01/2014 . SESSIÓ ORDINARIA DE L'AJUNTAMENT PLE DEL DIA 20 DE GENER DE 2014.- A la Vila de Martorell, el dia 20 de gener de 2014, essent les 20.00 hores, es reuneix l'AJUNTAMENT PLE, al Saló de Sessions de la Casa Consistorial, en sessió ordinaria presidida pel Sr. Alcalde, SALVADOR ESTEVE I FIGUERAS, i amb l'assistència dels Regidors senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, MARIA HINOJO NIETO, SIRA SANZ I ROMERA, ALBERT FERNÁNDEZ I CLARAMUNT, LLUÍS SAGARRA I SESÉ, LLUÍS AMAT I FERRER, ADRIÀ ARQUÉ I ARMESTOY, MONTSERRAT PARERA I BAYÓ, JAVIER GONZÁLEZ ABAD, LOURDES HERNÁNDEZ ORTEGA, XAVIER GÓMEZ REVUELTA, OLGA EUGENIA FERNÁNDEZ OCHOA, JOSÉ ANTONIO SIMÓN CABRERA, FRANCESC J. ARPAL I MACIÀ, VICENTE CASAL CARRIEDO i ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, assistits pel Secretari de la Corporació Sr. JAUME TRAMUNT I MONSONET, i per l’Interventor Sr. ANTONI CALPE I JORDÀ.

Oberta la sessió pel senyor Alcalde, a continuació es passa a l’exàmen dels diferents punts de l’ordre del dia, de conformitat amb el detall següent:

I.- PART RESOLUTIVA

1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA EL DIA 16 DE DESEMBRE DE 2013.

Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió ordinària celebrada el dia 16 de desembre de 2013, que és aprovada per unanimitat dels assistents.

2. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA EL DIA 23 DE DESEMBRE DE 2013.

També es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió extraordinària celebrada el dia 23 de desembre de 2013, resultant aquesta aprovada per unanimitat dels assistents.

DICTÀMENS DE L’ÀREA ECONÒMICA, D’ORGANITZACIÓ I RÈGIM INTERIOR:

3. PROPOSTA DE DONAR CONFORMITAT A LA XIFRA DE POBLACIÓ DE MARTORELL A 1-1-2013, PROPOSADA PER L’INSTITUT NACIONAL D’ESTADÍSTICA.

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 13 de gener de 2014.

1

-El regidor Sr. JOSEP CASASAYAS diu: En aquest punt, com cada any, proposem donar conformitat a la xifra de població de Martorell, que està proposada per l’Institut Nacional d’Estadística, que és de 28108 habitants. Com tots vostès saben, habitualment hi ha unes petites diferències, entre el que diu el nostre padró i el que diu l’INE, però normalment solem acceptar la xifra de l’INE. En aquest cas el padró deia 28455, la diferència és de 347, per tant, posem a aprovar la xifra que ens proposa l’INE, de 28.108 habitants.

Sotmesa a votació la proposta de que es tracta, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda:

Vist que l’INE amb escrit de data 20 de març de 2013, registrat d’entrada en aquest Ajuntament amb data 27 de març de 2013, amb el número 1822, ens comunica que la xifra provisional de població proposada per la seva aprovació posterior pel Govern, com a xifra oficial de població d’aquest municipi a 1 de gener de 2013 és de 27.953 habitants.

Vist l’escrit de l’INE de data 10 de desembre de 2013, registrat d’entrada amb data 13 de desembre de 2013, en el que ens comunica que un cop acabat el procediment per l’obtenció de xifres oficials de població, definitivament la xifra oficial de població a 1 de gener de 2013 d’aquest municipi, és la de: 28108 habitants.

Vist que efectuat llistat de les dades que existeixen en els nostres arxius informàtics, dónen una xifra de població a 1 de gener de 2013, de 28455 habitants.

Atès que aquesta diferència pot ser deguda a les variacions existents a causa de les baixes de ciutadans estrangers pendents de renovació, descontats per l’INE i de duplicats pendents de resolució en el fitxer d’intercanvi.

Atès el que disposa la Resolució de 25 d’octubre de 2005 de la Presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística i del Director General de Cooperació Local, sobre la Revisió del Padró d’Habitants i el procediment d’obtenció de la proposta de xifres oficials de población.

Primer: Donar conformitat a la xifra de població d’aquest municipi referida a 1 de gener de 2013, que ha estat proposada per l’INE de 28108 habitants.

Segon: Trametre certificació d’aquest acord a l’Institut Nacional d’Estadística als efectes d’aprovació de la xifra de població a 1 de gener de 2013.

4. PROPOSTA DE SUBSTITUCIÓ DE DOS DELS DIES D’OBERTURA AUTORITZADA EN DIUMENGES I FESTIUS DELS ESTABLIMENTS COMERCIALS A MARTORELL DURANT L’ANY 2014.

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 13 de gener de 2014.

2

-La regidora Sra. MARIA HINOJO diu: De fet el que es proposa, és el canvi d’aquests dos dies festius, que seria substituir el 12 de gener pel 28 d’abril, i el 6 de juliol pel 9 de juny, això sempre és la demanda del comerç local.

Sotmesa a votació la proposta, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda:

I.- En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 6260, de data 23 de novembre de 2012, es va publicar l’Ordre EMO/377/2012, de 16 de novembre, per la qual s'estableix el calendari d'obertura dels establiments comercials en diumenge i dies festius per als anys 2013, 2014 i 2015, de la qual es transcriuen a continuació els articles 1 a 3:Article 1Els vuit dies festius en que els establiments comercials de Catalunya poden romandre oberts al públic per als anys 2013, 2014 i 2015 d’acord amb el que estableix el Decret llei 4/2012, de 30 d’octubre, de mesures en matèria d’horaris comercials i determinades activitats de promoció, són els següents: Per a l’any 2013:13 de gener,7 de juliol,12 d’octubre,1 de novembre,6, 8, 15 i 22 de desembre.

Per a l’any 2014:5 i 12 de gener,6 de juliol,12 d’octubre,1 de novembre,6, 8 i 21 de desembre. Per a l’any 2015:4 i 11 de gener,5 de juliol,12 d’octubre,1 de novembre,6, 8 i 20 de desembre. Article 2Els ajuntaments, amb l’acord previ de l’òrgan competent, poden substituir fins a dues dates de cadascun dels calendaris anuals previstos a l’article 1 per qualsevol diumenge o dia festiu, de caràcter general o local, llevat de les dates detallades a l’article 1.1.e) del Decret llei 4/2012. Article 3

3

3.1 Els ajuntaments poden efectuar el canvi assenyalat a l’article 2, amb efectes a tot el seu terme municipal, sempre que presentin, abans de l’últim dia de febrer dels anys 2013, 2014 i 2015, una comunicació a la Direcció General de Comerç, en la qual detallin quins dies són els substituïts i per quins se substitueixen en cada anualitat. Una vegada admès aquest canvi, els ajuntaments l’hauran de fer públic adequadament, per tal que els establiments comercials situats al seu terme municipal en prenguin coneixement. 3.2 A instàncies del Departament d’Empresa i Ocupació, es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la relació dels ajuntaments que hagin efectuat els canvis autoritzats en l’article 2, així com les dates corresponents a les respectives substitucions.

II.- El senyor Víctor Hugo Rodríguez Álvarez, en nom i representació del Grup Supeco Maxor, S.L. unipersonal, mitjançant escrit presentat el dia 10 de desembre de 2013, amb el número E2013006594 del registre d’entrada de la Corporació, rectificat després per escrit tramès per correu electrònic en data 17 de desembre de 2013, va sol·licitar que aquest Ajuntament substituís dues de les dates d’obertura autoritzada en diumenge i festius, que són en concret les següents:. canviar el diumenge 12 de gener pel 28 d’abril (festa local). canviar el diumenge 6 de juliol pel 9 de juny (festa local)

Cap de les noves dues dates festives proposades per a l’obertura dels comerços figura entre les detallades a l’article 1.1.e) de la de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, d’horaris comercials modificada pel Decret Llei 4/2012.

III.- El tècnic de comerç, mercats i consum de la Corporació en el seu informe de data 18 de desembre de 2013, assenyala que “per evitar desequilibris comercials i econòmics al donar-se dos dies seguits de tancament del comerç, proposem els esmentats canvis i els dies d’obertura 2014 quedarien de la següent manera: 5 de gener, 28 d’abril, 9 de juny, 12 d’octubre, 1 de novembre,6, 8 i 21 de desembre, de 2014”

L’Ajuntament Ple, acorda:

Primer: Substituir el dia 12 de gener de 2014, en què els establiments comercials poden obrir al públic a Catalunya, pel dia 28 d’abril de 2014 –festa local a Martorell-, de tal manera que en aquesta data estigui autoritzada l’obertura al públic dels establiments comercials de Martorell.

Segon: Substituir el dia 6 de juliol de 2014, en què els establiments comercials poden obrir al públic a Catalunya, pel dia 9 de juny de 2014 –festa local a Martorell-, de tal manera que en aquesta data estigui autoritzada l’obertura al públic dels establiments comercials de Martorell.

Tercer: Comunicar el present acord a la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya i a l’entitat sol·licitant, així com al departament

4

d’indústries i establiments de l’Ajuntament de Martorell.

Quart: Una vegada admès aquest canvi per la Direcció General de Comerç, aquest Ajuntament haurà de fer-lo públic adequadament, per tal que els establiments comercials situats al seu terme municipal en prenguin coneixement.

DICTÀMENS DE L’ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT:

5. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER LA PROPIETAT CONTRA L’ACORD PLENARI DE 21/10/2013, PEL QUAL ES VA DECLARAR LA IMPROCEDÈNCIA DE L’EXPROPIACIÓ DE LA FINCA REGISTRAL 2262, INSCRITA AL REGISTRE DE LA PROPIETAT DE MARTORELL AL TOM 2190, LLIBRE 155, FOLI 177.

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, de data 13 de gener de 2014.

-El regidor Sr. XAVIER FONOLLOSA diu: Bé, tal com vaig explicar ja en la Comissió Informativa de l’Àrea de Territori, doncs es tracta de dues finques, les dues del mateix propietari, les dues estant qualificades urbanísticament com a Parcs i Jardins Públics, es a dir, com a PJ, dins del nostre Pla General d’Ordenació Urbana de Martorell, i vàrem rebre, com és potestatiu per part dels propietaris que tinguin sols qualificats d’aquest tipus, una sol·licitud d’expropiació d’aquests terrenys per part de l’Ajuntament. Un cop examinada la documentació, el que es va arribar a la conclusió, és que aquests dos terrenys, que són qualificats com a Parcs i Jardins Públics, havien d’haver estat, en el seu moment, cessions obligatòries fruit de l’activitat urbanística que es va desenvolupar, retrotraient les actuacions, estem parlant entre els anys 58 i 72 que és quan es va tramitar, executar, el Pla Parcial del Pla, aquell Pla Parcial i en el sistema urbanístic d’aquella època, doncs el que es feia era atorgar un sostre edificable, i un cop estava fet, estava executat el sostre edificable, llavors es procedia, per part de la propietat, a fer les cessions dels vials i dels Parc i Jardins. En aquest cas, nosaltres vàrem, en el Ple del mes de desembre, doncs es va declarar la improcedència de l’expropiació d’aquesta finca i de l’anterior, com a conseqüència, de que, d’acord amb la documentació que nosaltres tenim a l’Ajuntament, aquestes finques havien d’haver estat, com a obligació urbanística del propietari, cedides a l’Ajuntament. Per tant, el que no podem és expropiar una finca la qual el propietari havia d’haver cedit, no ara, sinó fa molts anys. Les cessions urbanístiques no prescriuen, per tant, nosaltres el que fem és demanar en el propietari, que faci efectiva la cessió d’aquestes finques. Davant d’això, davant de la improcedència, de la declaració d’improcedència d’aquesta expropiació per ministeri de la llei, ens interposen un recurs de reposició, per les dues finques, i els dos recursos de reposició d’ambdues finques, es proposa en aquesta sessió plenària, que es desestimin ambdues. Els motius que ells al·leguen és en primer lloc, doncs, que la normativa d’aplicació no era la correcte i segons l’informe dels serveis jurídics d’aquesta casa, la finca de la qual es demana la expropiació,

5

doncs, estava inclosa dintre de l’àmbit del Pla d’Ordenació del Sector Urbà del Pla, el sistema d’actuació del qual era la sessió de terrenys i vials i dels destinats a Parcs i Jardins, regulat per l’art.129 de la llei del sol del 1956, la qual imposava als propietaris inclosos dintre d’un polígon d’actuació, l’obligació de cedir els terrenys destinats a vials i Parcs i Jardins Públics, conforme el que disposava l’art.116 de la mateixa llei, una cessió per Parcs i Jardins Públics, igual a una desena part de la superfície edificable del sector, per tant la normativa la tenim perfectament identificada.El segon motiu deia que no s’havia patrimonialitzat l’aprofitament de la finca, i resulta que, en síntesi, la propietat de les finques registrals, tant la núm. 2262 que és la del punt 5è, que com la 4934 que és el punt següent, van esgotar tot el sostre edificable fixat pel planejament d’aplicació, i sense efectuar cap sessió de terrenys per Parcs i Jardins Públics. Per tant, la situació a hores d’ara és la següent, la propietat de les finques esmentades va poder patrimonialitzar tot l’aprofitament assignat a les seves finques, perquè es va edificar tot el sostre edificable que tenia atribuït segons el Pla que regulava en aquell moment aquell sector, la propietat de les referides finques no ha complert els seus deures urbanístics de sessió de terrenys per Parcs i Jardins Públics i el sector del Pla, té la edificació totalment consolidada i esgotada, en definitiva si el recurrent ha pogut exercir tots aquests drets, que són els drets edificatoris, a patrimonialitzat el seu aprofitament d’aquestes finques, i en canvi no ha donat cap compliment als deures urbanístics i el que se’ls hi demanarà serà que facin aquesta cessió com a obligació urbanística, i per tant el que hem de fer d’entrada és declarar la improcedència de l’expropiació d’aquests terrenys que ens demanen aquests propietaris, per tant en quan a aquest argument, també es desestima la al·legació.I a més a més, i ha una altra al·legació que no ens presenten en aquest punt, sinó en el punt següent, que és que l’Ajuntament de manera implícita reconeix la propietat d’aquestes finques en aquests senyors, en aquest aspecte, jo crec que ells estan equivocats, perquè no és que no els hi reconeguem la propietat, sinó que l’Ajuntament, que no va mai en contra dels seus propis actes, ni vulnera el principi de confiança legítima, el que succeeix, és que com la finca registral núm.4934 encara no ha estat cedida per Parcs i Jardins Públics, com hauria d’haver-se fet, en compliment del planejament aplicable, tant en el registre de la propietat, com en el cadastre, continua estant a nom del recorrent, per la qual cosa en el seu dia se li ha cobrat la contribució territorial urbana i actualment l’impost sobre bens immobles, i això serà així fins que es faci efectiva la sessió d’aquests terrenys a l’Ajuntament, com a compliment de la obligació urbanística que té. Per tant, el que no pot la propietat es confondre el fet de que hagi pagat la contribució en que, aquets terrenys són objecte d’una cessió com a obligació urbanística del sector, ja que tot el sostre i l’aprofitament urbanístic que tenia, s’ha esgotat i consolidat en el sector del Pla. Per tant, d’acord a aquests informes i amb aquests arguments l’Ajuntament de Martorell, es proposa en aquest plenari, que es desestimin totes les al·legacions presentades en forma de recurs de reposició.

Sotmesa a votació la proposta de referència, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda:

6

I.- Mitjançant escrit enviat per correu administratiu en data 02/12/2013 (registrat d’entrada amb el número E2013006469, de data 03/12/2013) el senyor Santiago de Ros i Sopranis va interposar recurs de reposició contra l’acord del ple de la Corporació de 21/10/2013 pel qual es va declarar la improcedència de l’expropiació per ministeri de la llei de la finca registral 2262, inscrita al Registre de la Propietat de Martorell al tom 2190, llibre 155, foli 177.

II.- El cap de l’àrea de territori i sostenibilitat, el cap de la secció d’urbanisme i el secretari de la Corporació van emetre conjuntament en data 8 de gener de 2014 l’informe que a continuació es transcriu:

“Informe sobre el recurs de reposició interposat pel Sr. Santiago de Ros Sopranis (escrit amb registre d’entrada núm. E2013006469, de data 03/12/2013) contra l’acord del ple de la Corporació de 21/10/2013 pel qual es va declarar la improcedència de l’expropiació per ministeri de la llei de la finca registral 2262, inscrita al Registre de la Propietat de Martorell al tom 2190, llibre 155, foli 177.

Mitjançant escrit enviat per correu administratiu en data 02/12/2013 (registrat d’entrada amb el número E2013006469, de data 03/12/2013) el senyor Santiago de Ros i Sopranis va interposar recurs de reposició contra l’acord del ple de la Corporació de 21/10/2013 pel qual es va declarar la improcedència de l’expropiació per ministeri de la llei de la finca registral 2262, inscrita al Registre de la Propietat de Martorell al tom 2190, llibre 155, foli 177.

1a. Normativa d’aplicació.

La finca, de la qual es demana l’expropiació per ministeri de la Llei, estava inclosa dintre de l’àmbit del Pla d’ordenació del sector urbà del “Pla”, el sistema d’actuació del qual era el de “cessió de terrenys i vials i dels destinats a parcs i jardins” regulat per l’article 129 de la Llei del sòl de 1956. L’article 129 de l’esmentada norma imposava als propietaris inclosos dintre d’un polígon d’actuació l’obligació de cedir els terrenys destinats a vials i parcs i jardins públics conforme al que disposava l’article 116 de la mateixa Llei. En concret, l’apartat 4 de l’article 116 fixava, com a regla general, una cessió per a parcs i jardins públics igual a una desena part de la superfície edificable del sector, i l’apartat 5 del referit article establia que si les cessions fossin desproporcionades respecte de cada propietari, el que es considerés perjudicat podia sol·licitar la reparcel·lació dels terrenys.

Per tant, l’article 116.5 de la Llei del sòl de 1956 no deia, com afirma el recurrent, que si les cessions fossin desproporcionades o descompensades s’havia de procedir a una reparcel·lació, sinó que el propietari que es considerés perjudicat podia sol·licitar la reparcel·lació dels terrenys. O el que és el mateix, el precepte esmentat no imposava a l’Administració el deure d’iniciar d’ofici la tramitació de la reparcel·lació, sinó que facultava al propietari afectat per a sol·licitar-la.

Conclusió: S’ha de desestimar l’al·legació 1a.

7

2a. No s’ha patrimonialitzat l’aprofitament de la finca.

En sessió de la Comissió Municipal Permanent d’aquest Ajuntament (no Comissió Municipal Permanent d’Hisenda com diu el recurrent) de data 15/09/1969, es va acordar: “6º Estimar la reclamación de don Juan de Ros y de Ramis, por estar justificada la imposibilidad legal de edificación de la parcela sobre la que gira la contribución especial reclamada y, en consecuencia, suspender la aplicación de dicha contribución especial a resultas de la reparcelación que en su día se realice para regularizar las cargas y beneficios derivados de la urbanización en su fase de ejecución actual y en la tercera y última de espacios verdes que afectará terrenos colindantes con la parcela excluida, también de su propiedad”.

Malgrat el que va acordar la Comissió Municipal Permanent, la reparcel·lació per regularitzar les càrregues i els beneficis no es va aprovar. En tot cas, la propietat de les finques registrals números 2262 i 4934 va edificar, esgotant el sostre edificable fixat pel planejament d’aplicació i sense efectuar cap cessió de terrenys per a parcs i jardins públics. Per tant, la situació, a hores d’ara, és la següent: . La propietat de les finques esmentades va poder patrimonialitzar l’aprofitament assignat a les seves finques, perquè va edificar tot el sostre edificable que tenien atribuït.. La propietat de les referides finques no ha complert els seus deures urbanístics de cessió de terrenys per a parcs i jardins públics.. El sector del Pla té l’edificació totalment consolidada i esgotada.

En definitiva, si el recurrent ha pogut exercir els seus drets edificatoris, ha patrimonilitzat l’aprofitament de les seves finques i no ha donat compliment als seus deures urbanístics, no es poden expropiar de cap manera les seves finques, perquè l’expropiació suposaria un enriquiment injust de la propietat, que obtindria el preu just expropiatori sense haver satisfet cap càrrega urbanística i havent exercitat plenament els seus drets urbanístics.

Conclusió: S’ha de desestimar l’al·legació 2a.

En conseqüència, els sotasignats proposen la desestimació del present recurs de reposició. No obstant, la Corporació acordarà el que estimi oportú.”

III.- Segons l’article 3.4 del Reglament de la Llei d’Expropiació Forçosa, quan expropiï el municipi correspon a l’Ajuntament en ple adoptar els acords en matèria d’expropiació que conforme a la Llei o a aquest Reglament puguin ser recorreguts en via administrativa o contenciosa. El present acord és pot recórrer en ambdues vies.

Primer: Desestimar el recurs de reposició interposat pel senyor Santiago de Ros i Sopranis contra l’acord del ple de la Corporació de 21/10/2013 pel qual es va declarar la improcedència de l’expropiació per ministeri de la llei de la finca registral 2262, inscrita al Registre de la Propietat de Martorell al tom 2190, llibre 155, foli 177.

8

Segon: Notificar aquest acord al senyor Santiago de Ros i Sopranis i a l’àrea de territori i sostenibilitat d’aquest Ajuntament.

6. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER LA PROPIETAT CONTRA L’ACORD PLENARI DE 21/10/2013, PEL QUAL ES VA DECLARAR LA IMPROCEDÈNCIA DE L’EXPROPIACIÓ DE LA FINCA REGISTRAL 4934, INSCRITA AL REGISTRE DE LA PROPIETAT DE MARTORELL AL TOM 2507, LLIBRE 235, FOLI 36.

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, de data 13 de gener de 2014.

Sotmesa a votació la proposta de que es tracta, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda:

I.- Mitjançant escrit enviat per correu administratiu en data 02/12/2013 (registrat d’entrada amb el número E2013006470, de data 03/12/2013) el senyor Santiago de Ros i Sopranis va interposar recurs de reposició contra l’acord del ple de la Corporació de 21/10/2013 pel qual es va declarar la improcedència de l’expropiació per ministeri de la llei de la finca registral 4934, inscrita al Registre de la Propietat de Martorell al tom 2507, llibre 235, foli 36.

II.- El cap de l’àrea de territori i sostenibilitat, el cap de la secció d’urbanisme i el secretari de la Corporació van emetre conjuntament en data 8 de gener de 2014 l’informe que a continuació es transcriu:

“Informe sobre el recurs de reposició interposat pel Sr. Santiago de Ros Sopranis (escrit amb registre d’entrada núm. E2013006470, de data 03/12/2013) contra l’acord del ple de la Corporació de 21/10/2013 pel qual es va declarar la improcedència de l’expropiació per ministeri de la llei de la finca registral 4934, inscrita al Registre de la Propietat de Martorell al tom 2507, llibre 235, foli 36.

Mitjançant escrit enviat per correu administratiu en data 02/12/2013 (registrat d’entrada amb el número E2013006470, de data 03/12/2013) el senyor Santiago de Ros i Sopranis va interposar recurs de reposició contra l’acord del ple de la Corporació de 21/10/2013 pel qual es va declarar la improcedència de l’expropiació per ministeri de la llei de la finca registral 4934, inscrita al Registre de la Propietat de Martorell al tom 2507, llibre 235, foli 36. A continuació es passa a contestar les al·legacions formulades.

1a. Normativa d’aplicació.

La finca, de la qual es demana l’expropiació per ministeri de la Llei, estava inclosa dintre de l’àmbit del Pla d’ordenació del sector urbà del “Pla”, el sistema d’actuació del qual era el de “cessió de terrenys i vials i dels destinats a parcs i jardins” regulat per l’article 129 de la Llei del sòl de 1956. L’article 129 de l’esmentada norma imposava als

9

propietaris inclosos dintre d’un polígon d’actuació l’obligació de cedir els terrenys destinats a vials i parcs i jardins públics conforme al que disposava l’article 116 de la mateixa Llei. En concret, l’apartat 4 de l’article 116 fixava, com a regla general, una cessió per a parcs i jardins públics igual a una desena part de la superfície edificable del sector, i l’apartat 5 del referit article establia que si les cessions fossin desproporcionades respecte de cada propietari, el que es considerés perjudicat podia sol·licitar la reparcel·lació dels terrenys.

Per tant, l’article 116.5 de la Llei del sòl de 1956 no deia, com afirma el recurrent, que si les cessions fossin desproporcionades o descompensades s’havia de procedir a una reparcel·lació, sinó que el propietari que es considerés perjudicat podia sol·licitar la reparcel·lació dels terrenys. O el que és el mateix, el precepte esmentat no imposava a l’Administració el deure d’iniciar d’ofici la tramitació de la reparcel·lació, sinó que facultava al propietari afectat per a sol·licitar-la.

Conclusió: S’ha de desestimar l’al·legació 1a.

2a. No s’ha patrimonialitzat l’aprofitament de la finca.

En sessió de la Comissió Municipal Permanent d’aquest Ajuntament (no Comissió Municipal Permanent d’Hisenda com diu el recurrent) de data 15/09/1969, es va acordar: “6º Estimar la reclamación de don Juan de Ros y de Ramis, por estar justificada la imposibilidad legal de edificación de la parcela sobre la que gira la contribución especial reclamada y, en consecuencia, suspender la aplicación de dicha contribución especial a resultas de la reparcelación que en su día se realice para regularizar las cargas y beneficios derivados de la urbanización en su fase de ejecución actual y en la tercera y última de espacios verdes que afectará terrenos colindantes con la parcela excluida, también de su propiedad”.

Malgrat el que va acordar la Comissió Municipal Permanent, la reparcel·lació per regularitzar les càrregues i els beneficis no es va aprovar. En tot cas, la propietat de les finques registrals números 2262 i 4934 va edificar, esgotant el sostre edificable fixat pel planejament d’aplicació i sense efectuar cap cessió de terrenys per a parcs i jardins públics. Per tant, la situació, a hores d’ara, és la següent: . La propietat de les finques esmentades va poder patrimonialitzar l’aprofitament assignat a les seves finques, perquè va edificar tot el sostre edificable que tenien atribuït.. La propietat de les referides finques no ha complert els seus deures urbanístics de cessió de terrenys per a parcs i jardins públics.. El sector del Pla té l’edificació totalment consolidada i esgotada.

En definitiva, si el recurrent ha pogut exercir els seus drets edificatoris, ha patrimonilitzat l’aprofitament de les seves finques i no ha donat compliment als seus deures urbanístics, no es poden expropiar de cap manera les seves finques, perquè l’expropiació suposaria un enriquiment injust de la propietat, que obtindria el preu just

10

expropiatori sense haver satisfet cap càrrega urbanística i havent exercitat plenament els seus drets urbanístics.

Conclusió: S’ha de desestimar l’al·legació 2a.

3a. Reconeixement de la propietat per part de l’Ajuntament.

L’Ajuntament no va contra els seus propis actes, ni vulnera el principi de confiança legítima. El que succeeix és que com la finca registral núm. 4934 encara no ha estat cedida per a parcs i jardins públics, com hauria d’haver-se fet en compliment del planejament aplicable, tant en el Registre de la Propietat, com en el Cadastre, continua estant a nom del recurrent, per la qual cosa en el seu dia se li cobrava la Contribució territorial urbana i actualment l’Impost sobre béns immobles. Si el recurrent hagués cedit la finca a l’Ajuntament, com era preceptiu, per a destinar-la a parcs i jardins públics, ja figuraria a nom d’aquest en el Registre de la Propietat i en el Cadastre, i no se li cobraria l’Impost sobre béns immobles.

Conclusió: S’ha de desestimar l’al·legació 3a.

En conseqüència, els sotasignats proposen la desestimació del present recurs de reposició. No obstant, la Corporació acordarà el que estimi oportú.”

III.- Segons l’article 3.4 del Reglament de la Llei d’Expropiació Forçosa, quan expropiï el municipi correspon a l’Ajuntament en ple adoptar els acords en matèria d’expropiació que conforme a la Llei o a aquest Reglament puguin ser recorreguts en via administrativa o contenciosa. El present acord és pot recórrer en ambdues vies.

Primer: Desestimar el recurs de reposició interposat pel senyor Santiago de Ros i Sopranis contra l’acord del ple de la Corporació de 21/10/2013 pel qual es va declarar la improcedència de l’expropiació per ministeri de la llei de la finca registral 4934, inscrita al Registre de la Propietat de Martorell al tom 2507, llibre 235, foli 36.

Segon: Notificar aquest acord al senyor Santiago de Ros i Sopranis i a l’àrea de territori i sostenibilitat d’aquest Ajuntament.

11

PROPOSTA DE L’ALCALDIA INCLOSA EN L’ORDRE DEL DIA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA DE DATA 20 DE GENER DE 2014 EN VIRTUT DEL QUE DISPOSA

L’ARTICLE 82.3 DEL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ, FUNCIONAMENT I RÈGIM JURÍDIC DE LES ENTITATS LOCALS:

7. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PRESSUPOST GENERAL DE L’AJUNTAMENT DE MARTORELL PER A L’EXERCICI 2014, I D’APROVACIÓ DEFINITIVA D’AQUEST PRESSUPOST.

Sotmesa a votació la ratificació de la inclussió d’aquest punt en l’ordre dela de la present sessió, aquesta resulta acceptada per unanimitat dels assistents.

-El regidor Sr. JOSEP CASASAYAS diu: En aquest punt de l’ordre del dia es tracta de; bé, la resolució d’aquest punt parla de desestimar les al·legacions presentades al pressupost general de l’Ajuntament pel Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds. El Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds dintre dels terminis legals va fer al·legacions en el pressupost, unes al·legacions que no estan a dintre dels supòsits que diu la llei, per tal de poder al·legar en un pressupost. I per tant com que és, les consideracions jurídiques diuen, que el que presenta el partit d’Iniciativa no és motiu suficient com per impugnar el pressupost es desestimen les seves al·legacions i es proposa la aprovació definitiva del pressupost que es va discutir el passat desembre en aquest plenari.

-El regidor Sr. ADOLF BARGUÉS diu: Podríem estar d’acord en moltes d’aquestes al·legacions presentades, però deixant de banda una mica les consideracions jurídiques d’aquests supòsits taxatius, no hem negaran que havent parlat i debatut i considerat per part de tots els grups municipals, la idoneïtat de desenvolupar la proposta de tarificació social, sembla com si ens saltéssim la voluntat política de millorar la existent, amb una burda excusa de saltar-nos la llei. El nostre posicionament, en aquest cas, serà de recolzar les al·legacions.

-El regidor Sr. JOSÉ ANTONIO SIMON diu: El primer que volíem fer és donar les gràcies a tothom que a participat amb aquestes al·legacions, que una vegada més han estat fruit d’un procés de participació ciutadana. La gent ens ha fet arribar les seves propostes i hem agafat 10 que pensàvem que eren les 10 més importants. Són propostes, com vostè bé diu, polítiques totes elles, polítiques que busquen en algun cas, com deia el company Bargués, que es portes a terme la tarificació social que es va aprovar en un Ple, un reglament de subvencions, i moltes altres coses que a més totes elles ja les vam expressar en el Ple del mes passat de pressupostos. Com suposem que totes aquestes al·legacions i propostes no es faran públiques a cap mitjà de comunicació públic de Martorell, la gent que les vulgui consultar, les tenim penjades a la nostra Web i una vegada més, encoratgem a tothom que vulgui participar, que estem oberts per portar-les aquí. Com bé diu el Sr. Casasayas, les vam entregar en el termini establert, el que passa que a mi ara, ho parlava amb el company, m’estranyava el tema de que entressin en

12

aquest Ple, perquè les vam entregar el dia 14, be el termini acabava el divendres 17, i això ens va arribar el dia abans, el dijous; em sobtava una mica, perquè clar el termini acabava el dia següent, que si alguna persona alguna entitat o qualssevol qui volgués, volia fer alguna al·legació que no els donés temps, el que ens estranyava era el tema “dels tempos” que han utilitzat.

-El regidor Sr. JAVIER GONZALEZ diu: Nosaltres podem estar d’acord amb la motivació tècnica, però també en el fons de les al·legacions que s’estan formulant. No estem parlant de que les al·legacions del pressupost, són de caràcter de tarificació social, de participació en la elaboració de pressupostos, d’eficiència energètica, una sèrie de qüestions que són de caràcter polític. I si més no, tot i que no acompanyin o, no s’hagin motivat de manera adequada, creiem que responen a un plantejament ideològic en el que ens sentim molt còmodes. Nosaltres en relació, com que en aquest punt el que s’està proposant és desestimar les al·legacions i d’alguna manera aprovar un pressupost amb el no estem d’acord, pel que ja hem exposat anteriorment, és un pressupost que, com sempre hem dit, no té cap mena d’imaginació, de proposta o pla podríem dir, pels reptes que tenim en aquesta població, nosaltres votarem en contra d’aquesta resolució.

Sotmesa a votació la proposta de que es tracta, aquesta resulta aprovada per 11 vots a favor, 8 vots en contra delsl senyors ADRIÀ ARQUÉ I ARMESTOY, MONTSERRAT PARERA I BAYÓ, JAVIER GONZÁLEZ ABAD, LOURDES HERNÁNDEZ ORTEGA, XAVIER GÓMEZ REVUELTA, OLGA EUGÉNIA FERNÁNDEZ OCHOA, JOSÉ ANTONIO SIMÓN CABRERA i ADLF BARGUÉS I ASTURIAS, i 2 abstencions formulades pels senyors FRANCESC ARPAL MACIÀ i VICENTE CASAL CARRIEDO:

SUPÒSIT DE FET

El Ple de l’Ajuntament de Martorell, en sessió duta a terme el dia 23 de desembre de 2013 va aprovar inicialment el pressupost general per a l’exercici 2014. L’anunci d’exposició pública es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del dia 27 de desembre de 2013, i la mateixa data en els taulers d’edictes de l’Ajuntament de Martorell i de la seva seu electrònica situada a la plana web www.martorell.cat a fi i efecte que durant quinze dies hàbils les persones interessades el puguessin examinar i presentar les reclamacions i/o al.legacions que consideressin adequades.

El grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds ha presentat el dia 14 de gener de 2014 un escrit en què formula les següents al·legacions i suggeriments al pressupost general de l’exercici 2014.

Al·legació primera

Aprovar un reglament d’ajudes econòmiques orientades a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents de la ciutat de Martorell atenent a un escalat que tingui en consideració el nombre de components de la unitat familiar i la renda per càpita a partir de la fórmula consensuada entre els diferents grups municipals amb

13

l’experiència prèvia d’altres municipis que ho porten a terme. Van fer una proposta a les al·legacions de les ordenances fiscals al 2014.

Al·legació segona

Atès que la moció aprovada per unanimitat del Ple de l’Ajuntament de Martorell el dia 19 de desembre de 2011 per a desenvolupar una proposta de tarificació social per al conjunt dels serveis municipals no s’ha fet efectiva i la comissió mixta, amb representants de tots els grups polítics municipals i tècnics municipals, per tal de desenvolupar una proposta de tarificació social sobre els preus públics dels serveis, equipaments i activitats municipals, per implementar-les durant l’any fiscal 2013 tampoc ha estat convocada, proposem l’aprovació de la següent proposta de tarificació social a aplicar en l’exercici 2014 i següents als serveis amb preus públics, equipaments i activitat de Martorell. Van fer una proposta a les al·legacions de les ordenances fiscals per al 2014.

Al·legació tercera

Fer els pressupostos de la nostra vila de manera participativa, de manera que la ciutadania, els agents socialsi/o econòmics del municipi i els diferents grups municipals puguin fer aportacions a la confecció dels mateixos. Fer una presentació mitjançant una audiència pública i els actes que es considerin oportuns per fer dels pressupostos un procés transparent i participatiu.

Al·legació quarta

Passar de les ajudes universals com és l’ajuda per la compra de llibres de text, en la que no es té en compte les circumstàncies personals de cada família a ajudes i/o subvencions en funció de les necessitats de cada família.

Al·legació cinquena

Establir un pla d’eficiència energètica de la via pública, que permeti a mitjà termini reduir la partida de consum energètic.

Al·legació sisena

Amortitzar la plaça de cap de comunicació de l’ajuntament de Martorell, si aquesta és utilitzada com fins ara per l’equip de govern en benefici propi, amb interès partidista i sense fer dels mitjans públics de Martorell una eina plural i participativa.

Al·legació setena

Aplicar l’acord que es va aprovar per tenir una jardineria autòctona i sostenible, aquesta partida torna a ser de gairebé 500.000 €.

Al·legació vuitena

14

Crear un pla general d’ocupació, ajudar al desenvolupament local, la reactivació econòmica, mesures de suport a les PIMES i als autònoms i pal·liar la situació de els persones que busquen feina, en especial les que tenen més dificultats.

Al·legació novenaReduir les partides de publicitat,propaganda, despeses diverses, enllumenat de Nadal, treballs d’empreses externes, relacions institucionals i protocol i aquest any tornen a augmentar.

Al·legació desena

Creació de les partides i recursos necessaris per tal d’assumir el servei municipal de jardineria i una part dels serveis municipals de neteja i reg de la via pública i recollida d’escombraries, ampliant la plantilla del CET Can Cases amb personal amb discapacitat i personal tècnic suficient per poder assumir aquests serveis de manera eficient.

LEGISLACIÓ APLICABLE

Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Article 169: Regula la publicitat, aprovació definitiva i entrada en vigor del pressupost.

Article 170: Regula les reclamacions administratives al pressupost, legitimació activa i causes.

Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el títol I del capítol VI de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.

Article 20: Regula la publicitat, aprovació definitiva i entrada en vigor del pressupost

Article 22: Regula les reclamacions administratives al pressupost, legitimació activitat i causes.

CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

La interposició per a la presentació de reclamacions i/o al·legacions és de quinze dies hàbils que s’han de comptar a partir del dia següent a l’última de les publicacions dels anuncis d’exposició pública (BOP i tauler d’edictes de l’Ajuntament). La presentació de l’escrit d’al·legacions i suggeriments presentats per grup municipal Iniciativa per Catalunya Verds s’ha efectuat el dia 14 de gener de 2014 i per tant està dins el termini establert.Els articles 170 TRLRHL i 22 RD 500/90 estableixen els supòsits taxatius que fonamenten la presentació de reclamacions a l’aprovació del pressupost. Aquests supòsits són els següents:

15

a) No haver-se ajustat la seva elaboració i tramitació als tràmits legals.

b) Haver omès el crèdit necessari per al compliment de les obligacions exigibles a l’entitat local en virtut de precepte legal o qualsevol altre títol legítim.

c) Ser manifesta la insuficiència dels ingressos amb relació a les despeses pressupostades o bé aquestes últimes siguin insuficients respecte a les necessitats per a les quals estiguin previstes.

D’acord amb el supòsit de fet i la normativa aplicable i vist l’informe d’intervenció emès en data 15 de gener de 2014,es proposa al Ple l’adopció dels següents

Primer: Desestimar les al·legacions presentades al pressupost general de l’exercici 2014 pel grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, atès que les dites al·legacions no tenen relació amb els supòsits legalment establerts que fonamenten la presentació de reclamacions a l’aprovació inicial del pressupost.

Segon: Aprovar definitivament el pressupost general de l’Ajuntament de Martorell per a l’exercici 2014.

Tercer: Remetre per a la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, l’edicte d’aprovació definitiva del pressupost general i un resum del mateix per capítols.

II.- PART DE CONTROL

A. DONAR COMPTE DE RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA.

Es dóna compte de la relació de resolucions de l’alcaldia des del dia 01.12.2013 i fins el dia 31.12.2013, en compliment de l’artícle 42 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovats per Reial Decret 2586/87, de 28 de novembre.

B. DONAR COMPTE DE DISPOSICIONS OFICIALS I CORRESPONDÈNCIA.

No n’hi ha.

C. INTERPEL.LACIONS.

No n’hi ha.

D. PREGUNTES.

Pregunta “in voce” pendent del ple de 16 de desembre de 2013

16

-El regidor Sr. ADOLF BARGUÉS pregunta: Després de 4 anys de posada en funcionament del Patronat, m’ha sorprès que encara no hi hagi un organigrama mínimament consolidat. Aquest fet és greu donat que el Patronat, amb uns 250 treballadors representa a la vora de 50% del capital humà de tot l’Ajuntament, amb l’afegit de què s’han doblat diferents serveis o funcions que ja està realitzant l’Ajuntament de Martorell, per exemple, dues àrees de recursos humans, dues àrees d’informàtica, dues de àrees de gestió econòmica, i aquestes duplicitats són cares, i no estan ajustades i sovint descoordinades, amb les repercussions, com ara és el cas del pagament en retard de proveïdors, i la inexistència de canals i procediments de gestió administrativa coherents. És d’agrair l’acollida que ha tingut quant he demanat l’organigrama del PMSAPM, però és del tot insuficient i poc clarificat. Repeteixo, ja portem 4 anys de funcionament, per exemple, falta per aclarir entre altres temes, quines funcions desenvolupa la regidora amb dedicació exclusiva, la regidora recordem és titular d’Ensenyament, Benestar Social, Salut. A on està ubicada dins l’organigrama la regidora, amb un pes específic tant important?Qüestions que voldria aclarir i conèixer, i/o explicar. El màxim responsable del Patronat, voldrien saber quina formació acadèmica pot acreditar vinculada, i adequada al desenvolupament de les seves responsabilitats.A l’actualitat, torno a repetir, després de 4 anys de la creació del Patronat, no s’ha fet difusió, ni ensenyat, ni divulgat, ni presentat cap organigrama que abarqui la totalitat dels serveis, dels diferents serveis, de les diferents àrees, Esports, Serveis Socials, Produccions Literàries, Ensenyament, Cultura, Participació, etc. Aquesta manca d’informació i transparència i coneixement dels serveis públics i recursos municipals, està pendent de fer a la ciutadania de Martorell, i també de forma més específica al conjunt de treballadors del PMSAPM, també a la resta de companys del Consistori A l’actualitat també, després de 4 anys de funcionament, es desconeixen quines són les responsabilitats i funcions dels diferents caps d’àrea i quina retribucions tenen. Estaran reflexades en el proper pressupost de 2014?Recordarà que dintre del Patronat i ha molts serveis vitals en el desenvolupament comunitari de Martorell, serveis esportius, escoles municipals, atenció a la discapacitat, llars d’infants i altres. Per tot això, se’n fa necessari una gestió i administració exquisida i després de 4 anys, molta part de la feina està per fer i per concretar, no s’ha explicat a la ciutadania, ni als propis treballadors.Amb els nomenaments dels nous responsables i noves funcions i competències, es contempla una augment de les retribucions salarials en consonància al nou rol laboral?Dit tot això que s’exposa, veiem que els dos màxims responsables, el responsable polític, el regidor Lluís Esteve, i el responsable màxim de gestió i direcció Santos, tenen deures pendents. Incidim doncs en conèixer i solventar aquests 5 punts, 4 anys han passat i una part de la feina per fer. Existència de duplicitats, funcions de la regidora de dedicació exclusiva dintre del Patronat, el màxim responsable hi ha retard en l’execució del seu encàrrec, formació acadèmica, manca d’informació, o transparència, o divulgació de remodelacions del Patronat als ciutadans.

17

Sr. LLUIS ESTEVE respon:Gràcies Sr. Bargués, tot seguit passo a donar-li resposta. Per contextualitzar la resposta d’avui, posaré en antecedents a les persones presents en aquesta sala i a aquelles que ens escolten a través de Ràdio Martorell.A la sessió ordinària del Ple del mes de novembre el Sr. Bargués va formular la següent pregunta:“-El regidor Sr. ADOLF BARGUÉS diu: Voldríem, si us plau, si ens podíen facilitar i explicar el nou organigrama del Patronat de Servei de Atenció a les Persones ...”En base a l’ interès manifestat, personalment em vaig posar en contacte amb vostè i li vaig oferir tenir una trobada per explicar-li detalladament el que ens sol·licitava. Aquesta trobada és va celebrar el dia 11 de desembre al Centre Cultural . En aquella reunió van assistir a petició meva el director del Patronat i la responsable d’àrea de gestió de persones, per intentar que disposés de tota la informació sol·licitada i resoldre els seus dubtes al respecteDurant aproximadament 90 minuts, li varem explicar en quin punt es trobava l’organització del Patronat i les modificacions en les que s’havia treballat i en les que estàvem treballant en aquests moments. Recordo que la reunió es va desenvolupar de forma distesa i li asseguro que vaig tenir la sensació, vaja, em va semblar que vostè havia pogut formular les seves opinions, plantejar els seus dubtes i rebre els aclariments que li calien. Recordo que fins i tot va agrair-nos la informació, la nostra disposició i el temps dedicat, i que ens varem acomiadar amb plena normalitat.Després d’aquesta reunió i de les sensacions positives generades en relació al seu desenvolupament, personalment, em va sorprendre escoltar al ple ordinari del mes de desembre la lectura de la pregunta que acaba de tornar a llegir fa uns instants. Em sento vacunat i per tant immunitzat davant d’actituds i comportaments com el seu, i li ben asseguro que no em fan defallir de l’actitud que forma part de la meva manera de ser: la de la disposició al diàleg, l’actitud positiva, de sumar i no restar, la de mà estesa al treball compartit, la de creure en l’honestedat i sinceritat de les persones. Actituds com la seva em transmeten energia i em donen encara més arguments...Deixi’m explicar però que en penso d’aquesta manera de procedir.He arribat a la conclusió que el Sr. Bargués pensa que per assolir els seus interessos polítics (molt lícits) creu que tot val (això ja no és tant lícit) i per tant el seu comportament penso és èticament qüestionable (ho dic també perquè sembla que ell és especialista en temes d’ètica).Per què a la reunió del dia 11 no formula cap de les preguntes que ens ha llegit avui? En realitat el seu interès era conèixer el funcionament del Patronat amb voluntat de millorar? o venir a la reunió ja formava part del guió escrit amb

18

antelació? Que s’ha d’anar desplegant independentment de quina sigui la realitat.Al meu entendre, el Sr. Bargués ha arribat a la conclusió (encertada) que el Patronat és un instrument de l’Ajuntament d’importància transcendent per atendre les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Martorell i que, malgrat haver-se posat en funcionament en un moment de crisi econòmica molt profunda (alguns experts parlen de la crisi econòmica més important de la historia contemporània), ha superat dificultats i ha sabut donar resposta a les circumstàncies, incrementant l’atenció a les persones. Això és molt bo per als ciutadans i ciutadanes de Martorell; però suposo no respon al guió esperat per ell.El seu objectiu polític en construir un discurs de desgast polític de l’equip de govern a través del Patronat, conscient reitero de la seva importància cabdal com a eina de l’Ajuntament per atendre les necessitats de les persones. En la seva estratègia necessita construir/inventar un argumentari d’ineficiència, de desorganització, de caos que personalment penso només existeix en els seus desitjos. Tot i que és possible que hagi trobat i que encara pugui trobar alguna/es persones que s’apuntin al seu discurs, deixi’m dir-li que per aquest camí no li auguro grans èxits. I no els hi auguro essencialment perquè els ciutadans de Martorell, viuen Martorell i veuen en directe com som i actuem uns i altres; i tenen una percepció de primera mà de la realitat que, com li demostraré avui amb algunes dades “objectives”, contradiuen el discurs que vostè vol traslladar.Sr. Bargués, la discrepància honesta, sincera, sense males arts, no només és lícita, és molt necessària i per tant sempre benvinguda. Li demano que reflexioni... i que en futur quan ens trobem per parlar sigui sincer... i si diu que ha entès, que sigui de veritat perquè ho ha entès... i si no ho hagués entès no passa res... li tornem a explicar tal com ho faré avui. I si no m’explico prou bé, m’ho diu també! M’hi esforçaré més!! I si discrepa... benvinguda sigui la discrepància formulada amb respecte des de la implicació, la dedicació i el treball en sentit constructiu, aquí també ens trobarà sempre per col·laborar i treballar plegats en benefici del ciutadans de Martorell.Dit això, i amb ànims de trobar punts positius al tema que ens ocupa, actituds com la seva ens posa d’actualitat la necessitat d’accentuar la informació dels serveis que presta el Patronat i els seus efectes/resultats als ciutadans i ciutadanes de Martorell... És evident que ens hem centrat en el procés de posada en funcionament del Patronat, en superar els greus entrebancs que la crisi econòmica ens ha plantejat i en establir els mitjans i els serveis per intentar reduir els efectes de la crisi entre els nostres convilatans especialment entre els més perjudicats per la seva perseverança en el temps; i que hem dedicat poc temps a explicar-nos suficientment... i per tant potenciarem els canals de comunicació entre l’àrea de serveis d’atenció a les persones de

19

l’Ajuntament (és a dir, el Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les persones) amb els ciutadans i ciutadanes de Martorell i també amb les entitats.Lamento dir-li que el seu al·legat m’ha semblat un tant desendreçat . En fi, tot i el seu desordre, que em fa pensar (i em preocupa) que potser és veritat que no va entendre gran cosa del que li varem explicar, li donaré resposta a les qüestions plantejades. Però això serà una mica més endavant ja que no vull passar per alt les asseveracions que fa al seu al·legat i que no formen part de les preguntes, no fos cas que algú pogués pensar que si fem silenci li donem la raó.. Deixi’m fer un repàs comentat:Diu vostè :“Després de 4 anys...no hi ha un organigrama consolidat. És evident que vostè és lliure d’opinar el que cregui convenient i que lògicament la seva opinió està condicionada per la seva educació, experiència, coneixement, valors... Però sembla incoherent que algú que s’interessa pels canvis en l’organització del Patronat i explícitament demana el nou organigrama i el veu, i se li explica, i se li argumenta... faci aquest comentari sense més, però més endavant m’hi referiré...Diu també “què s’han doblat diferents serveis o funcions que ja està realitzant l’Ajuntament de Martorell....” Amb aquesta intervenció gratuïta sembla que la creació del Patronat ha generat duplicitats quan és ben sabut que ha estat tot el contrari. El patronat actual és la refosa de 4...Més endavant també m’hi referiré.Vostè afegeix “... després de 4 anys... no s’ha fet difusió, ni ensenyat, ni divulgat, ni presentat  cap organigrama.....” I parla de “...manca d’informació i transparència i coneixement dels serveis públics i recursos municipals.....”I això ho diu després d’haver-li explicat durant 90 minuts... Probablement té raó, quan diu que no n’hem fet prou difusió.... i ens cal explicar més i millor la feina que es fa... i li afegeix manca de transparència no fos cas que ens quedéssim curts. Com ja li he dit abans esmenarem la manca de comunicació dedicant-hi especial atenció i els recursos disponibles. Potenciarem la comunicació interna i externa del Patronat, i espero que quan ho fem després no ens critiqui per excés de comunicació.... Vostè em recorda “... que dins el Patronat i ha molts serveis vitals en el desenvolupament comunitari de Martorell.... i em parla de la necessitat d’una gestió i administració exquisida....”Efectivament, som plenament conscients que els serveis que té assignats el Patronat per a la seva gestió i prestació són d’importància essencial no només pels ciutadans i les famílies, sinó per a la cohesió social i per a la configuració d’un model social, cultural i de convivència potenciador de l’esperit comunitari. De fet el Patronat es va crear justament per això, per assegurar i millorar la prestació de serveis fonamentals.I més endavant em diu que “....els dos màxims responsables del Patronat” tenim deures pendents.

20

I té en part raó, soc un inconformista de mena i sempre crec que el que faig es pot millorar.... sempre hi ha marge per la millora... Com veurem més endavant, hem fet molta feina... però en queda molta per fer... molta més de la que vostè probablement pugui imaginar i, ja li anuncio... la farem... i a més d’explicar abastament la que hem fet, explicarem molt bé la que tenim pendent a mida que es vagi executant...Molts cops la lleugeresa amb la que es diuen determinades coses pot anar lligada a la manca de responsabilitat, a la manca de rigor, i a la manca de dedicació... Ens cal reflexionar-hi....Passo a respondre-li les qüestions plantejades:“Quines funcions desenvolupa la regidora amb dedicació exclusiva, la regidora recordem és titular d’Ensenyament, Benestar Social, Salut. A on està ubicada dins l’organigrama la regidora, amb un pes específic tant important”És obvi que costa menys temps i esforç demanar que treballar, aquesta informació la té vostè i només cal que sigui una mica ordenat i que consulti els documents dels òrgans de governs dels quals vostè en forma part. Com també és obvi que en la seva estratègia del tot s’hi val,si després de gairebé tres anys de regidor en aquest ple i membre del Consell Rector d’aquest Patronat, encara ha de fer aquestes preguntes, potser que s’ho faci mirar o s’hi dediqui una mica....Tot i que la resposta la té vostè em limitaré a llegir-li el decret 953 de 2011 dictat per l’Alcalde de Martorell el dia 11 de juny de 2011.“Dins de l’ Àrea de Serveis a les Persones. La regidora Morera és responsable de les àrees d’ensenyament, benestar social i salut. Amb delegació explícita de les àrees d’Ensenyament, escoles municipals, benestar social, serveis socials d’atenció primària i especialitzats i salut.Les delegacions anteriorment relacionades comprenen:. La direcció i la gestió dels assumptes relacionats amb les matèries delegades... La potestat d'elevar propostes d’acord i de resolució en l'àmbit de la delegació als òrgans de govern.. L'autorització de les despeses necessàries pel seu àmbit d'actuació, sempre que es tracti d'adquisicions en establiments oberts al públic, o exemptes dels tràmits de contractació i dins de la quantia establerta a les bases d'execució del pressupost per a l'alcaldia, i que no corresponguin per delegació a cap altre òrgan de govern municipal.I segons resolució 174/2011 de 15 de juny de 2011: és vicepresidenta segona del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones, amb les competències assignades en aquest decret, i forma part de la Junta de govern del Patronat.Intentar qüestionar la seva dedicació i la seva implicació pot ser una broma de mal gust per part de qui ho faci des del desconeixement, si l’afirmació ve d’algú

21

que la coneix.... aquest algú sap perfectament que menteix descaradament... per no dir una paraula més gruixuda... i aquest no és el camí....“El màxim responsable del Patronat, voldrien saber quina formació acadèmica pot acreditar vinculada, i adequada al desenvolupament de les seves responsabilitats.”Quan parla del màxim responsable del Patronat no sé si és a mi mateix o al Director. En qualsevol cas, em sembla una pregunta força desafortunada venint de vostè, tenint en compte que vostè té l’aspiració a dirigir des de l’Alcaldia aquesta ciutat, encara no se’ns ha passat pel cap demanar-li la seva formació acadèmica, ni la seva ocupació i especialitat...Pel que fa a la meva.... soc Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialista en medicina familiar i comunitària i diplomat en gestió sanitària....En el cas que és refereixi al Director del Patronat, lamento informar-lo que la definició de màxim responsable no encaixa en les funcions que té atribuïdes als estatuts. Estatuts als quals en la seva disposició transitòria cinquena diu: “ El Director del Patronat Municipal d’Educació Física i Esports de Martorell continuarà exercint les funcions que els presents estatuts assignen a l’òrgan unipersonal anomenat director”.Estatuts als quals el seu grup va votar a favor com la majoria dels grups municipals. La seva formació “acadèmica” deu ser la mateixa que quan es van aprovar els estatuts. “ A l’actualitat també, després de 4 anys de funcionament, es desconeixen quines són les responsabilitats i funcions dels diferents caps d’àrea i quina retribucions tenen. Estaran reflexades en el proper pressupost de 2014?”Arribats a aquestes alçades aquesta pregunta explicita el seu reconeixement del desconeixement de tot plegat. Cada any a la documentació annexa al pressupost té recollides les categories professionals, els llocs de treball i la quantitat econòmica anual destinada a la retribució de cadascun d’ells. Hi era el 2013 i lògicament a la del pressupost de 2014 també.Disposa vostè d’aquesta informació, i com que disposa de tota la documentació, li deixaré que s’ho miri vostè mateix i si té cap dubte, ja sap que pot disposar de la meva col·laboració.Per acabar de donar resposta a alguns aspectes del relat que vostè s’està construint del tipus: existència de duplicitats...., el màxim responsable hi ha retard en l’execució del seu encàrrec....., manca d’informació o transparència.... Haurem tots plegats de fer una mica de memòria.... aprofitant que avui fa exactament 4 anys de l’entrada en vigor del PMSAPM....Probablement una de les reformes organitzatives més significatives que ha tirat endavant l’Ajuntament de Martorell al llarg de la seva història democràtica. El procés de reflexió, de maduració, de diàleg, de negociació va conduir a l’acord adoptat pel ple de l’Ajuntament de Martorell el 21 de setembre de 2009 d’aprovació

22

definitiva de l’expedient de canvi de la forma de gestió dels serveis públics municipals de joventut, serveis socials bàsics, immigració, ensenyament, salut i participació ciutadana; i la modificació del Patronat Municipal d’Educació Física i Esports de Martorell per transformar-lo en el Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les persones de Martorell.El dia 20 de gener de 2010, amb l’entrada en vigor del pressupost corresponent a l’exercici de 2010 va entrar en vigor l’acord adoptat pel Ple amb un suport majoritari dels grups municipals. Avui doncs el Patronat fa 4 anys, és un moment oportú per recordar els motius de la seva creació i per fer valoració de l’assoliment dels objectius proposats. Per tal d’avaluar els primers 4 anys de vida del Patronat cal tenir ben presents les raons que ens van conduir a tots plegats a tirar endavant aquest canvi de gestió. A la Memòria justificativa sobre el canvi de la forma de gestió dels serveis públics municipals de joventut, serveis socials bàsics, immigració, ensenyament, salut i participació ciutadana; i la modificació del Patronat municipal d’educació física i esports de Martorell per tal de transformar-lo en el Patronat municipal de serveis d’atenció a les persones de Martorell que vaig signar el dia 17 de juny de 2009 i que es troba a l’expedient, es recullen tots, els hi faig un breu resum:En primer lloc, es pretenia reduir els inconvenients i desavantatges que comportaven les modalitats de gestió directa dels serveis públics de cultura, esports, mitjans de comunicació, serveis socials, immigració, joventut, ensenyament, salut i participació ciutadana.Dèiem: no sembla massa racional i coherent en termes d’organització, eficàcia i eficiència, que alguns “serveis d’atenció a les persones” es prestin a través de la mateixa organització ordinària de l’Ajuntament i d’altres mitjançant un organisme autònom –ens amb personalitat jurídica pròpia i dependent de l’Ajuntament. A “priori” sembla evident que tots aquests serveis haurien d’adoptar la mateixa modalitat de gestió directa, per tal de permetre una direcció conjunta, facilitar la seva coordinació, evitar contradiccions entre ells i posar en comú determinats recursos humans i materials.A l’hora de parlar dels serveis socials, els serveis socials bàsics es gestionaven per mitjà de la pròpia organització ordinària de l’Ajuntament, mentre que els serveis socials especialitzats es prestaven per mitjà del Patronat Municipal de Serveis Socials de MartorellPel que fa a l’educació infantil, el procés de preinscripció i matriculació el duia a terme pel departament d’ensenyament del mateix Ajuntament –gestió directa indiferenciada-, mentre que la gestió de les llars d’infants municipals corresponia al Patronat Municipal de Serveis Socials de Martorell.Centrant-nos només en els serveis públics prestats a través dels quatre organismes autònoms locals, tampoc es justificava l’existència de quatre ens amb personalitat jurídica pròpia. La creació de personificacions instrumentals locals –com són els organismes autònoms locals- és una potestat organitzativa que s’ha utilitzar en els supòsits estrictament necessaris, perquè una

23

proliferació d’aquestes personificacions multiplica els efectes disfuncionals que els són inherents: duplicitat d’estructures –la de l’entitat local matriu i la de l’organisme autònom-, deseconomia d’escales, problemes d’interrelació entre l’ens matriu i el patronat, complicació en els processos decisoris –que s’han d’adoptar per òrgans de l’entitat local i de l’organisme autònom. Aquests efectes disfuncionals es consideraven lleus quan només existeix un organisme autònom –a més els avantatges de la descentralització funcional i de l’especialització fan desequilibrar la balança a l’hora de decidir-se per la creació d’un organisme autònom-; en canvi, són greus i bastant contraproduents quan hi ha una pluralitat d’organismes autònoms, com és el nostre cas.Per millorar l’optimització dels recursos emprats per a la prestació d’aquests serveis, així com dotar a l’Ajuntament d’una estructura operativa i funcional que permeti prestar-los amb la màxima qualitat per als usuaris i alhora en termes d’economia, d’eficàcia i d’eficiència. Per optimitzar i aprofitar millor els recursos humans i materials (especialment el personal d’administració general ha de ser el mateix per a tots els serveis gestionats per l’organisme autònom).Per simplificar l’organització, el funcionament i els procediments administratius (un sol consell rector, un únic òrgan unipersonal de direcció, un únic pressupost, una sola liquidació, un sol compte general....).La direcció política –regidoria a qui correspon la coordinació de l’àrea de serveis personals- i la direcció tècnica – director de l’organisme autònom- són comunes per a tots els serveis, la qual cosa afavoreix la seva coordinació, i ajuda a evitar les contradiccions internes i les disfuncions.Aquests eren els objectius clars que ens vam marcar i cap aquí hem caminat...Doncs bé algunes dades del que ha passat en aquest quatre anys:En un context de profunda crisi econòmica, el nombre d’usuaris estables dels serveis prestats des del Patronat ha crescut el 6’14%. La població de Martorell ha crescut el 4,82%.La natalitat a Martorell s’ha reduït el 31,25%Pel que fa als recursos:Econòmics:El pressupost dels serveis que es prestaven a través dels Patronats i de les regidories adscrites durant aquest període a variat: 1,69%. (2009- 2014).En aquest període de temps el pes específic de l’aportació municipal al Patronat s’ha mantingut al voltant del 54%.En aquest període de temps la plantilla de personal ha tingut una variació de menys 17’40%.Els podria fer una detallada explicació dels serveis que prestem avui... dels equipaments que hem posat en funcionament... val la pena fer-hi un repàs mental i tenir-ho en compte quan avaluem aquestes dades....En conseqüència, les dades refermen:

24

Que la solució adoptada ara fa quatre era l’encertada i que s’ha evidenciat una progressió en l’optimització dels recursos.Que els ciutadans de Martorell tot i el context econòmic clarament recessiu han continuat confiant en els serveis prestats per l’Ajuntament a través del seu Patronat, tot i incrementant-ne l’ús.La reducció de la reiteració de recursos i la reordenació dels serveis, han premés allò que és tant desitjable... incrementar els serveis i les persones que en gaudeixen mantenint o reduint els recursos emprats.El model organitzatiu que s’està implementant de manera progressiva, respectant les persones, sense soroll, sense fer trencadissa, pas a pas... que és el què ens vam plantejar des de l’inici... és el que es vam explicar als grups politics municipals i a la comissió de seguiment de procés d’implantació del canvi del model de gestió, al ritme que les circumstàncies ho estan fent possible. La filosofia del model de gestió no ha variat en absolut i els organigrames s’han anat adaptant als objectius plantejats. Pel que fa a l’Organigrama, Sr. Bargués, en aquest moments, tal com li vaig explicar el PMSAPM disposa d’un organigrama funcional en línia i staff, amb components matricials i de comitè, que (a través de la implementació del sistema de gestió per processos pretén assolir el màxim de descentralització possible en la pressa de decisions). Aquesta combinació d’elements organitzatius permet afrontar una organització complexa (que no parteix de nou sinó amb elements estructurals formals i informals fortament arrelats).L’estructura política governa el patronat a través de la Junta Rectora i la Comissió de Govern, a la primera hi són representades totes les forces polítiques...El PMSAPM que des d’una direcció compartida presenta:A nivell de Direcció troben quatre àrees staff que vinculades estructuralment a l’Ajuntament de Martorell, han d’aportar segons els casos assessorament específic, control o suport tècnic. Aquestes són: . Àrea Jurídica (Secretaria).. Àrea d’Assessoria Jurídica Laboral (Departament de RRHH).. Àrea Econòmica (Intervenció i Tresoreria).. Àrea d’infraestructures (Serveis Municipals).En primera línia depenent de Direcció troben quatre departaments i una secció de control de la gestió econòmica i Secretaria de Direcció:. Àrees Staff: Departament de Planificació, coordinació i gestió de persones.Departament de Gestió per processos, Atenció al ciutadà i TIC’s.Departament de Comunicació (compartit amb l’ajuntament)Departament d’acció concertada.En segona línia es troben els Departament Tècnics prestadors de serveis directes:Departament d’Ensenyament.

25

Departament de Benestar Social.Departament de reserva centralitzada d’equipaments i coordinació del calendari d’activitats eventuals.Departament d’esports.Departament de Cultura i Joventut.La Comissió de Direcció està integrada pels responsables de cada departament. En tercera línia i depenent de cadascun dels Departaments esmentats troben ubicats els serveis o centres.Aquesta filosofia, aquesta fórmula d’organització i el seu desplegament progressiu, ens permet fer una primera valoració positiva de la decisió adoptada de forma gairebé unànime per tots nosaltres. I no vull caure en el cofoisme... tenim aspectes a millorar, alguns d’ells els acabo d’exposar... i li asseguro que treballem tots plegats per fer-ho....Estem en el camí, un camí que ha estat complicat, però que ens permet en un context de profunda crisi econòmica, créixer en nombre d’usuaris estables. Mantenint el nivell de despesa prèvia a la fusió, i també el pes específic de l’aportació de l’ajuntament al Patronat..... El que ens referma que la solució adoptada era l’encertada i que s’ha fet optimitzant els recursos.I el que és més important, augmentant els serveis destinats a les persones que més ho necessiten i augmentant la confiança dels ciutadans de Martorell que en un context econòmic molt advers han continuat confiant en els serveis prestats pel Patronat. I el mèrit no és pas meu.... és de totes les persones que treballen des del primer dia, amb il·lusió i actitud positiva per donar el millor servei possible.... i cregui’m n’hi ha moltes... i jo els vull agrair la tasca que fan i continuaran fent....Nosaltres seguirem d’acord amb la línia marcada, acceptant les crítiques, treballant amb equip... amb l’objectiu de millorar els serveis d’atenció a les persones de Martorell.

Preguntes “in voce”

-El regidor Sr. ADOLF BARGUÉS diu : Unes preguntes només volen respostes i el felicito perquè avui sí que demostra que, quan vol, contesta. Li agraeixo la seva llarga introducció abans de la resposta, els mitjans de comunicació, d’això en dirien una resposta amb retard, La pregunta a l’anterior ple, la sorpresa va estar majúscula, no contestar-la sí que és una broma de mal gust, i el que és pitjor una falta de respecte a tots els membres d’aquest consistori. Ja ho he vist que avui ho ha pogut explicar perfectament. Presumir d’actituds... i aptitud...

El Sr. Alcalde li demana que formuli la pregunta.

26

-El regidor Sr. ADOLF BARGUÉS pregunta: La pregunta és que presumint d’aptituds alemanyes, amb aquest govern tercermundista, pot ser el més semblant a la supèrbia, la pregunta és: Creu que nosaltres no estem d’acord en simplificar de quatre a un Patronat?

E. PRECS.

-El regidor SR.XAVIER GOMEZ diu: Tinc dos precs.En primer lloc, una qüestió molt tècnica, molt breu, els hi pregaria que revisessin, si no ho han fet ja, els fanals del carrer Comerç, just a la entrada de la mateixa porta de la RENFE, que al llarg d’alguns dies fallen i llavors es genera una zona fosca, bastant insegura, diguéssim.I en segon lloc, en relació amb tota aquesta exposició que el Sr. Lluis Esteve ens ha fet, i que a més a més li agraeixo, tenint en compte d’altra banda, que el nostre grup compartim els dubtes, no, i les preguntes que el company d’Esquerra Republicana feia; a més a més entenem que són dubtes que molta gent de Martorell té, i fins i tot, gent de la plantilla, el mateix patronal té. Li volíem fer un prec al regidor Esteve, tenint en compte una cosa que ell també ha comentat, deia que fa quatre anys vàrem fer un acord, un acord unànime, un acord que vàrem poder treballar, jo crec que còmodament, i que va funcionar be, i que va concloure, diguéssim, amb un document d’acord i posteriorment, doncs amb una aprovació en aquesta mateixa sala per posar en marxa doncs aquest únic patronat. Ja li hem dit en altres ocasions que creiem que alguns d’aquells acords no s’han complert, s’han incomplert, i si això li sumem doncs, que es generen dubtes, que fins i tot provoquen que vostè així de fer una exposició dura, contundent, que entenem provocada, doncs per aquests malentesos que poden haver-hi. El que li preguem, el que li demanem, es que tornem a convocar, tornin a fer aquesta convocatòria política, que podem revisar allò que es va aprovar i això que tenim ara, i que com a mínim puguem, d’una manera interna, com vàrem fer en el seu moment doncs esvair, que cadascú pugui plantejar aquests dubtes que tenen, que tenim, com a mínim nosaltres. Ja li hem dit en varies ocasions, en relació al desenvolupament del patronat durant aquests quatre anys, sobretot tenint en compte el punt inicial que era un document que vàrem acordar i que entenem no s’està complint al 100%.

El Sr.ALCALDE diu : Responent una mica en aquest prec, com que podria semblar que des de fa quatre anys no ens hem reunit mai més, recordar que cada mes es reuneix el Patronat en el qual hi som presents tots plegats. No obstant això, i això ho dic com aclariment, que no pogués sembla altra cosa, no ens fa res convocar les vegades que sigui pels motius corresponents.

===== I no havent-hi altres assumptes per tractar, el senyor President declara finalitzada la sessió, que s’alça a les 20.58 hores, de la qual s’estèn la present acta, i jo com a Secretari, en DONO FE.

27