PER DAVID POLO, DAVID NÚÑEZ, RUBÉN POLO, BELÉN ORTIZ, CARLOS DOMÍNGUEZ I PATRICIA

GISBERT

PARMÈNIDES I ELS AUTORS DE L´ESCOLA

ELEÀTICA

PÀGINA

L´ESCOLA D´ELEA 3 PARMÈNIDES 4 TEORIA DEL SER 5 QUÈ ÉS EL SER? 6 LES DUES VIES 7 EL SER I EL SER 8 CÓM ARRIVEM A L´EXISTÈNCIA DEL SER 9 PLURALISME 10 ANAXÀGORES 11 EMPÉDOCLES 12 ZENON 13 JENÓFANES 14, 15, 16 BILIOGRAFIA 17

INDEX

Esta escola va florir durant el segle V a. C. i va influir en el pensament posterior, en els filòsofs pluralistes i el propi Plató.

Les tesis fonamentals d’aquesta escola són les següents: o l'instrument per a arribar al coneixement del Ser és la raó; o la raó ens mostra el Ser com u, immòbil i immutable; o els sentits ens presenten una realitat il·lusòria al mostrar-nos multiplicitat i canvi.

Pel seu tractament abstracte i formal del Ser, és habitual considerar Parmènides, més que als anteriors presocràtics, com el fundador de l'ontologia, encara que aquest títol no es trobe en la seua filosofia.

L´ESCOLA D´ELEA

Fundador de l´escola eleàtica i el seu màxim exponent.

Va ser originari de la ciutat d´Elea.Va consolidar un cert idealisme filosòfic

començat pels pitagòrics.A la seua obra més coneguda; “Sobre la

Naturaleza” es mostra la seua principal teoría filosòfica: La via de la veritat i la via de l´opinió

PARMÈNIDES

https://www.youtube.com/watch?t=125&v=mDZbWkpeXOU

Parmènides va arribar a aquesta teoría mitjançant

l´afirmació el Ser és i el No Ser no és.

TEORÍA DEL SER

Ser

=Univers

És etern, perquè pel contrari, vindria del no-res i es transformaria en res; no té ni principi ni final.

El Ser és indivisible, si fóra divisible, es distingirien dos parts com a mínim d´ell.

El Ser és immóvil, hauría de fer-ho en alguna realitat en la qual es moguera, però no hi ha cap espai extern.

És infinit ja que qualsevol cosa finita és incompleta i al Ser no li falta res; és perfecte.

La seua forma representada per Parmènides és d´una esfera tancada.

QUÈ ÉS EL SER?

A la seua obra, Parmènides tracta dos realitats:

La via de la veritat: La veritat només es pot assolir mitjançant la raó; “El Ser és i el no ser no és”

La via de l´opinió: Arreplega diverses teories físiques per explicar l´univers; “El ser és i no és”

LES DUES VIES

Hem definit al Ser anteriorment com “tot” ja que era infinit, indivisible i immòbil degut a que no existeix altra realitat exterior a aquest.

Definim el ser com totes les realitats que comprén el Ser i és mutable, finita, mòbil i divisible.

El ser i el Ser

A Parmènides se li plantejà el dubte de que: si el Ser està inclòs al ser ¿Cóm podem afirmar que el Ser existeix?

Parmènides arriba a la conclusió de que mitjançant la raó el ser pot arribar a conéixer-ho.

COM ARRIBEM A L´EXISTÈNCIA DEL SER ?

Raó

En la filosofía, el pluralisme és una posició metafísica que considera que la totalitat del món està composta per realitats independents e interrelacionades. Aquesta posició es diferencia del monisme, que defén que la realitat és només una.

Alguns exemples d´autors pluralistes són Anaxàgores i Empèdocles.

PLURALISME

Va pertànyer a l´escola Jónica i va obrir la primera escola d´Atenes.

Va situar el principi de totes les coses (arché) en el nous (enteniment), encarregat d´imprimir ordre al caos original, va afirmar la divisivilitat indefinida de

l´espai i el temps.La gran aportació va ser haver introduït el nous com

a força motora de tot quan existeix. L´entitat del nous per damunt d´una altra realitat.

El nous és infinit i autònom i no es barreja amb res.El nou, encara que siga d´una matèria sutilissima i

pura en Anaxàgores no arriba a ser immaterial.

ANAXÀGORES

Filòsof i poeta grec.Establint la necessitat i perennitat del Ser, la seua originalitat

consiteix en concil·liar aquesta necessitat amb l´esdevindre.Ens parla de quatre arrels eterns que facen referència als quatre

elements de la natura: aigua, foc, terra i aire. Són originaris i immutables. El que provoca el canvi són dues forçes còsmiques anomenades Amor i Odi.

L´Od desfà tota l´harmonia fins la separació completa del caos.L´Amor intervé per a tornar a unir alló que l´Odi ha desfet, així,

les dues forçes donen vida a les diverses manifestacions del cosmos.

També va plantejar una doctrina de l´evolució i transformació de tots els éssers dóna entrada a la teoria de la metempsicosis: Per necessitat els éssers expien els seus delictes a partir d´una sèrie de reencarnacions.

EMPÈDOCLES

Contra la pluralitat: Si existeix una pluralitat, les coses seran també grans i xicotetes.És necessari que cada cosa tinga la seua pròpia mesura i espessor i que una part siga independent de l´altra. Si existeix una pluralitat, és necessari que les coses siguen menudes i grans; tan xicotetes que no puguen tindre mesura i tan grans que siguen infinites.

PARADOXA DE ZENON CONTRA EL PLURALISME

Contra el moviment: L´espai i el temps són infinitament divisibles.

En el primer exemple es planteja la carrera entre una tortuga i Aquiles. El problema es presenta quan Aquiles li dona avantatge a la tortuga. Aquiles mai guanyarà segons Zenon, ja que quan aquest l´agafe, ell es pararà i mai arribarà a la final de la carrera abans que la tortuga per que es mesura l´espai com a una linea finita.

El segón es tracta d´una fletxa que s´ha llançat, segons Zenon roman en repòs ja que per a ell el temps està compost per instants i en cada instant la fletxa es troba en repòs.

PARADOXA DE ZENON CONTRA EL MOVIMENT

Critica als Déus homèrics, no són més que una invenció, creada a imatge i semblança de l´ésser humà. En cap moment haurien de ser usats amb fins educatius ja que a l´assemblar-se als hòmens també tenen vicis i tentacions.

Proposa l´existència d´un únic Déu que no guardaria cap semblant amb els éssers humans. És un precursor del Ser de Parmènides. Li atribuïx la immovilitat pel fet que tot canvi és símbol d'imperfecció. El Déu de Jenófanes es presenta com un ser suprem i perfecte.

El Déu de Jenófanes “veu” i “escolta”, però és un ser corporio distint als humans. Adopta una forma esfèrica, com farà Parmènides al parlar del Ser o, segons altres intèrprets, pot prendre altra forma.

Va concebre el seu Déu a partir de reflexions lògiques, característiques oposades a les dels Déus homèrics que repudiava.

QÜESTIONS TEOLÒGIQUES; JENÓFANES

Definix els fenòmens celests com a concentració de “partícules ígnies” o “núbols en ignició”. El Sol es considerat com “concentració de foc que sorgix procedent de la mar”. L´arc de Sant Martí és també concevut com un núbol.

Jenófanes va afirmar a partir del descobriment de fòssils de peixos trobats a la muntanya que la Terra va estar tota coberta d´aigua. Tots els éssers vius procedeixen del fang, sent els primer animals similars als peixos i sorgint després dels anfibis. Posteriorment van aparéixer els éssers humans.

LA NATURA I EL MÓN FÍSIC; JENÓFANES

Segons Jenòfanes, la veritat consistix en la correspondència d'alló que diem amb la realitat, però no tenim cap mitjà per a saber quan la dita correspondència es dóna o no.

Les nostres idees, per tant, no són més que intents més o menys afortunats d'expressar la veritat. És possible que, amb el temps, les nostres idees s'acosten més a la veritat, però estes continuen sent conjectures. En la concepció de Jenófanes a més de considerar la veritat com quelcom objectiu, s´afirma que es tracta de quelcom diferent de la certesa, entesa aquesta com un coneixement subjectiu.

D’aquesta concepció del coneixement es pot extraure's inclós certes actituds ètiques, principalment la tolerància entre els filòsofs.

EL CONEIXEMENT HUMÀ I ELS SEUS LÍMITS; JENÓFANES

TEST

http://www.webdianoia.com/tests/presocra/

parmenidestest.htm

http://www.webdianoia.com/presocrat/parmenides.htm

https://filosofiadelacaracas.wordpress.com/12-escuela-eleatica-parmenides-zenon-de-elea-y-jenofanes-de-colofon/

http://psilosofia.com/resumen-parmenides-de-elea/

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/anaxagoras.htm

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/e/empedocles.htm

http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiagriega/Presocraticos/EscuelaElea.htm

http://www.webdianoia.com/persocrat/zenonelea.htm

http://www.webdianoia.com/presocat/jenofa_fil.html

BIBLIOGRAFIA