“Famílies monoparentals amb rostre de dona”

Creant espais de dones 2013El Prat de Llobregat

Rosa Ortiz Monera i

Anna Morero Beltran

Grup Interuniversitari COPOLIS“Benestar, comunitat i control social”

Universitat de Barcelona

Definint la monoparentalitatCom són definides les famílies monoparentals?

Les famílies monoparentals es defineixen com grups de convivència formats per una

persona adulta que té al seu càrrec, i de forma principal, a almenys una filla o fill.

Vies d’entrada a la monoparentalitat:

→ Ingrés per ruptura matrimonial: anul·lació matrimonial, separació, divorci,

viudetat, abandonament

→ Ingrés per ruptura parella de fet: separació, mort, abandonament

→Mares soles / pares sols (sense parella estable convivent):

▪ Relació sexual esporàdica o amb company/a sentimental no estable/convivent

▪ Reproducció assistida / Adopció / Subrogació materna

→ Cessament prolongat de la convivència: hospitalització prolongada, emigració,

empresonament, psiquiatrització, feines amb llargs canvis de residència

Definint la monoparentalitatDades

� 18.3% de famílies monoparentals del total dels nuclis amb filles i fills (pràcticament 1 de cada 5 famílies és monoparental)

� 9.87% si és calcula respecte al total de les llars espanyoles, fet que emmascara la presència real de la monoparentalitat al perfil familiar espanyol.

� Més del 80% estan encapçalades per dones. Suècia és el país europeu on més homes encaplacen llars monoparentals amb un 26,4%.

� En els darrers anys s’observa un significatiu increment en el número de grup

monoparentals originat per un trencament de parella, i un increment molt

significatiu de les monoparentalitats constituïdes per dones migrades, així com un

increment també de les “monoparentalitats per elecció”.

� Als darrers 20 anys, el número de mares en solitari de 35 o més anys, ha pujat més

d’un 300% (6,3% a l’any 85 i 20,5% el 2005).

Definint les monoparentalitatsDesafiaments que planteja la monoparentalitat

→ El patriarcat:

� Incompleixen i qüestionen el model tradicional de família nuclear burgesa i heterosexual.

� Desafien la idea de la necessària complementarietat i unió entre homes i dones.

� Qüestionen la divisió sexual del treball.

� Qüestionen la idoneitat de que hi hagi un pare i una mare a una família.

→ El capitalisme

� Desafien la divisió sexual del treball.

� Desafien la unitat de consum de la modalitat biparental.

� Busquen altres formes de consum i benestar que no passen pel mercat.

→ L’estat de benestar:

� Ciutadà ideal: feina a temps complet que no realitza cures.

� Família ideal: biparental, heterosexual i patriarcal.

� Famílies monoparentals no responen a aquest model familiar: insostenible que la provisió social estigui basada en un tipus de família que està quedant caduc.

� Obliguen l’Estat a repensar les polítiques públiques.

2. Condicions econòmiquesSituació econòmica. A l’Estat espanyol:�Nuclis monoparentals amb algun fill menor 25 anys: 24,59% no tenen cap persona ocupada davant 6,9% en el cas dels nuclis biparentals.�Risc de pobresa per les monoparentals 37% davant un 20% per les biparentals.

Protecció social: •Règim de benestar influeix en el risc de pobresa segons ingressos laborals•El règim espanyol es centre en el mercat de treball i és familista. Hi ha poques polítiques familiars al considerar-se que la família és un assumpte privat.•Els pocs recursos destinats a polítiques familiars s’han vist reduïts com a conseqüència de les retallades: eliminació “cheque bebé”; encariment llars d’infants; disminució prestació anual per famílies amb filles/s menors de 5 anys

Temps: Menys temps per la cura personal, per l’oci, o per la vida afectivo-sexual

Nivell simbòlic:•Es creu que l’ideal pel correcte desenvolupament de nenes i nens és tenir un pare i una mare. Famílies monoparentals vistes com mancades d’una figura•Culpabilització i estigamatització si no es compleix aquesta norma biparental•Estudis mostren que desenvolupament menors no influenciat negativament per estar a una llar monoparental

Condicions

Estratègies i futur

→ Xarxes sociocomunitàries: cada cop més mares soles fomenten la creació de nous espais

associatius basats de reivindicació i suport mutu, que aglutinen les creixent demandes i

necessitats, i també la solidaritat i l’ajuda emocional, que d’alguna manera n’alleugereixen les

situacions de precarietat i d’indefensió.

- FEFAMOCA: racó (cura), assessorament legal, tallers, apoderament.

- Fundació de Familias Monoparentales Isadora Duncan, Federació Europea de Famílies

monoparentals, Federació Estatal de Famílies monoparentals,

- Associacions: Asociación de familias monoparentales de Castellón, València (AFAMO), Balears

(AFAMON), Saragossa (AMASOL), Sevilla (ACANA), etc.

- Noves tecnologies: La Federació CORA, “Adoptar siendo soltero” (foro), madres solteras por

elección (web i foro), “Una madre de marte” (blog personal), “Pasito a pasito” (blog personal).

→ Recerca: Grup Copolis, Xarxa Tiifamo, Projecte I+D “Las familias monoparentales del nuevo

siglo. Retos y dilemas en tiempos de cambio”, diverses tesis doctorals.

Reflexions finals

• Pitjors condicions a causa de model familiar? Més risc de pobresa?

• Si es comparen diferents models familiars amb mateixos ingressos els

resultats canvien

El model familiar no és el que explica les pitjors condicions de vida

↓

Desigualtats de gènere com a causa: famílies monoparentals visibilitzen

feminització pobresa

Concepte de ciutadania androcèntric en que el model de família ideal és el

biparental.

� Famílies monoparentals com a obertura de noves opcions.

Gràcies!Més informació:monoparentales@gmail.com

www.copolis.orgwww.tiifamo.net

FEFAMOCA: 93 446 41 77