prevenció del malbaratament alimentari a la uab mes dxr... · oficina de medi ambient. novembre...

Oficina de Medi Ambient. novembre 2011

Prevenció del malbaratament alimentari a la UAB

IX Jornada de Prevenció de Residus MunicipalsBarcelona 24/11/2011

Paco Muñoz-Gutié[email protected]


La composició dels residus domèstics a Catalunya i a la UAB

32 % alimentària4 % fraccióverda

Vidre; 6%

Envasos lleugers; 25%

Altres; 8%

Fracció orgànica; 33%

Paper i cartró; 29%

Font: UAB. Elaboració pròpia. 2010


Alguns problemes de gestionar els residus barrejats amb la matèria orgànica:

• Quan la matèria orgànica es barreja amb d’altres fraccions és molt difícil de recuperar-les.

• La lixiviació en els abocadors es veuria molt reduïda si no s’hi dipositessin residus fermentables.

• Sense matèria orgànica, les plantes incineradores podrien reduir significativament l’aportació de combustibles i generarien menys emissions gasoses.


•La societat en general no ha parat gaire atenció a la gestió dels residus orgànics.•S’ha prioritzat la gestió d’altres fraccions abans que la form. •Fins ara, s’ha gestionat recollint-la selectivament i compostant-la. No ha estat fins recentment que es comencen a prendre mesures de prevenció.

Entitat promotora

Envasos lleugers

Fraccióalimentària

Total

AMB (1) 16 2 52ACR+ (2) 23 7 95

(1) Ibáñez M. , Prados A. & Solé M. (2010) RECERCA BIBLIOGRÀFICA D’EXPERIÈNCIES DE PREVENCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS PROPOSTES I LÍNIES D’ACTUACIÓ ALS MUNICIPIS DE L’EMSHTR

(2) Dohogne J.J. & Collado G. (2009) QUANTITATIVE BENCHMARKS FOR WASTE PREVENTION

Alguns reculls d’experiències de prevenció documentades:


Què hem de fer per intentar prevenir la generació de la fracció orgànica?

Hem de tenir clar la jerarquia de gestió de les restes alimentàries

Font : US Environmental Protection Agency


Guaitem la fracció orgànica ...

Cal estudiar-la, observar la seva composició

Fins ara en les caracteritzacions de fracció orgànica només es distingeixen:

1. Fracció verda2. Fracció alimentària3. Altres restes orgàniques fermentables


En què ens hem de fixar si volem prevenir la form alimentària?

•Podem mirar la composició: verdures, carn, peix, pa...

•Podem mirar la causa de la seva disposició: Deixat en el plat, netegies, menjar no servit i cuinat, fet malbé,...

A partir d’aquí podem classificar-la...


1. Residus orgànics fermentables1.1. Restes alimentàries de FORM.1.1.1. Marro del cafè i bosses d'infusions utilitzades1.1.2. Peles de fruites per a fer sucs (principalment de taronja)1.1.3 Restes alimentàries de la preparació del menjar no

emplatables (caluixos, fulles i peles de fruites i verdures no emplatables; peces i parts de netejar animals;ossos, entranyes i menuts cuinats o no...)

1.1.4. Pa sec1.1.5. Pa retornat de taules1.1.6. Restes de menjar preparades o cuinades i comestibles però que no

han arribat a ser servides1.1.7. Restes alimentàries de plat i aliments retornats de taula no

comestibles (peles de fruita pelades a taula, closques, ossos,…)

1.1.8. Restes alimentàries de plat i aliments retornats de taula comestibles (trossos de carn, peix i verdures cuinades, rebosteria encetada

1.1.9 Restes alimentàries fetes malbé en els processos de conservació i emmagatzematge prèvia a l’elaboració. (Estocs descartats de nevera i congelador, contingut de llaunes i paquets d’aliments caducats o en mal estat) .

1.1.10. Aliments en bon estat descartats1.1.11. Altres restes alimentàries no classificables en els grups

anteriors1.2. Restes de jardineria. Restes vegetals de petites dimensions i restes de

jardinera i poda de major dimensió i de tipus més llenyós (rams de flors pansits, males herbes, gespa,branques d’esporga, fullaraca...)

1.3. Paper i cartró utilitzat en els serveis de menjars1.4. Suro i fustes usades en menjars1.5. Excrements d’animals sense llits ni sorres absorbents.1.6. Altres tipus de FORM no especificada anteriorment1.7. Animals morts no alimentaris. (rosegadors, mascotes mortes, ...)

Aliments aptes per a consum humà trobats dins de

la fracció orgànica


FORM RESTA TOTAL

Vila universitària 19% 22% 21%Centres docents i de recerca + restaurants 81% 78% 79%Total campus 100 % 100% 100 %

Ponderació dels circuits diaris de recollida de residus a la UAB:

Hem de fixar-nos on l’aboquem o en quin circuit de recollida la gestionem

Cada dia a la UAB llencem 1,8 tones de matèria orgànica al contenidor de resta i 0,27 tones al contenidors de la fracció orgànica.


Composició de la fracció orgànica en recollida en dia lectiu UAB

98%

2%

Residus orgànics fermentables Paper no alimentari CartróEnvasos compostos Vidre PlàsticsMetalls Material tèxtil i calçat Sanitari. Residus domèstics especials Voluminosos Terres, runes, i àridsAltres i no identificables

Composició del circuit recollida fracció orgànica

Cada dia lectiu es recullen selectivament uns 275 Kg de fracció orgànica a la UAB. Aquesta és de gran qualitat doncs els impropis són testimonials. Hi ha molt poc marge de millora de la qualitat de la fracció orgànica.


Composició del circuit recollida fracció orgànica

1.1.10. Aliments en bon estat descartats

1.1.9 Restes alimentàries fetes malbé en els processos de conservació i emmagatzematge prèvia a l’elaboració. (Estocs descartats de nevera i congelador, contingut de llaunes i paquets d’aliments caducats o en mal estat) .

1.1.8. Restes alimentàries de plat i aliments retornats de taula comestibles (trossos de carn, peix i verdures cuinades, rebosteria encetada,…)

1.1.6. Restes de menjar preparades o cuinades i comestibles però que no han arribat a ser servides

1.1.5. Pa retornat de taules

1.1.4. Pa sec

Restes alimentàires de la fracció orgànica

3,2% 6,1% 2,7%

0,1%0,5%

0,0%

31,3%

0,0%

36,9%

2,3%

14,0%

0,2%2,3%

3,9%

13,3%

10,5%2,1%

0,6%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

total UAB llars restaurants

1.1.10.

1.1.9.

1.1.8.

1.1.6.

1.1.5.

1.1.4.

Cada dia es recullen 275 kg en el circuit de recollida de la fracció orgànica a la UAB. El 41,8 % d’aquestes són aliments que es podien haver consumit. Uns 115 kg diaris.


1.1.6. Restes de menjar preparades o cuinades i comestibles però que no han arribat a ser servides

1.1.4. Pa sec1.1.5.Pa retornat de taules

1.1.8.Restes alimentàries de plat i aliments retornats de taula comestibles (trossos de carn, peix i verdures cuinades, rebosteria encetada,..)


1.1.10.Aliments en bon estat descartats1.1.9 Restes alimentàries fetes malbé en els processos de conservació i emmagatzematge prèvia a l’elaboració. (Estocs descartats de nevera i congelador, contingut de llaunes i paquets d’aliments caducats o en mal estat)


Composició del circuit recollida fracció resta UAB

Cada dia lectiu es recullen unes 4,3 T de deixalles no seleccionades a la UAB. Aquesta es compon per multitud de fraccions diferents que es poden prevenir o reciclar. El 41,3% de la fracció resta en pes és matèria orgànica, el 34,5 % són envasos lleugers, i el 10,5% són paper i cartró.

El malbaratament alimentari en el circuit de resta és el 11,6%. Uns 375 kg diaris.

Composició fracció resta UAB recollides en dia lectiu

6,7%3,8%2,9%

27,0%

8,1%0,6%1,9%

2,5%4,6%

0,5%

41,3%

matèria orgànica paper no alimentari cartróenvasos compostos plàstics metallsvidre texil i calçat sanitarisresidus especials domèstics voluminosos terres runesaltres

11,6%

3,8%5,2%

9,4%

11,3%

0,0%5,0%

10,0%15,0%20,0%25,0%30,0%35,0%40,0%45,0%

Total UAB

Tipologia de la matèria orgànica dins de la fracció resta

aliments esporga i podaserradures i fustes cel·lulosamatèria orgànica no especificada


1.1.1. Marro del cafè i bosses d'infusions utilitzades 3,3%

7,1%

1.1.2. Peles de fruites per a fer sucs (principalment de taronja) 0,9%

1.1.3 Restes alimentàries de la preparació del menjar no emplatables (calutxos, fulles i peles de fruites i verdures no emplatables; peces i parts de netejar animals; ossos, entranyes i menuts cuinats o no...) 2,3%

1.1.7. Restes alimentàries de plat i aliments retornats de taula no comestibles (peles de fruita pelades a taula, closques, ossos,…) 0,7%

1.1.4. Pa sec 1,1%

9,4%

1.1.5. Pa retornat de taules 1,4%

1.1.6. Restes de menjar preparades o cuinades i comestibles però que no han arribat a ser servides 3,3%

1.1.8. Restes alimentàries de plat i aliments retornats de taula comestibles (trossos de carn, peix i verdures cuinades, rebosteria encetada,…) 2,6%

1.1.9 Restes alimentàries fetes malbé en els processos de conservació i emmagatzematge prèvia a l’elaboració. (Estocs descartats de nevera i congelador, contingut de llaunes i paquets d’aliments caducats o en mal estat) . 0,8%

1.1.10. Aliments en bon estat descartats 0,2%

1.3.1. Paper de cuina brut, tovallons i estovalles de paper, paper alimentari brut (associat a la pastisseria, paper vegetal per a form,..) i etiquetes de paper no plastificades. 9,0% 9,0%

1.1.11. Altres restes alimentàries no classificables en els grups anteriors 0,6%1,0%

1.5.0. Excrements d’animals sense llits ni sorres adsorbents. 0,4%

1.4.3. Altres fustes (serradures, fustes de tallar, ...) 4,8%8,3%1.2.0. Restes de jardineria. Restes vegetals de petites dimensions i restes de jardinera i poda de major dimensió i de

tipus més llenyós (rams de flors pansits, males herbes, gespa, branques d’esporga, fullaraca...) 3,5%

1.6.0. Altres tipus de FORM no especificada anteriorment 10,6% 10,6%

Total orgànica en circuits de recollida FORM I RESTA 45,4%

TOTAL DEIXALLES RECOLLIDES DIÀRIAMENT (FORM + RESTA) 100,0%

El malbaratament alimentari diari és 490 kg


Hem de treure conclusions del que hem estudiat:

Cal derivar la majoria de la fracció orgànica cap als circuits de recollida de la form. Només el 13 % la matèria orgànica generada en el campus es diposita en el circuit de recollida form.

Cal actuar diferenciadament en els centres generadors. Restaurants i llars de la Vila.

Cal minimitzar l’ús del paper de cuina doncs significa un 9% dels residus que es recullen diàriament la UAB.

Cal iniciar un pla per evitar el malbaratament alimentari que és un 9.4 % dels residus recollits diàriament a la UAB.


Hem de fer un pla:

Proposta de Pla per a la prevenció del malbaratament alimentari a la UAB


Prevenció del malbaratament alimentari als serveis de restauració de la UAB

1- Diagnosi específica en determinats restaurants. Cal obtenir més dades en el punt de generació. Detectar males pràctiques a la cuina, a les barres i la línia dels autoserveis.

2- Mesures d’educació i sensibilització adreçades als usuaris amb l’objectiu d’evitar que prenguin més menjar del que necessiten. Vincular el missatge amb temàtica ambiental i socials.

3- Mesures econòmiques d’adequació de l’oferta i la demanda. Experiència de tarificació del menjar “a kilo” o per unitat de servei.

4- Mesures per a l’aprofitament del menjar sobrer cuinat. Modificació del preu del menjar en funció de l’hora. “Doggy bag”. Derivació del menjar cap a entitats de beneficència social.


Pla per a la prevenció del malbaratament alimentari a la Vila Universitària

1- Diagnosi específica per a pisos i apartaments d’estudiants. Cal obtenir més dades en el punt de generació. Detectar males pràctiques a la cuina (dosificació i conservació).

2- Mesures formació, educació i sensibilització. Cursos de cuina ecològica i d’aprofitament, conservació del menjar. Guia per evitar el malbaratament del menjar a la casa.

3- Receptari-web per aprofitar el menjar i conservar-lo millor.

4- Publicació de material per a compra eficient. Estandardització de llista de compres.


Pla per a la prevenció del malbaratament a la UAB

1. Establiment d’un objectiu de prevenció del malbaratament alimentari.

2. Establiment d’indicadors de seguiment.

3. Realització de caracteritzacions periòdiques dels residus dels restaurants universitaris i les llars.

4. Realització de seguiment del nivell de buidament dels plats dels autoserveis dels restaurants.

5. Elaboració de clàusules per la lluita contra el malbaratament alimentari per a integrar en els plecs de condicions tècniques.

6. Integrar la lluita contra el malbaratament en les polítiques de responsabilitat social de la UAB i de les empreses concessionàries.


Hem d’aconseguir que no quedi gens de menjar:En els plats

Ni en les deixalles:

prevenció del malbaratament alimentari a la uab mes dxr... · oficina de medi ambient. novembre...

Documents