Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi co Mariana de Lleida (1862-2010)

Certamen Literari en honor de l’advocació

“Mare de Déu del Castell”Patrona de la ciutat de Cullera

Dissabte, 2 d’octubre, Lleida. Catalunya. Espanya

Vista interior del Santuari de la Mare de Déu del Castell

Primer.- A part dels premis esmentats, hom con-cedirà encara que sense cap mena de dotació, les mencions que els jurats estimin merescudes.Segon.- Els autors que durant cinc anys consecu-tius o discontinus hagin obtingut premi en qualse-vol secció seran declarats socis llorejats de l’Aca-dèmia, amb els mateixos drets que tenen els socis de número.Tercer.- Els treballs que concorrin a aquest cer-tamen han de ser originals, ser escrits en català i ser enviats per duplicat al Sr. Secretari de l’Aca-dèmia Bibliogràfi co Mariana, carrer Acadèmia núm.17, abans de fi nalitzar el dia 31 del proper mes d’agost, en què el termini d’admissió quedarà defi nitivament tancat.Quart.- Cada treball portarà la indicació clara del premi al qual es presenti i un lema breu que es re-petirà en un altre plec tancat, que contindrà el nom de l’autor i la seva adreça. No s’acceptarà l’ús de pseudònim ni de qualsevol altre tipus de suplan-tació de personalitat. Cada poesia presentada no-més podrà concursar en un dels premis del present Certamen.

Cinquè.- No es mantindrà cap mena de correspon-dència amb els concursants, llevat d’aquells que resultin premiats.Sisè.- L’Acadèmia es reserva la propietat de tots els originals premiats en el Certamen. Els treballs no premiats no es tornaran, per la qual cosa es pre-ga als autors, als quals interessi, que guardin còpi-es dels originals presentats.Setè.- El Director de l’Acadèmia, President nat del Jurat, d’acord amb la junta Directiva de la Institu-ció, nomenarà en el seu moment els membres que formaran el Jurat de poesia.Vuitè.- El jurat tindrà la facultat de resoldre, per unanimitat o per majoria, qualsevol incidència no prevista en aquestes bases.Novè.- El resultat del Certamen serà publicat en els mitjans d’informació locals, si bé prèviament es notifi carà als qui obtinguin algun guardó, per-què puguin assistir al solemne acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el proper dia 2 d’octu-bre, dissabte a les 19 hores a l’Auditori Enric Gra-nados de Lleida.Desè.- El fet de concórrer al Certamen suposa la total acceptació de les presents bases.

Bases

El DirectorSalvador Gené i Giribet

El SecretariJosep Barahona i CanelaLleida, Maig 2010

Poesia

D.L

.: L

-413

/10

Santuari de la Mare de Déu del CastellNau central i façanes

Més de 128.000 persones han utilitzatl’Acadèmia Mariana l’any 2009.

Més de 128.000 persones han utilitzatl’Acadèmia Mariana l’any 2009.

Premi: De l’Excm. i Rvdm. Sr. D. Joan Pi-ris Frígola, Bisbe de Lleida. Flor natural i nou-cents euros al millor Poema que canti a la Mare de Déu del Castell.

Premi: De l’Excm. Ajuntament de Lleida. Sis-cents euros al millor Poema que canti a la Verge Blanca de l’Acadèmia, Patrona de Lleida.

Premi: De l’Ajuntament de la Ciutat de Cullera. Sis-cents euros a la millor Poesia que canti a la Mare de Déu del Castell, Pa-trona de Cullera.

Premi: Dels Serveis Territorials de Cultu-ra de la Generalitat de Catalunya a Lleida. Sis-cents euros a la millor Poesia que canti a Catalunya com ha País de Ermites Mari-anes.

Premi: De l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida. Sis-cents euros al millor Poema que canti a les 14 Patrones de les Comarques de la província de Lleida.

Premi: Del Patronat de la Mare de Déu del castell de Cullera. Sis-cents euros al millor Poema que canti la devoció de les famílies de la Ciutat de Cullera a la seva Patrona.

Premi: De la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “La Caixa”. Sis-cents euros a la millor Poesia que canti a Maria com exemple de Dona al segle XXI.

Premi: De la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliografi c Mariana de Lleida. Pintura so-bre tela de “Tiziano”. La Verge amb el Nen i Santa Caterina. Emmarcat en marc Flo-rentí sobredaurat. Reproducció autoritzada pel “Museu del Louvre de Paris”. Poema que canti a “Maria Estrella del Mar”.

Premi: De la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliografi c Mariana de Lleida. Pintura

sobre tela de “Edgar Degas”. Danzarinas azules-1890 . Emmarcat al estil francès. Re-producció autoritzada pel “Museu d’Orsay, Paris”. Poesia que canti a “Maria causa de la nostra Alegria”.

Premi: De la Junta de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi c Mariana de Lleida. Miniatures de l’Escola Flamenca amb co-lor i daurats de “Simón Bening segle XVI”. “Els quatre Evangelistes”. Biblioteca Naci-onal de França. Poesia que canti a “Maria Mare del bon Consell”.

Premi: De la Junta de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi c Mariana de Lleida. Làmina de pintura de “Francisco de Goya-Madrid 1814”. “Los fusilamientos en la montaña del Principe Pío”. “Museu Nacio-nal del Prado, Madrid”. Poema que canti a “Maria Reina de la Pau”.

Premi: De La Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi c Mariana de Lleida. Miniatures de l’Escola Flamenca amb color i daurats de “Simón Bening“. “De Herodes a Pilats”.Biblioteca Nacional de França. Poesia que canti a “Maria Reina dels Màrtirs”.

Premis

Delegac ió de Ponent L le ida

Més de 300 Verges Patrones han visitat a la Verge Blanca de l’Acadèmia, Patrona de Lleida.

Honorats pel Vaticà, Casa Reial Espanyola i Generalitat de Catalunya.Els jocs fl orals, únics al món, en honor de Santa Maria, Mare de Déu.

1863 Mare de Déu del Pilar Zaragoza1864 Mare de Déu de Montserrat Olesa de Montserrat1865 Mare de Déu d’Atocha Madrid1866 Mare de Déu de Covadonga Cangas de Onis1867 Mare de Déu de l’Antigua Sevilla1868 Mare de Déu de los Desamparados València 1869 Mare de Déu de la Mercè Barcelona1870 Mare de Déu de las Angustias Granada1871 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1872 Mare de Déu de Guadalupe Guadalupe1873 Mare de Déu del Sagrario Toledo1874 Mare de Déu de la Almudena Madrid1875 Mare de Déu de los Reyes Sevilla1876 Mare de Déu de la Victòria Màlaga1877 Mare de Déu de las Cinta Tortosa1878 Mare de Déu de las Cinta Tortosa1879 Mare de Déu del Puig València1880 Mare de Déu de Roncesvalles Roncesvalles1881 Mare de Déu del Portillo Zaragoza1882 Mare de Déu de la Fuencisla Segovia1883 Mare de Déu de los Ojos Grandes Lugo1884 Mare de Déu de la Fuensanta Córdoba1885 Mare de Déu de Núria Caralps1886 Mare de Déu de la Asunción Elx1887 Mare de Déu de la Misericòrdia Reus1888 Mare de Déu del Sepulcro Valverde1889 Mare de Déu del Coro Sigena1890 Mare de Déu del Claustre Solsona1891 Mare de Déu de Begoña Bilbao1892 Mare de Déu de la Rábida Huelva1893 Mare de Déu de Vallibana Morella1894 Mare de Déu de Valvanera Rioja1895 Mare de Déu de la Bonanova Barcelona1896 Mare de Déu del Camino Pamplona1897 Mare de Déu del Miracle Solsona1898 Mare de Déu del Mar Almería1899 Mare de Déu del Lluch Mallorca1900 Mare de Déu de la Peña de Francia Salamanca1901 Mare de Déu de les Sogues Bellvís1902 Mare de Déu de Monte Toro Menorca1903 Mare de Déu la Divina Pastora Sevilla1904 Mare de Déu de la Cueva Santa Segorbe1905 Mare de Déu del Tallat Tarragona1906 Mare de Déu de Aránzazu Oñate1907 Mare de Déu de la Gleva Vic1908 Mare de Déu de Lourdes Lourdes1909 Mare de Déu de la Font de la Salut Sabadell1910 Mare de Déu de la Alegría Sevilla1911 Mare de Déu de la Candela Valls1912 Mare de Déu de la Acadèmia Lleida1913 Mare de Déu del Puy de Estella Estella1914 Mare de Déu de Juncadella Manresa1915 Mare de Déu del Rocío Almonte

1916 Mare de Déu de Queralt Berga1917 Mare de Déu de Veruela Vera de Moncayo1918 Mare de Déu de las Ermitas Astorga1919 Mare de Déu del Miracle Balaguer1920 Mare de Déu de la Pietat Igualada1921 Santa María la Mayor Burgos1922 Mare de Déu del Niño Perdido Caudiel1923 Mare de Déu de la Sacristía Puigcerdà1924 Mare de Déu de Sotarraña Olmedo1925 Mare de Déu de Trapana Alentorn1926 Mare de Déu de los Angeles Altràjar1927 Mare de Déu de Cérvoles Os de Balaguer1928 Mare de Déu de la Soledad o de la Paloma Madrid1929 Mare de Déu de la Salud Palma de Mallorca1930 Mare de Déu de la Capilla Jaén1931 Mare de Déu del Coll de les Sabines Cervera1932 Mare de Déu de Belén Carrión de los Condes1933 Mare de Déu del Pueyo Barbastro1934 Mare de Déu de la Cabeza Andújar1935 Mare de Déu de Sant Salvador Felanitx1941 Mare de Déu del Pilar Zaragoza1942 Mare de Déu de Santa María Ibiza1943 Mare de Déu de l’Antigua Guadalajara1944 Mare de Déu d’Arrizara Murcia1945 Mare de Déu del Lledò Castellón de la Plana1946 Mare de Déu de l’Alba Tàrrega1947 Mare de Déu del Camino León1948 Mare de Déu d’Hontanares Riaza1949 Mare de Déu de S. María d’Urgell La Seu d’Urgell1950 Mare de Déu de la Peña Calatayud1951 Mare de Déu de Pedra Àger1952 Mare de Déu de la Novena Madrid1953 Mare de Déu de Sant Lorenzo Valladolid1954 Mare de Déu del Turà Olot1955 Mare de Déu de la Alegría Monzón1956 Mare de Déu de l’Encina Ponferrada y el Bierzo1957 Mare de Déu del Claustre Vallbona de les Monges1958 Mare de Déu de las Maravillas Madrid1959 Mare de Déu d’Ujué Ujué1960 Mare de Déu d’Aránzazu Oñate1961 Mare de Déu de Valvanera Rioja1962 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1963 Mare de Déu del Rosario La Coruña1964 Mare de Déu de la Bien Aparecida Santarder1965 Mare de Déu de Mig Arán Vielha1966 Mare de Déu de Caacupé Paraguay1967 Mare de Déu de la Capilla Jaén1968 Mare de Déu de Fátima Leiría1969 Mare de Déu de la Esperanza Logroño1970 Mare de Déu de Meritxell Andorra La Vella1971 Mare de Déu del Lluch Mallorca1972 Mare de Déu de l’Antigua Guadalajara1973 Mare de Déu de Salas Huesca

1974 Mare de Déu del Lledó Castellón de la Plana1975 Mare de Déu de los Llanos Albacete1976 Mare de Déu del Puig València1977 Mare de Déu del Miracle Solsona1978 Mare de Déu del Fillols Lleida1979 Mare de Déu del Dolors Bellpuig1980 Mare de Déu de la Misericòrdia Reus1981 Mare de Déu de Montserrat Olesa de Montserrat1982 Mare de Déu de la Serra Montblant1983 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1984 Mare de Déu de l’Alba Tàrrega1985 Mare de Déu d’Almatà Balaguer1986 Mare de Déu de Torreciudad Barbastro1987 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1988 Verges Patrones de les Comunitats Autònomas d’Espanya Espanya1989 Verges Patrones de les 41 comarques Catalunya de Catalunya Espanya1990 Mare de Déu de Czestochowa Polonia1991 Verges del Kremlin: l’Anunciació i la Dormició Moscou1992 Verges Patrones dels 35 Estats Sobirans d’Amèrica i a les 81 Marededèus de Montserrat venerades al continent americà i resta del món Amèrica1993 Mare de Déu dels Dolors Lleida1994 Mare de Déu del Claustre Tarragona1995 Mare de Déu del Carme Borges Blanques1996 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1997 Mare de Déu del Carme Lleida1998 Santa María de Gardeny Lleida1999 Mare de Déu de Loreto Llardecans2000 Verge Nena Lleida2001 Mare de Déu del Remei Flix2002 Mare de Déu del Pilar Lleida2003 Mare de Déu de Montserrat Castelldans2004 Mare de Déu de Carrassumada Torres de Segre2005 Mare de Déu de la Unitat Romania2006 Santa Maria de Ripoll Ripoll2007 Mare de Déu dels Socors Agramunt2008 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida2009 Mater Salvatoris Lleida2010 Mare de Déu del Castell Cullera

NOTA INFORMATIVA DEL CERTAMEN 2010

La Verge Blanca de l’AcadèmiaPatrona de la ciutat de Lleida -Pius Papa XII-

Mons. Joan Piris Frígola neix el 28 de setembre de 1939 a Cullera, València. Realitza els seus estu-dis d’Humanitats i Filosofi a, i també de Teologia al Seminari Metropolità de València, com a becari del Col·legi Major de la Presentació i St. Tomàs de Villanueva (1950-1963). Ordenat prevere el 21 de setembre de 1963; quatre anys després es llicencia en Pedagogia i rep l’aptitud per al doctorat en el Pon-tifi ci Ateneu Salesià a Roma (1968), on també es di-ploma en Catequètica. Al 1971 obté la llicenciatura en Filosofi a i Lletres, en la secció Pedagogia, a la Universitat Literària de València.

Va ser vicari de la parròquia de San Fernando Rei, de València, al 1968, essent-ne rector el cardenal Ricard Maria Carles, al qual substituí quan fou nomenat bis-be de Tortosa el 1969. Va ser promotor a Espanya del moviment “Per un Món Millor”, a Madrid, i di-rector del Secretariat diocesà, i posteriorment delegat episcopal de Pastoral Familiar a València (1979-84). Entre el 81-84 va ser director del Secretariat de la Subcomissió Família de la Comissió d’Apostolat Se-glar de la Conferència Episcopal.

Rector de diferents parròquies a València, ha estat vicari episcopal de l’arquebisbat metropolità entre el 1988-90 i 90-96, amb els bisbes Roca i García-Gasco. Des de 1996 i fi ns al 2001 va estar rector de la parròquia del Bon Pastor de la ciutat de València.

Ha publicat articles a revistes especialitzades sobre temes de pastoral familiar i pastoral urbana. Així mateix ha publicat diversos llibres: “Casar-se en la fe de Jesús”. “Encuentros de prepa-ración al matrimonio” (Edicep, Valencia, 1983); “Para que tengan vida. Sugerencias de vida cristiana y propuestas pastorales” (Edicep, Valencia, 1996).

Rebé l’ordenació com a bisbe de Menorca el dia 28 d’abril de 2001, substituint a Mons. Francesc Xavier Ciuraneta.

El dia 16 de juliol de 2008 va ser nomenat bisbe de Lleida i prengué possessió de la diòcesi el diumenge, 21 de setembre, festa de sant Mateu.

Ha estat membre de les Comissions Episcopals de Pastoral, de Pastoral Social i de la de Mitjans de Comunicació. D’aquesta última Comissió, el dia 23 d’abril de 2009, fou elegit President. És per això que, en qualitat de president d’una Comissió Episcopal forma part de la Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

El dia 1 de desembre de 2009, el Sant Pare Benet XVI el va nomenar membre del Consell Pon-tifi ci de les Comunicacions Socials.

Excm. i Rvdm. Mons. Joan Piris Frígola Mantenidor del Certamen Marià

Bisbe de Lleida

Per informació de l’advocació mariana“Mare de Déu del Cas-tell” de la Ciutat de Cullera es poden adreçar al correu electrò-nic de la Parroquia Santos Juanes de Cullera.

parroquia@santosjuanes.com

I al telèfon: 96 172 01 06.I també a l’Acadèmia Mariana de Lleida telèfon: 650 55 05 16.

Per a perpètua memòria del fet.

L’ardent i piadós afany del poble de tot Lleida per la Benaventurada Verge Maria de la Immaculada Concepció ens està significat no tan sols pels precs que el nostre ve-nerable germà, el Bisbe de la Diòcesi Ilerdenca, va redactar i va fer arribar fins a Nós i per la carta que els rectors tots de les diverses Corporacions d’ordre eclesiàstic, re-ligiós i civil en comú van suscriure i van presentar al Consell del Municipi, sinó tam-bé per la instància de l’Alcalde d’aquesta ciutat, qui ens expressava els apremiants vots de tot el poble.

Com sigui que a Lleida els fidels tots han celebrat constantment la Benaventurada Concepció sota el títol hispà de “L’Acadèmia”, i amb ardent pietat i devoció l’han in-vocat com la seva Patrona i, així mateix, com que ja està inclós en el Calendari dio-cesà, per Decret de la Sagrada Congregació de Ritus, l’ofici de la susdita Benaventu-rada Verge Maria, aquell prelat a qui atorguem la nostra lloança, ens va suplicar que fos assignada per la nostra autoritat de la Ciutat Ilerdenca com a Celestial Patrona la Benaventurada Verge Maria de “L’Acadèmia” amb igual rang que Sant Anastasi, que des de fa segles és tingut com a patró de Lleida. Nós, no dubtant el més mínim que amb aquesta proclamació es fomentarà i acreixara el bé espiritual del poble lleidatà i que s’enrobustirà més i més la seva pietat final vers la Mare de Déu mitjancera davant Ell de totes les gràcies, jutgem que és cosa d’accedir de bon grat i amb bona voluntat als precs i vots a Nós exposats. Per tant, després d’escoltar el nostre venerable Car-los de la Santa Romana Església, Cardenal Salotti, bisbe de Palestrina i Prefecte de la Sagrada Congregació de Ritus, i atentament ponderats tots els motius, amb coneixe-ment cert i madura deliberació per part nostra i en virtut de la Nostra plena potestat apostòlica, a tenor de les presents lletres i a perpetuïtat, DECLAREM LA BENAVEN-TURADA VERGE MARIA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ, sota el títol hispà “de L’Acadè-

mia”, celestial Patrona de la Ciutat de Lleida en pla igual a Sant Anastasi, afegits tots els honors i privilegis litúrgics que de dret són competència dels patrons principals dels pobles. Sense que siguin obstacle qualsevulles coses contràries. Ai-xò ordenem i establim, decretant que aquestes Lletres subs-titueixen i romanguin fermes, vàlides i eficaces, que surtin i tinguin plens i íntegres efectes; que al present i esdevenidor serveixen plenament d’argument irrefragable a aquells a qui es refereixin o als qui en el futur puguin interessar; que així ha de ser, d’acord amb els costums, jutjat i definit, i que que-di nul i sense efecte des d’ara, si algú, conscientment o in-conscientment, amb qualsevol autoritat amb que ho fes, en aquesta matèria atemptés alguna cosa en contra. Donat a Ro-ma junt a Sant Pere, sota l’anell del Pescador, el dia cinc del mes de gener de l’any mil nou-cents quaranta-sis, setè del Nostre Pontificat.

Per especial mandat del Santíssim Pare, fent les vegades del Senyor Cardenal Secretari d’Estat Domingo Spada En-

carregat dels Breus Apost. (rubricat)

Oreste Milani Valerio ho va redactar i va escriure(al revers) Sagrada Congregació de RitusNº 114/15-Breus Apostòlics Nº 725/45

Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi co Mariana de Lleida (1862-2010)

Certamen Literari en honor de l’advocació

“Mare de Déu del Castell”Patrona de la ciutat de Cullera

Dissabte, 2 d’octubre, Lleida. Catalunya. Espanya

Vista interior del Santuari de la Mare de Déu del Castell

Primer.- A part dels premis esmentats, hom con-cedirà encara que sense cap mena de dotació, les mencions que els jurats estimin merescudes.Segon.- Els autors que durant cinc anys consecu-tius o discontinus hagin obtingut premi en qualse-vol secció seran declarats socis llorejats de l’Aca-dèmia, amb els mateixos drets que tenen els socis de número.Tercer.- Els treballs que concorrin a aquest cer-tamen han de ser originals, ser escrits en català i ser enviats per duplicat al Sr. Secretari de l’Aca-dèmia Bibliogràfi co Mariana, carrer Acadèmia núm.17, abans de fi nalitzar el dia 31 del proper mes d’agost, en què el termini d’admissió quedarà defi nitivament tancat.Quart.- Cada treball portarà la indicació clara del premi al qual es presenti i un lema breu que es re-petirà en un altre plec tancat, que contindrà el nom de l’autor i la seva adreça. No s’acceptarà l’ús de pseudònim ni de qualsevol altre tipus de suplan-tació de personalitat. Cada poesia presentada no-més podrà concursar en un dels premis del present Certamen.

Cinquè.- No es mantindrà cap mena de correspon-dència amb els concursants, llevat d’aquells que resultin premiats.Sisè.- L’Acadèmia es reserva la propietat de tots els originals premiats en el Certamen. Els treballs no premiats no es tornaran, per la qual cosa es pre-ga als autors, als quals interessi, que guardin còpi-es dels originals presentats.Setè.- El Director de l’Acadèmia, President nat del Jurat, d’acord amb la junta Directiva de la Institu-ció, nomenarà en el seu moment els membres que formaran el Jurat de poesia.Vuitè.- El jurat tindrà la facultat de resoldre, per unanimitat o per majoria, qualsevol incidència no prevista en aquestes bases.Novè.- El resultat del Certamen serà publicat en els mitjans d’informació locals, si bé prèviament es notifi carà als qui obtinguin algun guardó, per-què puguin assistir al solemne acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el proper dia 2 d’octu-bre, dissabte a les 19 hores a l’Auditori Enric Gra-nados de Lleida.Desè.- El fet de concórrer al Certamen suposa la total acceptació de les presents bases.

Bases

El DirectorSalvador Gené i Giribet

El SecretariJosep Barahona i CanelaLleida, Maig 2010

Poesia

D.L

.: L

-413

/10

Santuari de la Mare de Déu del CastellNau central i façanes

Més de 128.000 persones han utilitzatl’Acadèmia Mariana l’any 2009.

Més de 128.000 persones han utilitzatl’Acadèmia Mariana l’any 2009.

Premi: De l’Excm. i Rvdm. Sr. D. Joan Pi-ris Frígola, Bisbe de Lleida. Flor natural i nou-cents euros al millor Poema que canti a la Mare de Déu del Castell.

Premi: De l’Excm. Ajuntament de Lleida. Sis-cents euros al millor Poema que canti a la Verge Blanca de l’Acadèmia, Patrona de Lleida.

Premi: De l’Ajuntament de la Ciutat de Cullera. Sis-cents euros a la millor Poesia que canti a la Mare de Déu del Castell, Pa-trona de Cullera.

Premi: Dels Serveis Territorials de Cultu-ra de la Generalitat de Catalunya a Lleida. Sis-cents euros a la millor Poesia que canti a Catalunya com ha País de Ermites Mari-anes.

Premi: De l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida. Sis-cents euros al millor Poema que canti a les 14 Patrones de les Comarques de la província de Lleida.

Premi: Del Patronat de la Mare de Déu del castell de Cullera. Sis-cents euros al millor Poema que canti la devoció de les famílies de la Ciutat de Cullera a la seva Patrona.

Premi: De la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “La Caixa”. Sis-cents euros a la millor Poesia que canti a Maria com exemple de Dona al segle XXI.

Premi: De la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliografi c Mariana de Lleida. Pintura so-bre tela de “Tiziano”. La Verge amb el Nen i Santa Caterina. Emmarcat en marc Flo-rentí sobredaurat. Reproducció autoritzada pel “Museu del Louvre de Paris”. Poema que canti a “Maria Estrella del Mar”.

Premi: De la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliografi c Mariana de Lleida. Pintura

sobre tela de “Edgar Degas”. Danzarinas azules-1890 . Emmarcat al estil francès. Re-producció autoritzada pel “Museu d’Orsay, Paris”. Poesia que canti a “Maria causa de la nostra Alegria”.

Premi: De la Junta de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi c Mariana de Lleida. Miniatures de l’Escola Flamenca amb co-lor i daurats de “Simón Bening segle XVI”. “Els quatre Evangelistes”. Biblioteca Naci-onal de França. Poesia que canti a “Maria Mare del bon Consell”.

Premi: De la Junta de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi c Mariana de Lleida. Làmina de pintura de “Francisco de Goya-Madrid 1814”. “Los fusilamientos en la montaña del Principe Pío”. “Museu Nacio-nal del Prado, Madrid”. Poema que canti a “Maria Reina de la Pau”.

Premi: De La Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi c Mariana de Lleida. Miniatures de l’Escola Flamenca amb color i daurats de “Simón Bening“. “De Herodes a Pilats”.Biblioteca Nacional de França. Poesia que canti a “Maria Reina dels Màrtirs”.

Premis

Delegac ió de Ponent L le ida

Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi co Mariana de Lleida (1862-2010)

Certamen Literari en honor de l’advocació

“Mare de Déu del Castell”Patrona de la ciutat de Cullera

Dissabte, 2 d’octubre, Lleida. Catalunya. Espanya

Vista interior del Santuari de la Mare de Déu del Castell

Primer.- A part dels premis esmentats, hom con-cedirà encara que sense cap mena de dotació, les mencions que els jurats estimin merescudes.Segon.- Els autors que durant cinc anys consecu-tius o discontinus hagin obtingut premi en qualse-vol secció seran declarats socis llorejats de l’Aca-dèmia, amb els mateixos drets que tenen els socis de número.Tercer.- Els treballs que concorrin a aquest cer-tamen han de ser originals, ser escrits en català i ser enviats per duplicat al Sr. Secretari de l’Aca-dèmia Bibliogràfi co Mariana, carrer Acadèmia núm.17, abans de fi nalitzar el dia 31 del proper mes d’agost, en què el termini d’admissió quedarà defi nitivament tancat.Quart.- Cada treball portarà la indicació clara del premi al qual es presenti i un lema breu que es re-petirà en un altre plec tancat, que contindrà el nom de l’autor i la seva adreça. No s’acceptarà l’ús de pseudònim ni de qualsevol altre tipus de suplan-tació de personalitat. Cada poesia presentada no-més podrà concursar en un dels premis del present Certamen.

Cinquè.- No es mantindrà cap mena de correspon-dència amb els concursants, llevat d’aquells que resultin premiats.Sisè.- L’Acadèmia es reserva la propietat de tots els originals premiats en el Certamen. Els treballs no premiats no es tornaran, per la qual cosa es pre-ga als autors, als quals interessi, que guardin còpi-es dels originals presentats.Setè.- El Director de l’Acadèmia, President nat del Jurat, d’acord amb la junta Directiva de la Institu-ció, nomenarà en el seu moment els membres que formaran el Jurat de poesia.Vuitè.- El jurat tindrà la facultat de resoldre, per unanimitat o per majoria, qualsevol incidència no prevista en aquestes bases.Novè.- El resultat del Certamen serà publicat en els mitjans d’informació locals, si bé prèviament es notifi carà als qui obtinguin algun guardó, per-què puguin assistir al solemne acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el proper dia 2 d’octu-bre, dissabte a les 19 hores a l’Auditori Enric Gra-nados de Lleida.Desè.- El fet de concórrer al Certamen suposa la total acceptació de les presents bases.

Bases

El DirectorSalvador Gené i Giribet

El SecretariJosep Barahona i CanelaLleida, Maig 2010

Poesia

D.L

.: L

-413

/10

Santuari de la Mare de Déu del CastellNau central i façanes

Més de 128.000 persones han utilitzatl’Acadèmia Mariana l’any 2009.

Més de 128.000 persones han utilitzatl’Acadèmia Mariana l’any 2009.

Premi: De l’Excm. i Rvdm. Sr. D. Joan Pi-ris Frígola, Bisbe de Lleida. Flor natural i nou-cents euros al millor Poema que canti a la Mare de Déu del Castell.

Premi: De l’Excm. Ajuntament de Lleida. Sis-cents euros al millor Poema que canti a la Verge Blanca de l’Acadèmia, Patrona de Lleida.

Premi: De l’Ajuntament de la Ciutat de Cullera. Sis-cents euros a la millor Poesia que canti a la Mare de Déu del Castell, Pa-trona de Cullera.

Premi: Dels Serveis Territorials de Cultu-ra de la Generalitat de Catalunya a Lleida. Sis-cents euros a la millor Poesia que canti a Catalunya com ha País de Ermites Mari-anes.

Premi: De l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida. Sis-cents euros al millor Poema que canti a les 14 Patrones de les Comarques de la província de Lleida.

Premi: Del Patronat de la Mare de Déu del castell de Cullera. Sis-cents euros al millor Poema que canti la devoció de les famílies de la Ciutat de Cullera a la seva Patrona.

Premi: De la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “La Caixa”. Sis-cents euros a la millor Poesia que canti a Maria com exemple de Dona al segle XXI.

Premi: De la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliografi c Mariana de Lleida. Pintura so-bre tela de “Tiziano”. La Verge amb el Nen i Santa Caterina. Emmarcat en marc Flo-rentí sobredaurat. Reproducció autoritzada pel “Museu del Louvre de Paris”. Poema que canti a “Maria Estrella del Mar”.

Premi: De la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliografi c Mariana de Lleida. Pintura

sobre tela de “Edgar Degas”. Danzarinas azules-1890 . Emmarcat al estil francès. Re-producció autoritzada pel “Museu d’Orsay, Paris”. Poesia que canti a “Maria causa de la nostra Alegria”.

Premi: De la Junta de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi c Mariana de Lleida. Miniatures de l’Escola Flamenca amb co-lor i daurats de “Simón Bening segle XVI”. “Els quatre Evangelistes”. Biblioteca Naci-onal de França. Poesia que canti a “Maria Mare del bon Consell”.

Premi: De la Junta de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi c Mariana de Lleida. Làmina de pintura de “Francisco de Goya-Madrid 1814”. “Los fusilamientos en la montaña del Principe Pío”. “Museu Nacio-nal del Prado, Madrid”. Poema que canti a “Maria Reina de la Pau”.

Premi: De La Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi c Mariana de Lleida. Miniatures de l’Escola Flamenca amb color i daurats de “Simón Bening“. “De Herodes a Pilats”.Biblioteca Nacional de França. Poesia que canti a “Maria Reina dels Màrtirs”.

Premis

Delegac ió de Ponent L le ida

Més de 300 Verges Patrones han visitat a la Verge Blanca de l’Acadèmia, Patrona de Lleida.

Honorats pel Vaticà, Casa Reial Espanyola i Generalitat de Catalunya.Els jocs fl orals, únics al món, en honor de Santa Maria, Mare de Déu.

1863 Mare de Déu del Pilar Zaragoza1864 Mare de Déu de Montserrat Olesa de Montserrat1865 Mare de Déu d’Atocha Madrid1866 Mare de Déu de Covadonga Cangas de Onis1867 Mare de Déu de l’Antigua Sevilla1868 Mare de Déu de los Desamparados València 1869 Mare de Déu de la Mercè Barcelona1870 Mare de Déu de las Angustias Granada1871 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1872 Mare de Déu de Guadalupe Guadalupe1873 Mare de Déu del Sagrario Toledo1874 Mare de Déu de la Almudena Madrid1875 Mare de Déu de los Reyes Sevilla1876 Mare de Déu de la Victòria Màlaga1877 Mare de Déu de las Cinta Tortosa1878 Mare de Déu de las Cinta Tortosa1879 Mare de Déu del Puig València1880 Mare de Déu de Roncesvalles Roncesvalles1881 Mare de Déu del Portillo Zaragoza1882 Mare de Déu de la Fuencisla Segovia1883 Mare de Déu de los Ojos Grandes Lugo1884 Mare de Déu de la Fuensanta Córdoba1885 Mare de Déu de Núria Caralps1886 Mare de Déu de la Asunción Elx1887 Mare de Déu de la Misericòrdia Reus1888 Mare de Déu del Sepulcro Valverde1889 Mare de Déu del Coro Sigena1890 Mare de Déu del Claustre Solsona1891 Mare de Déu de Begoña Bilbao1892 Mare de Déu de la Rábida Huelva1893 Mare de Déu de Vallibana Morella1894 Mare de Déu de Valvanera Rioja1895 Mare de Déu de la Bonanova Barcelona1896 Mare de Déu del Camino Pamplona1897 Mare de Déu del Miracle Solsona1898 Mare de Déu del Mar Almería1899 Mare de Déu del Lluch Mallorca1900 Mare de Déu de la Peña de Francia Salamanca1901 Mare de Déu de les Sogues Bellvís1902 Mare de Déu de Monte Toro Menorca1903 Mare de Déu la Divina Pastora Sevilla1904 Mare de Déu de la Cueva Santa Segorbe1905 Mare de Déu del Tallat Tarragona1906 Mare de Déu de Aránzazu Oñate1907 Mare de Déu de la Gleva Vic1908 Mare de Déu de Lourdes Lourdes1909 Mare de Déu de la Font de la Salut Sabadell1910 Mare de Déu de la Alegría Sevilla1911 Mare de Déu de la Candela Valls1912 Mare de Déu de la Acadèmia Lleida1913 Mare de Déu del Puy de Estella Estella1914 Mare de Déu de Juncadella Manresa1915 Mare de Déu del Rocío Almonte

1916 Mare de Déu de Queralt Berga1917 Mare de Déu de Veruela Vera de Moncayo1918 Mare de Déu de las Ermitas Astorga1919 Mare de Déu del Miracle Balaguer1920 Mare de Déu de la Pietat Igualada1921 Santa María la Mayor Burgos1922 Mare de Déu del Niño Perdido Caudiel1923 Mare de Déu de la Sacristía Puigcerdà1924 Mare de Déu de Sotarraña Olmedo1925 Mare de Déu de Trapana Alentorn1926 Mare de Déu de los Angeles Altràjar1927 Mare de Déu de Cérvoles Os de Balaguer1928 Mare de Déu de la Soledad o de la Paloma Madrid1929 Mare de Déu de la Salud Palma de Mallorca1930 Mare de Déu de la Capilla Jaén1931 Mare de Déu del Coll de les Sabines Cervera1932 Mare de Déu de Belén Carrión de los Condes1933 Mare de Déu del Pueyo Barbastro1934 Mare de Déu de la Cabeza Andújar1935 Mare de Déu de Sant Salvador Felanitx1941 Mare de Déu del Pilar Zaragoza1942 Mare de Déu de Santa María Ibiza1943 Mare de Déu de l’Antigua Guadalajara1944 Mare de Déu d’Arrizara Murcia1945 Mare de Déu del Lledò Castellón de la Plana1946 Mare de Déu de l’Alba Tàrrega1947 Mare de Déu del Camino León1948 Mare de Déu d’Hontanares Riaza1949 Mare de Déu de S. María d’Urgell La Seu d’Urgell1950 Mare de Déu de la Peña Calatayud1951 Mare de Déu de Pedra Àger1952 Mare de Déu de la Novena Madrid1953 Mare de Déu de Sant Lorenzo Valladolid1954 Mare de Déu del Turà Olot1955 Mare de Déu de la Alegría Monzón1956 Mare de Déu de l’Encina Ponferrada y el Bierzo1957 Mare de Déu del Claustre Vallbona de les Monges1958 Mare de Déu de las Maravillas Madrid1959 Mare de Déu d’Ujué Ujué1960 Mare de Déu d’Aránzazu Oñate1961 Mare de Déu de Valvanera Rioja1962 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1963 Mare de Déu del Rosario La Coruña1964 Mare de Déu de la Bien Aparecida Santarder1965 Mare de Déu de Mig Arán Vielha1966 Mare de Déu de Caacupé Paraguay1967 Mare de Déu de la Capilla Jaén1968 Mare de Déu de Fátima Leiría1969 Mare de Déu de la Esperanza Logroño1970 Mare de Déu de Meritxell Andorra La Vella1971 Mare de Déu del Lluch Mallorca1972 Mare de Déu de l’Antigua Guadalajara1973 Mare de Déu de Salas Huesca

1974 Mare de Déu del Lledó Castellón de la Plana1975 Mare de Déu de los Llanos Albacete1976 Mare de Déu del Puig València1977 Mare de Déu del Miracle Solsona1978 Mare de Déu del Fillols Lleida1979 Mare de Déu del Dolors Bellpuig1980 Mare de Déu de la Misericòrdia Reus1981 Mare de Déu de Montserrat Olesa de Montserrat1982 Mare de Déu de la Serra Montblant1983 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1984 Mare de Déu de l’Alba Tàrrega1985 Mare de Déu d’Almatà Balaguer1986 Mare de Déu de Torreciudad Barbastro1987 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1988 Verges Patrones de les Comunitats Autònomas d’Espanya Espanya1989 Verges Patrones de les 41 comarques Catalunya de Catalunya Espanya1990 Mare de Déu de Czestochowa Polonia1991 Verges del Kremlin: l’Anunciació i la Dormició Moscou1992 Verges Patrones dels 35 Estats Sobirans d’Amèrica i a les 81 Marededèus de Montserrat venerades al continent americà i resta del món Amèrica1993 Mare de Déu dels Dolors Lleida1994 Mare de Déu del Claustre Tarragona1995 Mare de Déu del Carme Borges Blanques1996 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1997 Mare de Déu del Carme Lleida1998 Santa María de Gardeny Lleida1999 Mare de Déu de Loreto Llardecans2000 Verge Nena Lleida2001 Mare de Déu del Remei Flix2002 Mare de Déu del Pilar Lleida2003 Mare de Déu de Montserrat Castelldans2004 Mare de Déu de Carrassumada Torres de Segre2005 Mare de Déu de la Unitat Romania2006 Santa Maria de Ripoll Ripoll2007 Mare de Déu dels Socors Agramunt2008 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida2009 Mater Salvatoris Lleida2010 Mare de Déu del Castell Cullera

NOTA INFORMATIVA DEL CERTAMEN 2010

La Verge Blanca de l’AcadèmiaPatrona de la ciutat de Lleida -Pius Papa XII-

Mons. Joan Piris Frígola neix el 28 de setembre de 1939 a Cullera, València. Realitza els seus estu-dis d’Humanitats i Filosofi a, i també de Teologia al Seminari Metropolità de València, com a becari del Col·legi Major de la Presentació i St. Tomàs de Villanueva (1950-1963). Ordenat prevere el 21 de setembre de 1963; quatre anys després es llicencia en Pedagogia i rep l’aptitud per al doctorat en el Pon-tifi ci Ateneu Salesià a Roma (1968), on també es di-ploma en Catequètica. Al 1971 obté la llicenciatura en Filosofi a i Lletres, en la secció Pedagogia, a la Universitat Literària de València.

Va ser vicari de la parròquia de San Fernando Rei, de València, al 1968, essent-ne rector el cardenal Ricard Maria Carles, al qual substituí quan fou nomenat bis-be de Tortosa el 1969. Va ser promotor a Espanya del moviment “Per un Món Millor”, a Madrid, i di-rector del Secretariat diocesà, i posteriorment delegat episcopal de Pastoral Familiar a València (1979-84). Entre el 81-84 va ser director del Secretariat de la Subcomissió Família de la Comissió d’Apostolat Se-glar de la Conferència Episcopal.

Rector de diferents parròquies a València, ha estat vicari episcopal de l’arquebisbat metropolità entre el 1988-90 i 90-96, amb els bisbes Roca i García-Gasco. Des de 1996 i fi ns al 2001 va estar rector de la parròquia del Bon Pastor de la ciutat de València.

Ha publicat articles a revistes especialitzades sobre temes de pastoral familiar i pastoral urbana. Així mateix ha publicat diversos llibres: “Casar-se en la fe de Jesús”. “Encuentros de prepa-ración al matrimonio” (Edicep, Valencia, 1983); “Para que tengan vida. Sugerencias de vida cristiana y propuestas pastorales” (Edicep, Valencia, 1996).

Rebé l’ordenació com a bisbe de Menorca el dia 28 d’abril de 2001, substituint a Mons. Francesc Xavier Ciuraneta.

El dia 16 de juliol de 2008 va ser nomenat bisbe de Lleida i prengué possessió de la diòcesi el diumenge, 21 de setembre, festa de sant Mateu.

Ha estat membre de les Comissions Episcopals de Pastoral, de Pastoral Social i de la de Mitjans de Comunicació. D’aquesta última Comissió, el dia 23 d’abril de 2009, fou elegit President. És per això que, en qualitat de president d’una Comissió Episcopal forma part de la Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

El dia 1 de desembre de 2009, el Sant Pare Benet XVI el va nomenar membre del Consell Pon-tifi ci de les Comunicacions Socials.

Excm. i Rvdm. Mons. Joan Piris Frígola Mantenidor del Certamen Marià

Bisbe de Lleida

Per informació de l’advocació mariana“Mare de Déu del Cas-tell” de la Ciutat de Cullera es poden adreçar al correu electrò-nic de la Parroquia Santos Juanes de Cullera.

parroquia@santosjuanes.com

I al telèfon: 96 172 01 06.I també a l’Acadèmia Mariana de Lleida telèfon: 650 55 05 16.

Per a perpètua memòria del fet.

L’ardent i piadós afany del poble de tot Lleida per la Benaventurada Verge Maria de la Immaculada Concepció ens està significat no tan sols pels precs que el nostre ve-nerable germà, el Bisbe de la Diòcesi Ilerdenca, va redactar i va fer arribar fins a Nós i per la carta que els rectors tots de les diverses Corporacions d’ordre eclesiàstic, re-ligiós i civil en comú van suscriure i van presentar al Consell del Municipi, sinó tam-bé per la instància de l’Alcalde d’aquesta ciutat, qui ens expressava els apremiants vots de tot el poble.

Com sigui que a Lleida els fidels tots han celebrat constantment la Benaventurada Concepció sota el títol hispà de “L’Acadèmia”, i amb ardent pietat i devoció l’han in-vocat com la seva Patrona i, així mateix, com que ja està inclós en el Calendari dio-cesà, per Decret de la Sagrada Congregació de Ritus, l’ofici de la susdita Benaventu-rada Verge Maria, aquell prelat a qui atorguem la nostra lloança, ens va suplicar que fos assignada per la nostra autoritat de la Ciutat Ilerdenca com a Celestial Patrona la Benaventurada Verge Maria de “L’Acadèmia” amb igual rang que Sant Anastasi, que des de fa segles és tingut com a patró de Lleida. Nós, no dubtant el més mínim que amb aquesta proclamació es fomentarà i acreixara el bé espiritual del poble lleidatà i que s’enrobustirà més i més la seva pietat final vers la Mare de Déu mitjancera davant Ell de totes les gràcies, jutgem que és cosa d’accedir de bon grat i amb bona voluntat als precs i vots a Nós exposats. Per tant, després d’escoltar el nostre venerable Car-los de la Santa Romana Església, Cardenal Salotti, bisbe de Palestrina i Prefecte de la Sagrada Congregació de Ritus, i atentament ponderats tots els motius, amb coneixe-ment cert i madura deliberació per part nostra i en virtut de la Nostra plena potestat apostòlica, a tenor de les presents lletres i a perpetuïtat, DECLAREM LA BENAVEN-TURADA VERGE MARIA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ, sota el títol hispà “de L’Acadè-

mia”, celestial Patrona de la Ciutat de Lleida en pla igual a Sant Anastasi, afegits tots els honors i privilegis litúrgics que de dret són competència dels patrons principals dels pobles. Sense que siguin obstacle qualsevulles coses contràries. Ai-xò ordenem i establim, decretant que aquestes Lletres subs-titueixen i romanguin fermes, vàlides i eficaces, que surtin i tinguin plens i íntegres efectes; que al present i esdevenidor serveixen plenament d’argument irrefragable a aquells a qui es refereixin o als qui en el futur puguin interessar; que així ha de ser, d’acord amb els costums, jutjat i definit, i que que-di nul i sense efecte des d’ara, si algú, conscientment o in-conscientment, amb qualsevol autoritat amb que ho fes, en aquesta matèria atemptés alguna cosa en contra. Donat a Ro-ma junt a Sant Pere, sota l’anell del Pescador, el dia cinc del mes de gener de l’any mil nou-cents quaranta-sis, setè del Nostre Pontificat.

Per especial mandat del Santíssim Pare, fent les vegades del Senyor Cardenal Secretari d’Estat Domingo Spada En-

carregat dels Breus Apost. (rubricat)

Oreste Milani Valerio ho va redactar i va escriure(al revers) Sagrada Congregació de RitusNº 114/15-Breus Apostòlics Nº 725/45

Més de 300 Verges Patrones han visitat a la Verge Blanca de l’Acadèmia, Patrona de Lleida.

Honorats pel Vaticà, Casa Reial Espanyola i Generalitat de Catalunya.Els jocs fl orals, únics al món, en honor de Santa Maria, Mare de Déu.

1863 Mare de Déu del Pilar Zaragoza1864 Mare de Déu de Montserrat Olesa de Montserrat1865 Mare de Déu d’Atocha Madrid1866 Mare de Déu de Covadonga Cangas de Onis1867 Mare de Déu de l’Antigua Sevilla1868 Mare de Déu de los Desamparados València 1869 Mare de Déu de la Mercè Barcelona1870 Mare de Déu de las Angustias Granada1871 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1872 Mare de Déu de Guadalupe Guadalupe1873 Mare de Déu del Sagrario Toledo1874 Mare de Déu de la Almudena Madrid1875 Mare de Déu de los Reyes Sevilla1876 Mare de Déu de la Victòria Màlaga1877 Mare de Déu de las Cinta Tortosa1878 Mare de Déu de las Cinta Tortosa1879 Mare de Déu del Puig València1880 Mare de Déu de Roncesvalles Roncesvalles1881 Mare de Déu del Portillo Zaragoza1882 Mare de Déu de la Fuencisla Segovia1883 Mare de Déu de los Ojos Grandes Lugo1884 Mare de Déu de la Fuensanta Córdoba1885 Mare de Déu de Núria Caralps1886 Mare de Déu de la Asunción Elx1887 Mare de Déu de la Misericòrdia Reus1888 Mare de Déu del Sepulcro Valverde1889 Mare de Déu del Coro Sigena1890 Mare de Déu del Claustre Solsona1891 Mare de Déu de Begoña Bilbao1892 Mare de Déu de la Rábida Huelva1893 Mare de Déu de Vallibana Morella1894 Mare de Déu de Valvanera Rioja1895 Mare de Déu de la Bonanova Barcelona1896 Mare de Déu del Camino Pamplona1897 Mare de Déu del Miracle Solsona1898 Mare de Déu del Mar Almería1899 Mare de Déu del Lluch Mallorca1900 Mare de Déu de la Peña de Francia Salamanca1901 Mare de Déu de les Sogues Bellvís1902 Mare de Déu de Monte Toro Menorca1903 Mare de Déu la Divina Pastora Sevilla1904 Mare de Déu de la Cueva Santa Segorbe1905 Mare de Déu del Tallat Tarragona1906 Mare de Déu de Aránzazu Oñate1907 Mare de Déu de la Gleva Vic1908 Mare de Déu de Lourdes Lourdes1909 Mare de Déu de la Font de la Salut Sabadell1910 Mare de Déu de la Alegría Sevilla1911 Mare de Déu de la Candela Valls1912 Mare de Déu de la Acadèmia Lleida1913 Mare de Déu del Puy de Estella Estella1914 Mare de Déu de Juncadella Manresa1915 Mare de Déu del Rocío Almonte

1916 Mare de Déu de Queralt Berga1917 Mare de Déu de Veruela Vera de Moncayo1918 Mare de Déu de las Ermitas Astorga1919 Mare de Déu del Miracle Balaguer1920 Mare de Déu de la Pietat Igualada1921 Santa María la Mayor Burgos1922 Mare de Déu del Niño Perdido Caudiel1923 Mare de Déu de la Sacristía Puigcerdà1924 Mare de Déu de Sotarraña Olmedo1925 Mare de Déu de Trapana Alentorn1926 Mare de Déu de los Angeles Altràjar1927 Mare de Déu de Cérvoles Os de Balaguer1928 Mare de Déu de la Soledad o de la Paloma Madrid1929 Mare de Déu de la Salud Palma de Mallorca1930 Mare de Déu de la Capilla Jaén1931 Mare de Déu del Coll de les Sabines Cervera1932 Mare de Déu de Belén Carrión de los Condes1933 Mare de Déu del Pueyo Barbastro1934 Mare de Déu de la Cabeza Andújar1935 Mare de Déu de Sant Salvador Felanitx1941 Mare de Déu del Pilar Zaragoza1942 Mare de Déu de Santa María Ibiza1943 Mare de Déu de l’Antigua Guadalajara1944 Mare de Déu d’Arrizara Murcia1945 Mare de Déu del Lledò Castellón de la Plana1946 Mare de Déu de l’Alba Tàrrega1947 Mare de Déu del Camino León1948 Mare de Déu d’Hontanares Riaza1949 Mare de Déu de S. María d’Urgell La Seu d’Urgell1950 Mare de Déu de la Peña Calatayud1951 Mare de Déu de Pedra Àger1952 Mare de Déu de la Novena Madrid1953 Mare de Déu de Sant Lorenzo Valladolid1954 Mare de Déu del Turà Olot1955 Mare de Déu de la Alegría Monzón1956 Mare de Déu de l’Encina Ponferrada y el Bierzo1957 Mare de Déu del Claustre Vallbona de les Monges1958 Mare de Déu de las Maravillas Madrid1959 Mare de Déu d’Ujué Ujué1960 Mare de Déu d’Aránzazu Oñate1961 Mare de Déu de Valvanera Rioja1962 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1963 Mare de Déu del Rosario La Coruña1964 Mare de Déu de la Bien Aparecida Santarder1965 Mare de Déu de Mig Arán Vielha1966 Mare de Déu de Caacupé Paraguay1967 Mare de Déu de la Capilla Jaén1968 Mare de Déu de Fátima Leiría1969 Mare de Déu de la Esperanza Logroño1970 Mare de Déu de Meritxell Andorra La Vella1971 Mare de Déu del Lluch Mallorca1972 Mare de Déu de l’Antigua Guadalajara1973 Mare de Déu de Salas Huesca

1974 Mare de Déu del Lledó Castellón de la Plana1975 Mare de Déu de los Llanos Albacete1976 Mare de Déu del Puig València1977 Mare de Déu del Miracle Solsona1978 Mare de Déu del Fillols Lleida1979 Mare de Déu del Dolors Bellpuig1980 Mare de Déu de la Misericòrdia Reus1981 Mare de Déu de Montserrat Olesa de Montserrat1982 Mare de Déu de la Serra Montblant1983 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1984 Mare de Déu de l’Alba Tàrrega1985 Mare de Déu d’Almatà Balaguer1986 Mare de Déu de Torreciudad Barbastro1987 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1988 Verges Patrones de les Comunitats Autònomas d’Espanya Espanya1989 Verges Patrones de les 41 comarques Catalunya de Catalunya Espanya1990 Mare de Déu de Czestochowa Polonia1991 Verges del Kremlin: l’Anunciació i la Dormició Moscou1992 Verges Patrones dels 35 Estats Sobirans d’Amèrica i a les 81 Marededèus de Montserrat venerades al continent americà i resta del món Amèrica1993 Mare de Déu dels Dolors Lleida1994 Mare de Déu del Claustre Tarragona1995 Mare de Déu del Carme Borges Blanques1996 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida1997 Mare de Déu del Carme Lleida1998 Santa María de Gardeny Lleida1999 Mare de Déu de Loreto Llardecans2000 Verge Nena Lleida2001 Mare de Déu del Remei Flix2002 Mare de Déu del Pilar Lleida2003 Mare de Déu de Montserrat Castelldans2004 Mare de Déu de Carrassumada Torres de Segre2005 Mare de Déu de la Unitat Romania2006 Santa Maria de Ripoll Ripoll2007 Mare de Déu dels Socors Agramunt2008 Mare de Déu de l’Acadèmia Lleida2009 Mater Salvatoris Lleida2010 Mare de Déu del Castell Cullera

NOTA INFORMATIVA DEL CERTAMEN 2010

La Verge Blanca de l’AcadèmiaPatrona de la ciutat de Lleida -Pius Papa XII-

Mons. Joan Piris Frígola neix el 28 de setembre de 1939 a Cullera, València. Realitza els seus estu-dis d’Humanitats i Filosofi a, i també de Teologia al Seminari Metropolità de València, com a becari del Col·legi Major de la Presentació i St. Tomàs de Villanueva (1950-1963). Ordenat prevere el 21 de setembre de 1963; quatre anys després es llicencia en Pedagogia i rep l’aptitud per al doctorat en el Pon-tifi ci Ateneu Salesià a Roma (1968), on també es di-ploma en Catequètica. Al 1971 obté la llicenciatura en Filosofi a i Lletres, en la secció Pedagogia, a la Universitat Literària de València.

Va ser vicari de la parròquia de San Fernando Rei, de València, al 1968, essent-ne rector el cardenal Ricard Maria Carles, al qual substituí quan fou nomenat bis-be de Tortosa el 1969. Va ser promotor a Espanya del moviment “Per un Món Millor”, a Madrid, i di-rector del Secretariat diocesà, i posteriorment delegat episcopal de Pastoral Familiar a València (1979-84). Entre el 81-84 va ser director del Secretariat de la Subcomissió Família de la Comissió d’Apostolat Se-glar de la Conferència Episcopal.

Rector de diferents parròquies a València, ha estat vicari episcopal de l’arquebisbat metropolità entre el 1988-90 i 90-96, amb els bisbes Roca i García-Gasco. Des de 1996 i fi ns al 2001 va estar rector de la parròquia del Bon Pastor de la ciutat de València.

Ha publicat articles a revistes especialitzades sobre temes de pastoral familiar i pastoral urbana. Així mateix ha publicat diversos llibres: “Casar-se en la fe de Jesús”. “Encuentros de prepa-ración al matrimonio” (Edicep, Valencia, 1983); “Para que tengan vida. Sugerencias de vida cristiana y propuestas pastorales” (Edicep, Valencia, 1996).

Rebé l’ordenació com a bisbe de Menorca el dia 28 d’abril de 2001, substituint a Mons. Francesc Xavier Ciuraneta.

El dia 16 de juliol de 2008 va ser nomenat bisbe de Lleida i prengué possessió de la diòcesi el diumenge, 21 de setembre, festa de sant Mateu.

Ha estat membre de les Comissions Episcopals de Pastoral, de Pastoral Social i de la de Mitjans de Comunicació. D’aquesta última Comissió, el dia 23 d’abril de 2009, fou elegit President. És per això que, en qualitat de president d’una Comissió Episcopal forma part de la Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

El dia 1 de desembre de 2009, el Sant Pare Benet XVI el va nomenar membre del Consell Pon-tifi ci de les Comunicacions Socials.

Excm. i Rvdm. Mons. Joan Piris Frígola Mantenidor del Certamen Marià

Bisbe de Lleida

Per informació de l’advocació mariana“Mare de Déu del Cas-tell” de la Ciutat de Cullera es poden adreçar al correu electrò-nic de la Parroquia Santos Juanes de Cullera.

parroquia@santosjuanes.com

I al telèfon: 96 172 01 06.I també a l’Acadèmia Mariana de Lleida telèfon: 650 55 05 16.

Per a perpètua memòria del fet.

L’ardent i piadós afany del poble de tot Lleida per la Benaventurada Verge Maria de la Immaculada Concepció ens està significat no tan sols pels precs que el nostre ve-nerable germà, el Bisbe de la Diòcesi Ilerdenca, va redactar i va fer arribar fins a Nós i per la carta que els rectors tots de les diverses Corporacions d’ordre eclesiàstic, re-ligiós i civil en comú van suscriure i van presentar al Consell del Municipi, sinó tam-bé per la instància de l’Alcalde d’aquesta ciutat, qui ens expressava els apremiants vots de tot el poble.

Com sigui que a Lleida els fidels tots han celebrat constantment la Benaventurada Concepció sota el títol hispà de “L’Acadèmia”, i amb ardent pietat i devoció l’han in-vocat com la seva Patrona i, així mateix, com que ja està inclós en el Calendari dio-cesà, per Decret de la Sagrada Congregació de Ritus, l’ofici de la susdita Benaventu-rada Verge Maria, aquell prelat a qui atorguem la nostra lloança, ens va suplicar que fos assignada per la nostra autoritat de la Ciutat Ilerdenca com a Celestial Patrona la Benaventurada Verge Maria de “L’Acadèmia” amb igual rang que Sant Anastasi, que des de fa segles és tingut com a patró de Lleida. Nós, no dubtant el més mínim que amb aquesta proclamació es fomentarà i acreixara el bé espiritual del poble lleidatà i que s’enrobustirà més i més la seva pietat final vers la Mare de Déu mitjancera davant Ell de totes les gràcies, jutgem que és cosa d’accedir de bon grat i amb bona voluntat als precs i vots a Nós exposats. Per tant, després d’escoltar el nostre venerable Car-los de la Santa Romana Església, Cardenal Salotti, bisbe de Palestrina i Prefecte de la Sagrada Congregació de Ritus, i atentament ponderats tots els motius, amb coneixe-ment cert i madura deliberació per part nostra i en virtut de la Nostra plena potestat apostòlica, a tenor de les presents lletres i a perpetuïtat, DECLAREM LA BENAVEN-TURADA VERGE MARIA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ, sota el títol hispà “de L’Acadè-

mia”, celestial Patrona de la Ciutat de Lleida en pla igual a Sant Anastasi, afegits tots els honors i privilegis litúrgics que de dret són competència dels patrons principals dels pobles. Sense que siguin obstacle qualsevulles coses contràries. Ai-xò ordenem i establim, decretant que aquestes Lletres subs-titueixen i romanguin fermes, vàlides i eficaces, que surtin i tinguin plens i íntegres efectes; que al present i esdevenidor serveixen plenament d’argument irrefragable a aquells a qui es refereixin o als qui en el futur puguin interessar; que així ha de ser, d’acord amb els costums, jutjat i definit, i que que-di nul i sense efecte des d’ara, si algú, conscientment o in-conscientment, amb qualsevol autoritat amb que ho fes, en aquesta matèria atemptés alguna cosa en contra. Donat a Ro-ma junt a Sant Pere, sota l’anell del Pescador, el dia cinc del mes de gener de l’any mil nou-cents quaranta-sis, setè del Nostre Pontificat.

Per especial mandat del Santíssim Pare, fent les vegades del Senyor Cardenal Secretari d’Estat Domingo Spada En-

carregat dels Breus Apost. (rubricat)

Oreste Milani Valerio ho va redactar i va escriure(al revers) Sagrada Congregació de RitusNº 114/15-Breus Apostòlics Nº 725/45