programa de prevenciÓ - suicidioprevencion.comsuicidioprevencion.com/pdf/planprevencion_esp.pdf ·...

1

PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE LA CONDUCTA SUÏCIDA

DEL SECTOR DRETA DE L’EIXAMPLE

Barcelona, maig de 2009

Memòria realitzada per:

Carmen Tejedor Gustavo Faus

Anna Díaz

Grup Assessor:

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Servei de Psiquiatria: E. Alvárez, V. Pérez Solá, J. M. Pericay, J. Perez Blanco

Centre de Salut Mental d’Adults de la Dreta de l’Eixample – Centre Psicoteràpia

Barcelona – Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM): J. Fábregas, J. Vegué, J. Pí, L. de Angel

Equip de Treball:

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Servei de Psiquiatria: C. Tejedor, A. Díaz, J. Soler, J. Farré, C. Gómez, G. Bages

CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM:

G. Faus, L. de Angel, M. Puig, A. Gabalda, R. Blanquer, D. Closas. M. Borrás

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Servei d’Epidemiologia i Salut Pública: I. Gich, T. Puig

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Institut de Recerca (Edició Memòria):

I. Solà

5

ÍNDEX

Presentació

Primera part.- Avaluació de l’impacte del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida

9

RESULTATS

Resultats dels pacients del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors del seguiment als 6 mesos

11

Resultats dels pacients del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors del seguiment als12 mesos

15

Factors protectors de les repeticions 18

Descripció dels pacients del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida residents a la Dreta de l’Eixample que han consumat el suícidi durant el 2008

19

Resultats descriptius dels pacients majors de 65 anys que han entrat al Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors

20

Resultats descriptius dels pacients del programa de prevenció per a pacients amb més de 3 temptatives de suïcidi

24

Resultats descriptius dels pacients del programa de prevenció per a pacients amb més de 5 temptatives de suïcidi

29

Resultats de l’estudi d’aparellament 30

Resultats descriptius de les consultes per correu-e que s’han atés al web www.suicidioprevencion.com

35

CONCLUSIONS 37

CONSIDERACIONS FINALS 39

Resultats de la fase assitencial 41

Segona part.- Memòria 2008 45

Annexs 101

http://www.suicidioprevencion.com/�

7

PRESENTACIÓ El setembre de l’any 2005 es va iniciar un programa comunitari orientat a conèixer i prevenir les conductes suïcides. El Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida es desenvolupa al barri de la Dreta de l’Eixample de la ciutat de Barcelona, en el que l’atenció als problemes de salut mental en la població adulta es desenvolupa majoritàriament entre els equipaments del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Centre de Salut Mental d’Adults de la Dreta de l’Eixample – Centre Psicoteràpia Barcelona – Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM). Aquestes unitats són centres proveïdors del Servei Català de la Salut, en els quals presten els seus serveis els autors d’aquest informe. La iniciativa està dirigida a la prevenció del suïcidi consumat, la repetició en els intents i el control de la ideació suïcida. El Programa té com a objectius principals els de quantificar la conducta suïcida en la població, sensibilitzar a diversos professionals i estaments públics per millorar-ne la detecció, posar en marxar una intervenció psicoterapèutica en la comunitat per prevenir les conductes que poden derivar en un suïcidi. En el present informe es presenten els resultats derivats de l’avaluació que s’ha fet del Programa després d’haver prestat atenció a 1307 ciutadans, des d’abril de 2006 fins a desembre de 2007. L’informe se centra en presentar els resultats de seguiment durant 12 mesos de l’estudi que es va dur a terme per avaluar l’impacte del Programa després de la seva implantació, i les conclusions que se’n deriven. Durant l’any 2008, s’han atés 689 dels que no es van recollir les dades per haver arribat als dispositius fora del període d’estudi. En una segona part, s’inclou la major part de la memòria d’investigació presentada l’any passat per entendre les línies mestres del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida, i l’estudi que es va dissenyar per descriure la prevalença del suïcidi en el barri de la Dreta de l’Eixample. El present document es tanca amb uns annexos on s’inclou un recull de partcipació en medis de comunicació i en Congressos.

9

Primera Part.- Avaluació de l’impacte del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida

11

Resultats dels pacients del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors del seguiment als 6 mesos.

La taula 1 descriu quines característiques ha tingut les entrevistes que s’han fet als pacients als 6 mesos després de la seva inclusió al Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida (PPCS). Aquestes dades mostren una tendència diferenciada entre el tipus de seguiment que ha estat possible amb els pacients del PPCS i dels seus comparadors, però no són una mesura de l’impacte del PPCS. Els pacients del PPCS són els que responen en major mesura a les entrevistes als 6 mesos en comparació a l’altre grup. En aquest altre grup comparador, hi ha un major percentatge de pacients dels que es registren les dades mitjançant un tercer (familiars o terapeutes). Això també s’observa pel canal pel qual es fa l’entrevista, ja que els pacients del PPCS acudeixen en major mesura a fer els seguiments de manera presencial. Els pacients del PPCS provinents de la Dreta de l’Eixample (168) que responen l’entrevista als 6 mesos arriben al 95%, i més de la meitat ho fan forma presencial (58%).

Taula 1.- Entrevistes als participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment

Entrada al Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida (PPCS)

Comparadors PPCS Total Respon a l’entrevista dels 6m P<0.0001 Pacient 75.5% (138) 95% (152) 84.3% (290) Familiar 21.7% (40) 5% (8) 15.7% (48) Terapeuta 3.4% (6) 0.0% (0) 1.7% (6)

Canal de l’entrevista P<0.0001 Telefònic 82.5% (152) 41.8% (71) 63% (223) Presencial 17.4% (32) 58.2% (99) 30.7% (95)

La taula 2 mostra l’impacte en la conducta suïcida en els pacients que han estat inclosos en el PPCS. Els pacients del PPCS han repetit fins gairebé un 20% menys que els seus comparadors als 6 mesos de seguiments (9% vs 28.5%; P<0.0001). També es pot observar que el temps fins a la primera repetició és major (3.4 mesos vs 2.1 mesos; P=0.004), així com el número de temptatives, que és menor en els pacients del PPCS tot i que de una forma estadísticament no significativa. L’efecte del PPCS en els pacients que hi han estat inclosos es reforça per l’impacte que ha tingut en la seva ideació suïcida i el nombre d’ingresos que han requerit. La inclusió al PPCS té un efecte en la conducta suïcida dels pacients ja que, mentre les dades dels 6 mesos de seguiment mostren com tenen una major ideació suïcida que els seus comparadors (61% vs 46%; P=0.003), com s’ha comentat les temptatives són molt menors en els pacients del PPCS. A més, els pacients en el PPCS requereixen la meitat d’ingressos hospitalaris que no pas els comparadors (7.8% vs 19.1%; P=0.002). Els bons resultats als 6 mesos de seguiment del PCCS es fonamenten en aquests indicadors de temptatives (tant en el nombre com en el temps que transcorre fins a la temptativa) i ingressos hospitalaris.

12

Taula 2.- Conducta suïcida (temptatives, ideació, ingrés per risc suïcida) dels participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total Han repetit durant els 6m P<0.0001 Sí 28.5% (53) 9% (15) 19.3% (68) No 71.5% (133) 91.0% (152) 80.7% (285) Número de repetició de la temptativa als 6m

2.15 (1.67) 1.60 (1.55) Temps en mesos fins a la primera repetició durant els 6m

2.15 (1.51) 3.47 (1.55) P= 0.004

Idees suïcides durant els 6m P=0.003 Sí 46.2% (85) 61.7% (103) 53.6% (188) No 53.8% (99) 38.3% (167) 46.4% (351)

Idees persistents en les 2 darreres setmanes durant els 6m

Sí 13.8% (25) 15.0% (25) 14.4% (50) No 86.2% (156) 85.0% (142) 85.6% (298)

Requereix ingrés per risc suïcida durant els 6m

P=0.002

Sí 19.1% (33) 7.8% (13) 13.6% (46) No 80.9% (140) 92.2% (1153) 86.4% (293)

Els indicadors que s’han esmentat del PPCS sobre la conducta suïcida, també incideixen en la continuïtat assistencial dels pacients que hi han estat atesos. En la taula 3 s’observa que mentre la majoria de pacients que s’incloien al PPCS continuaven al dins del Programa en l’entrevista dels 6 mesos de seguiment, hi ha un percentatge mínim de comparadors que estaven en algun programa en el moment de l’entrevista (91.7% vs 3.8%; p<0.0001), probablement perquè aquests darrers no disposaven en els seus barris de dispositius assistencials com el PPCS. Entre els pacients de la Dreta de l’Eixample que van ser inclosos al PPCS aquest percentatge va ser del 87.5%, mantenint la mateixa diferència significativa amb els comparadors. La continuïtat del contacte amb la xarxa sanitària dels pacients del PPCS també es reflecteix en l’alt percentatge de pacients que en l’entrevista als 6 mesos de seguiment continuaven en contacte amb un especialista (en un 76%), o realitzaven algun tipus de tractament (en un 83%). Tot i això, en aquestes variables no es van observar diferències amb els seus comparadors. Mentre que el percentage de pacients que rebien sessions de psicoteràpia va ser força similar entre els grups, s’observen diferències significatives en els tractaments farmacològics d’uns i altres. Els pacients del PPCS prenien antidepressius en major nombre (74% vs 54%; p<0.0001), mentre que els comparadors prenien més antipiscòtics (7% vs 19%; p<0.0001). Aquest fet pot explicar-se pel fet que els pacients del PPCS estan més controlats en la seva simptomatologia.

13

Taula 3.- Participació en programes específics i realització de tractament dels participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total Realitza el programa durant els 6m

P<0.0001

Sí 3.8% (7) 91.7% (154) 39.1% (161) No 96.2% (177) 8.3% (14) 54.3% (191)

Realitza seguiment amb especialista durant els 6m

Sí 80.5% (149) 75.9% (129) 78.3% (278) No 19.5% (36 24.1% (41) 21.7% (77)

Realitza tractament durant els 6m

Sí 81.5% (150) 83.5% (142) 82.5% (292) No 14.7% (27) 14.1% (24) 14.4% (51) Irregular 3.8% (7) 2.4% (4) 3.1% (11)

Realitza psicoteràpia durant els 6m

Sí 30.6% (56) 34.1% (58) 32.3% (114) No 69.4% (127) 65.9% (112) 67.7% (239)

Fàrmacs Antidepressiu 54.1% (99) 74.6% (126) 63.9% (225) Antipsicòtic 19.7% (36) 7.7% (13) 13.9% (49) Benzodiacepina 4.9% (9) 2.4% (4) 3.7% (13) Eutimitzant 2.2% (4) 0.6% (1) 1.4% (5) Altres 5.5% (10) 0.0% (0) 2.8% (10) Sense fàrmac 13.7% (25) 14.8% (25)

P<0.0001 14.2% (50)

Els resultats pels ítems de l’ICG, i de la HDRS i Beck relacionats amb la conducta suïcida que es van registrar en l’entrevista de seguiment (taula 4), mostren una gran similitud entre els pacients del PPCS i els seus comparadors. L’escala ICG mostra com el 85% en ambdós grups registra una millora en alguna mesura als 6 mesos de seguiment. Els ítems relacionats amb la conducta suïcida de la HDRS mostren que els pacients del PPCS registren en major mesura l’ítem relacionat amb l’ideació suïcida (‘la vida no val la pena’; 24% vs. 16%), mentre que els comparadors registren en major mesura els ítems que es poden relacionar més amb la temptativa (‘desig de morir’, ‘amb idees suïcides’; 7.8% vs. 11.1%). Aquestes diferències no són estadísticament significatives. En l’escala de Beck els pacients fluctuen en la puntuació en els diferents ítems. El fet de què aquests ítems s’hagin extret d’una escala més àmplia validada en el seu conjunt, en dificulta les conclusions.

14

Taula 4.- Ítems en escales de símptomes dels participants del Programa i comparadors als 6 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total ICG Molt millor 24.7% (43) 25.0% (42) 24.9% (85) Bastant millor 37.9% (66) 39.9% (67) 38.9% (133) Una mica millor 22.4% (39) 21.4% (36) 21.9% (75) Sense canvis 14.4% (25) 9.5% (16) 12.0% (41) Una mica pitjor 0.6% (1) 3.6% (6) 2.0% (7) Molt pitjor 0.0% (0) 0.6% (1) 0.3% (1)

Item suïcidi HDRS Absent 72.2% (117) 68.3% (114) 70.2% (231) La vida no val la pena 16.7% (27) 24.0% (40) 20.4% (67)

Desig de morir 6.8% (11) 4.8% (8) 5.8% (19) Amb idees suícides 4.3% (7) 3.0% (5) 3.6% (12)

Item suïcidi escala Beck No penso treure’m la vida 65.4% (104) 58.9% (99) 62.1% (203)

A vegades se m’ocorre que podria treure’m la vida

22.6% (36) 31.0% (52) 26.9% (88)

Penso que seria preferible que em morís

11.3% (18) 8.9% (15) 10.1% (33)

He planejat com podria suïcidar-me

0.0% (0) 1.2% (2) 0.6% (2)

Si pogués em suïcidaria

0.6% (1) 0.0% (0) 0.3% (1)

15

Resultats dels pacients del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors del seguiment als 12 mesos.

El patró de seguiment que s’ha observat en l’entrevista dels 12 mesos és molt similar a l’observada als 6 mesos: els pacients del PPCS, en contrast amb els seus comparadors, responen personalment en major nombre i ho fan també en major nombre presencialment (taula 5).

Taula 5.- Entrevistes als participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total Respon a l’entrevista dels 12m P=0.001 Pacient 83.8% (129) 97.1% (136) 90.1% (265) Familiar 15.6% (24) 1.4% (2) 8.8% (26) Terapeuta 0.6% (1) 1.4% (2) 1.0% (3)

Canal de l’entrevista P<0.0001 Telefònic 85.3% (133) 50.7% (73) 68.7% (206) Presencial 14.7% (23) 49.3% (71) 31.3% (94)

En l’entrevista dels 12 mesos de seguiment continua observant-se l’efecte positiu del PPCS sobre la conducta suïcida de risc dels pacients que hi han rebut tractament (taula 6). Mentre que en el grup de comparadors el percentatge de pacients que han fet una temptativa augmenta respecte els 6 mesos de seguiment, entre els pacients del PPCS el percentatge de temptatives es manté estable i marca una diferència absoluta entre els grups clarament significativa del 23% (10.5% vs 34%; p<0.0001). El número mitjà de temptatives passa a ser estadísticament significatiu, i és menor pels pacients del PPCS (1.63 vs 2.15; P=0.014). En canvi, la diferència en el temps mig fins a la temptativa en el seguiment als 12 mesos no arriba a la significació, tot i que és major en els pacients del PPCS que en els seus comparadors (3.47 meos vs 2.15 mesos). Als 6 mesos de seguiment s’observava un major percentatge de pacients amb ideació suïcia al grup del PPCS. Als 12 mesos, la diferència entre els grups en el percentatge de pacients amb ideació no arriba a l’1%, sense arribar a la significació estadística. Tot i això s’observa que el percentatge d’ideació suïcida en el pacients atesos al PPCS disminueix del 61% als 6 mesos de seguiment al 49% dels 12 mesos, suggerint un efecte a llarg termini del PPCS consolidat pel trebal realitzat en els diferents dispositius del Programa un cop el pacient és donat d’alta. També és important remarcar la diferència que existeix entre els pacients que tenen ideació suïcida als 12 mesos (49%) i els que passen a intentar-ho (10%). A més la diferència en els pacients que requerixen un ingrés hospitalari per la gravetat de la seva simptomatologia, continua sent significativa, amb un percentatge menor entre els pacients del PPCS (8% vs 20%; p=0.003).

16

Taula 6.- Conducta suïcida (temptatives, ideació, ingrés per risc suïcida) dels

participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total Han repetit durant el seguiment dels 12m

P<0.0001

Sí 34.0% (53) 10.5% (15) 22.7% (68) No 66.0% (103) 89.5% (128) 77.3% (231) Número de repeticions durant el seguiment dels 12m

2.15 (1.6) 1.63 (1.4) P=0.014 Temps en mesos fins a la primera repetició durant el seguiment dels 12m

2.15 (1.4) 3.47 (1.55)

Idees suïcides durant el seguiment dels 12m

Sí 48.4% (75) 49.3% (32) 48.8% (71) No 51.6% (80) 50.7% (73) 51.2% (153)

Idees persistents en les 2 darreres setmanes durant el seguiment dels 12m

Sí 14.2% (22) 11.8% (17) 13.0% (39) No 85.8% (133) 88.2% (127) 87.0% (260)

Requereix ingrés per risc suïcida durant el seguiment dels 12m

P=0.003

Sí 19.9% (31) 8.3% (12) 14.3% (43) No 80.1% (125) 91.7% (132) 85.7% (257)

Les dades del seguiment en els recursos assistencials són molt similars als 12 mesos de seguiment en referència a les entrevistes dels 6 mesos (taula 7). Mentre que a l’any de seguiment gairebé cap pacient del grup dels comparadors està en contacte amb el algun programa d’atenció, el 94% dels pacients del PPCS mantenen el contacte (p<0.0001). Tot i aquestes dades, s’observa una tendència a la baixa en els pacients del PPCS que realitzen un seguiment amb un especialista o han fet algun tractament en els darrers mesos, en relació al seguiment als 6 mesos. Les diferències amb els pacients comparadors no són significatives en cap cas. Es continua observant una diferència en la morbilitat psiquiàtrica dels pacients del PPCS i els seus comparadors, ja que el tractament farmacològic que mantenen als 12 mesos es basa en antidepressius en els pacients del PPCS (66% vs. 53%; p<0.0001), i en un alt percentatge en el grup dels comparadors que pren antipsicòtics (7% vs. 20%; p<0.0001). És remarcable que als 12 mesos de seguiment hi ha un percentatge considerable de pacients del PPCS que no reb medicació, a diferència dels pacients del grup dels comparadors (23% vs. 15%; p<0.0001).

17

Taula 7.- Participació en programes específics i realització de tractament dels participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total Realitza el programa durant el seguiment dels 12m

P<0.0001

Sí 1.3% (2) 94.4% (136) 46.0% (138) No 98.7% (154) 5.6% (8) 54.0% (162)

Realitza seguiment amb especialista durant el seguiment dels 12m

Sí 80.1% (125) 70.8% (102) 75.7% (227) No 19.9% (31) 29.2% (42) 24.3% (73)

Realitza tractament durant el seguiment dels 12m

Sí 78.8% (123) 75.7% (109) 77.3% (232) No 17.3% (27) 20.8% (30) 19.0% (57) Irregular 3.8% (6) 3.5% (5) 3.7% (11)

Realitza psicoteràpia durant el seguiment dels 12m

Sí 26.9% (42) 29.9% (43) 28.3% (85) No 73.1% (114) 70.1% (101) 71.7% (215)

Fàrmacs P<0.000 Antidepressiu 52.9% (82) 66.4% (95) 59.4% (177) Antipsicòtic 20.6% (32) 7.7% (11) 14.4% (43) Benzodiacepina 5.2% (8) 1.4% (2) 3.4% (10) Eutimitzant 3.2% (5) 0.7% (1) 2.0% (6) Altres 2.6% (4) 0.0% (0) 1.3% (4) Sense fàrmac 15.5% (24) 23.8% (34) 19.5% (58)

Les puntuacions en els ítems relacionats amb la conducta suïcida registrats als 12 mesos de seguiment es mostren estables en relació a l’entrevista dels 6 mesos, sense observar-se diferències significatives entre els grups comparats (taula 8). Tot i això cal remarcar que fins el 94% de pacients del PPCS experimenten alguna millora en les puntuacions de l’escala ICG (94.3% vs. 87.2%). També és destacable que tres quartes parts dels pacients del PPCS no puntuen en els ítems relacionats amb la ideació suïcida de la HDRS (75% vs. 67%), i només el 7% expressa alguna ideació suïcida en aquesta escala (‘desig de morir’ o ‘amb idees suïcides’; 7% vs. 9.6%). En l’escala de Beck només un terç de pacients mostren alguna ideació suïcida (30% vs. 36%).

18

Taula 8.- Ítems en escales de símptomes dels participants del Programa i comparadors

als 12 mesos de seguiment





Item suïcidi escala Beck No penso treure’m la vida 63.2% (91) 69.4% (100) 66.3% (191)


27.8% (40) 24.3% (35) 26.0% (75)


9.0% (13) 6.3% (9) 7.6% (22)


0.0% (0) 0.0% (0) 0.0% (0)


0.0% (0) 0.0% (0) 0.0% (0)

Factors protectors de les repeticions.

A partir de l’anàlisi dels resultats es van poder observar dues característiques que estaven molt relacionades amb la taxa de repeticions. Per una banda, el percentatge de dones que repetien era superior que el d’homes (57% vs 45%; P<0.001), i com s’ha mostrat fins el moment, els pacients comparadors repetien fins un 20% més que els pacients al PPCS. També es va observar que els pacients repetidors tenien una edat mitjana inferior a la resta, tot i que la magnitud de la diferència no era molt rellevant (39.6 anys vs 43.2 anys; P<0.001). Aquets resultats permeten fer una anàlisi multivariant per explorar quina de les variables tenien, de forma independent, més relació amb el factor ‘no repetició’, mitjançant una regressió logística binària.

19

L’anàlisi va mostrar que la pertanyença al PPCS era el principal factor protector per les repeticions (OR 2.81 IC 95% 1.88 a 4.18). Per altra banda, les dones tenien un risc d’un 40% més gran que els homes (OR 0.65 IC 95% 0.43 a 0.97). L’edat no va ser una variable protectora pel nombre de repeticions.

Descripció dels pacients del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida residents a la Dreta de l’Eixample que han consumat el suícidi durant el 2008.

Al llarg de tot el PPCS (abril 2006 a desembre 2008) els pacients de la Dreta de l’Eixmple que han consumat el suïcidi han estat 11, un 3.1% de tots els participants d’aquest districte en el Programa (N=348). La majoria d’aquests pacients (7) van ser homes d’entre 37 i 74 anys. Dos havien estat inclosos al PPCS i la resta, no. Tenint en compte les dades del padró, aquesta dada suposa una taxa de 14.6 habitants de cada 100.000 dins del districte de la Dreta de l’Eixample. Durant l’any 2008, 6 pacients residents a la Dreta de l’Eixample han consumat el suïcidi. Les principals dades demogràfiques d’aquests pacients es presenten a continuació. Malauradament no ha estat possible fer un seguiment rigurós dels pacients d’altres sectors perquè no s’ha pogut coordinar la recollida d’informació amb l’Institut de Medicina Legal. Cal tenir en compte per tant, que les dades que es presenten són purament descriptives i no permeten fer comparacions ni extreure conclusions respecte la casuística d’altres barris de la ciutat. Els pacients van ser 2 dones (de 30 i 59 anys) i quatre homes (entre els 37 i 74 anys). La majoria (2 homes i 2 dones) tenien antecedents d’alguna temptativa prèvia. La major part va consumar el suïcidi precipitant-se (en 4 casos), mentre que la resta es va intoxicar amb fàrmacs. Els aconteixements desencadenants van ser molt variats: vitals, estressants, laborals, familiars o econòmics. De base, 2 pacients tenien un diagnòstic psiquiàtric de transtorn afectiu depressiu, 1 pacients tenia un transtorn psicòtic, i la resta no tenia cap diagnòstic específic.

20

Resultats descriptius dels pacients majors de 65 anys que han entrat al Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors.

S’ha fet una anàlisis de les principals característiques dels pacients majors de 65 dels que es disposen dades (36; 19 en el PCCS i 17 comparadors). Els participants d’aquesta franja d’edat són majoritàriament dones (64%), fet que es dóna en major mesura entre els participants del PCCS (73%), i tenen una mitja d’edat de 74.28 anys (rang entre els 72 i els 76) (taula 9). S’observen, però, unes característiques que dibuixen un perfil amb major risc d’exclusió entre els pacients del grup de comparadors, tot i en cap cas s’observen diferències significatives amb els pacients del PPCS. Entre els comparadors, tot i haver-hi un major percentatge de casats (37% vs. 64%), hi ha un major nombre de pacients que viuen sols (58% vs. 76%), i molts menys pacients que reben una pensió que al grup del PCCS (95% vs. 65%).

Taula 9.- Dades demogràfiques a l’entrada del Programa


Comparadors PPCS Total Sexe Home 47.1% (8.) 26.3% (5) 38.1% (13) Dona 52.9% (9) 73.7% (14) 63.9% (23)

Edat 74.94 (71-79)

73.68 (71-77)

74.28 (72-76)

Estat Civil Solters 11.8% (2) 5.3% (1) 8.3% (3) Casats 64.7% (11) 36.8% (7) 50.0% (18) Altres 23.5% (4) 57.9% (11) 41.7% (15)

Viuen sols Sí 23.5% (4) 42.1% (8) 33.3% (12) No 76.5% (13) 57.9% (11) 66.7% (24)

Estat Laboral

Treballa 11.8% (2) 0% (0) 5.8% (2) Pensionista 64.7% (11) 94.7% (18) 80.8% (29) A casa 23.5% (4) 5.3% (1) 13.9% (5)

S’ha observat un perfil diferent entre els pacients majors de 65 anys del PPCS i els seus comparadors, tot i que sense diferències estadísticament significatives, quant els seus desencadenants i tipus de temptativa (taula 10). Tot i que en tots els pacients de l’estudi el principal desencadenant va ser simptomàtic, això es va observar en major mesura entre els pacients del PPCS (53% vs. 47%). El tipus de temptativa també va ser diferent entre els grups, mostrant una simptomatologia suïcida més greu en els pacients comparadors que els del PCCS, ja que els primers tenen un percentatge molt major de temptatives (35% vs 70%), mentre que en els pacients del PPCS s’observa un major percentatge d’ideació (59% vs 29%). En tots dos grups s’observa una ideació suïcida persistent (57% vs 54%).

21

Taula 10.- Desencadenants i tipus de temptatives a l’entrada del Programa


Comparadors PPCS Total Desencadenant Problema de parella

5.9% (1) 11.8% (2) 8.8% (3)

Problema familiar

35.3% (6) 35.3% (6) 35.3% (12)

Problema laboral

11.8% (2) 0% (0) 5.9% (2)

Simptomàtic 47.1% (8) 52.9% (9) 50.0% (34)

Tipus de temptativa Temptativa 70.6% (12) 35.3% (6) 52.9% (18) Suïcidi frustrat 0.0% (0) 5.9% (1) 2.9% (1)

Ideació 29.4% (5) 58.8% (10) 44.1% (15)

Freqüència de l’ideació Ocasional 46.2% (6) 42.9% (6) 44.4% (12) Persistent (>2 per setmana)

53.8% (7) 57.1% (8) 55.6% (27)

També s’observen diferències (no significatives) en el nombre de repetidors i el número de temptatives prèvies entre els grups (taula 11). Entre els pacients del PPCS hi va haver un major percentatge de repetidors (41% vs. 35%), i el rang de tempatives prèvies també va ser major entre aquets pacients en contrast amb els comparadors (0 a 5 vs. 0 a 1).

Taula 11.- Temptatives i repeticions a l’entrada del Programa


Comparadors PPCS Total

Temptatives prèvies

0.35 (17)

(0-1)

0.82 (17)

(0-5)

0.59 (34)

(0-5) Repetidors

Sí 35.3% (6) 41.2% (7) 38.2% (13) No 64.7% (11) 58.8% (10) 61.8% (21)

La gran majoria de pacients del grup de comparadors va fer una temptativa suïcida per una intoxicació amb fàrmacs, mentre que entre els pacients del PPCS, tot i observar-se una majoria d’intoxicació per fàrmacs (85% vs. 92%), va haver-hi un percentatge important de pacients que va fer una temptativa violenta (14% vs. 0%) (taula 12). La gravetat somàtica dels pacients del grup de comparadors va ser en general lleu (en el 75% dels casos), mentre que en el 46% dels pacients del PPCS va ser moderada o greu. El risc de consumar suïcidi era superior, per tant, entre els pacients del PPCS ja que tenien una gravetat somàtica més greu que els comparadors i feien en un major

22

percentatge temptatives amb mètodes violents. El rescat en la majoria de casos va realitzar-lo un familiar o conegut en tots dos grups (66% vs. 75%).

Taula 12- Perfil de les temptatives a l’entrada del Programa


Comparadors PPCS Total Mètode Intoxicació per fàrmacs 91.7% (11) 85.7% (6) 89.5% (17)

Violent 0% (0) 14.3% (1) 5.3% (1) Altres 8.3% (1) 0% (0) 5.3% (1)

Gravetat somàtica Lleu 75.0% (9) 42.9% (3) 63.2% (12) Moderada 16.7% (2) 28.6% (2) 21.1% (4) Greu 8.3% (1) 28.6% (2) 15.8% (3)

Temps entre la ideació i l’acte Menys d’1 h 50.0% (6) 57.1% (4) 52.8% (10) Més d’1 h 50.0% (6) 42.9% (3) 47.4% (9) Rescat Propi pacient 25.0% (3) 16.7% (1) 22.2% (4) Familiar o conegut 75.0% (9) 66.7% (4) 72.2% (13)

Accidental o profesionals 0% (0) 16.7% (1) 5.8% (1)

Tot i que com s’ha comentat més amunt, els pacients del PPCS presentaven un major risc de poder consumar el suïcidi, la derivació als diferents dispositius del Programa no es va correspondre amb aquest fet, ja que els pacients del PPCS van ser derivats fonamentalment a un tractament ambulatori (69% vs 59%), o a un hospital de dia (6.3% vs 5.9%), mentre que fins un terç dels comparadors van requerir un ingrés hospitalari (25% vs. 35%) (taula 13).

Taula 13.- Derivació a l’entrada del Programa


Comparadors PPCS Total Derivació P n.s Ingrés 35.3% (6) 25.0% (4) 30.3% (10) Hospital de dia 5.9% (1) 6.3% (1) 6.1% (2) Ambulatori 58.8% (10) 68.8% (11) 63.6% (21)

Es van observar diferències significatives entre els grups en els perfils psicològics avaluats amb els eixos del DSM-IV (taula 14). Aquestes diferències es basen fonamentalment en que els pacients del PPCS estaven diagnosticats d’un transtorn afectiu (73% vs. 35%; P<0.0001), mentre que la majoria dels pacients del grup de comparadors estaven diagnosticats d’un transtorn adaptatiu (26% vs. 41%; P<0.0001). Aquest fet es va reflectir en el diagnòstic de l’eix II, ja que mentre els pacients del PPCS no tenien un diagnòstic en aquest eix (93% vs 70%; P<0.0001), fins un 30%

23

dels pacients dels comparadors tenien un diagnòstic en aquest eix fonamentalment del cluster B.

Taula 14.- Característiques dels eixos DSM IV a l’entrada del programa


Comparadors PPCS Total DSM-IV: Eix I p<0.0001 Transtorn afectiu 35.3% (6) 73.7% (14) 55.6% (20) Transtorn adaptatiu 41.2% (7) 26.3% (5) 33.3% (12)

Transtorn ansietat 5.9% (1) 0% (0) 5.6% (1)

Altres 5.9% (1) 0% (0) 2.8% (1) Sense diagnòstic 11.8% (2) 0% (0) 5.6% (2) DSM-IV: Eix II

Sí 29.4% (5) 7.1% (1) 19.4% (6) No 70.6% (12) 92.9% (13) 80.6% (25)

Cluster B 23.5% (4) 7.1% (1) 16.1% (5) Cluster C 5.9% (1) 0% (0) 3.2% (1) Sense diagnòstic 70.6% (12) 92.9% (13) 80.6% (25)

En comparació als pacients atesos al programa menors de 65 anys es va poder observar que els pacients de més de 65 anys rebien tractament psiquiàtric en un percentatge menor (57% vs 68%; P=0.006), s’associava la seva conducta suïcida en major percentatge a un transtorn mental de caire principalment afectiu (45% vs 26%; P<0.0001), el desencadenant d’aquesta conducta era fonamentalment simptomàtic (56% vs 35%; P=0.004) enlloc de simptomàtic com en els pacients més joves, i tenien un percentatge (38% vs 56%; P<0.0001) i una mitja (2.3 vs 4.5; P=0.003) menors de temptatives prèvies. Les dades completes d’aquesta anàlisi es poden consultar a l’Annex B (Díaz A, Borrás M, Farré J, Faus G, Gómez C, Tejedor C. Programa de Prevención del Suicidio Dreta Eixample: mayores vs menores de 65 años (pòster))

24

Resultats descriptius dels pacients del programa de prevenció per a pacients amb més de 3 temptatives de suïcidi.

Dins el PPCS es va implantar un programa especial amb l’objectiu de reduir la recidiva de la conducta suïcida i la prevenció de la consumació en la població de més alt risc. Aquesta població es va definir en aquells pacients que han realitzat més de 4 temptatives al llarg de la seva vida, o almenys 3 temptatives en el darrer any. Les accions principals d’aquest programa específic es van dirigir a la detecció, la intervenció, l’atenció específica, i la coordinació del dispositius sanitaris:

- La detecció dels pacients de risc es duïa a terme a partir del registre de casos des d’el PPCS, el prograna d’intervenció en crisisi les urgències de psiquiatria. Això permetia l’elaboració d’un registre de pacients d’alt risc actualitzat periòdicament en funció de la situació de cada pacient.

- Les tasques d’intervenció se centraven en multitud d’accions com el seguiment actiu dels pacients durant el seu ingrés hospitalari, o la garantia d’una continuïtat assistencial en els diferents dispositius del PPCS quan els pacients rebien l’alta de les diverses unitats. També es desenvolupaven tasques de coordinació d’estratègies comunes amb les APS en la que es coordinava la pauta farmacològica dels pacients, es controlava la dispensació de les receptes, etc. Es fomentava la participació de la família en el procés terapèutic a través de contactes periòdics en els que se’ls donava informació i orientació, i es valorava la necessitat d’afavorir el contacte dels pacients amb recursos comunitaris. Finalment un grup de professionals servia de referència i desenvolupava la funció de gestors de casos.

- Els pacients de risc tenien disponibilitat preferent per l’atenció psiquiàtrica, assegurant la capacitat de visitar els pacients en un termini de 24 a 48 hores. Aquest mecanisme s’activava en aquells casos en els que el propis pacients o els familiars ho sol·licitaven motivats per una descompensació o una situació crítica, quan ho sol·licitava algun dispositiu sanitari implicat en l’atenció del pacient (ABS, hospital de dia, etc), o quan el pacient era derivat des d’un servei d’urgències psiquiàtriques. Els mecanismes d’atenció específica, també asseguraven la capacitat d’atendre a pacients procedents d’altes hospitalàries de serveis d’aguts o subaguts en el termini d’una setmana, amb la possibilitat de realitzar una visita ambulatòria de control abans de l’alta. Finalment, es van dissenyar vàries estratègies per recuperar els pacients que es desvinculaven del programa controlant les visites a les que no assistien, mantenint el contacte telefònic amb el pacient o els seus familiars, valorant la participació s’altres serveis comunitaris, i discutint l’estat dels pacients en totes les reunions de coordinació.

- Les tasques de coordinació es van concretar en una estratègia de treball articulada de tots els serveis implicats en l’atenció d’aquests pacients, l’elaboració consensuada entre els serveis de plans de tractament individualitzats, les reunions periòdiques de coordinació de l’equip de gestió dels casos, i la presència en aquestes reunions del Circuit de Salut Mental, que estava en tot moment informat sobre el registre i l’evolució dels pacients.

25

Dins d’aquest programa específic s’han atés 58 pacients que complien els criteris de grans repetidors, dels quals 27 es van incloure al PPCS i 31 van ser comparadors. La taula 15 mostra les principals característiques d’aquests pacients, que no presenten en línies generals diferències entre els inclosos en el PPCS i els comparadors. La majoria van ser dones (67%), sobretot en el grup de pacients del PPCS (78%), amb una mitja d’edat de 39 anys (rang de 17 a 68 anys). L’unica característica on es van observar diferències significatives va ser en l’estat civil dels pacients, ja que mentre en els pacients del PPCS estaven distribuïts entre les diverses categories, en els comparadors hi havia fonamentalment pacients solters (35% vs 52%; P=0.057). La major part dels pacients vivien sols (84% vs 74%), i eren en gran mesura pensionistes (43%).



Comparadors

PPCS Total

Sexe Home 41.9% (13) 22.2% (6) 32.8% (19) Dona 58.1% (18) 77.8% (21) 67.2% (39)

Edat 39.58 (18-58)

38.48 (17-68)

39.07 (17-68)

Estat Civil P = 0.057 Solters 35.5% (11) 51.9% (14) 43.1% (25) Casats 38.7% (12) 11.1% (3) 25.9% (15) Altres 25.8% (8) 37% (10) 31% (18)

Viuen sols Sí 83.9% (26) 74.1% (20) 79.3% (46) No 16.1% (5) 25.9% (7) 20.7% (12)

Situació Laboral

Treballa 29% (9) 33.3% (9) 31% (18) Atur 16.1% (5) 22.2% (6) 19% (11) Pensionista 45.2% (14) 40.7% (11) 43.1% (25) Estudiant 3.2% (1) 3.7% (1) 3.4% (2) A casa 6.5% (2) 0% (0) 3.4% (2)

La taula 16 mostra els desencadenants i els tipus de temptatives prèvies d’aquests pacients. No van haver-hi diferències entre la mitja de temptatives en un i altre grup tot i que van ser superiors en el grups dels comparadors (6.67 (4-15) vs 7.68 (4.20)). El perfil del desencadenant de la conducta suïcida entre els paciets va ser similar, tot i que entre els pacients del PPCS es van observar més problemas familiars (26%), mentre que els desencadenants entre els controls van ser de caire simptomàtic (45%). Es van observar diferències (tot i que no significatives) en el tipus de temptatives entre els grups, amb una conducta de més risc en els pacients del PPCS amb un percentatge més gran de temptatives (63% vs 55%) i autolesions (18% vs 6%), però inferior d’ideació suïcida (15% vs 39%). La ideació suïcida va ser persistent en un percentatge considerable en tots dos grups (47% vs 37%).

26

Taula 16.- Desencadenats i tipus de temptativa a l’entrada del Programa


Comparadors PPCS Total Desencadenants Problema de parella

19.4% (6) 18.5% (5) 19% (11)

Problema familiar

19.4% (6) 25.9% (7) 22.4% (13)

Problema laboral

16.1% (5) 18.5% (5) 17.2% (10)

Simptomàtic 45.2% (14) 37% (10) 41.4% (24)

Tipus de temptativa Temptativa 54.8% (17) 63% (17) 58.6% (34) Suïcidi frustrat 0.0% (0) 3.7% (1) 1.7% (1)

Autolesió 6.5% (2) 18.5% (5) 12.1% (7)

Ideació 38.7% (12) 14.8% (4) 27.6% (16)

Freqüència de la ideació Ocasional 63% (17) 52.4% (11) 58.3% (28) Persistent (>2 per setmana)

37% (10) 47.6% (10) 41.7% (20)

Tot i que no significatives, també es van observar diferències en la mitjana de temptatives entre els grups, lleument menor entre els pacients del PPCS (6.67 vs 7.68). Cal remarcar que els pacients amb 5 o més temptatives representen un elevat percentatge tan entre els pacients del PPCS com entre els comparadors (87% vs 73%).





7.68

(4-20)

6.67

(4-15)

7.21

(4-20) 5 o més temptatives prèvies

Sí 86.7% (26) 73.7% (14) 81.6% (40) No 13.3% (4) 26.3% (5) 18.4% (9)

Tot i que no significatives, també es van observar diferències en la mitjana de temptatives entre els grups, lleument menor entre els pacients del PPCS (6.67 vs 7.68). Cal remarcar que els pacients amb 5 o més temptatives representen un elevat

27

percentatge tan entre els pacients del PPCS com entre els comparadors (87% vs 73%). La gran majoria dels pacients en ambdós grups va fer la temptativa de suïcidi per una intoxicació per fàrmacs (taula 18; 77% vs 84%), i el 10% va utilitzar un mètode violent. La gravetat somàtica va ser predomimantment lleu en ambdós grups (82% vs 84%). En la majoria dels casos el rescat el va fer el mateix pacient, sobretot entre els pacients del PPCS (62% vs 47%), tot i que entre el controls també es van observar casos en els que eren els familiars els que feien el rescat (42% vs 38%).

Taula 18.- Perfil de les temptatives a l’entrada del Programa



Violent 10.5% (2) 9.1% (2) 9.8% (4) Altres 5.3% (1) 13.6% (3) 9.8% (4)


Temps entre la ideació i l’acte Menys d’1 h 68.4% (13) 71.4% (15) 70% (28) Més d’1 h 31.6% (6) 28.6% (6) 30% (12) Rescat Pacient 47.4% (9) 61.9% (13) 55% (22) Familiar o conegut 42.1% (8) 38.1% (8) 40% (16)

Accidental o professionals 10.5% (2) 0% (0) 5% (2)

Tot la conducta suïcida lleument més greu entre els pacients del PPCS, la derivació als diferents dispositius sanitaris desplegats no correspon a aquest fet (taula 19), ja que es va observar que els pacients del PPCS van ser derivats fonamentalment a un tractament ambulatori (en un percentatge similar als seus comparadors; 71%), però van requerir s’un percentage molt menor d’ingressos (4% vs 26%). Aquesta diferència en els percentages també es va observar en les derivacions a l’hospital de dia (25% vs 3%). En aquest cas les diferències van ser clarament signifiactives.



Comparadors PPCS Total Derivació P =0.012 Ingrés 25.8% (8) 4.2% (1) 16.4% (9) Hospital de dia 3.2% (1) 25% (6) 12.7% (7) Ambulatori 71% (22) 70.8% (17) 70.9% (39)

28

Els perfils diagnòstics en els eixos DSM IV entre els grups no van mostrar diferències significatives (taula 20). El més destacable en aquest apartat va ser un percentatge major de pacients entre els comparadors amb un transtorn de dependencia a tòxics (8% vs 13%), i entre els pacients del PPCS amb un transtorn psicòtic (12% vs 10%).

Taula 20.- Característiques dels eixos DSM IV a l’entrada del Programa


Comparadors PPCS Total DSM-IV: Eix I Transtorn afectiu 33.3% (10) 33.3% (8) 33.3% (18) Transtorn psicòtic 10% (3) 12.5% (3) 11.1% (6)

Transtorn per dependència a tòxics

16.7% (5) 8.3% (2) 13% (7)

Altres 10% (3) 16.7% (4) 13.1% (7) Sense diagnòstic 30% (9) 29.2% (7) 29.6% (16) DSM-IV: Eix II

Sí (Cluster B) 80% (24) 85.2% (23) 82.5% (47) No 20% (6) 14.8% (4) 17.5% (10)

29

Resultats descriptius dels pacients del programa de prevenció per a pacients amb més de 5 temptatives de suïcidi.

Entre aquests pacients, es van analitzar les dades de 12 participants en el PPCS que es caracteritzaven per una elevada reiteració en la temptativa de suïcidi (en més de 5 ocasions), un elevat nombre de consultes al servei d’urgències i que van requerir assistència en diversos dispositius del sector (ingrés a unitats d’aguts o subaguts, hospital de dia, programa d’atenció ràpida). La majoria d’aquests pacients (10) van ser dones amb una edat mitja de 36.8 anys (23 a 51). Aquests pacients principalment eren solters (6 casos) o separats (4 casos), però només en 2 casos vivien sols. Majoritàriament estaven a l’atur (5 casos) o eren pensionistes (3 casos). Tot i que la meitat d’aquests pacients no tenien un diagnòstic en l’eix I del DSM-IV, 5 d’ells tenien un transtorn afectiu i un altre un transtorn per dependència a tòxics. En l’eix II tots els pacients, tret d’un, tenia un transtorn de la personalitat en el cluster B (transtorn límit). En aquests pacients fonamentalment es van comparar els ingressos en els diversos dispositius abans i després de la seva entrada en el PPCS. Les diferències més rellevants es van basar en la reducció de la mitjana de temptatives (6.33 vs 1.83; P<0.0001), el nombre d’ingressos a la unitat d’aguts (2.5 vs 0.9; P=0.004), i la durada en dies d’aquests ingressos (29.1 vs 8.83; P=0.015). No es van observar diferències significatives en la mitja d’ingressos en les unitats de subaguts (0.42 vs 0.33) o en el programa d’atenció ràpida (0.25 vs 0.17), ni en l’estada en dies en aquests dispositius. D’altra banda, tot i que no hi va haver una disminució en la mitja d’ingressos a l’hospital de dia (0.75 vs 1.08), si que es va observar una augment significatiu en la durada en dies de l’ingrés en aquest dispositiu (51.1 vs 167). Aquests resultat són una mostra de la coordinació dels recursos del PPCS ja que en pacients que tenen una major taxa de temptatives, es disminueix l’ingrés en unitats d’aguts i augmenta l’ús dels recursos derivats de l’hospital de dia. Perfil de la conducta suïcida i utilització dels dispositius hospitalaris en els pacients amb

més de 5 temptatives

Abans d’entrar al PPCS

Després d’entrar al PPCS

SIgnificació

Mitja de tempatives 6.33 1.83 0.000 Mitja d’ingressos a unitats d’aguts 2.5 0.92 0.004

Mitja de dies d’ingrés a unitats d’aguts 29.08 8.83 0.015

Mitja d’ingressos a unitats de subaguts 0.42 0.33 -

Mitja de dies d’ingrés a unitats de subaguts 76.42 15.83 -

Mitja d’ingressos al Programa d’Atenció Ràpida

0.25 0.17 -

Mitja de dies d’ingrés al Programa d’Atenció Ràpida

21.67 8.75 -

Mitja d’ingressos a l’Hospital de dia 0.75 1.08 -

Mitja de dies a l’Hospital de dia 51.17 167.00 0.009

30

Resultats de l’estudi d’aparellament. S’ha comprovat en els resultats presentats fins el moment com el PPCS tenia un efecte tant en la conducta suïcida dels pacients que s’hi atenien, com en l’ús que feien dels dispositius assistencials. En la població d’estudi en la que s’ha basat tot el programa i l’avaluació que se n’ha fet, s’han observat una sèrie de variables que han pogut influir en els resultats (sexe, número de repeticions, tipus de conducta suïcida, etc.). Per intentar comprovar que el PPCS tenia un efecte en els seus pacients que no s’explicaven per la influència d’aquestes variables, es va decidir aparellar els casos del PPCS dels que es disposaven dades completes de seguiment als dotze mesos (N=113) amb uns controls (N=111). Les variables d’aparellament van ser les següents:

- Contemporaneïtat en la data de consulta, - sexe, - edat, - haver rebut tractament psiquiàtric previ, - tipus i mètode en la conducta suïcida, - gravetat somàtica en la temptativa, - valoració en l’eix V dels criteris dagnòstics DSM-IV (nivell d’adaptació social

en l’any previ a la consulta). En la taula 21 es pot comprovar com els casos i els controls, com s’esperava, no van presentar diferències significatives en aquestes variables. La majoria de pacients d’aquesta anàlisi per aparellament eren dones (69%), i en la majoria havien rebut tractament psiquiàtric previ, tot i que en un major percentatge entre els controls (63% vs 77%). La majoria dels pacients van iniciar la seva consulta amb ideació suïcida (67%), i en la resta havien fet una temptativa que en el 2% havia estat un suïcidi frustrat, i en el 5% s’havia observat una autolesió. Entre tots els pacients que havien fet una temptativa, la majoria (77%) ho havia fet per una intoxicació per fàrmacs. Tot i que entre els casos hi havia un major percentatge que han seguit un mètode violent (14% vs 10%), les diferències no són significatives. La majoria dels controls presentava una gravetat somàtica lleu en la temptativa. En canvi entre els casos es va observar un percentatge menor de pacients amb gravetat lleu (69%), i un nombre considerable de pacients amb gravetat moderada (23%), tot i que de nou les diferències entre casos i controls no van ser significatives.

31

Taula 21.- Dades demogràfiques dels casos i controls a l’entrada del Programa


Controls Casos Total Sexe Home 31.5% (35) 31% (35) 31.3% (70) Dona 68.5% (76) 69% (78) 68.8% (154)

Edat 42.6 (17-84)

41.33 (18-79)

42.1 (17-84)

Realitza tractament previ

Sí 77.3% (85) 63.3% (57) 71.0% (142) No 13.6% (15) 25.6% (23) 19.0% (38) Irregular 9.1% (10) 11.1% (10) 10.0% (20)

Tipus de temptativa Ideació 66.7% (74) 68.8% (77) 67.7% (151) Temptativa 26.1% (29) 25.0% (28) 25.6% (57) Suïcidi frustrat 1.8% (2) 1.8% (2) 1.8% (4)

Autolesió 5.4% (6) 4.5% (5) 4.9% (11)

Mètode Intoxicació per fàrmacs

76.3% (29) 77.1% (27) 76.7% (56)

Violent 10.5% (4) 14.3% (5) 12.3% (9) Altres 13.2% (5) 8.6% (3) 11.0% (8)


DSM-IV eix V

60.7 (30-85) 61 (40-90) 60.8 (30-90) La taula 22 mostra com entre els casos i controls hi van haver diferències en el tipus de conducta suïcida observada. Els casos tenien una mitjana de temptatives prèvies significativament menor que els controls (0.91 (1.81) vs 2.32 (3.73); P=0.001). A més hi havia un major nombre de repetidors entre els controls (33% vs 53%; P=0.004). En aquest sentit entre els controls era molt superior el percentatge de pacients que van repetir almenys en 3 (10% vs 22%; P=0.035) o en 5 ocasions (8% vs 21%; P=0.028).

32

Taula 22.- Temptatives i repeticions

Controls Casos Total Repetidors P=0.004 Sí 53.3% (56) 33.0% (32) 43.6% (88) No 46.7% (49) 67.0% (56) 56.4% (114)

Número de temptatives prèvies

2.32 (3.73)

0.91 (1.80)

1.64 (3.04)

Repetidor en més de 3 ocasions

P=0.035

Sí 21.9% (23) 10.3% (10) 16.3% (33) No 78.1% (82) 89.7% (87) 83.7% (169)

Repetidor en més de 5 ocasions

P=0.028

Sí 21.0% (21) 7.8% (5) 15.9% (26) No 79.0% (79) 92.2% (59) 84.1% (138)

Es van observar diferències molt notables en la derivació dels pacients un cop atesos. La taula 23 mostra com la gran majoria de casos (95% vs 67%; P<0.0001) es van derivar a un tractament ambulatori, i només l’1% va requerir un ingrés. Pel contrari, entre els controls el percentatge de pacients que van requerir un ingrés va ser molt superior (1% vs 29%; P<0.0001) en detriment dels pacients que es derivaven a tractament ambulatori. Aquest fet es pot explicar pel fet que, com s’ha vist, els pacients controls presentaven una conducta suïcida de més risc que els casos (amb un nombre i freqüència de repeticions major).

Taula 23.- Derivació als dispositius assistencials

Controls Casos Total Derivació als dispositius assistencials

P<0.0001

Ingrés 29.7% (33) 1.2% (1) 17.4% (34) Hospital de dia 0.9% (1) 2.4% (2) 1.5% (3) Ambulatori 67.6% (75) 95.2% (80) 79.5% (155) Alta sense seguiment 1.8% (2) 1.2% (1)

1.5% (3)

Posteriorment també es van observar diferències significatives en la pauta assistencial dels casos i el controls (taula 24). Als 12 mesos de seguiment un percentatge menor de casos havia requerit un ingrés per risc de temptativa que els controls (7% vs 21%; P=0.006). Aquestes diferències també es van observar en la mitja de urgències psiquiàtriques (1.46 (0.90) vs 3.15 (4.04); P<0.001), i d’ingressos en una unitat d’aguts (1.92 (1.38) vs 3.49 (4.35); P=0.008) que van ser significativament inferiors entre els casos. En els pacients que van ingressar a les unitats d’aguts de l’Hospital de Sant Pau, els pacients del grup control van tenir una estada superior que els casos (10.70 (13.06) vs 19.12 (25.39)). Tot i això, aquesta diferència no va ser significativa,

33

possiblement pel petit nombre de pacients amb el que es va fer la comparació i la dispersió en les seves dades.

Taula 24.- Utilització dels dispositius hospitalaris disponibles

Controls Casos Total Requereix ingrés hospitalari per risc de suïcidi als 12 mesos

P=0.006

20.8% (22) 7.5% (8) 14.1% (30) Mitja en el número d’urgències psiquiàtriques

3.15 (4.04)

1.46 (0.90)

P<0.0001

Mitja en el número d’ingressos en unitats d’aguts

3.49 (4.35)

1.92 (1.38)

P=0.008

Mitja en dies d’estança

19.12 (25.39)

10.70 (13.06)

-

Mitjançant unes corves de supervivència (Kaplan Meier) es va poder observar com els casos, en comparació als controls, tardaven més temps en realitzar una temptativa tant als 6 mesos (figura 1 i taula 25; log rank (mètode Mantel-Cox): P<0.0001) com als 12 mesos de seguiment (figura 2 i taula 26; log rank (mètode Mantel-Cox): P<0.0001).

Figura 1.- Supervivència per la repetició de la temptativa suïcida als 6 mesos de seguiment

6,004,002,000,00

Supe

rviv

ènci

a ac

umul

ada

1,0

0,8

0,6

0,4

0,2

0,0

controlcascontrol-censuratcas-censuratcontrolcas

cas control

Funcions de supervivència

34

Taula 25.- Temps fins a la repetició en el seguiment als 6 mesos (percentatge de pacients en cada grup que no havia repetit)

2 mesos 4 mesos 6 mesos Casos 97.2% 97.2% 96.2%

Controls 76.3% 68.0% 59.8%

log rank (mètode Mantel-Cox): χ2=31.817, gl=1; P<0.0001

Figura 2.- Supervivència per la repetició de la temptativa suïcida als 12 mesos de

seguiment

20,0015,0010,005,000,00

Supe

rviv

ènci

a ac

umul

ada

1,0

0,8

0,6

0,4

0,2

0,0

control-censuratcas-censuratcontrolcas

cas controlFuncions de supervivència

Taula 26.- Temps fins a la repetició en el seguiment als 12 mesos (percentatge de

pacients en cada grup que no havia repetit)

6 mesos 10 mesos 12 mesos Casos 94.6% 92.9% 92.9%

Controls 67.0% 60.6% 59.6%

log rank (mètode Mantel-Cox): χ2=35.246, gl=1; P<0.0001

35

Resultats descriptius de les consultes per correu-e que s’han atés al web www.suicidioprevencion.com.

A continuació es comenten les característiques bàsiques de les 79 consultes ateses entre gener i desembre de 2008. Les dades que s’ofereixen són simplement a tall descriptiu i es presenten com a mostra de l’ús que han fet alguns usuaris d’aquest recurs electrònic. No s’ha fet cap anàlisi estadística d’aquestes dades com en el cas dels resultats presentats anteriorment. La majoria de persones que van consultar per aquesta via van ser dones joves. Cal destacar que el rang d’edat mostra un perfil d’usuari molt jove, coincident amb el perfil d’usuari d’Internet actual. A la taula 27 s’hi pot comprovar com la majoria de consultes són per problemes o simptomatologia personal o, en un percentatge molt menor, per problemes amb un familiar o conegut, o són consultes de professionals buscant informació addicional.

Taula 27- Característiques de les consultes i els usuaris de l’adreça electrònica a www.suicidioprevencion.com

Sexe Home 38% 30) Dona 62% (49)

Edat 23 (7) (14-35)

Motiu de consulta Simptomatogia pròpia 58% Simptomatogia familiars o coneguts 10% Demanen informació addicional 5% Supervivents 15% Professionals 12%

Desencadenant Problema familiar 29% Problema de parella 24% Problema laboral/econòmic 19% Sense desencadenant 28% Situació abans de la conducta suïcida

Simptomàtica 46% Estrés 19% Crisi 35% Simptomatologia Depressiva 48% Impulsivitat 34% Ansietat 18% Tempatives prèvies Sí 36% No (o no la reconeix) 64%

36

De entre els usuaris que han realitzat una consulta relacionada amb una conducta suïcida de risc, la majoria ho va fer per problemes relacionats amb la família o la parella, tot i que hi va haver un percentatge important que no va descriure cap desencadenant explícitament. En la majoria dels casos la conducta suïcida va estar relacionada amb una sintomatologia psicopatològica, i en un terç dels casos per una situació d’estrés. Aquests usuaris describien majoritàriament una simptomatologia depressiva, i un terç va reconéixer obertament que havien tingut alguna temptativa de suïcidi prèvia. La resposta a aquestes consultes es va protocolaritzar de manera que es donés una resposta estandaritzada als usuaris. Per una banda, s’intentava potenciar la validació de l’usuari, per empatitzar amb la seva situació i la seva simptomatologia. Seguidament es reforçava el contingut de les respostes amb una explicació clínica destacant que les conductes suïcides, i la simptomatologia depressiva o d’ansietat que les acostuma a acompanyar, disposen de tractaments eficaços. Finalment s’insistia estrictament en recomanar als usuaris que es dirigissin ràpidament als dispositius de salut mental més propers per demanar ajuda.

37

Conclusions. En comparar els resultats de seguiment als 12 mesos dels pacients que es van incloure al Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida (PPCS) i el seus comparadors, s’ha pogut observar com:

− El PPCS té un efecte clar en la recidiva de la conducta suïcida. Entre els pacients del PPCS el percentatge de repeticions va disminuir progressivament desde la seva entrada al programa (32%), i en els seguiments que se’n va fer als 6 i 12 mesos (amb un percentatge del 9% i el 10% respectivament). Aquesta tendència en la disminució del percentatge de repeticions va ser significativament diferent de la dels seus comparadors tant al començament del programa (32% vs 57%), com al seguiment als 6 (9% vs 28%) i 12 mesos (10% vs 34%).

− El PPCS mitjantçant els recursos assistencials que desplega, disminueix els costos assistencials com es deriva de la disminució en les hospitalitzacions que requereixen els pacients que s’hi atenen. Els pacients del PPCS havien requerit menys de la meitat d’ingressos als 6 mesos de seguiment que els seus comparadors (8% vs 19%), diferència que es mantenia als 12 mesos de seguiment (8% vs 20).

− S’ha pogut avaluar mitjançant una anàlisi multivariant que la pertanyença al PPCS és el principal factor protector de la repetició d’una temptativa suïcida. Les dones han mostrat tenir un risc de repetició considerablement major que els homes. L’edat suggereix una tendència del risc de repetició, tot i que de manera no significativa.

− Les dades sobre mortalitat per suïcidi continuen sent descriptives, tot i que amb la recent signatura d’un conveni amb l’Institut de Medicina Legal de Catalunya s’espera poder disposar en un futur de dades més fiables.

En analitzar els resultats de la població major de 65 anys, s’ha pogut observar com:

− En aquests pacients la patologia psiquiàtrica (principalment els transtorns afectius) hi juga un paper més important que en la població més jove. Tot i això aquests pacients estan menys integrats en la xarxa d’assistència de salut mental i rebien tractament psiquiàtric en menor mesura que la població més jove. Són pacients que probablement són atesos en l’atenció primària i per tant pot existir un problema d’infradiagnòstic.

− El percentatge i mitjana de temptatives prèvies és menor en aquesta població que en els més joves.

− Aquests dos aspectes destaquen la necessitat de destinar més esforços en la detecció d’aquests pacients en els dispositius sanitaris adequats, per poder-ne fer una valoració correcta i proporcionar-los un tractament adequat. En el PPCS s’ha observat com entre els pacients d’aquesta edat, tot i tenir un risc major de conducta suïcida que els seus comparadors, en disposar dels mitjans es podia fer una valoració i derivació més racional als diferents dispositius del PPCS (fonamentalment a un tractament ambulatori).

En analitzar els resultats dels pacients multirrepetidors, s’ha pogut observar com:

− Es tracta d’un grup amb un risc de repetició de la temptativa suïcida molt superior i, per tant, de suïcidi consumat.

38

− El principal benefici del PPCS en aquests pacients rau en el fet de què, tot i tenir una taxa major de repetició de la temptativa suïcida, es disminueix l’ingrés en unitats d’aguts i augmenta l’ús dels recursos disponibles en l’hospital de dia.

− Els resultats justifiquen el desenvolupament i implantació d’un programa específic d’atenció preferent d’aquests pacients, que de repetir-se els resultats observats en aquest estudi, tindria efectes positius quant a la reducció del número i freqüència de les repeticions.

Finalment l’estudi d’aparellament ha mostrat que:

− En controlar les principals variables sòcio-demogràfiques i clíniques que podrien ser confusores per l’avaluació dels resultats de l’avaluació del PPCS, els beneficis del Programa es mantenen.

− Aquesta afirmació es basa en que s’ha pogut observar com entre els casos atesos al PPCS el temps fins a la repetició ha estat superior a la dels seus controls en el seguiment als 6 i 12 mesos. Aquest fet afavoreix el seguiment dels pacients del PPCS i el control de la seva conducta suïcida.

− La major supervivència també ha influït en una millor utilització dels recursos. Els pacients en el PPCS han estat derivats en la gran majoria a un tractament ambulatori i han requerit un ingrés en un percentatge molt menor que els seus controls. La mitjana d’urgències psiquiàtriques i ingressos en unitats d’aguts també ha estat menor entre els pacients del PPCS.

39

Consideracions finals. A Catalunya la taxa de suïcidis ha anat creixent fins arribar als 7.3 casos per 100.000 l’any 20001. En les dades epidemiològiques s’observa un major percentatge d’homes que de dones que consumen el suïcidi, i un increment en les taxes a mesura que avança l’edat. És alarmant l’impacte que té aquest problema de salut en els més joves, que només és superat pels accidents de trànsit com a principal causa de mort. El suïcidi és per tant un problema de salut pública, on la prevenció de la conducta de risc suïcida ha de ser prioritària2. Els professionals sanitaris, principalment els de l’atenció primària, estan en contacte amb un alt nombre de pacients amb un transtorn mental de base, que en alguns casos i davant d’uns indicadors de risc poden derivar en conductes autolesives o en el suïcidi. Els programes de sensibilització per millorar la identificació de pacients amb risc són un mitjà eficaç per la identificació i la prevenció de la conducta suïcida3. Alguns programes de tractament psicoterapèutic també han mostrat la seva eficàcia per disminuir el nombre de repeticions, principalment en pacients amb un alt risc4. El seguiment dels pacients que han intentat suïcidar-se i la continuïtat en l’atenció també són aspectes a tenir en compte en la preveció de la conducta suïcida. La literatura en la que s’hagin integrat programes comunitaris que combinin diferents estrategies de prevenció de la conducta suïcida (sensibilització, gestió de casos, tractaments específics) és més escassa, tot i que les experiències que existeixen han mostrat resultats prometedors. El Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida del que s’han presentat els resultats en aquest informe es fonamenta precisament en el disseny d’un programa d’intervenció que combini la sensibilització a nivell comunitari, l’atenció ràpida i eficient dels pacients més greus, i la coordinació de diferents resursos sanitaris per assegurar la continuïtat assistencial d’aquests pacients. Els resultats que s’han presentat mostren com un Programa d’aquestes característques tenen un impacte evident sobre la conducta suïcida dels pacients que s’hi atenen, que també es tradueix en un impacte en les necessitats assistencials que requereixen aquests pacients. Un programa de prevenció de la conducta suïcida que integri i coordini dispositius sanitaris i comunitaris és eficaç per reduir les repeticions de temptatives suïcides i per tant té impacte en els suïcidis consumats. A més augmenta la supervivència en els pacients, possibilitant un millor seguiment dels pacients i un ús més racionals dels recursos sanitaris específics pels seu tractament i una disminució considerable dels ingressos hospitalaris i en unitats d’aguts, i per tant amb una repercussió clara en els costos assistencials. La coordinació dels diferents dispositius i professionals sanitaris i socials ha permés d’altra banda poder identificar millor algun perfil de pacients amb un risc major de suïcidi, pels que es justifica desenvolupar accions específiques que en puguin millorar la identificació, la valoració i una derivació assistencial adequada. Són molt destacables els resultats observats en: i) les dones, amb un risc molt superior al dels homes confirmat en una anàlisi multivariant; ii) els pacients majors de 65 anys, en els que s’ha identificar un perfil amb un major risc d’exclusió social i que no està dins de la xarxa de salut mental, i en iii) multirepetidors en els que tot i presentar un risc molt més alt que la resta de repetició, l’entrada al PPCS ha permés fer-ne una millor valoració i derivació als dispositius disponibles a l’hospital de dia.

1 Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Pla de salut de Catalunya 2002-2005. Estratègies de salut pe a l’any 2010. Barcelona: Direcció General de Salut Pública, 2003. 2 Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Pla director de salut mental i addiccions. Barcelona: Direcció General de Salut Pública, 2006 3 Mann JJ, Apter A, Bertolote J, Beautrais A, Currier D, Haas A, Hegerl U, Lonnqvist J, Malone K, Marusic A, Mehlum L, Patton G, Phillips M, Rutz W, Rihmer Z, Schmidtke A, Shaffer D, Silverman M, Takahashi Y, Varnik A, Wasserman D, Yip P, Hendin H. Suicide prevention strategies: a systematic review. JAMA. 2005;294(16):2064-74 4 Hawton K, Townsend E, Arensman E, et al. Psychosocial versus pharmacological treatments for deliberate self harm. Cochrane Database Syst Rev. 2002:CD001764.

40

Els esforços invertits en el PPCS i els resultats obtinguts són un estímul per continuar el treball clínic i assistencial coordinat, per aprofundir en el coneixement de la conducta suïcida i assegurar l’impacte en la societat d’un programa comunitari d’aquestes característiques.

41

Resultats de la fase assitencial (abril 2006 – desembre 2008). Han estat avaluats 469 pacients (figura 3) amb criteris per ser inclosos en el programa assistencial, dels quals han entrat en el programa 348. Els 121 restants no han estat vinculats per:

- Tractar-se de pacients ja en seguiment en altres dispositius, per ex. Assistència privada o serveis de toxicomanies (77 pac).

- Pacients que no es vinculen, als quals se’ls realitza un control telefònic (23 pac).

- Altres circumstàncies, com per ex. canvi de domicili (21 pac).

Figura 3.- Pacients amb criteris d’inclusió al Programa (N=469)

Dels 348 pacients que varen ser inclosos al programa assistencial (figura 4), 251 van realitzar seguiment intensiu en la modalitat d’intervenció en crisis, i la resta, 97 pacients van rebre una atenció ambulatòria intensiva amb intervenció grupal de tipus dialectic-conductual.

Figura 4.- Pacients inclosos al Programa (N=348)

En els 348 pacients inclosos en el programa s’han realitzat 4205 actes assistencials (taula 28), que inclouen visites individuals, grupals, intervencions d’infermeria i treball

121

348

Entren al programa No entren al programa

23

21

77

239109

Seguiment intensiu + DBT (HSP)Intervenció en crisis (CSMA)

41 CSMA/IC CCEE

Procedencia

68 Urgències

23 CSMA

Procedencia

182 ABS

34 Urgències

Seguiment habitual No es vinculen

Altres

42

social així com totes les actuacions que comporta la gestió de casos (trucades, vinculacions a recursos asistencials, interconsulta amb APS, etc). El nombre d’actes assistencials per pacient correspon a una mitja de 12 amb un durada mitja de la intervenció de 67 dies. Han rebut teràpia grupal 128 pacients, que correspon a més d’un terç del total de pacients

Taula 28.- Dades assitencials i recursos utilitzats (2006-2008)

DADES ASSISTENCIALS Període Abril 2006 -Desembre 2008

Pacients Actes assistencials N

348 4205

Nº visites/pac 12

Duració intervenció 67 dies

Intervenció grupal 128 (36,7%) 1012 visites

Treball Social 44 pacients (12,6%)

Infermeria 86 pacients (24,7%)

RECURSOS UTILITZATS Consultes urgències psiq. Dreta Eixample 474

Total (tots els sectors):: 1545 Hospital de dia 40 (10,7%)

Ingrés a Aguts/SEC 39 (11,8%)

Quant a les altes donades del Programa, dels 348 pacients atesos, 78 segueixen en curs, i els restants han estat donats d’alta per continuar seguiment a l’ABS, o en altres dispositius especialitzats (CSMA, Toxicomanies, etc).

270

78

Continuen al programa Alta

139

97

34 Toxicomanies ABS CSMA, CCEE

43

Resultats de la fase assitencial (Gener 2008 – desembre 2008). La taula 29 resumeix les dades assistencials i recursos utilitzats dins de l’any 2008

Taula 29.- Dades assitencials i recursos utilitzats (2008)

DADES ASSISTENCIALS Període Gener 2008 – Desembre 2008

Pacients Actes assistencials N

129 1486

Nº visites/pac 11

Duració intervenció 62dies

Intervenció grupal 41 (31,7%) 316 visites

Treball Social 17 pacients (12,8%)

Infermeria 27 pacients (21%)

RECURSOS UTILITZATS Consultes urgències psiq. Dreta Eixample 153

Total (tots els sectors):: 560 Hospital de dia 16 (10,5%)

Ingrés a Aguts/SEC 7 (5,4%)

Alta APS 22 (14,4 %)

45

Segona Part.- Memòria 2008

47

I.- Epidemiologia del suïcidi

Dades generals El suïcidi continua sent una tragèdia personal que amb el temps ha esdevingut un problema de salud pública5. En la segona meitat del segle XX la taxa global de suïcidi per homes i dones va augmentar en un 60%6, i entre els joves, especialment entre els homes, s’ha convertit en la segona causa de mort, només per enrera dels accidents de trànsit. Dades recents mostren que cada any se suïciden al món 873.000 persones, dels quals 163.000 són europeus on les taxes són les més altes del món7. Aquestes dades es tradueixen en una taxa de 17.5 suïcidis per 100.000 habitants europeus representant una càrrega social i econòmica evident. Les dades a l’estat espanyol són menors: la incidència total a Espanya el 2004 va ser de 8.2 suïcidis per 100.000 habitants, amb importants diferències entre homes i dones (12.6 versus 3.9 suïcidis per 100.000 habitants respectivament) i entre els grups d’edat (amb els adults joves i ancians entre els sectors que més consumen el suïcidi). Un estudi epidemiològic recent mostra com aquesta tendència poblacional també es reflecteix a Catalunya8. Existeix una evolució en la taxa de suïcidis entre els homes que va en augment desde els adult joves (10.2 suïcidis per 100.000 habitants) que augmenta en la franja entre els 55 i 75 anys (16.4 suïcidis per 100.000 habitants), i es dispara en els ancians (39.8 suïcidis per 100.000 habitants). Tot i que la tendència etària es la mateixa per les dones, les taxes són molt menors (3.2, 6.9 i 11.1 per 100.000 habitants en les franjes d’edat comentades respectivament). Les conductes suïdes es relacionen amb un gran nombre de causes i factors que interactuen entre sí i amb el context i circumstàncies de l’individu abans de desencadenar en una temptativa o en un suïcidi consumat. Entre els principals factors de risc es podem trobar: - factors psiquiàtrics com depressió major, esquizofrènia o addiccions9; - factors biològics o genètics10,11,12; - factors psicològics com conflictes interpersonals o sensació de desesperança; - situacions vitals de crisis com la pèrdua d’algú estimat13; - situacions ambientals i socials específiques, com aïllament o exclusió social14. També es cert que s’han identificat alguns factors protectors del suïcidi com la integració en la xarxa social i familiar, el benestar emocional, o l’alta autoestima15,16,17. 5 WHO Europe. Mental health : facing the challenges, building solutions : report from the WHO European Ministerial Conference. Geneva, World Health Organization, 2005; 195 p. 6 Bertolote JM, Fleischmann S. Suicide and psychiatric diagnosis: a worldwide perspective. World Psychiatry 2002;1(3):181-6. 7 WHO. The world health report 2004. Changing history. Geneva, World Health Organization, 2004 (available online at www.who.int/whr/2004/en/report04_en.pdf ) 8 Barés MA, Gispert R, Puig X, Freitas A, Ribas G, Puigdefàbregas A. Evolución temporal y distribución geográfica de la mortalidad por suicidio en Cataluña y España (1986-2002). Gaceta Sanitaria 2006;20(6):473-80. 9 Rihmer Z. Suicide risk in mood disorders. Curr Opin Psychiatry. 2007;20(1):17-22. 10 Mann JJ. Neurobiology of suicidal behavior. Nat Rev Neurosci 2003;4(10):819-828. 11 Voracek M. Genetic factors in suicide: reassessment of adoption studies and individuals' beliefs about adoption study findings. Psychiatr Danub. 2007;19(3):139-53. 12Voracek M, Loibl LM. Genetics of suicide: a systematic review of twin studies. Wien Klin Wochenschr. 2007;119(15-16):463-75. 13 Tejedor C, Sarró B, Boatas F, Cañete J, Díaz A, Gastaminza X y cols. Conducta Suicida. En Soler PA y Gascón Barrachina J (eds.): RTM-II. Recomendaciones terapéuticas en los trastornos mentales (3a edición). Barcelona: Ars Médica, 2005, pp. 431-47. 14 Colucci E, Martin G. Ethnocultural aspects of suicide in young people: a systematic literature review part 1: Rates and methods of youth suicide. Suicide Life Threat Behav. 2007;37(2):197-221. Colucci E, Martin G. Ethnocultural aspects of suicide in young people: a systematic literature review part 2: Risk factors, precipitating agents, and attitudes toward suicide. Suicide Life Threat Behav. 2007;37(2):222-37. 15 Chioqueta AP, Stiles TC. The relationship between psychological buffers, hopelessness, and suicidal ideation: identification of protective factors.Crisis. 2007;28(2):67-73. 16 Malone KM, Oquendo MA, Haas GL, Ellis SP, Li S, Mann JJ. Protective factors against suicidal acts in major depression: reasons for living. Am J Psychiatry. 2000;157(7):1084-8. 17 Pearson JL. Progress in identifying risk and protective factors in older suicidal adults. Am J Geriatr Psychiatry. 2006;14(9):721-3.

48

Impacte del suïcidi a Catalunya Dels 42.9 morts per 100.000 habitants relacionades amb un transtorn mental que es van produir a Catalunya l’any 200018, els suïcidi i les conductes autolesives són el problema amb un major impacte. L’any 2000 es van produir a Catalunya 452 casos de suïcidi que va representar una taxa crua de mortalitat del 7.3 per 100.000 habitants (11 en homes i 3.9 en dones). La tendència observada mostra un augment progressiu del suïcidi a mesura que augmenta l’edat, amb les taxes més elevades en persones majors de 75 anys i en el joves. En aquest grup d’edat les dades epidemiològiques van ser especialment alarmants perquè suposen la segona causa de mort en aquesta franja d’edat només per sota dels accidents de trànsit. Com es pot observar en el gràfic la tendència temporal mostra un augment de la taxa de suïcidi, i un augment en el diferencial entre els homes i les dones que actualment el quadruplica.

Un estudi longitudinal realitzat a Catalunya amb una mitja de seguiment de 10 anys, va mostrar que el 12% dels pacients que van consultar per aquest motiu van consumar el suïcidi i que fins el 25% va repetir la temptativa19. El risc de suïcidi o de intent va ser més elevat en els dos primers anys desde la consulta. Resultats a nivell internacional mostren com el 60% de pacients fan el pas de la ideació a la temptativa suïcida en el primer any després que la ideació comenci20. El Pla de Salut de Catalunya 2000 – 2005 estableix el suïcidi, juntament amb altres transtorns mentals com la depressió, com a un dels principals problemes de salut per afrontar en els propers anys, considerant-lo una causa de mort prevenible14. Es considera que el suïcidi pot suposar una complicació de transtorns psiquiàtrics de

18 Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Pla de salut de Catalunya 2002-2005. Estratègies de salut pe a l’any 2010. Barcelona: Direcció General de Salut Pública, 2003. 19 Tejedor M C, Díaz A, Castillón JJ, Pericay JM. Attempted suicide: repetition and survival findings of a follow-up study. Acta Psychiatr Scand 1999; 100: 205-211. 20 Nock MK, Borges G, Bromet EJ, Alonso J, Angermeyer M, Beautrais A, Bruffaerts R, Chiu WT, de Girolamo G, Gluzman S, de Graaf R, Gureje O, Haro JM, Huang Y, Karam E, Kessler RC, Lepine JP, Levinson D, Medina-Mora ME, Ono Y, Posada-Villa J, Williams D. Cross-national prevalence and risk factors for suicidal ideation, plans and attempts. Br J Psychiatry. 2008;192:98-105

49

base, tenint en compte que en la vellesa la cronificació de malalties o la invalidesa també poden suposar un factor de risc per les conductes suïcides. A l’atenció primària la morbiditat psiquiàtrica té un pes molt important, constituïnt fins un 25% de la casuística que s’hi atén, tot que existeix una gran variabilitat entre les àrees bàsiques de salut. En la prevenció de la conducta suïcida és molt important el reconeixement dels signes d’alerta i el tractament del problema mental de base. Per tant, és important que els professionals sanitaris, especialment a l’atenció primària, puguin detectar els símptomes psiquiàtrics i altres factors relacionats amb el risc suïcida. La millora de la detecció i el tractament d’aquests problemes és crucial per reduir la incidència del suïcidi. Precisament és aquest un dels principals objectius de salut que es planteja Pla de Salut de Catalunya per a l’any 2010: reduir la taxa de mortalitat per suïcidi en un 10% principalment en els més joves i els majors de 65 anys, i reduir la repetició de les temptatives en un 15%. Seguint aquestes directrius el Pla Director de Salut Mental i Addiccions ha marcat com un dels seus objectius operatius la millora de l’atenció de les persones amb temptatives de suïcidi21. Per assolir-lo es proposen l’elaboració de protocols de detecció de les temptatives de suïcidi (principalment en atenció primària, serveis d’urgències, forces de seguretat, etc.), d’atenció a les temptatives, i d’atenció de suport a les famílies i coneguts dels afectats. La prevenció constitueix per tant pren un paper cabdal per assolir aquests objectius.

21 Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Pla director de salut mental i addiccions. Barcelona: Direcció General de Salut Pública, 2006.

50

Eficàcia dels programes de prevenció de la conducta suïcida Com s’ha comentat en l’apartat anterior, la prevenció de la conducta suïcida es converteix en una prioritat, i la identificació dels diferents signes d’alerta i el tractament adequat de la simptomatologia psiquiàtrica de base són dos aspectes fonamentals a l’hora de poder fer efectiva aquesta prevenció. També s’ha destacat la importància de professionals sanitaris, principalment els d’atenció primària, en la detecció d’aquests signes. La literatura recull que fins el 45% dels pacients que consumen el suïcidi han consultat en el mes previ amb el seu metge de capçalera22. Per tant és molt important poder conéixer l’eficàcia de programes que estiguin destinats a millorar la identificació de pacients amb risc o a tractar els problemes psiquiàtrics de base d’aquests pacients. S’ha criticat l’enfocament de la medicina basada en l’evidència per abordar temes com el de la prevenció del suïcidi23, fonamentalment per deixar de banda alguns reptes metodològics com el de la durada dels estudis, o fins i tot ètics en referència al fet d’aleatoritzar a pacients a programes dissenyats específicament per prevenir el seu risc o altres programes no tan específics que poden deixar al pacient sense l’atenció adequada. Tot i això existeixen revisions de la literatura24,25,26 amb una molt bona qualitat metodològica que permeten fer uns apunts sobre quina és la millor modalitat de programa, per prevenir la conducta suïcida.

Programes de sensibilització i educació Si bé els programes destinats a la millora del reconeixement de la depressió com un problema sense necessitat de ser estigmatitzat, i el suïcidi com un problema de salut evitable tenen un fonament teòric fort, els resultats de diferents estudis no presenten resultats unitaris sobre la seva eficàcia. Alguns estudis en diferents països han mostrat resultats força modestos en la prevenció de la conducta suïcida de diferents programes comunitaris de sensibilització sobre la depressió i el seu tractament27. Altres estudis en canvi, han mostrat disminucions del 18% en les temptatives de suïcidi després de campanyes comunitàries de sensibilització28. Una revisió sistemàtica va mostrar que no hi ha suficients proves per determinar l’efecte de programes per adolescents, ja que hi ha estudis que han demostrat resultats beneficios però també perjudicials (augment de la desesperança i de conductes desadaptatives) després dels programes29. Els resultats són millors quan s’implanten programes de sensibilització per metges d’atenció primària, tot i que no tots els estudis sobre el tema han mostrat la mateixa tendència favorable dels resultats. Un estudi observacional pioner va mostrar com en la illa sueca de Gotland30, després d’una formació intensiva a metges de primària 22 Luoma JB, Martin CE, Pearson JL. Contact with mental health and primary care providers before suicide: a review of the evidence. Am J Psychiatry. 2002;159:909-916 23 Goldney RD. Suicide prevention: a pragmatic review of recent studies. Crisis. 2005;26(3):128-40 24 Mann JJ, Apter A, Bertolote J, Beautrais A, Currier D, Haas A, Hegerl U, Lonnqvist J, Malone K, Marusic A, Mehlum L, Patton G, Phillips M, Rutz W, Rihmer Z, Schmidtke A, Shaffer D, Silverman M, Takahashi Y, Varnik A, Wasserman D, Yip P, Hendin H. Suicide prevention strategies: a systematic review. JAMA. 2005;294(16):2064-74 25 Crawford MJ, Thomas O, Khan N, Kulinskaya E. Psychosocial interventions following self-harm: systematic review of their efficacy in preventing suicide. Br J Psychiatry. 2007 Jan;190:11-7 26 Beautrais A, Fergusson D, Coggan C, Collings C, Doughty C, Ellis P, Hatcher S, Horwood J, Merry S, Mulder R, Poulton R, Surgenor L. Effective strategies for suicide prevention in New Zealand: a review of the evidence. N Z Med J. 2007 Mar 23;120(1251):U2459. 27 Hegerl U, Althaus D, Stefanek J. Public attitudes towards treatment of depression: effects of an information campaign. Pharmacopsychiatry. 2003;36:288-291. Jorm AF, Christensen H, Griffiths KM. The impact of beyondblue: the national depression initiative on the Australian public's recognition of depression and beliefs about treatments. Aust N Z J Psychiatry. 2005;39:248-254. 28 Lehfeld H, Althaus DA, Hegerl U, Ziervogel A, Niklewski G. Suicide attempts: results and experiences from the German Competency Network on Depression. Adv Psychosom Med. 2004;26:137-143. 29 Ploeg J, Ciliska D, Dobbins M, Hayward S, Thomas H, Underwood J. A systematic overview of adolescent suicide prevention programs. Can J Public Health. 1996;87:319-324. 30 Rutz W, von Knorring L., Walinder J. Frequency of suicide on Gotland after systematic postgraduate education of general practitioners. Acta Psychiatrica Scandinavica 1989;80:151-4.

51

sobre l’atenció de la depressió es van reduir els suïcidis. En un assaig un programa de sensibilització sobre la depressió en gent gran als EEUU va mostrar una millora en la ideació suïcida, que va disminuir fins un 12% als 4 mesos, i una resolució més ràpida del seu curs clínic31. Una intervenció similar per adolescents que va reforçar la sensibilització a metges de primària amb la gestió de casos, va mostrar una disminució de la meitat en les temptatives de suïcidi al final de l’estudi (del 14% al 6%), tot i que aquest assaig no va mostrar diferències amb el grup control32. Una experiència similar a Austràlia en un programa de sensibilitazació de metges de primària en els signes d’alerta en joves amb depressió, va mostrar en un estudi d’abans i després controlat una millora molt significativa en la identificació de joves amb risc suïcida, tot i que el resultat no es va reflectir en una millora de les estratègies de gestió dels casos en aquests professionals sanitaris33. Els resultats d’aquests estudis mostren, per tant, com la sensibilització dels professionals de l’atenció primària té un impacte en la identificació de la conducta de risc suïcida, tot i que no s’ha determinat que també tinguin un impacte en la gestió que es faci d’aquests pacients.

Programes de cribratge i identificació Els programes d’aquest tipus a la literatura han consistit en la identificació de pacients amb un alt risc per derivar-los directament a un programa de tractament. Un assaig clínic als EEUU va avaluar si el fet de preguntar a estudiants d’institut sobre conductes suïcides augmentava l’estrés o la pròpia ideació suïcida, no va mostrar un augment de la ideació suïcida en els participants de l’estudi, i només va suggerir un efecte sobre els estudiants amb un major risc (depressius, amb risc suïcida, o addictes a substàncies)34. Una revisió sistemàtica sobre els efectes de programes de cribratge de la depressió a l’atenció primària en adults va mostrar una forta variabilitat en els increments de pacients amb simptomatogia identificats en els diferents estudis considerats (entre el 10% i el 47%)35. Una altra revisió sistemàtica que va avaluar concretament estratègies de cribratge del risc de suïcida a l’atenció primària no va identificar cap estudi que avalués directament el tema, tot i que alguns estudis que van abordar indirectament el tema van mostrar un petit benefici per variables intermitges com la disminució de la ideació suïcida, o la gravetat de la simptomatologia psiquiàtrica36.

Programes de tractament de la simptomatologia psiquiàtrica Ja que es coneix la importància dels problemes psiquiàtrics dels pacients amb un alt risc suïcida, el tractament d’aquesta problemàtica es converteix en un factor per la prevenció molt important. Darrerament una sèrie de metanàlisi no ha pogut establir amb claretat quin pot ser el paper del tractament de la depressió amb inhibidors sel·lectius de la recaptació de serotonina (ISRS)37 en l’index de suïcidi dels pacients, tot i que alguns resultats apunten a un augment de les conductes autolesives38 o de les temptatives39 en alguns

31 Bruce ML, Ten Have TR, Reynolds CF III, et al. Reducing suicidal ideation and depressive symptoms in depressed older primary care patients: a randomized controlled trial. JAMA. 2004;291:1081-1091 32 Asarnow JR, Jaycox LH, Duan N, et al. Effectiveness of a quality improvement intervention for adolescent depression in primary care clinics: a randomized controlled trial. JAMA. 2005;293:311-319. 33 Pfaff JJ, Acres JG, McKelvey RS. Training general practitioners to recognise and respond to psychological distress and suicidal ideation in young people. Med J Aust. 2001;174:222-226. 34 Gould MS, Marrocco FA, Kleinman M, et al. Evaluating iatrogenic risk of youth suicide screening programs: a randomized controlled trial. JAMA. 2005;293:1635-1643. 35 Pignone MP, Gaynes BN, Rushton JL, et al. Screening for depression in adults: a summary of the evidence for the US Preventive Services Task Force. Ann Intern Med. 2002;136:765-776. 36 Gaynes BN, West SL, Ford CA, Frame P, Klein J, Lohr KN. Screening for suicide risk in adults: a summary of the evidence for the US Preventive Services Task Force. Ann Intern Med. 2004;140:822-835. 37 Khan A, Khan S, Kolts R, Brown WA. Suicide rates in clinical trials of SSRIs, other antidepressants, and placebo: analysis of FDA reports. Am J Psychiatry. 2003;160:790-792 38 Gunnell D, Saperia J, Ashby D. Selective serotonin reuptake inhibitors (SSRIs) and suicide in adults: meta-analysis of drug company data from placebo controlled, randomised controlled trials submitted to the MHRA's safety review. BMJ. 2005;330:385.

52

pacients que prenen aquests antidepressius. Tot i això, els assaigs clínics poden oferir resultats rellevants només si inclouen a pacients amb un alt risc suïcida, fet que limita l’aplicabilitat dels estudis esmentats per la població general. Alguns estudis longitudinals han mostrat com l’us d’antidepressius s’associa a una disminució de la taxa de suïcidi40,41. Alguns estudis que han avaluat programes de psicoteràpia comparats amb un tractament estàndar mostren resultats prometedors. Un assaig va avaluar un programa de 10 sessions de teràpia cognitiva en adults hospitalitzats per un intent de suïcidi recent. Els resultats van mostrar com els pacients del programa de psicoteràpia van repetir en la meitat de casos que els pacients que no van fer la psicoteràpia, i a més tenien una menor probabilitat de repetir la temptativa42. Altres estudis mostren resultats similars d’enfocaments analítics de teràpia però en pacients amb un transtorn de la personalitat43. Una revisió sistemàtica de tractaments psicoterapèutics per la prevenció de la conducta suïcida, tot i remarcar que es necessiten estudis d’un rigor suficient com per poder obtenir conclusions sòlides, destaca que els estudis fins els moment mostren reduccions significatives en la taxa de repeticions44. Alguns estudis han evaluat intervencions en les que es feia un seguiment als pacients amb problemes psiquiàtrics. Per exemple, una revisió sistemàtica va destacar que en atenció primària programes que refroçaven l’atenció del metge de capçalera amb una gestió de casos demostren una millora en l’adherència i continuïtat amb el tractament. Les intervencions educacionals, però, no han demostrat la seva eficàcia45. Tenint en compte que molt pacients que han fet una temptativa repetiran l’intent, programes de seguiment que asseguren la continuïtat en l’atenció tenen un paper positiu en la prevenció del suïcidi, sobretot en pacients amb problemes psiquiàtrics46. Altres estudis han mostrat com en regions on hi ha programes que asseguren la continuïtat de l’atenció de les persones amb risc suïcida tenen un millor seguiment dels pacients, i taxes menors de temptatives47. Altres estudis que han avaluat altres formes de seguiment (per exemple telefònic) no han mostrat un benefici en les taxes d’ideació o repetició de la temptativa48. Tot i els resultats comentats fins el moment no s’han avaluat estratègies que integrin diversos components a diferents nivells d’atenció, com per exemple la combinació de programes de sensibilització en atenció primària i d’atenció psicoterapèutica. Seria en tot cas complicat discriminar a quin dels components d’aquests programes es podrien atribuir els resultats. En tot cas a partir dels resultats reflectits a la literatura es pot afirmar que els programes que combinin la sensibilització, el tractament dels pacients amb un major risc i la continuítat de l’atenció i el seguiment, tindran un paper important en la prevenció de la conducta suïcida. En aquest sentit, la ‘Estrategia en salud mental del Sistema Nacional de Salud’ del Ministerio de Sanidad y Consumo estableix com 39 Fergusson D, Doucette S, Glass KC, et al. Association between suicide attempts and selective serotonin reuptake inhibitors: systematic review of randomised controlled trials. BMJ. 2005;330:396 40Gibbons RD, Hur K, Bhaumik DK, Mann JJ. The relationship between antidepressant medication use and rate of suicide. Arch Gen Psychiatry. 2005;65:165-172 41 Carlsten A, Waern M, Ekedahl A, Ranstam J. Antidepressant medication and suicide in Sweden. Pharmacoepidemiol Drug Saf. 2001;10:525-530 42 Brown GK, Ten Have TR, Henriques GR, et al. Cognitive therapy for the prevention of suicide attempts: a randomized controlled trial. JAMA. 2005;294:563-570. 43 Bateman A, Fonagy P. Treatment of borderline personality disorder with psychoanalytically oriented partial hospitalization: an 18-month follow-up. Am J Psychiatry. 2001;158:36-42. 44 Hawton K, Townsend E, Arensman E, et al. Psychosocial versus pharmacological treatments for deliberate self harm. Cochrane Database Syst Rev. 2002:CD001764. 45 Vergouwen AC, Bakker A, Katon WJ, Verheij TJ, Koerselman F. Improving adherence to antidepressants: a systematic review of interventions. J Clin Psychiatry. 2003;64:1415-1420 46 Katon W, Von Korff M, Lin E, et al. Collaborative management to achieve treatment guidelines: impact on depression in primary care. JAMA. 1995;273:1026-1031. Katon W, Robinson P, Von Korff M, et al. A multifaceted intervention to improve treatment of depression in primary care. Arch Gen Psychiatry. 1996;53:924-932. 47 Dieserud G, Loeb M, Ekeberg O. Suicidal behavior in the municipality of Baerum, Norway: a 12-year prospective study of parasuicide and suicide. Suicide Life Threat Behav. 2000;30:61-73 48 Cedereke M, Monti K, Ojehagen A. Telephone contact with patients in the year after a suicide attempt: does it affect treatment attendance and outcome? a randomised controlled study. Eur Psychiatry. 2002;17:82-91. Allard R, Marshall M, Plante MC. Intensive follow-up does not decrease the risk of repeat suicide attempts. Suicide Life Threat Behav. 1992;22:303-314.

53

una de les seves prioritats el desenvolupament i avaluació d’accions específiques per disminuir les taxes de suïcidi en grups de risc, i cita com a exemple de bona pràctica el Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida49. En altres àmbits, un estudi a la regió alemanya de Nuremberg va avaluar un programa que combinava diferents components en la detecció i tractament de la depressió. Aquest estudi, que incloia una campanya de sensibilització amb metges de primària, va mostrar una reducció de les temptatives de suïcidi del 19% i el 24%, a l’any i els dos anys de seguiment50.

49Ministerio de Sanidad y Consumo. Estrategias en salud mental del Sistema Nacional de Salud, 2006. MSC: 2007 (ISBN: 978-8495-1765-54) 50Hegerl U, Althaus D, Schmidtke A, Niklewski G. The alliance against depression: 2-year evaluation of a community-based intervention to reduce suicidality. Psychol Med. 2006;36(9):1225-33.

55

II.- Descripció del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida Objectius El Programa ha perseguit des d’el seu inici els següents objectius:

- Conèixer de forma fiable, a partir d’una recollida de dades rigurosa, la incidència de la conducta suïcida al barri de la Dreta de l’Eixample. La recollida de dades també ha de permetre descriure les característiques dels ciutadans i ciutadanes que entren en contacte amb el Programa;

- Sensibilitzar a professionals sanitaris de diferents nivells d’atenció de la magnitud del problema i de la importància de la prevenció de la conducta suïcida, així com també promoure una millor;

- Detecció de conductes o ideacions suïcides que permetin posar en contacte a l’individu amb els circuits assistencials corresponents i així assegurar una intervenció precoç;

- Atenció inmediata als individus que presentin conductes o situacions de risc suïcida, gestionant aquestes demandes fins assegurar que poden ser inclosos en els seus circuits d’atenció a la salut mental;

- Coordinar diferents equipaments del barri per asegurar que les derivacions al Programa d’atenció són efectives;

- Posar en marxa una intervenció psicoeducacional en la comunitat que demostri el seu impacte en la conducta suïcida entre els ciutadans del barri. L’impacte d’aquest programa d’intervenció en la comunitat s’avalua mitjançant dos variables de resultat principals: la reducció de la recidiva, i la gravetat de l’intent suïcida.

Aquests objectius van propiciar el disseny d’un pla d’atenció que pretenia confirmar les següents hipòtesis: A curt termini, la recollida exhaustiva de dades i el control sobre les conductes suïcides d’una àrea sanitària concreta, augmentaria la freqüència de conductes de risc però al mateix temps en milloraria l’atenció; A llarg termini, la posada en marxa d’un Pla d’Atenció a la comunitat arribaria a disminuir la freqüència d’intents de suïcidis entre el 10 i el 20% en aquells pacients psiquiàtrics o mèdics ancians, i en aquells pacients repetidors en les temptatives.

56

Fases de Desenvolupament del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida Primera Fase. Exploració i recollida de dades (juliol – desembre de 2005) Es va crear un grup d’estudi i coordinació per l’abordatge de les conductes suïcides amb dos objectius: per una banda conéixer els diferents nivells assistencials i socials en els que s’hauria de desenvolupar el Programa, i per l’altra determinar els procediments, terminis i fases de desenvolupament del projecte. L’equip es va composar en aquesta fase exploratòria de tres psiquiatres adjunts: un del Centre de Salut Mental d’Adults de la Dreta de l’Eixample – Centre Psicoteràpia Barcelona – Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM), i dos de l’Hospital de Sant Pau. En diferents moments posteriors del desenvolupament del Programa es van incorporar a l’equip dues infermeres i dues assistents socials, a més d’una secretària. Una de les principals tasques proposades al grup de treball va ser la d’obtenir informació sobre els dispositius dels que es disposava en aquell moment d’assistència social i sanitària a població adulta i juvenil. L’objectiu final d’aquesta fase va ser el de realitzar un estudi epidemiològic descriptiu sobre la incidència de les conductes suïcides (temptatives i suïcidis consumats) al barri de la Dreta de l’Eixample. El grup de coordinació va elaborar els protocols d’actuació del Programa, estandaritzant els criteris diagnòstics i terapèutics a seguir en tot el procés assistencial. Els protocols van incloure informació sobre la conducta suïcida dels pacients (tipologia, mètode, antecedents autolítics, gravetat somàtica, i intencionalitat letal), els seus factors desencadenants, i els criteris per la derivació o inclusió al Programa. Es va recollir un perfil psicopatològic dels pacients a partir dels eixos I i II del DSM-IV, així com el seu tractament psicofarmacològic. Finalment es van recollir els ítems relacionats amb la conducta suïcida de l’escala Hamilton per la Depressió, del Qüestionari de la Depressió de Beck, i de l’Índex Clínic Global de gravetat. Aquestes dades es van recollir a l’entrada dels pacients al Programa i en un seguiment als 6 i 12 mesos, tal i com es comenta més endavant. Una altra de les tasques realitzades per aquest grup de treball va ser la presa de contacte amb un ampli ventall de dispositius socials i sanitaris en el sector (com Àrees Bàsiques de Salut, Serveis Socials, l’Institut de Medicina Legal, Serveis d’Urgències Hospitalàries). Les entitats i serveis contactats es mostren a la següent taula:

Taula 1.- Entitats contactades

Serveis Sanitaris Àrees Bàsiques de Salut: CAP Dreta de l’Eixample CAP Sagrada Família CAP Passeig de Sant Joan CAP Carles I CAP Àusias Marc Col·legi Oficial de Farmacèutics Institut de Medicina Legal de Catalunya Residències geriàtriques Servei de Psiquiatria. Hospital de la Creu Roja Servei d’Urgències Hospital de la Creu Roja Servei d’Urgències Clínica de L’Aliança / Sagrat Cor Servei d’Urgències Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Servei de Patologia Forense. Hospital Clínic Sanitat Respon 061

57

Taula 1.- Entitats contactades (cont.)

Serveis Públics i Forces de Seguretat

Transports Metropolitans de Barcelona Mossos d’Esquadra Policia Municipal Guàrdia Municipal Bombers

Serveis Benestar Social

Serveis Socials de la Sagrada Familia Serveis Socials del Fortpienc Treballadores Familiars de la Dreta Eixample Col·lectiu SAIER d’inmigrants Professionales de Femarec Servei d’Itinere Tres Turons

Associacions, Centres Cívics i Culturals i altres

ABD Asociación de Bienestar y Desarrollo Associación de Comerciants del Cor de l’Eixample Associació de Familiars de Malalts Mentals de Catalunya Associació de Veïns Fortpienc Associació de Veïns de la Sagrada Família Radio Nikosia Casal Lambda Centre Cultural Casa Elizalde Centre Cívic Magòria Diario de l’Eixample Federació Catalana d’Associacions de Familiars de Malalts Mentals

Esglèsia Càrites Dreta de l’Eixample Parròquia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Parròquia del Roser Pastoral de la Salut de l’Arquebisbat de Barcelona

Segona fase. Sensibilització (gener – juliol 2006) En aquesta fase es van definir els circuits assistencials que donen atenció als pacients que manifesten conductes suïcides. Un cop es van identificar, es va desenvolupar un programa d’informació, educació i sensibilització dirigit a professionals sanitaris amb possibilitat d’estar en contacte amb pacients que presentéssin conductes de risc. Aquest programa de sensibilització es va estructurar en sessions informatives en les que durant una hora s’introduïen conceptes teòrics adaptats a les necessitats del grup, amb recolçament audiovisual, i s’obria un espai de debat posterior. Aquestes sessions informatives no s’han interromput en cap moment des de la posada en marxa del Programa. Les sessions se celebren periòdicament en coordinació amb l’Area Bàsica de Salut i els diferents dispositius sanitaris del barri. Durant l’any 2007 es van realitzar un total de 36 sessions entre les entitats que es descriuen a la taula 1. Pel correcte desenvolupament de les sessions, es van dissenyar tota una sèrie de materials i activitats:

- Tríptic informatiu ‘Millor parlar abans’. Es va dissenyar un tríptic divulgatiu bilíngüe (català – castellà) amb l’objectiu d’informar i cridar l’atenció sobre el tema del suïcidi a tota mena de professionals que puguin estar implicats en la detecció de conductes suïcides. Alguns dels destinataris principals del tríptic van ser aquells professionals que habitualment no són objectiu de campanyes de promoció de la salut (com comerciants o farmacèutics), o el públic en general, per captar-ne l’atenció (el tríptic s’adjunta en l’Annex A). El tríptic

58

ofereix informació clara i senzilla destacant alguns signes d’alarma que poden indicar una crisi suïcida i una sèrie de consells sobre com actuar en casos on la ideació suïcida es manifesta. A més, s’ofereix un directori de tots els recursos assistencials del barri de la Dreta de l’Eixample en els que els ciutadans poden fer consultes d’urgència en cas de risc.

- DVD divulgatiu (amb el títol de ‘La muerte ignorada’) de 23 minuts de durada amb el contingut audiovisual que es projectava en les sessions informatives que es van dur a terme en aquesta fase. El DVD destacava els factors de risc de les conductes autodestructives i les mesures per prevenir-les, a partir de tres vinyetes que presenten intents de suïcidi en diferents moments del cicle vital: simptomatologia en la joventut, conflictes de relació en l’edat adulta, i vellesa. (la caràtula del DVD s’inclou a l’annex A).

- Creació del lloc web www.suicidioprevencion.com elaborada amb intenció divulgativa, orientada a ciutadans que es troben en risc de suïcidi o a persones que coneixen en el seu entorn a algú que ha manifestat algun signe d’alerta. Precisament un dels continguts del web és un llistat de signes d’alerta per sensibilitzar als usuaris sobre la detecció i identificació precoç d’aquestes conductes de risc per la prevenció del suïcidi. El web també está destinat a professionals sanitaris que estiguin interessats en el tema, o que busquin alternatives o informació per a la seva pràctica diària. El web ofereix la possibilitat d’atenció directa mitjançant una adreça electrònica ([email protected]), creada per oferir un servei públic d’orientació i informació tan per les pròpies persones amb problemes emocionals o propers a conductes de risc, com destinada a professionals que vulguin assessorament. La pagina d’inici de la web s’adjunta a l’Annex A.

- Organització de les Xes Jornades de Suïcidiologia (juny de 2006) celebrades a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb la participació de professionals i experts de diferents àmbits sanitaris i socials. Les Jornades, d’un dia de durada, es van estructurar en dos taules rodones sobre: i) la importància de la prevenció del suïcidi i els models i expeiències existents, ii) problemàtiques emergents de les condutes autodestructives. En una última taula rodona es van presentar aportacions sobre experiències clíniques, estudis, protocols i projectes (el programa s’adjunta en l’Annex B).

- Intervenció en diversos medis de comunicació (l’Annex C inclou les principals aparicions en premsa)

- Participació científica en diversos Congressos i Reunions Científiques (l’Annex D inclou un recull dels pòsters presentats).

Tercera fase. Cribratge i tractament (gener 2006 – en endavant) Es van desenvolupar dispositius i recursos i es va capacitar personal amb l’objectiu d’atendre a pacients amb ideació o conducta suïcida. Les accions es destinen a millorar l’atenció en les situacions de crisi i descompensació, amb la finalitat de millorar la detecció precoç i la prevenció. Un dels objectius principals era el d’assegurar l’atenció inmediata en un màxim de 24 hores.

Pla d’Atenció Ràpida a les conductes suïcides El Pla es dirigeix a recolçar i afavorir l’atenció dels pacients amb risc de suïcidi procedents de serveis d’Urgències hospitalàries o de Centres d’Atenció Primària (metges de família). El Pla combina l’ús dels recursos existents en el circuit de salut mental, reforçant-los amb un programa específic d’atenció ambulatòria. El Pla inclou

59

l’elaboració d’un Pla Terapèutic Individualitzat, dissenyat en funció de les característiques i les necessitats de cada pacient atés. Per a cadascun dels pacients s’assigna un terapeuta de referència que coordina l’atenció prestada a cada pacient i assegura la continuïtat assistencial. Aquest Pla té una durada de entre 6 i 8 setmanes, a partir de les quals el pacient continua integrat en el circuit assistencial de salut mental. Pot entrar en aquest programa qualsevol pacient que o bé hagi dut a terme algun tipus de conducta suïcida, o bé manifesti una ideació persistent que suposi un risc inmediat. El Pla d’Atenció Ràpida, compta amb els següents recursos en diferents nivells d’atenció:

- Atenció individual. En els contactes inicials amb el pacient s’omplia un registre sobre la conducta suïcida de la qual se’n feia un seguiment als 6 i als 12 mesos (en visita o telefònicament). Es fa un seguiment intensiu per part del personal adscrit al programa, amb atenció psicoterapèutica i control de la medicació. El seguiment intensiu individual segueix la modalitat d’intervenció en crisi, amb una atenció intensiva (entre 1 i 2 entrevistes setmanals) i limitació temporal (entre 6 i 8 setmanes). Se segueix una seqüencia d’actuacions altament especifiques (aliança terapèutica; hipòtesi de crisi; eix terapèutic preferent; preparació del relleu terapèutic);

- Gestió de casos. Amb l’objectiu d’assegurar l’atenció continuada, es realitzen una sèrie de visites pont per coordinar i articular els recursos disponibles per a cada pacient. Aquesta tasca persegueix l’adherència del pacient al Pla i evitar la seva desvinculació. La gestió de casos la realitzen un equip de professionals pertanyents als centres implicats amb el Pla (Hospital de Sant Pau i CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM);

- Atenció per part d’Infermeria. Les infermeres es van incorporar al Pla amb la funció de participar en el seguiment terapèutic i afavorir la vinculació dels pacients als recursos. A més van tenir un paper en l’organització de les divereses activitats que es van posar en marxa, i jugaven un paper d’acompanyament en els grups que es descriuran a continuació. En relació a aquests grups de teràpia, des d’Infermeria es coordinaven totes les entrevistes d’acollida als grups i es realitzava el seguiment presencial o telefònic dels pacients que van participar en els grups. Van participar com a facilitadores en algunes de les sessions de sensibilització de la segona fase del Programa.

- Atenció per part de Treball Social. Desde treball social es donava el suport necessari als pacients per assegurar el contacte amb els diferents dispositius sanitaris disponibles, i es donava suport a les famílies i la xarxa social més propera del pacient. Es vinculava als pacients del programa amb la xarxa assitencial de salut mental, i es coordinava la continuitat d’atenció amb els serveis d’atenció primària. A nivell familiar es treballava la sensibilització amb situacions crítiques comuns en pacients amb risc de suïcidi, s’intentava implicar als familiars en el procés terapèutic, i s’intentava assegurar l’ajut en els casos en els que calia emprendre tràmits legals o organitzar funerals. A diferents nivells, els treballadors socials van coordinar tot el circuit de salut mental de forma que a partir d’un treball interdisciplinar s’assegurés la continuitat assistencial entre el pacient, la seva xarxa sòcio-familiar i els dispositius sanitaris disponibles.

- Grups de psicoteràpia. El model de grup terapèutic va ser diferent depenent del centre de referència des d’on es prestava l’atenció al pacient. Els pacients del CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM participaven en grups que segueixen un model de psicoteràpia integradora cognitivo-analítica. El seu objectiu és el de la millora simptomàtica i la recuperació de l’estabilitat psíquica prèvia. El tractament es basa en construir un espai per elaborar la situació que ha

60

desencadenat la crisi, i en la incorporació de nous recursos psíquics del pacient per fer front als conflictes que han motivat la situació de descompensació i per estar millor preparat per afrontar eventuals situacions d’estrés posteriors. Aquest grups eren semioberts, de 2 mesos de durada amb sessions setmanals, tot i que la participació es podia escurçar depenent de l’evolució del pacient. Els pacients atesos a l’Hospital de Sant Pau van participar en teràpies que seguien un model de teràpia dialèctica cognitiu-conductual, en grups tancats, amb una durada de fins a 14 sessions amb una periodicitat setmanal. L’objectiu en aquests grups era la de la prevenció del suïcidi consumat, la recidiva de les temptatives i el control de la ideació. Aquest enfocament s’orienta cap a l’adquisició d’habilitats socials i de conducta, i en l’entrenament en estratègies de tolerància al dolor i en tècniques de regulació emocional;

- Atenció a les famílies i recolçament als supervivents; - Interconsultes dirigides a atendre demandes específiques de diferents

professionals sanitaris (metges de família, treballadors socials, farmacèutics). En aquest recurs es presta atenció a pacients amb conductes suïcides i lesions greus que com a conseqüència de la seva temptativa han ahgut de ser ingressats en unitats de cures intensives, quirúrgics, de traumatologia, digestius, etc. Aquests pacients es visiten durant la seva hospitalització un cop per setmana o més sovint si la gravetat del cas ho requereix. També es visiten pacients ambulatoris o hospitalitzats que, són atesos per problemes mèdics però manifesten un risc suïcida evident;

- Coordinació d’altres recursos del sector. S’aprofundeix en els vincles establerts amb els equipaments sanitaris de la zona, l’Àrea Bàsica de Salut, Serveis Socials, farmacèutics, 061 i Serveis d’Úrgències de la zona. Aquest serveis sanitaris compleixen les funcions de detecció i derivació dels pacients que manifesten una crisi suïcida, trasllat als dispositius específics en els que es desenvolupa el Pla d’Atenció Ràpida, i de seguiment quan el pacient és donat d’alta. Malauradament, una sèrie de dificultats administratives no han fet possible coordinar el treball de recollida d’informació en l’Institut de Medicina Legal.

Els pacients arriben al Programa d’Atenció Ràpida desde l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) o fonamentalment des d’el Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’ABS és la principal font de derivació de pacients al Programa, ja que el metge d’atenció primària és qui identifica o canalitza les demandes de pacients que arriben a consulta per iniciativa pròpia o dirigits des d’altres nivells assistencials (Serveis Socials, residències geriàtriques, …). Per tal de sensibilitzar als metges de família de l’ABS es van dur a terme les sessions informatives descrites en la primera fase en la que principalment es va preparar als professionals per identificar una sèrie de signes d’alarma. Aquest signes d’alarma es definien fonamentalment a partir de comentaris verbals, expressió de creències o idees, o símptomes d’aïllament social estretament relacionats amb una conducta suïcida de risc. En les sessions també es va orientar als metges de família sobre una sèrie de preguntes que permeten identificar i cribrar adequadament als pacients amb risc de suïcidi, i així asegurar-ne el correcte abordatge i derivació. Aquestes preguntes estan pensades per detectar pensaments, creences, actituds o conductes pròpies de les persones amb un risc suïcida. Un cop identificat el pacient amb risc de conducta suïcida, es valora la situació de cada pacient, del seu estat clínic i del seu nucli de suport sòcio-familiar per derivar-lo als dispositius amb què compta el programa, ja sigui el cas del CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM o del Servei d’Urgències (taula 2).

61

Taula 2.- Criteris de derivació al CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM o al Servei d’Urgències

• Alta impulsivitat • Intenció letal elevada • Psicopatologia greu • Baixa contenció familiar

Servei d’Urgències de l’HSCSP

• Ideació sense conductes planificades • Situacions agudes de crisi • Quadres adaptatius (DSM-IV) • Bon recolçament familiar

CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM

D’altra banda el Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau acull als pacients que hi arriben per pròpia iniciativa o que són derivats com s’ha comentat desde l’ABS o el CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. Després d’una valoració i depenent de la situació de cada pacient es pot indicar un ingrés hospitalari (Secció d’Estança Curta o Unitat d’Aguts) depenent dels criteris de la taula 3, o bé ser derivats a un programa de tipus ambulatori. Els factors que determinen l’ingrés hospitalari en una unitat o una altra a banda del tipus de diagnòstic que es faci del pacient, tenen a veure principalment amb el seu grau de descompensació, i amb la predicció que es faci del temps de resolució de la crisi.

Taula 3.- Criteris d’ingrés hospitalari

• Persistència de la intenció letal, • Utilització de mètodes violents • Realització premeditada o amb un ‘rescat’ dificultós, • Gravetat de la psicopatologia*, • Alt nivell d’ansietat

*En casos dubtosos en els que hi ha una discrepància entre la gravetat del diagnòstic psiquiàtric (depressió major o psicosi) i la levetat de la temptativa, és aconsellable l’observació en un ingrés breu. S’aplica el mateix criteri en els casos de continuïtat de l’estat presuïcida o de recolçament psicosocial baix

En els casos que no requereixen hospitalització el Pla disposa d’un programa ambulatori d’atenció intensiva durant un temps limitat, fins que s’assegura un grau de remissió del risc suficient com per donar l’alta al pacient o derivar-lo a un seguiment als dispositius assistencials habituals. Entren en aquest programa ambulatori els pacients que, tot i manifestar un risc suïcida, disposen d’un suport sòcio-familiar acceptable, no presenta una descompensació de caràcter impulsiu, ni presenta els motius d’inclusió descrits a la taula 3. El programa ambulatori ofereix dues modalitats de tractament, depenent de com siguin les característiques específiques de cada pacient:

- Programa de seguiment intensiu ambulatori per intervenir en la crisi suïcida. Aquesta modalitat es destina a quadres amb presència de desencadenants situacionals més o menys manifestos, situacions de crisis evolutives, o descompensacions psicopatològiques lleus. Aquesta modalitat contempla la possibilitat de que el pacient entri en grups de teràpia d’intervenció en crisi que es descriu més endavant.

62

- Programa de seguiment intensiu ambulatori per la conducta suïcida greu i reincident. Aquesta modalitat es destina a les conductes impulsives greus. Es contempla que el pacient entri en grups de teràpia dialéctico-conductual.

Altres recursos del circuit de Salut Mental

Una de les funcions de l’equip responsable de la gestió de casos que s’ha descrit més amunt és la de vetllar per l’adecuació de les indicacions que es produeixen mentre un pacient està la Programa, la distribució racional dels recursos dels que es disposen i per assegurar la continuïtat de l’atenció i la derivació entre el diferents elements del Programa. En aquest sentit l’equip que gestiona els casos coordina la relació amb altres nivells assistencials del circuit de Salut Mental:

- Hospital de Dia del CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM, que disposa dels següents programes específics:

Pla d’Atenció Ràpida específic, amb una importància especial per les seves característiques que utiltzen força sovint els pacients amb conductes suïcides;

Programa d’atenció a pacients amb transtorn límit de la personalitat;

Programa psicoterapèutic estàndar. - Unitat d’Aguts de l’Hospital de Sant Pau. Els pacients es remeten a aquesta

unitat quan fan una temptativa d’una gravetat considerable, o aquells casos en la que la conducta suïcida es un símptoma d’un transtorn psiquiàtric sever. Es preveu que la duració de l’ingrés en aquesta unitat sigui de entre 3 i 4 setmanes.

- Secció d’Estança Curta de l’Hospital de Sant Pau. La derivació a aquest dispositiu està prevista per pacients que han realitzat una temptativa menys greu, o per casos en els que està associada una alta expressivitat emocional. En ocasions s’hi remeten pacients en els que apareixen estressors ambientals que juguen un paper de desencadenant, o pacients amb descompensacions lleus on existeixen transtorns psiquiàtrics de base. L’estança prevista per aquests casos és de entre 10 i 15 dies.

- Interconsulta hospitalària. Es realitza una valoració psiquiàtrica de pacients ingressats en altres Serveis hospitalaris mèdics o quirúrgics, tan en casos de temptatives autolítiques greus, com en pacients amb patologia mèdica en els que es detecta un risc suïcida. La interconsulta pot requerir en molts dels casos un seguiment psiquiàtric temporal, fins que l’alta mèdica és possible, amb l’objectiu de minimitzar el risc suïcida i afavorir el vincle assistencial amb el dispositiu sanitari més adequat per a cada situació.

- Servei d’Urgències de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Els pacients de tot el circuit (hospital de dia, unitat de subaguts o alguns del CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM) amb un risc suïcida elevat, o aquells que fan una temptativa suïcida es deriven a Urgències per una contenció de 24-48h.

- Unitat de Subaguts (Comunitat Terapèutica Llúria). - Programa d’atenció a pacients amb transtorn límit de la personalitat de

l’Hospital de Sant Pau. - Servei de toxicomanies de l’Hospital de Sant Pau.

Quan es finalitza la intervenció dins del Programa de Prevenció del Suïcidi, el pacient pot ser donat d’alta, ser derivat per un seguiment per part del seu metge de capcelera

63

en la seva Àrea Bàsica de Salut, o continuar en un programa terapèutic específic al CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. La derivació a un o altre dispositiu sanitari es basa a partir de la valoració del risc d’ideació que mostra el pacient: si la valoració del pacient permet establir que el seu risc de suïcidi és similar al de la població general es considera que hi ha una remissió completa i per tant pot ser donat d’alta. En els casos en què no hi ha cap risc de pas a l’acte suïcida, en una remissió simptomàtica, el pacient pot ser derivat a la seva Àrea Bàsica de Salut. Finalment, quan es detecta que la situació de crisi perdura, amb un risc d’ideació o pas a l’acte suïcida lleus, el pacient pot ser derivat al programa terapèutic específic del CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. La següent figura mostra els criteris de derivació i els fluxes assistencials que s’han descrit pels pacients amb risc suïcida.

Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida SEC/ Hosp Aguts

Pla Atenció Ràpida

Unitat de Subaguts

CSMA.CPB.SSM Servei Urgències de l’HSCSP

- Pròpia iniciativa - Serveis socials - Altres recursos

ABS

Pacients amb: - Ideació suïcida sense conductes planificades - Situació de crisi - Quadres adaptatius - Bon suport familiar

Pacients amb: - Alta impulsivitat - Intenció letal elevada - Psicopatologia greu - Baixa contenció familiar

ALTA

- Programes propis de l’àmbit ambulatori - Atenció psicológica

CSMA.CPB.SSM

- Patologia mèdica - Programes específics - Addiccions

Consultes externes HSCSP

- Resolució clínica sense risc

ABS

Seguiment ambulatori intensiu Intervenció en crisi (grup d’intervenció en crisi) Atenció a la conducta suïcida greu (grup DBT)

Gestió de casosCoordinació amb altres recursos Interconsulta

65

III.- Avaluació de l’impacte del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida

Objectius de l’anàlisi dels resultats Els objectius de l’anàlisi dels resultats són els de:

- Descripció demogràfica de la població amb risc de conducta suïcida dels pacients atesos al Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau i el CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM (i en especial al barri de la Dreta de l’Eixample);

- Determinar possibles diferències tant abans com després de la implantació del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida, que s’han comprovat entre els:

Perfils dels pacients atesos al Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau o al CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM, comparats amb els dels pacients d’altres sectors abans de la implantació del Programa;

Perfils dels pacients atesos al Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau o al CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM, comparats amb els dels pacients d’altres sectors un cop es va haver posat en marxa el Programa assistencial (abril de 2006).

- Avaluar els possibles canvis observats en la detecció i l’atenció a les conductes suïcides com a conseqüència de la implantació del Programa. En aquesta avaluació es van comparar les dades registrades dels pacients que entraven en el Pla d’Atenció Ràpida (tant a l’Hospital de Sant Pau com al CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM), amb les d’un grup de comparació que es descriu en el següent apartat.

Mostra

Fins el mes de desembre de 2007, i des de l’inici del programa el setembre del 2005, s’han atés a 1307 pacients. Les dades que es presenten per oferir els resultats sobre l’impacte del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida, corresponen a pacients procedents de diferents barris de la ciutat de Barcelona que han rebut atenció al Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tant en la fase prèvia a la implementació del Programa com en la fase posterior. També es disposa de les dades d’una sèrie de pacients atesos al Centre de Salut Mental d’Adults de la Dreta de l’Eixample – Centre Psicoteràpia Barcelona – Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM) inclosos a partir de la posada en marxa del Programa.

- La majoria d’aquest 1307 pacients no procedien de la Dreta de l’Eixample i per tant, un cop donats d’alta del Servei d’Urgències no se’n va fer un seguiment.

- Dels pacients que van arribar de la Dreta de l’Eixample, no es van incloure al Programa 102 casos pels següents motius:

62 van contiuar el seguiment amb el seu Psiquiatre habitual; 14 pacients es van derivar al CAS o a la Unitat de Toxicomanies; 2 van canviar de domicili; 3 eren vianants; 1 va morir; 20 pacients no van acudir a una primera cita (el percentatge de

pacients que es deriven a programes de seguiment però que no assisteixen a les visites oscil·la entre el 30%51 i el 40%52 en estudis controlats).

51 Kerkhof JF. Safer services--suicide by people with mental illness. Crisis. 1999;20(3):98, 105. 52Tyrer P, Thompson S, Schmidt U, Jones V, Knapp M, Davidson K, et al. Randomized controlled trial of brief cognitive behaviour therapy versus treatment as usual in recurrent deliberate self-harm: the POPMACT study. Psychol Med. 2003 Aug;33(6):969-76.

66

Per valorar l’impacte del Programa de Prevenció del Suïcidi s’ha fet un seguiment dels pacients atesos en el Pla d’Atenció Ràpida:

- 219 casos atesos en el Programa de Prevenció del Suïcidi: 52 d’aquests pacients van ser atesos al Programa de l’Hospital

de Sant Pau 167 van ser atesos al programa del Centre de Salut Mental

d’Adults de la Dreta de l’Eixample – Centre Psicoteràpia Barcelona – Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM)

Els resultats assistencials d’aquests pacients es mostren a la Sisena part d’aquesta Memòria.

- 180 pacients que es van definir com a grup de comparació. Aquests pacients complien dues condicions bàsiques: no procedien del barri de la Dreta de l’Eixample; i a més prenien contacte amb els dispositius de Salut Mental de forma contemporànea a l’ingrès dels pacients atesos en en el Programa de Prevenció del Suïcidi descrits anteriorment.

Tots els pacients que entren al Pla d’Atenció Ràpida fan un seguiment als sis i els dotze mesos de la seva inclusió al Programa. Per cada pacient s’omple un qüestionari en el que es registren aspectes relacionats amb la conducta suïcida dels pacients (repetició de la temptativa, persistència de la ideació, ingrés hospitalari per temptativa), el tipus de tractament que reb, i una valoració de la seva evolució a partir de l’ICG i dels ítems de suïcidi de les escales de Beck i HRS-D. Els qüestionaris es completen en alguna de les visites dels pacients, o telefònicament (mitjà utilitzat per entrevistar als pacients del grup de comparació). El qüestionari s’adjunta en l’Annex E. Les figures següents mostren quina ha estat la distribució dels pacients atesos en els diferents moments de l’evolució del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida (PPCS). S’hi inclou el número de pacients atesos abans de la posada en marxa del PPCS i els que s’han atés desde l’inici del Programa depenent de la seva procedència. La segona part de la figura, descriu quina va ser l’assignació dels pacients atesos després de la implantació del Programa i el nombre de pacients pels que s’ha fet una entrevista de seguiment als 6 i als 12 mesos. Es quantifiquen quants pacients no van entrar al Programa, pels que no s’han considerat les seves dades per valorar l’impacte del PPCS. De la població diana, la figura mostra els nombres absoluts de pacients que es van incloure al PPCS (219) i del grup de pacients d’altres sectors que s’han considerat com a comparadors (180):

Abans del

PPCS

Desde l’inici del

PPCS

Dreta de l’Eixample

(N= 424) 103 321

Altres sectors

(N=883) 219 664

322 985

Desembre 2007 Setembre 2005

Abril 2006

67

Assignació de pacients

desde l’inici del PPCS

Pacients exclosos 102

Dreta de l’Eixample (N= 321)

Altres sectors(N= 664) 484 Pacients

exclosos

Població diana

Comparadors

Entrada a l’estudi 219 180

Dades

disponibles als 6 mesos

129 180

Dades disponibles als 12 mesos

63 118

A partir de les dades d’aquests pacients es plantegen les següents anàlisis:

- Descripció dels resultats descriptius pacients del barri de la Dreta de l’Eixample i altres sectors, abans i després de la posada en funcionament del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida.

- Descripció dels pacients que han entrat al Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors.

- Anàlisi dels resultats dels pacients del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors dels que es disposen dades de l’entrevista de seguiment als 6 mesos.

- Anàlisi dels resultats dels pacients del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors dels que es disposen dades de l’entrevista de seguiment als 12 mesos.

Anàlisi estadística En un primer pas es va realitzar un breu control de qualitat a la base de dades original, definint els valors perduts quan va ser necessari, i reagrupant valors en algunes variables on podia ser d’interés per la presentació dels resultats. Per l’estadística descriptiva es faciliten el número de casos per cada variable i el seu percentatge corresponent per les variables qualitatives (per exemple el sexe). Les variables quantitatives es descriuen a partir de la mitja aritmètica i la seva desviació estàndar, a les que s’han afegit els rangs corresponents. Per comparar les variables d’interés s’ha tingut en compte les característiques de cadascuna d’elles. D’aquesta forma per relacionar variables quantitatives amb variables categòriques (per exemple l’edat amb el grup de pertanyença al Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida), s’ha fet una descripció bivariant i s’ha desenvolupat la inferència a partir d’una anàlisi de la variança (ANOVA). En les variables en les era complicat discernir la seva escala de mesura de la d’una variable ordinal, s’ha procedit a desenvolupar la inferència a partir d’una anàlisi no paramètrica (test de Mann-Whitney). Per relacionar dues variables categòriques entre elles (per exemple el sexe amb el grup de pertanyença al Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida) la descripció bivariant es presenta mostrant el nombre de casos en cada grup i el seu percentatge.

68

En aquest casos la inferència s’ha dut a terme a partir d’un test de xi quadrat o d’un test exacte de Fischer, segons convingui. L’aproximació utilitzada en tots els tests ha estat bilateral, amb un nivell de significació del 5% (=0.05). El paquet estadístic usat per analitzar els resultats ha estat l’SPSS (versió 15.0), treballant a partir d’un arxiu de dades facilitat en aquest format. L’anàlisi estadística es va dur a terme amb la col·laboració del Servei d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Hospital de la Sant Creu i Sant Pau.

69

Resultats descriptius dels pacients del barri de la Dreta de l’Eixample i altres sectors, abans i després de la posada en funcionament del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida

Aquest apartat mostra les principals característiques demogràfiques de tots els pacients que es van atendre al Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fins a la posada en marxa del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida (PPCS), i després de la seva implantació. Després de la posada en marxa del Programa també s’inclouen dades de pacients atesos al Centre de Salut Mental d’Adults de la Dreta de l’Eixample – Centre de Psicoteràpia Barcelona – Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM). Es mostren els resultats pels pacients del barri de la Dreta de l’Eixample, i pels que provenien d’altres sectors de la ciutat. La taula 4 reflexa com la majoria de pacients atesos abans de la implantació del PPCS van ser dones (fins el 68.9% en les procedents de la Dreta de l’Eixample) d’aproximadament 40 anys, majoritàriament solteres, treballadores i que vivien en companyia. Tot i que les proporcions van ser similars amb els pacients més joves, la meitat de pacients eren adults de entre 35 i 65 anys. Més del 40% dels pacients eren solters i la gran majoria vivien en companyia. Més de la meitat dels pacients tenien alguna ocupació, i només un quart estaven a l’atur en el moment de prendre contacte amb el dispositiu de l’Hospital. Després d’implantar el PPCS, els pacients van tenir unes característiques similars, tot i que es va accentuar la diferència entre el homes i les dones ateses, fins a convertir-se en significativa.

Taula 4.- Dades demogràfiques abans i després de la posada en funcionament del programa

ABANS DESPRÉS Altres

sectors Dreta de

l’Eixample Total Altres

sectors Dreta de

l’Eixample Total

Sexe P=0.013 Home 38.8% (85) 31.1% (32) 36.3% (117) 38.7% (257) 30.5% (98) 36.0% (355) Dona 61.2% (134) 68.9% (71) 63.7% (205) 61.3% (407) 69.5% (223) 64.0% (630)

Edat 41.2 (14.6) (18-90)

39.7 (15.4) (18-86)

40.7 (14.8) (18-90)

40.9 (15.1) (18-92)

41.6(15.4) (17-96)

41.1 (15.2) (17-96)

18-35 37.4% (82) 45.5% (46) 40.0% (128) 41.3% (274) 38.5% (122) 40.4% (396) 36-64 53.9% (118) 48.5% (49) 52.2% (167) 50.6% (336) 53.3% (169) 51.5% (505) >65 8.7% (19) 5.9% (6) 7.8% (25) 8.1% (54) 8.2% (26) 8.2% (80)

Estat Civil Solters 41.3% (90) 47.1% (48) 43.1% (138) 44.5% (294) 39.8% (127) 43.0% (421) Casats 28.4% (62) 27.5% (28) 28.1% (90) 27.8% (184) 26.0% (83) 27.2% (267) Altres 30.3% (66) 25.5% (26) 28.8% (92) 27.7% (183) 34.2% (109) 29.8% (292)

Viuen sols Sí 18.8% (40) 14.9% (15) 17.5% (55) 18.2% (120) 20.1% (63) 18.8% (183) No 81.2% (173) 85.1% (86) 82.5% (259) 81.8% (541) 79.9% (251) 81.2% (792)

70

Taula 4 (cont.).- Dades demogràfiques abans i després de la posada en funcionament del programa


sectors Dreta de


sectors Dreta de

l’Eixample Total

Estat Laboral

Treballa 42.2% (92) 49.0% (50) 44.4% (142) 41.7% (276) 47.2% (149) 43.5% (425)Aturat 19.7% (43) 24.5% (25) 21.3% (68) 20.8% (138) 20.3% (64) 20.7% (202)Pensionista 25.2% (55) 19.6% (20) 23.4% (75) 27.9% (185) 23.7% (75) 26.6% (260)A casa 7.8% (17) 5.9% (6) 7.2% (23) 4.7% (31) 3.2% (10) 4.2% (41) S’han comprovat quines eren aquestes dades demogràfiques per la població general de la Dreta de l’Eixample a partir de les característiques presentades al padró de l’any 200753. En aquest barri de la ciutat les dones hi són majoria amb un percentatge del 54.5%. La distribució per edats segons els rang etaris que es comenten a la taula 4 és d’un 33.6% de joves, un 32.9% d’adults, i un 22% de gent gran. La figura mostra la piràmide poblacional del barri.

Coincident amb les dades observades abans de la posada en marxa del PPCS, el percentatge de gent que viu sola al barri és del 14.5%. Les taxes globals d’ocupació i atur l’any 2006 a la ciutat de Barcelona54 van ser del 72.8% i el 6.4% respectivament. L’Annex F mostra la descripció demogràfica completa del barri de la Dreta de l’Eixample. La taula 5 descriu els desencadenants i com van ser les temptatives dels pacients que van ser atesos al Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau i el CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. Abans d’implantar el Programa el desencadenant que portava a la conducta suïcida era simptomàtica d’un transtorn mental en prop del 35% dels pacients, seguits dels problemes de parella i familiars. Es pot observar com després de

53 Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Característiques de la població de Barcelona segons el Padró municipal. Juny de 2007. Ajuntament de Barcelona: febrer de 2008 (ISSN del títol 1888-5314) 54 Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Dades bàsiques del món laboral a Barcelona 2006. Ajuntament de Barcelona: abril de 2007.

71

la posada en marxa del PPCS hi ha un canvi en els desencadenants, entre els que destaca el fet que entre els pacients de la Dreta de l’Eixample hi havia un percentatge significativament menor de desencadenants simptomàtics comparats amb els altres barris (31% vs 40%; P=0.001). Aquest resultat suggereix que la campanya de sensibilització de la primera fase del PPCS i els inicis de la gestió de casos han contribuït a detectar persones amb una crisi suïcida sense una psicopatologia prèvia. Abans del PPCS ja s’observaven diferències significatives entre el tipus de temptativa del pacients, entre les que destaquen el major nombre d’ideacions suïcides (33% vs 19%; P=0.005) contraposades a un percentatge força menor de temptatives en els pacients de la Dreta de l’Eixample (58% vs 71%; P=0.005). Aquests resultats es fan molt més evidents després del PPCS tant per les ideacions (47% vs 29%; P<0.0001) com per les temptatives (44% vs 60%; P<0.0001), suggerint que el PPCS permet la identificació de pacients més controlats amb risc al barri de la Dreta de l’Eixample, abans de que facin un intent de suïcidi. Mentre que abans del PPCS la ideació suïcida era ocasional independentment del sector de procedència dels pacients, després de la posada en marxa del Programa es va observar com en la Dreta de l’Eixample hi havia una proporció significativament superior de pacients amb una ideació persistent (46% vs 31%; P<0.0001). Cal insistir en el fet de que, tot i existir la ideació, molts d’aquests pacients no realitzen una temptativa suïcida.

Taula 5.- Desencadenants i tipus de temptatives abans i després de la posada en funcionament del programa


sectors Dreta de


sectors Dreta de

l’Eixample Total

Desencadenant P=0.001 Problema de parella

29.2% (63) 31.4% (27) 29.8% (90) 32.1% (213) 24.5% (76) 29.7% (289)

Problema familiar

22.7% (49) 15.1% (13) 20.5% (62) 16.1% (107) 21.3% (66) 17.8% (173)

Problema laboral

13.4% (29) 18.6% (16) 14.9% (45) 11.8% (78) 22.9% (71) 15.3% (149)

Simptomàtic 34.7% (75) 34.9% (30) 34.8% (105) 40.0% (265) 31.3% (97) 37.2% (362)

Tipus de temptativa P=0.005 P<0.0001 Temptativa 71.4% (155) 57.8% (59) 67.1% (214) 60.2% (397) 44.1% (138) 55.0% (535)Suïcidi frustrat 2.8% (6) 1% (1) 2.2% (7) 2.9% (19) 2.2% (7) 2.7% (26)

Autolesió 6.9% (15) 7.8% (8) 7.2% (23) 7.3% (48) 6.7% (21) 7.1% (69) Ideació 18.9% (41) 33.3% (34) 23.5% (75) 29.7% (196) 47.0% (147) 35.5% (343)

Freqüència de l’ideació P<0.0001 Ocasional 69.8% (125) 65.9% (58) 68.5% (183) 68.8% (369) 53.8% (135) 64.0% (504)Persistent (>2 per setmana)

30.2% (54) 34.1% (30) 31.5% (84) 31.2% (167) 46.2% (116) 36.0% (283)

És remarcable la tendència en el nombre de temptatives prèvies que s’observa entre els pacients de la Dreta de l’Eixample i els dels altres barris. Abans de la posada en marxa del PPCS s’observava que els pacients de la Dreta de l’Eixample arribaven al Servei d’Urgències després d’un número major de temptatives que no pas els pacients

72

d’altres sectors (mitja de 3.68 (5.44) vs 2.20 (3.79); P=0.006). Després del Programa, la mitja de temptatives prèvies en els pacients de la Dreta de l’Eixample va reduir-se fins equiparar-se pràcticament a la dels altres barris (mitja de 2.47 (4.57) vs 2.21 (3.40)). Aquesta tendència pot ser deguda a un control dels pacients repetidors continuats o crònics, en els que les temptatives són una estratègia d’afrontament dels aconteixements vitals que produeixen més estrés. L’impacte de la posada en marxa de les primeres etapes del PPCS també es va fer notar en el percentatge de pacients repetidors de la Dreta de l’Eixample i d’altres barris. Abans del Programa al voltant del 55% de pacients havien repetit alguna temptativa de suïcidi, mentre que després de la posada en marxa del Programa hi va haver un percentatge significativament menor de repetidors entre els pacients de la Dreta de l’Eixample (46% vs 57%; P=0.001). Aquests resultats es repeteixen en certa manera quan s’analitzen els pacients amb més de 3 o 5 intents de suïcidi. A la taula 6 es pot observar com entre els pacients de la Dreta de l’Eixample abans del Programa i havia un percentatge significativament superior de repetidors, mentre que després del Programa el percentatge disminueix considerablement fins desaparèixer la significació i equiparar-se amb els altres barris.

Taula 6.- Temptatives i repeticions abans i després de la posada en funcionament del programa


sectors Dreta de


sectors Dreta de

l’Eixample Total


2.20 (3.79) (0-20)

P=0.006 3.68 (5.44)

(0-22)

2.66 (4.22) (0-22)

2.21 (3.40) (0-25)

2.47 (4.57) (0-25)

2.29 (3.81) (0-25)

Repetidors P=0.001 Sí 55.5% (121) 57.6% (57) 56.2% (178) 57.6% (371) 46.5% (138) 54.1% (509)No 44.5% (97) 42.2% (42) 43.8% (139) 42.4% (273) 53.5% (159) 45.9% (432)

Repetidors (> de 3 intents) P=0.033 Sí 20.2% (44) 31.3% (31) 23.7% (75) 21.3% (137) 23.2% (69) 21.9% (206)No 79.8% (174) 68.7% (68) 76.3% (242) 78.7% (507) 76.8% (228) 78.1% (735)

Repetidors (> de 5 intents) P=0.041 Sí 15.1% (33) 25.3% (25) 23.7% (75) 17.2% (105) 20.9% (49) 18.2% (154)No 84.9% (185) 74.4% (74) 81.7% (259) 82.8% (506) 79.1% (185) 81.1% (691)

A la taula 7 es poden trobar les freqüències del nombre de temptatives en els diferents sectors i moments temporals.

73

Taula 7.- Freqüències de les repeticions abans i després de la posada en funcionament del programa


sectors Dreta de


sectors Dreta de

l’Eixample Total

0 97 42 139 273 159 432 1 46 11 57 121 36 157 2 19 10 29 58 19 77 3 12 5 17 55 14 69 4 11 6 17 25 15 40 5 9 2 11 30 11 41

6-10 11 10 21 50 29 79 11-15 10 7 17 10 4 14 16-20 3 4 7 7 5 12

>20 0 2 2 4 5 9 A la taula 8 s’hi poden veure les característiques de les temptatives pels pacients de la Dreta de l’Eixample i d’altres barris. Prop del 80% de les temptatives corresponen a una intoxicació per fàrmacs en tots els sectors, tant abans com després de la posada en marxa del PPCS. La gravetat somàtica dels pacients va ser fonamentalment lleu, que destacava en els pacients de la Dreta de l’Eixample abans del Programa, però que va atenuar-se després de la implantació, augmentant entre aquests pacients la gravetat somàtica moderada o greu. Cap d’aquestes diferències, però, van ser significatives. En la gran majoria de casos (més del 70%) el temps que passava entre la ideació i l’acte suïcida arribava a l’hora. Normalment la persona que realitzava el rescat era un familiar, tot i que en un percentatge considerable de casos era el propi pacient qui realitzava el rescat.

Taula 8.- Perfils de les temptatives abans i després de la posada en funcionament del programa


sectors Dreta de


sectors Dreta de

l’Eixample Total

Mètode Intoxicació per fàrmacs 83.6% (148) 78.3% (54) 82.1% (202) 79.9% (369) 79.8% (130) 79.8% (499)

Violent 5.1% (9) 5.8% (4) 5.3% (13) 8.9% (41) 8.6% (14) 8.8% (55) Altres 11.3% (20) 15.9% (11) 12.6% (31) 11.3% (52) 11.7% (19) 11.4% (71)

Gravetat somàtica Lleu 84.7% (149) 92.6% (63) 86.9% (212) 86.6% (400) 81.4% (140) 85.2% (540)Moderada 11.9% (21) 5.9% (4) 10.2% (25) 8.2% (38) 13.4% (23) 9.6% (61) Greu 3.4% (6) 1.5% (1) 2.9% (7) 5.2% (24) 5.2% (9) 5.2% (33)

Temps entre la ideació i l’acte Menys d’1 h 72.0% (126) 77.9% (53) 73.7% (179) 74.0% (341) 73.3% (118) 73.8% (459)Més d’1 h 28.0% (49) 22.1% (15) 26.3% (64) 26.0% (120) 26.7% (43) 26.2% (163)

74

Taula 8 (cont.).- Perfils de les temptatives abans i després de la posada en funcionament

del programa


sectors Dreta de


sectors Dreta de

l’Eixample Total

Rescat Propi pacient 38.5% (69) 41.2% (28) 39.3% (97) 42.6% (201) 45.5% (76) 43.3% (277)Familiar o conegut 55.9% (100) 55.9% (38) 55.9% (138) 49.4% (233) 51.5% (86) 49.9% (319)

Accidental o profesionals 5.6% (10) 2.9% (2) 4.9% (12) 8.1% (38) 3.0% (5) 6.7% (43)

És important remarcar a quins dispositius es derivaven els pacients, ja que també permet valorar fins a quin punt la campanya de sensibilització de les primeres fases del PPCS ha permés optimitzar els recursos. Abans del Programa no hi havia diferències en les derivacions dels pacients dels diferents barris a un o altre recurs. Aquests resultats canvien considerablement després del Programa, ja que s’observa un nombre molt menor d’ingressos entre els pacients de la Dreta de l’Eixample (14% vs 35%; P<0.0001), i un augment important dels pacients que passen a un tractament ambulatori (79% vs 57%; P<0.0001). Probablement això es deu a les possibilitats que dóna la campanya de sensibilització per una identificació més acurada de pacients, que al seu torn estan més controlats com s’ha vist en les serveis característiques, i per tant són millors candidats per un tractament ambulatori.

Taula 9.- Derivació dels pacients abans i després de la posada en funcionament del programa


sectors Dreta de


sectors Dreta de

l’Eixample Total

Derivació P<0.0001 Ingrés 29.0% (63) 18.8% (16) 26.2% (79) 35.6% (236) 14.5% (42) 29.2% (278)Hospital de dia 7.8% (17) 16.5% (14) 10.3% (31) 4.8% (32) 3.5% (10) 4.4% (42) Ambulatori 61.3% (133) 63.5% (54) 61.9% (187) 57.0% (378) 79.9% (231) 64.0% (609)Alta sense seguiment 1.8% (4) 1.2% (1) 1.7% (5) 2.6% (17) 2.1% (6) 2.4% (23)

A la taula 10 s’hi pot veure quin perfil psicopatològic tenien els pacients a partir dels principals eixos diagnòstics del DSM IV. En l’eix I és remarcable la situació posterior a la posada en marxa del PPCS. És pot observar un augment molt important dels pacients diagnosticats amb un transtorn afectiu. Mentre que abans del programa al sector de la Dreta de l’Eixample el percentage de pacients amb aquets diagnòstic era fins i tot menor al dels pacients d’altres sectors, un cop es posa en funcionament el Programa, el pacients amb un transtorn afectiu augmenten d’una forma considerable, establint una diferència significativa amb els altres sectors (25% vs 38%; P=0.028). Aquesta tendència pot ser conseqüència de la campanya de sensibilització a metges de primària i altres professionals sanitaris duta a terme en les primeres etapes del PPCS. Aquest fet també es reflecteix en els pacients sense un diagnòstic que, entre els pacients de la Dreta de l’Eixample passen de ser un 34% abans del Programa a un 19% deprés del seu inici.

75

En aquest eix és destacable la diferència del diagnòstic de pacients psicòtics. Tant abans com després de l’implantació del PPCS el percentatge de pacients diagnosticats d’un transtorn psicòtic és superior en els altres sectors. La diferència es converteix en significativa a partir de l’inici del PPCS en el només el 4% de pacients de la Dreta de l’Eixample té aquest diagnòstic, en contrast al 12% de la resta de barris (P=0.028). La proporció de pacients amb un transtorn per un abús de tòxics també és superior en els altres sectors. Aquest perfil psicopatològic està en concordança amb les dades demogràfiques que es comentaven a la taula 4, en el sentit que destacaven com els pacients atesos de la Dreta de l’Eixample majoritàriament eren adults, en contrast als pacients d’altres sectors entre els que hi havia un percentatge important de pacients més joves solters, perfil més propens als transtorns psicòtics o d’abús de substàncies. Els resultats observats en l’eix II també mostren una tendència remarcable. Mentre que abans del programa el percentage amb un diagnòstic en aquest eix va ser superior en els pacients de la Dreta de l’Eixample (37% vs 62%; P<0.0001), aquesta diferència s’atenua molt després de la implantació del Programa, desapareixent la significació estadística (47% vs 53%). Aquests resultats s’expliquen per la disminució de pacients diagnosticats amb un transtorn de límit de la personalitat en el cluster B. Abans del programa el percentatge era molt superior en els pacients de la Dreta de l’Eixample (35% vs 60%; P<0.0001), mentre que aquesta proporció disminueix després del Programa fins a equiparar-se amb el percentatge en els pacients d’altres sectors (43% vs 48%). Tot i que les dades que es recullen en aquest informe no permeten fer aquesta inferència de forma válida, aquesta tendència en els resultats por ser conseqüència de la posada en marxa d’un Programa d’Atenció del Pacient amb Transtorn Límit de la Personalitat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Taula 10.- Característiques dels eixos DSM IV abans i després de la posada en funcionament del programa


sectors Dreta de


sectors Dreta de

l’Eixample Total

DSM-IV: Eix I P=0.028 Transtorn afectiu 23.9% (52) 17.0% (15) 21.9% (67) 25.3% (167) 38.2% (117) 29.4% (284)

Transtorn psicòtic 11.9% (26) 5.7% (5) 10.1% (31) 12.4% (82) 4.6% (14) 9.9% (96)

Transtorn adaptatiu 21.1% (46) 29.5% (26) 23.5% (72) 19.4% (128) 23.5% (72) 20.7% (200)

Transtorn ansietat 1.4% (3) 2.3% (2) 1.6% (5) 3.5% (23) 2.6% (8) 3.2% (31)

Transtorn dependència a tòxics

14.7% (32) 10.2% (9) 13.4% (41) 17.0% (112) 8.2% (25) 14.2% (137)

Altres 4.1% (9) 1.1% (1) 3.3% (10) 3.8% (25) 3.6% (11) 3.7% (36) Sense diagnòstic 22.9% (50) 34.1% (30) 26.1% (80) 18.5% (122) 19.3% (59) 18.8% (181)

76

Taula 10 (cont.).- Característiques dels eixos DSM IV abans i després de la posada en

funcionament del programa


sectors Dreta de


sectors Dreta de

l’Eixample Total

DSM-IV: Eix II P<0.0001 Sí 37.6% (82) 62.4% (53) 44.6% (135) 47.4% (301) 53.0% (140) 49.1% (441)No 62.4% (136) 37.6% (32) 55.4% (168) 52.6% (334) 47.0% (124) 50.9% (458)

Cluster A 0.5% (1) 0% (0) 0.3% (1) 1.1% (7) 1.5% (4) 1.2% (11) Cluster B 34.9% (76) 60.0% (51) 41.9% (127) 43.9% (279) 48.9% (129) 45.4% (408)Cluster C 2.3% (5) 2.4% (2) 2.3% (7) 2.4% (15) 2.7% (7) 2.4% (22) No especificat 2.3% (5) 3.5% (3) 2.6% (8) 3.0% (19) 2.3% (6) 2.8% (25) Sense diagnòstic 60.1% (131) 34.1% (29) 52.8% (160) 49.6% (315) 44.7% (118) 48.2% (433)

La taula 11 mostra quina era la medicació que rebien els pacients atesos al Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau i el CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. Abans del PPCS es va poder registrar la informació sobre el tractament que rebien per pocs pacients, però després de la seva implantació la informació relacionada amb la medicació es va recollir més exhaustivament. D’aquesta forma s’observa que més del 80% dels pacients que es van atendre després de posar en marxa el Programa rebien alguna medicació. Tot i que el percentatge de pacients en tractament farmacològic a la Dreta de l’Eixample és superior (90%), les diferències no van ser significatives amb els altres sectors. On es van observar diferències significatives entre els grups de procedència dels pacients, va ser en el tipus de medicació rebuda després de la implantació del Programa. Principalment els pacients de la Dreta de l’Eixample rebien un percentatge superior d’antidepressius (72% vs 55%; P<0.0001), però també inferior d’antipsicòtics (9% vs 16%; P<0.0001), També es va observar que un percentatge significativament menor de pacients de la Dreta de l’Eixample estaven sense tractament (9% vs 16%; P<0.0001).

Taula 11.- Medicació dels pacients abans i després de la posada en funcionament del programa


sectors Dreta de


sectors Dreta de

l’Eixample Total

Realitza tractament Sí 100% (1) 11.1% (1) 20% (2) 83.7% (550) 90.6% (280) 85.9% (830)No 0% (0) 88.9% (8) 80% (8) 16.3% (107) 9.4% (29) 14.1% (136)

77

Taula 11 (cont.).- Medicació dels pacients abans i després de la posada en funcionament

del programa


sectors Dreta de


sectors Dreta de

l’Eixample Total

Antidepressiu

0% (0)

P=0.056 77.8% (7)

70% (7)

54.8% (360)

P<0.0001 72.2% (223)

60.4% (583)

Antipsicòtic - - - 16.4% (108) 9.1% (28) 14.1% (136)Benzodiacepina 0% (0) 11.1% (1) 10% (1) 8.4% (55) 7.8% (24) 8.2% (79) Eutimitzant - - - 2.1% (14) 1.0% (3) 1.8% (17) Altres - - - 2.0% (13) 0.6% (2) 1.6% (15) Sense fàrmac 100% (1) 11.1% (1) 20% (2) 16.3% (107) 9.4% (29) 14.1% (136)

79

Resultats descriptius dels pacients que han entrat al Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors.

De la mateixa manera que en l’apartat anterior, es descriuen a continuació les principals característiques dels pacients que es va incloure dins del PPCS i dels seus comparadors. Com en la mostra general dels pacients que van ser atesos al Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la majoria de pacients acceptats al PPCS i els seus comparadors van ser dones d’una mica més de 40 anys, que viuen en companyia. Gairebé la meitat dels pacients que conformen la mostra de l’estudi per l’avaluació del PPCS estaven a la d’edat adulta, entre els 35 i els 65 anys. Va haver-hi dues característiques en les que es van observar diferències estadísticament significatives (taula 12). Els pacients del PPCS eren diferents als seus comparadors quant al seu estat civil, probablement perquè entre els comparadors i havia una gran proporció de solters (48% vs 35%; p=0.012). També es van observar diferències en l’estat laboral dels pacients d’un i altre grup, amb molts més treballadors entre el participants enel PPCS (39% vs 59%; p<0.0001), i més pensionistes (33% vs 17%; p<0.0001) i mestresses de casa (7% vs 1%; p<0.0001) al grup de comparadors.



Comparadors PPCS Total Sexe Home 38.9% (70) 31.7% (69) 34.9% (139) Dona 61.1% (110) 68.3% (149) 65.1% (259)

Edat 41.3 (15.6) (18-85)

41.8 (14.2) (17-84)

41.5 (14.9) (17-85)

18-35 41.7% (75) 37.4% (80) 39.3% (155) 36-64 48.9% (88) 56.1% (120) 52.8% (208) >65 9.4% (17) 6.5% (14) 7.9% (31)

Estat Civil P=0.012 Solters 48.0% (86) 35.2% (76) 41.0% (162) Casats 28.5% (51) 33.3% (72) 31.1% (123) Altres 23.5% (42) 31.5% (68) 27.8% (110)

Viuen sols Sí 17.4% (31) 18.0% (38) 17.7% (69) No 82.6% (147) 82.0% (173) 82.3% (320)

Estat Laboral

P>0.0001

Treballa 39.1% (70) 59.8% (128) 50.4% (198) Aturat 16.8% (30) 15.9% (34) 16.3% (64) Pensionista 33.0% (59) 17.8% (38) 24.7% (97) Estudiant 3.4% (6) 5.1% (11) 4.3% (17) A casa 7.8% (14) 1.4% (3) 4.3% (17)

80

Són molt importants les diferències entre els pacients que participaven al PPCS i els seus comparadors quant els seus desencadenants i tipus de temptativa (taula 13). Entre els participants del PPCS el desencadenant de caire simptomàtic va ser gairebé la meitat que entre els seus comparadors (43% vs 24%; P<0.0001). Els tipus de temptatives també difereixen molt entre els grups. Entre el pacients del PPCS principalment es va observar casos d’ideació en una proporció significativament superior (30% vs 57%; P<0.0001) que la dels seus comparadors, i inferior quant a les temptatives que en els PPCS van ser pràcticament la meitat (63% vs 31%; P<0.0001). La diferència en els suïcidis frustrats també va ser significativa (0.6% vs 6%; P<0.0001). Aquests resultats suggereixen que els pacients dels PPCS estaven més controlats que els seus comparadors.

Taula 13.- Desencadenants i tipus de temptatives a l’entrada del Programa


Comparadors PPCS Total Desencadenant P<0.0001 Problema de parella

29.4% (53) 26.9% (54) 28.1% (107)

Problema familiar

16.7% (30) 23.9% (48) 20.5% (78)

Problema laboral

10.0% (18) 24.4% (49) 17.6% (67)

Simptomàtic 43.9% (79) 24.9% (50) 33.9% (129)

Tipus de temptativa P<0.0001 Temptativa 63.7% (114) 31.3% (66) 46.2% (180) Suïcidi frustrat 0.6% (1) 6.2% (13) 3.6% (14)

Autolesió 5.0% (9) 4.7% (10) 4.9% (19) Ideació 30.7% (55) 57.8% (122) 45.4% (177)

Freqüència de l’ideació P<0.0001 Ocasional 69.7% (99) 46.9% (83) 57.1% (182) Persistent (>2 per setmana)

30.3% (43) 53.1% (94) 42.9% (137)

Aquests resultats es tornen a reflectir en el número de temptatives prèvies i el nombre absolut de repetidors en els dos grups comparats (taula 14). Els pacients del PPCS van mostrar una mitja significativament menor de temptatives prèvies (mitja de 2.04 (3.23) vs 1.07 (2.35); P=0.001). Això també s’observa en els pacients repetidors, que són molt menys en el grup de pacients del PPCS (57% vs 32%; p<0.0001), i en els pacients que fan més de 3 repeticions (18% vs 11%; p=0.042). La taula 14 també mostra els resultats dels pacients amb més de 5 repeticions, amb una diferència en els percentatges no significativa i la distribució dels pacients segons el nombre de temptatives.

81





2.04 (3.23)

(0-20)

P=0.001 1.07 (2.35)

(0-15)

1.56 (2.83)

(0-20) Repetidors p<0.0001

Sí 57.3% (98) 32.2% (65) 44.4% (163) No 42.7% (73) 66.8% (131) 55.6% (204)

Repetidors (> de 3 intents)

Sí

18.1% (31) P=0.042

11.2% (22)

14.4% (53) No 81.9% (140) 88.8% (174) 85.6% (314)

Repetidors (> de 5 intents) Sí 15.3% (26) 9.6% (14) 12.7% (40) No 84.7% (144) 90.4% (132) 87.3% (276)

Freqüència en les

temptatives

0 73 131 204 1 37 27 64 2 16 13 29 3 14 3 17 4 4 7 11 5 9 5 14

6-10 14 8 22 11-15 3 2 5 16-20 1 0 1

Els perfils de les temptatives de suïcidi no van ser diferents entre els participants al PPCS i els seus comparadors (taula 15). La majoria de pacients van fer l’intent amb una intoxicació per fàrmacs que tot i la diferència entre comparadors i pacients al PPCS no va arribar a la significació estadística (83% vs 73%). La gravetat somàtica dels pacients va ser en general lleu, i en la majoria no transcorria una hora entre la ideació i l’acte. En la majoria de casos el rescat el va fer un familiar o un conegut. En aquest punt és important destacar un perfil que es dibuixa a partir dels resultats d’aquesta taula i que és important a l’hora de tenir en compte la gravetat dels pacients del PPCS. Tot i que les diferències no són signaficatives en cap cas, hi ha un percentatge més gran de pacients en el grup del PPCS que van fer una temptativa a partir d’un mètode violent (8% vs 17%), amb una gravetat somàtica greu (3% vs 10%), i que va requerir un rescat per part de professionals (5% vs 11%). Aquestes característiques són indicatives de pacients amb un risc superior de consumar el suïcidi.

82

Taula 15.- Perfil de les temptatives a l’entrada del Programa



Violent 8.0% (10) 17.0% (15) 11.7% (25) Altres 8.8% (11) 9.1% (8) 8.9% (19)


Temps entre la ideació i l’acte Menys d’1 h 69.6% (87) 64.0% (57) 67.3% (144) Més d’1 h 30.4% (38) 36.0% (32) 32.7% (70) Rescat Propi pacient 41.4% (53) 42.0% (37) 41.7% (90) Familiar o conegut 53.9% (69) 46.6% (41) 50.9% (110)

Accidental o profesionals 4.7% (6) 11.4% (10) 7.4% (16)

Es podia preveure que els pacients que van acceptar entrar al PPCS presentarien uns resultats relacionats amb la derivació i les pautes assistencials millors. Com es pot veure a la taula 16, els pacients del PPCS ingressaven molt menys (37% vs 6%; P<0.0001) i en canvi rebien molt més tractament ambulatori (55% vs 89%; P<0.0001) que els seus respectius comparadors. De la mateixa manera, mentre que els comparadors es derivaven a controls en el seus dispositius habituals, virtualment tots els pacients del PPCS entraven al programa que s’ha estat describint (P<0.0001).



Comparadors PPCS Total Derivació P<0.0001 Ingrés 37.8% (68) 6.5% (12) 22.0% (80) Hospital de dia 3.3% (6) 2.7% (5) 3.0% (11) Ambulatori 55.6% (100) 89.1% (164) 72.5% (264) Alta sense seguiment 3.3% (6) 1.6% (3) 2.5% (9)

Pauta assistencial P<0.0001 Control en dispositius habituals

100.0% (180) 0.9% (2) 45.6% (182)

Entra en programa específic 0.0.% (0) 99.1% (217) 54.4% (217)

83

El perfil psicopatològic avaluat a partir dels eixos DSM-IV dels pacients del PPCS i dels seus comparadors (taula 17) mostra unes diferències similars a les que s’han comentat en comparar els resultats de les poblacions abans i després de la implantació del Programa. Aquestes diferències són força importants en l’eix I. Els pacients del grup del PPCS estaven diagnosticats d’un transtorn afectiu en un percentatge superior que els seus comparadors (27% vs 48%; p<0.0001), resultats que també s’observen pel transtorn adaptatiu (31% vs 15%; p<0.0001). En canvi els comparadors tenien un percentatge superior de diagnòstics en transtorns psicòtics (15% vs 4%; p<0.0001) i de dependència a tòxics (15% vs 3%; p<0.0001). El percentatge de pacients sense un diagnòstic és menor entre els pacients del PPCS (19% vs 6%). Entre els pacients del PPCS de la Dreta de l’Eixample aquests percentatges en l’eix I són encara més marcats. Fins el 50.3% d’aquests pacients tenen un diagnòstic de transtorn afectiu, mentre que només el 3.1% van ser diagnosticats d’un transtorn psicòtic. El fet que els pacients del PPCS i els seus comparadors van ser inclosos a l’estudi després d’implantar el Programa, no permet observar la tendència en els resultats de l’eix II que s’han comentat en l’anterior apartat (comparació dels pacients la Dreta de l’Eixample i d’altres sectors abans i després del Programa). Tot i això el que s’observa en aquest cas és que no hi ha diferències en els pacients que tenen un diagnòstic en aquest eix de trastorns de la personalitat. Entre els que tenen un diagnòstic, principalment està relacionat amb el cluster B.

Taula 18.- Característiques dels eixos DSM IV a l’entrada del programa


Comparadors PPCS Total DSM-IV: Eix I p<0.0001 Transtorn afectiu 27.4% (49) 48.0% (96) 38.3% (145) Transtorn psicòtic 15.6% (28) 4.0% (8) 9.5% (36)

Transtorn adaptatiu 15.6% (28) 31.5% (63) 24.0% (91)

Transtorn ansietat 3.4% (6) 3.0% (6) 3.2% (12)

Transtorn dependència a tòxics

15.6% (28) 3.0% (6) 9.0% (34)

Altres 3.6% (6) 4.5% (9) 4.0% (15) Sense diagnòstic 19.0% (34) 6.0% (12) 12.1% (46) DSM-IV: Eix II

Sí 44.0% (74) 39.8% (64) 41.9% (138) No 56.0% (94) 60.2% (97) 58.1% (191)

Cluster A 1.2% (2) 0.6% (1) 0.9% (3) Cluster B 42.3% (71) 36.6% (59) 39.5% (130) Cluster C 0.6% (1) 2.5% (4) 1.5% (5) No especificat 4.2% (7) 2.5% (4) 3.3% (11) Sense diagnòstic 51.8% (87) 57.8% (93) 54.7% (180)

84

El PPCS va permetre controlar millor als pacients als que es prestava servei, reflectint-se en resultats com els de la taula 19. Més pacients del PPCS rebien tractament comparats amb els comparadors (82% vs 93%). En la medicació rebuda, també s’hi van observar diferències significatives. La diferència principal que marca la significació estadística és el major percentatge d’antidepressius al grup del pacients del PPCS (51% vs 77%; p=0.001), i el major percentatge de comparadors que rebien antipsicòtics (20% vs 7%; p=0.001) i que no rebien tractament (17% vs 6%; p=0.001).

Taula 19.- Medicació dels pacients a l’entrada del Programa


Comparadors PPCS Total Tractament P=0.001 Sí 82.8% (149) 93.8% (180) 88.4% (329) No 17.2% (31) 6.3% (12) 11.6% (43)

Antidepressiu

51.1% (92)

P=0.001 77.1% (148)

64.5% (240)

Antipsicòtic 20.0% (36) 7.3% (14) 13.4% (50) Benzodiacepina 6.1% (11) 8.3% (16) 7.3% (27) Eutimitzant 1.7% (3) 0.5% (1) 1.1% (4) Altres 3.9% (7) 0.5% (1) 2.2% (8) Sense fàrmac 17.2% (31) 6.3% (12)

11.6% (43)

85

Resultats dels pacients del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors dels que es disposen dades de seguiment als 6 mesos.

La taula 20 descriu quines característiques ha tingut les entrevistes que s’han fet als pacients dels que es disposa de dades de seguiment als 6 mesos després de la seva inclusió al PPCS. Tot i que no són un indicatiu de l’impacte del PPCS, marquen una tendència diferenciada entre el tipus de seguiment que ha estat possible amb els pacients del PPCS i dels seus comparadors. Són els pacients del PPCS qui responen en major mesura a les entrevistes als 6 mesos en comparació a l’altre grup, en el que hi ha un percentatge de comparadors dels que es registren les dades mitjançant un tercer. Aquesta tendència és similar pel canal de l’entrevista, en el sentit que l’inclusió al PPCS permet fer el seguiment de forma presencial i no per altres vies. Aquest patró s’observa en la mateixa mesura en els pacients del PPCS provinents de la Dreta de l’Eixample dels que es disposa d’informació després de l’entrevista de seguiment dels 6 mesos (98). Són molts més el pacients que responen a l’entrevista (el 95.5%), i ho fan en gran mesura de forma presencial (55.1%).

Taula 20.- Entrevistes als participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total Respon a l’entrevista dels 6m P<0.0001 Pacient 74.3% (133) 94.2% (114) 82.3% (247) Familiar 22.3% (40) 5.8% (7) 15.7% (47) Terapeuta 3.4% (6) 0.0% (0) 2.2% (6)


La taula 21 mostra com el PPCS ha tingut un efecte clar en els pacients que hi han estat inclosos. El percentatge de repetecions als 6 mesos de seguiments dels pacients del PPCS és molt menor que el dels seus comparadors (11% vs 28%; P<0.0001). La mitja de repeticions i el temps mig fins a la repetició dels pacients del PPCS també es marcadament menor que la dels seus comparadors, tot i que en aquestes dues variables no exiteixen diferències estadísticament significatives. És remarcable el fet que al PPCS s’ha observat un percentatge significativament més gran de pacients amb ideació suïcida durant els mesos de seguiment que no pas entre els seus comparadors (59% vs 45%; P=0.013). Aquest resultats, a la llum dels que s’han comentat anteriorment, remarcaria el fet que el PPCS ha tingut un efecte en la conducta suïcida dels seus pacients: tot i que els pacients atesos al Programa tenen una major ideació en aquest moment del seguiment, l’atenció rebuda al PPCS evita que es passi de l’ideació a l’acte. Els resultats del PPCS es reforcen amb el percentatge d’ingressos que requereixen els seus pacients, que és la meitat de el dels seus comparadors (8.7% vs 19%; P=0.010). Aquests resultats es van observar de manera força similar entre el pacients del PPCS de la Dreta de l’Eixample. El 10% havia fet alguna repetició en la temptativa durant els 6 mesos del seguiment (diferència en relació al grup de comparadors; P=0.001), amb una mitja de 1.7 (DE=1.89). El temps mig fins a la temptativa era de 3.6 (DE=1.77) mesos. El percentatge de pacients que requeria un ingrès era, com en el total de pacients del PPCS, del 8% (diferència en relació al grup de comparadors; P=0.031).

86

Són principalment aquests indicadors, nombre i temps fins a la temptativa i percentatge de pacients que requereixen l’ingrés, els que fonamenten els bons resultats del PPCS.

Taula 21.- Conducta suïcida (temptatives, ideació, ingrés per risc suïcida) dels participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total Han repetit durant els 6m P<0.0001 Sí 28.3% (51) 11.6% (15) 21.4% (66) No 71.7% (129) 88.4% (114) 78.6% (243) Número de repetició de la temptativa als 6m

2.16 (1.67) 1.60 (1.55) Temps en mesos fins a la primera repetició durant els 6m

2.18 (1.51) 3.47 (1.55)

Idees suïcides durant els 6m P=0.013 Sí 44.9% (80) 59.4% (76) 51.0% (156) No 55.1% (98) 40.6% (40) 49.0% (150)

Idees persistents en les 2 darreres setmanes durant els 6m

Sí 12.6% (22) 13.3% (17) 12.9% (39) No 87.4% (153) 86.7% (111) 87.1% (264)

Requereix ingrés per risc suïcida durant els 6m

P=0.010

Sí 19.2% (32) 8.7% (11) 14.6% (43) No 80.8% (135) 91.3% (116) 85.4% (251)

El PPCS també ha incidit en la continuïtat assistencial dels pacients que hi han estat atesos. Mentre que la majoria de pacients que s’incloien al PPCS continuaven al dins del Programa en l’entrevista dels 6 mesos de seguiment, hi ha un percentatge mínim de comparadors que estaven en algun programa en el moment de l’entrevista (91% vs 2%; p<0.0001), probablement perquè als seus barris no es disposen de dispositius de referència com el PPCS. Entre els pacients de la Dreta de l’Eixample que van ser inclosos al PPCS aquest percentatge va ser del 87.5%, mantenint la mateixa diferència significativa amb els comparadors. El contacte amb el PPCS repercuteix en el nombre d’altes de pacients atesos, fet que es reflecteix en el percentatge de pacients que continuaven en contacte amb un especialista en l’entrevista dels 6 mesos de seguiment. Tot i això, aquest percentatge no va ser significativament menor entre els pacients del PPCS (72% vs 80%). Aquesta diferència es fa molt més evident en analitzar les dades dels pacients del PPCS que provenien de la Dreta de l’Eixample, en els que el percentatge de pacients que fan un seguiment amb un especialista augmenta fins el 87.5%, fregant la significació estadística (P=0.053). El percentatge de pacients dels grups comparats que seguien un tractament farmacològic o psicoterapèutic va ser molt similar.

87

Quant als diferents tractaments farmacològics, es pot comprovar com es reflecteixen les diferències en el diagnòstic psiquiàtric que es veien en apartats anteriors, que marquen una sèrie de diferències significatives entre els pacients del PPCS i els dels seus comparadors d’altres sectors. Fonamentalment, els pacients del PPCS rebien un tractament amb antidepressius (72% vs 53%; p<0.0001), mentre que entre els comparadors els antipsicòtics van ser els fàrmacs més prescrits (7% vs 19%; p<0.0001). Entre els pacients de la Dreta de l’Eixample atesos al PPCS el percentage d’antidepressius puja fins el 73.2%, mentre que el d’antipsicòtics disminueix fins el 5%. Les diferències entre la resta de classes de fàrmacs no són tan marcades.

Taula 22.- Participació en programes específics i realització de tractament dels participants del PPCS i comparadors als 6 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total Realitza el programa durant els 6m

P<0.0001

Sí 1.7% (3) 90.7% (117) 39.1% (120) No 98.3% (175) 9.3% (12) 60.9% (187)

Realitza seguiment amb especialista durant els 6m

Sí 80.4% (144) 71.8% (94) 76.8% (238) No 19.6% (35) 28.2% (35) 23.2% (70)

Realitza tractament durant els 6m

Sí 81.5% (145) 80.9% (106) 81.2% (251) No 15.2% (27) 16.0% (21) 15.5% (48) Irregular 3.4% (6) 3.1% (2) 3.2% (8)

Realitza psicoteràpia durant els 6m

Sí 29.9% (53) 32.8% (43) 31.2% (96) No 70.1% (124) 67.2% (86) 68.8% (210)

Fàrmacs Antidepressiu 53.7% (95) 72.3% (94) 61.6% (189) Antipsicòtic 19.2% (34) 7.7% (10) 14.3% (44) Benzodiacepina 5.1% (9) 3.1% (4) 4.3% (13) Eutimitzant 2.3% (4) 0.0% (0) 1.5% (4) Altres 5.6% (10) 0.0% (0) 3.3% (10) Sense fàrmac 14.1% (25) 16.2% (21)

P<0.0001 15.0% (46)

La taula 23 mostra els resultats pels ítems de l’ICG, i de la HDRS i Beck relacionats amb la conducta suïcida que es van registrar en l’entrevista de seguiment. Globalment els resultats dels pacients del PPCS són molt similars als dels seus comparadors. Els resultats de la ICG mostren com més del 85% en ambdós grups registra una millora en alguna mesura. En l’ítem de la HDRS, un terç dels pacients puntuen en les afirmacions relacionades amb la conducta suïcida. Per exemple destaca entre els pacients del PPCS un major percentatge que afirma que ‘la vida no val la pena’ (22%

88

vs 16%), reflectint probablement el major percentatge de pacients del PPCS amb ideació suïcida que s’han comentat. Finalment en l’ítem de l’escala de Beck, prop del 60% puntua en l’afirmació de ‘no penso en treure’m la vida’. És cert, però, que aquests ítems són només una part d’escales psicomètriques validades en el seu conjunt, i que segurament la informació que ofereixen aquestes escales necessiten d’un seguiment a més llarg termini per reflectir diferències. Els resultats en aquestes escales pels pacients de la Dreta de l’Eixample que van entrar al PPCS van ser força similars.






Item suïcidi escala Beck 0 1.3% (2) 0.0% (0) 0.8% (2) No penso treure’m la vida 65.2% (101) 58.9% (76) 62.3% (177)


21.9% (34) 31.0% (40) 26.1% (74)


11.0% (17) 8.5% (11) 9.9% (28)


0.0% (0) 1.6 (2) 0.7% (2)


0.6% (1) 0.0% (0) 0.4% (1)

89

Resultats dels pacients del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida i dels seus comparadors dels que es disposen dades de seguiment als 12 mesos.

Tal i com s’obserbava a les entrevistes als 6 mesos, als 12 mesos de seguiment es repeteix el patró del seguiment, amb la majoria de pacients fent l’entrevista de seguiment en el grup del PPCS, i conservant el nombre considerable de pacients del PPCS que realitzen el seguiment als 12 mesos presencialment. Actualment només s’ha pogut contactar amb 10 dels pacients del PPCS que provenien de la Dreta de l’Eixample. Han estat tots 10 qui han contestat a l’entrevista de seguiment als 12 mesos, tot i que només 1 ho ha fet presencialment.

Taula 24.- Entrevistes als participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total Respon a l’entrevista dels 12m P=0.001 Pacient 81.0% (94) 98.4% (60) 87.0% (154) Familiar 18.1% (21) 1.6% (1) 12.4% (22) Terapeuta 0.9% (1) 0.0% (0) 0.6% (1)


En l’entrevista dels 12 mesos de seguiment continua observant-se l’efecte positiu del PPCS sobre la conducta suïcida de risc dels pacients que hi han rebut tractament. A la taula 25 s’observa com el percentatge de repetidors en l’entrevista dels 12 mesos de seguiment és molt menor entre els pacients del PPCS que no pas entre els seus comparadors (11% vs 35%; p<0.0001). A més la diferència en la mitja de temptatives passa a ser estadísticament significativa (1.43 (0.53) vs 3.19 (2.70); P=0.014). La diferència en el temps mig en mesos fins a la temptativa en aquest seguiment als 12 mesos és considerable, tot i que no arriba a la significació. En tot cas el temps fins a la repetició és major en els pacients del PPCS que en els seus comparadors (5.14 (3.23) vs 3.70 (3.19)). En els resultats del seguiment als 6 mesos, es reflectia un percentatge major de pacients amb ideació suïcida en el grup del PPCS. Tot i que en el seguiment als 12 mesos encara hi ha un percentatge més gran de pacients amb ideació en el grup del PPCS, les diferències observades són mínimes, de prop de tan sols l’1%, fet ha fet desaparéixer la significació estadística. Aquesta tendència suggereix un efecte a llarg termini del PPCS en la ideació suïcida fruit de la consolidació del treball que es realitza en psicoteràpia. En tot cas, cal insistir en el fet que, tot i que el 50% dels pacients del grup del PPCS asseguren tenir ideacions a l’entrevista dels 12 mesos, només és un 11% el que passa a intentar-ho. El benefici del PPCS en la conducta suïcida de risc dels pacients atesos i en la seva gravetat es continua reflectint a les entrevistes als 12 mesos en el nombre de pacients que han requerit un ingrés durant aquest intèrval de temps. Només són un 8% entre els pacients atesos al PPCS, mentre que el percentatge arriba al 18% entre els seus comparadors (P=0.044). Entre els pacients de la Dreta de l’Eixample que han participat al PPCS, 3 han fet algun altre intent fins el moment de l’entrevista de seguiment dels 12 mesos, i la

90

ideació suïcida persisteix en la gran majoria (7 dels 10 entrevistats). La mitja de temps en mesos dels pacients que han fet un intent en aquest grup ha estat de 2.62 (DE=0.57). Tot i aquestes dades només un d’aquest pacients ha requerit d’un ingrés.

Taula 25.- Conducta suïcida (temptatives, ideació, ingrés per risc suïcida) dels participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total Han repetit durant el seguiment dels 12m

P<0.0001

Sí 35.6% (42) 11.1% (7) 27.1% (49) No 64.4% (76) 88.9% (56) 72.9% (132) Número de repeticions durant el seguiment dels 12m

3.19 (2.70) 1.43 (0.53) P=0.014 Temps en mesos fins a la primera repetició durant el seguiment dels 12m

3.70 (3.19) 5.14 (3.23)

Idees suïcides durant el seguiment dels 12m

Sí 49.6% (58) 50.8% (32) 50.0% (90) No 50.4% (59) 49.2% (31) 50.0% (90)

Idees persistents en les 2 darreres setmanes durant el seguiment dels 12m

Sí 13.7% (16) 11.1% (7) 12.8% (23) No 86.3% (101) 88.9% (56) 87.2% (157)

Requereix ingrés per risc suïcida durant el seguiment dels 12m

P=0.044

Sí 18.6% (22) 7.9% (5) 14.9% (27) No 81.4% (96) 92.1% (58) 85.1% (154)

La pauta assistencial observada als 6 mesos es repeteix a les entrevistes dels 12 mesos. En aquestes entrevistes a l’any cap dels comparadors està en contacte amb algun programa d’atenció, mentre que entre els pacients del PPCS el 95% encara manté el contacte amb el Programa (p<0.0001). Aquest fet remarca la rellevança que té la continuïtat en l’atenció promoguda des del PPCS. En aquestes entrevistes als 12 mesos s’ha observat com entre els pacients del grup del PPCS ha augmentat el percentatge de pacients que realitza un seguiment amb un especialista i el de pacients que realitzen un tractament farmacològic. La tendència del tractament farmacològic és la mateixa que als 6 mesos. Només un dels pacients de la Dreta de l’Eixample que van ser inclosos al PPCS i que han contestat a l’entrevista de seguiment dels 12 mesos, no ha continuat amb el programa, ni manté un seguiment amb el seu especialista. Dels 10 pacients d’aquest grup, 4 fan un tractament psicoterapèutic, i tots segueixen algun tractament farmacològic. Cinc d’ells prenen antidepressius, quatre antipsicòtics i un benzodiazepines.

91

Taula 26.- Participació en programes específics i realització de tractament dels participants del Programa i comparadors als 12 mesos de seguiment


Comparadors PPCS Total Realitza el programa durant el seguiment dels 12m

P<0.0001

Sí 0.0% (0) 95.2% (60) 33.1% (60) No 100% (118) 4.8% (3) 66.9% (121)

Realitza seguiment amb especialista durant el seguiment dels 12m

Sí 78.8% (93) 74.6% (47) 77.3% (140) No 21.2% (25) 25.4% (16) 22.7% (41)

Realitza tractament durant el seguiment dels 12m

Sí 77.1% (91) 84.1% (53) 79.6% (144) No 19.5% (23) 11.1% (7) 16.6% (30) Irregular 3.4% (4) 4.8% (3) 3.9% (7)

Realitza psicoteràpia durant el seguiment dels 12m

Sí 28.8% (34) 27.0% (17) 28.2% (51) No 71.2% (84) 73.0% (46) 71.8% (130)

Fàrmacs Antidepressiu 53.8% (63) 66.7% (42) 58.3% (105) Antipsicòtic 20.5% (24) 14.3% (9) 18.3% (33) Benzodiacepina 3.4% (4) 3.2% (2) 3.3% (6) Eutimitzant 2.6% (3) 1.6% (1) 2.2% (4) Altres 2.6% (3) 0.0% (0) 1.7% (3) Sense fàrmac 17.1% (20) 14.3% (9) 16.1% (29)

Finalment cal fer esment dels mateixos resultats observats als 6 mesos en les puntuacions dels ítems de les escales ICG, HDRS i Beck. Destaca, però, com entre els pacients del grup del PPCS el 94% de pacients descriu que han experimentat alguna milloria en la ICG. En l’escala de Beck només un terç dels pacients d’un grup i un altre responen alguna alternativa relacionada amb la ideació suïcida, fet que també es dóna en l’escala de HDRS.

92






Item suïcidi escala Beck 0 0.0% (0) 0.0% (0) 0.0% (0) No penso treure’m la vida 64.5% (69) 61.9% (39) 63.5% (108)


26.2% (28) 33.3% (21) 28.8% (49)


9.3% (10) 4.8% (3) 7.6% (13)


0.0% (0) 0.0% (0) 0.0% (0)


0.0% (0) 0.0% (0) 0.0% (0)

93

Descripció dels pacients de la Dreta de l’Eixample que han consumat el suïcidi.

Desde que es va posar en marxa el Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida 5 pacients de la Dreta de l’Eixample han consumat el suïcidi. A continuació es presenten les dades demogràfiques bàsiques d’aquests pacients. No ha estat possible fer un seguiment rigurós dels pacients d’altres sectors, principalment perquè no s’ha pogut coordinar la recollida d’informació amb l’Institut de Medicina Legal. Per tant aquestes dades són merament descriptives i no permeten fer cap comparació amb la casuística en altres barris de la ciutat. Els pacients de la Dreta de l’Eixample que han consumat el suïcidi suposen l’1.56% de tots els pacients de la Dreta de l’Eixample atesos després de l’inici del PPCS (N=321). Si tenim en compte les dades del darrer padró18, aquests pacients representen un 11.76 per cada 100.000 habitants dins del barri de la Dreta de l’Eixample. La majoria d’aquest pacients (3) van ser dones en edats que van oscil·lar desde els 38 anys en el pacient més jove fins als 68 anys el més vell. Tret d’aquest pacient més jove, la resta de pacients es concentraven en la franja d’edat a partir dels 50 anys. Dos d’aquests pacients havien estat inclosos dins del PPCS i els altres tres no. Aquestes pacients van ser dues dones, una divorciada i una altra vídua, pensionistes, que ja havien fet una temptativa prèviament per un desencadenant simptomàtic d’un transtorn depressiu major recurrent. Els pacients que no estaban en el programa van ser una mica diferents, ja que eren dos homes i una dona, i eren més joves que les pacients del programa. La dona d’aquest grup era vídua, mentre que els homes eren un casat i un solter amb feina. Cap dels dos homes havia fet una temptativa anteriorment, mentre que la dona ho havia intentat fins en 4 ocasions prèvies.

95

Resultats descriptius de les consultes per correu-e que s’han atés al web www.suicidioprevencion.com.

Com s’ha descrit en la segona fase de desenvolupament del Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida, es va crear un web en el que a més de materials didàctics i orientatius per professionals sanitaris, usuaris, familiars i pacients sobre signes d’alerta de la conducta suïcida, es va crear una adreça electrònica en la que els usuaris i pacients podien consultar o demanar consulta en els casos en què el risc de suïcidi és manifest. La creació d’un espai virtual de difusió i d’atenció de la conducta de risc suïcida té uns avantatges que es fonamenten en l’accés inmediat al servei, l’oportunitat de mantenir l’anonimat dels qui consulten sense voler que se sàpiga la seva identitat, i finalment ofereix una possibilitat de difusió i sensibilització sobre aspectes relacionats amb la conducta suïcida que no és tan óbvia per altres canals. També en cal reconéixer, però, una sèrie de limitacions com són la barrera que suposen les noves tecnologies per moltes persones, la dificultat que suposa la identificació de recursos fiables a la xarxa en temes tan sensibles com el del suïcidi, o el fet palès que un recurs electrònic mai supleix a l’atenció sanitària. En tot cas el que s’assegurava a totes les persones en les que, havent-se posat en contacte amb el recurs electrònic manifestaven un risc de suïcidi, era l’atenció sanitària en els diferents dispositius dels que es disposava al PPCS, descrits en anteriors apartats. A continuació es comenten les característiques bàsiques de les 142 consultes ateses fins desembre de 2007. Les dades que s’ofereixen són simplement a tall descriptiu i es presenten com a mostra de l’ús que han fet alguns usuaris d’aquest recurs electrònic. No s’ha fet cap anàlisi estadística d’aquestes dades com en el cas dels resultats presentats anteriorment. La majoria de persones que van consultar per aquesta via van ser dones joves. Cal destacar que el rang d’edat mostra un perfil d’usuari molt jove, coincident amb el perfil d’usuari d’Internet actual. A la taula 28 s’hi pot comprovar com la majoria de consultes són per problemes o simptomatologia personal o, en un percentatge molt menor, per problemes amb un familiar o conegut, o són consultes de professionals buscant informació addicional.

Taula 28.- Característiques de les consultes i els usuaris de l’adreça electrònica a www.suicidioprevencion.com

Sexe Home 39% (55) Dona 61% (87)

Edat 23 (7) (14-35)

Motiu de consulta Simptomatogia pròpia 57% Simptomatogia familiars o coneguts 10% No aclareixen per qui consulten 2% Demanen informació addicional 5% Supervivents 5% Professionals 12% Opinió sobre el web 9%

96

De entre els usuaris que han realitzat una consulta relacionada amb una conducta suïcida de risc, la majoria ho va fer per problemes relacionats amb la família o la parella, tot i que hi va haver un percentatge important que no va descriure cap desencadenant explícitament. En la majoria dels casos la conducta suïcida va estar relacionada amb una sintomatologia psicopatològica, i en un terç dels casos per una situació d’estrés. Aquests usuaris describien majoritàriament una simptomatologia depressiva, i un terç va reconéixer obertament que havien tingut alguna temptativa de suïcidi prèvia.

Taula 28 (cont.).- Característiques de les consultes i els usuaris de l’adreça electrònica a www.suicidioprevencion.com

Desencadenant Problema familiar 29% Problema de parella 21% Problema laboral/econòmic 19% Enfermetat mèdica 3% Sense desencadenant 28%

Situació abans de la conducta suïcida

Simptomàtica 46% Estrés 35% Crisi 19%

Simptomatologia Depressiva 48% Impulsivitat 34% Ansietat 18%

Tempatives prèvies Sí 36% No (o no la reconeix) 64%

La resposta a aquestes consultes es va protocolaritzar de manera que es donés una resposta estandaritzada als usuaris. Per una banda, s’intentava potenciar la validació de l’usuari, per empatitzar amb la seva situació i la seva simptomatologia. Seguidament es reforçava el contingut de les respostes amb una explicació clínica destacant que les conductes suïcides, i la simptomatologia depressiva o d’ansietat que les acostuma a acompanyar, disposen de tractaments eficaços. Finalment s’insistia estrictament en recomanar als usuaris que es dirigissin ràpidament als dispositius de salut mental més propers per demanar ajuda.

97

IV.- Conclusions En comparar la població Dreta de l’Eixample amb la procedent d’altres sectors, abans d’implantar el Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida (PPCS) i després del seu inici, s’ha pogut observar com:

− Després del PPCS s’ha detectat entre el pacients de la Dreta de l’Eixample un percentage menor de desencadenants simptomàtics d’un transtorn mental (un 9% menys) el que fa pensar que el Programa ha contibuït a identificar persones amb una crisi suïcida, però sense una psicopatologia prèvia. Posiblement aquest fet hagi estat fruit de les sessions de sensibilització que s’han dut a terme en la primera fase del Programa.

− Aquest efecte també s’ha notat en el tipus de conducta suïcida observada entre els grups. El percentatge de temptatives va ser menor tan abans com després del Programa a la Dreta de l’Eixample, tot i que un cop iniciat el PPCS aquesta diferència es va aguditzar. Les temptatives entre els pacients de la Dreta de l’Eixample van disminuir en un 13% un cop iniciat el Programa (del 57.8% al 44.1%). D’altra banda mentre que abans del PPCS els pacients de la Dreta de l’Eixample tenien una mitja superior de temptatives prèvies, després la tendència s’ha igualat amb els pacients d’altres sectors. S’han atés més casos amb ideació suïcida de la Dreta de l’Eixample que d’altres sectors, un 13% més abans d’iniciar el Programa i un 17% un cop implantat. És destacable, per tant, que el PPCS ha permés identificar pacients que tenen un alt risc de suïcidi, però es redueix el percentage d’aquests pacients que fan una temptativa.

− Abans de la implantació del PPCS el percentatge de pacients repetidors d’una temptativa de suïcidi era similar entre els pacients de la Dreta de l’Eixample i la dels altres sectors. En canvi, amb la implantació del Programa s’ha observat una disminució del 10% de pacients repetidors a la Dreta de l’Eixample, mentre que en altres sectors a augmentat dos punts. El Programa mostra per tant uns millors resultats amb aquest perfil de pacient repetidor.

− S’ha observat un canvi molt important en la derivació que es feia dels pacients als diferents dispositius disponibles. Després del Programa van requerir un ingrés el 14% de pacients de la Dreta de l’Eixample mentre que en els pacients d’altres sectors el percentatge va ser del 35%, és a dir un 21% menys. El percentatge d’ingressos en els pacients de la Dreta de l’Eixample ha passat del 18% abans del PPCS al 14% després del seu inici. Els dispositius que s’han creat en implantar el PPCS han permés que, mentre que abans del seu inici prop del 60% de pacients de la Dreta de l’Eixample i d’altres sectors fossin derivats a un seguiment ambulatori, després de l’inici del Programa fins el 79% de pacients de la Dreta de l’Eixample hagin estat derivats a aquest tipus de seguiment, percentatge molt superior al 57% de pacients d’altres sectors. En definitiva, el PPCS ha permés una disminució significativa dels ingressos i en conseqüència un augment de l’assistència ambulatòria d’aquests pacients.

− La posada en marxa del PPCS ha permés identificar pacients amb un perfil psicopatològic molt diferenciat entre els procedents de la Dreta de l’Eixample o d’altres sectors. Tot i que abans del Programa els percentatges ja marcaven unes diferències similars, després del seu inici s’ha diagnosticat un percentatge superior de pacients amb un transtorn afectiu a la Dreta de l’Eixample que no pas a altres sectors. Aquest fet es podria explicar per la campanya de sensibilització per l’identificació de signes de risc fetes en professionals sanitaris en les fases inicials del PPCS. A altres

98

sectors s’han diagnosticat percentatges superiors de pacients amb un transtorn psicòtic o per dependència a substàncies, probablement degut a les petites diferències observades en les característiques demogràfiques de la mostra d’estudi (pacients més joves, amb un percentatge més gran de solters). A la Dreta de l’Eixample s’ha observat com molts menys pacients (un 15%) han quedat sense diagnòstic a l’eix I després de l’inici del PPCS em comparació a la fase anterior. El percentatge entre els pacients de la Dreta de l’Eixample amb conducta suïcida i un transtorn de la personalitat es va reduir significativament després de l’inici del PPCS (del 60% al 49%). Aquest fet coincideix amb la posada en funcionament de les Unitats pel tractament de pacients amb transtorn límit de la personalitat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el CSMA Dreta Eixample.CPB.SSM. Les diferències observades en el perfil psicopatològic dels pacients en els diferents moments de l’estudi, es reflecteix en el tipus de tractament farmacològic que reben (major proporció en la Dreta de l’Eixample d’antidepressius que en altres sectors, menor d’antipsicòtics, i menor número de pacients sense un tractament).

En comparar els pacients que es van incloure al Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida (PPCS) i el seus comparadors, s’ha pogut observar com:

− En el PPCS els pacients amb desencadenants simptomàtics d’un transtorn mental eren gairebé la meitat dels del grup de comparadors. El tipus de temptativa també va ser diferent, amb un 30% menys de temptatives entre els pacients inclosos al PPCS que en els comparadors. La majoria de pacients inclosos al PPCS hi va arribar amb ideacions suïcides (en un 57%), mentre que en els comparadors el percentatge va ser molt menor (el 30%). De nou aquests resultats suggereixen un perfil de pacient que, tot i tenir un alt risc de suïcidi, s’ha pogut identificar més adecuadament i està millor controlat que en altres sectors.

− Entre els pacients del PPCS el percentatge de repetidors va ser un 25% menor que en els seus comparadors, i la mitja de repeticions també va ser menor. Alguns dels pacients que van ser inclosos al PPCS tenien un perfil d’alt risc (temptativa per mètode violent, amb gravetat somàtica greu, i que requerien un rescat professional), però tot i això s’evitaria que consumessin el suïcidi i se n’evitarien repeticions.

− Els resultats assistencials també van ser millors pels pacients inclosos al PPCS. Només el 6% de pacients que van entrar al Programa van requerir un ingrés, mentre que entre els comparadors van haver d’ingressar el 37% de pacients. Els pacients del PPCS van ser derivats en la seva majoria a un programa ambulatori (el 89%), percentatge major que entre els comparadors (el 55%).

− El perfil psicopatològic dels pacients del PPCS i dels comparadors mostren les diferències comentades en l’anterior comparació (pacients de la Dreta de l’Eixample i pacients d’altres sectors, abans i després de l’inici del Programa), però s’accentuen més. El 48% dels pacients del PPCS tenien un diagnòstic de transtorn afectiu, mentre que entre els comparadors són un 27%. En canvi els comparadors tenen més pacients amb un diagnòstic de transtorn psicòtic (15% vs 4%) o de dependència a tòxics (15% vs 3%). El percentatge de pacients sense diagnòstic a l’eix I va ser major entre els comparadors (19%) que entre els pacients del PPCS (6%). A l’eix II es pot observar com s’igualen els percentatges entre els grups de comparació, principalment per la posada en funcionament dels dispositius mencionats.

99

La medicació prescrita als pacients d’un i altre grup correspon a aquestes diferències.

− Al seguiment als 6 mesos els pacients del PPCS van mostrar millors resultats que els seus comparadors. Només un 11% de pacients del PPCS va repetir l’intent de suïcidi durant els 6 mesos de seguiment. Tenint en compte que el percentatge de pacients del PPCS que havien repetit una temptativa en entrar al Programa va ser del 32%, la freqüència de les repeticions es va reduir en un 21%. Als 6 mesos la diferència en les repeticions amb els comparadors va ser del 17%. En els pacients que van fer una repetició el temps fins a la temptativa va ser superior en els pacients del PPCS. El percentatge de repeticions va ser el mateix en el PPCS entre els pacients que van fer el seguiment als 12 mesos, i la diferència amb el percentatge dels comparadors va aumentar fins el 24%.

− Els resultats als 6 mesos de seguiment vas mostrar que els pacients del PPCS tenien un percentatge d’ideació suïcida claramet superior que els seus comparadors (59% i 45% respectivament). Als 12 mesos aquesta diferència desapareix, només amb 1% de diferència entre els grups (49% i 50%). Aquests resultats mostren com el PPCS aconsegueix uns resultats més inmediats en la repetició de les temptatives, mentre que l’impacte sobre altres variables més intermitges com la ideació arriba a més llarg termini.

− La participació en el PPCS redueix la gravetat del risc suïcida dels seus pacients. Una bona mostra d’això es reflecteix en el nombre d’ingressos que és tan sols del 8.7% als 6 mesos de seguiment. És un percentatge una mica superior que l’observat a l’entrada d’aquest pacients a l’estudi, però és un 11% inferior que el dels comparadors en aquest punt de seguiment. Als 12 mesos els resultats es mantenen, amb un percentatge de pacients del PPCS que requereixen ingrés lleument menor (7.9%).

La impossibilitat de col·laborar amb l’Institut de Medicina Legal, no ha permés fer un seguiment exhaustiu i rigurós dels pacients que no procedien de la Dreta de l’Eixample que han consumat el suïcidi. Desde l’inici del PPCS només s’han pogut registrar els casos de suïcidi dels pacients de la Dreta de l’Eixample. Els 5 casos registrats ha suposat un 1.5% de tots els pacients de la Dreta de l’Eixample que es van atendre després de l’inici del PPCS. Els 2 casos de suïcidi registrats entre els pacients que havien estat inclosos en el Programa suposa tan sols el 0.91% dels pacients.

Annex A – Aparicions en mitjans de comunicació

Intervencions a ràdio 24/4/08 BTV - Connexió Barcelona, “la prevenció del suïcidi en la Dreta de l’Eixample” 19/11/08 Com Ràdio - Informatius migdia i vespre, “Programa prevenció del suïcidi en la Dreta de l’Eixample” 18/11/08 Ràdio 4 - A 4 bandes, “Programa prevenció del suïcidi en la Dreta de l’Eixample”

I~11s~uoEl 80% de lossuicidas habíananunciado laintención dequitarse la vida

ÀNGELS GALLAROOI! ........Psiquiatras, L’ombel~s y en~rme~ras coiucidieron ayer~ en unas jo~uadas celebrads en el Hospit ~1 deSant Pau~ de Earcelona, en recl~mar para hospitales y ambulato-rios espacios adecuados dondeateuder con calma a quien acabade intentar suicidarse~ Esta acti-tud~ advirtieron, sielnpr e debeconsiderarse el anlxncio veridicode quien pretende acabar con su~da~ ~EI nlim que dice que quienhabla de suicidarse no lo hace eserr6neo y peligrosos, advirtió elpsiquiatra Victor Pérez Solä~ delSant Pau, centro que ~tiende aldia uua n~edia de clxatro intentosprotagonizados por personas de18 a 35 años~ sobre todo lnujeres~

El objeuvo pnonmrio de quienles atienden es ganar tielnpo, p~ra que la situaciön que llevó a r~nextrema decisiön pierda intensi-dad y sea vista por el implicadocolno un problelna menos grave~~E1 suicidio siempre es una solu-ción definitiva para un pl~blenlaprovision~l~~ resumió la psiqui~ira Cailnen TeJedor, n~ixima au-

Cerca de 550 personas

acaban con su existencia

cada año en Barcelona

toridad española en la investiga-aón del suiadio En Barcelona sequitan la vida cada ralo cerca de550 personas, cifla algo superiora la del resto de Catalunya El80% había comentado con fami-liares o amigos su intención, acu-tud común a todos los suicidas.

CONFIANZA y Los intentos de suici-dio son atendidos en las urgen-cias de los hospitales, un espaciopoco adecuado para estableceruna relación de confianza entreatectados y psiquiatras Aun asLhay que intentarlo, destacö eldoctor Javier de Diego. del SantPau ,Se busca un rincón tranqui-lo en el que el indi~duo no tengala sensación de que tenenlos po-co taelnpo explicö Si le pregun-tas qué le pl~eocupa y te interesaspor su thmilia, su pal~ej a y su tra-bajo, obtienes información parasaber si persiste la angustia que10 llevará a un reintento~

El bombero Albert Caspat t, ex-perto en dingm el rescate de estaspersonas cuando se encaraman agmas, tejados, fachadas, balconeso agujeros de ascensm’es atien-den un centenar cada año en Bar-celona destacó la capacidad depersuasi6n que tiene este colecti-vo en el nlomento de disuadir aun suicida Esto es así, apuntó ladoctora Tejedor, por la elevadavalía social con que cuentan losbomberos ,Son los profesionalesmás valorados por los ciudada-nos, muy por encima de médicosy politicos~, dijo la psiqman’a. ----

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

162037

793000

11/10/2008

COSAS DE LA VIDA

26

HOSPITAL SANT PAU

Un plan del Hospital de Sant Pau logra reducirlos suicidios a la mitad en la Dreta del EixampleMÓNICA L. FERRADO, Barcelona

Un plan de prevención impulsa-do por el Hospital de Sant Pauha logrado reducir a la mitad elnúmero de suicidios consuma-dos en la Dreta del Eixample. An-tes de aplicarse la iniciativa elequipo de psiquiatras del centroestimó que en esta zona, dondeviven 120.000 personas, se pro-ducían cada año entre 10 y 12suicidios. Los datos de los dosprimeros años de funcionamien-to del plan --entre 2005 y 2007--revelan que se consumaron lamitad de suicidios: dos hombres

y tres mujeres. Todos, exceptoun caso, mayores de 50 años.

Además, ha permitido evitarun gran número de reinciden-cías. Entre el 40% y el 50% de laspersonas que intentan suicidar-se, vuelven a intentarlo, explicaGustavo Faus, psiquiatra delCentro de Salud Mental de Adul-tos de la Dreta del Eixample,que presentó los resultados deun plan pionero en España. Endos años se ha conseguido dismi-nuir el índice de reincidencia al13%.

El plan no tan sólo prevé evi-tar las reincidencias, sino reco-

nocer al suicida antes de que lointente para poder ayudarle. Pa-ra ello, se ha llevado a cabo unacampaña de información dirigi-da a todo el barrio y a los médi-cos de atención primaria. "Ellosson los oídos del programa, perotambién implica a otros secto-res, como los bomberos, las fuer-zas de seguridad, los propios ve-cinos del barrio y los farmacéuti-cos, porque tienen acceso a unainformación privilegiada, que elcentro nunca va a tener", expli-ca Víctor Pérez, director de laUnidad de Psiquiatría del Hospi-tal de Sant Pau que lidera el pro-

yecto. Según las estimaciones delos promotores, el plan ha detec-tado entre el 15% y el 20% depersonas con ideas de suicidioque, de otro modo, no se ha-brían detectado.

"Al margen de la sensibiliza-ción, se trata de tener en el hos-pital un sistema que permita de-rivar al enfermo en un margende 24 horas", añade Faus. SantPau cuenta con una unidad espe-cializada en suicidios. La depre-sión es la causa principal en el90% de los casos y en el 50% tam-bién tienen vinculación con elalcohol.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

53991

259000

13/10/2008

CATALUÑA

6

HOSPITAL SANT PAU

PAyesta

Rectángulo

PAyesta

Rectángulo

PAyesta

Rectángulo

PAyesta

Rectángulo

PAyesta

Rectángulo

La entrevista

Carmen =IpA.’~ J__/uj~-=oor Psiquiatra. Expe~a en

suicidiolog’a, El hospital donde ejerce, el de Sant Pau,de Barcelona, atiende a diario a tres o cuatro personas,muy jóvenes, que acaban de intentar, sin éxito, morir.

«El suicidio seevita hablandode 61»

ÀNGELSGALLARDO

-¿Qué le dicen un bombero o unpolicía a quien se balancea colgan-do del balcón de un sexto piso?Si esa persona está sobrecargada de

cocaina, initable y de]irando, le dirápocas cosas En cualquier caso, in-tentara ganar uempo, dlStraerla has-ta que venga alguien por deträs y lacoja Entretenerla para asegurar lasupervivencia. Luego vendrán losdiscursos persuasivas

-AY cómo se entretiene a alguienen e~s circunstandas?Transmitiéndole tranquilidad y

dándole las claves de su identidadLos bomberos la saben: le repiten sunombre n/Robas veces, como se haceal salir del quir6fano para que el en-ferma despierte Hay que decirle:Fulanita, eres tú; Fulanita, estásaqui; nunca me opondré del todo aque te suicides, pero espera un pocoHablemos pnmero, Fulanira~ En esemomento no se debe hacer un cantoa la liberSad o a la belleza de la vidaNo ser¢iria de nada

-¿Qué intenta un suicida?Hacerse daño, con mayor o ulenor

intención de matarse Poner en jue-go la vida para que cambie su vida,eso que se ha llamado *el grito deayuda~ Quien intenta un suicidiosiempre querria wvir de otra mane-ra El que lo tiene muy claro, ya nohace un mtento: lo suele conseguir,excepto esos que sobre~nven de mila-gro tras lanzarse al vacío porqueabajo había un toldo que los frenó

-¿Por qué personas en situacionesterribles se proponen vivir, y viven,y otras con circunstancias menosgraves deciden matarse?Es una cosa muy misteriosa Nadie

quiere vlwr del todo o morir del to-do No me preguntes por quë, perola humanidad se divide entre losque piensan que el suicidio es la sa-lución de] dolor insoportable e irre-sistible, y las que no lo ven así Tuspensamientos y tus senumientos d~terminan tu realidad Cöllla piensasy sientes hace que enfoques un as-pecto u otro Lo que nos hace sufrirno son los acontecimientos, sino laralo1 aeión que hacemos de ello~

-punt~ de vista cambiantes.

Si Personas que han sobrevi~dotras precipitarse desde una graal al-tura relatan que un segundo des-puës de tirarse ya se decian: ~iQuëhorror] iQuiero volver aträs b Y lesaten onza lo que teniml dentro Estose ve clarameute en un doeunlental,bnllante y polémico, The Brigde. en elque entrevistan a supelnn~aentes delColden este, el puente de San Flan-cisco en el que cada dos semanas sesuicida una persona Casi todas recc-nacen que, si hubieran podido, ha-bñan retrocedido al instaura

-¿Eran suicidas por equivocación?No Eran suicidas verdaderos Hay

líneas filosóficas que sostienen queel suicidio es libre, voluntario, quese elige tras pensärse]o Eso es falsoEl suicidio es la muerte más desola-dora: se convler te en la única s alida,y 110 se ve más soluciön que esa

-¿Se pierde la libertad de decidir?No tienen esa libertad. ¿Es usted li-

Otra oportunidad

Ha salvado vidas, perorehúsa exponedo asL En-tiende que hay personas alas que la vida les dio unasegunda oportunidad yque ella estaba allL Car-men Tejedor (Madrid) inició en el mundo de laautoagresión suicida en1968 y ha visto cómo enparalelo a la irrupción delos nuevos psicofármacos-,,venenos fáciles de to-mar,, los llama- aumen-tan las muertes por sobre-dosis. La decisión de qui-lares la vida, dice, siemprees una soluciÓn repentinay exagerada que, si se pu-diera meditar, se evitarla.

la vida Se le queda el cerebro vadode las sustaa/cias que nos aras1 a la vi-da Como si estuviera muerto¸

-;.Qué motivo más recurrente tie-nen quienes intentan un suicidio?El amm El primer y principal mo-

tivo siempre es la ruptura de rala re-lación amorosa Nos seguimos suiei-dando por amor En todas las eda-des Recuerdo un payés de 88 añosque intento suicidarse seis meses

los 20 Me decía: <Ella murió dicién-dome ’te quiero’~ Preciosa Él secolgó con el tubo del oxigeno¸

-¿Y los adoles~ntas?Aún mäs Si una chica de 15 años

ve que su chaval se besa con otra enla discoteca, eso puede llevarla alsuicidio, aunque, wsta desde fuera,la circunstancia no tenga sentido¸

-¿Influye la situación e¢onómie~?La escasez económica ocupa el

cuarLO o quinto lugax entre los motvvos para intentar suicidarse¸ Antesestán, adenlás del tema amoroso, lafalmlm, los limites que ponemos.loshijos yla enfermedad mental, queconlleva un gran riesgo de smcidio

-&La crisis financiera actual incide."~

Pues no lo sé Pero creo que inclusocuando paxece que alguien se inte~ta matar por eso, en el fondo suelehaber un conflicto grave con su p~reja¸ Perder mucha dinero no irúlu-)re más que el hecho de gaalar el ga~do de la lo[eria Pueden ser factoresde acorralamiento vital, aeonteci-nlientos estresan[es susceptibles dedesconlpensar por exceso de ansie-dad¸ Aunque no he vista a nadie quese suicida por ser feliz¸

-Este asunto a0n es un tema tabú.&si es Existe la creencia de que h~

blar del suicidio aumenta el riesgo¸Se cree que es contagioso, porqueun 90% de la conducta humana seaprende por imitación¸ Yo piensoque el suicidio se evita hablando deél ¿Sabe qué es lo que más preocupaa quien ha intentado matmse y se lohan llevado en ambulancia de casa?:Volver a casa¸ Un vecino con tenden-

bre para elegir una hepatitis o una despuës de que muriera su chica, la cia suicida es lllUChO más censuradodepresi6n?Elsuieidade/adesentir mujereonlaquesehabiacasadaa enelbarrioqueunborraeho----

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

162037

825000

28/10/2008

LA ENTREVISTA

64

13 de noviembre 2008 Ciudadanos

Ver Edición Impresa

INICIO SERVICIOS EL LECTOR OPINA FOTOS VIDEOS BLOGS HEMEROTECA INMOBILIARIA EMPLEO MOTOR PROMOCIONES LV Acceso Usuarios / Registro

Al minuto Internacional Elecciones USA Política Ciudadanos Sucesos Gente Deportes Cultura Economía Internet y Tecno Motor A Fondo

Inicio Ciudadanos Ciudadanos

El suicidio es en Barcelona la principal causa de muerte entre los jóvenes menores de 25 años Las consultas por ideas suicidas crecen un 20% Catalunya, donde ésta es la segunda causa de muerte después de los accidentes de tráfico | El intento de suicidio es mayor en las mujeres aunque mueren más hombres porque piden menos ayuda

10/10/2008 | Actualizada a las 15:20h | Ciudadanos

Barcelona. (EFE).- Las consultas por ideas suicidas han crecido un 20% entre los menores de 25 años en la derecha del Eixample de Barcelona, pero no el número de suicidios consumados, ni los intentos, según un estudio presentado en una jordana sobre conductas autodestructivas que se celebra en Barcelona.

Guatavo Faus, psiquiatra del centro de salud mental de la derecha del Eixample, en el que se ha llevado a cabo un programa piloto de prevención de conductas autodestructivas, ha

destacado que "estos datos son positivos porque el hecho de poder pedir ayuda hace que se pueda ejercer la prevención". Ha remarcado que este incremento de demanda de ayuda ha sido posible gracias a una campaña de sensibilización iniciada hace dos años en esta zona con médicos de familia, fuerzas de seguridad, centros cívicos y otras entidades para mejorar su capacidad detección de posibles casos, que está previsto que se extienda a otras zonas de la ciudad. En Catalunya el suicidio es la causa de muerte más frecuente entre los jóvenes después de los accidentes de tráfico, aunque en la ciudad de Barcelona es el número uno porque en los últimos años ha mejorado la seguridad vial y hay menos siniestros. Según datos de 2006, la tasa de suicidios consumados entre la población general se sitúa en Cataluña en un 12 por mil habitantes, y se dan más casos entre hombre que en mujeres, aunque éstas realizan más tentativas, y en personas de más de 60 años. El doctor Faus ha remarcado que también se ha visto que los reintentos de suicidio han bajado gracias a esta mayor atención psiquiátrica. También ha señalado que actualmente, entre los jóvenes, hay muchos más diagnósticos de transtornos de la personalidad que hace unos años, básicamente "porque se detectan más", y que esta situación está relacionada con un déficit de valores y de referencias y por la confusión en la que viven muchos de ellos como consecuencia del tipo de sociedad actual, así como por el consumo de tóxicos. Respecto a los intentos de suicidio, ha puntualizado que la mitad de los pacientes que se quitan la vida ya habían hecho alguna tentativa anterior o algún gesto que indicaba que podían acabar con su vida, y que por ello es muy importante detectarlo y ayudar a las personas que sufren un transtorno y tienen tendencias autodestructivas. Otro dato que ha destacado es que los intentos de suicidio "son más frecuentes entre las mujeres porque tienen más episodios de depresión", pero que mueren más varones porque tienen más dificultad para pedir ayuda y no consultan", y porque suelen ser más consumidores de alcohol, que es un elemento de riesgo en el suicidio.

7 votos 64 comentarios

PALABRAS CLAVE

Barcelona, Faus, Eixample

64 COMENTARIOS

EL LECTOR OPINA

ÚLTIMOS COMENTARIOS Añadir comentario

Actualmente estoy realizando un estudio de Doctorado

sobre la prevención de la conducta suicida y

realmente ...

Tengo 25 años, leo el periódico y no voy medio

drogado.Que Carod diga tonterías no me parece una

justificación ...

La insatisfacción, el desarraigo, padres que no atienden

a sus hijos, el futuro incierto, los estudios, ...

Prieto | - 22/10/2008

Flec | - 15/10/2008

hal | - 12/10/2008

La leche es buena para dormir, pero el sexo perjudica el sueño a las mujeres

Sarkozy dice que el dólar no puede pretender ser la única moneda del mundo

El comité de empresa y Nissan mantienen sus posturas enfrentadas tras la primera reunión negociadora

La familia Neira cree que la Fiscalía tendría que actuar por la difusión de la imagen del hijo del profesor

Serna dice que sólo autorizará los ERE justificados

Al minuto + Visto + Comentado + Votado + Buscado

15.39

15.36

15.33

15.31

15.23

Ver más

Publicidad

Publicidad

Página 1 de 2El suicidio es en Barcelona la principal causa de muerte entre los jóvenes menores d...

13/11/2008http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081010/53558198256.html

Añadir comentario

Últimos comentarios Ver todos los comentarios

Prieto | 22/10/2008, 23:36 | San Luis | Cuba

Actualmente estoy realizando un estudio de Doctorado sobre la prevención de la conducta suicida y realmente es alarmante lo que

está ocurriendo en el mundo. Hay que tomar medidas pero desde la escuela y junto a la familia. Mi correo es:

[email protected] Un mensaje para aquellos que piensan en suicidarse: La vida es un libro abierto a llenar todos los días,

disfrutala, vivela con plenitud, que tus problemas no son mayores que el de los demás. Reflexiona......

Notificar comentario inapropiado

Flec | 15/10/2008, 12:22 | Barcelona |

Tengo 25 años, leo el periódico y no voy medio drogado.Que Carod diga tonterías no me parece una justificación para suicidarse.

Deberíamos buscar culpables en la sociedad, en concreto en una publicidad que lo único que promueve es la infelicidad y el egoísmo,

con "claims" como "lo quiero todo y lo quiero ya". Los jóvenes consumen drogas, pero de ahí a afirmar que "la gente joven va medio

drogada la mayoría del tiempo"... me parece rozar la demagogia


hal | 12/10/2008, 19:32 | |

La insatisfacción, el desarraigo, padres que no atienden a sus hijos, el futuro incierto, los estudios, la escasez de empleo,

inseguridades, miedos, violencia y más violencia........ el mal llamado primer mundo tendría que reflexionar un poco y ver hacia

dónde va la raza humana en estos tiempos.....


Blanca | 12/10/2008, 15:24 | |

Esto debería hacer reflexionar urgentemente. El suicidio es consecuencia de no saber solucionar los problemas o no encontrar la

ayuda adecuada. La sociedad está cada vez más deshumanizada y egoísta.No se comparte lo que se tiene ni nos mueve el

sufrimiento ajeno.Vivimos en urbes en donde no se conoce al vecino.


Madrizeleño | 12/10/2008, 12:40 | Carpetania | Iberia

Una cosa és unívoca quan només pot ser entesa d´una manera, quan només té un significant. Déu es bom pero no nos ha regalàt

la inmortalität./ No hagamos como Dalí. No hay vida más que ésta y esto es una oportunidad, es el campo de batalla, "l´areny" de

nuestras obras buenas y malas.


Ver todos los comentarios

¿Por qué el cielo es azul? Lo que siempre ha querido saber. En Google encontrará la respuesta.

Datos curiosos Google

Subir

NUEVO COMENTARIO Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios

Texto* (Máximo 500 caracteres)

Alias*

Mail*

Localidad

País

La tienda de la Vanguardia.es

Adaptador Encendedor Automóvil Contar el dinero no es un problema. PVP: 10,95 €

Teléfono libre Nokia 5000 La mejor tarifa única del mercado. PVP: 89,00 €

Macbook Apple ¡El nuevo Macbook con un descuento especial!. PVP: 1.057,22 €

Ver más productos

Enlaces: Alquiler Barcelona Repsol Piso Barcelona Ofertas Empleo Especial Meeting Point 2008

Otros sitios del grupo Godó

grupogodo.comrac105.cat

inmo.clasificados.es vanguardiadossier.com

magazinedigital.com elmundodeportivo.es

8tv.cat avui.cat

publipressmedia.comrac1.cat

empleo.clasificados.es formacion.clasificados.es

INICIO SERVICIOS EL LECTOR OPINA FOTOS VIDEOS BLOGS HEMEROTECA INMOBILIARIA EMPLEO MOTOR PROMOCIONES LV

RSS LV MÓVIL TITULARES POR E-MAIL CONTACTO AYUDA

LA VANGUARDIA, el diario más vendido en Catalunya. Copyright La Vanguardia Ediciones S.L. All rights Reserved Aviso LegalPublicidad

Página 2 de 2El suicidio es en Barcelona la principal causa de muerte entre los jóvenes menores d...

13/11/2008http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081010/53558198256.html

Annex B – Memòria de participació en congressos

7è congrès de l’International Association for Emergency Psychiatry (IAEP)

Contrainte, crise, changement Science et pratique de la frontière entre l’urgence et le traitement des troubles psychiatriques aigus 2-6 février 2009 - Genève

Recherches cliniques et choix du traitement

Présidents: Guido Bondolfi (Genève) - François Ducrocq (Lille) Intervenants: Didier Cremniter (Paris) Les formes actuelles de passage à l'acte et leur prévention Géraldine Riedi (Toulouse) Etude de suivi d'une cohorte de patients suicidants Joan Vegue (Barcelone) Résultats d'un programme de prévention et traitement de la tentative de suicide Eric Adam (Liège) Interventions psychologiques avec les patients suicidaires Dina Joubrel (Rennes) "Mère, pourquoi m'as-tu abandonné?" Etude de 300 cas de crise suicidaire en 2007 Discutant: Remy Barbe (Genève)

1

1

XIII SIMPOSIUM INTERNACIONAL "AVANCES EN PSIQUIATRIA"

12 y 13 de Febrero de 2008 Hotel Eurobuilding, Madrid

Programa Preliminar

Coordinadores Científicos: Prof. José Luis Ayuso Gutiérrez,

Prof. Jerónimo Saiz Ruiz Dra. Julieta Montejo Pernás Martes 12 de febrero 09:00 Café de bienvenida 09:45 Bienvenida

Jerónimo Saiz Ruiz 10:00-13:00 Mesa Redonda I

CÓMO FUNCIONAN LOS ANTI-PSICÓTICOS: DESDE EL LABORATORIO HASTA LA CABECERA DEL PACIENTE Shitij Kapur

Presenta y Modera: Miguel Gutiérrez Discusores: Benedicto Crespo, Jorge Cervilla, Iñaki Eguiluz

11:30-12.00 Pausa café 13:30-15.00 Almuerzo de trabajo 15:00-18.00 Mesa Redonda II

TRASTORNO BIPOLAR EN LA EDAD INFANTIL Nassir Ghaemi Presenta y Modera: Cristóbal Gastó Discusores: Lorenzo Livianos, José Manuel Montes, Ana González Pinto.

16.30-17:00 Pausa café

2

2

18:00-19:30 CONFERENCIA MAGISTRAL

NUEVAS PERSPECTIVAS EN EL TRATAMIENTO NO SEROTONINÉRGICO DE LA DEPRESIÓN Brian E. Leonard

Presenta: Julio Vallejo Miércoles 13 de Febrero 09:00-12:00 Mesa Redonda III

REVISIÓN DE LOS ESTUDIOS REALIZADOS PARA LA ELABORACIÓN DEL DSM-V Y DE LA CIE-11 Michael B. First Presenta y Modera: Julio Bobes Discusores: Luis Salvador, Miguel Roca, José Luis Carrasco

10:30-11:00 Pausa café 12:00-14:30 Mesa Redonda IV

SUICIDIO Y TRASTORNOS AFECTIVOS: ACTUALIZACIÓN DE LOS HALLAZGOS DE LA INVESTIGACIÓN Maria Oquendo

Presenta y Modera: José Luis Ayuso Mateos Discusores: Carmen Tejedor, Enrique Baca García, Pilar Alejandra Saiz

14:30 Acto de clausura

José Luis Ayuso Gutiérrez 15.00 Almuerzo de trabajo

Suicidio y Transtornos afectivos: actualización de los

hallazgos de investigación. Mesa redonda. XIII Symposium Internacional Avances en Psiquiatría.

Madrid, febrer 2008 ¿Es posible prevenir el suicidio?. Ponencia. VIII Simposi de Salut Mental. Lleida, marzo 2008 Urgencias en psiquiatría. La medicalización de los malestares. Conferencia clausura del II Congreso de estudiantes de Medicina de Barcelona. Barcelona, abril 2008 Comportamientos suicidas en niños y adolescentes. “Prevención de las conductas autodestructivas en el adolescente”. Mesa redonda. 43 Reunión Anual de la Asociación Española de Psiquiatría del Niño y del Adolescente. Valencia, mayo, 2008 Mesa redonda: Moderador. “El suicidio como indicador del bienestar social. Función de los agentes sociales”. XI Jornada de Suicidologia. Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.Barcelona. Octubre 2008 Comportamientos suicidas: desde la genética a la práctica clínica. Ponencia. XII Congreso Nacional de Psiquiatría. Valencia, noviembre, 2008. Programa de Prevenció del suïcidi Dreta Eixample. Comunicació a la Ias I Jornades d’Infermeria. Hospital de Sta Creu i S Pau. Barcelona, mayo 2008. (J. Farré, C. Gomez, C. Tejedor) “Programa de Prevención del suicidio Dreta Eixample: Mayores vs Menores de 65 años”. Poster presentado en la XVI Reunión de la Sociedad Española de Psicogeriatría (SEPG). Huesca, octubre 2008. (A Diaz, M Borras, J Farré , G Faus, C Gomez, C Tejedor) El suicidio en la web. Experiencia de www.Suicidioprevencion.com. Poster. XII Congreso Nacional de Psiquiatría. Valencia, noviembre, 2008 (A. Díaz Pérez, M.C. Tejedor Azpeitia, C. Piñeiro y C. Soler) Intervención de enfermeria. Programa de Prevención del suicidio Dreta Eixample. Poster. XXVI Congreso de Enfermeria de Salud Mental. Valencia, abril 2009 ( J Farré, C Gomez, J Soler, A Diaz, MC Tejedor)

http://www.suicidioprevencion.com/

Organitza: Serveis de Salut Mental i Drogodependències. Hospital de Santa Maria de Lleida

Dirigit a: Professionals sanitaris (metges d’AP, psicòlegs, MIR, PIR i personal d’Infermeria), dels Serveis socials, així com els estudiants d’aquestes àrees.

Objectiu: Aprendre i reflexionar sobre una realitat que preocupa a la societat, millorar els nostres coneixements i reflexionar sobre els aspectes preventius del suïcidi.

Format: Ponències, comunicacions i taller.

Inscripció: 20 €. Places limitades per rigorós ordre d’inscripció “Caixa” Núm. 2100 0514 18 0200121444. especificar en el rebut: Simposi Psiquiatria Fundació Roc Pifarré

Informació i inscripcions: Fins 20 de març 2008 Cal fer arribar la butlleta d’inscripció juntament amb el resguard de pagament de la caixa a Supervisora d’Infermeria i secretaria de PSQ, Hospital de Santa Maria, Lleida, de 9 h a 15 h. Email - [email protected] FAX- 973 727393 Es lliurarà diploma acreditatiu d’assistència i material relatiu a les ponències i presentacions.

VIII SIMPOSI EN SALUT MENTAL

“ El Suïcidi”

Divendres, 28 de març de 2008 de 9,00 a 14,00 h

Aula Magna - Facultat Medicina

Lleida

Activitat acreditada amb 1 crèdit de lliure elecció per la UdL Activitat acreditada amb 0’7 crèdit pel Consell Català de la Formació Mèdica Continuada. Amb la col·laboració de: Facultat de Medicina

08,45 hores Recollida d’informació 09,00 h. Benvinguda. Dr. F. Abella – President de la comissió de Docència i Investigació del Servei de Salut Mental i Drogodependències. Hospital de Santa Maria. Presentació: Dr. S. Barranco – Director Serveis Territorials de Salut 09,15 h. – 10’00 CONFERÈNCIA INAUGURAL Dr. R. Camats –Doctor en Filosofia - filòsof i assagista, professor d’Història del Pensament a la Universitat de Lleida. 10,00 h. – 11,00 h. 1a. TAULA Moderador - Dr. J. Lluch - Psiquiatre - Servei de Salut Mental i Drogodependències – Temptatives d’autolisi en població infantil i juveil Dr. J. A. Alda Díez– Director mèdic – Servei de psiquiatria i psicologia Infantil – Hospital Sant J. Déu Esplugues de Llobregat

Anàlisi de la conducta suïcida Dra. L. Ugas Ballester – Psicòloga clínica – Servei de Salut Mental – Corporació Sanitària Parc Taulí - Sabadell DISCUSSIÓ

11,00 h. – 11,30 h. PAUSA – CAFÈ 11,30 h. - 13,00 h. 2a. TAULA Moderadora: Sra. Carme Sarret – Psicòloga – Interconsultes psiquiàtriques HUAV (Hospital Universitari Arnau de Vilanova)

Revisió de la Casuística de HUAV en els darrers 6 mesos. Dra. M. Puigdevall – Psiquiatra – Sost directora Hospitalització – Interconsultes psiquiàtriques HUAV Sr. A. Alcantara – Psicòleg –– Interconsultes

psiquiàtriques HUAV El paper del professional davant el suïcidi. Dra. M. Trepat – Psicòloga – CSM del Segrià DISCUSSIÓ 13,00 h. – 13,45 h. CONFERÈNCIA DE CLOENDA És prevenible el suïcidi ? Dra. C. Tejedor – Psiquiatra de l’Hospital de la Sta Creu i S. Pau. U.A.B (Universitat autònoma de Barcelona) 13,45 h. – 14,00 h. Tancament: Dr. Pifarré – Director de Servei de Salut Mental i Drogodependències de l’Hospital de Santa Maria

Carta de Invitación

Comité Organizador

Programa

Jueves (Sala García Navarro)

Viernes (Sala Rodrigo)

Viernes (Sala Lucrecia Bori)

Sábado (Sala Rodrigo)

Secretaría Técnica

Inscripción y alojamiento

Área Comunicaciones

Informacion Gerenal

Comité Científico

Pàgina 1 de 2Aepnya 2008

23/04/2009http://aepnya2008.unicongress.org/index.cfm?nav_id=213

atlanta>unicongress

Pàgina 2 de 2Aepnya 2008

23/04/2009http://aepnya2008.unicongress.org/index.cfm?nav_id=213

XII Congreso Nacional Psiquiatría 03 al 07 de novembre 2008 Valencia

PO-1310 EL SUICIDIO EN LA WEB. EXPERIENCIA DE WWW. SUICIDIOPREVENCION.COM A. Díaz Pérez, M.C. Tejedor Azpeitia, C. Piñeiro y C. Soler Introducción: El efecto Werther, “contagio o epidemia de una conducta suicida”, ha sido descrita y verifi cada repetidas veces en los medios de comunicación: periódicos, TV, cine, literatura etc. La utilización cada vez más generalizada de Internet en la última década, en especial la población juvenil y últimamente los mayores de 65 años, ha dado lugar a nuevos patrones de conductas autodestructivas: pactos suicidas, autolesiones, información sobre la letalidad de los métodos autolíticos, etc. Objetivos: En esta línea se aporta la experiencia la pagina web www.suicidioprevencion.com con el objetivo de informar acerca del suicidio, se incluye dentro de un programa de prevención de las conductas suicidas en un Sector de Barcelona. Colaboran el Hospital de la Santa Cruz y San Pablo y el Centro Psicoterapia Barcelona-Servicios de Salud Mental. En la web se ofrece la posibilidad de realizar consultas por correo electrónico. Metodología: Se atendieron las consultas de 142 personas y se describen las características demográfi cas y clínicas. Las respuestas a los pacientes se realizó de manera estandarizada: validación, explicación clínica y recomendación. Resultados: El 57% fueron consultas por síntomas propios, el 12% consultas de profesionales, 10% consultaban por familiares o amigos. La edad media de los pacientes que consultaron fue de 23 años ± 7 (14-35), 61% mujeres. El 48% refería síntomas depresivos, el desencadenante más frecuente fue problemas familiares 29%, el 36% tenía tentativas suicidas previas. Conclusiones: Serán necesarios estudios epidemiológicos para determinar la infl uencia de internet en las conductas suicidas. PO-1322 TERAPIA DE GRUPO EN LA PREVENCIÓN DE CONDUCTAS AUTODESTRUCTIVAS J. Soler Ribaudi, J. Farré, A. Díaz Pérez, D. Closas Juan, R. Blanqué López y G Faus Boronat Introducción: Formando parte de un programa de prevención de conductas suicidas que se implantó en el Sector Dreta de L´Eixample de Barcelona en 2006, se inició un circuito de atención preferente a estos pacientes que incluía la posibilidad de realizar T grupal. La asistencia se realiza en 2 centros: el CSMA de Dreta Eixample CPB-SSM y la consulta externa del Servicio de Psiquiatría del Hospital Sant Pau. Objetivos: El programa tiene como objetivos la prevención del suicidio consumado, la recidiva de las tentativas y el control de la ideación suicida para evitar el paso al acto. Metodología: Se atendieron en terapia de grupo pacientes derivados del Servicio de Urgencias del Hospital y pacientes derivados por médicos de familia del sector dentro del circuito de atención preferente. El protocolo de estudio recoge diferentes variables sociodemográfi cas: (edad, sexo, estado civil….) y clínicas (diagnósticos del DSM-IV, los antecedentes suicidas, el grado de remisión al alta….). Tipo de conducta, método, condiciones de realización, presencia de estresores, situación presuicida. Se evaluó la intensidad de la ideación suicida antes y al fi nalizar la terapia (ítem de ideación suicida de la escala Hamilton para depresión, ítem de ideación suicida de la escala de Beck) así como el grado de satisfacción al alta. Resultados: Se atendieron un total de 48 pacientes en los 2 centros, 19 hombres y 29 mujeres, a los que se realizó una media de 12 sesiones. Se describen las características de la muestra así como la evolución de los pacientes respecto a la conducta suicida.

Terapia de grupo en la prevenciTerapia de grupo en la prevencióón n de conductas autodestructivasde conductas autodestructivasClosas D*, Soler J**, Closas D*, Soler J**, BlanquBlanquéé

R*, DR*, Dííaz A**, az A**, FausFaus

G*, FarrG*, Farréé

J**, Tejedor C** J**, Tejedor C** *CSMA *CSMA DretaDreta

de Lde L’’Eixample CPBEixample CPB--SSM. Barcelona y **S. de PsiquiatrSSM. Barcelona y **S. de Psiquiatríía. H. Santa Creu i Sant Pau. UAB. Barcelonaa. H. Santa Creu i Sant Pau. UAB. Barcelona..

INTRODUCCIINTRODUCCIÓÓNN: : Formando parte del programa de prevención de las conductas suicidas que se implantó en el Sector Dreta de l’Eixample de Barcelona en 2006, se inició un circuito de atención preferente a estos pacientes que incluía la posibilidad de realizar Terapia grupal. La asistencia se realiza en 2 centros: el CSMA de Dreta Eixample CPB-SSM(CSMA) y la consulta externa del Servicio de Psiquiatría del Hospital de Sant Pau (CE HSP). El modelo teórico de referencia de los grupos es distinto:Grupo A (CSMA Dreta). Tiene como referencia teórica el modelo de psicoterapia de integración cognitivo-analítica. Es abierto, de 2 meses de duración, una sesión semanal, aunque según la evolución se puede reducir el numero de sesiones.Grupo B (H.St.Pau). Su referencia teórica es el modelo de terapia cognitivo conductual. Es cerrado, su duracion es de 3-14 sesiones, una sesión semanales.OBJETIVOS: OBJETIVOS: El programa tiene como objetivos la prevención del suicidio consumado, la recidiva de las tentativas y el control de la ideación suicida para evitar el paso al acto.

MATERIAL Y MMATERIAL Y MÉÉTODO: TODO: Se atendieron en terapia de grupo pacientes derivados del Servicio de Urgencias del Hospital y pacientes derivados por Médicos de familia del sector dentro del circuito de atención preferente. El protocolo de estudio recoge diferentes variables sociodemográficas: ( edad, sexo, estado civil....) y clínicas ( diagnósticos del DSM IV, los antecedentes suicidas, el grado de remisión al alta...). Tipo de conducta, método, condiciones de realización, presencia de stresores, situación presuicida. Se evaluó la intensidad de la ideación suicida antes y al finalizar la terapia (item de ideación suicida de la escala Hamilton para depresión, ítem de ideación suicida del la escala de Beck) así como el grado de satisfacción al alta.

RESULTADOS:RESULTADOS:En la escala de satisfacción de la intervención post grupo se obtiene una puntuación media de 26.7 (rango 16-32; DS= 4.4) en el grupo A y 27.35 (rango 22-32; DS= 3.55) en el grupo B. En cuanto a la ICG de mejoría se observa una puntuación media de 2.78 (rango 1-7; DS=1.49) en el grupo A y de 2.30 (rango 1-4; DS= .926) en el grupo B. Repiten tentativa, antes de finalizar la terapia grupal, 1 paciente del grupo A y 2 paciente del grupo B.

DESCRIPCIDESCRIPCIÓÓN DE LA MUESTRA:N DE LA MUESTRA:

CONCLUSIONES:CONCLUSIONES:Se observa una mejoría en cuanto a:- La severidad de la sintomatología clínica, ideación suicida y nivel de actividad global.- El índice de satisfacción del usuario se considera entre muy buena y excelente.- Buen nivel de adherencia y bajo nivel de recidiva.A pesar de las limitaciones del diseño y temporales del estudio, los resultados son indicativos de la utilidad de las terapias de grupo para tratar el riesgo suicida.

BIBLIOGRAFIA:BIBLIOGRAFIA:1. www.Suicidioprevencion.com2.Fernández Liria A. “Intervención en crisis”. Madrid. Editorial Sintesis, 2003. 3.Linehan MM. Skills training manual for treating borderline personality disorder. New York NY. Guilford Press, 1993.

GRUPO BPre-grupo Post-grupo Resultados

n=23Media DS Media DS t p

Eje V 60,65 7,58 68,70 11,20 -7,46 0,000Item suicidio de Hamilton 1,74 1,01 0,83 0,98 3,64 0,001Item de suicidio de BecK 2,57 0,89 1.83 0,83 3,36 0,003ICG de Severidad 3,95 0,87 2,78 1,08 7,24 0,000

GRUPO APre-grupo Post-grupo Resultados

n= 33MediaMedia DS MediaMedia DS t p

Eje V 55,1555,15 5,235,23 6969 1414 6,76,7 0,0000,000Item suicidio de Hamilton 2,732,73 1,011,01 1,121,12 1,451,45 7,117,11 0,0000,000Item de suicidio de BecK 3.33.3 1,021,02 1,971,97 1,311,31 6,296,29 0,0000,000ICG de Severidad 4.664.66 0,730,73 3,523,52 1,481,48 4.824.82 0,0000,000

Variables Grupo A (n=33)CSMA Dreta

Grupo B (n= 23)H.St.Pau

Media (rango) DS Media (rango) DSNº sesiones 7,84 (27,84 (2--13) 3,2513) 3,25 8,56 (3-14) 3,25Edad 40 (1840 (18--62) 12,8562) 12,85 43 (23-57) 9,15Sexo n/porcentaje n/porcentajeHombre 11 / 33,3%11 / 33,3% 7 / 30,4%Mujer 22 / 66,7%22 / 66,7% 16 / 69,6%Estado CivilSolt/Div/Viudo 21 / 63,7%21 / 63,7% 14 / 60,8%Casado 12 / 36,4%12 / 36,4% 9 / 39,1%Situación LaboralActivo 21 / 63.6%21 / 63.6% 14 / 56,5%Paro 9 / 27,3%9 / 27,3% 6 / 26,1%Pensionista 3 / 9,1%3 / 9,1% 3 / 13%Diagnóstico Eje IT. afectivo 19 / 57,6%19 / 57,6% 11 / 47,8%T. psicótico 1 / 3%1 / 3% 2 / 8,7%T. ansiedad 1 / 3%1 / 3% 3 / 13%T. adaptativo 10 / 30,3%10 / 30,3%Otros 1 / 3%1 / 3% 4 / 17,3%T Personalidad 1 / 3%1 / 3% 3 / 13%Conducta suicidaTentativa 8 / 25%8 / 25% 12 / 52,2%Ideación 24 / 75%24 / 75% 11 / 47,8%

Programa de PrevenciPrograma de Prevencióón del Suicidio Dreta n del Suicidio Dreta Eixample: mayores Eixample: mayores vsvs

menores de 65 amenores de 65 aññosos

A. Díaz*, M. Borrás**, J. Farré*, G. Faus**, C. Gómez*, C. Tejedor* S. de Psiquiatría. H. Santa Creu

i Sant

Pau. UAB. Barcelona* y CSMA Dreta

de L’Eixample CPB-SSM. Barcelona**

INTRODUCCIINTRODUCCIÓÓNN::En septiembre 2005 se implantó un programa de prevención de las conductas suicidas en el Sector Dreta de l’Eixample de Barcelona.La asistencia se realiza en 2 centros: el CSMA de Dreta Eixample CPB-SSM y la consulta externa del Servicio de Psiquiatría del Hospital de Sant Pau.El programa incluye la atención preferencial de 2 subpoblaciones con riesgo elevado: los repetidores múltiples y los mayores de 65 años. Las caracterís- ticas diferenciales de éstos se describen en este trabajo.También se puso en marcha:

una web (www.suicidioprevencion.com)un DVD psicoducativofolletos explicativos.

MATERIAL Y MMATERIAL Y MÉÉTODO: TODO: se evalúan 1317 pacientes con conducta suicida

asistidos desde septiembre 2005 a enero 2008 en el Hospital de Sant Pau y en CPB.SSM Dreta Eixample. 106 de ellos tienen 65 o más años. La recogida de datos se realiza según un protocolo que incluye:

1. Variables sociodemográficas (edad, sexo, estado civil....).

2. Clínicas (diagnóstico DSM IV, antecedentes suicidas, el grado de remisión al alta...).

3. Características de la conducta suicida, mé- todo, gravedad, condiciones de realización, presencia de stresores

4. Seguimiento a los 6 meses.

RESULTADORESULTADO SS

CONCLUSIONES:CONCLUSIONES:Los pacientes mayores de 65 años, comparados con la población más joven, tienen algunas diferencias significativas: menor proporción de pacientes en tratamiento psiquiátrico, con mayor frecuencia la conducta suicida es síntoma de un T mental y con menos frecuencia el desencadenante es un acontecimiento estresante, tienen menos diagnósticos de T psicóticos y T de personalidad pero más de T Afectivos mayores y T Adaptativos, los intentos tienen mayor gravedad somática, son más premeditados y con menos autorescate, tienen menos antecedentes de tentativas previas y repiten la tentativa en menor proporción a los 6 meses de seguimiento.

BIBLIOGRAFIA:BIBLIOGRAFIA:1. D.De Leo. P. Scocco. Treatment and Prevention of suicidal Behaviourin the Elderly. In The International Handbook of suicide and

attempted suicide. J. Wiley &Sons. England, 2000.2. B. Sarro. C Tejedor, y col. Conducta Suicida, en Recomendaciones Terapéuticas en los Transtornos Mentales. RTM-III. 3ª edición.

Coordinadores P. A. Soler y J. Gascón. Editorial Ars Medica. Barcelona, 2005. 3. www.suicidioprevencion.com

ConductaSuicida

<65 añosn=1211

≥65 añosn=106

p

Tipo:TentativaSuic FrustradoAutolesiónIdeación

58%3%7%32%

56%3%5%36%

n.s.

Método:Intox FármacosViolentosAutolesión leve

81%8%11%

75%8%17%

n.s.

Grav somática:LeveModeradaGrave

86%10%4%

74%14%12%

=0’004

DesencadenanteProbl. ParejaProbl. FamiliaProbl. LaboralSíntoma

31%18%16%35%

12%24%8%56%

=0’000

Tº idea-acto <1h 75% 55% =0’000

Rescate:PacienteFamilia/conocidoAccidental/profes

44%50%6%

14%78%8%

=0’000

Tiene T previa 56% 38% =0’000Nº tent previas(media)

4’5 2’3 =0’003

23%

7%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

% repiten 6 m

<65 años

65 o más

VariablesSociodemográfic

<65 añosn=1211

≥65 añosn=106

p

SexoHombreMujer

35%65%

44%56%

=0’044

Edad (media) 38 años 75 años

Estado civilSolteroCasadoSepar/divorViudo

46%25%27%2%

7%51%9%33%

Realiza Tratpsiquiátrico:

SíNoIrregular

68%22%10%

57%36%7%

=0’006

DiagnósticoDSM-IV TR

<65 añosn=1211

≥65 añosn=106

p

Eje IT AfectivoT PsicóticoT AdaptativoOtrosSin diag eje I

26%11%21%21%21%

45%3%30%9%13%

=0’000

Eje IISi T pers 54% 15’5% =0’000Eje V (media) 60’3 61 n.s.

P=0’03

OBJETIVOS: OBJETIVOS: 1. Cuantificar la conducta suicida en la población

general2. Sensibilizar a los profesionales de los servicios

sanitarios y sociales para mejorar la de-tección del riesgo suicida.

3. Poner en marcha unos circuitos asistenciales específicos para prevenir la recidiva o la consumación junto con la gestión del caso.

4. Evaluación de los resultados comparando los pacientes incluidos en el programa con otros de sectores donde no se realiza la intervención.

El programa tiene como finalidad la prevención del suicidio consumado, la recidiva de las tentativas y el control de la ideación suicida para evitar el paso al acto.

Annex C – Programa de les XIes Jornades de Suïcidiologia (octubre de 2008)

XI JORNADES DE SUÏCIDOLOGIA

LA MORT IGNORADA ...Com augmentar la supervivència

de les conductes suïcides?

Organitzen: Servei de Psiquiatria. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

CPB Serveis de Salut MentalSocietat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental. ACMCB

Fundació Dr. Robert

Barcelona, 10 d’octubre de 2008Fundació Doctor RobertCasa de Convalescència

Lloc:Fundació Dr. Robert.

Casa de Convalescència Sant Antoni Maria Claret, 171

08031 Barcelona

Es lliurarà un certi�cat d’assistència i de participació als ponents.

Dirigit a: Psiquiatres, psicòlegs, metges de

família, geriatres, infermeres, treballa-dors socials, associacions de familiars.

Preu de la inscripció: 30 € (Inclou co�ee-break i aperitiu)

El pagament es realitzarà per transferència bancària al núm. de compte de la Fundació Doctor Robert:Caixa de Catalunya: 2013 0692 87 0201603055

La inscripció es considerarà formalitzada un cop enviat el justi�cant del pagament a la secretaria del Servei de Psiquiatria, Sra. Glòria Bages, via Fax (93 291 93 99), (tel. 93 291 94 70) juntament amb la butlleta d’inscripció.

Butlletí d’inscripció

Cognoms:

Centre de treball:

Títol de la comunicació:

Nom:

Activitat acreditada pel Consell Català de la Formació Mèdica Continuada-Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de salud: 0,6 crèdits

Les XI Jornades de Suïcidologia tenen com a objec-tiu l’actualització dels coneixements sobre progra-mes de prevenció de les conductes autodestructi-ves, l’intercanvi d’experiències en el nostre medi, la intervenció i teràpies i el seguiment de pacients amb risc suïcida.

Per primer cop comptem amb la participació dels agents socials, dels sanitaris d’assistència primària i dels serveis d’urgències.

Les comunicacions tenen com a finalitat augmentar la informació de les diferents experiències, realitza-des o en projecte, per a tota la xarxa assistencial sanitària i social de persones amb ideació o tempta-tives de suïcidi.

9:15 Presentació. Dra. Blanca Sarró. Presidenta i Fundadora

de les Jornades Catalanes de Suïcidologia

9:30 1ª Taula: Prevenció del suïcidi: Actualitzacions Moderador: Dr. Enric Álvarez Discusor: Dr. Luis de Angel

· Suïcidi consumat: Dificultats per a l’estudi epidemiològic. Dr. Diego Palao i Sra. Lídia Ugas · Abordatge del pacient suïcida crònic o repetidor múltiple. Dr. José M. Otín · Psicoteràpies específiques: experiència en Teràpia cognitivo conductual de grup. Dr. Joaquim Soler · Eficàcia dels programes de prevenció. Programa Dreta Eixample després d’un any de seguiment. Dr. Gustavo Faus

11:30 Coffee break

12:00 Presentació: Sra Cristina Molina. Directora del Pla

Director de Salut Mental i Addiccions

12:15 2ª Taula: El suïcidi com a indicador / índex de benestar social. Funció dels agents socials.

Moderador: Dra. Carmen Tejedor Discusor: Dr. Víctor Pérez · Coordinació de les emergències de les conductes suïcides. Sr. Albert Gaspar · La infermera en Assistència Primària: detecció precoç de la ideació suïcida Sra. Elena Garcia Arnau · Valoració del risc del pacient suïcida: Com ho pot aprendre el metge resident en psiquiatria. Dr. Fco. Javier De Diego · Literatura i periodisme del suïcidi: situació actual. Sr. Álvaro Colomer

14:00 Aperitiu.

15:00 3ª Taula: Comunicacions lliures Moderadors: Dr. Joan Vegué i Dra. Anna Díaz

Espai dirigit per a realitzar aportacions sobre experiències clíniques, estudis, protocols i projectes.

Caldrà enviar el títol de la comunicació, autors i centre de treball al correu electrònic: [email protected]

La durada de la presentació serà de 5-7

minuts. Els treballs presentats es publicaran en la

web: www.suicidioprevencion.com.

Presentació Comitè organitzador

Participants

Programa

Presidenta i Fundadora de les Jornades Catalanes de Suïcidologia: Dra. Blanca Sarró

Hospital de la Santa Creu i Sant PauProf. Enric ÁlvarezDra. Anna DíazSra. Judit Farré. DUE Salut MentalSra. Carmen Gómez. Treball SocialDr. Víctor Pérez SolaDra. Fina Pérez BlancoDr. Josep M. PericayDra. Carmen Tejedor

Centre Psicoteràpia Barcelona Serveis Salut MentalDr. Josep Fàbregas, Dr. Luis de AngelDr. Gustavo FausDra. Montserrat PuigDr. Joan PiDr. Joan Vegué

Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental

· Dr. E. Álvarez. Director del Servei de Psiquiatria Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP) · Dr. L. de Angel. Psiquiatra. CPB Dreta Eixample· Sr. A. Colomer. Escriptor, Periodista· Dr. F. J. de Diego. Servei de Psiquiatria HSCSP· Dra. A. Díaz. Psiquiatra. HSCSP· Dr. G. Faus. Psiquiatra. CPB Dreta Eixample-Sra. E. García Arnau. DUE ABS Gaudí· Sr. A. Gaspar. Bombers de Barcelona.· Dr. J. M. Otín. Psiquiatra. CPB Dreta Eixample· Dr. D. Palao. Director de Servei de Psiquiatria Hospital Parc Taulí· Dr. V. Pérez. Psiquiatra. HSCSP· Dr. J. Soler. Psicòleg clínic. HSCSP· Dra. C. Tejedor. Psiquiatra. HSCSP- Sra. L. Ugas. Psicòloga. Hospital Parc Taulí · Dr. J. Vegué. Psiquiatra. CPB Dreta Eixample

Programa (cont.)

XIes Jornades de Suïcidiologia Participació a les Jornades

SUÏCIDI I TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU P. Alonso; M. Subià; A. Pertusa; C. Segalàs; E. Real; J. Labad; J. M. Menchón; J. Vallejo Hospital de Bellvitge Objetivo Describir la prevalencia de ideación suicida y la existencia de tentativas autolíticas a lo largo del seguimiento en una muestra de pacientes con diagnóstico de Trastorno Obsesivo Compulsivo (TOC). Métodos Se recoge una muestra de 321 pacientes (180 hombres/141 mujeres; edad media de 32.6+/- 11.3 años) con diagnóstico de TOC (criterios DSM IV) que realizan seguimiento en la Unidad de TOC del Hospital de Bellvitge. Se recogen variables sociodemográficas y se evalúa la severidad de la sintomatología obsesivo-compulsiva mediante la Yale-Brown Obsessive- Compulsive Scale (Y-BOCS) y la clínica depresiva mediante la Hamilton Depression Rating Scale (HDRS). Resultados 299 pacientes completaron la valoración inicial y fueron incluidos en el estudio. De estos, ciento noventa y dos completaron un periodo de seguimiento de entre 2 y 10 años (media:5.3 años) y recibieron terapia intensiva farmacológica y cognitivo-conductual. Durante el seguimiento, el 13.5% refirieron pensamientos de muerte persistentes durante este periodo, el 4.16% realizaron al menos una tentativa autolítica y el 1.04% consumaron el suicidio. No se encontraron diferencias significativas entre los pacientes con o sin historia previa o actual de tentativas autolíticas en función de variables sociodemográficas o patología comórbida en eje I y II. Los pacientes que realizaron tentativas autolíticas durante el seguimiento, mostraban una mayor severidad de la clínica obsesivo-compulsiva y depresiva al inicio del mismo. Conclusiones Los resultados del estudio sugieren la necesidad de evaluar de forma específica el riesgo de suicido en pacientes con TOC ya que aunque la ideación suicida no varia significativamente durante la evolución, sí parece que el tratamiento intensivo farmacológico y cognitivo podría reducir el numero de tentativas autolíticas en estos pacientes. MORTALIDAD POR SUICIDIO EN OLOT DESDE 1936 HASTA 2000 Puigvert A., Panicali F., Pujiula J., Farres C., Vieta E. Fundamento y objetivo En España el suicidio ha crecido en ambos sexos y en diferentes grupos de edad. Es importante evaluar la tendencia de este fenómeno. Este estudio describe la mortalidad por suicidio en una población limitada y homogénea, que ofrece la posibilidad de obtener datos detallados acerca una larga temporada (1936-2000). Material y método Los casos han sido extraídos de los datos del archivo comarcal y de los informes de autopsias en los registros del juzgado de Olot. La tasa de suicidio por 100000 habitantes ha sido calculada agrupando por quinquenios el número de suicidios y de habitantes.

Resultados El suicidio ha sido más frecuente en hombres y en mayores de 65 años. La tasa de suicidio ha sido variable durante el periodo estudiado. En los varones el pico fue 14.92 en 1961-65 y descendió hasta 8.64 en 1996-2000. Las mujeres tuvieron una tasa inferior a la de los hombres, a menos que en 1946-50 (7.71 vs 3.09). Los métodos mas utilizados en los hombres fueron el ahorcamiento (52%) y el disparo (18%). En las mujeres no hubo diferencia entre los varios métodos. Conclusiones Los datos demográficos y sobre los métodos de suicidio reflejan los de otros estudios similares. En los últimos diez años del estudio los habitantes de Olot no han tenido un riesgo de suicidio más alto de los del resto de España. Este resultado debe ser interpretado con límites relacionados a la metodología de trabajo utilizada. EL SUICIDIO EN ENFERMERÍA ¿UNA REALIDAD IGNORADA? Montserrat Edo y Joaquín Tomás-Sábado Escola Universitària d’Infermeria Gimbernat

El suicidio constituye la primera causa de muerte violenta en el mundo, produciéndose tantas muertes por suicidio como por homicidio y conflictos bélicos conjuntamente. Los estudios realizados en distintos países han puesto en evidencia la elevada incidencia de conducta suicida en los profesionales de salud. La escasez de personal, el exceso de trabajo, las largas listas de espera y el estrés provocado por el trabajo con enfermos próximos a la muerte, así como la relativa facilidad para acceder a determinadas drogas, son con frecuencia, considerados, principales causantes del elevado grado de suicidio de estos profesionales. En España, no existen datos que permitan hacer una estimación del fenómeno del suicidio en los profesionales de enfermería, ni investigaciones empíricas sobre la identificación de variables asociadas. No obstante, dadas las similitudes socioeconómicas con los países estudiados, cabe plantearse la hipótesis de que el fenómeno del suicidio en nuestras enfermeras sigue unas pautas similares. Los esfuerzos en el ámbito de la prevención del suicidio deben considerar aspectos como la gestión eficaz de los recursos humanos, paliar la escasez de personal, mejorar el clima laboral e introducir protocolos de acogida. También debería considerarse seriamente el facilitar la elaboración de estrategias de afrontamiento eficaces ante las situaciones de sufrimiento y muerte con los que frecuentemente ha de enfrentarse la enfermera y que, en ocasiones, pueden desencadenar verdaderos conflictos emocionales. SUICIDIO. INTERVENCIÓN EN CRISIS Xavier Robinat Rivadulla CSMA de Nou Barris Sud, en el Programa T.M.S. Algunas técnicas de intervención y sugerencias de abordaje. Factores a considerar. Primera ayuda psicológica. Breve ideario interpretativo del suceso.

LA CONDUCTA SUICIDA: UNA VISIÓN DESDE LA TEORÍA PSICOANALÍTICA. Luisa Morales , Mª Jesús Rufat, Estanislao Navarro-Beltrá Hospital de Día CPB. Barcelona En esta comunicación, abordaremos el suicidio desde la teoría psicoanalítica. Para ello, será necesario recordar algunos de los principios básicos desarrollados por esta teoría. Intentaremos exponer, sintéticamente, algunos de dichos modelos teóricos de funcionamiento psíquico a los que, no obstante, se les han dedicado muchísimas páginas y tiempo, en la medida en que han sido desarrollados y revisados por el mismo Freud a lo largo de toda su obra y, posteriormente, por los diferentes autores psicoanalistas que también han continuado teorizando e investigando sobre ellos. Revisaremos las posibles y diversas formas del funcionamiento psicológico de la persona con riesgo suicida. Expondremos, por separado, los modelos psicoanalíticos implicados en su descripción, siguiendo la cronología en la que fueron descritos por Freud e incluyendo las innovaciones realizadas, posteriormente, en base a los nuevos hallazgos clínicos. Aunque los mencionados modelos los expongamos por separado para facilitar su exposición, consideramos necesario remarcar que en la práctica se pueden presentan íntimamente relacionados. Y finalizaremos esta comunicación, señalando algunos aspectos psicodinámicos del tratamiento del paciente con riesgo suicida. “LIFE EVENTS” EN UN GRUP DE INTERVENCIÓ EN CRISI, DIFERENCIES ENTRE GÈNERE. *D Closas Juan, *R Blanqué Lòpez, *G Faus Boronat, *M Puig Sabanés, L. de Àngel Martin *CSMA Dreta de L’Eixample CPB-SSM. Barcelona Formant part del programa de prevenció de les conductes suïcides que es va implementar en el Sector de la Dreta de l’Eixample de Barcelona des del 2006, en el Centre de Salt Mental “Dreta Eixample” CPB-SSM, es realitza tractament individual i tractament grupal d’intervenció en crisi. L’objectiu del estudi, és avaluar els factors desencadenants de la crisi, “life events”, que han conduit al pacient a presentar idees o conductes suïcides i comparar si hi ha diferències significatives entre sexe. S’han recollit dades de tots els pacients tractats en el grup d’intervenció en crisi del CSMA, al llarg dels darrers 20 mesos. El protocol d’estudi compren 3 àrees: Variables sociodemogràfiques (edat, sexe, estat civil…), Clíniques (diagnòstics del DSM IV, antecedents psiquiàtrics personals i familiars) i Life events (factors laborals, afectius, mèdics, personalitat i econòmics). El grup consisteix en un mòdul bimensual, semiobert i que es realitza a una sessió per setmana. Al llarg del any 2007 i els 8 primers mesos del 2008, s’han atès en el grup d’intervenció en crisi, 69 pacients, un 30% de homes per un 70% de dones. Es descriuen i s’interrelacionen les variables de la mostra, així com els factors desencadenants de la crisi. Bibliografía: Kaplan H .I., Sadock B. J. “Terapia de Grupo 3ed.”. Madrid. Editorial Médica Panamericana, 1996 Fernández Liria A. “Intervención en crisis”. Madrid. Editorial Síntesis, 2002 suceso.

CANNABIS, TRASTORNO BIPOLAR Y SUICIDIO: INFLUENCIA DE FACTORES CLÍNICOS, EVOLUTIVOS Y TOXICOLÓGICOS EN LAS TENTATIVAS AUTOLÍTICAS DE PACIENTES HOSPITALIZADOS CON TRASTORNOS DEL ESPECTRO BIPOLAR Mireia Pérez del Olmo, Cristina Domènech, Mª Teresa Bru, Juan David Barbero, Ester Patró, Francisco Bleda, Jesús V. Cobo Gómez, Gemma García Parés. “VERBALITZACIONS ENTORN EL SUÏCIDI: QUÈ EXPRESSEN ELS USUARIS DEL TELÈFON DE L’ESPERANÇA DE BARCELONA EN RELACIÓ A LA PROBLEMÀTICA SUÏCIDA” M. Neus Calleja Fernández. Psicòloga, Directora i Responsable Tècnica del Telèfon de l’Esperança de Barcelona Al llarg dels anys s’observa un augment progressiu de les trucades amb contingut suïcida, però que no sempre impliquen un risc imminent de suïcidi. En una mostra de trucades relacionades amb aquesta problemàtica, queda patent l’alt percentatge de trucades que refereixen anteriors temptatives suïcides, seguit de la manifestació d’ideacions entorn aquest fet. En menor percentatge es manifesten problemàtiques relacionades amb la mort per suïcidi d’un familiar, les pròpies temptatives suïcides o fins i tot, peticions d’orientació per atendre una conducta suïcida de l’entorn de la persona que truca al nostre servei. En tots els casos, podem evidenciar la necessitat de parlar obertament sobre el suïcidi i el benefici que representa a la persona el fet de poder expressar aquestes verbalitzacions. DIFERECIES EN LES PERCEPCIONS I ACTITUDS DEL PERSONAL ASISTENCIAL I LA POBALCIO GENERAL DAVANT DEL PACIENT SUÏCIDA. Montserrat Sirvent Angulo; Victòria Seto Bernet;. Glòria Bages Borrull. Servei de Psiquiatria. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Amb els anys d’experiència de la vida i professional s’adquireix tot un ventall de coneixements i aprenentatges que ens enriqueixen molt i a la vegada fa que ens plategen nous reptes davant de la diversitat de problemàtiques que se’ns presenten, algunes d’elles molt complexes, com és el suïcidi. Tenim la percepció que el suïcidi es vist de diferent manera si tenim contacte amb ell o no, quanta més experiència de la vida i més anys portem en assistència la manera d’afrontar la conducta suïcida, que acompanya a moltes malalties i sobretot les malalties mentals és fa més entenedora i es desmitifiquen molts dels tabús que en tota societat hi ha entorn d’una conducta tan complexa com és el suïcidi. És per això que varem pensar objectivar la nostra percepció de que els professionals assistencials amb més anys d’experiència i més coneixements, afrontem la conducta suïcida com un problema més de la malaltia i que la població general amb més vivències també. Hem elaborat un qüestionari amb 17 ítems que s’han passat a 366 persones, entre personal assistencial i població general. Es presenten els resultats obtinguts a la població estudiada.

ACTITUDS DEL PERSONAL ASSISTENCIAL I LA POBLACIO GENERAL DEVANT DEL SUÏCIDI Montserrat Sirvent Angulo; Jaume Pascual Roig (Servei de Psiquiatria. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau). María Sánchez Giralt, (Infermera. CAP). M. Isabel Diez Miquel, (Hospital de Mataró). Laura Perelló Capdevila, (Hospital Clínic Barcelona). Amb els anys d’experiència de la vida i professional s’adquireix tot un ventall de coneixements i aprenentatges que ens enriqueixen molt i a la vegada fa que ens plategen nous reptes davant de la diversitat de problemàtiques que se’ns presenten, algunes d’elles molt complexes, com és el suïcidi. Tenim la percepció que el suïcidi es vist de diferent manera si tenim contacte amb ell o no, quanta més experiència de la vida i més anys portem en assistència la manera d’afrontar la conducta suïcida, que acompanya a moltes malalties i sobretot les malalties mentals és fa més entenedora i es desmitifiquen molts dels tabús que en tota societat hi ha entorn d’una conducta tan complexa com és el suïcidi. És per això que varem pensar objectivar quines són les actituds davant el suïcidi del personal assistencial i la població general Hem elaborat un qüestionari amb 17 ítems que s’han passat a 366 persones, entre personal assistèncial i població general. Es presenten els resultats més significatius obtinguts DE la població estudiada. ESTRATEGIES PER DISMINUIR ELS SUÏCIDIS A LA COMARCA D’OSONA El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) te entre les seves prioritats assistencials la disminució dels suïcidis a la comarca d’Osona. R. Carrera; J. Jiménez; F. X. Arrufat. Consorci Hospitalari de Vic METODOLOGIA DE TREBALL 1. Identificar la magnitud del problema. Mapa Sanitari. A la població general dels països occidentals les taxes oficials de mortalitat per suïcidi es registren entre 3 i 40 casos per cada 100.000 habitants/any. A l’estat espanyol les taxes oficials des de l’any 1999 fins el 2004 oscil·la entre 7,83 i 8,42 suïcidis per cada 100.000 habitants. A Catalunya es registren 8 suïcidis per cada 100.000 habitants. A la comarca d’Osona la xifra va ser de 11,55 per 100.000 l’any 2006 i 9,37 l’any 2007. 2. Incorporació del tema en el Pla Estratègic del Consorci Hospitalari de Vic (CHV). 3. Detecció dels casos Conveni de col·laboració entre el departament de justícia i el Consorci Hospitalari de Vic en l’àmbit de la medicina legal . Signat el 12 de gener de 2006 OObbjjeeccttiiuu •Estudi estadístic per analitzar dades obtingudes de L’instituí de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), de les morts judicials per suïcidi, de les comarques d’Osona i Ripollès. •Realització d’altres activitats que afavoreixin la investigació i desenvolupament científic i un millor aprofitament dels respectius recursos, materials i personals, des del punt de vista de l’epidemiologia, la psiquiatria i la medicina legal. •Creació d’una comissió mixta Consorci Hospitalari de Vic-Institut de Medicina legal de Catalunya •Anàlisi de les

dades semestral i tancament anual, per part de la Comissió mixta. •Revisió dels casos de pacients amb seguiment a salut mental per part dels implicats (fitxa de recollida de dades d’anàlisi intern del cas) 4. Objectius assistencials del servei de Psiquiatria i salut mental del CHV relacionats amb la prevenció del suïcidi. •Seguiment dels malalts amb trastorn mental sever (TMS) desvinculats (objectiu: desvinculats <5%) •Malalts TMS amb PTI interdisciplinari >80% •Realització d’un protocol institucional d’avaluació i prevenció de conductes autolítiques •Seguiment dels intents de suïcidi que es tracten a urgències segons protocol 5. Accions formatives al CHV - Sessió clínica pel Servei de psiquiatria i salut mental impartida per un expert en el tema del suïcidi. Ja programada pel mes de juny. - Sessions clíniques al Servei d’urgències del CHV impartides per professionals del Servei de psiquiatria i salut mental per explicar els protocols de riscos (suïcidi, agitació, fuga). 6. Accions formatives i informatives a la comarca d’Osona per la prevenció del suïcidi emmarcades en la detecció i el tractament de la depressió. - Realitzar 2 sessions informatives sobre suïcidis a Atenció Primària de forma conjunta amb justícia. PROGRAMA DE PREVENCIÓN DE LA CONDUCTA SUICIDA "DRETA EIXAMPLE". PARTICIPACIÓN DE TRABAJO SOCIAL Y ENFERMERÍA. Carmen Gómez; Judit Farré. HSCSP, Servei de Psiquiatria. La participación de los profesionales de Trabajo Social y de Enfermería dentro del Programa de Prevención de la Conducta Suicida “Dreta de l’Eixample” , se sitúa dentro de la respuesta asistencial de dicho Programa, interviniendo en: Plan de atención rápido Tanto en la atención individual, como en los grupos terapéuticos, la atención a las familias y el soporte a los supervivientes. Gestión de casos Con la finalidad de articular y coordinar recursos de Salud Mental, Sanitarios y Sociales, favorecer la adherencia, evitar la desvinculación y facilitar la interconsulta. Participación de Trabajo Social: Diagnóstico de la situación social Técnicas de intervención para el análisis de la situación en pacientes hospitalizados y atendidos en el servicio de urgencias Objetivos de la intervención Tipos de intervención: Superviviente, familia y entorno social Intervención en la sensibilización comunitaria. Información a los profesionales de Servicios Sociales Participación de Enfermería Atención individual: acogida al grupo, protocolo ingreso y alta grupo. Grupo de psicoterapia Seguimiento. Entrevista telefónica Sensibilización comunitaria y sesiones de coordinación.

PROGRAMA DE LLARS AMB SUPORT. PREVENCIÓ DE SUÏCIDI. Jaume Huertas, Judit Farré, M. Jesús Abadía. Centre de Dia Pi i Molist La escassa consciència de malaltia i la falta d’adherència terapèutica son les dificultat mes grans que ens trobem en l’abordatge del Malalt Mental i els principals motius de recaiguda i reaparició de risc suïcida per això des de el servei de Rehabilitació Comunitària hem desenvolupat el Programa de Suport d’Infermeria que te diferents línies d’actuació o subprogrames, un d’ells es el d’Adherència i control de tractaments. En aquest programa estan vinculats actualment 41 pacients dels que un 30% tenen antecedents autolítics i alguns suïcidis frustrats. El programa està dirigit a : • Usuaris del SRC (majoritàriament del Programa de Llars amb Suport) que presentin risc

d’incompliment terapèutic i acceptin la seva participació voluntàriament. • Pacients en la primera fase de vinculació al Programa de Pisos amb suport per fer una millor

observació i avaluació del seguiment terapèutic i del maneig de la medicació. Els principals objectius son: • Fomentar el compliment terapèutic i la necessitat de seguir les directrius i els tractaments indicats. • Prevenció de recaigudes , del risc suïcida, d’intoxicacions i d’acumulació de fàrmacs en el domicili. Exposarem la Metodologia de l’Intervenció, l’elaboració del pla d’atenció individual i la valoració de risc de suïcidi, que desenvolupem dins del Programa. INTERVENCION EN INTENTOS DE AUTOLISIS Pilar Pulgar Espín, Coordinadora Jefe de Enfermería. Bombers de Barcelona Eduard Aguayo Campoy. Cabo-bombero/TTS. Bombers de Badalona

programa de prevenciÓ - suicidioprevencion.comsuicidioprevencion.com/pdf/planprevencion_esp.pdf ·...

Documents