pla per a la reducció fracàs escolar cat 2012-2020- adobe acrobat
TRANSCRIPT
Ofensiva de pais al favor de legravexit escolar Pla per a la Reduccioacute del fracagraves escolar a Catalunya
Juny de 2012
Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament
iacuteNDEX
1 INTRODUCCiOacute
2 CONCEPTUALITZACiOacute DEL FRACAgraveS ESCOLAR
3 DIAGNOSI 31 ANAgraveLISI QUANTITATIVA 32 ANAgraveLISI QUALITATIVA
4 DESCRIPCiOacute DEL PROGRAMA 41 OBJECTIUS 42 EIXOS DACTUACIOacute 43 RECURSOS
5 ACTUACIONS
6 SEGUIMENT I AVALUACiOacute
2
1 Introduccioacute
Leducacioacute el factor clau per al futur duna societat Desenvolupar al magravexim el talent les
iacutentelligegravencies muacuteltiples de tots els alumnes eacutes la condicioacute de possibilitat per a lexercici de la
llibertat individual en la mesura que les persones treuen partit de les seves capacitats per
forjar un projecte de vida singular i eacutes alhora la garantia de progreacutes dun paiacutes immers en la
globalitzacioacute i en una economia basada en el coneixement La millora de legravexit escolar
esdeveacute cabdal una tasca col lectiva que ateny tots els agents implicats en lacte educatiu
principalment lescola i la familia Els estudis i informes que analitzen el sistema educatiu de
Catalunya revelen que en els darrers trenta anys sha avanccedilat molt en termes dequitat i que
ara el repte de la millora de la qualitat davant dun escenari de profunda crisi econogravemica se
centra a consolidar el cami recorregut i a plantejar-se alhora objectius meacutes ambiciosos
principalment de caragravecter qualitatiu La oonstruccioacute de la Catalunya del futur passa
forccedilosament per la millora de legravexit educatiu amb lesforccedil conjunt de tothom cadascuacute des del
seu agravembit de responsabilitat amb larrelament en els valors i principis meacutes sogravelids de la
nostra cultura
El nocioacute de fracagraves escolar ha estat quumlestionada per alguns autors a causa de la connotacioacute
impliacutecita dexclusioacute social que comporta en associar-se el fracagraves acadeacutemic al personal i en
posar legravemfasi exclusivament en el resultat final sense tenir en compte el progreacutes realitzat
per cadascuacute En canvi parlar degravexit escolar permet destacar els aspectes del proceacutes formatiu
que fan referegravencia al desenvolupament de les potencialitats dels alumnes promovent un
canvi en la mirada social cap al fet educatiu En tot cas globalment els resultats escclars no
sograven prou satisfactoris al nostre pais i cal emprendre mesures de millora a partir de la
constatacioacute del problema existent
La Unioacute Europea aborda aquesta problemagravetica en lEstrategravegia Europa 2020 on es fixen uns
objectius concrets que han de permetre lassoliment duna economia intelligent inclusiva i
sostenible Uns objectius que Catalunya assumeix i que lobliguen a focalitzar els esforccedilos
del Govem en la millora dels resultats escolars i del nivell formatiu dels ciutadans per
aconseguir el ple desenvolupament personal professional i social al llarg de la vida La
mesura del grau dassoliment daquests objectius possibilita establir comparatives amb els
paiumlsos del nostre entorn i disposar devidegravencies per a la millora i el progreacutes
El Govern de la Generalitat de Catalunya miljanccedilant el Departament dEnsenyament
promou i lidera una ofensiva de paiacutes a favor de legravexit escolar que vol implicar i comprometre
1
tota la societat catalana amb lobjectiu de millorar els resultats educatius i reduir les taxes
de fracagraves escolar i dabandoacute dels estudis Els eixos dactuacioacute del Pla que presentem
sarticulen a partir de les evidegravencies cientiacutefiques i de les experiegravencies internacionals degravexit a
lhora dafrontar un repte com aquest El conjunt de mesures recollides reflectint el pla de
treball de tots els agravembits del Departament dEnsenyament defineixen lestrategravegia que
actualment sestagrave implementant per donar-hi resposta
4
2 Conceptualitzacioacute del fracagraves escolar
El concepte de fracagraves escolar ha tingut diverses interpretacions De fe sha associat a
realitats com ara la manca dassoliment de les competegravencies bagravesiques progravepies de cada
etapa de lensenyament obligatori la no-obtencioacute de la graduaciograve o lacreditaciograve dESa la
no-superacioacute de les diferents etapes educatives a ledat idogravenia o labandoacute escolar prematur
en no finalitzar els estudis postobligatoris La formulacioacute dels objectius generals daquest Pla
preteacuten fer convergir aquestes perspectives duna mateixa realitat en un marc de treball
comuacute amb el benentegraves que els eixos dactuacioacute les integren i les interrelacionen
El perfil de lalumne que presenta risc de fracagraves escolar acostuma a anar associat a nivells
baixos en ladquisicioacute de ccneixements a un domini insuficient de les competegravencies
bagravesiques i a una autonomia personal poc desenvolupada Tanmateix hi ha altres variables
que presenten una correlacioacute significativa amb el fracagraves escolar i el defineixen com un
fenomen multicausal Aquestes soacuten
a) Cognitives actitudinals emocionals relacionals i conductuals
b) Diferegravencies culturals per raoacute dorigen familiar
c) Trajectograveria escclar irregular (repeticions mobilitaL)
d) Estat socioeccnogravemic i cultural de la famiacutelia i expectativa amb relacioacute al rendiment
escolar dels fills
e) Entorns delevada complexitat
f) Altres
Malgrat les diferents perspectives o enfocaments els organismes internacionals han optat
per definir el fracagraves escclar com el percentatge de la poblacioacute de joves del mateix collectiu
que no ha completat leducacioacute obligatograveria i que en funcioacute del sistema educatiu cada paiacutes
nestableix el mecanisme de mesura corresponent I pel que fa a labandoacute escolar com el
percentatge de la poblacioacute entre 18 i 24 anys amb una titulacioacute com a magravexim deducacioacute
secundagraveria bagravesica i que declaren no haver rebut formacioacute postobligatograveria en les darreres
quatre setmanes anteriors a lenquesta
Legravexit escclar de cada alumne el resullat dun proceacutes acumulatiu amb una trajectograveria que
comenccedila en les primeres etapes educatives i que es va consolidant a mesura que es van
adquirint els ccneixements i es van assOlIacutent les competegravencies que permetran a lalumne
mitjanccedilant la seva adequada mobilitzacioacute resoldre situacions i problemes de complexitat
5
progressiva alhora que la construccioacute i gestioacute de nous coneixements Les dificultats
especifiques que es poden presentar en aquest proceacutes han de ser identificades i resoltes de
manera satisfactoacuteria per evitar disfuncions en el progreacutes personal i acadegravemic de lalumne i
que amb la seva cronificacioacute esdevinguin situacions de fracagraves i dabandoacute escolar Aquest
enfocament aporta una visioacute meacutes proactiva focalitzada meacutes en el proceacutes que en els
resultats finals i fa prioritzar aspectes processuals rellevants com la professionalitzacioacute de la
docegravencia i de la direccioacute el curriacuteculum les estrategravegies densenyament i aprenentatge
lorientacioacute educativa la deteccioacute preccccedil de necessitats educatives i la implicacioacute de les
families
Les consequumlegravencies que teacute el fracagraves escolar sobre les persones i les societats tenen un
impacte a dos nivells En primer lloc afecten la vida de les persones limitant les seves
oportunitats de participacioacute social cultural i econogravemica en la societat Les dades revelen una
forta correlaciograve entre el nivell formatiu i les possibilitats daccedir a una feina qualificada de
mantenir-la i de promocionar professionalment A Catalunya la diferegravencia entre el
percentatge de la poblacioacute aturada amb estudis postobligatoris i la poblacioacute sense aquests
estudis ha passat dels 48 punts a lany 2005 a situar-se en lactualitat al voltant dels 73
punts La crisi econogravemica ha tingut un gran impacte sobre tota la poblacioacute ocupada perograve
especialment sobre aquelles persones sense una formacioacute suficient i que ocupaven llocs de
treball poc qualificats Si analitzem les dades referides a la poblacioacute entre 16 i 29 anys
sobserva que la major part de les persones aturades daquest tram dedat tenen un nivell de
formacioacute bagravesic o inferior (un 85) Per tant labandoacute prematur dels estudis i el fracagraves
escolar sassocien a un major risc datur a precarietat laboral a situacions de pobresa i
dexclusioacute social a una major dependeacutencia dajudes socials i al fracagraves dels fills en els seus
estudis
En segon lloc hi ha les consequumlegravencies collectives que es manifesten a llarg termini i
condicionen el potencial econogravemic i social dun pais De fet els ciutadans que han ranunciat
prematurament a la seva formacioacute registren un menor interegraves i participacioacute en els processos
democragravetics i en termes eccnogravemics els efectes daquest fenomen soacuten visibles en la
competitivitat i la innovacioacute El creixement econogravemic dun paiacutes teacute una vinculacioacute molt estreta
amb el nivell de qualificaciograve dels seus treballadors especialment en una economia
fonamentada en el coneixement En un moment de la histograveria de la humanitat en quegrave [a
tecnologia i els mitjans dacceacutes al coneixement impregnen tots els agravembits de la vida el
desenvolupament del talent de les persones serigeix en el recurs bagravesic per a la viabilitat
econogravemica de les societats postindustrials
6
3 Diagnosi
Un conjunt dindicadors mostra la realitat existent i permet identificar el problema Lanagravelisi
de les dades fixa els objectius a assolir i estableix el marc general dactuacioacute del Pla per a 1amp
millora de legravexit escolar
Les fonts de les dades utilitzades en aquesta diagnosi han estat diverses registres i dades
de lAdministracioacute estudis i informes nacionals i internacionals entre daltres
31 Anagravelisi quantitativa
Les mesures del rendiment escolar de quegrave disposa el Sistema educatiu catalagrave soacuten diverses
a) Taxa de repeticioacute a leducacioacute primagraveria
2003-2004 12
2004-2005 1 12
2005-2006 13 13 16
2006-2007 11 16 07 12 07 14oacuteo
2007-2008 15 17 13 13 13 16
2008-2009 11 12 11
2009middot2010 15 17 13 13 13 16
2010middot2011 11 13 09 10 1OYo 12
2011-2012 12 1~ 08 11 09 1L
ront Estadiacutestica de lEnsenyament
b) Taxa didoneiumltat als 11 anys percentatge dalumnes d11 anys que cursa 6egrave deducacioacute primagraveria (eacutes a diacuter que no ha repetit cap curs)
Font Esladlstiacuteca de lEnsenyament
7
e) Resultats de les proves de 6egrave curs deducacioacute primagraveria percentatge dalumnes distribuiacutets per nivells de competegravencies bagravesiques
Catalagrave
bullCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
Font Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
d) Taxa de repeticioacute a lESO
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
e) Taxa didoneiumltat als 15 anys percentatge dalumnes de 15 anys que cursa 4t deducacioacute secundagraveria obligatograveria (eacutes a dir que no ha repetit cap curs)
Font Estadisica de lEnsenyament
8
f) Taxa bruta de graduacioacute en ESO percentatge dalumnes de quart curs dESa que aconsegueixen el graduat en un curs determinat (independentment de la seva edat)
2004-2005 7901middot~
2005-2006 780
2006-2007 79Oc
2007-2008 798
2008middot2009 819
2009middot2010 818
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
g) Resultats de les proves de 4t curs deducacioacute secundagraveria obligatograveria percentatge dalumnes distribuiumlts per nivells de competegravencies avaluades
iCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
FonI Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
9
h) Taxa de repeticioacute de 1 r curs de batxillerat
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
i) Taxa de graduacioacute de batxillerat alumnes graduals en baixiacuteleral I avaluals 2n de baixiacuteleral
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
j) Percentatge daprovats a les PAU
Font Departament dEconomia i Coneixement
10
k) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau mitiacuteagrave i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de restructura modular de la formacioacute professiona que permet ulla grall variabilitat ditineraris formatius per als alumnes)
I) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau superior i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
2004-2005 12361 F
2005-2006 12037 2006-2007 12179 2007-2008 12383 2008-2009 14329 2009-2010 14676 2010-2011 16345
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de lestruclura modular de la fomaeioacute professional que permet ulla gran veriacuteabiacutelnat ditineraris formatius per als alumnes)
11
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
iacuteNDEX
1 INTRODUCCiOacute
2 CONCEPTUALITZACiOacute DEL FRACAgraveS ESCOLAR
3 DIAGNOSI 31 ANAgraveLISI QUANTITATIVA 32 ANAgraveLISI QUALITATIVA
4 DESCRIPCiOacute DEL PROGRAMA 41 OBJECTIUS 42 EIXOS DACTUACIOacute 43 RECURSOS
5 ACTUACIONS
6 SEGUIMENT I AVALUACiOacute
2
1 Introduccioacute
Leducacioacute el factor clau per al futur duna societat Desenvolupar al magravexim el talent les
iacutentelligegravencies muacuteltiples de tots els alumnes eacutes la condicioacute de possibilitat per a lexercici de la
llibertat individual en la mesura que les persones treuen partit de les seves capacitats per
forjar un projecte de vida singular i eacutes alhora la garantia de progreacutes dun paiacutes immers en la
globalitzacioacute i en una economia basada en el coneixement La millora de legravexit escolar
esdeveacute cabdal una tasca col lectiva que ateny tots els agents implicats en lacte educatiu
principalment lescola i la familia Els estudis i informes que analitzen el sistema educatiu de
Catalunya revelen que en els darrers trenta anys sha avanccedilat molt en termes dequitat i que
ara el repte de la millora de la qualitat davant dun escenari de profunda crisi econogravemica se
centra a consolidar el cami recorregut i a plantejar-se alhora objectius meacutes ambiciosos
principalment de caragravecter qualitatiu La oonstruccioacute de la Catalunya del futur passa
forccedilosament per la millora de legravexit educatiu amb lesforccedil conjunt de tothom cadascuacute des del
seu agravembit de responsabilitat amb larrelament en els valors i principis meacutes sogravelids de la
nostra cultura
El nocioacute de fracagraves escolar ha estat quumlestionada per alguns autors a causa de la connotacioacute
impliacutecita dexclusioacute social que comporta en associar-se el fracagraves acadeacutemic al personal i en
posar legravemfasi exclusivament en el resultat final sense tenir en compte el progreacutes realitzat
per cadascuacute En canvi parlar degravexit escolar permet destacar els aspectes del proceacutes formatiu
que fan referegravencia al desenvolupament de les potencialitats dels alumnes promovent un
canvi en la mirada social cap al fet educatiu En tot cas globalment els resultats escclars no
sograven prou satisfactoris al nostre pais i cal emprendre mesures de millora a partir de la
constatacioacute del problema existent
La Unioacute Europea aborda aquesta problemagravetica en lEstrategravegia Europa 2020 on es fixen uns
objectius concrets que han de permetre lassoliment duna economia intelligent inclusiva i
sostenible Uns objectius que Catalunya assumeix i que lobliguen a focalitzar els esforccedilos
del Govem en la millora dels resultats escolars i del nivell formatiu dels ciutadans per
aconseguir el ple desenvolupament personal professional i social al llarg de la vida La
mesura del grau dassoliment daquests objectius possibilita establir comparatives amb els
paiumlsos del nostre entorn i disposar devidegravencies per a la millora i el progreacutes
El Govern de la Generalitat de Catalunya miljanccedilant el Departament dEnsenyament
promou i lidera una ofensiva de paiacutes a favor de legravexit escolar que vol implicar i comprometre
1
tota la societat catalana amb lobjectiu de millorar els resultats educatius i reduir les taxes
de fracagraves escolar i dabandoacute dels estudis Els eixos dactuacioacute del Pla que presentem
sarticulen a partir de les evidegravencies cientiacutefiques i de les experiegravencies internacionals degravexit a
lhora dafrontar un repte com aquest El conjunt de mesures recollides reflectint el pla de
treball de tots els agravembits del Departament dEnsenyament defineixen lestrategravegia que
actualment sestagrave implementant per donar-hi resposta
4
2 Conceptualitzacioacute del fracagraves escolar
El concepte de fracagraves escolar ha tingut diverses interpretacions De fe sha associat a
realitats com ara la manca dassoliment de les competegravencies bagravesiques progravepies de cada
etapa de lensenyament obligatori la no-obtencioacute de la graduaciograve o lacreditaciograve dESa la
no-superacioacute de les diferents etapes educatives a ledat idogravenia o labandoacute escolar prematur
en no finalitzar els estudis postobligatoris La formulacioacute dels objectius generals daquest Pla
preteacuten fer convergir aquestes perspectives duna mateixa realitat en un marc de treball
comuacute amb el benentegraves que els eixos dactuacioacute les integren i les interrelacionen
El perfil de lalumne que presenta risc de fracagraves escolar acostuma a anar associat a nivells
baixos en ladquisicioacute de ccneixements a un domini insuficient de les competegravencies
bagravesiques i a una autonomia personal poc desenvolupada Tanmateix hi ha altres variables
que presenten una correlacioacute significativa amb el fracagraves escolar i el defineixen com un
fenomen multicausal Aquestes soacuten
a) Cognitives actitudinals emocionals relacionals i conductuals
b) Diferegravencies culturals per raoacute dorigen familiar
c) Trajectograveria escclar irregular (repeticions mobilitaL)
d) Estat socioeccnogravemic i cultural de la famiacutelia i expectativa amb relacioacute al rendiment
escolar dels fills
e) Entorns delevada complexitat
f) Altres
Malgrat les diferents perspectives o enfocaments els organismes internacionals han optat
per definir el fracagraves escclar com el percentatge de la poblacioacute de joves del mateix collectiu
que no ha completat leducacioacute obligatograveria i que en funcioacute del sistema educatiu cada paiacutes
nestableix el mecanisme de mesura corresponent I pel que fa a labandoacute escolar com el
percentatge de la poblacioacute entre 18 i 24 anys amb una titulacioacute com a magravexim deducacioacute
secundagraveria bagravesica i que declaren no haver rebut formacioacute postobligatograveria en les darreres
quatre setmanes anteriors a lenquesta
Legravexit escclar de cada alumne el resullat dun proceacutes acumulatiu amb una trajectograveria que
comenccedila en les primeres etapes educatives i que es va consolidant a mesura que es van
adquirint els ccneixements i es van assOlIacutent les competegravencies que permetran a lalumne
mitjanccedilant la seva adequada mobilitzacioacute resoldre situacions i problemes de complexitat
5
progressiva alhora que la construccioacute i gestioacute de nous coneixements Les dificultats
especifiques que es poden presentar en aquest proceacutes han de ser identificades i resoltes de
manera satisfactoacuteria per evitar disfuncions en el progreacutes personal i acadegravemic de lalumne i
que amb la seva cronificacioacute esdevinguin situacions de fracagraves i dabandoacute escolar Aquest
enfocament aporta una visioacute meacutes proactiva focalitzada meacutes en el proceacutes que en els
resultats finals i fa prioritzar aspectes processuals rellevants com la professionalitzacioacute de la
docegravencia i de la direccioacute el curriacuteculum les estrategravegies densenyament i aprenentatge
lorientacioacute educativa la deteccioacute preccccedil de necessitats educatives i la implicacioacute de les
families
Les consequumlegravencies que teacute el fracagraves escolar sobre les persones i les societats tenen un
impacte a dos nivells En primer lloc afecten la vida de les persones limitant les seves
oportunitats de participacioacute social cultural i econogravemica en la societat Les dades revelen una
forta correlaciograve entre el nivell formatiu i les possibilitats daccedir a una feina qualificada de
mantenir-la i de promocionar professionalment A Catalunya la diferegravencia entre el
percentatge de la poblacioacute aturada amb estudis postobligatoris i la poblacioacute sense aquests
estudis ha passat dels 48 punts a lany 2005 a situar-se en lactualitat al voltant dels 73
punts La crisi econogravemica ha tingut un gran impacte sobre tota la poblacioacute ocupada perograve
especialment sobre aquelles persones sense una formacioacute suficient i que ocupaven llocs de
treball poc qualificats Si analitzem les dades referides a la poblacioacute entre 16 i 29 anys
sobserva que la major part de les persones aturades daquest tram dedat tenen un nivell de
formacioacute bagravesic o inferior (un 85) Per tant labandoacute prematur dels estudis i el fracagraves
escolar sassocien a un major risc datur a precarietat laboral a situacions de pobresa i
dexclusioacute social a una major dependeacutencia dajudes socials i al fracagraves dels fills en els seus
estudis
En segon lloc hi ha les consequumlegravencies collectives que es manifesten a llarg termini i
condicionen el potencial econogravemic i social dun pais De fet els ciutadans que han ranunciat
prematurament a la seva formacioacute registren un menor interegraves i participacioacute en els processos
democragravetics i en termes eccnogravemics els efectes daquest fenomen soacuten visibles en la
competitivitat i la innovacioacute El creixement econogravemic dun paiacutes teacute una vinculacioacute molt estreta
amb el nivell de qualificaciograve dels seus treballadors especialment en una economia
fonamentada en el coneixement En un moment de la histograveria de la humanitat en quegrave [a
tecnologia i els mitjans dacceacutes al coneixement impregnen tots els agravembits de la vida el
desenvolupament del talent de les persones serigeix en el recurs bagravesic per a la viabilitat
econogravemica de les societats postindustrials
6
3 Diagnosi
Un conjunt dindicadors mostra la realitat existent i permet identificar el problema Lanagravelisi
de les dades fixa els objectius a assolir i estableix el marc general dactuacioacute del Pla per a 1amp
millora de legravexit escolar
Les fonts de les dades utilitzades en aquesta diagnosi han estat diverses registres i dades
de lAdministracioacute estudis i informes nacionals i internacionals entre daltres
31 Anagravelisi quantitativa
Les mesures del rendiment escolar de quegrave disposa el Sistema educatiu catalagrave soacuten diverses
a) Taxa de repeticioacute a leducacioacute primagraveria
2003-2004 12
2004-2005 1 12
2005-2006 13 13 16
2006-2007 11 16 07 12 07 14oacuteo
2007-2008 15 17 13 13 13 16
2008-2009 11 12 11
2009middot2010 15 17 13 13 13 16
2010middot2011 11 13 09 10 1OYo 12
2011-2012 12 1~ 08 11 09 1L
ront Estadiacutestica de lEnsenyament
b) Taxa didoneiumltat als 11 anys percentatge dalumnes d11 anys que cursa 6egrave deducacioacute primagraveria (eacutes a diacuter que no ha repetit cap curs)
Font Esladlstiacuteca de lEnsenyament
7
e) Resultats de les proves de 6egrave curs deducacioacute primagraveria percentatge dalumnes distribuiacutets per nivells de competegravencies bagravesiques
Catalagrave
bullCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
Font Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
d) Taxa de repeticioacute a lESO
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
e) Taxa didoneiumltat als 15 anys percentatge dalumnes de 15 anys que cursa 4t deducacioacute secundagraveria obligatograveria (eacutes a dir que no ha repetit cap curs)
Font Estadisica de lEnsenyament
8
f) Taxa bruta de graduacioacute en ESO percentatge dalumnes de quart curs dESa que aconsegueixen el graduat en un curs determinat (independentment de la seva edat)
2004-2005 7901middot~
2005-2006 780
2006-2007 79Oc
2007-2008 798
2008middot2009 819
2009middot2010 818
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
g) Resultats de les proves de 4t curs deducacioacute secundagraveria obligatograveria percentatge dalumnes distribuiumlts per nivells de competegravencies avaluades
iCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
FonI Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
9
h) Taxa de repeticioacute de 1 r curs de batxillerat
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
i) Taxa de graduacioacute de batxillerat alumnes graduals en baixiacuteleral I avaluals 2n de baixiacuteleral
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
j) Percentatge daprovats a les PAU
Font Departament dEconomia i Coneixement
10
k) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau mitiacuteagrave i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de restructura modular de la formacioacute professiona que permet ulla grall variabilitat ditineraris formatius per als alumnes)
I) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau superior i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
2004-2005 12361 F
2005-2006 12037 2006-2007 12179 2007-2008 12383 2008-2009 14329 2009-2010 14676 2010-2011 16345
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de lestruclura modular de la fomaeioacute professional que permet ulla gran veriacuteabiacutelnat ditineraris formatius per als alumnes)
11
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
1 Introduccioacute
Leducacioacute el factor clau per al futur duna societat Desenvolupar al magravexim el talent les
iacutentelligegravencies muacuteltiples de tots els alumnes eacutes la condicioacute de possibilitat per a lexercici de la
llibertat individual en la mesura que les persones treuen partit de les seves capacitats per
forjar un projecte de vida singular i eacutes alhora la garantia de progreacutes dun paiacutes immers en la
globalitzacioacute i en una economia basada en el coneixement La millora de legravexit escolar
esdeveacute cabdal una tasca col lectiva que ateny tots els agents implicats en lacte educatiu
principalment lescola i la familia Els estudis i informes que analitzen el sistema educatiu de
Catalunya revelen que en els darrers trenta anys sha avanccedilat molt en termes dequitat i que
ara el repte de la millora de la qualitat davant dun escenari de profunda crisi econogravemica se
centra a consolidar el cami recorregut i a plantejar-se alhora objectius meacutes ambiciosos
principalment de caragravecter qualitatiu La oonstruccioacute de la Catalunya del futur passa
forccedilosament per la millora de legravexit educatiu amb lesforccedil conjunt de tothom cadascuacute des del
seu agravembit de responsabilitat amb larrelament en els valors i principis meacutes sogravelids de la
nostra cultura
El nocioacute de fracagraves escolar ha estat quumlestionada per alguns autors a causa de la connotacioacute
impliacutecita dexclusioacute social que comporta en associar-se el fracagraves acadeacutemic al personal i en
posar legravemfasi exclusivament en el resultat final sense tenir en compte el progreacutes realitzat
per cadascuacute En canvi parlar degravexit escolar permet destacar els aspectes del proceacutes formatiu
que fan referegravencia al desenvolupament de les potencialitats dels alumnes promovent un
canvi en la mirada social cap al fet educatiu En tot cas globalment els resultats escclars no
sograven prou satisfactoris al nostre pais i cal emprendre mesures de millora a partir de la
constatacioacute del problema existent
La Unioacute Europea aborda aquesta problemagravetica en lEstrategravegia Europa 2020 on es fixen uns
objectius concrets que han de permetre lassoliment duna economia intelligent inclusiva i
sostenible Uns objectius que Catalunya assumeix i que lobliguen a focalitzar els esforccedilos
del Govem en la millora dels resultats escolars i del nivell formatiu dels ciutadans per
aconseguir el ple desenvolupament personal professional i social al llarg de la vida La
mesura del grau dassoliment daquests objectius possibilita establir comparatives amb els
paiumlsos del nostre entorn i disposar devidegravencies per a la millora i el progreacutes
El Govern de la Generalitat de Catalunya miljanccedilant el Departament dEnsenyament
promou i lidera una ofensiva de paiacutes a favor de legravexit escolar que vol implicar i comprometre
1
tota la societat catalana amb lobjectiu de millorar els resultats educatius i reduir les taxes
de fracagraves escolar i dabandoacute dels estudis Els eixos dactuacioacute del Pla que presentem
sarticulen a partir de les evidegravencies cientiacutefiques i de les experiegravencies internacionals degravexit a
lhora dafrontar un repte com aquest El conjunt de mesures recollides reflectint el pla de
treball de tots els agravembits del Departament dEnsenyament defineixen lestrategravegia que
actualment sestagrave implementant per donar-hi resposta
4
2 Conceptualitzacioacute del fracagraves escolar
El concepte de fracagraves escolar ha tingut diverses interpretacions De fe sha associat a
realitats com ara la manca dassoliment de les competegravencies bagravesiques progravepies de cada
etapa de lensenyament obligatori la no-obtencioacute de la graduaciograve o lacreditaciograve dESa la
no-superacioacute de les diferents etapes educatives a ledat idogravenia o labandoacute escolar prematur
en no finalitzar els estudis postobligatoris La formulacioacute dels objectius generals daquest Pla
preteacuten fer convergir aquestes perspectives duna mateixa realitat en un marc de treball
comuacute amb el benentegraves que els eixos dactuacioacute les integren i les interrelacionen
El perfil de lalumne que presenta risc de fracagraves escolar acostuma a anar associat a nivells
baixos en ladquisicioacute de ccneixements a un domini insuficient de les competegravencies
bagravesiques i a una autonomia personal poc desenvolupada Tanmateix hi ha altres variables
que presenten una correlacioacute significativa amb el fracagraves escolar i el defineixen com un
fenomen multicausal Aquestes soacuten
a) Cognitives actitudinals emocionals relacionals i conductuals
b) Diferegravencies culturals per raoacute dorigen familiar
c) Trajectograveria escclar irregular (repeticions mobilitaL)
d) Estat socioeccnogravemic i cultural de la famiacutelia i expectativa amb relacioacute al rendiment
escolar dels fills
e) Entorns delevada complexitat
f) Altres
Malgrat les diferents perspectives o enfocaments els organismes internacionals han optat
per definir el fracagraves escclar com el percentatge de la poblacioacute de joves del mateix collectiu
que no ha completat leducacioacute obligatograveria i que en funcioacute del sistema educatiu cada paiacutes
nestableix el mecanisme de mesura corresponent I pel que fa a labandoacute escolar com el
percentatge de la poblacioacute entre 18 i 24 anys amb una titulacioacute com a magravexim deducacioacute
secundagraveria bagravesica i que declaren no haver rebut formacioacute postobligatograveria en les darreres
quatre setmanes anteriors a lenquesta
Legravexit escclar de cada alumne el resullat dun proceacutes acumulatiu amb una trajectograveria que
comenccedila en les primeres etapes educatives i que es va consolidant a mesura que es van
adquirint els ccneixements i es van assOlIacutent les competegravencies que permetran a lalumne
mitjanccedilant la seva adequada mobilitzacioacute resoldre situacions i problemes de complexitat
5
progressiva alhora que la construccioacute i gestioacute de nous coneixements Les dificultats
especifiques que es poden presentar en aquest proceacutes han de ser identificades i resoltes de
manera satisfactoacuteria per evitar disfuncions en el progreacutes personal i acadegravemic de lalumne i
que amb la seva cronificacioacute esdevinguin situacions de fracagraves i dabandoacute escolar Aquest
enfocament aporta una visioacute meacutes proactiva focalitzada meacutes en el proceacutes que en els
resultats finals i fa prioritzar aspectes processuals rellevants com la professionalitzacioacute de la
docegravencia i de la direccioacute el curriacuteculum les estrategravegies densenyament i aprenentatge
lorientacioacute educativa la deteccioacute preccccedil de necessitats educatives i la implicacioacute de les
families
Les consequumlegravencies que teacute el fracagraves escolar sobre les persones i les societats tenen un
impacte a dos nivells En primer lloc afecten la vida de les persones limitant les seves
oportunitats de participacioacute social cultural i econogravemica en la societat Les dades revelen una
forta correlaciograve entre el nivell formatiu i les possibilitats daccedir a una feina qualificada de
mantenir-la i de promocionar professionalment A Catalunya la diferegravencia entre el
percentatge de la poblacioacute aturada amb estudis postobligatoris i la poblacioacute sense aquests
estudis ha passat dels 48 punts a lany 2005 a situar-se en lactualitat al voltant dels 73
punts La crisi econogravemica ha tingut un gran impacte sobre tota la poblacioacute ocupada perograve
especialment sobre aquelles persones sense una formacioacute suficient i que ocupaven llocs de
treball poc qualificats Si analitzem les dades referides a la poblacioacute entre 16 i 29 anys
sobserva que la major part de les persones aturades daquest tram dedat tenen un nivell de
formacioacute bagravesic o inferior (un 85) Per tant labandoacute prematur dels estudis i el fracagraves
escolar sassocien a un major risc datur a precarietat laboral a situacions de pobresa i
dexclusioacute social a una major dependeacutencia dajudes socials i al fracagraves dels fills en els seus
estudis
En segon lloc hi ha les consequumlegravencies collectives que es manifesten a llarg termini i
condicionen el potencial econogravemic i social dun pais De fet els ciutadans que han ranunciat
prematurament a la seva formacioacute registren un menor interegraves i participacioacute en els processos
democragravetics i en termes eccnogravemics els efectes daquest fenomen soacuten visibles en la
competitivitat i la innovacioacute El creixement econogravemic dun paiacutes teacute una vinculacioacute molt estreta
amb el nivell de qualificaciograve dels seus treballadors especialment en una economia
fonamentada en el coneixement En un moment de la histograveria de la humanitat en quegrave [a
tecnologia i els mitjans dacceacutes al coneixement impregnen tots els agravembits de la vida el
desenvolupament del talent de les persones serigeix en el recurs bagravesic per a la viabilitat
econogravemica de les societats postindustrials
6
3 Diagnosi
Un conjunt dindicadors mostra la realitat existent i permet identificar el problema Lanagravelisi
de les dades fixa els objectius a assolir i estableix el marc general dactuacioacute del Pla per a 1amp
millora de legravexit escolar
Les fonts de les dades utilitzades en aquesta diagnosi han estat diverses registres i dades
de lAdministracioacute estudis i informes nacionals i internacionals entre daltres
31 Anagravelisi quantitativa
Les mesures del rendiment escolar de quegrave disposa el Sistema educatiu catalagrave soacuten diverses
a) Taxa de repeticioacute a leducacioacute primagraveria
2003-2004 12
2004-2005 1 12
2005-2006 13 13 16
2006-2007 11 16 07 12 07 14oacuteo
2007-2008 15 17 13 13 13 16
2008-2009 11 12 11
2009middot2010 15 17 13 13 13 16
2010middot2011 11 13 09 10 1OYo 12
2011-2012 12 1~ 08 11 09 1L
ront Estadiacutestica de lEnsenyament
b) Taxa didoneiumltat als 11 anys percentatge dalumnes d11 anys que cursa 6egrave deducacioacute primagraveria (eacutes a diacuter que no ha repetit cap curs)
Font Esladlstiacuteca de lEnsenyament
7
e) Resultats de les proves de 6egrave curs deducacioacute primagraveria percentatge dalumnes distribuiacutets per nivells de competegravencies bagravesiques
Catalagrave
bullCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
Font Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
d) Taxa de repeticioacute a lESO
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
e) Taxa didoneiumltat als 15 anys percentatge dalumnes de 15 anys que cursa 4t deducacioacute secundagraveria obligatograveria (eacutes a dir que no ha repetit cap curs)
Font Estadisica de lEnsenyament
8
f) Taxa bruta de graduacioacute en ESO percentatge dalumnes de quart curs dESa que aconsegueixen el graduat en un curs determinat (independentment de la seva edat)
2004-2005 7901middot~
2005-2006 780
2006-2007 79Oc
2007-2008 798
2008middot2009 819
2009middot2010 818
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
g) Resultats de les proves de 4t curs deducacioacute secundagraveria obligatograveria percentatge dalumnes distribuiumlts per nivells de competegravencies avaluades
iCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
FonI Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
9
h) Taxa de repeticioacute de 1 r curs de batxillerat
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
i) Taxa de graduacioacute de batxillerat alumnes graduals en baixiacuteleral I avaluals 2n de baixiacuteleral
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
j) Percentatge daprovats a les PAU
Font Departament dEconomia i Coneixement
10
k) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau mitiacuteagrave i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de restructura modular de la formacioacute professiona que permet ulla grall variabilitat ditineraris formatius per als alumnes)
I) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau superior i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
2004-2005 12361 F
2005-2006 12037 2006-2007 12179 2007-2008 12383 2008-2009 14329 2009-2010 14676 2010-2011 16345
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de lestruclura modular de la fomaeioacute professional que permet ulla gran veriacuteabiacutelnat ditineraris formatius per als alumnes)
11
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
tota la societat catalana amb lobjectiu de millorar els resultats educatius i reduir les taxes
de fracagraves escolar i dabandoacute dels estudis Els eixos dactuacioacute del Pla que presentem
sarticulen a partir de les evidegravencies cientiacutefiques i de les experiegravencies internacionals degravexit a
lhora dafrontar un repte com aquest El conjunt de mesures recollides reflectint el pla de
treball de tots els agravembits del Departament dEnsenyament defineixen lestrategravegia que
actualment sestagrave implementant per donar-hi resposta
4
2 Conceptualitzacioacute del fracagraves escolar
El concepte de fracagraves escolar ha tingut diverses interpretacions De fe sha associat a
realitats com ara la manca dassoliment de les competegravencies bagravesiques progravepies de cada
etapa de lensenyament obligatori la no-obtencioacute de la graduaciograve o lacreditaciograve dESa la
no-superacioacute de les diferents etapes educatives a ledat idogravenia o labandoacute escolar prematur
en no finalitzar els estudis postobligatoris La formulacioacute dels objectius generals daquest Pla
preteacuten fer convergir aquestes perspectives duna mateixa realitat en un marc de treball
comuacute amb el benentegraves que els eixos dactuacioacute les integren i les interrelacionen
El perfil de lalumne que presenta risc de fracagraves escolar acostuma a anar associat a nivells
baixos en ladquisicioacute de ccneixements a un domini insuficient de les competegravencies
bagravesiques i a una autonomia personal poc desenvolupada Tanmateix hi ha altres variables
que presenten una correlacioacute significativa amb el fracagraves escolar i el defineixen com un
fenomen multicausal Aquestes soacuten
a) Cognitives actitudinals emocionals relacionals i conductuals
b) Diferegravencies culturals per raoacute dorigen familiar
c) Trajectograveria escclar irregular (repeticions mobilitaL)
d) Estat socioeccnogravemic i cultural de la famiacutelia i expectativa amb relacioacute al rendiment
escolar dels fills
e) Entorns delevada complexitat
f) Altres
Malgrat les diferents perspectives o enfocaments els organismes internacionals han optat
per definir el fracagraves escclar com el percentatge de la poblacioacute de joves del mateix collectiu
que no ha completat leducacioacute obligatograveria i que en funcioacute del sistema educatiu cada paiacutes
nestableix el mecanisme de mesura corresponent I pel que fa a labandoacute escolar com el
percentatge de la poblacioacute entre 18 i 24 anys amb una titulacioacute com a magravexim deducacioacute
secundagraveria bagravesica i que declaren no haver rebut formacioacute postobligatograveria en les darreres
quatre setmanes anteriors a lenquesta
Legravexit escclar de cada alumne el resullat dun proceacutes acumulatiu amb una trajectograveria que
comenccedila en les primeres etapes educatives i que es va consolidant a mesura que es van
adquirint els ccneixements i es van assOlIacutent les competegravencies que permetran a lalumne
mitjanccedilant la seva adequada mobilitzacioacute resoldre situacions i problemes de complexitat
5
progressiva alhora que la construccioacute i gestioacute de nous coneixements Les dificultats
especifiques que es poden presentar en aquest proceacutes han de ser identificades i resoltes de
manera satisfactoacuteria per evitar disfuncions en el progreacutes personal i acadegravemic de lalumne i
que amb la seva cronificacioacute esdevinguin situacions de fracagraves i dabandoacute escolar Aquest
enfocament aporta una visioacute meacutes proactiva focalitzada meacutes en el proceacutes que en els
resultats finals i fa prioritzar aspectes processuals rellevants com la professionalitzacioacute de la
docegravencia i de la direccioacute el curriacuteculum les estrategravegies densenyament i aprenentatge
lorientacioacute educativa la deteccioacute preccccedil de necessitats educatives i la implicacioacute de les
families
Les consequumlegravencies que teacute el fracagraves escolar sobre les persones i les societats tenen un
impacte a dos nivells En primer lloc afecten la vida de les persones limitant les seves
oportunitats de participacioacute social cultural i econogravemica en la societat Les dades revelen una
forta correlaciograve entre el nivell formatiu i les possibilitats daccedir a una feina qualificada de
mantenir-la i de promocionar professionalment A Catalunya la diferegravencia entre el
percentatge de la poblacioacute aturada amb estudis postobligatoris i la poblacioacute sense aquests
estudis ha passat dels 48 punts a lany 2005 a situar-se en lactualitat al voltant dels 73
punts La crisi econogravemica ha tingut un gran impacte sobre tota la poblacioacute ocupada perograve
especialment sobre aquelles persones sense una formacioacute suficient i que ocupaven llocs de
treball poc qualificats Si analitzem les dades referides a la poblacioacute entre 16 i 29 anys
sobserva que la major part de les persones aturades daquest tram dedat tenen un nivell de
formacioacute bagravesic o inferior (un 85) Per tant labandoacute prematur dels estudis i el fracagraves
escolar sassocien a un major risc datur a precarietat laboral a situacions de pobresa i
dexclusioacute social a una major dependeacutencia dajudes socials i al fracagraves dels fills en els seus
estudis
En segon lloc hi ha les consequumlegravencies collectives que es manifesten a llarg termini i
condicionen el potencial econogravemic i social dun pais De fet els ciutadans que han ranunciat
prematurament a la seva formacioacute registren un menor interegraves i participacioacute en els processos
democragravetics i en termes eccnogravemics els efectes daquest fenomen soacuten visibles en la
competitivitat i la innovacioacute El creixement econogravemic dun paiacutes teacute una vinculacioacute molt estreta
amb el nivell de qualificaciograve dels seus treballadors especialment en una economia
fonamentada en el coneixement En un moment de la histograveria de la humanitat en quegrave [a
tecnologia i els mitjans dacceacutes al coneixement impregnen tots els agravembits de la vida el
desenvolupament del talent de les persones serigeix en el recurs bagravesic per a la viabilitat
econogravemica de les societats postindustrials
6
3 Diagnosi
Un conjunt dindicadors mostra la realitat existent i permet identificar el problema Lanagravelisi
de les dades fixa els objectius a assolir i estableix el marc general dactuacioacute del Pla per a 1amp
millora de legravexit escolar
Les fonts de les dades utilitzades en aquesta diagnosi han estat diverses registres i dades
de lAdministracioacute estudis i informes nacionals i internacionals entre daltres
31 Anagravelisi quantitativa
Les mesures del rendiment escolar de quegrave disposa el Sistema educatiu catalagrave soacuten diverses
a) Taxa de repeticioacute a leducacioacute primagraveria
2003-2004 12
2004-2005 1 12
2005-2006 13 13 16
2006-2007 11 16 07 12 07 14oacuteo
2007-2008 15 17 13 13 13 16
2008-2009 11 12 11
2009middot2010 15 17 13 13 13 16
2010middot2011 11 13 09 10 1OYo 12
2011-2012 12 1~ 08 11 09 1L
ront Estadiacutestica de lEnsenyament
b) Taxa didoneiumltat als 11 anys percentatge dalumnes d11 anys que cursa 6egrave deducacioacute primagraveria (eacutes a diacuter que no ha repetit cap curs)
Font Esladlstiacuteca de lEnsenyament
7
e) Resultats de les proves de 6egrave curs deducacioacute primagraveria percentatge dalumnes distribuiacutets per nivells de competegravencies bagravesiques
Catalagrave
bullCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
Font Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
d) Taxa de repeticioacute a lESO
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
e) Taxa didoneiumltat als 15 anys percentatge dalumnes de 15 anys que cursa 4t deducacioacute secundagraveria obligatograveria (eacutes a dir que no ha repetit cap curs)
Font Estadisica de lEnsenyament
8
f) Taxa bruta de graduacioacute en ESO percentatge dalumnes de quart curs dESa que aconsegueixen el graduat en un curs determinat (independentment de la seva edat)
2004-2005 7901middot~
2005-2006 780
2006-2007 79Oc
2007-2008 798
2008middot2009 819
2009middot2010 818
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
g) Resultats de les proves de 4t curs deducacioacute secundagraveria obligatograveria percentatge dalumnes distribuiumlts per nivells de competegravencies avaluades
iCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
FonI Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
9
h) Taxa de repeticioacute de 1 r curs de batxillerat
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
i) Taxa de graduacioacute de batxillerat alumnes graduals en baixiacuteleral I avaluals 2n de baixiacuteleral
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
j) Percentatge daprovats a les PAU
Font Departament dEconomia i Coneixement
10
k) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau mitiacuteagrave i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de restructura modular de la formacioacute professiona que permet ulla grall variabilitat ditineraris formatius per als alumnes)
I) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau superior i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
2004-2005 12361 F
2005-2006 12037 2006-2007 12179 2007-2008 12383 2008-2009 14329 2009-2010 14676 2010-2011 16345
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de lestruclura modular de la fomaeioacute professional que permet ulla gran veriacuteabiacutelnat ditineraris formatius per als alumnes)
11
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
2 Conceptualitzacioacute del fracagraves escolar
El concepte de fracagraves escolar ha tingut diverses interpretacions De fe sha associat a
realitats com ara la manca dassoliment de les competegravencies bagravesiques progravepies de cada
etapa de lensenyament obligatori la no-obtencioacute de la graduaciograve o lacreditaciograve dESa la
no-superacioacute de les diferents etapes educatives a ledat idogravenia o labandoacute escolar prematur
en no finalitzar els estudis postobligatoris La formulacioacute dels objectius generals daquest Pla
preteacuten fer convergir aquestes perspectives duna mateixa realitat en un marc de treball
comuacute amb el benentegraves que els eixos dactuacioacute les integren i les interrelacionen
El perfil de lalumne que presenta risc de fracagraves escolar acostuma a anar associat a nivells
baixos en ladquisicioacute de ccneixements a un domini insuficient de les competegravencies
bagravesiques i a una autonomia personal poc desenvolupada Tanmateix hi ha altres variables
que presenten una correlacioacute significativa amb el fracagraves escolar i el defineixen com un
fenomen multicausal Aquestes soacuten
a) Cognitives actitudinals emocionals relacionals i conductuals
b) Diferegravencies culturals per raoacute dorigen familiar
c) Trajectograveria escclar irregular (repeticions mobilitaL)
d) Estat socioeccnogravemic i cultural de la famiacutelia i expectativa amb relacioacute al rendiment
escolar dels fills
e) Entorns delevada complexitat
f) Altres
Malgrat les diferents perspectives o enfocaments els organismes internacionals han optat
per definir el fracagraves escclar com el percentatge de la poblacioacute de joves del mateix collectiu
que no ha completat leducacioacute obligatograveria i que en funcioacute del sistema educatiu cada paiacutes
nestableix el mecanisme de mesura corresponent I pel que fa a labandoacute escolar com el
percentatge de la poblacioacute entre 18 i 24 anys amb una titulacioacute com a magravexim deducacioacute
secundagraveria bagravesica i que declaren no haver rebut formacioacute postobligatograveria en les darreres
quatre setmanes anteriors a lenquesta
Legravexit escclar de cada alumne el resullat dun proceacutes acumulatiu amb una trajectograveria que
comenccedila en les primeres etapes educatives i que es va consolidant a mesura que es van
adquirint els ccneixements i es van assOlIacutent les competegravencies que permetran a lalumne
mitjanccedilant la seva adequada mobilitzacioacute resoldre situacions i problemes de complexitat
5
progressiva alhora que la construccioacute i gestioacute de nous coneixements Les dificultats
especifiques que es poden presentar en aquest proceacutes han de ser identificades i resoltes de
manera satisfactoacuteria per evitar disfuncions en el progreacutes personal i acadegravemic de lalumne i
que amb la seva cronificacioacute esdevinguin situacions de fracagraves i dabandoacute escolar Aquest
enfocament aporta una visioacute meacutes proactiva focalitzada meacutes en el proceacutes que en els
resultats finals i fa prioritzar aspectes processuals rellevants com la professionalitzacioacute de la
docegravencia i de la direccioacute el curriacuteculum les estrategravegies densenyament i aprenentatge
lorientacioacute educativa la deteccioacute preccccedil de necessitats educatives i la implicacioacute de les
families
Les consequumlegravencies que teacute el fracagraves escolar sobre les persones i les societats tenen un
impacte a dos nivells En primer lloc afecten la vida de les persones limitant les seves
oportunitats de participacioacute social cultural i econogravemica en la societat Les dades revelen una
forta correlaciograve entre el nivell formatiu i les possibilitats daccedir a una feina qualificada de
mantenir-la i de promocionar professionalment A Catalunya la diferegravencia entre el
percentatge de la poblacioacute aturada amb estudis postobligatoris i la poblacioacute sense aquests
estudis ha passat dels 48 punts a lany 2005 a situar-se en lactualitat al voltant dels 73
punts La crisi econogravemica ha tingut un gran impacte sobre tota la poblacioacute ocupada perograve
especialment sobre aquelles persones sense una formacioacute suficient i que ocupaven llocs de
treball poc qualificats Si analitzem les dades referides a la poblacioacute entre 16 i 29 anys
sobserva que la major part de les persones aturades daquest tram dedat tenen un nivell de
formacioacute bagravesic o inferior (un 85) Per tant labandoacute prematur dels estudis i el fracagraves
escolar sassocien a un major risc datur a precarietat laboral a situacions de pobresa i
dexclusioacute social a una major dependeacutencia dajudes socials i al fracagraves dels fills en els seus
estudis
En segon lloc hi ha les consequumlegravencies collectives que es manifesten a llarg termini i
condicionen el potencial econogravemic i social dun pais De fet els ciutadans que han ranunciat
prematurament a la seva formacioacute registren un menor interegraves i participacioacute en els processos
democragravetics i en termes eccnogravemics els efectes daquest fenomen soacuten visibles en la
competitivitat i la innovacioacute El creixement econogravemic dun paiacutes teacute una vinculacioacute molt estreta
amb el nivell de qualificaciograve dels seus treballadors especialment en una economia
fonamentada en el coneixement En un moment de la histograveria de la humanitat en quegrave [a
tecnologia i els mitjans dacceacutes al coneixement impregnen tots els agravembits de la vida el
desenvolupament del talent de les persones serigeix en el recurs bagravesic per a la viabilitat
econogravemica de les societats postindustrials
6
3 Diagnosi
Un conjunt dindicadors mostra la realitat existent i permet identificar el problema Lanagravelisi
de les dades fixa els objectius a assolir i estableix el marc general dactuacioacute del Pla per a 1amp
millora de legravexit escolar
Les fonts de les dades utilitzades en aquesta diagnosi han estat diverses registres i dades
de lAdministracioacute estudis i informes nacionals i internacionals entre daltres
31 Anagravelisi quantitativa
Les mesures del rendiment escolar de quegrave disposa el Sistema educatiu catalagrave soacuten diverses
a) Taxa de repeticioacute a leducacioacute primagraveria
2003-2004 12
2004-2005 1 12
2005-2006 13 13 16
2006-2007 11 16 07 12 07 14oacuteo
2007-2008 15 17 13 13 13 16
2008-2009 11 12 11
2009middot2010 15 17 13 13 13 16
2010middot2011 11 13 09 10 1OYo 12
2011-2012 12 1~ 08 11 09 1L
ront Estadiacutestica de lEnsenyament
b) Taxa didoneiumltat als 11 anys percentatge dalumnes d11 anys que cursa 6egrave deducacioacute primagraveria (eacutes a diacuter que no ha repetit cap curs)
Font Esladlstiacuteca de lEnsenyament
7
e) Resultats de les proves de 6egrave curs deducacioacute primagraveria percentatge dalumnes distribuiacutets per nivells de competegravencies bagravesiques
Catalagrave
bullCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
Font Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
d) Taxa de repeticioacute a lESO
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
e) Taxa didoneiumltat als 15 anys percentatge dalumnes de 15 anys que cursa 4t deducacioacute secundagraveria obligatograveria (eacutes a dir que no ha repetit cap curs)
Font Estadisica de lEnsenyament
8
f) Taxa bruta de graduacioacute en ESO percentatge dalumnes de quart curs dESa que aconsegueixen el graduat en un curs determinat (independentment de la seva edat)
2004-2005 7901middot~
2005-2006 780
2006-2007 79Oc
2007-2008 798
2008middot2009 819
2009middot2010 818
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
g) Resultats de les proves de 4t curs deducacioacute secundagraveria obligatograveria percentatge dalumnes distribuiumlts per nivells de competegravencies avaluades
iCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
FonI Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
9
h) Taxa de repeticioacute de 1 r curs de batxillerat
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
i) Taxa de graduacioacute de batxillerat alumnes graduals en baixiacuteleral I avaluals 2n de baixiacuteleral
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
j) Percentatge daprovats a les PAU
Font Departament dEconomia i Coneixement
10
k) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau mitiacuteagrave i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de restructura modular de la formacioacute professiona que permet ulla grall variabilitat ditineraris formatius per als alumnes)
I) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau superior i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
2004-2005 12361 F
2005-2006 12037 2006-2007 12179 2007-2008 12383 2008-2009 14329 2009-2010 14676 2010-2011 16345
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de lestruclura modular de la fomaeioacute professional que permet ulla gran veriacuteabiacutelnat ditineraris formatius per als alumnes)
11
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
progressiva alhora que la construccioacute i gestioacute de nous coneixements Les dificultats
especifiques que es poden presentar en aquest proceacutes han de ser identificades i resoltes de
manera satisfactoacuteria per evitar disfuncions en el progreacutes personal i acadegravemic de lalumne i
que amb la seva cronificacioacute esdevinguin situacions de fracagraves i dabandoacute escolar Aquest
enfocament aporta una visioacute meacutes proactiva focalitzada meacutes en el proceacutes que en els
resultats finals i fa prioritzar aspectes processuals rellevants com la professionalitzacioacute de la
docegravencia i de la direccioacute el curriacuteculum les estrategravegies densenyament i aprenentatge
lorientacioacute educativa la deteccioacute preccccedil de necessitats educatives i la implicacioacute de les
families
Les consequumlegravencies que teacute el fracagraves escolar sobre les persones i les societats tenen un
impacte a dos nivells En primer lloc afecten la vida de les persones limitant les seves
oportunitats de participacioacute social cultural i econogravemica en la societat Les dades revelen una
forta correlaciograve entre el nivell formatiu i les possibilitats daccedir a una feina qualificada de
mantenir-la i de promocionar professionalment A Catalunya la diferegravencia entre el
percentatge de la poblacioacute aturada amb estudis postobligatoris i la poblacioacute sense aquests
estudis ha passat dels 48 punts a lany 2005 a situar-se en lactualitat al voltant dels 73
punts La crisi econogravemica ha tingut un gran impacte sobre tota la poblacioacute ocupada perograve
especialment sobre aquelles persones sense una formacioacute suficient i que ocupaven llocs de
treball poc qualificats Si analitzem les dades referides a la poblacioacute entre 16 i 29 anys
sobserva que la major part de les persones aturades daquest tram dedat tenen un nivell de
formacioacute bagravesic o inferior (un 85) Per tant labandoacute prematur dels estudis i el fracagraves
escolar sassocien a un major risc datur a precarietat laboral a situacions de pobresa i
dexclusioacute social a una major dependeacutencia dajudes socials i al fracagraves dels fills en els seus
estudis
En segon lloc hi ha les consequumlegravencies collectives que es manifesten a llarg termini i
condicionen el potencial econogravemic i social dun pais De fet els ciutadans que han ranunciat
prematurament a la seva formacioacute registren un menor interegraves i participacioacute en els processos
democragravetics i en termes eccnogravemics els efectes daquest fenomen soacuten visibles en la
competitivitat i la innovacioacute El creixement econogravemic dun paiacutes teacute una vinculacioacute molt estreta
amb el nivell de qualificaciograve dels seus treballadors especialment en una economia
fonamentada en el coneixement En un moment de la histograveria de la humanitat en quegrave [a
tecnologia i els mitjans dacceacutes al coneixement impregnen tots els agravembits de la vida el
desenvolupament del talent de les persones serigeix en el recurs bagravesic per a la viabilitat
econogravemica de les societats postindustrials
6
3 Diagnosi
Un conjunt dindicadors mostra la realitat existent i permet identificar el problema Lanagravelisi
de les dades fixa els objectius a assolir i estableix el marc general dactuacioacute del Pla per a 1amp
millora de legravexit escolar
Les fonts de les dades utilitzades en aquesta diagnosi han estat diverses registres i dades
de lAdministracioacute estudis i informes nacionals i internacionals entre daltres
31 Anagravelisi quantitativa
Les mesures del rendiment escolar de quegrave disposa el Sistema educatiu catalagrave soacuten diverses
a) Taxa de repeticioacute a leducacioacute primagraveria
2003-2004 12
2004-2005 1 12
2005-2006 13 13 16
2006-2007 11 16 07 12 07 14oacuteo
2007-2008 15 17 13 13 13 16
2008-2009 11 12 11
2009middot2010 15 17 13 13 13 16
2010middot2011 11 13 09 10 1OYo 12
2011-2012 12 1~ 08 11 09 1L
ront Estadiacutestica de lEnsenyament
b) Taxa didoneiumltat als 11 anys percentatge dalumnes d11 anys que cursa 6egrave deducacioacute primagraveria (eacutes a diacuter que no ha repetit cap curs)
Font Esladlstiacuteca de lEnsenyament
7
e) Resultats de les proves de 6egrave curs deducacioacute primagraveria percentatge dalumnes distribuiacutets per nivells de competegravencies bagravesiques
Catalagrave
bullCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
Font Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
d) Taxa de repeticioacute a lESO
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
e) Taxa didoneiumltat als 15 anys percentatge dalumnes de 15 anys que cursa 4t deducacioacute secundagraveria obligatograveria (eacutes a dir que no ha repetit cap curs)
Font Estadisica de lEnsenyament
8
f) Taxa bruta de graduacioacute en ESO percentatge dalumnes de quart curs dESa que aconsegueixen el graduat en un curs determinat (independentment de la seva edat)
2004-2005 7901middot~
2005-2006 780
2006-2007 79Oc
2007-2008 798
2008middot2009 819
2009middot2010 818
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
g) Resultats de les proves de 4t curs deducacioacute secundagraveria obligatograveria percentatge dalumnes distribuiumlts per nivells de competegravencies avaluades
iCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
FonI Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
9
h) Taxa de repeticioacute de 1 r curs de batxillerat
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
i) Taxa de graduacioacute de batxillerat alumnes graduals en baixiacuteleral I avaluals 2n de baixiacuteleral
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
j) Percentatge daprovats a les PAU
Font Departament dEconomia i Coneixement
10
k) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau mitiacuteagrave i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de restructura modular de la formacioacute professiona que permet ulla grall variabilitat ditineraris formatius per als alumnes)
I) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau superior i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
2004-2005 12361 F
2005-2006 12037 2006-2007 12179 2007-2008 12383 2008-2009 14329 2009-2010 14676 2010-2011 16345
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de lestruclura modular de la fomaeioacute professional que permet ulla gran veriacuteabiacutelnat ditineraris formatius per als alumnes)
11
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
3 Diagnosi
Un conjunt dindicadors mostra la realitat existent i permet identificar el problema Lanagravelisi
de les dades fixa els objectius a assolir i estableix el marc general dactuacioacute del Pla per a 1amp
millora de legravexit escolar
Les fonts de les dades utilitzades en aquesta diagnosi han estat diverses registres i dades
de lAdministracioacute estudis i informes nacionals i internacionals entre daltres
31 Anagravelisi quantitativa
Les mesures del rendiment escolar de quegrave disposa el Sistema educatiu catalagrave soacuten diverses
a) Taxa de repeticioacute a leducacioacute primagraveria
2003-2004 12
2004-2005 1 12
2005-2006 13 13 16
2006-2007 11 16 07 12 07 14oacuteo
2007-2008 15 17 13 13 13 16
2008-2009 11 12 11
2009middot2010 15 17 13 13 13 16
2010middot2011 11 13 09 10 1OYo 12
2011-2012 12 1~ 08 11 09 1L
ront Estadiacutestica de lEnsenyament
b) Taxa didoneiumltat als 11 anys percentatge dalumnes d11 anys que cursa 6egrave deducacioacute primagraveria (eacutes a diacuter que no ha repetit cap curs)
Font Esladlstiacuteca de lEnsenyament
7
e) Resultats de les proves de 6egrave curs deducacioacute primagraveria percentatge dalumnes distribuiacutets per nivells de competegravencies bagravesiques
Catalagrave
bullCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
Font Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
d) Taxa de repeticioacute a lESO
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
e) Taxa didoneiumltat als 15 anys percentatge dalumnes de 15 anys que cursa 4t deducacioacute secundagraveria obligatograveria (eacutes a dir que no ha repetit cap curs)
Font Estadisica de lEnsenyament
8
f) Taxa bruta de graduacioacute en ESO percentatge dalumnes de quart curs dESa que aconsegueixen el graduat en un curs determinat (independentment de la seva edat)
2004-2005 7901middot~
2005-2006 780
2006-2007 79Oc
2007-2008 798
2008middot2009 819
2009middot2010 818
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
g) Resultats de les proves de 4t curs deducacioacute secundagraveria obligatograveria percentatge dalumnes distribuiumlts per nivells de competegravencies avaluades
iCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
FonI Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
9
h) Taxa de repeticioacute de 1 r curs de batxillerat
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
i) Taxa de graduacioacute de batxillerat alumnes graduals en baixiacuteleral I avaluals 2n de baixiacuteleral
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
j) Percentatge daprovats a les PAU
Font Departament dEconomia i Coneixement
10
k) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau mitiacuteagrave i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de restructura modular de la formacioacute professiona que permet ulla grall variabilitat ditineraris formatius per als alumnes)
I) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau superior i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
2004-2005 12361 F
2005-2006 12037 2006-2007 12179 2007-2008 12383 2008-2009 14329 2009-2010 14676 2010-2011 16345
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de lestruclura modular de la fomaeioacute professional que permet ulla gran veriacuteabiacutelnat ditineraris formatius per als alumnes)
11
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
e) Resultats de les proves de 6egrave curs deducacioacute primagraveria percentatge dalumnes distribuiacutets per nivells de competegravencies bagravesiques
Catalagrave
bullCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
Font Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
d) Taxa de repeticioacute a lESO
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
e) Taxa didoneiumltat als 15 anys percentatge dalumnes de 15 anys que cursa 4t deducacioacute secundagraveria obligatograveria (eacutes a dir que no ha repetit cap curs)
Font Estadisica de lEnsenyament
8
f) Taxa bruta de graduacioacute en ESO percentatge dalumnes de quart curs dESa que aconsegueixen el graduat en un curs determinat (independentment de la seva edat)
2004-2005 7901middot~
2005-2006 780
2006-2007 79Oc
2007-2008 798
2008middot2009 819
2009middot2010 818
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
g) Resultats de les proves de 4t curs deducacioacute secundagraveria obligatograveria percentatge dalumnes distribuiumlts per nivells de competegravencies avaluades
iCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
FonI Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
9
h) Taxa de repeticioacute de 1 r curs de batxillerat
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
i) Taxa de graduacioacute de batxillerat alumnes graduals en baixiacuteleral I avaluals 2n de baixiacuteleral
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
j) Percentatge daprovats a les PAU
Font Departament dEconomia i Coneixement
10
k) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau mitiacuteagrave i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de restructura modular de la formacioacute professiona que permet ulla grall variabilitat ditineraris formatius per als alumnes)
I) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau superior i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
2004-2005 12361 F
2005-2006 12037 2006-2007 12179 2007-2008 12383 2008-2009 14329 2009-2010 14676 2010-2011 16345
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de lestruclura modular de la fomaeioacute professional que permet ulla gran veriacuteabiacutelnat ditineraris formatius per als alumnes)
11
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
f) Taxa bruta de graduacioacute en ESO percentatge dalumnes de quart curs dESa que aconsegueixen el graduat en un curs determinat (independentment de la seva edat)
2004-2005 7901middot~
2005-2006 780
2006-2007 79Oc
2007-2008 798
2008middot2009 819
2009middot2010 818
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
g) Resultats de les proves de 4t curs deducacioacute secundagraveria obligatograveria percentatge dalumnes distribuiumlts per nivells de competegravencies avaluades
iCastellagrave
Matemagravetica
Anglegraves
FonI Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
9
h) Taxa de repeticioacute de 1 r curs de batxillerat
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
i) Taxa de graduacioacute de batxillerat alumnes graduals en baixiacuteleral I avaluals 2n de baixiacuteleral
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
j) Percentatge daprovats a les PAU
Font Departament dEconomia i Coneixement
10
k) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau mitiacuteagrave i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de restructura modular de la formacioacute professiona que permet ulla grall variabilitat ditineraris formatius per als alumnes)
I) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau superior i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
2004-2005 12361 F
2005-2006 12037 2006-2007 12179 2007-2008 12383 2008-2009 14329 2009-2010 14676 2010-2011 16345
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de lestruclura modular de la fomaeioacute professional que permet ulla gran veriacuteabiacutelnat ditineraris formatius per als alumnes)
11
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
h) Taxa de repeticioacute de 1 r curs de batxillerat
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
i) Taxa de graduacioacute de batxillerat alumnes graduals en baixiacuteleral I avaluals 2n de baixiacuteleral
Font Estadiacutestica de lEnsenyament
j) Percentatge daprovats a les PAU
Font Departament dEconomia i Coneixement
10
k) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau mitiacuteagrave i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de restructura modular de la formacioacute professiona que permet ulla grall variabilitat ditineraris formatius per als alumnes)
I) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau superior i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
2004-2005 12361 F
2005-2006 12037 2006-2007 12179 2007-2008 12383 2008-2009 14329 2009-2010 14676 2010-2011 16345
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de lestruclura modular de la fomaeioacute professional que permet ulla gran veriacuteabiacutelnat ditineraris formatius per als alumnes)
11
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
k) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau mitiacuteagrave i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de restructura modular de la formacioacute professiona que permet ulla grall variabilitat ditineraris formatius per als alumnes)
I) Nombre dalumnes dun curs determinat que supera cicles formatius de grau superior i obteacute en consequumlegravencia el tiacutetol de tegravecnic en lespecialitat corresponent
2004-2005 12361 F
2005-2006 12037 2006-2007 12179 2007-2008 12383 2008-2009 14329 2009-2010 14676 2010-2011 16345
Font Estadiacutestica de lEnsenyament (dades absolutes a causa de lestruclura modular de la fomaeioacute professional que permet ulla gran veriacuteabiacutelnat ditineraris formatius per als alumnes)
11
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
m) Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un tiacutetol deducacioacute secundagraveria postobligatograveria (abandoacute escolar prematur)
UE-27 158 155
Font IDESCAT (a partir de dades NE) Instrument de mesura de lindicador EPA (presenta febleses de tipus tegravecnic dexactitud de representativitat i de comparalJiacuteliacutetat ja que es tracta duna estimacioacute a partir duna enquesta mostral i no eacutes homogeni per a lots els paiumlsos de la UE)
Percentatge de la poblacioacute de 18 a 24 anys dedat que no teacute un titol deducacioacute secundagraveria poslobligatograverra (abandoacute escolar prematur)
ltgt Eparyn
ccedil- FlnJamprjlt
iexclE~5
Lsect~__~
12
5
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
n) Taxa de graduats dESa en centres i aules de formacioacute de persones adultes
Font Departament dEnsenyament Subdlreccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement i Sistemes dInformacioacute (sJalors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tltols del Departament dFnsenyament
o) Taxa de superacioacute de proves lliures per a lobtencioacute del graduat dESa percentatge de les persones que es presenten a les proves que obtenen el graduat en ESa
Font Departament dEnsenyament Subdireccioacute General dOrganitzacioacute Coneixement I Sistemes dInformacioacute (sectors puacuteblic i privat) Seccioacute de Registre de Tiacutetols del Departament dEnsenyament
p) Taxa de superacioacute dels programes de Qualificacioacute Professional Inicial i continuen estudis
Font Departament dmiddotEnsenyament () Dades obtingudes a partir dUll quumlestionari de seguiment de lalumnat als 6 meSOS de fiacutenalitzar el programa
J3
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
q) Els resultats de PISA 2009
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de comprensioacute lectora
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia matemagravetica
Percentatge dalumnes en cada nivell de lescala de competegravencia cientiacutefica
Font OCDE i Ministeri dEducacioacute (Institut dAvaluacioacute)
32 qualitativa
De lapartat anterior es despregraven que existeix una certa abundagravencia de mesures de legravexit
escolar que es poden classificar en tres grans tipus
a) Les vinculades a la superacioacute dun curs concret en forma directa es tracta de les
taxes de repeticioacute en forma indirecta de les taxes didoneiumltat
b) Les vinculades a lobtencioacute del titol en un ensenyament determinat taxes de
graduacioacute
e) vinculades a proves davaluacioacute externes de caragravecter no acadegravemic proves de
competegravencies bagravesiques als 81012 i 14 anys (LOGSE) proves diagnogravestiques de 41
14
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
deducacioacute primagraveria i de 3r dESO (LOE) proves davaluacioacute de 6egrave curs deducacioacute
primagraveria proves davaluacioacute de 4t curs dESO proves PISA i altres instruments
davaluacioacute coordinats pel Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
Cadascuna daquestes mesures ofereix una perspectiva diferent tot i que ogravebviament
guarden una relacioacute entre siacute Per exemple la inversa de la taxa de repeticioacute acumulada ens
doacutena la taxa didoneiumltat
Les taxes de repeticioacute a leducacioacute primagraveria han estat tradiciona Iment molt baixes Com es
pot observar en la taula corresponent han oscillat per cada curs entre poc menys de 11 a
un magravexim de poc meacutes del 25 Aquest comportament sha mantingut totalment estable en
els darrers deu anys sense que shagin notat diferegravencies clares entre els dos sectors
educatius La mitjana de lEstat eacutes quatre punts superior a la catalana
baixes taxes de repeticioacute de leducacioacute primagraveria donen lloc a una taxa didoneiumltat als 11
anys (edat en la qual es comenccedila sisegrave curs deducacioacute primagraveria) molt alta de meacutes del 90
Aixoacute significa que el 90 dels alumnes de luacuteltim curs deducacioacute primagraveria no ha repetit cap
curs anteriorment
Laltre punt de control de levolucioacute dels alumnes en leducacioacute primagraveria proveacute de les proves
que avaluen lassoliment de les competegravencies bagravesiques Les antigues proves de
competegravencies bagravesiques que es van passar als alumnes entre els cursos 2001-2002 i 2007shy
2008 assenyalaven que entre un terccedil i un cinquegrave dels alumnes depenent de la mategraveria
examinada de ledat dels alumnes i del curs en quegrave es fessin les proves no assolien les
esmentades competegravencies bagravesiques
En els uacuteltims quatre anys el Departament ha fet una prova avalua tograveria de les competegravencies
bagravesiques a sisegrave curs deducacioacute primagraveria Amb petites diferegravencies entregrave els quatre cursos
els resultats assenyalen que una mica menys duna quarta part dels alumnes no ha assolit el
nivell desitjat de competegravencies bagravesiques Tanmateix els resultats daquestes proves
corresponents a lany 2012 evidencien una tendegravencia de millora pel quegrave fa als resultats en
llengua catalana i castellana si alenem al percentatge dalumnes situats en el nivell baix
daquestes competegravencies
A partir del primer curs dESO les taxes de repeticioacute augmenten Fins al curs 2003-2004 la
repeticioacute es concentrava en els uacuteltims cursos de cada cicle segon i quart A partir del curs
15
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
2004-2005 coincidint amb la reforma del curriacuteculum que va eliminar lestructura de dos
cicles de dos cursos cadascun per una altra de quatre cursos independents lun de laltre les
taxes de repeticioacute es van equilibrar i es van situar en un nivell al voltant del 10 molt similar
a la mitjana estatal
Daltra banda la taxa de graduats en ESQ ha mostrat una clara tendegravencia a lalccedila en els
darrers anys Aixi mentre que el curs 2001-2002 el percentatge de graduats era del 728
deu anys despreacutes el curs 2010-2011 ja era del 823 lleugerament superior a la mitjana
estatal La segraverie fa un salt important el curs 2004-2005 cosa que fa pensar que la reforma
del curriacuteculum ja esmentada va tenir algun tipus dinfluegravencia sobre el comportament
daquesta variable
En relacioacute amb la taxa de graduats dESQ eacutes important recordar dues quumlestions La primera
eacutes que eacutes un quocient que relaciona els aprovats respecte dels avaluats de 4t curs dESQ
no eacutes per tant un indicador del grau degravexit escolar en secundagraveria obligatograveria duna
generacioacute ategraves que 4t dESQ inclou alumnes que tenen ledat idogravenia (un 70
aproximadament) i els que han acumulat una dues tres o fins a quatre repeticions La
segona molt important i lligada a la primera que no es tracta duna mesura degravexit definitiu
ategraves que un alumne que no shagi pogut graduar teacute moltes altres possibilitats per graduar-se
dESQ dun ensenyament secundari postobligatori o agravedhuc dun ensenyament universitari
a) Repetir quart curs dESQ lany seguumlent
b) Derivar-se cap a un PQPI i acabar els tres mograveduls que el componen
e) Graduar-se en ESQ a traveacutes de la formacioacute dadults
d) Aprovar la prova de graduat en ESQ que es pot fer a partir dels 20 anys dedat
e) Graduar-se en un CFGM havent-hi ingressat a traveacutes de la prova dacceacutes per a
majors de 18 anys
f) Graduar-se en un CFGS havent-hi ingressat per la prova dacceacutes de majors de 20
anys o pel curs dacceacutes als CFGS
En aquest sentit levolucioacute de les dades de matriacutecula i dobtencioacute del graduat en ESQ
corresponents als centres i aules de formacioacute de persones adultes revelen que el nombre
dalumnes matriculats en els ensenyaments de GESQ sha incrementat eh un 55 en els
darrers quatre cursos i els graduats en ESQ gairebeacute shan triplicat
16
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
Pel que fa a les proves lliures per obtenir el graduat en ESa el nombre de persones
presentades ha experimentat un increment del 255 I el nombre de tiacutetols obtinguts sha
multiplicat per 25 en tres anyslt
A la secundagraveria postobligatograverla les ooordenades en quegrave ens movem canvienlt Pel fet de ser
un nivell no obligatori hi ha una nova possibilitat a mans dels alumnes que eacutes la
dabandonar el sistema educatiult Aquesta eacutes una decisioacute personal de cada alumne sovint
no comunicada formalment al centre en quegrave estava matriculat raoacute per la qual no hi ha prou
dades sobre el fenomen
La taxa de repeticioacute en el primer curs de batxillerat ha estat tradicionalment un xic superior al
10 Per part seva la taxa de graduacioacute del batxiacutellerat ha anat a lalccedila en passar del 741
del curs 2002-2003 al 822 del curs 2010-201 L Per uacuteltim els percentatges daprovats a
les proves dacceacutes a la universitat tambeacute han estat molt estables i shan situat en un nivell
molt alt 9454 daprovats al 2011
Les dades relatives als ensenyaments de formacioacute professional dels darrers deu cursos
indiquen un increment dun 50 dalumnes que cursen tant CFGM com CFGS la qual cosa
pot explicar-se per una major demanda daquests ensenyaments per part de persones que
havien abandonat el sistema educatiu de fonna prematura De fet el percentatge dalumnes
que accedeixen als CFGM mitjanccedilant les proves dacceacutes ha passat en aquests deu anys
dun 39 a un 183 i el percentatge dalumnes de meacutes de 20 anys dedat que cursen
CFGM sha duplicat en aquest periacuteode Pel que fa als CFGS el percentatge dalumnes de
meacutes de 30 anys tambeacute sha duplicat i els alumnes que hi accedeixen mitjanccedilant les proves
representa actualment un 367
La mesura de leacutexit escolar no eacutes uacutenica La carrera acadegravemica de lestudiant comenccedila a una
edat molt primerenca sovint a ledat de tres anys i sesteacuten durant almenys tretze anys meacuteslt
Molt probablement continuaragrave meacutes enllagravelt Per aquest motiu tant si observem el fenomen de
legravexit iexcl fracagraves escolar des del prisma individual com des del collectiu eacutes important tenir clar
que no pivota a lentom dun uacutenic factor que detennini legravexit o el fracagraves definitiu i irreversible
sinoacute que es tracta dun proceacutes amb anades i vingudes que hem de considerar en el seu
conjunt i sobretot quan estagrave finalitzant De lanterior es despregraven que no puguem considerar la
taxa de graduacioacute en ESa com a mesura uacutenica de legravexit escolar ni que puguem veure-hi un
fet de caragravecter definitiu el sistema educatiu ofereix molles segones oportunitats que els
joves saben aprofitaL
17
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
Per tant lanagravelisi del fracagraves escolar hauragrave de tenir present diferents instruments de mesura
que es complementen i que proporcionen una visioacute global amb una perspectiva temporal del
fenomen
18
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
4 Descripcioacute del Pla
El Govern de la Generalitat de Catalunya va establir a lAcord marc per lluitar contra el
fracagraves escolar de 8 de febrer de 2011 les liacutenies daccioacute per afrontar aquest problema
El Departament dEnsenyament dacord amb els principis i objectius establerts a la Llei
deducacioacute de Catalunya assumeix la planificacioacute implementacioacute i avaluacioacute de diferents
estrategravegies orientades a la millora dels resultats acadegravemics i a reduir el fracagraves escolar
El Pla per a la reduccioacute del fracagraves escolar neix amb la voluntat de donar resposta a una
problemagravetica del nostre sistema educatiu que teacute unes greus consequumlegravencies personals i
socials i estableix lobjectiu de reduir a la meitat el fracagraves escolar en un periacuteOde de vuit
anys que es concreta en fites especifiques amb relacioacute al nivell competencial dels alumnes
el rendiment acadegravemic i labandoacute escolar tenint en compte els valors actuals dels indicadors
corresponents
El Pla contempla nou eixos dactuacioacute formulats a partir devidegravencies i experiegravencies que han
permegraves la identificacioacute de les variables i factors clau que incideixen i condicionen legravexit
escolar dels nostres alumnes Les diferents actuacions es desenvolupen des de les
direccions generals i els serveis territorials en el marc daltres plans i programes que donen
resposta als objectius comuns del sistema ed ucatiu i incideixen en la problemagravetica del fracagraves
escolar i de labandoacute des de diferents perspectives i mirades que es complementen i es
recolzen entre sl
Tanmateix el Pla impulsa la identificacioacute i difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia que
es desenvolupen actualment als centres educetius per part dels professionals de la docegravencia
i que han de servir de modelatge i estiacutemul a tot el sistema educatiu
El Pla ha desdevenir a meacutes una eina uacutetil que permeti a lAdministracioacute educativa aprofitar
el coneixement generat a partir de les experiegravencies pregravevies reeixides orientar els esforccedilos
de les diferents unitats que la conformen i establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes les persones que a mig i llarg termini es
tradueixi en un creixement i enfortiment del pais
19
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
41 Objectius del Pla
La finalitat del Pla eacutes assolir quatre grans objectius mesurables amb dades que el
Departament dEnsenyament obteacute periogravedicament relatius a la millora de legravexit escolar
1 Millorar el nivell competencial dels alumnes deducacioacute primagraveria
11 Reduir el percentatge dalumnes amb baix rendiment en competegravencies bagravesiques
en llenguumles I matemagravetiques per sota del 15 al final del 2018 (prova de 6egrave
dEP)
12 Aconseguir un percentatge dalumnes amb alt rendiment en ccedilompetegravencles
bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques superior a140 al final del 2018 (prova de
6egrave dEP)
2 Millorar el nivell competencial dels alumnes dESa
21 Reduir el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies per sota del 15 al
final del 2018 (PSA)
22 Aconseguir un percentatge dalumnes de 15 anys amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en lectura matemagravetiques i ciegravencies igualo superior al
8 al final del 2018 (PSA)
23 Reduir el percentatge dalumnes de quart dESa amb baix rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques per sota del 15 al final del
2018 (prova de 4t dESa)
24 Aconseguir un percentatge dalumnes de quart dESa amb alt rendiment en
competegravencies bagravesiques en llenguumles i matemagravetiques igualo superior al 30 al
final del 2018 (prova de 4t dESa)
3 Millorar el rendiment acadegravemic dels alumnes dESa i aconseguir una taxa de
graduats dESa amb relacioacute a la matricula de 4t curs superior o igual al 85 al final
del 2018
4 Reduir la taxa dabandoacute escolar prematur fins a115 al final del 2018
20
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
Indicador
Percentatge dalumnes en el nivell baixde les competegravencies enUenguumles i
matemagravetiques de les proves de Beacute dEP
Percentatge dalumnes enel nivell al de les competegravencies en llengUumles
matemagravetiques deles proves de 6egravedEP
Percentatge dalumnes en el niveacuteU baix de les c()mpetegravencies en llenguumles i
matemagravetiqUes de les proves deAtdESO
Percentatge dalumnes en el nivell alt de lescompetegravencies en Ilenguumleli i
matemagravetiqt(es de les proves deAt dESO
Percentatge dlt)lumnesen els nivells baixos laquo1 i1) encompetegravenciacutea lectora
matemagravetica i cientiacutefica de les proves PISA
Percentatge dalumnes en els nivells alls (5 i 6)en cOmpetegravencia lectora matemagravetica
i cientiacutefica de les proves PISA
Taxa bruta de graduats dESO amb relaCIOacute a la malricula de 4t curs
Taxa dabandoacute escolar prematur
2012
Catalagrave 158
Castellagrave 190
Anglegraves 274
Matemagravetiques 182
Catalagrave 456
Castellagrave 349
Anglegraves 369
Matemagravetiques 323
Catalagrave 159
CasteUagrave 141
Anglegraves 237
Matemagravetiques 240
Catalagrave 214
Castellagrave 249
Anglegraves 281
Matemagravetiques 252
Comp lectora 135
Comp matemagravetica 191
Comp cientiacutefica 163
(PISA 2009)
Comp lectora 38
Comp matemagravetica 104
Comp cientiacutefica 47
(PISA 2009)
785
(curs 2010-2011)
26
(dades 2011)
Punt de referegravencia UE 2020
2018
lt 15 (1)
gt 40 (1)
lt 15 (3) lt 15 (2)
30 (3)
lt 15 lt 15
28
(PISA 2018)
285
15
(1) Cal tenir present que lexplotacioacute de les dades de la prova de sisegrave dEP uacutenicament considera tres nivells
(2) Prenent com a referegravencia lolJiacuteectiacuteu de la EU 2020 amb relacioacute al nivell competencial mesurat per PISA
(3) Explotacioacute de les dades de les proves de quart dESO en qualre nivells competencials
21
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
Aquesta finalitat es concreta en els seguumlents eixos dactuacioacute que vertebren les diferents
actuacions previstes per ser implementades en les diferents etapes dels ensenyaments
obligatoris i postobligatoris
1 ProfessionaIacuteilzacioacute de la millora de la competegravencia professional dels
docents a traveacutes de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua i la seva adequacioacute a les
necessitats educatives dels alumnes
2 Superi tSOI~lr Personalitzat 1lt10 deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats
daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
3 Impuls la la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les
agraverees i mategraveries curriculars i foment de lhagravebit lector
4 Innovacioacute rnelodcfogravegica i a aules simplificacioacute dels curriacuteculums Impuls
del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes
densenyament i aprenentatge
5 Autonomia de cSllln impuls a lorganitzacioacute i a la gestioacute autoacutenomes dels centres
educatius
6 PrClfesIacuteeacutemalfuaCIO oe la dirercioacute enfortiment del lideratge dels directors i dels equips
directius
7 Implicacioacute de la famlia en el seguiment de levolucioacute acadegravemica
personal de lalumne
8 respostes integrals adequades al
context educatiu dels centres
g iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la
reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i
dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
El Pla estableix per a cada eix la concrecioacute dactuacions prioritzades en funcioacute del seu
potencial impacte sobre lobjectiu a assolir
22
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
43 Agents iexcl recursos
El Departament dEnsenyament a partir duna diagnosi acurada de la problemagravetica
identifica les agraverees clau de resultat planifica i focalitza les intervencions per garantir legravexit del
pla
Els recursos associats al Pla estan previstos dins del pressupost del Departament
dEnsenyament i sha optat per una optimitzacioacute dels recursos existents establint clarament
les prioritats del sistema educatiu i garantint una gestioacute meacutes eficien
Daltra banda el Departament cercaragrave la coHaboracioacute i la implicacioacute del sector privat en el
desplegament dactuacions especiacutefiques que per la seva singularitat facin aconsellable
aquesta coHaboracioacute entre el sector puacuteblic i el privat orientada a aportar expertesa i
recursos de la societat civil per afavorir lassoliment dels objectius proposats
El lideratge daquest Pla recau en el Departament dEnsenyament i sexerceix de manera
distribuiumlda entre les direccions generals directament implicades i especialment amb els
serveis territorials
La Inspeccioacute dEducacioacute en lexercici de les seves funcions garanteix ladequacioacute de les
actuacions del Pla a la normativa vigent i alhora impulsa la seva qualitat mitjanccedilant
lassessorament i lavaluacioacute
El Consell Superior dAvaluacioacute com a ogravergan de consulta i assessorament del Departament
dEnsenyament en el marc de les seves funcions danagravelisi i avaluacioacute extema del sistema
educatiu de nivell no universitari a Catalunya participa en lavaluacioacute de laplicacioacute i
limpacte daquest Pla
23
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
5 ACTUACIONS
Eix 1 Professionalitzacioacute de la docegravencia millora de la competegravencia professional dels docents a travegraves de limpuls de la formacioacute inicial i contiacutenua iacute la seva adequacioacute a les necessitats educatives dels alumnes
al Formacioacute inicial del professorat (colmiddotlaboraciacuteoacute Departament dEnsenyament i universitats)
bull Millora del perfil dels estudiants de graus de mestre I de magravester de formacioacute del professorat amb actuacions dorientacioacute en el batxillerat i establint requisits especiacutefics dacceacutes a aquests ensenyaments (expedient acadegravemic competegravencia comunicativa etc)
bull Revisioacute i actualitzacioacute dels continguts del plans docents per assegurar que les didagravectiques dagravembits instrumentals rebin una adequada atencioacute especiacuteahnent pel que fa a laprenentatge de la lectoescriptura les matemagravetiques les ciegravencies i les llenguumles estrangeres i la competegravencia digital
bull Creacioacute de xarxes de centres formadors vinculats a les universitats en lagravembit de les pragravectiques de a formacioacute inicial del professoral Estudi de mesures sostenibles de reconeixement i estiacutemul a la tutoria de les pragravectiques
bull Regulacioacute de la idoneHat i competegravencia docent del professorat a partir de la formacioacute i experiegravencia professional per a un miilor aprofitament dels actuals recursos docents (LEC art 1123 4 i 5 1171c) i 130)
b) Acceacutes a la funcioacute docent i professorat novell
bull Revisioacute i actualitzacioacute del procediment i requisits per a lacceacutes a la funcioacute docent bull Impuls a lelaboracioacute de plans dacollida del professorat novell als centres amb la finalitat
daconseguir la seva implicacioacute en el desenvolupament del Projecte educatiu del centre i un treball en equip meacutes eficaccedil
bull Establiment dun periode de prova inicial del professorat novell durant el qual estaragrave sotmegraves a lavaluacioacute del director del centre i de la Inspeccioacute dEducacioacute
el Formacioacute permanent del professorat
bull Millora de ladequacioacute ia gestioacute i la coordinacioacute de loferta formativa organitzada pel Departament dEnsenyament i pel conjunt duniversitats institucions iacute dentitats de reconegut prestigi que hi colmiddotlaboren
bull Definicioacute dels requisits i les caraceristiques dels centres de referegravencia educativa en el marc de la LEC que acreditin bones pragravectiques educatives
bull Articulacioacute dun sistema de recollida seleccioacute i validacioacute de pragravectiques educatives de referegravencia io dinnovacioacute en colmiddotlaboracioacute amb la Inspeccioacute dEducacioacute fent un egravemfasi especial en la seva difusioacute als centres educatius
o Avaluacioacute de laprofitament de les activitats de formacioacute i innovacioacute (impacte a nivell de centre i daula)
0 Organitzacioacute de ornades dinnovacioacute territorials per difondre pragravectiques educatives de referegravencia
() Converses pedagogravegiques a diferents territoris per afavorir la difusioacute i intercanvi dexperiegravencies reeixides
bull Autoformacioacute en centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre amb acompanyament dels Centres de Recursos Pedagogravegics (materials i orientacions) i amb indicadors per avaluar la seva transferegravencia a laula vinculada al seu reconeixement
bull Formacioacute especifica per a la millora de lassoliment de les competegravencies bagravesiques comunicativa matemagravetica cientiacutefica digital etc
bull Formacioacute especiacutefica per al professorat de formacioacute professional continguts de les noves titulacions dFP i estades formatives en empreses
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
bull Formacioacute adreccedilada als agents educatius de lentorn per aconseguir una major e7ectivitat de les seves actuacions grups de treball i eflexioacute interdisciplinaris relacionats amb el fracagraves escolar i la millora de les accions que es desenvolupen amb el suport de lentorn
bull Regulacioacute del procediment per a lacreditacioacute de la competegravencia digital docent
Eix 2 Suport Escolar Personalitzat (SEP) deteccioacute i intervencioacute precoccedil de les dificultats daprenentatge en leducacioacute infantil i primagraveria
al Deteccioacute i intervencioacute precoccedil
bull Elaboracioacute dorientacions instruments metodologies i materials que faciliten la deteccioacute i la intervencioacute dels dooents amb relacioacute a les necessitats educatives dels alumnes focalitzant latencioacute en les capacitats i habilitats que afavoreixen tots els aprenentatges competegravencia comunicativa la lectura i lescriptura i la competegravencia matemagravetica
bull Creacioacute dun banc de recursos per al SEP i difusioacute a traveacutes del web del Departament dEnsenyament
bull Impuls del treball collaboratiu en els centres
b) Organitzacioacute del recurs als centres deducacioacute infantil i primagraveria
bull Definicioacute de les liacutenies dactuacioacute de les direccions dels centres per a lorganitzacioacute del recurs i latencioacute a la diversitat mitjanccedilant eines organitzatives i estrategravegies de treball organitzacioacute daula metodologies treball dhabiacutelitats lectura i escriptura matemagravetiques i hagravebits de treball
bull Incorporacioacute en la planiflcaciacuteoacute anual dels centres del recurs les Seves implicacions organitzatives de funcionament i els mecanismes de seguiment i avaluacioacute
bull Orientacions als centres per aconseguir la Implicacioacute de les famiacutelies en el SEP per afavorir Ja seva efectivitat
e) Avaluacioacute del recurs
bull Incorporacioacute en la Memograveria anual de centre dels resultats de lautoavaluacioacute del centre amb relacioacute a lorganitzaciacuteoacute el funcionament i lefectivitat de les actuacions desenvolupades en el marc del SEP
bull Seguiment i supervisioacute de la implementacioacute del SEP per part de la Inspeccioacute dEducacioacute bull Avaluacioacute global del SEP i del seu impacte per part del Consell Superior dAvaluacioacute i de la
Inspeccioacute dEducacioacute
Eix 3 Impuls de la Lectura la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les agraverees i mategraveries currlculars i foment de lhagravebit lector
a) Pla per a limpuls de la lectura
bull Incorporacioacute de la lectura a totes les agraverees i mategraveries curriculars com a eina daprenentatge i com a estrategravegia transversal i sistemagravetica per a la millora del rendiment escolar Foment de lhagravebit lector i del plaer de llegir per gaudir i creacuteixer
bull Impuls de la millora del proceacutes daprenentatge de la lectoescriptura afavorint la reflexioacute interna en els centres i la definicioacute duna opcioacute metodoloacutegica coherent i compartida per tots els docents amb lassesscrament de la Inspeccioacute dEducacioacute i els assessors linguumliacutestics
bull Elaboracioacute i difusioacute de materials i orientacions adreccedilats als centres als docents I a les famiacutelies per tal daconseguir la implicacioacute de la comunitat escolar en la millora de la competegravencia lectora
25
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
b) Organitzacioacute de la intervencioacute en el territori
bull Prioritzacoacute de la intervencioacute en alguns centres de cada territori per tal doferir un assessorament i una formadoacute especifica a partir de la diagnosi de laprenentatge i el tractament de la lectura en cada centre
bull Treball en xarxa dels centres amb un assessorament especlfic per aprofundir en pragravectiques de referegravencia sobre el tractament de la lectura
bull Treball coordinat de la Inspeccioacute dEducacioacute i dels serveis educatius en el disseny assessorament i supervisioacute de les actuacions associades a lImpuls de la lectura
bull Disseny i avaluacioacute dactuacions especiacutefiques per a lImpuls de la leclura conferegravencies premis intercanvi dexperiegravencies i formacioacute
Eix 4 Innovacioacute metodologravegica i didagravectica a les aules simplificacioacute dels curriacuteculums impuls del treball competencial i de lavaluacioacute formativa com a eina del proceacutes densenyament i aprenentatge
a) Curriacuteculum competegravencies i estrategravegies daprenentatge
bull Revisioacute del curriacuteculum identificant els aprenentatges clau corresponents a cada nivell i etapa educativa per tal dorientar la tasca dels equips docents i afavorir legravexit educatiu
bull Desplegament de les competegravencies bagravesiques i especiacutefiques en els currlculums de leducacioacute primagraveria i leducacioacute secundagraveria obligatograveria i els ensenyaments postobligatoris fent egravemfasi en les llenguumles matemagravetiques ciegravencies la competegravencia digital i lavaluacioacute formativa Assessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute en aspectes curriculars i dels procediments davaluacioacute dels alumnes
bull Elaboracioacute i difusioacute de recursoS metodologravegics per afavorir els aprenentatges funcionals i la millora del treball competencial a laula
bull Promocioacute de lemprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a lautoconeixement de lalumne afavorir la creativitat i la innovacioacute aixiacute com desenvolupar valors relacionats amb lemprenedoria
bull Promocioacute de lAprenentatge i Servei corn ma metodologia que combina proeessos daprenentatge i servei a la comunitat en un uacutenic projecte on lalumne treballa sobre necessitats reals de lentorn amb lobjectiu de millorar-lo
o Impuls de programes per afavorir el plurilinguumlisme mitjanccedilant la mobilitat dels alumnes de secundagraveria per a laprenentatge en altres paiumlsos la participacioacute dels centres escolars en projectes en llengua estrangera la formacioacute en accioacute i el treball colmiddotlaboratiu en xarxes escolars i la formacioacute del professorat de formacioacute professional en empreses a lestranger
b) Inclusioacute educativa
bull Potenciacioacute de lorientacioacute educativa miljanccedilant iimpuls de laccioacute tutorial als ensenyaments obligatoris I postobligatoris Informacioacute actualitzada als professors als alumnes i a les famiacutelies sobre lorientacioacute acadegravemica i professional en el marc de la carta de compromiacutes educatiu
bull Millora de latencioacute a la diversitat sota el principi de lescola inclusiva a traveacutes cels programes de diversificacioacute curricular de lESO les aules obertes els projectes singulars les unitats descolaritat compartida les unitats de suport a leducacioacute especial i loferta de cicles formatius singulars
bull Impuls de mesures de recuperacioacute i reforccedil activitats de reforccedil destiu I proves extraordinagraveries de setembre a ESO i 1 r curs de Batxillerat per facilitar la recuperacioacute de les mategraveries suspeses Elaboracioacute dorientacions als centres i les famiacutelies sobre aquestes activitats de reforccedil
o Promocioacute del projecte daprenentatge dialogravegic i participatiu de la comunitat educativa per aconseguir legravexit de tots els alumnes i la millora de la convivegravencia en el marc de lescola inclusiva i amb actuacions especiacutefiques dels plans educatius dentorn
bull Elaboracioacute i difusioacute de programes inclusius adreccedilats a centres amb entorns delevada complexitat i amb alumnes amb risc dexclusioacute revisioacute i actualitzacioacute del treball a les aules dacollida i el pas a laula ordinagraveria lacceleracioacute dels aprenentatges fora de lhorari lectiu la
26
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
millora do los condicions descolaritzacioacute dels alumnes meacutes desfavorits la promocioacute de lacceacutes a les llenguumles dorigen espais web de treball i comunicacioacute
bull Promocioacute i suport a Iniciatives orientades a la milora dels resultats educatius en centres dentorns dalta complexitat (Escoles Tandem ExE etc)
el Innovacioacute i recerca pedagogravegica
bull Identificacioacute suport I difusioacute de pragravectiques educatives de referegravencia relacionades amb la innovacioacute I la recerca pedagogravegica
bull Dinamitzacioacute I suport a docents i centres educatius pel que fa a la innovacioacute metodologravegica en diferents agravembits projectes dinnovacioacute en ciegravencies i tecnologies la pragravectica reflexiva i la transferegravencia metodologravegica els recursos per a la innovacioacute i la recerca de cada agraverea del coneixement (mi~anccedilant els CESIRE en collaboraciograve amb les Universitats)
bull Promoure la transferegravencia del conexement generat en grups de treball (xarxa de CB Projecte COMBAS SAl L FP i empreses)
bull Impuls de laprenentatge de les llenguumles estrangeres vers el plurilinguumlisme a traveacutes del treball col Iaboratlu en els centres tot potenciant laplicacioacute del Portfolio europeu de les llenguumles i afavorint lintercanvi dexperiegravencies dalumnes i de professors
bull Suport I difusioacute dIniciatives dels professors collegis professionals I entitats diverses que potencfin lexceHegravencla I el talent dels alumnes
bull Supervisioacute I avaluacioacute per part de la Inspeccioacute dEducacioacute dels plans programes I projectes dinnovacioacute que es desenvolupen als centres
Eix 5 Autonomia de centre impuls a lorganitzacioacute gestioacute autogravenomes dels centres educatius
a) Organitzacioacute j gestioacute del centre bull Elaboracioacute dorientacions i material de suport als centres per a la concrecioacute a partir de
lanagravelisi dels resultats de propostes de millora dels processos daprenentatge relacionades amb els factors de qualitat la priorltzacioacute del treball de la lectura en totes les agraverees el projecte de convivegravencia iacute la Incorporacioacute del Pla TAC al Projecte educatiu
bull Aplicacioacute de la disposicioacute transitograveria primera del Decret 1022010 dautonomia dels centres educatius (Actuatltzacioacute de les normes dorganitzacioacute i funcionament) amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Estudi sobre les possibilitats organitzatives que es deriven de la jornada compactada en els instituts Seguiment i avaluacioacute de les experiegravencies en marxa
bull Elaboracioacute dun nou decret de plantilles (previst a la art 1022 i 3 1143 1151 12 i 116) que ha de permetre millorar el treball en equip dels professors mitjanccedilant una flexibilitat en la definicioacute dels llocs de treball i una nova estructura organitzativa que permeti adoptar diferents models de funcionament dacord amb el PEC de cada centre puacuteblic
b) Cultura avaluativa I retiment de comptes per a la millora
bull Impuls de la cultura avaluativa en els centres a traveacutes de la planificacioacute i destrateacutegies dautoavaluacioacute lassessorament als centres densenyament obligatori sobre la valoracioacute del sistema dindicadors per a la prloritzacioacute dobjectius en la Programacioacute general anual de centre i limpuls de lavaluacioacute com a eina formativa en els processos daula
bull Realitzacioacute de les proves davaluacioacute de 4t ESO de 6egrave dEP i diagnogravestiques (Consell Superior dAvaluacioacute) Retorn als centres i les famiacutelies dels resultats Identificant per a cada alumne el nivell dassoliment dels diferents aspectes de cada competegravencia avaluada
bull Implementacioacute de models de qualitat I exceHegravencia educativa en els ensenyaments professionals
bull El Govern en aplicacioacute de la disposicioacute trnnsitoacuteria setena de la llei de mesures fiscals i financeres per al 2012 adequaragrave lactual sistema destadis docents Introduint el criteri de la implicacioacute dels professors en el millorament dels resultats del centre a traves de lavaluacioacute externa dels centre i de lavaluacoacute Indwdual voluntagraveria de lexercici docent
27
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
e) Clima de centre i daula
bull Elaboracioacute I difusioacute dorientacions I recursos perquegrave els centres educatius elaborn amb la participacioacute de tota la comunitat educativa un projecte de convivegravencia que millori el clima de centre I afavoreixi la resolucioacute dels conflictes de manera positiva
bull Revisioacute j adequacioacute conjuntament amb el Departament dInterior i altres departaments de protocols per garantir la seguretat i la convivegravencia en els centres educatius
o Protocols de prevencioacute I intervencioacute davant confiictes greus o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant de bandes juvenils violentes o Protocols de prevencioacute i intervencioacute davant lassetjament o Protocols de prevencioacute i intervencioacute de drogodependegravencies
bull Inclusioacute dun nou article (29 bis) a la LEC dacord amb el qual els mestres i professors en lexercici de llurs funcions docents tenen la consideracioacute dautoritat puacuteblica en la seva relacioacute amb els alumnes i les famllies
Eix 6 Professionalitzacioacute de la direccioacute enfortiment del lideratge del directors i dels equips directius
a) Formacioacute inicial i continuada dels direccions i dels equips directius
bull Incorporacioacute en loferta de formacioacute inicial i contiacutenua de directors dactivitats orientades a limpuls del lideratge pedagogravegic (estrategravegies metodologravegiques i organitzatives relacionades amb els processos densenyament i aprenentatge el treball competencial i lavaluacioacute individual dels alumnes) la inclusioacute de les TAC a la proposta didagravectica laplicacioacute dun projecte linguumliacutestic de centre que tingui en compte el treball coordinat de totes les llenguumles el tractament integrat de llengua i continguts i en general ladequacioacute de les metodologies densenyament i daprenentatge de les llenguumles a la realitat sociolinguumliacutestica dels alumnes la gestioacute econogravemica dels centres i la gestioacute academicoadministrativa
bull Incorporacioacute als criteris de valoracioacute del projectes de direccioacute per part de les comissions de seleccioacute de directors dels centres puacuteblics daspectes relacionats amb les competegravencies i habilitats vinculades al lideratge pedagogravegic
bull Impuls de les reunions dels directors per agravembits territorials amb la incorporacioacute de temagravetiques especiacutefiques per a la seva anagravelisi i formulacioacute de propostes dintervencioacute
b) Suaort als directors i als equips directius
bull Impuls de lespai web dins del Portal de centres adreccedilat als equips directius per al seu suport i atenciograve i amb una liacutenia de comunicacioacute directa per tal de facilitar-los lexercici del lideratge
bull Revisioacute i actualitzacioacute del model dacord de coresponsabilitat vinculat al Projecte de direccioacute Assessorament seguiment i avaluacioacute dels acords de coresponsabilitat dels centres autoritzats
bull Estudi de propostes per implementar acords de coresponsabilitat en centres privats concertats
bull Assessorament als nous equips directius en laplicacioacute i avaluacioacute del seu pla de treball dacord amb les liacutenies prioritagraveries del Departament dEnsenyament T utoritzacioacute i seguiment de les persones que han fet la formacioacute inicial en direccioacute de centres per tal de promoure la presentacioacute de candidatures en centres puacuteblics
bull Elaboracioacute dorientacions materials i nstruments que facilitin als directors la diagnosi del centre amb relacioacute a dferents aspectes de lorganitzacioacute el funcionament i la gestioacute (PEC convivegravencia cDmpetegravencies bagravesiques resultats inclusioacute educativa etc)
28
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
Eix 7 Implicacioacute i compromiacutes de la famiacutelia en el seguiment de revolucioacute acadegravemica i personal de lalumne
a) Suport i orientacioacute a les famiacutelies
bull Elaboracioacute i difusioacute dorientacions adreccedilades a les famiacutelies per impulsar la seva implicacioacute en lescolaritzacioacute i educacioacute dels seus fills espai web Famiacutelia i Escola Junts x lEducacioacute
bull Elaboracioacute dorientacions i recursos adreccedilats als centres per promoure la implicacioacute i la participacioacute de les famiacutelies en el funcionament del centre educatiu document Escola i Famiacutelia
bull Organitzacioacute dactivitats de dinamitzacioacute a lentorn i amb les famiacutelies dels plans i programes prioritzats pel Departament dEnsenyament SEP Impuls de la Lectura Emprenedoria Llenguumles estrangeres entre daltres
bull Promocioacute dactuacions dacollida orientacions acompanyament i suport a les families especialment les meacutes desfavorides des de lagravembit comunitarilocal
bull Formacioacute per a famiacutelies dels centres dun mateix agravembit territorial (sensibilitzacioacute xerrades jornades escoles de pares i mares) Actuacions destinades a augmentar les expectatives de la famiacutelia especialment les de legravetnia gitana vers lescola i la seva participacioacute en les actiacutevitats del centre
b) Partiacutecipecioacute en la comunitat escolar
bull Organitzacioacute daccions internacionals de coneixement daltres sistemes educatius europeus sobre temes dinclusioacute participacioacute de les families diversitat linguumliacutestica i cultural
bull Impuls de la dinamitzacioacute i coordinacioacute de les AMPAS dels centres per agravembits territorials bull Elaboracioacute destrategravegies orientacions i recursos adreccedilats a facilitar i millorar la participacioacute de
les famiacutelies en el funcionament del centre (consell escolar AMPA ) lelaboracioacute del projecte educatiu de la carta de compromiacutes i el projecte de convivegravencia
bull Promocioacute de les comunitats daprenentatge
Eix 8 Relacions de la comunitat educativa lentorn respostes integrals adequades al context educatiu dels centres
a) Coordinacioacute entre centres
bull Establiment de criteris i protocols de traspagraves dinformacioacute per afavorir la transicioacute dels alumnes entre etapes (primagraveria secundagraveria i obligatoacuteria - postobliacutegatograveria) tot garantint una atencioacute personalitzada amb lassessorament i supervisioacute de la Inspeccioacute dEducacioacute
bull Impuls de la coordinacioacute entre primagraveria i secundagraveria pel que fa als treballs de reforccedil destiu adreccedilats als alumnes que sincorporen a leducacioacute secundagraveria obligatograveria amb degraveficits en les competegravencies bagravesiques comunicativa linguumliacutestica i matemagravetica
b) Collaboracioacute amb agents socioeducatius de lentorn
bull Promocioacute de treball i aprenentatge en xarxa entre es diferents agents educatius per tal de donar respostes integrals als reptes educatius dun territori
bull Impuls de plans educatius dentorn especialment en aquelles zones amb contextos meacutes desfavorits per cercar la coresponsabiacuteliacutetat de tots els agents educatius del territori compartint objectius i donant oontinuat i coheregravencia a les diferents accions educatives (formal no formal o informal) que incideixen sobre els alumnes
bull Impuls i dinamitzacioacute de projectes de convivegravencia dagravembit local i de protocols dactuacions dagravembit comunitari absentisme bandes juvenils conflictes greus etc
bull Potenciacioacute daccions conjuntes amb entitats amb finalitat social per implementar programes que fomentin hagravebits i valors (salut medi ambient lluita contra la drogoaddiccioacute educacioacute viagraveria potenciacioacute de la igualtat de gegravenere )
29
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
e) Colmiddotlaboracioacute del teixit productiu bull Estudi de foacutermules per impulsar i incentivar les empreses que participen de manera activa en
la formacioacute del professorat de formacioacute professional lalternanccedila formacioacute treball el programa QualificaT i altres iniciatives del Departament orientades a la millora competencial dels trebaladors
bull Impuls i dinamitzacioacute dels consells locals de formacioacute professional com a espais de eollaboracioacute interadministrativa per oferir respostes ajustades a les necessitats formatives del mercat laboral de lentorn
Eix 9 Absentisme i abandoacute escolar iniciatives i estrategravegies formatives per afavorir la reincorporacioacute al sistema educatiu daquelles persones en situacioacute dabsentisme i dabandoacute prematur dels estudis i la formacioacute
a) Mesures per a la prevencioacute i eradicacioacute de labsentisme
bull Posada en marxa ilo seguiment de protocols de prevencioacute de labsentisme escolar bull Promoure protocols dactuacions dagravembit comunitari protocols dabsentisme protocols enfront
bandes juvenils violentes protocols enfront de conflictes greus bull Desenvolupament del projecte promocioacute escolar del poble gitano amb la finalitat de disminuir
labsentisme escolar dels alumnes gitanos i augmentar les seves expectatives escolars i les de les seves famiacutelies
b) Formacioacute de les persones adultes
bull Revisioacute i actualitzacioacute del curriacuteculum dels ensenyaments deducacioacute dadults ensenyaments incials i bagravesics (catalagrave castellagrave i llenguumles estrangeres) formacioacute instrumental formacioacute de preparacioacute per a proves dacceacutes i ensenyaments de la societat de la informacioacute i la comunicacioacute
bull Elaboracioacute de les proves lliures obtencioacute tiacutetol GESO i CFI per a persones majors de 18 anys bull Promoure lestabliment dequivaleacutencies entre els ensenyaments dinformagravetica de leducacioacute
dadults (COMPETIC) i lacreditacioacute en competegravencies en tecnologies de la informacioacute i comunicacioacute (ACTIC)
bull Assessorament als centres deducacioacute dadults per a lmpuls del trebal per competegravencies la tutoria i lorientacioacute des alumnes
bull Colmiddotlaboraciacuteoacute amb lAdministracioacute local en la planificacioacute de loferta deducacioacute adults i promocioacute dactuacions dorientacioacute a les persones adultes
e) Centres i programes de segona oportunitat
bull Impuls daccions educatives per als joves de 16 a 18 anys que han abandonat el sistema educatiu Establiment de convenis amb entiacutetats per a la implantacioacute de centres de segona oportwlitat com a miijagrave per prevenir i reduir labandoacute escolar
bull Impuls de programes de qualificacioacute professional inicial per atendre els joves no graduats en ESO i facilitar la seva reincorporacioacute al sistema educatiu ilo la incorporaciacuteoacute al moacuten laboral Oferta adequada als alumnes i als requeriments de lentorn productiu Desenvolupament de metodologies especiacutefiques que incorporin la collaboracioacute amb lentorn empresarial Reconeixement de la formacioacute PQPI i els seus efectes acadegravemics i facilitar lacceacutes dels alumnes PQPI als CFGM
bull Regulacioacute i implantacioacute del curs dacceacutes a cicles formatius de grau mitjagrave i de grau superior bull Realitzacioacute de proves dacceacutes als CF de formacioacute professional i de les proves dobtencioacute de
tiacutetols FP bull Promocioacute daccions de validacioacute de lexperiegravencia professional i de la formacioacute adquirida
Establiacutement dels procediments i de les guies devidegravencia per a la validacioacute de la formacioacute realitzada en empreses per facilitar lobtencioacute de tiacutetols dFP (Qualifica)
bull Increment de loferta de formacioacute a distagravencia (Institut Obert de Catalunya)
30
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
6 Seguiment i avaluacioacute
Lavaluacioacute del Pla teacute per objectiu generar coneixement per a la presa de decisions a partir
de dades i evideacutencies rellevants que han de permetre valorar el grau dassoliment dels
objectius proposats i alhora la millora dels processos dimplementacioacute per afavorir legravexit del
Pla
El seguiment i lavaluacioacute daquesta iniciativa que impulsa el Departament dEnsenyament
es realitzen des duna doble perspectiva la implementacioacute del Pla i el seu impacte en clau
de resultats educatius
La metodologia per la qual sha optat per dur a terme lavaluacioacute del Pla combina megravetodes
quantitatius i qualitatius de manera alternada en totes les fases de la investigacioacute aportant
als resultats de lavaluacioacute un nivell de confianccedila superior i enfortint daquesta manera les
conclusions que sen derivin
Correspon a la Inspeccioacute dEducacioacute i al Consell Superior dAvaluacioacute del Sistema Educatiu
dur a terme lavaluacioacute global de laplicacioacute del Pla tenint en compte les valoracions que
realitzen les diferents unitats implicades i lanagravelisi del seu impacte en els resultats educatius
elevant periogravedicament els seus corresponents informes a la Secretaria de Poliacutetiques
Educatives perfer-ne lavaluacioacute final
Lavaluacioacute de la implementaciograve es realitza a partir de la valoraciograve sobre el grau daplicacioacute i
de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables de cadascuna
delles de la valoracioacute que en fa la Inspeccioacute dEducacioacute els centres educatius els
professors i les famiacutelies A tal efecte els responsables de laplicacioacute de les actuacions
incorporen indicadors de seguiment que faran possible disposar duna informacioacute puntual i
exhaustiva sobre el seu desplegament a diferents nivells en funcioacute de les caracteriacutestiques
singulars de cadascuna de les actuacions
Tanmateix aquesta informacioacute eacutes agregada de manera periogravedica i sistemagravetica la qual cosa
permet una visioacute global de la implementacioacute del Pla i la seva revisioacute i actualitzacioacute a partir
de les propostes de millora que shi identifiquen
Lavaluacioacute de limpacte es realitza a partir de levolucioacute des duna perspectiva temporal de
les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que sespecifiquen per a cada
objectiu del Pla
31
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute
Departament dEnsenyament ha previst complementar lavaluacioacute intema del Pla amb la
incorporacioacute daltres avaluacions extemes amb la finalitat dobtenir diferents perspectives i
crear sinegravergies sobre el Pla i aconseguir una aproximacioacute holiacutestica de la intervencioacute