Pompeu Fabra: vida ¡obra Estat actual de la lIengua

la Llengua Oral als Mitjans de Comunicació Valencians (Ferrando, ed., 1990), el Manual d'ús de l'estimdard oral (1990) de ]osep Lacreu i La llengua deIs mitjans de comunicació (1990) de Toni Molla -elllibre d'es­til de Radio Televisió Valenciana que ben aviat la mateixa direcció de l'empresa havia d'arraconar.

El 1990 Sola publica Lingüística i normativa, que conté un estudi que planteja la necessitat de revisar o despenalitzar ~ormativament certs casos deIs anomenats «pleonasmes» que es justifiquen des del punt de vista del sistema de la llengua.

7.9. Període 1991-1995. L'esfor<;: per fixar l'estandard deIs mitjans de comunicació continua en la decada deIs noranta. Consignem en pri­mer lloc la publicació d'un nou llibre d'estil, El 9 Nou. Manual de redac­ció i estil (1991), d'Eusebi Coramina, i en segon lloc la publicació de Parlem del catala (1994), d'Oriol Camps, assessor lingüístic de Cata­lunya Radio, un llibre de comentaris i observacions sobre aspectes de l'estandard. El 1992 apareix el Diccionari d'abreviacions de ]osep M. Mes­tres i Josefina Guillén, una eina necessaria per fixar i estandarditzar un tipus de formacions lingüístiques cada vegada més abundants en l'i­dioma d'avui.

El 1994 Badia Margarit publica una Gramatica de la llengua catala­na molt ambiciosa, amb la qual pretenia haver redactat la gramatica que hauria fet avui Pompeu Fabra (Badia 1994: 11). L'obra es presenta amb una carcassa organitzativa moderna (etiquetes com cicle nominal, etc.), pero el tractament deIs temes és tradicional i no incorpora els estu­dis recents, malgrat que n'esmenta algun en una «Guia bibliogratica» inicial. L'autor distingeix en l'exposició de la materia entre nivells de llengua elevat, corrent i col·loquial, pero la distinció a voltes esdevé poc precisa i incoherent. Veuen també la llum llavors les Observacions crí­tiques i practiques sobre el catala d'avui (1994-1995) de ]osep Ruaix, un conjunt de dos llibres miscel·lanis de tema gramatical. L'autor hi trac­ta amb detall i amb voluntat d'intervenció temes que fins llavors ell mateix havia tractat com a divulgador gramatical. Planteja qüestions que pocs han plantejat, de vegades amb prapostes d'interes. D'altres vegades es fa fort en opinions massa personals. L'obra mostra que l'au­

tor coneix bé la llengua catalana, si bé al llibre s'hi traba a faltar pre­paració estrictament tecnica, de lingüista.

El 1994 Sola publica Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994a), un repertori de prablemes normatius de sintaxi catalana actual. S'hi tracten amb extensió i detall uns quants temes -de vegades fent pra­postes concretes de solució, d'altres senzillament indicant i fent explí­cits els prablemes- i s'hi fa l'inventari deIs altres punts que caldria estu­diar i fixar. És un treball que arriba al detall alla on la majoria de gramatiques donen informació vaga o inconcreta.

L'any 1995 és un any ric en publicacions sobre la materia. Des del punt de vista de la bQ.!.!D¡UIY¡ü2llCW l'esdeveniment més important d'aquest període és la publicació del Diccionari de la llengua catala­na de l'IEC (DIEC), una obra llargament esperada a la qual ens refe­rirem més avall (§ 7.13). El mateix any es va publicar el Diccionari valencia, dirigit per ]osep Lacreu, de característiques semblants al DIEC, que tenia l'aval conjunt de la Generalitat Valenciana i l'Insti­tut Interuniversitari de Filologia Valenciana. El diccionari es va com­pletar, el mateix any, amb una Gramiltica valenciana, basica i de con­sulta assequible, i amb EIs verbs valencians, obres que van contribuir a fixar les variants territorials de morfologia verbal acceptables en la llengua estandard.

~ Són també del 1995 les dues primeres obres catalanes dedicades en exclusiva a establir criteris en un ambit poc o gens tractat pels manuals de normativa: el de l'ortotipografia i les convencions grafi:­queso La primera és el Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos, de . l' ]osep M. Mestres, loan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, i la segona, /111 l'Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador grafic, de ]osep M. Pujol i loan Sola. La primera tracta, d'una banda, d'uns quants temes gramaticals selectius (amb l'esfor<;: important de par­tir d'una amplíssima bibliografia i d'interpretar-Ia amb molta hones­tedat) i, de l'altra, d'aspectes ortotipogratics i de convencions grati­

, b . / /queso Es una obra que s'ha guanyat en pocs anys una ona reputaclO / com a treball que resol prablemes practics, especialment al si de l'ad.! ministració pública i _e~tr.e_~~sessors i correctorsJ El segon és··un-·lli­Dreque tracta ampliament de quemonnt~díé:T6,-ortotipografia i pun­

244 245

Pompeu Fabra: vida ¡obra

tuació. Té un caracter més descriptiu que no pas l'anterior, i el cri­teri practic deis autors és menys rígido Aquesta obra inclou el pri ­mer tractat de puntuació extens editat en catala (previament publi­cat com a obra independent: Tractat de puntuació, 1989), amb un enfocament basat en la sintaxi.

Es publiquen també el 1995 tres llibres d'estil. El primer és el Llibre

d'estil de l'Ajuntament de Barcelona, dirigit per loan Sola, que ha estat adoptat com a guia per altres ajuntaments. Un aspecte interessant de l'obra és el següent: com que, per les seves característiques -és un lli­bre d'estil-, ha de dictar normes, hi trobem la concreció de moltes propostes interessants que el director havia fet en altres llibres sense formulació prescriptiva, només com a analista. El segon és El catala a

TV3. Llibre d'estil, una obra de referencia inevitable perque és elllibre d'estil de Televisió de Catalunya. En bona part de les propostes segueix les de Sola. 1 el tercer són els Criteris lingüístics de la Generalitat Valencia­na, treball dirigit per ]osep Lacreu.

El 1995, finalment, ]aume Morey, loan Melia i ]aume Corbera publi­quen Alfa. Metode d'autocorrecció gramatical assistida, una obra que incor­pora certes novetats conceptuals i terminologiques d'interes i que trac­ tta amb cert detall, de vegades innovadorament, problemes gramaticals de sempre. Des del punt de vista de I'autoritat cal dir que és la primera gramatica prescriptiva extensa feta a les Illes des de la de Moll, i que t,esta editada per la Universitat de les Illes Balears, que és, segons la llei de política lingüística corresponent, I'organisme consultiu del govern balear en materia de planificació de la llengua. (Aquesta obra és una rees­tructuració i ampliació de I'editada I'any anterior, titulada només Alfa.)

7.10. Període 1996-2000. El 1996]aume Corbera publica Parlar bé (orien­tttacions per a l'ús correcte de la llengua catalana, amb referencies especials

a les Illes Balears), i apareix el Diccionari auxiliar de ]osep Ruaix (1996a),

de temes gramaticals i lexics, que toca uns quants aspectes poc trac­tats en la bibliografia general de referencia. loan Abril redacta un Dic­cionari practic de qüestions gramaticals (1997), més elemental que el de Bruguera, al qual ens referirem tot seguit, pero també menys rígid doctrinalment.

246

1'· ',11'1

Estat actual de la lIengua , II1I

El 1997 apareix Elllibre de la llengua catalana, de ]ordi Badia, Núria ,

Brugarolas, Rafael Torné i Xavier Fargas, una obra extensa que inclou el que seria una gramatica i un llibre d'estil alhora: conté models de

1

documents, toponímia, convencions grafiques, vocabulari de dubtes, 1 1 '1

etc. Pel que fa la posició normativa, eIL'!~toULDQ_h_aEvolgut apartar- 11. I ji

se gens de la normativa oficial (la de l'IEC), i aixo els p~rta i-iriterpre: tarmesaviat restrictivament aquells punts sobre els quals l'IEC és poc explícit (les persones escrupoloses que no valen apartar-se gens ni mica

11111'd'allo que ha estat oficialment decretat tenen en aquest llibre la millor guia), posició refon;adanegativament pel fet que (a diferencia del Manual de Me~tal., vg. §~7.9) nodQnenbibiiÜgr~~.ls-t~~bé d~ 199iel' -,

Llibre d'estil del diari Avui, que destaca perque dóna solució a dubtes sobre la manera d'escriure sigles, acronims i altres mots internacio­nals o de difusió sobretot recento 1el treball Criteris de la normativa, d'A­ , I

11

belard Saragossa (1997), en el qual s'analitzen els fonaments i la vigen­ I 1,1cia de diversos punts de la codificació fabriana.

El 1998 apareixen dos diccionaris més. Enciclopedia Catalana fa sor­tir el Gran diccionari de la llengua catalana, que es basa en el DLC -millo­rant-ne sobretot detalls de presentació-, incorpora les novetats del DIEC i es completa amb etimologies i dades historiques (vg. § 7.26c), i Liuís López del Castillo publica el Diccionari complementari del catala norma­

tiu, amb la voluntat d'autoritzar mots corrents de I'estandard i del llenguatge viu que no apareixen al DIEC. David Paloma i Albert Rico publiquen Diccionari de dubtes del catala, que corregeix els errors més freqüents de la llengua escrita (obra més elemental que la d'Abril 1997

i la de Bruguera 2000). El Diccionari d'ús deIs verbs catalans (1999) de Ginebra i Montserrat

sistematitza, amb exemples abundants, el regim i el significat deIs verbs en el catala comú, recollint la tradició normativa i altres propostes més recents. El mateix 1999 López del Castillo publica una Gramatica

del catala actual, fonamentalment descriptiva, que fa moltes remarques normatives i d'ús, i es mostra més oberta que altres obres del genere. Aquest any Eugeni S. Reig publica un diccionari singular i excepcio­nal, Valencia en perill d'extinció, un extens recull de termes tradicionals que l'autor, d'Alcoi, observa que es perden en les noves generacions.

247

Pompeu Fabra: vida ¡obra

Una segona edició de I'obra (2005) és moIt més extensa. L'autor plan­teja for,>"a qüestions relacionades amb l'aspecte normatiu i pren deci­sions personals.

El 2000 apareixen dos diccionaris més, el Diccionari de dubtes i difi­cultats del catala de ]ordi Bruguera, una obra practica, de proporcions mitjanes, que en el tractament deIs punts conflictius tendeix a una certa rigidesa, i el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, d'Edicions 62, dirigit per Lluís López del Castillo. Aquest darrer, comparat amb el DIEC i amb el GDLC, aporta sobretot entrades relatives a parau­les corrents o recents i definicions més senzilles pero que abasten més accepcions. El diccionari es beneficia de tot el trebalI sobre U:,xic del Gran Larousse Catala (1990-1993), una enciclopedia que va fer aportacions lexicogrMiques importants (aprofitant les propostes de Coromines) que malauradament van passar for,>"a desapercebudes. També és del 2000 El catala estandard i els mitjans audiovisuals, de Francesc ValIverdú, conjunt de reflexions teoriques sobre I'estandard i la normativa i de notes practiques sobre qüestions de lexic i gra­matica que poden generar dubtes o problemes reals als usuaris, espe­cialment als qui treballen a la TV.

7.11. Període 2001-2006. L'any 2002l'Institut Interuniversitari de Filo­logia Valenciana publica la Guia d'usos lingüístics. 1 Aspectes gramaticals, una actualització practica de la normativa gramatical per a ús al País Valencia. l López del Castillo publica Qüestions basiques del catala actual. Lexic i semantica. Fonetica i ortografia, un llibre que conté, entre altres capítols i apartats de tipus més descriptiu, reflexions sobre la llengua estandard i la lIengua normativa, valoracions sobre les fronteres de la norma en ellexic actual, una aproximació descriptiva a la fonetica estan­dard i una llista de trets de la normativa que, segons I'autor, no respo­nen ja «a la sensibilitat lingüística de la nostra societat» (López del Cas­tillo 2001: 52-53): doble negació, perfet simple, concordan,>"a del participi, etc.

El 2002 apareix el Llibre d'estil de l'edició catalana del diari El Perió­dico, i es publica Cruma. Curs de llengua, de loan BeItran i ]osep Pani. sello, el primer manual extens de lIengua catalana pensat específica­

248

Estat actual de la lIengua

ment per a parlants del catala nord-occidental i, més concretament, de la varietat tortosina. És una obra que aconsegueix proposar un model de llengua que és alfiOra {idel aI~~normativªc9ID~Da L<;il¡Lr.ealitaL lfug.º.ísti~-~~teuitilliaL~.-'.'

El 2002 Sebastia Oliveras dirigeix un piccionariprfu;tkJ.cQ11JPlf1Jle.fJ~

tari de la lleniua'c;t;;l~na, ({el quil1 s'h~~ditat només el primer volum, que ésuna obra que" recull usos lexics i gramaticals de tots els territo­ris de parla catalana amb la intenció de proporcionar un model de lIen­gua sense excessiva influencia del frances i I'espanyol i fonamentat en el catala oral deIs anys seixanta i setanta.

Finalment, del 2002 cal fer referencia a la Gramatica del catala con­temporani, dirigida per loan Sola, Maria-Rosa Lloret, loan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya, una monumental gramatica descriptiva de la ,~

llengua catalana, escrita per una seixantena d'autors, que no té inten- ~ )".() ció normativa, pero que, des del moment que té com a objecte de des-l 1 • r

r'l/; ).h.cripció la llengua estandard, és una obra que d'una manera indirecta v­

\esta cridada a exercir una forta influencia en la gramatica normativa i-.J en el model de lIengua general.

Les darreres aportacions institucionals a la normativa han estat el Diccionari ortografic i de pronunciació del valencia i la Gramatica norma­tiva valenciana, de I'Academia Valenciana de la Llengua, totes dues obres del 2006 (vg. § 7.22).

7.12. Altres obres recents. Esmentem aItres obres d'interes deIs darrers anys (1998-2006), que practicament ja no comentem. Antoni I. Alomar 1)

i ]oap Melia han publicat una Proposta de model de llengua per a l'escola\ e lc\.~ .

de les illes Balears, i elIs mateixos, amb Gabriel Bibiloni i ]aume Corbe­ra, La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic (1999). La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalu­nya (ara Secretaria de Política Lingüística) ha publicat guies com Abre­viacions (1997), de ]aume Capó i Montserrat Veiga; el Curs de correcció de textos orals i escrits (1998), coordinat per loan Costa Carreras i Neus Nogué Serrano; uns Criteris de traducció de textos normatius del caste­lla al catala (1999); uns Criteris de traducció de noms, denominacions i topo­nims (1999), i el volum Documentació jurídica i administrativa (2002).

249

Pompeu Fabra: vida ¡obra

l M. Teresa Espinal ha publicat recentment un útil Diccionari de sinó­nims de frases (etes (2004).

7.13. Normativa ofidal. El 1990 l'lnstitut d'Estudis Catalans edita Docu­ments de la Secció Filológica J, que conté un text sobre morfologia ver­bal i morfologia deIs possessius, unes normes ortografiques sobre els noms en -es (apel·latius com mecenes o noms propis hebreus, grecs i 11a­tins), un document sobre l'ordenació alfabetica en catala, la llista deIs noms deIs municipis del Principat, un text sobre topónims de les mes Balears, un document sobre l'ús de l'article en els noms de les comar­ques del Principat, una proposta sobre els sistemes de transliter~ció i transcripció deIs noms arabs en catala, textos de tema sociolingüístic i documents sobre el diccionari de Fabra (textos ja no vigents després de la publicació del DJEC). El mateix any publica una Proposta per a

y1 ! r, C. un estimdard oral de la llengua catalana 1. Fonetica. El 1992 apareixen els Documents de la Secció Filológica II (2a edició,

revisada: 1993), que conté un suplement al diccionari de Fabra i un document amb criteris sobre la incorporació de variants lexicals al diccionari de Fabra (textos ja no vigents després de la publicació del DJEC), una llista deIs noms deIs elements químics, una relació d'addi­cions i esmenes a la llista deIs noms deIs municipis del Principat, un document sobre la grafia deIs mots compostos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimológica seguida de consonant (arte­riosc1erosi), un document sobre la grafia de la primera persona del pre­sent d'indicatiu a les mes Balears (sembl de semblar, etc.) , la reedició

\.- \ de la proposta per a la fonetica estandard oral de 1990 i altres textos de \J. ¿¡\i,'p~ tematica sociolingüística. l l'any\"I9?3)s publica la Proposta per a un

estimdard oral de la llengua catalana JI. Mor(ologia. El 1995 es publica el Diccionari de la llengua catalana (DJEC), una obra

~> llargament esperada, que és el~naririorIIla:ti~fictaiJ,n relació amb el diccionari en que es basa (el DCLC de Pompeu Fabra), les apor­tacions principals són que presta més atenció a la variació territorial i a les solucions políticament correctes, i que actualitza moderadament els termes cientificotecnics. També acull mots del llenguatge corrent fins llavors exclosos de la llengua normativa (§ 7.26).

250

Estat actual de la Ilengua

El 1996 l'IEC publica Documents de la Secció Filológica IlI, que con­té els criteris aprovats per a l'elaboració del diccionari normatiu, una proposta de transcripció i transliteració al catala deIs noms russos, un document sobre els signes d'interrogació i d'admiració (vg. § 7.24a), un document sobre els compostos en -edre, la reedició de la proposta de morfologia estandard oral de 1993, un document sobre morfologia ver­bal i morfologia deIs demostratius, un altre sobre toponímia i declara­

cions de tema sociolingüístic. El 1997 apareix Documents normatius 1962-1996 (amb les novetats del

diccionari), que conté la reedició de les noves normes ortogratiques sobre els noms en -es, la reedició del document sobre la grafia deIs mots com­postos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimoló­gica seguida de consonant, el document sobre l'ús del guionet en els mots compostos i prefixats, la reedició del document sobre morfologia verbal i morfología deIs possessius, la reedició del document sobre la grafia de la primera persona del present d'indicatiu a les mes Balears, la reedició del document sobre els signes d'interrogació i d'admiració, i altres tex­tos que fan coneixer acords sobre el diccionari normatiu. . \

El 2001 l'lEC publica el\i5r¿~I~~-~~_'!2~u_~I.~_elq_-Jlert.$u_~~a.tc!I{l1!~ una síntesi del DIEC, peró amb incorporació d'exemples (n'hi ha d'ob- \ tinguts del DUVC i del CLC) en articles que no en portaven. Arnés, \~ s'eliminen articles i accepcions (i es numeren aquestes) i es modifica \ alguna soludó. Des del punt de vista lexicografic és una obra superior al ) DIEC i, des del punt de vista de l'ús, més practica.

Paral.lelament a aquesta labor, diguem-ne, legislativa, l'IEC ha orga­nitzat seminaris de correcció de textos (Mestres, ed., 1999) i ha impul­sat unes ]ornades per a la Cooperació en l'Estandardització Lingüística, de les quals s'han publicat dos volums d'actes (Marí, ed., 2000; Ma11afre,

ed., 2002). Mentre s'imprimia aquesta obra ha _ªparegut la segona edició del

dicdori'a~i~ficial de l'lEC (DIEC2). Aq~~sta segona edició es basa en 1'0­bra de 1995, peró de fet presenta novetats tant pel que fa a r~-ac-¿c2~_ -esfiUCfiiraT nombre considerable d'addicions, de supressions i.----de canv es entrades i en les subentrades), com pel que fa a l{micro­

~. I estructú¡'a'~numeració i reordenació de les accepcions existents, addi­" __~__.....-J

251

1 I I

1 1 I : I

1".. 1"" "1'1

" ,1 "1

1

!

Pompeu Fabra: vida i obra

ció i supressió d'accepcions, revisió de les definicions, especialment les de lexic d'especialitat, etc.).

El mateix lEC té en procés de redacció una nova gramatica norma­tiva, de la qual ja són consultables en línia, en redacció «preliminar i provisionah>, les parts de fonetica i fonologia, morfologia flexiva, for­mació de mots i ortografia.

7.14. Comentari final. És probable que alguna de les persones que han tingut la paciencia de resseguir l'exposició que acabem de fer s'ha­gi anat sentint cada vegada més neguitosa, perque la gran varietat de textos existents li hagin provocat sensació d'inseguretat i desconcert, i l'hagin dut a fer-se preguntes com aquestes: ¿Quines són les obres que de debo hem de seguir? ¿No seria millor que n'hi hagués només una o dues? Entenem aquest neguit, peró el lector també ha d'entendre que l'abundancia d'obres normatives és un símptoma de normalitat: en les llengües de cultura velnes de la nostra -castella, frances, angles- el nombre d'obres que es publiquen sobre la materia és molt més abun­dant. Dit d'una altra manera: el fet que hi hagi una gran varietat d'o­bres disponibles no necessariament indica que el catala sigui, en l'am­bit normatiu, una llengua desorganitzada. Altrament, el que sí que indica és que hi ha una quantitat no menyspreable d'estudiosos competents i amb una bona preparació tecnica que dediquen els seus esfor~os a la investigació i a l'analisi per actualitzar i modernitzar la normativa de ¡ la llengua catalana. 1 aixó, malgrat tot, és sens dubte positiu i espe­ran~ador.¡

)

C. Temes i problemes

Fonetica normativa i estimdard oral

7.15. Fabra no es va ocupar de l'ortoepia, com hem vist abans, enca­ra que hi va fer esment en alguna de les Converses. Avui, amb la irrup­ció i l'impacte deIs mitjans de comunicació audiovisuals, la qüestió de l'estandard oral ha passat a tenir una gran rellevancia. Quan par­

252

Estat actual de la IIengua

lem d'estandard oral convé distingir entre el que és la normativa fone­tica (o l'estandard fonetic) i el que és propiament l'estandard oral, que és un concepte més amplio La normativa fonetica -que és el que Jordi Colomina (1995) denomina normes de lectura- determina, per exemple, si és conecte pronunciar el pronom personal fort, el mot jo, com si fas escrit io. La normativa relativa a l'estandard oral indou aixó, pero també determina aspectes no fonetics: per exemple, si en llenguat­ge oral formal es pot prescindir poc o molt de la rígida organització

de les estructures de relatiu, etc.

a) Pel que fa a la primera qüestió, la de l'estandard fonetic, la preocu­pació deIs autors per l'establiment d'un model correcte de pronuncia­ció pública és més antiga. El primer a ocupar-se'n va ser Joan Coromi­nes, a l'article «Sobre l'elocució catalana en el teatre i en la recitació» (Coromines ] 971: 94-105). L'aportació següent, ja més sistematica, va ser la que contenia elllibre de López del Castillo (1976). 1 després hem tingut les de Recasens (1984), Vallverdú (1986), Marí (1987), Colo-o mina (1995), Gras (1997) i Oliva (2006). Prieto (2002a) ha publicat el ¡ primer tractat d'entonació, augmentat posteriorment (2002b). -.J

b) Pel que fa a la segona, l'estandard oral en general, avui tenim tot el conjunt de regles i orientacions establertes pel manual general de Lacreu (1990) i pels llibres d'estil deIs mitjans de comunicació orals i audiovi­suals, com Moll3 (1990) i TV3 (1995). Oisposem, a més, d'altres treballs amb reflexions teóriques i aportació de dades: Ferrando (ed.) (1990), Alo­mar et al. (1999), Miralles (1999), Creus et al. (ed.) (2000), Cros et al. (ed.) (2000), Julia-Muné (ed.) (2000b), Vallverdú (2000) i Carrera (2002).

e) L'lEC va publicar, el 1990 i el 1992, una proposta per a un estiwdard oral de la llengua catalana 1. Fonetica i una proposta per a un estimdard oral de la llengua catalana JI. Morfología (vg. § 7.13). La tercera part, que havia de dedicar-se a la sintaxi, no ha estat publicada, i l'lEC treballa en una quarta part, dedicada al lexic. En aquests treballs l'lnstitut mostra la preocupació per recollir la nova sensibilitat relativa a la flexibilitat i variació lingüístiques, i per aquest motiu estableix dos eixos d'oposi­

253

,1 1 '

,,/

',11

'1'11 1

,,1 111 ,! 1

11 11, '11

1II',í: 1

Ijl,,1 111·1 '

'1 11II

' 1'1 ,,¡I(1

, 1 ,1 1 1

'1

1

1 '

"

I

1

Pompeu Fabra: vida i obra

ció. D'una banda, l'oposició entre ambit general (quan el tret pertany arnés d'un deIs grans dialectes) i ambit restringit (quan pertany només a un deIs grans dialectes). De l'altra, l'oposició entre registres formals i regis­tres informals. Per aquest motiu les instruccions sobre cada tret són expo­sades amb un metode més aviat complex (per exemple, se'ns diu que tal tret és admissible en ambit restringit i només en registres informals), i el resultat és que aquests treballs, que tenien l'objectiu d'orientar els usuaris, no han estat de fet prou aprofitats. (Deixem de banda possibles debats de naturalesa més teórica, com ara si té sentit parlar d'un estan­dard per a registres informals.)

d) La reflexió sobre l'estandard fonetic esta inevitablement lligada a la qüestió de la variació geografica de la llengua, que examinarem tot seguit (§ 7.16ss). Avui tots els autors estan d'acord que no hi ha cap de les pronúncies de les grans varietats territorials que sigui més correc­ta que les altres. (Un problema diferent és si els grans mitjans de comu­

n nicació orals i audiovisuals, molts deIs quals emeten des de Barcelo­\ v

~~G' na, són sensibles als plantejaments deIs experts.) Puntualitzarem, en \ ~-'/!} tot cas, que des del punt de vista conceptual ens sembla més adequat

-'J."':).'~. Dparlar per a la llengua catalana d'un únicestandard oral amb diverses rea­'\ .'J ~ 'V; litzacions fonetiques que no pas de diversos estandards orals.

\., ,..:.... i

. \..:,',/

r> e) Finalment, quan parlem de fonetica normativa caldra tenir en comp­. te l'espectacular t¡ansformació fonetica que esta vivint la llengua cata­

lana deIs nostres dies. En punts tan tradicionalment mantinguts per la massa parlant fins fa quatre dies -els enlla<;:os fonetics, l'estructura sil·labi­ca, el doble esquema accentual, l'oposició de timbres- els canvis són avui contundents. Els responsab]~~~~v_e~~ar per l'estanc:!ard ~?!íéBiJ ~ de demanar-nos -perarrioii-a concrecions practiques- fins a quin punt es pot actuar en aquesta area. La campanya engegada fa un parell d'anys per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya per promoure l'ús del catala entre els joves fa circular -i, per tant, accepta de fet- un model de fonetica catalana -el catala de la Que­ta- que s'allunya completament del tradicional. Potser aixó és un indi­

t t

ci prou significatiu que els canvis seran inevitables.

254

Estat actual de la lIengua

La flexibilítat territorial de I'estandard

7.16. En aquest punt de la ideologia i deIs criteris de Fabra -la relació entre estandard i dialectes territorials (vg. § 4.9)- és on encara hi ha un neguit més cIar entre els usuaris i els teoritzadors actuals. Avui tothom accepta, almenys en la teoria, que la posició d'obertura davant la fle­xibilitat territorial de la llengua estandard és la correcta. Peró els límits d'aquesta flexibilitat provoquen un neguit que es concentra a les Illes Balears i sobretot al País Valencia i al Rosselló, on els problemes socials i polítics de la llengua són també més greus: car és evident que d'aquests factors socials i polítics en depenen en gran part els lingüístics. De fet, normalment les comunitats lingüístiques tendeixen a flexibilitzar la rigidesa de l'estandard en dues situacions oposades. En primer lloc, quan la comunitat és forta lingüísticament i té un estandard plenament con­solidat pot acceptar amb certa comoditat adaptacions territorials, per­que no qüestionen la solidesa i la unitat de la llengua comuna (és el cas, avui, de l'angles). En segon lloc, quan la comunitat mostra símp­tomes de disgregació i no té prou fortalesa social i política per impo­sar un estandard comú també tendeix a acceptar generosament les adap­tacions territorials i les dialectalitzacions (aquest cas s'il·lustra, com hem vist, amb la literatura catalana de la primera meitat del segle XIX). En el cas del catala se'ns fa difícil de dir a quin deIs dos escenaris respon la demanda de flexibilitat territorial. Potser una mica a tots dos. Pot­ser per aixó autors com Bibiloni (1997) es pregunten si, almenys en alguns aspectes, l'esfor<;: col·lectiu no hauria d'anar dirigit a renunciar a particularitats geolingüístiques i a potenciar més els trets unitaris de

l'estandard catala.

7.17. Fixem-nos tan soIs en dos detalls:

a) En primer lloc, els parlars valencians en conjunt no es troben pas gaire més allunyats del barceloní (el dialecte que té més pes en l'es­tandard) que el dialecte nord-occidental, i tanmateix no hi ha hagut mai cap lleidata que -de manera explícita i constant- hagi reivindicat per a la llengua comuna les particularitats del seu dialecte, quan la

255

Pompeu Fabra: vida ¡obra

reivindicació ha estat intensa i temporalment persistent en el cas del valencia, prova evident que no eren (almenys únicament) fets lingüís. tics alIó que es reivindicava. En realitat el quid de la qüestió és que els lleidatans se senten plenament integrats en el que s'anomena llengua

catalana, mentre que una part important deIs valencians no s'hi sen­ten darament integrats. En els moments actuals la tensió política al País Valencia pel que fa a la situació de la llengua és més forta que maL Des de fa anys existeix l'Academia Valenciana de la Llengua, que ja ha publi­cat obres importants d'ortografia, de gramatica i de lexic (vg. § 7.11), cosa que representa una ruptura en un deIs tres principis exposats al § 4.9, el principi de monocentricitat, i que, per tant, pot representar un capgirament important de la situació si no hi ha bona avinen~a entre el dit organisme i l'Institut d'Estudis Catalans (vg. § 7.21). De fet, el pro­blema no és tant el fet que hi hagi dues fonts de normativa com el fet que la voluntat política de protegir el valencia és inexistent en la prac­tica; o, pitjor encara, el fet que la voluntat política apunta clarament a l'eliminació de la parla autóctona en aquest territorio

b) En segon lloc, les reivindicacions deIs valencians han afectat sem­pre punts molt concrets d'ortografia (café en lloc de cafC), morfologia (porte en lloc de porto, meua en lloc de meya, dos per al femení en lloc de dues) o lexic (rabosa en lloc de guineu), quan no hi ha hagut sim­plement una barroera defensa de certs castellanismes, com entonces; mai

,,no hi ha hagut un replantejament més profund de la qüestió, com ho hauria estat la reivindicació total del valencia apitxat (txove per jove,

en altres temps escrit chove) o la confusió de amb i en «<he vingut en

el meu germa») o la desaparició deIs pronoms en i hi.

7.18. La publicació del DIEC va fer palesa una posició institucional de major obertura davant la flexibilitat territorial de la llengua estan­dardo Ens sembla que és més important destacar la posició d'apertu­risme que no pas analitzar la !lista concreta de variants geogrMiques que el diccionari va incorporar. Lógicament, l'analisi és també neces­saria, ja que potser hi descobriríem certes desproporcions i mancan­ces. Peró pensem que és molt més rellevant valorar el fet que l'Insti­

256

~

Estat actual de la /lengua

tut d'Estudis Catalans va fer un gran esfor~ per proporcionar una visió més diasistematica dellexic normatiu, d'acord amb la voluntat d'in­tegrar realment el conjunt deIs parlants. (També cal afegir que aques­ta voluntat no era aliena al diccionari de Pompeu Fabra; peró, certa­ment, les circumstancies culturals i sociopolítiques i el coneixement que es té avui de la variació geogrMica de la lIengua han canviat.) Al DIEC es va evitar de marcar la procedencia territorial de les paraules perque era el «repertori oficialment disponible per a tots els parlants del catala» (vg. § 4.9c). Aquesta decisió es considera que esta en sinto­nia amb la ideologia i la practica general de Fabra. La nova orientació, a més, sembla que ha estat determinant per ajudar a crear un clima general d'acceptació -o de major acceptació- de la flexibilitat territo­rial en l'ambit de la llengua estandard: el DIEC ha servit com a pauta de referencia perque altres obres lexicogrMiques incloguin mots o for­mes territorials que fins llavors no trobavem en els diccionaris (vg. Gine­bra en premsa, b).

Vegeu altres aspectes d'aquest diccionari al § 7.26a.

7.19. Encara que al ~ 7.17a hem escrit que no hi ha hagut mai cap lleidata que de manera explícita i constant hagi reivindicat per a la llen­gua comuna les particularitats del seu dialecte, aixó no vol dir que des de l'area del nord-occidental no s'hagi reflexionat al voltant d'a­quest punt conflictiu i que no s'hagi plantejat la possibilitat de buscar un model equilibrat entre la realitat territorial viva i la necessitat de cohesió general. Vegeu per a la qüestió Agustí (ed.) (1996), Beltran (1986, 2006), Aragonés (1995), ]ulia-Munné (ed.) (2000a), Creus et al. (2000),

Ginebra i Navarro (2003), Pradilla (2004), Pradilla (ed.) (2006) i Pani­sello (2006). A més, l'3rea del nord-occidental -en concret les Terres de l'Ebre- té un interes especial per una raó sociopolítica que afecta tota la comunitat lingüística: el contínuum dialectal entre les terres de banda i banda del riu de la Sénia constitueix una dada que fa d'argu­ment irrefutable contra l'esbocinament de la lIengua, i per tant cal fer esfor~os perque l'estandard produi't en aquesta zona manifesti clara­ment aquesta unitat (vg. Pradilla 1997, 2002).

257

quitzades» (Pradilla 1997: 62).

Monocentrisme i policentrisme normatius

de fer dues precisions.

11

1 !, ~

Pompeu Fabra: vida ¡obra

7.20. En qualsevol cas, pensem, d'acord amb altres autors, que des del punt de vista conceptual convé abandonar definitivament termes com paraestrmdard, subestandard i equiparables, que havien circulat anys enrere, i que convé treballar amb la idea que en catala hi ha un únic estandard, que té diverses realitzacions orals i que admet, per escrit, un cert grau de flexibilitat territorial. Aixo vol dir que l'estandard ha de ser entes com un conjunt de recursos lingüístics que estan a disposi­ció deIs parlants per als ambits d'ús formals com a «opcions no jerar­

7.21. L'establiment d'un estandard territorialment flexible no impli­ca necessariament que calgui abandonar el monocentrisme: un únic centre codificador pot delimitar un nombre i varietat de recursos sufi­cients per garantir aquesta flexibilitat. Pero la creació recent de l'Acade­mia Valenciana de la Llengua (AVL) qüestiona, almenys en la teoria, aquest

~~.monocentrisme, deiem més amunt (§ 4.9a). De tota manera, aquí s'han

I

En primer lloc, cal recordar que el mateix Fabra invitava els escrip­tors i gramatics deIs diferents parlars a treballar en la restauració de la llengua des de les seves realitats concretes, amb la convicció que així arribaríem a un acostament efectiu (vg. § 4.9f). En segon lloc, aquest principi té un caire polític i un de lingüístico Políticament potser seria desitjable que l'entitat codificadora fos única; pero el que és realment important és, d'una banda, que les propostes (emanades d'un centre o de més d'un) siguin al maxim de convergents, és a dir, que els lin­güistes facin un esfor\; per proposar per a la llengua estandard les for­mes vives que més facilment reflecteixin la unitat i la totalitat de la llen­gua; i, d'una altra banda, que hi hagi voluntat política de potenciar l'ús de la llengua a tots els nivells i en totes les circumstancies. Aquesta acti­tud de convergencia sempre ha estat entesa i defensada per les perso­nalitats més destacades i ja té una llarga tradició. L'Informe sobre la

llengua del País Valencia, per exemple, signat per Sanchis Guarner i per tots els altres caps deIs departaments de la Facultat de Filologia de la

258

, "

1

1

1I11

1;1

11, " 1,

Estat actual de la lIengua

Universitat de Valencia, diu literalment (Facultat de Filologia 1978: 36): «La normativa gramatical pot ben bé ser elastica i policentrica, pero cal que siga convergent». El mateix principi és assumit per l'IIFV, que en la seva Guia (2002: 13) fixa la «maxima convergencia possible amb la resta de l'ambit lingüístic» com un deIs «trets lingüístics orientatius» del volum. 1 la mateixa posició adopta l'AVL, que, per exemple, al seu Diccionari ortogratk (2006a: xm) esmenta casos en que l'IEC ja havia prioritzat o adoptat formes convergents (com ara caragol o darrere, en lloc de la forma oriental cargol i de l'antiga grafia darrera) i en proposa unes altres que també fan convergir les diverses parles (bescoll, diu­

menge, llen~ol, etc., en lloc de bascoll, dumenge, llan~ol). També a la seva Gramatica (2006b: 14) l'AVL assumeix la «convergencia amb les solucions adoptades en els altres territoris que compartixen la nostra llengua, a fi de garantir-ne la cohesió». Aquesta orientació ha estat deno­minada polimorftsme convergent (vg. Pérez Saldanya i Rigau 2005: 110). Un altre cas important que la il·lustra és el de les formes incoatives deIs verbs, que hem vist al § 5.25.

Lexic especialitzat i termino/ogia

7.22. Entre els criteris de la codificació de Fabra hi havia el de fer del catala una llengua apta per a la ciencia i la tecnica. Com hem vist, aques­ta preocupació és molt visible al DGLC. Des de llavors, pero, la cien­cia i les noves tecnologies han avan\;at molt, i aixo ha produit -i pro­dueix constantment- una demanda de terminologia nova. Durant els anys del franquisme la GEC va representar un notable esfor\; col·lec­tiu en aquesta línia, i l'esfor\; per produir i normalitzar nova termino­logia catalana no s'ha aturat després. Segurament es pot dir que, mal­grat els problemes i les dificultats, l'area de la terminologia és una de les arees de la llengua que més homologuen el catala amb les grans llen­

gües de cultura. Cal destacar en aquest ambit -que va lligat al deIs llenguatges d'es­

pecialitat-la feina d'autors com Lluís Marquet (vg. Marquet 1979-1985, 1984) i Carles Riera (vg. Riera 1992), i el treball realitzat des de les universitats, especialment des de la Universitat Politecnica de Cata­

259

Pompeu Fabra: vida ¡obra

lunya i la Universitat de Barcelona (avui es poden consultar, en línia, les bases de dades terminologiques UPCTERM (http://www.upc.edu/slt/ upcterm/) i UBTerm (www.ub.edu/slc/td_Arrencada.html).

Pero l'organisme que més destaca en aquest ambit és el Termcat (www.termcat.cat), centre creat el 1985 per un acord de la Generali­tat de Catalunya i I'lnstitut d'Estudis Catalans (al qual posteriorment es va unir el Consorci per la Normalització Lingüística) i dedicat a l'elaboració, revisió, normalització i difusió de terminologia catala­na i lexic especialitzat. De l'extensa labor del Termcat se'n pot des­tacar el Diccionari de neologismes (1997), el Nou diccionari de neolo­gismes (2001), que recullen la nova terminologia aprovada pel Consell Supervisor, i l'obra La normalització terminológica en catala: eriteris i termes (1986-2004) (2006). El Termcat permet, a més, a través de la Neoloteca, fer consultes en línia deIs termes aprovats pel Consell Supervisor (www.termcat.cat/neoloteca/), i té obert un servei electronic de consultes terminologiques, el Cercaterm (www.termcat.cat).

~ Ortografia i ortotipografia

7.23. La publicació del DIEC va significar alhora la proclamació d'una reforma ortografica parcial, basicament orientada a reduir la comple­

Estat actual de la lIengua

sol passar quan es tracta de qüestions d'ortografia, aquest punt va ser el que més va sorprendre i el que en aquell moment va suscitar més re­accions i comentaris. D'aquests comentaris, els que van mostrar més contundencia i radicalitat van ser els comentaris negatius, encami­nats a denunciar el que alguns consideraven que era fruit d'un con­junt de decisions erronies. Avui, deu anys després, podem debatre si utilitzar el diccionari com a via per fer coneixer i difondre la reforma ortografica va ser o no la decisió més adequada, pero és innegable que la reforma s'ha estes socialment i esta plenament consolidada i -si excep­tuem alguns grups resistents que perseveren en la seva actitud de rebuig radical- acceptada universalment. És cert que la reforma, com s'ha dit repetidament, contenia punts discutibles i millorables (que esperem ~ \de.

que de mica en mica es vagin ajustant). (Per a una visió crítica de la ,\ "il~! reforma, vg., entre altres, Riera 1995 i Ruaix 1995: 12-15 i 89-99; 1996b '1) . i 1996c.) En canvi, l'establiment, l'any 1992 (IEC 1993: 85-96) d'uns nous criteris relatius a la grafia deIs compostos i deIs derivats de mots que presenten etimologicament una essa inicial seguida de consonant presenta clarament punts molt febles. El lector pot llegir una crítica d'a­quests criteris, avalada per vuitanta-quatre professionals de la llengua,

a Ferrer, Marquet i Moll (1995).

7.24. Com hem vist abans (§ 5.12), hi ha punts de l'ortografia catala­xitat en l'ús deIs guionets. En la taula següent s'il·lustren alguns d'a­na que es podrien simplificar sense que la llengua hi perdés. Cal tenir quests canvis, d'altra banda avui ja prou coneguts: t,

I en compte que l'opció per la simplificació de I'ortografia és una opció a favor de la funcionalitat de l'idioma i que fer del catala una llengua funcional formava part deIs objectius de la reforma de Pompeu Fabra

i deIs de l'lnstitut d'Estudis Catalans.

Abans del DIEC Al DIEC

audio-visual audiovisual

socio-lingüístic sociolinxiiístic

ex-ministre exministre

pseudo-paralisi pseudoparalisi

vice-rector vicerector

col-i-flor coliflor

vist-i-plall vistiplau

a) Els signes d'interrogació. És ben conegut el desori que ha regnat sem­pre en aquest punt (§ 5.12d). El 19931'IEC va adoptar l'acord (lEC 1996: 91-94; 1997: 41-44) de recomanar-ne l'ús només al final de la interro­gació; de recórrer, doncs, només al signe de tancament. Han recollit aquesta recomanació unes quantes obres (Mestres et al. 1995: 180­184; Lacreu 1995a; Badia 1994: 257-258; Morey et al. 1995: fitxes 1225, No ens entretindrem a fer una descripció detallada d'aquestes noves I1231; Badia et al. 1997: 575-576). Altres obres, en canvi, recomanennormes perque ja n'hi ha moltes exposicions assequibles al lector. Com

: I

261 1"260 ,,1,

.....

Pompeu Fabra: vida ¡obra

escriure el signe d'interrogació al davant en determinats casos (Ruaix 1995: 86-88; TV3 1995: 207-208; Avui 1997: 51). Pujol i Sola (1995: 49-63) defensen l'ús sistematic de tots dos signes, l'inicial i el de tan­cament, i el segon autor n'ha explicat les raons en diverses ocasions

?~ 0 (per exemple, a Sola 1977a: 88-111). La Gramatica del catala contempo­~ ,'~ ,~

, \, rani (Sola et al. 2002) adopta aquest mateix criteri. ("~.

/ ~

b) L'ortotipografia. El 1995 apareixen dues obres dedicades en exclu­siva a establir criteris en un ambit poc o gens tractat pels manuals de normativa: el de l'ortotipografla i les convencions grafiques: Mestres et al. (1995) i Pujol i Sola (1995). Amb aquestes dues obres la llen­gua catalana se situa en aquest ambit entre els idiomes de cultura ben atesos en aquest terreny (vg. § 7.9).

La sintaxi

7.25. La reforma sintactica de Fabra va ser molt clara en uns aspectes, no tant en d'altres i en va deixar uns quants gairebé sense tractar. Des de fa més de trenta anys Sola (1972-1973, 1987b, 1990, 1994a) estu­dia els límits i les possibilitats de la doctrina sintactica de Fabra i ha dre­~at una llista minuciosa de temes que exigirien revisió o concreció. Més recentment, amb la publicació de la Gramatica del catala contemporani (Sola et al. 2002) s'ha aprofundit for~a en l'estudi descriptiu de moltes qüestions, circumstancia que hauria d'afavorir una revisió de la norma­tiva feta amb rigor i coneixement de causa.

En relació amb alguns punts de sintaxi (la doble negació, el rela­tiu de persona en les relatives substantives: vg. § 4.5; etc.) els manuals i guies d'avui presenten vacil·lacions i divergencies. Es tracta d'un fenomen que pot semblar sorprenent, peró potser és un indici que en aquests punts l'estandard no ha arribat mai a assimilar els preceptes de la normativa.

Un capítol que se situa entre la sintaxi i ellexic és el del regim ver­bal, capítol que Fabra va tractar ben poc i que modernament ha estat sistematitzat per Ginebra i Montserrat (1999). Aquest diccionari tam­bé clarifica i actualitza un bon nombre de definicions deIs verbs.

262

Estat actual de la lIengua

E//exic

7.26. Els diccionaris dereferencia actuals per a la normativa dellexic comú sónclDi~do-;;~ri-d~-laTteñgüacatalana (DIEC2), el Diccionari valen­cia (Lacreu, dir., 1995a), el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC 1998) i el Gran diccionari 62 de la llengua catalana (López del Castillo, dir., 2000). J, per als verbs, el Diccionari d'ús deIs verbs catalans (Gine­bra i Montserrat 1999: vg. § 7.10).

a) Abans del DIEC2 el DIEC va ser \.:!. d!c~.ionari .norm_~!il1.()!i~ i havi.a~t una obra llargament esperada, ates que l'anterior dicciona­ri normatiU'Qff~i¡d,~l DGLC, era de 1932. El diccionari va rebre dures -- -- ----- _~ ._~-

crítiques (vg. Esteve et al. 1998, 2003), entre les quals destaca la que retreia qtiéñü-h-aguésapIo1ffiífprou el treball en l'ambit dellexic cien­tificotecnic recollit al DLC (1982) d'Enciclopedia Catalana (§ 7.8). Cal­dria distingir, en tot cas, entre els aspectes tecnics del diccionari, certa­ment millorables a la llum de la lexicografia de final del segle xx, i els aspectes polítics i própiament normatius. Les principals febleses tecniques des del punt de vista lexicografic són les següents: ordenació poc orga­nitzada i falta de numeració de les accepcions, informació poc clara de cara a l'ús, pobresa d'exemples, conservació d'accepcions obsoletes o errónies, casos de sobredefinicions, casos d'absencia de definició, con­fusió de criteris quant al tractament de les unitats fraseológiques i pre­sencia de circularitat en les definicions.

Pel que fa als aspectes politiconormatius, les principals característiques del diccionari són les següents: es declara vigent l'orientació de Pompeu

1 Fabra en el treball de codificació del lexic, es realitza una reforma orto­grafica parcial (§ 7.23), es mostra un major grau d'obertura davant la fle­xibilitat territorial de l'estandard (§ 7.18), es procedeix a la depuració de les definicions per tal que quedin políticament correctes, s'amplia mode­radament ellexic cientificotecnic i l'IEC admet que el DIEC no és l'única obra de referencia per a l'establiment de l'estandard. La incorporació de mots com atur 'desocupació for~osa', quartos 'diners', guapo, varius (al costat de varices), clero, curar 'guarir', cuidar 'tenir cura', caldo, els infini­tius tindre i vindre, entregar, banyador 'vestit de bany', quadro (al costat de

263

1

'1;1:

,: '11 II~II ,11

1

1 ,

', 1

'1 1I

:,1 1

1

1

11 ' ,1

1II1

1

,11111

1:" 1

Pompeu Fabra: vida ¡obra

quadre), seguir 'continuar' i d'altres, que eren velles reivindicacions de certs gramé'ltics, escriptors o grups socials, ha de ser vista, contré'uiament al que un lectura essencialista deIs postulats de Fabra ens faria pensar, com el fruit d'uns plantejaments de planificació lingüística dinamics, igual que eren dinamics els criteris amb que treballava Fabra.

Va respondre a les esmentades crítiques d'Esteve et al. (1998, 2003) Aina Moll (1999). No podem entrar en més detalls sobre aquest aspec­te, alie al nostre llibre.

b) El Diccionari valencia és un diccionari de característiques molt semblants al DIEC, fins i tot pel que fa a l'extensió, i en el moment que va aparei­xer les drcumstancies feien pensar que esdevindria la versió ofidal (o quasi­oficial) de la normativa lexica per a ús del País Valenda, ates que havia estat editat conjuntament per la Generalitat Valenciana i l'Institut Inter­ .~ universitari de Filologia Valenciana i avalat per un consell assessor ~..

format per professors universitaris de prestigio Els conflictes polítics i la creació posterior de l'Academia Valenciana de la Llengua van enter­bolir aquesta perspectiva. El diccionari recull, a més de mots generals de tot el domini, els materials més interessants de la tradició lexico­grafica valenciana. El contingut de l'obra no té interes exclusivament per als usuaris valencians de la llengua catalana, sinó que és útil per a tota la comunitat lingüística.

e) El GDLC constitueix de fet una reedició, ampliada i modificada, del DLC (1983) (§ 7.8), que al seu torn s'havia beneficiat de tota la labor lexicografica de la GEe. Conserva el prestigi del seu antecessor com a diccionari general de referencia de la llengua estandard. Recull tot el contingut del DIEC i hi afegeix entrades sobretot de llenguatge cienti­ficotecnic i d'altres de llenguatge general (potabilitzar, pontificar, etc.). 1conté altres millores de contingut (incorpora etimologies i dades his­toriques) i de presentació (numeració de les accepcions, etc.). Les tec­niques de definició no han millorat en relació amb el DLe.

d) El Gran diccionari 62 de la llengua catalana (GD62) aprofita tot el mate­riallexicografic del Gran Larousse Catala (GLC 1990-1993) i, comparat

264

Estat actual de la lIengua I j

amb el DIEC i amb el GDLC, el que aporta són sobretot entrades rela­tives a paraules corrents o recents i definicions més senzilles pero que abasten més accepcions.

7.27. Donem tot seguit una taula (feta una mica a l'atzar, sense preten­sió d'acotar cap terreny ni aspecte) de paraules i accepcions que han resultat més o menys problematiques de cara a la seva admissió en l'estandard. Indiquem si les recullen els diccionaris que acabem d'es­mentar, i si constaven en els diccionaris de referencia anteriors. Per a altres estudis sobre el tractament lexicografic modern dellexic con­flictiu, vg. els treballs aplegats a Sola (ed.) (1992).

DGLC = Diccionari general de la llengua catalana (edició de 1977) FM = Diccionari manual de la llengua catalana (1983)

DLC = Diccionari de la llengua catalana (d'Enciclopedia Catalana, edició de 1983)

DIEC = Diccionari de la llengua catalana (1995)

DV = Diccionari valencia (1995)

GDLC = Gran diccionari de la llengua catalana (d'Enciclopectia Catalana, 1998)

¡GD62 = Gran diccionari 62 de la llengua catalana (2000)

DIEC2 = Diccionari de la llengua catalana (2007) 1,', I

, ,

DGlC FM DlC DIEC DV GDlC GD62 DIEC2

afició i aficionar-se - - - x x x x x

aficionat -da 'afeccionat' x x x x x x x x

autoria - - - x x x x x

bacó 'cansalada viada' - x x x x x x x

bacó 'penca de porc' x x x x x x x x

banyador 'vestit de bany'

(vg. vestit de bany i es/ip) - - x x x x x

barbacoa - x x x x x x x

barco - - - - - - x -

barra 'taulell d'un bar' - - - x x - x x

basquet 'basquetbol' - x x x x x x x

1:,' :11'1'

lili¡ , I

jlll

265

-------

Pompeu Fabra: vida ¡obra

rant que el DLe en els terrenys que aquí hem exemplificat (termes recents i discutits), i en la segona el que s'hi mostra més és el GD62.

Les polemiques

7.28. Entre les moltes polemiques lingüístiques i pseudolingüístiques que hi ha hagut al nostre domini lingüístic, a partir deIs anys cin­quanta del segle xx se'n va produir una de llarga sobre l'ofici deIs correc­t()I~_ i la suposada relaxació lingüística deIs (d'uns quants) escriptors

,~.::,----:~~.2)jMOlt en síntesi, es plantejava una mena de lluita entre el codi nglble i la llibertat o relaxació de certs escriptors (els quals, en

definitiva, representaven la llengua escrita, i encara una llengua escrita prou idealitzada). Joan Fuster plantejava I'afer en termes expeditius: es tractava d'una lluita entre el camp o la muntanya i la ciutat, entre els avis i els néts, entre una actitud conservadora (llengua-museu, llen­gua-símbol, sacrifici patriotic) i una de progressista (llengua-vehicle). En aquella epoca es van produir les primeres reivindicacions, tímides, de paraules com clero, entregar, i de certs usos d'estar (més detalls a Sola 1977b i a les referencies del § 7.2).

7.29. A comen~ament de la decada deIs vuitanta es va iniciar una pole­mica pública sobre la realitat de la llengua que s'ensenyava a les esco­les i la que s'utilitzava sobretot als grans mitjans de comunicació: als diaris, a la radio i a la TY. La polemica va adquirir proporcions de con­troversia pública amb l'aparició, el 1986, del llibre Verinosa llengua, de Pericay i Toutain (§ 7.4, 7.8). Pericay va publicar poc després un recull de textos per mostrar que les seves tesis no eren noves i que sintonit­zaven amb opinions ja expressades per autors de prestigi (Pericay, ed., 1988). Van venir a continuació elllibre Paraula viva contra llengua nor­mativa (1990), d'Ivan Tubau, i un recull d'entrevistes del mateix autor amb el títol El catalil que ara es parla (1990). El mateix any M. Llulsa Pazos publica L'amenar;a del catalil «light», i Ernest Sabater, Ni «heavy» ni «light»: catalil modem! El 1992 el grup defensor de les tesis de Peri­cay i Toutain creen el Grup d'Estudis Catalans i publiquen el llibre col·lectiu El barco fantasma (1982-1992). Pazos fa sortir el mateix any

276

'l:' <~~

Estat actual de la lIengua

La violació del catalil, i el 1993 edita el volum col·lectiu, de títol també prou eloqüent, Una llengua sense ordre ni concert. La polemica es va apai­vagant i cap a la meitat de la decada deIs noranta es pot considerar més o menys tancada. AIguns deIs elements del debat, pero, tenien i tenen encara una gran rellevancia, i és per aixo que ens sembla que valla pena d'entretenir-se a comentar-lo.

7.30. Van participar en aquestes polemiques tres grups de persones:

a) El primer grup defensava com a ideal de llengua comuna estandard un catala relativament desprovelt de filigranes, essencialmen_~_9ªIlsense

arcaismes ni elements poc coneguts mgaiie-s-cóncessions-di¡¡ectals,~asa= da i practicament acabada en el dia ecte oriental o, més propiament, en la parla de la conglomeració barcelonina. vanman..ifestar aquesta opinió' nombrosos professionals de la llengua que treballaven com a assessors, l correctors i traductors en publicacions periodique~, a la radio i a la TV.

!

1

11 ,

f

iI b) El segon grup va reaccionar contra el primer amb arguments més aviat ~t)..-'- 7 defensius, mig morals, mig patriotics, mig d'obedi,encia, i, des d'una opti­ cJe\~ . I1 c~i, va trivialitzar o simplement ,va negar les dificultats 1

1 111que el primer grup delatava. Al darrere d'aqueSta posició segurament J hi havia la por que l'estandard creat per Fabra es desmanegués, i la prevenció raonable davant la llengua del carrer, encara molt castella­nitzada per causa de tants anys de repressió. '

11,'1

e) El tercer grup defensava una llengua estandard no tan redulda als parlars barcelonins i més representativa delsaltres dialectes, de mane­"raq;~~í~'p~~I-3ñts-draque-stS-es p'oguessin-se'ñt¡;-~é;-id~ntificats amb

els esmentats mitjans de comunicació, i en concret amb la llengua de la TV. Es van manifestar a favor d'aquesta última opinió els departa­ments universitaris de llengua catalana d'Alacant, Valencia, Palma i Llei­da, el Centre de Recerques i d'Estudis Catalans de Perpinya (CREe) i, en resposta o suport a tots els anteriors, l'IEC. AIguns deIs qui s'arrengle~\ rayen amb aquest grup, pero, no manifestaven opinions en el fons gaire diferents de les del segon grupo J

277

1

",1,,11

I

I

I

Pompeu Fabra: vida ¡obra

7.31. Analitzarem brevíssimament les posicions. La primera, la deIs qui defensaven un major acostament a la llengua parlada actual de l'area barcelonina, conté dues afirmacions -que la llengua estandard s'ha d'a­costar a la llengua parlada i que aquesta llengua ha de ser la de l'area barcelonina- que havien estat defensades repetidament al llarg de cent cinquanta anys: Pitarra i altres comediógrafs eren públics parti­daris i efectius cultivadors del que ells anomenaven «el catala que ara es parla» (§ 2.4); a final del segle XIX, després de seixanta anys de debats i escandols, van defensar els dos aspectes d'aquesta posició els homes de lG\ven\, i Fabra va reeixir a definir-ne els límits exactes i a descriu­re-k-'cap als anys seixanta del segle xx el dilema entre una posició més purista i una de més popular es va tornar a ensenyorir de les pagines de la poca premsa catalana que aleshores hi havia (§ 7.2). Podem afe­gir-hi que una personalitat com Carles Riba considerava també indis­cutible el segon aspecte de la qüestió, aixó és, que «una llengua comu­na escrita es forja allí on el moviment literari té més pes i on convergeixen els diversos camins de la relació en tots els ordres, espe­cialment l'intel·lectual; cap esfor\ ni cap teórica excel·lencia local no ho poden canviar» (Riba 1954: XVIII).

7.32. Els partidaris d'aquesta primera posició addui"en alguna raó que produi"a esgarrifances perque és greu i verídica, i alguna altra que més aviat és demagógica. Colpien -i colpeixen- afirmacions com ara les següents: a) Una llengua no és un problema de sentiments i de nos­talgies, sinó de practica quotidiana, i s'ha de formar a partir del dia­lecte que té un major pes demografic, económic, cultural i social. b) Esta condemnat al fracas l'ideal d'introduir una puresa de laborato­ri en una llengua que, tant si ens agrada com si no, la história ens ha fet impura. c) El catala actual no té solucions per a una serie de con­ceptes que són precisament els que dominen el món.

'l·tc\1.t,(- I Peró tenia, com a mínim, algun component demagógic el raona­,1 \ ment d'algun membre del grup en la línia que calia potenciar els ele­), { '..CJ ments semblants entre el catala i el castella -en lloc de potenciar-ne

els elements diferencials- a fi que els immigrats accedissin més facil­ment a la nostra llengua: «Ens esgarrifa pensar que aquests ciutadans

278

Estat actual de la !lengua

només han vingut a treballar i a callar», deien amb la intenció d'im­pressionar. Peró cal veure que aquí es barrejaven problemes indepen­dents: el problema de la integritat del catala i el de la impossibilitat que tenen els Pai"sos Catalans d'integrar els immigrats (problema, aquest últim, que té aspectes prou diferents, com el polític, el social i el lin­gÜístic). (Vg. § 5.42c.)

7.33. Els fets addui"ts per aquest primer grup en suport de la seva posi­dó eren de dos tipus: dificultats concretes en certs punts de la codi­ficadó gramatical o lexica, i dificultats més generals a l'hora d'enfron­tar-se, per exemple, amb els múltiples aspectes de la llengua de la TV. Pel que fa a la codificació, es mostraven partidaris d'acceptar parau­les com barco, entregar o cuidar, que el diccionari normatiu excloi"a (avui el diccionari ja admet les dues darreres), i d'evitar-ne d'altres que con­sideraven arcaiques o desconegudes (s'entén, en el dialecte central), com ara llur, quelcom, adhuc, hom, romandre, cercar, ambdós, enguany,

dempeus, etc., així com el tractament de «vós» (que havia de ser subs­titui"t pel de «voste»). En gramatica, creien que la varietat estandard de la llengua havia d'abandonar plurals com boscs, el passat simple (vin­

gueren, per van venir), certes construccions de relatiu, etc., i que havia d'acollir certes formes pronominals «<els hi vaig dir que vinguessin», etc.) i el participi sigut (en lloc d'estat). Realment, els exemples no pas­saven d'anecdotes, i per tant estimulaven poc a donar-los la raó. En canvi, les dificultats més generiques amb que llavors s'havia d'enfron­tar un assessor lingüístic d'una televisió catalana, per exemple, eren prou més serioses. Es tractava de la dificultat d'adaptar al catala tota J mena de registres lingüístics, sobretot els més populars, els de barris baixos i de la delinqüencia, peró també d'altres com els militars o el llenguatge del jovent. En aquests casos, la llengua viva no tenia recur­sos (perque simplement no els havia creat o els havia abandonat per falta d'ús) o en tenia uns que la normativa considerava inaccepta­bIes com a castellanismes o per altres raons. La majoria de persones que tenien alguna responsabilitat lingüística eren plenament cons­cients deIs problemes, i en patien les conseqüencies en carn viva durant la seva feina diaria.

279

Estat actual de la lIenguaPompeu Fabra: vida i obra

7.34. Quan un sector de la societat manifesta un neguit provocat per la situació general o per uns determinats aspectes de I'economia, de la convivencia o, en el nostre cas, de la llengua, és inevitable, peró no dei­xa de ser sorprenent, que sempre hi hagi qui hi reacciona intentant d'ai­gualir o fins i tot ridiculitzar les raons deis primers. EIs uns qualifi­quen els altres de reaccionaris, conservadors o feixistes; i els altres qualifiquen els uns de revolucionaris, iconoclastes i eixelebrats. De vega­des els adjectius són més picants, peró deixem-ho així. En la nostra pole­mica també van fer acte de presencia els conservadors, els quals van agafar una mica el rave per les tulles i van voler fer veure que amb un trosset d'esparadrap conjuraven la malaltia.

(}\;:¡J En concret, van dir que problemes com I'ús de les preposicions per i per a o de certs relatius no passaven d'anecdotes; que, en realitat, ni tan

~~~ soIs constitui"en problemes i que, en definitiva, era ridícul de vole:Lfer entendre que per aquests detalls trontollava el ferreny i sacrosant ~if~

J de la nostra llengua normativa. Diem que agafaven el rave per les tulles perque es fixaven precisament en la part superficial i anecdótica del pro­blema, en detalls com els esmentats, i no volien entendre el punt de vis­ta i les raons i les impaciencies molt més protundes deIs contrincants. Repetien per mil·lesima vegada, per exemple, que la persona a qui no li agradi la construcció academica «Un terreny lagrandaria del qual és de cent hectarees» pot dir simplement «un terreny de cent hectarees», etc. Fins i tot una revista com Serra d'Or queia en aquest parany i sortia en defensa del passat simple, de llur i d'ham.

7.35. El tercer grup, que incloi"a els departaments de llengua catalana de Lleida, Palma de Mallorca, Valencia i Alacant, així com el CREC, va denunciar I'ús en els grans mitjans de comunicació, i específicament a TV3, d'una varietat lingüística excessivament barcelonina, tant de contingut com de pronunciació. Els denunciants creien que aquesta actitud deIs mitjans de comunicació tenia conseqüencies nefastes com ara les tres següents. En primer lloc, aquella llengua era excessivament pobra i eixarrei"da, per tal com no aprofitava els recursos i la varietat de les altres parles. En segon lloc, un mitja tan fascinador com la TV arribava afer creure que la modalitat utilitzada era la més noble de la

280

ii ~.

1

t E

llengua, i automaticament els parlants d'altres varietats s'avergonyien d'ells mateixos. Finalment, en alguns punts del domini lingüístic, concretament a les Illes, al País Valencia i al Rosselló, es produi"a una reacció inversa a I'anterior: la parla barcelonina era rebutjada pels espec­tadors, que no s'hi sentien cómodes o identificats. Com a pal·liatiu de la situació descrita, els membres d'aquest grup reclamaven la presen­cia efectiva en els grans mitjans de comunicació, i sobretot a la TV, de

tots els dialectes catalans. La denúncia i la reclamació eren importants, peró en la practica tam­

bé presentaven alguna esquerda per on el contrincant podia intentar d'a­feblir-los. Per exemple, els professors de Palma es manifestaren especial­ment exigents en el respecte de certs preceptes o en l'ús de certes formes que ells creien més genui"nes: volien el retorn a la normativa classica de les preposicions per i per a; no admetien barco, marxar (amb el significat 'anar-se'n'), carbassa i cargal, l'infinitiu caneixe'l, ni el participi sigut; volien que bana tarda fos substitult per ban dia, i que no s'utilitzés bana nit en un moment del dia en que ells diuen ban vespre; creien que calia eli­minar cursa, alcalde, el tractament de «voste» i l'expressió ha senta, i difon­dre correguda, batlle, el tractament de «vós» i l'expressió em sap greu; i recla­maven «major utilització de paraules no usuals a Barcelona o a la seva area dialectal, peró que són basiques a una o diverses de les restants are­es», com ara (adrí, capell, davallar, enguany, cercar. El lector ens perdona­ra el detall. Peró el detall és convenient perque es vegi que entre la teo­ria i la practica sovint s'hi interposen entrebancs nombrosos i difícils de salvar. Molts professionals de la llengua que no havien pres les armes en cap deIs tres bandols no acceptaven diversos deIs punts que acabem d'enumerar. Peró, aixó a part, la proposta d'aquests departaments topa­va amb dificultats no gens petites com ara la coherencia que una llen­gua de televisió ha de tenir: no és facil de poder-hi trobar ellloc just per a diverses fonetiques territorials, per exemple.

7.36. Les dimensions del problema avui. Avui, havent passat uns quants anys, algun deIs problemes que constitui"en els elements de la polemica s'ha resolt. D'altres potser s'han agreujat o demanen que en fem un plan­tejament diferent. En aquests anys, a més, la feina d'estudi i analisi de la

281

Pompeu Fabra: vida ¡obra

llengua ha crescut de manera notable, i aixó permet fonamentar més les preses de posició i avaluar-ne les implicacions. L'autoritat normativa ofi­cial, d'altra banda, ha abandonat la inhibició i ha fet esfor~os -ben valo­rats pels uns, criticats per d'altres o considerats insuficients per uns tercers (ara no entrarem en aquest aspecte)- per comprometre's en la tasca d'ac­tualització de l'estandard. Creiem que avui podríem reformular els con­dicionaments de la polemica, esquematicament, en els termes següents (vg. també Sola 2003):

a) La inseguretat lingüística que patien els catalanoparlants, i específica­ment els professionals de la llengua -professors, correctors, periodistes, escriptors-, no s'ha atenuat del tot. Encara avui podem topar amb mons­tres lingüístics que són barreja de barbarismes elementals i d'arcaismes o cultismes sovint mal usats. Pero la formació de les persones implicades en les feines d'ensenyament, correcció i assessorament ha millorat, i les eines disponibles, com hem vist, han augmentat notablement en els darrers vint anys. En realitat, no es tractava pas d'eliminar de la llengua mots com quel­ tcom o llur o de substituir d'avui per dema les construccions de relatiu

¡.

cultes per d'altres de populars, sinó d'aconseguir que els professionals tinguessin prou coneixement i prou domini de !'idioma per usar-lo amb seguretat, flexibilitat i creativitat.

b) L'ús formal del catala, en part, s'ha desideologitzat. Si fa vint anys se suposava que a un periodista que treballava en un mitja de comu­nicació en catala l'acompanyava una actitud ideológica de compro­mís amb la llengua, avui aixó ja no és així. L'absencia de compromís, tenint en compte la situació social de l'idioma, potser es pot conside­rar negativa, peró té una vessant positiva: afavoreix que en el debat sobre problemes practics de gramatica i lexic no s'hi hagi de dirimir apassionadament el futur nacional deIs Pai"sos Catalans.

e) La varietat estandard, en aquests darrers vint anys, ha acollit uns quants deIs trets que li demanaven els partidaris d'acostar el catala formal a la realitat de la llengua viva: s'ha modernitzat, s'ha simplifi­cat i ha esdevingut més funcional. No es tracta de determinar si en la

282

Estat actual de la lIengua

batalla de la llengua han guanyat els uns o els altres, sinó de consta­tar que s'ha progressat en la definició i delimitació de l'estandard, que era un objectiu de totes les parts en conflicte.

1

d) Peró avui apareix a l'horitzó un problema nou: fins i tot aquest estan­111"1

dard més funcional que difonen els mitjans de comunicació i que s'ensenya a l'escola~iesulta literarITnf6:resc'~_ ~<:>~t~J~~~~ ª'a_YIl}j

I

inclosos molts deIs qui se senten compromesos ideológicament amb la causa de la llengua i la nació catalanes.

e) El que acabem de dir probablement té a veure amb aquesta altra cons­tatació: les esperances que molts tenien que l'ensenyament del catala i l'exposició deIs usuaris a mitjans de comunicació en catala - TV i radio sobretot- elevarien la qualitat del catala parlat per la gran massa social no s'han acomplert. Probablement, avui la majoria de catalanoparlants té una coneixen~a i una vivencia més efectives i més espontanies del castella que del catala.

f) Escandalitzar-se perque els joves parlen malament en catala o recri­minar-los-ho no té cap efecte. Com hem dit, fins i tot a joves amb inquie­tud pel país determinats mots, construccions o girs de l'estandard -que per als seus pares o professors són ben naturals- els sonen a manera de parlar deIs avis, si no a antigalla insuperable. 1 no es deixen con­vencer ni impressionar amb explicacions com ara que la llengua cata­lana que parlen és pobra i esta castellanitzada o que la ferotge perse­cució recent de la llengua és la responsable de la majoria deIs mals que avui detectem en l'idioma. Tenen la convicció que la llengua no existeix per ser reprimida i corregida contínuament, sinó per servir de vehicle a la comunicació.

g) Com ha fet notar més d'un autor, la defensa a ultran~a deIs trets delllenguatge viu per a l'estandard provoca la dialectalització i la per­dua de capacitat referencial de la llengua. Per a un idioma subordinat, la decantació extrema cap a l'espontaneHat i la naturalitat en elllen­guatge formal equival al conformisme paralitzador. Els estandards de

1111.

I'~, 283

1

1

,¡,I'IIII

Pompeu Fabra: vida ¡obra

les llengües modernes de cultura són tots construccions politicocultu­~.

Bibliografia rals, «artificials», que han estat imposats a la massa social. L'exit de la

t De Fabra maquinaria política i administrativa en aquest ambit ha consistit pre­cisament a imposar, com si fos natural, un model de llengua arbitrarí amb capacitat de cohesió.

h) En els debats sobre normativa i estandard és important de tenir en compte aixo: el problema essencial no és simplement d'opinió. El pro­blema no és que una part deIs gramatics, escriptors, assessors, ete., siguin partidaris d'un model més basat en la llengua espontania i amb més concessions als castellanismes, i que d'altres siguin partidaris d'un model més elaborat, més diasistematic i més acordat amb la tradició culta. El problema és que la decantació extrema cap al col.loquialisme és lingüís­ticament disgregadora, pero la implantació i el manteniment del model més elaborat depenen de la capacitat d'imposar-lo amb naturalitat. 1 avui en aquest punt els gramatics i els professors hi poden fer poc, molt especialment en llengües subordinades i afeblides. Si els ciutadans perceben el model de llengua estandard com a excessivament llibresc o artificiós, i el poder no té mecanismes per contrarestar aquesta per­cepció, el canvi de conducta lingüística esdevé molt difícil.

i) S'acaba fent pales, doncs, que els conflictes sobre el corpus de la llen­gua -sobre el codi ortogratic, lexic i gramatical- sempre estan lligats als conflictes en l'estatus: als problemes sociolingüístics de la comunitat. Per­que la construcció de mecanismes que facin assimilar l'estandard amb naturalitat ja no depen deIs lingüistes. Depen, simplement, d'una acti­tud política clara i efica~ per situar la llengua en una posició de preemi­nencia social. Els nostres dirigents polítics, socials i economics ens han de dir on hem d'aspirar a arribar: si a la que avui s'anomena convivencia pací­fica entre dues llengües -que l'experiencia i la ciencia assenyalen que con­dueix a l'extinció de l'idioma més feble- o bé a la preeminencia social, a la sobirania real, de cada llengua dins el seu territori historie. Hem vist que en el pensament de Pompeu Fabra, el constructor del corpus normatiu del catala contemporani, aquest dilema de l'estatus ja estava resolt en una direcció determinada.

c =Conversa/-es

Converses: vg. 1919a

DGLC: vg. 1932a

FM = 1983 P = Santiago Pey (editor de les Converses)

Primer Congrés: vg. l'altra llista bibliogratica R = Joaquim Rafel (editor de les Converses) * Signe utilitzat al capítol 6 davant les obres que tenen fitxa en aques­

ta bibliografia.

1891a: Ensayo de gramática de catalán moderno. Barcelona: L'Aven~. (Edi­ció facsímil, juntament amb Fabra 1898, Barcelona: Altafulla, 1993.

Reproduit a Fabra 2005: 207-329.) 1891b: «Afixos pronominals y teoría de l'apostrof», L'Aven~ (Barcelona),

31.XII, p. 385-389. 1892: «Sobre la reforma lingüística y ortográfica», La Vanguardia (Bar­

celona), 22.III, p. 4. (Reproduit a Miracle 1968: 269-273, a Lamue­la i Murgades 1984: 164-169, i a Homenatge 1998: 79-84.)

285284