L’aneguet lleig

Vos vaig a contar una gran història,que se vos guardarà en la memòria.

La senyora Ànega covava el seus ous i desitjosa esperava als seus aneguets,que sempre eren els més boniquets.

Va arribar el dia en què els aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc,

Menys un, que sols havia donat el primer cop.

Al cap de poc temps, l'ou ja es va a trencar,però, sorpresa!, era un ànec tan lleig que podia fins a espantar.

L'aneguet s’adonà que no el volien,ja que els seus germans sempre es reien.

L’aneguet lleig sempre era rebutjat, I com no era feliç s’escapà per un forat.

Així arribà a una altra granja on una vella el va recollir,però li tractaren tan malament que corrent va fugir.

A l’arribar l’hivern, l’aneguet quasi es mor de fred i gana,No tenia menjar ni abric de llana.

Devia tindre els ulls com dos platots,perquè volien d’ell un bon dinarot.

La primavera va arribar,I al llac un grup de cignes es va trobar.

A l’aigua el seu reflex va mirar, descobrint que ell era un bell cigne,

El més bell de tots el cignes del pantà.

A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.