presentació del castell de santueri
TRANSCRIPT
Ja sabeu on és es Castell de Santueri? Anant de Felanitx a Cas Concos se’l pot contemplar bé, enfilat dalt una muntanya que al capdamunt està envoltada d’unes penyes enormes que li
fan de murada...
Idò heu de creure i pensar i pensar i creure que fa 800 anys, els catalans comandats per Jaume I varen venir a conquistar Mallorca, i varen moure
guerra amb la gent que vivia aquí.
I quan varen arribar al Castell, no hi havia cap manera de poder fer sortir els
habitants que hi vivien, de tan fort i ben guardat que estava.
I com que passaven els dies i les setmanes i no hi havia cap manera de fer que poguessin sortir d’allà, el rei en Jaume i els seus cavallers varen pensar de fer qualque cosa per enganar-los i poder-los prendre el
ditxós castell.
Així és que un vespre varen fer un gran ball damunt de s’era de sa possessió de
Sa Badalona, que està just davall del
Castell, pel costat de Felanitx.
I va passar que amb tanta música i tant de ball, aviat els habitants del castell varen voler
saber què passava, i varen començar a guaitar de part darrera de les gruixades
parets del castell. Quan varen veure tantes al·lotes garrides balla que balla, amb aquelles
girades i amb aquells bots i moviments graciosos, no podien deixar de mirar-les.
I quan més embadalits i
distrets estaven contemplant-les,
de la part de darrera els varen
atacar els cavallers
catalans i els seus soldats, i no
varen esser a temps de poder-
se defensar.
Els pobres habitants del castell, quan se varen veure venir
tots aquells soldats que els encalçaven, varen partir a córrer
cametes me valguen, però aviat varen veure que no
els quedava més remei, per fugir, que tirar-se dalt a baix
del castell. Però com que els feia molta i molta por, perquè
veien que s’esclatarien, no gosaven fer-ho.
Amb això un d’ells no va tenir altra ocurrència que posar el cap dins una alfàbia, com si fos
un casc, i se va tirar per avall.
Els altres que quedaven dalt, cridant li demanaren:
- Que no t’has fet mal?- No gens, va contestar un pastoret que
justament era abaix i va veure l’esclat que pegava aquell que s’havia tirat amb
l’alfàbia.
Els que eren dalt, pensant que el seu company s’havia salvat, varen fer lo mateix: tots amb el
cap dins una alfàbia varen anar botant del Castell de Santueri per avall... i dels pobres no se’n va salvar cap ni un, com podeu suposar!