TEMA 7

ESTRATIGRAFIA

3PART

En cons de dejecció, deltes o en ventalls submarins:

MEDI LACUSTRE MEDI PALUSTRE

Veure problema de sedimentació: Detectes algun error?

Característiques de cada ambient continental:

3.2 AMBIENTS MARINS

Plataforma continental Peu de talús i fons abissal

-Zona que hi ha des del litoral fins al límit submarí del continent. -Correspon a una àrea de menys de 200 m de profunditat=> llum =>vida. -Pendent :vora 1%. -No contínues, tallades per canyons. -Podem distingir-hi dues zones: • zona proximal, sed. del continent => detrítics: margues, pelites(Lutites).Si hi ha tempestes=> mat. + grollers. • zona distal, lluny continent=> aigua + neta=>esculls coral(clima tropical)TIPUS: de Barrera(marge cont.), Marginals (adosats a la costa) i Atols (circulars) =>Calcàries. -Canvis de nivell del mar=> mars residuals dins continent => s’assequen =>evaporites com Súria i Cardona.

-El TALÚS representa el límit de l’escorça continental i adquireix pendents de l’ordre del 5 % al 15 %. -Se submergeix fins a 3.000 o 6.000 m de profunditat en les aigües dels fons abissal. -Al peu del talús s’acumulen els materials dipositats a la part exterior de la plataforma continental, poden => esllavissades (Slumps, s/ estructura interna). -Els materials s’acumulen al final dels canyons per corrents de terbolesa i formen ventalls submarins=> anomenats turbidites o flysch (alternança de gresos i pelites en seqüències granodecreixents per cada avinguda). -Ventalls van passant lateralment a mat. + fins => arribem a DOMINI PELÀGIC => margues i potser Trípol i Radiolarites ( r. silícies,de closques de radiolaris)

Sota les aigües marines. Estrats de coloracions grises (s/ O2 =>Fe no oxidat) i presenten carbonats; solen tenir extensions horitzontals àmplies i, en general, presència de fòssils.

ESQUEMA AMBIENTS MARINS: DE TRANSICIÓ:

Marga amb fòssil Atol

CARACTERÍSTIQUES DE CADA AMBIENT MARÍ:

3.3 AMBIENTS DE TRANSICIÓ

Límit entre ambients continentals i marins => influències continentals i marines => variant en el temps =>tonalitats intermèdies: ocres i sovint estrats de formes lenticulars a gran escala.

Platja (costaner) Delta Albufera

-Medi de transició+gran. -Zona afectada per les onades. -El factor fonamental de control de dinàmica: energia de l’aigua => erosiona, transporta, diposita sorra al litoral i trenca closques (no en plataforma cont. que té fòssils conservats). -Subambients :zona de dunes.... i Límits -> veure esquema.

-Materials portats pel riu: sobretot detrítics fins => dipositats i després retreballats per mar (onades...). -Si remobilització mar => sedimentació riu forma estuari => en mars oberts. -Diversos ambients: • plana deltaica: zona emergida =>ambients palustre i fluvial • front deltaic: talús de capes un poc inclinades -> sorres + llims=> esllavissades => poca fauna i flora fixa. • prodelta: part + distal i profunda => llims + argiles en capes horitzontals => repòs + molta aportació orgànica del riu=> molt plàncton=>molta fauna. Passa a plataforma proximal. -Reconeixement: alternen gresos i margues, fòssils marins conservats.

-Llacunes salades, +o-allargades seguint la costa, poden desembocar rius o rierols. -Zona poc profunda, limitada al mar per una barrera, però comunicada per un o diversos canals que poden desenvolupar deltes als dos costats. -Zona de baixa energia => sed. detrítics fins. -Molta fauna ,però poca biodiversitat degut a sal. -Diferència entre: albufera ( tros de mar aïllat) i aiguamoll o maresma ( origen fluvial, no comunicat amb mar).

ESQUEMA DE LÍMITS DE PLATJA: de zona Dunar (límit sup. per tempestes) fins a zona submergida on arriben les onades al fons (límit inferior).

Platges de sorra P. de còdols

AMBIENT: DELTA

DELTA D’EBRE:

ALBUFERA DE VALÈNCIA:

QUADRE D’AMBIENTS DE TRANSICIÓ:

4. LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA. CORRELACIÓ.

CANVI DE FÀCIES • ELS AMBIENTS SEDIMENTARIS CANVIEN

AMB EL TEMPS.

• SI TENIM UNA PLATJA I PUJA NIVELL DEL MAR => AMB. DE PLATAFORMA, SI BAIXA N.M. => AMB. FLUVIAL.

• AL LLARG DE TEMPS GEOLÒG. => CANVIS “RÀPIDS”. EX. PIRINEUS: DE FONS ABISSAL A FLUVIAL EN POCS MILIONS D’ANYS .

• => PRODUEIXEN CANVIS VERTICALS I LATERALS DE FÀCIES.

• => UN ESTRAT POT CANVIAR LA LITOLOGIA LATERALMENT PER CANVI LATERAL D’AMBIENT.

• => UN ESTRAT TAMBÉ ES POT ATASCONAR PER CANVI LATERAL DE FÀCIES.

CONGLOMERATS PASSEN LATERALMENT A GRESOS

LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA

Unitat 7.

Estratigrafia

Una sèrie o columna estratigràfica és un conjunt d’estrats que s’han sedimentat en un lloc de manera consecutiva. A través de la columna estratigràfica, podem observar com amb el pas del temps els ambients sedimentaris han anat variant. L’erosió pot endur-se part del registre sedimentari, o que la sedimentació s’interrompi i que no en quedi cap tipus de registre. Aquests casos es coneixen com a discontinuïtats estratigràfiques:

Hiat És l’absència de sedimentació entre el sostre d’un estrat i la base del següent.

Buit erosiu És el conjunt de materials que es van sedimentar i van ser erosionats més endavant.

Llacuna estratigràfica

Inclou l’absència de sediments per hiat o el buit erosiu.

Successió dels ambients al llarg del temps en un mateix punt: a) a. De plataforma b) Plataforma proximal i albufera c) Fluvial d) Con de dejecció. => canvi vertical de fàcies.

També es veu el canvi lateral de fàcies.

Buit erosiu,hiat i llacuna( pot incloure ambdues anteriors)

TIPUS DE DISCONTINUÏTATS ESTRATIGRÀFIQUES:

• CONCORDANTS: ESTRATS PARAL·LELS.

• DISCORDANTS: ESTRATS NO PARAL·LES. HI HA SUBTIPUS: -DISCORDANÇA ANGULAR: UN PLA SEPARA UNS ESTRATS INCLINATS D’UNS ALTRES AMB INCLINACIÓ DIFERENT. -DISCORDANÇA PROGRESSIVA: ESTRATS VAN CANVIANT D’ANGLE GRADUALMENT. ORIGEN: PER PLEGAMENT O BASCULAMENT -> EN UN EXTREM EROSIÓ O PENEPLANACIÓ, EN L’ALTRE EXTREM SEDIMENTACIÓ .

DISCORDANÇA ANGULAR ENTRE CONGLOMERATS (A DALT) I MARGUES ( A BAIX)

DISCORDANÇA PROGRESSIVA A LA SERRA DE BUSA (SOLSONÈS) I LA SEVA INTERPRETACIÓ

LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA: CORRELACIÓ

En l’anàlisi d’una conca cal relacionar les columnes d’àrees diferents. Entenem per correlació la comparació de dues o més columnes estratigràfiques per establir correspondències en el temps dels estrats o de les formacions d’estrats entre diferents indrets d’una conca. Per això cal fixar-se en criteris que permetin comparar-les:

Unitat 7.

Estratigrafia

Criteris litològics

Es basen en la composició de la roca, en la textura, el color, etc. S’utilitzen litologies poc comunes.

Criteris mineralògics

Es basen en l’observació de minerals estranys, que es poden trobar en determinats estrats de sèries diferents.

Criteris químics

La presència d’elements químics estranys pot ajudar a fer la correlació.

Criteris paleontològics

Es basen en la localització de fòssils, que, a més, permeten determinar edats absolutes.

Criteris geofísics

Poden ser paleomagnètics, l’edat absoluta, etc.

Criteris tectònics

Es basen en la presència de discordances, que es produeixen simultàniament en una regió extensa per a materials de la mateixa edat.

Exemple de correlació entre 3 columnes:

a)Transgressió: de materials continentals a marins. b) Regressió: de mat. Marins a continentals. c) Transgressió real amb petites regressions.

ENLLAÇOS

• Estratigrafia • Estructures sedimentàries • Columna estratigràfica

Unitat 7.

Estratigrafia