presentación de powerpoint · programa de tractament dels fangs de depuradores d'aigües...

LA GESTILA GESTIÓÓ DE FANGS DE DEPURACIDE FANGS DE DEPURACIÓÓ DD’’AIGAIGÜÜES RESIDUALS MUNICIPALS A CATALUNYA. ES RESIDUALS MUNICIPALS A CATALUNYA. EVOLUCIEVOLUCIÓÓ HISTHISTÒÒRICA I ESTRATRICA I ESTRATÈÈGIA DE FUTUR (NOU PROGRAMA DE FANGS)GIA DE FUTUR (NOU PROGRAMA DE FANGS)

1/27III Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d’aigües residuals

Barcelona, 17 i 18 d’Octubre de 2007

La gestiLa gestióó de fangs de depuracide fangs de depuracióó dd’’aigaigüües es residuals municipals a Catalunya. residuals municipals a Catalunya. EvoluciEvolucióó histhistòòrica i estratrica i estratèègia de futur gia de futur (nou Programa de fangs)(nou Programa de fangs)

III Jornades Tècniques de Gestió de SistemesIII Jornades Tècniques de Gestió de Sistemesde Sanejament d’Aigües Residualsde Sanejament d’Aigües Residuals



Condicionants que afecten a la gestió

La gestiLa gestióó del fang es troba sotmesa a diversos del fang es troba sotmesa a diversos condicionantscondicionants (els quals es troben en constant evoluci(els quals es troben en constant evolucióó))

1)1) LegalsLegals

2)2) SocialsSocials

3)3) AmbientalsAmbientals

4)4) TTèècnicscnics

5)5) LogLogíísticsstics

6)6) EconEconòòmics/Financersmics/Financers



Jerarquia de gestiJerarquia de gestióó establerta per la normativa de residus:establerta per la normativa de residus:

1)1) La prevenciLa prevencióó i la i la minimitzaciminimitzacióó dels residus i de dels residus i de llur llur perillositatperillositat

2)2) La La reutilitzacireutilitzacióó dels residusdels residus

3)3) El reciclatge i altres formes de El reciclatge i altres formes de valoritzacivaloritzacióó dels dels residusresidus

4)4) La La valoritzacivaloritzacióó energenergèètica dels residustica dels residus

5)5) La disposiciLa disposicióó del rebuigdel rebuigLlei 15/2003, de 13 de junyLlei 15/2003, de 13 de juny



ApteApte??

TractatTractat??

Cal Cal regulacióregulació??

AplicacióAplicació al al sòlsòl

--CompostatgeCompostatge--AssecatgeAssecatge

--EmmagatzematgeEmmagatzematge--CompostatgeCompostatge

--AssecatgeAssecatge--CompostatgeCompostatge

NONO

SÍSÍ

NONO

SÍSÍ

SÍSÍ

NONO

ValoritzacióValoritzacióenergèticaenergètica? ?

SÍSÍ

CimenteraCimentera

AltresAltres destinacionsdestinacions

AbocadorAbocador

SeqüènciaSeqüència de de gestiógestió de de fangsfangs segonssegons JerarquiaJerarquia i RD 1310/1990i RD 1310/1990

NONO



Cronologia de la gestiCronologia de la gestióó de fangs a Catalunya:de fangs a Catalunya:Estudi d'aplicació de fangs en restauració de pedreres1988

1989

1990

1992

1993

1994

1995

1996

Jornades Tècniques sobre Gestió de Fangs, Barcelona

Estudi de la Gestió dels Fangs actuals i futurs de Catalunya

Inici de l'aplicació de fang en restauració d'activitats extractives

Assecatge Tèrmic de Granollers I i Compostatge de Manresa

Compostatges de Vila-seca i BlanesImplantació del software Biogestió per a la gestió dels fangs

Programa per a l'eliminació dels fangs generats a Catalunya

Abocador de Vic

Projectes Assecatges Tèrmics de Banyoles i MontornèsJornades sobre Reutilització de Fangs, Barcelona

Projecte LLOT incorporació de fangs en materials de construcció

Projecte Pilot de Demostració de l'Aplicació al Sòl dels Fangs de Depuració

Valorització de llots en matriu ceràmica (Projecte Ecobrick)

Projecte Assecatge Tèrmic Sabadell

91 EDAR

104 EDAR

128 EDAR

158 EDAR

174 EDAR



Cronologia de la gestiCronologia de la gestióó de fangs a Catalunya:de fangs a Catalunya:

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2004

2005

2006

2007

Projecte VELL: Estudi de valorització energètica de llots secs en plantes tèrmiques

Posada en marxa Assecatge Tèrmic Eficient d'El Prat del LlobregatInici dels treballs per a l'elaboració del nou Programa de Fangs

Projecte LLOT 2: Incorporació de fangs secs en materials de construccióConveni de proves d'utilització de llots secs en cimenteres

Avant-projecte planta de gasificació de fangs

Estudi de la Gasificació i Vitrificació d'El Prat del Llobregat

Construcció de l'Assecatge Tèrmic de VicConcessió Assecatge Tèrmic Eficient de Mataró

Programa de Tractament dels Fangs de Depuradores d'Aigües residuals de Catalunya

Construcció de l'Assecatge Tèrmic del Besòs

Concessions Assecatges Tèrmics Eficients de Granollers II i Rubí

Prova pilot utilització de llots secs a cimentera (Sant Feliu del Llobregat)

Compostatge de Teià

188 EDAR

210 EDAR

225 EDAR

245 EDAR

270 EDAR

290 EDAR

328 EDAR

315 EDAR

330 EDAR

334 EDAR



SituaciSituacióó actual: Gestiactual: Gestióó dede BBiosiosòòlidslids a Catalunyaa Catalunya

% ms APTE APLICACIÓ AL SÒL

50,00%55,00%60,00%65,00%70,00%75,00%80,00%85,00%90,00%95,00%

100,00%

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006Anys

%

Producció Apte s/ RD1310 pH>7 Producció Apte s/ RD1310 pH<7Lineal (Producció Apte s/ RD1310 pH>7)

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE FANGS a CATALUNYA (1998-2006)

0100.000200.000300.000400.000500.000600.000

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

Any

t MF

5.6005.8006.0006.2006.4006.6006.8007.0007.2007.400

Pobl

ació

(mile

rs h

ab.)

t fang/anyPoblació CatalunyaLineal (t fang/any)



SituaciSituacióó actual: Gestiactual: Gestióó dede BBiosiosòòlidslids a Catalunyaa CatalunyaTRACTAMENT DELS FANGS 2006

6,9%

32,2%

35,0%

25,9%

COMPOSTATGES ACA

COMPOSTATGES EXTERNS

TRACTAMENT ASSECATGES TÈRMIC

DIGESTIONS AERÒBIES/ANAERÒBIES(No compostat ni assecat tèrmicament)

Producció de fang: 547.288 t MF/anyFang tractat: 95,1%Fang tractat fora de Catalunya: 14%

DISPOSICIÓ FINAL 2006

85,6%

11,8% 2,5% 0,1%AGRICULTURA I JARDINERIA

DIPÒSITS CONTROLATS

VALORITZACIÓ ENERGÈTICA(Cimentera)RESTAURACIÓ PEDRERES

Fang eliminat: 388.423 t MF/any



SituaciSituacióó actual: Gestiactual: Gestióó dede BBiosiosòòlidslids a Catalunya a Catalunya (en mat(en matèèria seca)ria seca)

TRACTAMENT DELS FANGS 2006 (t MS)

5,2%

31,5%

38,8%

24,4%

COMPOSTATGES ACA

COMPOSTATGES EXTERNS

TRACTAMENT ASSECATGES TÈRMIC

DIGESTIONS AERÒBIES/ANAERÒBIES(No compostat ni assecat tèrmicament)

Producció de fang: 134.725 t MS/anyFang tractat: 96,5%Fang tractat fora de Catalunya: 21%

DISPOSICIÓ FINAL 2006(t MS)

75,9%

17,2%

6,8% 0,1%AGRICULTURA I JARDINERIA

DIPÒSITS CONTROLATS

VALORITZACIÓ ENERGÈTICA(Cimentera)RESTAURACIÓ PEDRERES

Fang eliminat: 129.465 t MS/any64% a agricultura directa o Compostage Extern



PlanificaciPlanificacióó de la Gestide la Gestióó dede BBiosiosòòlidslids a Catalunyaa Catalunya

PrevisiPrevisióó: 300 noves EDAR: 300 noves EDAREstabilitzaciEstabilitzacióó de la produccide la produccióó de fang al voltant de de fang al voltant de 150.000 t MS/any150.000 t MS/any

Juny 2001Juny 2001: Redacci: Redaccióó del del ‘‘Programa de Tractament dels Programa de Tractament dels Fangs de les Depuradores dFangs de les Depuradores d’’AigAigüües Residuals Urbaneses Residuals Urbanes’’

Evolució dels condicionants

Experiència i adquisició de nous coneixements

20062006--20072007: Redacci: Redaccióó del nou del nou ‘‘Programa de Tractament dels Programa de Tractament dels Fangs de les Depuradores dFangs de les Depuradores d’’AigAigüües Residuals Urbaneses Residuals Urbanes’’



Objectius del Programa de Fangs:Objectius del Programa de Fangs:

Contribuir a lContribuir a l’’optimitzacioptimitzacióó ttèècnica, ambiental i cnica, ambiental i econeconòòmicamica de la gestide la gestióó dels fangsdels fangs de de depuracidepuracióó dd’’aigaigüües residuals urbanes de es residuals urbanes de Catalunya.Catalunya.

DotarDotar--se dse d’’un marc dun marc d’’actuaciactuacióó el mel mààxim xim estableestablepossible i possible i capacapaçç dd’’adaptaradaptar--sese a la l’’evolucievolucióó dels dels diversos diversos condicionantscondicionants que afecten a la gestique afecten a la gestióódel fang, amb costs econdel fang, amb costs econòòmics ajustats.mics ajustats.



Programa de Programa de FangsFangs::

La definiciLa definicióó del marc ddel marc d’’actuaciactuacióó ttéé una component administrativa i una component administrativa i polpolíítica definitiva, la qual supera les compettica definitiva, la qual supera les competèències de lncies de l’’ACA. AixACA. Aixíí, cal , cal el compromel compromíís i la implicacis i la implicacióó directa dels diferents directa dels diferents ààmbits de mbits de ll’’AdministraciAdministracióó competent en la definicicompetent en la definicióó dd’’aquest marc.aquest marc.

ParticipantsParticipants: : ACA, ARC, DGQA, DGPAS, DARP i ACA, ARC, DGQA, DGPAS, DARP i GESFER GESFER



CondicionantsCondicionants actuals a la gestiactuals a la gestióó del fang:del fang:

Producció acumulada (2006)

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

1 10 19 28 37 46 55 64 73 82 91 100

109

118

127

136

145

154

163

172

181

EDAR

%

020.00040.00060.00080.000100.000120.000140.000

160.000

t MS/

any

Producció acumulada

40 EDAR (88%)

10 EDAR (59%)Besòs + Montcada + El Prat (42%)

Besòs + Montcada (32%)

05.000

10.00015.00020.00025.00030.00035.00040.00045.000

Prod

ucci

ó (t

MS/

any)

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

EDAR

Producció (Matèria Seca)

Producció

EDAR en funcionament (2007): 334EDAR en funcionament (2007): 334




ConnurbacióConnurbació de Barcelona: 68%de Barcelona: 68%




% ms APTE APLICACIÓ AL SÒL

0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%50,00%60,00%70,00%80,00%90,00%

100,00%

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Anys

%

Producció Apte s/ RD1310 pH>7Producció Apte s/ RD1310 pH<7Producció Apte s/Esborrany Directiva.ImmediatProducció Apte s/Esborrany Directiva.Mig TerminiProducció Apte s/Esborrany Directiva.Llarg Termini

95%88%

78%73%

9%




DejeccionsDejeccions ramaderes: ramaderes: 15.000.000 m15.000.000 m33 purípurí/any/any111.000 t N/any111.000 t N/any

Fang de depuració:Fang de depuració:547.000 t/any547.000 t/any5.000 t N/any5.000 t N/any



CondicionantsCondicionants actuals a la gestiactuals a la gestióó del fang:del fang:1)1) ConcentraciConcentracióó de la produccide la produccióó

2)2) Sensibilitat socialSensibilitat social

3)3) CompetCompetèència amb les ncia amb les dejeccionsdejeccions ramaderesramaderes

4)4) Incertesa en lIncertesa en l’’evolucievolucióó dels criteris legals ddels criteris legals d’’aplicaciaplicacióóen profit de len profit de l’’agriculturaagricultura

5)5) EstacionalitatEstacionalitat dels cultiusdels cultius

PROGRIC 2007PROGRIC 2007--20122012

CRITERIS PER A LA GESTIÓ DELS FANGSCRITERIS PER A LA GESTIÓ DELS FANGS



Criteris per a la gestiCriteris per a la gestióó dels fangs (PROGRIC):dels fangs (PROGRIC):

1)1) MinimitzaciMinimitzacióó destdestíí a abocadora abocador

2)2) ReducciReduccióó aplicaciaplicacióó directa a ldirecta a l’’agriculturaagricultura

3)3) ReducciReduccióó destinacidestinacióó a a compostatgescompostatges privatsprivats

4)4) ValoritzaciValoritzacióó energenergèètica fang assecat ttica fang assecat tèèrmicamentrmicament

•• Minimitzar la producciMinimitzar la produccióó (limitat)(limitat)•• GestiGestióó fora de Catalunya (garanties?)fora de Catalunya (garanties?)•• Incrementar la capacitat de tractament pIncrementar la capacitat de tractament púúblicablica



•• Incrementar la capacitat de tractament pIncrementar la capacitat de tractament púúblicablica

•• Mantenir el funcionament de les plantes actuals Mantenir el funcionament de les plantes actuals ((Assecatges Assecatges TTèèrmics i rmics i CompostatgesCompostatges))

•• Implantar noves infrastructures de posttractament Implantar noves infrastructures de posttractament ((AssecatgesAssecatges TTèèrmics, rmics, CompostatgesCompostatges, ...) :, ...) :

1.1. PosttractarPosttractar el fang actualment enviat a agriculturael fang actualment enviat a agricultura

2.2. PosttractarPosttractar el fang actualment enviat a el fang actualment enviat a compostatgescompostatges privatsprivats

3.3. Substituir (si cal) Substituir (si cal) posttractamentsposttractaments actuals actuals



CondicionantsCondicionants actuals a la gestiactuals a la gestióó del fang:del fang:1)1) ConcentraciConcentracióó de la produccide la produccióó

2)2) Sensibilitat socialSensibilitat social

3)3) CompetCompetèència amb les ncia amb les dejeccionsdejeccions ramaderesramaderes

4)4) Incertesa en lIncertesa en l’’evolucievolucióó dels criteris legals ddels criteris legals d’’aplicaciaplicacióóen profit de len profit de l’’agriculturaagricultura

5)5) EstacionalitatEstacionalitat dels cultius dels cultius

Principis de Proximitat i AutosuficiènciaPrincipis de Proximitat i Autosuficiència



Àrees urbanes:Àrees urbanes:Pressió urbanísticaPressió urbanísticaPressió demogràficaPressió demogràfica

•• Alta intensitat de tractament/ocupaciAlta intensitat de tractament/ocupacióó (t/any)/m(t/any)/m22

•• ConfinamentConfinament

Proximitat i autosuficiProximitat i autosuficièència en la gestincia en la gestióó

•• AssecatgeAssecatge TTèèrmicrmic•• IncineraciIncineracióó



Accions del Programa de Fangs:Accions del Programa de Fangs:

1)1) MinimitzaciMinimitzacióó de la produccide la produccióó..2)2) Increment de la capacitat de tractament pIncrement de la capacitat de tractament púública.blica.3)3) Estudi de les segEstudi de les següüents actuacions:ents actuacions:

•• ImplantaciImplantacióó de sistemes de de sistemes de valoritzacivaloritzacióó energenergèètica tica (mitjan(mitjanççant incineraciant incineracióó, , pirpiròòlisilisi i/o gasificacii/o gasificacióó).).

•• IncorporaciIncorporacióó en materials de construccien materials de construccióó..

•• AssecatgeAssecatge solar.solar.

•• OptimitzaciOptimitzacióó de la gestide la gestióó energenergèètica de les actuals tica de les actuals plantes plantes dd’’assecatgeassecatge ttèèrmic.rmic.

•• Solucions de tractament Solucions de tractament ““in situin situ”” per a EDAR de baixa per a EDAR de baixa producciproduccióó de fangs. de fangs.

•• Tractament quTractament quíímic.mic.



ReducciReduccióó del consum energdel consum energèètic i les emissions de tic i les emissions de COCO22 per tona dper tona d’’aigua evaporada als aigua evaporada als assecatgesassecatgesttèèrmics:rmics:

•• IncorporaciIncorporacióó dede CogeneraciCogeneracióó elelèèctrica en plantes ctrica en plantes dd’’AssecatgeAssecatgeTTèèrmic.rmic.

•• UtilitzaciUtilitzacióó de gas natural com a combustible de gas natural com a combustible ––amb baix factor amb baix factor dd’’emissiemissióó, t CO, t CO22/TJ de PCI, respecte a d/TJ de PCI, respecte a d’’altres combustiblesaltres combustibles––..

•• Aprofitament de les calors residuals de les plantes deAprofitament de les calors residuals de les plantes deCogeneraciCogeneracióó en les EDAR associades o en consums externs.en les EDAR associades o en consums externs.

•• UtilitzaciUtilitzacióó de calors residuals de processos externs.de calors residuals de processos externs.

•• Aprofitament del COAprofitament del CO22 dels gasos de combustidels gasos de combustióó..

•• Aprofitament de calors residuals en lAprofitament de calors residuals en l’’increment de la capacitat increment de la capacitat dd’’assecat assecat ––t Ht H22O/MJ PCIO/MJ PCI––, dels assecadors existents., dels assecadors existents.



Altres accions del Programa de Fangs:Altres accions del Programa de Fangs:

1)1) ElaboraciElaboracióó de codis de bones prde codis de bones prààctiques per als ctiques per als proveproveïïdors de ldors de l’’ACA en gestiACA en gestióó de fangs per a minimitzar de fangs per a minimitzar ll’’impacte ambiental i social.impacte ambiental i social.

2)2) Millores en les plantes de tractament de lMillores en les plantes de tractament de l’’ACA per a ACA per a reduir impactes al seu entorn.reduir impactes al seu entorn.

3)3) Estudi de les caracterEstudi de les caracteríístiques del fang en relacistiques del fang en relacióó al seu al seu tractament i a ltractament i a l’’adaptaciadaptacióó a les futures normatives.a les futures normatives.



ConclusionsConclusionsObjectius del Programa de Fangs:Objectius del Programa de Fangs:

•• MinimitzaciMinimitzacióó de la generacide la generacióó de fang i millora de la seva de fang i millora de la seva qualitat en funciqualitat en funcióó de les seves destinacions finals.de les seves destinacions finals.

•• MMààxima diversificacixima diversificacióó de les destinacions del fang per a de les destinacions del fang per a fer front a lfer front a l’’evolucievolucióó de de condicionantscondicionants..

•• ReducciReduccióó dd’’incerteses.incerteses.

•• AproximaciAproximacióó de la gestide la gestióó al punt de produccial punt de produccióó del fangdel fang

•• MinimitzaciMinimitzacióó de lde l’’impacte ambiental i social associat a la impacte ambiental i social associat a la gestigestióó..

•• MinimitzaciMinimitzacióó del cost econdel cost econòòmic associat a la gestimic associat a la gestióó..



Barcelona, 17 i 18 d’Octubre de 2007

La gestiLa gestióó de fangs de depuracide fangs de depuracióó dd’’aigaigüües es residuals municipals a Catalunya. residuals municipals a Catalunya. EvoluciEvolucióó histhistòòrica i estratrica i estratèègia de futur gia de futur (nou Programa de fangs)(nou Programa de fangs)

III Jornades Tècniques de Gestió de SistemesIII Jornades Tècniques de Gestió de Sistemesde Sanejament d’Aigües Residualsde Sanejament d’Aigües Residuals

presentación de powerpoint · programa de tractament dels fangs de depuradores d'aigües...

Documents