www.vicensvives.com

POLIS 2

Ciències socials, geografia i història

Segon curs

POLIS 2

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05

Orígens i expansió de la Corona de Castella06

07

La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08

L’Islam i Al-Andalus01

L’Europa feudal02

La ciutat medieval03

Els orígens de Catalunya04

Els grans descobriments geogràfics09

L’Imperi dels Habsburg10

El segle del Barroc11

Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12

Els habitants del planeta13

La població d’Espanya i la de Catalunya14

La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma

Les societats humanes16

POLIS 2

El segle del Barroc

11

1. La societat i l’economia durant el segle XVII

2. L’Europa de l’absolutisme

3. L’art del segle XVII: el Barroc

4. L’arquitectura i l’escultura barroques

5. La pintura barroca europea

6. L’arquitectura i l’escultura del Barroc espanyol

7. El Segle d’Or de la pintura espanyola

POLIS 2

Introducció

• El segle XVII, a Europa, va ser una època de crisi i de contrastos.

• S’hi van produir problemes demogràfics i crisis agràries, però, a la vegada, es van desenvolupar el comerç colonial i la producció de manufactures.

• La noblesa i el clero van mantenir el seu poder, però uns nous grups socials, com la burgesia, van augmentar la seva influència.

• El poder de les monarquies absolutes es va consolidar.

• L’art va ser un reflex fidel d’aquesta època. L’estètica del Barrocva superar el classicisme del Renaixement i va introduir elements més complexos, plens de moviment i color.

11

POLIS 2

1. La societat i l’economia durant el segle XVII

1.1. La població europea

1.2. El comerç internacional

• L’economia a Europa (mapa)

• Un galió (il·lustració)

1.3. Les manufactures estatals

11

POLIS 2

1.1. La població europea

• La població europea es va mantenir pràcticament estancada

durant tot el segle XVII.

• El baix creixement demogràfic era producte d’una mortalitat alta

ocasionada per les epidèmies i per l’existència de carestia i de

fam.

• La societat continuava sent estamental, dividida entre privilegiats

i no privilegiats, però la burgesia es consolidava com un sector

ric i influent.

11

POLIS 2

1.2. El comerç internacional

• Durant el segle XVI s’havien consolidat noves rutes comercials

marítimes. Per una banda, la ruta dels metalls preciosos i, per

l’altra, la ruta de les espècies.

• A més, al segle XVII Holanda i Anglaterra es van abocar a les

rutes de l’Atlàntic i l’Índic.

• El 1602, Holanda va crear una societat per accions, la

Companyia de les Índies Orientals, que tenia el suport estatal.

• El Mediterrani va anar perdent importància i van créixer els

ports atlàntics de Sevilla, Lisboa, Anvers, Amsterdam i Londres.

11

POLIS 2

L’economia a Europa

11

POLIS 2

Un galió

11

POLIS 2

1.3. Les manufactures estatals

• Alguns comerciants, per obtenir una quantitat més gran de

productes i abaratir-ne el preu, concentraven els treballadors en

grans tallers.

• Així van sorgir les primeres manufactures. El comerciant hi

posava l’utillatge i les matèries primeres, i els treballadors

percebien un salari.

• En alguns països, l’Estat va donar suport a l’establiment de

manufactures, i a l’època de Lluís XIV, el seu ministre Colbert

va crear manufactures estatals.

11

POLIS 2

2. L’Europa de l’absolutisme

2.1. Canvis polítics i religiosos

2.2. Característiques de la monarquia absoluta

• Els estats europeus després del 1648 (mapa)

11

POLIS 2

2.1. Canvis polítics i religiosos

• La Guerra dels Trenta Anys, que va enfrontar catòlics i

protestants, es va acabar amb la Pau de Westfàlia i va significar

la recomposició del mapa polític europeu.

• Es va produir l’ascens d’una nova potència, França, i

l’enfonsament del vell imperi dels Habsburg.

• El segle XVII va donar pas al predomini dels Estats nació, a

l’afirmació de les monarquies absolutes i a l’esfondrament de les

formes de poder supranacionals, com l’imperi hispànic.

• Per altra banda, va significar la proclamació de la llibertat

religiosa per a cada Estat.

11

POLIS 2

2.2. Característiques de la monarquia absoluta

• A les monarquies absolutes, l’autoritat del monarca provenia

directament de Déu.

• El poder del rei era absolut i constituïa l’encarnació mateixa de

l’Estat.

• Per governar, el monarca estava auxiliat per ministres, consellers

i secretaris, i també per un gran nombre de funcionaris.

11

POLIS 2

Els estats europeus després del 1648

11

POLIS 2

3. L’art del segle XVII: el Barroc

3.1. Un art per a la societat del seu temps

3.2. L’estètica del Barroc

11

POLIS 2

3.1. Un art per a la societat del seu temps

• Els artistes van ser requerits pels monarques absoluts per

construir mansions que fossin el reflex del seu immens poder.

• El Palau de Versalles i els seus jardins són l’exemple més clar

d’aquest estil sumptuós i elegant.

• L’Església Catòlica es va convertir en la compradora d’obres

d’art i les esglésies mostraven una decoració fastuosa, dedicada a

la propaganda dels principis religiosos.

• Als països protestants l’absència d’imatges als seus temples va

comportar la inexistència d’un art de propaganda religiosa.

11

POLIS 2

3.2. L’estètica del Barroc

• El Barroc va proposar nous valors estètics, entre els quals

predominava:

• El moviment, amb la utilització de les formes corbes: còncaves i

convexes.

• La llum i el color, per sobre del dibuix, per crear les formes.

• El realisme en les representacions.

• El gust pels efectes teatrals i escènics.

11

POLIS 2

4. L’arquitectura i l’escultura barroques

4.1. L’arquitectura

• Una església barroca (il·lustració)

4.2. L’escultura

11

POLIS 2

4.1. L’arquitectura

• La nota essencial del nou estil és la llibertat amb què es tracten

els elements arquitectònics a fi de donar a l’edifici un efecte de

moviment.

• Roma és la ciutat on es va originar el nou estil i on van treballar

dos artistes:

• Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), que va culminar la Basílica

de Sant Pere del Vaticà amb una gran columnata de forma

el·líptica a l’exterior i un espectacular baldaquí a l’interior.

• Francesco Borromini (1599-1667), autor de façanes d’esglésies

com la de San Carlo alle Quattro Fontane i Santa Agnese.

11

POLIS 2

Una església barroca

11

POLIS 2

4.2. L’escultura

• La representació del moviment va ser també l’objectiu principal dels escultors barrocs.

• Les línies corbes i obliqües s’utilitzaven per produir l’efecte d’equilibri inestable.

• La roba hi fa un paper important: les formes s’inflen i els plecs es multipliquen.

• L’altra gran aspiració de l’escultura barroca és el naturalisme, amb uns efectismes que tenen com a missió commoure o sorprendre.

• Bernini n’és la figura més representativa i les seves obres són un reflex de totes aquestes característiques.

11

POLIS 2

5. La pintura barroca europea

5.1. Característiques de la pintura

5.2. L’escola italiana

5.3. La pintura flamenca i l’holandesa

11

POLIS 2

5.1. Característiques de la pintura

• La pintura barroca presenta diversos elements comuns:

• El triomf del color sobre el dibuix.

• La preocupació per la llum.

• El realisme.

• La recerca del moviment a les composicions.

11

POLIS 2

5.2. L’escola italiana

• La pintura barroca aviat va assolir un gran desenvolupament a

Itàlia.

• El seu iniciador va ser Michelangelo Caravaggio, que va

introduir els jocs de contrast entre els fons foscos i els focus de

llum il·luminant l’escena.

• Entre els nombrosos pintors del Barroc italià va destacar Andrea

Pozzo.

11

POLIS 2

5.3. La pintura flamenca i l’holandesa

• La pintura flamenca. El seu representant principal va ser Peter

Paulus Rubens.

• Influït pels renaixentistes italians i per l’ús de la llum de

Caravaggio, Rubens va pintar tot tipus de temes: religiosos,

mitològics, escenes populars i retrats.

• La pintura holandesa. Es va desenvolupar a l’Europa protestant,

sobretot a Holanda. Era una escola naturalista preocupada pel

tractament de la llum.

11

POLIS 2

6. L’arquitectura i l’escultura del Barroc espanyol

6.1. L’arquitectura espanyola

6.2. L’escultura: la imatgeria

11

POLIS 2

6.1. L’arquitectura espanyola

• L’arquitectura barroca espanyola es distingeix per la seva

exuberància decorativa, tant a l’interior com a l’exterior dels

edificis.

• El Barroc a Espanya va ser tardà i va assolir la seva més gran

expansió al segle XVIII.

• L’estètica barroca va connectar tant amb els que encarregaven

les obres com amb el poble.

• Els arquitectes més destacables van ser Alonso Cano, Fernando

Casas y Novoa, José Churriguera i Josep de Ribera.

11

POLIS 2

6.2. L’escultura: la imatgeria

• L’escultura va continuar el camí iniciat al Renaixement.

S’utilitzava la fusta policromada i predominava el tema religiós,

amb la realització de retaules i imatges.

• L’interès per commoure els fidels va fer que el realisme

aconseguís en la imatgeria proporcions veritablement

dramàtiques mitjançant cares demacrades, signes de dolor i

patiment, etc.

11

POLIS 2

7. El Segle d’Or de la pintura espanyola

7.1. Els pintors del Barroc espanyol

7.2. Diego Velázquez

11

POLIS 2

7.1. Els pintors del Barroc espanyol

• A la primera meitat del segle van destacar el valencià Josep de

Ribera i l’extremeny Francisco de Zurbarán.

• Ribera va ser més “tenebrista” i es va preocupar per la llum i el

color. Zurbarán va evolucionar cap a la representació exacta de

la realitat i la qualitat de les coses.

• A la segona meitat de segle van sobresortir pintors de cort, com

Juan Carreño o Claudio Coello, que van ser uns retratistes

excel·lents.

11

POLIS 2

7.2. Diego Velázquez

• Diego Velázquez va treballar a la cort de Felip IV. Va destacar

pel seu geni extraordinari, que el va convertir en el pintor

espanyol més universal.

• Velázquez va conrear tots els gèneres: com a pintor de cort va fer

molts retrats i quadres històrics. Com a artista culte va pintar

temes mitològics, que humanitzava amb models populars.

• De la seva tècnica destaca la utilització magistral de la llum i de

la perspectiva aèria, és a dir, la sensació òptica de la llum que

circula entre els objectes i les figures.

11