Segle XVII

A Europa es van produir al segle XVII importants transformacions. Les principals van ser les següents:– l'hegemonia francesa va substituir a l'espanyola– la monarquia absoluta, representada per Luis XIV de França (1643-1715), va substituir a la monarquia autoritària en la majoria dels països– es va imposar el mercantilisme econòmic– l'ascens de la burgesia va començar a soscavar la societat estamental– crisi : econòmica, demogràfica, guerres– la qüestió religiosa– va néixer la ciència moderna – va sorgir un nou estil artístic: el Barroc.

Política

http://mihistoriauniversal.com/edad-moderna/guerra-de-los-30-anos/

L'estat més poderós al començament del segle XVII era la monarquia hispànica (controlava territoris tota la Península Ibèrica, parts d'Itàlia i dels Països Baixos).

Això canvià a mitjan segle XVII després de la Guerra dels Trenta Anys i de la Pau de Westfàliai el Tractat del Pirineus: pèrdua de l'hegemonia espanyola i l'equilibri europeu.

La segona meitat del segle va estar dominada per la figura extraordinària del Rei Sol, Luis XIV.

Causes de la Guerra dels 30 anys. Van ser d'ordre religiós, d'ordre polític i d'ordre internacional.

D'ordre religiós. • L'afany de l'Emperador Fernando II d'Alemanya per unificar els seus

Estats, imposant el Catolicisme.• Les lluites religioses en Bohèmia.

D'ordre Polític• El desig del mateix Emperador de transformar l'Imperi Alemany que

era electiu, en Imperi hereditari, per deixar-li la corona al seu fill.• La rivalitat entre l'emperador i els diversos Prínceps que governaven

els seus Estats.

D'ordre internacional• El pla de França per arruïnar a la Casa d'Àustria, restablint l'equilibri

europeu.• La rivalitat comercial d'Alemanya amb Dinamarca i Suècia en el Mar

Bàltic.

Tractat de Westfàlia (1648)

L'Emperador d'Alemanya va reconèixer que els prínceps del seu país eren sobirans en cadascun dels seus respectius Estats.

Es va establir una completa llibertat religiosa a Alemanya.

Alemanya va retornar a França les províncies d'Alsàcia i Lorena.

Reconeixement de la independència d’Holanda i Suïssa

Tractat dels Pirineus

Com la guerra havia estat també contra Espanya, va ser necessari signar amb aquesta nació un tractat aparti i aquesta va ser la Pau dels Pirineus (1658). Espanya retornava a França les províncies de Rosselló i la Cerdanya i places fortificades a Flandes i Luxemburg.

Els sistemes polítics: monarquia absoluta i parlamentarisme.

Al segle XVII, la monarquia absoluta va substituir a la monarquia autoritària en la majoria d'estats europeus.

El rei tenia el poder absolut i era l'encarnació mateixa de l'Estat. Ell era la llei, l'autoritat màxima del govern i el cap de la justícia, i dirigia la política interior i l'exterior. No se sotmetia a cap control i no compartia la sobirania amb ningú.

Per afermar el seu poder, els reis van establir:

- una administració centralitzada

- van comptar amb el suport de teòrics: Bossuet (afirmava que les monarquies eren de dret de diví), i Hobbes (el poder absolut del rei podia evitar l'anarquia social).

Per governar: auxiliat per ministres, consellers i secretaris, i un nombre molt alt de funcionaris.

Restricció poder reial: la llei divina, pel dret natural (tradició) i per les limitacions que imposaven els parlaments o les Corts, que els sobirans absoluts no solien convocar les Corts.

El principal representant de la monarquia absoluta va ser el rei francès Luis XIV, conegut com el «Rei Sol», que va governar de forma personalista des del palau de Versalles.

A Espanya també es va imposar la monarquia absoluta, encara que els reis van delegar les tasques de govern en persones de confiança o validos, i no es va implantar una administració centralitzada. El principal valgut a Espanya va ser el comte- duc d'Olivares, favorit de Felipe IV.

Intruments de govern

Instrumentos

CONCEJO DEMINISTROS

DIPLOMACIA

EJÉRCITO

BUROCRACIA

Excepció

L'excepció a les

monarquies de dret

diví la van constituir

les Províncies Unides

(Holanda), la

República de Venècia i

Anglaterra.

Sistema parlamentari anglèsA Anglaterra, des de l’Edat Mitjana, el poder del rei estava limitat pel Parlament. Al segle XVII, una nova dinastia, els Stuart, va voler establir una monarquia absoluta. Aquesta situació va desfermar dues revolucions en contra dels Stuart: – Primer es va produir una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la república. Oliver Cromwell, el principal impulsor del canvi polític, va acabar transformant la república en una dictadura militar. El 1660, després de la mort de Cromwell, es va restablir la monarquia.– El 1689, una segona revolució va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va oferir la corona a Guillem d’Orange. El nou rei va haver d’acceptar els poders del Parlament.