DINAR A MENORCA (26-05-07)

Són ja les set del matí,una colla de gent bonasense cap ni una donaa Menorca vol partir.

Dins el vaixell s’acomodenun davant, l’altre darreremirau la cara d’en Perementre les màquines roden.

En Jaume mig adormit,l’altre Jaume marejat,en Norat aperduati en Pere atemorit.

Feim la primera aturada,es tracta de berenar.Hem de poder aguantartot un bon dia d’estada.

Per passar a la posteritats’ha de posar cara d’assustat.

Pau Capella

Sense haver passat ni un dia,tan sols canviar el posat,ha sortit un bon retrati la cara d’alegria.

Port de Maó, port tan bell,enlluernes tota vistai cap mirada es fa tristaencara que siguis vell

Turistes i potentatsvolten el port i rumien; o potser tan sols somnienen aquells temps ja passats.

Ja som a Fornells, famósper les seves calderetesi per diverses cosetes.De veritat ben formós.

Ara toca reposar,una picada aquí,i canya o un poc de vi,tot se solucionarà.

És hora d’anar a dinar.Per allò d’entrar en gana,caminar per terra planai veure un poc de pinar.

Ens situem a les postres.A la dreta, cap badada.Han menjat carn ben torradai no caldereta ni ostres.

A l’esquerra ben igual.Tot ho han posat a l’esquena,han fet net com la patenai a ningú volen cap mal

Espassada ja la ganaapeteix fer un voltí,caminar. esplaiar-se, i... anar a Cala Galdana.

Dos models a contrallumposen com dos grans artistes,són els darrers finalistesdel concurs de porgar fum.

A les cinc a Menorca fan la seva bereneta,encara que petiteta no podem deixar-la eixorca.

Novia a Ciutadellaamb cort de negres cavalls,ni per muntanyes ni vallsningú és més feliç que ella.

És plaça, ni teu ni meu, dia de reflexió,demà serà l’elecció,cada qual tendrà lo seu.

La Seu.

Tothom duu la seva bossacarregada de formatgetalment com faria un patgeper dar a la seva rossa.

Dos queden endarrerits,perduts dins la tenda gran,pensen que més cas els faransi de caixa són ferits.

Tomba el sol, el jorn s’acaba,hem arribat ja al moll,des del peu fins en el collnotam que ens afluixa la saba.

Hem acabat la jornada,un dia complet i boper recordar com un tresordins la memòria nostrada.

A Menorca havíem d’anarja feia un grapat d’anysgràcies als nostres afanysl’hem aconseguit trobar.

Donam gràcies a en Pau,excel·lent company i guia,tot i que hem fet molta viaho ha brodat com un trau.

L’any que ve no tornaremperquè a Eivissa hem d’anar,això ho tenim ben clarperò l’altra, ja ho veurem.

Maig de 2007