3. els presocràtics - xtec.catjcampman/jjpresocraticsjj.pdf · 1. És la llei que regeix el món:...

3. Els presocràtics 3.1. L’escola de Milet

• Els presocràtics Denominació: Primers filòsofs o filòsofs presocràtics

Fonts: fragments i doxografies

• L’Escola de Milet 1. Segle VI aC: A Milet (polis de la costa jònica) neix una nova forma de:

a) Organització social (la democràtica) oposada a l’aristocràtica

b) Saviesa (la filosofia) oposada i crítica amb el pensament mític

2. Qui forma part de l’escola de Milet i quins trets tenen en comú?:

1. Filòsofs: Tales, Anaximandre i Anaxímenes (són deixebles sucessivament)

2. Objectiu: repensar el món des de bases racionals

3. Participen de les idees de la polis democràtica

A. Tales de Milet – La recerca de l’arjé: l’aigua

– Justificació: és el més actiu dels elements, importància per a la vida dels animals i plantes

Pàgina 25

Text pàgina 25

Pren-ne nota! pàgina 25

Dades biogràfiques

pàgina 25


B. Anaximandre de Milet – La crítica a Tales

L’arjé no pot ser cap dels elements ja que alguns són oposats entre si

– La recerca de l’arjé: l’àpeiron (el que és indefinit o indeterminat)

– Característiques

b) No és cap dels elements sinó la base que els genera

c) És etern i imperible

d) Té la capacitat de moure’s a si mateix i governar les altres coses que no tenen moviment

e) Controla i encoratja, des del límit de l’univers, la lluita dels oposats o contraris

– El funcionament de la physis: la llei còsmica (cosmologia)

La physis és el resultat de la lluita dels oposats que es produeix segons llei (necessitat) i mesura:

La llei manté la proporció i l’equilibri còsmic on cap d’ells pot prevaler, (és una transposició o un reflex de la llei de la polis democràtica)

Pàgina 26

Text I pàgina 26

Text II pàgina 26

Dades biogràfiques

pàgina 26


C. Anaxímenes de Milet – La recerca de l’arjé: l’aire

– Característiques

Invisible i sempre en moviment

– Mecanisme explicatiu dels canvis

Processos de condensació i rarefacció: els canvis de densitat

Les diferències qualitatives entre les coses es deuen a diferències quantitatives

Mecanisme uniforme i observable quotidianament

– Justificació

Importància per a la vida (la respiració, la combustió, etc.)

Pàgina 27

Text pàgina 27

Dades biogràfiques

pàgina 27

3. Els presocràtics 3.2. L’escola pitagòrica

• Pitàgores de Samos i l’escola pitagòrica Secta de caràcter secret i mistèric (ritus d’iniciació) combina la:

1. Investigació científica (música, matemàtiques i astronomia)

2. Religió (doctrines òrfiques)

3. Política (antidemocràtica)

a) La religió: Les doctrines òrfiques 1. Dualisme antropològic: cos (material i mortal) - ànima (immaterial i immortal)

2. Doctrina del soma-sema: cos - presó (o tomba)

3. Transmigració i reencarnació de les ànimes (si aquestes no són pures)

4. Purificació mitjançant la contemplació de la veritat (coneixement) i la pràctica de la virtut (regles i prohibicions pitagòriques)

b) La recerca de l’arjé (I): La teoria musical 1. Dualisme metafísic: el que és il·limitat i el límit

2. Extret de la descoberta de que les consonàncies perfectes de l’escala musical:

l’octava (2/1) la quinta (3/2) la quarta (4/3)

Poden expressar-se en simples relacions numèriques entre els quatre primers nombres

Pàgina 27

Dades biogràfiques

pàgina 28


Per tant,

1. L’harmonia (ordre o bellesa: les consonàncies perfectes ) és producte de posar límit (proporció: nombre) a allò que és il·limitat (l’indefinit continu del so)

2. Els quatre primers nombres contenen el secret sencer de l’escala musical i l’univers

c) La recerca de l’arjé (II): La teoria dels nombres 1. Nombres: barreja entre punt geomètric, unitat aritmètica i una mena d’àtom primitiu

2. Connexió amb la descoberta musical: identificació entre el que és il·limitat i el que és parell, entre el que és senar i el límit

3. Desenvolupament: la taula del 10 oposats fonamentals:

Pàgina 29

Text pàgina 29

La seva suma és 10 i la seva representació sagrada es denomina dècada o tetractys


d) L’ontologia pitagòrica Tot el que existeix està composat de nombres, buit i oposats en diferent proporció (Equació de

cada cosa)

e) La Cosmogonia 1. Inici del procés d’ordenació: el límit (proporció) fixa en el centre del que és il·limitat (Caos)

el que és limitat (la unitat)

2. Creix i es parteix, les dues parts es mantenen separades pel buit: apareix el nombre 2 i la línia

3. El procés de divisió de la primera unitat segueix: es genera el nombre 3 i el pla

4. I per últim, el nombre 4 i el volum

f) La Cosmologia 1. No és geocèntrica

2. Influirà en l’heliocentrisme de la teoria copernicana

Pàgina 30


José Vidal González Barredo

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/

La Cosmologia pitagòrica

3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes

• Heràclit el misantrop i «l’obscur»

• Els aforismes

A. La concepció de la naturalesa (physis)

Pàgina 30

Text I pàgina 30

Dades biogràfiques

pàgina 30

“Panta rei” (Tot flueix”) Tot esdevé (canvi)

Té un principi (arjé): el foc

No és irracional sinó que està subjecte a llei: el logos


B. El logos: la llei i el principi explicatiu de tot l’univers El logos té dos sentits complementaris:

1. És la llei que regeix el món: regeix la lluita d’oposats o contraris

– El dinamisme de l’univers és resultat de la lluita dels oposats en un equilibri tens i dinàmic (proporcionalitat i harmonia). Cal destacar:

a) És una visió agonística (no maniquea: no hi ha dos oposats com els pitagòrics)

b) El logos és el principi que manté la proporcionalitat (el canvi en una direcció és compensat amb un altre d’equivalent en la direcció oposada)

c) Els oposats són mútuament dependents (és impossible l’un sense l’altre, i el predomini total d’un és l’anihilació de tots dos) perquè en realitat

d) Són expressió d’una mateixa realitat: “la unitat profunda de les coses”

2. La raó (logos) que capta aquesta llei (logos universal)

Pàgina 30

Texts II pàgina 30

Text II pàgina 31

Text I pàgina 31

Il·lustració pàgina 31


C. Teoria del coneixement El objectiu del filòsof és captar aquesta unitat profunda de les coses que s’amaga sota aquest

continu devenir: “captar el logos”

En aquesta tasca sentits i raó tenen un paper complementari ja que ambdós ens mostren les dues cares de la realitat (totes dos amb un mateix valor ontològic):

C. La recerca de l’arjé: el foc Posseeix un caràcter metafòric

Pàgina 31

Sentits Continu fluir de les coses (esdevenir)

Raó La unitat profunda de les coses

Text pàgina 32

3. Els presocràtics 3.4. Parmènides d’Elea

A. El poema: l’anàlisi de les condicions de racionalitat – Objectiu: anàlisi de les condicions de racionalitat: que és el que es pot

1. Saber (coneixement),

2. Dir (llenguatge) o

3. Pensar (racionalitat) del que és (la realitat)

– Estructura del poema de Parmènides:

– Teoria del coneixement: hi ha una valoració ontològica distinta d’allò que ens mostren els sentits (engany/ aparença) i de la raó (realitat/veritat): Racionalisme

Pàgina 32

Dades biogràfiques

pàgina 32

Proemi

Introducció al·legòrica

Viatge iniciàtic a una veritat immutable

Vies del coneixement

Via de la veritat

Raó realitat

Via de l’opinió

Sentits aparences

3. Els presocràtics 3.4. Parmènides d’Elea

B. La via de la veritat: la deducció de les característiques de l’ésser

1. Premissa inicial: “L’Ésser és i el no-Ésser no és”

1. Característiques de l’Ésser: a) És únic (nega la pluralitat de les coses), homogeni, compacte i indivisible

b) És immutable (nega el canvi)(negació que el que existeix pugui procedir del no-res)

c) És immòbil (nega el moviment)

d) És etern: inengendrat i imperible

(Del no res, res no surt) (nega el temps)

a) És finit i esfèric

Pàgina 33


Text pàgina 34


Il·lustracions pàgina 34

Text pàgina 33



3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes

A. Les claus per entendre la filosofia dels pluralistes a) Context històric

• Segle VI aC: invasió persa i destrucció de les polis jònies

• 480 aC: victòria de Salamina: Atenes nou centre econòmic, polític i cultural

b) Qui hi forma part i quins trets tenen en comú?:

i. Autors: Anaxàgores de Clazòmenes i els atomistes (Leucip i Demòcrit d’Abdera)

ii. Participen de les idees de la polis democràtica

iii. Objectiu:

– Investigar la naturalesa però sense violar les condicions de racionalitat establertes per Parmènides

– Superar les objeccions de Parmènides al moviment, el canvi i la pluralitat

iv. Com? Quins són els seus pressupòsits metafísics?:

i. No hi ha un principi únic (monisme), sinó que els principis són infinits en nombre (pluralisme)

ii. No hi ha generació ni corrupció, sinó composició i descomposició

Pàgina 35

Quadre pàgina 35



B. Anaxàgores de Clazòmenes

1. La recerca de l’arjé: les homeomeries

– Explicació de la pluralitat

a) Punt de partida: “Tot existeix des de sempre”

b) Les coses són agregats de llavors o homeomeries . En tot hi ha una part de tot

c) Característiques de les homeomeries: són materials, diferents entre si (per la seva distinta proporció d’oposats i substàncies naturals), infinitament divisibles sense perdre les seves qualitats

d) “En tot”, fins i tot en el que és infinitesimalment petit, “hi ha una porció de tot”

e) Segons la qualitat que domina en les llavors, les coses se’ns apareixen sota un aspecte qualitatiu o un altre

– Les transformacions es donen per agregació i desagregació (de les llavors i les parts infinitesimals que contenen de tot el que existeix)

Pàgina 36

Text pàgina 36

Dades biogràfiques

pàgina 36


B. Anaxàgores de Clazòmenes 2. Cosmogonia i l’explicació del moviment (el Nous)

Pàgina 37

Caos “Tot indiferenciat”: barreja de les homeomeries i els oposats tradicionals

Nous (Ment o Enteniment) “Intel·ligència ordenadora”. Principi exterior que inicia el moviment: imposa un moviment circular que provoca un procés de diferenciació

Lleis (Que conformen /ordenen l’univers) El que és pesant va cap al centre i el que és lleuger va cap l’exterior, el que és igual s’atrau entre si

Cosmos (Tot ordenat) Les distintes coses es formen per agregació i desagregació

Model mecanicista atenuat: El Nous només inicia el moviment de rotació, després comencen a actuar factors purament mecànics (les lleis del Cosmos)


C. Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera

1. La recerca de l’arjé: els àtoms i el buit

a) Accepten dues de les condicions de Parmènides:

i. D’una realitat no pot originar-se la pluralitat: la realitat està formada per multitud de realitats: els àtoms

ii. El que és real posseeix totes les característiques atribuïdes per Parmènides menys tres: la unicitat, la immobilitat i l’esfericitat com a forma única:

Ontologia: cada àtom és material, inengendrat, indestructible, indivisible, immutable, finit, compacte i homogeni. Són infinits en nombre i forma. Imperceptibles a la vista. Es diferencien entre si en la forma, l’ordre i la posició:

b) Explicació de la pluralitat: les coses són agregats d’àtoms

c) Explicació del moviment: afirmen l’existència del buit

Pàgina 38

Text pàgina 38

Dades biogràfiques

pàgina 38




2. Cosmogonia: l’origen de l’univers

Pàgina 38

Caos La infinitud d’àtoms es mouen (cauen) lliurament en el buit. El moviment és etern (diferència amb Anaxàgores)

Remolí Els àtoms, que es mouen per si mateixos, formen un remolí o vòrtex que provoca un procés d’agregació/ordenació de la matèria

Lleis (Que conformen /ordenen l’univers) El que és pesant va cap al centre i el que és lleuger va cap l’exterior

Cosmos (Tot ordenat) Les distintes coses es formen per agregació i desagregació d’àtoms

Model mecanicista: en el procés cosmogònic no intervé cap intel·ligència ordenadora. Així que es pot entendre com a resultat de l’atzar (interpretació de Plató) o de la més fèrria necessitat (determinisme) (interpretació d’Epicur)



3. La teoria del coneixement: el sensisme El moviment dels àtoms explica el coneixement humà que, en el fons es redueix al tacte

(sensació), al contacte entre els:

Pàgina 39



Eidola

• Imatges subtils formades pels fluxos d’àtoms que emanen dels cossos

Ànima

• Àtoms esfèrics que formen l’ànima (estan escampats per tot el cos i en una alta concentració en la ment)

Coneixement

• Imatge formada per l’empremta deixada pels eidola a l’ànima


3. els presocràtics - xtec.catjcampman/jjpresocraticsjj.pdf · 1. És la llei que regeix el món:...

Documents