Download - portafolis
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
BÀ
SIQU
ES-TIC
BÀSIQUES-TIC
BÀSIQUES-TIC
FASES D´ELABORACIO DELS PROJECTES
Eines necessàries per portar a terme el treball:
Pela cable, tornavís d´estrella i pla, navalla, tester, tenaces i unes tenaces de tall.
Com platejarem un nou esquema:
El primer que faig es entendre el funcionament de de la maniobra, circuit o potència.
On anar a l´hora de dupte
en algun contacte de l´esquema:
Probar-ho
dues vegades per comprovar que hi ha algun contacte mal connectat després vaig al llibre d´esquemes i si no trobo respostes, vaig al professor de pràctiques.
Com he dissenyat els meus esquemes i els de pràctiques.
Tots els esquemes estan passats a Power
Point
i treballats a les classes d´informàtica
i bàsiques
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
L2 L3
95
96RT
L1ATURADA
53
54
53
54
R 1 R 2
R 1R 2
A2
R 1 R 2
61
62
61
62
A1
A2
A1
ESQUEMA ELÉCTRIC:INVERSOR DE GIR (MANIOBRA)
MARXA 1 MARXA 2
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
INVERSOR DE GIR
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
INVERSOR DE GIR
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
RSTN
C.M
M
1 3 5 1 3 5
C.D.2 4 62 4 6
C.I.
ESQUEMA ELECTRIC:INVERSOR DE GIRO ( POTENCIA)
CIRCUITO DE POTENCIA
11
12
RT
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
INVERSOR DE GIR
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
KA1 KA1 KM1 KM21
3
1
3
CONMUTADOR
6
4
61
62KM2
KA1
A1
A2
61
62KM1
6
4
KA2
A1
A2
TUB FLOURESCENT
CEBADOR
12
3
REAC-TANCIA
12
3
PORTALAMPARAS
ESQUEMA ELÉCTRIC:INVERSOR DE GIR (MANIOBRA)
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
ESTRELLA TRIANGLE
AMB TEMPORITZADOR
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
KA2
KA1
KA1
KA2 KM1 KM21
3
1
3
CONMUTADOR
6
4
61
62KM2
KA1
A1
A2
61
62KM1
6
4
KA2
A1
A2
TUB FLOURESCENT
CEBADOR
12
3
REAC-TANCIA
12
3
PORTALAMPARAS
NEUTRO
FASE220 V
CONMUTADOR
ESQUEMA ELÉCTRIC:INVERSOR DE GIR AMB CONMUTADOR I TEMPORITZADOR (MANIOBRA)
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
INVERSOR DE GIR AMB CONMUTADOR Y TEMPORITZADOR
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
ESQUEMA ELÉCTRIC:LAMPADES EN CASCADA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
RELE 1
RELE 2
RELE 3
R3
53 54
A1
A1
A1
A2
A2
A2
F NESQUEMA ELÉCTRIC:PRINCIPIS DE MANIOBRES
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICINTALACIÓ DE LA CASAJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
LCO1
LP2LP1
LL1
LCR1
LH1LH2
LH3
InteruptorConmutador
T
Pulsador
Habitació 1
Habitació 2
Habitació 3
Menjador
Lavabo
Cuina
T TimbreLapara
FlorescentICP nº1 llumICP nº2 endolls N F
220V
1 2
CIRCUIT ELÉCTRIC D’UNA CASA - 220 V
Passadís
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICINTALACIÓ DE LA CASAJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICINTALACIÓ DE LA CASAJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICINTALACIÓ DE LA CASAJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
H2
K3
marxa
parada
Rele tèrmic
T2 K2 T1 K1 H1T K4
Reactancia
tub fluorescent
Sabedor15
k416
21K222
18
K213
142122
K3
14
13K3
14
13K1
24
23
K1
ESQUEMA ELÉCTRIC:
MANIOBRA D’UN MOTOR TRIFASIC EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR
Portalàmpades
ICPFASE
NEUTRE
220V
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
ESTRELLA TRIANGLE
AMB TEMPORITZADOR
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
RSTN
M
1 3 5 1 3 5
2 4 62 4 6
INVERSOR DE GIR ( POTÉNCIA)EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR
CIRCUIT DE POTÉNCIA
R1TERMICO 1 3 5
2 4 6
R2 R3
C.M
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
ESTRELLA TRIANGLE
AMB TEMPORITZADOR
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
I I I I
ICP
220 V
I IntermitentLinea 1
Linea 2Linea 3Linea 4
Circuit de l’estel de Nadal
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICESTRELLA DE NADAL
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICESTRELLA DE NADAL
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICESTRELLA DE NADALJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICESTRELLA DE NADALJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
RFLUORECENT
C
LR1
LR2
R1
R2
R3
A1
A1
A1
A2
A2
A2
M1
M2
R1
R1
R2
R3
M3
R2
PARO
53 54
53 54
53 54
83 84
83 84
RELES EN CASCADA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
SEGONA MARXA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
TERCERA MARXA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC 4
3
2
1
ICP220 V
INSTALACION ELECTRICAEN LA CARPA DEL IES MARINA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
CARPA DEL’IES MARINA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
CARPADE
L’ IES MARINA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICKM1 KM2 KM 3 KM4KA1 KA2 KA3 KA4KM 4KM 2KM 1
KA 4 KA 3 KM 4KA 2 KM 3KA 1 KM 2
KM 3 KM 4KM 4
KM 3
KM 2
KM 1
MARXA
PARO
KM 1
KM 2
KM 3
KM 4
220V
ICP
ESQUEMA ELÉCTRIC:Comandament de conctactors que realitzen el programa que s'assenyala en la dreta. Aquest esquema té la particularitat que la conexió entre contactors no aquesta “enclavada”, és a dir, que perquè connecti el contactorsegüent, no és necessari que abans aquest desconnectat el contactor anterior.
Esquema en el qual els temporitzadors van entrant en servei al mateix temps que els contactores estan aoarellats en paral·lel
En aquest esquema, els temporitzadors entren tots a l'iniciar-se la maniobra, en paral·lel, però estan reglats de manera que pugui complir-se el cicle programat.
L1 L2 L3 L4
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Primera marxa:
Rele 1 amb el temporitzadorActivant el fluorescent
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Segona marxa:
Rele 2 amb el temporitzador 2activant la primera llum i apagant el fluorescent
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Tercera marxa:
Rele 3 amb el temporitzador 3Activant la segona llum i apagant la primera
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Cuarta marxa:
Rele 4 amb el temporitzador 4Apagant la segona i activant la tercera llum (finalitza maniobra)
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
TEMPOR-
IZADOR
31
6
REACT-
ANCIA
4
FLO
UR
AC
EN
T
CE
BA
DO
L1
3 4
A1 A2
L2
L3
L4
RELLOTGE
D´ESCALA
2 NL
2 1
220V
ICPESQUEMA ELÉCTRIC:
AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR
N F
PULSADOS
PULSADOS
TELERUPTOR
TELERUPTOR
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICESQUEMA ELÉCTRIC:
AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADORJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
ESQUEMA ELÉCTRIC:AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC1
5 m
3 m
1 m4 m
7 m
2 m
2 3
(A)Línea general
Interruptor
Enchufes Cajas de empalmes
Comedor
Habitación 1
Lavabo 1
Puerta
Puertas
Interruptor (doble) en la entrada del comedor para encender y apagar laluz de la mesita
Joan Carles Segura Ramos
1
220 V
F N
(A)
BÀSIQUES-TIC
L1 L2 L3 L4 L5 L6 L7
Interruptor
ICP
220 V
INSTALACIÓ
INTERIORINSTALACIÓ ELÉCTRICA
EN EL PASSADIS DE L´AULA DE PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES
DE L’IES MARINA
CANALETES
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
PASSADIS DE L´AULA DE PRÁCTICAS
ELECTROTÉCNIQUES
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
PASSADIS DE L´AULA DE PRÁCTICAS
ELECTROTÉCNIQUES
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
INSTALACIÓ ELÉCTRICA EN EL PASSADIS DE
L´AULA DE PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES
DE L’IES MARINA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Cuadre
de
ICP Reles
i temporizados
L1 L2 L3 L4
L1 L2 L3 L4
flourecent
Caixa 1
Caixa 2
Motor Circuit 2
Muntatge a la paret dels dos circuits:Circuit 1 estrella triangle. Circuit 2 Reles amb temporizados amb motor
Pulsados
Par i MarxaCircuit 2 mes circuit de potencia del motor
Circuit 1
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICK3
marxa
parada
Rele tèrmic
L3 K2 L2 K1 L1T K4
Reactancia
tub fluorescent
Sabedor15
k416
21K222
18
K213
142122
K3
14
13K3
14
13K1
24
23
K1
ESQUEMA ELÉCTRIC (1):
MANIOBRA D’UN MOTOR TRIFASIC EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR
Portalàmpades
ICPFASE
NEUTRE
220V
L4
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICKM1 KM2 KM 3 KM4KA1 KA2 KA3 KA4KM 4KM 2KM 1
KA 4 KA 3 KM 4KA 2 KM 3KA 1 KM 2
KM 3 KM 4KM 4
KM 3
KM 2
KM 1
MARXA
PARO
KM 1
KM 2
KM 3
KM 4
220V
ICP
ESQUEMA ELÉCTRIC ( 2 amb motor ):Comandament de conctactors que realitzen el programa que s'assenyala en la dreta. Aquest esquema té la particularitat que la conexió entre contactors no aquesta “enclavada”, és a dir, que perquè connecti el contactorsegüent, no és necessari que abans aquest desconnectat el contactor anterior.
Esquema en el qual els temporitzadors van entrant en servei al mateix temps que els contactores estan aoarellats en paral·lel
En aquest esquema, els temporitzadors entren tots a l'iniciar-se la maniobra, en paral·lel, però estan reglats de manera que pugui complir-se el cicle programat.
L1 L2 L3 L4
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
RSTN
C.M
M
1 3 5 1 3 5
C.D. KM12 4 62 4 6
C.I. KM3
ESQUEMA ELECTRIC:INVERSOR DE GIRO ( POTENCIA)
CIRCUITO DE POTENCIA
11
12
RT
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Muntatge
a la paret
dels
dos circuits
Circuit
1 estrella triangle
Circuit
2 Reles
amb
temporizados amb
motor
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICMuntatge
a la paret
dels
dos circuits
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Muntatge
a la paret
dels
dos circuits
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICMuntatge
a la paret
dels
dos circuits
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
R1 R2
61 61
62 62
A1 A1
A2 A2
R2 R1
R3 R4
61 61
62 62
A1 A1
A2 A2
R4 R3
R5 R6
61 61
62 62
A1 A1
A2 A2
R6 R5
Subida Bajada Atrás Adelante Dcha. Izq.
ESQUEMA ELECTRICO:
MANIOBRA DE LA GRUA
220V
Paro Paro Paro
N F
Joan Carles Segura Ramos
Elevación Puente Carro
BÀSIQUES-TIC
R1 R2 R3 R4 R5 R6
M M M M
Elevación Puente Carro
R S T N
380 V
ESQUEMA ELECTRICO DE LA POTENCIA DE LA GRUA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
ESQUEMA ELECTRICO DE LA GRUA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
BÀSIQUES-TIC
L1 L2 L3
L(A22)
T T T T T
380 V
Instalación eléctrica para
el aula de informática (A22)
Joan Carles Segura Ramos
L G T
L(A22)Línea para la aula
de informática A22
380 V
380 V
Línea general
de la torre
Cuadro eléctrico general de la torre
220V
Enchufe
Canaleta T
Salida
telefónica
Cuadro
eléctrico
ICP
15A
ICP
Trifásico
BÀSIQUES-TIC
Aula A22
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
Aula A22
BÀSIQUES-TIC
BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
PORTA
SALA ÁGORA
15 m
13 m
PARET (G) 15 m
PARET (G)
PARET (N)
13 mPARET (M)
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC1 1 1
220V1 2 3L G 1
ESQUEMA ELÉCTRICSALA ÁGORA
3
3
1
2 3
380 V15 m
PARET (G) 15 m
PARET (G)
13 mPARET (N)
13 mPARET (M)
Quadre eléctric
Àgora
3
2
2
2
Nº 1 Nº 2 ICP Nº2 ESTRACTORL G 2
ICP Nº1 ENDOLLSSORTIDA LINEAS
380 V
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
MATERIAL NACESSÁRI PER FER EL PROJECTE:
UNITATS MATERIAL9 Pantalla 2x65w
25 Flourescent de 58w57 mts Tub rigid
gris 20"
200 mts Cable 1,5mm gris200 mts Cable 1,5mm marron200 mts Cable 1,5mm blau200 mts Cable 1,5mm negre200 mts Cable 1,5mm terra
3 Caixes d'empalmes de 153x1101 Caixa de ICP
100 Grapes de 20"100 Tacs
de 6"
100 Tornilleria
curts de 25mm
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
PRESSUPOST DEL MATERIAL NECESSARI
PER
PORTAR A TERME EL TREBALL:
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC SALA ÁGORAJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC SALA ÁGORAJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
SALA ÁGORA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
SALA ÁGORA
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
En la Física, l'electricitat
és un fenomen conservatiu d'origen electromagnètic, que es manifesta per una energia i és degut a les diferents càrregues elèctriques de la matèria. La paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seves aplicacions. L'electricitat està estretament relacionada amb el magnetisme i per això s'inclou dintre del camp de l'electromagnetisme, que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics.No va ser fins el segle XIX que es van començar a comprendre les propietats de l'electricitat, de manera important gràcies a Nikola Tesla. El seus treballs van permetre l'adveniment de la segona revolució industrial, avui dia l'energia elèctrica és omnipresent a la vida quotidiana dels països desenvolupats: a partir de diferents fonts d'energia (hidràulica, tèrmica, nuclear l'electricitat produïda s'utilitza a les llars i a la indústria.
El llamp
és un fenomen
natural productor d'electricitat
ELECTRICITAT:
1 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Un generador elèctric
és un mecanisme capaç de transformar en electricitat un altre tipus d'energia, que pot se química, mecanica o lluminosa.Un generador elèctric és tot aquell dispositiu capaç de mantenir una diferència de potencial elèctric entre dos dels seus punts, anomenats pols o borns. Els generadors elèctrics són màquines destinades a transformar l'energia mecànica en elèctrica. Aquesta transformació s'aconsegueix per l'acció d'un camp magnètic sobre els conductors elèctrics disposats sobre una armadura (denominada també estator). S mecànicament es produeix un moviment relatiu entre els conductors i el camp, es genere una força electromotora. Hi ha tres tipus de generadors:
•Les piles i baterias són exemples de primer tipus,ja que converteixen en electricitat l'energia de certesreaccions quimiques.
•Els aerogeneradors i les cetrals hidroeléctricas, inclouen alternadors que transformen l'energiamecànica en energia elèctrica. Es basen en el fenomende la inducció electromagnètica.
•Les plaques fotovoltaiques generen electricitat a partir de la llum.
Els generadors
es classifiquen
en dos tipus
fonamentals:
•Primaris: Els generadors primaris són aquells que converteixen en energia elèctrica l'energia d´una altra naturalesa o tipus que reben o de què disposen inicialment. Secundaris: Alliberen una part de l'energia elèctrica que han rebut prèviament. S'agruparan els dispositius concrets conforme al procés físic que els serveix de fonament.
GENERADOR ELÈCTRIC
2 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Un reactor nuclear és un aparell on una reacció de fissió nuclear o fusió nuclear en cadena és iniciada, controlada, i sostinguda de forma controlada.Si bé el terme "reactor nuclear" pot fer referència a un reacto de fusió , aquest mot normalment s'usa per designar un aparell de fissió nuclear.El primer reactor nuclear va ser dissenyat i posat en marxa pel premi Nobel de Física Enrico Fermi sota les grades del camp de rugbi de la Universitat de Chicago el 2 de desembre de 1942
Per produir energia per un generador elèctric, una planta d'energia nuclear utilitza la fissió nuclear. En aquest procés, el nucli d'un element molt energètic com l'urani absorbeix un neutro lliure lent, es torna inestable, i llavors es romp en dos àtoms més petits.
El procés de fissió de l'àtom d'urani produeix dos àtoms més petits, d'un a tres neutrons lliures ràpids, i una quantitat d'energia.
La fissió de l'urani produeix més neutrons dels que necessita. Per tant la reacció por ser sostinguda per ella mateixa. Una radioactivitat realçada, controlada, causada per una reacció en cadena.
Els neutrons ràpids alliberats han de ser moderats abans que puguen ser absorbits per el pròxim àtom energètic. Aquest procés de desacceleració es produeix per la col·lisió de neutrons amb àtoms de substàncies anomenades moderadors. Com a moderadors es fanservir substàncies amb àtoms lleugers, ja que l'efecte moderador és més eficient com més semblants siguin les
En la majoria de les plantes nuclears del món, l'energia calorífica generada per la fissió de l'urani es recull per aigua purificada i es duta a fora del nucli del reactor com en una màquina de vapor en els reactors de aigua bullent, o com aigua sobreescalfada en els reactor d'aigua a pressió.
En un reactor nuclear és un produeix energia a partir de la fissió d'urani compost pels isòtops 235U, i 238U. Quan un neutró arriba al nucli del 235U, aquest nucli es torna inestable, fissiona (seguint el camí marcat en la seva cadena de desintegració), i allibera dos, o tres neutrons. Aquests neutrons acaben induint la fissió d'un nou nucli de 235U, o també poden convertir un nucli de 238U, en 239Pu (un isòtop del plutoni). Aquestes reaccions també donen un sobrant de neutrons que poden ser utilitzats per crear altres isòtops radioactius.
masses dels neutrons i dels àtoms del moderador. Així, entre els moderadors més emprats hi ha l'aigua i el grafit (carboni cristal·lí), que també té l'avantatge del seu punt de fusió molt elevat.
CENTRAL NUCLEAR
Ciència bàsica:
3 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
La potència; que és funció del desnivell existent entre el nivell mig de l'embassament i el nivell mig aigües baix de la usina, i del cabal màxim turbinable, a més de les característiques de la turbina i del generador.
L'energia garantida, en un lapse de temps determinat, generalment un any, que és funció del volum útil de l'embassament, i de la potència instal·lada.
La potència d'una central pot variar des d'uns pocs a uns milers de megawatts (MW). Fins a 30 MW es consideren minicentrals.
La Central hidroeléctrica major del món, fins a la data (2005), Itaipú, té una potència instal·lada de 14.000 MW, sumant les 20 turbines.
Una central hidroelèctrica
és aquella que genera electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.
L'aigua és conduïda mitjançant una canonada de descàrrega des de l'embassament a la sala de màquines de la central, on gràcies a una o vàries turbines hidràuliques es produeix la generació d'energia en alternadors.
Les dues característiques principals d'una central hidroeléctrica, des del punt de vista de la seva capacitat de generació d'electricitat són;
CENTRAL HIDROELÈCTRICA
4 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Un circuit elèctric
és un conjunt simple o complex de conductors i components elèctrics o electrònics recorregut per un corrent elèctric.
El que coneixem com corrent elèctric no és una altra cosa que la circulació de càrregues o electrons a través d'u circuit elèctric tancat, que es mouen sempre del pol negatiu al polpositiu de la font de subministrament de força electromotora.Potser haguem sentit que el sentit convencional de circulació del corrent elèctric per un circuit és a la inversa, és a dir,del pol positiu al negatiu de la font de FEM. Aquest plantejament té el seu origen en raons històriques i no a qüestions de la física, dut a terme en l'època de formulació de la teoriaque explicava la fluidesa del corrent elèctric pels metalls, ja que els físics desconeixien l'existència dels electrons o càrregues negatives.
Al descobrir-se els electrons com part integrant dels àtoms i principal component de lescàrregues elèctriques, es va descobrir també que les càrregues elèctriques que proporcionauna font de FEM (Força Electromotora), es mouen del signe negatiu (-) cap al positiu (+),d'acord amb la llei física de la qual "càrregues diferents s'atreuen i càrregues iguals es rebutgen". A causa d'aquell desconeixement, la comunitat científica va acordar que, convencionalment, el corren elèctric es movia del pol positiu al negatiu, de la mateixa forma que haguessin pogut acordar el contrari, com realment ocorre. No obstant això,a la pràctica, aquest "error històric" no influeix per a res en el que a l'estudi del corrent elèctric es refereix.(FEM).
CIRCUIT ELÉCTRIC
5 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
La conducció
elèctrica
és el moviment de partícules carregadeselèctricament a través d'un medi (conductor elèctric). El movimentpot formar un corrent elèctric com a resposta a un camp elèctric. El mecanisme que hi ha darrera d'aquest moviment depen del material.
En els metalls i les resistències la llei d'Ohm descriu bé la seva conducció elèctrica, aquesta lleiestableix que el corrent és proporcional al camp elèctric aplicat. La facilitat amb la que la densitatde corrent (corrent per unitat d'àrea) j
apareix a un material s'expressa com la conductivitat elèctrica σ, que es defineix com:
j
= σ
E
on j
és el la densitat del corrent elèctric i E la força del camp elèctric. La inversa de la conductivitatelèctrica és la resistivitat elèctrica ρ:
j
= E
/ ρ
CONDUCCIÓ
ELÈCTRICA
6 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
POTÉNCIA ELÉCTRICA
Al circular el corrent, els electrons que la componen col·lisionen amb els atoms del conductor i cedeixen energia, que apareix en la forma de calor. La quantitat d'energia despresa en un circuit s'amida en julis.
La potència consumida s'amida en watts; 1 watt equival a 1 juliol per segon.
La potència "P" consumida per un circuit determinat pot calcular-se a partir de l'expressió
On:
V: diferéncia de potencial o voltatge aplicat a la resisténcia, VoltsI: corrent que atravesa la resisténcia, AmpersR: resisténcia, OhmisP: poténcia eléctrica, WatsPer quantificar el calor generat per una resisténcia eléctrica al ser atravesada per una corrent eléctrica, s’utilitza el sigüent factor de conversió:1 Watt = 0,2389 caloríes / segon
7 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
L'alternador
és una màquina destinada a transformar l'energia mecànica en energia elèctrica, generant, mitjançant fenomens d'inducció electromagnètica, un corrent altern.
Els alternadors es basen en la segona llei de l'electromagnetisme, també coneguda com la Llei de Faraday. Aquest llei diu que un conductor elèctric sotmès a un camp magnètic variable crea una tensió induïda, la polaritat de la qual depen del sentit del camp i el valor del flux que el travessa.Funcionament
de l'alternador:Tal i com s'ha explicat abans, l'alternador funciona segons la segona llei de l'electromagnetisme. Així, doncs, la variació del sentit i de la intensitat del camp magnètic induiran a les bobines una diferència de potencial que canvia de valor i de polaritat seguint el ritme del camp.El flux magnètic (Φ)
que passa a través de cada espira a les bobines que constitueixen l'induït tenen per valor el producte de la intensitat del camp magnètic (B), per la superfície de l'espira (s)
i el cosinus de l'angle format en el pla que conté aquest i la direcció del camp magnètic (cos φ), raó per la qual el flux serà variable:
Cada cop que es produeix un variació del flux magnètic, també es produeix una variació en les espires d'una força electromotriu (f.e.m) (E)
induïda, el valor de la qual és igual a la velocitat de variació del flux segons:
El signe negatiu davant d'E
ve donat segons la Llei de Lenz, que diu que el corrent
induït s'oposa a la variació
de flux que genera
(raó per la qual també es parla de força contraelectromotriu enlloc de f.e.m.).Si la força electromotriu induïda en una espira és igual a E, la força electromotriu total (Et
)
és igual a :
Essent n
el nombre d'espires que constitueixen l'induït.La freqüència del corrent altern que apareix entre els borns A-B
s'obté multiplicant el nombre de voltes per segon de l'inductor pel nombre de parells de pols de l'induït.
ALTERNADOR
8 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Un motor elèctric
és un aparell al que se li aplica energia elèctrica per obtenir-ne de mecànica. Fou inventat per Thomas Davenport el 1834.N'hi ha de diversos tipus:
Motors de corrent continu: Dinamo reversible a motor, pot ser: Serie, Paral·lel (shunt) o Mixt (compound),i és un rotor bobinat amb col·lector.
Motor universal de C.C. (electrodomèstic de dos fils), es un rotor bobinat amb col·lector.
Motors de corrent altern: Monofàsics:D'espira en curtcircuit, rotor gàbia d'esquirol (poca potencia usats en petitsventiladors, tocadiscs...).
De fase partida, rotor gàbia d'esquirol amb bobinat auxiliar que pot variar en tres: Amb condensador.
Amb interruptor centrifug.
Amb condensador i interruptor centrifug. Trifàsics:Normalment amb rotor gàbia d'esquirol. Excepció del motor trifàsic amb rotor bobinat amb anells. Motor universal de C.A. (electrodomèstic de dos fils), es un rotor bobinat amb col·lector.
MOTOR ELÉCTRIC
9 -
13Joan Carles Segura RamosJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
La llei
d'Ohm
estableix que el corrent que travessa un circuit elèctric és
on V
és la caiguda de voltatge o diferència de potencial i I
és el corrent. L'equació dóna com a resultat la constant de proporcionalitat R, que és la resistència elèctrica del circuit.
Per a components com les resistències la llei es compleix per un gran interval de valors de corrent i voltatge, però en depassar certs límits es perd la proporcionalitat directa per efecte de la temperatura dissipada pel circuit per efecte Joule
Al Sistema Internacional d'Unitats la unitat utilitzada pel corrent és l'ampere (simbolitzat com A), per la diferència de potencial és el volt (simbolitzat com V) i per a la resistència s'utilitza l'ohm (simbolitzat Ω).
Aquesta llei va rebre el seu nom en homenatge al seu descobridor, el físic alemany Georg Ohm, que el 1827 va publicar en un tractat les seves experiències i mesures resultants d'aplicar diferents voltatges i corrents a circuits simples amb diferents longituds de cable. L'equació que va presentar per explicar els seus resultats experimentals era més complexa que la que es presenta més amunt, que no va existir fins que el 1864 es va definir una unitat per a la resistència elèctrica.
LLEI D`OHM
Directament proporcional a la diferència de potencial que hi ha entre els seusextrems i inversament proporcional a la resistència del circuit.
En termes matemàtics la llei s'expressa per mitjà de l'equació:
10 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
El teorema de Thévenin
per a circuits elèctrics enuncia que qualsevol combinació de fonts de voltatge i resistències amb dos terminals és elèctricament equivalent a una única font de voltatge V
i una única resistència R. Per a sistemes de corrent alterna amb una única freqüència el teorema també pot aplicar-se a impedàncies en general, no sols a resistències.
El teorema fou descobert primer pel científic alemany Hermann von Helmholtz en 1853, però fou després redescobert en 1883 per l'enginyer francès de telègrafs Léon Charles Thévenin (1857- 1926).
TEOREMA DE THÉVENIN
Per a calcular el circuit equivalent:
1. Elimineu la càrrega del circuit.
2. Calculeu el voltatge V
en la eixida de les fonts d'alimentació original.
3. Ara canvieu les fonts de voltatge amb curtcircuits i les fonts de corrent amb circuits oberts.
4. Canvieu la càrrega del circuit amb un òhmmetre imaginari i mesureu la resistència total, R, mirant enrere cap al circuit, sense fonts d'alimentació.
5. El circuit equivalent és la font de voltatge amb un voltatge V
en sèrie amb una resistència R
en sèrie amb la càrrega.
El voltatge equivalent de Thévenin es el voltatge en els terminals d'eixida del circuit original. Quan es calcula el voltatge equivalent de Thévenin, sol ser útil el principi del division de voltatge, dient que un terminal serà Vout i l'altre estarà connectat a massa.
11 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
El teorema de Kennelly
(o transformació
estrella-triangle, de Vegades escrit Y-∆), anomenat així en homenatge a Arthur Edwin Kennelly, permet simplificar un circuit elèctric ja estiga en forma d'estrella o de triangle.
(No confondre la transformació
estrella-triangle
amb un transformador estrella-triangle
que és un dispositiu que transfomacorrent trifàsic sense neutre en corrent trifàsic amb neutre. Normalment s'utilitzen tres transformadors independents per a tal efecte).
TEOREMA DE KENNLLY
Transformació
d'estrella
a triangle:
12 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Aquesta llei també s'anomena llei
del voltatge
de Kirchhoff
o segona
llei
de Kirchhoff.
El principi de conservació de l'energia implica que:
La suma algebraica (amb signe) de totes les diferències de potencials al voltant d'un circuit ha de ser zero.
(D'altra forma, seria possible construir una màquina de moviment perpetu on passés un corrent en cercle al voltant del circuit.)
Aquesta llei té una subtilesa en la seua interpretació, donat que en presència d'un camp magnètic canviant el corrent elèctric no és conservatiu i per tant no pot definir un potencial escalar pur, la integral de línia del camp elèctric al voltant del circuit no és zero. De forma equivalent, la energia és transferida del camp magnètic al corrent (o a l' l'inrevés). Per a "arreglar" la llei de les malles en aquest cas, s'associa una caigudade potencial efectiva o força electromotriu (fem) a la inductància del circuit, exactament igual a la
LLEI DE LES MALLES
13 -
13Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Quadre
de distribució
A les instal·lacions
elèctriques, s'estableix
un quadre
de distribució
d'on
parteixen
els
circuits elèctrics
interiors. Aquest
quadre
està
format
per
un conjunt
d'aparells, la finalitat
dels
quals
és la protecció
de persones i receptors
de la instal·lació. Aquests
dispositius
són:
•Interruptor general automàtic
de tall
omnipolar (IGA).•Interruptor de control de potència
(ICP).•Interruptor diferencial (ID).•Petits
interruptors
automàtics
(PIA).
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Interruptor
general automàtic
de tall
omnipolar (IGA)
Aquest
interruptor pot
accionar-se manualment
i està
dotat
de dispositius
de protecció contra sobrecàrregues
i curtcircuits.
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Interruptor de control de potència
(ICP)
L'empresa
subministradora d'electricitat
controla la potència
que consumeix
l'abonat mitjançant
un interruptor de control de potència
(ICP). Quan
el consum
de l'abonat
és
superior a la potència
contractada, s'interromp
el subministrament
elèctric.
A més, l'ICP
també
assegura
la protecció
de la instal·lació
contra sobrecàrregues
i curtcircuits, tot
i que cada element
d'una
instal·lació
es protegeix
també
de manera independent mitjançant
els
PIA.
Popularment
se'l
coneix
amb
el nom
de limitador de potència
o magnetotèrmic.
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Interruptor diferencial (ID)
Els
diferencials
són
interruptors
que tenen
la missió
de detectar els
corrents
de defecte produïts
a la instal·lació.
El seu
objectiu
principal és
el de protegir
les persones que poden estar en contacte amb
la instal·lació
quan
hi ha una
fuita
de
corrent.
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Petits
interruptors
automàtics
(PIA)
Els
PIA tenen
la missió
de protegir
contra sobrecàrregues
i curtcircuits
cadascun
dels
circuits interiors
que conformen una instal·lació, de manera independent. Cal col·locar
tants
PIA com
circuits
elèctrics
independents
tingui
la instal·lació.
La funció
del PIA és
la mateixa
que la d'un
fusible, però
no es fon, ja que quan
s'obre
només cal accionar de nou
el mecanisme
manual que incorpora.
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Risc
de contacte elèctric
El risc
de contacte amb
el corrent
elèctric
és
la possibilitat
de circulació
d'un corrent
elèctric
al través del cos humà. Perque
hi hagi
aquesta
possibilitat, cal
que el cos humà
formi
part
del circuit, fent
de conductor i que entre els
punts d'entrada
i sortida
del corrent
elèctric
en el cos humà
hi hagi
una diferència
de
potencial. Quan
passa
això, podem
afirmar que l'accident
s'ha
produït i les
seves
conseqüències
són
més
o menys
greus
depenent
d'una
sèrie
de factors
addicionals. La funció
dels
elements
de protecció
d'una
instal·lació
és
minimitzar
els
efectes
del corrent
elèctric
sobre el cos humà
una vegada
s'ha
produït
el contacte elèctric. Així, per
exemple, quan
es produeix
una fuita
de corrent, l'ID
d'una
instal·lació
s'obre. Heu
de tenir
clar
que altres
elements
de protecció, coma ara els
PIA o els
ICP, no
protegeixen
contra contactes elèctrics, ja que la seva
missió
és
protegir
la instal·lació
elèctrica
de sobrecàrregues
(massa
elements
connectats
a la xarxa
elèctrica).
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Presa de corrent
Encara que la presa de corrent no és un element de comandament,
permet la connexió d'una càrrega a un circuit elèctric.
Hi ha preses de corrent que tenen presa de terra, que és el punt de connexió de la instal·lació elèctrica interior i els elements de protecció amb la presa de terra de l'edifici.
Símbol normalitzat:
Sense presa de terra Amb presa de terra
Circuits
d'aplicació
Gairebé sempre el circuit d'aplicació no inclou l'interruptor, ja que l'incorpora el dispositiu que es connecta a la presa de corrent, com ara una làmpada de taula.
El circuit de la figura permet controlar la càrrega connectada a la presa de corrent. A la presa s'hi pot connectar
qualsevol amb endoll, com ara una rentadora, un calefactor, etc.
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Les instal·lacions
elèctriques
d'un
habitatge
segueixen
el mateix
esquema que el d'un
circuit elèctric
convencional:
•Aparells
de comandament, com
ara interruptors
o commutadors, que permeten
el govern
de la instal·lació.
•Aparells
de connexió, com
ara bases d'endoll
o portalàmpades, que faciliten la connexió
dels receptors
de la instal·lació.
•Els
cables conductors, que permeten
la connexió
de tots
els
elements
formant
un circuit tancat.
Tots
els
circuits
estudiats
al mòdul
anterior són
d'aplicació
a les instal·lacions
elèctriques
d'un habitatge, però
sovint
els
esquemes
i els
símbols
utilitzats
són
diferents.Objectius
•Utilitzar
la terminologia, simbologia, instruments
i mètodes
de la tecnologia
elèctrica
per
a la representació
d'esquemes
elèctrics.
•Interpretar el principi
de funcionament, la simbologia
normalitzada
i les característiques
dels
principals
circuits
elèctrics.
•Identificar i analitzar
la funció
i el comportament
de les instal·lacions
elèctriques, a partir dels
esquemes
elèctrics.
Continguts
•Esquema unifilar
•Esquemes
multifilars
•Esquema funcional
•Esquema unifilar
•Exemples Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
S'anomenen
instal·lació
elèctrica
d'interior
els
circuits
elèctrics
que formen la instal·lació elèctrica
d'un
habitatge. A més
dels
elements
utilitzats
fins
ara, a les instal·lacions
s'utilitzen altres
elements
que faciliten la manipulació
i manteniment
de la instal·lació.
Objectius
•Identificar i analitzar
la funció
i el comportament
de les instal·lacions
elèctriques
a partir dels esquemes
elèctrics.
•Projectar
i construir petites
instal·lacions
elèctriques, tot
cercant, seleccionant
i interpretant
la informació
tècnica
adient.
•Manipular amb
destresa
i precisió
els
instruments
i eines
que s'utilitzen
en les instal·lacions elèctriques, tot
aplicant
les normes de seguretat
adients.
Continguts
•Fil
conductor
•Presa de terra
•Altres
elements
d'una
instal·lació
•Tubs
protectors
•Connexió
d'elements
•ExemplesJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
A més
dels
elements
de comandament
estudiats, una instal·lació
elèctrica
incorpora altres elements
que garanteixen
la seguretat
a la instal·lació. La funció
d'aquest
elements
de protecció
és, per
una banda, protegir
les persones de possibles
contactes elèctrics
i, per
l'altra, protegir
la instal·lació
elèctrica
de sobrecàrregues
(massa
elements
connectats
a la xarxa elèctrica).
Objectius
•Interpretar el principi
de funcionament
i les característiques
dels
principals
elements
de protecció
d'una
instal·lació
elèctrica.
•Identificar i analitzar
la funció
i el comportament
dels
principals
elements
de protecció
d'una instal·lació
elèctrica.
Continguts
•Quadre
de distribució
•Interruptor general automàtic
de tall
omnipolar (IGA)
•Interruptor de control de potència
(ICP)
•Interruptor diferencial (ID)
•Petits
interruptors
automàtics
(PIA)
•Exemple
d'instal·lació
elèctrica
típica d'un
habitatge
•Risc
de contacte elèctric
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC1 -
5Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC2 -
5Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC3 -
5Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC4 -
5Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC5 -
5Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICJoan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
elements per a això haurem de conèixer les bases per a soldar. Sense aquest coneixement és difícil visualitzar quees el que te lloc al fer una unió de soldadura i els efectes de les diferents parts del procés. L'estany té un punt de fosa de 450º F; el plom es fon als 620º F. Si mirem la grafica, en aquest diagrama de proporció d'Estany/Plom observem dos parametres, un d'ells és la temperatura en l'eix vertical i l'altra és la concentració en l'eix horitzontal. La concentració d'estany és la concentració del plom menys 100. En el costat esquerre del diagrama pot veure 100% d'estany, en el costat dret del diagrama pot veure 100% de plom. Les corbes divideixen la fase líquida de la fase pastosa. La fase pastosa de l'esquerra de la linea divideix l'estat líquid de l'estat sòlid. Vostè pot veure que aquestes lineas s'uneixen en un punt corresponent a una temperatura de 183º C o 361º F, a aquest punt se li crida punt eutectico. L'aliatge 63% estany i 37% plom tenen la mateixa temperatura sòlida i líquida. Pastoso o en pasta significa que existeixen ambdós estats, sòlid i líquid. Entre mes alt sigui el contingut de plom, major sera el camp pastoso. Entre mes alt sigui l'estany menor sera el camp pastoso. La soldadura preferida en l'electrònica és l'aliatge eutectica a causa de el seu immediata solidificación.
Què
és
Soldadura?La Soldadura és un metall fos que uneix dues peces de metall, de la mateixa manera que realitza l'operació de fondre un aliatge per a unir dos metalls, però diferent de quan se solden dues peces de metall perquè s'uneixin entre si formant una unió soldada. En la indústria de l'electrònica, l'aliatge d'estany i plom és la més utilitzada, encara que existeixen altres aliatges, aquesta combinació dóna els millors resultats. La barreja d'aquests dos elements crea un succés poc comun. Cada element té un punt elevat de fosa, però al barrejar-se produïxen un aliatge amb un punt menor de fosa que qualsevol dels
SOLDADURA
1 -
6Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
PlasticLiquid
Solid Eutectic Solder
Percentage of Tin
Tin-Lead Phase Diagram
Teoria
de Soldadura
Abans de fer una unió, és necessari que la soldadura ”mulli” els metalls bàsics o metalls base que formen la unió. Aquest és el factor mes important al soldar. AL soldar es forma una unió intermolecular entre la soldadura i el metall. Les molèculas de soldadura penetren l'estructura del metall base per a formar una extructura sòlida, totalmemt metàl·lica.
2 -
6Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
SOLDADURES:
Aliatge
Estándard: 63% d'Estany i 37% de Plom L'aliatge eutectica 63% de Sn i 37% de Pb és un aliatge especial on la fusion ocorre a una sola temperatura que és de 183º C (361º F).
Impureses
Metàl·liques:
Poden: · Causar defectes severs de curts (particularmebte quan el ferro excedeix 0.005% i el Zinc excedeix 0.003%).
Afeblir la resistència de la union de la soldadura. · Incrementar la raó de formació d'escòria.
Causar unions opaques o granulosas. · Reduir la capacitat de mullat (particularment el sofre).
Impureses
No Metàl·liques:
(Oxidos Inclosos).
Les impureses no metàl·liques o òxids inluidos es mullen molt bién en la soldadura fosa i no se separen de la soldadura de l'escòria.
Els òxids inclosos incrementen la viscositat de la soldadura fosa, causant curts i becs (icicles).
Els óxicos inclosos poden ser amidats mitjançant la Prova d'Inclusió d'Escòria
3 -
6Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
Contaminació
i Controls
La puresa de la soldadura té una gran efecte en la part acabada i el numero de rebutjos. Per tant entendre els efectes de la contaminació de la soldadura òbviament ens pot dur a millorar la qualitat de les parts produïdes a un cost reduït. Es recomana no ignorar els efectes perjudicials de les impureses de la soldadura en la qualitat i el indice de producció de l'equip de soldadura per immersió o d'ona. Alguns dels problemes que prevalen a causa de soldadura contaminada són unions opaques o asperas, ponts i no poder-se “mullar”. Canviar la soldadura no és necessàriament la solució. Les soldadures es poden dividir en tres grups bàsics:
1).-
Soldadura Reciclada 2).-
Verge3).-
Alt
Grau de Puresa.
Soldadura reciclada és desaprofitament d'Estany i Plom que es pot comprar i refinar per mitjà de procediments metalurgicos regulars. Els alts nivells d'impuresa poden provocar problemes en les lineas de producció en massa. Soldadura Verge aquest acabo es refereix a la soldadura que estan compostes d'Estany i Plom estraidos del mineral. El nivell de puresa de l'Estany i Plom d'aquesta matèries primeres és alt i excedeix, en molts aspectes de la magnitud i les normes (ASTM & QQS-571). Soldadura d'alt grau de puresa se selecciona Estany i Plom amb baix nivell d'impureses i es produïx soldadura amb baix nivell d'impureses.
Abans de discutir problemes i solucions consideri la font de la contaminació metàl·lica en un gresol o ona durant la manufactura. Òbviament en una part de l'equip bé fabricada, les parets del recipient per al metall fos, igual que la bomba i totes les altres superfícies que arriben a estar en contacte amb la soldadura estan fetes amb un metall com l'acer inoxidable.segueix
en pag
5. 4 -
6Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
La contaminació del bany, per tant, pot resultar unicamente pel contacte amb el treball mateix. Això significa que un numero limitat d'elements s'adquireixen, depenent de la linea de producció.Un bany de soldadura tant sols es pot contaminar amb aquells metalls amb els quals aquesta en contacte i els quals són solubles en la soldadura. A mesura que puja el nivell de contaminació, la qualitat de la soldadura es deteriora. No obstant això, no existeix una regal clara quant al nivell de contaminació metàl·lica on la soldadura ja no es pot emprar. No podem prevenir que els materials dels PCB toquin el bany i inevitablement contaminessin la soldadura fins a cert grau. No existeixen valors absoluts per a totes les condicions. Els limits depenen dels requisits d'especificació, disseny del PCB, solderabilidad, espaiat dels circuits, grandària dels connectors i altres parametres.
5 -
6
text
coresponent
a la continuacio
de la pag
4.
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TICNota: La unio de la soldadura té aparença opaca. El antimoni elimina aquest efecte.
Materials Els
Efectes
de Contaminants
Coure Unions amb aparenca sorrenca, la capacitat de mullar-se es veu reduïda.
Alumini Les unions sorrenques, augmentan l'escòria en el gresol.
Cadmi Reduïx la capacitat de mullat de la soldadura, causa que la unió es vegi molt opaca.
Zinc Provoca que el indice d'escòria augmenti, les unions es veuen gebrades.
AntimonioEn quantitats per damunt del 0.5% pot reduir la capacitat de mullar-se la soldadura. En petites quantitats millora la capacitat de baixa temperatura de la unió de la soldadura.
Ferro Produeïx nivells excessius d'escòria.
PlataPot provocar unions opaques. Concentracions molt altes feran que la soldadura sigui menys mòvil. No és un contaminant dolent. S'afegix a alguns aliatges en forma organitzada.
Nickel En petites concentracions, provoca petites bombolles o butllofes en la superfície de la unió
6 -
6Joan Carles Segura Ramos
Treball: INSTAL·LACIÓ LLUMINARIES ÀGORA Alumne: JOAN CARLES SEGURA Assignatures: BÀSIQUES-INFORMÀTICA
- 1 -
1. EINA O PEÇA A CONSTRUÏR
3. EL CROQUIS I PLÀNOLS DE LA MILLOR SOLUCIÓ.
- 2 -
FIAP IES MARINA El meu treball
FIAP IES MARINA El meu treball
FIAP IES MARINA El meu treball
SALA ÁGORAJoan Carles Segura Ramos
SALA ÁGORAJoan Carles Segura Ramos
SALA ÁGORA
Joan Carles Segura Ramos
FIAP IES MARINA El meu treball
FIAP IES MARINA El meu treball
FIAP IES MARINA El meu treball
4. LA MEMÒRIA. La memòria té per objecte que descriguis tot el que et farà falta per solucionar el pro-blema proposat. Cal que no oblidis res. Solament que falti un cargol o peça, el muntat-ge no serà possible, perquè caldrà esperar a que el professor el vagi a comprar amb vosaltres. 4.1. ELS MATERIALS. Indica tots els materials i peces amb les seves dimensions i
Nom de la peça MESURES MATERIAL Quantitat
4.2. LES EINES. Indica les eines necessàries. Martell, tornavís pla variés mides, tornavís estrella variés mides, guia, guinyola, serra per plàstic, pela calbes, te-naces, martell, broques per paret i ferro variés mides de cada un, fresadora, ti-sores de electricista i tester. 4.3. LES MÀQUINES. Taladro i secador industrial.
5. EL PROCÉS DE TREBALL. Indica totes les operacions amb materials, eines i temps (per operació) ne-cessàries per solucionar el problema.
No. ordre descripció de cada operació temps real 1.. Prendre mides de la sala Àgora 10 min
2. Fer esquema elèctric 40 min
5.3 Ensenyar el esquema elèctric al client i fer algun canvi si el no esta conforme amb el projecte
10 a 20 min
5,4 Fer pressupost dels material i mà d’obra i si el client està d’acord començarem el muntatge
-----------
5,5 Passar la guinyola amb les mides corresponents 45 min
5,6 Instal·lar les pantalles i les caixes
5,7 Posar el tub de pvc
5,8
5,9
5,1
5,11
5,12
Treball: INSTAL·LACIÓ PER A 24 ORDINADORS AULES A-22 I F31 Alumne: JOAN CARLES SEGURA RAMOS
- 1 -
1. EINA O PEÇA A CONSTRUÏR
3. EL CROQUIS I PLÀNOLS DE LA MILLOR SOLUCIÓ.
- 2 -
FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC
El meu treball
FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC
El meu treball
FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC
El meu treball
FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC
El meu treball
4. LA MEMÒRIA. La memòria té per objecte que descriguis tot el que et farà falta per solucionar el pro-blema proposat. Cal que no oblidis res. Solament que falti un cargol o peça, el muntat-ge no serà possible, perquè caldrà esperar a que el professor el vagi a comprar amb vosaltres. 4.1. ELS MATERIALS. Indica tots els materials i peces amb les seves dimensions i
Nom de la peça MESURES MATERIAL Quantitat
4.2. LES EINES. Indica les eines necessàries. ________________________________________________________________________________________ . 4.3. LES MÀQUINES. .
5. EL PROCÉS DE TREBALL. Indica totes les operacions amb materials, eines i temps (per operació) ne-cessàries per solucionar el problema.
No. ordre descripció de cada operació temps real 1..
2.
5.3
5,4
5,5
5,6
5,7
5,8
5,9
5,1
5,11
5,12
FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC
El meu treball
6. ELS COSTOS. Recull totes les factures o tiquets que t'han donat al comprar els materials i fes un càlcul re-al dels costos per solucionar amb la millor idea el problema de la vostra PEÇA. Pots trobar-les a :
MATERIAL descripció QUANTITAT PREU
UNITAT SUBTOTAL
TOTAL
L'avaluació consisteix en descriure si la solució aportada al problema al projecte tècnic , ha do-nat els resultats esperats. En el nostre cas ho faràs sobre les següents preguntes:
1. QUINA PART HA ESTAT MÉS DIFÍCIL PER A TU?
2. QUINA HA ESTAT LA MÉS FÀCIL
3. CREUS QUE LA PEÇA ESTA BEN ACABADA?
4. CREUS QUE LA PEÇA FARÀ SERVEI?
5. QUE CAMBIARIES DE LA PEÇA?