protocols de reducció de danys

Protocols de reducci de danys

Agncia de Salut Pblica de Catalunya

Autors:Elena Adan. SAPS-Creu RojaOlga Diaz. SAPS-Creu RojaDolors Hidalgo: Baluard-ABDLorena Andreo. SAPS-Creu RojaJordi Dels. SAPS-Creu RojaEsther Henar. ABDAna Altabs. mbit PrevenciPilar Perramon. mbit PrevenciGastn Tenza. mbit PrevenciConchita Ballesta. SPOTTJulio Mingueza. SPOTTMarc Rovira. CAS Vall dHebronManel Anoro. Baluard-ABDCarmen Vecino. ASPBTeresa Brugal. ASPBPaloma Carrillo. ASPBCarles Muiz. ASPCATXavier Major. ASPCATSebasti Salvadores. Baluart-ABDXavier Bassols. CAS Vall dHebronRosa Kistmacher. SAPS Creu RojaMar Fernndez. SAPS Creu RojaNuria Ibez. ASPCAT

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut

Edita: Direcci General de Salut Pblica

Primera edici: Barcelona, juliol de 2012

Coordinaci editorial: Direcci General de Salut Pblica

Assessorament lingstic: Servei lingstic Departament de Salut

Disseny grfic: http://www.alexverdaguer.com

Autors:Elena Adan. SAPS-Creu RojaOlga Diaz. SAPS-Creu RojaDolors Hidalgo: Baluard-ABDLorena Andreo. SAPS-Creu RojaJordi Dels. SAPS-Creu RojaEsther Henar. ABDAna Altabs. mbit PrevenciPilar Perramon. mbit PrevenciGastn Tenza. mbit PrevenciConchita Ballesta. SPOTTJulio Mingueza. SPOTTMarc Rovira. CAS Vall dHebronManel Anoro. Baluard-ABDCarmen Vecino. ASPBTeresa Brugal. ASPBPaloma Carrillo. ASPBCarles Muiz. ASPCATXavier Major. ASPCATSebasti Salvadores. Baluart-ABDXavier Bassols. CAS Vall dHebron Rosa Kistmacher. SAPS Creu RojaMar Fernndez. SAPS Creu Roja

Nuria Ibez. ASPCAT

Protocols de reducci de danys

ndex

18

ndex

Introducci

Protocols Sanitaris1.1. Cribatges de Salut

1.2. Vacunacions

1.3. Tuberculosi activa

1.4. Tractament directament observat

1.5. Espais de venopunci assistida

1.6. Prevenci de la sobredosi

1.7. Intoxicaci aguda per herona o cocana

1.8 Higiene bucodental

1.9 Atenci a la dona

Protocols Socials2.1. Pacients en estat crtic

2.2. Violncia

2.3. Riscos laborals

2.4. Intervenci social

2.5. Immigraci

11

18

21

23

25

27

35

42

47

53

56

60

66

72

0. Introducci

Aquests protocols shan realitzat amb la participaci dels diferents serveis de reducci de danys de drogodependncies de la ciutat de Barcelona, de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona i de la Subdirecci General de Drogodependncies del Departament de Salut de la Generalitat .

Lobjectiu de tot protocol s millorar la qualitat de latenci que ofereixen els centres a travs dun disseny estandarditzat de latenci que faci que les accions sapliquin de manera universal i sistemtica.

Amb aquests protocols es vol oferir unes pautes dactuaci pels centres de reducci de danys (CRD) per tal datendre els diferents problemes sanitaris i socials que presenta el collectiu de drogodependents atesos en aquests centres, a ms de protegir els riscos per la salut dels professionals que hi treballen.

Les malalties infeccioses segueixen sent una de les conseqncies ms greus del con-sum endovens de drogues. Les conductes de risc respecte el consum i la situaci social deprimida (sense sostre, pobresa, manca de higiene, etc.) que freqentment pateixen aquests usuaris afavoreixen el contagi i la transmissi daquestes malalties. Un altra risc important que presenten aquests pacients s el risc de sobredosi que continua sent un factor rellevant de mortalitat.

Molts dels pacients atesos presenten una alta precarietat social amb una situaci de marginalitzaci. Hi ha tamb una alta percentatge de persones immigrades que sn ateses als centres de reducci de danys i que tenen necessitats afegides de tipus legal i social.

s per tot aix que cal una actuaci dequip dels diferents professionals social i sanitaris implicats. Aquest protocols pretenen ajudar aquests professionals a millorar latenci als drogodependents

Els objectius en laplicaci daquests protocols son:

Objectius sanitaris: Millorar lestat de salut i disminuir la morbi-mortalitat a travs de la prevenci, diagnstic preco i suport al tractament de les malalties infecto contagioses ms prevalents i la sobredosi. Promoure un consum higinic i de menys risc.

Objectius socials: donar resposta a la demanda social del usuari amb diferents nivells dactuaci, incidint en aquells en situaci crtica, els immigrants i les necessitats especfi-ques de les dones.

Objectius relacionats amb els professionals: prevenir i actuar davant dels possibles epi-sodis de violncia en els centres, i prevenir i actuar davant dels riscos laborals associats al treball amb els usuaris.

Esperem que siguin una eina per a facilitar la vostra tasca.

Xarxa Redan de Barcelona Xarxa de Centres de Reducci de Danys de la ciutat de Barcelona

1. Protocols sanitaris

PROTOCOLS REDUCCI DE DANYS9

Les malalties infeccioses es troben entre les complicacions ms greus del consum de dro-gues (VIH, Hepatitis Vriques; Malalties de transmissi sexual (MTS) i la tuberculosi (TBC)).

A Espanya ha disminut la infecci pel VIH en consumidors de drogues (per encara els injectors de drogues presenten prevalences elevades), la infecci per lhepatitis C s molt elevada en tots els collectius dinjectors de drogues en diferents comunitats i pasos.

A Catalunya en el darrer estudi CEISCAT 2010 la prevalena de VHC era aproximadament del 72% i la del VIH 33,2% (40,8% en espanyols i 21,1% estrangers)

Tamb tenen risc de contraure infeccions bacterianes a la pell, parts toves (cellulitis, abscessos, flebitis...), musculars i esqueltiques, cor (endocarditis) i pulmons (pneumnies i TBC).

Principalment per quatre raons:

Primer: el mtode de consum (intravens). s el ms important. Per grmens de la pell o saliva del usuari (ms freqents), de la droga i dissolvents contaminats, del material din-jecci contaminat amb sang daltres individus infectats amb qui han compartit.

Segon: les circumstncies que coincideixen en laddicci. La situaci social precria (mar-ginaci, indigncia), la manca de higiene, la malnutrici, i altres com lamuntegament, els hbits sexuals afavoreixen transmissi TBC i MTS

Tercer: la repercussi de les substncies sobre lorganisme: En el cas dels opiacis: la depres-si del nivell de conscincia i dels mecanismes defensius respiratoris (tos i reflex gltic), facilita laspiraci pulmonar i del contingut orofaringi. (Presenten pneumnies 10 cops ms que la poblaci general).

En la majoria de drogues: Disminuci de la percepci de risc i de ls de mesures de pre-venci (material i parafernlia de venipunci estrils, s de preservatius). Sndrome dabs-tinncia i urgncia per a consumir.

Quart: En molts drogodependents existeix una percepci del risc disminuda i com a conseqncia apareix un s inadequat de mesures de prevenci (material i parafernlia de venipunci estrils, s de preservatius), en especial quan apareix la Sndrome dabstinn-cia i per tant la urgncia per a consumir.

Objectius generals:

1-prevenci de les malalties

2-detecci de les infeccions

3-derivaci als especialistes

Objectius especfics

-millorar lestat de salut individual dels UDVP,

-millorar el nombre de detecci analtica de les infeccions relacionades amb el consum vens (HIV, hepatitis i MTS),


-augmentar la detecci de persones amb tuberculosi o en contacte amb TBC, particular-ment en persones amb infecci pel virus de lHIV.

-augmentar laccs al tractament per la infecci de lHIV i les altres malalties infeccioses,

-millorar el diagnstic dinfeccions crniques que necessitin atenci especialitzada,

-augmentar la cobertura vacunal entre els Usuaris de drogues per via parenteral (UDVP),

-augmentar laccs dels UDVP al counselling preventiu i a la informaci,

-millorar la vigilncia de la infecci per HIV, hepatitis i altres infeccions prevalents en UDVP

-Prevenir i tractar les intoxicacions agudes per drogues (sobredosis)

1.Protocols sanitaris:

1.1 Cribatge de salut

1.2 Vacunaci

1.3 Tractament directament observat

1.4 Control tractament tuberculosi activa

1.5 Consum en sales de consum supervisat

1.6 Prevenci, detecci i actuaci en sobredosis per part dels propis consumidors

1.7 Actuaci en intoxicaci aguda per herona o cocana per part dels professionals


Protocol de Cribatges de salut

Introducci:

Els drogodependents, en general, presenten hbits poc saludables, i tot sovint es troben allunyats de la xarxa sanitria bsica. Per aix, en els programes de reducci de danys, les activitats sanitries tenen una importncia indubtable.

Si b un objectiu daquests centres s fer el possible perqu aquests pacients utilitzin els circuits sanitaris normalitzats (metge de capalera,...), cal tenir present les circumstncies personals i socials de molts dells. Aix fa que sigui necessari poder oferir un cert nivell datenci sanitria directa des dels propis serveis de reducci de danys si no volem perdre loportunitat doferir un control de la salut. Cal tenir present que aquest pacients presenten una alta prevalena de factors de risc i de malalties molt greus

Objectiu:

El cribatge t com objectiu la detecci preco en individus aparentment sans, daquelles malalties que es poden controlar millor si es detecten en les primeres fases de la seva evoluci.

Realitzarem serologies sangunies per a detectar les hepatitis, HIV i sfilis i la prova intradrmica de la tuberculina per a detectar contacte tuberculosi.

Aquest protocol sha doferir a tots els usuaris que contactin amb un servei de reducci de danys si pensem que no seguir una derivaci al metge de capalera. s aplicable tant a usuaris en actiu com a persones que hagin consumit per via venosa durant la seva vida.

s de compliment obligatori per a tots els usuaris que sollicitin iniciar un tractament.

> VEURE DIAGRAMA PGINA SEGENT

1.1


PRIMERA VISITA

HISTRIA CLNICA:Anamnesi + exploraci

Counselling (pre i post analtica)+Consentiment informat

EducaciVacunacions

Seguiment i freqncia de controls

(Mnim)

SEROLOGIES:VIH I/IIVHC

Serologia luticaHBsAg

AntiHBcAntiHBs

AntiHAV (a negociar)

(Opcional)

BIOQUMICA: glucosa, urea, creatinina, sodi, potassi, protenes totals, alb-mina, colesterol total, triglic-rids, bilirubina total, GOT, ALT, GGT, fosfatasa alcalina i ferro.

HEMOGRAMA

ANALTICA SANGUNIA PROVA DE LA TUBERCULINA (PPD)

0,1 ml de la diluci de tuberculina (PPD)Injecci intradrmica a llegir en 48-72h

+radiografia del trax si PPD +

o HIV + (tots)

1.1 PROTOCOL DE CRIBRATGES DE SALUT

Totes les serologies shan de fer du-rant els sis primers mesos darribada de lusuari.

Negociar amb laboratori nombre i tipus danaltiques. Mnim les sero-logies bsiques.


1.1. PROVA DE LA TUBERCULINA (PPD)

NEGATIU

No induraci Induraci < 5 mm

*A Barcelona Av drassanes 17-21 3 Pl . Tel. 93 301 24 24

REPETICI

(si no hi ha indicaci per fer-ho abans), al

cap dun any

VIH +

Independentment del resultat

POSITIU

Induraci > 5 mm

Unitat de Malalties del Trax o pneumologia centre datenci

especialitzada*

Via rpida de visita concertada

Telfon de contacte negociats

DERIVACI

Centre hospitalari amb metge especialitzat en VIH

Negociar dies i horari de visita ambulatoria per via rpida

alternativa. I telfons de contacte

Lectura del test a les 48-72 hores NO LECTURA

URGNCIES

NO

SI

PROVA DE LA TUBERCULINA (PPD) 0,1 ml de la diluci de tuberculina (PPD) Injecci intradrmica

Si el resultat s positiu o en tots els HIV+ Radiografia del trax(Contactar amb servei de radiologia ambulatori i negociar una via rpida de realitzaci i interpretaci Rx-

protocol REDAN)+ Contactar amb algun pneumleg o internista x valorar Rx trax

TOS DE MS DE 15 DIES (compte fumadors) (valorar tamb sudoraci nocturna, prdua de pes,..) o ANTECEDENTS DEXPOSICI RECENT

Introducci:

La situaci social deprimida de molts consumidors de drogues junt amb una prevalena alta de la infecci pel HIV fa que els usuaris atesos als centres de reducci de danys presentin un risc ms alt de malaltia tuberculosa que cal detectar i tractar de la manera ms rpida possible.

Objectiu:

La prova de la tuberculina serveix per a detectar persones que tenen una infecci latent o que han tingut contacte amb el Mycobacteri tuberculosi.

Cal tenir present que podem obtenir falsos negatius per anrgia en consumidors de drogues, en particular en aquells que pateixen la infecci per lHIV.

Tramitaci de la targeta sanitria individual (TIS

Estudi de contactes

Notificaci del cas


1.1. SEROLOGIA DHEPATITIS B (HB)

Introducci:

La prevalena dhepatitis B entre usuaris de droga per via parenteral (UDVP) s elevada, per disposem de la vacuna preventiva. Tant el diagnstic preco com laccs al tractament s baix entre els consumidors de drogues, per aix el test i la derivaci son ofertes assistencials molt importants.

Objectiu:

Oferir una detecci preco de la situaci serolgica del pacient respecte al Virus de lhepatitis B (immunitzat, infecci crnica, sense immunitzaci) que permeti orientar lactuaci mdica pertinent.

Assessorar i derivar a especialista +

Tramitar la TSI+

Declarar el cas

Anticossos IgG + IgM contra el nucli del virus de lHB (AntiHBc) = anticossos contra el virus

Anticossos contra lantigen de superfcie de lHB (AntiHBs) = anticossos contra la vacuna positius (ben vacunat) si sn superiors a 10 UI/ml

Antigen de superfcie del virus de lHB (HBsAg) = s el mateix virus de lHB. Si el resultat es mant ms de 6 mesos podem considerar hepatitis crnica

HBsAg -

AntiHBc -

AntiHBs -

HB no passada

No vacunat

Cal vacunar

(risc din-fecci)

HBsAg +

AntiHBc +

AntiHBs -

HB passada i activa

(pot contagiar)

No vacunat

No cal

vacunaci

Relacions sexuals amb preservatiu

Cal determi-nar serologies

dHB de la parella i vacu-nar-la si hi ha

indicaci

HBsAg -

AntiHBc +

AntiHBs -

HB passada i curada

No vacunat

No cal vacunar

HBsAg -

AntiHBc -

AntiHBs +

HB no passada

Vacunat

No cal revacunar

HBsAg -

AntiHBc +

AntiHBs +

HB passada i curada Vacunat

No cal revacunar

ANALTICA SANGUNIA


1.1. SEROLOGIA DEL VHC

Introducci:

La hepatitis C t una prevalena molt elevada en el collectiu de UDVP, s molt important el counselling per a prevenir el risc de contagi, aix com la detecci preco i la derivaci a especialistes per a un tractament preco (major possibilitat de curaci). Molts dels infectats crnics no coneixen la seva situaci i dels que la coneixen pocs accedeixen a tractament.

Objectiu:

Oferir un diagnstic preco de la infecci pel Virus de lhepatitis C que permeti orientar lactuaci mdica pertinent.

Anticossos IgG contra el virus de lhepatitis C (cribratge)

Valoraci del dany heptic (elevaci de les transaminases,

ictercia, hepatomeglia...)

DERIVACI

DECLARAR ELS CASOS NOUS

Est vinculat al servei dhepatologia hospitalari?

Tramitaci de targeta sanitria individual (TIS) i derivaci a lhospital/CAP **

**A Barcelona sha de derivar al pacient al Metge de famlia i amb la fulla derivar-lo al Hospital de zona. A la resta del territori negociar circuit i criteris amb digestleg, internista o infectleg.

DERIVACI

Nova determinaci en 1 any

(si no hi ha indicaci prvia)

POSITIUVacunaci contra el

VHB, si sescau

S NO

NEGATIU

ANALTICA SANGUNIA


1.1. SEROLOGIA LUTICA

Introducci:

La serologia lutica (sfilis) permet detectar individus infectats i asimptomtics i tamb pot ser positiva en persones que han passat la malaltia i han estat tractades correctament.

Objectiu:

Fer un Diagnstic preco dinfecci de la sfilis i una derivaci rpida a lespecialista.

Anticossos reactius amb la cardiolipina (RPR)

(no especfic)

Anticossos contra Treponema pallidum (ELISA)

Algun, o tots dos, POSITIUS

Tramitaci de la targeta sanitria individual (TIS)

Estudi de contactes

Notificaci del cas

Derivaci a Unitat de Malalties de Trans-missi Sexual o CAP o especialista en

infeccioses o medicina interna*

Negociar dies i hores per a visita rpida i telfon contacte

Cal aportar analtica.Cal concertar visita.

Tots dos NEGATIUS

Nova determinaci en 1 any (si no indicaci prvia)

ANALTICA SANGUNIA

*A Barcelona Av drassanes 17-21, Dilluns a Divendres 8.30-13.00; 14.30 a 18.45. Trucar per concertar cita


1.1. SEROLOGIA DE LA INFECCI PEL VIRUS DE LA SIDA

Introducci:

Lepidmia dinfecci pel virus de la sida entre els injectors de drogues ha estat molt greu a Catalunya i malgrat la disminuci de la incidncia, la prevalena continua sent fora alta, entre el 20 i el 40%. Normalment els drogodependents s el grup de risc al qual el diagnstic de la infecci s ms retardat, a ms laccs al tractament est per sota del que seria desitjable.

*Per considerar-se (+) cal un Elisa i una confirmaci Western Blot positius** A Barcelona derivaci Metge de Famlia i amb la fulla de derivaci portar a lHospital de referncia

Objectius:

Fer una vigilncia i un diagnstic preco de la infecci en els pacients atesos als centres de reducci de danys i en aquells infectats facilitar un accs rpid a lespecialista.

Metodologia:

En la mesura del possible i com a primera opci el test sha de fer amb extracci de sang total. Quan per les circumstcies del servei o de lusuari aix no es pugui fer oferirem el test rpid, que com sabeu, si surtis positiu shauria de confirmar amb extracci de sang.*

Vinculat al servei hospitalari de malalties infeccioses

Derivaci al servei hospitalari de malalties infeccioses corresponent

Tramitaci de targeta sanitria individual

Nova determinaci en 3 o 6 mesos o 1 any

DERIVACI

Centre hospitalari

Contactar amb especialista de medicina interna o infeccioses com a metge de referncia **

Negociar horaris, lloc de visita ambulatria, telfon/s i perso-

na de contacte

Valorar perode finestra i conductes actuals de riscTEST RPID VIH(*) Test no reactiu

Test reactiu ANALTICA SANGUNIA(*)

VIH POSITIU *

Assessorament i estudi de contactes

Declaraci obligatria de nous casos

SI

NO

VIH NEGATIU


Protocol de vacunaci

Introducci:

Els drogodependents, en general, presenten hbits poc saludables, i tot sovint es troben allunyats de la xarxa sanitria bsica. Per aix, entre les activitats sanitries importants a desenvolupar incloem les activitats preventives, com ara els programes de vacunaci.

Objectius

a) Objectiu general

Millorar lestat de salut dels drogodependents que fan s dels espais de reducci de danys.

b) Objectius especfics

1. Estudiar lestat de vacunaci respecte lhepatitis B, el ttanus i la grip en el m-xim nombre dusuaris.

2. Identificar el nombre mxim dusuaris a partir de criteris de vacunaci.

3. Vacunar, excepte a les persones que ho rebutgen, el nombre mxim dusuaris a partir de criteris de vacunaci.

4. Implementar activitats deducaci sanitria que recordin la importncia de la vacunaci en la poblaci drogodependent que no estigui sensibilitzada.

Poblaci objectiu

Els programes vacunals sadrecen a la poblaci drogodependent usuria de recursos de reducci de danys.

Procs

En la primera entrevista sofereix una extracci de sang, alhora que sinforma dels programes de vacunaci i es pot administrar la primera dosi del calendari.

Es recomana vacunar els usuaris de drogues per via parenteral contra les malalties segents (a les parelles daquest usuaris es recomana vacunar-les de lVHB+):

1. Hepatitis La vacuna contra lhepatitis B sadministra a < 45 anys (hepatitis A i B) > 45 anys (hepatitis B)

2. Ttanus

3. Grip

1.2


VACUNA CONTRA LHEPATITIS A i B / HEPATITIS B1a dosi (A+B) 2a dosi (B) 3a dosi (B) 4a dosi (B)

Pauta accelerada 0* 1a setmana ** 1 mes 6 mesos

* Extracci de sang i anamnesi.** Si el resultat de lanaltica del virus de lhepatitis B s positiu, no cal seguir el calendari de vacunaci i

sha diniciar la tramitaci de la targeta sanitria individual (TSI).

La vacuna contra el virus de lhepatitis A i B no produeix efectes adversos quan saplica a una persona immune o portadora del VHB.

Les dosis administrades en intervals ms llargs igualment confereixen immunitat. La protecci ptima no sassoleix fins a la tercera dosi.

Disposem duna pauta rpida: primera dosi (A+B), segona dosi (noms B) un mes desprs, tercera dosi (B) (2 mesos desprs de la primera dosi, quarta dosi (12 mesos desprs de la primera) (A + B combinada).

Als pacients que han oblidat la tercera dosi, sels pot administrar aquesta dosi en qualsevol moment.

Contraindicacions generals: hipersensibilitat coneguda a algun component de la va-cuna, procs febril agut. En cas dembars valorar risc, si el risc s baix no vacunar.

PROTOCOL DEL TTANUS1a dosi 0 mesos 2a dosi 1 o 2 mesos 3a dosi 6 mesos

Dosis prvies Possibilitats Dosis a rebre Recomanacions futures

3 dosis o ms Dues possibilitats:

< 10 anys desprs de lltima dosi

> 10 anys desprs de lltima dosi

a) Cap

b) Una dosi de record

a) Shan de complir els 10 anys des de lltima dosi.

b) Una dosi de record al cap de 10 anys.

2 dosis Dues possibilitats:

< 5 anys des de lltima dosi

> 5 anys des de lltima dosi

c) Una dosi de record

d) Dues dosis amb un interval dun mes

Una dosi de record al cap de 10 anys

1 dosi Dues possibilitats:

< 5 anys des de ladministraci de la dosi

> 5 anys des de ladministraci de la dosi

e) Dues dosis amb un mes dinterval

f) Tres dosis (1a, 2a i de record per any)

Sha de posar una dosi de record al cap de 10 anys

Usuaris no vacunats o amb dubtes dhaver estat vacunats abans

de la pauta g) Tres dosis (1a, 2a i de record per any)

Sha de posar una dosi de record al cap de 10 anys

Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pblica i Higiene (1995)


PROTOCOL DEL TTANUS1a dosi - 0 mesos 2a dosi -1 o 2 mesos 3a dosi - 6 mesos

Dosis prvies Possibilitats Dosis a rebre Recomanacions futures

3 dosis o ms Dues possibilitats:

< 10 anys desprs de lltima dosi

> 10 anys desprs de lltima dosi

a) Cap

b) Una dosi de record

a) Shan de complir els 10 anys des de lltima dosi.

b) Una dosi de record al cap de 10 anys.

HISTRIA DE VACUNACI FERIDES LLEUS NETES ALTRES FERIDES(1) ANTITETNICA

Toxoide tetnic IgT Toxoide tetnic IgT

Desconeguda o menys de tres dosis

S No S S(2)

Tres dosis o ms No(3) No No(4) No

IgT: immunoglobulina antitetnica.(1) Ferides anfractuoses, punxants i/o contaminades amb pols, femtes, sorra , etc.(2) IgT per via intramuscular, en un punt i amb una agulla diferent de la de la vacuna. Les dosis sn 250 UI

per a nens de menys de 25 kg de pes i 500 UI per a la resta.(3) Sha dadministrar una altra dosi vacunal si han transcorregut ms de 10 anys des de lltima dosi.(4) Sha dadministrar una altra dosi vacunal si han transcorregut ms de 5 anys des de lltima dosi.

Font: ACIP. MMWR 1984; 33 (supl.): 1-68.

Contraindicacions: procs febril agut. Embarassades: no vacunar fins al segon tri-mestre. Reacci neurolgica o hipersensibilitat severa (anafilaxi, urticria)

PROTOCOL DE LA GRIP

Es recomana seguir la pauta de vacunaci segons el calendari marcat per les auto-ritats sanitries. De manera general, podem establir que la campanya de vacunaci sinicia a finals del mes doctubre fins a larribada dels primers freds o laparici dels primers casos de grip en la poblaci en general.

Contraindicacions: allrgia a lou (protena dou), menors de 6 mesos.

Conservaci vacunes a la nevera: Vives, atenuades o inactivades on la temperatura s ms baixa (generalment a dalt) (ex grip), la resta al segon prestatge, mai a la porta.


Protocol dabordatge de la TBC activa*

Introducci:

La Tuberculosi en fase activa s un perill per a la salut pblica de la comunitat, davant de la qual s imprescindible actuar. La situaci personal i social de molts drogodependents fa que la salut no sigui a vegades un element prioritari, fet que pot provocar que persones amb una tuberculosi activa no segueixin els consells mdics de diagnstic i tractament. Detectar aquests pacients i donar-los suport perqu facin un tractament adequat es important per a ells mateixos per tamb per disminuir el contagi a la comunitat, entre els quals hi ha els professionals dels centres de reduc-ci de danys que atenen aquest pacient.

Objectius

Detecci de pacients atesos als Centres de Reducci de danys i derivaci per fer un ingrs (voluntari o judicial) per tal diniciar el tractament de forma correcte dels pacients fins que deixin de ser contagiosos.


1.3


DETECCI DEL CAS1 a la Unitat de Vigilncia Epidemiol-

gica de la Regi Sanitria o Agncia de Salut Pblica de Barcelona

Comunicaci al SEPAD i centres REDAN de la mateixa

rea geogrfica

Estudi de contactes dels usuaris(a Barcelona radiografia directa a

Drassanes) segons el Protocol

Estudi de contactes professionals del Centre de Reducci de Danys

Detecci dun usuari en un centre REDAN

S ret lusuari**

Envia a un circuit que indiqui el Servei dEpidemi-ologia de la regi Sanitaria

ASPB (1)

Avisar a la Unitat de Vigilncia Epidemiolgica o a la ASPB

La unitat de Vigilncia Epidemiolgica la ASPB demana lordre judicial per a lingrs

La unitat de Vigilncia Epidemiolgica la ASPB envia lordre judicial per FAX o email al centre REDAN

Si lusuari s al centre, lequip de REDAN ha de trucar als Mossos dEsquadra

Els Mossos dEsquadra traslladen lusuari al centre assistencial indicat pel servei epidemiologia o per la ASPB

No pot retenir lusuari

1.3 PROTOCOL DABORDATGE DE LA TBC ACTIVA*

** Allament respiratori (cal posar mascareta al pacient).* La tuberculosi activa s una malaltia contagiosa i per aquest motiu precisa un control estricte i esdev un problema de salut pblica.(1) En el cas de la ciutat de Barcelona, savisar al serveis depidemiologia del Agencia Salut Publica Tel. 932384545 extensi 354: epidemiologia de 8

a 20h. Despres directament hospital zona


Protocol per aL tractament directament observat (TDO)*

Introducci:

Algunes de les malalties que pateixen els consumidors de drogues precisen un tractament llarg o crnic on el compliment teraputic s molt important; no noms per la milloria de salut del individu afectat, sin tamb perqu la discontinutat en els tractaments afavoreixen les resistncies dels grmens als medicaments, s a dir la manca defectivitat del tractament.

Objectiu:

Augmentar ladhesi al tractament dels pacients


1.4


USUARI AMB VIH POSITIU

USUARI EN TRACTAMENT PER TBC NO ACTIVA (NO CONTAGIOSA)

USUARI DHEPATITIS C+

USUARI DE DROGUESUSUARI REGULAR DE RECURSOS DE REDUCCI DE DANYS

SOCIOPATIA IMPORTANT

Hospital referent on es controla HIV + Metge indica medicaci Infermeria encarregats de la preparaci

Unitat de Malalties del Traxo pneumologia o malalties infeccioses Especialista//pneumleg

Serveis clnics o equivalent encarregat de distribuci medicaci

Servei dhepatologia, digestiu o malalties infeccioses de referncia

Servei de malalties infeccioses delhospital de referncia

Preparaci per a infermeria

Preparaci per a infermeria

Preparaci:infermeria / aconsellament dinjecci higinica

+/ acompanyament

+/ acompanyament

+/ acompanyament

Administraci per part de leducador

Administraci per part de leducador

Administraci per part dinfermeria (tractament injectat o de leducador pel tractament oral

1.4 PROTOCOL PER AL TRACTAMENT DIRECTAMENT OBSERVAT (TDO)


Protocol de les normes de lespai de venopunci assistida

Introducci:

Els espais de venipunci assistida ofereixen als consumidors de drogues la possi-bilitat dun consum ms higinic i ms segur. Per tal dassolir aquest dos objectius amb un mxim de qualitat i garantia cal seguir de manera sistemtica uns passos i procediments que es descriuen en aquest protocol

Objectius

Millorar els hbits de consum endovens de drogues a travs de leducaci i de la supervisi del la injecci. Crear un espai de consum ms segur.


1.5


ENTRADA DE LUSUARI AL RECURS

Compleix els criteris*

Registre de dades dentrada (EVA)

Rentat de mans amb aigua i sab

Entrega del material de venopunci

Preguntar per la zona dinjecci

Zona de no risc Zona de risc (coll, engonals)

Si No

Explicaci del funcionament (EVA) o sala per fumadors **

Educaci en venopunci i punci permesa de 30 min

Educaci en venopunci i cerca de vies alternatives

Assitncia a la venopunci per part del professional dinfermeria

Neteja de lespai dinjecci per part de lusuari

Permanncia de 30 min a la sala despera o en el centre de caf i calor

No compleix els criteris

A infermeria

Treball educatiu segons el motiu i laplicaci del protocol per a menors i dones embarassades

Menor: histria clnica + informe DGAIA*** + derivar-lo per a tractament

Registre de dades a la fitxa generalFirma del consentiment informat

1.5 PROTOCOL DE LES NORMES DE LESPAI DE VENOPUNCI ASSISTIDA

* Criteris: ms gran de 18 anys, injector, fumador (sala fumadors), no intoxicat (si ho est, se li proposa esperar o utilitzar la meitat de la dosi), no embarassada

** Funcionament: lusuari es renta les mans, porta la droga, sinjecta ell mateix (amb canalitzaci professional si la persona no pot, MAI pot injectar la substncia el professional), no sinjecten els uns als altres, no comparteixen dosis sense acord previ, no hi ha violncia, no hi ha trfic. En sala de fumadors: prohibit usar lamonac.

*** DGAIA: direcci general datenci a la infncia


Protocol sobre prevenci de sobredosis (per adaptar a cada servei1)

1.Objectiu general:

Reduir el nombre de casos de sobredosi mortal i no mortal per consum dopiacis i psicoestimulants.

2.Objectius especfics:

a) Augmentar els coneixements segents:

Situacions de risc de sobredosi associat al consum de drogues

Prevenci de la sobredosi

b) Formar en les habilitats segents:

Identificaci duna sobredosi

actuacions davant duna sobredosi (incloent-hi ladministraci de naloxona)

3. Poblaci diana:

a) Consumidors dopiacis i/o psicoestimulants, especialment els injectors

b) Familiars o amics amb qui conviuen i persones clau

c) Professionals de reducci de danys

4. Procs

Cal que hi hagi un responsable del programa i un responsable dels aspectes clnics (aquest ha de ser un un/a infermer/a o metge/ssa) per centre o organitzaci. Totes dues funcions les pot fer la mateixa persona, (vegeu annex 1).

Tots els centres han de tenir definit el protocol de prevenci de sobredosis per opiacis, que ha dhaver signat i datat el responsable del programa. Aquest protocol sha de revi-sar anualment per assolir una millora continuada.

4.1. Formaci especfica en prevenci i actuaci davant duna sobredosi per a tots els professionals

Lobjectiu s que tots els professionals tinguin present la sobredosi com un dels danys ms importants que cal prevenir i per tant incorporin en la seva tasca educativa quotidia-na intervencions en aquest mbit.

a) Professional nou al servei:

1. Formaci en el mateix servei en el termini de 3 mesos:

Sessi individual o grupal

Impartida pel responsable clnic del projecte en el servei (vegeu lannex 1)

2. Curs sobre sobredosis a lIES en el termini d1 any.

1. Cal implicar els usuaris (especialment aquells amb ms factors de risc) en estratgies dapoderament (empowerment) de tal manera:a) que participin en la identificaci del problema, en el suggeriment de solucions i recomanacions i b) que participin en el desplegament de les accions amb els continguts i els formats acceptables per a ells.2. Sn aquells familiars, professionals o altres persones que sovint estan presents quan els consumidors prenen la droga i que per tant podrien actuar en situacions de sobredosi.

1.6


b) Formaci continuada:

1. Sessi interna de tot lequip del servei: Revisi de coneixements 1 cop lany.

Un component de la formaci ser leducaci de consumidors de drogues en ladminis-traci de naloxona.

El responsable del programa (vegeu lannex 1) portar un registre dels professionals formats com a formadors (vegeu lannex 2).

4.2. Valoraci i formaci de consumidors (i familiars i persones clau)

a) Valoraci individual del risc de patir una sobredosi

Contactes breus: carrer i portes de centres de reducci de danys

a. Com: vegeu el Manual dajuda al professional per educar en prevenci i assistncia a les sobredosis, http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Professionals/Temes_de_salut/Drogues/documents/Manualpereducar.pdf . Es poden fer tongades de dues preguntes i anar-les variant al llarg del temps

b. Quan: talls transversals cada 3 mesos en contactes nous o no se sap, i cada 6 mesos en contactes repetits.

c. Qui: tots els treballadors de portes i de carrer

Contactes ms estables: espais de calor i caf dels centres de reducci de danys

a. Com: vegeu el Manual dajuda (cal detectar els consumidors clau)3

b. Quan: cada nou contacte al moment de fer lentrevista (dobrir histria) i cada 6 mesos en contactes repetits.

c. Qui: tots els treballadors als quals sobre histria

b) Actuacions

Contactes breus: carrer i portes de centres de reducci de danys

a. Sessi educativa individual

i. Com: continguts en funci de cada persona i dels seus factors de risc (vegeu el Manual dajuda). Generalment educatiu, sense incloure-hi la naloxona.

Cal valorar la derivaci a un centre de reducci de danys per a una intervenci amb ms profunditat (individual o en format taller) o cal valorar si s adient la formaci individual in situ enprograma dadministraci de naloxona

ii. Quan: en el moment del talls transversals cada 3 mesos en contactes nous o no se sap i cada 6 mesos en contactes repetits

iii. Qui: tots els treballadors de portes i de carrer

Contactes ms estables: espais de calor i caf de centres de reducci de danys

a. Sessi educativa individual

i. Com: continguts en funci de cada persona (vegeu el Manual dajuda). Cal identificar si s adient la formaci individual en el programa dadministraci de naloxona o cal valorar si s adient derivar-lo al taller grupal

Cal identificar familiars o amics tributaris i derivar-los al taller grupal

ii. Quan: cada nou contacte al moment de fer lentrevista (dobrir histria) i cada 6 mesos en contactes repetits

iii. Qui: tots els treballadors a qui sobre histria

3 Consumidors amb rol de lders diguals, els que passen estones en les zones de consum, els que sn distribudors secundaris de xeringues, etc.


b. Taller grupal

i. Com: vegeu el Manual dajuda. Caldria analitzar la possibilitat de fer programes de prevenci i suport diguals

ii. Quan: moment i freqncia en funci del servei de reducci de danys

iii. Qui: un/a educador/a i un/a infermer/a

*http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Professionals/Te-mes_de_salut/Drogues/documents/Manualpereducar.pdf

ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE EN LA FORMACI PER A LS DE NALOXONA DES DELS SERVEIS DE REDUCCI DE DANYS

Poblaci diana

Sinvitar a participar tots els consumidors dopiacis.

Tots els familiars i amics que vulguin.

Criteris dexclusi

Tots aquells que lexclourien de qualsevol taller educatiu (sancionat, dificultats per-sonals...)

Menor de 18 anys

Criteris de prioritzaci per a consumidors de drogues

Motivaci

Consumidors dopiacis

Consumidors en actiu, diaris

Consumidors en grup

Consumidors per via endovenosa

Consumidors que passen el temps en zones de consum

Usuaris regulars del servei o del centre de reducci de danys

Cal formar prioritriament les persones que poden ser testimonis de sobredosis.

Criteris de prioritzaci per a familiars i/o amics i/o lders comunitaris propers

Motivaci

Convivncia amb el pacient

Passar el temps en zones de consum (lder comunitari)

Opcions

Sessi individual: vegeu el Manual dajuda

Inclusi en tallers prevenci i actuaci davant duna sobredosi (unes 5 persones per taller): vegeu el Manual dajuda

Per a la gratificaci als tallers hi ha dues opcions:

Opci 1: no hi ha gratificaci monetria per s en espcie. Hi ha una gratificaci de 15 euros al taller de seguiment, que es far al cap de 2 mesos.

Opci 2: remuneraci de 10 euros.


Les sessions individuals no es gratifiquen mai.

Els professionals que han portat el taller o la formaci individual sn els qui fan la valora-ci final sobre la idonetat perqu el pacient / familiar rebi naloxona.

El metge tamb fa una breu valoraci junt amb la prescripci de la naloxona. Noms la far la primera vegada, s a dir, quan la persona entri en el programa, i aix ho enregis-trar a la histria clnica de lusuari.

Als consumidors o familiars formats sels lliurar un carnet identificatiu (i optativament un certificat) dagent de salut en sobredosi (ASSO) amb una validesa d1 any, que es renovar automticament a criteri del metge o desprs de rebre un curs de reciclatge.

DISTRIBUCI DE LA NALOXONA

Sha de donar naloxona durant tota lobertura del servei des de portes o des dels espais de calor i caf a les persones registrades com a participants (noms sha de donar a les persones que hagin participat en la formaci i hagin estat acceptades com a agents de salut en sobredosi (ASSO).

En general, sha dadministrar la naloxona en vials amb xeringues. Sest estudiant la disponibilitat de la naloxona en esprai o xeringa precarregada per a situacions concretes. Sest estudiant la viabilitat i leficincia de donar un estoig.

Shan de registrar unes dades concretes als fulls davaluaci que dna lAdministraci (vegeu lapartat Avaluaci dels annexos 2 i 3)

ACTUACIONS ADDICIONALS

El servei ha dinformar als serveis i les forces de seguretat del seu territori sobre el programa i demanar-ne la collaboraci (per exemple, demanar-los que no confisquin la naloxona ni les xeringues). A petici del centre aquesta informaci es pot transmetre des de la Subdirecci General de Drogodependncies

MATERIAL

Cada usuari ha de disposar del segent:

Naloxones: a linici 2 i desprs es reposaran en funci del nombre de sobredosis ateses.

Fullet amb les instruccions bsiques de RCP, posici de recuperaci i els telfons 112 / 061.

Mascareta per a la respiraci boca a boca: a linici 1 i desprs es reposaran en fun-ci del nombre de sobredosis.

Xeringues: a linici 2 amb 2 agulles i desprs es reposaran en funci del nombre de sobredosis.

Alcohol: 2 es reposaran en funci del nombre de sobredosis.

Guants: a linici un parell i desprs es reposaran en funci del nombre de sobredosis.

Petits contenidors per dipositar-hi les xeringues (per als familiars).

SEGUIMENT

Al cap de 2 mesos shan de fer sessions de seguiment dels participants de forma grupal preferiblement, encara que tamb es poden fer individualment. Els objectius sn els segents:

1. Valorar les actuacions i recollir suggeriments de millora.

2. Posada en com dexperincies i problemes

3. Reciclatge dels coneixements i habilitats.


Gratificaci del taller de seguiment segons les dues opcions esmentades

Opci 1: gratificaci de 15 euros

Opci 2: remuneraci de 5 euros

Les sessions individuals no es gratifiquen mai

Causes dexclusi del programa

Mala conducta dins el programa

Els usuaris sancionats al servei no poden accedir al programa (ja sigui iniciar el progra-ma o reposar material) fins que compleixin la sanci.

Cal oferir als usuaris formats cursos de reciclatge amb un mxim d1 any dinterval.

ANNEX 1. ELABORACI DUNA PLA DEL CENTRE

Cal que hi hagi un responsable del programa i un responsable dels aspectes clnics (aquest ha de ser uninfermer/a o metge/ssa) per centre o organitzaci. Totes dues funci-ons les pot fer la mateixa persona.

Tots els centres han de tenir definit el protocol de prevenci de la sobredosi per opiacis, que ha de signar i datar el responsable del programa. Aquest protocol sha de revisar anualment per aconseguir una millora continuada.

La persona responsable del programa ha de dur a terme les accions segents:

Aplicar el protocol de prevenci de sobredosi, i si cal adaptar-lo

Definir, conjuntament amb el responsable clnic, el pla i els continguts del programa de formaci per als professionals del servei

Definir, conjuntament amb el responsable clnic, el pla i els continguts per formar usuaris

Tenir uns registres que estableixin:

Persones formades com a formadors amb data de formaci (vegeu lapartat Avaluaci de lannex 2)

Persones formades (usuaris i familiars) per respondre a sobredosi amb data de formaci (vegeu lapartat Avaluaci de lannex 2)

Actuacions dels usuaris amb relaci a ls de la naloxona (formulari especfic: vegeu lapartat Avaluaci de lannex 3)

Tenir un registre del material, fer-ne les comandes i assegurar-se que la naloxona est guardada en lloc adient per la conservaci

Informar al SEM i a la policia de la zona (local i autonmica) del programa. A petici del responsable aquesta informaci la pot fer la Subdirecci general de Drogode-pedncies o lAgncia de Salut Pblica de Barcelona en el cas de Barcelona ciutat

Estudiar els problemes potencials que puguin tenir els usuaris per trucar al SEM en cas de sobredosi

Revisar, conjuntament amb el responsable clnic, els formularis dactuacions en cas de sobredosi, especialment quan hi hagi s de naloxona (vegeu lapartat Avaluaci de lannex 3)

Enviar els formularis al Departament de salut

El responsable clnic del programa ha de dur a terme les accions segents:

Definir, conjuntament amb el responsable del programa, el pla i els continguts del programa de formaci per als professionals del servei

Definir, conjuntament amb el responsable del programa, el pla i els continguts per formar a usuaris


Supervisar els aspectes mdics del programa

Elaborar o supervisar la formaci dels formadors

Aprovar (examinar) els que volen ser formadors

Aprovar i supervisar els prescriptors de naloxona

Supervisar el lliurament als usuaris, per part dels metges prescriptors, del certificat i carnet identificatiu que garanteix que han fet el programa de formaci amb naloxona (carnet dASSO)

Revisar, conjuntament amb el responsable del programa, els registres de les actu-acions dels usuaris amb relaci a ls de la naloxona (vegeu lapartat Avaluaci de lannex 3)

Formadors del programa:

1. Professionals del programa

2. Usuaris

El responsable clnic ha daprovar cadascun dels formadors

Prescriptors de naloxona

Personal mdic del centre

Cal oferir als usuaris formats cursos de reciclatge amb un mxim d1 any dinterval.

ANNEX 2. AVALUACI

Registre per al centre de reducci de danys.

Activitat global

Centre:

Responsable del programa:

Nombre de persones formades: agents de salut en sobredosi (ASSO)

Consumidors de drogues

Exconsumidors de drogues

Familiars

Nombre de persones que han informat dhaver fet una intervenci en sobredosi (amb ls de la naloxona o sense)

Nombre de professionals formats del centre

Nombre de tallers de formaci realitzats

Nombre de sessions individuals de formaci realitzades

Nombre de naloxones distribudes


Registre de agents de salut en sobredosi (ASSO)

Centre de formaci:

Nom i cognoms (Codiplan)

Formaci

Inicial Reciclatge

Data de formaci

Formaci en el marc dun taller

Formaci individual

Nom del formador:

ANNEX 3. AVALUACI QESTIONARI per a ladministraci de naloxona

Centre:

Nom del professional:

Data:___/____/_______

Nom i cognoms (Codiplan)

1.a. Sha administrat la naloxona per tractar una sobredosi?

S (passeu a la pregunta 2) No (completeu la pregunta segent)

1.b. Qu ha passat amb la naloxona proveda anteriorment?

Sha perdut. Ha estat confiscada per la policia Ha caducat.

Sha trencat. Lhan robat.

Altres casos (especifiqueu-los):_____

SI LA NALOXONA NO HA ESTAT PER TRACTAR UNA SOBREDOSI, EL QESTIONARI ACABA AQU

2. Data dadministraci de la naloxona: ___/____/_____ (dd/mm/aaaa). (Si desconeixeu la data, cita el mes.)

3. Marqueu amb una creu lindret de ladministraci:

Residncia privada (casa, pis...) El carrer / aire lliure

Pensi, hostal, hotel Barraca, cotxe...

Casa ocupada Local pblic (botiga, bar, ...)

Altres (especifiqueu-lo) __________ Desconegut

4. Sexe de la persona amb sobredosi

Home Dona Transsexual Desconegut


5. Edat de la persona que ha patit la sobredosi (si no la saps, dna un valor aproximatiu en anys) ___________

6. Nacionalitat:

Espanyola Estrangera

Antigues repbliques sovitiques (Rssia, Gergia, Ucrana...)

Uni Europea (incls Romania i Bulgria)

Magrebina (Marroc, Algria...)

Desconeguda

Altres pasos

Desconeguda

7. Drogues que ha consumit la persona que ha patit la sobredosi (marqueu totes les corresponents)

Herona injectada Herona esnifada Herona (via dadministraci desconeguda)

Metadona Altres opioides (especifiqueu-los) ............ Benzodiazepines

Cocana Amfetamines Alcohol

Altres drogues no opioides (especifiqueu-les).................... ......... No ho s

8. Es van fer els primers auxilis? (ventilaci, amb massatge cardac o sense)

S No No ho s

9.a. Es va contactar amb el Servei dEmergncies Mdiques?

S (passeu a la pregunta 10) No No ho s

9.b. Per qu no es va contactar amb el Servei demergncies Mdiques?

................................................................................................................................

................................................................................................................................

..................................................

10.a. Vares esperar que arribs lambulncia?

S (passeu a pregunta 11) No No ho s

10. b. Per qu no vas esperar?

................................................................................................................................

................................................................................................................................

..................................................

11. La persona que va patir la sobredosi va anar a lhospital? S No No ho s

12. La persona que va patir la sobredosi va sobreviure?

S No No ho s

13. Si us plau, utilitzeu lespai que queda per afegir qualsevol informaci que creieu que pot ser dutilitat en la prevenci de nous episodis.


Intoxicaci aguda per herona o cocana

Introducci:

Les sobredosi entre els consumidors de cocana i opiacis s una situaci freqent i la seva prevenci s un dels objectius de les sales de consum assistides. Malgrat aix les sales de consum no disposen de tots els mecanismes per prevenir-les, comenant pel fet que la substncia consumida prov del mercat illegal. Tot i que hi ha sobre-dosi a les sales de consum, el fet de 1) disposar de professionals in situ i que 2) la mort per sobredosi no s mai immediata, permet actuar i tractar-les, de tal manera que si b la sobredosi s una causa important de mortalitat en drogodependents, fins a lactualitat no sha detectat cap mort en els centres de consum assistit.

2.Objectiu:

Detectar, alertar i actuar davant les persones amb signes dintoxicaci aguda per herona o cocana que es troben en els centres de reducci de danys, en particular en les sales de consum assistit.

PROTOCOL SOBREDOSI HERONA

Consideracions prvies:

Donada la complexitat del servei que ofereix el nostre recurs, el personal que sempre estar present en els usos de la sala de venopunci higinica (infermera i educa-dora), tindran els recursos de formaci i materials necessaris per avaluar i realitzar les primeres actuacions en les intoxicacions agudes per herona. Tant mateix no disposem dels recursos que t un servei de urgncies especialitzat, aix doncs les ac-tuacions que realitzarem seran les necessries per leliminaci de perills imminents de mort o afectaci greu de la salut, facilitant la tasca dels equips demergncia especialitzats i millor equipats.

Per assegurar leficcia de la nostra actuaci haurem de prendre les mesures necessries per evitar els riscos potencials que tindran els treballadors en aquestes situacions demergncia vital.

adequar lentorn de lactuaci.

vigilar exposicions percutnees

minimitzar riscos traumatolgics.

evitar situacions de violncia-tensions i possibles agressions.

1.7


Introducci:

La intoxicaci aguda o sobredosi per opiacis, sl presentar-se desprs de ladminis-traci duna dosi que excedeix la tolerncia del usuari. Aquesta intoxicaci s acci-dental, malgrat no pot descartar-se en alguns casos la possibilitat que la intoxicaci sigui deguda a un intent dautolisi.

Entre els factors que poden augmentar el risc dintoxicaci aguda caldria destacar per la seva freqncia, les variacions de puresa de la droga (canvi de provedor o canvi de partida), el tractament de manteniment en metadona i labs concomitant dalcohol o benzodiacepines que poden actuar de forma sinrgica amb els opiacis en la depressi del centre respiratori.

Tamb en els usuaris en tractament amb naltrexona els hem dadvertir que ladmi-nistraci de petites dosis dherona no tindran efecte farmacolgic, per dosis altes podran provocar efectes greus incls el coma i la mort.

Objectiu general i especfics:

1. Evitar morts per sobredosi.

1.1 Determinar lactuaci de cada professional en cas de sobredosi.

1.2 Identificar rpidament possibles sobredosi.

1.3 Actuar rpidament en cas de sobredosi.

Poblaci diana:

Usuaris espais de venopuncio assistits

Personal que actuar

Preferiblement personal sanitari (infermeria o metge) per tot lesquip professional haur de ser capa dactuar en una situaci de sobredosi i aplicar les mesures de reanimaci cardiopulmonar bsica).

Actuaci en emergncia

Davant duna intoxicaci lleu o greu per opiacis, lactuaci ser la segent:

- Controlarem lestat de conscincia, estimularem verbalment, sacsejarem i provoca-rem dolor per motivar una reacci activa de lusuari.

- En cas de no produir-se reacci activarem el P.A.S. (Protegir, Avisar, Socrrer).

Protegirem,

Evitarem la punxada accidental retirant la xeringa, en cas que lusuari no ho hagus fet anteriorment.

Evitarem que lusuari prengui mal caient al terra acomodant-lo nosaltres mateixos.

(El/La infermer/a i leducador/a que es trobin en aquell moment a sala seran qui portaran a terme aquesta actuaci.)

Avisarem, El professional que es trobi a sala en aquell moment donar lavs a la resta de lequip ( metge, infermera, administrativa) i ladministrativa ser lencarregada davisar al servei durgncies 061.


Socorrerem,

1- El professional que es trobi en la sala en aquell moment, comprovar la respiraci, observant via aria, hiperextensi del coll - maniobra front-ment-, introduir la cnula de Mayo, I observar el moviment torcic:

a) Si hi hagus respiraci , PLS (posici lateral de seguretat)

b) Si no hi ha respiraci, farem dues insuflacions efectives amb amb. En cas de respiraci espontnia passarem a PLS

c) Si no hi ha respiraci espontnia, continuarem insuflant amb amb.

2- Tamb es comprovar la circulaci, (mxim deu segons cartida): mentre un alter professional continua ventilant.

a) Amb presncia de pols mantindrem ventilaci.

b) Si no trobem pols iniciarem R.C.P. (reanimaci cardio pulmonar ) amb com-pressi torcica dos dits per sobre lextrem inferior de lestrnum amb una relaci amb la ventilaci de dues insuflacions per cada trenta compressions del trax (30/2). Revalorarem pols i respiraci cada 3-4 sries (un minut aprox.).

3- Al mateix temps el professional dinfermeria administrar la medicaci. La pauta ser de 1 ampolla de Naloxona (0,4 mg) endovenosa en bolus i repeti-rem ladministraci cada 2-3 minuts fins a revertir fins un mxim de 5 ampolles (2 mg). Si no podem accedir per aquesta via, sadministraran intramusculars o subcutnies.

Administrarem FLUMAZENILO (ANEXATE) si hi ha sospita de consum associ-at de benzodiacepines o sha superat la dosi de 2 mgs de naloxona sense tenri resposta.

Administraci: en bolus sense disoldre. 2,5mgs (2,5ml amb ampolles de 1mg/10ml). Injectar lentament i continuar amb un 0,1mg intravens fins a un mxim de 1-2 mgs.

s important tenir en compte que t una vida curta, tan sols de 7 minuts

NOTA: Si tenim possibilitat collocarem via endovenosa perifrica.

Post-intervenci

Un cop recuperat lusuari, si no ha calgut trasllat a centre sanitari, caldr mantenir-lo en observaci durant un mnim de mitja hora, vigilant possibles complicacions o reaparici de smptomes, revaluant la situaci.

Intervindrem educativament, per evitar un nou consum immediat, explicant els riscos de sobredosi, degut a la vida mitja de la Naloxona inferior a la de lherona.

Haurem de palliar en mesura del possible els efectes, tant directe com indirecte (situaci-ons de violncia),de la possible sndrome dabstinncia produt per la naloxona.


PROTEGIU-VOS Elimineu riscos per al reanimador, sobretot en retirar la xeringa de la vctima. Treballeu amb guants.

ALERTEU-NE Demaneu ajuda a les persones properes. Activeu el sistema demergncies 112 o 061. Comuniqueu el tipus demergncia i identifiqueu clarament ladrea del lloc on sha produt.

SOCORREU LA PERSONA Valorar el seu nivell de conscincia. Comproveu-ne la ventilaci: VISTA, ODA i TACTE.

DISMINUCI DEL NIVELL DE CONSCINCIA AMB

POLS NO PRESENTObriu la via respiratria i passeu directament a fer la RCP

FLUMAZENIL (antdot de BENZODIAZEPINES)Administreune si hi ha sospita de consum associat de benzo

diazepines, o sha superat la dosi de 2 mg de naloxona.Flumazenil (Anexate): ampolles d1 mg/10 ml. 0,25 mg (2,5 ml). Injecteulo lentament i continueu amb 0,1 mg intravens

fins un mxim d12 mg.* T una vida curta (7 minuts).

Feu 30 compressions en el centre del trax

Es fan seqncies de 30 compressions torciques amb un ritme de 100 per minut i 2 insuflacions amb pilota de goma (amb), que cal connectar a una bombona doxigen. Noms sha de fer la reanimaci boca a boca en casos imprescindibles, sha de fer la reanimaci boca a boca intentant autoprotegirse amb algun mitj dallament que permeti, tanmateix, el pas de laire.

Feu la reanimaci fins a que arribi lequip demergncies amb desfibrillador semiautomtic (DEA) o la recuperaci del pacient.

s important observar el desplaament del trax; si no es produeix, sha de sospitar que hi ha obstrucci de la via aria o que la maniobra frontment ha estat incorrecta.

Si es disposa de DEA (desfibrillador semiautomtic) shan de collocar els pegatselctrodes i shan de seguir les instruccions de veu de laparell.

Si el pacient est inconscient, no respira i no ha respost a la naloxona, administreu adrenalina 1 mg per via intravenosa cada 34 minuts mentre continueu la srie de compressions i ventilacions.

GLUCOSMON-ALCOHOLSi hi ha sospita de consum associat dalcohol, feu la determinaci de glucosa capillar (punxant al dit). Si es confirma o no es pot fer la determinaci de la glucosa, administreu Glucos

mon (1 ampolla via subcutnia i/o intravenosa).

Pupilles petites (miosi), disminuci del nivell de conscincia i depressi respiratria

Controleu freqentment la presncia de pols cardac (cartide, femoral, radial)(Si el pols arterial no s present, actueu com en laturada cardaca)

Si no hi ha hagut traumatisme previ ni sospita, feu la maniobra frontment. Aixequeu el ment amb una m i amb laltra inclineu enrere el front de la persona. Retireu els cossos estranys visibles de la boca i colloqueu la cnula de Guedel o de Mayo. Ventileu amb una pilota

de goma (amb) i administreuli naloxona.

Naloxona (ampolles de 0,4 mg/ml). Administreune 12 ampolles en vena, sense diluir, i repetiuho cada 35 minuts, fins a un mxim de 2 mg (5 ampolles). Donada la gravetat de la situaci, la naloxona pot administrarse per qualsevol via (intravenosa, intramuscular,

subcutnia, intranasal). * Per al personal no sanitari s ms fcil la intramuscular o la subcutnia.

POLS PRESENT

SOBREDOSI DHERONA

OBRIU LA VIA RESPIRATRIA

ADMINISTREU IMMEDIATAMENT NALOXONA

POLS ABSENT. ATURADA CARDACA

SI NO RECUPERA LA RESPIRACI, O REPRESA LA RESPIRACI ESPONTNIA NO MILLORA EL NIVELL DE CONSCINCIA, CONSIDEREU LADMINISTRACI DE:

1.7 PROTOCOL INTOXICACI AGUDA PER HERONA


PROTOCOL PER LA INTOXICACI AGUDA PER COCANA

Consideracions prvies:

Donada la complexitat del servei que ofereix el nostre recurs, el personal que sempre estar present en els usos de la sala de venopunci higinica (infermera i/o educador/a), tindran els recursos de formaci i materials necessaris per avaluar i realitzar les primeres actuacions en les intoxicacions agudes per cocana. Tant mateix no disposem dels recursos que te un servei de urgncies especialitzat, aix doncs les actuacions que realitzarem seran les necessries per leliminaci de perills immi-nents de mort o afectaci greu de la salut, facilitant la tasca dels equips demergn-cia especialitzats i millor equipats.

Per assegurar leficcia de la nostra actuaci haurem de prendre les mesures necessries per evitar els riscos potencials que tindran els treballadors en aquestes situacions demergncia vital.

adequar lentorn de lactuaci.

vigilar exposicions percutnees

minimitzar riscos traumatolgics.

evitar situacions de violncia-tensions i possibles agressions.

Introducci:

La intoxicaci aguda o sobredosi per cocana, sl presentar-se desprs de ladminis-traci duna dosi que excedeix la tolerncia del usuari. Aquesta intoxicaci s acci-dental, malgrat no pot descartar-se en alguns casos la possibilitat que la intoxicaci sigui deguda a un intent dautolisi.

Entre els factors que poden augmentar el risc dintoxicaci aguda caldria destacar per la seva freqncia, les variacions de puresa de la droga (canvi de provedor o canvi de partida).

Objectiu general i especfics:

1. Evitar morts per sobredosi.

1.1 Determinar lactuaci de cada professional en cas de sobredosi.

1.2 Identificar rpidament possibles sobredosi.

1.3 Actuar rpidament en cas de sobredosi.

Poblaci diana:

Usuaris ESPAIS DE VENOPUNCIO ASSISTITS

Actuaci en emergncia

Davant duna intoxicaci lleu o greu per cocana, les situacions poden ser:

A- Episodi dagitaci.

B- Quadre convulsiu.

En ambds casos activarem el PAS (protegir, avisar, socrrer).


PROTEGIREM,

Evitarem la punxada accidental retirant la xeringa, en cas que lusuari no ho hagus fet anteriorment., utilitzar guants.

Evitarem que lusuari prengui mal caient al terra acomodant-lo nosaltres mateixos.

Evitarem les contusions adequant lespai.

En el cas de convulsions intentar introduir cnula de Mayo.

Mantenir sempre la calma.

(La infermera i leducadora que es trobin en aquell moment a sala seran qui porta-ran a terme aquesta actuaci.)

AVISAREM, El professional que es trobi a sala en aquell moment donar lavs a la resta de lequip ( metge, infermera, administrativa..) i savisar al servei durgncies 061.

SOCORREREM,

1- Administraci de medicaci: per la infermera de sala.

a) En cas dagitaci, administrar Olanzapina 10mg (Zyprexa) o Diazepan 10mg via oral.

b) En cas de convulsions, administrar diazepan 10mg intramuscular o sublingual depenent de la disponibilitat.

IMPORTANT: Hi ha la possibilitat de que shagin consumit benzodiazepines prvia-ment. Shaur de disposar de Flumazenilo (Anexate) per actuar en cas de depressi o parada respiratria com a conseqncia.

2- Controlar estat de conscincia, pel professional de sala.

3- En cas destat dinconscincia, el professional de sala, comprovar la respiraci, observant via aria, hiperextensi del coll, maniobra front-ment, introduirem cnula de Mayo, mirarem moviment torcic:

d) Si hi hagus respiraci , PLS (posici lateral de seguretat)

e) Si no hi ha respiraci, farem dues insuflacions efectives amb Amb. En cas de respiraci espontnia passarem a PLS

f) Si no hi ha respiraci espontnia, continuarem insuflant amb Amb.

4- Tamb es comprovar la circulaci, (mxim deu segons cartida) mentre un alter professional continua ventilant.

a) Amb presncia de pols mantindrem ventilaci.

b) Si no trobem pols iniciarem R.C.P. (reanimaci cardio pulmonar ) amb compressi torcica dos dits per sobre lextrem inferior de lestrnum amb una relaci amb la ventilaci de dues insuflacions per cada trenta compressions del trax (30/2). Revalorarem pols i respiraci cada 3-4 sries (un minut aprox.).

NOTA: Si tenim possibilitat collocarem via endovenosa perifrica.

Post-intervenci

Un cop recuperat lusuari, si no ha calgut trasllat a centre sanitari, caldr mante-nir-lo en observaci durant un mnim de mitja hora, vigilant possibles complicacions o reaparici de smptomes, revaluant la situaci. Intervindrem educativament, per evitar un nou consum immediat, explicant els riscos dintoxicaci.


PROTEGIU-VOS Elimineu riscos per al reanimador, sobretot en retirar la xeringa de la vctima. Treballeu amb guants.

ALERTEU-NE Demaneu ajuda a les persones properes. Activeu el sistema demergncies 112 o 061. Comuniqueu el tipus demergncia i identifiqueu clarament ladrea del lloc on sha produt.

SOCORREU LA PERSONA Valorar el seu nivell de conscincia. Comproveu-ne la ventilaci: VISTA, ODA i TACTE.

INCONSCIENT CONSCIENT

Seguiu el Protocol de la persona inconscient

DeliriAgitaci psicomotriu molt marcadaTaquicrdia (superior a 120 batecs per minut)Hipertensi (superior a 160/100 mmHg)Parlisi localitzada

OLANZAPINA 10 mg / DIAZEPAN 10 mgVia oral o sublingual (fins a un mxim de 20 mg)

ConvulsionsParlisi generalitzada

DIAZEPAN 10 mgVia intravenosa, intramuscular o sublingual

Dolor precordial (risc dinfart de miocardi)Cefalea intensa (risc daccident cerebrovascular)

Trasllat a centre hospitalari durgncies

(reaccions que apareixen en el curs o al cap de pocs minuts de consumirne)

Verborrea, allucinacions visuals, auditives, tctils, sudoraci profusa, paranoies. (s possible deixar latenci sanitria si no hi ha riscos clars per al pacient.)

Augment de la freqncia cardaca (superior a 100 batecs per minut)Augment de la tensi arterial (superior a 150/90 mmHg)

Augment de la freqncia cardaca (superior a 100 batecs per minut)Augment de la tensi arterial (superior a 150/90 mmHg)

Passeu al protocol sobre laturada respiratria/persona inconscient

REACCI AGUDA INDESITJABLE o INTOXICACI AGUDA

CONTENCI

ACTITUD EXPECTANT

OBRIR LA VIA RESPIRATRIA: CNULA DE MAIG

ATURADA RESPIRATRIA

1.7 PROTOCOL INTOXICACI AGUDA PER COCANA


Protocol de la higiene bucodental

1.Objectius

a) Millorar la salut bucodental dels usuaris de la xarxa REDAN.

b) Augmentar el coneixement i les eines dels usuaris per aconseguir una bona higie-ne bucodental.

2.Definici

El consum de substncies addictives pot generar problemes bucodentals, que es po-den agreujar si shi afegeix la falta dhigiene per desconeixement, per manca dhbit o per manca de recursos.

3. Actuaci

Cal actuar en tres mbits:

a) Monitorar la situaci actual.

b) Educar sobre la higiene bucodental.

c) Proporcionar material dhigiene bucodental.

MONITORATGE

ndex de la placa bacteriana

(ndex dOLeary)

EDUCACI

a) Tcnica del raspallat

b) Dieta

c) Traumatisme

d) Cncer

MATERIAL

a) Raspall

b) Pasta dentifrcia

c) Collutori

Primer, cal fer una anlisi inicial de la situaci, en qu es determini lndex de la placa bacteriana o tamb anomenat ndex dOLeary. Si susa eritrosina la superfcie dentria amb placa bacteriana quedar tenyida de color rosa fosc.

Quantitat de superfcies tenyides

X 100

Total de superfcie dental present

1.8


Cal fer un monitoratge abans diniciar lacci formativa i un altre en acabar-la. Es recomana fer un control de seguiment dos cops lany.

Leducaci sha de fer de manera collectiva (tallers, psters, etc.) i, alhora, individu-al. Cal impartir els conceptes segents:

a) Tcnica del raspallat.

b) Dieta: descripci dels aliments ms cariognics.

c) Actuaci que cal dur a terme quan es pateix un traumatisme.

d) Profilaxi del cncer oral.

4.Avaluaci

a) Monitoratge de lndex CAOD (dents cariades, absents o obturades).

b) Demanda que han fet els usuaris de material dhigiene bucodental.

c) Valoraci de lndex dhigiene dental.

5. Annex

5.1. Higiene dental (el raspallat de dents)

Cal dir, en primer lloc, que la manera en qu sefectua el raspallat de dents no t importncia, sempre que no provoqui cap patologia, si s efectiva. Tot i aix, a conti-nuaci, sexplica una tcnica general, que no cal utilitzar si la persona a qui sadrea ja t una bona higiene bucal.

> Tcnica descombrada o de rotaci

El raspallat de dents sha de fer per quadrants i seguint un ordre perqu, daquesta manera, no quedi cap zona sense raspallar. Aix, es pot seguir el mateix ordre que a lexploraci odontolgica: es comena pel quadrant 1 (superior dret), desprs el 2 (superior esquerre), el 3 (inferior esquerre) i, finalment, el 4 (inferior dret).

Primer, sha de raspallar la cara externa de les dents, desprs la interna i, per acabar, la cara oclusal (la mastegadora).

El raspall sha de collocar fent un angle de 45 sobre el costat de la dent i la geni-va, i sha de fer rotar de tal manera que giri el cap del raspall i faci una escombrada per tota la superfcie de la dent. Aix sha de fer quatre o cinc cops, i cal abastar dues dents en cada moviment.

Pel que fa a les cares oclusals (mastegadores), sha de collocar el raspall al damunt i, amb un moviment de fregament, sha dintentar eliminar totes les restes dipositades.


Cal raspallar-se les dents, com a mnim, dos cops al dia. Un cop desprs des-morzar i una altra vegada abans danar a dormir. Aquest segon cop s fonamental perqu, mentre es dorm, els mecanismes de protecci (la saliva, el moviment de les galtes, etc.) estan en reps.

Fora bo raspallar-se les dents sempre que shagin exposat a sucres.

Es recomana raspallar-se les dents abans dels glopeigs de fluor.

La importncia de la higiene dental rau en el raspallat i no en la pasta dentifrcia, que s el mitj dadministrar fluor tpic.

>Caracterstiques del raspall de dents

El cap ha de ser petit perqu tingui accs a totes les zones.

El mnec ha de ser recte.

Les fibres han de ser de puntes arrodonides, duna duresa mitjana i de material sinttic (les cerres naturals es desaconsellen perqu perden eficcia amb rapide-sa). Nhi ha dhaver de dues a tres fileres longitudinals.

Cal prescindir del raspall dental quan les fibres sobrin i no permetin fer una higie-ne correcta. Com a norma, cal renovar-los cada tres mesos.

5.2. Control de la dieta

Escala daliments perillosos a causa del potencial cariognic (de ms a menys)

Aliments adhesius que contenen sucre, consumits entre els pats.

Aliments adhesius que contenen sucre, consumits durant els pats.

Aliments sense sucre.

Aliments no adhesius que contenen sucre, consumits durant els pats.

Aliments que contenen sucre en soluci

Begudes sense alcohol (refrescos, etc.)

Llet condensada amb sucre.

Cremes ensucrades, com ara la de xocolata, etc.

Batuts de llet.

Gelats de gel amb colorants.

Aliments adhesius que contenen sucre

Coques, rosquilles, pa de pessic, barres de caramel, xocolata.

Pastissos, panellets dolos.

Cereals recoberts de sucre, xiclets recoberts de sucre.

Fruita seca com ara panses, dtils, etc.

Fruita confitada.

Gelats, gelees, dolos.

Verdures glaades amb sucre.

Caramels durs, gelatina masticable.

Mel i cobertures.

Gotes per a la tos.


Llista daliments substitutius

Fruita seca: cacauets, avellanes, ametlles, etc.

Olives.

Formatge.

Talls de carn freda (embotits)

Pizza.

Sucs de fruita sense sucre.

Entrepans.

Factors de la dieta que influeixen, de manera important, respecte del poder cariog-nic dels aliments

La consistncia i ladhesivitat dels aliments que contenen sucres: com ms durs i, particularment, com ms adhesius, ms poder cariognic tenen.

El moment del dia en qu singereixen: els aliments cariognics que es prenen du-rant els pats sn menys perillosos que els que es prenen entre els pats. El pitjor moment s abans danar a dormir, ja que durant el son, la funci dautoneteja de la boca est prcticament en reps.

La freqncia amb qu singereixen: aquest s un dels factors ms importants, ja que prendrels alhora representa una sola exposici, mentre que prendrels de manera discontnua, representa exposicions successives. No s tan important la quantitat de sucre ingerit com la quantitat dexposicions que sen faci.

Factors de risc de cries

No raspallar-se les dents, com a mnim, dos cops al dia.

Malformacions orals i dentals o ortodncia.

Consum habitual de xarops o begudes ensucrades.

Respiraci bucal.

s continuat dantihistamnics, anticolinrgics, antidepressius i alguns antihiper-tensius (amlodipina).

Cardiopaties, immunosupressi, coagulopaties.

5.3. Actitud davant dels traumatismes orals

Traumatismes aguts

Desprs dun traumatisme, per lleu que sembli, cal visitar sempre, al ms aviat possible, un o una professional dodontostomatologia, que navaluar la gravetat.

Si, arran dun traumatisme, es produeix lavulsi (prdua ntegra o exarticulaci) duna dent permanent, cal recomanar les normes segents:

Localitzeu la dent.

Agafeu-la per la corona.

Si es pot, renteu-la sota un raig daigua, sense manipular-la i tapant el desgus.

Seguiu una de les opcions segents (per ordre de prioritat):

a. Reimplanteu-la (torneu-la a collocar dins del seu alvol).

b. Colloqueu-la en un recipient submergida en llet (si pot ser, llet descremada) o, si


no en teniu, en soluci salina (srum fisiolgic). Si lavulsi ha tingut lloc a la via pblica, colloqueu-la al vestbul bucal (entre la galta i les dents). Aneu immedia-tament a la consulta dun o una especialista en odontostomatologia, ja que durant la primera mitja hora desprs de lavulsi, les probabilitats que la dent, un cop reimplantada, es fixi sn superiors, i es redueixen de manera progressiva a mida que passa el temps. Desprs de les dues hores les possibilitats que es fixi sn escasses.

> Traumatismes crnics

Sn tots els traumatismes que comporten el deteriorament de la pea dentria com, per exemple, mossegar llapis i bolgrafs, menjar pipes, obrir ampolles, mossegar fils, retenir pesos amb les dents, el bruxisme (grinyolar de dents), etc.

Els traumatismes crnics poden arribar a produir alteracions en loclusi de les dents, aix com abrasions o fractures a les vores incisives.

Cal informar que se nha de seguir levoluci peridicament.

5.4. Prevenci del cncer oral

Els factors de risc pel que fa al cncer oral sn esmentats noms per tenir-los en compte amb la poblaci que presenti aquest problema.

>Cries dental

Les fractures de les parets de la dent que formin vores tallants, amb espcules, actu-en com a factor irritatiu que provoca, de manera crnica, la mutaci cellular de la mucosa, i actuen com a factor precancers.

> Irritants (tabac, alcohol, etc.)

El tabac s important per les altes temperatures que assoleix la zona dassentament de la cigarreta o de la pipa. Tamb sn irritants les begudes molt calentes.

> Hbits

Tots els hbits que provoquin lceres poden afectar la mucosa, aix com mossegar-se les galtes i els llavis (leucoplquies i lesions de tipus cancers).

Bibliografia

AVV (2007). Protocolo de educacin en salud bucodental. Ed. Atencin primaria, Sector Zaragoza III. Disponible en:

http://www.areatres.org/Protocolos/p_sbd.htm [Consulta efectuada el 11/09/2011]

Sosa Rosales, M. (2003). Indicadores para evaluar la salud bucal. Disponible en:

http://www.sld.cu/saludvida/bucodental/temas.php?idv=6572 [Consulta efectuada el 11/09/2011]


Protocol datenci a la dona

Introducci:

Les dones presenten amb menys freqncia que els homes addiccions a drogues, especialment a cocana i herona o al consum injectat de drogues, de tal manera que la proporci home/dona als serveis de tractament o de reducci de danys acostuma a ser entorn de 7/3. Aix presenta el perill que les necessitats especfiques de les dones drogodependents no siguin tingudes prou en compte, fet que pot comportar que els serveis a vegades tinguin un biaix de gnere.

Objectiu:

Atendre les necessitats especfiques de la dona en relaci a la salut sexual i repro-ductiva i a la prevenci de la violncia de gnere


1.9


DONA CONSUMIDORA QUE ACUDEIX A REDAN

Oferir test dembars a demanda i de forma activa a totes les dones en edat frtil

EMBARS

SI

Derivaci i acompanyament al CAS

No ho vol/continua sent activa

Contacte amb lassistent social a

lhospital

Sollicitud dhora a ginecologia

Sollicitud de la TSI

Acompanyament al servei de ginecologia

i obstetrcia

Assessorament en salut sexual i reproductiva

Assessorament sobre avortament segur

Derivaci per avortament (Veure Annex 1)

Derivaci a Preinfant(*)

NO

Qestionari sobre violncia en la valoraci inicialFormaci de treballadors per a la detecci de casos

1.9. PROTOCOL DATENCI A LA DONA


ASSESSORAMENT EN SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA

Assessorament en contracepci i sexe segur

Anticonceptius hormonals injectables (o orals)

Assessorament sobre el risc dembars especialment en usuries de cocana

Dispensaci danticoncepci demergncia (pndola de lendem)2 Cal seguir el Protocol, si no hi ha metge. Assessorament posterior

Assessorament en malalties de transmissi sexual

Promoure el cribratge de malalties de

transmissi sexual1

Pactar unes hores determinades amb

els ASSIRs

s constant del preservatiu mascul /

femen

Alternativa: formar personal per

citologies in situ (citologia +

bacteriologia)

PROTOCOL DATENCI A LA DONA ASSESSORAMENT EN SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA

1. Cancer de cervix: en situacions de VIH/immunosupressio, cal fer una revisio cada 6 mesos. Si les dues son negatives, cal continuar un cop lany. Practiques sexuals de risc i/o prostitucio (una avaluacio a lany). Dones africanes, asiatiques i sudamericanes (cada any). Dones sense cap factor de risc (una avaluacio cada 3 anys).

2. Una sola presa davant de la infermera. Per ms informaci trucar a Sanitat respon: 061


VALORAR SI T SOSTRE

T SOSTRE VIOLNCIA

SISI

Protocol dactuaci i derivaci5 (equip

datenci a la dona)

Serveis socials4

NONO

PROTOCOL DATENCI A LA DONA

3 Valorar la violncia en consumidores en actiu s una feina difcil i els instruments estandarditzats no acostumen a ser tils. Podem identificar situacions clares com la prostituci amb proxeneta, altres poden ser sospita que requeririen una valoraci ms extensa, exemples daquestes situacions: IVEs amagades, lhome controla la droga que consumeix la dona, parella masculina HIV + i no vol usar el preservatiu, antecedents familiars de violncia, abusos sexuals a la infantessa o situaci dallament social

4 Si no tenen sostre ni empadronament, juntament amb les seves caracterstiques dinestabilitat pel consum, s difcil que se les atengui des dels CSS (centres de serveis socials). En el cas de Barcelona ciutat es pot iniciar intervenci des del SIS carrer o coordinar amb SIS tractament tel. 934864991 (antic centre meridiana) i enviar-les de 9-12h de dilluns a divendres i 16-19h dimarts i dijous o fora daquest horari les atendria el CUESB urgencies socials del / comer, en funci si s una tarda que no cobreix per horari el CSS o al Centre de Dia Meridiana o a daltres dispositius habilitats per a aquesta poblaci, sobretot en poques de fred.

5 Si la dona est en un consum actiu i a ms no t recursos externs, ni propis s difcil que els equips datenci a la dona facin massa cosa en aquests moments excepte que vulgui abandonar el consum i al maltractador. Sha de valorar els possibles fills en situaci de risc.

QESTIONARI SOBRE VIOLNCIA EN LA VALORACI INICIAL3

FORMACI DELS TREBALLADORS PER A LA DETECCI DE CASOS


ANNEX 1: DERIVACI PER AVORTAMENT

Les dones amb grans desigualtats, problemtica de drogues, immigrants sense TSIque volen fer un avortament han de ser derivades a la Associaci Salut i Fam-lia http://www.saludyfamilia.es/projectes/bancdeltemps.htm

Daltra banda, a nivell pblic la dona pot dirigir-se a les unitats datenci a la salut sexual i reproductiva (ASSIR). En aquestes unitats, llevadores, infermeres o infermers, metges o metgesses li donaran informaci, atenci a la demanda i sen tramitar la resoluci. En cas, que la IVE requereixi atenci hospitalria es faria la derivaci al centre hospitalari de la requereixi xarxa hospitalria dutilitzaci pbli-ca (XHUP) de referncia, segons requereixi la complexitat del cas. http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=a8fa2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a8fa2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

A nivell privat, s la dona que sadrea directament al centre sanitari acreditat per a la interrupci voluntria de lembars i s ella qui assumeix el cost de la interven-ci. http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=a8fa2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a8fa2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

El professional t el deure dinformar sobre els drets, les prestacions i les ajudes pbliques que la dona te davant la maternitat. Si passat 3 dies de rebre la informa-ci la dona continua amb intenci de IVE ho podr fer dins de les 14 setmanes de gestaci (llei orgnica 2/2010 de salut sexual i reproductiva...)

Per llei cal un termini de 3 dies de reflexi entre la informaci que rep la pacient i la IVE

http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=a8fa2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a8fa2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Per a ms informaci, podeu consultar a Sanitat Respon: 061

2. Protocols socials


Pacients en estat crtic Projecte datenci a persones en situaci dalt risc sanitari i socialIntroducci:

La pluralitat de centres i programes que treballen amb persones en situaci soci-alment deprimida ha donat lloc a una millora de les condicions de vida de moltes daquestes persones, per ha marcat ms les diferncies entre qui ha seguit una evoluci favorable i qui mant igual o pitjor la seva realitat diria.

Existeix, doncs, una srie de persones en situaci social i sanitria de cronicitat o aguditzada descompensaci que exigeix un abordatge diferenciat.

Cal en primer lloc identificar aquestes persones per a una atenci adaptada a les se-ves necessitats i per intentar concretar que tots els equips estem parlant de situaci-ons similars. Un cop detectades arribar a un diagnstic de situaci. Situaci sanitria i social. Per a arribar a una actuaci, un tractament.

2.1.1. Identificaci de persones en situaci dalt risc sanitari i social

Les definirem com aquelles persones que sense recursos socials, fonamentalment (domicili) tenen importants problemes de salut.

2.1

IDENTIFICACI

PRECARIS RECURSOSSOCIALS

IMPORTANTS PROBLEMES DE SALUT

EMBARA DE RISC

SITUACI DIMMUNODEFICIENCIA SIMPTOMTICA

IMPOSSIBILITAT DE CANALITZAR VENES EN CONSUMIDORS PER VIA INTRAVENOSA

PERSONES AMB TUBERCULOSIS QUE NO HAN COMPLETAT EL TRACTAMENT

PERSONES AMB INDICACI DINGRS HOSPITALARI I QUE NO INGRESSEN

FALTA DE DOMICILI

DIAGNSTIC DE SITUACI SANITRIA

I SOCIALTRACTAMENT


Importants problemes de salut

1. Embars de risc. Dona embarassada que es troba al carrer, en consum actiu de drogues no legals i que no segueix controls per por de perdre la tutela del nad, infeccions per hepatitis C i VIH i que no segueix controls per la mateixa ra.

2. Situaci dimmunodeficincia amb simptomatologia: infeccions de repetici, desnutrici, prdua de pes, esgotament, prdua dautonomia, amputacions.

3. Consum de drogues per via intravenosa i impossibilitat de canalitzar vies de punci

4. Persones diagnosticades de tuberculosis i que no han completat el tractament

5. Persones que tenen indicaci dingrs hospitalari i que no han ingressat.

El diagnstic i tractament que es proposa a continuaci es basa en optimitzar el tre-ball amb aquestes persones en rees geogrfiques on diferents serveis actuin sobre la mateixa persona. Un exemple s la ciutat de Barcelona

2.1.2. Diagnstic de situaci sanitria i social

1. Historial sanitari compartit

2. Historial social compartit

Aquestes persones probablement seran ateses en diferents moments per diferents equips, per tant es planteja poder compartir aquesta informaci. Introduir aquesta informaci en un lloc que es pugui accedir en tot moment del dia, per via inform-tica. Es planteja a partir de la pgina gmail [email protected] amb una determinada contrasenya

A partir darxius Word amb denominaci abcddmmaa: a (primera lletra del primer cognom) b (segona lletra del segon cognom) c (primera lletra del nom). Dintre histria clnica amb format en blanc tipus full devoluci. Arxivar amb les mateixes inicials i diferent data.

Per saber que hi ha un nou cas VIP, un cas actiu, caldr posar-se en contacte els diferents centres amb competncia amb aquest cas. Aix es pot fer mitjanant

a) responsables VIP de cada un dels centres

b) la figura dun determinat professional (per exemple assistent social) de cada un dels centres

c) un coordinador VIP per rotaci

2.1.3. Tractament

Amb els mitjans proposats sintenta

1. Tenir un bon coneixement de la persona i de la seva situaci.

2. Que una persona coordini les actuacions. Coordinar, a partir dels diferents centres, un seguiment el ms extens possible al llarg del dia. Optimitzar els recursos de cada centre (anlisis, prova rpida VIH, metadona, pensions, acompanyaments)

3. Criteris homogenis en vers una possible hospitalitzaci clnica a consensuar amb els principals centres sanitaris:

- anmia inferior a 9g/dL o mal tolerada

- hipertransaminmia amb protrombina inferior a 60%

- febre de ms de 4 dies superior a 38,5C, sense focus aparent, en consumidors actius per via intravenosa


4. Aconseguir vies addicionals per ingrs a hospitals per desintoxicaci, comunitats residencials (establiment de contactes i vies de collaboraci)

5. Aconseguir centres socio-sanitaris per estades de 7-15 dies.

2.1.4. Seguiment

Es fa necessari un seguiment daquest projecte, amb revisions dels criteris VIP en funci de les noves circumstncies i tamb dels nous recursos que puguin anar sorgint.


Protocol dintervenci en episodis de violncia en el servei datenci a consumidors de drogues(*)Introducci:

Si b les situacions de violncia no sn molt freqents en els centres de reducci de danys, cal tenir en compte que les persones ateses es troben sovint en situacions personals i socials difcils: Intoxicats pel consum de drogues i/o en situaci social dexclusi i/o amb problemes psicolgics o psiquitrics i/o problemes legals, ...Tot plegat fa que a vegades sorgeixin situacions de violncia que no shan pogut ni prevenir, ni palliar.

Objectiu:

Facilitar la convivncia entre els usuaris i que sestableixi una relaci teraputica entre els professionals i els usuaris.

2.2.1. Definici

Els episodis de violncia poden ser de dos tipus:

a) Fsica

b) Verbal

I es pot presentar en diversos graus dintensitat, poden anar contra els professionals, el propi recurs o els altres usuaris. Sovint aquests episodis apareixen com a conse-qncia del consum immediat de substncies, pel mod

protocols de reducció de danys

Documents