1

SantCliment

programa de festes

2011

2

Salutació

Benvolguts veïns de Sant Climent,

Tenc la satisfacció, com a alcaldessa, de dirigir-me a tots vosal-tres, santclimenters i santclimenteres, amb motiu de la celebració de les festes patronals, un marc d’alegria col·lectiva, d’expressió animosa i de participació en uns actes que formen part de la identitat d’aquest poble i que han esdevingut una cita esperada del calendari estiuenc.

La tradició, el bon veïnatge i la voluntat d’enfortir els lligams d’aquesta petita comunitat són qualitats que expliquen la con-vocatòria festiva. Des de l’harmonia i l’acord general es comprèn més bé l’organització d’un programa dirigit a exaltar aquests va-lors i a propiciar trobades d’amistat.

Sant Climent ha construït una singular personalitat, nucli d’arrel amb caràcter i orgull sa de pertinença de la seva gent. Evoca sabor a terra, a tenacitat i esforç, a gent emprenedora. Evoca, també, la mar, referència de la costa sud maonesa, cruïlla de ca-mins entre el pols de la ciutat i el ritme suau del repòs a la vorera de la mar.

Les festes alteraran, durant aquests dies, el clima de tranquil·litat que desprèn el lloc, la sàvia combinació que històricament ha desenvolupat entre el temps per a l’activitat i la crida a l’oci i la diversió. Arriba, idò, aquest moment. I, amb ell, el meu sincer desig perquè veïns i visitants ho passeu molt bé amb la festa.

Águeda ReynésAlcaldessa de MaóMaó, agost de 2011

3

Salutación

Queridos vecinos de Sant Climent,

Tengo la satisfacción, como alcaldesa, de dirigirme a vosotros, santclimenters y santclimenteres, con motivo de la celebración de las fiestas patronales, un contexto de alegría colectiva, de ex-presión animosa y de participación en unos festejos que forman parte de la identidad de este pueblo y que han devenido cita esperada del calendario estival.

La tradición, la buena vecindad y la voluntad de fortalecer los vín-culos de esta pequeña comunidad son cualidades que explican esta convocatoria festiva. Desde la armonía y el acuerdo general se entiende mejor la organización de un programa dirigido a exal-tar esos valores y a propiciar encuentros de amistad.

Sant Climent ha forjado una singular personalidad, núcleo de arraigo con carácter y sano orgullo de pertenencia de sus gentes. Evoca sabor a tierra, a tenacidad y esfuerzo, a gente emprende-dora. Evoca también el mar, referencia de la costa sur mahonesa, cruce de caminos entre el pulso de la ciudad y el suave ritmo del reposo junto al mar.

Las fiestas van a alterar, durante estos días, el clima de tranquili-dad que desprende este lugar, la sabia combinación que históri-camente ha desarrollado entre el tiempo para la actividad y la llamada al ocio y a la diversión. Llega, pues, ese momento. Y, con él, mis mejores deseos de que vecinos y visitantes disfrutéis de la fiesta.

Águeda ReynésAlcaldesa de Maó

Maó, agosto de 2011

4

Salutació de la Junta de l ’Associació de Veïns

Santclimenters i santclimenteres: les festes ja tornen a ser aquí!

I és que xerrar de festes és recordar amb vivesa que necessitam l’altra gent per fer grans coses. I per fer que aquestes, a més, surtin bé. Aquest esperit comú, que cada persona manifesta a la seva manera i segons les possibilitats que té, ens ajuda a fer les que aquí consideram com les millors festes del món.

Associació de Veïns i Ajuntament de Maó procuram brindar a tot-hom, veïns i visitants, el millor programa possible. Des d’aquí em-plaçam tothom a passar-ho bé, amb alegria i concòrdia, amb tots els actes que formen la festa.

I, sobretot, desitjam que tot surti tal com esperam cada any i que no hi hagi cap retgiró inesperat. Xalar en companyia de la vostra gent i dins ca vostra; rebre amb els braços oberts totes aquelles persones que ens visiten amb la il·lusió pròpia del visitant respectu-ós amb el poble i amb les persones. Ben segur que aquests ingre-dients cuinaran la millor recepta per a les nostres festes.

Riurem, brindarem, botarem, botaran, menjarem… En definitiva, desplegarem —a partir de la nostra estima pel poble i pels seus habitants— allò millor de tots nosaltres.

Així idò, des de l’Associació de Veïns us desitjam unes

Molt bones festes de Sant Climent 2011!

5

Pregoner

Sóc en Vicent Vila i Pla, i vaig néixer —sense jo deci-dir-ho— a Carcaixent, un poble de València, bres-sol de la taronja. Si hagués pogut decidir, proba-blement haguera triat l’illa Utopia, imaginada per Tomás Moro.

Tinc una edat imprecisa i quasi sempre solc arribar tard a les ci-tes; l’amic Alfredo Rives (que sempre arriba tard) diu que només arriben a l’hora els avorrits; porte els cabells llargs, m’agrada la música ben feta, el bon vi i, darrerament, la cervesa que es fa a Sant Climent.

Un reputat sociòleg va dir que una persona, per realitzar-se com a tal, ha de canviar almenys tres voltes de feina al llarg de la seva vida. He de reconèixer que sempre m’han semblat molt avorri-des les famílies en les quals l’avi era notari, el pare era notari, el fill notari també i el nét feia oposicions per a ser-ho...; o els Fabres de Castelló, no sé quantes generacions de presidents de la Dipu-tació...

De ben jovenet vaig començar els estudis de música al Conser-vatori Superior de València. Més tard vaig fer la carrera d’Història a la Universitat de València. Després he tingut diferents negocis relacionats amb l’oci nocturn: locals de copes, cafès-teatre amb música de jazz en directe, on es podia beure una més que ac-ceptable Aigua de València. Ara fa uns quants anys que faig de cuiner al meu propi restaurant.

Com que no puc estar quiet, acabe d’instal·lar una fàbrica de cervesa artesana al poble, que, segons els resultats, és miraculosa: posa content i no provoca ressaca.

He d’agrair al president Nando Pons i a la Junta de l’Associació de Veïns que haja estat triat per a ser el pregoner de les festes d’en-guany. És tot un privilegi i una alegria per a una persona forastera, com jo, que el poble d’adopció et reconega com un més dels seus.

Salut!

6

S’Espanto,Santclimenter de s’ Any 2011

Enguany el Santclimenter de s’Any té un poc més de cinquanta anys. Des de molt prest va tenir una infantesa bastant dura i una adolescència molt diferent a la de molts dels qui l’envoltaven. Però, a poc a poc, es va obrir camí. No va ser fins després de “sa mili”, que forçosament el va dur a viure una temporada fora de Menorca, quan es va començar a donar a conèixer d’una mane-ra més rellevant. Des que va muntar la seva empresa —tot seguint els consells de son pare i del conco (que pensam que van ser les dues persones que li van mostrar l’ofici)— fins al dia d’avui, ho ha sabut dur i pro-gressar, i no des del despatx, sinó fent feina com els altres obrers que té.A més de feina, també ha sabut fer festa, i no poca, i agafar qual-que sabatot (com tots els de la seva quinta o ranxo). Moltes ve-gades succeïa que, quan s’ajuntava amb els amics i els contava com havia anat el dia anterior, ell solia dir que havia estat espan-tós allò que havia fet. A Sant Climent, la festa agrada a tothom; i, gràcies a ell, as Canutells sempre hem trobat les portes obertes, i no només per a la gent de Sant Climent, sinó per a totes les perso-nes que s’hi apuntaven. Ell no coneix fronteres, ni països, ni conti-nents: és amic de tothom. La col·laboració que ha mantingut amb el seu poble de Sant Cli-ment sempre ha estat eficient quan l’hem necessitat. Per la seva feina, cada any l’hem hagut de menester, per preparar les fes-tes amb molts d’ànims, i després desmuntar tot es fandango amb molta paciència. Com que tot açò ho fa pel seu poble i per les persones que cada dia conviuen amb ell, aquest any li volem fer aquest reconeixement. Per tant, la Junta de l’Associació de Veïns de Sant Climent no-mena enguany en Gabriel Pons Pons, s’Espanto, Santclimenter de s’Any.

7

Fesomies de Sant Climent

Na Nena de Cas RectorAprofitam l’espai cedit en aquest programa de festes per dedicar un record a Magdalena Janer Goñalons, més coneguda com na Nena de cas Rector. Aquesta bona dona va néixer a Ferreries el dia 25 d’agost de 1907, just l’endemà de la festa de Sant Barto-meu. Als més joves, el personatge tal vegada els caurà una mica enfora; però no bé tant si els deim que era l’àvia paterna d’en Lluís Vinent, el ferrer, actor i Santclimenter de s’Any 2010.

UNA INFANTESA DE DOLNa Nena era la més petita de les quatre filles del jornaler del camp Josep Janer i de la seva dona, Joana Gonyalons. La dissort i les malalties van fer que no conegués ni la seva germana major, mor-ta el 20 de juliol de 1908, als 14 anys, ni tampoc sa mare, morta el 12 de novembre del mateix any, als 39, quan ella tenia 15 mesos. La causa d’aquestes defuncions va ser la tisi o tuberculosi, que, com moltes altres malalties, llavors era pràcticament incurable, i més en el si d’una família pobra, com la seva.

Després d’enviudar, son pare no es podia fer càrrec de les tres filles que li quedaven: Maria, Joana i Magdalena. Va decidir que na Maria, la major de les supervivents, viuria a Ciutadella amb el seu padrí. Mentrestant, ell feia de jornaler i els dissabtes i diumenges menava un hort a Ferreries, propietat de l’esposa del notari “Mer-cadalet”, de Maó, els quals es van endur na Joana, la segona filla, a ca seva per ajudar a la cuina i servir la taula. La més petita, na Nena, va quedar a Ferreries i entre setmana passava els dies amb uns o altres parents, així com amb uns amics de son pare. Els diumenges tornava a ca seva.

On es trobava més a gust era a cals amics de son pare, que te-nien un fill de la seva edat amb qui podia jugar. Quan aquests es van mudar a un lloc, hi va passar una bona temporada; els matins

8

anaven a escola a Ferreries, fent una bona caminada; però el camí es feia lleuger, ja que el passaven cantant. Sense cap dubte, va ser l’època més feliç de la seva infància. Passant els anys, el seu company de camí va estudiar Magisteri i va ser mestre d’esco-la; ella no va tenir l’oportunitat de continuar els estudis.

Na Nena contava una anècdota de l’avi d’aquesta família, que era carboner. De vegades romania durant dies al bosc, sense tor-nar a ca seva, acompanyat només pel seu canet. En arribar, més d’una vegada assegurava haver perdut la bossa del tabac pel bosc. No ho havia de repetir, el ca sortia esperitat i tornava hores més tard amb la bossa. Podria ben ser que l’avi deixés caure la bossa expressament, per demostrar la intel·ligència del seu petit i fidel company.

Quan na Nena tenia quatre anys, va ser son pare qui va contreure la maleïda malaltia. Com a conseqüència, na Maria, la seva filla gran, va tornar de Ciutadella a Ferreries per tenir-ne ànsia. Na Jo-ana i na Nena van ingressar a l’orfenat del carrer de San Fernan-do, de Maó –on avui està ubicat el col·legi Cor de Maria–, amb la temença que son pare pogués patir el mateix que sa mare i que la germana major.

A La Misericòrdia, les al·lotes més grossetes feien bosses de plata. Allà va passar tres anys a contracor, fins al dia que les va anar a cercar la germana gran, per tornar a Ferreries, davant l’empitjora-ment de la salut de son pare, que volia veure les seves filles juntes. Als set anys, na Nena va fer la primera comunió; el convit va con-sistir en una escudella de xocolati i un tros d’ensaïmada; era tot el que es podien permetre. Va ser un dels dies més feliços de son pare, però també un dels darrers, ja que va morir poc després.

ARRIBADA A SANT CLIMENTLes tres germanes havien quedat totes soles; en aquelles amar-gues circumstàncies, els concos van decidir que na Maria tornaria a Ciutadella, na Joana quedaria a Ferreries amb un conco i na Nena viuria amb el conco Miquel Janer, que llavors era rector de Sant Climent. Aquesta disposició significava que les tres germa-nes viurien separades i es veurien ben poc, ja que, a l’època, les comunicacions eren difícils. Les tres van mostrar el seu disgust; i la major va dir que no estava disposada que les separessin mai més.

9

Llavors, el capellà va acceptar de tenir-les totes tres a la rectoria. D’aquí va venir el sobrenom de Nena “de Cas Rector”.

L’onclo, com ella l’anomenava, era molt estimat a Sant Climent, poble que no coneixien. Tothom les va rebre amb els braços oberts, i molt especialment les filletes i jovenetes, amb les quals ràpidament van establir amistat. Davant seu s’obria un nou horit-zó. Però la desgràcia es tornaria a aferrissar en aquesta família, en forma de tuberculosi; aquesta vegada era el torn de na Maria –la filla que havia cuidat son pare; per consell del metge Pere Mir, la van dur a l’hospital de Maó. Però al cap d’un mes ja era morta; era el 18 d’abril de 1915 i només tenia 17 anys.

Va ser un cop molt dur per al seu conco, que els maldava a donar bons aliments i les duia a passejar pels afores del poble, a respi-rar aire pur. Tot inútil: uns mesos més tard va ser na Joana la qui

1914: la senyora Perxèdies, que vivia al nombre 14 des Pla, els capvespres ensenyava labors a aquest grup d’al·lotes; baix, a l’esquerra, es veu la filosa; i a la dreta, la randa de macetes (“bolillos”). Na Nena és la segona de dalt, per l’esquerra.

10

va començar a presentar els fatídics símptomes. En Miquel Janer va decidir portar-la a Barcelona; cap allà va partir amb les dues nebodes. Però el malson encara els reservava el pitjor escenari: llavors va ser el conco qui va caure malalt; va ser internat a un hospital, mentre les dues filletes quedaven a un sanatori. Amb tot just vuit anys, na Nena es trobava a una enorme i desconeguda ciutat, amb el conco i la germana malalts. Amb l’ajuda d’un al-tre capellà, el seu conco va intentar enviar-la a Menorca amb la seva família, però ella es va negar en rodó a abandonar la darre-ra germana que li quedava.

Al cap d’uns dies, van aconseguir fer-la tornar a l’illa, acompa-nyada per un conco de Ferreries. No arribava als nou anys quan va ser llogada al lloc de Calòritx, i més endavant va passar a casa d’aquells amics de son pare amb els quals abans s’havia trobat tan a gust. Allà va rebre la fatídica notícia de la defunció de la seva darrera germana.

Passat un any molt dur per a ella, li va arribar una bona notícia: el seu conco s’havia curat i tornaria a viure amb ell a Sant Climent, on va iniciar una de les èpoques millors –tan fugisseres fins lla-vors– de la seva vida. Amb el conco van intentar espargir l’ombra d’aquella malaltia que gairebé havia acabat amb tota la família; els capvespres, anaven a peu fins al pinar de Binidalí Nou, per gaudir del seu aire sanitós; s’asseien a fer la bereneta i en Miquel li ensenyava cançons que no va oblidar mai.

Miquel Janer Pons, rector de Sant Climent. Va acollir la seva neboda, na Nena.

11

EL RECTOR MIQUEL JANERMiquel Janer Pons va néixer al carrer Fred de Ferreries el dia 9 de gener de 1873. A més de la vocació religiosa, va ser un gran afi-cionat a la música, la poesia i les gloses. De fet, aquesta darrera faceta li venia de mota: sa mare, coneguda com na Ponsa, va ser una glosadora de renom a Ferreries. L’any 1909 va ser destinat a la parròquia de Sant Climent, on va incentivar l’aprenentatge de la música, la poesia i les representacions teatrals, com el sainet La bona premsa.

Com és sabut, entre finals del segle XIX i principis del XX, Sant Cli-ment va tenir la ventura de comptar successivament amb tres mestres mallorquins molt avançats pedagògicament: Gabriel Comas (a partir de 1886), Joan Socías (de 1891 a 1920) i Miquel Binimelis (a partir de 1920). Els dotze anys de Miquel Janer a Sant Climent van coincidir boni de ple amb l’època del mestre Joan Socías. Com es pot desprendre de les seves gloses i l’amistat amb Ricardo Squella, Miquel Janer era un home clarament conserva-dor. Tot i ser un home pobre, va anar a Roma dues vegades.

Malgrat tot, sembla que la relació entre el capellà i el mestre d’idees avançades per a l’època va ser bastant bona; si el mestre practicava una pedagogia activa, el capellà també cultivava la participació, amb la formació de grups corals, instrumentals i peti-tes representacions durant els actes litúrgics. En tot cas, d’aquesta conjunció va sorgir una generació de mestres, militars, oficials de marina i músics com no s’havia vist mai a Sant Climent.Abans d’arribar-hi, havia estat vicari des Mercadal i ecònom de Fornells, on va escriure uns Pastorells i una vetlada musical. Joan Janer Martí, historiador local de Ferreries i nét de Bartomeu Janer –germà del capellà– està elaborant un biografia d’aquest perso-natge, que pot ser molt interessant, pel seu enginy com a músic i glosador.

Na Nena afirmava haver après del conco tot allò que sabia: fer gloses, poesia i música. Cantava en el cor parroquial, del qual també formaven part na Joana Teresa de can Xicu Roig, na Joa-na des Pla, na Margarita de can Socies, na Francisca de s’Estany, na Leocàdia de cas Ferrer, na Lluïsa de can Pere de la Parra, na Nina de cas Tix, na Teresita de can Berruga i na Teresa de cas Ferrer. Elles xalaven cantant, i el seu conco també. Va transformar

Junta de Caixers 2011

12

Ja tenim les festes aquí. Tots els santcli-menters preparam carrers i taules per gaudir d’aquests dies de bulla. Estem segurs que ningú no es voldrà perdre el primer toc de fabiol o l’entrega de la bandera, i més si tenim en compte que enguany hi ha canvi de bienni.

La Colcada estarà presidida per Llorenç Gomila, com a caixer batle, i per Carlos Pons, com a caixer sobreposat (fadrí).

Com podeu observar, enguany hem es-collit sa barraca de s’Espanto per pre-sentar-vos els caixers del poble. La Col-cada estarà formada per 40 cavalls, 22 des quals són santclimenters.

L’Associació de Veïns agraeix a en Biel Pons la seva col·laboració.

Dalt, d’esquerra a dreta: N’Ainoa Llam-bías, na Fiona Pons, n’Ester Camps, na Maria Carrasco, na Jessica Pons, en Frans Triay, na Marga Truyol i na Patricia Sintes.

Enmig, també d’esquerra a dreta: Na Maria E. Rosso, en César Cubero, en Sito Giménez, en Guillem Pons, en Joan Pons i en Jesús Gomila.

Baix: En Toni Vidal, en Rafel Orfila, en Carlos Pons, en Llorenç Gomila i en Joan Vinent.

En el grup de cavallers també hi ha en Biel Pons, na Maria Gomila, na Maria del Carmen Carrasco i en Juan Antonio Vi-llalonga, els quals, per motius personals, no van poder sortir a la foto.

MOLT BONES FESTES A TOTHOM !

Junta de Caixers 2011

13

14

el pati del costat de la rectoria en un espai de joc, amb engron-xadors, una sínia i jocs de taula. Qualque nit calorosa d’estiu, en Miquel Janer treia el piano davant la rectoria i acompanyava els components del cor d’homes. Molta gent s’arreplegava as Pla per sentir les seves melodies fins molt tard.

Durant un temps, en Jaume Janer –pare del rector i avi patern de na Nena– va viure amb ells a la rectoria. Segons rememorava na Nena, l’home encara no es podia avenir que, només girant la ma-neta, s’encengués el llum... I com podia ser que el corrent elèctric vingués de Maó tant deveres? Va morir a Sant Climent el 1919, havent arribat als 79 anys.

En Bià de Binimaimut i na Guida “Magat” van adoptar na Nenaa la mort del rector.

ACOLLIDA I CASAMENTMargalida Carreras era de la família “Magat”, sobrenom que els venia com a descendents de Mussuptà Amagat, encara que el lloc havia correspost a una altra branca familiar. Na Guida feia el menjar i tenia ànsia del rector; era casada amb Sebastià Pons. El rector Miquel Janer Pons es va posar molt malalt i, com havia predit, va morir el Divendres Sant, un 25 de març de 1921, als 48 anys d’edat. Na Nena no es volia moure de Sant Climent; per açò, abans de morir, el capellà va demanar a en Bià i na Guida “Ma-gat” si es volien fer càrrec de sa neboda.

Aquest matrimoni havia tingut tres fills i dues filles, però, en aquell moment, només quedaven vius dos fills, en Toni i en Sebastià, que seria conegut a Sant Climent com “es Còmic”, pel seu tarannà. A

15

partir de llavors, na Neneta, com l’anomenaven, va ser una més de la família. Als tretze anys, havia passat pel tràngol de perdre mare, pare, les tres germanes i el conco, però finalment trobava una estabilitat.

En Bià estava de criat amb els senyors de Binimaimut, menava el cavall i la galera. Més endavant, va entrar de pagès al mateix lloc. Durant molts anys, na Nena anava a fregar i fer la bugada a ca les senyores de Binimaimut, al carrer des Forn, de Maó, primer a peu i més endavant amb el cotxe de cavalls.

El conco en Miquel havia deixat a na Nena “quatre cèntims” de dot, però va haver de treballar de valent per viure i formar la seva família. Es va casar als vint-i-sis anys amb Pere Vinent Carreras, en Perico “Canet”, nascut el 1905 a unes casetes de Biniparrell (Sant Lluís). Sempre van estar dins Sant Climent; en Perico anava llogat de jornaler del camp; na Nena li aguiava senalla per dinar. Ella també va estar llogada a cases de senyors de Maó –Binimaimut, Son Costa– i a diferents cases de Sant Climent.

Na Nena, entre els seus germans santclimenters,

en Toni i en Sebastià.

16

Van tenir un fill, en Miquel. Mentre aquest era petit, vivien a la casa nombre 2 des Pla, que tenia una entrada gran, on “guardava al-lots petits”, que fins als cinc anys no podien anar a escola. Els tenia durant el matí i després els anava a deixar cadascun a ca seva. En Miquel Vinent Janer es va casar amb na Dolors Sintes, filla gran d’en Santiago es ferrer, que van donar dos néts a na Nena, en Lluís i na Belén.

En Perico i na Nena surten ben mudats de l’església, amb motiu del casament del seu fill.

ENTRE GLOSES I CANÇONSTot i la desventurada infantesa, o precisament per aquest motiu, al llarg de la seva vida na Nena sempre va ser alegre, activa i de bon conformar. Com era d’esperar per les seves vivències, va ser una dona d’idees religioses: solia fregar l’església de genolls i arre-plegava a ca seva tota la quincalla per la tómbola que s’organit-zava per les festes de Sant Climent a benefici de la parròquia.

De l’onclo va heretar el gust per fer gloses, poesies i música. N’Eu-làlia Carreras Tudurí, “Magat”, nascuda a Sant Climent el 1925 i neboda de na Guida “Magat”, tot i la diferència d’edat, sempre va tenir una relació molt estreta amb na Nena. Gràcies a ella i a la seva bona memòria podem conèixer algunes cançons escrites pel capellà Miquel Janer.

17

Algunes estrofes d’una poesia feta en acabar la Primera Guerra Mundial (1914-1918):

La nit santa de NadalJesús neix a una establia,és tothom en generalqui fa festa amb alegria

Sobretot sa gent menudades poble de Sant Climentcorre prompte as naixementper dar-li la benvinguda.

Noltros cantam en la terraels àngels canten al cel,gràcies mil, petit Manuelperquè ja ha acabat sa guerra

Ja tenim sa guerra mortaha costat fer-la expirar,Jesús tancau sa portai que mai més pugui tornar.

A cada al·lot li feia la seva cançó per cantar a les matines de Na-dal. Aquesta la cantava al nou nat na Joana Teresa de Can Xicu Roig, que feia bosses de plata:

Jo som una pobra bosserad’un “gènit” extravagantno hi ha cap santclimenteraque a vós us estimi tant.

Amb sa música de “Faldaret defora, faldaret de dins...”, canta-ven:

Bon Jesús petitobri-mos sa portaperquè mos importavetlar aquesta nit.

Veure es naixementnoltros desitjam,som de Sant Climenti per res reculam.

18

Na Nena i en Perico amb el nét.

Na Nena tenia un cap molt clar i era molt llegidora, però els dar-rers anys no hi veia prou bé, i home i dona van decidir entrar a la residència geriàtrica de Maó, on seguia fent qualque glosa i recordava moltes de les cançons de l’onclo. En Perico va morir el 1996, als 92 anys, i na Nena el 2001, als 94. Amb na Nena de cas Rector s’apagava el reflex d’una infància tràgica, però tam-bé d’una vida plena, que havia trobat bona redossa en la família dels “Magat”, en la que va formar ella mateixa i en el poble de Sant Climent, als quals va correspondre amb escreix.

Adolf SintesFotografies cedides per Miquel Vinent i

Maria i Antònia Pons Sintes, “de ses Cases Noves”.

19

Programa d’activitats

Festes de Sant Climent 2011

20

DIvENDRES 1219.30h. Exposició de manualitats, pintura i treballs artesans de

gent de Sant Climent21.00h. Presentació del programa de festes al pla de Sant Cli-

ment21.15h. Premis al concurs de vídeos21.30h. Pregó de festes, a càrrec d’en Vicent Vila Pla22.15h. Nomenament del Santclimenter de s’Any Patrocinat per Viatges Magón22.30h. Actuació del grup S’Ensamble

DISSABTE 1310.00h. Penjada de banderes a tots els carrers del poble i entrega

del programa de festes

DILLUNS 1521.30h. Sopar de veïns, al pàrquing de l’escola infantil Org.: Associació de Veïns de Sant Climent Com sempre, els veïns duen el sopar i l’Associació hi posa

la beguda

DIMARTS 1621.30h. Jazz as Pla, organitzat pel Casino de Sant Climent i l’Asso-

ciació de Veïns

21

DIMECRES 1718.00h. Jocs infantils, passeig en poni, per als més petits, i Contes d’esquella i campana19.00h. Volta en bicicleta pels camins de Sant Climent, patrocinat

pel Forn 2M’s (a partir de 12 anys)20.30h. Bereneta per a les persones participants a la volta en bici-

cleta

DIJOUS 1820.00h. Actuació i activitats de ball, amb n’Alba, acompanyada

per DJ Chicha21.30h. Concert de rock al camp de futbol. Actuaran els grups

Darkangels, Wodan i Aces High

DIvENDRES 1921.00h. Costellada tradicional al pati de l’antiga escola. Trobareu

els tiquets als diferents llocs de costum del poble. La vetla-da serà amenitzada pel DJ Chicha

DISSABTE 2018.00h. Repicada de campanes i llançament de coets, que do-

naran l’inici de les festes18.15h. Sortida dels passacarrers, amb els gegants de Maó i la

Banda de Tamboriners de Dalt Sant Joan18.45h. Concentració de caixers al carrer de Sant Jaume19.00h. Entrega de la bandera, que donarà pas a la Colcada,

des del local de l’AV

22

19.30h. Completes a la parròquia del poble 20.00h. Inici del primer Jaleo, amb la Banda des Migjorn Gran 0.30h. Revetlla, amb el grup Fraggle i DJ Chicha

DIUMENGE 219.30h. Diana a càrrec de la Banda de Tambors i Cornetes de

Dalt Sant Joan10.15h. Concentració de caixers al carrer Sant Jaume10.30h. Entrega de la bandera i sortida de la Colcada, des del

Local de l’AV11.00h. Celebració de la missa de caixers a la Parròquia 12.00h. Jaleo a la plaça del poble; entrega de les canyes verdes

als caixers i samba amb la Banda des Migjorn Gran 15.00h. Tradicional beguda al local de l’AV20:00h. Actuació del grup Es Llambre21.30h. Exhibició de ball de saló i en línia. Line Dance Menorca23.00h. Revetlla amenitzada pel grup Huracán23.59h. Castell de focs artificials al camp de futbol 0.30h. Final de festa, amb el grup Huracán

DILLUNS 2212.30h. Temporal de llebeig: els esquitxos dels penya-segats des

Canutells poden arribar fins al carrer de Sant Miquel19.30h. Actuació del grup Pinyeta Pinyol21.00h. Actuació del grup de ball infantil Sky Night21.30h. Coca amb xocolati per als veïns de Sant Climent22.30h. Revetlla amb el grup Elements23.30h. Traca final de festes

ELS HORARIS DE LES FESTES SóN ApROxIMATS.LA FESTA Té EL SEU RITMEI ENS HI HEM D’ADApTAR.

23

Empreses col·laboradores de les festes:

Imprimeix: Gràfiques Menorca - Grup Editorial Menorca, S.A.

Dipòsit Legal: ME-239/2011

Edita: