ports de la generalitatports.gencat.cat/wp-content/uploads/2017/09/declaracio... · 2017. 9....

PORTS DE LA GENERALITAT

DECLARACIÓ AMBIENTAL 2016

Declaració ambiental de Ports de la Generalitat

Declaració pública i a disposició de qualsevol persona i/o entitat

Pàgina 2 de 129

Ports de la Generalitat Declaració ambiental 2016

ÍNDEX

1 PRESENTACIÓ DE PORTS DE LA GENERALITAT ............................................................................................... 3 1.1 Introducció ................................................................................................................................................... 3 1.2 Activitats desenvolupades ............................................................................................................................ 4 1.3 Dades generals ............................................................................................................................................. 6 1.4 Estructura organitzativa ............................................................................................................................... 8 1.5 Grups d’interès ...........................................................................................................................................10 2 PRESENTACIÓ DEL SISTEMA DE GESTIÓ INTEGRAT DE QUALITAT I MEDI AMBIENT ..................................11 2.1 Política de Qualitat i Medi Ambient ...........................................................................................................11 2.2 Descripció del Sistema de Gestió Integrat de Qualitat i Medi Ambient .....................................................12 3 DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS .........................................................................13 4 PROGRAMA DE GESTIÓ ................................................................................................................................15 4.1 Pla d’acció ...................................................................................................................................................15 4.2 Pla de millores ............................................................................................................................................18 5 COMPORTAMENT AMBIENTAL DE L’ORGANITZACIÓ ..................................................................................19 5.1 Ocupació de les instal·lacions portuàries ...................................................................................................19 5.2 Consum de recursos naturals .....................................................................................................................21 5.2.1 Consum d’aigua .......................................................................................................................................21 5.2.2 Eficiència energètica, consum d’energia elèctrica i consum de combustible .........................................24 5.2.3 Eficiència en el consum de materials ......................................................................................................31 5.2.4 Consum i manipulació de productes .......................................................................................................33 5.3 Generació de residus ..................................................................................................................................35 5.4 Atmosfera emissions, olors i soroll .............................................................................................................50 5.5 Generació d’aigües residuals ......................................................................................................................55 5.6 Contaminació del sòl ..................................................................................................................................69 5.7 Conservació del Patrimoni Natural .............................................................................................................70 5.7.1 Qualitat de les aigües litorals i de les dàrsenes .......................................................................................70 5.7.2 Control dels abocaments a mar ..............................................................................................................74 5.7.3 Neteja del fons marí ................................................................................................................................74 5.7.4 Neteja de flotants a l‘aigua......................................................................................................................75 5.7.5 Dragatges .................................................................................................................................................76 5.8 Actuacions als ports ....................................................................................................................................76 6 EMERGÈNCIES AMBIENTALS .........................................................................................................................78 6.1 Plans d’emergència i simulacres.................................................................................................................78 6.2 Incidents i accidents ambientals ................................................................................................................82 7 LEGISLACIÓ AMBIENTAL I REQUISITS VOLUNTARIS ....................................................................................83 8 COMUNICACIÓ, SENSIBILITZACIÓ I CONSCIENCIACIÓ AMBIENTAL ............................................................87 8.1 Comunicació, sensibilització i conscienciació ambiental............................................................................87 8.2 Satisfacció del client ...................................................................................................................................92 8.3 Contractació verda .....................................................................................................................................95 8.4 Vigilància ambiental de les activitats portuàries ........................................................................................95 9. VERIFICACIÓ DE LA DECLARACIÓ AMBIENTAL ............................................................................................97 Annex 1. AVALUACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS ......................................................................................98

Pàgina 3 de 129


1 PRESENTACIÓ DE PORTS DE LA GENERALITAT 1.1 Introducció Ports de la Generalitat, empresa pública creada l’any 1998, a partir de l’aprovació de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya, i adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, dirigeix, planifica i gestiona els ports pesquers, esportius i comercials que li han estat adscrits. Regula també els usos i les instal·lacions comercials, culturals, esportives, lúdiques i recreatives vinculades a l’activitat portuària o marítima que afavoreixen l’equilibri econòmic i social dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes. Alhora, aplica les mesures correctives apropiades per a la protecció del medi natural i de la qualitat de les aigües marítimes. Ports de la Generalitat té personalitat jurídica i patrimoni propis, autonomia administrativa i econòmica, capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats, i per garantir l’eficàcia i la diligència en el compliment de les seves funcions i en la prestació dels seus serveis.

Ports de la Generalitat, conscient de l’impacte ambiental que pot generar, busca, en concordança amb la seva política de Qualitat i Medi Ambient, dirigir els seus esforços cap a una gestió ambiental per tal de conservar i mantenir l’entorn natural. És per aquest motiu que ha implantat un Sistema de Gestió Ambiental segons el Reglament Europeu EMAS (Reglament CE 1221/2009) i la Norma UNE-EN-ISO 14001:2004. La verificació del Sistema es va realitzar el 19/10/2009, la primera renovació el 23/11/2012 i la segona el 15/09/2015. Aquests sistemes han de permetre avaluar i millorar el compliment ambiental i difondre la informació pertinent als usuaris i grups d’interès.

Té personalitat jurídica i patrimoni propis, autonomia administrativa i econòmica i capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats, i per garantir l'eficàcia i la diligència en el compliment de les seves funcions i en la prestació dels seus serveis.

Dirigeix, planifica i gestiona: • ports pesquers • ports esportius • ports comercials

Regula els usos de les instal·lacions vinculades a l'activitat portuària o marítima que afavoreixen l'equilibri econòmic i social dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes: • comercials • culturals • esportives • lúdiques i recreatives

Aplica mesures correctores apropiades per a la protecció: •del medi natural •de la qualitat de les aigües marítimes

Pàgina 4 de 129


Aquesta Declaració Ambiental té per objecte facilitar, al públic i a qualsevol part interessada, informació sobre el comportament ambiental de l'organització. Es pot trobar exposada a la pàgina web de Ports de la Generalitat. Les dades declarades a la present declaració ambiental comprenen el següent període de temps: Gener 2016 – Desembre 2016 1.2 Activitats desenvolupades Ports de la Generalitat, en la seva àrea de competència en la gestió, desenvolupa dos tipus d'activitats ben diferenciades:

Les relacionades amb l'administració del domini públic terrestre i marítim encomanat: són aquelles que controlen, gestionen i supervisen l'ús del domini públic per tercers a partir, generalment, de concessions i autoritzacions administratives.

Les relacionades amb la prestació, directament o indirectament, dels serveis portuaris. Sectors d’activitats:

Objectius estratègics de Ports de la Generalitat:

Modernització i millora permanent de les infraestructures i instal·lacions per tal d'adequar-les a la demanda del sector portuari.

Promoció i foment comercial dels ports i d'altres instal·lacions portuàries per tal d'adequar-les a les necessitats reals del sector portuari.

Dinamització de l'activitat portuària i de la cultura marítima mitjançant el foment d'activitats comercials, industrials, pesqueres, esportives, culturals i turístiques.

Integració dels ports i instal·lacions portuàries en el seu entorn social i municipal.

Optimització de la gestió del patrimoni i dels recursos assignats per tal d'aconseguir una major rendibilitat econòmica i social.

Fer possible un desenvolupament econòmic sostenible amb plena protecció del medi, amb la implementació d’un sistema de gestió integrat de qualitat i medi ambient certificat.

http://ports.gencat.cat/


Pàgina 5 de 129


Objectius per branca d’activitat: Activitat comercial i industrial:

• Captació de nous tràfics de mercaderies i recerca de nous mercats • Increment de l'oferta de serveis logístics d'alt valor afegit • Millora de l'eficiència energètica dels ports • Promoció i fidelització de les indústries usuàries del port

Transport de viatgers:

• Increment de les escales de creuers de curt i llarg recorregut • Coordinació amb les empreses o sectors interessats per a la creació de sinèrgies que permetin la captació de creuers • Dotació d'infraestructures i suport en la promoció per a la potenciació del tràfic de creuers turístics

Activitat pesquera:

• Contribució a les polítiques europees i nacionals relatives al sector pesquer • Optimització de les dàrsenes pesqueres amb reordenació dels espais utilitzats • Millora dels sistemes de comercialització del peix desembarcat

Nàutica d’esbarjo:

• Optimització dels espais interiors dels ports amb la remodelació de les instal·lacions per incrementar l’oferta d’amarradors • Potenciació dels serveis que fomentin la rotació de la utilització d’amarradors i de les embarcacions

Règim econòmic: Els recursos de Ports de la Generalitat són.

- Taxes per a la utilització privativa del domini públic portuari - Taxes per a l’aprofitament especial del domini públic portuari - Taxes per a la prestació de serveis o realització d’activitats administratives

Es regeixen pel principi de rendibilitat i tenen caràcter finalista. Es defineix, per tant, com abast del sistema de gestió de Ports de la Generalitat:

L’organització, la gestió i l’administració dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes que gestioni directament o indirectament l’ ens públic, i també la planificació, la confecció de projectes, l’execució i la conservació de les seves obres i instal·lacions.

L’ordenació dels usos dins les zones portuàries i la formulació dels instruments de planejament portuari d’acord amb la planificació urbanística.

La direcció, l’organització i la gestió dels serveis afectats del domini públic portuari relacionat en l’annex, la direcció de serveis complementaris i especials; el practicatge, el remolcament i l’amarratge; la recollida de residus procedents dels vaixells, i el règim de policia i de circulació pels molls i la zona de servei.

La formulació de plans d’emergència del port, conjuntament amb els municipis.

Pàgina 6 de 129


La gestió de la senyalització portuària i l’atorgament de les concessions de retirada de residus Marpol.

Per realitzar aquestes activitats, l’empresa es recolza en la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya de creació de l’empresa pública Ports de la Generalitat, en el Decret 258/2003, de 21 d'octubre, d'aprovació del Reglament de desenvolupament de la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya, i en el Decret 206/2001, de 24 de juliol, d'aprovació del Reglament de policia portuària. Cal tenir en compte que l’abast del sistema de gestió ambiental de Ports de la Generalitat només contempla les activitats gestionades directament per Ports de la Generalitat i no les activitats desenvolupades per tercers a través de concessions, autoritzacions o contractes de serveis (Ex. titulars d’instal·lacions esportives, escars de manteniment i reparació d’embarcacions, llotges, subministrament de carburants i d’altres activitats industrials i comercials ubicades als ports,...). És en aquestes instal·lacions on es realitzen periòdicament visites i controls per part del personal de Ports de la Generalitat. 1.3 Dades generals L'organització de Ports de la Generalitat es realitza en tres zones portuàries, amb un àmbit d’actuació de nord a sud del litoral català (780 km) que comprèn 19 ports, 4 embarcadors i 3 dàrsenes.

• Port de Llançà

• Port del Port de la Selva

• Port pesquer de Roses

• Port de l'Escala

• Port d'Arenys de Mar

• Port de Garraf

• Port industrial de Vallcarca

• Port de Vilanova i la Geltrú

Zona

Nord

Zona

Centre

Zona

Sud

• Port de l'Estartit

• Port de Palamós

• Port de Sant Feliu de Guíxols

• Port de Blanes

• Dàrsena pesquera de Mataró

• Dàrsena pesquera del Masnou

• Dàrsena pesquera de Torredembarra

• Port de les Cases d'Alcanar

• Embarcador de Tortosa

• Embarcador de Deltebre

• Embarcador de Sant Jaume d'Enveja

• Embarcador d’Amposta

• Port de Cambrils

• Port de l'Ametlla de Mar

• Port de l'Ampolla

• Port de Deltebre

• Port de Sant Carles de la Ràpita

• Port industrial d'Alcanar

Pàgina 7 de 129


Seus de Ports de la Generalitat:

Gerència Zona Portuària Nord

Zona Portuària Centre

Zona Portuària Sud

Adreça Carrer del Dr. Roux, 59-61,

entresòl 08017 Barcelona

Port de Palamós Oficines del port, s/n

17230 Palamós

Port de Vilanova i la Geltrú

Passeig Marítim, s/n 08800 Vilanova i la

Geltrú

Port de Sant Carles de la Ràpita

Oficines del port, s/n 43540 Sant Carles de la

Ràpita Telèfon: (34) 93 206 09 30 (34) 972 31 45 25 (34) 93 815 96 97 (34) 977 74 04 56 Fax: (34) 93 206 09 31 (34) 972 31 73 10 (34) 93 815 44 11 (34) 977 74 23 72 Correu electrònic: [email protected] [email protected] [email protected] [email protected]

Web: ports.gencat.cat NIF: Q0840002J

CCAE-09: 8413 Regulació de l’activitat econòmica dintre de l’Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria

CNAE: 7513 Regulació de l’activitat econòmica dintre de l’Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria

NACE rev. 2:

84.13 Regulació de l’activitat econòmica i contribució a la seva major eficiència 38.10 Recollida de residus

mailto:[email protected]





Pàgina 8 de 129


Oficines de Gerència (Barcelona) Oficines de la Zona Portuària Nord

(Palamós)

Oficines de la Zona Portuària Centre

(Vilanova i la Geltrú) Oficines de la Zona Portuària Sud

(Sant Carles de la Ràpita)

1.4 Estructura organitzativa

GERÈNCIA

ÀREA ECONÒMICA

G. ECONÒMICA-FINANCERA

G. FACTURACIÓ-RECAPTACIÓ G. RECURSOS HUMANS

G. INFORMÀTICA

ÀREA JURÍDICA

ASSESSORIA JURÍDICA G. INFRACCIONS I SANCIONS

G. CONTRACTACIÓ

SUPORT A GERÈNCIA

RELACIONS INSTITUCIONALS COMUNICACIÓ SECRETARIA

QUALITAT I MEDIAMBIENT SEGURETAT

Pàgina 9 de 129


GERÈNCIA

ZONA PORTUÀRIA NORD ZONA PORTUÀRIA CENTRE ZONA PORTUÀRIA SUD

Pàgina 10 de 129


1.5 Grups d’interès

Proveïdors de serveis i béns, activitats contractades:

Els proveïdors i els serveis contractats cal tenir-los en compte en la gestió ambiental, ja que l’aplicació de criteris de compra responsable pot millorar el comportament ambiental. Podem diferenciar entre:

Proveïdors de subministraments: material anticontaminació, combustibles, energia i aigua, productes per a la reparació i manteniment, infraestructura o instal·lacions del port, il·luminació, material d’oficina, etc.

Proveïdors de serveis: serveis de manteniment de les instal·lacions i maquinària, enginyeries, transportistes i gestors de residus, etc.

Serveis contractats: es considera un servei contractat aquell servei que es presta de forma habitual al port per part de personal extern. Podrien ser serveis contractats l’execució d’obres, la neteja del port, etc.

Administracions:

Puertos del Estado, Direcció General de Transports i Mobilitat, Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, Agència Catalana de l’Aigua, Agència de Residus de Catalunya, Ajuntaments, etc. amb els quals se signen convenis de col·laboració i/o es realitzen els tràmits que marca la normativa vigent.

Entitats públiques (universitats, organismes públics, autoritats portuàries, confraries, ...) amb els quals se signen i desenvolupen convenis de col·laboració.

Titulars de concessions i autoritzacions:

Titulars dels expedients d’ocupació del domini públic portuari, els quals desenvolupen activitats al port.

Persones usuàries:

Grup de persones que fan ús dels serveis del port.

Equip humà:

Conjunt de persones que formen part de la plantilla de Ports de la Generalitat.

Pàgina 11 de 129


2 PRESENTACIÓ DEL SISTEMA DE GESTIÓ INTEGRAT DE QUALITAT I MEDI AMBIENT 2.1 Política de Qualitat i Medi Ambient

PORTS DE LA GENERALITAT, en virtut del que disposen els articles 1.3 i 7 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya, té com a missió gestionar el domini públic portuari de la Generalitat que se li encomani, aplicant criteris de sostenibilitat i de respecte al medi ambient.

PORTS DE LA GENERALITAT reconeix la Qualitat i la Protecció del Medi com a principis bàsics de la seva política de gestió.

Per això, PORTS DE LA GENERALITAT centra la seva política de Qualitat i Medi Ambient en els punts següents:

• Garantir el compliment de requisits legals i altres requisits subscrits i aplicar-los en la planificació de les actuacions.

• Revisar periòdicament i sistemàticament les actuacions per fer una valoració i establir nous objectius concrets i quantificables que suposin una millora contínua, d’acord amb les següents línies d’actuació:

o Optimització i millora constant de l’activitat i dels recursos o Prevenció i lluita contra la contaminació o Conservació i respecte de l’entorn

• Establir els mecanismes, a través d’una constant comunicació, per detectar les necessitats i la satisfacció de les parts interessades, amb l'objecte de dur a terme els serveis de manera que se satisfacin les expectatives acordades i anar més enllà de l'estricte compliment dels seus requisits identificant noves expectatives i avançant-se a elles.

• Identificar, caracteritzar i minimitzar els impactes utilitzant un sistema de gestió adaptat a les necessitats ambientals i la millor tecnologia disponible.

• Aplicar el principi de prevenció des de la planificació i avaluació de decisions especialment a concessions, obres i proveïdors.

• Aplicar el principi de qui contamina paga. Determinar les mesures preventives i protectores escaients i, en cas de negligència, les sancions corresponents d’acord amb la legislació vigent.

• Proporcionar procediments d’actuació a les persones o entitats usuàries sobre aspectes ambientals i millora de la qualitat dels serveis portuaris.

• Informar d’aquesta política a tot el personal i gaudir del seu compromís per tal d’assolir aquests objectius. • Publicar periòdicament el programa d’actuacions i els resultats obtinguts, i establir un mecanisme de

participació i comunicació. • Promoure la motivació i la formació continuada del personal propi o aquell que treballa en nom de

l’organització així com les persones o entitats usuàries per aconseguir el compromís de Qualitat i Medi Ambient.

• Col·laborar amb les diferents administracions, ONG’s, ens públics i privats en la recerca de solucions més globals de problemes ambientals.

PORTS DE LA GENERALITAT estimula a tot el personal a què compleixi els principis exposats d'acord amb la seva responsabilitat i l'autoritat que li correspongui.

Aquesta Política serà revisada almenys una vegada a l'any pel Comitè Executiu per assegurar la seva contínua adequació a les necessitats futures i al propòsit de l'organització, servint de base per a l'establiment d'objectius.

Aprovada pel Comitè Executiu de Ports de la Generalitat en sessió de data 19 de gener de 2009.

Pàgina 12 de 129


2.2 Descripció del Sistema de Gestió Integrat de Qualitat i Medi Ambient Ports de la Generalitat ha definit un Sistema de Gestió Integrat de Qualitat i Medi Ambient que permet assegurar que la Política de Qualitat i Medi Ambient és un referent en la prestació dels seus serveis. Aquest sistema defineix una planificació dels serveis i activitats, una estructura organitzativa a tots els nivells i una metodologia clarament definida mitjançant procediments i instruccions. Tot el sistema ve recolzat pels recursos necessaris per al seu correcte desenvolupament i manteniment. A continuació es mostra de forma esquemàtica els principals elements del Sistema de Gestió de Ports de la Generalitat:

Les pautes d’actuació del Sistema de Gestió Integrat de Qualitat i Medi Ambient s’han plasmat en una sèrie de documents que són controlats a través d’un sistema de control documental.

Aspectes ambientals

Requisits legals i altres

requisits subscrits

P

L

A

N

I

F

I

C

A

C

I

Ó

POLÍTICA de Qualitat i Medi Ambient

Seguiment, vigilància i control

Mesura, anàlisi i millora contínua

Gestió d’incidències i No conformitats

(Accions preventives i correctives)

Auditories

A

V

A

L

U

A

C

I

Ó

Millora contínua

CONTINUA

Gestió d'inversions -desenvolupament del

negoci

Gestió de l'avantprojecte de

pressupostos

Planificació i Gestió estratègica – Programes

Estructura i responsabilitats

EXECUCIÓ

Formació i sensibilització

Gestió dels Recursos Humans

Comunicació i atenció als usuaris

Gestió de la informació i control dels documents i els

registres

Desenvolupament d’activitats:

• Gestió de concessions i autoritzacions

• Explotació pròpia • Gestió d'obres i

projectes • Assessoria jurídica • Facturació

Control operacional dels

aspectes ambientals

Emergències

Compres i contrac-

tació

Revisió per la Direcció

Pàgina 13 de 129


3 DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS Ports de la Generalitat realitza la identificació, l’actualització i l’avaluació dels aspectes ambientals. Els aspectes ambientals significatius serviran de base per establir mètodes de control i definir els objectius i fites ambientals amb la finalitat d'arribar al compromís de millora contínua i de prevenció de la contaminació assumit en la Política de l'Organització. Per poder identificar els aspectes ambientals, Ports de la Generalitat ha definit les diferents activitats que es desenvolupen i ha identificat els aspectes ambientals generats associats a cadascuna d'elles.

La sistemàtica establerta permet:

Identificar les activitats i els serveis amb possible repercussió ambiental i els seus aspectes ambientals segons:

Avaluar els aspectes en condicions normals i anormals segons:

En situacions d’emergència, segons:

Els aspectes que obtenen la puntuació igual o superior a 45 es consideren significatius.

El grau de CONTROL

Les CONDICIONS

La TEMPORALITAT

Aspectes DIRECTES I INDIRECTES

Aspectes NORMALS, ANORMALS I EMERGÈNCIA

PRESENTS, PASSATS I FUTURS

Magnitud: Reflecteix la mesura d’un criteri en què es dóna un efecte ambiental respecte l’anterior revisió.

Freqüència: Reflecteix la freqüència en què es dóna aquest aspecte ambiental.

Severitat: Mesura la repercussió o perillositat.

Probabilitat: Probabilitat d’ocurrència de la situació.

Capacitat: Capacitat de control existent (suficiència de les mesures de control existents).

Severitat: Severitat dels aspectes ambientals en cas que es produís una pèrdua del control.

Pàgina 14 de 129


El resultat de l’avaluació dels aspectes ambientals per al 2016 s’adjunta a l’Annex 1 Avaluació dels aspectes ambientals. També es disposa d’un registre d’identificació i avaluació d’aspectes ambientals més específic i detallat de cada port. La informació que s’adjunta en aquest Annex és la següent: • Avaluació dels aspectes ambientals directes de les activitats de Ports de la Generalitat i d’emergència,

desglossat per port. També s’incorpora l’avaluació dels aspectes ambientals de futur de les actuacions previstes per a l’any 2016.

• Avaluació dels aspectes ambientals indirectes de les activitats realitzades pels titulars d’ocupacions. En aquest cas, la valoració de la magnitud es realitza principalment per les accions efectuades per part del personal de Ports de la Generalitat, ja sigui a través de la visita de vigilància ambiental o d’altres actuacions de sensibilització.

Pàgina 15 de 129


4 PROGRAMA DE GESTIÓ 4.1 Pla d’acció La Política de Qualitat i Medi Ambient es concreta en la definició d'una sèrie d'objectius i fites i en el desenvolupament d'activitats concretes per a una progressiva adequació del Sistema de Gestió Integrat a la millora contínua. Per definir els objectius i fites en matèria de medi ambient, es prenen com a base els aspectes ambientals significatius. El conjunt d'objectius queda definit en el Pla d'Acció General, el qual s'elabora bianualment i és aprovat pel Comitè Executiu de Ports de la Generalitat. Responsabilitats: cada Zona Portuària desenvolupa el seu Pla d'Acció i estableix els responsables de control i seguiment per a cada fita. Cadascun dels responsables és I' encarregat de desplegar-los i comunicar-los en I' àrea de la seva responsabilitat, realitzar el seguiment del seu progrés. Planificació: el Pla d'Acció General va ser aprovat pel Comitè Executiu en sessió ordinària de data 18 de febrer de 2016 i té una vigència de 2 anys, bienni 2016-17, la data d’acabament és la de desembre de 2017. En aquest Pla d'acció s'estableixen les dates d'inici i límit de cara a planificar I'execució de les diferents actuacions. Recursos: En els Comitès interns es defineixen els recursos, tant humans com econòmics associats a les fites.

A continuació es presenta el Pla d’acció previst per al bienni 2016-17, el seu tancament a gener de 2017 i la seva valoració: Objectiu: Compliment de l'Acord de Govern del Pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya per al període 2015-2017: - Reducció de la despesa energètica per al període 2015-2017 que s'estableix en un 16 % el 2017 respecte a la despesa energètica del 2014. - Obtenir en el període 2015 a 2017 una reducció addicional en el consum d'energia del 14,3 % respecte al consum de l'any 2014.

Acció 1 Instal·lació de leds a la llotja de Llançà Seguiment: En fase d’estudi de les propostes rebudes.

Acció 2 Nou enllumenat al Moll gros i a l'aparcament del port del Port de la Selva Seguiment: Està adjudicat el subministrament i s'iniciarà en breu la seva instal·lació.

Acció 3 Nou enllumenat al port de l'Escala Seguiment: Es disposa d'ofertes per acabar de redactar el projecte.

Acció 4

Reducció de potències als ports del Port de la Selva, l'Escala i l'Estartit Seguiment: El Port de la Selva i l'Estartit estan pendents de col·locació de les lluminàries leds. Un cop instal·lades es podrà conèixer l'abast de la reducció a sol·licitar. Al port de l'Escala està pendent la redacció del projecte de l’acció anterior, un cop executades les obres, es procedirà a sol·licitar la reducció de potència que es cregui necessària.

Acció 5

Instal·lació de reductors de flux a l'enllumenat del port de Palamós (actuació incorporada del Pla d'acció 2014-15) Seguiment: S'ha optat per instal·lar el control telemàtic a cadascuna de les línies d'enllumenat LED que es col·locaran al port. Això permetrà regular la intensitat i l'horari de funcionament de cadascuna de les línies.

Acció 6 Nou enllumenat a la zona de casetes i trasllat del quadre general del port de Blanes Seguiment: La memòria valorada està pendent d’aprovació. Un cop fetes les obres es desplaçarà el quadre.

Acció 7 Nou enllumenat al port d'Arenys de Mar

Pàgina 16 de 129


Objectiu: Compliment de l'Acord de Govern del Pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya per al període 2015-2017: - Reducció de la despesa energètica per al període 2015-2017 que s'estableix en un 16 % el 2017 respecte a la despesa energètica del 2014. - Obtenir en el període 2015 a 2017 una reducció addicional en el consum d'energia del 14,3 % respecte al consum de l'any 2014.

Seguiment: Executat

Acció 8 Nou enllumenat als ports de Vilanova i la Geltrú, Torredembarra i Garraf Seguiment: Executat

Acció 9 Substitució del sistema de climatització de les oficines de Dr. Roux, 63 Seguiment: Executat

Acció 10

Instal·lació d'elements d'eficiència energètica als ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita Seguiment: Cambrils: La 1a fase s’ha executat al mes de març de 2016. 2a fase: està previst substituir 14 projectors de 250 W per projectors led de 150 W al vial del moll de pesca. Aquestes actuacions es preveuen durant el primer trimestre de 2017. L’Ametlla de Mar: La 1a fase s’ha executat al mes de març de 2016. 2a fase: està previst substituir 45 llumeneres per altres de led de 90 W i 30 W, així com 4 projectors de 250 W per projectors led de 150 W al vial de ribera i moll de llevant. Aquestes actuacions es preveuen durant el primer trimestre de 2017. L’Ampolla: La 1a fase s’ha executat al mes de març de 2016. 2a fase: està previst substituir 30 llumeneres per altres de led de 90 W i 30 W, així com 11 projectors per altres de led de 150 W i 50 W al vial de ribera i moll de llevant. Aquestes actuacions es preveuen durant el primer trimestre de 2017. Sant Carles de la Ràpita: La 1a fase s’ha executat al mes de març de 2016. 2a fase: està previst substituir 11 llumeneres per altres de led de 90 W i 30 W, així com 18 projectors per altres de led de 100 W a la zona llotja i moll llotja; 10 llumeneres per altres de led de 90 W al contradic; 25 llumeneres per altres de led de 90 W i 30 W, així com 6 projectors per altres de led de 200 W al dic central i nàutic popular; 24 llumeneres per altres de led de 90 W i 60 W, així com 10 projectors per altres de led de 100 W i 50 W al moll comercial, motovelers, armament i transversal sud CN SCR; i 6 projectors per altres de led de 100 W a l'escar del port de Sant Carles de la Ràpita. Aquestes actuacions es preveuen durant el primer trimestre de 2017. Les Cases d’Alcanar: Està previst substituir 11 llumeneres per altres de led de 90 W, així com 12 projectors per altres de led de 200 W al vial de ribera. Aquestes actuacions es preveuen durant el primer trimestre de 2017.

Acció 11 Nou enllumenat al dic de recer del port de l'Ampolla Seguiment: Aquesta actuació s'inclou en l'acció anterior.

Acció 12 Instal·lació de torretes de prepagament al port de Sant Carles de la Ràpita (actuació incorporada del Pla d'acció 2014-15) Seguiment: obra finalitzada el 28/01/2016.

Acció 13 Substitució del sistema de climatització d'oficines de la Zona Sud Seguiment: Pendent de substitució el de les oficines de Cambrils. A Sant Carles de la Ràpita s’ha licitat les obres i estan pendents d’execució.

Seguiment: S’indica a cadascuna de les accions. Aspectes ambientals associats: Indicador de seguiment: Consum d'energia elèctrica pròpia, consum d'energia elèctrica deguda a l'execució, gestió i manteniment d'infraestructures portuàries.

• import consum d'energia elèctrica • kW consum d'energia elèctrica

Pàgina 17 de 129


Consum 2014 2015 % 2015/2014 2016 % 2016/2014

Despesa energètica 1.240.646,66 € 1.079.270,84 € 13,0 % 918.510,90 € 26,0 %

Consum d’energia 6.814.559 kW 6.686.910 kW 1,9 % 6.501.901 kW 4,6 %

Grau de compliment: La despesa energètica s'ha reduït un 26 % el 2016 respecte el 2014 (mínim 16 %). El consum de kW s'ha reduït un 4,6 % (mínim 14,3 %). S’ha de tenir en compte que els valors que s’agafen són els de la facturació, on s’inclouen també els consums dels usuaris dels ports, ja que les dades de les que disposa l'ICAEN per fer-ne el seguiment són les del capítol de subministrament elèctric del pressupost de PG.

Objectiu: Reducció en un 5 % del consum de combustible de la Zona Portuària Sud Acció 1 Substitució del vehicle model Ibiza per un vehicle elèctric

Acció 2 Compra de motos elèctriques per als ports de l'Ametlla de Mar i Cambrils

Seguiment: Es desestima un vehicle elèctric pel seu import durant el 2016 i se substitueix per un nou vehicle de gasoil el 10/06/16. Al 2017 està previst un nou contracte de renting per als vehicles de Ports de la Generalitat, es revisarà aquesta opció i s’ha sol·licitat incloure també les motos elèctriques per als ports. Aspectes ambientals associats: Indicador de seguiment: • Consum d'energia

• Consum d’energia elèctrica pròpia • litres consum gasolina • litres consum gasoil

2015 2016 % 2016/2015

Zona Sud 5.816,37 l 5.821,23 l 0,08 %

Grau de compliment: Amb la substitució del vehicle no s’ha aconseguit reduir el combustible. Està pendent encara l’adquisició de motos elèctriques per als ports de l’Ametlla i Cambrils.

Objectiu: Reducció de la contaminació lumínica Acció 1 Auditories del vector llum als ports

Acció 2 Realització de les millores proposades a les auditories

Seguiment: Tenint en compte l’observació núm. 3 de l’auditoria externa al 2016 la qual indica que caldria redefinir l’objectiu a fi de no identificar-lo amb el compliment d’un requisit legal sinó en la mesura de millorar aquest vector ambiental i afegir si cal com a prioritat l’especial atenció als ports que incompleixen el Decret, finalment s’ha optat per eliminar aquest objectiu del pla d’acció, no s’han realitzat les auditories del vector llum a tots els ports ja que s’estan substituint les lluminàries per d’altres amb tecnologia LED. Es realitza el seguiment a l’avaluació de requisits legals. Indicador % Compliment objectius (núm. objectius assolits / total)

Pàgina 18 de 129


Valor èxit anual Valor límit anual Total

2008-2009 85 % 25 % 90 %

2010-2011 85 % 25 % 100 %

2012-2013 85 % 25 % 40 %

2014-2015 85 % 25 % 56 %

2016-2017 85 % 25 % Es valorarà al 2017

4.2 Pla de millores S’han realitzat les següents actuacions al 2014, 2015 i 2016: 1. Actuacions per millorar la gestió dels residus i la neteja del port: Construcció d’un punt net al port de l’Escala. Reconversió dels mòduls de sentines d’Arenys de Mar i Vilanova i la Geltrú per a emmagatzematge

d’aquestes aigües. Sanejament del paviment adjacent a la llotja de l'Ametlla de Mar per evitar l'acumulació de líquids

procedents del peix. Instal·lació de contenidors per a la recollida de xarxes de pesca per a la seva posterior reutilització. 2. Actuacions per millorar la gestió de les emergències produïdes per abocaments en el port: Eliminació del mòdul d'aspiració d'aigües residuals i de sentina del port de Roses i adaptació com a

magatzem de material anticontaminació. Es posa a disposició del titular de la instal·lació esportiva el material anticontaminació de Ports de la Generalitat.

Implantació de cartells d’emergències de “Punt de trobada” als ports de la Zona Portuària Centre. Serigrafia de les armilles per al personal gestor i d'intervenció en emergències, per a la identificació

visual, a la Zona Centre. Renovació de 50 m de barreres de contenció al port de Vilanova i la Geltrú. Adquisició de 50 metres addicionals de barreres de contenció per millorar el tancament de la bocana

del port de Cambrils en cas de vessament d'hidrocarburs. Adquisició de 125 m de barrera de contenció per al port de l'Ametlla de Mar. Adquisició de 100 m de barrera de contenció per al port de l'Ampolla. Adquisició de 25 metres addicionals de barreres de contenció per millorar el tancament de la bocana

del port de Sant Carles de la Ràpita en cas de vessament d'hidrocarburs. Instal·lació de ganxos per fixar les barreres anticontaminació en les bocanes dels ports de l'Ametlla de

Mar, l'Ampolla i Les Cases d'Alcanar. Reubicació de les barreres de contenció o millora de la zona d'emmagatzematge actual del port de Sant

Carles de la Ràpita per facilitar-ne el ràpid desplegament en cas d'emergència. Instal·lació de senyalització vertical en els hidrants soterrats dels ports de la ZPS. Adquisició de material de protecció individual (mascaretes) per als guardamolls. 3. Actuacions per fomentar les bones pràctiques ambientals:

Pàgina 19 de 129


Implantació d’una nova eina electrònica anomenada e-Valisa, que registra formalment l’enviament i recepció de documents entre persones de diferents unitats, departaments i organismes de l’Administració de la Generalitat a través de mitjans electrònics.

4. Actuacions de millora d’eficiència energètica: Instal·lació de llums led a la xarxa d'enllumenat del sector ponent i llevant del port de Cambrils. Instal·lació de llums amb leds a les oficines de Sant Carles de la Ràpita. Substitució de fluorescents per leds a les oficines de Barcelona. 5. Actuacions de millora de les instal·lacions portuàries: Adequació de l’antic dipòsit d’aigua del port de Palamós per crear un espai d’arxiu i magatzem. Millora de la senyalització al port de Vilanova i la Geltrú. Millora del paviment del passeig fluvial de Deltebre. Reordenació de les superfícies d'emmagatzematge d'estris de pesca del port de Sant Carles de la

Ràpita. 5 COMPORTAMENT AMBIENTAL DE L’ORGANITZACIÓ Per tal d'avaluar I'evolució del comportament ambiental de Ports de la Generalitat, a continuació es declaren les dades corresponents als diferents aspectes ambientals identificats, classificats per vectors ambientals: consum de recursos naturals, generació de residus, emissions atmosfèriques i soroll, generació d'aigües residuals i aspectes relacionats amb la conservació del patrimoni natural. En quant als aspectes indirectes, es treballa en la vigilància de les activitats realitzades pels usuaris: planificació de les visites a efectuar, formació en la legislació que aplica a cada activitat, i seguiment de les mancances observades. A través d’aquestes visites s’ha establert una comunicació fluida amb tots els usuaris que a la llarga beneficiarà a tota la comunitat portuària: compliment de la legislació ambiental, aplicació de bones pràctiques ambientals... Així, s’observa una disminució gradual dels aspectes significatius relacionats amb les activitats del port. En els aspectes significatius associats a situacions d’emergència o situacions potencials en les quals el port ja disposa de mecanismes i procediments per controlar aquestes situacions d’emergència (plans d’autoprotecció i de contingències, material contra incendis, material absorbent de contaminats tant a l’aigua com al sòl) no es creu necessari establir objectius concrets. Altres activitats de Ports també han tingut valors significatius (consum d’energia elèctrica i de combustible, emissions a l’atmosfera, generació de residus...), a través dels objectius definits i les actuacions previstes, és on s’està treballat per disminuir la seva significança. En quant als aspectes ambientals de futur que han sortit significatius, aquests es tindran en compte en el moment de la seva posterior planificació a nivell de projecte i/o per a l’execució d’obres. 5.1 Ocupació de les instal·lacions portuàries Ports de la Generalitat gestiona 26 instal·lacions portuàries i disposa d’una oficina ubicada al municipi de Barcelona. Al gener de 2012 es va traslladar el personal de les oficines de Girona al port de Palamós a un edifici ja existent.

Pàgina 20 de 129


La superfície de terra i d’aigua de les instal·lacions portuàries és:

Instal·lació Llançà El Port de la Selva Roses L’Escala L’Estartit Palamós Sant Feliu

de Guíxols Blanes

m2 terra 40.895 38.944 117.859 118.754 80.234 141.359 84.051 93.171

m2 aigua 101.917 126.003 311.126 216.216 189.466 317.299 140.722 113.250

Instal·lació Arenys de Mar DP Mataró DP el

Masnou Garraf Vallcarca Vilanova i la Geltrú

DP Torre-dembarra

m2 terra 117.743 9.745 1.422 34.255 28.190 233.400 6.319

m2 aigua 173.697 13.473 238 52.024 40.779 404.453 482

Instal·lació Cambrils L’Ametlla de Mar L’Ampolla Deltebre Sant Carles

de la Ràpita Alcanar Les Cases d’Alcanar

m2 terra 111.010 84.097 46.457 17.164 473.435 33.746 27.708

m2 aigua 220.514 140.545 116.827 15.183 1.013.284 174.492 62.485

Instal·lació Embarcador d’Amposta

Embarcador de Tortosa

Embarcador de Deltebre

Embarcador de Sant Jaume

d’Enveja TOTAL

m2 terra 4.011 1.352 1.916 2.742 1.949.979

m2 aigua 2.756 591 941 778 3.949.540

La superfície de terra de les instal·lacions s’ha tingut en compte per calcular l’indicador referent al consum d’electricitat i d’aigua, tal i com es justifica en l’apartat corresponent. La superfície total de terra i d’aigua és: Instal·lació Superfície total

m2 terra 1.949.979

m2 aigua 3.949.540

La superfície de l’oficina de Barcelona és: Instal·lació Oficines de Barcelona

m2 superfície 462 (352 + 110)

En quant al número de treballadors de Ports de la Generalitat, s’ha diferenciat l’ocupació a les oficines de Barcelona i de les seus territorials del personal total. TOTAL empresa 2013 2014 2015 2016

Núm. treballadors (en nòmina)

69,55 68,37 68,97 69,51

Pàgina 21 de 129


Oficina Palamós Barcelona Vilanova i la Geltrú

Sant Carles de la Ràpita TOTAL

2013 Núm. treballadors

12,4 18,5 8,4 11 50,3


12,25 18,2 8,2 11 49,7


10,7 20 8 11 49,7


12 19,5 8 11 50,5

TOTAL 2013 2014 2015 2016

m2 (terra+aigua+oficines) 5.899.981 5.899.981 5.899.981 5.899.981

Núm. treballadors 69,55 68,37 68,97 69,51

m2 / treballador 84.830,79 86.294,88 85.544,17 84.879,60

5.2 Consum de recursos naturals Ports de la Generalitat controla les quantitats d'energia elèctrica, combustible de vehicles i d’altres equips consumidors, aigua i paper per tal d'analitzar aquesta informació i estudiar el disseny i implantació de propostes de millora que ajudin a garantir un consum racional dels seus recursos. 5.2.1 Consum d’aigua El control del consum d’aigua es porta a terme mitjançant la lectura periòdica de comptadors sectoritzats ubicats en els ports i oficines, i la revisió de la facturació emesa per les diferents companyies subministradores. Indicadors S’han establert 2 tipus d’indicadors ambientals referents al consum d’aigua, diferenciant el consum d’oficines del consum del port. Aquesta diferenciació s’ha realitzat per poder comparar els diferents tipus d’activitat que es realitzen a les instal·lacions de l’empresa, així a les oficines s’ha realitzat per núm. de treballadors, i als ports per m2 ja que el consum principal consisteix en la neteja dels vials i el reg de l’enjardinament existent. En algun port també s’inclou el subministrament a embarcacions com la nàutica popular, ja que el seu consum no es pot discriminar de la resta del port. Les dades del núm. de treballadors o la superfície de terra de la instal·lació són les que apareixen a l’apartat d’Ocupació de les instal·lacions d’aquest document. Port: o Consum d’aigua m3 o Núm. de fuites o Consum d’aigua m3/m2 superfície de terra

Zona Nord Activitats 2013 2014 2015 2016 % 2016-

2015

Llançà Oficina/habitatge guardamolls, neteja dels vials, font

1 4.306 (209) m3

13.539 m3 4.361 m3 3.419 m3 21,60%

2 fuites 1 fuita 2 fuites 2 fuites 0,0051 m3/m2 0,0865 m3/m2 0,1066 m3/m2 0,08360 m3/m2

El Port de la Selva Oficina/habitatge guardamolls, 1.437 m3 814 m3 941 m3 533 m3

43,36 % 1 fuita 0 fuites 2 fuites 4 fuites

Pàgina 22 de 129



2015 banys públics, neteja dels vials, subministrament a la nàutica popular

0,0369 m3/m2 0,0209 m3/m2 0,0242 m3/m2 0,01369 m3/m2

Roses

Oficina guardamolls, banys públics, subministrament a embarcacions, neteja dels vials, zona de grua

3.825 m3 4.152 m3 3.816 m3 5.436 m3

42,45 % 2 fuites 0 fuites 3 fuites 7 fuites

0,0325 m3/m2 0,0352 m3/m2 0,0324 m3/m2 0,04612 m3/m2

L’Escala

Oficina/habitatge guardamolls, reg, subministrament a la nàutica popular, neteja dels vials, fonts

2 1.044 (470) m3

1.831 m3 2.267 m3 1.781 m3 21,44 %

2 fuites 1 fuites 6 fuites 1 fuites 0,0040 m3/m2 0,0154 m3/m2 0,0191 m3/m2 0,01500 m3/m2

L’Estartit Oficina del guardamolls, banys públics, reg, neteja dels vials

730 m3 394 m3 433 m3 336 m3 22,40 % 3 fuites 8 fuites 6 fuites 1 fuites

0,0091 m3/m2 0,0049 m3/m2 0,0054 m3/m2 0,00419 m3/m2

Palamós Estació marítima, edificis portuaris, reg, neteja dels vials.

632 m3 968 m3 3.676 m3 3.551 m3 3,40 % 0 fuites 2 fuites 3 fuites 8 fuites

0,0045 m3/m2 0,0068 m3/m2 0,0260 m3/m2 0,02512 m3/m2

Sant Feliu de Guíxols

Oficina del guardamolls, reg, neteja dels vials

2149 (2.473) m3

1.790 m3 1.136 m3 1.007 m3 11,36 %

1 fuita 2 fuites 0 fuites 3 fuites 0,0018 m3/m2 0,0213 m3/m2 0,0135 m3/m2 0,01198 m3/m2

Blanes Oficina/habitatge del guardamolls, reg, neteja dels vials

3130 (3.837) m3

2.403 m3 41.762 m3 43.636 m3 106,36 %


1El consum que s’indicava fins el 2013 era únicament de l’edifici de serveis. A partir de 2014 es disposa de comptadors que discriminen el consum que es realitza a la resta del port. 2 Al 2014 n’hi ha un nou mètode de càlcul on s’incorporen les torretes de la nàutica popular. És consum estimat en alguns mesos. 3S’indica entre parèntesi el consum de tot el port l’any 2013, fins aquesta data era únicament de l’edifici de serveis ja que no es podia discriminar el consum del port. 4Dada extrapolada, ja que la lectura del comptador és il·legible. S’ha substituït al desembre de 2016.

Zona Centre Activitats 2013 2014 2015 2016 % 2016-

2015

Arenys de Mar Oficina guardamolls, magatzems de ribera, sanitaris públics, neteja dels vials, reg

965 m3 1.148 m3 760 m3 1.416 m3 86,32 % 4 fuites 0 fuites 6 fuites 3 fuites

0,0082 m3/m2 0,0098 m3/m2 0,0065 m3/m2 0,01203 m3/m2

Vilanova i la Geltrú

Taller, reg, neteja dels vials 27 m3 25 m3 24 m3 12 m3

50,00 % 4 fuites 6 fuites 5 fuites 1 fuites 0,0001 m3/m2 0,0001 m3/m2 0,0001 m3/m2 0,00005 m3/m2

DP Mataró DP el Masnou DP Torredem-barra El Garraf Vallcarca

No es gestiona cap instal·lació consumidora d’aigua.

- - - -

-

- - - -

- - - -

Zona Sud Activitats 2013 2014 2015 2016 % 2016-

2015

Cambrils Oficina guardamolls, reg, neteja dels vials, font

1.873 m3 1.565 m3 1.946 m3 1.547 m3 20,50 % 0 fuites 0 fuites 1 fuita 0 fuita

0,0051 m3/m2 0,0141 m3/m2 0,0175 m3/m2 0,01394 m3/m2

Pàgina 23 de 129



2015

L’Ametlla de Mar Oficina guardamolls, reg, neteja dels vials

494 m3 583 m3 544 m3 385 m3 29,23 % 0 fuites 1 fuita 0 fuites 1 fuites

0,0325 m3/m2 0,0069 m3/m2 0,0065 m3/m2 0,00458 m3/m2

L’Ampolla Oficina guardamolls, neteja dels vials

11 m3 11 m3 10 m3 143 m3 1330,0 % 0 fuites 1 fuita 0 fuites 2 fuites

0,0040 m3/m2 0,0002 m3/m2 0,0002 m3/m2 0,00308 m3/m2

Deltebre Oficina guardamolls, reg, neteja dels vials

42 m3 6 m3 4 m3 3 m3 25,00 % 0 fuites 0 fuites 0 fuites 0 fuites

0,0091 m3/m2 0,0003 m3/m2 0,0002 m3/m2 0,00017 m3/m2

Sant Carles de la Ràpita

Reg, neteja dels vials 1.527 m3 1.415 m3 1.169 m3 1.313 m3

12,32 % 1 fuita 3 fuites 0 fuites 0 fuites 0,0045 m3/m2 0,0030 m3/m2 0,0025 m3/m2 0,00277 m3/m2

Embarcador d’Amposta

Reg, neteja dels vials 104 m3 200 m3 151 m3 103 m3

31,79 % 0 fuites 0 fuites 0 fuites 0 fuites 0,0018 m3/m2 0,0499 m3/m2 0,0376 m3/m2 0,02568 m3/m2

Alcanar, les Cases d’Alcanar, Emb. de Tortosa, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja

No es gestiona cap instal·lació pròpia consumidora d’aigua.

- - - -

- (3 fuites les

Cases d’Alcanar)

(2 fuites les Cases

d’Alcanar) -

(1 fuita a les Cases

d’Alcanar)

- - - -

2013 2014 2015 2016 % 2016-

2015

Total ports

23.276 (12.574) m3

20.844 m3 23.000 m3 24.621 m3 7,05 %


Oficina: o Consum d’aigua o Núm. de fuites o consum m3/núm. treballadors

Oficines 2013 2014 2015 2016 % 2016-

2015

Palamós 61 m3 59 m3 108 m3 65 m3

39,81 % 4,92 m3/treb. 4,82 m3/treb. 10,08 m3/treb. 5,42 m3/treb.

Barcelona 137 m3 120 m3 126 m3 122 m3


Vilanova i la Geltrú (inclou el reg davant de l’oficina)

54 m3 43 m3 52 m3 39 m3 25,00 %

4,17 m3/treb. 5,24 m3/treb. 6,50 m3/treb. 4,88 m3/treb.

Sant Carles de la Ràpita 51 m3 52 m3 51 m3 47 m3


Total oficines 303 (284) m3 274 m3 337 m3 273 m3


AVALUACIÓ DEL COMPORTAMENT AMBIENTAL: • Globalment, s’ha incrementat significativament el consum d’aigua en els ports en un 7,05 %,

l’increment es justifica en els apartats següents. En canvi, s’ha reduït significativament el consum d’aigua a totes les oficines, globalment suposa un 19 %.

Pàgina 24 de 129


• Zona Nord: Respecte a la disminució del consum dels ports de Llançà i el Port de la Selva, l’any 2015 es van produir fuites importants que van incrementar el consum. A Roses, diverses fuites i el canvi de comptador general fan pensar que l’actual comptabilitza més consum. El valor del port de Blanes s’ha realitzat a través de lectures estimades de companyia per avaria del comptador. A partir del 2016 el consum ha estat el real.

• Zona Centre: Una avaria en el control de reg del port d’Arenys de Mar ha fet incrementar el consum.

• Zona Sud: Destaca l’increment de l’Ampolla per la realització d’obres i la posada en servei d’una zona d’enjardinament i de Sant Carles de la Ràpita per un mal funcionament d’un programador de reg i també per l’augment del reg de l’enjardinament el 2n semestre.

• Oficines: S’ha reduït significativament el consum a Palamós, l’any anterior s’havia produït una avaria en el posador del WC. El consum de les oficines de Vilanova i la Geltrú està associat a l’ús sanitari, la cuina i el reg. La major variabilitat d’aquest consum durant els anys ve donada per al reg del jardí, en funció de les temperatures i pluges de l’any.

• A partir del 2017 es començarà a realitzar el control de l’aigua potable subministrada a les embarcacions.

5.2.2 Eficiència energètica: consum d’energia elèctrica i consum de combustible A. Energia elèctrica: El control del consum d’energia elèctrica es porta a terme mitjançant la lectura periòdica de comptadors sectoritzats ubicats en els ports, en quant a les oficines de Barcelona es realitza a través de la facturació emesa per la companyia subministradora. Indicadors S’han establert 2 tipus d’indicadors ambientals referents al consum d’electricitat, diferenciant el consum d’oficines del consum del port. Aquesta diferenciació s’ha realitzat per poder comparar els diferents tipus d’activitat que es realitzen a les instal·lacions de l’empresa, així a les oficines s’ha realitzat per núm. de treballadors, i als ports per m2 ja que el consum principal consisteix en l’enllumenat públic. Les dades del núm. de treballadors o la superfície de terra de la instal·lació són les que apareixen a l’apartat d’Ocupació de les instal·lacions d’aquest document. Port: o Consum d’electricitat MWh o Consum d’electricitat MWh/m2 superfície de terra


2015

Llançà

Oficina/habitatge guardamolls, enllumenat exterior, subministrament a embarcacions, bombes d’impulsió

51,094 MWh 45,166 MWh 49,927 MWh 66,716 MWh

33,63 % 1,25 MWh/m2 1,10 MWh/m2 0,0012

MWh/m2 0,00163

MWh/m2

El Port de la Selva Oficina/habitatge guardamolls, 29,584 MWh 32,018 MWh 25,404 MWh 29,309 MWh 15,37 %

Pàgina 25 de 129



2015 enllumenat exterior i subministrament a embarcacions

0,76 MWh/m2 0,82 MWh/m2 0,0007 MWh/m2

0,00075 MWh/m2

Roses Oficina guardamolls, WC públics, enllumenat exterior, grua i subministrament d’embarcacions

70,386 MWh 69,141 kWh 77,004 kWh 84,903 kWh

10,26 % 0,60 MWh/m2 0,59 MWh/m2 0,0007

MWh/m2 0,00072

MWh/m2

L’Escala Oficina/habitatge guardamolls i enllumenat exterior

105,426 MWh 114,372 kWh 120,414 kWh 127,583 kWh 5,95 %

0,89 MWh/m2 0,96 MWh/m2 0,0010 MWh/m2

0,00107 MWh/m2

L’Estartit Oficina del guardamolls, banys públics, enllumenat exterior

22,742 MWh 30,135 kWh 27,326 kWh 20,621 kWh 24,54 %

0,28 MWh/m2 0,38 MWh/m2 0,0003 MWh/m2

0,00026 MWh/m2

Palamós Enllumenat exterior, estació marítima, enllumenat moll comercial i magatzem

127,030 MWh 127,718 kWh 131,623 kWh 130,240 kWh

1,05 % 0,90 MWh/m2 0,90 MWh/m2 0,0009

MWh/m2 0,00092

MWh/m2


Oficina/habitatge guardamolls i enllumenat exterior

64,584 MWh 54,089 kWh 52,701 kWh 58,377 kWh 10,77 %

0,77 MWh/m2 0,64 MWh/m2 0,0006 MWh/m2

0,00069 MWh/m2

Blanes Oficina/habitatge guardamolls, enllumenat exterior, banys públics

72,732 MWh 87,530 kWh 95,930 kWh 91,662 kWh

4,45 % 0,78 MWh/m2 0,94 MWh/m2 0,0010

MWh/m2 0,00098

MWh/m2

Zona Centre Activitats 2013 2014 2015 2016 % 2016-

2015

Arenys de Mar

Oficina guardamolls, enllumenat exterior, sanitaris públics, xarxa sanejament, escombradora i moto elèctrica. * Dada aproximada: es va produir una incidència amb el comptador.

115,142* MWh

118,455 MWh 115,019 MWh 116,103 MWh

0,94 %

0,98 MWh/m2 1,01 MWh/m2 0,0010 MWh/m2

0,00099 MWh/m2

DP Mataró Enllumenat exterior fins 2014. A partir de 2015 es fa càrrec el concessionari.

11,482 MWh 12,480 MWh 0 MWh 0 MWh

- 1,18 MWh/m2 1,28 MWh/m2 - -

DP el Masnou L’enllumenat funciona amb plaques solars.

0 MWh 0 MWh 0 MWh 0 MWh -

- - - -

El Garraf

Enllumenat exterior. * Dada aproximada: hi ha oberta una incidència amb companyia pel comptador

8,000* MWh 7,240 MWh 6,704 MWh 6,204 MWh

7,46 % 0,23 MWh/m2 0,21 MWh/m2 0,0002

MWh/m2 0,00018

MWh/m2

Vallcarca No es gestiona cap instal·lació consumidora d’energia.

- - - - -

- - - -


Enllumenat exterior, taller, moto elèctrica des de 2014. * Dada aproximada: hi ha oberta una incidència amb companyia pel comptador

85,355* MWh 91,686 MWh 97,700 MWh 90,745 MWh

7,12 % 0,37 MWh/m2 0,39 MWh/m2 0,0004

MWh/m2 0,00039

MWh/m2

DP Torredem-barra

Enllumenat exterior 5,027 MWh 4,297 MWh 3,490 MWh 2,875 MWh

17,62 % 0,80 MWh/m2 0,68 MWh/m2 0,0006 MWh/m2

0,00045 MWh/m2

Pàgina 26 de 129



2015

Cambrils

Oficina guardamolls, enllumenat exterior, funcionament de la barrera d’entrada, bombes aigües residuals

121,469 MWh 125,773 MWh 110,531 MWh 74,924 MWh

32,21 % 1,09 MWh/m2 1,13 MWh/m2 0,0010

MWh/m2 0,00067

MWh/m2

L’Ametlla de Mar Oficina guardamolls,enllumenat exterior

77,254 MWh 77,448 MWh 77,431 MWh 48,237 MWh 37,70 %

0,92 MWh/m2 0,92 MWh/m2 0,0009 MWh/m2

0,00057 MWh/m2

L’Ampolla Oficina guardamolls, enllumenat exterior, bombes aigües residuals

35,529 MWh 28,552 MWh 27,294 MWh 27,446 MWh 0,56 %

0,76 MWh/m2 0,61 MWh/m2 0,0006 MWh/m2

0,00059 MWh/m2

Deltebre Oficina guardamolls, enllumenat exterior

25,604 MWh 23,932 MWh 24,818 MWh 11,403 MWh 54,05 %

1,49 MWh/m2 1,39 MWh/m2 0,0014 MWh/m2

0,00066 MWh/m2


Enllumenat exterior, grues, bàscula, plaques solars fotovoltaiques, estació de recepció i mesura, barreres, estacions de bombeig

169,868 MWh 181,841 MWh 150,711 MWh 135,733 MWh

9,94 % 0,36 MWh/m2 0,38 MWh/m2 0,0003

MWh/m2 0,00029

MWh/m2

Les Cases d’Alcanar


3,73 % 0,70 MWh/m2 0,98 MWh/m2 0,0007

MWh/m2 0,00071

MWh/m2



3,20 % 1,87 MWh/m2 1,80 MWh/m2 0,0017 MWh/m2

0,00165 MWh/m2

Alcanar, Emb. de Tortosa, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja

No es disposa de cap instal·lació consumidora d’energia.

- - - -

- - - - -

2013 2014 2015 2016 % 2016-

2015

Total ports 1.225,085 MWh 1.266,223 MWh 1.221,300 MWh 1.149,374 MWh

5,89 % 0,00063 MWh/m2 0,00065 MWh/m2 0,00063 MWh/m2 0,00059 MWh/m2

Oficina: o Consum d’electricitat MWh o Consum d’electricitat MWh/núm. treballadors

Oficines 2013 2014 2015 2016 % 2016-

2015

Palamós* 23,948 MWh 22,229 MWh 20,953 MWh 21,250 MWh

1,42 % 1,931 MWh/treb. 1,815 MWh/treb. 1,956 MWh/treb. 1,771 MWh/treb.

Barcelona 55,522 MWh 48,987 MWh 51,766 MWh 47,940 MWh


Vilanova i la Geltrú 26,681 MWh 27,556 MWh 27,572 MWh 26,145 MWh


Sant Carles de la Ràpita 39,111 MWh 34,735 MWh 42,720 MWh 34,882 MWh


Total oficines 145,262 MWh 133,507 MWh 143,011 MWh 130,217 MWh


Control energia reactiva: Es controla l’energia reactiva a través de la facturació. Les pòlisses on s’ha penalitzat la producció d’energia reactiva han estat les següents:

Pàgina 27 de 129


Port CUPS Import 2015 Import 2016

Llançà ES0031446437633001WA0F 0 € 0 € El Port de la Selva ES0031446435684001HT0F 0 € 37,77 € Roses ES0031446437175001FW0F 0 € 0 € Roses ES0031446437176001GJ0F 0 € 13,62 € L'Escala ES0031406054387001VH0F 0 € 11,02 € L'Estartit ES0359000000009184MM0F 137,22 € 187,80 € L'Estartit ES0359000000004489PW0F 266,68 € 241,62 € Palamós ES0031406072678001FS0F 0 € 0 € Palamós ES0031406074482001NX0F 97,24 € 0 € Sant Feliu de Guíxols ES0031406066031001WS0F 18,37 € 4,27 € Blanes ES0031406001766001GM0F 0 € 0 € Blanes ES0031406001824001HE0F 3,09 € 0 € Arenys de Mar ES0031405238756001MD0F 0 € 0 € Arenys de Mar ES0031405220757001SG0F 0 € 0 € Arenys de Mar ES0031405220763001TR0F 566,94 € 458,24 € Arenys de Mar ES0031405239458001YA0F 17,44 € 0 € Vilanova i la Geltrú ES0031405693662003EM0F 0 € 0 € Vilanova i la Geltrú ES0031405693659001YQ0F 0 € 0 € Cambrils ES0031405903657001KN0F 0 € 0 € Cambrils ES0031405726958001PF0F 1.153,45 € 0 € L'Ametlla de Mar ES0232000000201655FV0F 944,50 € 9,85 € L'Ametlla de Mar ES0232000000020845NX0F 247,58 € 0 € L'Ametlla de Mar ES02320000000030230YB0F 0 € 2,87 € L'Ampolla ES0232000000014283AA0F 219,42 € 0 € Deltebre ES0031408011322001HM0F 123,75 € 0 € Sant Carles de la Ràpita ES0031408033117001AK0F 255,36 € 88,94 € Sant Carles de la Ràpita ES0031405721222001YT0F 0 € 0 € Les Cases d’Alcanar ES0031405715167001AA0F 172,20 € 0 € Barcelona ES0031405987824004HX0F 0 € 0 € Barcelona ES0031405434538009NZ0F 0 € 0 € Al 2015, la Zona Sud va instal·lar bateries de condensadors per compensar l’energia reactiva. AVALUACIÓ DEL COMPORTAMENT AMBIENTAL: • Globalment, s’ha reduït el consum en els ports gairebé un 6 % i en les oficines un 9 %. • La substitució en alguns ports de les llumeneres existents per d’altres de tecnologia LED ha permès

portar a terme aquesta reducció: Llançà, el Port de la Selva, Roses, l’Estartit, Palamós i Blanes a la Zona Nord, Arenys de Mar, Garraf, Vilanova i la Geltrú i la dàrsena pesquera de Torredembarra a la Zona Centre, Cambrils, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’Alcanar a la Zona Sud.

• L’increment en el consum de la Zona Nord ha estat per avaries en el comptador en el cas de Llançà, que ha provocat l’assignació de més consum al port en comptes de a un usuari, obres als ports de Roses i Sant Feliu de Guíxols, canvi de companyia d’un usuari al port de l’Escala, i s’ha assignat més consum al port.

Pàgina 28 de 129


• Actualment es disposa d’una moto elèctrica als ports d’Arenys de Mar i de Vilanova i la Geltrú, i d’escombradora elèctrica al port d’Arenys de Mar. Està previst incrementar els vehicles elèctrics al llarg del 2017.

B. Consum de combustible: El control del consum de combustible dels diferents vehicles i equips consumidors està basat en la recopilació de dades de facturació:

Zona Nord Equips consumidors 2013

(litres) 2014

(litres) 2015

(litres) 2016

(litres) % 2016-

2015

Llançà Gasolina: 1 motocicleta 83,30 78,73 68,95 65,73 4,67 %

El Port de la Selva Gasolina: 2 motocicletes 54,05 67,69 73,71 56,14 23,84 %

Roses Gasolina: 1 motocicleta 1 desbrossadora 8,55 17,90 27,21 8,07 70,34 %

L’Escala Gasolina: 2 motocicletes (a partir de juliol 2011) 1 desbrossadora

81,34 156,94 154,27 158,45 2,71 %

L’Estartit Gasolina: 1 motocicleta (traslladada a l’Escala el 2011)

0 0 0 0 _

Palamós Gasolina: 1 motocicleta, 1 escombradora 117,60 149,67 137,19 65,93 51,94 %

Gasoil: 1 vehicle (des de maig 2010), 2 vehicles (procedents de Girona a partir del 2012) 4.381,80 4.071,60 3.729,34 3.124,22 16,23 %

Sant Feliu de Guíxols No hi ha cap equip consumidor de combustible _ _ _ _ _

Blanes Gasolina: 1 motocicleta 280,39 142,86 206,58 173,33 16,10 %

Zona Centre Equips consumidors 2013

(litres) 2014

(litres) 2015

(litres) 2016

(litres) % 2016-

2015

Arenys de Mar Gasolina: 1 grup electrogen i 1 desbrossadora 16,30 5,00 6,49 10,00 54,08 %

DP Mataró Gasoil: 1 escombradora partir del 1r trimestre 2011

0,00 0,00 0,00 0,00 _

Vilanova i la Geltrú Gasolina: 1 grup electrogen 100,30 129,63 125,23 20,00 84,03 %

Gasoil: 1 escombradora, 1 carretó, 1 tallagespa, 2 vehicles (1 vehicle a partir de juny de 2013) 2.322,35 2.063,44 2.305,40 2.112,95 8,35 %

DP Masnou DP Torredembarra El Garraf Vallcarca

No hi ha cap equip consumidor de combustible _ _ _ _ _

Zona Sud Equips consumidors 2013

(litres) 2014

(litres) 2015

(litres) 2016

(litres) % 2016-

2015

Cambrils Gasolina: 1 motocicleta 134,61 164,63 175,32 155,41 11,36 %

Gasoil: 1 escombradora (substituïda a l’octubre del 2013) 80,00 851,84 1077,22 989,20 8,17 %

L’Ametlla de Mar Gasolina: 1 motocicleta gasolina 85,48 66,85 69,93 67,05 4,12 %


Gasolina: 1 vehicle (substituït per 1 de gasoil al juny 2016), 1 motocicleta

842,90 711,14 686,98 445,26 35,19 %

Gasoil: 4 vehicles (1 més a partir de juny 2016), 1 escombradora 3.813,17 3.569,12 3.806,92 4.164,31 9,39 %

Pàgina 29 de 129


Zona Sud Equips consumidors 2013

(litres) 2014

(litres) 2015

(litres) 2016

(litres) % 2016-

2015 L’Ampolla Deltebre Alcanar Embarcadors de Tortosa, Amposta, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja

No hi ha cap equip consumidor de combustible _ _ _ _ _

Instal·lació Gerència

Equips consumidors 2013

(litres) 2014

(litres) 2015

(litres) 2016

(litres) % 2016-

2015

Barcelona Gasolina: repostatge de vehicles de lloguer

2.380,35 2.665,11 2.482,57 282,96

12,03 % Gasoil: *2 vehicles fins juny 2013, 1 vehicle 1.901,08

2013 (litres) 2014 (litres) 2015 (litres) 2016 (litres) % 2016-

2015

Total Ports de la Generalitat 14.782,49 14.912,15 15.133,31 13.800,09 8,81 %

TOTAL 2013 2014 2015 2016

Gasolina (litres) 1.804,82 l 1.691,04 l 1.731,86 l 1.508,33 l

Conversió a energia: (IDAE Dic. 2012) 1.290 l gasolina = 12,79 MWh

17,89 MWh 16,77 MWh 17,17 MWh 14,95 MWh

Gasoil (litres) 12.977,67 l 13.221,11 l 13.401,45 l 12.291,76 l

Conversió a energia: (IDAE Dic. 2012) 1.181 l gasoil = 13,02 MWh

143,07 MWh 145,76 MWh 147,75 MWh 135,51 MWh

Total energia 160,97 MWh 162,52 MWh 164,92 MWh 150,46 MWh

MWh/treballador 2,31 2,38 2,39 2,16

Fórmula Valor 2013 Valor 2014 Valor 2015 Valor 2016

% consum gasolina Litres gasolina / total combustible

12,2 % 11,3 % 11,4 % 10,9%

% consum gasoil Litres gasoil / total combustible

87,8 % 88,7 % 88,6 % 89,1%

% consum bio dièsel* Litres bio / total combustible

0 % 0 % 0 % 0,0%

* La sistemàtica actual de subministrament no permet accedir a benzineres que disposin de sortidors de bio. Tenim en compte que el combustible utilitzat és únicament per al desplaçament del personal amb vehicles, principalment des de les oficines, tant des de la Gerència a Barcelona com des de cadascuna de les Zones Portuàries, fins als ports, s’ha considerat un indicador sobre eficiència en el consum de combustible de cada vehicle. S’afegeix aquest any també l’eficiència de les motocicletes i de les màquines escombradores amb dades disponibles:

Descripció Valor 2013 Valor 2014 Valor 2015 Valor 2016

Altea Barcelona 1621-HRM 6,65 l/100 km 6,73 l/100 km 7,05 l/100 km 6,,84 l/100 km

Leon Palamós 1636-HRM 4,92 l/100 km 5,36 l/100 km 5,14 l/100 km 4,77 l/100 km

Pàgina 30 de 129



Leon Vilanova 1671-HRM 5,80 l/100 km 5,87 l/100 km 5,82 l/100 km 5,45 l/100 km

Leon S. Carles R. 4204-HST 6,06 l/100 km 6,06 l/100 km 5,64 l/100 km 5,62 l/100 km

Ibiza Palamós 1674-HRM 5,20 l/100 km 5,12 l/100 km 5,01 l/100 km 4,75 l/100 km

Ibiza S. Carles R. T-4920-BD 8,13 l/100 km 8,25 l/100 km 8,60 l/100 km 8,63 l/100 km

Hyundai S. Carles R. 3440-JPD _ _ _ 5,64 l/100 km

Kangoo Palamós 6652-HRD 7,28 l/100 km 8,39 l/100 km 9,84 l/100 km 7,23 l/100 km

Furgoneta Kangoo AMP, DEL i EMB 9807-HRP 6,61 l/100 km 6,40 l/100 km 6,42 l/100 km 6,37 l/100 km

Camió Màster Zona Sud 5109-HSF 12,48 l/100 km 15,94 l/100 km 15,47 l/100 km 13,63 l/100 km

Moto Cambrils 14,00 l/100 km 11,00 l/100 km 16,00 l/100 km 9,99 l/100 km

Moto l’Ametlla de Mar 8,00 l/100 km 6,00 l/100 km 5,00 l/100 km 5,82 l/100 km

Moto S. Carles R. 10,00 l/100 km 9,00 l/100 km 10,00 l/100 km 19,95 l/100 km

Escombradora Cambrils nd 4,00 l/hores 4,08 l/hores 3,78 l/hores

Escombradora S Carles R. 2,53 l/hores 2,72 l/hores 2,83 l/hores 3,09 l/hores

AVALUACIÓ DEL COMPORTAMENT AMBIENTAL: • Globalment, el consum de combustible s’ha reduït un 8,8 %. • Zona Nord:

Gairebé tots els ports han reduït el consum, excepte l’Escala que s’ha mantingut. • Zona Centre:

El consum del vehicle s’ha reduït. S’ha incrementat el consum del grup electrogen i la desbrossadora d’Arenys de Mar.

• Zona Sud: S’ha substituït un vehicle de gasolina per un de gasoil més eficient. En general el consum s’ha mantingut a Sant Carles, i s’ha reduït a Cambrils i l’Ametlla de Mar.

• Gerència: S’ha reduït el consum de combustible en un 12 %.

C. Energies renovables: Energia renovable produïda a la instal·lació fotovoltaica de Sant Carles de la Ràpita connectada a la xarxa elèctrica: 2013 2014 2015 2016 MWh 3,293 3,507 3,503 3,503

Energia renovable produïda per l’enllumenat públic de plaques solars instal·lat a la dàrsena pesquera del port del Masnou: 2013 2014 2015 2016 MWh 0,3504 0,3504 0,3504 0,3504

Pàgina 31 de 129


Per una altra banda, gairebé totes les balises dels ports disposen de plaques solars per al seu propi abastament i de sistemes de led per a l’enllumenat nocturn. Indicar que Ports de la Generalitat participa en el Grup de treball de seguiment del Pla d’estalvi i Eficiència Energètica dels edificis de la Generalitat. Indicadors d’eficiència energètica S’han establert els següents indicadors: TOTAL 2013 2014 2015 2016

MWh port 1.225,085 1.266,223 1.221,300 1149,374

Consum MWh / m2 superfície terra

0,00063 0,00065 0,00066 0,00059

TOTAL 2013 2014 2015 2016

MWh oficines 145,26 133,51 143,01 130,217

MWh combustible 160,97 162,52 164,92 150,47

Total MWh 306,23 296,03 307,93 280,683

MWh / treballador 4,40 4,33 4,46 4,04

TOTAL 2013 2014 2015 2016

MWh producció energia renovable

3,643 3,857 3,853 3,853

MWh consum anual 1.531,31 1.562,25 1.529,23 1.430,057

% Consum total d’energia renovable / consum total anual

0,24 % 0,25 % 0,25 % 0,27 %

5.2.3 Eficiència en el consum de materials El principal material que es consumeix és el paper, ja que l’activitat principal és administrativa. El seu control es comptabilitza mitjançant les comandes de material de paper i el recompte d’impressions de les fotocopiadores. Cal tenir en compte que el consum de paper es comptabilitza en funció de les comandes realitzades, per la qual cosa no representa el consum real del període que s’indica, ja que no es té en compte el paper en estoc.

Pàgina 32 de 129


Consum de paper (kg):

2013 2014

blanc reciclat TOTAL blanc reciclat TOTAL

Zona Nord 0,00 254,47 254,47 0,00 249,48 249,48

Zona Centre 0,00 62,37 62,37 0,00 0,00 0,00

Zona Sud 81,86 187,11 268,97 187,11 124,74 311,85

Gerència 339,14 62,37 401,51 479,47 74,84 554,31

TOTAL 421,00 566,32 987,32 666,58 449,06 1.115,64

2015 2016

% 2016-2015 blanc reciclat TOTAL blanc reciclat TOTAL

Zona Nord 0,00 249,48 249,48 0,00 124,74 124,74 50,00 %

Zona Centre 0,00 137,21 137,21 0,00 62,37 62,37 54,55 %

Zona Sud 140,33 99,79 240,12 93,56 149,69 243,25 1,30%

Gerència 339,14 37,42 376,56 444,39 0,00 444,39 18,01%

TOTAL 479,47 523,91 1.003,38 537,95 336,80 874,75 12,82%

Núm. d’impressions:

2013 2014 2015 2016 % 2016-2015

Zona Nord 19.938 24.644 22.579 24.324 7,73 %

Zona Centre 29.494 *19.499 *16.953 20.470 20,75 %

Zona Sud 49.938 62.216 64.359 62.179 3,39 %

Gerència 112.247 112.704 126.737 127.788 0,83 %

TOTAL 186.104 219.063 230.628 234.761 1,79 % *Canvi d’impressora a la Zona Centre. Es canvia el criteri. Paper reciclat / total paper:

Descripció indicador Valor èxit

Valor límit Valor 2013 Valor 2014 Valor 2015 Valor 2016

Observa-cions

% Ús paper reciclat Zona Nord 50 % 25 % 100 % 100 % 100 % 100 % % Ús paper reciclat Zona Centre 50 % 25 % 100 % 100 % 100 % 100 % % Ús paper reciclat Zona Sud 50 % 25 % 70 % 40 % 42 % 62 % % Ús paper reciclat Gerència 50 % 25 % 16 % 14 % 10 % 0 %

Total 50 % 25 % 57 % 40 % 52 % 39 % AVALUACIÓ DEL COMPORTAMENT AMBIENTAL:

• Globalment, s’ha reduït la compra de paper, però s’ha incrementat el nombre d’impressions a la Zona Nord i Centre. Al 2015, el Departament de Territori i Sostenibilitat, aprova la Circular 1/2015, per la qual es regulen els criteris per a la realització de trameses per part del Departament i els ens vinculats,

Pàgina 33 de 129


un cop implantada l’e-Valisa, aplicació que permet la tramesa de documentació en format electrònic amb constància fidedigna de la tramesa. Els objectius d’aquesta circular són: o Treballar de forma més eficient, pel que fa a l’estalvi de temps i despeses innecessàries en

les trameses. o Fomentar l’ús de les noves eines electròniques de comunicació corporatives. o Establir criteris comuns d’actuació en les trameses, de les unitats del Departament i dels

ens vinculats al Departament.

• Gerència: S’ha mantingut el nombre d’impressions i s’ha incrementat la compra de paper. El consum de paper es comptabilitza en funció de les comandes realitzades, per la qual cosa no representa el consum real del període que s’indica ja que no es té en compte el paper en estoc, no obstant això s’observa una reducció progressiva en la compra de paper, i un increment en l’ús de la impressió a doble pàgina. En quant al consum de paper reciclat, les fotocopiadores existents no aconsellen el seu ús i no es pot incrementar la seva compra.

TOTAL 2013 2014 2015 2016

tones paper 0,98732 1,11564 1,00338 0,87475

tones paper / núm. treballador

0,01420 0,01632 0,01455 0,01258

5.2.4 Consum i manipulació de productes A l'hora d'adquirir un nou producte, Ports de la Generalitat segueix els requisits establerts en el procediment intern de Gestió de compres, i en la instrucció tècnica Compra verda per tal de realitzar una compra responsable. En aquesta instrucció tècnica, s’indiquen les eco etiquetes que hauran d’acreditar el paper, les bombetes i els fluorescents i els productes de neteja, les pintures i els dissolvents. En quant a maquinari digital (ordinadors, impressores, fotocopiadores, etc.), electrodomèstics, elements d’il·luminació, i compra i/o arrendament de vehicles, ja es disposa dels criteris establerts a l’Acord GOV/104/2007, de 24 d’abril, pel qual s’aprova el desenvolupament del Programa d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya. Els productes catalogats com a perillosos utilitzats són en gran part assimilables a domèstics: pintures i esmalts, aerosols, detergents, desinfectants, etc. i són utilitzats principalment per petites tasques de manteniment, reparació i neteja. No es disposa de dades d’aquests consums. Un punt clau per a I’actuació preventiva davant les substàncies químiques és que la persona tingui la informació necessària que li permeti conèixer la seva perillositat i les precaucions que ha de seguir per a la seva manipulació, és per aquest motiu, que el personal ha estat format i es disposa de les fitxes de seguretat dels productes corresponents en els llocs de manipulació. Indicador En quant a indicadors, en la Instrucció Tècnica S2.01-01 Compra verda, s’han definit 6 grups de productes amb uns criteris a complir per a cadascun d’aquests productes:

Pàgina 34 de 129


• Maquinari digital • Electrodomèstics • Il·luminació • Vehicles • Paper • Productes manteniment/neteja

L’indicador establert per al seu seguiment és: % Productes amb criteris ambientals / núm. total productes amb criteris ambientals

Valor èxit

anual Valor límit

anual Llançà

El Port de la Selva

Roses L’Escala L’Estartit Palamós

2013 75 % 25 % 33 % 50 % 50 % 25 % 33 % 67 %

2014 75 % 25 % 100 % 50 % 50 % 25 % 33 % 83 %

2015 75 % 25 % 100 % 50 % 50 % 25 % 33 % 83 %

2016 75 % 25 % 67 % 50 % 50 % 25 % 33 % 67 %

Valor èxit

anual Valor límit

anual Sant Feliu de

Guíxols Blanes

Arenys de Mar


Cambrils

2013 75 % 25 % 33 % 25 % 100 % 67 % 50 %

2014 75 % 25 % 33 % 75 % 80 % 83 % 67 %

2015 75 % 25 % 33 % 75 % 80 % 67 % 67 %

2016 75 % 25 % 33 % 25 % 80 % 67 % 67 %

Valor èxit

anual Valor límit

anual L’Ametlla de

Mar L’Ampolla Deltebre



2013 75 % 25 % 67 % 83 % 67 % 100 % 75 %

2014 75 % 25 % 83 % 83 % 67 % 100 % 75 %

2015 75 % 25 % 78 % 84 % 67 % 81 % 75 %

2016 75 % 25 % 61 % 84 % 67 % 85 % 88 %

Valor èxit

anual Valor límit

anual


Embarcador de Tortosa

Embarcador de Deltebre

Embarcador de S. Jaume

d’Enveja

Barcelona

2013 75 % 25 % 100 % 100 % 100 % 100 % 100 %

2014 75 % 25 % 100 % 100 % 100 % 100 % 100 %

2015 75 % 25 % 100 % 100 % 100 % 100 % 100 %

2016 75 % 25 % 100 % 100 % 100 % 100 % 100 %

Pàgina 35 de 129


* Per a les dàrsenes pesqueres de Mataró i del Masnou la compra es realitza al port d’Arenys de Mar, la compra de la dàrsena pesquera de Torredembarra es realitza a Vilanova i la Geltrú.

5.3 Generació de residus Totes les instal·lacions i oficines de Ports de la Generalitat disposen de: • Recollida selectiva de residus no perillosos a totes les dependències de Ports de la Generalitat. • Recollida de la fracció orgànica a les oficines on es genera aquest residu: Palamós, Girona, Barcelona,

Vilanova i la Geltrú, Cambrils i Sant Carles de la Ràpita. • Implantació d’un sistema de segregació de residus perillosos a totes les dependències de Ports de la

Generalitat. • Estudi de minimització de residus per a cada port. • Llibre de residus per al control de les quantitats lliurades i compliment normatiu.

Al 2016, s’ha iniciat a les oficines de Barcelona la recollida selectiva de les càpsules de cafè.

En quant a punts nets ubicats al sector de la pesca, existeixen els següents:

Zona Nord: el Port de la Selva, Roses, l’Escala, l’Estartit, Palamós i Blanes Zona Centre: Arenys de Mar i Vilanova i la Geltrú Zona Sud: Cambrils, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’Alcanar

Punt net port de l’Escala

Punt net port de l’Estartit

Pàgina 36 de 129


Punt net port d’Arenys de Mar Punt net port de Sant Carles de la Ràpita

Per un altra banda, es realitzen les següents accions: • Compliment dels requisits establerts per la normativa referent a la gestió de residus MARPOL en

aquells ports on es col·labora en la gestió de les estacions de recollida d’aigües de sentina i aigües residuals (llibres de residus MARPOL, registres/certificats oficials).

• Se sol·licita als proveïdors amb incidència ambiental l’evidència de la correcta gestió dels residus que generen durant el desenvolupament de les activitats contractades per Ports de la Generalitat (tallers de vehicles, lampistes...).

Al 2016, es continuen realitzant recollides de les xarxes de pesca per part d’algunes empreses interessades en la seva revalorització. També s’està estudiant la problemàtica que genera l’abocament de safates de porex als contenidors dels ports, procedents majoritàriament dels compradors de peix, que aprofiten quan van al port per abocar-les en comptes d’abocar-les als contenidors ubicats al costat d’on realitzen la seva activitat. El 28 de novembre de 2016 s’ha posat en marxa el projecte de recollida d’escombraries marines MARVIVA-UPCYCLING THE OCEANS a gairebé totes les dàrsenes pesqueres del litoral català. Aquesta iniciativa sorgeix de la col·laboració entre el projecte, impulsat per l’Agència de Residus de Catalunya, de recollida i caracterització d’escombraries marines MARVIVA, que es porta a terme gràcies als pescadors del port de Barcelona i el projecte UPCYCLING THE OCEANS, que la FUNDACIÓN ECOALF i el Sistema Integrat de Gestió d’Envasos ECOEMBES estan portant a terme amb els pescadors de Castelló i Alacant per tal de recollir i valoritzar les ampolles de plàstic PET per fer fil i teixir noves peces de roba. L’objectiu d’aquest projecte conjunt és la recollida de les escombraries marines, la valorització d’aquells residus que es poden reciclar, com els envasos de PET, i la conscienciació de la població en general, i dels pescadors en particular, sobre la problemàtica de les escombraries marines. El projecte funciona de la següent manera:

1) Els pescadors porten a terra voluntàriament les escombraries marines que recullen en les seves xarxes de pesca durant la jornada de feina a la mar. 2) Aquestes escombraries es dipositaran en els contenidors grocs amb els logos del projecte. Cal tenir en compte que al contenidor groc SÍ que es poden dipositar les ampolles d’aigua, llaunes de conserva, bosses de gel, bosses de plàstic, brics, envasos de plàstic i gots de plàstic. I NO s’ha de dipositar les xarxes de pesca, botes d’aigua, sabates, pneumàtics, fusta, bidons, safates i restes de peix. Aquests residus han d’anar al contenidor de fracció resta. 3) Cada 15 dies aproximadament el gestor de residus passarà a buidar el contingut del contenidor.

Pàgina 37 de 129


Gestió dels residus del port: A gairebé totes les instal·lacions, la recollida dels residus municipals generats al port es realitza a través de l’Ajuntament del municipi, el Consell Comarcal o de l’empresa contractada directament per Ports de la Generalitat. S’explica a continuació quin és el sistema establert a cada instal·lació i els contenidors allí ubicats. Tenint en compte aquesta recollida municipal, on els residus propis de Ports de la Generalitat són abocats a contenidors que també recullen els residus d’altres activitats del port o del propi municipi, des de l’any 2012 es decideix deixar de comptabilitzar els residus abocats als contenidors municipals per a les fraccions de paper i cartró, envasos de plàstic i metall, vidre, i matèria orgànica, ja que el que s’havia fet anteriorment eren estimacions del pes abocat per part del personal de l’empresa. Solament s’incorpora aquesta fracció en el cas que s’hagi portat a la deixalleria, però no es calcula l’indicador corresponent a núm. de treballadors, ja que la dada no és real. Zona Nord Sistema de segregació establert

Llançà

L’Ajuntament gestiona els residus municipals a través del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Fraccions reciclades: (3) Envasos, paper i cartró, vidre Sistema: un punt de recollida selectiva a l’entrada del port pesquer i diversos contenidors de rebuig repartits pels molls.

El Port de la Selva

L’Ajuntament gestiona els residus municipals a través del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Fraccions reciclades: (3) Envasos, paper i cartró, i orgànica Sistema: diversos punts de contenidors grans ubicats a l’interior del port i diversos contenidors petits per a la fracció orgànica a l’entrada de diferents establiments.

Roses

L’Ajuntament gestiona els residus municipals a través de l’empresa RosesNet. Fraccions reciclades: (2) Envasos, paper i cartró Sistema: Contenidors de rebuig repartits pel port, un punt de recollida selectiva al costat de la planta de filetejat de peix (envasos, paper i cartró) i un punt net pel sector pesquer amb contenidors per separar les diferents fraccions.

L’Escala

L’Ajuntament gestiona els residus municipals a través de l’empresa Urbaser. Fraccions reciclades: (4) Envasos, paper i cartró, vidre i orgànic Sistema: Contenidors de rebuig repartits pels molls i un punt amb contenidors de recollida selectiva instal·lat al costat del bar de pescadors (vidre, orgànica, envasos i paper- cartró).

L’Estartit

L’Ajuntament gestiona els residus municipals a través del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Fraccions reciclades: (3) Envasos, paper i cartró, vidre Sistema: un punt de contenidors grans ubicat al moll central.

Palamós

L’Ajuntament gestiona els residus municipals a través de les empreses URBASER (rebuig) i RECUMAS (fraccions reciclades). Fraccions reciclades: (4) Envasos, paper i cartró, vidre i orgànic Sistema: punt de recollida de residus de la confraria i contenidors municipals repartits pels molls.


L’Ajuntament gestiona els residus municipals a través de l’empresa Cespa. Fraccions reciclades: (4) Envasos, paper i cartró, vidre i orgànic Sistema: diversos punts de contenidors grans ubicats a l’interior del port per a totes les fraccions.

Pàgina 38 de 129


Zona Nord Sistema de segregació establert

Blanes

L’Ajuntament gestiona els residus municipals a través de l’empresa NORA. Fraccions reciclades: (4) Envasos, vidre, paper i cartró, i orgànic Sistema: un punt de recollida de residus ubicat al costat de la zona tècnica (rebuig i voluminosos). Contenidors de recollida selectiva ubicats prop els edificis de vivendes. A la resta de molls hi ha contenidors petits propietat de PG.

Zona Centre Sistema de segregació establert

Arenys de Mar

L’Ajuntament gestiona els residus municipals. Al febrer de 2015 es va canviar el sistema de recollida d’Arenys de Mar. S’han incrementat el nombre de contenidors per recollir fraccions reciclables, i s’ha instaurat el porta a porta en els restaurants per vidre, orgànica i envasos. Hi ha punts de reciclatge a Varador 2000, Portinyol, Mariners, esplanada d’entrada a la dàrsena pesquera i davant del restaurant els Pescadors. S’han canviat tots els contenidors reforçant els que eren propietat de la ZP. 1 contenidor de 5m3 per a la recollida de residus voluminosos.

DP Mataró

Hi ha dos contenidors que recull l’Ajuntament, i dos contenidors de voluminosos que gestiona el concessionari. A banda disposa de dues illes per reciclables i dos contenidors per residus especials.

DP el Masnou

Instal·lació ubicada dintre del port esportiu, a l’entrada de la dàrsena es disposa d’un punt de segregació gestionat per Promociones Portuarias, titular de la concessió. Es disposa d’un contenidor de 5 m3 per a la recollida dels residus de la dàrsena pesquera.

El Garraf El vial d’entrada al port esportiu disposa d’ illes de segregació de paper, plàstic, vidre i orgànica des de 2013. Els residus són gestionats per l’Ajuntament.

Vallcarca

És una instal·lació concessionada en la seva totalitat, no està oberta al públic, i el titular disposa del corresponent Pla de recepció i manipulació de residus, així com dels contenidors de recollida selectiva per a la recepció dels residus dels mercants que allí operen.


L’Ajuntament gestiona els residus municipals. Fraccions reciclades: (3) Envasos, paper i cartró, vidre i orgànica Sistema: 6 contenidors de recollida general municipal (1 m3) repartits per tota la dàrsena pesquera. A més hi ha 2 punts de segregació municipal 2 al Passeig marítim. La fracció voluminosa es recull amb 2 contenidors de 5 m3 i un contenidor de 7 m3.

DP Torredembarra Els residus municipals es gestionen a través dels contenidors de Port Torredembarra, titular del port esportiu. El port disposa de segregació de totes les fraccions a la façana marítima.

Zona Sud Sistema de segregació establert

Cambrils

L’Ajuntament gestiona els residus municipals. Fraccions reciclades: (4) Envasos, paper i cartró, vidre i orgànic Sistema: diversos punts de contenidors soterrats ubicats al passeig marítim (dins del domini portuari). Es disposa de contenidors a la Confraria per a recollida dels residus de la Confraria i el restaurant (paper i cartró, envasos i vidre).

L’Ametlla de Mar

L’Ajuntament gestiona els residus municipals. Fraccions reciclades: (4) Envasos, paper i cartró, vidre i matèria orgànica Sistema: un punt de contenidors grans ubicat a prop del varador (envasos, paper i cartró, vidre i orgànic), un punt de contenidors al lateral de la nau de vendes de peix (banals i orgànic) i un punt de contenidors a la zona de la bàscula (envasos i orgànic).

Pàgina 39 de 129


Zona Sud Sistema de segregació establert

L’Ampolla

L’Ajuntament gestiona els residus municipals. Fraccions reciclades: (4) Envasos, paper i cartró, vidre i orgànic Sistema: diversos punts de contenidors soterrats ubicats en diferents punts dins la zona de servei del port.

Deltebre

L’Ajuntament gestiona els residus municipals. Durant l’any 2011, l’Ajuntament ha retirat els contenidors de recollida selectiva per ubicar-los a un altre lloc del municipi on n’hi ha més generació. Per al 2015, el Club Nàutic Riumar ha sol·licitat a l’Ajuntament de Deltebre la instal·lació d’una illa de contenidors que està previst que doni servei tant al sector esportiu com pesquer.


L’Ajuntament gestiona els residus municipals. Fraccions reciclades: (4) Envasos, paper i cartró, vidre i orgànic Sistema: diversos punts de contenidors soterrats ubicats en diferents punts dins la zona de servei del port i un punt net per a la recollida de residus del sector pesquer (paper i cartró, envasos i vidre). Al 2016 la Zona Portuària ha instal·lat un contenidor per recollir el cartró dels restaurants de la zona del passeig.

Alcanar

És una instal·lació concessionada en la seva totalitat, no està oberta al públic, i el titular disposa del corresponent Pla de recepció i manipulació de residus, així com dels contenidors de recollida selectiva per a la recepció dels residus dels mercants que allí operen.


L’Ajuntament gestiona els residus municipals. Fraccions reciclades: (4) Envasos, paper – cartró, vidre i orgànic Sistema: es disposa de contenidors al moll pesquer per a la recollida de paper i cartró, envasos i vidre.

Embarcador d’Amposta La instal·lació disposa de papereres. Els residus són gestionats per l’Ajuntament. Embarcadors de Tortosa, Sant Jaume d’Enveja i Deltebre

Les instal·lacions no disposen de papereres, però si es troben en els accessos, gestionades per l’Ajuntament corresponent. I en el cas de l’embarcador de Tortosa no és possible la seva ubicació ja que les crescudes periòdiques del riu cobreixen la instal·lació.

Gerència Sistema de segregació establert

Barcelona

L’Ajuntament gestiona els residus municipals. Fraccions reciclades: (5) Envasos, paper i cartró, vidre, orgànic, rebuig Sistema: els residus generats s’aboquen als contenidors ubicats a la via pública.

Quantitats de residus gestionades: Abreviatures: D: Residus generats i gestionats per Ports de la Generalitat (aspectes directes) I: Residus generats per tercers, però gestionats per Ports de la Generalitat (aspectes indirectes) NE Residu no especial E Residu especial Port de Llançà Codi productor: P-24675.9 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 150110 Envasos contaminats 0,00 0,00 0,00 0,00 D E 160606 Piles 0,00 0,10 2,00 0,50 D E 200136 Equips elèctrics 3,50 3,50 0,00 3,00 D E 200121 Fluorescents 0,00 1,10 0,15 0,10 D E 080111 Restes de pintura 0,00 5,00 0,00 0,00 D E 160504 Aerosols 0,00 0,30 0,00 0,00

Pàgina 40 de 129


Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg) D E 160601 Bateries 0,00 0,00 0,00 4,00

Total E 3,50 10,00 2,15 7,60 D NE 080318 Tòners 0,00 1,00 1,00 0,00 D NE 200102 Vidre 0,00 0,00 5,00 0,00

Total 3,50 11,00 8,15 7,60 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

I NE 200307 Voluminosos 14.520 2.660 1.960 2.440 I NE 200301 Mescles de residus 0 12.660 11.140 4.940

Port del Port de la Selva Codi productor: P-56900.1 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 150110 Envasos contaminats 18,30 25,00 20,80 3,00 D E 200136 Equips elèctrics 13,00 6,50 40,00 19,00 D E 200121 Fluorescents 0,35 1,05 1,05 1,45

D E 160603/ 160606

Piles 0.50 4,00 1,00 2,60

D E 150202 Absorbents contaminats

0,00 7,00 1,50 1,30

D E 160504 Aerosols 0,60 2,70 2,80 1,40 D E 140603 Dissolvents 0,00 10,00 0,50 0,00 D E 080111 Restes de pintura 0,00 0,00 0,00 3,00

Total E 32,75 56,25 67,65 31,75 D NE 080318 Tòners 0,00 1,25 1,00 0,75 D NE 200140 Ferralla 0,00 0,00 0,00 980,00

Total 32,75 57,50 68,65 1.012,50 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

I NE 200301 Banals 0 14.298 13.830 15.480 I NE 200307 Voluminosos 5.880 0 0 0

I E 130508/130

506

Mescla de residus procedents de desarenadors i separadors d’hidrocarburs

0 461 0 400

Port de Roses Codi productor: P-24675.4 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 200121 Fluorescents 1,00 0,00 0,00 0,00 D E 200136 Equips elèctrics 12,50 3,00 0,00 3,00 D E 150110 Envasos contaminats 0,20 0,00 1.540,00 0,00 D E 160606 Piles 0,50 0,00 0,00 0,00 D E 160504 Aerosols 3,00 0,60 0,00 0,30 D E 080111 Restes de pintura 0,25 0,00 0,00 4,00 D E 160601 Bateries 0,00 4,00 0,00 0,00

Total E 17,45 7,60 1.540,00 7,30 D NE 080318 Tòners 0,00 0,00 0,00 0,00 D E 160103 Pneumàtics fora d´’ús 0,00 0,00 0,00 2.980,00 D NE 200307 Voluminosos 0,00 0,00 0,00 8.560,00

Total 17,45 7,60 1.540,00 11.547,30

Pàgina 41 de 129


Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

I NE 200307 Voluminosos 46.660 36.100 50.760 35.558 I NE 150103 Palets de fusta 1.540 0 0 0

I E 150202 Absorbents contaminats

142 0 0 0

I E 130507 Aigües hidrocarburades 460 0 0 0

Port de l’Escala Codi productor: P-56900.2 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 200121 Fluorescents 0,13 3,00 2,00 0,50 D E 160504 Aerosols 1,00 0,30 0,40 0,40 D E 080111 Restes de pintura 0,00 0,00 20,00 0,00 D E 150110 Envasos contaminats 11,00 25,00 10,00 10,00 D E 200136 Equips elèctrics 50,00 4,00 4,00 2,00 D E 160606 Piles 0,00 0,10 0,00 0,00

D E 150202 Absorbents contaminats 3,00 70,00 61,00 2,00

Total E 65,13 102,40 97,40 14,90 D NE 080318 Tòners 0,00 2,00 0,00 0,00 D NE 200307 Voluminosos 1.840,00 403,00 285,00 835,00 D NE 200140 Ferralla 4.290,00 0,00 0,00 0,00 D NE 200102 Vidre 0,00 30,00 0,00 0,00 D NE 200108 Residus orgànics 0,00 0,00 350,00 0,00

Total 6.195,13 537,40 732,40 849,90 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

I E 161001 Residus líquids aquosos amb substàncies perilloses

1.200 1.286 0 0

I E 130507 Aigua oliosa procedent de separadors d’aigua

0 0 0 1480

I E 130402 Aigües hidrocarburades 0 0 1.200 0

I E 160403 Altres residus explosius / pirotècnics

2 0 0 0

I E 160103 Pneumàtics fora d’ús 0 0 0 880 I NE 200201 Residus vegetals 0 0 1.760 0 I NE 200140 Ferralla 0 0 0 135

Port de l’Estartit Codi productor: P-56900.3 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 200121 Fluorescents 0,70 0,60 3,50 8,50 Total E 0,70 0,60 3,50 8,50

D NE 080318 Tòners 1,75 0,15 0,15 0,20 Total 2,45 0,75 3,65 8,70


I NE 200201 Restes vegetals 260 478 0 0 I NE 200108 Residus orgànics 0 0 780 0

La gestió indirecta de residus és molt puntual ja que en aquesta instal·lació la presència del sector pesquer no és significativa, i els usuaris realitzen una correcta gestió dels residus a través d’empreses autoritzades.

Pàgina 42 de 129


Port de Palamós Codi productor: P-56900.4 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 150110 Envasos contaminats 0,00 2,00 0,00 28,50 D E 200136 Equips elèctrics 0,00 52,00 10,00 9,00 D E 160504 Aerosols 0,10 0,40 0,30 1,00 D E 160606 Piles 4,50 1,20 1,50 5,18 D E 160601 Bateries 0,75 0,00 0,00 160,00 D E 200121 Fluorescents 0,00 0,45 0,40 0,85

D E 150202 Absorbents contaminants

0,00 0,00 0,00 200,00

D E 080111 Restes de pintura 0,00 0,00 0,00 2,00 Total E 5,35 56,05 12,20 406,53

D NE 080318 Tòners 7,00 4,20 1,50 2,55 D NE 200140 Ferralla 0,00 1,50 75,00 1.660,00

D NE 200139 200140

Envasos 0,00 62,50 180,00 17,00

D NE 200101 Paper i cartró 35,00 83,00 225,00 52,50 D NE 200201 Restes vegetals 4.700,00 5.000,00 2.400,00 600,00 D NE 200307 Voluminosos 45,00 45,00 15,00 10,00

D NE 170904 Residus mesclats construcció i demolició

70,00 0,00 0,00 0,00

D NE 191204 Plàstics i cautxú 150,00 0,00 0,00 0,00 D NE 160103 Pneumàtics fora d’ús 0,00 0,00 2.200,00 5.280,00 D NE 200301 Residus banals 0,00 0,00 205,00 2.380,00

Total 5.012,35 5252,25 5.313,70 10.408,58 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

I NE 200138 Fusta 1.763 0 45 0

I NE 101103 Residus de materials de fibra de vidre

3.140 0 0 0

I NE 170107 Mescles de formigó, maons, teules i materials ceràmics

3.340 0 0 0

I NE 200201 Restes vegetals 0 25 0 0 I NE 200301 Residus banals 740 0 0 10.510 I NE 200140 Ferralla 0 0 0 850


0 2.360 0 1.720

I E 130502 Llots de separadors d’aigua / substàncies olioses

0 760 0 0


170 128 0 0

I - 200199 Altres fraccions no especificades en cap altra categoria

818 0 0 0

I E 130703 Altres combustibles (incloses mescles)

380 0 0 0

I E 170605 Material de construcció amb amiant

0 0 420 0

I E 130205 Oli de motor 0 0 0 100

Pàgina 43 de 129


Port de Sant Feliu de Guíxols Codi productor: P-24675.7 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 200121 Fluorescents 1,30 0,00 0,00 0,00 D E 200136 Equips elèctrics 11,00 48,75 67,00 5,00 D E 150110 Envasos contaminats 3,70 0,00 0,50 0,00 D E 160606 Piles 0,00 0,00 0,23 300,00

D E 150202 Absorbents contaminats

0,00 0,00 0,00 15,00

Total E 16,00 48,75 67,73 320,00 D NE 180318 Tòners 5,00 1,30 1,00 5,00 D NE 200101 Paper i cartró 5,00 0,00 0,00 0,00 D NE 200140 Ferralla 0,00 0,00 0,00 1.510,00 D NE 200201 Restes vegetals 0,00 250,00 0,00 0,00

D NE 200139 200140

Envasos 0,00 0,00 0,00 10,00

Total 26,00 300,05 68,73 1.845,00 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)


0 0 0 1.720

I E 130502 Llots de separadors d’aigua / substàncies olioses

0 760 0 0

Port de Blanes Codi productor: P-24675.3 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 160606 0,50 0,00 0,00 21,00 0,00 D E 150110 48,00 20,001 0,00 0,00 0,00 D E 080111 15,00 0,00 0,00 10,00 0,00 D E 200136 0,00 20,001 0,00 1,00 0,00

Total E 63,50 40,00 0,00 32,00 0,00 Total 63,50 40,00 0,00 32,00 0,00

1 Retirada al mes de gener de 2015 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

I NE 200307 Voluminosos 0 9.240 5.180 3.980 I E 130507 Aigües hidrocarburades 0 9.460 11.340 3.420 I NE 200138 Fusta 0 0 200 1.320

1Retirada al mes de gener 2015 Port d’Arenys de Mar Codi productor: P-24675.1 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 150110 Envasos contaminats 3,00 6,00 0,00 3,00 D E 200121 Fluorescents 0,15 0,10 0,00 0,00 D E 160606 Piles 0,30 0,20 0,15 2,00 D E 200136 Equips elèctrics 10,00 40,00 0,00 0,00 D E 160504 Aerosols 0,10 0,00 0,00 0,00

Total E 13,55 46,30 0,15 5,00 D NE 080318 Tòners 0,50 0,75 0,50 0,04 D NE 200101 Paper i cartró 14,00 0,00 0,00 0,00

Pàgina 44 de 129



D NE 200139 200140 Envasos plàstic i metall 6,00 0,00 12,00 0,00

D NE 170203 PVC 10,00 0,00 0,00 0,00 D NE 160103 Pneumàtics fora d’ús 0,00 100,00 0,00 0,00 D NE 200138 Fusta 0,00 0,00 5.380,00 0,00 D NE 200301 Banals 0,00 0,00 880,00 0,00

Total 44,05 147,05 6.272,65 5,04 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

I E

130402 160708 161001 130506

Sentines 1.532 280 1.000

(160708) 900

(130402)

I NE 080318 Tòners 0 0 1,25 0 I E 080111 Restes de pintura 0 1 0 0 I E 150110 Envasos contaminats 0 6 0 0 I NE 200301 Banals 16.080 16.460 14.040 8.020 I NE 200307 Voluminosos 0 0 0 30 I E 150111 Envasos gasos buits 12 6 0 14 I NE 160103 Pneumàtics fora d’ús 30 30 0 0 I E 160505 Extintors 6 7 4 6

I E 160211 Equips amb gasos refrigerants

105 15 0 0

I E 160104 Vehicles final vida útil 0 2.515 0 1.270

I E 160214 Equips rebutjats diferents als codis 160209 a 160213

0 0 0 210

I NE 170203 PVC 0 0 0 40

Dàrsena pesquera de Mataró Codi productor: P-56906.1 No disposa d’oficina pròpia de PG, els residus que es poden generar són per tasques de manteniment. Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 150110 Envasos contaminats 0,00 0,00 0,00 0,00 Total E 0,00 0,00 0,00 0,00


I NE 200301 Banals 0,00 0,00 0,00 0,00 Dàrsena pesquera del Masnou Codi productor: P-56906.2 No disposa d’oficina pròpia de PG, els residus que es poden generar són per tasques de manteniment. Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 200136 Equips elèctrics 0,00 0,00 40,00 0,00 Total E 0,00 0,00 40,00 0,00


I NE 200301 Banals 7.280 4.900 9.000 6.000

I E 160505/ 150111 Envasos de gasos buits 0 0 2 0

I E 160505 Extintors 0 0 2 0 I E 150110 Envasos contaminants 0 0 4 0 I NE 160214 Residus equips 0 0 370 420

Pàgina 45 de 129


Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg) rebutjats

Port de Vilanova i la Geltrú Codi productor: P-24675.5 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 200121 Fluorescents 0,25 0,00 1,00 0,00 D E 200136 Equips elèctrics 0,00 85,00 0,20 0,00 D E 160504 Aerosols 0,00 3,00 0,00 0,00 D E 160606 Piles 0,00 2,00 0,00 0,00 D E 080111 Restes de pintura 0,00 20,00 0,00 0,00 D E 160505 Extintors 0,00 0,00 0,00 0,00 D E 130205 Oli de motor 0,00 19,00 0,00 0,00 D E 150111 Envasos de gasos buits 0,00 0,00 1,50 0,00

Total E 0,25 129,00 2,70 0,00 D NE 080318 Tòners 1,30 4,00 2,80 0,00

D NE 200139 200140

Envasos plàstic i metall - 8,00 0,00 0,00

D NE 200201 Restes vegetals 840,00 1.040,00 560,00 1.200,00 D NE 070213 Residus de plàstic 1,20 0,00 0,25 0,00 D NE 200307 Voluminosos 24,00 7,00 0,00 0,00 D NE 200301 Banals 0,00 29,00 75,00 0,00 D NE 170107 Runa bruta 0,00 0,00 0,00 4.200,00

Total 866,75 1.217,00 640,75 5.400,00 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

I E 130507 Aigües hidrocarburades 0 0 0 1.300

I E 160708 Residu amb hidrocarburs

0 1.380 1.900 0

I E 150111 Envasos de gasos buits 0 6 0 0 I E 200136 Equips elèctric 0 0 15 0 I E 160505 Extintors 0 4 0 0 I E 080111 Restes de pintura 0 0 49 0 I E 130205 Oli de motor 0 0 15 0 I E 150110 Envasos contaminats 0 0 8 0 I E 160601 Bateries 0 0 1,5 0 I E 160606 Piles 0 0 4 0 I E 200123 Frigorífics 0 0 46 0 I NE 200301 Banals 14.000 19.800 17.371 14.757 I NE 170107 Runa 0 0 2.160 0 I NE 200138 Fusta 0 0 300 0 I NE 200139 Plàstic 0 0 68 0

Dàrsena pesquera de Torredembarra Codi productor: P-56900.6 No disposa d’oficina pròpia de PG, els residus que es poden generar són per tasques de manteniment. Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

I NE 200301 Banals 10.680 9.360 9.580 0

Pàgina 46 de 129


Port de Cambrils Codi productor: P-24675.8 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 150110 Envasos contaminats 23,00 10,00 9,00 4,00 D E 200121 Fluorescents 15,00 4,50 9,00 5,00 D E 200136 Equips elèctrics 5,00 35,00 20,00 1,00 D E 160606 Piles 0,20 0,20 0,00 0,00

Total E 43,20 49,70 38,00 10,00 D NE 080318 Tòners 0,00 0,90 0,50 0,00

D NE 170904 Residus mesclats de construcció i demolició

2.000,00 0,00 0,00 150,00

D NE 200301 Residus banals 0,00 10,00 66,00 0,00 Total 2.043,20 60,60 104,50 160,00


I E 130402 Olis de sentines recollits en molls

0 1.545 1.060 0

I E 160606 Piles 0 0 0,3 0 I NE 150102 Envasos plàstic 0 0 0 1.015 I NE 200301 Residus banals 14.440 9.640 10.085 15.535 I NE 200307 Voluminosos 0 0 20 0

Port de l’Ametlla de Mar Codi productor: P-24675.2 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 150110 Envasos contaminats 0,30 0,90 0,00 0,00 D E 200121 Fluorescents 0,05 0,00 0,00 0,00 D E 200136 Equips elèctrics 50,00 0,00 0,00 0,00 D E 160606 Piles 0,20 0,00 0,45 0,00 D E 200132 Medicaments caducats 0,00 0,00 0,00 0,15

Total E 50,55 0,90 0,45 0,15 D NE 080318 Tòners 0,25 0,00 0,50 0,10 D NE 200201 Restes vegetals 0 0 150,00 0,00

Total 50,80 0,90 150,95 0,25 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)


0 35 0 0

I E 161001 Residus líquids aquosos que contenen substàncies perilloses

188 0 0 0

I NE 200101 Paper i cartró 0 0 0 15 I NE 150102 Envasos plàstic 0 0 0 770

Port de l’Ampolla Codi productor: P-56900.7 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 150110 Envasos contaminats 0,00 0,30 0,00 0,00 Total E 0,40 1,55 0,00 0,00

D E 080318 Tòners 0,40 1,25 0,00 1,20 Total 0,40 1,55 0,00 1,20

Pàgina 47 de 129



I NE 200199 Residus banals no especificats

3.380 0 280 0

I E 160504 Aerosols 0 0 0 0,2

Port de Deltebre Codi productor: P-56900.8 No disposa d’oficina pròpia de PG, els residus que es poden generar són per tasques de manteniment. Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 150110 Envasos contaminats 0,00 0,30 0,00 0,00 D E 200121 Fluorescents 0,00 0,00 0,00 0,00

Total E 0,00 0,30 0,00 0,00 D NE 200201 Restes vegetals 780,00 880,00 660,00 640,00 D NE 200199 Residus banals 0,00 0,00 130,00 0,00

Total 780,00 880,30 790,00 640,00


I E 130402 Olis de sentines recollits als molls

0 0 240 8


2.320 0 0 0

Port de Sant Carles de la Ràpita Codi productor: P-24675.6 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 150110 Envasos contaminats 0,90 5,30 0,90 2,70 D E 160601 Bateries 70,00 0,00 16,00 0,00 D E 200121 Fluorescents 0,00 6,55 0,20 0,40 D E 200136 Equips elèctrics 4,00 37,00 4,50 57,00 D E 160504 Aerosols 0,00 0,10 0,70 0,60 D E 160606 Piles 5,00 8,00 2,85 10,00 D E 160104 Vehicles final vida útil 0,00 0,00 0,00 988,00

Total E 79,90 56,95 25,15 1.058,70 D NE 080318 Tòners 11,00 7,50 2,50 2,35 D NE 200201 Restes vegetals 3.980,00 7.060,00 980,00 5460,00 D NE 200301 Residus banals 1.580,00 0,00 195,00 30,00

D NE 200101 Paper i cartró (destrucció)

0,00 410,00 0,00 228,40

Total 5.650,90 7.534,45 1.202,65 6.779,45 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

I E 130402 Olis de sentines recollits en molls

0 1.100 1.975 1.074

I NE 200201 Restes vegetals 0 1.780 0 0 I E 160505 Extintors 2 0 0 0 I NE 200102 Vidre 600 0 0 0


3.480 9.900 980 20.400

I NE 150102 Envasos plàstic 0 0 0 2.108 I NE 200101 Paper i cartró 0 0 0 1.160

Port de Les Cases d’Alcanar Codi productor: P-56900.9 No disposa d’oficina pròpia de PG, els residus que es poden generar són per tasques de manteniment.

Pàgina 48 de 129


Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg) D E 200136 Equips elèctrics 0,00 0,50 0,00 0,00

Total E 0,00 0,50 0,00 0,00

Embarcadors de Tortosa i Amposta No disposa d’oficina pròpia de PG, els residus que es poden generar són per tasques de manteniment. Oficines de Barcelona Codi productor: P-56906.4 Generació NE / E Codi CER Tipus residu 2013 (kg) 2014 (kg) 2015 (kg) 2016 (kg)

D E 160601 Bateries 0,03 0,03 0,00 0,00 D E 200136 Equips elèctrics 15,00 0,80 0,05 0,30 D E 200121 Tubs fluorescents 0,15 0,20 1,00 0,00 D E 160606 Piles 1,83 1,68 1,80 0,98

Total E 17,01 2,71 2,85 1,28 D E 080318 Tòners 22,50 15,00 0,00 15,00 D NE 070213 Residus de plàstic 0,35 1,04 0,27 0,23 D NE 200307 Residus voluminosos 0,00 6,00 260,00 0,00

Total 39,86 24,75 263,12 16,51 *La recollida de tòner s’ha efectuat el 02/01/2013. A l’oficina de Barcelona no aplica l’apartat referent a residus de tercers, gestionats per Ports de la Generalitat. Als ports industrials de Vallcarca i Alcanar, Ports de la Generalitat no ha generat ni gestionat cap residu, ja que són instal·lacions totalment concessionades. Al port del Garraf (Codi productor: P-56900.5), és l’Ajuntament de Sitges qui gestiona els residus de les papereres del vial, la resta del port és una concessió del port esportiu. Generació de residus per tipologia i any: Indicador: kg residu generat/núm. treballadors NE E

Codi CER Tipus residu 2013 (kg)

2013 kg/ treball.

2014 (kg) 2014 kg/

treball. 2015 (kg)

2015 kg/ treball.

2016 (kg) 2016 kg/

treball.

E 150202 Absorbents contaminats

3,00 0,043 77,00 1,126 62,50 0,906 218,30 3,141

E 160504 Aerosols 4,80 0,069 7,40 0,108 4,20 0,061 3,70 0,053

E 160601 Bateries 70,78 1,018 4,03 0,059 16,00 0,232 164,00 2,359

E 140603 Dissolvents 0,00 0,000 10,00 0,146 0,50 0,007 0,00 0,000

E 150110 Envasos contaminats

108,40 1,559 96,00 1,404 1.581,20 22,926 351,20 5,053

E 200136 Equips elèctrics i electrònics

174,00 2,502 336,05 4,915 185,75 2,693 100,30 1,443

E 200121 Fluorescents i bombetes

19,08 0,274 17,55 0,257 18,30 0,265 16,80 0,242

E 200132 Medicaments caducats

0,00 0,000 0,00 0,000 0,00 0,000 0,15 0,002

E 130205 Oli mineral usat

0,00 0,000 19,00 0,278 0,00 0,000 0,00 0,000

E 160606 Piles 13,53 0,195 17,48 0,256 9,98 0,145 42,26 0,608

E 080111 Restes de pintura

15,25 0,219 25,00 0,366 20,00 0,290 19,00 0,273

Pàgina 49 de 129


NE E

Codi CER Tipus residu 2013 (kg)

2013 kg/ treball.

2014 (kg) 2014 kg/

treball. 2015 (kg)

2015 kg/ treball.

2016 (kg) 2016 kg/

treball.

E 150111 Envasos de gasos buits

0,00 0,000 0,00 0,000 1,50 0,022 0,00 0,000

E 160104 Vehicle final vida útil

0,00 0,000 0,00 0,000 0,00 0,000 988,00 14,214

E 602,05 8,378 408,84 6,593 1.899,93 27,547 1.903,71 27,387

NE 200139 200140

Envasos plàstic i metall

- - 70,50 1,031 192,00 2,784 27,00 0,388

NE 200101 Paper i cartró (destrucció)

- - 493,00 7,211 225,00 3,262 280,90 4,041

NE 200102 Vidre - - 30,00 0,439 5,00 0,072 0,00 0,000

NE 200108 Residus orgànics

- - - - 350,00 5,072 0,00 0,000

NE 080318 Tòners i cartutxos de tinta

49,70 0,715 39,30 0,575 11,45 0,166 27,19 0,391

NE 200307 Voluminosos

1.909,00 27,448 461,00 6,743 560,00 8,119 9.405,00 135,304

NE 200140 Ferralla 4.290,00 61,682 1,50 0,022 75,00 1,087 4.150,00 59,704

NE 200201 Restes vegetals

10.300,0 148,095 14.230,0 208,132 4.750,0 68,871 7.900,0 113,653

NE 070213

Residus plàstic (CD’s i disquets)

1,55 0,022 1,04 0,015 0,52 0,008 0,23 0,003

NE 170904

Residus mesclats de construcció i demolició

2.070,00 29,763 0,00 0,000 0,00 0,000 150,00 2,158

NE 200138 Fusta 0,00 0,00 0,00 0,000 5.380,00 78,005 0,00 0,000

NE 200301 Residus banals

1.580,00 22,717 39,00 0,570 1.551,00 22,488 2.410,00 34,671

NE 191204 Plàstics i cautxú

150,00 2,157 0,00 0,000 0,00 0,000 0,00 0,000

NE 170203 PVC 10,00 0,144 0,00 0,000 0,00 0,000 0,00 0,000

NE 160103 Pneumàtics fóra d’ús

0,00 0,000 100,00 1,463 2.200,00 31,898 8.260,00 118,832

NE 170107 Runa bruta 0,00 0,000 0,00 0,000 0,00 0,000 4.200,00 60,423

Total 20829,09 299,484 16074,85 235,116 17199,90 249,382 38714,03 556,956

TOTAL 2013 2014 2015 2016

Tones residus 20,82909 16,07485 17,19990 38,71403

Tones residus / núm. treballador 0,29948 0,23512 0,24938 0,55696

Pàgina 50 de 129


5.4 Atmosfera: emissions, olors i soroll Identificació de les emissions i actuacions de control que es porten a terme: CONTAMINANT FOCUS EMISSOR CAUSA I ORIGEN MECANISMES DE CONTROL I ELIMINACIÓ

Gasos de motors de combustió Emissions de pols i partícules

Vehicles, maquinària, embarcacions i motors de combustió

Vehicles, maquinària i embarcacions dels usuaris i activitats desenvolupades per tercers Vehicles i maquinària propietat de Ports de la Generalitat

o Manteniment preventiu i correctiu del parc de vehicles i maquinària

o Tots els vehicles de motor que participen en les activitats del port són objecte d’un control i seguiment de les seves emissions mitjançant inspeccions tècniques de vehicles (ITV)

o Foment de l’ús de vehicles ecològics com bicicletes o vehicles elèctrics

o Reglamentació aplicable / Plecs de condicions o Plans de vigilància a titulars d’activitats o Formació i sensibilització ambiental dels

agents implicats COV’s (Compostos orgànics volàtils)

Emmagatzematge i subministrament de combustibles Ús de pintures, dissolvents i d’altres compostos

Activitats diverses de titulars d’ocupacions Tasques de manteniment de Ports de la Generalitat

o Reglamentació aplicable / Plecs de condicions o Plans de vigilància a titulars d’activitats o Adquisició de productes més respectuosos

amb el medi ambient o Formació i sensibilització ambiental dels

agents implicats Fuites de gas refrigerant

Aparells refrigerants Accident potencial en els conductes dels aparells

o Manteniment dels equips o Es disposa d’un inventari dels equips

refrigerants i s’ha comprovat que els tipus de gasos utilitzats estan permesos dins el marc de la normativa vigent pel que fa a les substàncies que esgoten la cap d’ozó

Brots de legionel·la Instal·lacions i dipòsits d’aigua sanitària freda i calenta

Temperatura, presència d’oxigen, presència de matèria orgànica/inorgànica aliena al sistema, concentració de sals, estancament, etc.

o Segons la periodicitat establerta en la legislació, es demana a una empresa autoritzada la realització del manteniment de les instal·lacions d’aigua per prevenir el desenvolupament de la legionel·la.

Emissions lumíniques Enllumenat exterior, senyalització marítima

Il·luminació / senyalització nocturna

o Compliment de la normativa d’aplicació o Manteniment preventiu de les instal·lacions

Soroll Instal·lacions del port Activitats comercials i industrials de titulars d’ocupacions

Desenvolupament d’activitats diverses

o Manteniment preventiu de les instal·lacions pròpies

o Reglament aplicable / Plecs de condicions o Plans de vigilància a titulars d’activitats

Olors Activitats comercials i industrials de titulars d’ocupacions

Desenvolupament d’activitats diverses

o Reglamentació aplicable / Plecs de condicions o Plans de vigilància a titulars d’activitats

ACTUACIONS A DESTACAR

Les tres motos elèctriques propietat de Ports de la Generalitat, disposen des del 2015 del distintiu ambiental que els identifica com un vehicle de Zero Emissions locals i, per tant, respectuosos amb el medi ambient. L’ús d’energia renovable destinada únicament a autoconsum (abalisament i enllumenat de la dàrsena pesquera del Masnou) repercuteix directament en una reducció del consum energètic de la xarxa elèctrica general. La producció d’energia renovable a través de la instal·lació solar fotovoltaica del port de Sant Carles de la Ràpita connectada a la xarxa elèctrica, implica una reducció d’emissions als efectes de la totalitat de la generació elèctrica peninsular, és a dir, el mix elèctric disminueix proporcionalment.

Pàgina 51 de 129


5.4.1 Gasos amb efecte hivernacle

L’any 2012 Ports de la Generalitat es va adherir al Programa d’Acords Voluntaris per a la reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle, acord que es continua renovant cada any. Les actuacions executades al 2016, que han estat informades com a mesures per a la reducció d’emissions han estat:

o Instal·lació d’elements d’eficiència energètica a l’enllumenat dels ports. o Substitució del sistema de climatització d’oficines per un més eficient energèticament. o Substitució d’un vehicles gasolina a la Zona Sud per un vehicle més eficient.

Les actuacions plantejades per al 2017 són les següents:

o Substitució de l'enllumenat existent de vapor de sodi a tecnologia LED en els ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita i les Cases d'Alcanar.

o Substitució de 2 motos de gasolina per elèctriques als ports de Cambrils i l'Ametlla de Mar Indicador A la taula d’indicadors 2016 es pot consultar les emissions de cada port. Les dades comunicades a l’Oficina del Canvi Climàtic, efectuades amb la calculadora d’emissions de GEH segons l’any que correspon, han estat les següents:


Consum combustible de carretera (litres gasolina): 2015: 2,196 kg CO2 /litre

1.804,82 1.691,04 1.731,86 1.508,33

Consum combustible de carretera (litres dièsel): 2015: 2,471 kg CO2 / litre

12.977,67 13.221,11 13.401,45 12.291,76

Abast 1: Emissions directes per energia i transport (tones CO2 eq)

38,19687 38,56211 36,91922 34,08013

Consum elèctric oficines (kWh) ENDESA 2015: 0,380 kg CO2/kWh

145.262 133.507 143.011 130.217

Consum elèctric port (kWh) ENDESA 2015: 0,380 kg CO2/kWh

1.225.085 1.266.223 1.221.300 1.149.374

Abast 2: Emissions indirectes per consum elèctric (tones CO2 eq)

339,84606 461,91086 518,43818 435,06094

Consum aigua oficines (m3) 0,395 kg CO2 / m3 _ 274 337 273

Consum aigua ports (m3) 0,395 kg CO2 / m3

_ 20.985 23.000 24.621

Abast 3: Altres emissions indirectes per consum d’aigua (tones CO2 eq)

_ 8,34161 9,21812 9,8331

TOTAL tones CO2 eq 378,04292 508,81458 564,57552 478,97420

Aquestes emissions es traslladen a 2 indicadors: 1. Procedents de consum elèctric i aigua dels ports: Emissions anuals totals de gasos d’efecte hivernacle / m2 terra:

Pàgina 52 de 129


TOTAL 2013 2014 2015 2016

Tones equivalents de CO2 emeses 339,84606 426,08697 473,17900 434,59259

m2 terra 1.949.979 1.949.979 1.949.979 1.949.979

Tones eq. CO2 / m2 0,00017 0,00022 0,00024 0,00022

La distribució per centre és la següent: Any 2014:

Descripció Fórmula Llançà El Port de la Selva Roses L’Escala L’Estartit Palamós

Emissions GEH electricitat port tones CO2 eq 14,90478 10,56594 22,81653 37,74276 9,94455 42,14694

Emissions GEH aigua port

m3 * 0,00395 g CO2 1,39791 0,32153 1,64004 0,77894 0,15563 0,38236

Total tones CO2 eq 16,30269 10,88747 24,45657 38,52170 10,10018 42,52930 Emissions GEH / m2 terra

tones CO2 eq / m2 0,00040 0,00028 0,00021 0,00032 0,00013 0.00030

Descripció Fórmula Sant Feliu de Guíxols Blanes Arenys de

Mar DP Mataró DP el Masnou Garraf



m3 * 0,00395 g CO2 0,70705 0,94919 0,45346 _ _ _


tones CO2 eq / m2 0,00022 0,00032 0,00034 0,00042 0,00000 0,00007

Descripció Fórmula Vallcarca Vilanova i la Geltrú

DP Torre-dembarra Cambrils L’Ametlla

de Mar L’Ampo-lla Deltebre

Emissions GEH electricitat port tones CO2 eq _ 30,25638 1,41801 41,50509 25,55784 9,42216 7,89756


m3 * 0,00395 g CO2 _ 0,00988 _ 0,61818 0,23029 0,00435 0,00237

Total tones CO2 eq _ 30,26626 1,41801 42,12327 25,78813 9,42651 7,89993 Emissions GEH / m2 terra

tones CO2 eq / m2 _ 0,00013 0,00022 0,00038 0,00031 0,00020 0,00046

Descripció Fórmula Sant

Carles de la Ràpita

Alcanar Les Cases d’Alcanar

Emb. Tortosa

Emb. Amposta

Emb. Deltebre

Emb. Sant Jaume

d’Enveja Emissions GEH electricitat port tones CO2 eq 60,00753 _ 8,95686 2,37864 _ _ _


m3 * 0,00395 g CO2 0,55893 _ _ 0,07900 _ _ _

Total emissions GEH port tones CO2 eq 60,56646 _ 8,95686 2,45764 _ _ _

Emissions GEH / m2 terra

tones CO2 eq / m2 0,00013 _ 0,00032 0,00061 _ _ _

Any 2015:



Emissions GEH m3 * 0,00395 1,72260 0,37170 1,50732 0,89547 0,17104 1,45202

Pàgina 53 de 129



aigua port g CO2 Total tones CO2 eq 20,69486 10,02522 30,76884 46,65279 10,55492 51,46876 Emissions GEH / m2 terra

tones CO2 eq / m2 0,00051 0,00026 0,00026 0,00039 0,00013 0,00036





m3 * 0,00395 g CO2 0,44872 0,69599 0,30020 _ _ _


tones CO2 eq / m2 0,00024 0,00040 0,00037 0,00000 0,00000 0,00007




Emissions GEH electricitat port tones CO2 eq _ 37,12600 1,32620 42,00178 29,42378 10,37172 9,43084


m3 * 0,00395 g CO2 _ 0,00948 _ 0,76867 0,21488 0,00395 0,00158

Total tones CO2 eq _ 37,13548 1,32620 42,77045 29,63866 10,37567 9,43242 Emissions GEH / m2 terra

tones CO2 eq / m2 _ 0,00016 0,00021 0,00039 0,00035 0,00022 0,00055




Emb. Tortosa

Emb. Amposta

Emb. Deltebre

Emb. Sant Jaume

d’Enveja Emissions GEH electricitat port tones CO2 eq 57,27018 _ 7,76264 2,60110 _ _ _


m3 * 0,00395 g CO2 0,46176 _ 0,05965 _ _ _

Total emissions GEH port tones CO2 eq 57,73194 _ 7,76264 2,66075 _ _ _


tones CO2 eq / m2 0,00012 _ 0,00028 0,00066 _ _ _

Any 2016:


Emissions GEH electricitat port tones CO2 eq

22,68344 9,96506 28,86702 43,37822 7,01114 44,2816


m3 * 0,00395 g CO2

1,3505 0,2105 2,1472 0,7035 0,1327 1,4026

Total tones CO2 eq 24,03395 10,17560 31,01424 44,08172 7,14386 45,68425


tones CO2 eq / m2

0,00059 0,00026 0,00026 0,00037 0,00009 0,00032




19,84818 31,16508 39,47502 _ _ 2,10936


m3 * 0,00395 g CO2

0,3978 1,4362 0,5593 _ _ 0,0000

Total tones CO2 eq 20,24595 32,60130 40,03434 _ _ 2,10936

Pàgina 54 de 129





tones CO2 eq / m2

0,00024 0,00035 0,00034 _ _ 0,00006





_ 30,8533 0,9775 25,47416 16,40058 9,33164 3,87702


m3 * 0,00395 g CO2

_ 0,0047 0,0000 0,6111 0,1521 0,0565 0,0012

Total tones CO2 eq _ 30,85804 0,97750 26,08523 16,55266 9,38813 3,87821


tones CO2 eq / m2

_ 0,00013 0,00015 0,00023 0,00020 0,00020 0,00023




Emb. Tortosa

Emb. Amposta

Emb. Deltebre

Emb. Sant Jaume

d’Enveja Emissions GEH electricitat port tones CO2 eq

46,14922 _ 6,68678 2,25284 _ _ _


m3 * 0,00395 g CO2

0,5186 _ 0,0000 0,0407 _ _ _

Total emissions GEH port tones CO2 eq

46,66786 _ 6,68678 2,29353 _ _ _


tones CO2 eq / m2

0,00010 _ 0,00024 0,00057 _ _ _

2. Procedent del consum total de combustibles, i del consum elèctric i d’aigua de les oficines: Emissions anuals totals de gasos d’efecte hivernacle / núm. treballadors TOTAL 2013 2014 2015 2016

Tones equivalents de CO2 emeses 38,19687 82,72765 91,48000 78,46175

Núm. treballadors 69,55 68,37 68,97 69,51

Tones eq. CO2 / treballador 0,54920 1,21000 1,32637 2,03797

5.4.2 Emissions de sofre procedent dels combustibles dels vaixells En compliment de la normativa sobre el contingut en sofre dels combustibles per a ús marítim, no està permès l’ús de combustibles per a ús marítim amb un contingut en sofre superior al 0,1 % en massa. El llistat de titulars de concessions o autoritzacions que realitzen aquest servei es pot trobar a la web de Ports de la Generalitat, apartat Serveis, per donar compliment a l’article 10.5 del RD 290/2015, de 17 de abril, referent a l’ús de combustibles per a ús marítim. 5.4.3 Observacions i queixes

EMISSIONS: Al 2016 s’ha produït una queixa al port d’Arenys de Mar sobre la contaminació lumínica del nou enllumenat i una altra al port de Vilanova i la Geltrú sobre la mercaderia de la sal. OLORS: No s’ha produït cap queixa sobre aquest aspecte al 2016.

Pàgina 55 de 129


SOROLL: OBSERVACIONS I QUEIXES Al 2016 s’han produït 2 queixes sobre el soroll de les activitats de la platja de la Picòrdia del port d’Arenys de Mar. 5.5 Generació d’aigües residuals El control de la qualitat de les aigües abocades a clavegueram per part de les instal·lacions de Ports de la Generalitat es porta a terme mitjançant la realització d’analítiques periòdiques dels efluents per un laboratori acreditat. Inicialment es van considerar subjectes a control analític les aigües residuals de les oficines de Palamós, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita, ja que són les que podrien presentar més incidència degut al nombre de persones que hi treballen o perquè disposen d’un taller annex. A la vista que les analítiques de l’any 2009 van donar valors acceptables i no aportaven nova informació, a partir del 2010 únicament s’han realitzat analítiques anuals de les oficines dels ports on també existeix un taller. Per una altra banda, el mateix any es van iniciar analítiques dels punts de connexió de la xarxa de clavegueram del port amb la del municipi per poder comprovar els valors dels abocaments de les activitats existents al port. Si existeix una activitat de taller de manteniment, reparació d’embarcacions,... que aboca en aquell tram de la xarxa del port, s’incorporen els paràmetres de coure, estany i plom a l’analítica. Aquestes analítiques són de caràcter bianual. Les analítiques realitzades han estat les següents: ZONA PORTUÀRIA NORD: Llançà Es prenen com a valors de referència els que apareixen al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament:

PARÀMETRES Unitats Connexió xarxa (11/03/13)

Connexió xarxa (09/04/14)


Valors límit Decret 130/2003

Matèries en suspensió (MES) mg / l 236 - 62 750

Matèries inhibidores (MI)

Equitox / m3 34 4 <2 25

DQO (no decantada) mg O2 / l 612 - 212 1.500 pH unitats 7,93 - 7,97 6-10

Conductivitat microS/ cm 4.510 - 5.140 6.000

Clorurs mg / l Cl- 1.265 - 1.416 2.500 Nitrogen (Kjeldahl) mg / l N 68,1 - 48,7 90 Fòsfor total mg / l P 7,5 - 5,1 50 Detergents aniònics mg / l LSS 1,7 - 1,6 6 Olis i greixos mg / l 18,0 - 10,8 250 Hidrocarburs totals mg / l 1,6 - 4,0 15 El resultat dels paràmetres de l’analítica del 2015 és inferior al límit permès. Al 2016 no s’ha realitzat cap analítica ja que aquestes es realitzen cada 2 anys. ZONA PORTUÀRIA NORD: el Port de la Selva Es prenen com a valors de referència els que apareixen al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament:

Pàgina 56 de 129






Matèries en suspensió (MES) mg / l 60 73 72 750


Equitox / m3 23 60 46 25

DQO (no decantada) mg O2 / l 339 336 342 1.500 pH unitats 7,53 7,56 7,37 6-10

Conductivitat microS/ cm 1.567 1.845 871 6.000

Clorurs mg / l Cl- 259 363 116 2.500 Nitrogen (Kjeldahl) mg / l N 58,1 52,6 49,6 90 Fòsfor total mg / l P 8,5 7,9 6,2 50 Detergents aniònics mg / l LSS 1,7 3,3 2,8 6 Olis i greixos mg / l 6,4 10,4 25,6 250 Hidrocarburs totals mg / l 4,4 8,0 14,4 15 L’any 2015 es va obrir la NC N-127-15-EPS per incompliment del paràmetre de matèries inhibidores per possible ús de productes de neteja no biodegradables, es va enviar una comunicació de bones pràctiques als usuaris i s’ha repetit l’analítica al 2016, no obstant això no s’ha aconseguit disminuir el paràmetre per sota del límit permès. Per una altra banda, el valor d’hidrocarburs totals ha augmentat significativament. Es contractarà de cares a 2017 el manteniment i neteja de les bombes d'impulsió de clavegueram a una empresa externa i s'agafaran les mostres un cop s'hagi fet l'actuació. ZONA PORTUÀRIA NORD: Roses Es prenen com a valors de referència els que apareixen al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament:




Valors límit D. 130/2003 Permís

connexió 17/04/14 Matèries en suspensió (MES) mg / l 77 39 154 750


Equitox / m3 <2 <2 4 25

DQO (no decantada) mg O2 / l <300 <300 283 1.500

pH unitats 7,95 7,85 7,51 6-10

Conductivitat microS/ cm >12.880 45.900 16.360 6.000

Clorurs mg / l Cl- 17.400 15.748 5.608 2.500

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l N 5,1 9,0 34,2 90

Fòsfor total mg / l P 0,4 0,8 9,3 50

Detergents aniònics mg / l LSS <0,2 0,2 2,6 6

Olis i greixos mg / l <1 <2 54,8 250

Hidrocarburs totals mg / l <1 <2 43,2 15

Coure mg/l Cu 0,03 0,05 0,05 3

Plom mg/l Pb <0,02 <0,02 <0,02 1

Estany mg/l Sn <0,02 <0,02 <0,02 5

S’observa un incompliment continuat en els valors de conductivitat i clorurs en la connexió del port de Roses, que indica la presència d’aigua salada (N-117-13-ROS). Com que existeixen captacions d’aigua de

Pàgina 57 de 129


mar d’algunes activitats del port que després aboquen al clavegueram, es va comunicar als seus titulars que no podien continuar efectuant aquest abocament o que havien de sol·licitar permís a l’Ajuntament. Finalment es va tramitar la petició d’abocament de totes les activitats del port a l’Ajuntament, que ha estat autoritzada amb data 17/04/14. Un cop enviat el resultat de l’analítica d’aquest any, s’ha requerit per part de l’Ajuntament la presa de mesures per evitar l’incompliment, requeriment que ha estat traslladat als titulars de les activitats responsables. Un dels usuaris Pescadors de Roses, SL comunica amb data 17/07/14 que ha procedit a tancar una aixeta que abocava aigua de mar al clavegueram (escrit Servimar). Es trasllada l’escrit a l’Ajuntament. Es tanca la NC N-117-13-ROS i s’obre la NC N-129-15-ROS per continuar amb el seu tractament. S'ha aconseguit identificar l'origen dels incompliments i es disposa de la documentació necessària pe tal de justificar-ho. De totes maneres, no és senzill posar fi als abocaments d'aigua de mar al clavegueram del port. El port de Roses disposa de permís d'abocament i anualment es trameten a l'Ajuntament les analítiques d'aigües residuals. L'Ajuntament no es pronuncia al respecte i tenen coneixement d'aquests incompliments per part de les activitats allí autoritzades. Com que el port es troba al principi de la línia d'aportació a la depuradora, l'incompliment de paràmetres es dilueix a mesura que es barregen la resta d'aigües del municipi. ZONA PORTUÀRIA NORD: l’Escala Es prenen com a valors de referència els que apareixen al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament:







Equitox / m3 6 5 3 25

DQO (no decantada) mg O2 / l 1.210 321 510 1.500 pH unitats 7,90 7,60 7,72 6-10

Conductivitat microS/ cm 5.340 15.940 2.160 6.000

Clorurs mg / l 1.310 4.909 392 2.500 Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 101 46,3 52,3 90 Fòsfor total mg / l 13,2 6,1 7,7 50 Detergents aniònics mg / l 0,2 1,0 0,6 6 Olis i greixos mg / l 23,6 26,0 392 250 Hidrocarburs totals mg / l 9,2 22,8 26,8 15 Coure mg/l Cu 0,16 0,06 0,16 3 Plom mg/l Pb <0,02 <0,02 <0,02 1 Estany mg/l Sn <0,02 <0,02 <0,02 5 Al 2015 s’obre la NC N-128-15-ESC per al tractament dels nous incompliments. S’ha enviat una comunicació de bones pràctiques als usuaris i es repeteix l’analítica al 2016. Els incompliments han estat d’olis i greixos, i continuen els hidrocarburs totals. Se sospita que els hidrocarburs de la xarxa provenen de la zona de dessalatge d’embarcacions, doncs s’hi dessalen motors. D’altra banda, el C.N. Escala ha realitzat analítiques al seu bombament d’aigües residuals, situat després de la zona de dessalatge i ha trobat presència d’hidrocarburs. S’estudiarà la possibilitat d’instal·lar un decantador i un separador d’hidrocarburs a la zona de dessalatge. ZONA PORTUÀRIA NORD: l’Estartit Es prenen com a valors de referència els que apareixen al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament:






Pàgina 58 de 129







Equitox / m3 <2 <2 2 25


Conductivitat microS/ cm 687 1.396 1.513 6.000

Clorurs mg / l 70,2 134 363 2.500 Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 22,9 86,0 47,8 90 Fòsfor total mg / l 7,8 13,7 14,1 50 Detergents aniònics mg / l 0,3 3,7 0,3 6 Olis i greixos mg / l <1 80,4 141 250 Hidrocarburs totals mg / l <1 9,2 43,2 15 S’obre la no conformitat N-139-16 EST per a l’incompliment d’hidrocarburs, s’informa al guardamolls d’aquest incompliment i es procedeix a una revisió d’imatges de les càmeres per detectar conductes sospitoses d’algun usuari. Per al 2017 es realitzarà la neteja de bombes de clavegueram abans de mostrejar les aigües residuals per tal d'eliminar els incompliments detectats l'any 2016. ZONA PORTUÀRIA NORD: Palamós Ports de la Generalitat ha sol·licitat permís d’abocament a l’Ajuntament per a l’aigua resultant del separador del mòdul de sentines que aboca al clavegueram, expedient que encara es troba en tramitació. Des de l’any 2010 es realitza l’analítica en el punt de connexió de la xarxa de clavegueram del port amb la del municipi amb una periodicitat anual. Es prenen com a valors de referència els que apareixen al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament, segons el que indica el Reglament del servei municipal de clavegueram de Palamós, publicat al BOP de Girona núm. 169, de 02/09/08:







Equitox / m3 105 2 36 25

DQO (no decantada) mg O2 / l 1.356 386 745 1.500 pH unitats 7,81 7,60 7,85 6-10


Clorurs mg / l 287 478 438 2.500 Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 56,3 45,9 111 90 Fòsfor total mg / l 7,3 13,4 13,0 50 Detergents aniònics mg / l 2,6 <0,2 4,5 6 Olis i greixos mg / l 230 10,8 133 250 Hidrocarburs totals mg / l 7,6 6,8 28,8 15 Coure mg / l Cu 0,39 0,09 0,43 3 Plom mg / l Pb 0,02 <0,02 <0,02 1 Estany mg / l Sn <0,02 <0,02 0,05 5 S’obre la no conformitat N-140-16 PAL per a l’incompliment de matèries inhibidores, nitrogen i hidrocarburs totals. Per al 2017 es realitzarà la neteja de bombes de clavegueram abans de mostrejar les aigües residuals per tal d'eliminar els incompliments detectats l'any 2016. ZONA PORTUÀRIA NORD: Sant Feliu de Guíxols Ports de la Generalitat disposa de permís d’abocament de l’Ajuntament per a l’aigua resultant del separador del mòdul de sentines que aboca al clavegueram de data 20 d’agost de 2010. Es prenen els valors d’aquesta autorització com a límit dels paràmetres per a tots els abocaments del port, i les analítiques es realitzen anualment:

Pàgina 59 de 129





Valors límit Permís Aj. 20/08/10



Equitox / m3 <2 <2 <2 25


Conductivitat microS/ cm 468 840 2010 (6.000)*

Clorurs mg / l 30,9 91,4 445 2.000 Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 14,4 35,6 30,0 70 Amoni mg / l 7,6 33,8 22,9 50 Fòsfor total mg / l 2,5 2,6 3,8 50 Detergents aniònics mg / l <0,2 1,7 0,5 6 Olis i greixos mg / l <1 10,0 28,4 150 Hidrocarburs totals mg / l <1 6,8 16,4 15 * Es prenen com a valors de referència els que indica el Reglament d’abocament del Consorci de la Costa Brava, ja que a l’autorització no s’indica un valor màxim. S’obre la no conformitat N-141-16 SFG per a l’incompliment d’hidrocarburs: mal funcionament del separador d'hidrocarburs de Ports de la Generalitat o del separador soterrat de la benzinera del C.N. Sant Feliu de Guíxols, sobre el primer es decideix clausurar la instal·lació, sobre el segon, es fa requeriment per tal que realitzin la neteja i el buidatge del separador d'hidrocarburs de la benzinera. Es comprovarà l’efectivitat a l’analítica del 2017. ZONA PORTUÀRIA NORD: Blanes L’Ajuntament de Blanes ha atorgat permís d’abocament municipal a la xarxa de sanejament pública per a l’activitat ubicada al port de Blanes en sessió de data 22/12/14. Es prenen com a valors de referència els que apareixen al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament:





Temperatura in situ ° C 12,5 18,0 Matèries en suspensió (MES) mg / l 190 39 56 750


Equitox / m3 9 <2 15 25

DQO (no decantada) mg O2 / l 319 169 342 1.500 Demanda Bioquímica d’Oxigen DBO5 mg O2 / l 65 160

pH unitats 6,92 7,64 7,54 6-10


Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 16,4 21,0 39,1 90 Detergents aniònics mg / l 2,0 <0,2 0,5 6 Olis i greixos mg / l 23,2 8,8 16,8 250 Hidrocarburs totals mg / l 20,0 7,6 9,6 15 Coure mg / l Cu 8,49 0,05 0,07 3 Al 2015 s’ha obert la NC N-137-15-BLA per al tractament de l’incompliment de conductivitat, es creu que es va abocar aigua de mar procedent del rentat de les embarcacions a les reixes interceptores de la zona tècnica. A l’analítica del 2016 els valors són inferiors als límits permesos. ZONA PORTUÀRIA CENTRE: Arenys de Mar Per resolució núm. 295/12, de data 28/11/2012, el Consell Comarcal del Maresme autoritza definitivament la connexió dels abocaments d'aigües residuals sèptiques no assimilables a domèstiques provinents de la llotja, del municipi d'Arenys de Mar.

Pàgina 60 de 129


Per resolució núm. 304/12 de data 10/12/12 s’ha autoritzat l’abocament a la xarxa de sanejament de les aigües residuals provinents del mòdul d’aspiració de sentines, autorització que ha quedat sense efecte ja que no s‘ha efectuat la connexió i actualment es gestiona tot el residu recollit a través d’un transportista o gestor autoritzat. Per una altra banda, les activitats ubicades al port d’Arenys de Mar disposen d’autorització del Consell Comarcal del Maresme. S’indiquen els valors límits del Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals a la comarca del Maresme, que són els mateixos que els del Decret 130/2003:

PARÀMETRES Unitats Connexió pesca (24/02/15)

Connexió pesca (15/04/15)


Valors límit Consell Comarcal

Olis i greixos mg / l 160 28 - 250 DQO (no decantada) mg O2 / l 8.900 940 - 1.500 Fòsfor total mg / l 23 11 - 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 6.000 190 - 750


Equitox / m3 30 26 51 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 220 92 - 90 Amoni mg / l - - 65 60 pH unitats 6,5 6,3 6,5 6-10 Clorurs mg / l 280 280 - 2.500 Detergents aniònics mg / l 60 5,7 - 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 2.160 1.230 - 6.000

Hidrocarburs totals mg / l <5,0 <5,0 - 15 A l’analítica del 2015 es detecta que la bomba d’aigües residuals està avariada, un cop solucionat es torna a fer una nova analítica el 15/04/15. Continua sortint el paràmetre del nitrogen i matèries inhibidores per sobre del límit permès (C-085-15-ARE). S’han enviat escrits de bones pràctiques als usuaris de la pesca i es comprova la seva efectivitat a l’analítica del 2016. El valor de matèries inhibidores continua sortint molt superior al límit permès, i en comptes de nitrogen es comprova l’amoni que també té un valor superior al permès, es tanca l’anterior no conformitat i s’obre la C-101-16 ARE per al seu tractament. S’envien escrits a la Confraria de Pescadors i al restaurant. Pendent realitzar una neteja del pou.

PARÀMETRES Unitats Connexió xarxa llevant (06/02/14)

Connexió xarxa llevant (24/02/15)

Connexió xarxa llevant (29/04/16)

Valors límit Consell Comarcal 2004

Olis i greixos mg / l 100 110 - 250 DQO (no decantada) mg O2 / l 1.100 1.400 1.200 1.500 Fòsfor total mg / l 12 11 - 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 310 330 - 750


Equitox / m3 7,9 4 - 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 140 62 - 90 pH unitats 7,0 7,4 6,9 6-10 Coure mg / l 0,15 5,4 0,08 3 Estany mg / l <0,01 0,04 - 5 Plom mg / l 0,009 0,34 - 1 Clorurs mg / l 560 150 - 2.500 Detergents aniònics mg / l <0,40 8,7 0,47 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 2.560 1.050 - 6.000

Hidrocarburs totals mg / l <5,0 53 <10 15 Al 2014 el valor del nitrogen ha sortit per sobre del límit permès (C-067-14-ARE), s’han enviat escrits de bones pràctiques als usuaris i es farà un seguiment durant les visites a les activitats. Es comprova a l’analítica del 2015 i el resultat és inferior al límit permès. No obstant això, surten nous paràmetres per sobre del límit permès (C-084-15). S’envien escrits als usuaris i es comprova la seva efectivitat a l’analítica del 2016, els valors dels paràmetres són inferiors als límits permesos.

Pàgina 61 de 129


ZONA PORTUÀRIA CENTRE: Dàrsena pesquera de Mataró El Consell Comarcal del Maresme ha autoritzat la connexió dels abocaments d’aigües residuals de la dàrsena pesquera de Mataró en data 16 de novembre de 2011. S’indiquen els valors límits del Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals a la comarca del Maresme, que són els mateixos que els del Decret 130/2003:

PARÀMETRES Unitats Connexió xarxa pesca (15/02/11)

Connexió xarxa pesca (22/01/13)

Connexió xarxa pesca (24/02/15)

Valors límit Consell Comarcal permís

connexió 16/11/11 Olis i greixos mg / l 60 31,0 6,4 250 DQO (no decantada) mg O2 / l 77,8 9,1 56 1.500 Fòsfor total mg / l 2,5 <0,5 1,3 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 24,0 38,0 19 750


Equitox / m3 <1 <1 <12,0 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 40,3 7,3 17 90 pH unitats 7,7 7,9 8,0 6-10 Coure mg / l <0,5 <0,5 0,11 3 Estany mg / l <0,1 <0,5 0,01 5 Plom mg / l <0,5 <0,5 0,01 1 Clorurs mg / l 198,8 78,1 82 2.500 Detergents aniònics mg / l 0,1 <0,1 <0,4 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 1.233 665 510 6.000

Hidrocarburs totals mg / l <1 <1 <5,0 15 Oxigen dissolt % - 6,2 - - Al 2016 no s’ha realitzat cap analítica ja que el control es realitza cada 2 anys. ZONA PORTUÀRIA CENTRE: Vilanova i la Geltrú Les activitats ubicades al port disposen d’autorització de la Mancomunitat del Garraf, els límits permesos són que s’indiquen a continuació.

PARÀMETRES Unitats Connexió pesca (14/02/14)



Valors límit Manc. 2015

Olis i greixos mg / l <5,0 9,7 - 100 DQO (no decantada) mg O2 / l 530 540 - 1.500 Fòsfor total mg / l _ 22 23 25 Matèries en suspensió (MES) mg / l 110 410 210 350


Equitox / m3 <2,0 2,2 <2,5 10

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 61 81 - 70 Amoni mg/l - - 56 60 pH unitats 9,6 8,7 9,1 5,5-9,5 Coure mg / l - - - 3 Estany mg / l - - - 5 Plom mg / l 0,02 - - 1 Clorurs mg / l 720 780 - 2.000 Detergents aniònics mg / l 2,3 1,4 - 5 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 3.400 3.180 - 5.000

Hidrocarburs totals mg / l <5,0 <5,0 <5,0 15 Al 2015 s’ha obert la NC C-079-15-VIG pel resultat dels paràmetres que havien sortit per sobre dels límits permès. A l’analítica del 2016 els valors han sortit correctes, s’ha avaluat l’amoni en comptes del nitrogen. No obstant, s’obre la NC C-100-16 VIG per analitzar els resultats que han sortir prop dels límits legals (fòsfor i pH), es fa una revisió de les arquetes i un control en les neteges. Es comprovarà l’efectivitat a l’analítica del 2017.

Pàgina 62 de 129


PARÀMETRES Unitats Connexió llevant (04/03/14)

Connexió llevant (16/02/15)

Connexió llevant (16/02/15)

Valors límit Manc. 2015

Olis i greixos mg / l <5,0 <5,0 - 100 DQO (no decantada) mg O2 / l 32 340 - 1.500 Fòsfor total mg / l 1,4 10 - 25 Matèries en suspensió (MES) mg / l 210 150 - 350


Equitox / m3 <2,0 <2,0 - 10

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 17 110 - 70 Amoni mg / l - - 7,7 60 pH unitats 6,8 7,2 6,9 5,5-9,5 Coure mg / l 0,06 0,13 - 3 Estany mg / l <0,01 0,02 - 5 Plom mg / l 0,008 0,02 - 1 Clorurs mg / l 79 1.300 - 2.000 Detergents aniònics mg / l 0,47 0,78 - 5 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 633 3.450 - 5.000

Hidrocarburs totals mg / l <5,0 <5,0 <5,0 15 S’obre la NC C-080-15-VIG per al tractament del valor del nitrogen que ha superat el límit permès. S’han enviat escrits de bones pràctiques als usuaris i es comprova la seva efectivitat al 2016, on es valora l’amoni en comptes del nitrogen, i el seu valor és inferior al límit permès.. ZONA PORTUÀRIA CENTRE: Dàrsena pesquera de Torredembarra Es prenen com a valors de referència els que indica al Decret 130/2003:

PARÀMETRES Unitats Connexió xarxa general (28/02/12)

Connexió xarxa general (14/02/14)

Connexió xarxa general (16/02/15)


Olis i greixos mg / l 10,0 7,9 <5,0 250 DQO (no decantada) mg O2 / l 126,8 610 62 1.500 Fòsfor total mg / l 2,0 - 0,45 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 67,5 320 86 750


Equitox / m3 0,0 <2,0 <2,0 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 22,1 95 3,9 90 pH unitats 7,8 8,4 7,1 6-10 Coure mg / l - - - 3 Estany mg / l - - - 5 Plom mg / l - 0,01 - 1 Clorurs mg / l 1.065 960 100 2.500 Detergents aniònics mg / l 0,3 <0,40 <0,40 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 4.020,0 4.190 836 6.000

Hidrocarburs totals mg / l <0,1 7,9 <5,0 15 Al 2016 no s’ha realitzat cap analítica ja que el control es realitza cada 2 anys i al 2015 ja es va realitzar una analítica complerta. ZONA PORTUÀRIA SUD: Cambrils Es prenen com a valors de referència els permisos d’abocament a clavegueram de la Confraria de Pescadors de Cambrils i de Repsol per dictamen de la Gerència del Consell Comarcal del Baix Camp de 10.11.2011 i de 26.03.2013:

PARÀMETRES Unitats Connexió pesca

CMB-XPM-1 (13/05/13)

Connexió pesca CMB-XPM-1 (07/05/14)


Valors límit permís 10/11/11 i 26/03/13

Temperatura ° C - - 23,3 Olis i greixos mg / l - 8,7 <5,0 250 DQO (no decantada) mg O2 / l - 810 510 1500

Pàgina 63 de 129


PARÀMETRES Unitats Connexió pesca

CMB-XPM-1 (13/05/13)



Valors límit permís 10/11/11 i 26/03/13

Matèries en suspensió (MES) mg / l - 160 83 750


Equitox / m3 - 6,0 <2,5 25

pH unitats - 7,4 7,3 6-10 Clorurs mg / l - 1.600 500 2.500 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm - 5.270 2.460 6.000

Hidrocarburs totals mg / l - <5,0 <5,0 15 Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 50,1 - - Al 2016 el resultat de l’analítica ha estat correcte.

PARÀMETRES Unitats Connexió llevant

CMB-XPM-2 (07/05/14)

Connexió llevant CMB-XPM-2 (13/03/15)

Connexió llevant CMB-XPM-2 (21/03/16)


Temperatura ° C - - 23,4 Olis i greixos mg / l 7,7 - <5,0 250 DQO (no decantada) mg O2 / l 500 - 40 1500 Fòsfor total mg / l 27 - 2,4 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 110 - 9,4 750


Equitox / m3 5,3 - <2,5 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 110 20,8 31 90 pH unitats 2,1 7,9 8,3 6-10 Coure mg / l 0,26 - 0,009 3 Estany mg / l <0,01 - <0,01 5 Plom mg / l 0,01 - <0,005 1 Clorurs mg / l 680 - 210 2500 Detergents aniònics mg / l <0,40 - <0,40 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 8.990 943 1.110 6.000

Hidrocarburs totals mg / l <5,0 - <5,0 15 Al 2016 el resultat de l’analítica ha estat correcte. ZONA PORTUÀRIA SUD: l’Ametlla de Mar Amb data 10/10/12, el Consell Comarcal del Baix Ebre ha autoritzat el permís d’abocament a la xarxa de clavegueram municipal amb els següents paràmetres i valors de referència:

PARÀMETRES Unitats Consell Comar. Baix Ebre (10/12/14)

Connexió xarxa AME-XPM-1 (22/04/15)


Valors límit permís 10/10/12

Temperatura ° C - - 22,5 Olis i greixos mg / l - - <5,0 250 Amoni mg / l - 27 36 60 DBO5 mg / l - - 160 750 DQO (no decantada) mg O2 / l 61 - 270 1.500 Fòsfor total mg / l <2 - 4,4 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 24 - 57 750


Equitox / m3 <3 - <2,5 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 12 - 47 90 pH unitats 7,6 - 7,4 6-10 Coure mg / l - - 0,05 3 Clorurs mg / l 217 - 230 2.500 Detergents aniònics mg / l - - 1,7 6

Pàgina 64 de 129


PARÀMETRES Unitats Consell Comar. Baix Ebre (10/12/14)




Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 1.607 - 1.410 6.000

Hidrocarburs totals mg / l - - <5,0 15 Els valors de l’analítica del 2016 són inferiors al límit permès. ZONA PORTUÀRIA SUD: l’Ampolla Amb data 10/10/12, el Consell Comarcal del Baix Ebre ha autoritzat el permís d’abocament a la xarxa de clavegueram municipal amb els següents paràmetres i valors de referència:

PARÀMETRES Unitats Connexió pesca/ restaurants AMP-XPM-1 (07/05/14)

Connexió pesca/ restaurants AMP-XPM-1 (29/04/15)

Connexió pesca/ restaurants AMP-XPM-1 (17/03/16)


Temperatura ° C - - 22,9 Olis i greixos mg / l 22 - 85 250 Amoni mg / l 8,8 - 0,34 60 DBO5 mg / l 250 - 270 750 DQO (no decantada) mg O2 / l 720 1.600 390 1.500 Fòsfor total mg / l 10 - 2,6 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 150 230 280 750


Equitox / m3 12 - 8,4 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 17 - 8,7 90 pH unitats 7,1 - 6,8 6-10 Coure mg / l 0,21 - - 3 Clorurs mg / l 2.700 1.700 5.300 2.500 Detergents aniònics mg / l 31 17 13 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 8.350 5.750 15.300 6.000

Hidrocarburs totals mg / l <5,0 - <5,0 15 Al 2014 s’obre la NC S-087-14 per l’elevada presència de clorurs, detergents aniònics i sals solubles/conductivitat. S’envien escrits de bones pràctiques als usuaris que aboquen en aquest ramal i es comprova si s’ha realitzat alguna neteja de la canonada d’aigües residuals que connecta les seves activitats amb la canonada portuària, tal com ja han fet en d’altres ocasions a causa dels problemes de saturació de la canonada per la baixa pendent d’aquesta. També es realitza una neteja de la reixa interceptora perimetral de la nau de ventes de la Confraria de Pescadors. Es comprova a l’analítica del 2015 i els valors dels paràmetres de clorurs i conductivitat ha millorat, però el de detergents aniònics i DQO està per sobre del límit legal. Es continua amb la NC per al seu tractament, s’han tornat a enviar escrits de bones pràctiques ambientals als usuaris. Al 2016 s’ha reduït la DQO però continua l’incompliment dels detergents aniònics i han tornat a sortir els clorurs i la conductivitat. Es tanca l’anterior No conformitat i s’obre la S-104-16 AMP per aplicar d’altres accions correctives per als detergents aniònics, ja que superen el valor límit establert. S’ha comprovat que els restaurants disposen de descalcificadors, que alliberen sals en el procés de descalcificació de l’aigua, se’ls ha enviat un escrit informant sobre els resultats obtinguts, així com un full de bones pràctiques ambientals per fer-ne la màxima difusió entre el personal. L’elevada concentració de detergents també es podria explicar per l’elevat ús que els restaurants en fan d’aquest producte. Es comprovarà l’efectivitat a l’analítica del 2017.

PARÀMETRES Unitats Connexió zona CN

AMP-XPM-2 (07/05/14)

Connexió zona CN AMP-XPM-2 (09/09/14)



Temperatura ° C - - 22,2 Olis i greixos mg / l 110 - 6,8 250 Amoni mg / l 22 - 73 60 DBO5 mg O2 / l 3.400 380 200 750

Pàgina 65 de 129


PARÀMETRES Unitats Connexió zona CN

AMP-XPM-2 (07/05/14)




DQO (no decantada) mg O2 / l 6.300 546 510 1.500 Fòsfor total mg / l 9,5 - 9,7 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 1.600 190 81 750


Equitox / m3 24 8,5 20 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 53 - 88 90 pH unitats 5,5 7,5 7,5 6-10 Coure mg / l 5,2 0,08 0,07 3 Clorurs mg / l 290 - 380 2.500 Detergents aniònics mg / l 20 1,0 14 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 1.470 - 2.050 6.000

Hidrocarburs totals mg / l <5,0 - <5,0 15 S’obre la NC S-105-16 AMP per al tractament dels valors que han superat els límits permesos. Els resultats obtinguts poden venir donats per l’abocament dels tres restaurants existents en la concessió del club nàutic i pel temps de residència de l’aigua en el pou de bombeig on s’ha pres la mostra. S’ha enviat un escrit al Club Nàutic de l’Ampolla informant sobre aquests resultats, sol·licitant una neteja del pou de bombeig i posterior analítica de comprovació de cara al 2017, així com un full de bones pràctiques ambientals per fer-ne la màxima difusió entre les activitats de restauració. ZONA PORTUÀRIA SUD: Deltebre Es prenen com a valors de referència els que indica al Decret 130/2003:

PARÀMETRES Unitats Connexió xarxa

DEL-XPM-1 (07/05/14)

Connexió xarxa DEL-XPM-1 (22/04/15)

Connexió xarxa DEL-XPM-1 (17/03/16)


Olis i greixos mg / l - 6,4 - 250 DQO (no decantada) mg O2 / l - 390 - 1.500 Fòsfor total mg / l - 11 - 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l - 96 - 750


Equitox/m3 - 12 - 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 110 110 41 90 pH unitats - 7,6 - 6-10 Coure mg / l - 0,04 - 3 Estany mg / l <0,01 <0,01 - 5 Plom mg / l <0,005 <0,005 - 1 Clorur mg / l - 350 - 2.500 Detergents aniònics mg / l - 8,6 2,1 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm - 2.160 - 6.000

Hidrocarburs totals mg / l - <5,0 - 15 A l’analítica 2013 va sortir per sobre del límit permès el valor del nitrogen. S’han enviat escrits de bones pràctiques als titulars de les activitats que realitzen abocaments a la xarxa, es comprova la seva efectivitat a l’analítica del 2014 però el valor del nitrogen ha tornat a sortir superior al límit permès (S-072-13-DEL). S’envia novament un escrit al titular del varador indicant que prengui mesures per evitar l’abocament de matèria orgànica al clavegueram, també el guardamolls està realitzant tasques de vigilància per comprovar els abocaments realitzats. Es comprova a l’analítica del 2015 i no s’observen millores en el resultat del nitrogen i s’afegeix el de detergents aniònics per sobre del límit establert. Es tornen a enviar un escrit de bones pràctiques als usuaris. Tenint en compte que el valor de Nitrogen Kjeldahl es troba per sobre del límit legal en les analítiques realitzades el 2013, 2014 i 2015; l’elevat temps de residència de les aigües a l’interior del pou podria ser la causa d’aquest fet. A l’analítica del 2016 els valors són inferiors als límits permesos i es procedeix a tancar la no conformitat.

Pàgina 66 de 129


ZONA PORTUÀRIA SUD: Sant Carles de la Ràpita Es disposa d’autorització d’abocament de data 14/01/14, els límits són els que s’indiquen a continuació:

PARÀMETRES Unitats Connexió SCM SCR-XPM-1 (22/04/15)

Connexió SCM SCR-XPM-1 (17/09/15)

Connexió SCM SCR-XPM-1 (17/03/16)


Amoni mg / l 130 - 70 60 DQO (no decantada) mg O2 / l - 91 - 1.500 DQO decantada mg / l - 86 - Fòsfor total mg / l - 4,3 - 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l - 5,6 - 750


Equitox / m3 - <2,0 - 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 150 54 - 90 pH unitats - 7,5 - 6-10 Clorurs mg / l - 420 - 2.500 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm - 2.120 - 6.000

Hidrocarburs totals mg / l - <5,0 - 15 Al 2014 s’obre la NC S-089-14 per als valors d’amoni i nitrogen. S’ha enviat un escrit a Sant Carles Marina informant dels resultats obtinguts i els seus impactes sobre el medi, així com un full de bones pràctiques ambientals per fer-ne la màxima difusió entre el personal. Es comprova a l’analítica del 2015 i tornen a sortir per sobre dels límits permesos i s’intenta esbrinar amb el personal de Sant Carles Marina les causes d’aquest incompliment. En una nova analítica realitzada pel Consell Comarcal del Montsià el 17/09/15, el valor del nitrogen és inferior al límit permès. A l’analítica del 2016 el valor de l’amoni torna a sortir superior al límit permès, s’ha enviat un escrit a Sant Carles Marina informant sobre els resultats obtinguts i els seus impactes sobre el medi, així com un full de bones pràctiques ambientals per fer-ne la màxima difusió entre el personal. Es comprovarà el resultat a l’analítica del 2017.

PARÀMETRES Unitats Connexió SCR- XPM-2 (22/04/15)

Connexió SCR- XPM-2 (17/09/15)

Connexió SCR- XPM-2 (17/03/16)


Olis i greixos mg / l 18 - - 250 Amoni mg / l 18 - - 60 DBO5 mg / l 170 - - 750 DQO (no decantada) mg O2 / l 330 2.500 1.300 1.500 DQO (decantada) mg / l 2.500 400 750 Fòsfor total mg / l 5,2 5,9 - 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 150 270 - 750


Equitox / m3 <2,0 180 5,8 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 27 80 - 90 pH unitats 6,9 6,4 - 6-10 Coure mg / l 0,03 - - 3 Clorurs mg / l 3.700 310 - 2.500 Detergents aniònics mg / l 0,69 67 0,77 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 11.500 1.960 - 6.000

Hidrocarburs totals mg / l <0,5 - - 15 Al 2015 s’ha obert la conformitat S-102-15-SCR per analitzar les causes dels incompliments i s’envien escrits de bones pràctiques als usuaris i es realitza una neteja de la xarxa de clavegueram. Es comprova l’efectivitat a l’analítica del 2016 on els resultats han estat inferiors als límits permesos.

Pàgina 67 de 129


PARÀMETRES Unitats Oficines SCR-XPM-5 (07/05/14)

Oficines SCR-XPM-5 (22/04/15)

Oficines SCR-XPM-5 (17/03/16)


Temperatura ° C - - 22,7 Olis i greixos mg / l <5,0 <5,0 <5,0 250 Amoni mg / l 5,3 7,9 2,0 60 DBO5 mg / l 12 58 16 750 DQO (no decantada) mg O2 / l <30 120 30 1.500 Fòsfor total mg / l 0,65 1,6 0,47 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 29 25 2,2 750


Equitox / m3 <2,0 <2,0 <2,5 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 57 13 12 90 pH unitats 7,8 7,1 7,9 6-10 Coure mg / l 0,02 0,02 0,008 3 Clorurs mg / l 64 80 100 2.500 Detergents aniònics mg / l <0,40 <0,40 <0,40 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 779 860 827 6.000

Hidrocarburs totals mg / l <5,0 <5,0 <5,0 15 Els valors dels paràmetres de l’analítica de 2016 estan per sota dels límits permesos.

PARÀMETRES Unitats Connexió CN SCR-XPM-6 (07/05/14)

Connexió CN SCR-XPM-6 (17/03/16)

Connexió CN SCR-XPM-6 (05/07/16)


Temperatura ° C - 22,0 - Olis i greixos mg / l 22 23 - 250 Amoni mg / l 2,9 36 - 60 DBO5 mg / l 120 600 - 750 DQO (no decantada) mg O2 / l 400 980 - 1.500 Fòsfor total mg / l 3,6 10 - 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 92 970 6 750


Equitox / m3 <2,0 <2,5 - 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 8,0 62 - 90 pH unitats 7,2 7,2 - 6-10 Coure mg / l 0,03 - - 3 Clorurs mg / l 65 150 - 2.500 Detergents aniònics mg / l <0,40 0,62 - 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 626 1.230 - 6.000

Hidrocarburs totals mg / l <5,0 <5,0 - 15 A l’analítica del 2016 ha sortit l’incompliment del paràmetre de matèries en suspensió, S’ha obert la no conformitat S-106-16 SCR per al seu tractament. S’ha enviat un escrit al Club Nàutic de Sant Carles de la Ràpita informant sobre els resultats obtinguts, requerint una neteja del pou de bombeig, així com una posterior analítica de comprovació, la qual cosa ha efectuat el Club Nàutic on el resultat ha estat correcte.

PARÀMETRES Unitats Connexió varador

SCR-XPM-7 (22/04/15)

Connexió varador SCR-XPM-7 (17/09/15)



DQO (no decantada) mg O2 / l - 170 - 1.500 DQO decantada mg / l 53 - Fòsfor total mg / l - 7,9 - 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l - 29 - 750


Equitox / m3 - 5,7 - 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l - 5,5 - 90

Pàgina 68 de 129


PARÀMETRES Unitats Connexió varador

SCR-XPM-7 (22/04/15)




pH unitats - 6,8 - 6-10 Coure mg / l 8,4 1,7 3 Clorurs mg / l - 790 - 2.500 Detergents aniònics mg / l - <0,40 - 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm - 3.140 - 6.000

Al 2014 s’obre la NC S-090-14-SCR. El titular del varador indica que la neteja de les reixes interceptores de l’esplanada del varador es realitza un cop l’any durant l’hivern, ja que durant l’estiu es dilaten les reixes i impossible extreure-les per netejar els sòlids decantats. Aquest podria ser el motiu pel qual s’ha detectat una concentració de coure considerable en les aigües del pou de bombeig que recull les aigües de l’esplanada del varador. Al 2015 es realitza la retirada dels sòlids decantats i la neteja de les reixes de l’esplanada del varador i es comprova a l’analítica que es continua obtenint un valor per sobre dels límits legals. Al 2016 es comprova in situ les tasques de neteja i es realitza una nova analítica on el resultat ha estat inferior al límit permès. ZONA PORTUÀRIA SUD: les Cases d’Alcanar Amb data 11/10/12, el Consell Comarcal del Montsià ha autoritzat el permís d’abocament a la xarxa de clavegueram municipal amb els següents paràmetres i valors de referència:

PARÀMETRES Unitats Connexió xarxa

LCA-XPM-1 (07/05/14)

Connexió xarxa LCA-XPM-1 (22/04/15)

Connexió xarxa LCA-XPM-1 (29/04/15)

Consell Comarcal


Olis i greixos mg / l 200 - - 250 Amoni mg / l 3,1 - - 60 DBO5 mg / l 460 - - 750 DQO (no decantada) mg O2 / l 1.000 - 160 1.500 DQO (decantada) mg / l - - 110 750 Fòsfor total mg / l 3,3 - 2,5 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l 880 68 34 750


Equitox/m3 <2,0 - <2,0 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l 28 - 62 90 pH unitats 6,4 - 7,4 6-10 Coure mg / l 0,14 - 3 Clorurs mg / l 48 - 400 2.500 Detergents aniònics mg / l 0,88 - 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 856 - 1.970 6.000

Hidrocarburs totals mg / l 6,2 - <5,0 15 Al 2016 no s’ha realitzat cap analítica ja que el control es realitza cada 2 anys.

PARÀMETRES Unitats Connexió xarxa XPM-3 (09/09/11)

Connexió xarxa XPM-3 (16/05/13)



Olis i greixos mg / l - 50,0 <5,0 250 Amoni mg/l NH4 - 4,9 12 60 DBO5 mg/l O2 - 29,3 60 750 DQO (no decantada) mg O2 / l - 89,8 160 1.500 Fòsfor total mg / l - 0,8 2,7 50 Matèries en suspensió (MES) mg / l - 101,0 92 750


Equitox/m3 - <1 <2,0 25

Nitrogen (Kjeldahl) mg / l - 14,0 20 90 pH unitats - 7,3 7,6 6-10

Pàgina 69 de 129


PARÀMETRES Unitats Connexió xarxa XPM-3 (09/09/11)




Coure mg/l - <0,5 0,04 3 Clorurs mg / l - 305,6 480 2.500 Detergents aniònics mg / l - 0,15 <0,40 6 Sals solubles / conductivitat

microS/ cm 3.140 1.426 2.120 6.000

Hidrocarburs totals mg / l - <0,1 <5,0 15 Al 2016 no s’ha realitzat analítica ja que el control es realitza cada 2 anys. 5.6 Contaminació del sòl Dins la zona de servei del port, existeixen unes determinades àrees, són les instal·lacions receptores de residus MARPOL.

Cada port disposa del seu Pla de recepció i manipulació de residus Marpol, segons estableix la legislació vigent, i es comprova el compliment dels requisits establerts en quant al seu lliurament per les embarcacions (llibre de residus Marpol, registres/certificats oficials). A l’apartat d’Incidents i accidents ambientals d’aquest document, s’indica els episodis que s’han produït de vessaments a terra a les instal·lacions.

Ports de la Generalitat facilita al sector de la pesca les infraestructures per a la seva recollida: • Mòduls per a la recollida de l’oli de motor • Mòduls per a la retirada de les aigües de sentina de les embarcacions • Recintes tancats de contenidors i dipòsits • Contenidors repartits per la dàrsena pesquera En el punt on s’ubiquen aquestes instal·lacions són àrees exposades a la contaminació del sòl dins la zona de servei del port. Àrees exposades a contaminació del sòl: m2 terra amb instal·lacions receptores MARPOL:

Instal·lació Llançà El Port de la Selva Roses L’Escala L’Estartit Palamós Sant Feliu

Guíxols Blanes

2013 m2 8,00 8,00 62,18 6,00 42,00 104,00 6,00 116,00

2014 m2 8,00 8,00 62,18 102,00 42,00 104,00 6,00 116,00

2015 m2 8,00 8,00 62,18 102,00 42,00 104,00 6,00 116,00

2016 m2 8,00 8,00 62,18 102,00 42,00 104,00 6,00 116,00

Instal·lació Arenys de Mar DP Mataró DP el Masnou Vilanova i la Geltrú DP Torredembarra

2013 m2 19,80 10,30 0 22,80 10,30

2014 m2 19,80 0 0 22,80 10,30

2015 m2 19,80 0 0 22,80 10,30

2016 m2 19,80 0 0 22,80 10,30

Pàgina 70 de 129


Instal·lació Cambrils L’Ametlla de Mar L’Ampolla Deltebre S. Carles Ràpita Les Cases

d’Alcanar

2013 m2 17,15 18,84 10,30 13,90 127,89 13,90

2014 m2 17,15 18,84 10,30 13,90 127,89 13,90

2015 m2 17,15 18,84 10,30 13,90 127,89 13,90

2016 m2 17,15 18,84 10,30 13,90 127,89 13,90

5.7 Conservació del Patrimoni Natural 5.7.1 Qualitat de les aigües litorals i de les dàrsenes

Agència Catalana de l’Aigua Es treballa conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, entitat responsable de l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua, per a la millora de la qualitat de l’aigua de mar, amb l’assistència a les reunions de la Comissió de Seguiment de la Qualitat de les Platges i Aigües Litorals, i al Grup de Treball d’Estratègies Marines.

Durant el 2014, l’ACA ha iniciat la revisió del Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya, i des de Ports de la Generalitat han estat comunicades les mesures previstes per al període 2016-2021, vinculades i relacionades amb la consecució del bon estat de les masses d’aigua litorals a Catalunya. Aquest Pla ha estat aprovat per ACORD GOV/1/2017, de 3 de gener, pel qual s'aprova el Programa de mesures del Pla de gestió del districte. Per una altra banda, es mantenen periòdicament reunions amb aquesta entitat i ajuntaments per establir solucions als problemes d’abocaments d’aigües residuals als ports i platges adjacents quan hi ha fortes pluges. Direcció General de Pesca i Afers Marítims La Direcció General de Pesca i Afers Marítim, a través de l’IRTA que és el laboratori acreditat per al seu control, realitza analítiques en base a les quals es tanquen o s’obren les zones de producció de mol·lusc de la costa, que són comunicades també a Ports de la Generalitat. En cas de detecció de contaminacions bacterianes, s’informa als usuaris del port mitjançant cartells de prohibició. En funció de la detecció de fitoplàncton tòxic, existeixen tres zones de producció: Zona A (els mol·luscs no necessiten depuració i es poden consumir directament), Zona B (els mol·luscs necessiten depuració obligatòriament) i Zona C (s’ha de paralitzar l’extracció de mol·luscs com a mínim durant 2 mesos, independentment que es faci depuració o no). A Catalunya, no tenim cap zona classificada com a C. La probabilitat de toxicitat de les aigües de Catalunya és molt baixa si ho comparem, per exemple, amb les aigües de Galícia, on també realitzen el seguiment de la qualitat de les aigües. Habitualment, es detecten concentracions elevades de fitoplàncton tòxic al port de Vilanova i a vegades també al port d’Arenys de Mar. Per contra, la concentració detectada a les zones de producció properes és molt més baixa. Aquestes elevades concentracions dins els ports poden venir donades pel confinament de les aigües i per la possible introducció de fitoplàncton tòxic per les embarcacions a través de les aigües de llast.

Pàgina 71 de 129


Sant Carles de la Ràpita La declaració d’impacte del projecte de la nova marina de Sant Carles, i l’estudi d’impacte ambiental, van preveure l’obertura d’un canal de renovació a l’espai litoral, mitjançant la construcció d’un nou pont al dic d’abric preexistent. Per part del titular de la concessió es realitza un seguiment per avaluar l’eficiència d’aquesta mesura correctora. Com a diagnòstic de la qualitat de l’aigua interior de la dàrsena de Sant Carles s’avaluen periòdicament els paràmetres analítics que fan referència als nivells de renovació de les aigües interiors, a fi i efecte de preveure i corregir, si s’escau, possibles problemes d’eutròfia. De la campanya de seguiment realitzada durant la primavera de 2012 es pot concloure que:

1. L’aigua de la dàrsena presenta un molt bon nivell d’oxigenació. Les mesures correctores previstes a l’estudi d’impacte ambiental del projecte, a la declaració d’impacte, i que han estat correctament executades a l’obra, han possibilitat que la taxa de renovació de les aigües interiors sigui adequada. No hi ha problemes d’estancament de les aigües interiors. La construcció del nou pont ha contribuït a la millora de la circulació de l’aigua interior cap a l’exterior en especial a la franja del canyissar litoral.

2. La qualitat ambiental global de les aigües de la dàrsena es pot considerar equivalent a la que hi havia abans de l’obra i durant les obres. Per tant, l’entrada en explotació de la dàrsena esportiva no ha modificat la qualitat ambiental de les aigües respecte al seu estat inicial abans de les obres. Val a dir que són aigües que presenten una empremta ambiental per les activitats agrícoles, a nivell de nutrients, i per la resta d’activitats humanes de l’entorn proper i llunyà.

Així doncs, de la campanya de seguiment es pot concloure que les aigües estan correctament oxigenades i que el seu estat ambiental és equivalent al d’abans de la construcció de la nova dàrsena esportiva. Posteriorment, i a resultes del mostreig realitzat al novembre, el qual es realitza sota la influència directa de pluges copioses (més de 100 mm a Tortosa, arrossegament de sediments cap a les estacions mostrejades, transparències de l’aigua entre 0.3 m als punts 1 i 2 dels canals deltaics i de 2 m a la marina esportiva), es detecten valors molt alts de metalls pesants als punts de mostreig P1 i P2. En canvi, l’estació de control P3 situada a la dàrsena presenta valors inferiors pels mateixos metalls, inclús menors que els valors obtinguts a la campanya de seguiment de la primavera. Davant aquesta situació, es decideix realitzar un nou mostreig per contrastar els resultats obtinguts, i s’efectuen vàries preses de mostres que són enviades a diferents laboratoris per corroborar resultats i evitar qualsevol possible biaix analític. A més, es mostregen dos nous punts situats als canals que desguassen al canal situat a llevant de la marina esportiva: el P4 i P5 (es mostregen a nivell superficial ja que la seva fondària no depassa del metre). Dels resultats obtinguts del mostreig de gener s’han obtingut valors més baixos per a tots els metalls pesants, sobretot pel mercuri. El Cadmi, però, continua en nivells alts a totes les estacions controlades (P1, P2, P4 i P5). Les campanyes posteriors hauran de permetre valorar si aquest episodi ha estat un fet puntual en el temps o es va repetint. Per la resta de paràmetres estudiats indiquen el següent: Primer. L’aigua de la dàrsena continua presentant un molt bon nivell d’oxigenació. Les mesures correctores previstes a l’estudi d’impacte ambiental del projecte, a la declaració d’impacte, i que han estat correctament executades a l’obra, han possibilitat que la taxa de renovació de les aigües interiors sigui adequada. Es confirma que no hi ha problemes d’estancament de les aigües interiors. La construcció del

Pàgina 72 de 129


nou pont ha contribuït a la millora de la circulació de l’aigua interior cap a l’exterior en especial a la franja del canyissar litoral. Segon. La qualitat ambiental global de les aigües de la dàrsena (estació de control P3) es pot considerar equivalent a la que hi havia abans de l’obra i durant les obres. Per tant, l’entrada en explotació de la dàrsena esportiva no ha modificat la qualitat ambiental de les aigües respecte al seu estat inicial abans de les obres. Val a dir que són aigües que presenten una empremta ambiental per les activitats agrícoles, a nivell de nutrients, i per la resta d’activitats humanes de l’entorn proper i llunyà. Es manifesta aquest fet amb els resultats dels mostrejos als punts de control 1 i 2 (canal a llevant de la marina), 4 i 5 (canals de sortida deltaics), respecte el punt de mostreig 3 (marina esportiva, més allunyada dels altres punts i amb major renovació i més influència oceànica). L’any 2015 s’han fet analítiques el 24/04/15 i 22/09/15 del seguiment de la qualitat de les aigües interiors de la dàrsena de la Marina i zona “Fartet”. El més destacat són els valors de coure i crom VI obtinguts a la zona anomenada P1, que es podria explicar per l’aportació d’aigua dels canals de reg, ja que a l’interior de la marina (zona P3) s’han obtingut valors inferiors. S’han enviat aquests resultats a l’Agència Catalana de l’Aigua per a la seva valoració. Revisió dels indicadors del Pla de Ports i proposta de nous per part de l’ACA El Pla de ports, en el seu capítol 8 disposa de tota una sèrie d’indicadors de seguiment que s’han d’anar revisant periòdicament. Aquestes indicadors s’agrupen en quatre sectors: el sector esportiu, el pesquer, el comercial, el mediambiental i el de caire general. Dintre dels indicadors mediambientals, hi ha l’indicador nº 19 que fa referència a la qualitat de l’aigua de les dàrsenes. Aquest indicador proposa mesurar tres grups de variables: Hidrocarburs (HC), Coure (Cu) i relació Nitrogen/fòsfor (N/P), tot fixant uns objectius de compliment del Pla per als anys 2010 i 2015 i per a cadascun dels tres grups definits. L’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat un esborrany de proposta de revisió dels objectius del Pla de Ports on es proposa el seguiment dels següents paràmetres: Paràmetres Fisicoquímics Es proposa analitzar tres paràmetres fisicoquímics amb mesures de camp i que corresponen a: Oxigen (% i mg/l), Salinitat i temperatura. Són paràmetres fisicoquímics que no requereixen analítica de laboratori i, per tant, són senzills i econòmics d’obtenir. Per altra banda, aquests paràmetres aportaran una bona informació sobre l’estat tròfic de les aigües i, indirectament, sobre les possibles problemàtiques vinculades a matèria orgànica, metalls pesants i contaminants orgànics. Aquests paràmetres es mesuren in situ i a dues fondàries: superfície i fons del port (registrant quina és la fondària del fons en el punt de control). D’aquests paràmetres, només es fixen objectius de qualitat per a l’Oxigen en fondària. Chl-a (mg/l) Donat que la relació N/P, tal i com està plantejada en els objectius del Pla de Ports difícilment pot indicar la millora de la qualitat de l’aigua de les dàrsenes, i que les analítiques de N/P a les aigües costaneres són molt difícils d’obtenir com a conseqüència de les seves baixes concentracions, es proposa substituir aquesta relació pel control de la clorofil·la a (Chl-a).

Pàgina 73 de 129


Ports de la Generalitat va iniciar al setembre de 2013 la presa de dades de les instal·lacions gestionades directament , i es disposa d’unes fitxes amb el resultat obtingut. Amb la revisió del Pla de ports està previst també revisar aquests indicadors. Per una altra banda, al 2016 Ports de la Generalitat s’ha presentat com a soci a l’Interreg “Hacia la gestión de la calidad de las aguas en puertos deportivos”, projecte que finalment no va estar acceptat per part de la UE en la 1a convocatòria, però que s’ha tornat a presentar l’any 2017. Aquest projecte consisteix en disposar de protocols validats i estandarditzats per a la gestió integral de la qualitat dels sistemes aquàtics en ports, així com un catàleg de bones pràctiques per reduir el seu impacte a la biodiversitat i el patrimoni natural. La metodologia proposada seria validada mitjançant la seva aplicació a una xarxa de marines de diferent tipologia, properes a espais protegits i ubicades en diferents regions de l’espai SUDOE. Les experiències pilot permetrien detectar les debilitats de la metodologia per a l’obtenció d’un model validat definitiu. El benefici que rebia Ports de la Generalitat per participar en el projecte consistia en disposar d’una metodologia de gestió de la qualitat de l’aigua dels ports, i participar en la seva validació. Els altres participants eren la Fundación Instituto de Hidráulica Ambiental de Cantabria, Universidade do Algarve, Autoridad Portuaria de Santander, Universidade de Coimbra, Régie Municipale du Port de Plaisance de La Rochelle, Dnota medio ambiente, SL, Université de La Rochelle i Port la Rochelle. Praderia de posidònia a Palamós Al 2016, la Direcció General de Polítiques Ambientals ha realitzat una diagnosi de l’afectació del camp de fondeig a la praderia de posidònia oceànica a la platja gran de Palamós. Està previst realitzar al 2017 els treballs de retirada de morts i cadenes ubicats sobre aquesta praderia. Àrea d’influència del port de Vilanova i la Geltrú En el marc del conveni de col·laboració entre Fundació Mar i Ports de la Generalitat per al desenvolupament i seguiment d’una estació Silmar marina dins de l’àrea de influència del port de Vilanova i la Geltrú, s’ha realitzat una cartografia i càlcul de la qualitat ambiental amb la metodologia Carlit (Ballesteros, E. Et al, 2007) del terme municipal de Vilanova i la Geltrú per valorar l’estat ecològic de l’aigua del litoral i també determinar els possibles punts de la costa que estan afectats per impactes derivats de la intensa activitat humana del indret. Les conclusions de l’informe de data setembre 2016 han estat les següents: S’ha obtingut una qualitat ambiental de 7,82 sobre 10, el que correspondria a una qualitat ambiental notable. Això s’explica per la presència elevada de trams de costa amb algues de bona qualitat ambiental, sobretot de l’alga Hypnea musciformis, de qualitat ambiental 15 sobre 20. Tant mateix, s’han vist comunitats d’aquesta alga també sobre substrat artificial, fet que ens informa que l’artificialització del medi té poca afectació sobre les comunitats mediolitorals, ja que els substrats artificials utilitzats han estat roques d’origen natural.

Indicador 2010 2015 Mitjana Chl-a 8 6

(3.87*2) (3.87*1.5)

Chl-a mitjana Ports Catalunya no autònoms = 3.87 µg/l

Pàgina 74 de 129


Les zones on la qualitat ambiental és més baixa serien aquelles que presenten un contacte directe amb les zones de platja i de banyistes, com és d’esperar, ja que són les que presenten més impacte per l’acció abrasiva del sediment, així com l’afectació de la dinàmica del sediment litoral (fent que en certes èpoques quedin cobertes i en d’altres exposades) i reben l’impacta directe del trepig o restes de cremes solars, entre d’altres, dels banyistes. Les que tenen major qualitat seria la zona de la Punta Llarga, així com l’exterior de la zona dels espigons situats al sud del municipi. Això es pot explicar pel baix efecte humà que hi ha en aquestes zones, ja que l’afluència de banyistes és molt baixa fins i tot en plena època estival. Tot i així, no deixa de sorprendre l’elevada presència de Hypnea musciformis, una alga de bona qualitat ambiental que guanya presència entrada la temporada estival, amb l’augment de la temperatura de l’aigua. Això és fàcilment explicable si ho relacionem amb les dates del mostreig realitzades, a finals de juny, on l’aigua ja estava a un temperatura de 24 ºC a la zona superficial, trobant petites zones on podia arribar fins a 26 ºC.

5.7.2 Control dels abocaments a mar

Tots els ports disposen d’instal·lacions per a la recollida de les aigües de sentina i residuals de les embarcacions. La seva gestió es realitza a través de:

- titulars de dàrsenes o ports esportius, - Confraries de Pescadors, on Ports de la Generalitat ofereix la seva col·laboració.

Les aigües de sentina recollides es gestionen a través d’un transportista autoritzat, les aigües residuals s’aboquen directament al clavegueram. En quant al seguiment dels abocaments autoritzats per l’ACA a titulars de concessions dintre dels ports gestionats per Ports de la Generalitat, se sol·licita a l’ACA si els autocontrols qualitatius han estat correctes, i si és necessari, durant les visites dels tècnics ambientals es recorda que s’han de realitzar. Aquests abocaments estan ubicats als següents ports:

• El Port de la Selva • Roses • L’Estartit • L’Ametlla de Mar • L’Ampolla • Sant Carles de la Ràpita (2 autoritzacions)

5.7.3 Neteja del fons marí Al 2016 s’han realitzat neteges a Palamós i a Roses, a Vilanova i la Geltrú també s’ha retirat alguna quantitat; i als ports de Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’Alcanar durant la realització d’obres. 2013 2014 2015 2016 Quantitats recollides (kg) 2.160 620 2.952 180.002 Notes de premsa:

Pàgina 75 de 129


Ports de la Generalitat promou una nova neteja del fons marí al port de Palamós

La neteja del fons marí del port de Palamós ha de servir per a recuperar deixalles i conscienciar a entitats, usuaris i ciutadans en la protecció del medi ambient i el bon ús de les instal·lacions portuàries Els dos primers dies de treballs ja s’han superat els 5.200 quilos de deixalles Ports de la Generalitat organitza una nova neteja del fons marí al port de Palamós, emmarcada en la seva política de respecte al medi ambient en les instal·lacions que gestiona al llarg del litoral català. Aquest cop la neteja es fa a la dàrsena pesquera i al moll d’armament.

En total, quatre professionals del centre de busseig Dive Center Palamós treballen en torns per a recollir les deixalles del fons marí del port. Els residus són classificats per l’empresa Transports Mont-Joan, que els col·loca en contenidors, els pesa i els porta a l’abocador autoritzat per a la seva gestió posterior. De moment, entre dilluns i dimarts ja s’han recuperat 5.200 quilos de deixalles entre pneumàtics, ferralla, plàstics, cordes, canyes de pescar, cadires, etc. L’activitat s’està fent durant aquesta setmana i finalitzarà el divendres 15 d’abril. Pel que fa a la franja horària de treball, l’actuació s’executa cada dia laborable de 8,00 a 16,00 hores, aproximadament, per no interferir en l’activitat pesquera. Aquesta neteja del fons marí és continuïtat de la prova pilot feta l’octubre passat al port de Palamós amb empreses que van col·laborar voluntàriament, en què es van recuperar 2.300 quilos de deixalles, en un parell d’hores. Aleshores, l’Administració portuària va agafar el compromís d’organitzar de nou aquesta actuació a Palamós i a altres ports. Així, aquesta setmana es fa la neteja al port baixempordanès i en dues setmanes es realitzarà al port pesquer de Roses.

Retiren 7.000 quilos de deixalles del port pesquer de Roses

La primera neteja del fons marí de les instal·lacions de Ports de la Generalitat ha permès recuperar 6.980 quilos de residus L’activitat ha de conscienciar a entitats, usuaris i ciutadans en la protecció del medi ambient i el bon ús de l’equipament Ports de la Generalitat ha organitzat la primera neteja del fons marí al port pesquer de Roses (Alt Empordà), que s’ha fet al moll de Ribera i a bona part de la dàrsena pesquera. L’activitat permetrà conscienciar els usuaris del port i els ciutadans per a tenir cura del medi ambient i fer que les instal·lacions portuàries siguin cada cop més sostenibles.

L’activitat, duta a terme entre el dimarts i el divendres de la setmana passada, ha servit per a recuperar 6.980 quilos de deixalles entre les quals s’han trobat: pneumàtics, motocicletes, bicicletes, vàters, ferralla, fustes, plàstics, cadires, xarxes, contenidors d’escombraries, carrets de supermercat i carretons de pesca, entre d’altres. Professionals del Centre d’Immersió Roses han treballat per a recollir les deixalles del fons marí del port. Els residus han estat classificats per l’empresa FCC Serveis Ciutadans, que els ha posat en contenidors, els ha pesat i els ha portat a l’abocador autoritzat per a la seva gestió posterior. L’activitat en què han treballat sis persones s’ha fet durant quatres dies. Aquesta neteja del fons marí del port pesquer de Roses forma part de les actuacions que Ports de la Generalitat està duent a terme en els ports del litoral gironí. Fa un parell de setmanes es va fer aquesta activitat a la dàrsena pesquera i al moll d’armament del port de Palamós (Baix Empordà) i es van recollir uns 10.000 quilos de deixalles. 5.7.4 Neteja de flotants a l’aigua Ports de la Generalitat disposa a tots els ports, o bé de contractes de neteja de surants a l’aigua o personal propi per realitzar aquesta tasca, i puntualment un reforç de la neteja durant els mesos d’estiu en algunes instal·lacions.

http://www.portsgeneralitat.org/images/fotos_noticies/2016/netejafonsmariportpesquerroses_web.jpg

Pàgina 76 de 129


En el cas del port de Sant Carles de la Ràpita, l’any 2012 es va instal·lar una reixa de retenció de restes vegetals al canal de desguàs per evitar l’arribada de restes procedents dels arrossers ubicats aigües amunt d’aquest canal. OBSERVACIONS I QUEIXES Al 2016 únicament s’ha rebut una queixa d’un usuari del port de Vilanova i la Geltrú per un vessament d’oli a la dàrsena. 5.7.5 Dragatges Al 2016, l’únic volum de material dragat ha estat a la bocana del port del Garraf:

2013 2014 2015 2016 Volum de material dragat (m3) 0 1.198.370 76.458 9.920 5.8 Actuacions als ports L’any 2014 es va presentar el Pla d’inversions 2014-2017 de Ports de la Generalitat, finançada amb fons privats i recursos públics. Per fomentar l’eficiència dels recursos energètics de les instal·lacions se’n destinaran 1,3 MEUR. Entre les inversions previstes per Ports de la Generalitat a la Zona Portuària Nord, destaquen:

- Llançà: Remodelació del moll de l’antiga benzinera (executat al 2014) i les obres d’adequació de la llotja (executades al 2015). Al 2016 s’ha executat la renovació del ferm del vial i del moll pesquer i la dotació d’una nova xarxa de serveis, per millora l’operativa del sector pesquer.

- El Port de la Selva: Remodelació del passeig de fusta de Ribera (executat al 2014), obres de reforç del dic de recer (executades al 2015-16). Al 2016 s’ha realitzat el reforç de tres molls pesquers i la dotació de noves xarxes de serveis.

- Roses: renovació dels accessos a la zona pesquera i reordenació de la nàutica popular. - L’Escala: reforma de la llotja (realitzada al 2016) - L’Estartit: urbanització del tram del passeig marítim i condicionament del torrent (en redacció) - Palamós: perllongament del moll de ponent, ampliació de l’estació marítima (executada al 2016) i

ordenació de l’estenedor de xarxes. Al 2015 es pavimenta el moll comercial. - Sant Feliu de Guíxols: reforç del dic de recer (realitzada al 2016) - Blanes: obres de reforç del dic de recer (executades al 2014), renovació de les passarel·les de la

nàutica popular (executat al 2014) i creació d’un mirador per als ciutadans en el dic exterior. Al 2015 s’executen les obres d’adequació de l’entorn de la llotja del port de Blanes.

En quant a la inversió privada, destaca:

- Llançà: gestió de la dàrsena esportiva (adjudicada al 2016). - L’Estartit: renovació de la concessió de la dàrsena esportiva (2014), les actuacions han començat al

2016 i es perllongaran fins als 2018. - Palamós: renovació de la zona nàutica al moll de ponent (2014) - Blanes: al 2015 s’inauguren les obres de remodelació de la dàrsena esportiva.

En quant a la Zona Centre, destaca:

Pàgina 77 de 129


- Arenys de Mar: instal·lació a la zona del contradic de noves activitats i nous espais de passeig per als ciutadans (executades al 2016). Al 2015 es realitzen les obres de millora de la integració del port amb la ciutat.

- DP Masnou: renovació de les casetes de pescadors al 2015. - Vilanova i la Geltrú: remodelació del front portuari amb nous accessos per a la pesca (executat al

2014), creació de la plaça del Port (executada al 2016), continuïtat del passeig de Ribera (executat al 2016), i millora del parc de Ribes Roges (executat 2014).

- DP Torredembarra: reordenació de la dàrsena pesquera (2016). I en el sector privat:

- Arenys de Mar: ampliació de les drassanes i l’espai de reparació dels vaixells, adequació de les instal·lacions, modernització dels serveis de pantalans de la nàutica popular i concurs de cinc locals al contradic de l’àrea de ponent del port (en licitació).

- DP Mataró: Millora de les instal·lacions per amarrar vaixells de grans eslores. - Vilanova i la Geltrú: revitalització de la zona de Trajo de Garbí, ampliació del varador i renovació de

la concessió de la dàrsena esportiva. A la Zona Sud trobem:

- Cambrils: Millores al passeig Marítim, de Ponent i de Llevant. - L’Ametlla de Mar: Adequació del moll del dic de llevant (executat al 2015), urbanització a l’entorn

de la llotja (2016), renovació de les casetes d’estris de pesca (2016). - L’Ampolla: renovació de les instal·lacions pesqueres al 2015. - Sant Carles de la Ràpita: urbanització d’accessos a la zona de llevant i a la dàrsena pesquera (2016),

remodelació del moll pesquer (execució al 2015 remodelació del moll de la benzinera). Al 2015, es realitza el dragatge del canal d’accés a la dàrsena comercial i la construcció d’una xarxa de serveis més sostenible al sector pesquer. Al 2016 s’ha executat la reforma de dos molls.

- Alcanar: dragatge del canal d’entrada (executat al 2014). - Les Cases d’Alcanar: pantalà per a embarcacions pesqueres i xàrters (2016) - Embarcador de Tortosa: obres de remodelació (2016) - Embarcador de Sant Jaume d’Enveja: obres d’adequació (2016)

En el sector privat:

- Cambrils: renovació de la concessió de la dàrsena esportiva (2016). - Sant Carles de la Ràpita: al 2014 renovació de la concessió de la dàrsena esportiva de ponent.

Per una altra banda, ja s’ha començat a treballar en el nou PAIF 2018-2020.

Pàgina 78 de 129


6 EMERGÈNCIES AMBIENTALS

Les actuacions que es porten a terme en aquest sentit són: • Homologació i aprovació dels plans d’autoprotecció. • Aprovació dels plans de contingència dels ports. • Comprovació de l’eficàcia dels plans d’autoprotecció i de contingències mitjançant simulacres

periòdics. • Disponibilitat dels elements de protecció necessaris per combatre les emergències identificades

(extintors, BIE’s, hidrants, barreres absorbents i altres absorbents, etc. ). S’ha definit la tipologia i quantitat mínima de material anticontaminació que ha de disposar cada port per tal de garantir un cert grau de control, i que consisteix en: - metres de barrera absorbent suficient per tancar la bocana, - de 2 a 4 rotllos de material absorbent, - de 2 a 4 sacs d’absorbent per al sòl (tipus sepiolita)

• Periòdicament, es comprova: - L’existència de material anticontaminació suficient. - Bon estat de conservació, accessibilitat i disponibilitat del material. - Comprovacions marcades per la normativa vigent en matèria de seguretat contra incendis.

6.1 Plans d’emergència i simulacres Plans d’autoprotecció

Instal·lació Data redacció Data homologació Data aprovació Simulacre

Llançà Octubre 2013 24/04/14 02/05/14 10/04/15: Arribada d’embarcació remolcada per Salvament Marítim amb una via d’aigua i un ferit

el Port de la Selva

Octubre 2013 24/04/14 02/05/14 18/05/16: Incendi d’una embarcació amarrada en una zona propera a la benzinera del CN

Roses Novembre 2013 24/04/14 02/05/14 16/11/16: Incendi d’una embarcació amarrada en la zona de passants de Port Roses

L’Escala Maig 2013 13/06/13 15/10/13 08/05/15: Arribada d’embarcació remolcada per Salvament Marítim amb una via d’aigua i amb un ferit

l’Estartit Agost 2014 27/11/14 01/12/14 29/09/16: Incendi en embarcació situada en el pantalà flotant

Palamós Agost 2014 27/11/14 01/12/14 28/09/16: Incendi en embarcació de passatgers atracada al moll comercial Félix Ribera


Desembre 2008 30/04/09 16/10/09 27/11/13: Vessament de gasolina a la benzinera del CN

Pàgina 79 de 129


Instal·lació Data redacció Data homologació Data aprovació Simulacre

Blanes Juny 2009 17/12/09 22/04/10

28/11/12: Incendi en una embarcació, que es propaga pel pantalà amb dos ferits, un atrapat a la cabina de l’embarcació, i l’altre va caure a l’aigua mentre es realitzen les tasques de col·locació de les barreres absorbents

Arenys de Mar Juny 2015 14/09/16 21/09/16 28/10/16: Incendi al magatzem del Restaurant del Nàutic

DP Mataró

Novembre 2010 (Instal·lació inclosa

dintre del port esportiu)

27/07/11 27/09/12 26/02/11: Rescat de ferits amb helicòpter

DP el Masnou

Juliol 2014 (Instal·lació inclosa


05/03/15 _ 09/11/16: Foc a terra – Incendi a l’edifici de Capitania

El Garraf Octubre 2013 Rev.

Novembre 2015 14/09/16 21/09/16

21/11/16: Incendi d’una embarcació amarrada a moll

Vallcarca 03/11/15 04/12/15 10/05/16 05/01/12: Rescat d’una persona al molí de ciment


Agost 2013 27/11/14 04/12/14

26/02/16: Incendi d’un camió de gasoil durant el subministrament a una embarcació al moll dels 60 de Marina Far Vilanova

DP Torre-dembarra

Novembre 2010 (Instal·lació inclosa


27/07/11 04/09/12

26/11/10: Incendi a la dàrsena pesquera 04/11/2014: Exercici pràctic de vessament a la dàrsena pesquera. Pràctica d’estesa de barreres.

Cambrils Setembre 2008 27/07/11 25/04/12 03/11/16: Incendi de vehicle estacionat a l’aparcament soterrat del passeig

L’Ametlla de Mar

Desembre 2014 04/12/15 15/12/15 01/02/16: Vessament de contaminant a l’aigua

L’Ampolla Maig 2014 05/03/15 10/03/15 03/05/16: Vessament de contaminant a l’aigua

Deltebre Agost 2012 14/02/13 18/02/13 26/10/16: Vessament de gasoil a l’interior de la dàrsena pesquera del port


Octubre 2015 Rev. Novembre 2016

14/09/16 21/09/16 19/12/16: Trucades d’emergència en un incendi en embarcació esportiva i ferit per intoxicació de fums

Alcanar Instal·lació inclosa amb la fàbrica de

ciment (en revisió) 14/09/16 13/12/16

03/11/11: Vessament d’hidrocarbur al mar


Gener 2015 04/12/15 15/12/15 17/11/16: Vessament de gasoil a l’interior de la dàrsena pesquera del port

Pàgina 80 de 129


A la web de Ports de la Generalitat es poden trobar notes de premsa dels simulacres realitzats. Plans interiors marítims Amb la publicació del nou Real Decret 1695/2012, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Sistema Nacional de Resposta davant la contaminació marina, i que deroga el Real Decret 253/2004, de 13 de febrer, se suprimeix la presentació de les memòries de les activitats, que queden englobades dintre del nou Pla interior marítim. Instal·lació Data de redacció Data d’aprovació

Llançà Abril 2012 01/06/12

El Port de la Selva Agost 2009 21/05/10

Roses Març 2014 24/04/14

L’Escala Agost 2009 21/05/10

L’Estartit Actualitzat maig 2011 21/05/10

Palamós Març 2014 24/04/14

Sant Feliu de Guíxols Juliol 2015 03/05/16

Blanes Agost 2013 03/10/13

Arenys de Mar Juliol 2015 20/01/16

DP Mataró Maig 2010 29/09/10

El Garraf Octubre 2015 23/09/16

Vallcarca Octubre 2012 22/01/13

Vilanova i la Geltrú Juny 2015 20/01/16

DP Torredembarra Abril 2010 29/09/10

Cambrils Agost 2010_actualitzat 2012 20/05/11

L’Ametlla de Mar Agost 2010 20/05/11

L’Ampolla Agost 2010_actualitzat 2012 20/05/11

Deltebre Agost 2010_actualitzat 2012 20/05/11

Sant Carles de la Ràpita Agost 2010 20/05/11

Alcanar Juny 2011 19/12/11

Les Cases d’Alcanar Agost 2010_actualitzat 2012 20/05/11

Tant els plans d’autoprotecció com els plans interiors marítims redactats per Ports de la Generalitat es troben disponibles a la web de Ports de la Generalitat. S’inclouen a continuació les accions de millora dels informes de simulacres, les que siguin acceptades, si s’escau, es farà el seu seguiment a través del pla d’acció com a millores, o com a acció preventiva. Simulacre del Port de la Selva:

• Reforçar el paper d’enllaç en la comunicació marítim-terrestre entre els actuants a terra i els actuants al mar.

• Valorar si el punt d’emmagatzematge del material anticontaminació reuneix les condicions adequades per garantir un temps de resposta adequat en cas d’emergència.

• Facilitar una clau del magatzem de material anticontaminació al CN Port de la Selva.

Pàgina 81 de 129


Simulacre de Roses:

• Reforçar el paper d’enllaç que pot tenir Ports de la Generalitat en la comunicació marítim-terrestre entre els actuants a terra i els actuants al mar.

• Facilitar una clau del magatzem de material anticontaminació de la dàrsena pesquera a Port Roses. Simulacre de l’Estartit:

• Programar revisió periòdica de l’estoc de material anticontaminació per part del CN Estartit. Simulacre de Palamós:

• Indicar en el protocol d’avís telefònic en cas d’emergència que la informació s’ha de donar de manera clara i concreta i l’objectiu de les trucades a cada mitjà extern (p. Ex / CECAT: Comunicar l’activació del PAU del port).

• Adquirir elements de vestuari identificatius pels actuants en cas d’emergència per tal de facilitar la seva identificació per part dels mitjans d’actuació externs per part del CN Costa Brava.

• Deixar permanentment una emissora de ràdio marítima a l’estació marítima per tal de no haver de recollir-la a l’oficina del port de Palamós en cas d’emergència real.

• Organitzar un simulacre de despatx amb la col·laboració de la Direcció General de Protecció Civil per tal de plantejar la constitució d’un CCA (Centre de Comandament Avançat).

Simulacre d’Arenys de Mar:

• Actualització del llistat telefònic i noves instal·lacions del port • Fiançar l’assignació d’una persona per rebre els mitjans. Establiment d’aquesta comunicació directe des del

cap d’intervenció. • Fiançar el control dels evacuats i la seva avaluació al punt de reunió. Simulacre de Vilanova i la Geltrú:

• Compra d’emissores per a intervenció. Als simulacre del Masnou i del Garraf, les accions de l’informe s’han de portar a terme pel concessionari de la instal·lació. Simulacre de Cambrils:

• Degut que les dues trucades d’inici no es van gestionar de la manera mes correcta gran part del simulacre es va veure afectat i no es van poder realitzar moltes de les accions previstes: o La recepció de la trucada per part del 112 no va ser la prevista, no van saber relacionar l’avís d’incendi

en el pàrquing SABA de Cambrils amb el simulacre del Port de Cambrils, cosa que va fer que no es realitzessin els avisos als cossos operatius per que es dirigeixin al lloc dels fets.

o El cap d’Intervenció del Port de Cambrils tenia el telèfon del CECAT equivocat, pensant que avisava al CECAT va avisar a la sala central de bombers, cosa que va fer s’activessin nomes el Bombers i no s’activessin la resta de operatius.

• En futurs simulacres es planificarà algun avís extra de ciutadans que truquen al 112 i així assegurar l’activació dels operatius.

Simulacre de l’Ametlla de Mar:

Pàgina 82 de 129


• Per part del CN Ametlla de Mar, repassar els forats de les connexions ASTM dels trams 2 i 3 amb el trepant i subjectar els extrems de les cadenes del dos trams amb cadena petita o similar (segons esquema apartat 5).

• Adquirir un equip de remolc. • Lliurar al club nàutic una còpia de les claus dels cadenats per obrir el contenidor marítim. • Emmagatzemar els passadors de recanvi a l’interior del contenidor marítim.

Simulacre de l’Ampolla:

• Per part del CN l’Ampolla, substituir els caps actuals per altres de més curts en cada extrem de la barrera. • Repassar amb un trepant el forat de la connexió ASTM, ja que costa introduir-hi el passador. • Adquirir dos passadors nous i d’altres de recanvi per tenir-los en estoc en cas necessari. • Buscar un lloc d’emmagatzematge tancat per a les barreres de contenció, que es trobi prop de la bocana i

que en faciliti el ràpid desplegament.

Simulacre de Deltebre:

• Des de la Policia Local de Deltebre s’assenyala que la centraleta dóna molts cops error per ser un telèfon que funciona a través d’Internet, i s’aporta un número de telèfon mòbil (609.200.898) que està operatiu les 24h. Aquest número haurà d’estar indicat en el pla de trucades del PAU.

Simulacre de Sant Carles de la Ràpita:

• No s’han detectat accions de millora, però es realitzen observacions.

Simulacre de les Cases d’Alcanar:

• A la cartellera de l’oficina del CN hi ha un llistat telefònic que conté un telèfon del CECAT que no és correcte. Per tant, caldria revisar el directori telefònic i actualitzar-lo. També es destaca que el cap de l’emergència del CN hauria de disposar d’armilla reflectant identificativa.

• Bombers de la Generalitat explica que al ser una intervenció en una instal·lació que podria provocar la caiguda a l’aigua del mar d’alguna persona del cos de Bombers, caldria que se subministressin des de Ports de la Generalitat o Club Nàutic, armilles salvavides de patró per fer la realitzar la intervenció amb total seguretat.

6.2 Incidents i accidents ambientals Des del 2013 al 2016 s’han registrat els següents episodis d’emergències ambientals:

2013 Incendi

Vessament de producte perillós al

terra

Vessament producte perillós al

l’aigua

Acumulació de residus (Ex.

peixos, restes vegetals)

Objectes a l’aigua,

enfonsament embarcació

Incidents per temporal,

altres TOTAL

Zona Nord 0 7 10 2 3 87 109

Zona Centre 0 1 3 0 0 1 5

Zona Sud 2 1 3 0 2 1 9

TOTAL 2 9 16 2 5 89 123

Pàgina 83 de 129


2014 Incendi


terra


l’aigua






altres TOTAL

Zona Nord 0 11 23 7 6 28 75

Zona Centre 0 2 6 3 2 13 26

Zona Sud 0 3 4 0 1 2 10

TOTAL 0 16 33 10 9 43 111

2015 Incendi


terra

Vessament producte perillós a

l’aigua






altres TOTAL

Zona Nord 2 4 17 1 4 14 42

Zona Centre 1 0 0 5 2 52 60

Zona Sud 1 2 5 6 0 8 22

TOTAL 4 6 22 12 6 74 124

2016 Incendi


terra


l’aigua






altres TOTAL

Zona Nord 1 5 9 7 1 26 49

Zona Centre 0 2 3 3 1 3 12

Zona Sud 1 2 1 2 0 6 12

TOTAL 2 9 13 12 2 35 73

ANÀLISI DELS EPISODIS S’observa una disminució important en els episodis. No obstant això, es continua col·laborant principalment amb les Confraries de Pescadors en la prevenció i l’aplicació de bones pràctiques. 7 LEGISLACIÓ AMBIENTAL I REQUISITS VOLUNTARIS Ports de la Generalitat identifica els requisits legals aplicables i altres requisits subscrits relacionats amb els aspectes ambientals directes i indirectes. Es disposa de diferents fonts per tal d’assegurar la correcta identificació de la normativa: servei d’actualització legislativa a través del Departament, diaris de premsa especialitzats... Aquesta identificació té com abast la legislació d’àmbit europeu, estatal, autonòmic i local, així com d’altres requisits voluntaris o subscrits.

Semestralment, cada Zona Portuària avalua el grau de compliment legal de les activitats incloses dins I'abast del sistema de Gestió que li pertoquen (ports i oficines).

Pàgina 84 de 129


A continuació es resumeixen els requisits més rellevants en matèria de medi ambient: De gestió de Ports de la Generalitat: • Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya: creació de l’empresa pública Ports de la Generalitat. • Decret 258/2003, de 21 d'octubre, d'aprovació del Reglament de desenvolupament de la Llei 5/1998,

de 17 d'abril, de ports de Catalunya. • Decret 206/2001, de 24 de juliol, d'aprovació del Reglament de policia portuària. • Decret 273/1998, de 21 d'octubre, sobre la composició i el nomenament dels òrgans de govern de Ports

de la Generalitat. • Acord Govern/175/2015, de 10 de novembre, pel qual es determina el nombre de vocals del Comitè

Executiu de Ports de la Generalitat. • Decret Legislatiu 2/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text articulat de les taxes aplicables per

Ports de la Generalitat. • Reial Decret 2876/1980, de 12 de desembre, de traspassos de funcions i de serveis de l'Administració

de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de ports: es disposa de les actes que concreten l’acord de traspassos, de dates 26 de març de 1981 i 4 de març de 1999.

Activitats Es disposa de: • Llicència de les oficines de Barcelona de data 7 de març de 2001. • Llicència de les oficines de Vilanova i la Geltrú de data 15 de desembre de 2008. • Llicència de les naus de Vilanova i la Geltrú de data 24 de maig de 2011. • Llicència de les oficines de Sant Carles de la Ràpita de data 22 de setembre de 2010. Amb data 8 de juliol de 2009 es va sol·licitar la llicència d’activitat innòcua de l’estació marítima de Palamós i dependències associades, reiterat amb data 14/09/12, pendent del desenvolupament del Pla especial del port. Atmosfera • Reglament (CE) núm. 1005/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de setembre de 2009,

sobre les substàncies que esgoten la capa d’ozó, modificat pel Reglament 744/2010, de 18 d’agost de 2010: Cada Zona Portuària ha elaborat un inventari dels equips refrigerants i s’ha comprovat que els tipus de gasos utilitzats estan permesos dins el marc de la normativa vigent pel que fa a les substàncies que esgoten la capa d’ozó.

• Decret 190/2015, de 25 d’agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. Està previst fer una auditoria sobre aquest vector al 2016 per constatar el compliment d’aquesta normativa.

• Article 10 del Reglament General de Vehicles, vigent des del dia 27 de juliol de 1999, com el Reial Decret 711/2006, de 9 de juny, estableixen l'obligació que els vehicles matriculats siguin sotmesos a inspecció periòdica: tots els vehicles de motor (vehicles i motocicletes) realitzen les inspeccions tècniques de vehicles (ITV) dins dels terminis establerts.

• Art. 10.5 del RD 290/2015, de 17 d’abril, pel qual es modifica el RD 61/2006, de 31 de gener, pel qual es fixen les especificacions de gasolines, gasolis, fuelolis i gasos liquats del petroli, es regula l’ús de determinats biocarburants i el contingut de sofre dels combustibles per a ús marítim. S’ha publicat a la web una relació de titulars d’autoritzacions o concessions que presten aquest servei.

• Decret 325/2004, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions higiènic-sanitàries de les instal·lacions de risc en la transmissió de la legionel·losi: S’han contractat empreses degudament autoritzades per a la realització de les tasques de manteniment i desinfecció de les instal·lacions

Pàgina 85 de 129


subjectes a la normativa de prevenció i control de la legionel·la (banys públics, sistemes d’abastament d’aigua contra incendis, sistemes d’aigua freda i calenta, etc., totes les instal·lacions són de baix risc).

• Programa d’Acords Voluntaris per a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle: des del 22 de març de 2012 Ports de la Generalitat forma part d’aquest programa.

Aigua • Les aigües residuals de les oficines i tallers analitzades de les instal·lacions portuàries compleixen amb

els límits d’abocament establerts segons el municipi o la comarca: o Reglament del servei municipal de clavegueram de Palamós o Reglament regulador d'abocaments d'aigües residuals del Consell Comarcal del Maresme o Reglament d’abocaments d’aigües residuals de la Mancomunitat Intermunicipal del Penedès i

el Garraf o Reglament de sanejament i tractament d’aigües residuals i pluvials de Sant Carles de la Ràpita o Reglament guia de l’ús i els abocaments d’aigües residuals al clavegueram aprovat pel Consell

Comarcal del Baix Ebre i pel Consell Comarcal del Montsià o Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de

sanejament • L’Ajuntament de Roses ha concedit el permís d’abocament al clavegueram del port pesquer de Roses,

per una validesa de 5 anys, prorrogables automàticament, en data 17 d’abril de 2014. • Per a l’abocament al clavegueram de les aigües procedents dels separadors dels mòduls de sentina, es

disposa del permís de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols de data 20/08/10, que té una validesa de 5 anys, prorrogables automàticament, i s’ha sol·licitat el permís a l’Ajuntament de Palamós en data 16/06/10 i reiterat amb data 09/11/12.

• Es disposa d’autorització de l’ACA de data 04 de març de 2013 per a l’abocament dins el port de Sant Feliu de Guíxols de les aigües provinents del recinte portuari.

• L’Ajuntament de Blanes ha atorgat permís d’abocament municipal a la xarxa de sanejament pública per a l’activitat ubicada al port de Blanes en sessió de data 22/12/14, per un termini de 8 anys (fins a 2022), sense pròrroga.

• El Consell Comarcal del Maresme ha autoritzat la connexió dels abocaments d’aigües residuals sèptiques no assimilables a domèstiques provinents de la llotja del port d’Arenys de Mar en data 28 de novembre de 2012.

• El Consell Comarcal del Maresme ha autoritzat la connexió dels abocaments d’aigües residuals domèstiques de la canonada de recollida en baixa del port a la canonada en alta de titularitat del Consell Comarcal del port d’Arenys de Mar, en data 18 de març de 2014.

• El Consell Comarcal del Maresme ha autoritzat la connexió dels abocaments d’aigües residuals de la dàrsena pesquera de Mataró en data 16 de novembre de 2011.

• Per al port de l’Ametlla de Mar, amb data 10/10/12 el Consell Comarcal del Baix Ebre ha autoritzat el permís d’abocament a la xarxa de clavegueram municipal de l’Ametlla de Mar, per un termini de 5 anys a comptar des del 14 de setembre de 2012 (fins al 2017).

• Per al port de l’Ampolla, amb data 10/10/12 el Consell Comarcal del Baix Ebre ha autoritzat el permís d’abocament a la xarxa de clavegueram municipal de l’Ampolla per un termini de 5 anys a comptar des del 14 de setembre de 2012 (fins al 2017).

• Per al port de Sant Carles de la Ràpita, amb data 14/01/14, el Consell Comarcal del Montsià ha autoritzat el permís d’abocament a la xarxa de clavegueram municipal de Sant Carles de la Ràpita, per un termini de 5 anys (fins al 2019).

• Per al port de les Cases d’Alcanar, amb data 11/10/12 el Consell Comarcal del Montsià ha autoritzat el permís d’abocament a la xarxa de clavegueram municipal d’Alcanar, per un termini de 5 anys (fins al 2017).

Pàgina 86 de 129


Residus • Es disposa de Codi de productor de residus per a cada instal·lació segons estableix el DL 1/2009, de 21

de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, modificada per la Llei 9/2011. • L’any 2009 es van elaborar i presentar els estudis de minimització de residus perillosos per a cada port

davant l’Agència de Residus de Catalunya, segons el que estableix el RD 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, Bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat mitjançant RD 833/1988, de 20 de juny. S’han presentat novament al 2013.

• Es realitza la correcta segregació, emmagatzematge i gestió dels residus. • Els ports disposen del seu Pla de recepció i manipulació de residus Marpol, segons el RD 1084/2009, de

3 de juliol, pel qual es modifica el RD 1381/2002, de 20 de desembre, d'instal·lacions portuàries de recepció de rebuigs generats pels vaixells i residus de càrrega.

• D’acord amb aquesta normativa, s’ha implantat a tots els ports els certificats de lliurament de residus Marpol per al control dels serveis de recollida de residus de les embarcacions (olis i aigües de sentina).

Avaluació d’impacte ambiental • Les obres de construcció del dic ultrapassable del port de Llançà, d’ampliació del port de Blanes i de

construcció d’una dàrsena esportiva al port de Sant Carles de la Ràpita, totes ja acabades, disposen de Declaració d’impacte ambiental. S’efectua el seguiment de les actuacions previstes.

Emergències • Es disposa dels plans d’autoprotecció per a totes les instal·lacions, les revisions es fan d’acord amb la

nova normativa prevista al Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.

• Es disposa dels plans de contingències, o plans interiors marítims segons la nova normativa vigent. • Es realitzen periòdicament simulacres per avaluar la implantació dels plans d’autoprotecció i de

contingències. • Es porten a terme les revisions dels elements contra incendis anuals i les revisions trimestrals internes,

segons l’Ordre de 16 d’abril de 1998 sobre normes de procediment i desenvolupament del RD 1942/1993, i es revisa l’annex I i els apèndixs del mateix.

Ordenació urbanística dels ports i Pla de ports Els plans especials són el marc normatiu de caire urbanístic que defineixen les actuacions a desenvolupar dins un port, segons el que estableix el Pla de ports de Catalunya (última actualització aprovada pel Decret 41/2007, de 20 de febrer, termini 2007-2015), i el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme. El pla especial inclou, com a determinacions, les mesures i les previsions necessàries per garantir el funcionament eficaç de la zona de servei portuària, el seu desenvolupament futur, la seva connexió amb la xarxa de transports terrestres i la cobertura adequada de la demanda de serveis portuaris i ambientals. Així doncs, qualsevol projecte a desenvolupar en un port s’ha d’emmarcar dins el pla especial corresponent. Aquests generalment són promoguts per Ports de la Generalitat juntament amb l’Ajuntament. Els plans especials aprovats definitivament són els dels ports de Roses, l’Escala, l’Estartit, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú, Cambrils, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita. Els plans de Roses, l’Estartit, Sant Feliu de Guíxols i Sant Carles de la Ràpita han estat revisats. La resta es troben en redacció o en tramitació.

Pàgina 87 de 129


També es treballa en l’assoliment dels valors previstos als indicadors definits al Pla de ports vigent per al període 2008-2015. Indicador Compliment de les actuacions proposades en el Pla de Ports: Fórmula: nombre d’actuacions dutes a terme/ nombre d’actuacions proposades total

Any Valor èxit anual Valor límit anual Zona Portuària Nord

Zona Portuària Centre

Zona Portuària Sud

2013 50 % 25 % 73 % 66 % 61 % 2014 50 % 25 % 73 % 66 % 61 % 2015 50 % 25 % 75 % 75 % 63 %

2016 50 % 25 % 77 % 78 % 65 % 8 COMUNICACIÓ, SENSIBILITZACIÓ I CONSCIENCIACIÓ AMBIENTAL 8.1 Comunicació, sensibilització i conscienciació ambiental Comunicació Ports de la Generalitat disposa d’una pàgina web en la qual, entre d’altres coses, podem trobar informació sobre la seva gestió ambiental, els objectius de l’empresa, el pla d’inversions quadriennal, i dades estadístiques, entre d’altres. A l’apartat de Medi Ambient apareix:

• Qualitat i medi ambient: o Política o Declaració ambiental o Enquesta de satisfacció

• Actuacions: o Objectius o Bandera Blava o Campanyes o Novetats

• Bones pràctiques: o Ports Nets o Protocol d’actuació o Nàutica popular: Bones pràctiques ambientals als ports o Pesca: Bones pràctiques del sector pesquer

Mitjançant el web de Ports de la Generalitat es poden obtenir documents, enviar correus electrònics, interactuar amb la facturació electrònica i consultar informació econòmica, estadística, normativa i qualsevol altra informació que pugui resultar d’interès per a l’usuari i el ciutadà.

Descripció Fórmula 2013 2014 2015 2016 Servei via web núm. peticions rebudes via web 35 50 38 91 Servei via web núm. visites/mes 1356 2313 4172 3168 Servei via web núm. visites/dia 45 77 139 105,5 Servei via web pàgines vistes/visita 3,96 3,21 3,04 2,89

Pàgina 88 de 129


Descripció Fórmula 2013 2014 2015 2016 Servei via web minuts d'estada a la web 00:04:17 00:03:11 00:02:39 00:02:22

També s’ha de destacar el nombre de notes de premsa emeses per Ports de la Generalitat per a la difusió de les seves activitats i actuacions, principalment de tràfic de creuers turístics, la presència de l’ens en fires, congressos..., i la participació en convenis de col·laboració amb d’altres organismes. Sobre els plans especials, s’han signat convenis amb els Ajuntaments de Palamós i de Deltebre per a la seva redacció. Amb l’Ajuntament de Palamós també s’ha signat un conveni per realitzar les obres de manteniment d’un tram de la ronda est que dóna accés al vial del port, amb l’Ajuntament d’Arenys de Mar s’ha signat un conveni per impulsar la mobilitat sostenible al port, i amb l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja per a la gestió de l’embarcador.

Al 2016, Ports de la Generalitat ha participat a la II Jornada de Governança Litoral, celebrada el 5 de maig a Vilanova i la Geltrú, a la 2a Taula rodona sobre Ports, economia i sostenibilitat, i hem manifestat el nostre suport al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, al projecte “MiTiGaTe: Facing challenges in Marine biodiversity with Genomic Tools”, encaminat a aplicar metodologies genètiques a l’estudi de comunitats marines, presentat dins la convocatòria al Pla Nacional I+d+i.

Descripció indicador Fórmula 2013 2014 2015 2016 Convenis de col·laboració Núm. 7 13 0 7 Presència fires. Núm. 16 10 9 6 Notes de premsa emeses per Ports de la Generalitat

Núm. 39 42 49 64

Notícies de premsa impreses relacionades amb Ports de la Generalitat

Núm. 423 453 465 nd

Indicar que dins el marc de col·laboració entre organismes del Departament de Territori i Sostenibilitat, el personal de Ports de la Generalitat ha continuat realitzant auditories internes als edificis del Departament certificats ISO 14001 i EMAS. Sensibilització La sensibilització dels usuaris del port és un factor de vital importància que pot permetre la implicació d'aquests en el projecte global de protecció de I'entorn. Ports de la Generalitat envia a totes les empreses titulars d’una activitat al port la següent documentació: • Política de qualitat i medi ambient de Ports de la Generalitat. • Enquesta de satisfacció on es contemplen entre d'altres aspectes, temes ambientals i la possibilitat de

comunicar qualsevol tipus de comentari. • Manual de bones pràctiques per sectors d’activitats • Guia de Bones Pràctiques Ambientals per a Tallers i varadors (Editat per Fundación Nereo). Enviat a

tots els tallers, varadors i Clubs Nàutics amb varadors. I als proveïdors que s’ha considerat que tenen una incidència ambiental rellevant:

Pàgina 89 de 129


• Política de qualitat i medi ambient de Ports de la Generalitat • Protocol d’actuació ambiental on es descriuen les Bones Practiques Ambientals a tenir en compte en el

desenvolupament de les seves activitats, així com els requisits a complir per desenvolupar-les. (Ex. capacitació del personal, evidencies de la gestió de residus, etc.

Igualment, es dóna suport als titulars de les instal·lacions esportives, que any rere any veuen recompensats els seus esforços amb l’obtenció de la Bandera Blava. Documentació sobre bones pràctiques ambientals A banda dels diferents escrits enviats als titulars d’ocupacions on s’indiquen recomanacions ambientals, es disposa dels següents manuals de bones pràctiques:

Títol Edició/revisió Cartell de restricció d’aigua en cas de sequera per a la pesca Edició inicial Cartell de restricció d’aigua en cas de sequera per a la nàutica popular Edició inicial Comunicat de bones pràctiques a barques foranes Edició inicial Manual de bones pràctiques per al sector pesquer d’Arenys de Mar Edició inicial Manual de bones pràctiques per al sector pesquer de Torredembarra Edició inicial Cartell de bones pràctiques per a la gestió de bengales Edició inicial Cartell de bones pràctiques per a la gestió d’oli de cuina Edició inicial Bones pràctiques ambientals per al sector pesquer Edició inicial Bones pràctiques ambientals per a l’abocament d’aigües residuals Edició inicial Bones pràctiques ambientals per a la nàutica popular Edició inicial Cartell de bones pràctiques de residus voluminosos Edició inicial Instruccions per a la manipulació de la mercaderia d’encenalls al Port de Palamós

Edició inicial

Bones pràctiques sentines Edició inicial I de les següents publicacions d’altres entitats: • Ports Nets:

Ports Nets Activitats comercials Nàutica d’esbarjo Pesca Restaurants i similars Varadors i mecànics

• Departament de Medi Ambient: Guia de bones pràctiques ambientals a la pesca (gener 2004)

• Direcció General de Pesca: Guia de pràctiques correctes d’higiene per a les barques de pesca Guia de pràctiques correctes d’higiene per a les llotges de peix de Catalunya i activitats connexes Nàutica i fanerògames

• Confraria de Pescadors de l’Escala: Minimització i gestió de residus al port pesquer de l’Escala

• Institut Ictineu: Quan de temps duren les escombraries al mar?

• Club Nàutic Ametlla de Mar: Bones pràctiques per a navegants – Quan som a port o en zones de fondeig

Durant el 2016 no s’ha incorporat cap document nou.

Pàgina 90 de 129


Incentivació de bones pràctiques mediambientals L’any 2011, amb la nova redacció de l’article 46 de les taxes aplicables de Ports de la Generalitat, modificat per la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, es va incorporar una bonificació del 50 % de la taxa TA1 d’entrada i estada de vaixells per protecció del medi ambient. L’any 2014, amb la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, s’ha modificat l’article 20 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat i s’ha incorporat una bonificació per pràctiques mediambientals als titulars d’activitats que tinguin implantat un sistema de gestió ambiental i de gestió en els serveis portuaris: Servei de facilitació d’informació de dades, de tramitacions, d’assessorament i d’atenció de queixes i suggeriments Ports de la Generalitat disposa d’una Carta de Serveis, que indica que es donarà resposta a totes les demandes d'informació, queixes i suggeriments arribades mitjançant la bústia de la web, el full de suggeriments o les oficines dels ports.

Compromís: Indicador: • Es donarà resposta al 100% i, abans de 3

mesos, a un mínim del 95% dels casos. • Núm. d’observacions/suggeriments externs • Respostes fora termini/ total respostes • Núm. de queixes • S’afegeix al 2015 un nou indicador de

mitjana de temps de resposta a les queixes

2013 2014 2015 2016

Núm. suggeriments externs 2 2 4 5

Aquests suggeriments fan referència a:

- instal·lar un cartell perquè portin els gossos lligats al moll del port de l'Escala, - una proposta de canvi de dates amarrament nàutica popular (de maig a octubre en comptes d'abril a

setembre), - transparència de la llista d'espera nàutica popular, - una petició per fraccionar el pagament i petició de cobrament de la despesa elèctrica real, i - la instal·lació de desfibril·ladors automàtics als ports en col·laboració amb la Diputació de Girona.

Descripció Fórmula 2013 2014 2015 2016 Observacions i queixes residus núm. 2 1 0 0 Observacions i queixes neteja instal·lacions

núm. 2 6 1 2

Observacions i queixes emissions de partícules

núm. 2 2 1 2

Observacions i queixes olors núm. 3 2 1 0 Observacions i queixes soroll núm. 2 1 1 2 Observacions i queixes abocaments núm. 1 7 0 1

Pàgina 91 de 129


Descripció Fórmula 2013 2014 2015 2016 Observacions i queixes per les infraestructures i activitats portuàries

núm. 15 25 24 25

Mitjana de temps de resposta a les queixes (dies):

Any Zona Nord Gerència Zona Centre Zona Sud Total

2015 32 9,6 6,3 3,4 12,8

2016 8,3 8,5 41,25 10,75 17,2

Respostes fora termini/ total respostes

Any Valor èxit

anual Valor límit

anual Zona Nord Gerència Zona Centre Zona Sud

2013 5 % 15 % 0,00 % 2,17 % 0,98 % 0,00 %

2014 5 % 15 % 0,00 % 0,00 % 0,00 % 0,00 %

2015 5 % 15 % 0,00 % 0,00 % 0,00 % 8,33%

2016 5 % 15 % 0,00 % 0,00 % 6,67% 6,67%

Personal de Ports de la Generalitat 1. Formació La formació dels agents implicats és un punt clau per al desenvolupament del sistema de gestió i la seva implicació ambiental. Per aquest motiu Ports de la Generalitat, en el seu Pla de formació, fa especial esment a la formació ambiental dels seus treballadors. Aquests plans de formació son de caràcter bianual i es troben a disposició dels treballadors a la intranet. El personal del port i les oficines ha rebut formació general del Sistema de Gestió i la seva aplicació real al treball diari, així com indicacions concretes per aplicar les Bones Practiques Ambientals. Les auditories, tant internes com externes, es consideren un bon recordatori de l’aplicació del sistema i el seu seguiment. Igualment, el personal aprofita les visites de les auditories per proposar millores en la gestió i tramitació dels serveis, que queden recollides en els informes finals. Durant l'any 2016 el personal de PORTS DE LA GENERALITAT ha assistit als cursos/formacions ambientals, que s’indiquen a continuació: • Formació d’acollida i/o bàsica:

- Formació i conscienciació en Medi Ambient • Cursos d’aprofitament i actualització relacionats amb el lloc de treball

- Jornada sobre la nova llei de qualitat ambiental Fórmula Valor 2013 Valor 2014 Valor 2015 Valor 2016

Formació i conscienciació ambiental dels treballadors

% nombre d’hores invertides en conscienciació ambiental /nombre d’hores treballades

0,0006 0,0001 0,0001 0,0004

Pàgina 92 de 129


Fórmula Valor 2013 Valor 2014 Valor 2015 Valor 2016

Professionalització de la gestió dels ports i formació del personal per augmentar la qualitat dels serveis

% nombre d’hores invertides en formació /nombre d’hores treballades

0,0121 0,0067 0,0095 0,0122

2. Suggeriments interns Fórmula 2013 2014 2015 2016

Suggeriments interns Núm. 3 6 1 0

El personal de l’empresa pot enviar també suggeriments i millores relatives a la gestió i al treball que realitza. Per fomentar la participació dels treballadors, els delegats de personal també són coneixedors de l’Informe de revisió anual. 8.2 Satisfacció del client Entre el 2009 i 2012 es van realitzar enquestes de satisfacció als usuaris del port, on alguns d’ells van fer les seves aportacions: ja siguin suggeriments, recomanacions o fins i tot, valorar positivament el treball que fa el personal de Ports de la Generalitat. Al 2015 també es va realitzar l’enquesta als usuaris que no van ser objecte de l’enquesta dels serveis previstos a la Carta de Serveis: Les valoracions (entre 1 i 5) van ser:

2010 2011 2012 2015

Núm. d’enquestes 31 31 41 15

Personal del PORT Valor èxit anual

Valor límit anual

Mitjana 2010

Mitjana 2011

Mitjana 2012

Mitjana 2015

Imatge 3,5 2,5 4,07 4,71 4,33 4,43

Tracte rebut 3,5 2,5 4,58 4,68 4,69 5,00

Preparació del personal 3,5 2,5 4,30 4,65 4,74 4,86

Informació i assessorament rebut 3,5 2,5 4,11 4,61 4,35 5,00

Temps de resposta en cas de problemes 3,5 2,5 4,39 4,33 4,09 5,00

Estat de neteja general 3,5 2,5 3,30 3,87 3,88 4,43

Personal de les OFICINES Valor èxit anual

Valor límit anual

Mitjana 2010

Mitjana 2011

Mitjana 2012

Mitjana 2015

Tracte rebut 3,5 2,5 4,60 4,52 4,83 5,00

Preparació del personal 3,5 2,5 4,60 4,33 4,79 5,00

Informació i assessorament rebut 3,5 2,5 4,09 4,50 4,65 5,00

Pàgina 93 de 129


Personal de les OFICINES Valor èxit anual

Valor límit anual

Mitjana 2010

Mitjana 2011

Mitjana 2012

Mitjana 2015

Temps de resposta en cas de problemes 3,5 2,5 3,99 4,37 4,52 4,89

Informació ambiental rebuda 3,5 2,5 3,58 4,55 4,01 5,00

Mesures ambientals implantades 3,5 2,5 3,36 4,16 4,09 4,83

Ports de la Generalitat Valor èxit anual

Valor límit anual

Mitjana 2010

Mitjana 2011

Mitjana 2012

Mitjana 2015

Ports de la Generalitat 3,5 2,5 3,98 4,08 4,07 4,90 Aprofitant la presentació de la Carta de Serveis de Ports de la Generalitat, l’any 2013, 2014 i 2015 es va enviar una enquesta a les confraries de pescadors, als titulars d’instal·lacions esportives i als consignataris, en relació amb els serveis que apareixen en aquest document. El resultat va ser el següent:

Descripció Fórmula Valor èxit

anual

Valor límit anual

2013 2014 2015 Total

Enquestes consignataris

Núm. enquestes - - 3 5 0 8 enquestes valoració 3,5 2,5 3,5 3,7 - 3,6

Enquestes confraries de pescadors

Núm. enquestes - - 2 6 2 10 enquestes valoració 3,5 2,5 4,7 4,3 3,5 4,2

Enquestes titulars instal·lacions esportives

Núm. enquestes - - 5 15 1 21 enquestes

valoració 3,5 2,5 3,7 4,0 4,5 4,1

Tenint en compte les enquestes realitzades fins al moment i el seu resultat, està previst que aquestes es realitzin cada 2 ó 3 anys, per tant, al 2016 no s’ha realitzat cap enquesta des de Ports de la Generalitat. Per una altra banda, dintre de la redacció del nou Pla de Ports 2016-30, des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’ha elaborat un qüestionari amb l’objectiu de conèixer el grau de satisfacció de les persones usuàries dels ports esportius i dàrsenes esportives del litoral català i detectar les mancances que l’amarrista percep, i a finals del 2016 i principis del 2017 s’han realitzat enquestes i entrevistes a diferents sectors i usuaris. El resultat de l’enquesta als usuaris d’instal·lacions esportives va ser presentat al Saló Nàutic 2016:

Nota de premsa: El 72% dels usuaris dels ports esportius estan satisfets de la seva gestió

• El director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa, ha presentat el balanç del primer qüestionari de satisfacció per als usuaris dels ports esportius catalans al Saló Nàutic

• Els resultats de l’enquesta, en què han participat prop de 2.500 usuaris de 34 ports, s’incorporaran a la redacció del Pla de Ports Horitzó 2030

Pàgina 94 de 129


Pere Padrosa, durant la presentació dels resultats del Qüestionari

El 72% dels usuaris dels ports esportius catalans estan satisfets de la gestió de la seva instal·lació. Aquesta dada és un dels resultats del primer qüestionari de satisfacció per a les persones dels ports esportius que ha presentat aquest divendres el director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa, en l’estand de la Generalitat al Saló Nàutic de Barcelona. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha volgut avaluar el grau de satisfacció dels

usuaris dels ports esportius catalans per a conèixer quines són les necessitats dels amarristes i reforçar la qualitat del sistema portuari català. S’han recollit 2.434 respostes, procedents de 34 ports esportius, que seran una eina fonamental en la redacció, ja en marxa, del Pla de Ports de Catalunya Horitzó 2030. Entre 41 i 65 anys i navegants habituals Els resultats del qüestionari mostren com a perfil més nombrós d’amarrista el d’una persona d’entre 41 i 65 anys, amb una embarcació de motor d’entre 6 i 12 metres d’eslora. Cal remarcar també que la major part dels participants són titulars de l’amarrador i navegants habituals; és a dir, coneixen bé el port i els serveis que s’hi ofereixen. Els serveis més ben valorats han estat la professionalitat del personal, l’accés al port i les oficines de capitania; entre els aspectes a millorar, hi ha disposar de supermercat, Wi-fi o pallols. El 53% dels enquestats consideren adequada la relació qualitat-preu de l’amarrador pels serveis oferts. Altres dades significatives del qüestionari són que el 70% no està disposat a compartir embarcació o que el 80% accepta la celebració d’actes populars al ports. El 60% està d’acord que les embarcacions es facin servir com a habitatge habitual però el 52% no admet que sigui com a apartament turístic. 39 preguntes El qüestionari, anònim, estava format per 39 preguntes entre les quals hi havia des de la relació de l’amarrista amb el port, fins a la valoració dels seus serveis o la valoració d’altres aspectes de la gestió de la infraestructura. Els gestors dels ports i dàrsenes esportives han tramès als seus amarristes per correu electrònic i mitjançant un enllaç directe al Departament aquesta enquesta, preparada en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès. 14 d’octubre de 2016

Pàgina 95 de 129


8.3 Contractació verda El control ambiental dels proveïdors es porta a terme mitjançant diferents vies:

• Control a través dels plecs de condicions on s’estableixen el requisits a complir. • Enviament del Protocol d’actuació on s’especifiquen les Bones Pràctiques i certs requisits d’obligat

compliment: o Justificants de la competència professional necessària o Justificants de gestió de residus generats en els activitats contractades. o Fitxes de seguretat de productes perillosos utilitzats. o Etc.

• En cas d’incidència en la contractació de serveis o en la compra de productes, es registra en el Registre d’incidències, fet que permet realitzar una avaluació de proveïdors més acurada.

Ports de la Generalitat adopta els principis que afavoreixen aquelles iniciatives que garanteixin uns criteris de sostenibilitat en la contractació pública. Per aquest motiu, s’incorporen criteris ambientals en els plecs de condicions dels contractes de subministrament de bens i contractació de serveis (renting dels vehicles, neteja de les instal·lacions, material d'ofimàtica...) tenint en compte les determinacions del Programa d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya.

Fórmula Valor èxit anual

Valor límit anual Zona Nord Zona Centre Zona Sud Gerència

2013 Proveïdors certificats / total

25 % 10 % 15,4 % 16,1 % 25,6 % 46,3 %


25 % 10 % 15,6 % 24,4 % 32,0 % 13,1 %


25 % 10 % 12,8 % 25,6 % 31,0 % 33,3 %


25 % 10 % 23,0 % 34,2 % 27,0 % 31,8 %

8.4 Vigilància ambiental de les activitats portuàries Cada ocupació de superfície per realitzar una activitat que autoritza Ports de la Generalitat comporta associada unes condicions i prescripcions que el titular ha de complir obligatòriament. Per a totes les ocupacions s’han elaborat uns Plans de vigilància específics per activitats, tenint en compte els següents elements:

• Plec de condicions generals i de prescripcions tècniques • Aspectes ambientals i grau d’incidència ambiental • Normativa del sector d’aplicació a l’activitat • Guies de bones pràctiques ambientals sectorials

Aquests plans de vigilància són l’eina de control i seguiment del compliment de les obligacions dels concessionaris i el personal de la Zona Portuària realitza inspeccions o visites “in situ” als seus titulars per comprovar-ne el grau de compliment i prendre les mesures adients. Tenint en compte l’elevat nombre d’activitats existents a cada port, es poden realitzar visites amb caràcter biennal per a les activitats que tinguin una menor incidència ambiental, així com de les que disposin d’algun sistema de gestió ambiental certificat.

Pàgina 96 de 129


Per part de les Zones Portuàries s’estan fent requeriments als titulars de les activitats per acreditar el compliment de la normativa que els afecta, i en el cas que aquestes no responguin al requeriment, l’Àrea Jurídica inicia un expedient informatiu o sancionador segons correspongui. % Control activitats Fórmula Valor èxit

anual Valor límit

anual Zona Portuària

Nord Zona Portuària

Centre Zona Portuària

Sud

2013 núm. visites PVA / total activitats

75 % 50 % 64 % 58,1 % 69 %


75 % 50 % 75 % 52,1% 70%


75 % 50 % 57 % 64 % 72 %


75 % 50 % 75 % 89 % 71 %

A part del control efectuat a través dels plans de vigilància, Ports de la Generalitat exerceix la seva funció de policia portuària d’acord amb el que s’estableix a la normativa vigent de Reglament de policia portuària, aprovat pel Decret 206/2001, de 24 de juliol, a la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya i al Reglament que la desenvolupa.

Valor èxit anual

Valor límit anual

2013 2014 2015 2016

Núm. objectes abandonats _ _ 10 8 13 9

Núm. exp. sancionadors incoats en matèria de medi ambient 0 6 122 89 104 230

Núm. expedients sancionadors totals

_ _ 4 8 8 3

Pàgina 97 de 129


9 VERIFICACIÓ DE LA DECLARACIÓ AMBIENTAL PROGRAMA DE VERIFICACIÓ DELS PROPERS 36 MESOS

DATA 1ª VERIFICACIÓ DATA 1ª SEGUIMENT DATA 2ON SEGUIMENT 19/10/2009 24/01/2011 30/01/2012

DATA 1ª RENOVACIÓ DATA 1ª SEGUIMENT DATA 2ON SEGUIMENT 23/11/2012 17/01/2014 09/09/2014

DATA 2ª RENOVACIÓ DATA 1ª SEGUIMENT DATA 2ON SEGUIMENT 15/09/2015 15/11/2016

DECLARACIÓ AMBIENTAL VALIDADA PER

D’ACORD AMB EL REGLAMENT (CE) NÚM. 1221/2009

NÚM. D'ACREDITACIÓ COM A VERIFICADOR AMBIENTAL ES-V-0001

Data de validació:

2017-08-04

Pàgina 98 de 129


Annex 1 AVALUACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS ZONA PORTUÀRIA NORD (avaluació d’aspectes ambientals directes de les activitats de Ports de la Generalitat i d’emergència) S’han avaluat com aspectes ambientals de futur les actuacions previstes per a l’any 2016: • Llançà: Eficiència energètica / Tancat residus / Paviment dic • El Port de la Selva: Adequació Moll de la Timba i d’en Balleu / Enllumenat Moll Gros i aparcament / Urbanització Moll de Ribera i V. Foix /

Adequació espigó de sorres • Roses: Adequació Moll de Ribera, Neteja fons Moll de Ribera, Adequació Moll • L’Escala: Millora protecció dic / Eficiència energètica • Palamós: PIF i SCHENGEN, Estació marítima, Eficiència energètica, Adequació pallols sector pesquer • Sant Feliu de Guíxols: Ampliació reforç dic, Urbanització accessos zona nàutica, Urbanització accessos zona E • Blanes: Eficiència energètica Llegenda: No aplica, No significatiu: Significatiu

Vector ambiental Aspecte ambiental/ Activitat Impacte ambiental

Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

LLAN

ÇÀ

EL P

ORT

DE

LA S

ELVA

ROSE

S

L’ES

CALA

L’ES

TART

IT

PALA

MÓ

S

SAN

T FE

LIU

DE

GU

ÍXO

LS

BLAN

ES

Energia Consum d’energia elèctrica oficina Palamós Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 N D

Energia Consum energia elèctrica del port Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 N D

Energia

Consum energia elèctrica del port: Roses: enllumenat Moll de ribera + torretes L’Estartit: enllumenat Moll central Palamós: Estació marítima + vestidor portuaris + pedrera

Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 N D

Energia Consum de combustible vehicles: Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 N D

Energia Consum de combustible motocicleta Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 N D

Pàgina 99 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

LLAN

ÇÀ

EL P

ORT

DE

LA S

ELVA

ROSE

S

L’ES

CALA

L’ES

TART

IT

PALA

MÓ

S

SAN

T FE

LIU

DE

GU

ÍXO

LS

BLAN

ES

Energia Consum de combustible escombradora Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 N D

Energia Eficiència consum carburants cotxes oficials: 6652 HRD


Energia Producció d’energia mitjançant energies renovables per a l’abalisament del port

Aprofitament de recursos naturals N D

Energia Consum d’energia elèctrica i combustibles per contractació externa


Energia Consum d’energies per avaries i reparacions realitzades per PG

Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 A D

Energia Consum d’energies per obres de PG Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 A D

Energia Previsions d’actuacions al Pla d’inversions per increment del consum per la maquinària

Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 A F

Energia Trencament/vessament de dipòsits de combustible Exhauriment de recursos naturals i contaminació de sòls E

Aigua Consum d’aigua del port Exhauriment de recursos naturals N D

Aigua

Consum d’aigua del port: Llançà: font, neteja i altres activitats Sant Feliu de Guíxols: edifici de serveis Blanes: oficina

Exhauriment de recursos naturals N D

Aigua Consum d’aigua per empreses externes contractades per PG


Aigua Consum d’aigua per avaries i reparacions realitzades per PG

Exhauriment de recursos naturals A D Aigua Consum d’aigua per obres de PG Exhauriment de recursos naturals A D Aigua

Consum d’aigua per previsions d’actuacions al Pla d’inversions

Exhauriment de recursos naturals A F

Pàgina 100 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

LLAN

ÇÀ

EL P

ORT

DE

LA S

ELVA

ROSE

S

L’ES

CALA

L’ES

TART

IT

PALA

MÓ

S

SAN

T FE

LIU

DE

GU

ÍXO

LS

BLAN

ES

Aigua Extinció d’un incendi Exhauriment de recursos naturals E Aigua Trencament de la xarxa d’abastament d’aigua Exhauriment de recursos naturals E Materials Consum de paper a les oficines de Palamós

Exhauriment de recursos naturals i generació de residus N D

Materials Núm. de fotocòpies a les oficines de Palamós Exhauriment de recursos naturals i generació de residus N D

Materials Consum de productes per a la neteja i manteniment de les instal·lacions


Materials Consum de productes perillosos per contractació externa


Materials Consum de materials de construcció Avaries i reparacions PG

Exhauriment de recursos naturals i generació de residus A D

Materials Consum de materials de construcció obres PG Exhauriment de recursos naturals i generació de residus A D

Materials Consum de materials de construcció segons previsions d’actuacions al Pla d’inversions

Exhauriment de recursos naturals i generació de residus A F

Ocupació del port Ocupació de terra Consum de recursos naturals N D Ocupació del port Ocupació d’aigua Consum de recursos naturals N D Ocupació del port Previsió al Pla d’inversions Consum de recursos naturals A F

Abocaments

D’aigües residuals i de refrigeració al clavegueram procedent de les activitats de les oficines (lavabos, neteja, equip refrigeració), i de la neteja dels vials i molls del port

Contaminació de l’aigua N D

Abocaments D’aigües residuals al clavegueram procedent de contractació externa


Pàgina 101 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

LLAN

ÇÀ

EL P

ORT

DE

LA S

ELVA

ROSE

S

L’ES

CALA

L’ES

TART

IT

PALA

MÓ

S

SAN

T FE

LIU

DE

GU

ÍXO

LS

BLAN

ES

Abocaments D’aigües a la dàrsena procedent de la neteja dels vials i molls del port

Contaminació de l’aigua N D Abocaments D’aigües residuals al clavegueram per obres de PG Contaminació de l’aigua A D

Abocaments D’aigües pluvials a la dàrsena en episodis de pluja durant la realització d'obres (que pot estar contaminada per materials de les obres)

Contaminació de l’aigua A D

Abocaments Al clavegueram o a la dàrsena per fuites i trencament de la instal·lació de sanejament


Abocaments Previsions d'actuacions al Pla d'inversions (increment dels abocaments a la dàrsena i al clavegueram)

Contaminació de l’aigua A F Abocaments D’aigües residuals per inundació Contaminació de l’aigua E

Vessaments D’aigües residuals al mar per situacions d’emergència (temporals, incendi, enfonsament o avaria d’embarcació...)

Contaminació de l’aigua E

Vessaments Al clavegueram de substàncies perilloses Contaminació de l’aigua E

Vessaments Al mar d’hidrocarburs Contaminació de l’aigua, reducció o destrucció de la vida marina, destrucció d’hàbitats

E

Vessaments Al mar de lixiviat o aigua d'escorrentia dels acopis de biomassa del moll comercial

Contaminació de l’aigua E Emissions a l’atmosfera

Emissions de gasos de combustió vehicles PG Contaminació atmosfèrica N D Emissions a l’atmosfera

Emissions de pols i partícules en operacions de neteja i manteniment

Contaminació atmosfèrica N D Emissions a l’atmosfera

Emissions de partícules de gasos de combustió, de pols i partícules en obres i reparacions de PG

Contaminació atmosfèrica A D Emissions a l’atmosfera

Excés d’emissions de gasos deguts al mal funcionament dels vehicles

Contaminació atmosfèrica A D

Pàgina 102 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

LLAN

ÇÀ

EL P

ORT

DE

LA S

ELVA

ROSE

S

L’ES

CALA

L’ES

TART

IT

PALA

MÓ

S

SAN

T FE

LIU

DE

GU

ÍXO

LS

BLAN

ES

Emissions a l’atmosfera

Emissions gasos tòxics (herbicides, fitosanitaris) Contaminació atmosfèrica N D Emissions a l’atmosfera

Emissions gasos de climatització de fuites d’equips Contaminació atmosfèrica i risc capa d’ozó A D


Emissions de l’enllumenat públic Contaminació lumínica N D


Previsions d'actuacions al Pla d'inversions (augment de partícules per l'execució de les obres, trànsit dels vehicles,...)

Contaminació atmosfèrica A F


Emissions causades per un brot de legionel·la Contaminació atmosfèrica i risc salut humana E


Emissions de gasos tòxics per explosió a la benzinera, fuita a la fàbrica de gel...

Contaminació atmosfèrica i risc salut humana E


Emissions de gasos de combustió i partícules per incendi

Contaminació atmosfèrica E

Olors Generació d’olors per activitats diàries de manteniment i neteja

Contaminació odorífera N D

Soroll Generació de sorolls per activitats diàries de manteniment i neteja

Contaminació acústica N D Soroll Generació de sorolls per obres i reparacions de PG Contaminació acústica A D Soroll

Generació de sorolls per previsions d’actuacions al Pla d’inversions

Contaminació acústica A F

Residus Residus municipals (fracció orgànica, rebuig, paper i cartró, vidre i envasos) Contaminació de sòls N D

Residus Residus voluminosos (fusta) Contaminació de sòls N D Residus Residus voluminosos (ferralla) Contaminació de sòls N D

Pàgina 103 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

LLAN

ÇÀ

EL P

ORT

DE

LA S

ELVA

ROSE

S

L’ES

CALA

L’ES

TART

IT

PALA

MÓ

S

SAN

T FE

LIU

DE

GU

ÍXO

LS

BLAN

ES

Residus Residus voluminosos (altres) Contaminació de sòls N D Residus Restes vegetals Contaminació de sòls N D Residus Residus d'absorbents contaminats Contaminació de sòls N D Residus Residus d'aerosols Contaminació de sòls N D Residus Residus de bateries Contaminació de sòls N D Residus Residus de dissolvents Contaminació de sòls N D Residus Residus d'envasos contaminats Contaminació de sòls N D Residus Residus d'equips elèctrics i electrònics Contaminació de sòls N D Residus Residus d'extintors Contaminació de sòls N D Residus Residus de fluorescents i bombetes Contaminació de sòls N D Residus Residus d'oli de motor residual, greix i lubricants Contaminació de sòls N D Residus Residus de piles Contaminació de sòls N D Residus Residus de pintures Contaminació de sòls N D Residus Residus de tòners i cartutxos de tinta Contaminació de sòls N D Residus Residus de vehicles fora d'ús propietat de PG Contaminació de sòls N D Residus Pneumàtics final vida útil Contaminació de sòls N D

Pàgina 104 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

LLAN

ÇÀ

EL P

ORT

DE

LA S

ELVA

ROSE

S

L’ES

CALA

L’ES

TART

IT

PALA

MÓ

S

SAN

T FE

LIU

DE

GU

ÍXO

LS

BLAN

ES

Residus Residus generats per contractació externa Contaminació de sòls A D Residus Residus de neteges del fons marí Contaminació de sòls A D

Residus Residus de construcció i demolició per obres i reparacions PG Contaminació de sòls A D

Residus Residus de construcció d’actuacions previstes al Pla d’inversions

Contaminació de sòls A F

Residus Residus radioactius del detector de metalls de Palamós

Contaminació ambiental i risc salut humana A F

Residus Restes d’embarcacions i objectes enfonsats en el mar (cotxes, bicis, motos...)

Contaminació de sòls E

Residus Residus de cendres, material malmès per inundacions, etc.


Residus Absorbents contaminats per vessaments accidentals de producte perillós al terra


Sòls contaminats Contaminació en superfície o subterrània per previsions d’actuacions al Pla d’inversions (fuites de la maquinària...)


Sòls contaminats Contaminació en superfície per vessaments en operacions de càrrega o transport, maquinària o vehicles, fuites, instal·lacions MARPOL...


Sòls contaminats Contaminació subterrània per hidrocarburs de tancs soterrats, fuites en canonades soterrades...


Sòls contaminats Contaminació subterrània d’aigües residuals, per fuites en canonades soterrades, foses sèptiques...

Contaminació de sòls E Efectes derivats de l’existència del port

A la qualitat de l’aigua per construcció d’infraestructures

Pèrdua de biodiversitat A D

Pàgina 105 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

LLAN

ÇÀ

EL P

ORT

DE

LA S

ELVA

ROSE

S

L’ES

CALA

L’ES

TART

IT

PALA

MÓ

S

SAN

T FE

LIU

DE

GU

ÍXO

LS

BLAN

ES

Efectes derivats de l’existència del port

A la qualitat de l’aigua per dragatges amb abocament al mar

Pèrdua de biodiversitat A D Efectes derivats de l’existència del port

A la qualitat de l’aigua per previsions d’actuacions al Pla d’inversions

Pèrdua de biodiversitat A F Efectes derivats de l’existència del port

A la dinàmica litoral per construcció de nous dics, ampliacions de ports...


A la Dinàmica litoral per previsions d’actuacions al Pla d’inversions


Al paisatge per construcció d’infraestructures i modificacions

Impacte paisatgístic A D


Al paisatge per previsions d’actuacions al Pla d’inversions (presència maquinària pesada i alteració física de la zona)

Impacte paisatgístic A F


A la biodiversitat del medi per proximitat a espais protegits

Pèrdua de biodiversitat N D


A la biodiversitat del medi per previsions d’actuacions al Pla d’inversions (pertorbació de l’avifauna reproductora i hivernal)

Pèrdua de biodiversitat A F


A la biodiversitat del medi per incendis, vessaments marins, enfonsament d'embarcacions, abocaments de residus, etc.

Pèrdua de biodiversitat E

ZONA PORTUÀRIA CENTRE – OFICINES DE BARCELONA (avaluació d’aspectes ambientals directes de les activitats de Ports de la Generalitat i d’emergència) S’han avaluat com aspectes ambientals de futur les actuacions previstes per a l’any 2016:

Pàgina 106 de 129


• Arenys de Mar: Eficiència energètica, Instal·lacions serveis pesquers, Adequació contradic • Vilanova i la Geltrú: Eficiència energètica, Passeig contradic i Trajo, Urbanització Moll de Ribera • Torredembarra: Adequació casetes Llegenda: No aplica, No significatiu: Significatiu


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

AREN

YS D

E M

AR

DP M

ATAR

Ó

DP E

L M

ASN

OU

GAR

RAF

VALL

CARC

A

VILA

NO

VA I

LA

GEL

TRÚ

DP T

ORR

E-DE

MBA

RRA

BARC

ELO

NA

Energia Consum d’energia elèctrica oficines Vilanova i la Geltrú i Barcelona



Energia

Consum energia elèctrica del port: Arenys de Mar: oficines, enllumenat moll de pesca, i magatzem de ribera Vilanova: taller guardamolls


Energia Consum de combustible vehicles: Barcelona Vilanova i la Geltrú: ZPC i carretó



Energia Consum de combustible (tallagespa, generadors) Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 N D

Energia Eficiència consum carburants cotxes oficials: Barcelona Vilanova i la Geltrú


Energia

Producció d’energia mitjançant energies renovables per l’abalisament dels ports, per enllumenat de la dàrsena pesquera del Masnou i plaques solars a Vilanova i la Geltrú


Pàgina 107 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

AREN

YS D

E M

AR

DP M

ATAR

Ó

DP E

L M

ASN

OU

GAR

RAF

VALL

CARC

A

VILA

NO

VA I

LA

GEL

TRÚ

DP T

ORR

E-DE

MBA

RRA

BARC

ELO

NA

Energia

Producció d’energia mitjançant energies renovables per l’abalisament dels ports, per enllumenat de la dàrsena pesquera del Masnou i plaques solars a Vilanova i la Geltrú







Energia Previsions d’actuacions al Pla d’inversions Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 A F

Energia Trencament/vessament de dipòsits de combustible Exhauriment de recursos naturals i contaminació de sòls E

Aigua Consum d’aigua oficines Exhauriment de recursos naturals N D Aigua Consum d’aigua del port Exhauriment de recursos naturals N D

Aigua Consum d’aigua del port Arenys de Mar: magatzem de ribera Vilanova: taller





Exhauriment de recursos naturals A D Aigua Consum d’aigua per obres de PG Exhauriment de recursos naturals A D Aigua

Consum d’aigua per previsions d’actuacions al Pla d’inversions

Exhauriment de recursos naturals A F Aigua Extinció d’un incendi Exhauriment de recursos naturals E

Pàgina 108 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

AREN

YS D

E M

AR

DP M

ATAR

Ó

DP E

L M

ASN

OU

GAR

RAF

VALL

CARC

A

VILA

NO

VA I

LA

GEL

TRÚ

DP T

ORR

E-DE

MBA

RRA

BARC

ELO

NA

Aigua Trencament de la xarxa d’abastament d’aigua al port / Inundacions a les oficines

Exhauriment de recursos naturals E

Materials Consum de paper a les oficines de Vilanova i la Geltrú i Barcelona


Materials Núm. de fotocòpies a les oficines de Vilanova i la Geltrú i Barcelona






Materials Consum de materials per avaries i reparacions PG Exhauriment de recursos naturals i generació de residus N D

Materials Consum de materials de construcció obres PG Exhauriment de recursos naturals i generació de residus A D



Ocupació del port Ocupació de terra Consum de recursos naturals N D Ocupació del port Ocupació d’aigua Consum de recursos naturals N D Ocupació del port Previsió del pla d’inversions Consum de recursos naturals A F Abocaments D’aigües residuals i de refrigeració al clavegueram Contaminació de l’aigua N D Abocaments

D’aigües residuals al clavegueram procedent de contractació externa

Contaminació de l’aigua N D Abocaments D’aigües a la dàrsena d’autoritzacions de l’ACA Contaminació de l’aigua N D

Abocaments D’aigües a la dàrsena procedent de les activitats de les oficines (lavabos, neteja, equip refrigeració), i de la neteja dels vials i molls del port


Pàgina 109 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

AREN

YS D

E M

AR

DP M

ATAR

Ó

DP E

L M

ASN

OU

GAR

RAF

VALL

CARC

A

VILA

NO

VA I

LA

GEL

TRÚ

DP T

ORR

E-DE

MBA

RRA

BARC

ELO

NA

Abocaments D’aigües residuals al clavegueram per obres de PG Contaminació de l’aigua A D

Abocaments D’aigües pluvials a la dàrsena en episodis de pluja durant la realització d'obres (que pot estar contaminada per materials de les obres)




Abocaments A la dàrsena i al clavegueram per previsions d’actuacions al Pla d’inversions

Contaminació del ‘aigua A F Abocaments D’aigües residuals per inundació Contaminació de l’aigua E

Vessaments D’aigües residuals al mar per situacions d’emergència (temporals, incendi, enfonsament o avaria d’embarcació...)


Vessaments Al clavegueram de substàncies perilloses Contaminació de l’aigua E

Vessaments Al mar d’hidrocarburs Contaminació de l’aigua, reducció o destrucció de la vida marina, destrucció d’hàbitats

E


Emissions de gasos de combustió vehicles PG Contaminació atmosfèrica N D Emissions a l’atmosfera







Emissions gasos tòxics (herbicides, fitosanitaris) Contaminació atmosfèrica N D Emissions a l’atmosfera

Emissions gasos de climatització de fuites d’equips Contaminació atmosfèrica i risc capa d’ozó A D

Pàgina 110 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

AREN

YS D

E M

AR

DP M

ATAR

Ó

DP E

L M

ASN

OU

GAR

RAF

VALL

CARC

A

VILA

NO

VA I

LA

GEL

TRÚ

DP T

ORR

E-DE

MBA

RRA

BARC

ELO

NA


Emissions de l’enllumenat públic Contaminació lumínica N D Emissions a l’atmosfera

Emissions de partícules en suspensió i contaminants per previsions d’actuacions al Pla d’inversions

Contaminació atmosfèrica i risc salut humana A F


Emissions causades per un brot de legionel·la de torres de refrigeració











Contaminació acústica N D Soroll Generació de sorolls per obres i reparacions de PG Contaminació acústica A D Soroll

Generació de sorolls per previsions d’actuacions al Pla d’inversions


Residus Residus municipals (fracció orgànica, rebuig, paper i cartró, vidre i envasos)

Contaminació de sòls N D

Residus Residus voluminosos (fusta) Contaminació de sòls N D Residus Residus voluminosos (ferralla) Contaminació de sòls N D Residus Residus banals Contaminació de sòls N D Residus Restes vegetals Contaminació de sòls N D Residus Residus de plàstic (CD's, disquets) Contaminació de sòls N D

Pàgina 111 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

AREN

YS D

E M

AR

DP M

ATAR

Ó

DP E

L M

ASN

OU

GAR

RAF

VALL

CARC

A

VILA

NO

VA I

LA

GEL

TRÚ

DP T

ORR

E-DE

MBA

RRA

BARC

ELO

NA

Residus Residus d'absorbents contaminats Contaminació de sòls N D Residus Residus d'aerosols Contaminació de sòls N D Residus Residus de bateries Contaminació de sòls N D Residus Residus de dissolvents Contaminació de sòls N D Residus Residus d'envasos contaminats Contaminació de sòls N D Residus Residus d'equips elèctrics i electrònics Contaminació de sòls N D Residus Residus d'extintors Contaminació de sòls N D Residus Residus de fluorescents i bombetes Contaminació de sòls N D Residus Residus de medicaments caducats Contaminació de sòls N D Residus Residus d'oli de motor residual, greix i lubricants Contaminació de sòls N D Residus Residus de piles Contaminació de sòls N D Residus Residus de pintures Contaminació de sòls N D Residus Residus de tòners i cartutxos de tinta Contaminació de sòls N D Residus Residus de pneumàtics fora d’ús Contaminació de sòls N D Residus Residus de vehicles fora d'ús propietat de PG Contaminació de sòls N D Residus Residus generats per contractació externa Contaminació de sòls A D

Pàgina 112 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

AREN

YS D

E M

AR

DP M

ATAR

Ó

DP E

L M

ASN

OU

GAR

RAF

VALL

CARC

A

VILA

NO

VA I

LA

GEL

TRÚ

DP T

ORR

E-DE

MBA

RRA

BARC

ELO

NA

Residus Residus de neteges del fons marí Contaminació de sòls A D

Residus Residus de construcció i demolició per obres i reparacions PG Contaminació de sòls A D

Residus Residus de construcció d’obres previstes al pla d’inversions

Contaminació de sòls A F Residus Residus de fibrociment Contaminació de sòls A F Residus Residus radioactius del detector de metalls Contaminació ambiental A F

Residus Restes d’embarcacions i objectes enfonsats en el mar (cotxes, bicis, motos...) Contaminació de sòls E

Residus Residus de cendres, material malmès per inundacions, etc. Contaminació de sòls E

Residus Absorbents contaminats per vessaments accidentals de producte perillós al terra Contaminació de sòls E

Sòls contaminats Contaminació en superfície i subterrània per previsions d’actuacions al Pla d’inversions


Sòls contaminats Contaminació en superfície per vessaments en operacions de càrrega o transport, maquinària o vehicles, fuites, instal·lacions MARPOL...





Contaminació de sòls E Efectes derivats de l’existència del port



Pàgina 113 de 129



Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur/

Pas

sat

AREN

YS D

E M

AR

DP M

ATAR

Ó

DP E

L M

ASN

OU

GAR

RAF

VALL

CARC

A

VILA

NO

VA I

LA

GEL

TRÚ

DP T

ORR

E-DE

MBA

RRA

BARC

ELO

NA




A la qualitat de l’aigua per previsions d’actuacions al Pla d’inversions

Pèrdua de diversitat A F Efectes derivats de l’existència del port






Impacte paisatgístic A D Efectes derivats de l’existència del port

Al paisatge per previsions d’actuacions al Pla d’inversions

Impacte paisatgístic A F Efectes derivats de l’existència del port




A la biodiversitat del medi (flora, fauna, pesca) per previsions d’actuacions al Pla d’inversions (pertorbació del ‘avifauna reproductora i hivernal)





ZONA PORTUÀRIA SUD (avaluació d’aspectes ambientals directes de les activitats de Ports de la Generalitat i d’emergència) S’han avaluat com aspectes ambientals de futur les actuacions previstes per a l’any 2016: • Cambrils: Eficiència energètica, Tancat residus, Magatzem peix blau, Renovació mobiliari urbà • L’Ametlla de Mar: Eficiència energètica, Moll tonyinaires • L’Ampolla: Eficiència energètica; Moll xàrters • Sant Carles de la Ràpita: Senyalització marítima, Codi ISPS, Adequació zona de llevant, Eficiència energètica, Urbanització zona de ponent i ribera

Pàgina 114 de 129


• Les Cases d’Alcanar: Eficiència energètica, Passarel·la xàrters • Embarcadors: Remodelació Tortosa, Remodelació Sant Jaume d’Enveja Llegenda: No aplica, No significatiu: Significatiu

Vector ambiental

Aspecte ambiental/ Activitat Impacte ambiental

Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur /

Pass

at

CAM

BRIL

S

L’AM

ETLL

A DE

MAR

L’AM

POLL

A

DELT

EBRE

SAN

T CA

RLES

DE

LA

RÀPI

TA

ALCA

NAR

LES

CASE

S D’

ALCA

NAR

EMBA

RCAD

ORS

DE

TORT

OSA

EM

BARC

ADO

R D’

AMPO

STA

EMBA

RCAD

OR

SAN

T JA

UM

E D’

ENVE

JA

EMBA

RCAD

OR

DE

DELT

EBRE

Energia Consum d’energia elèctrica oficina Sant Carles de la Ràpita



Energia

Consum energia elèctrica del port: Cambrils: Accés pesca, oficina guardamolls Deltebre: oficina Sant Carles de la Ràpita: Estació de bombeig V3 i V4


Energia Consum de combustible motocicleta Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 N D


Energia Eficiència consum carburants cotxes oficials: Hyundai


Energia Eficiència consum carburants cotxes oficials: Ibiza, Kangoo, Master, Leon


Energia Producció d’energia mitjançant energies renovables per l’abalisament del port




Pàgina 115 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur /

Pass

at

CAM

BRIL

S

L’AM

ETLL

A DE

MAR

L’AM

POLL

A

DELT

EBRE

SAN

T CA

RLES

DE

LA

RÀPI

TA

ALCA

NAR

LES

CASE

S D’

ALCA

NAR

EMBA

RCAD

ORS

DE

TORT

OSA

EM

BARC

ADO

R D’

AMPO

STA

EMBA

RCAD

OR

SAN

T JA

UM

E D’

ENVE

JA

EMBA

RCAD

OR

DE

DELT

EBRE




Energia Previsions d’actuacions al Pla d’inversions

Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 A F

Energia Trencament/vessament de dipòsits de combustible

Exhauriment de recursos naturals i contaminació de sòls

E

Aigua Consum d’aigua oficina Sant Carles de la Ràpita


Aigua Consum d’aigua del port Exhauriment de recursos naturals N D

Aigua Consum d’aigua del port: Cambrils: Jardineria de ponent (boques de reg i aspersors illa)





Exhauriment de recursos naturals A D

Aigua Consum d’aigua per obres de PG Exhauriment de recursos naturals A D

Aigua Consum d’aigua per previsions d’actuacions al Pla d’inversions


Aigua Extinció d’un incendi Exhauriment de recursos naturals E

Aigua Trencament de la xarxa d’abastament d’aigua

Exhauriment de recursos naturals E

Pàgina 116 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur /

Pass

at

CAM

BRIL

S

L’AM

ETLL

A DE

MAR

L’AM

POLL

A

DELT

EBRE

SAN

T CA

RLES

DE

LA

RÀPI

TA

ALCA

NAR

LES

CASE

S D’

ALCA

NAR

EMBA

RCAD

ORS

DE

TORT

OSA

EM

BARC

ADO

R D’

AMPO

STA

EMBA

RCAD

OR

SAN

T JA

UM

E D’

ENVE

JA

EMBA

RCAD

OR

DE

DELT

EBRE

Materials Consum de paper reciclat a les oficines de Sant Carles de la Ràpita

Exhauriment de recursos naturals i generació de residus

N D

Materials Consum de paper blanc a les oficines de Sant Carles de la Ràpita


N D

Materials Núm. de fotocòpies a les oficines de Sant Carles de la Ràpita


N D



N D



N D

Materials Consum de materials de construcció per avaries i reparacions PG


A D

Materials Consum de materials de construcció obres PG


A D



A F

Ocupació del port Ocupació de terra Consum de recursos naturals N D Ocupació del port Ocupació d’aigua Consum de recursos naturals N D Ocupació del port Previsió del pla d’inversions Consum de recursos naturals A F

Pàgina 117 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur /

Pass

at

CAM

BRIL

S

L’AM

ETLL

A DE

MAR

L’AM

POLL

A

DELT

EBRE

SAN

T CA

RLES

DE

LA

RÀPI

TA

ALCA

NAR

LES

CASE

S D’

ALCA

NAR

EMBA

RCAD

ORS

DE

TORT

OSA

EM

BARC

ADO

R D’

AMPO

STA

EMBA

RCAD

OR

SAN

T JA

UM

E D’

ENVE

JA

EMBA

RCAD

OR

DE

DELT

EBRE

Abocaments

D’aigües residuals i de refrigeració al clavegueram procedent de les activitats de les oficines (lavabos, neteja, equip refrigeració), i de la neteja dels vials i molls del port


Abocaments D’aigües residuals i de refrigeració al clavegueram procedent del taller de PG


Abocaments D’aigües residuals al clavegueram procedent de contractació externa


Abocaments D’aigües a la dàrsena d’autoritzacions de l’ACA


Abocaments D’aigües a la dàrsena procedent de la neteja dels vials i molls del port


Abocaments D’aigües residuals al clavegueram per obres de PG


Abocaments

D’aigües pluvials a la dàrsena en episodis de pluja durant la realització d'obres (que pot estar contaminada per materials de les obres)




Abocaments

Previsions d'actuacions al Pla d'inversions (increment dels abocaments a la dàrsena i al clavegueram)

Contaminació de l’aigua A F

Abocaments D’aigües residuals per inundació Contaminació de l’aigua E

Pàgina 118 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur /

Pass

at

CAM

BRIL

S

L’AM

ETLL

A DE

MAR

L’AM

POLL

A

DELT

EBRE

SAN

T CA

RLES

DE

LA

RÀPI

TA

ALCA

NAR

LES

CASE

S D’

ALCA

NAR

EMBA

RCAD

ORS

DE

TORT

OSA

EM

BARC

ADO

R D’

AMPO

STA

EMBA

RCAD

OR

SAN

T JA

UM

E D’

ENVE

JA

EMBA

RCAD

OR

DE

DELT

EBRE

Vessaments

D’aigües residuals al mar o al riu per situacions d’emergència (temporals, incendi, enfonsament o avaria d’embarcació...)


Vessaments Al clavegueram de substàncies perilloses


Vessaments Al mar o al riu d’hidrocarburs

Contaminació de l’aigua, reducció o destrucció de la vida marina, destrucció d’hàbitats

E


Emissions de gasos de combustió vehicles PG



Contaminació atmosfèrica N D



Contaminació atmosfèrica A D




Emissions gasos tòxics (herbicides, fitosanitaris)


Emissions gasos de climatització de fuites d’equips

Contaminació atmosfèrica i risc capa d’ozó A D


Emissions de l’enllumenat públic Contaminació lumínica N D


Previsions d'actuacions al Pla d'inversions (augment de partícules per l'execució de les obres, trànsit dels vehicles,...)


Pàgina 119 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur /

Pass

at

CAM

BRIL

S

L’AM

ETLL

A DE

MAR

L’AM

POLL

A

DELT

EBRE

SAN

T CA

RLES

DE

LA

RÀPI

TA

ALCA

NAR

LES

CASE

S D’

ALCA

NAR

EMBA

RCAD

ORS

DE

TORT

OSA

EM

BARC

ADO

R D’

AMPO

STA

EMBA

RCAD

OR

SAN

T JA

UM

E D’

ENVE

JA

EMBA

RCAD

OR

DE

DELT

EBRE


Emissions causades per un brot de legionel·la de torres de refrigeració











Contaminació acústica N D

Soroll Generació de sorolls per obres i reparacions de PG

Contaminació acústica A D

Soroll Generació de sorolls per previsions d’actuacions al pla d’inversions


Residus Residus municipals (fracció orgànica, rebuig, paper i cartró, vidre i envasos) Contaminació de sòls N D

Residus Residus de paper i cartró Contaminació de sòls N D Residus Residus voluminosos (fusta) Contaminació de sòls N D Residus Residus voluminosos (ferralla) Contaminació de sòls N D Residus Restes vegetals Contaminació de sòls N D Residus Residus de plàstic (CD's i disquets) Contaminació de sòls N D Residus Residus banals Contaminació de sòls N D

Pàgina 120 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur /

Pass

at

CAM

BRIL

S

L’AM

ETLL

A DE

MAR

L’AM

POLL

A

DELT

EBRE

SAN

T CA

RLES

DE

LA

RÀPI

TA

ALCA

NAR

LES

CASE

S D’

ALCA

NAR

EMBA

RCAD

ORS

DE

TORT

OSA

EM

BARC

ADO

R D’

AMPO

STA

EMBA

RCAD

OR

SAN

T JA

UM

E D’

ENVE

JA

EMBA

RCAD

OR

DE

DELT

EBRE

Residus Residus de pneumàtics fóra d'ús Contaminació de sòls N D Residus Residus d'absorbents contaminats Contaminació de sòls N D Residus Residus de bateries Contaminació de sòls N D Residus Residus de dissolvents Contaminació de sòls N D Residus Residus d'envasos contaminats Contaminació de sòls N D Residus Residus d'equips elèctrics i electrònics Contaminació de sòls N D Residus Residus d'extintors Contaminació de sòls N D Residus Residus de fluorescents i bombetes Contaminació de sòls N D

Residus Residus d'oli de motor residual, greix i lubricants Contaminació de sòls N D

Residus Residus de piles Contaminació de sòls N D Residus Residus de pintures Contaminació de sòls N D Residus Residus de tòners i cartutxos de tinta Contaminació de sòls N D Residus Residus de vehicles fora d'ús propietat

de PG Contaminació de sòls N D

Residus Residus de filtres d'oli Contaminació de sòls N D

Pàgina 121 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur /

Pass

at

CAM

BRIL

S

L’AM

ETLL

A DE

MAR

L’AM

POLL

A

DELT

EBRE

SAN

T CA

RLES

DE

LA

RÀPI

TA

ALCA

NAR

LES

CASE

S D’

ALCA

NAR

EMBA

RCAD

ORS

DE

TORT

OSA

EM

BARC

ADO

R D’

AMPO

STA

EMBA

RCAD

OR

SAN

T JA

UM

E D’

ENVE

JA

EMBA

RCAD

OR

DE

DELT

EBRE

Residus Residus d’oli de motor, bateries, filtres, extintors, bombetes, fluorescents ..., generats per contractació externa

Contaminació de sòls A D

Residus Residiu de neteges de fons marí Contaminació de sòls A D Residus

Residus de construcció d’obres i reparacions de PG

Contaminació de sòls A D

Residus Residus de construcció d’obres previstes al pla d’inversions


Residus Residus de fibrociment naus de Sant Carles de la Ràpita i embarcador d’Amposta

Contaminació de sòls i risc salut humana A F

Residus Residus de fibrociment naus de Sant Carles de la Ràpita i embarcador d’Amposta

Contaminació de sòls i risc salut humana A P

Residus Residus radioactius Contaminació de sòls i risc salut humana A P

Residus Restes d’embarcacions i objectes enfonsats en el mar o al riu (cotxes, bicis, motos...)


Residus Residus de cendres, material malmès per inundacions, etc.


Residus Absorbents contaminats per vessaments accidentals de producte perillós al terra


Sòls contaminats Contaminació en superfície i subterrània per previsions d’actuacions al Pla d’inversions


Pàgina 122 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur /

Pass

at

CAM

BRIL

S

L’AM

ETLL

A DE

MAR

L’AM

POLL

A

DELT

EBRE

SAN

T CA

RLES

DE

LA

RÀPI

TA

ALCA

NAR

LES

CASE

S D’

ALCA

NAR

EMBA

RCAD

ORS

DE

TORT

OSA

EM

BARC

ADO

R D’

AMPO

STA

EMBA

RCAD

OR

SAN

T JA

UM

E D’

ENVE

JA

EMBA

RCAD

OR

DE

DELT

EBRE

Sòls contaminats

Contaminació en superfície per vessaments en operacions de càrrega o transport, maquinària o vehicles, fuites, instal·lacions MARPOL...













A la qualitat de l’aigua per treballs dins l’aigua a la previsió d’obres del pla d’inversions










Impacte paisatgístic A D

Pàgina 123 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/ E

mer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Fu

tur /

Pass

at

CAM

BRIL

S

L’AM

ETLL

A DE

MAR

L’AM

POLL

A

DELT

EBRE

SAN

T CA

RLES

DE

LA

RÀPI

TA

ALCA

NAR

LES

CASE

S D’

ALCA

NAR

EMBA

RCAD

ORS

DE

TORT

OSA

EM

BARC

ADO

R D’

AMPO

STA

EMBA

RCAD

OR

SAN

T JA

UM

E D’

ENVE

JA

EMBA

RCAD

OR

DE

DELT

EBRE


Al paisatge per previsions d’actuacions al Pla d’inversions






A la biodiversitat del medi per previsions d’actuacions al Pla d’inversions





Avaluació d’aspectes ambientals indirectes de les activitats realitzades pels titulars d’ocupacions: Llegenda: No aplica, No significatiu: Significatiu

Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/

Emer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Indi

rect

e Fu

tur /

Pass

at

ZON

A N

ORD

ZON

A CE

NTR

E

ZON

A SU

D

Energia Consum d’energia elèctrica nàutica popular subministrada per PG Zona Nord: Blanes

Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 N I

Pàgina 124 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/

Emer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Indi

rect

e Fu

tur /

Pass

at

ZON

A N

ORD

ZON

A CE

NTR

E

ZON

A SU

D

Energia

Consum d’energia elèctrica nàutica popular subministrada per PG Zona Nord: el Port de la Selva, l’Escala i Sant Feliu de Guíxols


Energia Consum energia elèctrica de les torretes de la dàrsena pesquera subministrada per PG


Energia Consum energia elèctrica de les torretes de la dàrsena pesquera subministrada per PG Zona Nord: Roses


Energia Moll comercial SCR Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 N I

Energia Consum d’energies (elèctrica, combustibles, gas) per l’activitat pròpia dels usuaris del port


Energia Consum de combustible per mobilitat terrestre (entrada i sortida de port)


Energia Consum de combustible per mobilitat terrestre (entrada i sortida de port) Zona Nord: l’Escala


Energia Consum d’energies per mobilitat marítima Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 N I

Energia Consum d’energies per avaries i reparacions realitzades pels usuaris

Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 A I

Energia Consum d’energies per previsions d’actuacions privades Exhauriment de recursos naturals i emissions CO2 A F

Aigua Consum d’aigua a la nàutica popular subministrada per PG Zona Nord: el Port de la Selva

Exhauriment de recursos naturals N I

Pàgina 125 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/

Emer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Indi

rect

e Fu

tur /

Pass

at

ZON

A N

ORD

ZON

A CE

NTR

E

ZON

A SU

D

Aigua

Consum d’aigua a la nàutica popular subministrada per PG Zona Nord: l’Escala, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Blanes


Aigua Consum d’aigua de les torretes de la dàrsena pesquera subministrada per PG.


Aigua Consum d’aigua de les torretes de la dàrsena pesquera subministrada per PG: Zona Nord: el Port de la Selva, Palamós


Aigua Consum d’aigua dels creuers i mercants a Palamós i SCR subministrada per PG


Aigua Consum d’aigua per l’activitat pròpia dels usuaris del port


Aigua Consum d’aigua per avaries i reparacions realitzades pels usuaris

Exhauriment de recursos naturals A I

Aigua Consum d’aigua per previsions d’actuacions privades: EST, BLA, VIG i SCR


Materials Consum de productes perillosos per usuaris del port Exhauriment de recursos naturals i generació de residus N I

Materials Consum de materials de construcció per obres dels usuaris

Exhauriment de recursos naturals i generació de residus A I

Materials Consum de materials de construcció per previsions d’actuacions privades: EST, BLA, VIG i SCR


Ocupació del port Ampliacions de concessionaris Exhauriment de recursos naturals A I Ocupació del port Ampliacions de concessionaris (per terra) Exhauriment de recursos naturals A F Abocaments

D’aigües residuals i de refrigeració al clavegueram procedent de les activitats dels titulars d’ocupacions

Contaminació de l’aigua N I

Pàgina 126 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/

Emer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Indi

rect

e Fu

tur /

Pass

at

ZON

A N

ORD

ZON

A CE

NTR

E

ZON

A SU

D

Abocaments D’aigües residuals i de refrigeració al clavegueram procedent de les activitats dels titulars d’ocupacions: Zona Sud: l’Ampolla, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita


Abocaments D’aigües al clavegueram del separador d’hidrocarburs Contaminació de l’aigua N I Abocaments

D’aigües a la dàrsena procedents de la fàbrica de gel, del separador d’hidrocarburs, altres abocaments


Abocaments D’aigües a la dàrsena procedents de la fàbrica de gel de Palamós


Abocaments De productes no perillosos a la dàrsena (restes de peix, deixalles sòlids, arrossegament de materials degut a l’escorrentia dels molls...)

Contaminació de l’aigua A I

Abocaments Previsions d’actuacions privades: EST, BLA, VIG i SCR Contaminació de l’aigua A F Emissions a l’atmosfera

Emissions de gasos de combustió per entrada i sortida del port dels usuaris (mobilitat terrestre)

Contaminació atmosfèrica N I Emissions a l’atmosfera

Emissions de gasos de combustió per entrada i sortida del port dels usuaris (embarcacions)


Emissions COV’s, pols i partícules de la benzinera, varador, descàrregues de mercaderies a granel...


Emissions de partícules de gasos de combustió, de pols i partícules en obres i reparacions dels usuaris

Contaminació atmosfèrica A I


Emissions de partícules en suspensió i contaminants per previsions d'actuacions privades: EST, BLA, VIG i SCR


Olors Generació d’olors per manipulació del peix, restauració, estacions de bombament d’aigües residuals...

Contaminació odorífera N I

Soroll Generació de sorolls per activitats diàries dels usuaris dels port, trànsit de vehicles i embarcacions

Contaminació acústica N I

Soroll Generació de sorolls per càrrega i descàrrega de mercaderies als ports comercials

Contaminació acústica N I

Pàgina 127 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/

Emer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Indi

rect

e Fu

tur /

Pass

at

ZON

A N

ORD

ZON

A CE

NTR

E

ZON

A SU

D

Soroll Generació de sorolls per obres i reparacions dels usuaris

Contaminació acústica A I

Soroll Generació de sorolls per previsions d’actuacions privades: EST, BLA, VIG i SCR


Residus Residus no perillosos de recollida municipal de les activitats dels titulars d’ocupacions

Contaminació de sòls N I

Residus Residus no perillosos de recollida específica (voluminosos) de les activitats de titulars d’ocupacions


Residus Residus no perillosos de recollida específica (voluminosos) de les activitats de titulars d’ocupacions Activitat pesquera:el Port de la Selva i Roses


Residus Oli de motor del sector pesquer Contaminació de sòls N I

Residus

Oli de motor del sector pesquer. Zona Nord: Llançà, el Port de la Selva, Roses, Palamós i Blanes Zona Sud: Cambrils, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Sant Carles de la


Residus D’aigües de sentina de les embarcacions Contaminació de sòls N I

Residus

D’aigües de sentina de les embarcacions Zona Nord: l’Escala, Palamós i Sant Feliu de Guíxols Zona Centre: Arenys de Mar Zona Sud: Cambrils, Sant Carles de la Ràpita


Residus Residus MARPOL Moll Comercial Palamós Contaminació de les aigües N I Residus

Perillosos de les activitats dels titulars de les ocupacions

Contaminació de sòls N I Residus Absorbents de les Confraries Contaminació de sòls A I Residus Vehicles abandonats Contaminació de sòls A I

Pàgina 128 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/

Emer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Indi

rect

e Fu

tur /

Pass

at

ZON

A N

ORD

ZON

A CE

NTR

E

ZON

A SU

D

Residus Embarcacions abandonades Contaminació de sòls A I Residus Altres tipus d’abandonament Contaminació de sòls A I Residus

Residus de materials de construcció de les obres de titulars d’ocupacions

Contaminació de sòls i risc salut humana A I

Residus De fibrociment, a tenir en compte en la remodelació o enderroc d’Alcanar

Contaminació de sòls i risc salut humana A F

Residus Previsions d’actuacions privades: EST, BLA, VIG i SCR Contaminació de sòls i risc salut humana A F

Sòls contaminats Contaminació en superfície d’àrees de pesca exposades a contaminació de residus MARPOL


Sòls contaminats Contaminació en superfície d’àrees de varadors i dàrsenes esportives exposades a contaminació de residus MARPOL


Sòls contaminats Previsions d’actuacions privades Contaminació de sòls A F Efectes derivats de l’existència del port

A la qualitat de l’aigua per la pressió exercida per les activitats portuàries

Pèrdua de biodiversitat N I


A la qualitat de l’aigua per la pressió exercida per les activitats portuàries: Zona Sud: l’Ametlla de Mar

Pèrdua de biodiversitat N I


A la qualitat de l’aigua per la construcció d’infraestructures per concessionaris

Pèrdua de biodiversitat A I


A la qualitat de l’aigua pels dragatges amb abocament a mar realitzats per concessionaris

Pèrdua de biodiversitat A I

Pàgina 129 de 129


Vector ambiental


Situ

ació

Nor

mal

/ An

orm

al/

Emer

gènc

ia

Aspe

cte

Dire

cte/

Indi

rect

e Fu

tur /

Pass

at

ZON

A N

ORD

ZON

A CE

NTR

E

ZON

A SU

D


A la qualitat de l’aigua per previsions d’actuacions privades



A la dinàmica litoral per previsions d’actuacions privades




Impacte paisatgístic A I


Al paisatge per previsions d’actuacions privades Impacte paisatgístic A F

ports de la generalitatports.gencat.cat/wp-content/uploads/2017/09/declaracio... · 2017. 9....

Documents