pràctiques p1 a p11
TRANSCRIPT
Nom:.....................................................Curs:................
Pràctica 1: El treball al Laboratori de Ciències Naturals.
Introducció:
El laboratori no és una aula convencional, sinó que és un espai dotat amb tota una sèrie d’instruments i de
materials que requereixen una manipulació i una cura especial. Hi ha estris molt delicats, i també productes
tòxics o perillosos. Per aquest motiu, i pel fet que al laboratori s’hi venen a treballar temes pràctics que
requereixen un ús constant d’aquests materials, per fer un correcte ús d’aquest espai cal seguir unes
normes molt concretes. Només d’aquesta manera podrem realitzar la nostra feina amb total seguretat i
eficàcia.
Exercicis:
1) Escriu els punts més importants, respecte al teu comportament, que has de tenir en compte quan estiguis
al laboratori.
Anota a continuació 10 punts sobre les actituds i normes que creus que s’han de seguir per fer un correcte
ús i un bon treball al laboratori de Ciències Naturals:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
2) Observa atentament la següent imatge i encercla aquells objectes o aquelles accions que et semblin
incorrectes. Explica per què sota el dibuix.
Nom:.....................................................Curs:................
Pràctica 2: La lupa binocular. Observació d’arenes.
Introducció:
Moltes vegades, a ull nu no és possible copsar tots els detalls de l’estructura d’un ésser viu, perquè sovint
són molt petits. Aleshores fem servir lupes, és a dir, lents d’augment que ens proporcionen una imatge
engrandida de les coses. Per a l’estudi de les ciències naturals és molt adequada la lupa binocular que ara
estudiarem.
1. Les parts de la lupa binocular.
La lupa binocular és una lupa composta on es poden distingir dues parts: la part òptica (formada pels
oculars i els objectius) i la part mecànica, que dóna suport.
La part òptica està formada per:
- Oculars: són les lents d’augment que queden més a prop dels ulls.
- Objectius: són les lents d’augment que queden més properes a l’objecte que examinem.
Generalment són lents de poc augment (de 2x a 15x).
L’augment total d’una lupa ve donat pel producte de l’augment de l’objectiu per l’augment de l’ocular:
AUGMENT TOTAL = X OBJECTIU X OCULAR
La imatge que veurem tindrà una mida aparent de:
MIDA APARENT = MIDA REAL AUGMENT TOTAL
La part mecànica està formada per:
- Base: és la peça que sosté la lupa binocular.
- Platina: superfície plana sobre la qual es col·loca l’objecte a observar.
- Columna: aguanta els oculars i els objectius.
- Cargol d’enfocament: permet l’enfocament de la imatge.
2. Utilització correcta de la lupa binocular.
a) La lupa binocular és un instrument delicat. Cal utilitzar-la correctament i tractar-la amb cura.
b) Per transportar-la ho farem amb les dues mans. Amb una mà agafarem la nansa de la capsa i farem
descansar la base de la capsa sobre el palmell de l’altra mà.
c) Objecte que cal examinar es disposarà sobre la platina però no directament sobre ella, sinó que es
col·locarà en una placa de Petri o en un recipient petit.
d) Un cop acabada la feina, netejarem bé la platina i guardarem la lupa a la seva capsa i a l’armari
corresponent utilitzant (recorda!) les dues mans.
Exercicis:
1. Assenyala a la fotografia els noms de les diferents parts de la lupa binocular:
2. Quines parts componen la part òptica d’una lupa binocular?
3. Quins elements formen la part mecànica?
4. Quin és l’augment total d’una lupa binocular?
5. Quin és l’augment total d’una lupa binocular que té un ocular de 2x i un objectiu de 15x?
6. Observem una larva de mosca que fa 7 mm de llargada amb una lupa que té uns objectius de 7,5x i uns
oculars de 2x. Quina longitud aparent tindrà?
Objectius:
- Conèixer les parts principals de la lupa binocular i la seva funció.
- Utilitzar correctament la metodologia per emprar la lupa binocular.
- Aprendre a observar mostres naturals.
- Introduir-se en el dibuix científic.
Materials:
Lupa binocular, mostres d’arenes de diferent procedència, llapis i goma, llapis de colors.
Procediment:
Resultats:
Dibuix:
Lloc de procedència....................................
Color/s.........................................................
Forma dels grans:........................................
Restes d’éssers vius:...................................
Altres característiques:...............................
Dibuix:
Lloc de procedència....................................
Color/s.........................................................
Forma dels grans:........................................
Restes d’éssers vius:...................................
Altres característiques:...............................
Conclusions:
Nom:.....................................................Curs:................
Pràctica 3: Identificació i descripció de minerals.
Objectius:
-
-
-
Materials:
Mostres de diferents minerals, clau dicotòmica, portaobjectes de vidre, HCl diluït, placa de porcellana,
punxó.
Procediment:
1) A partir de les propietats de cada un dels minerals que tens a la safata, identifica’ls, utilitzant la clau
dicotòmica.
2) Omple la taula adjunta amb les propietats més importants per cada un dels minerals descrits. També cal
fer un dibuix de l’aspecte extern de cada mineral.
Conclusions:
Redacta les conclusions de la pràctica:
CLAU DICOTÒMICA PER A LA CLASSIFICACIÓ DE MINERALS
1. Minerals de lluentor metàl·lica o d’aspecte terrós o vermellós.
2. Minerals de colors grisos, negres o daurats.
3. Mineral negre, brillant i magnètic..............................................................................................................MAGNETITA
3. Mineral no magnètic.
4. Color gris plom, molt pesant i brillant................................................................................................GALENA
4. Color daurat, exfoliació en cubs o piritoedres......................................................................................PIRITA
2. Minerals de color terrós o vermellós.
5. Ratlla de color vermellós amarronat................................................................................................................OLIGIST
5. Ratlla de color vermell brillant, amb punts dispersos brillants i metàl·lics......................................................CINABRI
1. Minerals de lluentor no metàl·lica (vítrea, cèria, etc).
6. Cristal·litza en cristalls de color marronòs o rosat clar amb aspecte de prisma hexagonal...............................ARAGONITA
6. No fa cristalls de forma hexagonal.
7. Aspecte laminar.
8. Làmines gruixudes i rígides...................................................................................................GUIX LAMINAR
8. Làmines molt primes i flexibles. Miques.
9. Color blanc o rosat......................................................................................................MOSCOVITA
9. Color negre.........................................................................................................................BIOTITA
7. Aspecte no laminar.
10. Color groc llimona.............................................................................................................................SOFRE
10. Altres colors.
11. Lluentor cèria o sense lluentor.
12. Colors clars, normalment rosats........................................................................ORTOSA
12. Colors verds o blaus.
13. Color blau fosc..................................................................................ATZURITA
13. Colors verdosos o blancs.
14. Es ratlla amb l’ungla....................................................................TALC
14. No es ratlla amb l’ungla...................................................MALAQUITA
11. Lluentor vítrea.
15. Color verd clar.........................................................................................................OLIVÍ
15. Altres colors.
16. Mineral dens i pesat, color blanc o rosat clar.....................................BARITINA
16. Sense aquestes característiques.
17. Cristal·litza en cubs o formes cúbiques.
18. Transparent i salat.....................................................HALITA
18. Sense aquestes característiques,
coloracions variades.............................................FLUORITA
17. Cristal·litza en formes geomètriques no cúbiques.
19. Exfoliació romboèdrica,
bull amb l’àcid clorhídric..........................................CALCITA
19. Molt dur, ratlla el vidre,
no bull amb l’àcid clorhídric.......................................QUARS
Nom:.....................................................Curs:................
Pràctica 4: Càlcul de la densitat de diferents minerals.
Objectius:
-
-
-
Materials:
Diferents exemplars de minerals, balança de precisió i proveta graduada.
Procediment:
Per calcular la densitat d’un mineral (d= m/v, on m és la massa i v és el volum) has de pesar cada exemplar
i, després calcularàs el seu volum amb una proveta. Amb les dades, troba el valor de cada mostra utilitzant
la fòrmula. Aquest valor el compararàs amb el valor teòric de la densitat de cada mineral. Les unitats de
massa seran els grams (gr) i el volum en cm3 . Més informació, pàgina 31 del llibre.
Resultats i conclusions:Completa la taula i després respon les preguntes que hi ha a continuació:
Nom del mineral Pes (gr) Volum (cm3) Densitat (gr/cm3) Densitat teòrica
1) Quins són els minerals en què la densitat obtinguda ha estat igual o molt semblant a la teòrica?
2) I quins no?
3) Quins poden ser els motius per què no coincideixi el teu resultat amb el valor esperat de densitat?
4) Quins minerals tenen la densitat més alta?
5) Per què un mineral amb un volum molt gran dóna té una densitat petita?
6) A darrera el full, redacta el procés que has utilitzat per trobar el valor de la densitat.
Nom:.....................................................Curs:................
Pràctica 5: Obtenció de cristalls de sulfat de coure.
Objectius:
-
-
-
Materials:
Vas de precipitats, placa de petri, vareta, fil, sulfat de coure.
Procediment:
Posa una mica d’aigua en un vas de precipitats i aboca-hi una mica de sulfat de coure. Remena amb una
vareta; afegeix-ne més, lentament, fins que ja no es dissolgui. Reparteix aquesta solució en un parell de
plaques de Petri. Col·loca’ls al sol fins que l’aigua s’evapori.
Resultats i conclusions:
Al cap d’uns dies, veuràs que s’han format cristalls petits. Observa’ls amb una lupa i fes-ne un dibuix
Dibuix:
Descripció dels cristalls: ................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
A fi de fer créixer els cristalls, prepara un altre vas de precipitats amb una solució de sulfat de coure, com
abans. Agafa el cristall més gran dels que s’hagin format a les plaques de Petri, penja’l d’un fil i deixa’l
suspès a l’interior del got.
Fes un dibuix del muntatge que has fet:
Al cap d’una setmana, observa què ha passat.
Descriu-ho i fes-ne un dibuix a continuació.
Dibuix:
Descripció dels cristalls: ................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
.......................................................................................................
Respon les preguntes següents:
1) Per què hem posat la solució al sol?
2) Què ha fet créixer el cristall, en la segona experiència?
3) Treu conclusions de la pràctica.
Nom:.....................................................Curs:................
Pràctica 6: Les roques magmàtiques: identificació i descripció.
Objectius:
-
-
-
Materials:
Mostres de diferents roques magmàtiques, lupa binocular, clau dicotòmica, guia de roques.
Procediment:
1) Utilitza la clau dicotòmica per identificar cadascuna de les roques que tens a la safata, a partir de les seves
característiques.
2) Omple una fitxa per cada roca. Cal incloure-hi un dibuix de la roca vista a simple vista (al requadre) i un
vista a la lupa binocular (a la circumferència).
Conclusions:
Redacta les conclusions de la pràctica:
Nom:.....................................................Curs:................
Pràctica 7: Les roques sedimentàries: identificació i descripció.
Objectius:
-
-
-
Materials:
Mostres de diferents roques magmàtiques, lupa binocular, clau dicotòmica, guia de roques.
Procediment:
1) Utilitza la clau dicotòmica per identificar cadascuna de les roques que tens a la safata, a partir de les seves
característiques.
2) Omple una fitxa per cada roca. Cal incloure-hi un dibuix de la roca vista a simple vista (al requadre) i un
vista a la lupa binocular (a la circumferència).
Conclusions:
Redacta les conclusions de la pràctica:
Nom:.....................................................Curs:................
Pràctica 8: Les roques metamòrfiques: identificació i descripció.
Objectius:
-
-
-
Materials:
Mostres de diferents roques magmàtiques, lupa binocular, clau dicotòmica, guia de roques.
Procediment:
1) Utilitza la clau dicotòmica per identificar cadascuna de les roques que tens a la safata, a partir de les seves
característiques.
2) Omple una fitxa per cada roca. Cal incloure-hi un dibuix de la roca vista a simple vista (al requadre) i un
vista a la lupa binocular (a la circumferència).
Conclusions:
Redacta les conclusions de la pràctica:
Pràctica 8. Confecció d’Hidrogrames i activitats de Meteorologia
A) Hidrogrames. Gràfics Termopluviomètrics (paper mil.limetrat)
- Confecciona els següents hidrogrames a partir de les dades següents de tres localitats diferents:
Tª: Temperatura en ºC, P: precipitació en mm d’aigua caiguda
A Gen Feb Març Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des
TªC -3 -2 0 3 6 9 14 13 11 5 0 -3
P (mm) 100 110 110 120 130 140 100 120 130 110 170 130
B Gen Feb Març Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des
TªC 10 11 12 15 18 21 25 26 22 16 12 10
P (mm) 30 40 52 48 52 40 30 50 80 70 54 50
C Gen Feb Març Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des
TªC 5 8 12 15 17 22 25 23 22 17 8 5
P (mm) 18 18 28 36 45 35 18 25 34 34 30 26
Aquests tres gràfics corresponen a tres zones diferents de Catalunya: Barcelona (clima mediterrani
litoral), estany de Sant Maurici (clima d’alta muntanya) i Lleida (clima continental)
1) Confecciona aquests hidrogrames amb el paper mil.limetrat
2) Com podries identificar cada gràfic amb cada una de les zones proposades
3) Raona la resposta
B) A partir dels següents mapes meteorològics, esbrina les característiques del temps i les seves
prediccions
Fes un comentari per a cada un del mapa de; pressió atmosfèrica, vent (indicant-ho amb fletxes), temps
actual i previsió i, coloreja els fronts freds en blau i els fronts càlids en vermell. Coloreja en verd les àrees
on el vent serà més fort
Nom i cognoms:................................................................................
Curs i data:........................................................................................
Pràctiques i exercicis de Biologia-Geologia
Pràctica 10. Teoria de la Deriva Continental d’A.Wegener. Proves geològiques
PANGEA
Objectius
- Conèixer l’evolució dels continents al llarg dels milions d’anys i la seva variabilitat i proves que ho
demostren
Procediment i material
a) Material necessari: mapamundi mut, làmina DIN A-4 (tipus cartolina), material divers
(llapís, tisores, etc.) i material del professor.
b) Retalla els diferents continents per la seva línia de costa.
c) Enganxa totes les peces en el full DIN A-4, de manera que encaixin segons el model i
les proves paleogeogràfiques de la Teoria d’A.Wegener.
A continuació tens una sèrie de pistes per poder unir els diferents continents
Observacions:
- Quan uneixis els diferents continents has de tenir en compte les següents proves geològiques, marcar-les i dibuixar-les
- Fixa’t amb les següents proves geològiques i paleontològiques- Més informació a la pàgina 67 del llibre de text
Nom:…………………………………………………………….
Curs i data:........................................................
Pràctica 11. TECTÒNICA DE PLAQUES I ACTIVITAT
GEOLÒGICA
Objectius
- Conèixer l’evolució dels continents, l’estructura en plaques litosfèriques de l’escorça terrestre i, la
importància dels volcans i dels terratrèmols en la divisió i fragmentació de les plaques litosfèriques
Procediment i material
1.Material necessari: mapamundi mundial, llapís de colors i llibre de text (pàgines 41 i 50)
2.A partir del mapamundi has d’assenyalar en diferents colors les següents unitats geològiques:
1. marcar els límits de placa
2. color taronja: pintar una placa continental
3. color blau: pintar una placa continental
4. color lila: pintar una placa mixta
3.Posa el nom a cada una de les Plaques Litosfèriques
4. Busca i marca amb un punt negre els següents volcans: Pinatubo (1), Etna (2), Teide (3), Fujiyama
(4), Mauna Loa (5), Ekla (6), El Cerro Negro (7), Mont Pelée (8), Mayón (9), Krakatoa (10),
Nyiaragongo (11), Kilimanjaro (12), Chimborazo (13), Nevado del Ruiz (14), Santorini (15). Marca’ls
amb un punt negre i el seu número
5. Situa en el mapamundi les següents serralades: Muntanyes rocalloses, Pirineus, Balcans, Andes, Alps,
Caucas i Himalàia. Pinta-les de color marró amb el nom (posa el nom)
6.Situa els següents focus sísmics amb una rodona blava: Lima (Perú), Anchorage (Alaska), El Asnam
(Nord d’Algèria), Beirut (Liban), Kurils (estret de Bering), Santiago (Xile), San Francisco (EEUU),
Assam (Nord d’India), Bam (sud d’Iran), Managua (Nicaragua), Tango (Japó)
