carcaixent · 2021. 4. 27. · carcaixent 1 carcaixent la ruta de la naranja la ruta de la taronja...
TRANSCRIPT
CARCAIXENT 1
CarcaixentLa ruta de la naranjaLa ruta de la taronja The orange route
Historia de CarcaixentHistòria de CarcaixentHistory of Carcaixent
Palacio de MontortalPalau de MontortalPalace of Montortal
Paraje Natural Municipal “Hort de Soriano-Font de la Parra”Paratge Natural Municipal “Hort de Soriano-Font de la Parra”Municipal Natural Area “Hort de Soriano-Font de la Parra”
Modernismo en CarcaixentModernisme a CarcaixentModernism in Carcaixent
AJUNTAMENT DE CARCAIXENTRegidoria de Turisme
Plaça Major, 1 - 46740 Carcaixent (Valencia-Spain)Tel. 96 245 76 67 - Fax: 96 243 33 17
[email protected] - www.carcaixent.es/turisme
Sumario SumariContents
EL RINCÓN DEL VIAJERO ................................. 3La ruta de la naranja en Carcaixent.
EL RACÓ DEL VIATGER .................................... 3La ruta de la taronja a Carcaixent.
THE TRAVELER’S CORNER ............................... 3The orange route in Carcaixent.
HISTORIA DE CARCAIXENT .............................. 15Breve reseña histórica de la ciudad de Carcai-xent que nos dará a conocer su patrimonio y lugares a visitar.
HISTÒRIA DE CARCAIXENT .............................. 15Breu ressenya històrica de la ciutat de Carcai-xent que ens donarà a conéixer el seu patrimoni i llocs a visitar.
HISTORY OF CARCAIXENT................................ 15A brief history of the city of Carcaixent we will be shown their heritage and places to see.
PALACIO DE MONTORTAL ................................ 17Una de las joyas de la arquitectura valenciana del siglo XVIII.
PALAU DE MONTORTAL ................................... 17Una de les joies de l’arquitectura valenciana del segle XVIII.
PALACE OF MONTORTAL ................................. 17One of the jewels of architecture XVIII century Valencian.
PARAJE NATURAL MUNICIPALHORT DE SORIANO-FONT DE LA PARRA .......... 20Un lugar ideal para descubrir nuestra natura-leza y disfrutar de una tranquila zona de ocio.
PARATGE NATURAL MUNICIPALHORT DE SORIANO-FONT DE LA PARRA .......... 20Un lloc ideal per a descobrir el nostre entorn i disfrutar d’una tranquil·la zona d’oci.
MUNICIPAL NATURAL AREAHORT DE SORIANO – FONT DE LA PARRA ........ 20A place to discover our nature and enjoy a quiet recreation area.
MODERNISMO EN CARCAIXENT ....................... 22
MODERNISME A CARCAIXENT ......................... 22
MODERNISM IN CARCAIXENT .......................... 22
Redacción de los artículos / Redacció articles / Writing articles:Mª Cruz Trujillo Panadero, Archivera Municipal / Arxivera Municipal / Municipal Archivist.Carlos Burguet Dolz, Técnico del Departamento de Medio Ambiente y Agricultura / Tècnic del Departament de Medi Ambient i Agricultura / Technician Departament of Environement and Agriculture.
Coordinación / Coordinació / Coordination:Vicent Ibáñez Gomar, Técnico del Departamento de Turismo / Tècnic Departament de Turisme / Technician Departament of Tourism.
Edita / Edit:Ajuntament de Carcaixent / Carcaixent City Council
Colaboración especial / Col·laboració especial / Contributions Form:Depuración de Aguas del Mediterráneo S.L. (DAM, S.L.)
Castellón
Valencia
Alicante
Carcaixent
CARCAIXENT 3
El Rincón del Viajero / El Racó del Viatger / The Traveler’s Corner
La naranja es uno de los productos más conocidos de la Comunitat Va-lenciana en el ámbito nacional e in-ternacional. La imagen de esta fruta se asocia tradicionalmente, desde hace más de cien años, al campo valencia-no. Conscientes de su atractivo entre los numerosos visitantes que viajan cada año a los destinos valencianos, el municipio de Carcaixent (Valencia), en la Ribera del río Xúquer, con gran tra-dición en la producción de este cítrico, ha incorporado la naranja y sus pro-cesos, desde el árbol a la mesa, como una interesante propuesta turística.
La taronja és un dels productes més coneguts de la Comunitat Valenciana en l’àmbit nacional i internacional. La imatge d’esta fruita s’associa tradicio-nalment, des de fa més de cent anys, al camp valencià. Conscients de l’atractiu entre els nombrosos visitants que viat-gen cada any als destins valencians, el municipi de Carcaixent (València), en la Ribera del riu Xúquer, amb una gran tradició en la producció d’este cítric, ha incorporat la taronja i els seus proces-sos, de l’arbre a la taula, com una inte-ressant proposta turística.
Oranges are one of the Region of Va-lencia’s most famous products, both on the domestic and international fronts. For over one hundred years, ref-erences to crops and agriculture in Va-lencia have conjured up images of this fruit. Carcaixent, a landlocked munici-pality on the Ribera del río Xúquer (Va-lencia), has turned a long-established orange-farming tradition into an inter-esting tourist proposal by introducing the many visitors that annually travel to Valencian destinations to oranges and their journey from tree to table.
CarcaixentLa ruta de la naranja
La ruta de la taronja
The orangeroute
CARCAIXENT 4
Era un sol en miniaturaY en un campo la encontré,
cuando sin piel la dejé me fascinó su frescura
Adivinanza popular
Era un sol en miniaturaI en un camp la vaig trobar,
quan sense pell la vaig deixarla seua frescor em va fascinar.
Endevinalla popular
A miniature sunLay in a field,
After skinning itI was fascinated by its freshness
Traditional riddle
CARCAIXENT 5
El Rincón del Viajero / El Racó del Viatger / The Traveler’s Corner
La historia de la naranja
Cuando el visitante que llega a la Co-munitat Valenciana contempla la ex-tensa alfombra verde de pequeños ár-boles que llenan las tierras de la llanura más próxima al litoral mediterráneo, concretamente las zonas de la Plana de Castellón, la Ribera del río Xúquer o la Safor, queda admirado ante el espectá-culo. Especialmente atractivo es, entre los meses de marzo y abril el periodo de la floración que deja en el aire un intenso aroma a azahar que anuncia la primavera y, entre los meses de octubre y diciembre, cuando en la mayoría de los campos un sinfín de perlas naranjas matizan el intenso verde de las hojas, y se procede a la recolección.
Hércules entró en el jardín de las Hespérides y se llevó unas manzanas de oro que se consideran las primeras naranjas
La història de la taronja
Quan el visitant arriba a la Comunitat Valenciana contempla l’extensa estora verda de xicotets arbres que omplin les terres de la plana més pròxima al litoral mediterrani, concretament les zones de la Plana de Castelló, la Ribe-ra del riu Xúquer o la Safor, i queda admirat davant l’espectacle. Especial-ment atractiu és, entre els mesos de març i abril, el període de la floració que deixa en l’aire un intens aroma de tarongina que anuncia l’arribada de la primavera i, entre els mesos d’octubre i desembre, la infinitat de perles color taronja que matisen l’intens verd de les fulles en la majoria dels camps, i co-mença la collita.
Hèrcules va entrar al jardí de les Hespèrides i es va endur unes pomes d’or que es consideren les primeres taronges
The history of oranges
When travelling to the Region of Valencia, visitors are spellbound by the sprawling green carpet of small trees that populate the plain closest to the Mediterranean coast, specifically in the regions of the Castellón de la Plana, Ribera del río Júcar and La Safor. The area is at its most beautiful between March and April, when the flowers are in full bloom, scenting the air with an intense fragrance that heralds the arrival of Spring, and between October and December, when countless orange pearls dot the intense green landscape indicating that the fruit is ready to harvest.
Hercules entered the Garden of the Hesperides and plucked several golden apples -the original oranges
CARCAIXENT 6
La naranja es un fruto que nace del ár-bol del que toma el nombre, el naranjo (Citrus sinensis o aurantium), originario de las tierras de China y otras zonas al sur del continente asiático. Desde el lejano oriente llegó al continente eu-ropeo, - a España vía tierras valencia-nas- para luego extenderse por todo el mundo.
La mitología habla del jardín de las Hes-pérides, donde crecían unas manzanas de oro que eran custodiadas por unas ninfas y un dragón. El héroe clásico Hér-cules mató al guardián del jardín, entró, y se apoderó de aquellas manzanas de oro que algunos consideran que eran naranjas.
Al investigar en la etimología de la pro-pia palabra, algunos estudiosos defien-den que proviene del idioma sánscrito, con el término naranj y del persa naren-sh. Los árabes, que introdujeron el culti-vo del naranjo en la Península Ibérica, la llamaron turunja, naranjah.
En las tierras de la Comunitat Valenciana el cultivo del naranjo se mantuvo tras la época árabe y existen noticias en el si-
La taronja és una fruita que naix de l’ar-bre del qual pren el nom, el taronger (Citrus sinensis o aurantium), originari de les terres de la Xina i d’altres zones al sud del continent asiàtic. Des del llu-nyà Orient fins al continent europeu -a Espanya via terres valencianes-, per a després estendre’s arreu del món.
La mitologia parla del jardí de les Hes-pèrides, on creixen unes pomes d’or que eren custodiades per unes nimfes i un dragó. L’heroi clàssic Hèrcules va matar el guardià del jardí, va entrar-hi i es va apoderar d’aquelles pomes d’or que alguns consideren que eren ta-ronges.
En investigar l’etimologia de la parau-la, alguns estudiosos defenen que pro-vé de l’idioma sànscrit, amb el terme naranj, i del persa narensh. Els àrabs, que van introduir el cultiu del taronger a la Península Ibèrica, la van anomenar turunja, naranjah.
A les terres de la Comunitat Valen-ciana el cultiu del taronger es va mantindre després de l’època àrab i
The orange is the fruit of the citrus sinensis or aurantium, a tree that first appeared in China and other southern areas of the Asian continent. The fruit made its way from the Far East to the European continent, reaching Spain, through Valencia, and spreading throughout the rest of the world.
The Garden of the Hesperides is a mythological grove where apples grew tended to by nymphs and a dragon. Hercules, the hero of classical literature, killed the guardian, entered the garden and plucked those golden apples –which may have been oranges.
Several scholars defend that the etymology of the word comes from the Sanskrit term narang and the Persian word narensh. When Arabs brought orange farming to the Iberian Peninsula, they called the fruits naranjah.
The Region of Valencia maintained the orange-farming tradition after
El visitante puede conocer la historia y evolución de este internacional producto valenciano.El visitant pot conéixer la història i evolució d’este internacional producte valencià.Visitors can learn about the history and development of this international valencian product.
CARCAIXENT 7
El Rincón del Viajero / El Racó del Viatger / The Traveler’s Corner
glo XIV de la existencia de estos árboles en la ciudad de Valencia. De hecho en la Lonja de Valencia del siglo XV, declara-da Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, hay un espacio abierto deno-minado patio de los naranjos con varios ejemplares como lo tenían la Mezquita de Córdoba, la catedral de Sevilla o el palacio de la Aljafería de Zaragoza.
La Comunitat Valenciana es conocida en todo el mundo por su gran tradición en el cultivo de cítricos
Más adelante, ya en siglo XVIII, se tiene constancia de las primeras plantacio-nes comerciales de naranjos para el consumo. En la actualidad, la extensión de naranjales alcanza en la Comunitat Valenciana una superficie aproximada de 150.000 hectáreas entre las distintas variedades de naranjas y mandarinas así como de las satsumas, clementinas, navel, blancas, sanguinas e híbridos, entre las más cultivadas.
Carcaixent, la cuna de la naranja Una de las zonas con mayor tradición en el cultivo de la naranja es la Ribera del río Xúquer, en la provincia de Va-lencia. Esta zona experimentó durante el siglo XVIII un importante desarrollo
existeixen notícies al segle XIV de l’existència d’estos arbres a la ciutat de València. De fet, a la Llotja de Va-lència del segle XV, declarada Patri-moni de la Humanitat per la UNES-CO, hi ha un espai obert denominat pati dels tarongers amb diversos exemplars, com tenien la Mesquita de Còrdova, la catedral de Sevilla o el palau de l’Aljaferia de Saragossa.
La Comunitat Valenciana és coneguda arreu del món per la gran tradició en el cultiu de cítrics.
Més endavant, ja al segle XVIII, es té constància de les primeres plantaci-ons comercials de tarongers per al consum. En l’actualitat, l’extensió de tarongers comprén, a la Comunitat Valenciana, una superfície aproxi-mada de 150.000 hectàrees entre les diferents varietats de taronges i man-darines, així com de les satsumes, cle-mentines, nàvels, blanques, sanguines i híbrides, d’entre les més cultivades.
Carcaixent, el bressol de la taronja
Una de les zones amb major tra-dició en el cultiu de la taronja és la Ribera del riu Xúquer, a la província
the Arabic period, with references to orange trees in the city of Valencia dating back to the 14th century. In fact, there is an Orange Courtyard inside Valencia’s 15th -century Marketplace- a UNESCO World Heritage Site, and in the mosque in Cordoba, the cathedral in Seville and the Aljafería Palace in Saragossa.
The Region of Valencia is known worldwide for its deep-rooted tradition of orange farming
The first references to commercial orange plantations date back to the 18th century. At present, there are approximately 150,000 hectares of orange groves in the Region of Valencia producing orange and mandarin varieties including satsumas, clementines, navel oranges, common oranges, blood oranges, and hybrids, as the most important specimens.
Carcaixent. The birthplace of the orange
Sitting on the equator of the province of Valencia, the Ribera del río Júcar has a long orange
CARCAIXENT 8
económico y demográfico y el munici-pio de Carcaixent no fue ajeno a esta expansión, que alcanzó también a un sector fundamental como era la agri-cultura. En este contexto se produjo la introducción del cultivo de la naranja.
Consta que en el año 1781 se realizó en Carcaixent la primera plantación productiva de naranjos
Está documentado que, en el año 1781, el párroco Vicente Monzó y dos cono-cidos suyos, el notario y escribano Car-los Maseres y el boticario Jacinto Bodí, plantaron los primeros campos de na-ranjos en la partida del término muni-cipal de Carcaixent conocida como les Basses del Rei.
A partir de entonces se produjo una rápida evolución de este cultivo que se adaptó perfectamente al suelo valen-ciano, en campos de secano a través de pozos y de regadío del río Xúquer, cuya gran acequia real distribuía su fér-til agua por toda la Ribera, favorecido además por el benigno clima medite-rráneo.
El naranjo fue sustituyendo así, durante el comienzo del siglo XIX, a otros culti-
de València. Esta zona va experimen-tar durant el segle XVIII un important desenvolupament econòmic i demo-gràfic, i el municipi de Carcaixent no va ser alié davant d’esta expansió, que aplegà també a un sector fonamental com era l’agricultura. En este context es va produir la introducció del cultiu de la taronja.
Consta que a l’any 1781 es va realitzar a Carcaixent la primera plantació productiva de tarongers.
Està documentat que, a l’any 1781, el rector Vicent Monzó i dos coneguts seus, el notari i escrivà Carles Maseres i l’apotecari Jacint Bodí, plantaren els primers camps de tarongers a la parti-da del terme municipal de Carcaixent, coneguda com les Basses del Rei.
A partir d’aquell moment es va produir una ràpida evolució d’este cultiu que es va adaptar perfectament al sòl valen-cià, en camps de secà a través de pous i de regadiu del riu Xúquer, del qual la gran Séquia Reial distribuïa la seua fèrtil aigua per tota la Ribera, afavorit a més pel benigne clima mediterrani.
El taronger va anar substituint, du-rant el començament del segle XIX,
farming tradition. The economy and population boomed in the area in the 18th century, and the municipality of Carcaixent profited from an expansion that also affected a sector as important as agriculture. Orange farming was introduced in this context.
The first productive plantation of orange trees in Carcaixent dates back to 1781
According to the historical records, in 1781 parish priest Vicente Monzó and two acquaintances, notary and scribe Carlos Maseres and pharmacist Jacinto Bodí, planted the first fields of orange trees in the municipal area of Carcaixent known as Les Basses del Rey.
The trees thrived in the land, favoured by the benign Mediterranean climate, and adapted perfectly to Valencian soil both on rain-fed farmland and irrigated land fed by river Júcar, whose extensive irrigation channel distributed fertile water around the whole of the Ribera area.
In the early 19th century, orange trees gradually started to replace other crops, such as rice, cereal and
CARCAIXENT 9
El Rincón del Viajero / El Racó del Viatger / The Traveler’s Corner
vos como el arroz, el cereal y las moreras y se convirtió en el cultivo predominan-te. Durante este siglo comenzó a expor-tarse naranja en cantidades industriales y en este proceso tuvo mucho que ver la llegada del ferrocarril entre el Garo de Valencia y Xátiva a Algemesí, Alzira y Carcaixent (1853). Además, en el año 1864, se abrió también la línea de tren desde Carcaixent a Gandia y Dénia, que se mantuvo hasta principio de los años 70 del siglo XX.
La línea Carcaixent-Dénia fue uno de los ferrocarriles de vía estrecha más antiguos de la península. Su primer tramo, entre Carcaixent y Gandia, del año 1864, comenzó a funcionar como un tranvía con tracción animal a lo largo de sus 35 kilómetros de vías. En 1884 se realizó la prolongación hasta Denía, ya como ferrocarril de tracción a vapor.
La ruta de la Naranja
El municipio de Carcaixent, con el ob-jetivo de dar a conocer a los visitantes, tanto nacionales como extranjeros, este conocido e interesante patrimonio agrícola, comercial y cultural, ha pues-to en marcha una iniciativa dentro de la promoción de su oferta turística a modo de ruta de la naranja.
Este proyecto persigue dar a conocer la historia de la naranja, sus orígenes y la situación del municipio de Carcaixent como cuna de la naranja en la Comu-nitat Valenciana, además de explicar a los visitantes la historia del pionero párroco Monzó. También se ofrece la posibilidad de conocer y comparar la arquitectura de los almacenes de na-ranja, desde su origen hasta la actuali-dad, y cómo en ellos se manipulaba y comercializaba la naranja desde finales del siglo XVIII hasta nuestros días.
Como atractivas actividades comple-mentarias se puede visitar una exposi-ción de aperos de cultivo y utensilios del campo, una casa naranjera y se puede vivir la experiencia de comer en un huerto de naranjos ( el Hort de Soriano), declarado paraje natura, y dis-
altres cultius com l’arròs, els cereals i les moreres, i es va convertir en el cul-tiu predominant. Durant este segle la taronja es va començar a exportat en quantitats industrials, i en este procés va tindre molt a veure l’arribada del ferrocarril entre el Grau de València i Xàtiva, a Algemesí, Alzira i Carcaixent (1853). A més, l’any 1864 es va obrir també la línia de tren des de Carcai-xent fins a Gandia i Dénia, que es va mantindre fins al principi dels anys 70 del segle XX.
La línia Carcaixent-Dénia va ser un dels ferrocarrils de via estreta més antics de la península. El seu primer tram, entre Carcaixent i Gandia, de l’any 1864, va començar a funcionar com un tramvia amb tracció animal al llarg dels seus 35 quilòmetres de vies. En 1884 es va pro-longar fins a Dénia, ja com a ferrocarril de tracció de vapor.
La ruta de la taronja
El municipi de Carcaixent, amb l’ob-jectiu de donar a conéixer als visitants, tant nacionals com estrangers, este conegut i interessant patrimoni agrí-cola, comercial i cultural, ha posat en marxa una iniciativa dins de la promo-ció de la seua oferta turística a manera de ruta de la taronja.
Este projecte pretén donar a conéixer la història de la taronja, les seues arrels i la situació del municipi de Carcaixent com a bressol de la taronja a la Comu-nitat Valenciana, a més d’explicar als visitants la història del pioner rector Monzó. També s’ofereix la possibilitat de conéixer i comparar l’arquitectu-ra dels magatzems de taronja, des de l’origen fins a l’actualitat, i com s’hi manipulava i comercialitzava la taron-ja des de finals del segle XVIII fins als nostres dies.
Com a activitats complementàries atractives, podem trobar una expo-sició d’eines de cultiu i utensilis del camp, una casa tarongera, i es pot viure l’experiència de menjar en un hort de tarongers (Hort de Soriano), declarat paratge natural, i gaudir-hi
mulberries, taking over as the main local crop. Wholesale exports of oranges commenced in this century, fuelled by the arrival of the railway that connected Grao de Valencia and Xàtiva to Algemesí, Alzira and Carcaixent (1853). The rail line from Carcaixent to Gandía and Dénia that opened in 1864 continued to operate until the early 1970s.
The Carcaixent-Dénia line was one of the oldest narrow rail tracks in mainland Spain. The first section between Carcaixent and Gandía was built in 1864, and was initially an animal-powered tram that travelled 35 kilometres. The route was extended along to Denia in 1884 as a steam powered service.
The Orange route
As part of its tourist offer, Carcaixent has developed the Orange route to introduce national and foreign visitors to this interesting and celebrated agricultural, commercial and cultural legacy.
The project analyses the history of the fruit, providing information on its origins and on the municipality of Carcaixent’s standing as the birthplace of oranges in the Region of Valencia. Visitors will also learn about parish priest Monzó’s pioneer action, and the different architectural styles used in the construction of orange warehouses from antiquity to present times. The itinerary analyses how oranges have been handled and marketed from the late 18th century up until nowadays.
The range of complementary activities includes an exhibition of agricultural tools and implements, a visit to an orange farmer’s house, and a meal in
CARCAIXENT 10
frutar de zona de juegos, merenderos, paelleros y el bello paisaje agrícola de la Ribera.
La ruta de la naranja de Carcaixent in-cluye la visita a los espacios del hermo-so almacén modernista de Ribera, un almacén de naranjas que funciona en la actualidad, el huerto de Carreres y su colección museística y el huerto de So-riano ubicado en un paraje natural.
El paraje natural Hort de Soriano
El paraje natural municipal Hort (Huer-to) de Soriano es una de las zonas más emblemáticas del paisaje agrícola y tradicional del término municipal de Carcaixent. Tiene un destacado valor histórico porque su adecuación como tal es ya centenaria y coincide con la revalorización de determinadas tierras de secano en las que se abrieron pozos de agua para implantar los cultivos de naranjos.
Fue adquirido en el año 1991 por el Ayuntamiento de Carcaixent y se le otorgó la declaración de paraje natural municipal para su protección y promo-ción turística, convirtiéndose así en un espacio natural protegido de la Comu-nitat Valenciana. En su superficie habi-ta un valioso conjunto de flora y fauna silvestre y tiene un importante interés ambiental por sus valores ecológicos, científico y educativos, además de sus posibilidades como centro de recreo y ocio. Entre las instalaciones y activida-des lúdicas que se pueden disfrutar en el hort de Soriano de Carcaixent desta-can una zona habilitada como área de autocaravanas, un área recreativa y de picnic, con una superficie de 6.8 hec-táreas, zona de juegos, merenderos y de actividades deportivas. En el paraje natural existen distintos paneles con información de cuatro rutas de sende-rismo y un aula de la naturaleza e inter-pretación ambiental.
de la zona d’oci, berenadors, paellers i del bonic paisatge agrícola de la Ri-bera.
La ruta de la taronja de Carcaixent in-clou la visita als espais del preciós Ma-gatzem modernista de Ribera, un ma-gatzem de taronges que funciona en l’actualitat, l’Hort de Carreres i la seua col·lecció museística, i l’Hort de Soria-no ubicat en un paratge natural.
El paratge natural Hort de Soriano
El paratge natural municipal Hort de Soriano és una de les zones més em-blemàtiques del paisatge agrícola i tradicional del terme municipal de Carcaixent. Té un gran valor històric perquè la seua adequació és cente-nària i coincideix amb la revaloritza-ció de determinades terres de secà en les quals s’obriren pous d’aigua per a implantar-hi els cultius de ta-rongers.
Va ser adquirit l’any 1991 per l’Ajunta-ment de Carcaixent i se li va atorgar la declaració de paratge natural munici-pal per a la seua protecció i promoció turística. Així, es va convertir en un espai natural protegit de la Comunitat Valenciana. En la seua superfície habi-ta un valuós conjunt de flora i fauna silvestre, i té un important interés am-biental pels seus valors ecològics, ci-entífics i educatius, a més de les seues possibilitats com a centre recreatiu i d’oci. Entre les instal·lacions i activitats lúdiques que es poden disfrutar en l’Hort de Soriano de Carcaixent, desta-quen una zona habilitada com a àrea d’autocaravanes, una àrea recreativa i de pícnic, amb una superfície de 6,8 hectàrees, zona de jocs, berenadors i activitats esportives. En el paratge na-tural existeixen diferents panells amb informació de quatre rutes de sende-risme i una aula de la naturalesa i inter-pretació ambiental.
an orange grove (Hort de Soriano). This natural site boasts a leisure area, picnic area and a paella area, all offering views over the beautiful agricultural landscape of the Ribera. Carcaixent’s orange route features a visit to the Ribera Modernista warehouse, which is still fully operative today, the Carreres grove and museum, and the Hort de Soriano, in a stunning natural habitat.
Hort de Soriano Natural Site
Hort de Soriano is one of the most emblematic spots on Carcaixent’s agricultural and traditional landscape. The hort or orchard stands out for its unique historical value in the municipal area. Established over one hundred years ago, it contributed to increasing the value of certain rain-fed farmlands, where wells were dug out to introduce orange farming.
The site was purchased by Carcaixent Council in 1991 and declared a municipal natural site to ensure its protection and tourist promotion, after which it became a protected natural area in the Region of Valencia. It is home to a valuable ensemble of wild flora and fauna, and its environmental importance resides in its ecological, scientific and educational values.
It also offers a host of possibilities as a leisure and recreation centre.
Among the range of facilities and leisure activities available at Carcaixent’s Hort de Soriano, there is a caravan area, a leisure area and a picnic area, spreading out over 6.8 hectares, a play area, and sport area. There are several panels with information on four walking routes and a nature centre, with educational and environmental interpretation facilities.
CARCAIXENT 11
El Rincón del Viajero / El Racó del Viatger / The Traveler’s Corner
Carcaixent, en el corazón de la Ribera
Hay constancia de la existencia de asentamientos en la zona de Carcaixent desde el Neolítico, así como de restos íberos y romanos, aunque el municipio de Carcaixent tiene su origen en una al-quería musulmana.
El monarca Felipe II otorgó a Carcai-xent el título de Universidad en el año 1576 y poco después el título de villa Real, con derecho de voto en las Cortes Valencianas, a través de Reales Privile-gios. Durante el siglo XVIII se produjo un gran desarrollo económico y demo-gráfico de Carcaixent gracias a su des-tacada producción de seda, cultivo que fue sustituido por el del naranjo entre finales de este siglo y comienzos del siguiente. Ya en el año 1916 Carcaixent recibió el título de ciudad.
Rutas y recursos turísticos
El visitante que se acerque a Carcaixent puede recorrer su casco antiguo, con todo el sabor que tienen los pueblos de la Ribera del río Xúquer, vinculados desde hace siglos a la actividad agríco-la, y muy cercanos a valiosos paisajes tradicionales que son todo un legado cultural. Es interesante conocer las pla-zas y las calles del casco antiguo, donde se ubicaban las casas sederas, palacios como el Palau de la Marquesa, del siglo XVIII, y las casa modernistas. De este estilo artístico cabe destacar el magní-fico Magatzem (almacén) de Ribera, de 1903, y coetáneo a esta época el edifi-cio (1927) que alberga la sede de la an-tigua institución de la acequia real que reparte las aguas del río Júcar por los campos de la Ribera.
Como zona verde, vale la pena acercarse al parque Navarro Darás, amplia exten-sión de estilo afrancesado y, en los alre-dedores de Carcaixent, no se debe dejar de visitar la ermita gótica de Sant Roc de Ternils, del siglo XIII y declarada monu-mento nacional, además de la iglesia de Sant Bertomeu, de entre los siglos XVI y XVII, en la cercana pedanía de Cogullada.
Carcaixent en el cor de la RiberaHi ha constància de l’existència d’as-sentaments a la zona de Carcaixent des del Neolític, així com de restes iberes i romanes, encara que el mu-nicipi de Carcaixent té l’origen en una alqueria musulmana.
El monarca Felip II va atorgar a Carcai-xent el títol d’Universitat a l’any 1576 i poc després el títol de Vila Reial, amb dret de vot a les Corts Valencianes, a través de Reials Privilegis. Durant el segle XVIII es va produir un gran desenvolupament econòmic i demo-gràfic de Carcaixent gràcies a la des-tacada producció de seda, cultiu que va ser substituït pel del taronger a finals d’este segle i començament del següent. Ja per l’any 1916 Carcaixent va rebre el títol de ciutat.
Rutes i recursos turístics
El visitant que s’acoste a Carcaixent pot recórrer el seu casc antic, amb tot el sabor que tenen els pobles de la Ri-bera del riu Xúquer, vinculats des de fa segles a l’activitat agrícola, i molt pròxims a valuosos paisatges tradici-onals que són tot un llegat cultural. És interessant conéixer les places i els carrers del casc antic, on s’ubicaven les cases sederes, palaus com el Palau de la Marquesa, del segle XVIII, i les cases modernistes. D’este estil artístic cal destacar el magnífic Magatzem de Ribera, de 1903, i coetani a esta època l’edifici (1927) que alberga la seu de l’antiga institució de la Séquia Reial, que reparteix l’aigua del riu Xúquer pels camps de la Ribera.
Com a zona verda, val la pena acos-tar-se al parc Navarro Daràs, àmplia extensió d’estil afrancesat als vol-tants de Carcaixent, i no es deu dei-xar de visitar l’ermita gòtica de Sant Roc de Ternils, del segle XIII i decla-rada monument nacional, a més de l’església de Sant Bertomeu, dels se-gles XVI i XVII, en la propera pedania de Cogullada.
Carcaixent, in the heart of the RiberaRemains of Neolithic, Iberian and Roman settlements have been found in the area of Carcaixent, although the municipality actually originated from a Muslim farmhouse. After King James I steered the Christian conquesn Sant Roc Chapel, a beautiful Gothic construction.
King Philip II awarded Carcaixent the title of University in 1576. After upgrading it to Villa Real, the king issued Royal Privileges granting it the right to vote in the Courts of Valencia. Economy and population boomed in Carcaixent in the 18th century thanks to the sound production of silk, although crops were replaced by orange trees in the late 18th and early 19th centuries. Carcaixent was awarded the title of city in 1916.
Routes and tourist resources
Visitors to Carcaixent should not miss the old town, with all the trappings of the villages of the Ribera del río Júcar where agricultural activities have thrived for centuries overlooking stunning tra-ditional landscapes. The squares and streets in Carcaixent’s old town accom-modate houses once owned by silk deal-ers, palaces such as Palau de la Marquesa, an 18th-century construction, and Mod-ernista style houses. The magnificent Ribera Magatzem (warehouse) is a prime example of the latter Ribera style that was built between 1905 and 1910. An-other beautiful Modernista building was built in 1927 and was once home to the royal irrigation ditch institution that dis-tributed the waters of river Júcar to the crops in the Ribera.
In terms of parkland, the Navarro Daràs Park is a vast green, designed in the French style. Near Carcaixent, unmissa-ble locations include Sant Roc Chapel in Ternils, a Gothic 13th-century construc-tion listed as a national monument, and Sant Bertomeu Church, built between the 16th and 17th centuries and located in the nearby parish of Cogullada.
CARCAIXENT 12
Carcaixent ofrece también interesantes rutas para conocer la tradición sedera o el camino de Levante hacia Santiago
Entre las actividades programadas para el visitante también destacan la ruta de la Morera al Naranjo, que da a conocer el municipio como una de las principales zonas sederas de la provincia de Valen-cia, además de ser considerada como la cuna de la naranja. Esta ruta permite acercarse al modo de vida, costumbres, cultura, y estilos arquitectónicos duran-te el periodo de casi tres siglos y además se puede descubrir la curiosa historia de su heroína loca, la Marqueseta.
En la ruta del Camino de Santiago de Le-vante se puede disfrutar del paisaje: los naranjos y el agua, en una oportunidad para conocer la historia, la naturaleza y la tradición de hacer el camino que ha-cían los peregrinos que iban desde el este hacia Santiago de Compostela a través del denominado Camí de Llevant.
En el término municipal de Carcaixent existen agradables propuestas para practicar el senderismo a través de ba-rrancos, caminos, sendas veredas y, para los usuarios de autocaravanas, se han habilitado en el municipio varias zonas.
Los aficionados al golf tienen en el campo La Galiana, situado en el kiló-metro 11 de la carretera CV-50, entre Alzira y Tavernes de la Valldigna, un recorrido de 18 hoyos, par 72, situado en el valle de la Barraca de Aguas Vivas perteneciente al término municipal de Carcaixent. Es un campo enclavado en un valle con calles amplias y bien defi-nidas, con unas espectaculares vistas y es el primer campo de golf de la Comu-nitat Valenciana donde no es necesario ser socio para poder jugar (www.laga-lianagolf.com).
Carcaixent també ofereix rutes interessants per a conéixer la tradició sedera o el camí de Llevant cap a Santiago.
Entre les activitats programades per al visitant també destaquen la Ruta de la Morera al Taronger, que dóna a conéixer el municipi com una de les principals zones sederes de la provín-cia de València, a més de ser conside-rada el bressol de la taronja. Esta ruta permet acostar-se a la manera de vida, costums, cultura, i estils arquitectònics durant el període de quasi tres segles i, a més, descobrir la curiosa història de la seua heroïna local, la Marqueseta.
En la ruta del Camí de Santiago es pot disfrutar del paisatge: els tarongers i l’aigua, en una oportunitat per conéi-xer la història, la natura i la tradició de fer el camí que feien els pelegrins que anaven des de l’est cap a Santiago de Compostel·la a través del Camí de Lle-vant.
En el terme municipal de Carcaixent existeixen propostes agradables per a practicar el senderisme a través de barrancs, camins, sendes verdes i, per als usuaris d’autocaravanes, s’han ha-bilitat en el municipi distintes zones.
Els aficionats al golf tenen el camp La Galiana, situat en el quilòmetre 11 de la carretera CV-50, entre Alzira i Taver-nes de la Valldigna, un recorregut de 18 forats, par 72, situat en la vall de la Barraca d’Aigües Vives pertanyent al terme municipal de Carcaixent. És un camp enclavat en una vall amb amplis i ben definits carrers, amb unes vistes espectaculars, i és el primer camp de golf de la Comunitat Valenciana on no és necessari ser soci per poder jugar (www.lagalianagolf.com).
Carcaixent’s tourist offer includes interesting silk routes and the Levante section of Saint James’ Way
Programmed activities such as the Mulberry to Orange Tree Route introduce visitors to the munici-pality’s history as one of the main silk-producing areas in the province of Valencia and as the birthplace of orange farming. Visitors learn about the way of life, customs, culture and architectural styles used through-out almost three centuries, and about the interesting story of local heroine La Marqueseta.
Along the Levante section of Saint James’ Way, the landscape, orange groves and water act as an introduc-tion to the nature, history and tra-dition of the pilgrims that travelled from the east to Santiago de Com-postela (in Galicia) along the route known as the Camí de Llevant.
Carcaixent offers visitors several walking routes, through ravines, paths, routes and trails, and has several areas authorised for caravan users.
Golf players will love La Galiana golf course, a Par 72 18-hole course, lo-cated on kilometre 11 of the CV-50 regional road, between Alzira and Tavernes de la Valldigna, in the mu-nicipal area of Carcaixent. Buried in the Barraca de Aguas Vivas Valley, the course has wide, well-defined fairways and boasts spectacular views. La Galiana is the first golf course in the Region of Valencia that admits non-members (www.lagalianagolf.com)
Como llegarA Carcaixent se puede llegar desde Valencia por la autovía A-7 tomando el desvío hacia Alzira por la carretera CV-50 y de allí hasta el municipio por la carretera CV-41. Existe conexión ferroviaria con estación en la línea de cercanías de RENFE entre Valencia-Xàtiva-Moixent, además de transporte de autobús interurbano.
Com arribar-hiA Carcaixent es pot arribar des de València per l’autovia A-7 prenent la desviació cap a Alzira per la carretera CV-50 i d’allí fins al municipi per la carretera CV-14. Existeix connexió ferroviària amb estació en la línia de rodalia RENFE entre València-Xàtiva-Moixent, a més de transport d’autobús interurbà.
How to get thererFrom Valencia, turn off the A-7 motorway at Alzira along the CV-50 regional road and continue on to Carcaixent on the CV-41 regional road. The València-Xàtiva-Moixent RENFE rail line calls at Carcaixent station, and the municipality is also serviced by an intercity bus line.
CARCAIXENT 13
El Rincón del Viajero / El Racó del Viatger / The Traveler’s Corner
Almacén de Ribera
El Magatzem (almacén) de Ribera es un edificio singular y con un desta-cado interés por ser un símbolo de la arquitectura industrial vinculada a la producción de la naranja en tierras de la Comunitat Valenciana. Es una cons-trucción casi exenta, con planta en forma de ele, y que combina los dos esquemas propios de antiguos hos-pitales y cárceles, ya que se pueden dominar sus dos naves desde la inter-sección de las mismas, con la planta de forma basilical.
Consta de una nave central de mayor dimensión y altura con naves laterales más bajas, posibilitando la iluminación natural desde la parte superior de los muros divisorios entre ellas. Completa
Magatzem de Ribera
El Magatzem de Ribera és un edifi-ci singular i amb un destacat interés per ser un símbol de l’arquitectura industrial vinculada a la promoció de la taronja en terres de la Comunitat Valenciana. És una construcció quasi exempta, amb planta en forma d’ela, i que combina els dos esquemes propis d’antics hospitals i presons, ja que es poden dominar les seues dos naus des de la intersecció, amb la planta en for-ma basilical.
Consta d’una nau central de major di-mensió i altura amb naus laterals més baixes, que possibilita la il·luminació natural des de la part superior dels murs divisoris entre estes. Completa l’estructura un entresòl a manera de
The RiberaWarehouse
The Ribera Magatzem (or warehouse) is a unique building that stands as a prime example of industrial archi-tecture linked to orange farming in the Region of Valencia. Practically a free-standing construction, it boasts an L-shaped plan and combines the two layouts typical of former hospitals and prisons, since both sections are acessible from the intersection, thanks to a basilica floor plan.
There is a larger, higher central nave with lower lateral naves that allow natural light to shine in through the upper sectionb of the dividing walls. The iron-and-brick mezzanine acts as a gallery that circles the perimeter of the warehouse.
Visitamos:Este edificio modernista que se puede atisbar desde la línea ferroviaria entre Valencia y Albacete, junto a la estación de Carcaixent, es un destacado ejemplo de construcción modernista aplicada a la industria agroalimentaria, en este cas municipio de la Ribera del río Júcar, en la provincia de Valencia.
Visitem:Este edifici modernista que es pot veure des de la línia ferroviària entre València i Albacete, vora l’estació de Carcaixent, és un destacat exemple de construcció modernista aplicada a la indústria agroalimentària, en este cas municipi de la Ribera del riu Xúquer, en la província de València.
Let’s visit:Glimpses of this moder-nista building can be seen from the railway line between Valencia and Albacete, by Carcaixent Station. The construction is a prime example of the modernista style applied to the food and agricultu-re industry -´in this case, orange farming- which boomed in the early 19th century in this Ribera del Júcar municipality, in the province of Valencia.
CARCAIXENT 14
su estructura un entresuelo a modo de galería realizado en hierro y ladrillo macizo que recorre todo el perímetro del almacén.
Fue construido por un carpintero y obrero de la población llamado José Ríos Chinesta, que utilizó trazados de arquitectura alemanes holandeses, in-spirándose no sólo en los repertorios decorativos sino también en el siste-ma estructural. Marcando la separa-ción entre las naves se disponen series de columnas de forja con sencillo ca-pitel de corte clásico, en cuyo fuste se apoya el entresuelo perimetral.
Destaca la policromía de sus fachadas y elementos interiores por el contraste de los diferentes y variados materiales, además de los elementos decorativos de tradición ecléctica, con azulejos y adornos de forja de estilo modernis-ta. Fue restaurado en el año 1990 por José Simó Cantos.
El edificio es uno de los principales mo-numentos de la oferta turística del mu-nicipio de Carcaixent que, a pesar de su proximidad al Mediterráneo, mantiene características propias de las poblacio-nes de interior. Tradiciones arraigadas, un casco antiguo con sabor, algunos enclaves monumentales y una intensa actividad cultural se combinan con un entorno agrícola excepcionalmente atractivo, que hace de la visita una ex-periencia singular y auténtica.
galeria, realitzat en ferro i rajola mas-sissa, que recorre tot el perímetre del magatzem.
Va ser construït per un fuster i obrer de la població anomenat José Ríos Chinesta, que va utilitzar traçats d’ar-quitectura alemanys, holandesos, inspirant-se no sols en els repertoris decoratius sinó també en el sistema estructural. Marcant la separació entre les naus es disposen sèries de colum-nes de forja amb senzill capitell de tall clàssic, en el fust del qual es recolza l’entresòl perimetral.
Destaca la policromia de les façanes i elements interiors pel contrast dels di-ferents materials, a més dels elements decoratius de tradició eclèctica, amb taulellets i adornaments de forja d’estil modernista. Va ser restaurat l’any 1990 per José Simó Cantos.
L’edifici és un dels principals monu-ments de l’oferta turística del municipi de Carcaixent que, malgrat la seua pro-ximitat al Mediterrani, manté caracte-rístiques pròpies de les poblacions de l’interior. Tradicions arrelades, un casc antic amb sabor, alguns enclavaments monumentals i una intensa activitat cultural es combinen amb un entorn agrícola excepcionalment atractiu, que fa de la visita una experiència sin-gular i autèntica.
Local carpenter and builder José Ríos Chinesta looked towards German and Dutch architecture for inspira-tion, not only for the decorative rep-ertoire, but also for the structural sys-tem. Naves are separated by wrought iron columns with a simple classical capital, whose shaft sinks into the pe-rimeter.
The polychrome façades and interior elements paint a sharp contrast with the different and varied materials, and other hghlights include eclectic decorations, with tiles and Modernista wrought iron adornments. The building was restored by José Simó Cantos in 1990.
The construction is one of the main tourist highlights in the municipality of Carcaixent, which despite is proximity to the Mediterranean preserves characteristics typical of inland populations. Deeprooted traditions, a colourful old town, monumental enclaves and an intense cultural activity share the scene with a highly appealing agricultural landscap, making a visit a unique and genuine experience.
CARCAIXENT 15
Historia de Carcaixent / Història de Carcaixent / Carcaixent history
Existen antecedentes prehistóricos de un poblamiento muy antiguo, desde la época neolítica, y especialmente restos ibéricos y romanos. Sin embar-go, la localidad de Carcaixent como tal tiene su origen en una alquería musul-mana. Durante el periodo de dominio árabe existen varias alquerías docu-mentadas en el término: Carcaixent, Cogullada, Ternils. Benimaclí, Benivai-re, Alborgí… Todas estas formaban un conjunto territorial que se conocerá después con el nombre de la Huerta de Cent, o Huerta de Carcaixent.
La conquista cristiana por Jaime I en el siglo XIII y la posterior repoblación produjeron cambios radicales en esta organización. Se concentra la pobla-ción en beneficio del núcleo de Car-caixent. El año 1266 Carcaixent tenía sesenta casas y unos doscientos cin-cuenta vecinos. Se estableció la parro-quia en la alquería de Ternils, que se convirtió en centro religioso de esta Huerta de Cent. Se construye una bella edificación de piedra que se conserva actualmente con la estructura original, la Ermita de San Roque.
Estos núcleos dependían de la Villa de Alzira. Formaban parte de su término municipal, al igual que otras poblacio-nes (Algemesí, Guadassuar, etc). Esta situación de dependencia perduró hasta el siglo XVI. Es por ello que apa-rece en los documentos de esta ma-nera: “Lugar de Carcaixent, término y aldea de la Villa de Algezira”.
Durante la Edad Moderna, a principios del siglo XVI, se produjo un gran cre-cimiento económico debido al cultivo de la morera y al comercio de la seda. Paralelamente, se produjo un gran crecimiento demográfico. Continuó el proceso de concentración de la pobla-ción en Carcaixent, intensificado, ade-más, por fuertes inundaciones. Esta localidad se encuentra más elevada geográficamente y debía disfrutar de un gran poder de atracción. En 1572 se trasladó la parroquia desde Ternils hasta Carcaixent.
Existeixen antecedents prehistòrics d’una població molt antiga, des de l’època neolítica, i especialment restes ibèriques i romanes. No obstant açò, la localitat de Carcaixent com a tal té l’origen en una alqueria musulmana. Durant el període de domini àrab exis-tien diverses alqueries documentades en el terme: Carcaixent, Cogullada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, l’Albor-gí… Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà després amb el nom de l’Horta de Cent, o Hor-ta de Carcaixent.
La conquesta cristiana per Jaume I al segle XIII i la posterior repoblació pro-duïren canvis radicals en esta orga-nització. Es concentra la població en benefici del nucli de Carcaixent. L’any 1266 Carcaixent tenia seixanta cases i uns dos-cents cinquanta veïns. Es va establir la parròquia en l’alqueria de Ternils, que es va convertir en centre religiós de l’Horta de Cent. Es constru-eix una bella edificació de pedra que es conserva actualment amb l’estruc-tura original, l’Ermita de Sant Roc.
Estos nuclis depenien de la Vila d’Alzira. Formaven part del seu terme munici-pal, igual que altres poblacions (Alge-mesí, Guadassuar, etc). Esta situació de dependència va perdurar fins al segle XVI. És per això que apareix als docu-ments d’esta manera: “Lloc de Carcai-xent, terme i aldea de la Vila d’Algezira”.
Durant l’Edat Moderna, a principis del segle XVI, es va produir un gran crei-xement econòmic degut al cultiu de la morera i al comerç de la seda. Paral-lelament, es va produir un creixement demogràfic. Va continuar el procés de concentració de la població de Car-caixent, intensificat, a més, per fortes inundacions. Esta localitat es troba més elevada geogràficament i devia gaudir d’un gran poder d’atracció. Al 1572 es va traslladar la parròquia des de Ternils fins a Carcaixent.
L’any 1576, el monarca Felip II, des-prés del pagament de substanciosos donatius a la Corona, va donar a Car-
There are prehistoric history of an an-cient settlement from the Neolithic pe-riod, and especially Iberian and Roman remains. However, the town of Carcaixent has its origin in a Muslim farmhouse. During the Arab rule there are several terms documented in the area: Car-caixent, Cogullada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí ... All these formed a territorial council to be known with the name of the Huerta de Cent, or Huerta de Carcaixent.
The Christian conquest by Jaime I in the thirteenth century and later repopula-tion brought radical changes to the or-ganization. Population is concentrated in the term of Carcaixent. In 1266 there were sixty houses and about two hun-dred and fifty neighbours in Carcaixent. The church was established in the term of Ternils (alqueria), which became the religious centre of the Huerta de Cent. They built a beautiful stone building which currently retains the original structure, the Ermita de San Roque.
These terms depended on the Villa de Alzira. They were part of the municipal-ity, as well as other populations (Alge-mesí, Guadassuar, etc). This situation lasted until the dependency XVI centu-ry. That is why documents appear in this manner: “Location Carcaixent, term and village of Villa de Algezira”.
During the modern era, in the early six-teenth century, there was a great eco-nomic growth due to the cultivation of mulberry and silk trade. In parallel, there was a high population growth. The pro-cess of concentration of population in Carcaixent continued and was intensified further by heavy flooding. This town is geographically higher. In 1572 the catho-lic people stopped using Ternils church and moved from Ternils to Carcaixent.
In 1576, King Philip II, after payment of substantial donations to the Crown, gave Carcaixent the title of University and soon after the title of Villa Real in 1589, with the right to vote in the Valen-cian Parliament.
Historia de Carcaixent
Història de Carcaixent
Carcaixenthistory
CARCAIXENT 16
En 1576, el monarca Felipe II, des-pués del pago de sustanciosos donativos a la Corona, dio a Car-caixent el título de Universidad y poco después en 1589 el título de Villa Real con derecho a voto en las Cortes Valenciana.
En el siglo XVIII se produjeron al mismo tiempo, un gran desarrollo económico y demográfico. Car-caixent era el principal núcleo de producción de seda de la comarca. Tuvo lugar la abolición de los Fue-ros o Leyes del Reino de Valencia, pero el apoyo de la Villa al Borbón, el futuro rey Felipe V, en la guerra de Sucesión le valió la concesión de varios privilegios y gracias.
Con respecto a la agricultura y la economía, fue fundamental la in-troducción del naranjo, que revo-lucionó la agricultura y marcó la posterior evolución de Carcaixent. En 1781, tres ilustrados, el párroco Monzó, el escribano Maseres y el boticario Bodí, plantaron los pri-meros campos de naranjos en la partida de “Les Basses del Rei”. El naranjo se implantó desde finales del siglo y fue sustituyendo a otros cultivos hasta que, finalmente, se convirtió en el cultivo predomi-nante. En el siglo XIX, ya empezó a exportarse naranja a gran escala.
En el año 1813, la guerra de la Independencia afectó a la locali-dad, y dio lugar a una batalla y a la leyenda de la “Marqueseta”, Mª Antonia Taléns y Mezquita (1783-1858)
El ferrocarril de Valencia a Xàtiva llegó en 1854, y en 1864, comenzó a funcionar el tranvía de Carcai-xent-Gandía-Denia. Este transpor-te facilitó la exportación exterior a gran escala.
La naranja, eje de la economía local, produjo una situación agra-ria de monocultivo, con todas las consecuencias que ello conlle-va, que ha perdurado hasta hace poco tiempo.
En el año 1916, Carcaixent es nom-brada ciudad, en reconocimiento de su categoría y prosperidad.
caixent el títol d’Universitat i poc després, en 1589, el títol de Vila Reial amb dret de vot a les Corts Valencianes.
En el segle XVIII es va produir, al mateix temps, un gran desen-volupament econòmic i demo-gràfic. Carcaixent era el principal nucli de producció de seda de la comarca. Va tindre lloc l’abolició dels Furs o lleis del Regne de Va-lència, però el suport de la Vila al Borbó, el futur rei Felip V, en la Guerra de Successió li va valdre la concessió de diversos privile-gis i gràcies.
Respecte a l’agricultura i l’econo-mia, va ser fonamental la intro-ducció del taronger, que va revo-lucionar l’agricultura i va marcar la posterior evolució de Carcai-xent. En 1781, tres il·lustrats, el rector Monzó, l’escrivà Maseres i l’apotecari Bodí, plantaren els primers camps de tarongers en la partida de “les Basses del Rei”. El taronger s’implantà des de fi-nals de segle i va anar substituint altres cultius fins que, finalment, es va convertir en el cultiu predo-minant. Al segle XIX, va comen-çar a exportar-se la taronja a gran escala.
L’any 1813, la Guerra de la Inde-pendència va afectar la localitat, i va donar lloc a una batalla i a la llegenda de la “Marqueseta”, Mª Antonia Talens Mezquita (1783-1858).
El ferrocarril de València a Xàtiva va arribar en 1854, i en 1864 va començar a funcionar el tram-via de Carcaixent-Gandia-Dénia. Este transport va facilitar l’expor-tació exterior a gran escala.
La taronja, eix de l’economia lo-cal, va produir una situació agrà-ria de monocultiu, amb totes les conseqüències que açò compor-ta, que ha perdurat fins fa poc temps.
En l’any 1916, Carcaixent es no-menada Ciutat, en reconeixe-ment de la seua categoria i pros-peritat.
In the eighteenth century there were at the same time, a major economic and demographic development. Carcaixent was the main center of silk production in the region. There was the abolition of the Jurisdictions or Laws of the Kingdom of Valencia, but the support of the Villa at Bourbon, the future King Philip V, in the War of Succession earned granting various priv-ileges and graces.
With regard to agriculture and the economy, the introduction of the orange tree was essen-tial and revolutionized agriculture and marked the subsequent evolution of Carcaixent. In 1781, three illustrated, Mr. Monzó, the Priest, Mr. Maseres, the clerk and Mr. Bodi, the Pharmacist, planted the first orange fields in a zone known as “Les Basses del Rei”. The orange was intro-duced in the latest part of the century and was replacing other crops until eventually became the dominant crop. In the nineteenth century, the orange began to be exported at large-scale.
In 1813, the war of Independence affected the town, and a battle took place here and also the legend of the “Marqueseta”, Maria Antonia Talens Mezquita (1783-1858).
The railway from Xativa to Valencia arrived in 1854, and in 1864 began operating the tram Carcaixent-Gandia-Denia. This way of transport made it easier to export at large scale.
The orange axis of the local economy, produced a monoculture agricultural situation, with all the consequences that entails, which has per-sisted until recently.
In 1916, Carcaixent became a city, in recogni-tion of his status and prosperity.
CARCAIXENT 17
Palacio de Montortal / Palau de Montortal / Palace of Montortal
Palacio de Montortal
Palau de Montortal
Palaceof Montortal
El Palacio de Montortal está situado en la Plaza Mayor, centro cívico donde se encuentran los edificios más represen-tativos. La construcción de esta man-sión está vinculada a la riqueza que proporcionó la seda en Carcaixent. La ciudad tuvo un gran crecimiento eco-nómico en la Edad Moderna a causa del cultivo de la morera y del comercio de la seda. En el siglo XVIII fue uno de los principales núcleos de producción de seda valencianos.
La casa que hoy contemplamos debió construirse a finales del siglo XVIII y fue objeto de una gran reforma estruc-tural y decorativa en el siglo XIX que le proporcionó su aspecto actual.
Es conocida popularmente como el “Pa-lacio de la Marqueseta”. La referencia nobiliaria nos remite a Mª Antonia Ta-léns Mezquita (1783-1858) que si bien residió en la casa, nunca tuvo tal título sino que el sobrenombre le fue atribui-do porque era hija del primer Marqués de la Calzada, Vicente Taléns Garrigues, quien ordenó levantar la casa.
El Palau de Montortal està situat en la Plaça Major, centre cívic on es tro-ben els edificis més representatius. La construcció d’esta mansió està vinculada a la riquesa que va pro-porcionar la seda a Carcaixent. La ciutat va tindre un gran creixement econòmic en l’Edat Moderna a causa del cultiu de la morera i del comerç de la seda. En el segle XVIII va ser un dels principals nuclis de producció de seda valencians.
La casa que hui contemplem es degué construir a la fi del segle XVIII, i va ser objecte d’una gran reforma estructu-ral i decorativa en el segle XIX que li va proporcionar el seu aspecte actual.
És coneguda popularment com el “Palau de la Marqueseta”. La referèn-cia nobiliària ens remet a Mª Antonia Talens Mezquita (1783-1858) que, si bé va residir en la casa, mai va tindre tal títol sinó que l’àlies li va ser atribuït perquè era filla del primer Marqués de la Calçada, Vicente Talens Garrigues, qui va ordenar bastir la casa.
The “Palacio de Montortal” is located in the Plaza Mayor, in the civic center where the most representative buildings are. The construction of this mansion is linked to the wealth that provided the business of silk in Carcaixent. The city had a high economic growth in the modern age because of the cultivation of mulberry and silk trade. In the eighteenth century Carcaixent was one of the main centers of Valencian silk production.
The house we see today must have been built in the late eighteenth century and was the subject of a major structural and decorative reform in the nineteenth century and it provided its current appearance.
It is popularly known as the “Palace of the Marqueseta”. The reference nobility reminds us Maria Antonia Talens Mezquita, (1783-1858) that while she lived in the house, never had that title but was attributed the nickname because she was the daughter of the first Marquis de la Calzada, Vicente Talens Garrigues. It was he who ordered to build the house.
It’s our local hero, well known for the event that is reflected in the stone of the facade. According to tradition, on June 13th, 1813, at the time of the War of Independence against the French, the intervention of Maria Antonia before General Harispe prevented the French army took severe reprisals against the population.
The building was acquired by the City of Carcaixent in 1988 and was restored to its original structure and decoration, and inaugurated in January 1993.
The palace has a noble household composition integrated into the urban city. The building consists of three typical levels: ground floor with a double cover, lobby and service areas, the main floor rooms just for nobles
CARCAIXENT 18
Es nuestra heroína local, bien conoci-da por el suceso que aparece reflejado en la lápida de la fachada. Según la tra-dición, el 13 de junio de 1813, en tiem-pos de la Guerra de la Independencia contra los franceses, la intervención de María Antonia ante el general Harispe evitó que el ejército francés tomara graves represalias contra la población.
El edificio fue adquirido por el Ayun-tamiento en el año 1988, fue restau-rado en su estructura original y su decoración e inaugurado en enero de 1993,
El Palacio presenta una composición de casa noble integrada dentro de la trama urbana. La construcción consta de los tres niveles típicos: planta baja con una doble portada, vestíbulo y zonas de servicio; el piso principal destinado a las estancias nobles y la cámara superior donde se realizaba la cría del gusano de seda.
La visita al Palacio nos permite hacer un recorrido por su historia, y nos muestra las piezas decorativas y las estancias más significativas. Resal-ta su decoración interior, las pintu-ras murales y la colección cerámica, donde se pueden encontrar piezas seriadas como son los pavimentos, plafones y paneles decorados con diferentes escenas y, en especial, la magnífica cocina.
En la planta baja podemos ver el Pe-destal romano de Ternils, y plafones cerámicos documentados como el del Martirio de San Lorenzo, que provie-ne del Huerto de Carreres. Se trata de un tondo (una forma redonda) y es el único plafón de estas características documentado en la azulejería valen-ciana. Está firmado por José Sanchis. Otro plafón originario del Palacio es el de la Apoteosis de San Lorenzo, fir-mado por Juan Bru, contemporáneo de Sanchis. Los dos fueron realizados en las Reales Fábricas de Valencia.
La planta noble es la más interesante. Destaca el conjunto decorativo pictó-rico de paredes y techos, en especial en las salas principales y una curiosa estancia denominada el “fumoir” (fu-madero). La decoración procede del
És la nostra heroïna local, ben conegu-da pel succés que apareix reflectit en la làpida de la façana. Segons la tradi-ció, el 13 de juny de 1813, en temps de la Guerra de la Independència contra els francesos, la intervenció de Maria Antonia davant el general Harispe va evitar que l’exèrcit francés prenguera greus represàlies contra la població.
L’edifici va ser adquirit per l’Ajunta-ment l’any 1988, va ser restaurat en l’estructura original i la decoració i inaugurat al gener de 1993.
El Palau presenta una composició de casa noble integrada dins de la trama urbana. La construcció consta dels tres nivells típics: planta baixa amb una do-ble portada, vestíbul i zones de servei; el pis principal destinat a les estances nobles; i la cambra superior on es rea-litzava la cria del cuc de seda.
La visita al Palau ens permet fer un recorregut per la seua història, i ens mostra les peces decoratives i les es-tances més significatives. Ressalta la seua decoració interior, les pintures murals i la col·lecció ceràmica, on es poden trobar peces seriades com són els paviments, plafons i panells deco-
and the upper chamber where they breeded the silkworm .
In the visit to the Palace we can take a tour of its history, and shows us the decorative pieces and the most significant rooms. Very important its interior decorations, wall paintings and ceramic collection, and you can find patterned parts such as flooring, ceiling panels and decorated with different scenes and, especially, the magnificent kitchen.
On the ground floor we can see the Roman Pedestal from Ternils and ceiling tiles documented as the Martyrdom of San Lorenzo, which comes from the Garden of Huerto de Carreres. This is a tondo (round shape) and is the only ceiling of these features documented in Valencian tile. It is signed by Jose Sanchis. Another original ceiling of the Palace is the Apotheosis of San Lorenzo, signed by Juan Bru, contemporary of Sanchis. The two works were made in the Royal Factories of Valencia.
The main floor is the most interesting. Very important is the decorative painting of walls and ceilings,
CARCAIXENT 19
Palacio de Montortal / Palau de Montortal / Palace of Montortal
siglo XVIII y, sobre todo, es fruto de la remodelación del siglo XIX realizada por los alumnos de la Academia de Bellas Artes de San Carlos. También es admirable la de-coración cerámica. Casi to-das las habitaciones tienen un pavimento cerámico a modo de alfombra con series de motivos florales proce-dentes de las Reales Fábricas de Valencia.
Pero la pieza estrella de la casa es la cocina. Es el último exponente de cocina neoclá-sica valenciana, de principios del siglo XIX, que se conserva in situ. Tiene unos panales decorativos cerámicos muy gráficos con escenas costum-bristas y donde aparecen una serie de utensilios domésti-cos. Entre los diferentes pa-neles, destaca el de la escena del Proveedor galante, don-de el vestuario de los perso-najes nos remite a tipologías e indumentarias propias de la etiqueta valenciana de la época.
especially in the main rooms and a curious room called the “smoking room” . The decor is from the eighteenth century and, above all, is the result of the remodeling of the nineteenth century by students of the Academy of Fine Arts of San Carlos. It is also admirable ceramic decoration. Almost all rooms have ceramic tiles as a rug with floral patterns from the Royal Factories of Valencia.
But the centerpiece of the house is the kitchen. It is the latest example of neoclassical Valencian kitchen model, from the early nineteenth century, preserved in situ. It has some very graphic ceramic decorative panels with scenes and where there are a number of household items. Among the different panels, highlights the gallant Supplier scene where the costumes of the characters reminds us typologies and apparel from that Valencian time.
rats amb diferents escenes i, especialment, la magní-fica cuina.
En la planta baixa podem veure el Pedestal romà de Ternils, i plafons ceràmics documentats com el del Mar-tiri de Sant Llorenç, que prové de l’Hort de Carreres. Es tracta d’un tondo (una forma redona) i és l’únic plafó d’estes característiques documentat en la taulelleria valenciana. Està signat per José Sanchis. Un altre plafó originari del Palau és el de l’Apoteosi de Sant Llorenç, signat per Juan Bru, contemporani de Sanchis. Els dos van ser realitzats en les Reials Fàbriques de València.
La planta noble és la més interessant. HI destaca el con-junt decoratiu pictòric de parets i sostres, especialment en les sales principals i una curiosa estança denomina-da el “fumoir” (fumador). La decoració procedeix del segle XVIII i, sobretot, és fruit de la remodelació del se-gle XIX realitzada pels alumnes de l’Acadèmia de Belles arts de Sant Carles. També és admirable la decoració ceràmica. Quasi totes les habitacions tenen un pavi-ment ceràmic a manera de catifa amb sèries de motius florals procedents de les Reals Fàbriques de València.
Però, la peça més emblemàtica de la casa és la cuina. És l’últim exponent de cuina neoclàssica valenciana, de principis del segle XIX, que es conserva in situ. Té uns panells decoratius ceràmics molt gràfics amb escenes costumistes i on apareixen una sèrie d’utensilis domès-tics. Entre els diferents panells, destaca el de l’escena del Proveïdor galant, on el vestuari dels personatges ens remet a tipologies i indumentàries pròpies de l’eti-queta valenciana de l’època.
CARCAIXENT 20
Paraje Natural Municipal Hort de SorianoFont de la Parra
Saliendo desde Carcaixent por el Camí de la Font (CV-5930) se llega al Paraje Natural Municipal “Hort de Soriano - Font de la Parra”, un espacio natural de 53 hectáreas ideal para disfrutar de la naturaleza.
El Huerto de Soriano está distribuido en tradicionales bancales agrícolas que han sido adaptados para el espar-cimiento y el ocio. La casa principal, que data aproximadamente de 1930, da una muestra del poderío económi-co que representó en la zona el cultivo de los cítricos. La Fuente de la Parra resulta de especial importancia para Carcaixent, ya que la población se abastece de ella desde 1609. Es desta-cable la exuberante presencia de flora y fauna endémica valenciana.
El Paraje dispone de todas las instala-ciones necesarias para pasar un agra-dable día en plena naturaleza: mesas de picnic, sanitarios, juegos infantiles, paelleros, fuentes, etc. Además se rea-lizan actividades como senderismo, educación ambiental en el aula de la naturaleza y se puede hacer acampa-da o visitar en autocaravana.
Atendiendo a su función educativa, la concejalía de Medo Ambiente, ha dise-ñado cuatro espacios singulares con la intención de plasmar en tres de ellos la importancia de la agricultura en el desarrollo socioeconómico de la lo-calidad, y en un cuarto la vegetación natural de la zona. Los hitos agrícolas singulares que se han representado son: el cultivo de secano mediante un campo de olivos en el que encon-tramos más de 50 tipos diferentes de aceitunas, el cultivo de la morera para la cría del gusano de seda, y el cultivo de los cítricos. Para este último, se ha desarrollado el proyecto “Museo vivo de la Naranja” que permite la visita a un tradicional campo de naranjas en el
Paratge Natural Municipal Hort de SorianoFont de la Parra
Eixint des de Carcaixent pel Camí de la Font (CV-5930) s’arriba al Paratge Na-tural Municipal “Hort de Soriano-Font de la Parra”, un espai natural de 53 hec-tàrees ideal per a gaudir de la natura.
L’Hort de Soriano està distribuït en tradicionals bancals agrícoles que han sigut adaptats per a l’esplai i l’oci. La casa principal, que data aproximada-ment de 1930, dóna una mostra del poder econòmic que va representar en la zona el cultiu dels cítrics. La Font de la Parra resulta d’especial importàn-cia per a Carcaixent, ja que la població es proveeix d’esta des de 1609. És des-tacable l’exuberant presència de flora i fauna endèmica valenciana.
El Paratge disposa de totes les instal·la-cions necessàries per a passar un agra-dable dia en plena naturalesa: taules de pícnic, sanitaris, jocs infantils, pa-ellers, fonts, etc. A més, alberga acti-vitats com ara senderisme, educació
Municipal Natural AreaHort de SorianoFont de la Parra
Leaving Carcaixent by Cami de la Font (CV-5930) will reach the Municipal Natural “Hort de Soriano - Font de la Parra”, a natural area of 53 Hectares ideal for enjoying nature.
The Huerto de Soriano is distributed in traditional agricultural terraces that have been adapted for recreation and leisure. The main house, which dates from about 1930, gives an example of economic power in the area representing the citrus crop. La Fuente de la Parra is especially important for Carcaixent, since the population is supplied from there since 1609. Noteworthy was the presence of lush flora and fauna Valencia.
It has all the facilities required for a pleasant day in the countryside: picnic tables, restrooms, playground, paella, fonts, etc.. In addition there are activities such as hiking, environmental education in the classroom of nature
CARCAIXENT 21
Paraje Natural Municipal / Paratge Natural Municipal / Municipal Natural AreaHort de Soriano. Font de la Parra
and can be accessed at camping or motorhome.
In response to its educational role, the Department of Environment, has designed four unique spaces with the intention of showing in three of them the importance of agriculture in economic development of the town, and in a fourth one natural vegetation of the area. Unique agricultural milestones that have represented are: dry farming through an olive grove where we find more than 50 different types of olives, the cultivation of mulberry for silkworm breeding and cultivation of citrus. For the last one, we have developed the project “Living Museum of Orange” which allows a visit to a traditional orange field in which they currently find varieties not grown because they have lost commercial value but which led to the period of maximum splendor of this crop in the area.
ambiental en l’aula de la natura, acampades o visites en autocara-vana.
Atenent la seua funció educativa, la Regidoria de Medi Ambient ha dissenyat quatre espais singulars amb la intenció de plasmar, en tres, la importància de l’agricul-tura en el desenvolupament soci-oeconòmic de la localitat i, en el quart, la vegetació natural de la zona. Les fites agrícoles singulars que s’han representat són: el cul-tiu de secà mitjançant un camp d’oliveres en el qual trobem més de 50 tipus diferents d’olives, el cultiu de la morera per a la cria del cuc de seda, i el cultiu dels cítrics. Per a este últim, s’ha desenvolu-pat el projecte “Museu viu de la taronja”, que permet la visita a un tradicional camp de taronges en el qual es trobarà varietats que actu-alment no es conreen perquè han perdut valor comercial, però que van suposar l’època de màxima esplendor d’este cultiu en la zona.
que se encontrará variedades que ac-tualmente no se cultivan porque han perdido valor comercial pero que su-pusieron la época de máximo esplen-dor de este cultivo en la zona.
CARCAIXENT 22
Modernismo en CarcaixentCarcaixent, gracias al cultivo de la na-ranja y sus beneficios, mantiene un fe-nomenal patrimonio modernista que ha llegado a nuestros días. En 1916, el estilo artístico que predominaba en Carcaixent es el Modernismo. El Mo-dernismo fue un movimiento artístico global, que integraba pintura, escultu-ra y, sobre todo, arquitectura. Sin em-bargo, encontramos que fue un mo-vimiento que engloba vertientes que en otras corrientes artísticas se habían dejado de lado, como las artes gráficas y las artes aplicadas, y los dota de un papel protagonista. Este movimiento artístico adoptó diferentes nombres: Art Nouveau en Francia y alrededores francófonos, Modern Style en Inglate-rra y en Estados Unidos, Sezession en Austria y Europa central, Liberty en Ita-lia, Jugendstil en Alemania, y Moder-nismo en los núcleos de Barcelona y Valencia y zonas americanas de habla castellana.
El movimiento quiere imitar las formas de la naturaleza con un claro predo-minio de las soluciones curvas y una abundante decoración orgánica en cualquiera de sus vertientes artísticas. Afecta arquitectónicamente tanto el edificio en sí como su ornamentación y los cerramientos. Los elementos es-tructurales de hierro fundido ya no quedarán ocultos, sino que formarán parte de la decoración.
Modernismea CarcaixentCarcaixent, gràcies al conreu de la ta-ronja i als seus beneficis, manté un fenomenal patrimoni modernista que ha arribat als nostres dies. El 1916, l’es-til artístic que predominava a Carcai-xent és el Modernisme. El Modernisme va ser un moviment artístic global, que integrava pintura, escultura i, sobretot, arquitectura. Tanmateix, trobem que fou un moviment que engloba ves-sants que en altres corrents artístics s’havien deixat de costat, com ara les arts gràfiques i les arts aplicades, i els dota d’un paper protagonista. Aquest moviment artístic va adoptar diferents noms: Art Nouveau a França i rodalia francòfona, Modern Style a Anglaterra i als Estats Units, Sezession a Àustria i Europa central, Liberty a Itàlia, Ju-gendstil a Alemanya, i Modernisme als nuclis de Barcelona i València i zones americanes de parla castellana.
El moviment vol imitar les formes de la natura amb un clar predomini de les solucions corbes i una abundant deco-ració orgànica en qualsevol de les se-ues vessants artístiques. Afecta arqui-tectònicament tant l’edifici en si com la seua ornamentació i els tancaments. Els elements estructurals de ferro colat ja no quedaran tapats, sinó que forma-ran part de la decoració.
El nou material passarà a tindre un pa-per important junt amb el vidre i la ce-
Modernisma CarcaixentCarcaixent, thanks to the cultivation of the orange and its profits, has a phe-nomenal modernist heritage which is still conserved. In 1916, the artistic style predominant in Carcaixent was Modernism. Modernism was a global artistic movement which brought to-gether painting, sculpture and, above all, architecture. However, it was a movement which included aspects which in other artistic trends had been left aside, such as graphic arts and ap-plied arts, and it gives them a leading role. This artistic movement took on several different names: Art Nouveau in France and French-speaking countries, Modernism in England and the United States, Sezession in Austria and Central Europe, Libertà in Italy, Jugendstil in Germany, and Modernism in Barcelona and Valencia and Latin America.
The movement aimed to imitate the forms of nature with a clear predom-inance of curved solutions and abun-dant organic decoration in all its artis-tic aspects. It affected, architecturally, not only the building in itself but also its ornamentation and its enclosure. The cast iron structural elements would no longer be covered over, but would form part of the decoration.
The new material would come to have an important role together with glass and ceramics in the new building
CARCAIXENT 23
Modernismo en Carcaixent / Modernisme a Carcaixent / Modernism a Carcaixent
El nuevo material pasará a tener un papel im-portante junto con el vidrio y la cerámica en las nuevas técnicas constructivas. La madera pasará a ser el material del mobiliario y de la decoración, y pierde su función estructural.
En el País Valenciano, y por supuesto en Carcaixent, podemos encontrar tres co-rrientes diferenciados, aunque siempre re-pletos de un cierto eclecticismo. El primero, será el que corresponde al Art Nouveau, de formas vegetales de origen francés y catalán, y que en Valencia se adoptará con finalidad meramente estética y decorativa. La segunda corriente es la Historicista, que tomará como referencia el arte gótico. Uti-lizará elementos neogóticos en la decora-ción, monumental y soberbia. Y por último, la corriente influenciado por la Sezession centroeuropea, en el que predomina la lí-nea recta y la geometría, el más común en nuestras tierras.
Extracto del texto de la exposición “Carcai-xent 1916, una mirada a la ciudad de hace 100 años”.
ràmica en les noves tècniques cons-tructives. La fusta passarà a ser el material del mobiliari i de la decora-ció, i perd la seua funció estructural.
Al País Valencià, i per descomptat a Carcaixent, podem trobar tres cor-rents diferenciats, encara que sem-pre farcits d’un cert eclecticisme. El primer, serà el que correspon a l’Art Nouveau, de formes vegetals d’ori-gen francès i català, i que a València s’adoptarà amb finalitat merament estètica i decorativa. El segon cor-rent és l’Historicista, que prendrà com a referència l’art gòtic. Utilitzarà elements neogòtics en la decoració, monumental i superba. I per últim, el corrent influenciat per la Sezessi-on centreeuropea, en què predomi-na la línia recta i la geometria, el més comú en les nostres terres.
Extracte del text de l’exposició “Car-caixent 1916, una mirada a la ciutat de fa 100 anys”.
techniques. Wood became the ma-terial for furniture and decoration and lost its structural function.
In the País Valenciano, and of course in Carcaixent, you can find three dif-ferentiated trends, although they are always full of a certain eclecti-cism. The first corresponds to Art Nouveau, with plant forms of French and Catalonian origin, and which in Valencia will be adopted for purely aesthetic and decorative purpos-es. The second tendency is Histor-icism, which will take Gothic art as its reference; it will use neo-Gothic elements in decoration, monumen-tal and proud. And finally the trend influenced by the central-European Sezession, in which straight lines and geometry predominate, is the most common in our lands.
Extract from the text of the exhibi-tion “Carcaixent 1916, a look at the town a hundred years ago”.
Fira Modernista de Carcaixent, segon cap de setmana de juny. Un retorn al Carcaixent de principis del segle XX. (Visites als horts monumentals, recreacions històriques, rutes turístiques, concerts i animació de carrer, tasts gastronòmics, mercat d’artesans, portes obertes al patrimoni, tallers, exhibicions, concursos).
Feria Modernista de Carcaixent, segundo fin de semana de junio. Un retorno al Carcaixent de principios del siglo XX. (Visitas a los huertos monumentales, recreaciones históricas, rutas turísticas, conciertos y animación de calle, degustaciones gastronómicas, mercado de artesanos, puertas abiertas al patrimonio, talleres, exhibiciones, concursos).
Modernist fair of Carcaixent, second weekend of June. A return to the Carcaixent of the beginning of the 20th century. (Visits to monumental gardens, historical recreations, tourist routes, concerts and street entertainment, gastronomic tastings, artisans market, heritage openings, workshops, exhibitions, competitions).
CARCAIXENT 24