portafolis

BÀSIQUES-TIC

Joan Carles Segura Ramos

BÀ

SIQU

ES-TIC

BÀSIQUES-TIC

BÀSIQUES-TIC

FASES DÉLABORACIO DELS PROJECTES

Eines necessàries per portar a terme el treball:

Pela cable, tornavís déstrella i pla, navalla, tester, tenaces i unes tenaces de tall.

Com platejarem un nou esquema:

El primer que faig es entendre el funcionament de de la maniobra, circuit o potència.

On anar a l´hora de dupte

en algun contacte de lésquema:

Probar-ho

dues vegades per comprovar que hi ha algun contacte mal connectat després vaig al llibre désquemes i si no trobo respostes, vaig al professor de pràctiques.

Com he dissenyat els meus esquemes i els de pràctiques.

Tots els esquemes estan passats a Power

Point

i treballats a les classes dínformàtica

i bàsiques


BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos

BÀSIQUES-TIC

L2 L3

95

96RT

L1ATURADA

53

54

53

54

R 1 R 2

R 1R 2

A2

R 1 R 2

61

62

61

62

A1

A2

A1

ESQUEMA ELÉCTRIC:INVERSOR DE GIR (MANIOBRA)

MARXA 1 MARXA 2


BÀSIQUES-TIC

INVERSOR DE GIR


BÀSIQUES-TIC

RSTN

C.M

M

1 3 5 1 3 5

C.D.2 4 62 4 6

C.I.

ESQUEMA ELECTRIC:INVERSOR DE GIRO ( POTENCIA)

CIRCUITO DE POTENCIA

11

12

RT


BÀSIQUES-TIC

INVERSOR DE GIR


BÀSIQUES-TIC

KA1 KA1 KM1 KM21

3

1

3

CONMUTADOR

6

4

61

62KM2

KA1

A1

A2

61

62KM1

6

4

KA2

A1

A2

TUB FLOURESCENT

CEBADOR

12

3

REAC-TANCIA

12

3

PORTALAMPARAS

ESQUEMA ELÉCTRIC:INVERSOR DE GIR (MANIOBRA)


BÀSIQUES-TIC

ESTRELLA TRIANGLE

AMB TEMPORITZADOR


BÀSIQUES-TIC

KA2

KA1

KA1

KA2 KM1 KM21

3

1

3

CONMUTADOR

6

4

61

62KM2

KA1

A1

A2

61

62KM1

6

4

KA2

A1

A2

TUB FLOURESCENT

CEBADOR

12

3

REAC-TANCIA

12

3

PORTALAMPARAS

NEUTRO

FASE220 V

CONMUTADOR

ESQUEMA ELÉCTRIC:INVERSOR DE GIR AMB CONMUTADOR I TEMPORITZADOR (MANIOBRA)


BÀSIQUES-TIC

INVERSOR DE GIR AMB CONMUTADOR Y TEMPORITZADOR


BÀSIQUES-TIC

ESQUEMA ELÉCTRIC:LAMPADES EN CASCADA


BÀSIQUES-TIC

RELE 1

RELE 2

RELE 3

R3

53 54

A1

A1

A1

A2

A2

A2

F NESQUEMA ELÉCTRIC:PRINCIPIS DE MANIOBRES


BÀSIQUES-TICINTALACIÓ DE LA CASAJoan Carles Segura Ramos

BÀSIQUES-TIC

LCO1

LP2LP1

LL1

LCR1

LH1LH2

LH3

InteruptorConmutador

T

Pulsador

Habitació 1

Habitació 2

Habitació 3

Menjador

Lavabo

Cuina

T TimbreLapara

FlorescentICP nº1 llumICP nº2 endolls N F

220V

1 2

CIRCUIT ELÉCTRIC D’UNA CASA - 220 V

Passadís


BÀSIQUES-TICINTALACIÓ DE LA CASAJoan Carles Segura Ramos

BÀSIQUES-TIC

H2

K3

marxa

parada

Rele tèrmic

T2 K2 T1 K1 H1T K4

Reactancia

tub fluorescent

Sabedor15

k416

21K222

18

K213

142122

K3

14

13K3

14

13K1

24

23

K1

ESQUEMA ELÉCTRIC:

MANIOBRA D’UN MOTOR TRIFASIC EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR

Portalàmpades

ICPFASE

NEUTRE

220V


BÀSIQUES-TIC

ESTRELLA TRIANGLE

AMB TEMPORITZADOR


BÀSIQUES-TIC

RSTN

M

1 3 5 1 3 5

2 4 62 4 6

INVERSOR DE GIR ( POTÉNCIA)EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR

CIRCUIT DE POTÉNCIA

R1TERMICO 1 3 5

2 4 6

R2 R3

C.M


BÀSIQUES-TIC

ESTRELLA TRIANGLE

AMB TEMPORITZADOR


BÀSIQUES-TIC

I I I I

ICP

220 V

I IntermitentLinea 1

Linea 2Linea 3Linea 4

Circuit de l’estel de Nadal


BÀSIQUES-TICESTRELLA DE NADAL


BÀSIQUES-TICESTRELLA DE NADALJoan Carles Segura Ramos

BÀSIQUES-TIC

RFLUORECENT

C

LR1

LR2

R1

R2

R3

A1

A1

A1

A2

A2

A2

M1

M2

R1

R1

R2

R3

M3

R2

PARO

53 54

53 54

53 54

83 84

83 84

RELES EN CASCADA


BÀSIQUES-TIC


BÀSIQUES-TIC

SEGONA MARXA


BÀSIQUES-TIC

TERCERA MARXA


BÀSIQUES-TIC 4

3

2

1

ICP220 V

INSTALACION ELECTRICAEN LA CARPA DEL IES MARINA


BÀSIQUES-TIC

CARPA DEL’IES MARINA


BÀSIQUES-TIC

CARPADE

L’ IES MARINA


BÀSIQUES-TICKM1 KM2 KM 3 KM4KA1 KA2 KA3 KA4KM 4KM 2KM 1

KA 4 KA 3 KM 4KA 2 KM 3KA 1 KM 2

KM 3 KM 4KM 4

KM 3

KM 2

KM 1

MARXA

PARO

KM 1

KM 2

KM 3

KM 4

220V

ICP

ESQUEMA ELÉCTRIC:Comandament de conctactors que realitzen el programa que s'assenyala en la dreta. Aquest esquema té la particularitat que la conexió entre contactors no aquesta “enclavada”, és a dir, que perquè connecti el contactorsegüent, no és necessari que abans aquest desconnectat el contactor anterior.

Esquema en el qual els temporitzadors van entrant en servei al mateix temps que els contactores estan aoarellats en paral·lel

En aquest esquema, els temporitzadors entren tots a l'iniciar-se la maniobra, en paral·lel, però estan reglats de manera que pugui complir-se el cicle programat.

L1 L2 L3 L4


BÀSIQUES-TIC

Primera marxa:

Rele 1 amb el temporitzadorActivant el fluorescent


BÀSIQUES-TIC

Segona marxa:

Rele 2 amb el temporitzador 2activant la primera llum i apagant el fluorescent


BÀSIQUES-TIC

Tercera marxa:

Rele 3 amb el temporitzador 3Activant la segona llum i apagant la primera


BÀSIQUES-TIC

Cuarta marxa:

Rele 4 amb el temporitzador 4Apagant la segona i activant la tercera llum (finalitza maniobra)


BÀSIQUES-TIC

TEMPOR-

IZADOR

31

6

REACT-

ANCIA

4

FLO

UR

AC

EN

T

CE

BA

DO

L1

3 4

A1 A2

L2

L3

L4

RELLOTGE

D´ESCALA

2 NL

2 1

220V

ICPESQUEMA ELÉCTRIC:

AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR

N F

PULSADOS

PULSADOS

TELERUPTOR

TELERUPTOR


BÀSIQUES-TIC


BÀSIQUES-TICESQUEMA ELÉCTRIC:

AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADORJoan Carles Segura Ramos

BÀSIQUES-TIC

ESQUEMA ELÉCTRIC:AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR


BÀSIQUES-TIC1

5 m

3 m

1 m4 m

7 m

2 m

2 3

(A)Línea general

Interruptor

Enchufes Cajas de empalmes

Comedor

Habitación 1

Lavabo 1

Puerta

Puertas

Interruptor (doble) en la entrada del comedor para encender y apagar laluz de la mesita


1

220 V

F N

(A)

BÀSIQUES-TIC

L1 L2 L3 L4 L5 L6 L7

Interruptor

ICP

220 V

INSTALACIÓ

INTERIORINSTALACIÓ ELÉCTRICA

EN EL PASSADIS DE L´AULA DE PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES

DE L’IES MARINA

CANALETES


BÀSIQUES-TIC

PASSADIS DE L´AULA DE PRÁCTICAS

ELECTROTÉCNIQUES


BÀSIQUES-TIC

INSTALACIÓ ELÉCTRICA EN EL PASSADIS DE

L´AULA DE PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES

DE L’IES MARINA


BÀSIQUES-TIC

Cuadre

de

ICP Reles

i temporizados

L1 L2 L3 L4

L1 L2 L3 L4

flourecent

Caixa 1

Caixa 2

Motor Circuit 2

Muntatge a la paret dels dos circuits:Circuit 1 estrella triangle. Circuit 2 Reles amb temporizados amb motor

Pulsados

Par i MarxaCircuit 2 mes circuit de potencia del motor

Circuit 1


BÀSIQUES-TICK3

marxa

parada

Rele tèrmic

L3 K2 L2 K1 L1T K4

Reactancia

tub fluorescent

Sabedor15

k416

21K222

18

K213

142122

K3

14

13K3

14

13K1

24

23

K1

ESQUEMA ELÉCTRIC (1):

MANIOBRA D’UN MOTOR TRIFASIC EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR

Portalàmpades

ICPFASE

NEUTRE

220V

L4


BÀSIQUES-TICKM1 KM2 KM 3 KM4KA1 KA2 KA3 KA4KM 4KM 2KM 1

KA 4 KA 3 KM 4KA 2 KM 3KA 1 KM 2

KM 3 KM 4KM 4

KM 3

KM 2

KM 1

MARXA

PARO

KM 1

KM 2

KM 3

KM 4

220V

ICP

ESQUEMA ELÉCTRIC ( 2 amb motor ):Comandament de conctactors que realitzen el programa que s'assenyala en la dreta. Aquest esquema té la particularitat que la conexió entre contactors no aquesta “enclavada”, és a dir, que perquè connecti el contactorsegüent, no és necessari que abans aquest desconnectat el contactor anterior.

Esquema en el qual els temporitzadors van entrant en servei al mateix temps que els contactores estan aoarellats en paral·lel

En aquest esquema, els temporitzadors entren tots a l'iniciar-se la maniobra, en paral·lel, però estan reglats de manera que pugui complir-se el cicle programat.

L1 L2 L3 L4


BÀSIQUES-TIC

RSTN

C.M

M

1 3 5 1 3 5

C.D. KM12 4 62 4 6

C.I. KM3

ESQUEMA ELECTRIC:INVERSOR DE GIRO ( POTENCIA)

CIRCUITO DE POTENCIA

11

12

RT


BÀSIQUES-TIC

Muntatge

a la paret

dels

dos circuits

Circuit

1 estrella triangle

Circuit

2 Reles

amb

temporizados amb

motor


BÀSIQUES-TICMuntatge

a la paret

dels

dos circuits


BÀSIQUES-TIC

Muntatge

a la paret

dels

dos circuits


BÀSIQUES-TICMuntatge

a la paret

dels

dos circuits


BÀSIQUES-TIC

R1 R2

61 61

62 62

A1 A1

A2 A2

R2 R1

R3 R4

61 61

62 62

A1 A1

A2 A2

R4 R3

R5 R6

61 61

62 62

A1 A1

A2 A2

R6 R5

Subida Bajada Atrás Adelante Dcha. Izq.

ESQUEMA ELECTRICO:

MANIOBRA DE LA GRUA

220V

Paro Paro Paro

N F


Elevación Puente Carro

BÀSIQUES-TIC

R1 R2 R3 R4 R5 R6

M M M M

Elevación Puente Carro

R S T N

380 V

ESQUEMA ELECTRICO DE LA POTENCIA DE LA GRUA


BÀSIQUES-TIC

ESQUEMA ELECTRICO DE LA GRUA


BÀSIQUES-TIC

BÀSIQUES-TIC

L1 L2 L3

L(A22)

T T T T T

380 V

Instalación eléctrica para

el aula de informática (A22)


L G T

L(A22)Línea para la aula

de informática A22

380 V

380 V

Línea general

de la torre

Cuadro eléctrico general de la torre

220V

Enchufe

Canaleta T

Salida

telefónica

Cuadro

eléctrico

ICP

15A

ICP

Trifásico

BÀSIQUES-TIC

Aula A22


BÀSIQUES-TIC


Aula A22

BÀSIQUES-TIC

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.egrupos.net/albumPhoto/826028/photo_6.jpg&imgrefurl=http://portalsedg.com/foro/showthread.php%3Ft%3D14289&h=184&w=228&sz=9&hl=ca&start=36&tbnid=v65HDFna9kBWOM:&tbnh=87&tbnw=108&prev=/images%3Fq%3DICP%2BELECTRICIDAD%26start%3D20%26gbv%3D2%26ndsp%3D20%26hl%3Dca%26sa%3DN

BÀSIQUES-TIC

BÀSIQUES-TIC

PORTA

SALA ÁGORA

15 m

13 m

PARET (G) 15 m

PARET (G)

PARET (N)

13 mPARET (M)


BÀSIQUES-TIC1 1 1

220V1 2 3L G 1

ESQUEMA ELÉCTRICSALA ÁGORA

3

3

1

2 3

380 V15 m

PARET (G) 15 m

PARET (G)

13 mPARET (N)

13 mPARET (M)

Quadre eléctric

Àgora

3

2

2

2

Nº 1 Nº 2 ICP Nº2 ESTRACTORL G 2

ICP Nº1 ENDOLLSSORTIDA LINEAS

380 V


BÀSIQUES-TIC

MATERIAL NACESSÁRI PER FER EL PROJECTE:

UNITATS MATERIAL9 Pantalla 2x65w

25 Flourescent de 58w57 mts Tub rigid

gris 20"

200 mts Cable 1,5mm gris200 mts Cable 1,5mm marron200 mts Cable 1,5mm blau200 mts Cable 1,5mm negre200 mts Cable 1,5mm terra

3 Caixes d'empalmes de 153x1101 Caixa de ICP

100 Grapes de 20"100 Tacs

de 6"

100 Tornilleria

curts de 25mm


BÀSIQUES-TIC

PRESSUPOST DEL MATERIAL NECESSARI

PER

PORTAR A TERME EL TREBALL:


BÀSIQUES-TIC SALA ÁGORAJoan Carles Segura Ramos

BÀSIQUES-TIC

SALA ÁGORA


BÀSIQUES-TIC

En la Física, l'electricitat

és un fenomen conservatiu d'origen electromagnètic, que es manifesta per una energia i és degut a les diferents càrregues elèctriques de la matèria. La paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seves aplicacions. L'electricitat està estretament relacionada amb el magnetisme i per això s'inclou dintre del camp de l'electromagnetisme, que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics.No va ser fins el segle XIX que es van començar a comprendre les propietats de l'electricitat, de manera important gràcies a Nikola Tesla. El seus treballs van permetre l'adveniment de la segona revolució industrial, avui dia l'energia elèctrica és omnipresent a la vida quotidiana dels països desenvolupats: a partir de diferents fonts d'energia (hidràulica, tèrmica, nuclear l'electricitat produïda s'utilitza a les llars i a la indústria.

El llamp

és un fenomen

natural productor d'electricitat

ELECTRICITAT:

1 -

13Joan Carles Segura Ramos

http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:Lightning_NOAA.jpg

BÀSIQUES-TIC

Un generador elèctric

és un mecanisme capaç de transformar en electricitat un altre tipus d'energia, que pot se química, mecanica o lluminosa.Un generador elèctric és tot aquell dispositiu capaç de mantenir una diferència de potencial elèctric entre dos dels seus punts, anomenats pols o borns. Els generadors elèctrics són màquines destinades a transformar l'energia mecànica en elèctrica. Aquesta transformació s'aconsegueix per l'acció d'un camp magnètic sobre els conductors elèctrics disposats sobre una armadura (denominada també estator). S mecànicament es produeix un moviment relatiu entre els conductors i el camp, es genere una força electromotora. Hi ha tres tipus de generadors:

•Les piles i baterias són exemples de primer tipus,ja que converteixen en electricitat l'energia de certesreaccions quimiques.

•Els aerogeneradors i les cetrals hidroeléctricas, inclouen alternadors que transformen l'energiamecànica en energia elèctrica. Es basen en el fenomende la inducció electromagnètica.

•Les plaques fotovoltaiques generen electricitat a partir de la llum.

Els generadors

es classifiquen

en dos tipus

fonamentals:

•Primaris: Els generadors primaris són aquells que converteixen en energia elèctrica l'energia d´una altra naturalesa o tipus que reben o de què disposen inicialment. Secundaris: Alliberen una part de l'energia elèctrica que han rebut prèviament. S'agruparan els dispositius concrets conforme al procés físic que els serveix de fonament.

GENERADOR ELÈCTRIC

2 -


BÀSIQUES-TIC

Un reactor nuclear és un aparell on una reacció de fissió nuclear o fusió nuclear en cadena és iniciada, controlada, i sostinguda de forma controlada.Si bé el terme "reactor nuclear" pot fer referència a un reacto de fusió , aquest mot normalment s'usa per designar un aparell de fissió nuclear.El primer reactor nuclear va ser dissenyat i posat en marxa pel premi Nobel de Física Enrico Fermi sota les grades del camp de rugbi de la Universitat de Chicago el 2 de desembre de 1942

Per produir energia per un generador elèctric, una planta d'energia nuclear utilitza la fissió nuclear. En aquest procés, el nucli d'un element molt energètic com l'urani absorbeix un neutro lliure lent, es torna inestable, i llavors es romp en dos àtoms més petits.

El procés de fissió de l'àtom d'urani produeix dos àtoms més petits, d'un a tres neutrons lliures ràpids, i una quantitat d'energia.

La fissió de l'urani produeix més neutrons dels que necessita. Per tant la reacció por ser sostinguda per ella mateixa. Una radioactivitat realçada, controlada, causada per una reacció en cadena.

Els neutrons ràpids alliberats han de ser moderats abans que puguen ser absorbits per el pròxim àtom energètic. Aquest procés de desacceleració es produeix per la col·lisió de neutrons amb àtoms de substàncies anomenades moderadors. Com a moderadors es fanservir substàncies amb àtoms lleugers, ja que l'efecte moderador és més eficient com més semblants siguin les

En la majoria de les plantes nuclears del món, l'energia calorífica generada per la fissió de l'urani es recull per aigua purificada i es duta a fora del nucli del reactor com en una màquina de vapor en els reactors de aigua bullent, o com aigua sobreescalfada en els reactor d'aigua a pressió.

En un reactor nuclear és un produeix energia a partir de la fissió d'urani compost pels isòtops 235U, i 238U. Quan un neutró arriba al nucli del 235U, aquest nucli es torna inestable, fissiona (seguint el camí marcat en la seva cadena de desintegració), i allibera dos, o tres neutrons. Aquests neutrons acaben induint la fissió d'un nou nucli de 235U, o també poden convertir un nucli de 238U, en 239Pu (un isòtop del plutoni). Aquestes reaccions també donen un sobrant de neutrons que poden ser utilitzats per crear altres isòtops radioactius.

masses dels neutrons i dels àtoms del moderador. Així, entre els moderadors més emprats hi ha l'aigua i el grafit (carboni cristal·lí), que també té l'avantatge del seu punt de fusió molt elevat.

CENTRAL NUCLEAR

Ciència bàsica:

3 -


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c4/Kkw_leibstadt.jpg

BÀSIQUES-TIC

La potència; que és funció del desnivell existent entre el nivell mig de l'embassament i el nivell mig aigües baix de la usina, i del cabal màxim turbinable, a més de les característiques de la turbina i del generador.

L'energia garantida, en un lapse de temps determinat, generalment un any, que és funció del volum útil de l'embassament, i de la potència instal·lada.

La potència d'una central pot variar des d'uns pocs a uns milers de megawatts (MW). Fins a 30 MW es consideren minicentrals.

La Central hidroeléctrica major del món, fins a la data (2005), Itaipú, té una potència instal·lada de 14.000 MW, sumant les 20 turbines.

Una central hidroelèctrica

és aquella que genera electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.

L'aigua és conduïda mitjançant una canonada de descàrrega des de l'embassament a la sala de màquines de la central, on gràcies a una o vàries turbines hidràuliques es produeix la generació d'energia en alternadors.

Les dues característiques principals d'una central hidroeléctrica, des del punt de vista de la seva capacitat de generació d'electricitat són;

CENTRAL HIDROELÈCTRICA

4 -


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/71/Hydroelectric_dam_portuguese.PNG

BÀSIQUES-TIC

Un circuit elèctric

és un conjunt simple o complex de conductors i components elèctrics o electrònics recorregut per un corrent elèctric.

El que coneixem com corrent elèctric no és una altra cosa que la circulació de càrregues o electrons a través d'u circuit elèctric tancat, que es mouen sempre del pol negatiu al polpositiu de la font de subministrament de força electromotora.Potser haguem sentit que el sentit convencional de circulació del corrent elèctric per un circuit és a la inversa, és a dir,del pol positiu al negatiu de la font de FEM. Aquest plantejament té el seu origen en raons històriques i no a qüestions de la física, dut a terme en l'època de formulació de la teoriaque explicava la fluidesa del corrent elèctric pels metalls, ja que els físics desconeixien l'existència dels electrons o càrregues negatives.

Al descobrir-se els electrons com part integrant dels àtoms i principal component de lescàrregues elèctriques, es va descobrir també que les càrregues elèctriques que proporcionauna font de FEM (Força Electromotora), es mouen del signe negatiu (-) cap al positiu (+),d'acord amb la llei física de la qual "càrregues diferents s'atreuen i càrregues iguals es rebutgen". A causa d'aquell desconeixement, la comunitat científica va acordar que, convencionalment, el corren elèctric es movia del pol positiu al negatiu, de la mateixa forma que haguessin pogut acordar el contrari, com realment ocorre. No obstant això,a la pràctica, aquest "error històric" no influeix per a res en el que a l'estudi del corrent elèctric es refereix.(FEM).

CIRCUIT ELÉCTRIC

5 -


BÀSIQUES-TIC

La conducció

elèctrica

és el moviment de partícules carregadeselèctricament a través d'un medi (conductor elèctric). El movimentpot formar un corrent elèctric com a resposta a un camp elèctric. El mecanisme que hi ha darrera d'aquest moviment depen del material.

En els metalls i les resistències la llei d'Ohm descriu bé la seva conducció elèctrica, aquesta lleiestableix que el corrent és proporcional al camp elèctric aplicat. La facilitat amb la que la densitatde corrent (corrent per unitat d'àrea) j

apareix a un material s'expressa com la conductivitat elèctrica σ, que es defineix com:

j

= σ

E

on j

és el la densitat del corrent elèctric i E la força del camp elèctric. La inversa de la conductivitatelèctrica és la resistivitat elèctrica ρ:

j

= E

/ ρ

CONDUCCIÓ

ELÈCTRICA

6 -


BÀSIQUES-TIC

POTÉNCIA ELÉCTRICA

Al circular el corrent, els electrons que la componen col·lisionen amb els atoms del conductor i cedeixen energia, que apareix en la forma de calor. La quantitat d'energia despresa en un circuit s'amida en julis.

La potència consumida s'amida en watts; 1 watt equival a 1 juliol per segon.

La potència "P" consumida per un circuit determinat pot calcular-se a partir de l'expressió

On:

V: diferéncia de potencial o voltatge aplicat a la resisténcia, VoltsI: corrent que atravesa la resisténcia, AmpersR: resisténcia, OhmisP: poténcia eléctrica, WatsPer quantificar el calor generat per una resisténcia eléctrica al ser atravesada per una corrent eléctrica, s’utilitza el sigüent factor de conversió:1 Watt = 0,2389 caloríes / segon

7 -


BÀSIQUES-TIC

L'alternador

és una màquina destinada a transformar l'energia mecànica en energia elèctrica, generant, mitjançant fenomens d'inducció electromagnètica, un corrent altern.

Els alternadors es basen en la segona llei de l'electromagnetisme, també coneguda com la Llei de Faraday. Aquest llei diu que un conductor elèctric sotmès a un camp magnètic variable crea una tensió induïda, la polaritat de la qual depen del sentit del camp i el valor del flux que el travessa.Funcionament

de l'alternador:Tal i com s'ha explicat abans, l'alternador funciona segons la segona llei de l'electromagnetisme. Així, doncs, la variació del sentit i de la intensitat del camp magnètic induiran a les bobines una diferència de potencial que canvia de valor i de polaritat seguint el ritme del camp.El flux magnètic (Φ)

que passa a través de cada espira a les bobines que constitueixen l'induït tenen per valor el producte de la intensitat del camp magnètic (B), per la superfície de l'espira (s)

i el cosinus de l'angle format en el pla que conté aquest i la direcció del camp magnètic (cos φ), raó per la qual el flux serà variable:

Cada cop que es produeix un variació del flux magnètic, també es produeix una variació en les espires d'una força electromotriu (f.e.m) (E)

induïda, el valor de la qual és igual a la velocitat de variació del flux segons:

El signe negatiu davant d'E

ve donat segons la Llei de Lenz, que diu que el corrent

induït s'oposa a la variació

de flux que genera

(raó per la qual també es parla de força contraelectromotriu enlloc de f.e.m.).Si la força electromotriu induïda en una espira és igual a E, la força electromotriu total (Et

)

és igual a :

Essent n

el nombre d'espires que constitueixen l'induït.La freqüència del corrent altern que apareix entre els borns A-B

s'obté multiplicant el nombre de voltes per segon de l'inductor pel nombre de parells de pols de l'induït.

ALTERNADOR

8 -


BÀSIQUES-TIC

Un motor elèctric

és un aparell al que se li aplica energia elèctrica per obtenir-ne de mecànica. Fou inventat per Thomas Davenport el 1834.N'hi ha de diversos tipus:

Motors de corrent continu: Dinamo reversible a motor, pot ser: Serie, Paral·lel (shunt) o Mixt (compound),i és un rotor bobinat amb col·lector.

Motor universal de C.C. (electrodomèstic de dos fils), es un rotor bobinat amb col·lector.

Motors de corrent altern: Monofàsics:D'espira en curtcircuit, rotor gàbia d'esquirol (poca potencia usats en petitsventiladors, tocadiscs...).

De fase partida, rotor gàbia d'esquirol amb bobinat auxiliar que pot variar en tres: Amb condensador.

Amb interruptor centrifug.

Amb condensador i interruptor centrifug. Trifàsics:Normalment amb rotor gàbia d'esquirol. Excepció del motor trifàsic amb rotor bobinat amb anells. Motor universal de C.A. (electrodomèstic de dos fils), es un rotor bobinat amb col·lector.

MOTOR ELÉCTRIC

9 -

13Joan Carles Segura RamosJoan Carles Segura Ramos

BÀSIQUES-TIC

La llei

d'Ohm

estableix que el corrent que travessa un circuit elèctric és

on V

és la caiguda de voltatge o diferència de potencial i I

és el corrent. L'equació dóna com a resultat la constant de proporcionalitat R, que és la resistència elèctrica del circuit.

Per a components com les resistències la llei es compleix per un gran interval de valors de corrent i voltatge, però en depassar certs límits es perd la proporcionalitat directa per efecte de la temperatura dissipada pel circuit per efecte Joule

Al Sistema Internacional d'Unitats la unitat utilitzada pel corrent és l'ampere (simbolitzat com A), per la diferència de potencial és el volt (simbolitzat com V) i per a la resistència s'utilitza l'ohm (simbolitzat Ω).

Aquesta llei va rebre el seu nom en homenatge al seu descobridor, el físic alemany Georg Ohm, que el 1827 va publicar en un tractat les seves experiències i mesures resultants d'aplicar diferents voltatges i corrents a circuits simples amb diferents longituds de cable. L'equació que va presentar per explicar els seus resultats experimentals era més complexa que la que es presenta més amunt, que no va existir fins que el 1864 es va definir una unitat per a la resistència elèctrica.

LLEI D`OHM

Directament proporcional a la diferència de potencial que hi ha entre els seusextrems i inversament proporcional a la resistència del circuit.

En termes matemàtics la llei s'expressa per mitjà de l'equació:

10 -


BÀSIQUES-TIC

El teorema de Thévenin

per a circuits elèctrics enuncia que qualsevol combinació de fonts de voltatge i resistències amb dos terminals és elèctricament equivalent a una única font de voltatge V

i una única resistència R. Per a sistemes de corrent alterna amb una única freqüència el teorema també pot aplicar-se a impedàncies en general, no sols a resistències.

El teorema fou descobert primer pel científic alemany Hermann von Helmholtz en 1853, però fou després redescobert en 1883 per l'enginyer francès de telègrafs Léon Charles Thévenin (1857- 1926).

TEOREMA DE THÉVENIN

Per a calcular el circuit equivalent:

1. Elimineu la càrrega del circuit.

2. Calculeu el voltatge V

en la eixida de les fonts d'alimentació original.

3. Ara canvieu les fonts de voltatge amb curtcircuits i les fonts de corrent amb circuits oberts.

4. Canvieu la càrrega del circuit amb un òhmmetre imaginari i mesureu la resistència total, R, mirant enrere cap al circuit, sense fonts d'alimentació.

5. El circuit equivalent és la font de voltatge amb un voltatge V

en sèrie amb una resistència R

en sèrie amb la càrrega.

El voltatge equivalent de Thévenin es el voltatge en els terminals d'eixida del circuit original. Quan es calcula el voltatge equivalent de Thévenin, sol ser útil el principi del division de voltatge, dient que un terminal serà Vout i l'altre estarà connectat a massa.

11 -


BÀSIQUES-TIC

El teorema de Kennelly

(o transformació

estrella-triangle, de Vegades escrit Y-∆), anomenat així en homenatge a Arthur Edwin Kennelly, permet simplificar un circuit elèctric ja estiga en forma d'estrella o de triangle.

(No confondre la transformació

estrella-triangle

amb un transformador estrella-triangle

que és un dispositiu que transfomacorrent trifàsic sense neutre en corrent trifàsic amb neutre. Normalment s'utilitzen tres transformadors independents per a tal efecte).

TEOREMA DE KENNLLY

Transformació

d'estrella

a triangle:

12 -


BÀSIQUES-TIC

Aquesta llei també s'anomena llei

del voltatge

de Kirchhoff

o segona

llei

de Kirchhoff.

El principi de conservació de l'energia implica que:

La suma algebraica (amb signe) de totes les diferències de potencials al voltant d'un circuit ha de ser zero.

(D'altra forma, seria possible construir una màquina de moviment perpetu on passés un corrent en cercle al voltant del circuit.)

Aquesta llei té una subtilesa en la seua interpretació, donat que en presència d'un camp magnètic canviant el corrent elèctric no és conservatiu i per tant no pot definir un potencial escalar pur, la integral de línia del camp elèctric al voltant del circuit no és zero. De forma equivalent, la energia és transferida del camp magnètic al corrent (o a l' l'inrevés). Per a "arreglar" la llei de les malles en aquest cas, s'associa una caigudade potencial efectiva o força electromotriu (fem) a la inductància del circuit, exactament igual a la

LLEI DE LES MALLES

13 -


BÀSIQUES-TIC

Quadre

de distribució

A les instal·lacions

elèctriques, s'estableix

un quadre

de distribució

d'on

parteixen

els

circuits elèctrics

interiors. Aquest

quadre

està

format

per

un conjunt

d'aparells, la finalitat

dels

quals

és la protecció

de persones i receptors

de la instal·lació. Aquests

dispositius

són:

•Interruptor general automàtic

de tall

omnipolar (IGA).•Interruptor de control de potència

(ICP).•Interruptor diferencial (ID).•Petits

interruptors

automàtics

(PIA).


BÀSIQUES-TIC

Interruptor

general automàtic

de tall

omnipolar (IGA)

Aquest

interruptor pot

accionar-se manualment

i està

dotat

de dispositius

de protecció contra sobrecàrregues

i curtcircuits.


BÀSIQUES-TIC

Interruptor de control de potència

(ICP)

L'empresa

subministradora d'electricitat

controla la potència

que consumeix

l'abonat mitjançant

un interruptor de control de potència

(ICP). Quan

el consum

de l'abonat

és

superior a la potència

contractada, s'interromp

el subministrament

elèctric.

A més, l'ICP

també

assegura

la protecció

de la instal·lació

contra sobrecàrregues

i curtcircuits, tot

i que cada element

d'una

instal·lació

es protegeix

també

de manera independent mitjançant

els

PIA.

Popularment

se'l

coneix

amb

el nom

de limitador de potència

o magnetotèrmic.


BÀSIQUES-TIC

Interruptor diferencial (ID)

Els

diferencials

són

interruptors

que tenen

la missió

de detectar els

corrents

de defecte produïts

a la instal·lació.

El seu

objectiu

principal és

el de protegir

les persones que poden estar en contacte amb

la instal·lació

quan

hi ha una

fuita

de

corrent.


BÀSIQUES-TIC

Petits

interruptors

automàtics

(PIA)

Els

PIA tenen

la missió

de protegir

contra sobrecàrregues

i curtcircuits

cadascun

dels

circuits interiors

que conformen una instal·lació, de manera independent. Cal col·locar

tants

PIA com

circuits

elèctrics

independents

tingui

la instal·lació.

La funció

del PIA és

la mateixa

que la d'un

fusible, però

no es fon, ja que quan

s'obre

només cal accionar de nou

el mecanisme

manual que incorpora.


BÀSIQUES-TIC

Risc

de contacte elèctric

El risc

de contacte amb

el corrent

elèctric

és

la possibilitat

de circulació

d'un corrent

elèctric

al través del cos humà. Perque

hi hagi

aquesta

possibilitat, cal

que el cos humà

formi

part

del circuit, fent

de conductor i que entre els

punts d'entrada

i sortida

del corrent

elèctric

en el cos humà

hi hagi

una diferència

de

potencial. Quan

passa

això, podem

afirmar que l'accident

s'ha

produït i les

seves

conseqüències

són

més

o menys

greus

depenent

d'una

sèrie

de factors

addicionals. La funció

dels

elements

de protecció

d'una

instal·lació

és

minimitzar

els

efectes

del corrent

elèctric

sobre el cos humà

una vegada

s'ha

produït

el contacte elèctric. Així, per

exemple, quan

es produeix

una fuita

de corrent, l'ID

d'una

instal·lació

s'obre. Heu

de tenir

clar

que altres

elements

de protecció, coma ara els

PIA o els

ICP, no

protegeixen

contra contactes elèctrics, ja que la seva

missió

és

protegir

la instal·lació

elèctrica

de sobrecàrregues

(massa

elements

connectats

a la xarxa

elèctrica).


BÀSIQUES-TIC

Presa de corrent

Encara que la presa de corrent no és un element de comandament,

permet la connexió d'una càrrega a un circuit elèctric.

Hi ha preses de corrent que tenen presa de terra, que és el punt de connexió de la instal·lació elèctrica interior i els elements de protecció amb la presa de terra de l'edifici.

Símbol normalitzat:

Sense presa de terra Amb presa de terra

Circuits

d'aplicació

Gairebé sempre el circuit d'aplicació no inclou l'interruptor, ja que l'incorpora el dispositiu que es connecta a la presa de corrent, com ara una làmpada de taula.

El circuit de la figura permet controlar la càrrega connectada a la presa de corrent. A la presa s'hi pot connectar

qualsevol amb endoll, com ara una rentadora, un calefactor, etc.


BÀSIQUES-TIC

Les instal·lacions

elèctriques

d'un

habitatge

segueixen

el mateix

esquema que el d'un

circuit elèctric

convencional:

•Aparells

de comandament, com

ara interruptors

o commutadors, que permeten

el govern

de la instal·lació.

•Aparells

de connexió, com

ara bases d'endoll

o portalàmpades, que faciliten la connexió

dels receptors


•Els

cables conductors, que permeten

la connexió

de tots

els

elements

formant

un circuit tancat.

Tots

els

circuits

estudiats

al mòdul

anterior són

d'aplicació

a les instal·lacions

elèctriques

d'un habitatge, però

sovint

els

esquemes

i els

símbols

utilitzats

són

diferents.Objectius

•Utilitzar

la terminologia, simbologia, instruments

i mètodes

de la tecnologia

elèctrica

per

a la representació

d'esquemes

elèctrics.

•Interpretar el principi

de funcionament, la simbologia

normalitzada

i les característiques

dels

principals

circuits

elèctrics.

•Identificar i analitzar

la funció

i el comportament

de les instal·lacions

elèctriques, a partir dels

esquemes

elèctrics.

Continguts

•Esquema unifilar

•Esquemes

multifilars

•Esquema funcional

•Esquema unifilar

•Exemples Joan Carles Segura Ramos

BÀSIQUES-TIC

S'anomenen

instal·lació

elèctrica

d'interior

els

circuits

elèctrics

que formen la instal·lació elèctrica

d'un

habitatge. A més

dels

elements

utilitzats

fins

ara, a les instal·lacions

s'utilitzen altres

elements

que faciliten la manipulació

i manteniment


Objectius


la funció

i el comportament

de les instal·lacions

elèctriques

a partir dels esquemes

elèctrics.

•Projectar

i construir petites

instal·lacions

elèctriques, tot

cercant, seleccionant

i interpretant

la informació

tècnica

adient.

•Manipular amb

destresa

i precisió

els

instruments

i eines

que s'utilitzen

en les instal·lacions elèctriques, tot

aplicant

les normes de seguretat

adients.

Continguts

•Fil

conductor

•Presa de terra

•Altres

elements

d'una

instal·lació

•Tubs

protectors

•Connexió

d'elements

•ExemplesJoan Carles Segura Ramos

BÀSIQUES-TIC

A més

dels

elements

de comandament

estudiats, una instal·lació

elèctrica

incorpora altres elements

que garanteixen

la seguretat

a la instal·lació. La funció

d'aquest

elements

de protecció

és, per

una banda, protegir

les persones de possibles

contactes elèctrics

i, per

l'altra, protegir

la instal·lació

elèctrica

de sobrecàrregues

(massa

elements

connectats

a la xarxa elèctrica).

Objectius

•Interpretar el principi

de funcionament

i les característiques

dels

principals

elements

de protecció

d'una

instal·lació

elèctrica.


la funció

i el comportament

dels

principals

elements

de protecció

d'una instal·lació

elèctrica.

Continguts

•Quadre

de distribució

•Interruptor general automàtic

de tall

omnipolar (IGA)

•Interruptor de control de potència

(ICP)

•Interruptor diferencial (ID)

•Petits

interruptors

automàtics

(PIA)

•Exemple

d'instal·lació

elèctrica

típica d'un

habitatge

•Risc

de contacte elèctric


BÀSIQUES-TIC1 -


BÀSIQUES-TIC2 -


BÀSIQUES-TIC3 -


BÀSIQUES-TIC4 -


BÀSIQUES-TIC5 -


BÀSIQUES-TIC

elements per a això haurem de conèixer les bases per a soldar. Sense aquest coneixement és difícil visualitzar quees el que te lloc al fer una unió de soldadura i els efectes de les diferents parts del procés. L'estany té un punt de fosa de 450º F; el plom es fon als 620º F. Si mirem la grafica, en aquest diagrama de proporció d'Estany/Plom observem dos parametres, un d'ells és la temperatura en l'eix vertical i l'altra és la concentració en l'eix horitzontal. La concentració d'estany és la concentració del plom menys 100. En el costat esquerre del diagrama pot veure 100% d'estany, en el costat dret del diagrama pot veure 100% de plom. Les corbes divideixen la fase líquida de la fase pastosa. La fase pastosa de l'esquerra de la linea divideix l'estat líquid de l'estat sòlid. Vostè pot veure que aquestes lineas s'uneixen en un punt corresponent a una temperatura de 183º C o 361º F, a aquest punt se li crida punt eutectico. L'aliatge 63% estany i 37% plom tenen la mateixa temperatura sòlida i líquida. Pastoso o en pasta significa que existeixen ambdós estats, sòlid i líquid. Entre mes alt sigui el contingut de plom, major sera el camp pastoso. Entre mes alt sigui l'estany menor sera el camp pastoso. La soldadura preferida en l'electrònica és l'aliatge eutectica a causa de el seu immediata solidificación.

Què

és

Soldadura?La Soldadura és un metall fos que uneix dues peces de metall, de la mateixa manera que realitza l'operació de fondre un aliatge per a unir dos metalls, però diferent de quan se solden dues peces de metall perquè s'uneixin entre si formant una unió soldada. En la indústria de l'electrònica, l'aliatge d'estany i plom és la més utilitzada, encara que existeixen altres aliatges, aquesta combinació dóna els millors resultats. La barreja d'aquests dos elements crea un succés poc comun. Cada element té un punt elevat de fosa, però al barrejar-se produïxen un aliatge amb un punt menor de fosa que qualsevol dels

SOLDADURA

1 -


BÀSIQUES-TIC

PlasticLiquid

Solid Eutectic Solder

Percentage of Tin

Tin-Lead Phase Diagram

Teoria

de Soldadura

Abans de fer una unió, és necessari que la soldadura ”mulli” els metalls bàsics o metalls base que formen la unió. Aquest és el factor mes important al soldar. AL soldar es forma una unió intermolecular entre la soldadura i el metall. Les molèculas de soldadura penetren l'estructura del metall base per a formar una extructura sòlida, totalmemt metàl·lica.

2 -


BÀSIQUES-TIC

SOLDADURES:

Aliatge

Estándard: 63% d'Estany i 37% de Plom L'aliatge eutectica 63% de Sn i 37% de Pb és un aliatge especial on la fusion ocorre a una sola temperatura que és de 183º C (361º F).

Impureses

Metàl·liques:

Poden: · Causar defectes severs de curts (particularmebte quan el ferro excedeix 0.005% i el Zinc excedeix 0.003%).

Afeblir la resistència de la union de la soldadura. · Incrementar la raó de formació d'escòria.

Causar unions opaques o granulosas. · Reduir la capacitat de mullat (particularment el sofre).

Impureses

No Metàl·liques:

(Oxidos Inclosos).

Les impureses no metàl·liques o òxids inluidos es mullen molt bién en la soldadura fosa i no se separen de la soldadura de l'escòria.

Els òxids inclosos incrementen la viscositat de la soldadura fosa, causant curts i becs (icicles).

Els óxicos inclosos poden ser amidats mitjançant la Prova d'Inclusió d'Escòria

3 -


BÀSIQUES-TIC

Contaminació

i Controls

La puresa de la soldadura té una gran efecte en la part acabada i el numero de rebutjos. Per tant entendre els efectes de la contaminació de la soldadura òbviament ens pot dur a millorar la qualitat de les parts produïdes a un cost reduït. Es recomana no ignorar els efectes perjudicials de les impureses de la soldadura en la qualitat i el indice de producció de l'equip de soldadura per immersió o d'ona. Alguns dels problemes que prevalen a causa de soldadura contaminada són unions opaques o asperas, ponts i no poder-se “mullar”. Canviar la soldadura no és necessàriament la solució. Les soldadures es poden dividir en tres grups bàsics:

1).-

Soldadura Reciclada 2).-

Verge3).-

Alt

Grau de Puresa.

Soldadura reciclada és desaprofitament d'Estany i Plom que es pot comprar i refinar per mitjà de procediments metalurgicos regulars. Els alts nivells d'impuresa poden provocar problemes en les lineas de producció en massa. Soldadura Verge aquest acabo es refereix a la soldadura que estan compostes d'Estany i Plom estraidos del mineral. El nivell de puresa de l'Estany i Plom d'aquesta matèries primeres és alt i excedeix, en molts aspectes de la magnitud i les normes (ASTM & QQS-571). Soldadura d'alt grau de puresa se selecciona Estany i Plom amb baix nivell d'impureses i es produïx soldadura amb baix nivell d'impureses.

Abans de discutir problemes i solucions consideri la font de la contaminació metàl·lica en un gresol o ona durant la manufactura. Òbviament en una part de l'equip bé fabricada, les parets del recipient per al metall fos, igual que la bomba i totes les altres superfícies que arriben a estar en contacte amb la soldadura estan fetes amb un metall com l'acer inoxidable.segueix

en pag

5. 4 -


BÀSIQUES-TIC

La contaminació del bany, per tant, pot resultar unicamente pel contacte amb el treball mateix. Això significa que un numero limitat d'elements s'adquireixen, depenent de la linea de producció.Un bany de soldadura tant sols es pot contaminar amb aquells metalls amb els quals aquesta en contacte i els quals són solubles en la soldadura. A mesura que puja el nivell de contaminació, la qualitat de la soldadura es deteriora. No obstant això, no existeix una regal clara quant al nivell de contaminació metàl·lica on la soldadura ja no es pot emprar. No podem prevenir que els materials dels PCB toquin el bany i inevitablement contaminessin la soldadura fins a cert grau. No existeixen valors absoluts per a totes les condicions. Els limits depenen dels requisits d'especificació, disseny del PCB, solderabilidad, espaiat dels circuits, grandària dels connectors i altres parametres.

5 -

6

text

coresponent

a la continuacio

de la pag

4.


BÀSIQUES-TICNota: La unio de la soldadura té aparença opaca. El antimoni elimina aquest efecte.

Materials Els

Efectes

de Contaminants

Coure Unions amb aparenca sorrenca, la capacitat de mullar-se es veu reduïda.

Alumini Les unions sorrenques, augmentan l'escòria en el gresol.

Cadmi Reduïx la capacitat de mullat de la soldadura, causa que la unió es vegi molt opaca.

Zinc Provoca que el indice d'escòria augmenti, les unions es veuen gebrades.

AntimonioEn quantitats per damunt del 0.5% pot reduir la capacitat de mullar-se la soldadura. En petites quantitats millora la capacitat de baixa temperatura de la unió de la soldadura.

Ferro Produeïx nivells excessius d'escòria.

PlataPot provocar unions opaques. Concentracions molt altes feran que la soldadura sigui menys mòvil. No és un contaminant dolent. S'afegix a alguns aliatges en forma organitzada.

Nickel En petites concentracions, provoca petites bombolles o butllofes en la superfície de la unió

6 -


Treball: INSTAL·LACIÓ LLUMINARIES ÀGORA Alumne: JOAN CARLES SEGURA Assignatures: BÀSIQUES-INFORMÀTICA

- 1 -

1. EINA O PEÇA A CONSTRUÏR

3. EL CROQUIS I PLÀNOLS DE LA MILLOR SOLUCIÓ.

- 2 -

FIAP IES MARINA El meu treball

SALA ÁGORAJoan Carles Segura Ramos

SALA ÁGORAJoan Carles Segura Ramos

SALA ÁGORA




4. LA MEMÒRIA. La memòria té per objecte que descriguis tot el que et farà falta per solucionar el pro-blema proposat. Cal que no oblidis res. Solament que falti un cargol o peça, el muntat-ge no serà possible, perquè caldrà esperar a que el professor el vagi a comprar amb vosaltres. 4.1. ELS MATERIALS. Indica tots els materials i peces amb les seves dimensions i

Nom de la peça MESURES MATERIAL Quantitat

4.2. LES EINES. Indica les eines necessàries. Martell, tornavís pla variés mides, tornavís estrella variés mides, guia, guinyola, serra per plàstic, pela calbes, te-naces, martell, broques per paret i ferro variés mides de cada un, fresadora, ti-sores de electricista i tester. 4.3. LES MÀQUINES. Taladro i secador industrial.

5. EL PROCÉS DE TREBALL. Indica totes les operacions amb materials, eines i temps (per operació) ne-cessàries per solucionar el problema.

No. ordre descripció de cada operació temps real 1.. Prendre mides de la sala Àgora 10 min

2. Fer esquema elèctric 40 min

5.3 Ensenyar el esquema elèctric al client i fer algun canvi si el no esta conforme amb el projecte

10 a 20 min

5,4 Fer pressupost dels material i mà d’obra i si el client està d’acord començarem el muntatge

-----------

5,5 Passar la guinyola amb les mides corresponents 45 min

5,6 Instal·lar les pantalles i les caixes

5,7 Posar el tub de pvc

5,8

5,9

5,1

5,11

5,12

Treball: INSTAL·LACIÓ PER A 24 ORDINADORS AULES A-22 I F31 Alumne: JOAN CARLES SEGURA RAMOS

- 1 -

1. EINA O PEÇA A CONSTRUÏR

3. EL CROQUIS I PLÀNOLS DE LA MILLOR SOLUCIÓ.

- 2 -

FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC

El meu treball


El meu treball

4. LA MEMÒRIA. La memòria té per objecte que descriguis tot el que et farà falta per solucionar el pro-blema proposat. Cal que no oblidis res. Solament que falti un cargol o peça, el muntat-ge no serà possible, perquè caldrà esperar a que el professor el vagi a comprar amb vosaltres. 4.1. ELS MATERIALS. Indica tots els materials i peces amb les seves dimensions i

Nom de la peça MESURES MATERIAL Quantitat

4.2. LES EINES. Indica les eines necessàries. ________________________________________________________________________________________ . 4.3. LES MÀQUINES. .

5. EL PROCÉS DE TREBALL. Indica totes les operacions amb materials, eines i temps (per operació) ne-cessàries per solucionar el problema.

No. ordre descripció de cada operació temps real 1..

2.

5.3

5,4

5,5

5,6

5,7

5,8

5,9

5,1

5,11

5,12


El meu treball

6. ELS COSTOS. Recull totes les factures o tiquets que t'han donat al comprar els materials i fes un càlcul re-al dels costos per solucionar amb la millor idea el problema de la vostra PEÇA. Pots trobar-les a :

MATERIAL descripció QUANTITAT PREU

UNITAT SUBTOTAL

TOTAL

L'avaluació consisteix en descriure si la solució aportada al problema al projecte tècnic , ha do-nat els resultats esperats. En el nostre cas ho faràs sobre les següents preguntes:

1. QUINA PART HA ESTAT MÉS DIFÍCIL PER A TU?

2. QUINA HA ESTAT LA MÉS FÀCIL

3. CREUS QUE LA PEÇA ESTA BEN ACABADA?

4. CREUS QUE LA PEÇA FARÀ SERVEI?

5. QUE CAMBIARIES DE LA PEÇA?

portafolis

Education