ja adquirides i admetre l'error.
Considerar el progrés però també l'error com a natural en el procés d'aprenentatge. L'error ocorre com una evidència del dinamisme subjacent de la
comprensió i del domini progressiu del nou sistema comunicatiu. Els errors es produeixen quan el nen/a anticipa com funcionarà la llengua o quan
transfereix regles de la seva llengua materna en un procés natural d'adquisició. Però és important fer una distinció entre error i equivocació. Es considera
error la fallada sistemàtica a causa d’un mal o escàs coneixement de la llengua. Aquests errors es corregiran al finalitzar les interaccions orals, de forma
grupal i amb un llenguatge assequible i sempre tenint en compte que no desapareixen sobtadament, sinó que requereixen el seu temps.
L'equivocació és una fallada ocasional a causa d’una falta d'atenció en un moment determinat, el mateix que li pot ocórrer a un parlant natiu. No cal corregir
les fallades perquè no són rellevants del procés d'ensenyament-aprenentatge.
L'aprenentatge globalitzat genera el desenvolupament de la realitat com un tot en els alumnes. Oferir activitats interrelacionades amb les altres àrees
curriculars, començant pel coneixement del mateix nen i a continuació amb l'exploració del món que els envolta; la seva casa, el seu col·legi, el seu medi
ambient i la seva societat en general. Aquest desenvolupament es reflecteix en els temes de cada unitat, que es relacionen amb les altres àrees del
Currículum; el Coneixement del Mitjà, l'Educació Artística, les Matemàtiques, l'Educació Física, etc.
L'àrea de llengua estrangera té com objecte formar persones que puguen utilitzar-la per comprendre, parlar i conversar, llegir i escriure. La majoria de les
oportunitats d'aprenentatge es donen en l'entorn escolar. Aquesta circumstància fa necessària la inclusió de continguts que incorporen situacions de
comunicació pròpies d'àmbits diversos a més de l'acadèmic, especialment els de les relacions socials, els mitjans de comunicació i amb les lògiques
adaptacions, el literari. L'eix de l'àrea de llengua ho constitueixen els procediments dirigits a la consecució d'una competència comunicativa efectiva oral i
escrita, en contextos socials significatius, que permeti expressar-se amb progressiva eficàcia i correcció i que abasti tots els usos i registres possibles així
com l'ús de recursos i estratègies de comunicació lingüístiques i no lingüístiques.
EDUCACIÓ FÍSICA
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Reaccionar corporalment a estímuls visuals,
auditius i tàctils a través d'un joc reglat.
- Explorar i discriminar les sensacions del cos en
relació amb activitats de diferent intensitat.
- Diferenciar i anomenar músculs (bàsics) i
articulacions que intervenen en els diversos
moviments.
- Coordinar moviments de forma general i
segmentària.
- Diferenciar la tensió i relaxació del cos.
Prendre consciència de la respiració.
- Tindre una representació del propi cos ajustada
a la realitat. Respectar la diferència.
- Consolidar la lateralitat en l'us d'implements.
Coordinar segments del cos i controlar la
motricitat fina.
- Mantindre l'equilibri en situacions estàtiques i
dinàmiques.
- Realitzar equilibracions en moviment.
- Possibilitats perceptives. Exploració de les
capacitats perceptives i la seva relació amb el
moviment.
- Descobriment dels elements orgànic funcionals
relacionats amb el moviment.
- Percepció i interiorització de la independència i
relació existent entre els segments corporals.
- Coordinació dinàmica general i segmentària.
- Consciència i control del cos en relació amb la
tensió, la relaxació i la respiració.
- Representació del propi cos i el dels altres.
- Consolidació de la lateralitat i la seva projecció
en l'espai.
- Destresa en el maneig d'objectes i en la
manipulació d'instruments habituals amb entorns
desconegut
- Equilibri estàtic i dinàmic.
- Reacciona als diferents estímuls i discrimina les
sensacions del cos en situació de joc.
- Anomena músculs bàsics i articulacions
implicades en el moviment.
- Realitza patrons motors bàsics de manera
coordinada.
- Diferencia tensió i relaxació
- Té una representació del seu propi cos ajustada a
la realitat.
Respecta i accepta el seu cos i els dels demés.
- Utilitza diferents implements de forma hàbil.
- Manté l'equilibri en situacions estàtiques i
dinàmiques. Realitza equilibracions en moviment.
- S'orienta en l'espai utilitzant un plànol com a
- Orientar-se en l'espai segons els conceptes
topològics bàsics amb l'ajuda d'un plànol.
- Aplicar en el joc els conceptes temporals de
successió, simultaneïtat, alternància...
- Acceptar el seu cos i les seves possibilitats.
- Desenvolupar un correcte patró motor en
l'execució de les habilitats motrius bàsiques.
- Executar correctament les habilitats motrius
bàsiques en situacions contextualitzades.
- Confiar en les pròpies habilitats motrius i
actuar amb autonomia en la relació amb el medi
físic.
- Adequar el moviment al requeriment i
característiques de la tasca.
- Coneix diferents tipus de tasques en relació a la
qualitat física requerida per al seu
desenvolupament.
- Organització i relació espaciotemporal.
- Orientació espacial en relació a si mateix, als
altres i als objectes orientats.
- Millora de l'orientació espacial i lateralitat a
través de l'ús de les tecnologies de la informació i
la comunicació.
- Percepció i estructuració de l'espai en relació
amb el temps.
- Valoració i acceptació de la pròpia realitat
corporal i de las dels altres, per a augmentar la
confiança en les seves possibilitats: autonomia i
autoestima.
- Valoració de l'esforç per a aconseguir una major
autoestima i autonomia.
- Formes i possibilitats del moviment. Ajust i
consolidació dels elements fonamentals en
l'execució de les habilitats motrius bàsiques.
- Utilització eficaç de les habilitats bàsiques en
mitjans i situacions estables i conegudes.
- Control motor i domini corporal en els
mecanismes d'execució.
- Millora de les qualitats físiques bàsiques de
forma genèrica i orientada a l'execució motriu.
suport.
- Entén i aplica en el joc els diferents conceptes
temporals.
- Accepta les seves pròpies possibilitats i s'esforça
en augmentar-les.
- Desplaçar-se i saltar, combinant ambdues
habilitats de forma coordinada i equilibrada,
ajustar els moviments corporals a diferents canvis
de les condicions de l'activitat.
- Girar sobre l'eix longitudinal i transversal,
diversificant les posicions segmentàries i millorant
les respostes motrius en les pràctiques corporals
que ho requerisquen
- Llançar, passar i rebre pilotes o altres mòbils,
sense perdre'n el control, adequant els moviments
a les trajectòries.
- Coneix les qualitats físiques bàsiques i les
desenvolupa mitjançant diferents tasques motrius.
- Participa en les activitats proposades sense
importar el nivell d'habilitat i esforçant-se per una
- Participar en les activitats sense importar el
nivell d'habilitat.
- Realitzar activitats en el medi natural per a que
el valoren i respecten.
- Utilitzar els recursos expressius del cos.
- Utilitzar el moviment expressiu de manera
espontània i creativa.
- Adequar el moviment a estructures
espaciotemporals concrets.
- Desenvolupar la percepció temporal mitjançant
el ritme.
- Utilitzar objectes i materials per a enriquir les
possibilitats expressives del cos.
- Gaudir i valorar la comunicació mitjançant els
recursos expressius del cos.
- Disposició favorable a participar en activitats
diverses. Acceptació de les diferències individuals
en el nivell d'habilitat i valorar l'esforç personal.
- Preparació i realització d'alguna activitat fora del
recinte escolar, per a aprendre a conèixer, valorar,
gaudir i respectar el medi natural.
- El cos i el moviment com a instruments
d'expressió i comunicació.
- Expressió d'emocions i sentiments a través del
cos, el gest i el moviment.
- Recreació de personatges reals i ficticis i els seus
contextos dramàtics.
- Exploració i experimentació de les possibilitats i
recursos expressius del propi cos, tenint en compte
les seves parts, els sentits, el ritme i l'espai.
- Adequació de la postura a les necessitats
expressives i motrius.
- Millora de l'espontaneïtat i de la creativitat en el
moviment expressiu.
- Adequació del moviment a estructures
espaciotemporals i execució de balls i coreografies
simples.
- Utilització dels objectes i materials i les seves
possibilitats en l'expressió.
- Gaudi per mitjà de l'expressió i comunicació a
través del propi cos.
- Valoració dels recursos expressius i comunicatius
bona execució.
- Utilitza les tècniques bàsiques de les activitats
que es realitzen en el medi natural i adoptar una
actitud d'atenció i conservació del mateix.
- Coneix i utilitza els recursos expressius del cos.
- Utilitza el moviment per a expressar sentiments,
emocions o situacions d'una manera espontània i
creativa.
- Utilitza els recursos expressius del cos i implicar-
se en el grup per a la comunicació d'idees,
sentiments i representació de personatges i
històries, reals o imaginàries.
- Reprodueix estructures rítmiques senzilles
corporalment o amb instruments.
- Utilitza objectes i materials per a enriquir les
possibilitats expressives del cos.
- Gaudeix i valora els recursos expressius i
comunicatius del cos com forma d'expressar-se i
comunicar-se.
- Mostra interès per la cura del seu cos relacionant
l'activitat física amb la salut i el benestar.
- Tindre cura del cos i valorar el seu bon
manteniment.
- Conèixer mesures de seguretat bàsiques i de
prevenció d'accidents durant la realització
d'activitat física.
- Conèixer hàbits bàsics d'higiene corporal,
alimentaris i de postura.
- Valorar el joc com element comú a totes les
cultures.
del cos, propis i de les companyes i els companys
- Participació i respecte davant de situacions que
suposen comunicació corporal. Valoració i respecte
en les diferències en la manera d'expressar-se.
- Interès i gust per l'atenció del cos de manera
responsable.
- Relació de l'activitat física amb la salut i el
benestar. Reconeixement dels beneficis de
l'activitat física en la salut. Millora de forma
genèrica de la condició física orientada a la salut.
- Actitud favorable cap a l'activitat física i
reconeixement de la importància de la pràctica
habitual de l'exercici en relació a la salut.
- Seguretat en la pròpia pràctica de l'activitat
física. Calfament, dosificació de l'esforç i relaxació
- Reconeixement i valoració de les mesures
bàsiques de seguretat i de prevenció d'accidents en
la pràctica de l'activitat física, amb relació amb
l'entorn. Ús correcte i respectuós de materials i
espais.
- Adquisició d'hàbits de postura i alimentaris
saludables relacionats amb l'activitat física i el
treball intel·lectual, que es realitza diàriament a
l'aula, junt amb la consolidació d'hàbits d'higiene
corporal.
- El joc i l'esport com a elements de la realitat
social.
- Participació en jocs i iniciació a la pràctica
- Manté conductes actives acords amb el valor de
l'exercici físic per a la salut.
- Coneix i aplica mesures de seguretat bàsiques i
de prevenció d'accidents durant la realització
d'activitat física.
- Coneix hàbits bàsics d'higiene corporal,
alimentaris i de postura.
- Diferenciar la cooperació i l'oposició en jocs
reglats.
- Col·laborar, tolerar i resoldre conflictes que
puguen sorgir del joc de forma pacífica.
- Comprendre la necessitat de l'establiment de
normes als jocs.
- Reconèixer i valorar a tots els participants en el
joc reglat.
- Valorar el joc com possibilitat per al temps
lliure.
- Conèixer jocs populars i tradicionals de la CV,
especialment la pilota valenciana.
d'activitats esportives.
- Aplicació de les habilitats bàsiques en les
situacions de joc.
- Descobriment de les estratègies bàsiques de joc
relacionades amb la cooperació, l'oposició i la
cooperació/oposició.
- Respecte, tolerància i col·laboració cap a les
persones que participen en el joc i rebuig cap als
comportaments antisocials.
- Comprensió, acceptació i compliment de les
normes de joc i actitud responsable amb relació a
les estratègies establides.
- Acceptació, dins de l'equip, del paper que
correspon a un com a jugador i de la necessitat
d'intercanvi de papers perquè totes i tots
experimenten diferents responsabilitats.
- Valoració del joc com a mitjà de gaudi, de relació
i d'ocupació del temps d'oci i de l'esforç en els jocs
i activitats esportives.
- Participació en jocs i esports tradicionals i
populars de la CV, especialment en les modalitats
senzilles de pilota valenciana.
- Actuar de manera coordinada i cooperativa per a
resoldre reptes o per a oposar-se a un o més
adversaris en un joc col·lectiu.
- Diferencia la cooperació i l'oposició en jocs
reglats.
- Col·labora, tolera i resol conflictes que es donen
al joc, de manera pacífica.
- Accepta i compleix les normes dels jocs
Reconeix i valora el paper de tots els participants
del joc reglat.
- Valora el joc com possibilitat per al temps lliure.
- Participa del joc i les activitats esportives,
especialment les tradicionals i populars de la CV,
amb coneixement de les normes i mostrant una
actitud d'acceptació cap als altres.
CONTRIBUCIÓ DE L’AREA D’EDUCACIÓ FÍSICA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competències implicades en l'àrea:
De primer ordre:
Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic. El cos percep la realitat i interactua mitjançant el moviment o el repòs. Els nens i nenes coneixen el seu cos i les seves possibilitats, a més d'hàbits saludables i de manteniment i millora de la condició física.
Competència social i ciutadana. La metodologia i les característiques pròpies de l'àrea fan que, en la relació amb l'altre, siga indispensable la
pràctica d'habilitats socials. L'àrea afavoreix la integració, el respecte, la cooperació, la resolució de conflictes, el diàleg, etc.
Competència cultural i artística. El cos és una eina per expressar idees o sentiments de forma creativa i artística, explorant i utilitzant el moviment. S'aprecien manifestacions culturals mitjançant el joc tradicional, els esports, les danses i altres activitats expressives pròpies dels patrimonis dels
pobles.
Competència d'autonomia i iniciativa personal. L’alumne pren decisions amb progressiva autonomia en situacions on manifesta superació, esforç, i actituds positives. També les diferents metodologies utilitzades en l’àrea donen protagonisme a l’alumne en els seus aprenentatges.
Competència en comunicació lingüística. Els intercanvis comunicatius són fonamentals en el desenvolupament de les sessions a més es dona la possibilitat d'adquirir vocabulari específic de l'àrea.
De segon ordre:
Competència d'aprendre a aprendre. Aquesta competència es desenvolupa gràcies al coneixement de les pròpies potencialitats i limitacions així
com les possibles transferències que es puguen fer des de tasques motrius bàsiques a altres de més complexitat.
Competència del tractament de la informació i competència digital. Algunes activitats complementàries de la programació requereixen del tractament de la informació i de la competència digital per a dur-se a terme, com són: anàlisi de notícies esportives i de salut, consulta de reglaments,
visionat de vídeos demostratius o de motivació, gravació de les sessions per veure els progressos, recerca d'informació relativa a alguns continguts de
l'àrea...
Competència matemàtica. Bàsicament es desenvolupa en aquells continguts relacionat amb les nocions i l'orientació espacial, però també el contingut de mesures (distàncies, temps, pes...) és funcional en alguns aprenentatges relacionats amb esports, condició física o salut.
METODOLOGIA
Al segon cicle es treballarà al primer trimestre l'estructura i percepció del cos, incidint en la coordinació i l'equilibri. També al primer trimestre s'afiançaran
les habilitats motrius bàsiques i potenciaran les capacitats físiques d'una manera transversal. Al segon trimestre es desenvoluparan habilitats específiques
utilitzant s'utilitzaran jocs pre esportius i s'iniciarà en jocs d'oposició amb un màxim d'integrants per equip de quatre alumnes. Al tercer trimestre s'iniciarà
en jocs amb implements. En ambdós trimestres tindran lloc jocs de caràcter tradicional, cooperatiu o adaptats. Les activitats artístic - expressives es
treballaran en cada trimestre, podent ser incloses també en unitats no específiques. Les activitats seran de representació i dansa. El contingut d'activitat física
saludable és transversal en moltes de les unitats. La metodologia general serà de resolució de problemes, encomanament directe, assignació de tasques i
descobriment guiat.
EDUCACIÓ ARTÍSTICA: MÚSICA
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ
-Discriminar a través de l' audició i de la imatge
els instruments que formen les famílies de
percussió, Corda Fregada, Vent fusta, i Vent
Metall.
-Reconèixer i interpretar elements del llenguatge
musical: l' escala musical, reguladors, figures
rítmiques, el puntet i la intensitat (pp, mf, f...)
-Interpretar i dramatitzar, cançons, danses,
melodies i ritmes amb la veu i instruments
musicals.
-Audició d'obres amb instruments de percussió,
corda fregada, Vent fusta, i Vent Metall.
-Realització d'exercicis amb els elements del
llenguatge musical: l' escala musical, reguladors,
figures rítmiques, el puntet i la intensitat (pp,
mf, f...)
-Interpretació amb la veu, Flauta i instrumental
Orff cançons, melodies i ritmes.
- Comprovar que els alumnes comprenen
l'aplicació del Re agut, reguladors, corxeres
separades, el puntet i la intensitat (pp, mf, f...)
- Valorar si identifiquen la família de percussió,
corda fregada, Vent fusta, i Vent Metall.
- Comprovar que els alumnes respecten les
diferents manifestacions musicals.
- Avaluar la interpretació de les melodies i el
comportament necessari per a l'execució en grup
i l'escolta d'una obra musical.
- Comprovar que els alumnes respecten les normes
de comportament en grup amb ordre i
col·laboració.
CONTRIBUCIÓ DE L’AREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA (MÚSICA) A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competències implicades en l'àrea.
De primer ordre:
Competència cultural i artística.El cos és una eina per expressar idees o sentiments de forma creativa i artística, explorant i utilitzant el moviment.
S'aprecien manifestacions culturals mitjançant els diferents continguts que es desenvolupen al llarg de les sessions, a més de donant la possibilitat
d’adquirir vocabulari específic de l’àrea.
De segon ordre:
Autonomia i iniciativa personal. Realitzant moviments marcant el pas amb la pulsació de l’audició musical i creant un ritme per acompanyar les cançons.
Competència social i ciutadana. Valorant la necessitat de realitzar activitats en grup seguint unes ordres i col·laborant amb els altres i respectant les diferents manifestacions culturals.
Coneixement i interacció amb el món físic. Descobrir la diversitat dels sons dels instruments de la família de Corda fregada, i relacionar el nom
dels instruments amb les seues imatges i amb el seu so.
Competència per aprendre a aprendre. Interpretant obres musicals amb veu, flauta i instrumental Orff. (nadales...).
Competència en comunicació lingüística. Aprenent els noms d’instruments de la família de corda fregada i dels elements del llenguatge musical; reconeguent conceptes com intensitat (mf, pp, f), reguladors, corxeres separades, puntet, violí, viola, violoncel i contrabaix i aprenent el text de les
cançons treballades (canço de Benvinguda, Nadales...).
Tractament de la informació i competència digital. Considerant el suport tecnològic com una eina per a la cultura.
Competència matemàtica. Mesurant les corxeres separades i el puntet.
METODOLOGIA
El principal principi metodològic de l' àrea de música és l ' aprenentatge significatiu. Per a aconseguir-lo treballem els objectius partint dels coneixements
previs de l' alumne. A més, en funció de l' contingut a treballar utilitzem les principals línies metodològiques musicals ( Dalcroze, Orff, Kodaly...).
La metodologia que utilitzem és respectuosa amb la diversitat de l 'alumnat, garantint una coneixements mínim per a tots i potenciant al màxim les seus
capacitats.
D' altra part i, donat el caràcter multi-disciplinari de l ' àrea d' artística (música i plàstica) i de les competències bàsiques, des de l' educació musical es
col·labora amb altra àrees i companys per portar endavant projectes comuns.
Les noves tecnologies estan molt presents a l' àrea de música i diàriament utilitzem la PDI, la taula de mescles i l' equip de gravació.
La metodologia de l'àrea de música és participativa, lúdica i dinàmica.
Estes són les activitats i estratègies que amb més freqüència utilitzem:
* Cantar cançons populars.
* Acompanyar rítmicament (amb percussió corporal o instrumental Orff) les cançons treballades a l' aula.
* Lectura de partitures senzilles amb Grafies No Convencionals i amb llenguatge musical per a la posterior interpretació.
* Saltar al pentagrama de terra a línies, a espais i les notes musicals que anem presentant.
* Lectura de Musicogrames i Pictogrames de les cançons i audicions treballades a l' aula.
* Gravació de les cançons treballades a classe.
* Audició activa d' obres musicals.
* Discriminació de sons.
* Interiorització de ritmes amb el cos (amb desplaçament i sense desplaçament).
* Interpretació de melodies amb la veu o amb instrumental Orff (flauta i plaques).
* Joc de taula musical per repassar els continguts musicals.
* A la PDI:
* Visualitzar musicogrames, pictogrames i altres projeccions.
* Interactuar amb la PDI per realitzar diferents exercicis que ajuden a aconseguir els objectius de l' educació musical: exercicis de discriminació de sons,
vocabulari tècnic musical, llenguatge musical...
EDUCACIÓ ARTÍSTICA: PLÀSTICA OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Classificar textures i tonalitats.
- Apreciar formes naturals i artificals d’angles i
posicions.
- Establir una pauta per a seguir un procediment
d’observació.
- Observar materials utilitzat en obres plàstiques.
- Respectar l’entorn de les obres del patrimoni
cultural, produccions pròpies i dels altres.
- Mostrar interés per buscar informació sobre
produccions artístiques.
- Interpretar la informació de les imatges.
- Observar elements de l’entorn.
- Elaborar dibuixos amb proporcions entre els
objectes.
- Indagar sobre diferents maneres de representar
l’espai.
- Valorar la importància de la comunicació
artística en les relacions interpersonals.
BLOC 1. OBSERVACIÓ PLÀSTICA
- Classificació de textures i tonalitats i apreciació
de formes naturals i artificials explorades des de
diferents angles i posicions.
- Establiment d’un orde o pauta per a seguir el
procediment d’observació.
- Observació dels materials utilitzats en les obres
plàstiques.
- Respecte i atenció de l’entorn, de les obres que
constituïxen el patrimoni cultural, de les
produccions pròpies i de les dels altres.
- Interès per buscar informació sobre produccions
artístiques i per comentar-les.
- Interpretació i valoració de la informació que
proporcionen les imatges en el context social i
comunicació de les apreciacions obtingudes.
- Observació d’elements de l’entorn per a l’estudi
de les escales i proporcions entre els objectes.
- Indagació sobre diferents maneres de representar
l’espai.
- Valoració de la importància de la comunicació i
de l’expressió plàstica en el context de les
relacions interpersonals.
- Classifica textures i tonalitats.
- Segueix un ordre per a fer una observació.
-Observa els materials utilitzats en diferents
obres plàstiques.
Respecta l’entorn de les obres plàstiques.
-Busca informació sobre produccions artístiques.
-Interpreta i valora la informació que li donen les
imatges.
-Observa l’entorn per a l’estudi d’escales i
proporcions.
- Indaga sobre diferents maneres de representar
l’espai.
-Valora la importància de l’expressió plàstica en
les relacions interpersonals.
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
-Experimentar amb línies diverses i formes en
diferents posicions.
-Representar objectes de la realitat senzills.
-Buscar les possibilitats del color en contrastos,
variacions, combinacions, mescles, etc.
-Indagar sobre les qualitats dels materials i
textures.
-Elaborar imatges utilitzant diferents tècniques.
-Construir mòbils, estructures, maquetes etc. en
relleu.
-Construir materials per a una representació
teatral.
-Realitzar fotografies: enfocaments i plans.
-Valorar el coneixement de diferents codis
artístics com a mitjans d’expressió de sentiments
i idees.
-Seleccionar materials i utilitzar-los
adequadament.
-Utilitzar recursos digitals per a l’elaboració per
a realitzar produccions artístiques.
- Realitzar composicions abstractes.
- Manipular colors primarir per crear diferents.
BLOC 2. EXPRESSIÓ I CREACIÓ
PLÀSTICA
– Experimentació amb línies diverses i formes en
diferents posicions.
– Representació de repertoris formals senzills.
–Busca de les possibilitats del color en contrastos,
variacions i combinacions, mesclant diverses
classes de pintura i apreciant els resultats sobre
diferents suports.
- Indagació sobre les qualitats dels materials,
tractaments no convencionals d’estos i ús que pot
fer-se de les textures en la representació.
–Elaboració d’imatges usant taques cromàtiques,
tonalitats i gammes en còmics, historietes,
cartells, murals, mosaics, tapissos i impressions.
– Construcció de mòbils, estructures, maquetes,
joguets, volums exempts o en relleu.
– Construcció de decorats i màscares i elaboració
de maquillatges per a la representació teatral.
– Realització de fotografies: enfocament i plans.
– Valoració del coneixement de diferents codis
artístics com a mitjans d’expressió de sentiments i
idees.
–Seleccionar apropiadament els materials segons
les seues possibilitats plàstiques, usar
responsablement instruments, materials i espais,
assumint les tasques i respectant les normes que,
si és el cas, el grup establisca.
-Utilització de recursos digitals per a l’elaboració
de produccions artístiques.
- Iniciació a la composició abstracta.
- Manipulació dels colors primaris per a crear-ne
-Experimenta amb línies i formes en diverses
posicions.
- Representa realitats senzilles.
- Busca contrastos de colors, variacions,
combinacions, mescla pintures i aprecia resultats
en diferents suports.
-Indaga les qualitats dels materials que utilitza, les
textures, etc.
-Elabora imatges utilitzant taques cromàtiques,
tonalitats, etc. en còmics, historietes, cartells, etc.
-Construeix mòbils, maquetes, etc.
-Construeix decorats i disfresses per a una
representació teatral.
-Realitza fotografies tenint en compte
l’enfocament i els plans.
-Valora el coneixement de diferents codis artístics
com a mitjan d’expressió de sentiments i idees.
-Selecciona apropiadament materials en funció del
treball a realitzar.
-Utilitza recursos digitals per a elaborar
produccions artístiques.
- Produeix alguna composició abstracta senzilla.
-Manipula els colors primaris per a crear colors
altres diferents.
secundaris.
CONTRIBUCIÓ DE L¡AERA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA (PLÀSTICA) A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
L’àrea d’Educació artística contribuïx al desenrotllament de distintes competències bàsiques.
Competència en comunicació lingüística: El llenguatge de la imatge és constituït per codis estructurals que segueixen unes normes explícites. El
coneixement de les estructures internes que doten de sentit aquests codis amplia les possibilitats d'articulació del pensament i atorga a aquest una dimensió creativa. El poder de comunicació mitjançant la imatge és indiscutible en tos els camps del coneixement, raó per la qual es fa necessari el
domini de les claus que s'integren en aquests missatges visuals de manera expressa o implícita.
Competència matemàtica: La mirada que proporciona l'àrea d'educació plàstica i visual ajuda els alumnes a construir el concepte mental de l'entorn
i la seva representació, en un món en què l'objecte i la forma dominen la nostra mirada. Els coneixements s'estructuren a través d'imatges mentals
que tenen forma, color, textura.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: Hui tot s'enregistra, es manipula i es representa. En aquest entorn s'aprecia la necessitat de trobar elements icònics que puguen representar continguts de diferents camps del saber: logotips, símbols, emoticones, emblemes...És
necessària la imatge que identifica per no perdre's en el caos quotidià: indumentàries que construïsquen identitats, maques que testifiquen la
presència de l'individu en un món dominat pel màrqueting, imatges d'alta resolució que presenten al món el darrer descobriment, gràfics en tres
dimensions que representen les caigudes borsàries...
Tractament de la informació i competència digital:La tecnologia avança a un ritme tan vertiginós en tots els camps que un entrenament bàsic en la manera d'emprar-lo esdevé progressivament més necessari. Les tecnologies del món actual estan més vinculades que mai a la imatge. Tots els camps
socials generen multitud d'imatges que han de ser transformades, retocades, creades, etc., per aconseguir la seva finalitat. En tots els camps del saber
trobarem informació gràfica que es pot enregistrar, tractar i presentar. Les tecnologies de la imatge ens faciliten l'accés a mons de creativitat i
representació
Competència social i ciutadana: L'alumne de hui és un ciutadà del món. El seu món existeix més enllà de les parets de l'aula i de casa seva. L'art,
per exemple, és un fenomen mundial. Ens movem pel món per veure art i aquest ve a veure'ns. L'art ha ampliat les seves fronteres i recull influències
d'una societat globalitzada. El món actual s'explica en imatges, es narra en reportatges i es filma amb la càmera del mòbil. És convenient ensenyar a
enregistrar i utilitzar imatges de manera responsable i ètica pensant en el missatge que s'aporta a la societat. Construir imatges i distribuir-les de
manera responsable, compartir informació visual de manera adequada a les normes socials és una actitud que s'ensenya en Educació plàstica i visual.
Competència cultural i artística: L'art és un reflex clar de l'avenç tecnològic. Les expressions artístiques no només han incorporat com a ferramentes els avenços tecnològics, sinó que, com va ocórrer en altres moments de la història, han creat nous llenguatges expressius basts en el fet
digital: videoart, art en xarxa , llibres electrònics, instal·lacions... En l'actualitat, l'art no es limita al camp de la representació i la recreació. Com hem
assenyalat abans, l'art recull ara més que mai un compendi de tècniques que ha anat agafant d'altres camps, però que ha sabut adequar a les seves
necessitats de representació. D'una altra banda, l'estètica de la imatge ha anat cobrant progressivament més protagonisme, encara que s'utilitze en
àmbits no necessàriament artístics. L'educació plàstica i visual contribueix al desenvolupament dels modes de creació d'imatges estètiques en
qualsevol camp d'activitat. L'educació plàstica i visual proporciona a l'alumne un ventall suficient de coneixements dins del camp de la imatge, la
seva creació i la seva representació i li proporciona eines per a desenvolupar el seu pensament crític i analític.
Competència per a aprendre a aprendre: L'educació plàstica i visual és una assignatura constituïda per continguts procedimentals i d'altres
merament conceptuals. L'alumne ha d'integrar en el seu aprenentatge tant principis de metodologia sistemàtica, com diferents tipus d'exercicis en els
quals preval la creativitat. En aquesta assignatura l'alumne no sols aprèn tècniques i desenvolupa la seva capacitat creativa, sinó que aprèn a buscar
solucions originals i noves, tot aplicant-hi metodologies precises o investigant solucions innovadores.
Autonomia i iniciativa personal: L'educació plàstica i visual és un camp d'assaig perfecte per a comprometre l'alumne convidant-lo a elaborar les
seves pròpies idees i potenciant la seva capacitat de resposta i iniciativa. Tant el treball en equip quan es fan obres col·lectives, com el treball
individual i independent, serveixen en aquesta àrea per a reforçar l'autoestima, l'autoconeixement i el descobriment de les capacitats personals.
METODOLOGIA
El mestre ha d'ajudar als alumnes a observar les imatges amb deteniment i de manera reflexiva. Si es tractara d'una fotografia, l'objectiu seria determinar si
la mateixa correspon a un paisatge o una persona, quina quantitat i tipus de colors té, si es tracta d'un moment de la nit o del dia, si és un espai interior o
exterior... De la mateixa manera, al apreciar la reproducció d'una obra d'art, el repte serà que pensen sobre el mode i les condicions de realització, despertar
la curiositat sobre el possible estat d'ànim del pintor per fer el quadre o reflexionar sobre les característiques del paisatge o altres qüestions.
Cal crear un espai on els nens puguen detindre's a observar diferents expressions artístiques: reflexionar sobre l'ús del color, la distribució de les formes o la
selecció de materials, com si fora una situació problemàtica a resoldre. Paral·lelament, s'organitzarà un moment per a que es desenvolupe el “fer”, a partir
del maneig de les tècniques pròpies d'aquest llenguatge expressiu comunicacional.
En definitiva, les propostes educatives promouran la percepció i la producció al mateix temps, atenent a l'etapa de desenvolupament dels nens de segon cicle
i sempre que siga possible en un context de joc.
b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.
El treball relacionat amb la pintura o art en general es treballarà amb diversos enfocaments:
...Tallers: centrats en l'estudi d'un artista, on es coneixen aspectes de la seva vida i algunes de les seves creacions. Se seleccionen unes imatges de les obres
en funció dels continguts a treballar (temàtica, colors, tècnica, formes,...). Es realitzen vàries sessions amb nens/es i en cada una d'elles es treballa un
contingut, una tècnica,...
...Obra concreta: en funció del contingut/s a treballar es tria una obra/es d'un artista. S'observa, es comenta i s'analitza i també es dóna una petita
informació sobre l'autor. Seguidament es proposa el treball a realitzar. Un exemple seria l'experiència sobre l'obra "Alguns cercles" de Kandinsky on es
treballen continguts com el cilindre, el cercle i la tècnica de l'estampació.
...Temàtica: el treball se centra en un tema o en un sol contingut (color, la figura humana, les flors,...). S'observen i comenten representacions d'obres de
diversos artistes relacionades amb aquests. Els nens/es tenen al davant diversos estils i tècniques sobre el mateix motiu.
...Creacions pròpies: els nens/es realitzen primer les seves pròpies obres utilitzant una tècnica, representant un tema,... i després es presenten les imatges de
les obres de l’artista i s’observen les semblances, a partir d'aquí es descobreix un nou artista.
Les creacions dels nens no s'han de centrar en la còpia de les obres observades, han de ser tal com diu la paraula, "creacions" pròpies, totes elles valorades i
apreciades i amb el seu estil personal. L'obra/s de l'artista ha de ser el punt de partida, el punt de reflexió inicial o final.
Un altre aspecte a tenir present és que no sempre cal centrar-nos en artistes coneguts, cal pensar també en els més propers. Ben segur que alguns creadors
exposen les seves obres en Museus o altres llocs accessibles per als nostres alumnes. És bo poder contemplar-les directament i encara millor comentades pel
propi artista o per un expert.
ÀREA DE RELIGIÓ
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ
1. Conèixer el relat bíblic de la Creació
i saber analitzar-lo.
2. Conèixer i respectar les altres
religions.
3. Apreciar a la Verge Maria i la seua
tasca.
4. Localitzar textos a la Bíblia.
5. Conèixer els Sacraments de
l’Iniciació, Eucaristia i Reconciliació.
6. Saber la missió que tenen tots els
membres de l’Església.
7. Descobrir el perdó com a salvació
1. Déu és creador. El món i la vida com a do de
Déu en la Bíblia. Algun relat sobre l’origen del món
en l’antiguitat.
2. L’acció salvadora de Déu a través dels
patriarques i Moisés en el poble jueu. Sentit salvador i
compromís amb l’home en el Judaisme, el
Cristianisme i l’Islam.
3. La promesa de salvació que Déu fa a l’home es
compleix en la persona de Jesucrist, verdader Déu i
verdader home.
4. Significat de la vida de Jesús pel que fa a
donació personal i compromís amb tots els hòmens.
5. El pecat de l’home com a ruptura amb Déu,
1. Distingir els fundadors de les religions
monoteistes, comparant-los entre si en els aspectes
concernents a la seua relació amb Déu, el seu
compromís amb l’home i la seua acció salvadora.
2. Verificar l’acció salvadora de Déu a través dels
personatges bíblics, i la seua plenitud en Jesucrist.
3. Reconèixer l’amor de Déu en crear-nos a la
seua imatge i adoptar-nos com a fills.
4. Identificar alguns fets i paraules de Jesús que
mostren l’amor de Déu a l’home.
5. Situar les accions salvadores de Jesús en les
referències bíbliques sobre els seus miracles, la seua
del pecat i compendre el seu significat.
8. Captar i interpretar el significat
religiós d’algunes obres d’art.
9. Conèixer el més fonamental de la
vida de Jesús i de la seua Resurrecció.
10. Conèixer el Manament de l’amor.
amb els altres i amb si mateix.
6. El perdó de Déu i la seua misericòrdia. Els
miracles de Jesús.
7. La victòria sobre el pecat i la mort. Jesucrist, el
Messies, el Salvador, ha ressuscitat i viu per sempre.
8. La fe i el seguiment, resposta a Jesucrist. El
manament de l’amor.
9. El naixement de l’Església. L’Esperit Sant és
qui dóna vida. Manifestacions dels vincles interns que
uneixen els membres de l’Església.
10. L’Església, el Cos de Crist.
11. La salvació de Déu a través dels sagraments de
l’Església. Els sagraments de la Iniciació i la
Reconciliació.
12. L’Eucaristia origen i fita de la vida cristiana.
13. La Mare de Déu, Mare de l’Església. Sentit de
les advocacions.
14. Comparació entre les principals expressions
artístiques de les religions monoteistes. Identificació
de la fe de l’autor i de la comunitat.
15. La vida que Déu dóna dura per sempre.
mort i resurrecció.
6. Comprendre que el pecat trenca la relació amb
Déu, que Jesucrist la restableix amb la seua mort i
resurrecció, i que l’amor de Déu dura per sempre.
7. Explicar que la fe i les obres són respostes a
l’amor de Déu, manifestat en Jesucrist.
8. Distingir i relacionar els sagraments de la
Iniciació, la Reconciliació i l’Eucaristia.
9. Explicar la nova vida que sorgeix pel Baptisme
i s’alimenta en l’Eucaristia.
10. Saber descriure l’Església com a Cos de Crist.
11. Raonar que qui uneix els membres de
l’Església és l’Esperit Sant.
12. Reconèixer en les diferents advocacions de
Maria, la Mare de Déu i Mare nostra.
13. Aplicar a algunes obres artístiques i gestos
litúrgics els continguts bàsics de la fe cristiana i
d’altres religions.
14. Explicar el significat d’alguns textos
evangèlics que facen referència a la vida eterna.
CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
L’ensenyament de la religió catòlica en l’escola s’até a la finalitat pròpia d’aquesta, que és la formació plena de l’alumne mitjançant els sistemes
propis d’aprenentatge que es concreten en el currículum i en el seu desenvolupament. Contribueix a la qualitat de l’educació des de la proposta i el
desenvolupament d’uns coneixements, uns valors i unes actituds que en formen el propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat
transcendent de l’alumne, facilitant-li una proposta del sentit últim per a la seua vida i il·luminant el fonament dels valors comuns i propis d’aquest
ensenyament que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.
Les propostes de l’ensenyament religiós catòlic constitueixen en si mateixes una cosmovisió del món, de la vida i de l’ésser que fan possible la
formació integral. Tot això es du a terme mitjançant la presentació sistemàtica, orgànica i científica del missatge, la vida i la persona de Jesucrist, present en
la seua Església, avalada per la tradició i el magisteri de l’Església, transmesa a través de l’acció educativa del professor amb la seua preparació
cientificotècnica i el seu testimoni cristià.
Al seu torn, les aportacions d’aquest ensenyament fan possible, com a oferta lliure, una manera de ser i de viure al món, de tal manera que els
principis, els valors i les actituds que generen els elements bàsics del cristianisme ajuden l’alumne a situar-se lúcidament davant de la tradició cultural i, per
tant, a inserir-se críticament en la societat.
Amb tot, les competències bàsiques, com són les interpersonals, les interculturals, les socials i les cíviques, i la comunicació lingüística adquireixen en
aquesta àrea elements bàsics per a assolir-les al llarg de l’ensenyament obligatori.
Pel que fa a l’Educació Primària —etapa en què el xiquet comença a tenir consciència reflexa de les seues pròpies accions i es percep cada vegada
més com a individu—, l’alumne s’enfronta per primera vegada a la necessitat urgent de dur a terme el descobriment de la seua pròpia identitat. Aquest
procés està molt condicionat pels models culturals que els adults encarnen, models que influeixen en la vida quotidiana dels xiquets, en els seus jocs i en les
seues accions creatives.
Precisament una de les funcions de l’ensenyament escolar catòlic en aquesta etapa és la presentació dels models cristians d’identificació. Aques ts es
localitzen en les figures bíbliques més destacades de la història de la salvació, en les accions i les vivències de la comunitat cristiana i sobretot en la persona,
la vida i la paraula de Jesucrist.
La seua inseguretat, pròpia d’una edat primerenca, demana models de vida autèntics en el procés de maduració de la seua personalitat.
L’ensenyament religiós catòlic insistirà en la proposta explícita de la persona de Jesucrist, els principis que en dimanen, els valors que genera i les actituds
que brollen a fi que els alumnes reflexionen seriosament sobre la conducta personal i social.
Això exigeix una informació sòlida sobre el fet religiós i, en concret, pel que fa a aquesta assignatura, una presentació exhaustiva del fet religiós conformat
en la religió catòlica.
La formació religiosa es desenvolupa en l’escola en un diàleg autèntic amb la realitat cultural, informant sobre la relació i l’influx mutu entre la cultura
occidental i el fet religiós cristià; jutjant i criticant aqueixa cultura —composta per idees, principis, valors, estils de vida— a la llum de l’Evangeli, que en la
seua perenne actualitat il·lumina el fons de l’ésser humà i projecta una postura lliure i crítica davant de la cultura emergent.
Si bé l’ensenyament religiós està present i ajuda a la formació de les competències fixades en els reials decrets d’ensenyaments mínims, tenint en compte
que les competències bàsiques són les que fonamenten la realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa, algunes tenen una relació especial amb
l’acció educativa de la religió catòlica, i fins i tot, podria afirmar-se que unes altres, si es prescindeix de la realitat religiosa, no tindrien elements importants
per a l’assoliment i el desenvolupament. Entre altres proposem les següents:
1. Competència en comunicació lingüística. L’ensenyament religiós catòlic aporta elements bàsics quant a l’èxit de la competència en comunicació
lingüística. perquè se serveix del llenguatge acadèmic, dels llenguatges que formen la cultura que es transmet en l’àrea de religió, així com dels llenguatges
del mateix ensenyament religiós.
El diàleg de la fe amb la cultura contribueix a la competència en comunicació lingüística, en la mesura que exigeix exercitar-se en l’escolta de la
paraula de Déu, l’exposició dels seus continguts i l’aplicació a la cultura i als distints estils de vida social, així com a l’argumentació adequada a aquesta
edat i sempre present en l’ensenyament religiós.
D’altra banda, és característica de l’ensenyament religiós catòlic la utilització de les diverses maneres de comunicar-se que l’acció de Déu sobre
l’home ha utilitzat. La seua revelació és rica en distints llenguatges. Així, el llenguatge bíblic i la seua riquesa d’expressió i simbologia, el llenguatge
doctrinal i la seua precisió conceptual, analítica i argumental, el llenguatge litúrgic i la seua proximitat al llenguatge dels símbols del poble cristià, el
llenguatge, en fi, testimonial que fa possible la transmissió vital d’allò en què es creu.
Tot això és imprescindible per a la comprensió del llenguatge en totes les llengües de la cultura occidental. L’ensenyament religiós fa possible una
verdadera comunicació lingüística, en utilitzar els distints llenguatges en la seua expressió verbal o escrita, explícits i implícits en fonts diverses. Finalment,
l’anàlisi de fets socials que es presenten en la classe de religió, com a elements motivadors de la realitat evangèlica, fan possible l’enriquiment del
vocabulari.
2. Competència social i cívica. Amb relació a la competència social i cívica on s’integren elements essencials per a la humanització, personals,
interpersonals i interculturals i arrepleguen totes les maneres de comportar-se que preparen les persones per a participar d’una manera eficaç i constructiva
en la vida social i professional. L’ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i les virtuts que contribueixen a educar la dimensió
moral i social de la personalitat de l’alumne, amb vista a fer possible la maduració en la coresponsabilitat, l’exercici de la solidaritat, de la cooperació, la
llibertat, la justícia i la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist.
Es tracta de l’ésser personal en coherència amb les conviccions pròpies lliurement assumides; és a dir, aprendre a ser motivant i recreant allò
verdaderament humà en la formació plena de l’alumne. En aquest sentit, el desenvolupament de l’ésser sencer de l’home, de les capacitats de la seua ment i
del seu cor, de les potencialitats que el configuren i que desborden les expectatives purament materials i funcionals, fonamenten i donen sentit a l’acció
social i cívica de l’alumne. L’ensenyament religiós en aquesta comesa incideix substancialment en el descobriment i el desenvolupament de la verdadera
humanització, capaç de fer-lo competent en l’acció social.
Amb això fonamentem un dels valors bàsics, la seua dignitat com a éssers humans, com a fills de Déu. L’alumne necessita, ja en aquestes edats,
especialment motivacions per a estimar, per a construir la personalitat més humana, per a il·lusionar-se en projectes de vida altruista i desinteressada. El
testimoni d’homes i dones sants en tota la història constitueix un referent continu per a l’autoassimilació dels valors més genuïnament cristians. D’aquesta
manera, l’ensenyament religiós educa en la iniciativa personal i autònoma dels alumnes pel bé i la veritat.
En conseqüència, es contribueix directament a la dimensió moral de la persona afavorint que els alumnes i les alumnes reconeguen l’arrel del seu propi ésser i els seus
mateixos comportaments. Això comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist i ajuda en conseqüència a
afrontar les situacions de conflicte mitjançant el diàleg, el perdó i la misericòrdia, valors genuïnament cristians.
En el fons de l’ésser cristià sorgeix el gran valor de la fraternitat universal. Per això les mínimes exigències ètiques de convivència, participació,
coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, estan fonamentades i són conseqüències de la fe cristiana. Els valors del
respecte, cooperació, solidaritat, justícia, no-violència, compromís i participació tenen la fonamentació i les referències cristianes en la filiació per l’amor de
Déu, l’amor, la fraternitat, la justícia, la misericòrdia, el perdó, la donació de si mateix, l’entrega total a favor dels pobres.
3. Competència cultural i artística. La contribució a la competència cultural i artística es relaciona amb els aspectes de coneixement i valoració de tota
l’expressió artística, plàstica, històrica, simbòlica, lingüística, de costums, ritus, festes, valors i estils de vida impregnats de cristianisme des de l’origen i el
desenvolupament actual, com a manifestació del fet religiós. L’alumne no sols coneixerà, sinó que podrà comprendre i assumir els valors que comporta el
coneixement del fet religiós en l’expressió artística, cultural i estètica, teològica i vivencial.
La cultura i la història europea occidental, i la pròpia història i cultura espanyola, no poden ser compreses i assumides si es prescindeix del fet
religiós present sempre en la història cultural dels pobles. És conegut per tots que la maduració de la personalitat humana es du a terme dins de la tradició
cultural on creix i se sosté. Aquesta maduració es fa en un món cada vegada més complex i de més contrast cultural i de presència, respecte i diàleg de
cultures.
La Religió i Moral Catòlica presenta l’esdeveniment cristià en diàleg amb la cultura, incorporant orgànicament el saber de la fe en el conjunt dels
altres sabers. Amb això l’alumne adquireix una valoració crítica de la cultura a la llum de l’evangeli, i es motiva al mateix temps l’estima de la pròpia
cultura i l’estima adequada d’altres tradicions culturals i religioses. En el currículum de religió catòlica estan presents també els elements essencials que
defineixen les altres grans religions.
L’ensenyament religiós catòlic no sols aporta a la competència cultural i artística uns coneixements de l’art i cultura amb referència religiosa i unes
destreses, sinó també el sentit i la profunditat de la seua presència que remet a una manera concreta de veure la vida, d’expressar-la i de viure des de
l’aportació cristiana a la cultura. Amb això contribueix també a la conservació i la valoració del patrimoni cultural.
4. Competència d’aprendre a aprendre. La Religió catòlica contribueix també al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, fomentant les
capacitats a través de l’educació, l’impuls del treball en equip, la síntesi de la informació i de l’opinió.
Així mateix, l’ensenyament religiós ajuda als alumnes a ser protagonistes del seu propi aprenentatge com a resposta a la voluntat de Déu que l’ésser
humà col·labore activament i lliurement amb el pla establit per Ell. Per això, aprendre a aprendre comporta no sols una proposta consensuada de sentiments,
valors i actituds, sinó un marc de referència acceptat voluntàriament segons les seues conviccions, que ha de ser cresol en la cerca de la veritat i del bé.
5. Competència d’autonomia i iniciativa personal. Quant a l’autonomia i la iniciativa personal, l’ensenyament religiós catòlic s’imparteix en el camp
específic de l’escola, l’objectiu irrenunciable de la qual, formar la persona des de dins, alliberar-la de tot el que li impedeix viure lliurement, comporta la
referència efectiva a una visió determinada de l’home i al seu sentit últim, per a afirmar-lo, negar-lo o prescindir-ne.
És finalitat fonamental del quefer de l’escola que els alumnes descobrisquen la seua identitat personal, però això no serà possible sense una obertura
al significat últim i global de la seua existència humana. L’autonomia i la iniciativa personal no podrà dur-se a terme en l’alumne si no comença ja a
ensinistrar-se en el coneixement de si mateix, en el seu ésser més profund, en les seues potencialitats, en la seua dignitat i en el seu sentit. La formació
religiosa catòlica aporta d’aquesta manera una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la
ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana.
L’ensenyament religiós catòlic no es redueix a un ensenyament de valors; es dirigeix a la persona concreta en les seues arrels, en les seues
possibilitats humanes d’acció i de servei i, sobretot, es dirigeix a l’ésser humà en la seua finalitat transcendent. Tot això comporta l’oferiment de l’Evangeli
de salvació de Jesucrist, perquè, una vegada conegut, sorgisca la humanitat nova feta d’homes nous d’acord amb el designi de Déu. Per això l’ensenyament
ha de proposar Jesucrist com a camí que ens condueix a la veritat i a la vida i ha de fer-se des de la convicció profunda que procedeix de l’Església que
confessa, celebra i viu la fe en Jesucrist, i, en conseqüència, mitjançant la manera pròpia i més coherent de transmetre aqueixa fe de l’Església: el testimoni.
En la contribució al desenvolupament personal de l’alumne, la religió és generadora de valors i d’integració social. La religió col·labora en aquesta
competència lliurant a l’alumne les virtualitats necessàries per a crear les disposicions i les actituds que afavoreixen la inserció social. L’autonomia de
l’individu cristià és precisament afavorida per l’obertura a una visió totalitzant del món i de la realitat, una cosmovisió que fa possible la formació integral
de l’alumne enfront de visions parcials i determinants de la llibertat pròpia.
Des dels procediments de l’àrea s’afavoreix aquesta competència bàsica desenvolupant iniciatives i atén especialment que els alumnes i les alumnes
construïsquen un juí moral basat en els principis, els valors i les actituds que genera el mateix evangeli.
6. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. La Religió Catòlica contribueix al desenvolupament de la competència en el
coneixement i la interacció en el món físic a través de la doctrina social de l’Església, il·luminant les respostes i les solucions als problemes que sorgeixen en
la interacció de l’ésser humà amb el medi físic i amb si mateix. També contribueix a la valoració ètica de l’ús de la ciència i de la tecnologia.
Al seu torn dóna suport i sentit a les habilitats i les destreses relacionades amb l’ecologia que s’adquireixen des d’aquesta competència. El cristià
entén la natura com a creació de Déu, per la qual cosa la valora, la cuida i la fomenta.
Totes les aportacions a les distintes competències poden ser agrupades i definides quant a l’aportació religiosa com un desenvolupament de la
capacitat transcendent de la persona, és a dir la seua aportació espiritual i religiosa. Això el capacita per a donar sentit a la seua vida. Amb aquest objecte,
formen la capacitat transcendent:
L’obertura de la raó a la recerca de la veritat en la superació de tot itinerari racional reductiu, la capacitat de deixar-nos confrontar i interpel·lar per la crida a
la llibertat i a la felicitat verdadera, l'interès en el diàleg de la fe i la raó, de la fe i la cultura, l’atenció a la capacitat innata per a dinamitzar la intel·ligència i
cridar la raó humana a la recerca de “un poc més”, de la identitat pròpia de l’ésser humà, la capacitat de ser i estar amb els altres des de la fraternitat, l’amor
i la misericòrdia, l’ànsia d’infinit, l’anhel de Déu i la planificació de l’ésser en la vida eterna... són, entre altres, objectius i elements fonamentals en el
desenvolupament de les competències descrites abans.
D’acord amb les competències establides en l’esmentat Acord internacional i reconegudes en la Disposició Addicional Segona de la Llei Orgànica
d’educació, 2/2006 de 3 de maig, correspon a la Conferència Episcopal Espanyola fixar el currículum de l’àrea de Religió i Moral Catòlica.
METODOLOGIA
Proporcionar un ambient adient tenint en compte l’aspecte afectiu i les relacions personals dins de l’aula, potenciant sempre els aspectes positius.
Aconseguir una relació professorat/alumnat basada en la confiança mútua, el respecte i la col·laboració, que facin sòlida l’autoconfiança i la millora del
concepte de l’alumne/a. Es porta a terme a través de l’avaluació inicial, en començar el curs i a l’inici de cada nucli o tema.
L’avaluació es durà a terma en referència als objectius i continguts fixats al currículum i els criteris d’avaluació establerts pel nostre centre en el nostre PEC
i a les unitats de programació, posant l’èmfasi en l’assoliment de les competències bàsiques.
En l’avaluació es tindran en compte els progressos de l’alumnat, atenent la seva diversitat de ritmes d’aprenentatge. En relació amb aquest principi
considerem fonamental fer adaptacions curriculars a aquells alumnes que ho necessiten.
Atés que els ritmes personals de creixement dels alumnes poden tindre diferències importatns respecte als valors mitjans corresponents a l’edat natural;
caldrà, si s’escau, adequar els continguts a l’edat, els nivells i les capacitats dels alumnes i diversificar l’aprenentatge de forma que es tinga en compte
l¡heterogeneïtat del grup.
Considerem de vital importància que l’alumnat s’autoavaluï, ja que la reflexió que es produeix li fa ser més conscient del seu progrés personal ( amb la
conseqüent satisfacció personal que aquest fet comporta), o bé s’implicarà de forma més directa en aquells aspectes on hagi de millorar
Una metodologia activa, participativa i motivadora, que promogui els seus coneixement previs, l’esforç personal de l’alumne/a, l’esperit d’investigació,
l’aplicació de les destreses ja apreses; implicant-lo de forma directa en el seu propi procés d’aprenentatge, evitant donar-lo tot fet.
Aquesta metodologia activa ha d’orientar a l’alumnat a una actitud crítica investigadora, on es pugui desenvolupar la seva curiositat.
Les activitats que es programin han de guiar els alumnes a una reflexió, anàlisi i finalment a la crítica i/o al contrast de les seves pròpies conclusions amb les
hipòtesis prèvies.
L’aprenentatge ha d’estar basat en el raonament i la comprensió ja que els aprenentatges assolits d’aquesta forma promouen un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i d’autonomia personal