planificaciÓ estratÈgica 2003-2007 etseamarc llopis pilar raich daniel rodríguez clara griera...

1

PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 2003-2007

ETSEA

Document aprovat pel Consell de Govern de la UdL14 de maig de 2003

2

ÍNDEXÍNDEX .........................................................................................................................................................2GRUPS DE TREBALL................................................................................................................................6RESUM ......................................................................................................................................................111. Presentació .............................................................................................................................................15

1.1. Presentació del president del Consell Social ...................................................................................151.2. Presentació del rector ......................................................................................................................161.3. Presentació del director de l’ETSEA...............................................................................................171.4. Metodologia de treball.....................................................................................................................18

2. Missió i metes.........................................................................................................................................192.1. Missió ..............................................................................................................................................19

2.1.1. Formació de titulats de qualitat.................................................................................................192.1.2. Creació, desenvolupament i transferència de ciència i tecnologia............................................202.1.3. Foment del desenvolupament cultural, social i econòmic de l’entorn ......................................20

2.2. Metes ...............................................................................................................................................202.2.1. Institucionals.............................................................................................................................202.2.2. Docència...................................................................................................................................212.2.3. R + D ........................................................................................................................................21

3. Anàlisi de l’entorn ..................................................................................................................................223.1. Entorn general .................................................................................................................................22

3.1.1. Història i Context Institucional.................................................................................................223.1.2. Entorn polític ............................................................................................................................233.1.3. Entorn socioeconòmic ..............................................................................................................273.1.4. Entorn tecnològic......................................................................................................................373.1.5. Conclusions de l’anàlisi de l’ entorn general............................................................................40

3.2. Anàlisi estructural de l’entorn competitiu .......................................................................................403.2.1. Anàlisi competitiva...................................................................................................................403.2.2. Conclusions de l’anàlisi competitiva ........................................................................................43

3.3. Oportunitats i amenaces derivades de l’entorn ................................................................................443.3.1. Oportunitats derivades de l’entorn............................................................................................443.3.2. Amenaces derivades de l’entorn...............................................................................................44

4. Anàlisi dels recursos, les capacitats i les competències internes ............................................................454.1. Anàlisi dels recursos........................................................................................................................45

4.1.1. Recursos físics ..........................................................................................................................454.1.2. Recursos humans: Professorat ..................................................................................................464.1.3. Intangibles ................................................................................................................................49

4.2. Anàlisi de les capacitats i les competències.....................................................................................504.2.1. Activitats primàries...................................................................................................................50

Estructura del pla d'estudis vigent ..........................................................................................................50Organització acadèmica..........................................................................................................................51Desenvolupament de l'ensenyament.......................................................................................................51Rendiment acadèmic ..............................................................................................................................51

4.2.2. Activitats de suport...................................................................................................................604.2.3. Identificació de les competències nuclears i recursos únics .....................................................61

5. Identificació d’oportunitats assumibles i de riscs que s’han d’afrontar..................................................635.1. Resum i codificació de l’anàlisi DAFO...........................................................................................635.2. Explicació dels criteris de valoració ................................................................................................645.3. Conclusions de l’anàlisi DAFO.......................................................................................................65

6. Establiment dels objectius estratègics que s’ha de complir ....................................................................667. Estratègies adoptades i pla operatiu........................................................................................................67

7.1. Objectiu 1: Adaptar el currículum docent de les titulacions actuals a las noves demandes deformació .................................................................................................................................................67

7.1.1. Estratègies adoptades................................................................................................................677.1.2. Pla operatiu...............................................................................................................................677.1.3. Valoració econòmica ................................................................................................................68

7.2. Objectiu 2: Desenvolupar una metodologia docent adaptada a uns nous perfils de formació .........687.2.1. Estratègies adoptades................................................................................................................687.2.2. Pla operatiu...............................................................................................................................687.2.3.Valoració econòmica .................................................................................................................71

3

7.3. Objectiu 3: Millorar el rendiment acadèmic garantint la qualitat dels graduats que demana l’entorn................................................................................................................................................................72

7.3.1.Estratègies adoptades.................................................................................................................727.3.2.Pla operatiu................................................................................................................................727.3.3.Valoració econòmica .................................................................................................................73

7.4. Objectiu 4: Incrementar l’oferta d’activitats de formació permanent i doctorat i ampliar l’oferta detitulacions ...............................................................................................................................................74

7.4.1.Estratègies adoptades.................................................................................................................747.4.2. Pla operatiu...............................................................................................................................74

7.5. Objectiu 5: Coliderar amb l’IRTA el desenvolupament d'un Centre de Referència d’InvestigacióAgrària i Agroalimentària al Campus.....................................................................................................75


7.6. Objectiu 6: Implantar accions transversals de millora de la I+D.....................................................777.6.1. Estratègies adoptades................................................................................................................777.6.2. Pla operatiu...............................................................................................................................777.6.3. Valoració econòmica ................................................................................................................78

7.7. Objectiu 7: Impulsar la projecció i les relacions de l’ETSEA amb l’entorn empresarial,professional i social ................................................................................................................................79


7.8.Objectiu 8: Consolidar les relacions exteriors i la dimensió internacional.......................................817.8.1. Estratègies adoptades................................................................................................................817.8.2.Pla operatiu................................................................................................................................817.8.3. Valoració econòmica ................................................................................................................82

7.9. Objectiu 9: Dinamitzar la participació i la vida universitària ..........................................................837.9.1. Estratègies adoptades................................................................................................................837.9.2. Pla operatiu...............................................................................................................................837.9.3. Valoració econòmica ................................................................................................................83

7.10. Objectiu 10: Implantar procediments de coordinació i seguiment de la qualitat de la docència. ..847.10.1. Estratègies adoptades..............................................................................................................847.10.2. Pla operatiu.............................................................................................................................847.10.3. Valoració econòmica ..............................................................................................................86

7.11. Objectiu 11: Implantar procediments de coordinació i seguiment de la qualitat dels serveis........867.11.1. Estratègies adoptades..............................................................................................................867.11.2. Pla operatiu.............................................................................................................................87

8. Estudi econòmic: pressupost per objectius .............................................................................................888.1. Anàlisi d’ingressos i despeses en el moment d’elaborar el Pla estratègic .......................................88

8.1.1. Previsió d’ingressos.................................................................................................................888.1.2. Anàlisi de la despesa ................................................................................................................898.1.3. Import de les despeses imputables als ensenyaments de l'ETSEA ...........................................898.1.4. Balanç d’ingressos i despeses...................................................................................................90

8.2. Estratègies a implementar i previsions pressupostàries segons el Pla estratègic .............................908.2.1. Partides pressupostàries previsibles segons els objectius estratègics que cal assolir................908.2.2. Partides pressupostàries i criteris per a la gestió.......................................................................91

8.3. Política de professorat en el marc del Pla estratègic.......................................................................938.3.1. Efectes de la LOU ....................................................................................................................938.3.2. Efectes de la Llei d'universitats de Catalunya ..........................................................................948.3.3. Plantilla per objectius: eficiència en l'ús dels recursos de professorat......................................94

8.4. Eficiència en l’ús dels recursos pressupostaris: pressupost per objectius........................................948.4.1. Model de gestió econòmica: objectius......................................................................................948.4.2. Metodologia per a l’elaboració del pressupost per objectius....................................................948.4.3. Estudi de casos: balanç global d’ingressos i despeses ..............................................................95

9. Avaluació i seguiment del pla estratègic. ..............................................................................................969.1. Proposta d'indicadors.......................................................................................................................969.2. Criteris d’interpretació.....................................................................................................................989.3. Informe anual d'avaluació i seguiment ............................................................................................98

Comissió Operativa de Seguiment del Pla Estratègic.........................................................................99

5

ÍNDEX DE TAULES

Taula 1. Anàlisi DAFO del medi rural català d’acord al Llibre Blanc del Sector Agrari...........................28Taula 2. Èmfasi que es va fer a la Universitat en els següents aspectes (Escala 0-10)...............................33Taula 3. Valoració sobre els estudis (Escala 0-10).....................................................................................33Taula 4. Diferència entre les competències requerides pel lloc de treball i les adquirides (Àrea de

Tècniques) ..........................................................................................................................................34Taula 5. Situació laboral, taxa de activitat i d'atur......................................................................................34Taula 6. Percentatge de població segons anys necessaris per a trobar treball respecte a l’acabament dels

estudis de primer i segon cicle............................................................................................................35Taula 7. Valoració de la formació científica i tecnològica (Escala 1-7)....................................................35Taula 8. Valoració de les habilitats i competències (Escala 1-7) ..............................................................35Taula 9. Grau de satisfacció dels estudis rebuts (Escala de 1-7) ................................................................36Taula 10. Procedència dels estudiants de nova matriculació a Enginyeria Agrònoma i de Forest .............41Taula 12. Percentatge de titulats a l'ETSEA respecte del total d'Universitats espanyoles (1994-98).........43Taula 13. Titulats de Enginyeria Agrònoma i de Forest a les diferents universitats espanyoles (1994-1998)

............................................................................................................................................................43Taula 14. Crèdits disponibles per departaments i àrees de coneixement....................................................48Taula 15. Comparació dels indicadors de rendiment de l’ETSEA .............................................................52Taula 16. Indicadors de graduació a la cohort de 1997 ..............................................................................53Taula 17. Durada mitjana dels estudis amb i sense el TPT. Titulats primer cicle ......................................53Taula 18. Durada mitjana dels estudis segons plans...................................................................................54Taula 19. Indicadors de activitat investigadora de la ETSEA (mitjana anual Trienni 1999-2001) ..........57Taula 20. Oportunitats, amenaces, punts forts i febles ..............................................................................64Taula 21. Grups consolidats de recerca reconeguts. ...................................................................................75Taula 22. Distribució de càrregues docents dels departaments per titulacions, conforme al pla d’estudis

2001:...................................................................................................................................................85Taula 23. Previsió d’ingressos (2002) ........................................................................................................88Taula 24. Despeses compromeses referides al any 2002............................................................................89Taula 25. Balanç d'ingressos i despeses. ....................................................................................................90Taula 26. Actuacions amb repercussions pressupostàries ..........................................................................90Taula 27. Partides previstes en el pressupost de despeses de funcionament i indicacions per a la seua

gestió ..................................................................................................................................................91Taula 28. Cost de la docència segons la tipologia del professorat (2003) ..................................................92Taula 29. Equivalències de crèdits de docència .........................................................................................93Taula 30. Indicadors i criteris d'interpretació .............................................................................................98

ÍNDEX DE FIGURES

Figura 1. Distribució de la producció final agrària a Catalunya, 2001 .......................................................29Figura 2. Evolució de la composició sectorial de la producció final agrària catalana ................................29Figura 3. Diferència entre el que s'espera del titulats i el nivell que mostren segons l’enquesta als

empresaris...........................................................................................................................................31Figura 4. Evolució de la política agrària i rural europea (PAC: Política Agrària Comuna, PDR, Programa

de Desenvolupament Rural, LOA, Llei d’Orientació Agrària. L’escala vertical representa el % sobreel pressupost de la UE aplicat a Catalunya)........................................................................................37

Figura 5. Procés natural d’integració de les activitats agràries en els darrers decennis..............................40Figura 6. Procedència dels estudiants de nova matriculació a Enginyeria Tècnica Agrícola i Forestal .....41Figura 7. Evolució del personal docent i investigador................................................................................47Figura 8. Evolució de la mobilitat Erasmus i dels convenis Universitat-Empresa ....................................49Figura 9. Evolució del nombre de estudiants de nou ingrés per titulacions................................................50Figura 10. Evolució de l’import de projectes R+D.....................................................................................55Figura 11. Evolució del nombre de sexennis d’investigació ......................................................................55Figura 12. Evolució del nombre de convenis-serveis .................................................................................56Figura 13. Evolució del nombre de Tesis Doctorals...................................................................................58Figura 14. Evolució del nombre de titulats.................................................................................................59

6

GRUPS DE TREBALL

Equip del Consell Social per a Planificació Estratègica

President Josep Maria Pujol i GornéPortaveu de la Comissió de Programació iPlanificació

Josep Pont i Amenós

Portaveu de la Comissió d’Avaluació iRendiment dels Serveis Universitaris

Rafael Pujol i Solanes

Rector Jaume Porta i Casanellas

Equip d’elaboració del Pla Estratègic d’ETSEA

Rectorat

Rector Jaume PortaVicerector Josep Maria VillarGerent Xavier Ruestes

Govern del centre

Director Antonio MichelenaSubdirector de Gestió Acadèmica Josep GelonchSubdirector de Planificació José MillánSubdirector d’Infraestructures Narciso PastorSubdirector de Relacions Externes Joan EstanySecretària acadèmica Olga Martín

Directors de departament

Enginyeria Agroforestal Joan R. RosellHortofructic. Botànica i Jardineria Jordi RecasensMedi Ambient i Ciències del Sòl Pedro J. PérezProducció Animal Eduardo AnguloProducció Vegetal i Ciència Forestal Jaume LloverasTecnologia d’Aliments Josefa MotilvaQuímica José Juan Galceran

Professorat

Producció Animal Daniel BabotEnginyeria Agroforestal Manel RibesProducció Vegetal i Ciència. Forestal Carlos ColinasAdm. d’Empr. i Gestió de Rec. Natur. Teresa RibellesTecnologia d’Aliments Núria SalaQuímica Albert SansUdL-IRTA Lluís Torres

Estudiantat Pau MoraguesCarles TorresMarc LlopisPilar RaichDaniel RodríguezClara GrieraCesca Fusté

PASMercè Thió

7

Encarna MoralesJaume RodrigoCarme Tous

Assessoria externaJosé Ginés MoraAmparo Gómez

Personal de suport de la UdLRoger Torres (Fundació UdL)Cèlia Perpinyà (Consell Social)

Representants d’empreses i institucions del sector agrari participants

DARP Francesc Xavier BallabrigaACTEL Josep M. BalaguéVALL COMPANYS Josep Maria RodierPICBER Santiago BernausCOPAGA Josep Anton ArnóFIRA DE LLEIDA Xavier TicóVENSO Cristina VendrellCATALANA DE FARRATGES Joan ReñéJYMPA/FEMAC Josep Maria PradasRAIMAT Joan EsteveSEMILLAS FITÓ Jaume PallàsLLOTJA DE BELLPUIG Ramon TorresAGROLES Jaume FalladaGRANJA CROSVI SA Evarist CaparóPIENSOS BAUCELLS Joan Sabartés

Representants d’empreses i institucions del sector forestal participants

DARP Francesc Xavier BallabrigaMEDI AMBIENT Cristina BoschMEDI AMBIENT Lleida Josep HernàndezMEDI AMBIENT Girona Héctor PipióCENTRE TECN. FORESTAL DECATALUNYA

Francisco Rovira

CENTRE TECN. FORESTAL DECATALUNYA

Rosa Florensa Guiu

CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA Joan Rovira CiuróCOL·L. OF. D'ENGINYERS FORESTALS José Antonio BonetCENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL Xavier MateuCENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL Ricard FarriolFED. CATALANA D'ASSER. I REMATANTS Joan BoixASSERRADORA BOIX Joan BoixEMCA-TRADEMA Xavier PedreiraALIER SA Robert Bañeres

Representants d’empreses i institucions del sector agroalimentari participants

DARP Generalitat de Catalunya Reyes RodríguezSUPSA Rafael Pujol

8

TORRELSA Eduard VallverdúINDULLEIDA Marià SorribasGRUP BORGES Josep PontENGINYERIA INALBA SL Esteve NiubóCORPORACIÓ ALIMENTÀRIA DEGUISSONA SA

Antoni Condal

RAIMAT Miquel SanchoCASTELL DEL REMEI Tomàs CusinéNESTLÉ Domingo ArgilesDANONE José Ramon SuárezNUTREXPA Maria IzquierdoPULEVA FOOD Emilio GallardoCAMPOCARNE Constantino MontañésGALLINA BLANCA (SUGEMESA) Jaume SolàACTEL Jordi CarbonellCAMBRA ARROSSERA D'AMPOSTA Francesc Josep Reverté

Equip coordinador de la dinàmica dels encontres sectorials i de les enquestes a titulats

EQUIP DR. J. G. MORA José Ginés MoraAmparo GómezManuel Galán

Equip coordinador de la dinàmica dels encontres sectorials i de les enquestes a empreses

SMART Xavi RocaBea Miravete

Relació d’empreses enquestades telefònicament

ACTEL SCLACUDAM - TALLER OCUPACIONALADOBS SEGRIÀ SLAECORKAFERSAAGROFITOR SAAGROGARROFAAGROLATINO SLAGROLES SCCLAGROVIC NORESTE SLAIPEMAALIER SAANAFRICAPICULTORS GIRONINS ASSOCIATSAPICULTORS LLEIDATANS ASSOCIATSARBORETO SAARGILÉS DISSENY I FABRICACIÓ SLASAJA-BARCELONAASAJA-TARRAGONAASEMUCEASFACASSOC. CAT. DE BESTIAR PORCÍ SELECTEASSOC. DE COMERCIANTS MAJORISTES D'OUS DECATALUNYAASSOC. INTERPROFESSIONAL LLETERA DE CATALUNYAASSOC. DE PRODUCTORS D'OUS DE CATALUNYAASSOCIACIÓ DE CENTRALS D'HORTOFRUCTICULTURA DEGIRONAAUTOMOTOR SA

AVENTIS SABIMBO MARTÍNEZ COMERCIAL SLBORÉS PROFESSIONAL SABORGES SAC. R. DENOMINACIÓ D'ORIGEN CONCA DE BARBERÀC. R. DENOMINACIÓ D'ORIGEN COSTERS DEL SEGREC. R. DENOMINACIÓ D'ORIGEN LES GARRIGUESCA L'ESTEBANETCAFÉS BATALLA 2000 SLCAMBRA AGRÀRIA DE GIRONACAMBRA AGRÀRIA TERRITORIALCAMBRA ARROSSERA D'AMPOSTACAMPOCARNE SACANSALADERIES J. PIÑOLCAPDEVILA TORRENT RAMADERS SLCASTELL DEL REMEI SLCATALÀ FRUITS SACATALANA DE FARRATGESCATALONIA QUALITATCENTRAL AGRO LLOVERA SACENTRE PROPIETAT FORESTALCENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYACEREALS TORREMORELL SACHASACHOCOVIC SACIPOCODORNIU SACOFRUGICOL·L. OFICIAL D’ENG. I PERITS AGRARIS DE GIRONA

COL·L. OFICIAL D’ENG. FORESTALSCOL·L. OFICIAL D’ENG. TÈCNICS FORESTALSCOL·L. OFICIAL D’ENG. TÈCNICS AGRÍCOLESCOL·L. OFICIAL D’ENG. AGRÒNOMSCOMPO AGRICULTURA SLCOMPOST SEGRIÀ SACOMSA MEDIOAMBIENTECONFEDERACIÓ CATALANA DE LA FUSTACONSELL INTERNACIONAL DE FRUITS SECSCONSELL REGULADOR DEL CAVACONSORCI FORESTAL DE CATALUNYACONTROL DEL MATERIAL VEGETAL DARP GENERALITAT DECATALUNYACOOPERATIVA COMARCAL DE LES GARRIGUESCOOPERATIVA LA FAGEDACOOPERATIVA LLETERA CADÍCOOPERATIVA TÈCNICA AGROPECUÀRIACOPAGADANONEDARP Generalitat de Catalunya Desenvolupament RuralDARP Generalitat de CatalunyaCORCHO DEL PAIS SACOSELVA SCCLCRESADENOMINACIÓ D'ORIGEN CATALUNYADEPARTAMENT DE SANITAT GENERALITAT DE CATALUNYADIPUTACIÓ DE LLEIDADISTRIBUCIONES IGAN SAEFA EL PLA

9

ECAFIR SLEFA LA GINESTAEFA QUINTANESEMCA-TRADEMAENGINYERIA INALBA SLESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRÀRIAESCOLA FORESTAL CASA XIFRAESTACIÓ EXPERIMENTAL DE L'EBREESTACIÓ EXPERIMENTAL DEL PRATEXPLOTACIONES FORESTALES ALTO URGEL SAFED. CATALANA D'OLIS COMESTIBLESFED. D'ASSOC. DE CUNICULTURA DE CATALUNYAFED. DE FRISONA DE CATALUNYAFED. ENTITATS CATALANES DE RAMADERS D'OVÍ I CABRUMFEDERACIÓ AVÍCOLA CATALANAFEMACFIRA DE LLEIDAFORESTAL CATALANAFRIDA ALIMENTARIA SAFRIDASAFRIGORÍFICOS FRUICARN SAFRIGORÍFICOS PIÑANA SATFRIT RAVICH SLFRUITS SECS DE LES GARRIGUESFUSTES GRAU SLFUSTES JANÉ SLGALETES CAMPRODON SAGALLINA BLANCA (SUGEMESA)GERMANS JOVÉ AYATS SAGLAUCA SLGRANJA CROSVI SAGREFACSAGREMI DE JARDINERIAGREMI PRODUCTORS D'ALIMENTS DIETÈTICS DE CATALUNYAGRUP ALIMENTARI GUISSONAGRUP VENSOGRUPO GALLO SAGSP GIRONAHARINERA LA META SAHIPERCAMP SAHORTICULTURA BELLMUNT SAIBERGANILEMO-HARDI SA

INDULLEIDA SAINDUSTRIA AUXILIAR CORCHERA SAINDUSTRIAS JIJONENCAS SAINSTITUT AGRÍCOLA CATALÀ DE SANT ISIDREIRTA-CABRILSIRTA - ESTACIÓ EXPERIMENTAL AGRÀRIAIRTA - MAS BOVÉJARCJ. F. RIEGOSJ. VIGAS SAJARDILAND SAJORDIS HORTICULTURA CBJOYCO ESPAÑA SAUJUSCAFRESA SAJYMPA SLLA FAGEDA SCLLA MORAVIA SALABORATORI D'ANALISI I FERTILITAT DE SÒLSLETONA SALLOTJA DE BELLPUIGLLOTJA DE VICMACAL RAMADERA SLMADERAS SAFONT PEDARROS SLMADERAS VERDAGUER SAMAQUINARIA AGRÍCOLA SOLSONA SLMAXIPORC SLMECANOCAMPMEDI AMBIENT Delegació TerritorialMEDI AMBIENT LleidaMEDI AMBIENT GironaMEDITERRA CONSULTORS AMBIENTALS SLMERCABARNAMERCOLLEIDAMETALQUIMIA SAMOLEVA S.ANESTLÉ ESPAÑA SANOGUÉS MANIPULATS PAPER SLNUFRI SANUTREXPAORG. PRODUCTES OLEAIRES DE CATALUNYAORTEU CÀRNIQUES SLPARC NACIONAL AIGÜESTORTESPAVO Y DERIVADOS SA

PICBER SAPIENSOS BAUCELLS SAPIENSOS DEL SEGRE SAPIONER HY-BREET SPAIN SLPRECOCINADOS ÁNGEL BOSCHPRODUCTOS SAFYC SLPROFISA SLPULEVA FOOD SLPULPAS Y ALIMENTOS SLREGIDORIA DE MEDI AMBIENT AJUNTAMENT DE LLEIDAREGS GARCÍA SLRIBES MAQUINARIA AGRÍCOLA SARICH XIBERTA SARIERA RABASA SAROTECNA SASANITAT VEGETAL DARP GENERALITAT DE CATALUNYASANS CAMPABADAL CBSEGRELAND SLSEMILLAS BATLLE SASEMILLAS FITÓ SASERVIPORC SLSORIGUÉ SASUCA SASUPERMERCADOS BOYA SLSUPSATALHER SATECNOLOGÍA, ANÁLISIS Y MEDIOAMBIENTE SLTORRELSATOSAL DE LA NORATRACTOMOTOR INDUSTRIALTRANSALFALS LA VISPESA SCLTRIAS NETS DE JOAQUIM SAUNIÓ AGRÀRIA COOPERATIVA DE REUSUNIÓ DE PAGESOSUNIÓN FRUTERA EXPORTADORAUNITAT DE CUNICULTURAURGELL MAQUINÀRIA AGRÍCOLA SAVALL COMPANYS SAVENSOVIVERS TORTADES AIE

11

RESUM

Objectius estratègics ESTRATÈGIA ADOPTADA Pressupost Responsable Indicadors

1. Adaptar el currículum docent deles titulacions actuals a las novesdemandes de formació

1.1. Ordenar i estructurar les matèries per millorarl’eficiència del sistema de aprenentatge en dos cicles

Centre - Aprovació del Pla d’Estudis- Accions implantades

1.2. Actualitzar l’oferta d’assignatures sobre la base deles noves demandes de l’entorn polític, socioeconòmic itecnològic

Centre - Aprovació del Pla d’Estudis- Accions implantades

2. Desenvolupar una metodologiadocent adaptada a uns nous perfilsde formació

2.1. Promoure la nova forma de dimensionament de lesactivitats docents en base als criteris de Bolonya(ECTS) i de reducció de la mida dels grups

CentreDepartamentsUniversitat

- Implantació del sistema- Tant per cent d’assignatures planificades en ECTS

2.2. Implantar en cada titulació un programa establed’activitats per millorar la formació pràctica

144.000€/any

CentreDepartamentsUniversitat

- Implantació dels programes- Tant per cent d’assignatures valorades positivamenten l’enquesta dels estudiants- Tant per cent d’activitats pràctiques

2.3. Implantar un programa de formació decompetències professionals

12.000€/any

CentreDepartaments

- Accions implantades- Nombre d’estudiants en assignatures en anglès- Tant per cent d’assignatures que utilitzen dossierselectrònics o activitats no presencials amb TIC

2.4. Promoure la col·laboració amb el CTFC de Solsonaen les activitats docents de l’escola en l’àmbit forestal

11.331€/any

CentreUniversitatCTCF

- Accions implantades

3. Millorar el rendiment acadèmicgarantint la qualitat dels graduatsque demana l’entorn

3.1. Establir criteris d’escola per adaptar el sistemad’avaluació i de permanència als canvis en plansd’estudis i en metodologia docent

CentreDepartaments

- Accions implantades- Tant per cent de% crèdits superats sobre matriculats- Tant per cent de titulats en n i (n + 1) anys- Tant per cent d’abandonament

3.2. Implantar activitats propedèutiques 10.818 Centre - Implantació

12

€/any3.3. Realitzar una anàlisi de les causes del baixrendiment acadèmic i un seguiment permanent de laseua evolució

Centre - Accions implantades

3.4. Implantar un pla d’acció tutorial 75.544€/any

Centre - Implantació

4. Incrementar les activitats deformació permanent i doctorat iampliar l’oferta docent reglada

4.1. Desenvolupar les orientacions com a embrió defuturs màsters i de cursos de formació continuadapresencial o no presencial sobre la base de les TIC

CentreUniversitat

- Accions implantades- nNombre d’estudiants externs en assignaturesreglades- Nombre d’assignatures que utilitzen dossierselectrònics o activitats no presencials amb TIC

4.2. Implantar les titulacions de Biotecnologia iEnginyeria Ambiental

CentreUniversitat

- Aprovació de titulacions

4.3. Potenciar els programes de doctorat de qualitat iampliar la seua implantació en l’entorn llatinoamericà

CentreDepartaments

- Nombre d’estudiants de doctorat estrangers- Nombre de programes de doctorat de qualitat- Nombre de programes de doctorat internacionals

5. Coliderar amb l’IRTA eldesenvolupament d'un centre dereferència d’investigació agrària iagroalimentària al campus

5.1. Identificar i definir línies mestres d’investigacióobert a tots el grups del campus disposats a incorporar-s’hi

5.2. Dotar d’una infraestructura material mínima elsgrups vinculats al campus

(10 M€) RectoratIRTADURSI(FonsFEDER)

- Captació de projectes, convenis i serveis del campus- Productivitat científica dels diferents grups- Nombre de professors vinculats al centre- Ràtio de trams de recerca per professor

6. Implantar accions de milloratransversals de millora de l’R+D

6.1. Dotar una plantilla de suport específica per alsdiferents grups d’investigació

(5 M€) RectoratIRTADURSI

6.2. Desenvolupar un programa específic d’investigaciócientificotècnica forestal, en col·laboració amb el CTFC

(1 M€) RectoratCentreDepartamentsDURSI

- Productivitat científica en aquest àmbit

6.3. Impulsar la cooperació amb la Paeria en la creaciódel Jardí Botànic Arborètum Pius Font i Quer per a larecerca i la docència

(5 M€) PaeriaRectoratDURSI


13

(FonsFEDER)

6.4. Sol·licitud de contractes ICREA i Ramón y Cajal, iobrir-los a la seua continuïtat un cop finalitzats els 5anys

(2 M€) RectoratDURSI

- Nombre de contractes aconseguits

6.5. Fomentar la participació del professorat i delpersonal dels serveis d’assistència a la recerca enprogrames de mobilitat internacional

(0,3 M€) Rectorat - Mesos del professor a l’estranger

6.6. Fomentar la presència d’investigadors estrangers enel campus

(1,5 M€) RectoratDURSIEnsenyament

- Mesos dels investigadors estrangers a l’ETSEA

6.7. Mobilitzar recursos externs al campus (de la UdL ialtres institucions) per a l’augment de la massa crítica ila interdisciplinarietat

RectoratCentreDepartaments

7. Impulsar la projecció i lesrelacions de l’ETSEA ambl’entorn empresarial, professional isocial

7.1. Creació d’eines de divulgació de les activitatsdocents i de recerca

6000 €/any Centre - Accions implantades

7.2. Fomentar els programes de cooperació educativauniversitat-empresa i d’altres vies de col·laboraciódocent amb l’empresa

Centre - Tant per cent d’estudiants que han fet pràctiquesreconegudes

7.3. Estructurar una borsa de treball coordinada amb lade la Universitat, així com mecanismes de seguiment dela inserció laboral dels estudiants

CentreRectorat

- Tant per cent d’estudiants que treballen al cap d’unany de la seua graduació- Accions implantades

7.4. Desenvolupar accions específiques d’informacióals centres de secundària

CentreRectorat


8. Consolidar les relacionsexteriors i la dimensióinternacional

8.1. Consolidar la participació d’estudiants i professorsde l’ETSEA en programes de mobilitat

12.000€/any

Centre - Tant per cent d’estudiants en programes de mobilitat- Nombre d’estudiants que vénen

8.2. Incrementar la presència d’estudiants d’altresuniversitats i de professors visitants

Centre - Nombre estudiants en assignatures en anglès- Accions implantades

14

8.3. Participar en programes de doble titulació Centre - Nombre de programes

8.4. Participar en programes i fòrums internacionals decooperació en l’àmbit de la educació superior agrària


9. Dinamitzar la participació i lavida universitària

9.1. Organitzar i/o col·laborar en la organització deconferències i debats sobre temes d’interès en l’àmbitagrari

6.000 €/any Centre - Accions implantades- Nombre d’activitats organitzades

9.2. Destinar en l’horari acadèmic un espai de temps pera activitats de participació institucional, professional ocultural

Centre - Accions implantades- Nombre d’activitats organitzades

9.3. Establir vies de difusió que permetin unacomunicació ràpida de les activitats programades


10. Implantar procediments decoordinació i seguiment de laqualitat de la docència

10.1. Construcció d'una base de dades adaptada a lesnecessitats de gestió acadèmica

24.000 € CentreRectorat

- Implantació

10.2. Crear la figura de coordinador docent i del’informe anual de l’activitat docent

15.581 € Centre - Implantació

10.3. Implantar un pla de acció tutorial Centre - Implantació

10.4. Reconeixement de crèdits homologats dedocència per a les noves activitats acadèmiques

CentreRectorat

- Implantació

10.5. Promoure actuacions per aconseguir l’acreditacióANECA de l’escola

Centre

11. Implantar procediments decoordinació i seguiment de laqualitat dels serveis

11.1. Revisar els procediments de funcionament i d’accés a l’ús dels serveis


11.2. Implantar un sistema de gestió informatitzadad’instàncies administratives i de petició de serveis

CentreRectorat

- Accions implantades- Nombre de serveis tramitats a través de la xarxa

11.2. Elaborar informes anuals de seguiment i milloraper a cada servei.


15

1. Presentació

1.1. Presentació del president del Consell Social

16

1.2. Presentació del rector

17

1.3. Presentació del director de l’ETSEA

Des que va ser creada, l’ETSEA ha donat mostres contínues d’innovació i d’adaptació a un entorncanviant i, amb el pas dels temps, s’han convertit en sòlides senyes d’identitat.

En l’àmbit de la docència, el model d’estructura cíclica va sorgir com a resposta pragmàtica i integradorad’una realitat professional basada històricament en l’existència de dos nivells professionals. Aquest modelva permetre una major eficiència en l’ús dels recursos i una millor programació de la formació dels dosnivells i ha estat la referència de la majoria de les escoles tècniques superiors agràries creadesposteriorment.

Pel que fa a la investigació agroalimentària i forestal, el campus de l’ETSEA s’ha convertit en el mésimportant de Catalunya, en bona mesura a causa de la vinculació amb nombroses institucions públiques iprivades; així, cal destacar l’existència del Centre UdL-IRTA i del Centre Tecnològic Forestal deCatalunya (CTFC).

La projecció en l’entorn empresarial i internacional de l’activitat acadèmica constitueix un dels reptesmés importants que està abordant l’ETSEA . Com a resultat, el volum actual d’estudiants que participenen els diferents programes de mobilitat internacional i nacional i en les pràctiques en empreses éssatisfactòriament destacable.

El nou espai europeu d’educació superior, els canvis socioeconòmics i tecnològics i les noves demandesde qualitat d’una societat desenvolupada exigeixen una nova forma de gestionar l’activitat universitàriasobre la base de l’avaluació contínua i la formulació d’objectius adreçats a la millora contínua de laqualitat. En aquesta línia, coincident amb la promoguda pel Rectorat i el Consell Social de la UdL,l’ETSEA va fer voluntàriament l’avaluació institucional de les 9 titulacions i dels 7 departaments delcampus, la continuació natural de la qual és l’elaboració del Pla Estratègic 2003-07 que ara es presenta. Eltreball personal de cada un dels membres de la comunitat universitària de l’ETSEA no és suficient perafrontar amb garantia un futur tan incert. És també necessària una voluntat col·lectiva que es desenvolupaa partir d’una reflexió comuna i d’un esforç compartit.

18

1.4. Metodologia de treball

Per elaborar el present Pla Estratègic es va crear un grup de treball ampli, integrat pels directors dedepartament del campus, professorat, personal d’administració i serveis, estudiantat, membres de l’equipde direcció de l’ETSEA i membres de l’equip de govern de la UdL, que han estat els protagonistes del’anàlisi, la reflexió, els debats i l’elaboració de materials de base, cosa que ha assegurat la participació.Tot aquest treball s’ha realitzat amb l’assessorament d'un facilitador extern, que és qui ha aportat lametodologia sobre la planificació estratègica, ha realitzat l’anàlisi de l’entorn i ha tingut cura de laredacció de tot el document. En l’elaboració del Pla Estratègic s’ha seguit la metodologia recollida en laGuia per a la planificació estratègica a la Universitat de Lleida, document realitzat per Eugeni Gassull iJoan Asens per encàrrec del Consell Social de la UdL.

Per a l’elaboració de l’anàlisi de l’entorn s’han realitzat tres tipus d’activitats:

- Tres trobades amb representants d’empreses i institucions del sector agrari, forestal i alimentari, encada una de les quals es va analitzar el passat, present i futur de les relacions de l’ETSEA amb el seuentorn socioeconòmic.

- Una enquesta telefònica a empreses i institucions agràries, forestals i alimentàries sobre la seuapercepció de l’activitat present i futura de l’ETSEA.

- Una enquesta a 328 titulats dels plans de 1992 de les 9 titulacions impartides a l’ETSEA sobre laseua inserció professional i la seua valoració de la formació rebuda.

Seguiment dels treballs

El seguiment de l’elaboració del Pla Estratègic ha anat a càrrec de l’equip del Consell Social per a laplanificació estratègica, integrat per:

- Josep M. Pujol, president del Consell Social- Jaume Porta, rector- Josep Pont, portaveu de la Comissió de Programació i Planificació- Rafael Pujol, portaveu de la Comissió d'Avaluació i Rendiment dels Serveis Universitaris

Estructura del document

El document del Pla Estratègic s’estructura en:

1. Missió i metes2. Anàlisi de l’entorn i dels recursos, capacitats i competències internes3. Establiment dels objectius estratègics a assolir4. Estratègies adoptades per assolir els objectius5. Plans operatius per assolir les estratègies6. Estudi econòmic7. Seguiment del Pla Estratègic

19

2. Missió i metes

2.1. MissióLa missió de l’ETSEA és contribuir al desenvolupament del sector agrari1 i agroalimentari i a la millorade la qualitat de vida de la societat, proposant un ús pacífic dels coneixements científics i tecnològics, iconjugant productivitat, sostenibilitat, qualitat, economia i medi ambient en l’explotació, enl’aprofitament, en la transformació de productes agraris i en la gestió dels recursos naturals. Aquestamissió es durà a terme mitjançant:

• Formació de titulats de qualitat per als sectors agrícola, ramader, agroalimentari, territorial, forestal imediambiental.

• Creació, desenvolupament i transferència de ciència i tecnologia.• Foment del desenvolupament cultural, social i econòmic de l’entorn.• Actualització de coneixements dels professionals mitjançant la formació continuada.

2.1.1. Formació de titulats de qualitat

L’ETSEA assumeix les tendències actuals en la formació de professionals, basades en una educacióintegral en la qual s’aprèn a conèixer, a fer, a analitzar críticament, a viure, a treballar junts i a ser, idesplaça la simple acumulació tradicional de coneixements o habilitats. És a dir, busca un equilibri en elprocés de canvi:- De l’èmfasi en la docència per part del professor a una més gran valoració de l’aprenentatge per part

de l’alumne.- De l’èmfasi en la formació teòrica basada en els coneixements a la formació pràctica basada, a més,

en les habilitats i en les capacitats.- De la formació especialitzada a la formació generalista que es pugui complementar amb una

formació continuada segons el que requereixi l’exercici professional.- D’una formació fragmentada a una formació integradora i multidisciplinària.- D’una formació introvertida a una formació oberta als problemes de la professió i dels sectors

agrícola, ramader, agroalimentari, forestal i mediambiental .- D’una formació rígida a una formació flexible en la qual hi tingui cabuda la motivació personal

mitjançant un exercici responsable i dirigit de la optativitat i de la lliure configuració.- D’una formació fonamentalment tecnològica a una formació integral.

L’ETSEA, com a escola d’enginyeria, ha de formar professionals que combinin els fonaments científicsamb el domini de les capacitats pròpies de la seua activitat professional en l’àmbit de la producció, eldisseny, l’estudi, el projecte, la innovació, la investigació i la gestió. L’ETSEA forma enginyers a dosnivells:

Els enginyers tècnics s'han format fins ara amb un cicle de 3 anys per habilitar-los per a l'exerciciprofessional en sectors de l’enginyeria agrària previstos en les denominacions de les titulacionsactualment impartides.

Els enginyers superiors es formen a l'ETSEA de la UdL mitjançant un segon cicle de 2 anys en el qual elsenginyers tècnics amplien els coneixements i aprofundeixen en els diferents àmbits de l’enginyeriaesmentats anteriorment.

L’ETSEA, així mateix, forma llicenciats en Ciència i Tecnologia dels Aliments mitjançant un segon ciclede 2 anys durant els quals s’amplien els coneixements i s’aprofundeix en aquest àmbit.Els departaments de l’ETSEA desenvolupen altres activitats de formació: formació de doctors en elsdiferents programes de doctorat i formació continuada de professionals mitjançant cursos de postgrau,màster o d’especialització, en matèries que no tenen cabuda en la formació més generalista dels dosprimers cicles. L’ETSEA practica l’estreta vinculació entre docència i investigació promovent la 1 El present document inclou dins l'adjectiu agrari les dimensions agrícola, ramadera, agroalimentària,forestal i mediambiental.

20

realització de treballs tutelats pel professorat que permetin l’aprenentatge experimental de l’alumne ipotenciïn l’activitat investigadora dels departaments. També promouen la realització de projectesd'enginyeria i estudis propis de l’activitat professional de les seues titulacions.

2.1.2. Creació, desenvolupament i transferència de ciència i tecnologia

La responsabilitat de dur a terme activitats d’investigació, desenvolupament i extensió recau sobre elsdiferents departaments del campus responsables de la identitat agrària en la Universitat. Actualment esreconeix la necessitat de concentrar esforços en àrees específiques de docència i d’investigació en lesquals es pugui destacar. Una característica diferencial i positiva de l’ETSEA és la seua integració en elsector mitjançant l’estreta vinculació científica i tècnica amb altres organismes públics i privats i amb elsector a través de diferents modalitats de col·laboració.La transferència de ciència i tecnologia, complementària a la formació de titulats de qualitat, és una de lesprincipals activitats de vinculació de la Universitat amb el sector. Una gran part d’aquesta transferènciano adopta la forma de producte, sinó de transmissió de coneixements tècnics. La investigació agràriaevoluciona en la línia de la resta de camps d’investigació:

- Identificació de línies prioritàries o estratègiques.- Necessitat de desenvolupar activitats a diferents nivells, des de les més bàsiques a les més aplicades.- Configuració de grups de qualitat, en els quals es contempli una integració multidisciplinària amb

una suficient massa crítica.- Vocació de projecció en els àmbits internacionals, nacionals i locals.

2.1.3. Foment del desenvolupament cultural, social i econòmic de l’entorn

L’ETSEA és conscient de l’interès que té el fet de convertir-se en un lloc de trobada i debat científic itècnic en l’àmbit agroalimentari i forestal, tant a nivell local com nacional i internacional. En aquest sentitfomenta la realització de diferents activitats: congressos, seminaris, reunions sectorials, conferències dedivulgació, taules de debat, etc. Paral·lelament, i en el marc de la Universitat de Lleida, l’ETSEApotencia les activitats de desenvolupament personal i social: culturals, esportives, lúdiques, multiculturals,cooperació internacional, etc.

2.2. Metes

2.2.1. Institucionals

- Mantenir el lideratge de l’ETSEA com a principal campus de Catalunya pel que fa a docència,investigació i transferència de tecnologia en l’àmbit agrari.

- Consolidar l’ETSEA com un dels campus europeus de referència en docència, investigació itransferència de tecnologia en l’àmbit agrari.

- Incrementar les relacions ja existents amb institucions públiques o privades per arribar al pledesenvolupament de la missió de l’Escola.

- Desenvolupar un sistema de seguiment i millora de la qualitat que permeti conèixer contínuament elgrau de compliment dels objectius establerts.

- Desenvolupar un sistema eficaç de funcionament basat en la coordinació de centre, departaments iuniversitat i en la participació dels membres de la comunitat universitària implicats.

- Configurar un espai d’estudi i treball que contribueixi a la motivació i satisfacció personal de tots elsmembres de la comunitat universitària.

- Constituir un nucli de trobada i de debat entre persones externes i membres de la comunitat al voltantd’activitats de caràcter tècnic, social i cultural.

21

2.2.2. Docència

- Adequar permanentment el perfil docent de cada una de les titulacions d’acord amb els condicionantscientífics, socials, professionals i didàctics.

- Desenvolupar els programes de formació de cada una de les titulacions en relació al perfil docentbasat en els coneixements, habilitats i competències que han de tenir els graduats.

- Renovar la metodologia docent fent-la més activa, pràctica, multidisciplinària, flexible, potenciadorade capacitats i habilitats professionals i oberta a la mobilitat i a la realitat del sector agrari.

- Adaptar l’oferta docent de l’ETSEA a les noves demandes disciplinàries, professionals i mediàtiquesde la societat.

- Desenvolupar uns programes que conciliïn la qualitat de la formació dels titulats amb un rendimentacadèmic socialment acceptable.

- Arribar a la plena integració de les titulacions de l’ETSEA en el nou espai europeu definit en laDeclaració de Bolonya i en els futurs sistemes d’acreditació.

- Consolidar programes de formació de qualitat que puguin ser oferts internacionalment a través de lesTIC per a la formació continuada de professionals i per a la formació universitària.

2.2.3. R+D

- Incrementar el nombre d’institucions públiques i empreses implicades en l’activitat d’R+D delcampus al voltant d’un centre de referència nacional i internacional.

- Ampliar el nombre de grups competitius d’investigació de qualitat al voltant de línies estratègiques iamb suficient massa crítica.

- Incrementar la participació de grups de l’ETSEA en el 6è Programa Marc en la modalitat de xarxesd’excel·lència i projectes integrats

- Potenciar les activitats de transferència de tecnologia mitjançant dinàmiques sinèrgiques entreprofessors, estudiants i empreses.

22

3. Anàlisi de l’entorn

3.1. Entorn general

3.1.1. Història i context institucional

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de Lleida va iniciar les seues activitats com aEscola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola (EUETA) el curs 1972-73. El curs 1976-77 vancomençar els ensenyaments de segon cicle a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Lleida(ETSEAL) i el curs 1978-79 es van fusionar l'EUETA i l'ETSEAL i es va originar el centre actual. Fins al1991 l'ETSEA va formar part de la Universitat Politècnica de Catalunya i des d’aquell any forma part dela Universitat de Lleida. El creixement de l’ETSEA ha estat constant des del seu origen. L’any 1986 es vaaprovar la implantació dels ensenyaments d’Enginyeria Tècnica Forestal, que es van posar en marxa l’any1989, i amb la implantació dels nous plans d’estudis, el 1992, es van iniciar els segons ciclesd’Enginyeria de Forests i de Ciència i Tecnologia dels Aliments. Actualment l’ETSEA imparteix lesquatre titulacions existents d’Enginyer Tècnic Agrícola (ETA), Explotacions Agropecuàries (EA),Hortofructicultura i Jardineria (HJ), Mecanització i Construccions Rurals (MCR) i Indústries Agràries iAlimentàries (IAA); les dos d’Enginyeria Tècnica Forestal (ETF), Explotacions Forestals (EF) iIndústries Forestals (IF); la d’Enginyeria Agronòmica (EA), la d’Enginyeria de Forests (EF) i lallicenciatura en Ciència i Tecnologia dels Aliments (LCTA). L’ETSEA és l’únic centre de Catalunya queimparteix docència del segon cicle d’Enginyeria Agrònomica i dels dos cicles d’Enginyeria TècnicaForestal i d’Enginyeria de Forests i és un dels tres centres que, de forma coordinada, imparteixen latitulació de Ciència i Tecnologia dels Aliments. Aquestes carreres, pel nombre d'estudiants i la demandade titulats, no justifiquen una ampliació en el nombre de centres.

D’aquesta breu descripció històrica poden destacar-se diferents aspectes que representen uns trets sòlidsd’identitat. En primer lloc, la creació de l’ETSEA respon a una demanda d’aquest tipus d’estudis aCatalunya i a una gran part del territori del nord-est de l'Estat espanyol ja que, fins aquell moment, noméshi havia tres escoles superiors d’Enginyeria Agrària, a Madrid, València i Còrdova. Des d’aleshores, unabona part de l’alumnat, afavorit per l’estructura cíclica, ha procedit no només de la resta d’escolesd’Enginyeria Tècnica Agrícola catalanes, sinó de la resta de l’Estat (Lugo, Lleó, La Laguna, Sevilla,Pamplona, etc.). Amb la creació de noves escoles tècniques superiors d’Enginyeria Agronòmicad’estructura cíclica, l’accés d’aquest tipus d’estudiants ha disminuït, tot i que es manté en l’accés al segoncicle de Forests, en el qual més de la meitat dels estudiants són de fora de Catalunya. L’ETSEA manté elseu arrelament territorial a Catalunya, especialment pel que fa als segons cicles, en els quals incorpora latotalitat de l’estudiantat que prové de les comarques catalanes.

L’ETSEA s'integra en el sector mitjançant l’estreta vinculació científica i tècnica amb altres organismes através de diferents modalitats de col·laboració. En l’àmbit agrícola cal destacar els situats en el mateixcampus (Centre UdL-IRTA, Estació Experimental de Lleida, Centre de Mecanització, Servei de Protecciódels Vegetals, Servei d’Avaluació de Recursos Agraris i altres serveis dependents del DARP, etc.), aixícom d’altres de propers com el Laboratori d'Anàlisi i Fertilitat de Sòls (LAF) a Sidamon o el Centred’Estudis del Porcí de Catalunya a Torrelameu. En l’àmbit forestal destaca el Centre Tecnològic Forestalde Catalunya de Solsona, del qual la UdL és membre fundador.

Ja des del seu origen, l’ETSEA ha desenvolupat un model nou d’ensenyament cíclic d’enginyeria queafronta de manera natural i decidida l’existència de dos nivells professionals en l’àmbit de l’EnginyeriaAgrària i la seua formació successiva, model que posteriorment ha estat potenciat per l’LRU i seguit perla pràctica totalitat de les escoles d’enginyeria agrària i forestal de nova creació. Tot i que l’existènciadels dos nivells professionals és qüestionable ara com ara, i que el model cíclic presenta algunsinconvenients, també presenta evidents avantatges des del punt de vista de l’eficiència en l’ús delsrecursos humans i econòmics i és preferit pels estudiants per la possibilitat de finalitzar els estudis enmenys temps.

Una altra tret d’identitat de l’ETSEA és l'ampli ventall d'oferta que fa de titulacions en l'àmbit agrari, laqual cosa ha permès el creixement continu de l’actual campus agrari, del qual es va excloure lallicenciatura en Veterinària, en contra de criteris de major eficiència, coherència científica, tècnica,

23

expressats en el seu moment tant per l'ETSEA com per la ciutat de Lleida. Presenta l’avantatge de ladiversitat i de la possible multidisciplinarietat en l’oferta docent amb una gran permeabilitat horitzontalper a l'estudiantat, i el fet de generar el costum de conviure i de treballar en equip amb estudiants d'àmbitsafins, superant una visió sectorial de l’àmbit agrari. El seu inconvenient és la complexitat enl’organització acadèmica i una possible pèrdua d’identitat de cada una de les titulacions.

L’especificitat agrària de la UdL en general i l’existència de l’ETSEA com a únic centre superior deCatalunya en aquest àmbit van ser alguns dels motius que van exposar els responsables de l’ensenyamentuniversitari per justificar la creació de la UdL, la qual cosa representa una fortalesa important.Actualment, a més de representar un centre emblemàtic, l’ETSEA representa un 20% de l’alumnat de laUdL, un 33% del professorat, un 29% de les titulacions i un 28% dels departaments existents. L’adaptacióa un nou model d’universitat més petita que la UPC i amb una gran diversitat disciplinària no haocasionat problemes especials tot i que l’escola tampoc ha aprofitat plenament el potencial d’aquest tipusd’universitat pel que fa a l’oferta d’assignatures de lliure elecció i a la intensificació de l’activitatinvestigadora d’altres centres entorn de la potenciació d’un enfocament més holístic de la recerca i deldesenvolupament.

3.1.2. Entorn polític

En aquests moments l’entorn polític universitari (català, espanyol, europeu, i fins i tot mundial) estàcanviant notablement. Alguns dels trets més destacats dels canvis en l’entorn que poden afectar l’ETSEAsón els següents:

3.1.2.1. La política universitària

En el context global, l’educació superior s’està internacionalitzant de manera creixent. La competènciad’altres institucions internacionals es pot veure incrementada notablement si l’educació superior passa aser considerada com un servei comercial més, tal com pretenen alguns països (EUA i Austràlia,especialment) en les converses del GATT. La possibilitat de competències directes d’altres institucionssense l’actual submissió a les regulacions nacionals pot ser un fenomen molt important a llarg termini perals sistemes universitaris. Tot i que l’àrea de l’agricultura no sembla que hagi de ser un dels sectors mésafectats per aquesta amenaça, és bo tenir-la present pel que pugui suposar de canvi en el context.

L’entorn europeu

Els canvis en el context europeu sí que afectaran fortament l’ETSEA. Dins de l’actual procés deconvergència a un espai únic europeu hi ha dos aspectes especialment rellevants per a l’ETSEA, un d’ellsés un avantatge, l’altre, una amenaça. En primer lloc, el procés dels canvis curriculars que s’estàimplantant a tot Europa (l’anomenat procés BAMA cap a l’estructura Bachelor-Master) suposa un canvicurricular important. La recomanació és estructurar els estudis en dos nivells, amb la particularitat que elprimer tingui una clara sortida en el mercat de treball (és a dir, no es pot reduir el canvi a dos cicles decaràcter acadèmic ni a un primer cicle acadèmic i un segon cicle professional). Aquest fet té especialimportància per a l’ETSEA, que ja està organitzada d’aquesta manera. El fet de comptar amb unaestructura “ja europea” és un clar avantatge comparatiu en el context espanyol i europeu que ha de serexplotat per millorar la imatge interna i externa del centre. No obstant això, els processos deconvergència europeus impliquen alguna cosa més. Fonamentalment un sistema comú d’ensenyament enel qual es faci molt més èmfasi en l’aprenentatge que en la docència, molt més en les competènciesgenerals que en els coneixements específics. Els currículums han de tendir a desenvolupar aquestescompetències i a ser, a la vegada, molt més pràctics i generalistes. Aquests aspectes s’hauran de tenir encompte en tots els canvis curriculars que es plantegin en el futur immediat. La segona conseqüènciaimportant dels processos de convergència europeus és el possible increment de la mobilitat internacional.Això suposa una amenaça però també un repte per a l’ETSEA. En la mesura que sigui capaç de fer unaoferta de qualitat atractiva als possibles alumnes, aquesta amenaça pot convertir-se en un avantatge.

L’entorn espanyol

La LOU aporta alguns canvis que poden ser importants per a l’ETSEA. La nova estructura legal permetuna més gran flexibilitat d’organització. L’ETSEA ha d’obtenir avantatges del nou marc, introduint

24

sistemes de gestió més eficaços i establint mecanismes que impulsin el desenvolupament de qualitat delcentre. La LOU també estimula una més profunda connexió amb l’entorn social tot incrementant lesconnexions amb el Consell Social. Un centre com l’ETSEA haurà d’utilitzar totes les possibilitats que liofereixen aquestes relacions. D’altra banda, la LOU estableix sistemes d’avaluació, certificació iacreditació que seran utilitzats en un futur proper per altres institucions, no només com a mecanismes demillora, sinó com a elements de màrqueting. L’ETSEA haurà d’estar atenta a aquests processos i utilitzar-los tan aviat com es posin en marxa, per obtenir les acreditacions pertinents que li permetin mostrar-sepúblicament com una institució de qualitat. Hi ha un altre element en l’entorn polític espanyol que pot sermolt rellevant: el districte obert. Com en el cas europeu, però ara d’una manera molt més immediata,aquest fet és una amenaça i un repte. Un altre cop s’ha d’assenyalar que, en la mesura en que l’ETSEAsigui un centre de qualitat reconeguda, la mobilitat l’afavorirà. En cas contrari, si no adopta actitudsactives a la recerca del seu prestigi, l’amenaça del districte obert pot ser rellevant.

L’entorn català

Hi ha dos factors rellevants que marquen l’activitat i el futur de l’ETSEA. En primer lloc, la seuaprerrogativa actual de ser l’única escola superior en l’àrea agrària a Catalunya. Aquesta situació potvariar. Fins ara no semblava probable dins la coordinació que existeix en el sistema universitari català.Tanmateix, l’adaptació a l'espai europeu de educació superior suposa un canvi en tota l’estructura detitulacions que pot ser aprofitada per altres universitats per impartir tant títols de primer nivell (comfeien fins ara) com títols de segon nivell (que eren exclusius de l'ETSEA). L’altre factor és la nova lleicatalana d’universitats. La Llei d’universitats de Catalunya (LUC) es va publicar en el DOGC el dijous 20de febrer de 2003 després que fos aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 del mateix mes. La LUCinclou la regulació de les noves figures de professorat amb contracte laboral. Com a punt de partida, laLUC preveu la posada en funcionament, mitjançant el Programa Serra Hunter, anomenat així en honor dequi fou primer rector de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1931 i 1933, de 1.200 places deprofessorat contractat a les universitats catalanes en els propers deu anys (això sí, cofinançades al 50%entre la Generalitat de Catalunya i les universitats).

Un element crític de la LUC és el finançament, en la línia que va plantejar la comunitat universitària através de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Des de l’inici de la seua tramitació,l’ACUP va reivindicar el compliment de l’article 1 de la LUC d’inserció de la universitat catalana en elsespais europeus d’ensenyament superior i recerca amb nivells elevats de qualitat. Aquest fet requereix uncompromís amb els recursos universitaris que ens apropi a la mitjana de la Unió Europea (superantl’actual diferencial del 30%), una equiparació en el percentatge del PIB que es destina a R+D+I (la qualcosa requereix pràcticament duplicar els fons actuals) i també una equiparació en beques i ajuts, tant pelque fa a la cobertura com a la quantia, que a Catalunya és, per ara, molt inferior a la mitjana de la UE.Finalment, la LUC conté el compromís d’anar incrementant els recursos de les universitats des de 2002 a2010 en un 30% en termes reals (és a dir, per sobre de la inflació), addicionalment al cofinançament delPrograma Serra Hunter de professorat contractat.

3.1.2.2. La política d’R+D

La investigació i el desenvolupament en agricultura i forests a Catalunya les duen a terme les institucionspúbliques i les empreses privades. Les últimes rarament tenen programes d’R+D específics per al’agricultura catalana –amb notables excepcions- i acostumen a tenir els seus centres de decisió fora del’àmbit geogràfic esmentat, per la qual cosa la major part de la investigació directament dirigida al’agricultura catalana es realitza en centres públics. La major part del finançament de la investigació en elsector agrícola procedeix de convocatòries públiques competitives i d’institucions estatals a través dediversos programes com el Programa Nacional de Recursos y Tecnologías Agroalimentarias y Sectorialde R+D Agrario y Alimentario del MAPA, amb les seves accions estratègiques; el programa de laComissió de la Unió Europea (actualment a través del VI Programa Marc) i, finalment, els programes dela Generalitat de Catalunya, que a més de finançar les plantilles de personal, té una políticad’investigació a través del seu III Pla de Recerca.

El Programa Nacional i el Sectorial comparteixen les mateixes prioritats temàtiques i s’analitzenconjuntament; de les onze àrees temàtiques incloses, cinc fan referència directament als reptes actuals enl’entorn agroalimentari i mediambiental:

25

- Tecnologies genètiques per a millora de cultius, tant biotecnològiques com clàssiques.- Protecció vegetal amb especial èmfasi en les implicacions del tema en la qualitat ambiental i en la

salut pública.- Maneig i conservació dels recursos d’aigua i sòl amb èmfasi en la potenciació de la sostenibilitat, la

reducci dels costos, l’optimització de l’aplicació d’inputs, la conservació en general del medi ambienti, en particular, l’evitació de l’erosió, l’optimització de l’aprofitament de l’aigua.

- Investigació integrada dels sistemes agrícoles, ramaders, forestals i aqüícoles per tal d’optimitzar-nela producció.

- Qualitat i seguretat alimentàries.

La novetat del VI Programa Marc d’R+D de la Unió Europea pel que fa als seus objectius preferentsd’investigació és que l’agricultura desapareix com a epígraf. No obstant això, estableix les següents àreestemàtiques d'interès per la recerca que es realitza a l'ETSEA:

- Qualitat i seguretat alimentàries: s’hi poden trobar bastants dels aspectes que s’han d’aconseguir en lainnovació tecnològica en l’entorn agrari. Així, en les accions plantejades en aquest apartat es pot llegirque, de manera general, “les activitats de la Comunitat cobriran la investigació, incloent-hi lapostgenòmica, quan sigui relativa als variats aspectes de control dels riscs per la salut i a les relacionsentre la salut i els aliments”. A continuació, i més específicament, detalla els aspectes que cobreixl’apartat, i en el primer s’inclouen els següents: “d’una banda, producció i mètodes de transformaciód’aliments més segurs i compatibles amb el medi ambient, i de l’altra, aliments més sans, nutritius,funcionals i variats: tot això basat en sistemes com la producció integrada o l’agricultura de baixesentrades, inclosa l’agricultura ecològica, i en l’ús de les ciències biològiques i biotecnològiques”.

- Desenvolupament sostenible, canvi global i ecosistemes: per consolidar les capacitats científiques itecnològiques necessàries per a l'implementació del desenvolupament sostenible a Europa, i integrar elsobjectius ambientals, econòmics i socials amb especial atenció a l'energia renovable, el transport i lagestió sostenible dels recursos terrestres i marins.

En el III Pla de Recerca de Catalunya sobre prioritats d’investigació científica, dins de l’àmbit de lesciències agroalimentàries s’inclouen, en la producció vegetal, dues línies prioritàries d’actuació amb títolstan significatius per a l’objecte d’aquestes pàgines com “Estalvi i ús eficient de l’aigua de reg” i“Producció sostenible”. En la definició d’aquestes dues línies hi ha conceptes com ara “sostenibilitat enel desenvolupament de mètodes i tècniques de cultiu”, “mètodes de producció respectuosos amb el mediambient”, “ús de productes químics amb criteris ambientalment correctes”, “augment de la seguretat delsconsumidors”, “maneig integrat d’explotacions hortícoles altament intensives i tecnificades, reducció deriscs potencials per al medi ambient”. Finalment, en una tercera línia prioritària sobre “Noves tecnologiesper a la millora i multiplicació de genotipus vegetals i animals” es considera com a actuació preferent“l’obtenció de varietats tolerants a estressos biòtics i abiòtics” així com “l’avaluació de la bioseguretatd’aliments i plantes transgèniques”.

3.1.2.3. La política de transferència de tecnologia

Els resultats de la investigació habitualment demanen mecanismes i mètodes que els posin a l’abast delsaplicadors, que són els destinataris. En el camp de l’agricultura, la major part dels països han tingutserveis públics d’extensió. La totalitat del Servei d’Extensió Agrària (SEA) es va transferir a laGeneralitat de Catalunya a principis dels anys vuitanta. Des de llavors aquesta tasca de transferència s’haanat dissolent i no queda gran cosa de l’antic SEA, com ha passat en la resta de comunitats autònomes.D’una banda, els diversos programes comunitaris han exigit una infraestructura de personal per a la gestiói control en detriment de les tasques tècniques que aquests mateixos funcionaris realitzaven ambanterioritat. De l’altra, a Catalunya, l’IRTA ha assumit en alguns àmbits les funcions d’extensió, i dins delDARP hi ha diferents serveis que, coordinats pel Servei de Transferència Tecnològica, total o parcialmentse n’ocupen, com és el cas del Servei de Sanitat Vegetal (SSV), el Servei de Producció Agrícola (SPA) iel Servei d'Avaluació de Recursos i Noves Tecnologies.

Amb l’objectiu de coordinar i potenciar les actuacions de transferència tecnològica realitzades per l’IRTAi el DARP, recentment ha estat constituïda la Comissió Coordinadora de Transferència Tecnològica(CCTT), la missió principal de la qual és elaborar i supervisar l’execució dels plans anuals detransferència tecnològica que, entre d’altres, inclouen activitats de tipus experimental, estudis tècnics,demostracions, conferències, visites i cursets. De l’esmentada CCTT depenen els denominats grups

26

experts (GE), integrats per personals investigador i tècnic del DARP i on també té cabuda el personaluniversitari. El treball dels GE consisteix a fomentar la transferència en el seu àmbit concret deconeixement.

3.1.2.3. La política d’acreditació

L’acreditació dels programes acadèmics és un nou repte que es convertirà en una activitat de moltaimportància en els propers anys. La LOU estableix que totes les titulacions han de ser acreditades (encaraque no precisa com serà el procés d’acreditació). No obstant això, l’acreditació no és sols una qüestiólegal: es tracta més aviat d’una necessitat cada vegada més rellevant en un món universitari i laboral mésobert i global, especialment en el món de les enginyeries. En aquest sentit cal esperar l’inici de pressionsper desenvolupar activitats acreditadores des de diversos fronts. Podríem considerar, almenys, elsegüents:a) Acreditació internacional: als Estats Units l'Acreditation Board for Engineering and Technology(ABET) és l’organisme dedicat a l’acreditació de programes d’enginyeria. Cada vegada més, ABET esténles seues activitat a altres països, precisament per iniciativa de programes d’enginyeria d’aquests païsosque demanen l’acreditació ABET com un mètode de fer palès el seu nivell de qualitat internacional ambl’objectiu tant de millorar la seua situació dins del mercat interior com per atreure estudiants estrangers.Una acreditació ABET s’ha convertit en un segell internacional de qualitat reconeguda.b) Acreditació europea: a Europa l’acreditació de titulacions és encara una iniciativa molt recent. Enaquest moment, als Països Baixos, Noruega i Espanya ja s’han establert sistemes oficials d’acreditació(tots, com en el cas espanyol, estan encara en procés de definició). L’extensió de les acreditacions a altrespaïsos és prou versemblant. És també versemblant que a mig termini existeixi algun tipus de “segelleuropeu” d’acreditació. En aquest cas, els programes d’enginyeria serien sens dubte dels primers a haverde passar per aquests processos.c) Acreditació ANECA i/o AQSUC: no està clara a la LOU l’articulació del procés d’acreditació aEspanya. La Llei estableix que l’Agència Nacional ha de fer una rehomologació de les titulacions, encaraque les acreditacions poden fer-les les agències regionals o la nacional. En qualsevol cas, l’acreditació detotes les titulacions és un procés que començarà a molt curt termini. Probablement l’acreditació no esreduirà a una mera acceptació dels programes sinó que inclourà algun tipus de valoració extra (com“programa excel·lent”) que destaqui els programes amb una qualitat més notable.

L’ETSEA ha d’estar preparada per iniciar un procés d’acreditació tan aviat com aquests comencin adesenvolupar-se. Es més, hauria de ser capdavantera en la iniciació d’aquests processos. Això implica queha d’adaptar el seus programes i la seua organització a allò que són els estàndards internacionals dequalitat de tal manera que no sols sobrepassi l’acreditació, sinó que pugui optar a ser considerada com uncentre d’excel·lència.

3.1.2.4. La política de finançament

El DURSI ha establert un nou model de distribució del finançament universitari que presenta trescaracterístiques bàsiques:- Es basa en principis d’igualtat, transparència i objectivitat utilitzant paràmetres generals.- Introdueix criteris d’eficiència i qualitat prenent com a base indicadors de rendiment i compliment

d’objectius.- S’implementa mitjançant contractes programa.Per a despeses de funcionament de cada universitat, s’estableix una subvenció fixa per a despesesestructurals i gestió centralitzada i una subvenció bàsica que pondera les variables següents:- Nombre total de crèdits matriculats.- Nombre d’estudiants de nou accés.- Nombre de titulats.- Superfície construïda.A més s’estableix una subvenció estratègica associada al finançament de nous estudis o al complimentd’objectius de millora de la qualitat establerts en contractes programa i una subvenció per concurrènciamitjançant convocatòries públiques. Es pot apreciar que es tracta d’un model en el qual cobren granimportància aspectes que no han estat pràcticament considerats en la universitat espanyola en general i al’ETSEA en particular, per la qual cosa han de ser incorporats a la planificació a curt termini. Entreaquests aspectes s’ha d’assenyalar l’establiment d’objectius estratègics, la seua quantificació mitjançantindicadors, la millora del rendiment acadèmic i l’establiment de mecanismes de seguiment de la qualitat.

27

És important ressaltar la problemàtica derivada de la disminució del nombre d’alumnes que està portantcom a conseqüència una disminució dels ingressos. D’aquí la importància que adquireix la política decaptació d’alumnes, de fidelització i de millora del rendiment acadèmic que s’ha de desenvoluparcompatibilitzant la nova tipologia de l’alumnat format en l’ensenyament secundari i en la formacióprofessional amb el replantejament dels continguts i dels mètodes de formació i amb una qualitat mínimaque han d’obtenir els titulats segons la demanda de l’entorn empresarial.

3.1.3. Entorn socioeconòmic

3.1.3.1. Entorn agrari català

La recent publicació del Llibre Blanc del Sector Agrari serveix de marc de referència per a la diagnosi dela situació de l'agricultura i l'espai rural a Catalunya. A la taula 1 es presenta el resum de l'anàlisi DAFO(debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) del medi rural català extret de l'esmentat Llibre Blanc.

28

Taula 1. Anàlisi DAFO del medi rural català d’acord al Llibre Blanc del Sector Agrari2

Debilitats • Pèrdues significatives de la producció per pluviometria irregular• Dispersió parcel·lària• Dimensió insuficient de les explotacions• Problemes ambientals de la ramaderia intensiva• Baix nivell de renda familiar relativa• Dèficits de vies de comunicació i infraestructures bàsiques• Necessitat d’impulsar equipaments socials i culturals.• Manca de plans de desenvolupament turístic per diversificar l’oferta• Manca de canals de distribució i de canals de comercialització• Baix nivell d’ocupació agrícola (2.98%) i distribució irregular• Edat mitjana elevada i desequilibri en l’ocupació per sexes

Amenaces • Indústries agroalimentàries de dimensió insuficient per a la creixentinternacionalització de mercats

• Insuficient desenvolupament cooperatiu i d’organitzacions d’agricultors• Risc de precarització d’algunes produccions i de despoblació de zones de

precipitacions baixes i irregulars• Baix nivell de formació dels treballadors (el 66% té estudis primaris)• Problemes ambientals associats a la intensificació (contaminació per plaguicides i

fertilitzants, erosió de terrenys agrícoles)• L’increment de l’activitat econòmica pot representar un risc per a la conservació dels

espais protegits i el paisatge ruralFortaleses • Diversificació productiva del sector productiu amb produccions mediterrànies i

continentals.• Importància dels productes agraris de qualitat• Gran importància de la ramaderia intensiva• Superfície forestal molt extensa (61,3% del territori) i diversa• Importància de la indústria agroalimentària catalana (3,7% del PIB)• Alt grau d’integració entre l’agricultura i l’agroindústria• Valor afegit de les construccions turístiques en zones rurals• Gran capacitat de la indústria agroalimentària de generar ocupació• Desenvolupament de la indústria del turisme i oci en les comarques de muntanya• La proximitat de nuclis industrials afavoreix les xarxes complementàries• El 20% de la superfície de Catalunya està considerada com d’especial interès

mediambiental.

Oportunitats • Ordenació i aprofitament dels recursos per a l’estabilització de produccions agràriesen zones semiàrides

• Millora de la productivitat en el sector• Increment de la quantitat de productes de qualitat• Procés d’implantació de la qualitat total en la indústria alimentària• Potencial de desenvolupament de la indústria de transformació en zones de muntanya

gràcies al desenvolupament del sector turístic• Potencial de desenvolupament de la indústria de fusta en àrees forestals• Diversitat del paisatge com a base de l’expansió turística• Potencial d’expansió del sector turístic• Dinamisme del consum de productes tradicionals• Augment d’instal·lacions de joves agricultors• Necessitats temporals de mà d’obra agrària• La dona està prenent consciència de la seua importància en l’economia rural

2 Peix i Massip, J. (dir). 2001. Llibre blanc del sector agrari: un debat al territori DARP. Generalitat de Catalunya.

29

D'acord amb García Pascual (Anàlisi socioeconòmica de l'agricultura catalana, Jornada Autonòmica deCatalunya, Libro Blanco de la Agricultura y el Desarrollo Rural, setembre de 2002) els elements quecaracteritzen el sector agrari català són:- El procés de reducció del nombre de explotacions i, paral·lelament, l'increment de la dimensió

d'aquestes explotacions.- La disminució de la superfície conreada en benefici d'altres usos del territori. Augment de la

superfície de regadiu.- L'alt grau d'intensificació gràcies a l'ús massiu d'inputs industrials i a la mecanització.- La progressiva ramaderització, amb la introducció de formes d'organització típicament industrials en

el si de la ramaderia.- El fort creixement dels rendiments físics de l'activitat agrícola i ramadera.- L'augment significatiu de la renda agrària per ocupat, producte de la disminució del nombre de

treballadors, de l'increment de la producció i de l'augment dels ajuts públics.- L'agricultura catalana és molt heterogènia territorialment, tant per les seues estructures com per les

seues orientacions productives.- Juntament amb el predomini de les explotacions familiars, part de les quals es troben en una crisi

permanent de viabilitat, cada cop hi ha una més gran concentració de l'activitat productiva enmitjanes i grans explotacions agràries.

Figura 1. Distribució de la producció final agrària a Catalunya, 2001

Figura 2. Evolució de la composició sectorial de la producció final agrària catalana

64,6

35,8 3226,3

61,2 64,9

7,51,7 11,6 1,3 2,1

01020304050607080

1955 1985 2001

PF agrícola PF ramadera PF forestal Altres produccions

CerealsHortalisses

Fruita fresca

Altres vegetals

Bovins

Porquí

Aus

Altres animals

Productes animals

Productes forestals

Altres produccions

30

3.1.3.2. Entorn empresarial

Enquesta als empresaris de l’entorn agroalimentari i forestal

L'estudi encarregat pel Consell Social de la Universitat de Lleida expressament per a aquest Pla Estratègicinclou entrevistes amb responsables de 200 empreses agràries a Catalunya. Les preguntes tracten de lainserció laboral, les relacions de les seues empreses amb l'ETSEA, el coneixement d'altres institucions delsector, la valoració del prestigi de l'ETSEA, la contractació de titulats i la formació d'aquests titulats.- Inserció laboral: la posició és optimista, i hi destaca la facilitat a l’hora de trobar feina, el bon futur

per a aquests titulats a causa de la mancança de personal qualificat dins el sector i la seuapolivalència (a les empreses realitzen funcions molt diverses).

- Relacions de les empreses amb l'ETSEA: l'Escola és coneguda i ben valorada, encara que no quedamassa clara la diferenciació entre les diverses titulacions i especialitats que s'hi ofereixen. Elsrepresentants de les empreses diuen estar molt receptius a les iniciatives de col·laboració,especialment en temes de formació, però es queixen del poc esforç que fa la universitat per atansar-sea l'empresa. Bona part dels entrevistats no han tingut cap tipus de contacte o relació professional ambl'ETSEA.

- Coneixement d'altres institucions del sector: amb caràcter general desconeixen què són i quinesfuncions realitzen (IRTA, CTT, CTFC). La majoria afirma no haver establert cap conveni amb altresuniversitats, i no coneixen gaires escoles que imparteixin estudis agraris. No fan servir la Borsa deTreball com a mètode de selecció dels treballadors; prefereixen altres sistemes, com ara anunciar-seals diaris o contactar directament amb professors.

- Valoració del prestigi de l'ETSEA: en general creuen que l'escola té un bon prestigi quant a docència,recerca, instal·lacions i relacions amb altres organismes, tot i que declaren que no tenen gaireinformació. La percepció d'un bon nivell docent al centre sembla ser la causa d'aquesta bona imatge.

- Contractació de titulats: la preferència entre universitaris o no-universitaris, enginyers tècnics osuperiors no és clara; depèn del lloc de treball. Sí que sembla més clara la preferència per lacontractació de titulats en agronomia, forestals i tecnologia dels aliments enfront de titulacionsproperes. Els motius són que s'ajusten més al tipus d'empresa i són polivalents i s’adapten.

- Formació dels titulats: la figura 3 mostra la diferència entre la valoració de les competències delstreballadors per part dels empresaris i la qualificació en el moment de la contractació. Els aspectesestan ordenats en sentit creixent de les diferències. Els empresaris creuen que els titulats han rebutuna formació excessivament teòrica, i troben a faltar un coneixement del món de l'empresa. Lescapacitats més valorades són treball en equip, creativitat i iniciativa i formació pràctica.

31

Figura 3. Diferència entre el que s'espera del titulats i el nivell que mostren segons l’enquesta alsempresaris

Tan sols per la formació teòrica, el nivell adquirit és superior —lleugerament— al demanat. Pel que fa ala resta de capacitats, destaquen les mancances en formació pràctica, coneixement de l'entorn empresarial,creativitat i iniciativa i habilitats comunicatives. Els aspectes amb pitjors valoracions dels titulats són elconeixement de l'entorn empresarial, els idiomes, les habilitats directives i de lideratge i la formaciópràctica.

Trobades amb empresaris

Així mateix, el Consell Social va organitzar per a aquest Pla Estratègic trobades amb líders empresarialsdel sector agrari a Catalunya. Les aportacions realitzades pels participants en les tres sessions de treballamb representants d’empreses i institucions agrícoles, forestals i alimentàries respecte a les iniciativesconcretes que ha de desenvolupar i posar en marxa l’ETSEA es poden classificar al voltant de tresapartats, íntimament relacionats entre si:

La política de l’Escola. La formació i la inserció laboral. Els contactes amb l’entorn.

La política de l’EscolaEn aquest apartat s’inclouen totes aquelles aportacions relacionades amb iniciatives de caràcter polític iestratègic, i que d’alguna manera constitueixen l’epicentre de la resta d’iniciatives que s’han dedesenvolupar. Així, s’ha posat de manifest la necessitat de partir de l’establiment d’un Pla Estratègic, quedefineixi entre altres aspectes, la missió, la visió i els plans estratègics d’actuació de l’Escola. En aquestsentit, s’ha reconegut la importància de conèixer com estan funcionant i quins resultats obtenen altrescentres similars, ja siguin públics o privats, a través del desenvolupament de processos de benchmarking.De la mateixa manera, es considera necessari establir un pla de màrqueting de les activitats i serveis que

��

��

8,075,61

��

��

7,054,83

��

8,446,25

��

7,936,07

��

7,125,44

�� 8,59

6,95

�� 7,13

5,51

��

7,896,87

��

7,856,85

��

��

6,957,21

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

FORMACIÓ PRÀCTICA

CONEIXEMENT DE L'ENTORNEMPRESARIAL

CREATIVITAT I INICIATIVA

HABILITATS COMUNICATIVES

IDIOMES

TREBALL EN EQUIP

HABILITATS DIRECTIVES I DELIDERATGE

ORDRE I SISTEMATITZACIÓ

INFORMÀTICA I NOVESTECNOLOGIES

FORMACIÓ TEÒRICA

��IMPORTÀNCIA PER A L'EMPRESA

�� NIVELL DELS CONTRACTATS

32

l’Escola presta tant al seu entorn social proper com a la societat en general. D’altra banda, es proposarealitzar un balanç de resultats anuals, que permeti orientar la presa de decisions per a la millora.

La formació i la inserció laboralPel que fa a les iniciatives relacionades amb el pla de formació i la inserció laboral de l’alumnat, aquestessón les principals aportacions:

- Fomentar la realització d’estades d’alumnes en empreses: aquestes estades aniran adreçadesfonamentalment a alumnes del darrer curs i a alumnes que estiguin realitzant el projecte final decarrera.

- Incloure en el pla d’estudis continguts relacionats amb la gestió d’empreses agràries i tècniquesdirectives.

- Fomentar el desenvolupament d’habilitats en l’alumnat (comunicació, expressió oral, treball enequip, etc.).

- Adaptar els continguts del pla d’estudis a les necessitats del sector.- Possibilitar la participació dels sectors agroalimentaris en el disseny dels plans de formació.- Reestructuració de les especialitats, en funció de les necessitats del sector.- Realitzar un estudi sobre el nivell d’inserció laboral dels titulats (enquestes a titulats).- Apostar per la formació contínua, de caràcter presencial i no presencial, aprofitant el

desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.- Afavorir l’intercanvi d’alumnes amb altres centres estrangers.- Desenvolupar un pla de formació permanent adreçat al professorat.

Els contactes amb l’entornFinalment, s’inclouen en aquest apartat les aportacions realitzades, l’objectiu de les quals és propiciarl’apropament de l’Escola i l’entorn social proper. En primer lloc, s’ha considerat necessari partir d’undiagnòstic de les necessitats i dificultats del sector. En aquest sentit, s’ha posat de manifest la importànciade desenvolupar noves línies d’investigació que responguin a les demandes i necessitats detectades en lesempreses del sector. D’altra banda, sembla important fomentar la creació de convenis de col·laboracióamb les empreses del sector agroalimentari. Una altra iniciativa relacionada amb l’apropament Escola-empresa és la tramesa dels currículums dels titulats a les empreses, de manera que es doni a conèixer laseua formació. Finalment, i com aspecte clau de la relació amb l’entorn, l’Escola ha de sistematitzar laprestació de serveis a empreses com una activitat més de la seua raó de ser.

3.1.3.3. Entorn professional

Entorn europeu

Una enquesta realitzada a graduats europeus i espanyols quatre anys després de la seua graduació dónauns resultats que permeten extreure algunes conseqüències sobre el model educatiu espanyol (detallat perals estudis tècnics de tots dos nivells).La taula 2 mostra que els graduats espanyols opinen que la seua formació està centrada en l’ensenyamentde teories i conceptes, presentats principalment pels professors als alumnes, per la qual cosa l’assistènciaa classe és primordial. És a dir, es tracta d’una formació passiva dins la qual altres tècniquesd’aprenentatge com la resolució de problemes, l’aprenentatge independent, les pràctiques, etc. no tenenun lloc predominant. Les carreres tècniques no es diferencien gaire de la mitjana espanyola, tot i quemilloren en algun aspecte (especialment en el cas del cicle curt), com és la valoració de l’aprenentatgebasat en la resolució de problemes i projectes.

33

Taula 2. Èmfasi que es va fer a la universitat en els següents aspectes (escala 0-10)

Europa Espanya

TotTècn. de

cicle llarg

Tècn. deciclecurt

Teories i conceptes 7,6 8,1 8,3 7,6Assistència a classe 5,6 6,1 5,3 5,7Importància del professor com a font d’informació 5,2 6,0 5,6 5,7Optativitat 5,2 4,6 4,8 4,8Aprenentatge independent 6,5 4,5 4,9 4,8Fets i coneixement instrumental 6,1 4,0 4,2 4,3Aprenentatge basat en problemes i projectes 4,4 3,9 4,9 5,1Actituds i habilitats sociocomunicatives 4,4 3,2 2,0 2,1Avaluació regular de l’aprenentatge 4,1 3,2 2,9 3,3

Adquisició directa d’experiència laboral 3,1 1,9 1,5 1,6

En una altra pregunta es demanava als graduats que valoressin la seua experiència educativa. Els resultatses presenten en la taula 3. Es pot apreciar que els graduats “aproven” l’equipament de les biblioteques iels continguts dels programes (el coneixement tramès), però no aproven un conjunt de característiquesimportants per a la seua formació com són el disseny del pla d’estudis (organització dels continguts), elssistemes d’avaluació, la implicació o l’èmfasi en la formació pràctica o investigadora. La idea d’unaformació predominantment teòrica i passiva es remarca amb aquestes dades, en què no es diferencia gairel’opinió dels enginyers de la de la resta de graduats.

Taula 3. Valoració sobre els estudis (escala 0-10)

Europa Espanya

TotTècn. de cicle

llargTècn. de cicle

curtContactes amb els companys 7,4 7,3 7,4 7,4Equipament de les biblioteques 6,1 5,7 6,4 5,3Contingut dels programes 6,2 5,5 5,6 5,5Qualitat de la docència 5,7 5,0 4,8 4,8Sistema d’avaluació 5,3 4,3 4,2 4,2Disseny del pla d’estudis 5,4 4,1 4,4 4,0Oportunitats per escollir assignatures 5,1 3,9 4,4 4,2Èmfasi pràctic en l’ensenyament 4,3 3,4 3,6 3,7Èmfasi en la investigació 3,8 2,3 2,4 2,0Oportunitats de participar en projectes 3,3 2,0 2,5 2,0

Oportunitats de pràctiques en empreses 3,5 1,9 2,5 2,4

Finalment, a la taula 4 es presenten les diferències entre les competències requerides en el lloc de treball ila rebuda en la seua formació universitària pels graduats. Només es recullen aquelles en les quals eldèficit és més gran. S’aprecia que les deficiències més grans dels enginyers espanyols estan en l’àrea deplanificació, capacitat de gestió i negociació, presa de decisions, lideratge, capacitat de comunicació oralo d’abordar problemes nous. És a dir, un conjunt de competències a les quals la universitat en generaldedica poca atenció.

34

Taula 4. Diferència entre les competències requerides pel lloc de treball i les adquirides (àrea detècniques)

Planificació, coordinació i organització -2,7Capacitat de negociació -2,5Capacitat de raonar en termes econòmics -2,5Treballar sota pressió -2,4Aplicació de normes i reglaments -2,3Assumir responsabilitats, prendre decisions -2,2Habilitat en comunicació oral -1,9Habilitat per resoldre problemes -1,7Documentar idees i informació -1,5Comprensió de sistemes organitzatius complexos -1,5Administració del temps -1,5Coneixement d’informàtica -1,5Capacitat de lideratge -1,4Treball en equip -1,4Coneixement de mètodes en un camp específic -1,4Iniciativa -1,3Capacitat d’anàlisi -1,1

Entorn dels graduats de l’ETSEA

S’ha realitzat especialment per a aquest Pla Estratègic una enquesta entre els graduats de les vuit últimescohorts de l’ETSEA. Sobre un total de 386 respostes, alguns dels resultats més destacats són els següents.La taxa d’activitat (taula 5) és molt alta en el cas dels graduats superiors (només un 8,5% continuenestudiant), tot i que, lògicament, és bastant inferior pel que fa als enginyers tècnics, ja que gairebé un terçencara està estudiant. Les taxes d’atur són molt baixes (4,3%), amb una marcada diferència entre homes(2,2%) i dones (7,7%); són més altes en el cas d’enginyeries tècniques.

Taula 5. Situació laboral, taxa de activitat i d'aturTotal Dones Homes Agron. Forest. Alim. ETA ETF

A temps complet 80,8 73,7 85,6 90,1 92,0 88,9 32,7 50,0A temps parcial 6,7 7,5 6,2 2,5 5,3 5,6 25,0 7,7Aturats 4,0 6,8 2,1 3,7 2,7 7,7 15,4Estudiants 8,5 12,0 6,2 3,7 5,6 34,6 26,9

100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Taxa d'activitat 91,5 88,0 93,8 96,3 100,0 94,4 65,4 73,1

Taxa d'atur 4,3 7,7 2,2 3,8 2,7 0,0 11,8 21,1

Entre aquells que treballen i només han fet el primer cicle, la majoria va trobar feina abans de finalitzar oel primer any després d’acabar (taula 6). Només un 4,3% va tardar més d’un any a trobar feina. Lasituació per als que han acabat el segon cicle és similar, ja que la majoria van trobar feina abans definalitzar o el primer any després d’acabar, tot i que un 7,6% va tardar més d’una any.

35

Taula 6. Percentatge de població segons els anys necessaris per trobar feina respecte a l’acabamentdels estudis de primer i segon cicle

Primer cicle Segon cicleMés de tres anys abans del’acabament 21,3 6,7Durant els tres anys anteriors 17,0 23,1Any de l’acabament 42,6 37,3Any següent a l’acabament 14,9 25,3Mes d'un any després 4,3 7,6

Les opinions dels graduats sobre la formació rebuda a l'ETSEA es poden observar a la taula 7. És obvique les deficiències en la formació pràctica són remarcades pels graduats tant de primer cicle (primerestres respostes) com pels de segon cicle. D’altra banda, els graduats manifesten un superàvit de formacióteòrica.

Taula 7. Valoració de la formació científica i tecnològica (escala 1-7)

Obtingudes Requerides DèficitFonaments científics bàsics 4,8 4,2 0,6Teòrica de tecnologia i enginyeria 4,6 4,6 0,0Pràctica de tecnologia i enginyeria 3,1 5,0 -1,9Teòrica de camps diferents al primercicle 4,7 4,5 0,2Pràctica de camps diferents al primercicle 3,5 4,6 -1,1Teòrica en una orientació 5,0 4,7 0,4Pràctica en una orientació 3,8 4,8 -1,1

Pel que fa al grau de competències rebudes i necessàries en el lloc de treball, les opinions dels graduatsremarquen deficiències notables en la capacitat per a la presa de decisions, per prendre iniciatives, en lacapacitat d’expressió —especialment oral— i en el desenvolupament del pensament crític (taula 8).

Taula 8. Valoració de les habilitats i les competències (escala 1-7)Obtingudes Requerides Dèficit

Expressió escrita 4,8 5,3 -0,5Expressió oral 4,3 5,7 -1,4Treball en equip 4,8 5,4 -0,7Decisions tècniques 3,7 5,7 -2,0Decisions empresarials 2,8 4,3 -1,6Pensament crític 4,6 5,4 -0,9Utilització de fonts d’informació 5,3 5,4 -0,1Creativitat/Iniciativa 4,5 5,5 -1,0Facilitat d’aprenentatge 5,5 5,5 -0,1Informàtica 4,6 5,6 -1,0Idiomes 3,8 4,2 -0,4

36

Malgrat les deficiències en la formació rebuda, els graduats de la ETSEA mostren un grau raonable desatisfacció en conjunt amb els estudis rebuts (taula 9). Aquesta satisfacció és més alta en els graduats desegon cicle, i més alta en Alimentació i Agronomia que en Forestals.

Taula 9. Grau de satisfacció dels estudis rebuts (escala 1-7)Total 4,6Primer cicle 4,2Agronomia 4,8Forestal 4,5Alimentació 5,0

3.1.3.4. Entorn europeu de l’educació superior agrària i agroalimentària

L’ensenyament superior en els sector agraris i alimentaris es troba en un període d’adaptació a les novescondicions polítiques, econòmiques i socials. En l’informe de 5a Conferència Anual de la ICA(University Consortium of Agricultural and Related Sciences in Europe) es van resumir en dos elsaspectes que concentren les amenaces i les oportunitats.En primer lloc, el canvi en la posició de l’agricultura dins de la societat. Els avenços tecnològics que hanconvertit l’agricultura en una activitat d’èxit, en permetre una més gran producció mitjançant l’aplicacióde quantitats menors de factors productius, també ha generat un seguit d’efectes negatius, ambientals(contaminació d’aigües, acceleració de processos erosius…) però també socioeconòmics (excedents deproducció, viabilitat de les explotacions familiars, demanda i estacionalitat de la mà d’obra…).D’altra banda, els recents episodis de pesta porcina, encefalopatia espongiforme bovina i febre aftosa, aixícom les polèmiques al voltant de l’ús de productes transgènics en agricultura, revelen una creixentpreocupació per part dels consumidors i l’opinió pública pel que fa a la qualitat i seguretat dels aliments,així com de la sostenibilitat dels processos de producció utilitzats.Tots aquests factors han influït en l’agenda política de la Unió Europea, que ha conduït a una reducciósignificativa de la participació dels programes agraris en el pressupost comunitari (que, no obstant això,continuen sent una important partida del pressupost comunitari), i en la qual el terme desenvolupamentrural, adquireix una major importància, conceptual i financera. El recent projecte de reforma de la PAC,de juliol de 2002, és una prova d’aquest fet i, tot i el rebuig generalitzat per part dels sectors productius iadministracions públiques dels estats del sud d’Europa, indica el camí futur de la política agrària i delmón rural de la UE (figura 4 ).En segon lloc, aquesta disminució de l’interès dels estudiants per aquest tipus d’educació en gran part delspaïsos d’Europa Occidental. Com a causes s’esmenten la menor importància social i política del’agricultura, la demografia i, per últim, el major temps de permanència en la universitat i el consegüentendarreriment en la incorporació al món laboral dels graduats d’ensenyaments tècnics. En l’anàlisi del’entorn competitiu s’estudia aquest punt amb més atenció.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

PAC Nova PAC PDR LOADesenvolupament rural Medi ambientMercats Pagaments transitoris

1990 1993 2000 2008

37

Figura 4. Evolució de la política agrària i rural europea (PAC: política agrària comuna, PDR: Programade Desenvolupament Rural, LOA: Llei d’orientació agrària. L’escala vertical representa el tant per centdel pressupost de la UE aplicat a Catalunya).

Amb relació a les noves exigències dels ensenyaments agraris, la mentalitat basada en la idead’agricultura ha d’obrir camí als conceptes més amplis de sistema alimentari i medi rural. Els principalsresultats del seminari del CIHEAM "Advanced training for agricultural and food managers in thecountries of the Mediterranean area" (Istanbul, 1998) es poden resumir en:- El mercat de treball per als titulats evolucionarà encara més cap a ocupacions de tipus logístic,

indústria agroalimentària, activitats de distribució i serveis per a empreses. Aquestes ocupacionsrequereixen habilitats especials afegides a la formació fonamental d’un enginyer.

- En el marc d’una economia més oberta i competitiva, els requeriments de destresa i capacitataugmentaran. Els centres d’educació també hauran de competir entre ells per estudiants en unaperspectiva internacional. Es produirà un fort increment en cursos breus, orientats a l’adquisiciód’habilitats molt específiques.

- L’eficàcia en els mètodes pedagògics requereix la combinació dels mètodes tradicionals amb elsbasats en les noves tecnologies d’informació i comunicació. La inversió en aquestes tècniques potrequerir una elevada població d’estudiants, per la qual cosa és important l’establiment de xarxes entrediferents institucions.

3.1.4. Entorn tecnològic

3.1.4.1. Reptes tecnològics en l’agricultura i la indústria agroalimentària europea

Els reptes que tenen plantejats l’agricultura moderna i la indústria agroalimentària, en particularl’europea, es resumeixen essencialment amb el terme sostenibilitat. Així, han de tenir com a objectiucentral contribuir a un desenvolupament sostenible on la seguretat alimentària (en termes de qualitat iquantitat) continuï augmentant, a la vegada que s’incideix en els aspectes socioeconòmics imediambientals dels processos productius. Ha de garantir a escala mundial l’accés a aliments segurs,econòmics i nutritius, assegurant la competitivitat econòmica de les explotacions agrícoles, contribuint aldesenvolupament rural integral, al manteniment de l’entorn i al maneig sostenible dels recursos naturals.Per aconseguir-ho, es plantegen els següents reptes:El repte alimentari. La producció d’aliments no només ha aconseguit superar el ritme de creixement de lapoblació, sinó que ha vingut acompanyada per un augment i una millora en la dieta total. No obstant això,les prediccions de les Nacions Unides assenyalen que la població mundial no s’estabilitzarà fins d’aquí aunes cinc o sis dècades, per la qual cosa l’agricultura i la indústria alimentària hauran de fer front a lesnecessitats alimentàries d’un nombre creixent d’habitants urbans. Malauradament, aquests nivellsproductius no aconseguiran eradicar la fam.El repte ambiental. La intensificació iniciada en els anys seixanta per la Revolució Verda ha estatcriticada per l’abús del monocultiu, l’erosió genètica, el consum d’energia, la degradació dels sòls, lacontaminació ambiental, el canvi de model social de comunitats, etc. Per tot això es fa necessariaprofundir en noves tècniques de cultiu més respectuoses amb el medi ambient, que mantinguin altsnivells de rendiment, i controlar i aprofitar els residus provinents de les explotacions i les indústriesagroalimentàries.El repte de l’optimització de l’ús de recursos: l’agricultura de precisió. L’agricultura de precisió és un nouconcepte que suposa el desenvolupament i l’adopció de nous sistemes de decisió basats en el maneigdiferencial de l’explotació agrària d’acord amb la variabilitat espacial present en el terreny. Per això esvaria automàticament la taxa d’aplicació d’entrades com ara llavors, fertilitzants, reg, tractament de malesherbes, control de plagues i malalties, etc.El repte de les noves tecnologies. La producció d’aliments es troba en una fase de transició en la qual elsmètodes tradicionals de millora genètica evolucionen a causa dels avenços espectaculars dels nousconeixements cel·lulars, moleculars i informàtics de la biotecnologia. Així mateix, la transformacióindustrial dels aliments mitjançant noves tècniques permet obtenir aliments els més naturals possiblesamb transformacions menys agressives.El repte de la qualitat i de la seguretat alimentària. El desenvolupament del nivell de vida en els païsoseuropeus ha estimulat una demanda de qualitat especialment pel que fa a la seguretat alimentària.. Latraçabilitat dels aliments des de la producció fins al consumidor ha de permetre controlar-ne i garantir-nela qualitat.

38

El repte de les noves funcions de l’agricultura. Cada cop estan cobrant més importància altres aspectescomplementaris de l’activitat agrícola, menys valorats en el passat (usos recreatius del territori,desenvolupament rural, etc.) per als quals la UE està desenvolupant polítiques agràries. En el nouReglament comunitari de desenvolupament rural es reconeix per primera vegada el caràcter dinamitzadorde l’agricultura, i s’amplia el seu àmbit d’acció a tot el territori rural. Actuant sobre tot el territori espretén millorar les condicions productives de tot el sector agrari. En aquest context agroambiental, cobrenparticular importància la defensa de la biodiversitat i el paper dels ecosistemes agraris com a fonts derecursos naturals, de serveis recreatius i de serveis ambientals (embornals de carboni, protecció deconques, etc.).

3.1.4.2. Entorn forestal

L’estratègia forestal de la Unió Europea va ser aprovada per la Comissió el 1998 i es basa en els següentseixos d’intervenció relatius a àrees prioritàries de gestió forestal:- Protecció i defensa de boscos.- Conservació i millora de boscos protegits.- Gestió econòmica sostenible.- Disseny d’una política internacional.

L’estratègia forestal espanyola va ser aprovada el 1999 i proposa un model forestal per al segle XXI quees fonamenta en:- Els conceptes de multifuncionalitat i gestió sostenible, basats en l’avaluació ambiental i en

l’ordenament de forests.- El reforç i la consolidació de la propietat forestal pública com a instrument de protecció de les

millors masses.- La flexibilització de la gestió dels forests privats i veïnals en mans comunes, i foment en els primers

de l’associacionisme i l’ordenació.- Una coordinació més completa entre els diferents òrgans de l’Estat i les comunitats autònomes.

L’any 2002 el Consell de Ministres va aprovar el Pla Forestal Espanyol. L’objectiu final del Pla en untermini aproximat de trenta anys és reforestar 3,8 milions d’hectàrees, duplicar el nombre d’arbres perhabitant i augmentar el percentatge de masses mixtes i de forests. En total, el Ministeri proposa prop de150 mesures entre les quals es poden destacar les següents:- Actuacions de restauració de la coberta vegetal arbrada en un total de 3.800.000 hectàrees.- Treballs periòdics de silvicultura de millora forestal en 1.400.000 hectàrees i de prevenció contra

incendis en 2 milions d’hectàrees.- Millora i actualització permanent de la informació i estadístiques forestals existents i establiment

d’altres de noves.- Elaboració d’unes instruccions bàsiques d’ordenació i aprofitament de forests.- Impuls a la planificació de recursos forestals: establiment dels plans d’ordenació de recursos forestals

a escala comarcal.- Elaboració d’un Pla Espanyol de Deveses.- Suport a la certificació forestal.- Reforç de la vigilància i la prevenció d’incendis forestals.- Actualització de la normativa per a la utilització i comercialització dels materials forestals de

reproducció.- Integració de la conservació de la biodiversitat en la gestió forestal. Directrius i models de gestió en

espais forestals de la Xarxa Natura 2000.- Elaboració d’un Pla de la Indústria Forestal a càrrec de les autoritats competents.- Foment de l’associacionisme forestal.Finalment, s’han d’esmentar les noves oportunitats professionals dels forestals europeus que proposaRojas (“Los retos de los forestales europeos en el umbral del siglo XXI”. XV Congrés de la Unió Europeade Forestals. Juny de 2001. Piteşti, Romania):- administració local- societat civil forestal- indústria de la fusta i altres productes forestals- investigació i transferència de coneixement- certificació- agències públiques de naturalesa forestal

40

3.1.5. Conclusions de l’anàlisi de l’entorn general

L’agricultura es troba en una cruïlla en la qual coexisteixen polítiques contradictòries que haurien dedefinir les bases de l’activitat present i futura. La necessitat de conservar el medi ambient, juntament ambuns condicionants econòmics globals importants, s’està dirigint cap a una agricultura més integrada en laqual el rendiment agrícola per se no serà l’únic objectiu. Actualment la societat està igualmentpreocupada per l’erosió i la degradació del sòl, per l’excés de consum d’aigua, de fertilitzants i deplaguicides, pels residus generats en les explotacions agràries i agroindustrials, per la pèrdua debiodiversitat, etc. D’altra banda, en el passat no hi ha hagut cap relació estreta entre la producció dematèries primes agrícoles i la seua posterior transformació. Actualment aquestes processos s’estanintegrant tant entre ells com també amb la conservació mediambiental. En l’esquema de la figura 14 espretén representar aquesta integració fent patent el canvi de l’actitud actual i la direcció cap a la qual esdirigeix.

Figura 5. Procés natural d’integració de les activitats agràries en els darrers decennis

L’agricultura catalana comparteix amb l’agricultura europea la major part dels seus reptes amb unaimportància relativa diferent en cada un dels diversos tipus d’agricultura que hi conviuen. Respondre aaquests reptes suposa una gran capacitat d’innovació tecnològica per a la qual cosa calen una sèried’elements i d’organització, que en bona part existeixen, tot i que encara han de ser millorats peraconseguir una més gran eficàcia de les transformacions tecnològiques que ja s’anuncien com aineludibles.

3.2. Anàlisi estructural de l’entorn competitiu

3.2.1. Anàlisi competitiva

Procedència dels estudiants

Des dels seus orígens, afavorit per l'estructura cíclica dels seus estudis, una bona part de l'alumnat haprovingut no només de Catalunya i d'Aragó, sinó de les escoles d'enginyeria tècnica de la resta d'Espanya.Amb la creació de noves escoles d’enginyers agrònoms i de forests, l'accés d'aquest tipus d'estudiant hadisminuït, tot i que es manté al segon cicle de forests, on més de la meitat dels estudiants són de fora deCatalunya.En l'actualitat hi ha un alt nombre d'escoles d'enginyers agrònoms a l'Estat, pràcticament una escola percomunitat autònoma, i fins i tot més. En el cas de l'Enginyeria de Forests, el nombre no és tan elevat, peròhi ha una tendència creixent. Aquesta tendència contrasta amb el que passa a gran part de l'Europaoccidental, on ha començat un procés de reducció del nombre d'escoles superiors d'agricultura. Portugal ialguns països de l'est d'Europa també han experimentat un augment al nombre d'escoles els darrers anys.L'ETSEA manté el seu arrelament territorial a Catalunya. El 2001 l'augment de la demanda d'EnginyeriaAgronòmica per part dels estudiants procedents de Catalunya ha contrarestat la disminució dels queprocedien d'altres zones d'influència, com Aragó, la Rioja o Navarra, que representen al voltant d’un20%. La entrada en funcionament del segon cicle a l’Escola d’Osca ha representat una disminució de deu

41

places. Pel que fa a l'Enginyeria de Forests, s'hi observa una disminució, que es podria atribuir tant alsefectes demogràfics (demanda catalana) com a l’existència d'altres escoles (València), encara quecontinua la presència majoritària d’estudiants procedents de fora de Catalunya (prop del 60%).

Taula 10. Procedència dels estudiants de nova matriculació a Enginyeria Agronòmica i de Forests

Agronòmica Forests

1999 2000 2001 %total 1999 2000 2001 % total

Andalusia 1 0,15 3 6 4 2,96

Aragó 32 31 21 12,48 7 17 13 8,43

Astúries 1 3 0,91

Balears 1 3 7 1,63 1 2 2 1,14

Cantàbria 2 2 1 1,14

Catalunya 156 145 184 72,07 57 74 54 42,14Castella iLleó 3 4 1 1,19 11 3 4 4,10Castella-laManxa 3 3 2 1,19 11 13 16 9,11

Euskadi 6 5 2 1,93 6 7 3 3,64

Extremadura 1 0,15 6 1,37

Galícia 1 2 0,45 4 2 1,37

Madrid 1 0,15 9 6 4 4,33

Navarra 3 7 1,49 5 11 3 4,33

La Rioja 10 20 9 5,79 4 2 3 2,05

País Valencià 2 3 0,74 23 18 8 11,16

Altres 1 2 1 0,59 1 4 3 1,82

Total 218 225 230 673 145 170 124 439

Cal assenyalar que l'obertura de noves escoles, especialment a Aragó, pot tenir un efecte negatiu sobre elsestudis de tercer cicle. Actualment un elevat nombre de becaris dels centres de recerca agrària i derecursos naturals d'Aragó són als programes de doctorat dels departaments del nostre centre.

Figura 6. Procedència dels estudiants de nova matriculació a Enginyeria Tècnica Agrícola i Forestal

E.T.F.

BARCELONA

28%

GIRONA

6%

LLEIDA

35%

TARRAGONA

16%

RESTA

15%

E.T.A.

BARCELONA

10%

GIRONA

2%

LLEIDA

61%

TARRAGONA

12%

RESTA

15%

42

Pel que fa a la resta de titulacions, les dos enginyeries tècniques de primer cicle i la llicenciatura enTecnologia dels Aliments (figura 6), l'àmbit d'influència de l'ETSEA es bàsicament català, al voltant del85%, i centrat en les terres de Lleida, amb l'excepció de l'Enginyeria Tècnica Forestal, on els estudiantscatalans de fora de Lleida són el 60% del total d’estudiants de Catalunya.

En la situació actual es planteja si, a més de consolidar la posició de l’ETSEA com a únic centre català desegon cicle, interessa reforçar una posició de referència en el conjunt d’Espanya. Per això s’ha realitzatuna enquesta entre els estudiants de segon cicle on es preguntava quins factors són mes influents a l’horade determinar la seua elecció d’estudiar a l’ETSEA, mesurats en una escala d’1 a 5 (taula 11).Considerant totes les enquestes, apareixen com a elements més valorats per estudiar a Lleida laimpossibilitat d’estudiar el segon cicle en la mateixa escola que el primer i la possibilitatd’especialització. Com a menys valorats apareixen la facilitat d’aprovar i l’organització acadèmica.Els resultats canvien quan es filtren les dades segons la titulació actual, la titulació de procedència o laprocedència geogràfica.Per titulació actual:- Agrònoms: els resultats coincideixen amb la valoració afegida, però, a més, destaca la sobrevaloració

dels prestigi dels títols.- Forests: els motius més valorats són la impossibilitat de continuar el segon cicle en origen i les

facilitats administratives en la matriculació. Als menys valorats, a part dels generals, s’hi han d’afegirels convenis universitat-empresa i, a diferència dels agrònoms, la poca influència del prestigi delstítols.

- Tecnologia dels Aliments: són fortament valorats els motius de proximitat, possibilitatd’especialització i possibilitat de convenis universitat-empresa. També es consideren el prestigi delstítols, les relacions amb els professors i la formació pràctica. Com a poc tingut en compte destaca lafacilitat d’aprovar.

Per titulació de procedència:- E. T. Agrícola: a més de la impossibilitat de continuar el segon cicle en l’escola d’origen i

l’especialització, valoren la proximitat i el prestigi dels títols. Els aspectes poc valorats són elsmateixos que en el cas general.

- E. T. Forestal: el que més valoren són les facilitats administratives en la matriculació. El que menys,el mateix que en el cas general i, a més, la possibilitat de convenis i el prestigi dels títols.

Per procedència geogràfica (de l’Escola de primer cicle):- Lleida: el més valorat és la proximitat, la possibilitat d’especialització i l’ambient del campus. El que

menys es valora es la impossibilitat del segon cicle, la facilitat d’aprovar i la possibilitat d’intercanvisErasmus-Sòcrates.

- Resta de Catalunya: el més valorat és la impossibilitat de continuar el segon cicle en origen (4,43) i lapossibilitat d’especialització. Els aspectes menys valorats són la facilitat d’aprovar, el pla d’estudis iles relacions amb els professors.

- Regions properes: el més valorat ha estat la impossibilitat de continuar el 2n cicle en les sevesuniversitats d’origen (4,43) i les facilitats administratives en matriculació. Els aspectes que menysinflueixen són la facilitat d’aprovar, els convenis amb empreses i les relacions amb professors.

- Resta de regions: destaquen les referències d’altres estudiants (3,46) i la impossibilitat de continuaren les universitats d’origen (3,41) com a aspectes més valorats. També són molt valorades lesfacilitats administratives en matriculació i les referències d’altres titulats a l’ETSEA. Apareixen coma poc valorades, a part de la proximitat, el prestigi i l’organització acadèmica.

Importància de l'ETSEA dins l'ensenyament superior agrari i agroalimentari a Espanya

Utilitzant les dades d’estadística universitària publicades pel Consell d’Universitats (1994-98) es conclouque la importància de les titulacions impartides a l’ETSEA respecte a altres universitats espanyoles,mesurada segons el percentatge de graduats, és la següent:

43

Taula 12. Percentatge de titulats a l'ETSEA respecte del total d'universitats espanyoles (1994-98)

EA EF ETA ETF TA

12,8 15 3,9 3,9 1.3

Respecte a l’evolució en el període assenyalat, s’observa la important grandària de les enginyeries desegon cicle a l’ETSEA dins del context espanyol (taula 12), però també com aquesta importància relativadisminueix al llarg del temps, a causa de la competència amb altres universitats. Les enginyeries deprimer cicle se situen en un nivell semblant però amb un comportament diferenciat: mentre que lesenginyeries tècniques agrícoles disminueixen, les forestals experimenten un creixement.

Taula 13. Titulats de Enginyeria Agronòmica i de Forests a les diferents universitats espanyoles(1994-1998)

Universitat E. Agronòmica E. forestsAlmeria 29Còrdova 311 27La Laguna 23Lleó 202Lleida 492 117La Manxa 66Miguel H. 51Múrcia 25Navarra 278Santiago 179 60UPM 1511 525UPV 657Valladolid 51Total 3824 780

En el període considerat, l’ETSEA se situa com a tercera en Enginyeria Agronòmica, darrere de la UPM ila UPV. En Enginyeria de Forests és la segona d’Espanya, tot i que a gran distància de la UPM, i en elsdarrers anys se situa en un nivell similar al de les escoles de les universitats de Santiago de Compostel·la iValladolid.

3.2.2. Conclusions de l’anàlisi competitiva

L’ETSEA ocupa un paper rellevant a Espanya pel que fa a les enginyeries de segon cicle segons elnombre de titulats. En aquestes titulacions, especialment en Forests, atreu estudiants de dins i fora deCatalunya per les possibilitats d’especialització i la flexibilitat administrativa i cal destacar que, en el casd’estudiants de procedències llunyanes, un factor determinant són les referències favorables d’altresestudiants.

44

3.3. Oportunitats i amenaces derivades de l’entorn

3.3.1. Oportunitats derivades de l’entorn

- Transformació dels sistemes educatius europeus segons el procés de Bolonya- Nou marc per al model educatiu basat en competències professionals i en l’acreditació de programes

enfocada a resultats- Desenvolupament de xarxes i consorcis europeus d’ensenyament- Nou marc de política universitària catalana- Noves orientacions en l’entorn ambiental, agroalimentari i forestal europeu- Nou marc europeu, espanyol i català per a la recerca- Desmassificació del sistema universitari- Demanda de formació continuada- Demanda de transferència de tecnologia- Noves tecnologies per a la docència i per a la gestió- Millora de les comunicacions de Lleida- Alumnat i professorat potencialment participatiu

3.3.2. Amenaces derivades de l’entorn

- Davallada del nombre d’estudiants- Disminució del finançament per a la docència i la recerca en l’àrea agrícola- Excés d’oferta docent a Espanya en l’àrea agrícola- Possible implantació d’una altra escola superior semblant a Catalunya- Canvis en el mercat agrícola mundial que afectin negativament alguns sectors

45

4. Anàlisi dels recursos, les capacitats i les competències internes

4.1. Anàlisi dels recursos

4.1.1. Recursos físics

4.1.1.1. Infraestructures

L'ETSEA té la identitat pròpia i específica de campus universitari agrari amb presència d'altres centresagraris i sense altres estudis universitaris de la UdL. La nova aparença externa general del campus té unbon disseny, amplitud i estructura. Com a punts negatius s’ha d’assenyalar que no hi ha prou grau decomunicació institucional entre els diferents organismes ubicats al campus (UdL, DARP, IRTA) quepermeti l'organització de més activitats conjuntes amb un tret d'identitat del campus única, més enllà deles bones relacions personals. Per exemple, aquesta incomunicació ha fet que s’hagin deixat per acabar latransició entre l'asfalt, les voreres i el camp donat que només la UdL ha invertit en la urbanització delcampus.L'ETSEA ha tingut un augment significatiu de superfície edificada a partir de la planificació portada aterme l’any 1986 i executada en els darrers anys, per la qual cosa una part molt important de lesedificacions són noves. La superfície edificada en el campus fa que estigui dins uns barems alts, respectea la mitjana de la UdL i d'altres universitats. La disponibilitat de superfície dedicada a aules i laboratorises troba entorn dels 2,5 m2/alumne. En resum, la relació de superfícies respecte al número d’estudiants ésla següent:

Superfície total 22.736 m2

Superfície d’aules 1.704 m2

Superfície d’aules informàtiques 312 m2

Nombre de matriculats 2.728Superfície total per estudiant 8,3 m2

Superfície aules per estudiant 0,6 m2

Sup. d’aula informàtica per estudiant 0,18 m2

Com a punts febles cal destacar que hi ha una manca important d'espais de serveis, d’emmagatzematge id'ús polivalent. I que no està resolt l'accés de minusvàlids a moltes dependències, fins i tot docents, enles parts antigues de les edificacions, difícils de resoldre sense grans inversions.

Dins el pla plurianual d’inversions del DURSI, l’ETSEA ha sol·licitat tres actuacions. La primera,l’anomenat cinquè edifici, que ha de resoldre els problemes d’espai per a usos generals (bar-cafeteria,sales d’estudi, copisteria, Consell de l’Estudiantat, aula de videoconferència, associacions i clubsesportius i altres necessitats específiques del campus que es puguin detectar). La segona és l’anomenatedifici quatre bis, el projecte del qual ja està en fase d’adjudicació i ha de permetre una millorasignificativa de laboratoris docents i de recerca. Finalment, al campus hi ha una gran superfície demagatzems en forma de mòduls prefabricats que s’han d’abandonar a curt termini, ja que estan ubicats enun terreny urbanitzable que no es propietat de la Universitat. La construcció d’un magatzem polivalentresoldria aquest problema, així com d’altres encara no resolts actualment, com la necessitat de disposard’una granja de pràctiques i un espai per a magatzem de maquinària.

L'ETSEA té noves xarxes d'energia elèctrica, d'aigua potable i d'enllumenat. La comunitat usaàmpliament la xarxa informàtica i de comunicacions. La senyalització interna i externa és nova i hi hanous accessos a Lleida. D’altra banda, el campus es troba en una situació precària pel que fa a la gestió deresidus. Hi ha problemes no resolts a les noves instal·lacions (en destaca el subministrament elèctric) i laseguretat dels edificis del campus és millorable. La superfície d'hivernacles és insuficient.

Es considera que la disponibilitat d'aules i equipaments docents és suficient. Alguns departaments valorenpositivament la dotació de laboratoris. La gestió de les aules és complexa, per l'elevat nombre de grups imatèries que s’han d’impartir. Hi ha dèficit en infraestructures de pràctiques per a certs àmbits docents.Hi ha manca d'espais per a usos específics: reunions, taules rodones, tribunals, oposicions, etc.

46

4.1.1.2. Serveis

La biblioteca de l'ETSEA és ben valorada pel que fa a funcionament del servei, disseny i funcionalitat. Tébona dotació per augmentar els fons bibliogràfics propis, bon accés a les bases de dades, bon fons depublicacions periòdiques, fàcil i eficaç comunicació i gestió de comandes, i bona integració a la xarxa decomunicacions. Com a punt feble cal destacar que la biblioteca és un instrument poc obert a la societat engeneral i a la comunitat de professionals agraris no vinculats al centre, que regularment demanen accés alspréstecs bibliogràfics sense obtenir resposta. L'increment de fons i l'accés a bases de dades no ha evitatque les fotocòpies dels apunts continuïn sent la font més important d'estudi. Hi ha la necessitat dedisposar de sales d'estudi, en particular en èpoques d'exàmens.

L'ETSEA disposa d'una ampla xarxa informàtica general i de noves instal·lacions i equips de la salad'usuaris i l’aula informàtica, però el personal és clarament insuficient. El pressupost centralitzat delServei es insuficient, cosa que exigeix despeses importants de l'ETSEA i dels departaments. Elprogramari d'ús general per a la docència i la recerca, amb cofinançament del centre i els departaments,ha augmentat, si bé aquest encara no és prou complet i és d'ús restringit en certs àmbits. El servei desuport i assistència a usuaris té deficiències i el nombre de places d'usuaris serà insuficient a curt termini.Falten programes de formació dels estudiants, el professorat i el PAS i de recursos específics per al'ensenyament de l'enginyeria. La imatge institucional de l'ETSEA a Internet, així com els recursosdocents en les pàgines web del centre, els mètodes i eines d'ensenyament telemàtic no estan proudesenvolupats.

No existeix cap programa de manteniment preventiu, i el correctiu es basa en intervencions puntuals. ElServei de Pràctiques és una peça clau en els ensenyaments agraris. Es disposa d'una superfície agrícola alcampus mateix i existeix una amplia tradició de cultius a la finca que hauria de ser un element importanten la imatge de l'Escola. El centre no rep pressupostos específics per a aquesta activitat. Les obresd'urbanització van conduir cap a un abandonament pràcticament total d'aquest servei. No es pot cobrir totel ventall de conreus i existeix la dificultat de disposar d'espai per a animals en una zona urbana. El ClubEsportiu té instal·lacions esportives insuficients al campus i organitza poques activitats. Els serveis decafeteria-restaurant, reprografia i neteja tenen algunes deficiències quant a capacitat i, en alguns casos,per la qualitat del serveis.

4.1.2. Recursos humans: professorat

El nombre total de professors del centre s’aproxima als 200 (figura 7). A la taula 13 es presenten elscrèdits docents per departaments i per àrea de coneixement. D’aquests, dues terceres parts són professorsfuncionaris a temps complet. Més de la meitat del professorat és doctor, i hi ha diferències notables entredepartaments. L’estructura de categories està desequilibrada, ja que la proporció de catedràticsd’universitat és baixa. Hi ha una àmplia diversitat disciplinària en el professorat actual que, en general, téuna alta dedicació a les diferents activitats acadèmiques. Hi ha hagut un important procés d'estabilitzaciói promoció del professorat, però encara hi ha un baix nombre de catedràtics d'universitat. També hi ha unreduït nombre de personal de suport a la docència i la investigació. L'avaluació del professorat es redueixa la realització de l'enquesta dels estudiants en la qual hi ha una bona valoració, en general, sobre ladocència. Però no hi ha hagut una capacitat demostrada per la universitat, l'escola i els departaments perdesenvolupar sistemes eficaços que esmenin les deficiències assenyalades per les enquestes docentsTampoc hi ha una política coherent d'avaluació i innovació de l'activitat docent del professorat. Hi hadificultat d'articular en l'actual model d'universitat espanyola una carrera professional acadèmica en laqual els mèrits docents es tinguin en compte. La participació del professorat en els òrgans de govern delcentre és baixa..

47

Figura 7. Evolució del personal docent i investigador

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

A ltres Inv

A JU

A SS

TEU

CEU

TU

CU

48

Taula 14. Crèdits disponibles per departaments i àrees de coneixementDepartament Àrea de coneixement Crèdits disponibles

Àrea TotalAEGERN Economia, Sociologia i Política Agrària 171

Economia Financera i Comptabilitat 24 195

EA Enginyeria Agroforestal 651Enginyeria Hidràulica 81Exp. Gràfica en Enginyeria 24 756

HBJ Producció Vegetal 402 402

Matemàtica Estadística i Investigació Operativa 60Matemàtica Aplicada 72 132

MACS Edafologia i Química Agrícola 372Física Aplicada 138Geografia Física 33Tecnologia Medi Ambient 117 660

PA Producció Animal 339 339

PVCF Producció Vegetal 771 771

Química Edafologia i Química Agrícola 24Producció Vegetal 120Química Analítica 27Química Orgànica 48Química Física 90 309

TA Tecnologia dels Aliments 480Nutrició i Bromatologia 33 513

ALTRES Filologia Anglesa 24 24TOTAL 4.119

49

4.1.3. Intangibles

Un recurs de gran valor de l’ETSEA és la seua projecció exterior en diferents àmbits, des del de l’R+Dfins al de la mobilitat dels estudiants per a la seua formació. El volum i tendència d'intercanvis Sòcrates-Erasmus i Intercampus i del nombre i durada dels convenis universitat-empresa és clarament creixent(figura 8). De fet, i gràcies al voluntarisme i els esforços d'un nombre reduït de persones, la presència enl’àmbit internacional de l'ETSEA és prou significatiu. Com a punt feble s’ha de destacar que hi ha hagutuna manca d'una política d'escola per a la potenciació de la difusió externa de la seua imatge i delsconvenis universitat-empresa.

Figura 8. Evolució de la mobilitat Erasmus i dels convenis universitat-empresa

0

50

100

150

200

250

300

350

400

94-95 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02

ERASMUS

CONVENIS UdL-EMPRESA

50

4.2. Anàlisi de les capacitats i les competències

4.2.1. Activitats primàries

4.2.1.1. Logística d’entrada

La major part dels estudiants accedeixen a l’ETSEA a través de les PAAU. Un 16% procedeix de l’FP.Inicialment la demanda de places era superior a l’oferta, però l’evolució demogràfica i és possible que elscanvis en l’interès dels estudiants, com es comenta en l’apartat d’anàlisi competitiva, han modificataquesta situació.

Com a comportament general l’oferta de places es va adaptar a una demanda creixent en els primers anysde vigència del pla d’estudis de 1992. Després d’uns anys d’estabilitat, la demanda en primera opció detitulacions de l’ETSEA ha caigut en els darrers anys, de manera que les places ofertes són superiors(figura 9). El curs 1999/2000 es va iniciar un descens en el nombre de noves matriculacions, que el curs2001/02 suposava una disminució del 45%. És previsible que les noves matriculacions descendeixinencara una mica més. A causa d’aquesta tendència, les notes de tall s’han situat en 5.

Figura 9. Evolució del nombre de estudiants de nou ingrés per titulacions

Pel que fa al 2n cicle, el 40% dels estudiants procedeixen dels primers cicles de l’ETSEA. El descens delnombre de matriculats en 2n cicle encara no s’ha manifestat de manera clara. Per titulacions, hi ha hagutuna disminució en EF, tot i que en EA les xifres es mantenen, a causa principalment de l’augmentd’estudiants procedents de Catalunya.L’ETSEA participa en les activitats de captació d’estudiants organitzades per la UdL (Saló del’Ensenyament de Barcelona i Madrid, jornades de campus oberts, conferències als instituts, etc.) i no hapres cap dinàmica de captació pròpia.

4.2.1.2. Operacions: activitat acadèmica i programa de formació

Estructura del pla d'estudis vigent

0

50

100

150

200

250

94-95 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02

E.T.E.A. E.T.H.B.J.E.T.I.A.A. E.T.M.C.R.E.T.E.F. E.T.I.F.E.A. E.F.T.A.

51

L'estructura cíclica dels estudis integra la formació successiva dels dos nivells d'Enginyeria existents enl'àmbit agrícola i forestal i situa l'ETSEA com a única escola superior agrària catalana, tot i l’existència dediverses escoles de primer cicle a Catalunya. El model cíclic de l'ETSEA ha estat avalat per les directriusdels nous plans d'estudis i per la publicació al BOE del mecanisme de substitució de la troncalitat desegon cicle cursada en el primer. Els perfils de formació assumits en les diferents troncalitats sóngeneralistes, tal com es reflecteix en la naturalesa de les assignatures troncals, i són flexibles, a causa dela gran oferta d'assignatures optatives. La obligatorietat dels treballs individuals al final de cada cicle —Treball Pràctic Tutorat (TPT) i Projecte Final de Carrera(PFC)— és una activitat de gran vàlua didàctica(adquisició de metodologia de treball, naturalesa experimental o professional, activitat tutorial delprofessorat, etc.).

El procés d'elaboració dels plans d'estudis de 1992 va ser molt participatiu i molts dels elementsinnovadors (actualització de les assignatures, estructura quadrimestral, optativitat, flexibilitat, etc.) vanser assumits fàcilment pel professorat sense gaires posicions corporativistes. Set anys més tard, els plansd'estudis dels primers cicles són valorats bastant positivament per l'equilibri aconseguit entre matèriesbàsiques i aplicades, troncalitat i optativitat, teoria i pràctiques, generalització i especialització, etc. Coma punts febles es destaca l'excessiva fragmentació de les assignatures que dificulta l'ordenació acadèmica,l'aprenentatge i no permet la realització d'activitats multidisciplinàries. L'excessiva oferta d'assignaturesoptatives es va originar de manera parcial i no amb una visió global. Els plans d'estudis de 1992 hantingut molt poc dinamisme ja que en els set anys de vigència no s'ha modificat l'oferta optativa ni s'hanesmenat moltes de les disfuncions detectades. També hi ha hagut una manca de definició dels objectius del'oferta de crèdits de lliure elecció, la seua organització docent ha estat deficient i hi ha hagut unadisparitat de criteris per reconèixer-los.

Organització acadèmica

L'ETSEA té un òrgan únic de coordinació docent (Comissió d'Estudis) que és responsable de laplanificació docent de les nou titulacions que s'hi imparteixen. El calendari escolar, els horaris i elcalendari d'exàmens són públics abans del començament del curs i del període de matriculació. Cadatitulació no es considera com a unitat d'avaluació i de planificació docent independent dins de lacoordinació general del centre. No existeixen procediments mixtos entre centre i departaments per a laidentificació de deficiències i discussió, formulació i seguiment de les propostes millors. L'elevat nombrede professors a temps parcial condiciona l'assignació dels horaris a la disponibilitat del professorat.L'excessiu nombre d'assignatures provoca un dens període d'exàmens. El període de matriculació sesuperposa al començament de les classes, la qual cosa provoca greus disfuncions docents. No hi ha alcentre un procediment per a la coordinació i l’avaluació de les activitats pràctiques realitzades.

Desenvolupament de l'ensenyament

L'ETSEA s'està replantejant els mètodes de formació adequats als nous perfils professionals que demanala societat. La realització dels TPT/PFC permet una valuosa atenció tutorial a molts estudiants i unaprenentatge actiu, experimental i metodològic. Es compleix el mínim del 40% d'activitats pràctiques percada titulació, incloent-hi la realització de problemes i anàlisi de casos. L'escàs pressupost per a l'activitatdocent limita la realització d'activitats pràctiques i viatges i l'ampliació de les infraestructures docents. Hiha poca assistència dels estudiants a les tutories de les assignatures. Hi ha un excessiu pes de la lliçómagistral i l'aprenentatge és poc actiu. L'excessiu nombre d'assignatures provoca una dispersió relacionaldels estudiants que crea una dinàmica individual i la pèrdua del sentiment de grup. No hi ha una valoraciócol·lectiva del grau d'exigència i de dedicació de cada una de les titulacions i de cada assignatura i la seuarelació amb el rendiment acadèmic. La metodologia docent no acostuma a basar-se en una anàlisi desituacions concretes sobre les quals s'han de prendre decisions. No hi ha directrius d'escola pel que fa a ladifusió del material docent utilitzat en les assignatures, especialment el que es tramita a través decopisteria. La temàtica dels TPT/PFC s'ha enfocat excessivament cap a activitats d'investigació endetriment de l'estudi aplicat, el disseny, el projecte o la planificació. El rendiment acadèmic de lesdiferents titulacions de l'ETSEA és baix. El sistema d'avaluació no valora suficientment la formaciópràctica.

Rendiment acadèmic

Un dels temes més discutits actualment a la universitat espanyola en general i a l’ETSEA en particular, ésel del rendiment acadèmic. Una de les conclusions més clares dels informes sobre avaluació de la qualitat

52

de les universitats del Consell d’Universitats i de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari deCatalunya és el baix rendiment acadèmic de les universitats espanyoles en general i dels ensenyamentstècnics en particular. Tot i que les dades són bastant evidents i els responsables acadèmics plantegen elproblema, part del professorat no és conscient del problema i una altra part manifesta discrepàncies pelque fa a les causes i les possibles solucions.En un informe recent del Consell d’Universitats (febrer de 2002), titulat Evaluación transversal delrendimiento académico de las ingenierías técnicas, es conclou que el nombre de titulats és reduït (8% detitulats sobre matriculats, 30% sobre ingressats), la durada mitjana és elevada (5,4 anys) i el nombre detitulats en el temps previst és un 11% del total de titulats d’un any i l’1 dels ingressats en una cohort. Elsresultats de rendiment acadèmic de l’ETSEA en ETA presentats en l’Informe d’avaluació institucionalsón lleugerament millors que la mitjana (taula 14).

Taula 15. Comparació dels indicadors de rendiment de l’ETSEAMitjana

ETEspanya

ETA(Pla 1992)

ETA(Pla 1987)

ETF EA EF LCTA

Tant per cent de titulatssobre matriculats

8 10 9 6 14 9 14

Tant per cent de titulatssobre ingressats

30 33 28 22 50 33 34

Durada mitjana 5,4 4,9 4,6 4,9 4 (5,2 plavell)

4,1 2,7

Tant per cent de titulats enel temps previst

1 4 13 3 1,5 4,5 sensedades

Els resultats de l’anàlisi de la cohort de 1997 (taula 15) mostren un major tant per cent de titulats en eltemps previst que els assenyalats anteriorment, i són especialment superiors en el segon cicle. Resultamolt elevat el nombre d’estudiants que segueixen matriculats després de cinc o sis anys d’iniciar lacarrera, en la qual cosa pot incidir l’excessiva durada del TPT o PFC. També és significatiu el nombre detrasllats en els primers cicles que solen correspondre a canvis d’especialitat i el nombred’abandonaments.

53

Taula 16. Indicadors de graduació a la cohort de 1997

Tant per cent de titulatsTITULACIÓ

Mat

ricul

ats

1999 2000 2001 2002

Con

tinue

n 20

03

Tras

llat

Aba

ndon

amen

t vol

unta

ri

Aba

ndon

amen

t p

er p

erm

anèn

cia

ENGINYER AGRÒNOM 109 19,3 28,4 11,9 5,5 24,8 1,8 8,3 0,0

ENGINYER DE FORESTS 71 12,7 19,7 8,5 5,6 19,7 1,4 31,0 0,0

E. T. A. EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES 47 14,9 17,0 10,6 23,4 17,0 10,6 6,4

E. T. A. HORTOFRUCT., BOTÀN. IJARDINERIA

41 9,8 14,6 14,6 31,7 14,6 9,8 4,9

E. T. A. INDÚST. AGRÀRIES IALIMENTÀRIES

60 6,7 21,7 15,0 33,3 13,3 10,0 0,0

E. T. A. MECANITZ. I CONSTRUCC. RURALS 44 13,6 15,9 4,5 36,4 9,1 6,8 13,6

192 10,9 17,7 11,5 31,3 13,5 9,4 5,7

E. T. F. EXPLOTACIONS FORESTALS 105 13,3 20,0 8,6 34,3 12,4 7,6 3,8

E. T. F. INDÚSTRIES FORESTALS 42 2,4 9,5 11,9 42,9 11,9 7,1 14,3

147

Pel que fa a la relació titulats/matriculats, que es defineix com a quocient, per un any acadèmicdeterminat, entre els graduats d’aquell any respecte al total de matriculats en el mateix any, la mitjana pera la universitat espanyola se situa en 7,53%, molt lluny de l’ideal del 33,3% per titulacions de tres anys ide la d’altres països europeus (15,3% a Alemanya i 17,9% a França).

Les titulacions de primer cicle estan per sobre de la mitjana espanyola abans esmentada, però amb unavalor baix, especialment en el cas de l’Enginyeria Tècnica Forestal. L’ascens d’ETF en els darrers anys fapensar en la seua estabilització en valors similars als d’ETA. Es pot fer el mateix comentari del’orientació MCR d’ETA. Les titulacions de segon cicle ofereixen valors entre el 15 i 17%, allunyats del50% ideal.Pel que fa a la durada dels estudis, s’han utilitzat les dades incloses en la sèrie històrica de titulats del’ETSEA, que inclou tots els graduats des de la seua creació. És possible distingir entre durada senseTPT/PFC i durada amb TPT/PFC, per veure quant suposa la realització del treball final de carrera (taula16). La durada mitjana sense TPT és de 4,53 anys i els estudiants tarden un any a completar el TPT, ambla qual cosa la mitjana resultant és de 5,57 anys. Els resultats són similars als de l’estudi de lesenginyeries tècniques a Espanya, en què la mitjana està en 5,41 anys. Hi ha lleugeres diferències entretitulacions, com mostra la taula següent.

Taula 17. Durada mitjana dels estudis amb i sense el TPT (titulats de primer cicle)Titulació Durada sense TPT Durada amb TPTETA-EA 4,25 5,60ETA-HJ 4,86 5,94ETA-IAA 4,54 5,27ETA-MCR 5,08 5,65ETF-EF 4,84 5,30ETF-IF 5,06 5,52

54

TOTES 4,53 5,57

D’altra banda, també és possible estudiar com han evolucionat aquestes durades mitjanes amb elsdiferents plans d’estudis:

Taula 18. Durada mitjana dels estudis segons plansPLA 72 PLA 87 PLA 92

DURADA SENSE TPT 4,09 4,71 4,87DURADA AMB TPT 5,62 5,79 5,36

Els canvis de plans d’estudis han propiciat una reducció en la durada total, però en aquest fet es combinaun augment en el període de superació de les assignatures i un reducció, en més gran mesura, del tempsdedicat al TPT.

La durada mitjana dels estudis de segon cicle presenta diferències importants en el pla de 1977 (4,15 anyssense PFC, 6,96 anys amb PFC) i el pla de 1992 (2,84 anys sense PFC, 3,93 anys amb PFC) i, dins del pla1992, no hi ha diferència entre agrònoms i forests. La llicenciatura en Ciència i Tecnologia dels Alimentspresenta una durada mitjana de 3,19 anys.Pel que fa a la titulació de procedència, no s’observen diferències en les durades mitjanes d’EF per titulatsprocedents d’ETA o ETF. Sí que s’observa que els titulats de primer cicle de l’ETSEA tarden menys acompletar els estudis d’EF (2,66 anys sense PFC, 3,88 anys amb PFC). Els titulats de primer cicle del’ETSEA tarden una mica menys a completar els estudis d’EA que els d’altres universitats (2,79 anyssense PFC), però tarden una mica més a completar el PFC (4,03 amb PFC).

Hi ha diverses causes del baix rendiment acadèmic a l’ETSEA:- Canvis en les característiques i els nivells de l’estudiantat procedent de secundària, especialment

després de les darreres reformes introduïdes.- Gran diversitat disciplinària dels primers cicles, en els quals en tres anys s’han de cursar nombroses

disciplines.- Continguts d’assignatures, metodologia docent i sistemes d’avaluació susceptibles de ser millorats.- Dimensionament de TPT i PFC inadequat.

4.2.1.3. Operacions: recerca i desenvolupament

Dins de l’ETSEA, la investigació correspon als departaments. No obstant això, per tal d’analitzar demanera global l’activitat investigadora del campus, s’inclou un resum d’aquesta tasca universitària bàsica.Com ja s’ha mencionat, en el campus, a més de la UdL, hi ha diferents organismes (Centre UdL-IRTA,Estació Experimental, dependències del DARP) que participen de manera simbiòtica en la investigació iconstitueixen el principal nucli d’investigació agrària de Catalunya i un dels principals d’Espanya, comho demostren els seus índex d’eficiència en la captació de recursos en les convocatòries corresponents. Elmodel de col·laboració permet optimitzar els recursos humans i materials i ofereix la vinculació al sectoragroalimentari que aporten l’IRTA i els altres organismes. En aquest sentit, podria ser convenientpotenciar la imatge de campus agroalimentari de Catalunya, en el qual diferents organismes col·laborenen una recerca de projecció internacional i estretament vinculada amb el sector.

Existeix un percentatge alt de personal amb capacitat investigadora i reconeixement extern. Aquesta granconcentració de personal investigador col·loca el campus en una bona posició enfront d’altres centres. Esdisposa d’equips d’investigació ben consolidats, particularment dins de l’activitat del Centre UdL-IRTA.El personal investigador que la UdL té comptabilitzat a l'ETSEA és de 190 professors, dels quals més decent són doctors i tenen, per tant, plena capacitat investigadora. La majoria dels professors amb capacitatinvestigadora s’organitzen al voltant d’onze grups consolidats reconeguts. A aquesta xifra s’hi ha d’afegirel personal de la resta d’institucions del campus, particularment del Centre UdL-IRTA, on hi ha unnombre significatiu de doctors. Com a punts febles, hi ha falta de definició d’objectius globalsd’investigació i falta de comunicació entre els diferents grups d’investigació. Es disposa d’un molt baixnombre de personal de suport a la investigació i existeixen dèficits docents i investigadors en àmbitsagraris concrets.

55

Figura 10. Evolució de l’import de projectes R+D

Figura 11. Evolució del nombre de sexennis d’investigació

El volum de l’activitat investigadora pot apreciar-se mitjançant diferents indicadors. A la figura 10 espresenta l’evolució creixent dels projectes d’investigació, que des de l’any 1999 superen el 1.200.000euros, sense analitzar la tipologia o la qualitat, que s’hauria de fer de manera sistemàtica. L’any 1998 esvan publicar 83 llibres o monografies (complets o capítols en publicacions docents o investigadores) i 184articles científics, es van registrar 9 patents, es van realitzar 220 assistències a congressos i es vanimpartir 86 conferències. El mateix any es van fer 37 estades a l’estranger amb una durada mitjana de 5,4

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

ANY

MIL

ERS

EUR

OS

EAGROF HBJ MACS

PRODAN PVCF QUIMICA

TECAL

0

20

40

60

80

100

120

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

EAGROF HBJ MACS PRODAN

PVCF QUIMICA TECAL

56

setmanes, es va rebre 38 professors visitants amb una estada mitjana de 3,3 setmanes i es van organitzar13 congressos o reunions científiques i 67 cursos. L’avaluació de l’activitat investigadora a través delsdenominats sexennis es presenta a la figura 11.

Figura 12. Evolució del nombre de convenis-serveis

Hi ha una demanda creixent perquè la universitat incrementi la seua activitat en desenvolupament itransferència tecnològica. L’únic indicador disponible per a la seua quantificació és el de convenis iserveis que presenten una tendència creixent (figura 12) i que en els darrers anys s’apropa al miliód’euros.A la taula 17 es presenten els principals indicadors de activitat investigadora de l’ETSEA en relació ambel nombre de professors ordinaris.

0

200

400

600

800

1000

1200

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

AN Y

MIL

ER

S E

UR

OS

EA GROF HBJ MA CS

PRODA N PV CF QUIMICA

TECA L

57

Taula 19. Indicadors de activitat investigadora de l’ETSEA (mitjana anual trienni 1999-2001)

Departaments amb seu al campus de l’ETSEA

UdL ETSEA EAGROF HBJ MACS PRODAN PVCF QUÍMICA TECAL

Nombre de CU 39,0 10,7 1,0 0,0 1,0 1,0 5,7 0,0 2,0

Nombre de TU 141,7 37,3 2,7 5,0 8,0 2,0 8,3 4,0 7,3

Nombre de CEU 21,3 11,7 1,0 1,0 0,0 2,0 4,3 2,0 1,3

Nombre de TEU 166,7 63,0 17,3 6,7 11,0 3,0 11,3 6,0 7,7Professorsordinaris 368,7 122,7 22,0 12,7 20,0 8,0 29,7 12,0 18,3

Altres professors 302,3 58,0 14,7 5,7 13,3 9,3 4,0 4,7 6,3Sexennis recerca /professoratordinari 0,59 0,68 0,24 0,29 0,45 0,75 1,11 1,19 0,64Becaris dedoctorat /professoratordinari 0,20 0,23 0,00 0,26 0,47 0,17 0,11 0,17 0,51Tesis llegides /professoratordinari 0,08 0,10 0,03 0,08 0,17 0,17 0,12 0,00 0,13Personal tècnic /professoratordinari 0,07 0,14 0,05 0,07 0,18 0,17 0,12 0,33 0,15Nombre deprojectes /professoratordinari 0,36 0,50 0,12 0,39 0,31 0,17 0,82 0,64 0,78Import delsprojectes /professoratordinari 6,0 10,4 1,5 3,8 5,8 6,1 17,7 9,6 21,5Import delsconvenis i serveis/ professoratordinari 4,3 7,0 7,6 7,0 12,7 11,2 5,0 2,1 4,7

Un model de plantejament de la investigació que podria ser aplicable a l’ETSEA i a altres centresuniversitaris agroalimentaris europeus és el definit per la Universitat de Wageningen, que articula lesseues tasques sobre la base d’un espai definit per dos grans eixos. El primer eix fa referència a activitatsrelatives a la producció agrària en el sentit més ampli “des de la millora de plantes i animals per a laproducció al processament i la utilització dels productes finals per a l'home o per als animals”. El segoneix se centra en “la qualitat, l’ordenació i la conservació de l’espai verd”, definit com l’àrea rural i naturalamb múltiples funcions altament divergents. Ambdós eixos han de tenir la mateixa importància de cara adefinir un espai d’activitats múltiples. Aquest model és plenament vàlid per definir el àmbit d’actuacionsdocents, investigadores, de desenvolupament i transferència de tecnologia al sector agrari. S’had’assenyalar el fet que la recerca reconeguda és menys important en l'àmbit del segon eix definit per laUniversitat de Wageningen que no pas en el del primer i particularment pel que fa referència al’enginyeria rural i la ciència forestal. També s’ha de ressaltar el dèficit, particularment investigador, enels aspectes moleculars relatius al primer eix.

58

4.2.1.4. Operacions: tercer cicle

El volum de recursos humans permet desenvolupar una intensa activitat formativa. L’any 2001 a l'ETSEAhi havia 28 becaris doctorals, als quals s’haurien d’afegir els existents en el Centre UdL-IRTA. En elsdarrers tres cursos més de 370 treballs i projectes finals de carrera van ser de caire experimental i moltsd’aquests es van fer en el marc de les diferents institucions que col·laboren en el campus, la qual cosamostra l’estreta vinculació entre l’activitat investigadora i l’activitat docent que es desenvolupa al’ETSEA.

Des de la constitució de la UdL, el 1992, els diferents programes de doctorat han conduït a la presentacióde 116 tesis doctorals (figura 13).

Figura 13. Evolució del nombre de tesis doctorals

En relació amb l’activitat de tercer cicle, en els darrers cinc cursos s’han realitzat 70 cursosd’especialització, 22 cursos de postgrau i 5 màsters, amb una clara tendència a la disminució. Tambés’han d’assenyalar les marcades heterogeneïtats entre departaments en aquesta activitat. No són els mésactius en aquest àmbit els que tenen més activitat científica reconeguda.

Manca una aposta decidida de potenciació dels ensenyaments de tercer cicle. Existeix un àmbit, el sud-americà i nord-africà, amb una gran potencialitat, però amb una taxa d’activitat molt baixa per part delscentres espanyols. Particularment entre els estudiants de doctorat de l’ETSEA hi ha una importantproporció de ciutadans de països llatinoamericans. Actualment, o en els darrers anys, han realitzat la seuatesi doctorat estudiants de Mèxic, l’Argentina, Xile, l’Equador, Cuba, Nicaragua, etc. També han rebut latesi doctoral de l’ETSEA, a través particularment del conveni amb l’Institut Agronòmic Mediterrani deSaragossa, estudiants del nord d’Àfrica (Tunísia) i de l’oest d’Àsia (Líban).

La Universitat, a través del Vicerectorat d’Investigació, realitza programes específics de foment a lainvestigació, particularment pels grups menys competitius. No obstant això, l’enquesta d’opinió passadaals professors en qüestiona l’eficàcia. La mitjana de respostes és de 2,60 (en una escala d’1 a 5) i nomésun 18,4% dels professors en tenen una opinió favorable. Només en dos departaments, tots dos amb altaactivitat investigadora, s’arriba a valors mitjans superiors a 3. La resta presenta valors mitjans bastantinferiors.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

EAGROF HBJ MACS

PRODAN PVCF QUIMICA

TECAL

59

4.2.1.5. Logística de sortida

La transició dels titulats al món professional tradicionalment no ha estat objecte d’atenció directa per partde les universitats. Cada cop s’utilitza més com a indicador de qualitat l’eficiència de la insercióprofessional i es desenvolupen més accions per millorar-la. En el cas de l’ETSEA, les accions méssignificatives en aquesta línia han estat:

Figura 14. Evolució del nombre de titulats

- Els convenis universitat-empresa, més de quatre-cents cada any, que permeten en alguns casos laincorporació directa del titulat a l’empresa en la qual va fer les pràctiques. Aquestes activitats s’hanexpandit ràpidament per l’interès i la sinergia establerta entre estudiants i empreses. En aquest sentit, s’had’anotar la conveniència de millorar el seguiment d’aquestes activitats i potenciar la realització deprojectes finals de carrera en l’àmbit dels convenis per tal d’afavorir la inserció professional dels titulats.- La Borsa de Treball, desenvolupada per l’Escola de manera coordinada amb el Servei d’ExtensióUniversitària de la UdL, que canalitza un elevat nombre d’ofertes de treball.- Les jornades d’orientació per a la inserció professional que ha organitzat l’Escola en els darrers cursosi que haurien de consolidar-se com una oferta estable de més gran extensió.

L’informe final de l’avaluació institucional de l’ETSEA proposava com a millora l’establiment deprocediments de seguiment de la qualitat de la docència i de la inserció professional a través de l’opiniódels graduats. En aquest sentit, ja es disposa dels resultats d’una enquesta de l’Agència per a la Qualitatde les Universitats de Catalunya i, en el marc d’aquest pla estratègic, s’ha realitzat una enquesta mésàmplia i específica als titulats dels plans de 1992 de l’ETSEA amb l’objectiu de conèixer la tipologia delsllocs de treball que demana el sector en els darrers anys i les competències professionals adequades.

4.2.1.6. Màrqueting

La promoció de la imatge i la publicitat de les activitats realitzades no ha estat objecte d’atenciósistemàtica a l’ETSEA. Fa uns deu anys es va convocar un concurs per a l’elecció d’un logotipd’identificació de l’Escola, que ha estat ben acceptat i utilitzat en la mesura que la política d’imatgeinstitucional de la UdL ho ha permès. L’elaboració de material de difusió de l’ETSEA ha estat escassa pelque fa a quantitat, qualitat i diversitat lingüística. La pàgina web s’ha mantingut pel voluntarismed’algunes persones i no ha existit un pla sistemàtic d’actualització i manteniment. No hi ha hagut tampocuna política de difusió en els mitjans de comunicació de convocatòries, notícies i resultats de les activitats

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

94-95 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01

E.T.A. E.A. E.T.F.

E.F. T.A.

60

realitzades. Sí que s’ha participat en les activitats de difusió organitzades per la UdL (jornada de campusoberts, conferències, etc.) i en les Jornades Tècniques de la Fira de Lleida. També cal ressaltar laprojecció de l’Escola que s’ha fet en l’àmbit nacional mitjançant el lideratge exercit amb l’estructuracíclica dels plans d’estudis i, en l’àmbit internacional, mitjançant la presència en les xarxes europees demobilitat. En l’informe final de l’avaluació institucional es proposava l’elaboració d’un pla per promourela imatge institucional de l’ETSEA.

4.2.1.7. Serveis complementaris

Ja s’ha esmentat que dins dels serveis directes de suport a la docència són especialment ben valorades lesaules d’informàtica i la biblioteca. Des de fa anys es disposa de sales d’estudi obertes les vint-i-quatrehores i el darrer any s’ha iniciat el mateix servei per les aules d’informàtica. S’ha realitzat una política dellicències de campus que en alguns casos permeten que els estudiants puguin instal·lar determinatsprogrames en el seu ordenador personal. Hi ha una bona dotació en molts laboratoris de pràctiques, plantapilot de tecnologia d’aliments i camps de pràctiques, tot i que hi ha algunes mancances que s’haurien deesmenar. Entre els serveis administratius els estudiants de segon cicle destaquen les facilitats i laflexibilitat de la matriculació com un dels motius més valorats per estudiar a Lleida. També s’ha dedestacar l’oferta d’activitats de mobilitat internacional i de pràctiques en empreses, amb tota lainfraestructura administrativa que necessita. En el campus s’ofereixen també activitats esportives(competicions, club esportiu), culturals (coral, tuna, associacions d’estudiants), de cooperacióinternacional, etc.

L’activitat d’investigació es desenvolupa principalment d’acord amb projectes i convenis d’investigacióque han permès als diferents departaments l’adquisició d’equips i instal·lacions. El Vicerectoratd’Investigació, l’any 1993, va impulsar la implantació dels serveis departamentals d’ajuda a lainvestigació (SEDAI), que tenen com a finalitat posar a disposició d’usuaris interns i externs un seguitd’equipaments singulars. Actualment en el campus de l’ETSEA es troben ubicats dotze SEDAI.

4.2.2. Activitats de suport

4.2.2.1. Gestió i administració

La gestió del centre es basa en un model operatiu comú a tota la UdL. La gestió única a nivell de centredels recursos per a docència fa que sigui més senzilla i eficient, davant d'un model on cada titulaciótingués la seua pròpia direcció d'estudis. Els programes AGORA i ACADEMIA podrien suposar un granavenç per a la gestió acadèmica integrada, però han estat relativament decebedors pel que fa a les seuespossibilitats reals. L'elevat nombre d'assignatures fa massa complexa l'organització de les activitats queels són pròpies (classes de teoria, pràctica, sortides, exàmens, etc.) i el control necessari de l'activitatdocent. Hi ha una gran complexitat en el procés de matriculació, atesa la multiplicitat d'estudis, titulacionsi situació d'entrada dels estudiants i la manca d’eines informàtiques realment funcionals. També hi ha unamultiplicitat de bases de dades inconnexes i incompletes, entre els departaments, centres i els diferentsvicerectorats.No hi ha procediments de comptabilitat de costos i de gestió, la qual cosa fa difícil l'avaluació delrendiment real dels recursos assignats als objectius concrets. No s'ha desenvolupat el catàleg de personal,cosa que afecta de forma negativa la funcionalitat dels recursos humans del centre adscrits a serveis. Esfa palesa la manca d'un més gran flux d'informació des de Gerència cap als centres, departaments i serveis(i viceversa) per tal de millorar l'eficiència d'ús dels recursos disponibles. La UdL segueix una políticaeconòmica centralitzada, de manera que el pressupost del centre és molt reduït i no és una eina efectivaper poder dur a terme cap mena de programa o actuació efectiva de millora de la qualitat.

4.2.2.2. Gestió de recursos humans

Els departaments són els responsables de la gestió del professorat. El resultat de la política de professorat,concretada en el denominat Llibre Blanc, ha estat molt positiu per a l’ETSEA, ja que ha permès lapromoció i estabilització d’un elevat nombre de professors d’acord amb l’avaluació interna i externa de laseua activitat docent i investigadora. D’aquesta manera es podrà compensar en part el reduït nombre decatedràtics i titulars d’universitat i es podrà reduir el nombre d’interins i associats a temps complet. Hi hadiferents accions adreçades a millorar la formació (any sabàtic, cursos de l’ICE, ajudes a la mobilitat,etc.) que són utilitzades per una part del professorat, però que podrien tenir un més gran seguiment.

61

L’assignació de docència es limita a les assignatures i es repeteix anualment per inèrcia sense que hi hagiun seguiment coordinat entre centre i departaments. Tampoc hi ha una assignació clara d’altresresponsabilitats docents (coordinació, assistència a tribunals, tutoria, etc.). No hi ha procediments realsd’avaluació de l’activitat docent del professorat que permetin el reconeixement de bones pràctiquesdocents que realitzen molts professors i la correcció de les disfuncions que es puguin detectar.

4.2.2.3. Gestió de les tecnologies de suport

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) constitueixen una de les innovacions que mésestan revolucionant la manera de desenvolupar la majoria de les activitats professionals, laborals iacadèmiques. Constitueixen eines quotidianes de professors, estudiants i PAS per la qual cosa ha estatnecessari crear una infraestructura (xarxes, equips, aules, etc.) que és generalment ben valorada. Peròaquesta infraestructura no ha estat acompanyada per uns recursos humans i uns procediments querealment facilitin l’activitat acadèmica. Ja s’ha assenyalat la problemàtica derivada dels programes degestió acadèmica i de matriculació, la descoordinació en la gestió de bases de dades, les deficiències en elmanteniment de les pàgines web institucionals i l’escassetat de recursos humans per mantenimentd’infraestructures i l’atenció als usuaris.Pel que fa a la utilització de les TIC en la docència, aquesta encara és limitada, amb l’excepció de lesexcel·lents aules i sales d’usuaris. No s’ofereix cap assignatura completament virtual, i aquest curss’ofereixen sis assignatures semipresencials. L’alternativa estratègica de desenvolupar aquest tipus dedocència ve limitada per la necessitat de disposar d’un servei de suport tècnic i pedagògic. En aquestsentit és necessària una renovació metodològica que permeti el desenvolupament de materials docentsadients en temàtiques i disciplines per a les quals hi hagi una demanda social. La renovació dels plansd’estudis i la implantació dels dossiers electrònics poden contribuir-hi.

4.2.2.4. Captació de recursos

L’ETSEA no realitza cap activitat permanent de captació de recursos exceptuant casos concrets d’algunaconvocatòria específica de projectes o infraestructures docents o de l’organització d’alguna activitat(congressos, reunions, etc.). En realitat, els recursos susceptibles de ser captats per a les finalitats que téassignades un centre universitari són escassos. Hi ha la perspectiva que pugui incrementar-se elpressupost a través de contractes-programa.Pel que fa a la investigació, són els grups d’investigació a través dels departaments els que accedeixen alsrecursos a través de les corresponents convocatòries competitives o mitjançant convenis amb empreses oinstitucions.

4.2.3. Identificació de les competències nuclears i recursos únics

Tot i que l’entorn sociològic, acadèmic i legal és el mateix del d’altres centres similars, l’ETSEA ha donatmostres al llarg de la seua història d’una capacitat d’innovació superior com ho mostra la seua estructuracíclica, la integració amb altres institucions agràries en el campus i la flexibilitat administrativa que l’hanfet atractiva als nombrosos estudiants de dins i fora de Catalunya. Aquesta capacitat d’adaptació alscanvis col·loca l’ETSEA en una bona disposició davant del nou escenari europeu proposat en laDeclaració de Bolonya. La competència nuclear fonamental és la singularitat del segon cicle d’Agrònomsi de les titulacions forestals a Catalunya i de l’Enginyeria de Forests en el nord-est espanyol. L’ETSEAtambé està ben situada pel que fa a altres escoles en algunes infraestructures i serveis (biblioteca, serveisinformàtics), en els diferents programes de mobilitat (Sòcrates, convenis universitat-empresa) i enrecursos humans que permeten una gran diversitat en l’oferta docent i una gran solvència en algunsàmbits d’investigació.

4.2.4. Fortaleses i debilitats derivades de l’anàlisi interna

4.2.4.1. Fortaleses

- Singularitat i reconeixement dels estudis de l’ETSEA tant dins de la UdL com a Catalunya- Ubicació en un entorn socioeconòmic favorable- Ubicació geogràfica apropiada- Experiència i tradició de l’ETSEA- Model d’escola cíclica

62

- Model de campus integrat- Biblioteca i serveis informàtics adients- Flexibilitat i capacitat d’adaptació- Investigació competitiva en algunes àrees- Bon potencial dels recursos humans (PDI i alumnes) i amb gran diversitat- Relacions exteriors i mobilitat d’estudiants- Participació dels estudiants en convenis amb empreses

4.2.4.2. Debilitats

- Mancança de polítiques de projecció externa (màrqueting, llengua, escassa atracció d’estudiantsinternacionals)

- Allunyament dels centres de decisió i de centres urbans importants- Insuficient reconeixement social de la UdL- Complexitat de la gestió acadèmica de l’ETSEA- Pressupostos insuficients per a la docència- Dèficit d’infraestructures en alguns àmbits- Baix rendiment acadèmic- Baix nivell acadèmic dels alumnes que entren- Formació centrada en els coneixements teòrics i excessivament compartimentada- Metodologies docents i continguts no suficientment adaptats a les necessitats del món professional

actual- Dèficit de PAS- Investigació deficitària en alguns àmbits- Baixa motivació i participació de la comunitat universitària en las activitats universitàries- Falta de mecanismes de seguiment per a la millora contínua- Falta de reconeixement de l’activitat docent i en serveis (gestió, transferència i extensió)

63

5. Identificació d’oportunitats assumibles i de riscs que s’hand’afrontar

Les oportunitats i les amenaces detectades en l'anàlisi de l’entorn, juntament amb els punts forts i feblesdetectats en l’anàlisi interna, ens permeten identificar les oportunitats que podran esdevenir objectius quecal assolir i les amenaces més perilloses perquè ataquen els punts més febles de l’ETSEA.

Aquesta anàlisi es fa ordenant oportunitats, amenaces, punts forts i punts febles en una matriu. Mitjançantuna escala de –3 a +3 s’avalua la relació de feblesa o de força amb relació a una oportunitat o amenaçaespecífica. El 0 indica una situació d’indiferència del punt fort/feble amb relació a l'oportunitat o amenaçaconsiderada.

5.1. Resum i codificació de l’anàlisi DAFO

Resum i numeració de les oportunitats identificades (Op)Op1 Nou marc de política universitària (Bolonya, LOU, LUC)Op2 Noves orientacions en l’entorn ambiental, agroalimentari i forestal europeuOp3 Desmassificació del sistema universitariOp4 Demanda de formació continuada i de transferències tecnològiques

Resum i numeració de les amenaces identificades (Am)Am1 Davallada del nombre d’estudiantsAm2 Disminució del finançament per a la docència i la recerca en l’àrea agrícolaAm3 Excés d’oferta docent a Espanya en l’àrea agrícolaAm4 Canvis en el mercat agrícola mundial que afectin negativament alguns sectors

Resum i numeració dels punts forts (PF)PF1 Ubicació i tradició favorablePF2 Model de campus i escola, flexibilitatPF3 Potencial dels recursos humans (PDI i alumnes)PF4 Relacions exteriors i mobilitat d’estudiants

Resum i numeració dels punts febles (pf)pf1 Mancança de polítiques de projecció externapf2 Complexitat de la gestió i dèficit d'infraestructurespf3 Deficiències en les metodologies docents i baix rendiment acadèmicpf4 Falta de mecanismes de seguiment per a la millora contínua

64

Taula 20. Oportunitats, amenaces, punts forts i febles

Op1 Op2 Op3 Op4 Am1 Am2 Am3 Am4 TOTPF1 2 2 2 1 2 1 2 1 16PF2 2 3 2 1 2 1 2 1 20PF3 2 2 2 2 1 1 2 1 16PF4 2 1 1 1 2 1 1 0 13

pf1 -2 -1 -1 -2 -3 -1 -2 -1 -15pf2 -1 -1 -1 -1 -1 -1 -1 -1 -10pf3 -1 -1 -2 -1 -2 -1 -1 0 -12pf4 -2 -1 -1 -2 -1 -2 -1 -1 -14TOT 2 4 2 -1 -3 -2 -1 1

5.2. Explicació dels criteris de valoració

- La ubicació i tradició favorables permeten un millor aprofitament de les oportunitats relatives a latransformació dels sistemes educatius europeus, al nou marc de la política universitària catalana i ales noves orientacions en l'entorn ambiental, agroalimentari i forestal europeu. Respecte a lesamenaces, aquest punt fort permet fer front a les derivades de la disminució del nombre d'estudiants ide l'excés d'oferta docent en l’àrea agrícola.

- El model de campus, escola i flexibilitat representa una posició molt favorable per a l'aprofitament deles oportunitats derivades de la transformació dels sistemes universitaris europeus i les novesorientacions en l'entorn ambiental, agroalimentari i forestal. Respecte a les amenaces, aquest punt fortpermet fer front a les derivades de la disminució del nombre d'estudiants i de l'excés d'oferta docenten l’àrea agrícola.

- El potencial dels recursos humans de l'Escola permet una bona posició enfront de les oportunitatsplantejades. Ajuda a superar les amenaces per la disminució del finançament i l'excés d'oferta docenten l'àrea agrícola.

- Les relacions exteriors i la mobilitat d'estudiants permeten afrontar amb garanties els reptes de latransformació dels sistemes educatius europeus, a més d'un bon posicionament envers ladesmassificació del sistema universitari. Permet donar resposta a l'amenaça de la davallada delnombre d'estudiants i és indiferent respecte als canvis en els mercats agrícoles mundials.

- La mancança de polítiques de projecció externes és un factor negatiu per la transformació delssistemes universitaris, la desmassificació i la demanda de formació continuada. Té menys influènciaamb relació a les noves orientacions en l'entorn. Es tracta també d'un factor molt negatiu per a ladavallada del nombre d'estudiants i l'excés d’oferta docent en l'àrea agrícola.

- El dèficit d’infraestructures constitueix una posició de feblesa davant la previsible disminució delfinançament per a la docència i la recerca.

- El baix rendiment acadèmic incideix negativament en finançament, que disminueix.- Les deficiències en les metodologies docents frenen les possibilitats d’aprofitar la transformació dels

sistemes educatius, la desmassificació i la demanda de formació continuada. Agreugen lesconseqüències de la davallada en el nombre d'estudiants i la disminució del finançament.

- L'impacte de la falta de mecanismes de seguiment per a la millora contínua incideix mésnegativament sobre la transformació dels sistemes educatius, les noves orientacions de l'entorn i lademanda de formació continuada. Té un alt impacte sobre la disminució del finançament.

65

5.3. Conclusions de l’anàlisi DAFO

Actualment, les oportunitats amb més garanties d'èxit i que, per tant, cal explotar són:

Op1 Nou marc de política universitària (Bolonya, LOU, LUC)Op2 Noves orientacions en l’entorn ambiental, agroalimentari i forestal europeuOp3 Desmassificació del sistema universitari

Destaca negativament la situació davant l'oportunitat generada per la demanda de formació continuada itransferència de tecnologia.

En la situació actual, l'ETSEA no pot fer front a les dues primeres amenaces, davallada del nombred'estudiants i disminució del finançament.

L'amenaça 4, canvis en el mercat agrícola mundial, no suposa cap perill per a l'Escola.

66

6. Establiment dels objectius estratègics que s’han de complir

Com a resultat de l’anàlisi interna i externa s’han establert els objectius estratègics per desenvolupar lamissió de l’ETSEA. Per aquesta raó s’han classificar segons els tres objectius generals que es tenen encompte en la missió (docència, R+D i projecció exterior) i un quart objectiu referit a la millora de laqualitat de totes les activitats que es realitzen. Els objectius estratègics classificats sobre la base dels 4objectius generals són:

- I. Adaptar els programes de formació a les noves demandes de l’entorn polític, socioeconòmic itecnològic

Objectiu 1: Adaptar el currículum docent de les titulacions actuals a les noves demandes deformacióObjectiu 2: Desenvolupar una metodologia docent adaptada a uns nous perfils de formacióObjectiu 3: Millorar el rendiment acadèmicObjectiu 4: Incrementar l’oferta d’activitats de formació permanent i doctorat i ampliar l’ofertade titulacions

- II. Millorar la investigació i el desenvolupament al servei de la societatObjectiu 5: Coliderar amb l’IRTA el desenvolupament d'un centre de referència d’investigacióagrària i agroalimentària al campusObjectiu 6: Implantar accions transversals de millora de l’R+D, com el CTFC en l'àmbit forestali de desenvolupament rural

- III. Apropar les activitats acadèmiques a l’entorn socioeconòmic i internacional i dinamitzar la vidauniversitària

Objectiu 7: Impulsar la projecció i les relacions de l’ETSEA amb l’entorn empresarial,professional i socialObjectiu 8: Consolidar les relacions exteriors i la dimensió internacionalObjectiu 9: Dinamitzar la participació i la vida universitària

- IV. Implantar procediments de gestió eficaç dirigits a la millora contínua de la qualitatObjectiu 10: Implantar procediments de coordinació i seguiment de la qualitat de la docènciaObjectiu 11: Implantar procediments de coordinació i seguiment de la qualitat dels serveis

67

7. Estratègies adoptades i pla operatiu

7.1. Objectiu 1: Adaptar el currículum docent de les titulacions actuals a les noves demandes deformació

La reforma del pla d’estudis de 1992 s’ha abordat a l’ETSEA per donar resposta a un imperatiu legal i,especialment, com una oportunitat de millorar la activitat docent en tot el que fa referència a estructuraciói actualització de assignatures. Un principi de partida va ser la ratificació dels elements bàsics i vàlids delsplans actuals. És a dir:- Estructura cíclica i nombre de crèdits assignats a cada cicle.- Mecanisme de substitució de troncalitat pel pas de primer a segon cicle.- Àmplia oferta, però més ben estructurada, d’optativitat en segon cicle.- Valoració de la importància assignada al TPT i al PFC en nombre de crèdits.Es planteja una nova reforma en un futur proper com a conseqüència de la integració del sistemauniversitari espanyol en l’espai europeu d’ensenyament superior. Les reformes proposades del pla de1992 van en aquesta línia, per la qual cosa l’ETSEA actualment és dins de la Declaració de Bolonya.Queden per clarificar alguns aspectes importants, com són els nous títols oficials de grau, la seuaestructura, les seues directrius generals, etc., per la qual cosa no poden ser tractats en aquest document.

7.1.1. Estratègies adoptades

- Ordenar i estructurar les matèries per millorar l’eficiència del sistema d’aprenentatge en els doscicles.

- Actualitzar l’oferta d’assignatures sobre la base de les noves demandes de l’entorn polític,socioeconòmic i tecnològic.

7.1.2. Pla operatiu

7.1.2.1. Ordenar i estructurar les matèries per millorar l’eficiència del sistema de aprenentatge endos cicles

Es proposa la millora de l'ordenament de matèries en els primers cicles d’acord amb un procés lògicd’aprenentatge i una millora del rendiment acadèmic, implementant les següents accions:- Implantar un primer curs comú a totes les titulacions d’àmbit agrari o forestal, amb assignatures de

caràcter fonamental que proporcionin unes bases sòlides i homogènies.- Establir activitats propedèutiques per facilitar, als estudiants que ho necessitin, l’adquisició dels

coneixements mínims per seguir amb èxit les assignatures de primer curs.- Establir un mecanisme (alternatiu a la implantació d’una fase selectiva) que limiti el pas a cursos

successius sense haver completat un mínim de crèdits de primer.- Establir un segon curs sobre la base d’assignatures de matèries troncals i obligatòries pròpies de la

titulació.- Establir un tercer curs basat en assignatures tecnològiques integradores d’aprenentatges anteriors i

assignatures optatives d’especialitat.

Es proposa la millora de l’ordenament de matèries en els segons cicles d’acord amb un procés lògicd'aprenentatge i un estímul a la mobilitat, implementant les següents accions:- Concentrar la troncalitat i l’obligatorietat preferentment en el quart curs.- Estructurar i simplificar l’optativitat sobre la base de blocs optatius d’especialització (BODE) que

afavoreixin la coordinació de continguts, facilitin l’ordenació acadèmica i l’aprenentatge del’alumne.

- Potenciar la captació d’estudiants espanyols i estrangers mitjançant una oferta docent atractiva,especialitzada, ben organitzada i parcialment impartida en anglès o altres llengües (orientacions ambreconeixement de titulació pròpia).

68

- Afavorir el darrer any la participació dels estudiants en els programes de mobilitat institucionals ipropis de l’ETSEA i en els de cooperació educativa universitat-empresa.

7.1.2.2. Actualitzar l’oferta d’assignatures sobre la base de les noves demandes de l’entorn polític,socioeconòmic i tecnològic

Les accions proposades son:- Reduir el nombre d’assignatures.- Establir una troncalitat i obligatorietat al primer curs d’ETA i ETF de manera que permeti cobrir

simultàniament la dels primers cicles d’EA i EF.- Reforçar els continguts tecnològics de determinades assignatures de primer cicle (Construcció, Regs,

etc.) i considerar com a obligatòries altres d’anteriorment optatives de naturalesa tecnològica (Gestióde la Fauna, Anàlisi Química, etc.).

- Ampliar l’obligatorietat en segon cicle per millorar la formació de capacitats pròpies de l’enginyeriasuperior (Mètodes Numèrics, Mètodes Estadístics, Gestió i Control de Qualitat, Sistemesd’Informació Geogràfica, Política i Legislació Forestal).

- Ampliar l’obligatorietat en segon cicle d’Enginyer de Forests i Agrònom per millorar la formaciópròpia de la professió dels estudiants no procedents de la corresponent especialitat d’EnginyeriaTècnica.

- Modernitzar i diversificar l’oferta d'optativitat, desplaçant el punt focal des de la producció i latransformació del medi agrari cap a la indústria de transformació d'aliments i la cadena alimentària,cap a l’economia i el desenvolupament rural, l’enginyeria ambiental i la biotecnologia, incloent-hitots els aspectes relacionats amb la gestió integral del medi ambient rural i dels recursos naturals.

7.1.3. Valoració econòmica

L’elaboració i aprovació dels nous plans d’estudis a la UdL i al Consell d’Universitats no requereix unavaloració econòmica. La implementació de determinats aspectes és valorada en altres objectius d’aquestpla estratègic.

7.2. Objectiu 2: Desenvolupar una metodologia docent adaptada a uns nous perfils de formació


- Promoure la nova forma de dimensionament de les activitats de aprenentatge d’acord amb els criterisde Bolonya (ECTS) i de reducció de la mida dels grups.

- Implantar en cada titulació un programa estable i coordinat d’activitats per millorar la formaciópràctica.

- Implantar un programa de formació de capacitats professionals (comunicació oral i escrita, idiomes,TIC, multidisciplinarietat, inserció laboral, etc.).

7.2.2. Pla operatiu

7.2.2.1. Promoure la nova forma de dimensionament de les activitats de aprenentatge d’acord ambels criteris de Bolonya (ECTS) i de reducció de la mida dels grups

Els plans d’estudis estan dimensionats en 75 crèdits/any. Considerant 15 setmanes per quadrimestre(inclosos exàmens i classes de 50 minuts), equival a 25 hores hores/setmana de classe (2,5crèdits/setmana) i 25 h d’estudi. L’ETSEA assumeix en els seus nous plans d’estudis la correspondència

69

absoluta entre els crèdits tradicionals i els crèdits amb el sistema ECTS (European Credit TransferSystem). Aquest sistema ha de permetre, d’acord a la Declaració de Bolonya, la definició a mitjà i llargtermini d’un espai universitari europeu comú. Un crèdit – alumne ECTS representa aproximadament unes25 hores de feina, incloent-hi classes teòriques i pràctiques, així com l’estudi corresponent. La conversióentre els dos sistemes s’ha de fer considerant 15 setmanes per quadrimestre, la qual cosa equival a 2ECTS/setmana, amb una equivalència d’1 crèdit tradicional espanyol ≡ 0,8 ECTS.Aquesta adaptació numèrica al sistema ECTS pot servir mentre l’actual legislació espanyola no realitzi laseua adaptació. Però la veritable implantació de l’ECTS ha de portar un profund canvi en la metodologiadocent de les assignatures per part de professors i estudiants sobre la base d’una planificació de lesactivitats presencials i no presencials que dimensioni realment el treball de l’alumne. Per a la seuaimplantació són necessàries les següents accions:- Organitzar sessions d’informació al professorat per divulgar els objectius d’aquest nou sistema.- Establir un sistema de comptabilització basat en criteris d’escola i un sistema de seguiment basat en

la coordinació de cada titulació. Els criteris de dimensionament d’activitats i de desdoblament degrups aprovats per la Junta d’Escola són:

Classes de teoria: segons el Llibre Blanc de la UdL, la grandària acceptable seria de 80 alumnes/grup,que pot duplicar-se a partir de 120 matriculats. Això és obligatori a l’ETSEA a causa de l’absènciad’aules grans. Els departaments han de considerar prioritari el desdoblament necessari de grupsd’assignatures troncals davant l’oferta d’assignatures optatives.D’acord a la normativa vigent, les classes de teoria no poden representar més del 60% dels crèdits de lesassignatures. Per tant, els diferents tipus d’activitats pràctiques que s’assenyalen a continuació suposen un40% com a mínim. El temps de treball personal de l’estudiant s’estima en 1 hora per cada hora de classeper a l’estudi o el treball personal.

Classes de pràctiques d’aula (problemes, gabinet, estudi de casos, etc.): segons el Llibre Blanc de laUdL, el dimensionament hauria de ser de 20-40 alumnes/grup, però seria acceptable que en determinadesassignatures s’arribés als 50-60 alumnes/grup.

Classes de pràctiques de laboratori/camp/informàtica: segons el Llibre Blanc de la UdL, la seuagrandària hauria de ser de 20-40 alumnes/grup. No obstant això, l’ETSEA entén que determinadesactivitats pràctiques, específicament aprovades per la Comissió d’Estudis, exigeixen mòdulsalumnes/professor molt més baixos que hauran de ser plenament reconeguts.

Viatges i pràctiques fora del campus: assimilant aquest tipus d’activitat a la resta de pràctiques, segons elLlibre Blanc de la UdL, el dimensionament hauria de ser de 20-40 alumnes/grup, però seria acceptableque en determinades assignatures s’arribés als 50-60. Aquest tipus d’activitat es dimensionarà sobre labase de temps útil de la visita o del treball, per la qual cosa no es comptabilitzarien els desplaçaments.Amb l’objecte d’optimitzar el temps i els recursos econòmics, es fomentarà la seua realització de maneracoordinada i multidisciplinària.

Treball personal dirigit no presencial: té com a finalitat fomentar un paper actiu de l’estudiant enl’aprenentatge en la línia del que estableix la normativa vigent, respecte al fet que el treball dirigit nopresencial pot representar fins a un 30% de l’activitat docent assignada a una assignatura. Aquest tipusd’activitat ha de ser acceptat per la direcció d’estudis sempre que hi hagi un pla de treball i de tutoria perpart del professor responsable.

TPT/PFC: es pot considerar com un tipus de treball personal dirigit no presencial complementari del deles assignatures. La càrrega de treball aconsellable, com a treball personal dirigit no presencial, serà de20-25 hores per crèdit, és a dir 240-300 hores per al TPT i 300-375 hores per al PFC. La direcció de TPTi PFC i la participació en els tribunals d’avaluació seran una activitat obligada del professorat,particularment de l’ordinari, a través dels procediments que s’estableixin en el centre i en elsdepartaments.

Lliure elecció: l’ETSEA entén que les matèries no homologades identificades com d’interès específic perla Comissió d’Estudis haurien de tenir la mateixa consideració que les optatives des del punt de vista del’ordenació acadèmica (dimensionament de crèdits, avaluació, reconeixement docent del professorat i deldepartament, etc.). En cap cas no s’oferiran com a matèria de lliure elecció les assignatures troncals desegon cicle.

70

Treball personal de l’estudiant i tutoria: el temps de treball personal s’estima en 10 hores per crèdit per atotes les activitats descrites en aquest apartat, amb l’excepció del TPT/PFC i del treball personal dirigit nopresencial que requerirà més temps, com s’ha assenyalat anteriorment. El professorat haurà de ferpúbliques les hores de consulta segons la normativa establerta referent a aquest aspecte.

Dimensionament de les orientacions, BODE i de les matèries optatives: el nombre d’alumnes màximmatriculat en una matèria optativa o BODE podrà ser limitat segons les instal·lacions disponibles. Si aixífos, la Comissió d’Estudis hauria d’aprovar els límits establerts, amb l’avaluació prèvia d’un informepreparat pel responsable docent. Exceptuant aquests casos particulars, aquest nombre màxim d’estudiantsno podrà ser inferior a 40 persones, tal com estableix actualment la Comissió d’Estudis. El nombre mínimde matriculats per mantenir activa una assignatures optativa es regularà mitjançant un procediment quetingui en compte el que estableix el Llibre Blanc de la UdL.

7.2.2.2. Implantar en cada titulació un programa estable i coordinat d’activitats per millorar laformació pràctica

El programa de formació que cada estudiant segueix en una titulació no s’ha de limitar a una successiód’assignatures, sinó que ha d’incloure una coordinació i una integració de les activitats docents quepermeti un increment de la formació pràctica i la millora de les competències professionals. Laimplantació del programa de cada titulació s’ha de fer amb la participació dels professors afectats i d’uncoordinador (vegeu 7.10.2.2) i implica les següents accions:- Revisió de la realitat actual d’activitats pràctiques sota la perspectiva dels objectius docents de la

titulació i del nou sistema de dimensionat ECTS.- Implementació dels mitjans materials i d’organització (calendaris, horaris) per desenvolupar un

programa bàsic d’activitats pràctiques (aula, laboratori, camp, viatges, granja, planta pilot, etc.) decaràcter disciplinari i multidisciplinari. S'ha de dissenyar un programa de viatges coordinats a fi iefecte d’obtenir la màxima rendibilitat dels recursos.

- Realització d’una convocatòria per a projectes i infraestructures d’innovació docent en assignaturestroncals.

- Inclusió en el programa de les activitats adreçades a la formació de competències professionals(vegeu 7.2.2.3) i la possibilitat de realitzar el TPT com a complement pràctic de les diferentsassignatures.

7.2.2.3. Implantar un programa de formació de competències professionals

Les noves demandes de l’entorn professional posen especial èmfasi en la formació de competènciesprofessionals que facilitin la inserció professional dels titulats. A continuació es presenten un seguitd’accions adreçades a la millora d’algunes d’aquestes competències.

Comunicació oral i escrita:- Implantació d’una assignatura de lliure elecció de Tècniques de Comunicació Oral i Escrita.- Elaboració d’un llibre d’estil en el qual s’estableixin pautes per a les activitats acadèmiques que

requereixin la presentació de treballs personals o documents professionals.- Planificació, de forma coordinada en el marc de cada titulació, de la realització d’aquest tipus

d’activitats (vegeu 7.2.2.2).

Idiomes:- Implantació d’assignatures en anglès.- Elaboració de glossaris trilingües (català, castellà, anglès) per disciplines, que millorin el

coneixement de la terminologia científica i tècnica bàsica.- Promoció de l'edició de material docent en català.

TIC:- Elaboració, en col·laboració amb el Servei de Biblioteca i Documentació de la UdL, de recopilacions

disciplinàries de recursos bàsics a Internet que complementin els recursos bibliogràfics.

71

- Planificació, de forma coordinada en el marc de cada titulació, de la utilització de recursosinformàtics en les activitats pràctiques (vegeu 7.2.2.2).

- Promoció de la utilització dels dossiers electrònics i la realització d’activitats no presencials basadesen TIC, mitjançant l’organització d’activitats de formació i suport informàtic i didàctic (vegeu7.4.2.1).

- Implantació, en col·laboració amb el Servei de Biblioteca i Documentació de la UdL, d’unaassignatura de lliure elecció de Fonts d’Informació en Enginyeria Agrària.

Treball en equip:- Introducció de la figura de l’estudiant col·laborador docent per a les activitats pràctiques.- Planificació, de forma coordinada en el marc de cada titulació, de la realització d’activitats

multidisciplinàries realitzades en equip (vegeu 7.2.2.2).

Competències d’actuació professional:- Foment de l’aprenentatge basat en la resolució de casos.- Foment d’activitats de formació de competències de gestió tècnica d’empreses o explotacions.- Promoció de TPT integradors que es realitzin com a complement de les diferents assignatures que es

vagin cursant en una titulació.

Coneixement de l’entorn professional (vegeu 7.7.2.2):- Implantació d’una assignatura d’Introducció a l’Activitat Professional.- Organització de conferències o jornades amb participació de ponents procedents del món de

l’empresa.- Promoció de la participació dels estudiants en TPT/PFC realitzats en empreses.- Promoció de la participació dels estudiants en convocatòries de projectes emprenedors.

7.2.2.4. Promoure la col·laboració amb el CTFC de Solsona en les activitats docents de l’Escola enl’àmbit forestal

La millora de la formació pràctica proposada en les anteriors estratègies ha de passar per una majorcol·laboració amb el CTFC, les infraestructures i línies de treball del qual han estat i han de ser de granvalor per a les activitats docents i investigadores de l’Escola. Per això es plantegen les següents accions:- Consolidació de la figura d’un professor coordinador docent d'activitats forestals a temps complet.- Elaboració d’un pla anual de pràctiques de forest en règim intensiu que representi una formació

integral en l’àmbit forestal de l’entorn del centre (vegeu 7.2.2.2).- Consolidació de les infraestructures del CTFC per a la realització de TPT i PFC.

7.2.3.Valoració econòmica

• Programa d’activitats pràctiques (convocatòries per a projectes d’innovació docentinfrastructures docents i viatges):

o Primer cicle: 12.000 €/any i titulació x 6 titulacions = 72.000 €/anyo Segon cicle: 6.000 €/any i orientació x 12 orientacions = 72.000 €/anyo Coordinador d’activitats forestals = 11.331 €/any (24 ECD/any)

• Programa de competències professionals:o Assignatures de lliure elecció: 6.000 €/anyo Organització d’activitats i preparació de material docent: 6.000 €/any

72

7.3. Objectiu 3: Millorar el rendiment acadèmic garantint la qualitat dels graduats que demanal’entorn


- Establir criteris d’escola per adaptar el sistema d’avaluació i de permanència als canvis en plansd’estudis i en metodologia docent.

- Implantar activitats propedèutiques.- Realitzar una anàlisi de les causes del baix rendiment acadèmic i un seguiment permanent de la seua

evolució.- Implantar un pla d’acció tutorial (vegeu 7.10.2.3).

7.3.2. Pla operatiu

7.3.2.1. Establir criteris d’escola per adaptar el sistema d’avaluació i de permanència als canvis enplans d’estudis i en metodologia docent

• Avaluació continuada:

Les assignatures troncals i obligatòries tenen dues convocatòries anuals segons el calendari aprovat perl’ETSEA. Les assignatures optatives (amb excepcions molt singulars causades particularment per lamassificació) i totes les ofertes de lliure elecció han de practicar un sistema d’avaluació continuada, queconstitueix la primera de les dues convocatòries. L’avaluació dels BODE s’ha de fer de forma global icompensatòria.

L’avaluació continuada s’ha de fer abans del final de les classes i s’ha de fer a partir de la qualificaciód’almenys tres activitats docents, cap de les quals no pot representar més del 50% de la qualificació final.

• Avaluació curricular i fase semiselectiva:

La matriculació d’assignatures de segon curs requereix haver aprovat almenys set de les onze assignaturesdel primer curs. Si un estudiant supera el límit esmentat al final del primer quadrimestre podrà matricular-se d’assignatures del segon quadrimestre de segon curs fins el límit que estableixi la normativad’universitat. En cap cas no podrà matricular-se d’assignatures troncals, obligatòries o optatives de terceramb assignatures pendents de primer.D’acord a la normativa vigent, el màxim de convocatòries per assignatura és de sis (cinc més una degràcia, que s’ha de sol·licitar al rector). Aquestes convocatòries, en el cas de matèries de primer curs,corren d’una manera successiva, comptant a partir de la primera vegada que es matriculen, per la qualcosa els estudiants tenen tres cursos acadèmics per superar el primer curs. Anualment s’ha de fer unaavaluació curricular global de les assignatures de primer segons la normativa que s’estableixi. L’ETSEAha d’elaborar una normativa específica de permanència per als estudiants a temps parcial quecompatibilitzin estudis i treball.

7.3.2.2. Implantar activitats propedèutiques

L’ETSEA considera aconsellable la posada en marxa d’activitats propedèutiques que contribueixin amillorar el rendiment acadèmic de primer curs. Entén que per a determinats estudiants és més interessantuna oferta puntual d’una o diverses “assignatures zero” que no pas un paquet tancat de totes o“quadrimestre zero”. S’adopten tots dos models d’una manera complementària, de forma que un estudiantpugui escollir entre agafar totes les assignatures zero que s’ofereixin, alguna o cap. En el moment de lamatriculació els alumnes de primer curs podran seleccionar en el primer quadrimestre les assignatureszero (que tindrien un reconeixement com de lliure elecció) o les troncals del primer quadrimestre deprimer. La matriculació del segon quadrimestre ha de ser la mateixa independentment que s’hagin cursat

73

matèries zero o no. La docència d’aquestes matèries s’ha de fer sense que augmenti la càrrega docent delsprofessors de primer curs. Es proposa la impartició de cursos zero de nivell preuniversitari per a alumnesde nou accés en les assignatures següents:- Matemàtica (6 crèdits)- Física (6 crèdits)- Química (6 crèdits)- Dibuix Tècnic (4,5 crèdits)

7.3.2.3. Realitzar una anàlisi de les causes del baix rendiment acadèmic i un seguiment permanentde la seua evolució

Per millorar el coneixement del problema del rendiment des de diferents perspectives, es proposen lessegüents accions:- Realització de reunions periòdiques amb professorat de secundària per adaptar els continguts i la

metodologia docent a la nova realitat sociològica i acadèmica dels nous estudiants.- Implantació de la figura del tutor acadèmic en els primers cicles, amb reconeixement explícit

d’aquesta activitat- Seguiment de les causes del baix rendiment produït en determinades assignatures.

7.3.2.4. Implantar un pla d’acció tutorial

El objectiu de l'acció tutorial és facilitar a l'estudiant informació acadèmica, professional i laboral i fer unseguiment dels processos d'aprenentatge mitjançant les accions següents:- Ajuda a la planificació de l'itinerari curricular de cada estudiant.- Seguiment del rendiment acadèmic dels estudiants.- Assessorament a l'estudiant en els diferents aspectes de la vida universitària.

7.3.3.Valoració econòmica

La principal implicació econòmica és la valoració de la part de professorat dedicat a les funcions de tutor,ja que aquesta funció docent ha de ser reconeguda (0,2 ECD per estudiant i any). Així, si el nombred’estudiants de primer cicle amb tutor fos de 800, representaria 160 ECD.

Una altra implicació econòmica ve derivada del fet d’impartir els cursos zero. El cost marginal de lacontractació d'un col·laborador docent per impartir 60 hores de classe a un cost mitjà de 48,10 euros/horaseria de 2.884,86 euros (2.163,64 euros per a l’assignatura de 4,5 crèdits). El cost total es de 10.818,22euros/any.

74

7.4. Objectiu 4: Incrementar l’oferta d’activitats de formació permanent i doctorat i ampliarl’oferta de titulacions


- Desenvolupar les orientacions com a embrió de futurs màsters i de cursos de formació continuadapresencial o no presencial sobre la base de les TIC.

- Implantar les titulacions de Biotecnologia i Enginyeria Ambiental i donar suport a la nova titulacióde Nutrició Humana i Dietètica.

- Potenciar els programes de doctorat de qualitat i ampliar la seua implantació en l’entornllatinoamericà.

7.4.2. Pla operatiu

7.4.2.1. Desenvolupar les orientacions i assignatures reglades com a embrió de futurs màsters i decursos de formació continuada presencial o no presencial sobre la base de les TIC

La proposta d’estructuració de l’optativitat dels segons cicles en BODE i orientacions ve parcialmentderivada de l’enfocament d’especialització dels màsters de segon cicle que proposa la Declaració deBolonya. Una oferta de qualitat en aquest sentit es pretén que sigui atractiva per als propis estudiants, perals que puguin venir en programes de mobilitat nacional o internacional i, també, per als professionalsque puguin estar interessats en determinades assignatures o orientacions que es puguin oferir en períodes ihoraris concentrats. L’ETSEA no es planteja en aquest moment desenvolupar una nova oferta de formaciópermanent, sinó que pretén desenvolupar-la en un futur, a partir d’assignatures reglades en les quals esdetecti una demanda acadèmica o professional i s’estableixi un règim de presència a partir de les TIC queles faci atractives a professionals externs.

Per això es plantegen les següents accions:- Establiment per part de la UdL dels requisits i taxes d’aquest tipus d’oferta docent.- Consolidació d’orientacions i BODE com a oferta docent actualitzada, innovadora i de qualitat.- Implantació d’activitats de formació i de suport informàtic i didàctic per al foment de les TIC en les

assignatures reglades.- Avaluació de la demanda de formació permanent en l’entorn professional de les titulacions de

l’Escola.

7.4.2.2. Implantar les titulacions de Biotecnologia i Enginyeria Ambiental i donar suport a la novatitulació de Nutrició Humana i Dietètica

El campus de l’ETSEA pretén consolidar-se com un dels principals campus espanyols en l’àmbitagroalimentari i forestal. Per aconseguir-ho ha d’adaptar-se a les noves demandes socials i als nousavenços científics i tecnològics que es manifesten en l’aparició de noves titulacions. La Biotecnologia haestat aprovada com a nova titulació oficial i ofereix una moderna dimensió transversal que pot potenciarl’actual activitat docent i investigadora en l’àmbit de l’agricultura, la ramaderia, l’alimentació, el mediambient i els recursos forestals. L’Enginyeria Ambiental és una altra titulació, pendent de ser aprovadaoficialment, que reuneix unes característiques d’actualitat i transversalitat en entorns rurals similar alsassenyalats per a la Biotecnologia. Per aquesta raó es considera estratègica la implantació de totes duestitulacions en el campus. Així mateix, l’ETSEA dóna suport a la implantació dels estudis de NutricióHumana i Dietètica, com a expansió del seu perfil alimentari.

7.4.2.3. Potenciar els programes de doctorat en l’entorn llatinoamericà

Els estudis de doctorat, en general, no acaben de tenir una gran demanda per la manca de reconeixementd’aquest títol en el teixit empresarial espanyol i perquè estem vivint un període de desenvolupamenteconòmic que ha produït suficient oferta de treball per als titulats de primer i segon cicle. El nivellcientífic adquirit per l’ETSEA pot plantejar-se la possibilitat d’incrementar la seua dimensióinternacional, en l’entorn llatinoamericà en particular, mitjançant dos tipus d’accions:- Realització d’activitats de difusió per captar un major nombre de doctorands.

75

- Increment de la participació en programes de doctorat internacionals i interuniversitaris.

7.5. Objectiu 5: Coliderar amb l’IRTA el desenvolupament d'un centre de referència d’investigacióagrària i agroalimentària al campus


- Identificar i definir línies mestres d’investigació obertes a tots el grups del campus disposats aincorporar-s’hi, coordinant esforços en R+D+I dels grups involucrats amb voluntat de presència enl’entorn cientificotècnic estatal i internacional

- Dotar els grups de recerca d’una infraestructura material mínima.

7.5.2. Pla operatiu

7.5.2.1. Identificar i definir línies mestres d’investigació obertes a tots el grups del campus disposatsa incorporar-s’hi

L’ ETSEA, com a plataforma d’investigació, desenvolupament i innovació tecnològica al servei del sectoragroalimentari i forestal, té la vocació de contribuir al progrés del món rural, particularment del mésproper geogràficament i disciplinàriament. L’ETSEA ha de consolidar-se com una referència nacional iinternacional, particularment en les seues facetes productives, transformadores i mediambientals. Lainvestigació i el desenvolupament tecnològic de qualitat requereixen d’una massa crítica. La unitatfuncional per a l’execució de projectes d’R+D a l’ETSEA és el grup d’investigació, dins del qual escomparteixen línies d’actuació estratègiques i infraestructura. En el campus hi ha actualment deu grupsconsolidats i reconeguts per la Generalitat (taula 21).

Taula 21. Grups consolidats de recerca reconeguts

Codi CIRIT Nom del grup Departament

2000-SGR-00096 Agrometeorologia i Biofisica Ambiental MACS2000-SGR-00051 Agronomia i Qualitat dels Cultius Extensius* PVCF1997-SGR-00271 Àrea de Postcollita* TECAL, HBJ1999-SGR-00219 Control Integrat de Plagues* PVCF1999-SGR-00177 Fisicoquímica de Macromolècules d’Interès Ambiental Química, Matemàtica1999-SGR-00174 Medi Ambient: Sòls, Aigües i Residus Orgànics MACS2000-SCR-00118 Millora Genètica de Cultius* PVCF1999-SGR-00371 Química i Bioquímica Agrària* Química4023-ULIR-2C Sistemes de Gestió i Millora Genètica del Porcí* PRODAN, EAGROF2000-SGR-00098 Tecnologia de Productes Vegetals TECAL

* Integrats en el Centre UdL-IRTA

Seria molt desitjable que en un futur proper es poguessin articular nous grups en els següents àmbits:Hortofructicultura i Botànica Aplicada, Producció Animal, Enginyeria Rural, Sistemes Forestals iEconomia i Desenvolupament Rural. Això redundaria en la millora de les activitats del campus.

En aquests grups d’investigació s’ha de potenciar l’activitat multidisciplinària. Des de l’ETSEA s’ha defer l’esforç de buscar sinergies amb professors d’altres departaments de la Universitat que, des dedisciplines diferents, puguin estar interessats en les activitats d’investigació que es realitzen per a lamillora del sector agrari.

76

Existeix una greu preocupació a l’ETSEA per la uniformitat en la distribució d’edats dels seus professors,que es troben, majoritàriament, entre els 40 i els 50 anys. Si no s’estableixen unes polítiquesd’incorporació estables de nou personal, hi ha un perill cert d’envelliment progressiu i generalitzat delpersonal.Actualment hi ha una tendència generalitzada dins el nostre entorn de creació d’instituts o centresd’excel·lència a partir de l’agregació de diferents grups. En aquest sentit s’ha de destacar l’existència enel nostre campus del Centre UdL–IRTA, únic identificat a la UdL com a pertanyent a una xarxainterdisciplinària de centres impulsada des del DURSI. No obstant això, no es pot ignorar la investigacióque es desenvolupa a l’ETSEA al marge d’aquest centre, i en la qual col·laboren activament altresinstitucions públiques. Aquest fet és de particular importància en la mesura que la incorporació dels grupsde l’ETSEA al Centre UdL-IRTA ha estat limitada a criteris aliens a la Universitat. És imprescindible quela nostra institució s’involucri realment i activament en la gestió d’un institut que té una naturalesa mixta,per evitar que sigui l’altra institució la que en marqui, gairebé d’una manera exclusiva, les polítiquescientífiques i la gestió. Per això es fa imprescindible el compromís de les màximes autoritats de laUniversitat i la definició d’una nova figura jurídica d’acord amb les suggerides pel DURSI. En la mateixalínia, la manca de compromís en l’activitat regular de l’Estació Experimental de Lleida s’ha traduït en unaabsoluta absència nostra en els actuals òrgans de direcció. No s’entén l’absentisme de la UdL en la gestiód’una institució de gran importància per les seues relacions amb el sector primari, i més pel fet que,juntament amb l’IRTA, en fou fundadora.

7.5.2.2. Dotar els grups de recerca d’una infraestructura material mínima

Els recursos assignats al nou Centre UdL-IRTA han de permetre la dotació d’una infraestructura materialmínima als grups vinculats, per la qual cosa és necessari elaborar un pla plurianual d’inversions demanera consensuada.També hi ha altres infraestructures del campus que han de ser millorades, des de les extraordinàriamentbàsiques com el subministrament elèctric (impropi d’un centre universitari) o el tractament de residus,fins a d’altres de més específiques com la planta pilot d’aliments, l’anàlisi instrumental, el suportelectrònic, els camps de pràctiques, els hivernacles, l’estabulari, etc.Es planteja la necessitat de desenvolupar un pla d'emergències davant certs esdeveniments, com incendiso talls del subministrament elèctric, que prevegi la instal·lació d'avisadors o generadors portàtils en puntssensibles.


A banda dels recursos que els diferents grups han de captar en convocatòries competitives o convenis, elfinançament d’aquest objectiu correspon a instàncies alienes a la Universitat (fons FEDER, DURSI,IRTA). Una estimació dels recursos necessaris (inversió, personal, equipaments) per quadrienni devigència del pla seria d’uns 10 milions d’euros anuals.El cost dels sistemes d'emergències s'estima en 60.000 €.

77

7.6. Objectiu 6: Implantar accions transversals de millora de l’R+D


- Dotar una plantilla de suport específica per als diferents grups d’investigació.- Desenvolupar un programa específic d’investigació cientificotècnica forestal, en col·laboració amb el

CTFC (que inclogui beques doctorals, postdoctorals i contractes de reincorporació subjectes a unscompliments mínims).

- Impulsar la cooperació amb la Paeria en la creació del Jardí Botànic Arborètum Pius Font i Quer pera recerca i docència i que permeti a l’ETSEA convertir-se en un nexe ciència–societat en l’àmbitagrícola i forestal.

- Sol·licitar contractes ICREA i Ramón y Cajal i obrir-los a la continuïtat un cop finalitzats els 5 anys.- Fomentar la participació del personal acadèmic i d’administració i serveis en programes de mobilitat

internacional.- Fomentar la presència d’investigadors estrangers (preferiblement en règim d’any sabàtic) en la nostra

Universitat.- Mobilitzar recursos externs al campus per l’augment de la massa crítica i la interdisciplinarietat

7.6.2. Pla operatiu

7.6.2.1. Dotar una plantilla de suport específica per als diferents grups d’investigació

Una de les accions clau per consolidar i potenciar la investigació en el campus és la definició d’unaplantilla de suport específica i preveure’n tant la quantitat com els nivells professionals del personalnecessari per, en primer lloc, donar suport als grups d’investigació en el si dels departaments, quepermeti, en segon lloc, l’estabilització de les persones que han estat realitzant la seua feina de manerasatisfactòria els darrers anys amb contractes eventuals.

7.6.2.2. Desenvolupar un programa específic d’investigació cientificotècnica forestal encol·laboració amb el CTFC

Hi ha una lògica heterogeneïtat en els diferents grups de professors de l’ETSEA. No obstant això,l’Escola identifica com a prioritària una actuació decidida en l’àmbit forestal, menys desenvolupat quel’agronòmic o alimentari a l’Estat. Tot i que el nivell professional del professorat és molt alt, la qual cosaconstitueix un gran valor per a la formació d’enginyers tècnics forestals i de forests, és necessariaprofundir en el component cientificotècnic. Per fer-ho s’ha d’identificar un programa específic a mitjà illarg termini que permeti la incorporació fonamentalment de joves doctors enginyers de forests i la delsnostres millors titulats després d’un procés de formació doctoral i postdoctoral en els millors centresinternacionals. El programa ha d’incloure beques doctorals, postdoctorals i contractes de reincorporaciósubjectes a uns compliments mínims. Com a forma de potenciar aquest àmbit s’hauria de preveure lapossibilitat de creació d’un Departament de Ciències Forestals que agrupi els professors d’aquest àmbitdispersos en els altres departaments actuals.

7.6.2.3. Impulsar la cooperació amb la Paeria en la creació del Jardí Botànic Arborètum Pius Font iQuer per a recerca i docència

La Universitat també s’ha d’involucrar més activament en les iniciatives que es desenvolupen localmenten àmbits que li siguin d’interès. En aquest sentit, l’ETSEA i la Paeria projecten l’Arborètum Pius Font iQuer, en una parcel·la de propietat municipal annexa al campus, que permeti a l’ETSEA convertir-se enun nexe ciència–societat en l’àmbit agrícola i forestal.

78

7.6.2.4. Sol·licitar contractes ICREA i Ramón y Cajal i obrir-los a la continuïtat un cop finalitzatsels 5 anys

L’ETSEA valora positivament l’existència de nous programes d’incorporació d’investigadors que s’handesenvolupat en els darrers anys (contractes ICREA i Ramón y Cajal). Entén que s’han d’aprofundirespecialment en l’àmbit forestal, per assegurar la continuïtat dels contractats un cop desenvolupats ambèxit els seus contractes actuals.

7.6.2.5. Fomentar la participació del professorat i del personal dels serveis d’assistència a la recercaen programes de mobilitat internacional

A més de la mobilitat en períodes curts de temps (per exemple, Erasmus), es planteja la possibilitat que laUniversitat reconegui la possibilitat que cada professor pugui disposar, a més de les condicions actuals, d’unany sabàtic cada vint anys, i que es cobreixi íntegrament el cost de la suplència.

7.6.2.6. Fomentar la presència d’investigadors estrangers en el campus

La presència d’investigadors estrangers, preferiblement en règim d’any sabàtic, és un indicador de laconsolidació i maduresa dels grups d’investigació. Per fomentar aquest objectiu una acció seria l’impulsde la creació d’una línia educativa trilingüe (català, castellà i anglès) a la ciutat que incentivi eldesplaçament dels investigadors amb la seua família.

7.6.2.7. Mobilitzar recursos externs al campus per l’augment de la massa crítica i lainterdisciplinarietat

Una de les dades d’identitat que hauria de potenciar la UdL és la seua identificació amb l’entorn rural quepermetés una sinergia entre els diferents departaments i institucions que desenvolupen la seua activitat enl’esmentat entorn. Són diversos els departaments que ja realitzen activitat investigadora en l’àmbit agrari(Geografia, Informàtica, Enginyeria Industrial, Medicina, etc.), i la seua convergència amb els del campuspermetria un augment de la massa crítica i de la interdisciplinarietat.


La implantació de les diferents estratègies requereix els següents recursos econòmics durant els quatreanys:

• Plantilla de suport: 5.000.000 euros• Programa d’investigació forestal: 1.000.000 euros• Arborètum: 5.000.000 euros• Contractes Ramón y Cajal i ICREA: 2.000.000 euros• Mobilitat internacional: 300.000 euros• Professors visitants estrangers: 1.500.000 euros

El finançament per a la majoria d’aquestes estratègies ha de provenir de recursos externs a la UdL. Lespartides que podrien ser assumides a través dels recursos de la UdL durant el període de vigència del plasón:

• Mobilitat de professorat i personal de suport: 30.000 euros/any• Plantilla de suport: 168.000 euros/any

79

7.7. Objectiu 7: Impulsar la projecció i les relacions de l’ETSEA amb l’entorn empresarial,professional i social


- Crear eines de divulgació de les activitats docents, de recerca i serveis.- Fomentar dels programes de cooperació educativa universitat-empresa i d’altres vies de col·laboració

docent amb l’empresa.- Estructurar una borsa de treball coordinada amb la de la Universitat, així com mecanismes de

seguiment de la inserció laboral dels estudiants.- Desenvolupar accions específiques d’informació als centres i estudiants de secundària.

7.7.2. Pla operatiu

7.7.2.1. Crear eines de divulgació de les activitats docents i de recerca

Es plantegen les següents accions:- Edició de llibrets i tríptics de divulgació del campus de l’ETSEA i de les seues activitats docents, de

recerca, de postgrau i serveis.- Creació d’una nova web institucional de l’ETSEA i dels departaments.- Divulgació de les activitats de recerca de l’ETSEA mitjançant la participació en fires o jornades

relacionades amb el sector agroalimentari i forestal.- Visites guiades a l’ETSEA dirigides a les empreses del sector que ho sol·licitin.

7.7.2.2. Fomentar dels programes de cooperació educativa universitat-empresa i d’altres vies decol·laboració docent amb l’empresa

Es plantegen les següents accions:- Potenciació de la figura del coordinador de centre per al seguiment dels programes de cooperació

universitat-empresa mitjançant el reconeixement docent de la seua activitat.- Organització durant cada curs acadèmic d’un acte de presentació per a estudiants i professors dels

programes de cooperació educativa universitat-empresa.- Difusió i, si cal, adequació de la normativa de reconeixement de crèdits a fi que tots els estudiants

puguin beneficiar-se d’una estada en una empresa com a part dels seus currículums.- Creació d’una base de dades d’empreses col·laboradores i de tutors i comunicació sistemàtica de

l’agraïment de l’escola per la seua col·laboració.- Iniciació de la participació en el programa ARGO, de recent creació, per fer estades de pràctiques en

empreses europees.- Increment del nombre d’empreses col·laboradores en el programa de cooperació educativa mitjançant

una campanya pública d’informació.- Organització de conferències o jornades amb participació de ponents procedents del món de

l’empresa.- Promoció de la participació dels estudiants en TPT/PFC realitzats en empreses (vegeu 7.2.2.3).- Establiment de la figura del coordinador de centre per garantir la qualitat de l’activitat.

7.7.2.3. Estructurar una borsa de treball coordinada amb la de la Universitat, així com mecanismesde seguiment de la inserció laboral dels estudiants

Es plantegen les següents accions:- Establiment d’un mecanisme àgil de transmissió de les ofertes i demandes de treball rebudes a

l’ETSEA a la borsa de treball de la UdL.- Tramesa d’informació a les empreses, agrupacions empresarials i institucions públiques de les

possibilitats de la borsa de treball de la UdL.- Elaboració d’informes periòdics sobre l’estat de la inserció laboral dels titulats i del funcionament de

la borsa de treball.

80

7.7.2.4. Desenvolupar accions específiques d’informació als centres i estudiants de secundària

Es plantegen les següents accions:- Consolidació d’un dia de portes obertes dirigit específicament als estudiants del darrer curs de

secundària.- Elaboració de material de difusió de l’Escola en suport informàtic especialment dirigit als estudiants

de secundària.- Organització d’actes de presentació de l’ETSEA als centres d’ensenyament que ho sol·licitin.- Participació en fires o fòrums relacionats amb l’ensenyament superior.- Promoció de la comunicació amb altres centres docents de Catalunya per facilitar la transició de la

secundaria a la universitat (mòduls professionals, escoles agràries, etc.).


La implantació de les diferents estratègies dels objectius 7, 8 i 9 requereix globalment diferents tipus derecursos econòmics:

• Creació d’eines de difusió (guies, web, fullets, regals institucionals): 18.000 euros• Organització de conferències i actes: 6.000 euros/any• Organització d’activitats de mobilitat i projecció exterior: 12.000 euros/any• Reconeixement d’ECD per a activitats de coordinació docent (Erasmus, Coordinació Universitat-

Empresa): 18 ECD/any

81

7.8. Objectiu 8: Consolidar les relacions exteriors i la dimensió internacional


- Consolidar la participació d’estudiants i professors de l’ETSEA en programes de mobilitat.- Incrementar la presència d’estudiants d’altres universitats i de professors visitants.- Participar en programes de doble titulació.- Participar en programes i fòrums internacionals de cooperació en l’àmbit de la educació superior

agrària.

7.8.2. Pla operatiu

7.8.2.1. Consolidar la participació d’estudiants i professors de l’ETSEA en programes de mobilitat

Es plantegen les següents accions:

- Manteniment del percentatge d’estudiants i professors que participen en els programes de mobilitatentre universitats europees (Drac, SICUE/Sèneca i Sòcrates/Erasmus).

- Diversificació de l’oferta de programes de mobilitat amb la participació en programes transoceànicsde mobilitat.

- Promoció, en col·laboració amb el Centre de Cooperació Internacional de la UdL, d’una convocatòriaespecífica per a la realització de TPT i PFC en projectes de cooperació internacional.

- Difusió i, si cal, adequació de la normativa de convalidació i reconeixement de crèdits a fi que totsels estudiants puguin integrar els estudis realitzats en el marc dels programes de mobilitat en els seuscurrículums.

- Organització durant cada curs acadèmic d’un acte de presentació per a estudiants i professors delsprogrames de mobilitat.

- Creació d’una comissió especifica per a la coordinació de les activitats relacionades amb elsprogrames de mobilitat i potenciació de la figura dels coordinadors d’àrea mitjançant elreconeixement docent de la seua activitat.

- Elaboració periòdica d’informes sobre la participació de l’ETSEA en programes de mobilitat.- Habilitació d’un espai físic per tal que els estudiants puguin consultat la documentació sobre els

programes de mobilitat.

7.8.2.2. Incrementar la presència d’estudiants d’altres universitats i de professors visitants


- Edició d’informació en anglès de l’oferta acadèmica de l’ETSEA.- Difusió de les activitats del campus de l’ETSEA en fòrums internacionals.- Consolidació d’una oferta de cursos impartits en anglès.- Organització de cursos conjunts amb altres universitats.- Participació en els programes de cooperació docent impulsats per la Unió Europea (TEMPUS o altres

de similars).- Acolliment de visites de responsables institucionals i universitaris, així com de grups d’estudiants

interessats en les activitats que es porten a terme en el campus de l’ETSEA.- Afavoriment de la presència dels estudiants de l’ETSEA en associacions internacionals d’estudiants.

7.8.2.3. Participar en programes de doble titulació

Es planteja la següent acció:

- Establiment de convenis específics de col·laboració amb altres universitats a fi d’obtenir elreconeixement mutu de les titulacions o bé la creació de títols comuns.

82

7.8.2.4. Participar en programes i fòrums internacionals de cooperació en l’àmbit de la educaciósuperior agrària


- Participació en organitzacions internacionals relacionades amb l’educació superior agrària.- Organització a l’ETSEA de congressos, conferències o jornades dins de l’àmbit de la

internacionalització de l’educació superior.



• Creació d’eines de difusió (guies, web, fullets, regals institucionals): 6.000 euros/any• Organització de conferències i actes: 6.000 euros/any• Organització d’activitats de mobilitat i projecció exterior: 12.000 euros/any• Reconeixement d’ECD per a activitats de coordinació docent (Erasmus, Coordinació Universitat-


83

7.9. Objectiu 9: Dinamitzar la participació i la vida universitària


- Organitzar, i/o col·laborar a organitzar, conferències i debats sobre temes d’interès en l’àmbit agrari.- Destinar part de l’horari acadèmic a activitats de participació institucional, professional o cultural.- Establir vies de difusió que permetin una comunicació ràpida de les activitats programades per a cada

dia.

7.9.2. Pla operatiu

7.9.2.1. Organitzar, i/o col·laborar a organitzar, conferències i debats sobre temes d’interès enl’àmbit agrari


- Organització de congressos, reunions, cursos i altre tipus d’actes en col·laboració amb elsdepartaments o altres entitats públiques o privades.

- Promoció de la realització d’activitats d’extensió.- Creació d’una comissió mixta d’organització d’activitats dins l’Escola.

7.9.2.2. Destinar part de l’horari acadèmic a activitats de participació institucional, professional ocultural


- Implantació en els horaris d’una franja horària de 2 hores per a aquest tipus d’activitats.- Elaboració d’un pla anual d’activitats de participació.- Replantejament i organització de la Festa de l’ETSEA de forma compartida pels diferents estaments.

7.9.2.3. Establir vies de difusió que permetin una comunicació ràpida de les activitats programades


- Promoció de la utilització de les adreces electròniques assignades per la UdL als estudiants per facilitarla transmissió d’informació.- Clarificar l’estructura actual de distribució i manteniment de taulers d’anuncis i de la web.



• Creació d’eines de difusió (guies, web, fullets, regals institucionals): 18.000 euros• Organització de conferències i actes: 6.000 euros/any• Organització d’activitats de mobilitat i projecció exterior: 12.000 euros/any• Reconeixement d’ECD per a activitats de coordinació docent (Erasmus, Coordinació Universitat-


84

7.10. Objectiu 10: Implantar procediments de coordinació i seguiment de la qualitat de la docència

Algunes de les accions previstes en aquest objectiu, així com altres que ja s’estan desenvolupant,s’emmarquen dins d’una perspectiva més àmplia del que s’entén com a activitat docent i impliquen uncompromís més gran del professorat en la seua activitat acadèmica, que ha de traduir-se en un augmentdel temps dedicat a aquesta tasca. El reconeixement exprés d’aquestes activitats en equivalents de càrregadocent ha de contribuir a ressaltar la importància d’aquestes activitats i del professorat que les realitza, i,d’altra banda, aquesta comptabilització pot servir per a la distribució de tasques complementàries docents,com tribunals de TPT o PFC, etc.


- Construcció d'una base de dades adaptada a les necessitats de gestió.- Creació de les figures de coordinadors docents de titulació i dels informes anuals de l’activitat

docent.- Implantació d'un pla d’acció tutorial.- Reconeixement de crèdits homologats de docència per a les noves activitats acadèmiques.- Reconeixement de nova activitat acadèmica.- Promoció d'actuacions per aconseguir l’acreditació ANECA de les titulacions de l'ETSEA.

7.10.2. Pla operatiu

7.10.2.1. Construcció d'una base de dades adaptada a les necessitats de gestió

L'anàlisi interna ha posat de manifest la multiplicitat de bases de dades inconnexes i incompletes delsdepartaments, els centres i els vicerectorats. Els programes AGORA i ACADEMIA han estat decebedorspel que fa a les seues possibilitats actuals. L'elevat nombre d'assignatures fa massa complexal'organització de les activitats (classes de teoria, pràctica, sortides, exàmens, etc.) i el control necessari del'activitat docent. A més, hi ha una gran complexitat, tant per a l’administració com per a l’estudiantat, enel procés de matriculació, atesa la multiplicitat d'estudis, titulacions i situació d'entrada dels estudiants i lamanca d’eines informàtiques realment funcionals. L’automatriculació ha agilitat el procés però continuahavent-hi deficiències. La planificació de les activitat pròpies del centre requereix conèixer a fonsl'activitat acadèmica que s'ha de dur a terme des de les àrees de coneixement i des dels departaments, aixícom els efectius de professorat.L’ETSEA necessita una eina que faci més senzill i eficaç aquest procés d’obtenció d’informació, i quemillori els fluxos de comunicació entre el centre i els departaments. Aquesta nova base de dades ha desubstituir les diferents fonts incompletes d’informació existents actualment i ha de permetre agilitar iunificar tots els procediments administratius i de gestió.

La base de dades ha de permetre registrar la complexitat dels processos de docència (grups, pràctiques,etc.) i identificar les activitats docents dels professors i ha d’estar preparada per registrar tant lacodificació actual de crèdits com la metodologia ECTS.

La base de dades ha de recollir informació relativa a:• Les característiques generals de cada assignatura: nom, codi, crèdits, ECTS...• El desenvolupament de cada assignatura al llarg de cada curs acadèmic, per poder fer consultes

puntuals o un seguiment temporal: matriculació, grups, professors, activitats, rendimentacadèmic, observacions dels professors, observacions del coordinador...

7.10.2.2. Creació de les figures de coordinadors docents de titulació i dels informes anuals del’activitat docent

85

L’estructura de l’ETSEA, consistent en un centre que imparteix nou titulacions sota un mateix equip dedirecció i òrgans de govern, aporta indubtables avantatges que ja s’han posat de manifest en l’anàlisiinterna. No obstant això, aquesta estructura presenta com a inconvenient la dificultat de realitzar unseguiment individualitzat dels problemes específics de cada titulació. L’activitat acadèmica és reguladamitjançant la interacció centre–departaments, sense tenir en compte que el grau de responsabilitat delsdepartaments que imparteixen docència pot ser molt diferent entre les diferents titulacions. És desitjable,per tant, que les diferents titulacions impartides pel centre rebin una atenció específica a l’hora deconfigurar l’ordenació de les activitats docents entre l’ETSEA i els departaments implicats en la docència.

Taula 22. Distribució de càrregues docents dels departaments per titulacions conforme al plad’estudis de 2001

ETEA ETHJ ETMCR ETIAA ETEF ETIF EA EF LCTAAEGERN 13,5 13,5 13,5 18 18 22,5 91,5 55,5 6EA 36 36 102 31,5 58,5 102 99 90 0HBJ 21 69 16,5 7,5 15 10,5 93 24 6MA 12 12 12 12 12 16,5 9 9 6MACS 37,5 43,5 42 31,5 40,5 25,5 72 61,5 4,5PA 48 0 10,5 10,5 10,5 0 96 28,5 6PVCF 56 45,5 29 24,5 60,5 44 109,5 144 10,5QU 12 12 12 33 12 16,5 45 12 35,5TA 0 4,5 0 69 0 9 97,5 0 139,5

Una possible forma d’arribar a aquest tipus d’estructura és el nomenament d’un coordinador d’estudis pera cada una de les titulacions, el qual seria designat entre els professors del departament o departaments demés responsabilitat en la docència de la titulació. Es recomana l’alternança entre departaments involucratsen una mateixa titulació. A causa de les característiques singulars del primer curs, es planteja també laconveniència d’un coordinador de primer, escollit entre els professors del departament o departaments demés responsabilitat en la docència. Es proposa també la designació d’un estudiant representant de cadatitulació per tal que actuï com a portaveu de la resta d’estudiants i col·labori amb la coordinació en eldesenvolupament de les funcions que se li assignin. Els coordinadors han d’assumir les funcions següents:- Ser interlocutor de professors i estudiants de la titulació a través del seu representant per recollir i

tractar de solucionar les possibles deficiències.- Coordinar els continguts i les pràctiques entre les diferents assignatures de la titulació.- Col·laborar amb la Direcció d’Estudis en l’elaboració del pla docent (horaris, programes i activitats

docents) i de l’informe anual de seguiment de la docència de la titulació.Els informes anuals han d’incloure un seguiment de la docència de les assignatures basat en les enquestes,així com d’altres indicadors d’activitat.A partir dels informes anuals de titulació, la Direcció de l’ETSEA ha d’elaborar un informe sobre ladocència en el centre adreçat fonamentalment a la proposta de millores i al seu seguiment.La durada del càrrec de coordinador docent és de 2 cursos acadèmics i ha de comptar amb unreconeixement de càrrega docent de 3 crèdits de docència reglada ECD. L’inici serà el curs 2002/03.Seria desitjable que formessin part de la Comissió d’Estudis el major nombre possible de coordinadorsdocents, per la qual cosa es recomana que els departaments els escullin com a representants enl’esmentada comissió.

7.10.2.3. Implantació d'un pla d’acció tutorial

L'elecció lliure dins del desenvolupament de la carrera i les diferents capacitats i interessos dels estudiantsfan necessari un suport i acompanyament continuat per a la orientació en la presa de decisions d'un elevatnombre d'estudiants. Aquest suport es pot assolir mitjançant les tutories.

La tutoria és una activitat formativa desenvolupada pels docents universitaris que s'ocupa d'orientarl'estudiantat amb la finalitat de millorar-ne la formació. El objectiu de l'acció tutorial és facilitar a

86

l'estudiant informació acadèmica, professional i laboral i fer un seguiment dels processos d'aprenentatgemitjançant:- L'ajuda a la planificació de l'itinerari curricular.- El seguiment del rendiment acadèmic.- L'assessorament en els diferents aspectes de la vida universitària.

En el moment en què l'estudiant inicia els estudis se li assigna, si vol, un tutor que l'atendrà al llarg de totala carrera. Cada tutor ha de tenir a càrrec seu un petit grup d'estudiants. Els professors tutors tindran unreconeixement de 0,2 crèdits ECD per estudiant i any.

7.10.2.4. Reconeixement de crèdits homologats de docència per a les noves activitats acadèmiques

L’assignació de la docència anual a cada professor s’ha limitat tradicionalment a l’encàrrec d’assignatureso parts d’assignatures. Però cada cop hi ha més tipus d’activitats imprescindibles perquè un centreuniversitari sigui reconegut per la seua qualitat: mobilitat internacional, coordinació, tutoria, etc. Aquestesactivitats contribueixen a la formació del titulat, per la qual cosa han de ser reconegudes i incloses enl’assignació anual de docència. El Llibre Blanc del Professorat de la UdL va incloure el concepted’equivalència de crèdits de docència (ECD) per dimensionar diverses activitats acadèmiques:

- Investigador principal en projectes homologats: 9 crèdits (màx.)- Participació en projectes homologats: 6 crèdits (màx.)- Participació en projectes precompetitius: 3 crèdits- Direcció de TPT/PFC: 1,2-1,5 crèdits

Es planteja el reconeixement de noves activitats:

- Coordinació docent (primer curs, primer cicle i segon cicle): 3 crèdits- Coordinació de programes Erasmus i de convenis universitat-empresa: 3 crèdits- Coordinació de programes de doctorat: 3 crèdits- Activitats de tutoria: 0,2 crèdits per estudiant- Assistència a tribunals de TPT/PFC: 0,3 crèdits

7.10.2.5. Promoció d'actuacions per aconseguir l’acreditació ANECA de les titulacions de l'ETSEA

La trajectòria de l’ETSEA ha posat de manifest la seua capacitat d’innovació, que ha permès arribar a unbon nivell de qualitat docent i investigadora tot i les deficiències que encara existeixen. La realitzaciód’aquest pla estratègic és una mostra més de la seua voluntat de millora. L’ETSEA està en disposiciód’afrontar amb èxit un procés d’acreditació, ja que pot mostrar uns resultats que la situen en una bonaposició en relació amb altres centres similars del nostre país. En un moment de gran canvi en el quals’obre un gran espai europeu de mobilitat i de competitivitat, ser un dels primers centres a aconseguiraquesta acreditació pot ser signe de diferenciació que contribueixi a fer més atractiva l’Escola. Per tant,implantar totes les accions de millora proposades és especialment important quan siguin requerides pelsprocessos d’acreditació.


La implantació de les diferents estratègies de l’objectiu 10 requereix els següents recursos econòmics:

• Creació d’una base de dades de gestió: 24.000 euros• Coordinadors docents (11): 33 ECD/any

7.11. Objectiu 11: Implantar procediments de coordinació i seguiment de la qualitat dels serveis


87

- Revisar els procediments de funcionament i d'accés a l’ús dels serveis.- Implantar un sistema de gestió informatitzada d’instàncies administratives i de petició de serveis.- Elaborar informes anuals de seguiment i millora per a cada servei.

7.11.2. Pla operatiu

7.11.2.1. Revisar els procediments de funcionament i d'accés a l’ús dels serveis

La manca de recursos pressupostaris específics per a l'ETSEA i la gestió centralitzada que es fa a la UdLdificulten l'establiment de programes efectius de millora de la qualitat dels serveis dissenyats des delcampus i basats en criteris de minimització de costos. En la situació actual, les actuacions proposadesestan dirigides a facilitar l'accés als serveis i al seguiment dels seus resultats.Es planteja la revisió dels procediments de funcionament i d’accés a l’ús dels diferents serveis amb lafinalitat de:- Facilitar la informació per accedir al servei.- Agilitar el procés de petició del servei.- Registrar les actuacions realitzades per fer possible el seguiment del funcionament i el disseny de plansde manteniment i millora.- Millorar-ne l’eficiència.

7.11.2.2. Implantar un sistema de gestió informatitzada d’instàncies administratives i de petició deserveis

La irrupció de les TIC en els darrers anys ha suposat que es tenen a l’abast instruments i mètodes detreball més eficaços que s'han de fer servir per alleugerar certes tasques administratives.Actualment la tramitació d’instàncies és un procés lent. Les alternatives són:- Preparar models d’instància i fer-los accessibles mitjançant la web o el correu electrònic.- Instal·lar un ordinador a Administració per al registre automàtic d’instàncies en el moment que espresentin.

7.11.2.3. Elaborar informes anuals de seguiment i millora per a cada servei

L’anàlisi continuada del processos ha de permetre plantejar propostes per a la millora continuada delsistema, establint els procediments per a l'ús més eficient possible i fent públics els resultats de cadaservei a través dels informes anuals.Els responsables de cada un del serveis del campus de l’ETSEA han de presentar anualment a la Direcciódel centre una memòria del funcionament del servei que ha d’incloure:- Descripció de les activitats realitzades.- Millores detectades en la prestació de serveis.- Deficiències observades en la prestació de serveis.- Propostes de millora.

88

8. Estudi econòmic: pressupost per objectius

Les estratègies proposades requereixen una assignació adequada dels recursos disponibles amb un estudieconòmic realista, orientat a aconseguir una bona qualitat en la docència, desenvolupar la recerca imillorar la gestió dels ensenyaments.

8.1. Anàlisi d’ingressos i despeses en el moment d’elaborar el Pla Estratègic

8.1.1. Previsió d’ingressos

La determinació dels ingressos de l'ETSEA resulta difícil perquè la subvenció que rep la UdL de laGeneralitat de Catalunya no ve referida a cada ensenyament sinó al conjunt de la institució. S’adopta coma criteri per fer l’anàlisi econòmica el finançament de nous ensenyaments per part del DURSI. Ambaquesta hipòtesi de treball, els ingressos que s'esperen deriven dels següents conceptes:

Ingressos principals:

Subvenció per part de la Generalitat de Catalunya en funció del nombre d’estudiants d’accés a primercurs.Ingressos derivats dels preus públics de matrícula i el nombre d’estudiants.

Ingressos addicionals:

Ingressos derivats d’activitats d’R+D, d’acord amb els projectes d’R+D contractats amb organismespúblics finançadors de la recerca, i convenis amb empreses i altres entitats. Cal destacar que tenen uncaràcter finalista per a l’activitat contractada i, per tant, no representen una disponibilitat de recursos per ala docència ni la gestió.Ingressos provinents de contractes programa amb el DURSI.Altres ingressos, com els trams de docència i recerca del professorat.Els ingressos de la UdL no diferencien entre ingressos per a l'ensenyament i ingressos que s’han dedestinar al funcionament de la Universitat (serveis generals), que no figuren separadament.

Taula 23. Previsió d’ingressos (2002)

Concepte ETSEA (euros)Subvenció del DURSI 5.413.518Matrícules 1.779.920Trams docència i recerca 621.835Subvenció complementària 291.433TOTAL D’INGRESSOS 8.106.706

Sobre aquestes xifres es poden fer un seguit de consideracions. En primer lloc, s’ha de ressaltar lalimitació del pressupost disponible per part del centre per poder desenvolupar una política pròpia demillora. El pressupost d’activitat docent està assignat als departaments, per la qual cosa, en principi, elcentre no pot intervenir en la seua assignació. Probablement en el marc del nou escenari de finançament ide planificació s’hauran d’integrar tots dos pressupostos per a l’establiment d’objectius estratègicsd’actuació. D’altra banda, cal ressaltar la importància d’altres ingressos que no apareixen en el pressupostanterior. L’any 2000 els departaments de l’ETSEA van ingressar 1.359.000 euros en concepte deprojectes d’R+D, 624.300 euros a través de convenis i serveis i 403.300 euros per cursos, la qual cosarepresenta un 31,9% dels ingressos ordinaris, però, tal com s'ha indicat, no suposen una disponibilitat pera accions altres que les finalistes de cada projecte en concret.

89

8.1.2. Anàlisi de la despesa

La despesa té dos grans components: un que deriva dels ensenyaments impartits a l'ETSEA, i un altre quesón les despeses imputables al funcionament de la universitat. Els conceptes pressupostaris que cal teniren compte són els següents:

Capítol 1- Professorat funcionari- Professorat contractat- PAS funcionari- PAS laboral

Capítol 2

- Despeses d’administració del centre descentralitzades- Despeses d’administració dels departaments descentralitzades- Seguretat i vigilància- Neteja- Energia elèctrica- Serveis auxiliars- Combustibles i carburants- Millora, adequació i/o modificació/manteniment de maquinària, instal·lacions i utillatge- Manteniment correctiu- Jardineria- Aigua- Conservació mobiliari- Despeses d’infraestructures- Despeses d’universitat centralitzades (part proporcional)

8.1.3. Import de les despeses imputables als ensenyaments de l'ETSEA

Taula 24. Despeses compromeses referides a l’any 2002

CONCEPTE PRESSUPOSTARI DESPESA(euros)

Capítol 1Professorat

PAS

Capítol 2Despeses d’administració del centre descentralitzadesDespeses d’administració dels departaments descentralitzades

Despeses d’administració centralitzades (neteja; energia elèctrica; serveis auxiliars;combustibles i carburants; millora, adequació i/o modificació; manteniment demaquinària, instal·lacions i utillatge; manteniment correctiu; jardineria, aigua;conservació del mobiliari)

Despeses centralitzades d’universitat (part proporcional)

TOTAL

5.145.086

784.539

55.239149.965

752.329

1.219.548

90

8.1.4. Balanç d’ingressos i despeses

L’anàlisi de la previsió d’ingressos i de la despesa compromesa posa de manifest la situació que espresenta a la taula 25.

Taula 25. Balanç d'ingressos i despeses

Previsió d’ingressos (sense subvenció complementària) 7.815.273 euros

Despesa 8.106.706 euros

Situació pressupostària - 291.433 euros

Aquesta situació de balanç deriva d’un finançament històric, dels contractes programa UdL-DURSI i del’aplicació del Llibre Blanc de Política de Professorat, que va permetre una estabilització i una promocióderivades de mèrits personals, més enllà de les necessitats docents i investigadores.

Aquest pla estratègic posa de manifest la situació, si bé deixa per al Pla Estratègic de la Universitat deLleida la formulació de propostes amb una visió de conjunt de la Universitat.

8.2. Estratègies que s’han d’implementar i previsions pressupostàries segons el Pla Estratègic

8.2.1. Partides pressupostàries previsibles segons els objectius estratègics que cal assolir

Els recursos econòmics disponibles, sempre limitats, s’hauran d’assignar atenent els objectius acadèmics queprioritzi anualment la Comissió de Seguiment, a proposta de la Direcció del centre, d’acord amb els recursosdisponibles en cada moment.

El pla operatiu (apartat 7) preveu un conjunt d’actuacions que cal prioritzar, que tindran repercussionspressupostàries (taula 26).

Taula 26. Actuacions amb repercussions pressupostàries

Objectiu 2: Metodologia docentImplantar un programa estable per millorar la formació pràctica: 144.000 euros/anyImplantar un programa de formació de capacitats professionals: 12.000 euros/anyPromoure la col·laboració docent amb el CTFC de Solsona: 11.331 euros/any (24 ECD/any)

Objectiu 3: Rendiment acadèmicImplantar activitats propedèutiques: 10.818 euros/any (22.5 ECD/any)Implantar pla d’acció tutorial: 75.544 euros/any (160 ECD/any)

Objectius 5 i 6: R + DActivitats de mobilitat: 30.000 euros/anyPlantilla de suport: 168.000 euros/anyPla d'emergències: 60.000 euros

Objectius 7, 8 i 9: Projecció exteriorCreació d'eines de divulgació: 6.000 euros/anyOrganització de conferències i debats: 6.000 euros/anyOrganització d’activitats de mobilitat i projecció exterior: 12.000 euros/anyCoordinadors Erasmus i universitat-empresa: 9.916 euros/any (21 ECD/any)

91

Objectiu 10: Procediments de coordinació i seguimentConstrucció d'una base de dades de gestió: 24.000 eurosCoordinadors de titulació: 15.581 euros/any (33 ECD/any)

8.2.2. Partides pressupostàries i criteris per a la gestió

A la taula 27 es detallen un conjunt de conceptes pressupostaris amb algunes de les seues característiquesprincipals i alguns criteris per a la gestió.

Taula 27. Partides previstes en el pressupost de despeses de funcionament i indicacions per a laseua gestió

CONCEPTE DE LA PARTIDA CRITERIS PER A LA GESTIÓ DELS RECURSOSProfessorat funcionari 1. Despesa fixa pel que fa a professorat dels cossos docents

universitaris (CU, TU, CEU, TEU).

Professorat contractat (LUC) 1. Professorat contractat permanent (catedràtics, agregats,col·laboradors permanents).2. Professorat contractat temporal (lectors, col·laboradors, associats,visitants i emèrits).

Equivalències de crèdits 1. Aquesta despesa no és consolidable i ha d’anar vinculada a ladurada de l'activitat que justifica l'equivalència de crèdits.2. Pot ser aplicada a professorat associat contractat a termini, a unencàrrec de serveis o destinada a equipament, segons acordi laComissió de Seguiment del Pla Estratègic.

Personal d'administració i serveis 1. Propi dels ensenyaments de l'ETSEA.2. Part proporcional del centre i dels departaments.

Despeses d’administraciódescentralitzades

Corresponen al capítol 2 del Pressupost de la UdL: correspon alscrèdits pressupostaris (gestió descentralitzada) del centre i elsdepartaments amb docència en els ensenyaments de l'ETSEA, d'acordamb el capítol 2 del Pressupost de la UdL.

Despeses generals Es desglossen en les que són imputables als edificis del campus i lesreferents a l'estructura general de la Universitat.

Fons de compensació amb la restad'ensenyaments de la UdL

1. Un esquema d'aquest estil ha de preveure mantenir una visió globald'universitat.2. Fins a un 5% del pressupost global dels ensenyaments de l'ETSEAs’ha de dedicar a fer possibles accions d'interès com a universitat, sibé amb poc suport econòmic.3. Aquest fons s'ha d’aplicar quan els altres ensenyaments de la UdLdisposin de la seua pròpia planificació estratègica.

Recursos de disponibilitat temporalvariable (RDTV) per a l'ensenyament(recursos transferibles de formagenèrica d’un exercici econòmic alsegüent, en cas que no s’apliquindurant l’exercici)

1. Inclou els recursos no utilitzats al capítol 1 (personal) en previsióde promocions futures o altres causes, i rep els recursos que ara estaninvertits en la contractació de professorat interí.2. La gestió dels RDTV correspon a la Comissió de Seguiment aproposta de la Direcció del centre i han de ser tinguts en compte al’hora de redactar el pressupost anual de la UdL.3. Han de servir per assolir els objectius estratègics previstosanualment.4. Cal la intervenció del Consell Social quan es proposi un canvi departida pressupostària dins d'un mateix exercici econòmic.

92

8.2.2.1. Professorat

La partida destinada a professorat funcionari dóna rigidesa al sistema, perquè és consolidable, per la qual cosaes fa necessària la màxima eficiència en l’ús dels recursos en aquest cas.La partida destinada a professorat format per professionals amb dedicació externa, dins de l’àmbit de ladocència a la universitat, permet anar atenent les demandes de l’estudiantat d’una forma més àgil.

8.2.2.2. Equivalència de crèdits

El Llibre Blanc de Política de Professorat va introduir el concepte d’equivalència de crèdits de docènciaper facilitar la recerca en el moment que aquesta té lloc i valorar les activitats de gestió. L’equivalència decrèdits preveia la disminució de les vuit hores de classe a la setmana fins a un mínim de cinc hores a lasetmana. La proposta anual d’equivalència de crèdits, a proposta de la direcció dels departaments, hauràde ser aprovada per la Comissió de Seguiment.

La repercussió econòmica de l’equivalència de crèdits de docència es posa de manifest a la taula 28, queindica el cost del professorat segons la seua categoria i dedicació.

Taula 28. Cost de la docència segons la tipologia del professorat (2003)

Categoria Activitat docent(crèdits/any) (1)

Cost brut(€/any)

Cost del crèdit(€/crèdit)

CU 24 35.870,44 1.494,60CEU/TU 24 29.089,60 1.212,07TEU 24 25.963,80 1.081,83ATP 18 8.498,67 472,15Cui 24 47.352,57 1.973,02CEUi/TUi 24 38.401,18 1.600,05TEUi 24 34.274,81 1.428,12

AJ 2.1.AJ 2.2.AJEU

22.373,6926.081,4818.536,92

(1) Correspon a 8 h/setmana x 30 setmanes/any = 240 h/any (RD 98/1985).

A la taula 29 es fa una estimació dels crèdits equivalents de docència per activitats de gestió homologada.Els càlculs s’han elaborat amb el supòsit d’un cost del crèdit de 472.15 €.

93

Taula 29. Equivalències de crèdits de docència

Càrrec ECD CostGestió institucional del centre 14.164,50Director o directora 9Cap d'estudis 6Sotsdirectors (4) 12Secretari o secretària de centre 3

Gestió institucional dels departaments 39.660,60Directors de departament (7) 63Secretaris de departament (7) 21

Activitats docents 98.207,20Coordinadors docents 27Tutories 160PFC i TPT variableCoordinadors Erasmus i universitat-empresa

21

Total 322 152.032,30

8.2.2.3. Fons de compensació amb la resta d’ensenyaments

Es fa necessari preveure un fons de compensació amb la resta d’ensenyaments de la UdL, ja que algunsensenyaments, a causa del reduït nombre d’estudiants, tenen uns ingressos inferiors a les despeses.

8.2.2.4. Recursos de disponibilitat temporal variable

La partida de recursos de disponibilitat temporal variable (RDTV) és la diferència entre els ingressos totals del’ensenyament i la suma de totes les partides consumides al llarg de l’exercici econòmic, de manera que unestalvi en qualsevol de les partides implica l’equivalent augment dels RDTV i permet concentrar recursos enaquelles accions que, amb una visió global de l’ensenyament i de futur, condueixin a assolir determinatsobjectius estratègics específics. La gestió d’aquesta partida correspon als actors de l’activitat, que han de ferarribar propostes a la Comissió de Seguiment del Pla Estratègic per ser estudiades anualment i per serconsiderades a l’hora d’elaborar el pressupost anual per objectius de l’ensenyament i el pressupost de la UdL.

8.3. Política de professorat en el marc del Pla Estratègic

8.3.1. Efectes de la LOU

La promulgació de la LOU obre un escenari totalment nou al qual la UdL s’ha d’anar adaptant. D’acordamb la LOU, el personal docent i investigador de les universitats públiques està compost de funcionarisdels cossos docents universitaris i de personal contractat (ajudants, professorat ajudant doctor, professoratcol·laborador, professorat contractat doctor, professorat associat i professorat visitant).

La UdL s’haurà de replantejar la política de professorat que vol portar a terme en el futur, en el PlaEstratègic de la Universitat de Lleida o posteriorment, entre d’altres aspectes per ajustar-se al que

94

estableix el reial decret que regula el sistema d’habilitació nacional per a l’accés a cossos de funcionarisdocents universitaris.

8.3.2. Efectes de la Llei d'universitats de Catalunya

La Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya dedica el capítol III del títol II al personalacadèmic, on diu que el professorat universitari és format pel professorat dels cossos docents universitarisi el professorat contractat laboral, amb caràcter permanent o temporal, en funció de les categories queestableix la Llei mateixa.

La UdL s’haurà de replantejar la política de professorat contractat que vol portar a terme en el futur, en elPla Estratègic de la Universitat de Lleida o posteriorment, d'acord amb aquest nou marc legislatiu.

8.3.3. Plantilla per objectius: eficiència en l'ús dels recursos de professorat

La política de professorat es pot basar en l’establiment d’una plantilla per objectius en el marc de cadaensenyament, de manera que permeti reforçar, des de diferents àmbits de la docència, les línies de recercaestratègiques que cal prioritzar.

8.4. Eficiència en l’ús dels recursos pressupostaris: pressupost per objectius

El pressupost anual per objectius obligarà cada any a un debat en el si dels ensenyaments per determinarels objectius que cal prioritzar per poder donar resposta als punts febles identificats en l’Informe anuald’avaluació i seguiment del Pla Estratègic.

Un aspecte important en la gestió, que en determina també la configuració, és el mecanisme de provisióde fons per al seu finançament, amb actituds més proactives per diversificar l’origen d’aquests fons.

També cal destacar la implicació dels actors de l’activitat per assolir un ús més eficient dels recursos, jaque unes activitats entren en competència directa amb les altres en l’assignació dels recursos disponibles,cosa que comporta haver de prioritzar.

8.4.1. Model de gestió econòmica: objectius

Un model de gestió econòmica basat en un pressupost per objectius ha de permetre:- Transparència en la gestió econòmica. S'ha de comptar amb una estructura clara d’ingressos i costos,

i saber quina és la seua repercussió en cadascun dels productes o serveis que s’ofereixen.- Implantació d’instruments de comptabilitat analítica.- Priorització d’estratègies alternatives que entrin en competència directa amb l‘assignació dels

recursos disponibles.- Plantejament de la cerca proactiva de fons amb models alternatius de finançament per poder assolir

els objectius.- Participació dels actors de l’activitat en l’establiment d’objectius variables d’any en any i implicació

en el seu assoliment.- Indicadors d’efectes per fer el seguiment i l’avaluació de resultats.

8.4.2. Metodologia per a l’elaboració del pressupost per objectius

El pressupost per objectius s’ha de veure com una eina flexible, útil per assolir els objectius canviants alllarg del temps, si bé en el marc del que preveu el Pla Estratègic per al període 2002-2006. Per tant, caldràque els actors de l’activitat estableixin anualment prioritats per resoldre els punts febles identificats i

95

explicitats a l’Informe anual d’avaluació i seguiment del Pla Estratègic, per a un període anual opluriennal.

L’elaboració de la proposta del pressupost per objectius de l’ensenyament és responsabilitat de laDirecció del centre, que haurà de fer participar els actors de l’activitat. La Comissió de Seguiment del PlaEstratègic haurà d’informar de la proposta amb caràcter vinculant, perquè pugui ser considerada enelaborar el pressupost de la Universitat de Lleida.

8.4.3. Estudi de casos: balanç global d’ingressos i despeses

A tall d’exemple, es presenta un pressupost per objectius (en euros) amb la situació d’ingressos de 2002:

Anàlisi d’ingressos 8.106.706

1. Subvenció segons els mòduls de la DGU 5.413.5182. Matrícules de l’ETSEA 1.779.9203. Trams de docència i recerca 621.8354.-Subvenció complementària 291.433

Despeses 8.106.706

1. Professorat 5.145.086- professorat ordinari- professorat amb dedicació externa

2. Personal d'administració i serveis 784.5393. Despeses d'administració descentralitzades 205.204

- de centre 55.239- de departaments 149.965

4. Despeses d'administració centralitzades 1.971.877- imputables a l'edifici 752.329- imputables a la Universitat 1.219.548

La despesa disponible per assolir objectius estratègics dependrà del contracte programa que es puguiestablir amb el DURSI i dels recursos que derivin del “Model de distribució del finançament de lesuniversitats públiques catalanes”.

96

9. Avaluació i seguiment del Pla Estratègic

L'avaluació i el seguiment del Pla Estratègic tenen com a finalitats:• Dur a terme un seguiment de l'activitat per tal d'aconseguir una millora continuada de tots els

procediments implementats per assolir els objectius estratègics del Pla.• Destacar els punts forts assolits per crear autoestimació en els actors de l'activitat.• Detectar anualment els punts febles per tal de proposar mesures correctores.• Analitzar el grau d'assoliment dels objectius estratègics dels Pla i els objectius acordats en la

reunió de la Comissió de Seguiment de l'any anterior.• Plantejar anualment propostes de millora.• Analitzar el tancament del pressupost per objectius i les propostes per a l’exercici següent.• Informar anualment la Junta de Govern i el Consell Social del desenvolupament del Pla

Estratègic.

Un indicador és un índex que permet seguir el progrés en l'assoliment d'un objectiu. En ocasions esprenen en consideració indicadors d'acció (accions implantades o no), si bé els que presenten un interèsmés gran són els indicadors d'efectes, que permeten identificar les conseqüències de les accions.L'avaluació no consisteix a verificar que les accions previstes s'han dut a terme, la qual cosa constitueixun mer sistema d'inspecció, sinó a saber quins han estat els efectes d'aquestes accions, per tal d'emetre unaopinió sobre la finalitat que han tingut les accions previstes i el grau d'assoliment dels objectius plantejats.Els criteris d'interpretació són valors de referència, prèviament definits, que han de servir per interpretarel valor de l'indicador.

9.1. Proposta d'indicadors

Objectiu 1: Adaptar el currículum docent de les titulacions actuals a las noves demandes deformació

El seguiment d’aquest objectiu es pot fer mitjançant l’indicador d’acció de l’aprovació o no dels plansd’estudis de cada titulació, en els quals s’inclouen els currículums d’assignatures amb els seuscorresponents ordenaments per cursos (vegeu l’annex 1).

Objectiu 2: Desenvolupar una metodologia docent adaptada a uns nous perfils de formació

Els coordinadors, estudiants i professors de cada titulació hauran d’implantar els tres programes i laComissió d’Estudis n’haurà de fer el seu seguiment. El principal indicador d’acció serà l’elaboració o nod’un pla integral per a cada titulació en el qual s’inclogui la revisió de continguts, la planificaciód’activitats docents (programes, activitats pràctiques, organització, etc.) i el dimensionament segons elsistema ECTS. Altres indicadors son:- Nombre d’estudiants en assignatures en anglès.- Tant per cent d’assignatures que utilitzen dossiers electrònics o activitats no presencials amb TIC.- Tant per cent d’activitats pràctiques.- Tant per cent d’assignatures valorades positivament en l’enquesta d’estudiants.- Acciones implantades (sistema ECTS, llibre d’estil, glossaris, recopilacions de recursos electrònics,

etc.).

Objectiu 3: Millorar el rendiment acadèmic garantint la qualitat dels graduats que demanal’entorn

La Comissió d’Estudis haurà de fer el seguiment utilitzant els indicadors següents:- Taxa de graduació en n i (n + 1) anys.- Tant per cent de crèdits aprovats respecte dels matriculats.- Taxa d’abandonament.- Accions implantades: sistema de tutoria al primer cicle, cursos zero, avaluació curricular, realització

de sessions de seguiment, etc.

97

Objectiu 4: Incrementar l’oferta d’activitats de formació permanent i doctorat i ampliar l’oferta detitulacions

La Comissió de Planificació ha de fer el seguiment de l’objectiu. Com a indicadors d’efecte es podranutilitzar:- Nombre d’estudiants externs en assignatures reglades.- Nombre d’assignatures que utilitzen dossiers electrònics o activitats no presencials amb TIC.- Nombre d’estudiants de doctorat estrangers.- Accions implantades: noves titulacions, programes de doctorat internacionals, programes de doctorat

de qualitat.

Objectiu 5: Coliderar amb l’IRTA el desenvolupament d'un centre de referència d’investigacióagrària i agroalimentària al campus

El lideratge en aquest punt correspon al Rectorat de la UdL, a través de la seua representació en laComissió Mixta del Centre UdL-IRTA. El seguiment de l’objectiu d’incrementar l’activitat investigadoraes pot realitzar mitjançant els següents indicadors:- Nombre de professors vinculats al Centre.- Captació de projectes, convenis i serveis del campus.- Productivitat científica dels diferents grups.

Objectiu 6: Implantar accions transversals de millora de l’R+D

Els indicadors d’acció i d’efecte proposats són:- Productivitat científica en el àmbit forestal a llarg termini.- Mesos- professors de la ETSEA a l’estranger.- Mesos- investigadors estrangers a la ETSEA, sol·licituds ICREA.-Accions implantades: execució de les obres de l’Arborètum, contractes ICREA i Ramón y Cajalaconseguits.

Objectiu 7: Impulsar la projecció i les relacions de l’ETSEA amb l’entorn empresarial, professionali social- Nombre d’estudiants en pràctiques en empreses.- Tant per cent d’estudiants que treballen al cap d’un any de la seua graduació.- Accions implantades: elaboració de material de difusió, estudis d’inserció laboral, actuacions en centresde secundària.

Objectiu 8: Consolidar les relacions exteriors i la dimensió internacional- Nombre d’estudiants de l’ETSEA en programes de mobilitat.- Nombre d’estudiants que vénen a l’ETSEA.- Nombre d’estudiants en assignatures en anglès.- Nombre de programes actius de mobilitat.

Objectiu 9: Dinamitzar la participació i la vida universitària- Nombre d’activitats i conferències organitzades per curs.- Accions implantades: franja horària, programació d’activitats, replantejament de la festa d’Escola.

Objectiu 10: Implantar procediments de coordinació i seguiment de la qualitat de la docència- Accions implantades: sistema de coordinadors, base de dades integral de gestió acadèmica, informesanuals de titulació, sistema de tutoria acadèmica.

Objectiu 11: Implantar procediments de coordinació i seguiment de la qualitat dels serveis- Accions implantades: informes anuals.- Nombre de serveis que es poden sol·licitar a través de la Xarxa.

98

9.2. Criteris d’interpretació

Per al seguiment dels indicadors d’efecte es proposen com a criteris d’interpretació els nivells que s’hand’aconseguir al final del període de vigència del Pla Estratègic. Aquests nivells i els de la situació actuales presenten a la taula següent:

Taula 30. Indicadors i criteris d'interpretació

Indicador Situació actual Criteri d’interpretacióTant per cent d’assignatures planificades en ECTS 0 60Tant per cent d’assignatures que utilitzen dossiers electrònics oactivitats no presencials amb TIC

n. d. 30

Tant per cent d’activitats pràctiques n. d. 40Nombre d’estudiants en assignatures en anglès 0 50Tant per cent d’assignatures valorades positivament enl’enquesta d’estudiants

n. d. 90

Taxa de graduació en n i (n + 1) anys 11,6 15Tant per cent de crèdits aprovats respecte dels matriculats 57,6 60Taxa d’abandonament 27,6 25Nombre d’estudiants externs en assignatures reglades 0 25Nombre d’estudiants de doctorat estrangers n. d. 15Captació de projectes, convenis i serveis R+D 2.083.300 € 2.200.000 €Ràtio de trams de recerca per professor n. d. a. d.Mesos-professors de l’ETSEA a l’estranger n. d. a. d.Nombre d’estudiants en pràctiques en empreses 400 400Tant per cent d’estudiants que treballen al cap d’un any de laseua graduació a segon cicle

96% 100%

Nombre d’estudiants de l’ETSEA en programes de mobilitat 104 104Nombre de programes actius de mobilitat 9 12Nombre de serveis que es poden sol·licitar a través de la Xarxa 0 10(n. d.: no disponible; a. d.: a determinar)

9.3. Informe anual d'avaluació i seguiment

La Direcció del centre ha de redactar anualment un informe d'avaluació i seguiment del Pla Estratègic.

L'informe s’ha de basar en les informes anuals dels coordinadors i responsables dels serveis (objectiusestratègics 7.11.2.2 i 7.11.2.3) i s'ha de trametre al Vicerectorat de Qualitat i Planificació abans de l'inicidel curs acadèmic següent.

L'informe ha de preveure, com a mínim, els següents aspectes:• Objectius plantejats inicialment i en la darrera reunió de la Comissió de Seguiment.• Indicadors d'efectes i criteris d'interpretació.• Resum del grau d'assoliment del Pla (taula).• Punts forts i febles identificats.• Reformulació d'objectius, efectes que s'han d'assolir l’any vinent i proposta d'accions

correctores.• Proposta de pressupost anual per objectius estratègics.

99

La Comissió de Seguiment del Pla Estratègic pot estar diferenciada a dos nivells: un d’executiu i un altrede delegat de l'executiu, sota la presidència del director o directora i amb participació de membres del'ETSEA. La Comissió més àmplia, a nivell executiu, l’integren:

Comissió Executiva

PresidènciaRector o rectora o vicerector o vicerectora que delegui

MembresDirector o directora de l'ETSEAComissió Delegada de la Junta del CentreVicerector o vicerectora de Qualitat i PlanificacióVicerector o vicerectora d’Ordenació AcadèmicaVicerector o vicerectora de RecercaUn representant del Consell Social

SecretariaCoordinador o coordinadora de la Planificació Estratègica a la UdL

La Comissió de Seguiment del Pla Estratègic s’ha de reunir de forma ordinària un cop l’any i de formaextraordinària quan la convoqui el rector o rectora o quan ho sol·licitin dos terços dels seus membres, i had’aprovar anualment l'avaluació i seguiment i el pressupost per objectius.

Comissió Operativa de Seguiment del Pla Estratègic

És una comissió delegada de la Comissió Consultiva

Composició:

Comissió presidida pel director o directora i integrada per la Comissió Delegada de la Junta del Centre. Elcoordinador o coordinadora del Pla Estratègic n’és el secretari o secretària.

Les funcions de la Comissió de Seguiment son:• Preparar l'informe anual d'avaluació i seguiment.• Informar sobre el tancament del pressupost per objectius de l'any anterior.

planificaciÓ estratÈgica 2003-2007 etseamarc llopis pilar raich daniel rodríguez clara griera...

Documents