PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA

Titulació acadèmica Batxillerat / GrauAssignatura HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA ANTIGAAny 2020-21 Curs Primer Valor lectiu 5 ECTSPeríode lectiu 1r semestre Hores setmanals 3 Cicle GrauProfessor/a Dr. Joan Cabó Llengua Descripció de l’assignatura:L'objectiu del present curs és introduir l'alumnat en l'estudi i la comprensió delmoviment espiritual i cultural que tingué lloc en el món hel•lènic a partir del segle VIaC i que rebé el nom de filosofia. Avesats com estaven els homes i les dones a llegir elmón a través dels cants homèrics, de les creacions hesiòdiques i de les escenificacionstràgiques i còmiques, ara, enduts pel seu encuriosiment, s'adreçaven, guiats pel logos,a la recerca d'una fonamentació última de la realitat que la naturalesa els brindava i lesrelacions humanes a la polis els revelaven. Aquells homes i aquelles dones de lamediterrània hel•lènica aprengueren a llegir el món des d'una òptica crítica i racional,emmarcada, això sí, en una profunda i rica vida espiritual i cultural –una manera deviure oberta a l'esperit– que aquest curs pretén mostrar a través de la presentació delsseus autors i dels seus corrents principals de pensament. Temari abreujat:UNITAT 1: Els inicis del pensament grec. Presocràtics, sofistes i Sòcrates Tema 1: Els orígens grecs del pensament occidental1.1. Homer, Hesíode i la diversitat religiosa a l’època grega arcaica.1.2. Condicions socials, polítiques i econòmiques que afavoriren el sorgiment de lafilosofia.1.3. Trets i interrogants essencials de la filosofia antiga. Tema 2: Els naturalistes presocràtics, filòsofs de la physis2.1. Els jonis i el problema de l’arkhé. L’escola de Milet: Tales, Anaximandre iAnaxímenes.2.2. La contribució de la Magna Grècia a la filosofia: Pitàgores i els pitagòrics.2.3. Heràclit d’Efes.2.4. Els itàlics. L’escola d’Elea: Parmènides i el descobriment de l’ésser.2.5. Els físics pluralistes: Empèdocles, Anaxàgores, Leucip i Demòcrit. Tema 3: La filosofia a l’àgora d’Atenes: els sofistes i Sòcrates. Del cosmos a l’home3.1. El moviment sofista.3.2. Sòcrates: la seva vida i el problema de les fonts.3.3. L’ètica socràtica, el mètode dialèctic, la maièutica i el no-saber.3.4. Els socràtics menors. UNITAT 2: Plató i l’Acadèmia d’Atenes Tema 4: Introducció general a l’obra de Plató4.1. Vida i obres de Plató.4.2. Autenticitat i evolució dels escrits. Les doctrines no escrites.4.3. La forma del diàleg platònic i Sòcrates com a personatge dels diàlegs.4.4. Recuperació i sentit del mite en Plató.

4.1. Vida i obres de Plató.4.2. Autenticitat i evolució dels escrits. Les doctrines no escrites.4.3. La forma del diàleg platònic i Sòcrates com a personatge dels diàlegs.4.4. Recuperació i sentit del mite en Plató. Tema 5: Plató i l’horitzó de la metafísica5.1. La segona navegació o el descobriment de la metafísica.5.2. El món de les idees i la seva estructura.5.3. Gènesi i estructura del cosmos sensible. La cosmologia del Timeu.5.4. Déu i el diví en Plató.5.5. La teoria del coneixement i la dialèctica platònica. L’art i la retòrica.5.6. L’amor com a via a l’absolut. El Simposi. Tema 6: Plató. L’home i la societat6.1. La concepció de l’home. El Fedó.6.2. El mite d’Er (República) i el mite del carro alat (Fedre).6.3. L’Estat ideal i les seves formes històriques. La República.6.4. Conclusions. El mite de la caverna. L’Acadèmia platònica i els seus successors. UNITAT 3: Aristòtil i el Liceu d’Atenes Tema 7: Introducció general a l’obra d’Aristòtil7.1. Vida i obres d’Aristòtil.7.2. Evolució dels seus escrits i reconstrucció del seu pensament.7.3. Les relacions entre Plató i Aristòtil. Tema 8: Aristòtil i la sistematització del saber8.1. La Metafísica com a filosofia primera. Els sentits de l’ésser.8.2. La substància suprasensible.8.3. La Física i la matemàtica.8.4. La lògica, la retòrica i la poètica. Tema 9: Aristòtil. L’home i la societat9.1. La psicologia. L’ànima i les seves funcions.9.2. L’ètica: les virtuts i la felicitat.9.3. La política: l’Estat i les seves formes.9.4. Conclusions. L’escola peripatètica després de la mort d’Aristòtil. UNITAT 4: La filosofia a l’època hel•lenística i a l’Imperi Romà Tema 10: La filosofia hel•lenística10.1. Introducció general. La revolució d’Alexandre Magne i les seves conseqüènciesespirituals i culturals.10.2. El cinisme.10.3. L’epicureisme.10.4. L’estoïcisme.10.5. L’escepticisme i l’eclecticisme. Tema 11: La filosofia a l’època imperial11.1. Les escoles filosòfiques paganes durant els primers segles de l’era cristiana.11.2. El neoestoïcisme a Roma: Sèneca, Epictet i Marc Aureli.11.3. La confluència del pensament bíblic amb l’hel•lenisme. Filó d’Alexandria. Tema 12: Plotí, el neoplatonisme i el final de la filosofia antiga12.1. Vida, obres i escola de Plotí.12.2. El pensament de Plotí i la seva originalitat.12.3. Evolució del neoplatonisme i final de la filosofia pagana antiga.13.4. Influència del neoplatonisme en la filosofia i la teologia cristiana.12.5. Conclusió general. La filosofia, manera de viure, oberta al logos i a l’esperit. Bibliografia bàsica:

Bibliografia bàsica: Giovanni REALE, Dario ANTISERI, Historia del pensamiento filosófico y científico. Tomo I:

Antigüedad y Edad Media, Barcelona: Herder 1992. Històries de la filosofia antiga de referència, per a un estudi més aprofundit:W. K. C. GUTHRIE, Historia de la filosofía griega, 6 vols., Madrid: Gredos 1984.Giovanni REALE, Storia della filosofia greca e romana, 10 vols., Milano: Tascabili Bompiani 2004. Altres obres de referència:Pierre HADOT, ¿Qué es la filosofía antigua?, México: FCE 1998.Werner JAEGER, Paideia: los ideales de la cultura griega, México: FCE 1962. Altres històries generals de la filosofia que poden resultar útils:Émile BREHIER, Història de la filosofia. 1. Antiguitat i Edat Mitjana, Madrid-Bellaterra: Tecnos-UAB

1998.Frederick COPLESTON, Historia de la Filosofía. 1. Grecia y Roma, Barcelona: Ariel 1969.Julián MARIAS, Historia de la filosofía, Madrid: Revista de Occidente 1960. *Les fonts recomanades i les principals edicions de les obres per a la lectura de cadascun dels autors

seran indicades al llarg del curs.