pla local de joventut - amasquefa.com · 2014. 2. 6. · pla local de joventut presentaciÓ: el pla...

Pla Local de Joventut

Masquefa 2012-20141


INDEX

INDEX pàg. 1

1. PRESENTACIÓ pàg. 2,3

2. DIAGNÒSI DE LA REALITAT DE MASQUEFA

2.1 ENTORN GEOGRÀFIC I POBLACIÓ pàg. 4 2.2 DADES DEMOGRÀFIQUES DELS JOVES pàg. 5,6 2.3 DADES DEMOGRÀFIQUES D’IMMIGRACIÓ pàg. 7,8 2.4 HABITATGE pàg. 9, 10 2.5 COMUNICACIONS I TRANSPORT PÚBLIC pàg. 10,11 2.6 FORMACIÓ I NIVELLS D’INSTRUCCIÓ pàg. 11,12 2.7 MERCAT DE TREBALL pàg. 12,13 2.8 ASSOCIACIONISME JUVENIL I PARTICIPACIÓ JUVENIL pàg. 14,15 2.9 PROCÉS PARTICIPATIU: L’OPINIÓ DELS JOVES pàg. 16-312.10 DIAGNOSTIC DE LA JOVENTUT pàg. 32-34

3. MISSIÓ I OBJECTIUS ESTRATÈGICS

3.1 LA MISSIÓ pàg. 34 3.2 OBJECTIUS GENERALS pàg. 35 3.3 LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES pàg. 35, 36

4. CRITERIS METODOLÒGICS

4.1 MARC TEÒRIC pàg. 374.2 CRITERIS D’ACTUACIÓ pàg. 38, 39 4.3 ESTRUCTURA DE GESTIÓ pàg. 39 4.3.1 ELS ORGANS DE GESTIÓ pàg. 40, 41 4.3.2 EL FUNCIONAMENT TRANSVERSAL pàg. 41,42

5. LÍNIES D’ACTUACIÓ I PROGRAMES

5.1 EIXOS D’ACTUACIÓ pàg. 42, 43 5.2 PROPOSTES DE PROGRAMES I ACCIONS pàg. 44-54 5.3 TEMPORITZACIÓ DEL PLA pàg. 55-58

6. ELS RECURSOS DEL PLA

6.1 RECURSOS HUMANS pàg. 59 6.2 ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DEL PRESSUPOST pàg. 61 6.3 RECURSOS INFRAESTRUCTURALS pàg. 62-65

8. AVALUACIÓ I SEGUIMENT pàg. 66, 67

9. FONTS, BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTS pàg. 68

Masquefa 2012-20142


PRESENTACIÓ:

El Pla Local de Joventut que presentem, és una eina que estructura, ordena, i temporitza les

actuacions que s’adrecen des de l’Ajuntament de Masquefa als joves del municipi durant els

propers dos anys. És un document de planificació a curt i mig termini, projectat per objectius,

temporitzant els recursos i un amb un sistema d’avaluació continuada per permetre analitzar

la realitat canviant de l’entorn.

La proposta presentada es desenvolupa a partir del model de les polítiques afirmatives de

joventut, entenent que això implica contemplar la situació juvenil com una etapa plena de la

vida de les persones i no tant sols com un trànsit a la vida adulta. Aquesta visió de la nova

realitat juvenil, implica modificar el punt de vista de l’administració per adoptar una òptica

juvenil a l’hora d’entendre, afrontar i donar resposta a les problemàtiques, necessitats,

demandes i interessos que manifesten els joves de manera explícita o que son presents en el

seu entorn quotidià.

En l’actual context d’incertesa econòmica i social que viu el país, l’estructura d’aquest Pla

Local, es una proposta continuista i basada en el Pla Local de joventut anterior, pel

desenvolupament dels propers dos anys d’unes polítiques de joventut concretes i realistes per

la vila de Masquefa. En aquest sentit, mantenim aquells programes que han funcionat i canviem

o suprimim d’altres, el pla esta orientat a atendre en la mesura de lo possible, les preferències

dels joves després d’haver-los escoltat en un procés participatiu, i les necessitats derivades de

les condicions de vida dels joves del municipi desprès d’analitzar dades demogràfiques, la

situació laboral, nivell d’estudis, l’associacionisme juvenil, el fluix migratori dels darrers anys

tant pel que fa a població nouvinguda d’origen estatal com la d’altres països.

També valorem en aquest Pla el resultat dels Fòrums Joves realitzats entre 2009 i 2010. A

través d’aquests espais de participació, vam recollir la visió del col·lectiu juvenil del municipi, i

la seva opinió respecte als espais i equipaments del recinte Rogelio Rojo, el medi obert, el

civisme, i també sobre la definició dels usos del nou Casal de joves. El ràpid creixent de

Masquefa en la darrera dècada i la seva estructura urbanística dificultaven l’arrelament i el

coneixement del territori per part dels nostres joves alhora que dificultaven la interrelació

entre ells. L’estabilitat demogràfica i l’aturada del creixement dels darrers 4 anys, ha facilitat la

relació, el coneixement, i la creació d’una nova identitat local.

Masquefa 2012-20143


Des de la Regidoria de Joventut, s’han establert eines i vies de comunicació permanents de

manera que facilitin una interlocució fluïda. Una bona comunicació i informació, que ha de

garantir la igualtat d’oportunitats, de manera que tots els recursos i serveis siguin accessibles

per a tothom. Per tal de desenvolupar de forma plena les actuacions que es proposen,

l’Ajuntament de Masquefa va fer realitat l’any 2011, una de les més antigues reivindicacions tant

dels joves com de l’administració: Un equipament de Serveis a la Joventut de referència que

recull diversitat de serveis i programes adreçats als joves de Masquefa. Els joves necessiten

espais funcionals que es puguin adaptar a les seves necessitats específiques.

Així doncs l’estructura d’aquest Pla Local es desenvolupa al voltant de tres idees bàsiques: la

necessitat de planificar els àmbits, programes i accions adreçats als joves locals, la necessitat de

dinamitzar el nou Casal de joves com a espai de referència adequat, i establir un bon sistema

d’informació i comunicació que arribi al conjunt de joves del municipi i faciliti la seva

participació.

Masquefa 2012-20144

3,4%

19,8%

1,7%

3,3%

60,0%

11,8%

MASQUEFA

BEGUDA

CAN PARELLADA

CAN QUISERÓ

CAN VALLS

EL MASET


2. DIAGNOSI DE LA REALITAT DE MASQUEFA

2.1 ENTORN GEOGRÀFIC I POBLACIÓ:

El municipi de Masquefa té una extensió de 17,1 km2. L’altitud mitjana del poble és de 256

metres sobre el nivell del mar. Es troba a la part més oriental de la comarca de l’Anoia, i entra

en contacte directe amb altres comarques: Alt Penedès al sud i Baix Llobregat a l’est. Aquesta

posició la fa estar, al mig de tres focs d’influència: Anoia, Alt Penedès i Baix Llobregat. El

municipis amb els que llinda són Hostalets de Pierola, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Esteve

Sesrovires i Piera.

El poble de Masquefa, esta construït a les dues bandes de la carretera de Capellades a

Martorell, fet que li donà en el seu moment la característica de poble-carrer. Des de mitjans

dels anys 60, Masquefa, va experimentar un creixement urbanístic concentrat sobretot en

noves urbanitzacions. En aquells anys, les noves construccions servien més aviat com a segones

residències per als caps de setmana o els mesos d’estiu. Aquest fenomen, ha anat disminuint i

molts d’aquests habitatges s’utilitzen ara com a primera residència convertint les

urbanitzacions en barris.

En els darrers anys, Masquefa ha desenvolupat un creixement urbanístic i demogràfic

espectacular en la seva vessant sud sobretot durant la dècada dels 90 i 2000, tal i com ens

mostra el següent quadre de la població:

Evolució de la població 1990-2011 Nuclis de població 2011

Font: Padró municipal gener 2011.

Masquefa 2012-20145

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2202

2004

2006

2008

2010 Anys

Habitants

0-4

10-14,

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

>=100

DONES

HOMES


La població de Masquefa a 1 de gener de 2012, era de 8.374 habitants, distribuïts entre el nucli

urbà, i els barris de Can Parellada, La Beguda, el Maset, Can Quiseró, i Can Valls. La població

segueix una distribució poc uniforme. Aproximadament, el 60% es concentra al centre urbà i la

resta viu repartida entre els altres nuclis disseminats, on destaca Can Parellada, amb el 20%

dels habitants. Per grups d’edat i sexe, l’estructura de població es concentra en les franges

d’edat entre 35 i 44 anys.

Piràmide de població 2012Font: Padró municipal gener 2012.

L’ampliació de l’espai urbà a més porta canvis en l’estructura social del municipi. Els nouvinguts

tenen unes característiques diferents a la dels antics residents. Aquesta diversitat, s’ha vist

incrementada en els darrers anys per població immigrant procedent de 45 nacionalitats

diferents, actualment La taxa d’immigració del municipi al 2011 va ser del 5,6%, una dada poc

representativa sobre el total de la població. Destaca notablement la població nouvinguda

procedent d’Àfrica, seguida d’Europa i Sud Amèrica. El creixement, va tenir un impacte

considerable en el conjunt de la població i va ocasionar canvis en els trets demogràfics,

identitaris, culturals i lingüístics del municipi.

2.2 DADES DEMOGRÀFIQUES DELS NOSTRES JOVES:

Les dades demogràfiques del nostres joves per barris en indiquen que els joves entre 15 i 29

anys representen un 15% de la població masquefina un 40% viuen en els barris o

urbanitzacions, en el nucli antic el nombre de joves es 720 entre 15 i 29 anys.

El fenomen de les urbanitzacions ha estat el que més ha modificat la fisonomia del poblament al

municipi dels anys 60 ençà, totes elles igual prenen el seu nom de masies adjacents o que hi

han estat absorbides.

La urbanització o barri de major extensió, superant fins i tot la del nucli, se situa al nord-est, i

rep el nom de la masia que hi ha emplaçada, Can Parellada, els joves d’aquest barri, sumen un

Masquefa 2012-20146


total de 231 habitants que suposen el del total del barri, la segona en quant extensió és la

urbanització del Maset amb 141 joves, el, Can Quiseró te 39, el, Can Valls la mes petita te 14

joves. Menció apart mereix el nucli de la Beguda Alta petit poble que pertany

administrativament a tres municipis Masquefa ( Anoia), Sant Esteve Sesrovires ( Baix Llobregat)

i Sant Llorenç d’Hortons ( Alt Penedès). La part masquefina del nucli té 38 joves.

EDAT

(anys)

15

–19 20 – 24 25 –29 TOTAL

Nucli Antic255 223 242 720

La Beguda10 11 17 38

Can

Parellada80 66 85 231

Can

Quiserò8 14 17 39

Can Valls4 6 4 14

El Maset49 45 47 141

TOTAL 406 365 412 1.183 Font: Elaboració pròpia. Dades padró municipal. febrer 2012

La dispersió d’una part dels joves en algunes urbanitzacions, dificulta la comunicació amb ells. En les entrades rebudes al casal de joves, l’assistència dels joves provinents de barris allunyats del nucli antic és minoritària, només en èpoques d’estiu s’apropen una mica més al casal de joves.

Fins ara només ens hem pogut acostar a ells amb garanties a l’institut de secundària amb el programa PIDCES, però una vegada abandonen el centre, és difícil mantenir la relació amb ells.L’ acostament dels serveis de Joventut a aquests joves és una de les nostres prioritats per aquests propers anys, i un dels nostres objectius generals, és el garantir la informació i la comunicació amb aquests col·lectiu.

Masquefa 2012-20147


2.3 DADES DEMOGRÀFIQUES D’IMMIGRACIÓ:

En l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Masquefa “La previsió de creixement de la població

del municipi de Masquefa i propostes d’equipaments”(1) realitzat l’any 2005, s’exposava que:

des de feia anys, s’estava produint un procés d’emigració de l’àrea metropolitana cap a la

segona i tercera corona, fruit dels elevadíssims preus de l’habitatge en aquella zona. El

creixement s’ha aturat i no hi cap estudi més recent pel que fa al respecte, per tant seguirem

utilitzant aquest document com a referència per analitzar la realitat del nostre municipi.

D’aquest estudi se’n poden extreure algunes dades rellevants:

Es pot parlar de 4 tipus de migracions: intermunicipals, interprovincials, intercomunitàries i

internacionals.

Les migracions intermunicipals són les que es produeixen entre municipis de la mateixa

província. A Masquefa l’arribada de pobladors procedents d’altres municipis de la

província de Barcelona és la font del 63,3 % dels masquefins del 2004. La província de

Barcelona és el principal focus d’emissió de població. Majoritàriament provenen de la

ciutat de Barcelona i en segon lloc, de la comarca del Baix Llobregat.

Les migracions interprovincials són les que duen a terme els individus que es desplacen

d’una província a una altra. En el nostre cas de: Lleida, Tarragona i Girona. En aquest

cas els nouvinguts procedents d’aquestes migracions suposen només l’1% de la

població de Masquefa, dels quals la meitat són originaris de Tarragona. La importància

relativa i absoluta d’aquests fluxos és petita.

Les migracions intercomunitàries són les que s’esdevenen entre una comunitat

autònoma i una altra. El pes de la població de Masquefa que procedeix de fora de

Catalunya, però de la resta de l’Estat és d’un 2,77 %, percentatge baix. Tampoc es pot

destacar l’existència d’una província de procedència més significativa respecte les

altres, en general tots els valors són baixos.

Les migracions internacionals, procedents d’altres països, havien aportat fins el 2005, el

4,53 % de la població de Masquefa. Del total d’immigrants internacionals, el 37 % eren

africans, el 23 % europeus, el 21% llatino americans i el 19 % del continent asiàtic. La

comunitat més abundant és la de marroquins.

Masquefa 2012-20148


Masquefa 2012-2014

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ JOVE PER NACIONALITATS (10 a 34 anys) MASQUEFA 2007

NACIONALITAT10-14 anys

15-19 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys TOTAL % JOVES %TOTAL

ESPANYA 366 327 358 624 836 2511 92,8% 32,34%

MARROC 11 10 10 12 11 54 1,99% 0,67%

PAKISTAN 3 2 2 6 4 17 0,62% 0’21

BIIELORUSSIA 1 3 3 4 3 14 0,51% 0,18%

XINA 1 1 1 3 5 11 0,40% 0’14%

ITALIA 2 0 2 1 4 9 0,33% 0,11%

COLOMBIA 0 0 2 3 3 8 0,29% 0,10%

PERÚ 2 0 1 3 2 8 0,29% 0,10%

EQUADOR 1 0 1 3 2 7 0,25% 0,09%

ROMANIA 1 0 0 2 3 6 0,22% 0,07%

ARGENTINA 0 1 1 1 3 6 0,22% 0,07%

REP.DOMINICANA 2 1 0 0 2 5 0,18% 0,06%

FRANÇA 0 0 0 4 0 4 0,14% 0,05%

NIGERIA 0 0 1 0 3 4 0,14% 0,05%

ALEMANYA 0 0 0 1 2 3 0,11% 0,038%

SUÏSSA 0 0 2 1 0 3 0,11% 0,038%

MÈXIC 0 0 0 1 2 3 0,11% 0,038%

CUBA 0 1 0 1 1 3 0,11% 0,038%

URUGUAI 0 0 1 2 0 3 0,11% 0,038%

VENEÇUELA 0 1 0 0 2 3 0,11% 0,038%

BRASIL 1 0 0 0 2 3 0,11% 0,038%

PAÏSOS BAIXOS 2 0 0 0 0 2 0,07% 0,025%

POLÓNIA 0 0 0 0 2 2 0,07% 0,025%

MOLDÀVIA 0 0 1 1 0 2 0,07% 0,025%

IRLANDA 0 0 0 0 1 1 0,03% 0,012%

UCRAINA 0 1 0 0 0 1 0,03% 0,012%

REP.TXECA 0 0 1 0 0 1 0,03% 0,012%

ESLOVÀQUIA 0 0 0 0 1 1 0,03% 0,012%

RÚSSIA 1 0 0 0 0 1 0,03% 0,012%

ALGÈRIA 0 1 0 0 0 1 0,03% 0,012%

CANADA 0 0 0 0 1 1 0,03% 0,012%

BOLIVIA 0 0 0 1 0 1 0,03% 0,012%

PARAGUAI 0 0 0 1 0 1 0,03% 0,012%

FILIPINES 0 0 0 0 1 1 0,03% 0,012%

REP. DE COREA 0 0 0 1 0 1 0,03% 0,012%

SUÈCIA 0 0 1 0 0 1 0,03% 0,012%

TOTAL D’IMMIGRANTS 28 22 30 53 59 192 7,2% 2.47%

TOTAL 394 349 388 677 895 2703 100% 34,81%

9


Font:: Elaboració pròpia. Dades del Patró municipal de Masquefa del 2007

En el quadre anterior, tot i que és del 2007, podem veure la diversitat de nacionalitats que

conviuen a Masquefa, La majoria de nouvinguts són joves en edat de casar-se i tenir fills o

famílies amb nens petits. D’aquesta manera la població de Masquefa es rejoveneix i engreixa les

generacions en edat de treballar. El joves immigrants entre 10 i 34 anys, representen un 7,2%

del total del joves masquefins i un 2’47% del total de població. Els marroquins amb diferència

son els més nombrosos, seguits de pakistanesos, bielorussos i xinesos.

La majoria de nouvinguts en general, eren joves en edat de casar-se i tenir fills o famílies amb

nens petits. D’aquesta manera la població de Masquefa es rejoveneix i engreixa les generacions

Masquefa 2012-201410


en edat de treballar, però també en la situació actual, són les que tenen un índex més alt

d’aturats.

Els joves immigrants o fills d’immigrants ja fa molts anys que hi viuen a Masquefa, i estan

completament adaptats a la vida local, molts d’ells son usuaris del casal de Joves on la

convivència és absolutament normal.

2.4 HABITATGE:

Sobre la qüestió de l’habitatge l’estudi “La previsió de creixement de la població del municipi

de Masquefa i propostes d’equipaments”(1) realitzat l’any 2005, pronosticava el següent:

L’evolució del mercat de l’habitatge en les darreres dècades ens mostra una disminució del

nombre mitjà de persones que viuen a cada llar. Aquest augment és degut a l’augment de les

llars unipersonals, habitades per joves, vells i adults, i a l’augment també de llars

monoparentals.

Aquest model és molt típic de l’Europa d’avui en la que cada vegada més joves, adults i vells

viuen de manera independent, sense parella o família, el nucli familiar es desvincula cada vegada

més del concepte pare - mare compartint habitatge i el nombre de fills per parella és inferior.

Tot plegat contribueix a disminuir el nombre mitjà de persones per llar. De cara al futur

podem esperar que aquesta dinàmica es mantingui en valors similars.

El municipi es dibuixa cada vegada més com a nucli de residència principal essent més

minoritària la pràctica de segona residència. I esperem un futur en que la primera residència

continuï guanyant terreny sobretot en detriment dels habitatges vacants.

(1)Garces M, i Pau, A. “La previsió de creixement de la població del municipi de Masquefa i propostes d’equipaments”2005

El 8 de setembre de 2004 el total d’IBI d’habitatges era de 3.368. i es pot pensar en un

mercat de l’habitatge futur de 4.974 que amb una ocupació mitjana del 2,8 significa que el

municipi té capacitat per acollir unes 14.000 persones aproximadament. Si no es produeixen

modificacions puntuals del plantejament urbanístic el sostre de creixement de Masquefa és

d’unes 15.000 persones. Les modificacions es poden realitzar segons la voluntat política de

creixement del municipi. I de fet actualment, s’està en procés de proposar un nou POUM.

Amb un horitzó de 10 a 15 anys el creixement del municipi pot suposar un augment d’unes

7.000 persones, per tant, es veuria multiplicat per dos; és doncs una crescuda significativa. Un

creixement superior, segons la rapidesa amb la que es produeixi, podria desestabilitzar



novament el nivell d’infraestructures i l’absorció dels nouvinguts de manera integrada i sense

perdre la consciència de municipi.

Aquest pronòstic, ha quedat obsolet amb l’esclat de la bombolla immobiliària, la construcció de

noves vivendes i la venda de pisos de nova construcció s’ha aturat des de 2009, i en l’actualitat

ha augmentat l’estoc de vivendes de segona mà que es posen en venda per que no es poden

assumir les despeses d’hipoteques, també ha augmentat la disponibilitat de cases i pisos de

lloguer. Tot i així la manca d’expectatives i de llocs de treball, també dificulta l’accés a la

vivenda dels joves.

2.5 C0MUNICACIONS I TRANSPORT PÚBLIC:

Masquefa està situada a uns 40 km de Barcelona i disposa d’una xarxa de comunicació per

carretera bona tant amb Barcelona com amb les poblacions de la seva comarca. Travessa el

poble la carretera BV224 que va de Martorell a Capellades i la BV 2241 la comunica amb Sant

Sadurní i altres municipis propers. A Martorell s’enllaça amb la N-II i amb l’autopista AP7

El municipi disposa d’una xarxa de transport públic formada per:

La Hispano Igualadina, S.A

Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Els Bus Intermunicipal

Taxi Masquefa

La cobertura que ofereixen no és compatible amb les necessitats dels llocs de treball . Els

horaris no coincideixen i les rutes traçades no arriben als polígons industrials de la zona.

Donat que hi ha un important nombre d’urbanitzacions allunyades del nucli urbà es donen

importants moviments dintre del municipi. El problema més greu el tenen els vilatans/es de les

urbanitzacions de Can Quiseró, El Maset i Can Valls, ja que necessiten tenir un vehicle o més

per poder moure’s ja que o no disposen de transport públic o bé aquest és poc efectiu.



2.6 F0RMACIÓ I NIVELLS D’INSTRUCCIÓ:

Nivells d’instrucció joves entre 16 i 29 anys

Font: Servei d’Ocupació Municipal de l’Ajuntament de Masquefa. 1 de març de 2012. Elaboració pròpia

Ensenyament reglat

Masquefa disposa de quatre escoles d’ensenyament primari i una secció d’institut, el SI

Masquefa. La major part d’alumnes que cursen estudis post-obligatoris els realitzen a Martorell

o bé a Igualada. Un nombre petit realitza tota la seva escolaritat a Sant Sadurní.

Els joves que acaben l’ESO i no obtenen el títol, moltes vegades no saben què fer, a qui s’han

de dirigir, quin ventall d’opcions tenen al municipi i en el territori mes proper, per això

l’Ajuntament de Masquefa disposa del Servei TET, per tal d’orientar-los.

Ensenyament no reglat

L’Ajuntament de Masquefa, disposa d’un servei de formació d’adults per donar resposta a les

necessitats formatives tant a nivell lúdic, ocupacional, social o famíliar. S’organitzen cursos de

manipulació d’aliments, defensa personal, cursos TIC, català bàsic i monitors de lleure,

organitzats al Centre Tecnològic Comunitari (CTC).

Masquefa 2012-2014

Estudis primaris sense certificar 1.27%

Certificat d'estudis primaris 21.52%

Graduat escolar / Batxillerat elemental 18.99%

ESO 25.32%

FP II 1.27%

Batxillerat 5.06%

Cicle formatiu grau mitjà 18.99%

Cicle formatiu grau superior 1.27%

Diplomatura / Enginyeria tècnica 2.53%

Llicenciatura / Enginyeria 3.80%

TOTAL 100.%

13


2.7 MERCAT DE TREBALL:

Taxa d’atur

EdatTaxa Homes

Taxa Dones Taxa Total

Menors de 20 anys 34.21% 6.45% 21.74%

De 20 a 24 anys 19.57% 14.07% 16.85%

De 25 a 29 anys 15.28% 13.02% 14.15%

De 30 a 34 anys 11.11% 16.25% 13.66%

De 35 a 39 anys 8.42% 17.01% 12.34%

De 40 a 44 anys 11.50% 15.60% 13.28%

De 45 a 49 anys 15.43% 20.68% 17.70%

De 50 a 54 anys 12.90% 20.89% 16.01%

De 55 a 59 anys 26.38% 31.67% 28.62%Majors de 59 anys 11.69% 24.53% 16.92%

TOTAL 13.64% 17.66% 15.46% Font: diputació. desembre 2011.

Evolució taxa d'atur 2011

15,59%15,37%

16,47%16,27%

15,98%

14,74%14,67%

15,37%15,32%15,26%15,64%15,57%

gene

r

febre

rmarç

abril

maigjuny

juliol

agost

setem

bre

octubr

e

novembre

desembre



Nombre d'homes i dones

300 293327 328 317 281 279 291 303 309 324 334

393 390 405 395 393 374 373 392 378 369 371 358

gene

r

febre

rmarç

abril

maigjuny

juliol

agost

setem

bre

octubr

e

novembre

desembre

homesdones

Font: Servei d’Ocupació Municipal 2011

Segons les dades del Servei d’Ocupació Municipal de 2011, la mitjana d’aturats a Masquefa

oscil·la entre el 15 i el 16% del total de la població, però aquests nivell augmenten

considerablement amb els menors de 20 anys i els aturats més grans de 45 anys.

2.8 ASSOCIACIONISME JUVENIL:

La vida associativa del municipi, també ha canviat molt en els darrers anys a conseqüència del

creixement demogràfic. Fins a finals del S.XX, gairebé totes les activitats culturals i recreatives

les organitzava la Societat Recreativa i Cultural de “L’Alzinar”, aquesta entitat sorgida l’any

1959 durant la dictadura franquista com alternativa i resposta a les institucions del moment, va

dinamitzar les activitats i la vida associativa d’un poble molt diferent al poble que ens trobem

ara. L’Alzinar, però, no és una entitat estrictament juvenil, ofereixen accions recreatives i

culturals de les quals hi ha molts usuaris joves, però no és una entitat juvenil ja que esta oberta

a totes les edats i al públic en general.

Al marge de l’Alzinar, altres joves participen activament de la vida associativa en grups culturals

de tradicions populars i folklòriques com ara La Colla de Ball de Bastons, els Geganters i la

Colla de Diables i tabalers Pixafocs i Cagaspurnes, sobretot aquests últims tenen un número



de joves important i participen activament en tots els actes festius de la Vila(Festa Major, Sant

Isidre, etc..).

També disposen els infants i els més joves de les activitats que realitza l’ Esplai “Giravolt”,

creada al 1996 amb la finalitat d’oferir educació en el lleure als infants de 6 a 12 anys, i també

tenen un grup de joves entre 12 i 16 anys. L’any 2003 es va rehabilitar un espai en el Recinte

Rogelio Rojo per les activitats de l’Esplai, aquesta entitat és una de les més actives i ofereixen

tots els dissabtes a la tarda activitats i organitzen colònies d’estiu .

La creació per part de l’ajuntament de Masquefa d’el Punt d’informació Juvenil Rojo Punt Jove,

amb el suport de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i la Secretaria General de

Joventut entre els anys 2002 i 2003, va obrir un nou espai de referència per la dinamització i el

foment de la participació entre els joves locals. Fruit de l’empenta del primers anys d’obertura

del Punt d’informació al Recinte Rogelio Rojo i de les expectatives que obria, l’any 2003 també

es va posar en marxa una entitat nova, que agrupava a tot un grup de joves interessats per la

música, aquesta entitat ja desapareguda, anomenada “Petafort”, va col·laborar estretament amb

la Regidoria de joventut en l’organització de la 1ªsetmana jove d’estiu.

L’any 2004, la Regidoria de Joventut, va posar en marxa un taller de teatre, els alumnes del

taller, l’any 2005, varen representar la seva primera obra com a Grup de Teatre Jove de

Masquefa, amb el nom de N’Uxoricidi, i actualment es denominen Teatrerus.

L’any 2004, es va constituir la comissió juvenil Comissió KSJ , amb alguns joves que provenien

d’altres entitats locals i d’altres que no estaven associats enlloc i que el KSJ els hi donava l’espai

que ells volien. Amb aquesta comissió s’organitzava conjuntament amb la Regidoria de Joventut

un cap de setmana a l’estiu adreçat només als joves.

Així naixia el primer Cap de Setmana Jove d’estiu (KSJ) amb un bon nivell de participació dels

joves locals en les activitats i de les entitats. La Comissió KSJ, va tenir una durada de 4 anys, i

durant aquest temps hi van passar nombroses bandes de música locals, de la comarca i algunes

de les més conegudes del panorama nacionall. L’estiu del 2007 es dissolia la Comissió i del

nucli d’aquells joves, va sorgir una nova entitat de caire cultural l’any 2008 amb el nom de

Zitzània Cultura Jove, actualment, aquesta entitat continua organitzant esdeveniments de petit

format i col·laborant amb la regidoria de joventut .



En l’actualitat i ja des d’el Casal de joves, l’any 2011, ha sorgit un nou col·lectiu, la Comissió U-

18, que organitza amb la regidoria de Joventut i amb la col·laboració de l’Esplai Giravolt el

concert contra la Sida que cada any realitzem el mes de desembre, la Comissió U-18, també

participa i proposa les activitats i els tallers del programa Filferro de dinamització del Casal de

Joves. També durant l’any 2011, ha fet la seva aparició un nou grup de ball, anomenat,

Masquefa Dansa Urbana, que aglutina gairebé 40 joves aficionats a la cultura del hip-hop.

Així doncs des de l’aparició del Rojo Punt Jove, el nostre Punt d’Informació juvenil, la

dinamització de la regidoria de Joventut ha donat el seus fruits estimulant la creació de

diferents entitats i col·lectius, com els Teatrerus, Zitzània, i les Comissions juvenils KSJ i U-18,

i Masquefa Dansa Urbana. Amb la construcció del nou Casal de Joves inaugurat l’any passat,

iniciem una nova etapa de suport a les entitats juvenils i la dinamització per fomentar noves

entitats juvenils en el futur.

2.9 PROCÉS PARTICIPATIU: L’OPINIÓ DEL JOVES

El Pla Local 2012-2014, s’ha elaborat amb la participació dels joves. A partir d'una primera

formulació centrada en la preocupació pels actes incívics protagonitzats pels joves

masquefins durant l’any 2009, (pintades a les parets, consum de drogues a la via

pública, desperfecte de mobiliari urbà, sorolls a les nits, motos trucades,

'botellons', els caps de setmana, a la plaça de l'estació, al bar l'Alzinar. fogueres,

empalmades...) La regidoria de Joventut va realitzar amb el suport de la Diputació de

Barcelona en el marc d’Acció Comunitària, un procés amb els joves amb l'objectiu d’obtenir

la seva participació i implicació en l'ús dels espais i equipaments públics (oberts

i tancats). Un treball amb la participació dels Joves per abordar els problemes que detectàvem

entorn al col·lectiu juvenil producte d’una nova realitat al municipi a conseqüència del ràpid

creixement urbanístic:

- Vandalisme i absentisme públic (falta d'implicació amb el municipi) d'alguns joves.

- Canvis demogràfics i les seves conseqüències socioculturals:

a) una substitució cultural i lingüística,

b) un fenomen de desarrelament per part de la població nouvinguda, respecte

el territori,



c) el desconeixement dels diferents espais del municipi ('no coneixen el lloc on

viuen') per part de la població nouvinguda

d) un col·lapse dels serveis existents i certa manca d'equipaments pel col·lectiu

de joves, en particular, i per a la població en general.

Aquest procés de reflexió amb la participació dels joves, ens ha servit per extreure les

conclusions necessàries per tal de confeccionar aquest nou Pla de Joventut.

Les conclusions a les que arribàvem en aquesta diagnosi respecte una de les principals

inquietuds de l'Administració, és a dir, certes actituds i comportaments incívics i un general

desarrelament, amb la consegüent manca de respecte, d'una part de la població, cap al poble,

els seus espais i equipaments, constatàvem una presa de consciència i una corresponent

preocupació per part dels joves que reconeixen la problemàtica i la relacionaven tant a:

les mancances estructurals del poble, sobretot d'espais específics de lleure per a joves,

que els fa sentir “invisibles”, com si no hi fossin al poble, alimentant una escassa estima

cap a les coses del poble;

Així com a la estigmatització relacionada a les drogues que afecta el municipi de

Masquefa.

Fases i Metodologia:L

La intervenció és va preveure en diferents fases, una primera fase de prospecció de camp, i una

segona pro-activa, en relació a joves i espais públic, i en la creació del nou equipament per a

joves al Recinte Rogelio Rojo.

Fase I Diagnòstic, Intervenció mediadora i reflexió:

En la primera fase en la qual es van recollir elements, a partir de les percepcions de les

diferents parts implicades, tot identificant els diferents actors socials clau en relació als joves i

l'espai públic. Aquesta fase va ser alhora de diagnòstic i intervenció mediadora, a través d’

entrevistes i, al mateix temps, provocava una reflexió a fons, per sensibilitzar i implicar aquests

agents, i en especial els joves, en el municipi i els seus espais públics.

Objectius específics:

Els objectius específics del prediagnòstic va ser:

a) Conèixer el perfil dels joves:

Visions, discursos sobre municipi, interessos, necessitats i expectatives



Els usos i concepcions dels joves sobre els espais públics (oberts i tancats)

Expectatives i propostes entorn aquests

b) Promoure una reflexió sobre l'espai públic (obert i tancat) per part dels agents implicats en

la intervenció (joves, teixit associatiu i tècnics/ques municipals).

c) Promoure una major responsabilitat i compromís dels joves amb els espais públics tot

motivant els agents entrevistats i, especialment els joves i les seves famílies, a participar i

implicar-se'n en la creació d’un nou Casal per a joves.

Metodologia:

Va ser una observació en situ i entrevistes amb tres diferents blocs de perfils pertinents:

personal tècnic de l'Ajuntament, joves i membres dels teixit associatiu, per un total de 20

entrevistes.

12 entrevistes personals a joves

1 entrevista grupal amb 7 joves.1

5 entrevistes a responsables polítics del territori i tècnics de servei de les quals una

grupal a l’equip de la regidoria de Joventut; i les altres personal al Caporal de la Policia

Local, regidoria de Joventut; regidoria de Cultura, regidoria d’Esport i Cap de Serveis

Personals.

2 entrevistes a membres del teixit associatiu de Masquefa.

Les conclusions:

Pel que fa al perfil dels joves entrevistats es va constatar que:

La majoria d'ells no havien nascut a Masquefa, per la qual cosa no acostumaven a

definir-se en termes de procedència, sinó que de característiques i trets personals.

S'articulen per grups, més aviat tancats, segons els interessos i/o estil de vida.

Expressen una identitat més vinculada i relacionada a una cultura juvenil “globalitzada”

que no pas al territori.

Relacionen les problemàtiques de convivència i incivisme a les limitacions que troben a 1 Entrevista grupal amb 4 noies i 3 nois. En total es van entrevistar 19 joves en edat compresa entre 12 i 22 anys, 7 noies i 12 nois.



Masquefa, la manca de propostes interessants de lleure, d'espais on poder estar i

expressar-se.

Manifesten una mena de malestar cap a la gestió del poble, pel que fa a la disponibilitat

d'equipament, els usos d'espais públics, la proposta d'ofertes lúdiques, formatives i de

lleure que desemboca en una vivència d'invisibilitat i percebuda manca de

reconeixement per part de l'Ajuntament.

Personalitzen el conflicte causat per la manca d'espai propi en una mena de rivalitat

amb la franja de població més joves, els infants, que generalment tenen accés també a

aquells espais que en principi estan destinats a usos esportius del jovent, com per

exemple les pistes de skate de la Half. Quan l'ús del mateix espai genera problemes

d'ordre públic, generalment es procedeix al desallotjament dels adolescents,

augmentant-ne la frustració i la percepció de no ser considerats “ni gens ni mica”.

Per tant, reivindiquen un major dret a ser escoltats/des i demanen que les seves necessitats

siguin preses en consideració. En general, els joves entrevistats demanaven:

més espais i equipaments per a joves,

més activitats i oferta lúdica, i de lleure per als joves

millorar la comunicació amb l'Ajuntament

més control al carrer i al voltant de les drogues

Fase 2 Devolució a tècnics i agents implicats:

La segona fase va consistir en la devolució, amb els tècnics/ques i regidors/es de les diferents

àrees, va tenir lloc el 19 de novembre 2009 de 11.30h a 13.30h, a la sala d'acta del CTC,

Centre Tecnològic Comunitari. Hi va participar els tècnics de Cultura i Esports, Educació,

Joventut, Educadora Social, Formació Professionals, Policia i l'Alcalde i les Regidories de

Cultura, Educació i Serveis Socials, Joventut i Promoció, Urbanisme i Esport i l'Equip d'Acció

Comunitària amb l'objectiu de facilitar un espai de reflexió, plantejant propostes i punts a

treballar de cara al futur, des de la perspectiva de la transversalitat.



Recuperant les conclusions del prediagnòstic i les línies principals de debat entorn

civisme/incivisme; identitat joves local-global, espai públic i privat, s'argumenta la necessitat de

repensar la nova Masquefa des de les relacions, el diàleg i l'aportació dels joves, partint de la

premissa que la finalitat és treballar pautes de convivència i no pas analitzar, jutjar o interpretar

la joventut.

En el debat que en succeeix, el punt més controvertit va ser entorn a quin sentit, usos i pautes

de convivència volem propiciar, amb respecte a l'espai públic. Ja que s'entén per espai públic

tot allò que és de la comunitat, per compartir entre tothom, sembla una incoherència reservar

zones determinades a col·lectius particulars. De fet, hi ha qui considera que, quan es parla de

col·lectius, ja s'està fent una discriminació cap a la resta de la població, i que seria important

educar a compartir l'espai comú, educant en l'intercanvi, compartint experiències, pràctiques

de convivència, en el respecte de l'espai públic.

Sense entrar en el mèrit de la qüestió d'allò que és discriminatori: si tractar a tothom de la

mateixa manera (igualtat formal) o reservar un tracte diferent a persones en situacions

diferents (allò que s'ha anomenat també “discriminació positiva”), finalment consensuem que,

per educar a les noves generacions en la convivència, la corresponsabilitat i el respecte, cal,

primer de tot, saber transmetre aquestos valors, reproduint la mateixa consideració envers els

joves mateixos. I, el respecte cap als joves passa, en la seva pròpia percepció, per reconèixer-

los un espai on poder expressar-se i des d'on replantejar el propi vincle amb el territori, el

poble. Això seria el pas previ cap a la corresponsabilitat com a vilatans.

Així doncs, es va consensuar:

Facilitar als joves espais específics, un lloc físic i simbòlic, de compromís tant d'uns (els

poders municipals) com dels altres (els joves). Es tracta d'arribar als joves amb el seu

llenguatge tot donant-los un espai exclusiu on es puguin expressar. En aquest sentit es

podria aprofitar l'oportunitat donada per la construcció d’un nou Casal de Joves al

recinte Rogelio Rojo i dinamitzar-lo amb accions concretes de formació, oci i lleure.

Propiciar la participació i implicació dels joves, mitjançant mecanismes participatius per

implicar-los en el disseny del futur institut, expressant com el volen, tot transmetent-

los que no es pot participar de qualsevol manera i que el compromís ha de ser mutu...

fomentant la lògica de la corresponsabilitat, en contraposició a certa aptitud difusa -en

aquesta “societat de l'immediat”- que pretén que l'Administració solucioni tots els



problemes. treballar conjuntament amb les famílies com a manera efectiva d'implicar el

jovent.

Millorar la informació i la comunicació bilateral, entre Ajuntament i joves, ja que el que

es fa per als joves, no sembla ser reconegut.

Saber traspassar a les noves generacions la funció de “vilatà”, la noció de ciutadà,

treballant des de la prevenció i des de la base, o sigui treballant en conjunt amb

Educació.

Fase 3 Devolució Participativa amb els joves:

La devolució amb els joves va tenir lloc el mateix dia, de 18.30h A 20.30h., al C.T.C. (Centre

Tecnològic Comunitari) amb l'objectiu de tornar-los les seves opinions, per tal de debatre i

concretar les principals propostes en línies viables d'actuació.

S'obre la sessió amb un repàs de les seves percepcions sobre el poble i sobre ells mateixos:

- Pel que fa a la visió del poble, la seva percepció és d'un poble de mala fama, vinculat a les

drogues. Una fama que, segons ells, facilitaria certa generalització i estigmatització negativa dels

joves: “Si algú fa alguna bretolada tothom és culpable”.

Perceben una important manca de perspectives, ja sigui d'ofertes a nivell formatiu, de

desenvolupament professional-personal, o també de propostes de lleure. Això els fa sentir

forçats a sortir de Masquefa que consideren un indret poc hospitalari per als joves.

- Pel que té a veure la convivència a l'espai públic, en les entrevistes fetes van admetre actes

de gamberrisme i baralles... que van justificar, demostrant una bona capacitat d'anàlisi i de

diagnosi, apel·lant a certa:

falta d'espais propis acomodats per als joves: “si no tinc una paret per fer graffitis me la

busco”

alta d'ofertes lúdiques, de lleure... atractives per als joves: “Fem empalmades.. és

normal, a Masquefa no hi ha res a fer...”.

falta de consideració per part de l'Ajuntament. No es senten atesos, creient que la



prioritat la tenen els més petits.

Un cop exposats els seus discursos i percepcions, se'ls va proposar dividir-se en tres grups de

debat per àrees temàtiques, per tal de consensuar, entre tots, opcions i propostes viables.

L'idea és construir, amb la participació, implicació, aportació dels joves, una nova Masquefa,

que sigui més inclusiva i atenta a les diverses necessitats del conjunt de la ciutadania.

Es van distribuir en tres grups, de manera voluntària, segons la temàtica que més li interessava

debatre:

1. Rogelio Rojo. Espai Nou.

2. Civisme/incivisme

3. Joves i espai públic.

A continuació, un portaveu per grup, va llegir les propostes de tothom, a les quals va succeir

un debat entre els joves, tenint els tècnics i polítics com a observadors.

Propostes dels joves:

RECINTE ROGELIO ROJO



Pel que fa als usos, activitats, i organització del futur nou centre per a joves, les

propostes van ser força concretes, indicant accions de millora, suggerint noves activitats

i, sobretot, demanant una major flexibilitat tant d'usos del equipament, així com de les

normes, pautes i limitis fins ara vigents.

Demanen:

Una aula d'estudi gratis amb una persona de reforç escolar per a la Zona Lliure.

La millora del manteniment de l'espai (terra i finestres). Es concreta amb la possibilitat

de crear un grup de manteniment rotatiu, responsabilitzant-se de l'espai, a partir de

tallers de manteniment per a totes les edats.

Ampliació de la franja d'edat i dels usos de la Zona Lliure, amb una ampliació de l'horari

i dels dies, sense obligació de la targeta i sense limit d'edat, i la substitució del material

deteriorat o desaparegut: pàrquing per bicis, un billar anivellat.

La ampliació dels usos del Centre Rogelio Rojo, tot creant noves zones de lleure, com

per exemple una zona de ping pong per a tothom, sense límits d'edats i, més recorrent

que altres, un espai per fer i aprendre graffitis, obrint a tothom el pati del centre, de

manera que sigui un espai de joc on no puguin entrar cotxes.

Pel que té a veure les entitats, demanen un espai per a cadascuna, maximitzant l’ús dels

locals i un suport més concret per part de l'Administració, facilitant-les els tràmits.

ESPAI PÚBLIC



La majoria dels joves presents van concentrar-se al grup d'espai públic, remarcant, un

altre cop, la importància que té per a ells la possibilitat de tenir llocs on ser i estar. De

manera molt contundent, van demanar espais per a ells i que no hagin de compartir amb

el més petits, tornant a proposar la confrontació jovent-infant que ja havia sortit en fase

de prediagnòstic. Una confrontació, determinada per la incompatibilitat de compartir

mateixos espais, per la diferència d'usos que en fan, i que, en la visió del jovent, acaba amb

la deslegitimació pública i social (per part de les famílies, de l'Administració i de la policia

local) del jove i l'allunyament forçat de l'espai en qüestió.

Per tant, demanen:

1) Més espais habilitats per fer esport:

- circuit d'autocross i de motoctross, una pista de futbol, un skatepark, una piscina

oberta, una gimnàs nou, un camp de tennis.

- la ampliació de l'Half i el trasllat a un altre lloc no accessible pels nens petits.

2) Més llocs de lleure: locals de joc i un cinema.

3) Parets per fer graffitis.

A més a més, demanen una major cura i atenció per l'espai públic, tant de manteniment i

viabilitat (infraestructura urbana), com de control social, d'alguna manera, tornant a

vincular estrictament allò que per a ells és espai públic amb actituds considerades

dolentes per a la convivència.

4) Més consideració per a les urbanitzacions, que no gaudeixen d'equipaments suficients,

ni de una bona connexió amb el centre del poble

5) Millorar la infraestructura urbana: asfaltar carrers.

6) Augmentar el control policial a les zones problemàtiques.

Finalment, s'incideix particularment en la necessitat d'aprofitar d'un lloc adequat per a

estudiar:

7) Institut i les seves instal·lacions. Batxillerat.



CIVISME / INCIVISME

Pel que fa les propostes sorgides del grup de debat sobre incivisme, es va donar una

relació immediata actes incívics – manca d'ofertes de lleure i llocs per a joves, és a dir una

correlació gairebé directa, entre els actes considerats inacceptables i les dificultats

d'expressar-se i d'obtenir reconeixement.

És interessant destacar que també el grup assignat a debatre sobre incivisme i propostes

per millorar la convivència, centra la seva reflexió en la necessitat d'espais on ser, estar,

relacionar-se i expressar-se en plena legitimitat, sense el risc de ser-ne desallotjats:

Cal que l'ajuntament tingui en compte que els joves volem fer coses, divertir-nos

aprendre, però a Masquefa a partir dels 14 anys això resulta força difícil. Si no tenim res a

fer, ni tenim coses per divertir-nos... doncs això provoca que hi hagi gent que es drogui,

que sense res a fer molts la “lien”.

En aquest sentit, es van demanar nous equipaments i la millora dels existents, com a

solució per prevenir comportaments incívics:

Que posin pistes de futbol i Half i estarem més entretinguts en fer-nos expert i no

tindrem incidents.

El pavelló esportiu s'hauria d'arreglar perquè està força deteriorat, llavors es podria

utilitzar d'una manera més òptima per tothom, i es podrien realitzar diferents esports

amb certa dignitat.

Respecte dels graffitis i les pintades: caldria habilitar algun lloc o espai on es pogués dur

a terme sense problemes aquesta activitat.

Cal considerar el “hip-hop” i el “break-dance” com una cultura, una expressió cultural

dels joves i per tant revalorar-la.

S'han organitzat moltes “empalmades” al poble, però en canvi s'han organitzat poques

actuacions musicals.

S'hauria de millorar les relacions i la comunicació amb la policia, per tal d'evitar

malentesos i provocacions.



Resposta de l’Ajuntament:

L'Ajuntament va respondre a totes les propostes expressades pels joves contrastant-les amb

els directes interessats per tal de demanar-los concrecions i suggeriments més específics, quan

la proposta no era prou concreta o comprensible, amb l'objectiu d'implicar els joves en la

recerca de les respostes a les seves demandes tot fomentat la seva corresponsabilitat.

Aquesta trobada, va tenir lloc em dia 21 de Desembre 2009, a partir de les 16:30 al Recinte

Rogelio Rojo.

Hi van participar l'alcalde de Masquefa; el Tècnic Joventut; Cap Serveis Personals; les regidories

d'Educació; d'Urbanisme i Esport i el Dinamitzador de Joventut.

Van organitzar els joves en 3 grups de 6-7 joves, cada un dinamitzat per un tècnic/a o Regidor,

que van tractar un dels temes clau: -espai públic, civisme/incivisme i Recinte Rogelio Rojo.

Els joves van respondre les preguntes proposades per l'equip de tècnics de l'Ajuntament, tot

concretant més cada proposta amb idees per a la seva actuació demostrant una bona

consciencia de les seves necessitats, dels impediments fins ara trobats i de les solucions viables.

TEMA 1: RECINTE ROGELIO ROJO

DEMANDES i PROPOSTES DELS JOVES

RESPOSTA DE L’AJUNTAMENT RESPOSTA JUVENIL

Fer una aula d’estudi gratuïta amb una persona de reforç per a la Zona Lliure.

Nou espai jove/ Nova Biblioteca/ Servei de reforç escolar

Crear grups de manteniment rotatius per responsabilitzar-se de l’espai i el material.

És responsabilitat de l’ajuntament vetllar per els espais municipals. Puntualment i en alguns espais, es pot sol·licitar la col·laboració dels voluntaris.

Ampliació de la franja d’edat de la Zona lliure a majors de 17 anys.

Amb la construcció d’un Nou Espai per a joves durant el 2011, es contempla desenvolupar una programació per a majors de 17 anys

Que cada entitat tingui el seu propi espai, o sigui maximitzar l’ús dels locals per a les entitats.

Ja hi han diferents entitats que disposen d’espais, i es procura optimitzar els recursos.

Recolzar les entitats, facilitant els tràmits i els locals.

Les entitats sempre que ho vulguin poden tenir recolzament en els tràmits per part de la seva Regidoria corresponent.

Que el pati de la Rojo sigui un espai de joc on no entrin cotxes, habilitar-lo com a tal

L’entrada i sortida de vehicles està regulat, i només es permet l’accés per situacions puntuals

Un espai pels que vulguin fer A on? - Al descampat al costat del CTC, què a



graffitis i aprendreQui l’ha de gestionar?, Joves?

Ajuntament?

vegades és un pàrking, allà hi ha una paret llarga i és zona on passa molta, i què duri uns tres mesos, s’hauria de fer càrrec l’ajuntament.- En el mur de la part de dalt del CTC, sempre què estigui ben fet.- En les parets velles què no és facin servir. Què hi hagi un responsable i s’hagi de demanar permís. - Què hi hagi alguna escola de graffiters per aprendre.- La paret de la Plaça de l’alzinar, la del Poliesportiu què dona a la half, l’han de gestionar els joves i l’ajuntament. Fer cursos i sessions de graffitis.- Hi han parets què ja estan pintades, però una vegada a l’any és podien renovar els graffitis. Si fos a la Rogelio Rojo ho podien gestionar les persones què s’encarreguen de la Zona Lliure. També hi ha parets què estan malament, com les de les piscines i això l’hauria de gestionar l’ajuntament.- A les parets de la piscina o a la Plaça dels Jocs. L’haurien de gestionar els joves. Deixar permís.

Per què van treure les cistelles de basquet??

Per què el Recinte Rogelio Rojo es un equipament cultural i no esportiu.

Pàrquing per bicis a la Zona lliure

Ja està instal·lat un pàrquing per les bicicletes.

Un billar anivellat o nou per la Zona lliure

Amb el nou espai jove, tindrem també material nou.De totes maneres, ja s’ha reparat el material

Més dies de Zona lliure, sense carnet i sense límit d’edat

Amb la construcció d’un Nou Espai per a joves durant el 2010, es contempla desenvolupar una programació per a majors de 17 anys i ampliar els dies i horaris d’obertura.

La Rogelio Rojo per festes A la Rogelio Rojo ja és fan les festes que marca el calendari festiu i d’altres organitzades per entitats o particulars.



TEMA 2: ESPA PÚBLIC

DEMANDES I PROPOSTES DELS JOVES


Fer un circuit d'autocross en un de MotoCross, per poder fer, per exemple fer una cursa d’autoocross

Ja es disposa d’un petit circuit per cotxes.

Fer una Half més gran i/o canviar-la de lloc perquè els nens petits fan un mal us i els joves hem de marxar

A on la posaríeu?

Com la faríeu?

- Al costat del carrer Picasso a dalt de la recta de Can Parellada. Al pàrking del parc de l’església, enfront del camp de futbol. Què hi hagin diverses rampes, caixons, barrens, us, quarter.

- No calen més pistes, simplement organitzar-se millor. Una forma de que quedi clar que la half és una zona per a joves i per només determinades coses és senyalitzar amb cartells el que és pot fer: patinar (amb skate o patins), anar en bici, jugar a basquet, jugar a futbol. Espot senyalitzar amb dibuixos i a una zona visible.

- Lluny de les escoles, on no vagin els nens petits. Fer-la amb molt varietat, tota de fusta, si és coberta o tota de ciment, rampes i tot incloses i només per patinar amb el skateboard.

No tancar la pista de futbol al costat de la Half.

S’ha de fer compatible amb la construcció del Masquefa II. Ara ja s’obre el dimecres i divendres a partir de les 15:00h

Tenir en compte les urbanitzacions Quin problema veieu a les urbanitzacions? Quin problema veieu a les urbanitzacions?

- Posar-ho a Internet- La gent de les urbanitzacions viuen apartades, i com gairebé no és relacionen amb el poble, tampoc participen en les seves activitats no donen opinió...- Hi ha molts sots

Com penseu que es pot solucionar?

- Les coses que fan al poble també a les urbanitzacions totes, menys instal·lacions com el CTC, etc...- Arreglar les carreteres

Qui l’ha de gestionar?

- A través de les persones involucrades a l’ajuntament



Asfaltar carrers Quins carrers creus que s’haurien d’asfaltar? Quins carrers creus que s’haurien d’asfaltar?

- C/ Roger de Flor, C/ de Can Parellada i altres urbanitzacions.- Av Can Parellada, l’entrada del Maset, Av. Baixa- Tots els què estiguin en males condicions (majoria)

Control policial en les zones problemàtiques.

En quines zones concretament?

Quin tipus de control?

En quines zones concretament?

- Polígons com la Pedrosa i la half- A la half- Can Parellada, Maset i Estació

Quin tipus de control?

- Control Policial cada mitja hora amb bici o cotxe- Control bèstia, hi ha molt ionqui- Més vigilància per parelles

Facilitar parets per pintar graffittis. On creieu que haurien d’estar aquestes parets?

Com s’hauria d’organitzar i gestionar?

On creieu que haurien d’estar aquestes parets?

- Al costa del CTC, hi ha un pàrking on també hi ha una paret llarga i lo bastant ampla- Utilitzar les parets de fora de la piscina- Què estigui al costat de la nova half ( sense nens)

Com s’hauria d’organitzar i gestionar?

- ‘???- S’hauria de demanar permís i què els graffitis poguessin tenir una permanència ja que a tots els que pinten els hi agrada veure les seves obresAmb un responsable a qui s’hagi de demanar permís per pintar

Que la policia sigui més comprensible amb els joves i no els jutgin.

Que proposeu per establir més diàleg amb la policia? - Que ens agafin el telèfon, que

vinguin i no tardin, que ens prenguin seriosament- Jo crec que no cal dir on es troben els “yonkees” perquè la gent ho sap. El millor exemple és l’Estació. Sembla que només vulguin incordiar, perquè solen estar a sobre de la gent que té fama, però els troben, oi?Potser perquè no s’amaguen. No podem dir com han de fer el seu treball perquè no coneixem ni les seves normes ni els seus criteris per jutjar a una persona. A mi personalment em sembla deplorable perquè perden més temps amb “porretes” de 15 anys què amb “camells” de 30.



Obrir algun local de joc o algun cinema. Els joves han d’anar a Barcelona, Sant Andreu de la Barca per poder fer coses.

No es competència de l’Ajuntament crear locals de joc o cinemes.

Unes pistes per als joves. L’ajuntament ha rehabilitat la pista de l’alzinar per activitats esportives i ha construït una nova pista a la Plaça dels Jocs.On posaríeu un altre pista?

Tennis. On posaríeu una pista de tennis? - En el descampat del costat de la half

Institut amb les seves instal·lacions. L’Institut s’inaugura l’any 2011

TEMA3: CIVISME / INCIVISME

DEMANDES I PROPOSTES DELS JOVES


Que posin pistes de futbol i half i estarem més entretinguts i no tindrem incidents

On posaríeu un altre pista?

On posaríeu un altre half?

- Una half lluny de les escoles i nens petits entre el racó i Masquefa, coberta si pot ser. Pistes ja hi ha moltes.- Una pista per patinar. Creiem què hi ha suficients pistes, però no se li donen la utilitat corresponen.Ja hi ha pistes suficients. La half al Turó del Met, el descampat del carrer Picasso. Per la zona del camp de futbol o a Can Parellada per on estan les pistes.

El pavelló esportiu s’hauria d’arreglar per què està força deteriorat.

Què es el que veieu més deteriorat?

Corresponsabilitat ?

- El més deteriorat son els vestuaris (rajoles, portes, penjadors). La pista té goteres, esquerdes. Les tanques.- Els W.C.- Hi ha gent què veu el poliesportiu, està bé

Quin és el motiu del deteriorament?

- Falta de manteniment- Mal ús la gent no ho respecta.- El mal ús

18. Què es pot fer?

- Renovar material i renovar manteniment per part de l’ajuntament. Millor tractament i utilització per part dels jovesMés vigilància, cuidar els espais públics

Cal que l’Ajuntament tingui en compte que els joves volem fer coses, divertir-nos, aprendre, però a Masquefa a partir dels 14 anys això resulta força difícil,...doncs això provoca que hi hagi gent que es drogui, molts la “lien”

Amb la construcció d’un Nou Espai per a joves durant l’any 2011, es contempla desenvolupar una programació per a majors de 17 anys i ampliar els dies i horaris d’obertura. (projecte filferro).



Cal considerar el “hip-hop” i el “break-dance” com una cultura, una expressió cultural dels joves i per tant revaloritzar-la

En la programació de la Zona Lliure, ja s’han fet alguns actes relacionats amb la cultura del “hip-Hop” i per tant és respecta, però no és la única cultura juvenil del municipi, i també s’han de donar espais a altres moviments, rock, Ska, etc...

S’han organitzat moltes “empalmades” al poble, però en canvi s’han organitzat poques actuacions musicals en directe

L’ajuntament ha organitzat darrerament dos concerts gairebé consecutius de música en directe, i no organitza empalmades des de l’any 2007.

Sobre els excrements dels gossos, caldria fer més pressió sobre els amos i repartir alguna mena d’estris per recollir, tipus bosses, etc..

Com ho faríeu? - Més pipicans o què els amos dels animals recollissin i és responsabilitzessin d’ells. També tenir en compte les urbanitzacions,+manteniment de les zones verdes.

Que els nens respectin el nostre espai.Que cadascú pugui estar en el seu espai sense que el molestin

Com penses que hauríem d’establir diàleg amb els pares i mares dels els infants que comparteixen espais amb vosaltres?

Com ho faríeu vosaltres?

- Els infants envaeixen espais dels joves, els pares parlen malament i la policia no ens dona la raó. Hem trucat a la policia, però no ens tracten seriosament.- S’havia de fer què els policies ens escoltessin i tinguessin en conte les opinions. No tenir preferència.- Què els pares ens amenacen i la policia els hi dona la raó. Què s’utilitzi tot per el què serveix.

S’hauria de millorar les relacions i comunicació amb la policia, per tal d’evitar malentesos i provocacions.

Com creus que hauríem d’establir més diàleg amb la policia local?

- No ens prenen seriosament i no fan molt bé el seu treball, passen de nosaltres.- Hi ha policies simpàtics i d’altres més estrictes. Com què no coneixem les normes i criteris, no hi ha bona comunicació.- Hi ha policies més propers i hi ha què no t’escolten. Hi ha què t’amenacen una miqueta i d’altres què son més propers. Què siguin més simpàtics.



Per concloure, volem subratllar els notables esforços de l'Administració, l'àrea de Joventut, i

els tècnics implicats, en la creació d'espais de diàleg i participació, com per exemple en el

compromís de redissenyar el Recinte Rogelio Rojo i la sessió grupal que van organitzar entorn

les propostes del joves. Aquella dinàmica va tenir força èxit a nivell de participació: els joves

convocats van expressar el propi punt de vista i van tenir l'oportunitat de fer escoltar la pròpia

veu a tècnics i càrrecs polítics de l'Ajuntament de Masquefa en un diàleg obert i receptiu, on es

va intentar donar resposta a cada pregunta.

Per part de l'Administració es va manifestar una neta intenció de llançar un pont cap al món

dels joves, per tal d'establir vincles més estrets i durables i futures relacions d'escolta

recíproca, en les quals l'alcalde es va comprometre personalment convidant a la audiència

present a tornar-se a veure amb freqüència periòdica.



2.10 DIAGNOSTIC DE LA JOVENTUT A MASQUEFA:

NECESSITATS:

1) Un lloc al poble

Pel que fa a la percepció dels joves, d'insuficiència d'espais públics, oberts i tancats, equipats i

destinats a ells, pensem que seria oportú donar passos cap el reconeixement que els joves

tenen un lloc al poble. Visibilitzar i legitimar la seva presència, manera de ser i estar, generaria,

a mig termini, un sentiment de pertinència que desincentivaria el reproduir actes vandàlics en

contra de l'espai compartit, fomentant un sentiment de rebuig cap a accions de destrossa del

mobiliari urbà i altres manifestacions hostils, que s'aniria difonent i filtrant, entre els joves

primer, i la resta de la societat, posteriorment.

És per tant important, per a què els joves puguin gaudir d'un lloc simbòlic, Un Casal de Joves,

d'on forjar la seva identitat de vilatà, que disposin de llocs físics, espais de participació, així

doncs, seria propiciador i catalitzador del canvi, tot corresponsabilitzant-los en la gestió,

manteniment, i cura del propi espai. El Nou Casal de Joves es una oportunitat per fer-los

visibles i per tant s’ha de potenciar la oferta i escoltar les seves demandes.

2) Necessitat d’escolta

Per la corresponsabilitat dels i les vilatans/anes i les diferents instàncies de l'Ajuntament, cal

una coordinació entre societat civil i policia local, tot tenint en compte les diferents necessitats

de la població, entre d'altres, la demanda evident, expressada pels joves, de ser escoltats i per

tant considerats, sobretot en temes relacionats amb la seguretat i la convivència a l'espai

públic. Hem de generar mecanismes i espais participatius, llocs de debat per tal de fomentar el

diàleg i millorar la comunicació, no només amb la policia sinó que amb les diferents instàncies

de l'Administració, des de la practica de la transversalitat. En aquest sentit s’ha establert una

xarxa d’infància i Joventut en la que estan presents diferents agents socials de les diferents

àrees municipals, de les escoles, de l’equip de l’EAP, l’EAIA del Consell Comarcal i del Cap de

Masquefa, que en els propers dos anys caldria reforçar i incorporar als joves.

3) La nova identitat de Masquefa

Cal fer propostes per abordar temes de convivència i relacions al poble, amb un treball

comunitari que tingui com a objectiu canviar la visió negativa i estigmatitzada de Masquefa que,

contribueix a deteriorar el sentiment de comunitat tot afavorint el desenvolupament d'actes

vandàlics. A conseqüència del creixement, s'ha de començar a treballar en els propers anys en

la construcció d'una nova identitat, vinculada a una nova noció de comunitat, que sigui inclusiva

de les diferents i noves maneres de viure i expressar-se al poble, les aportacions culturals



exògenes, (les anomenades noves identitats glocals) tot mantenint esforços per generar vincles

amb el territori mitjançant la preservació de les festes i els hàbits tradicionals del poble.

A tal propòsit, el nou Casal de Joves, representa un lloc amb moltes potencialitats, un espai

susceptible de generar processos participatius que engendrin corresponsabilitat i que facilitin

una nova auto-percepció de la joventut i, per tant, amb capacitat de generar una nova

percepció de Masquefa. Des de la Regidoria de Joventut, cal establir eines i vies de

comunicació permanents de manera que facilitin una interlocució fluïda per la millora de les

relacions amb les entitats, en particular les juvenils, amb les quals s'observa un cert

distanciament i certa manca de comunicació, que pot generar malentesos. És fonamental crear

espais concrets i formals de diàleg, tot implicant les entitats en les fites compartides amb

l'Ajuntament, amb una gestió més participativa del Recinte Rogelio Rojo.

CONCLUSIONS:

Després d’analitzar les dades quantitatives sobre demografia i distribució dels nostres joves,

immigració, habitatge, comunicacions i transports, formació i instrucció, el mercat de treball, el

teixit associatiu juvenil, i sobretot després d’analitzar i contrastar l’opinió dels joves respecte a

la seva visió de municipi, els espais públics, i els equipaments, constatem que el col·lectiu

juvenil en general demanar una major consideració i visibilitat de les pròpies exigències, el

drets a ser escoltats i ser “presos seriosament” per l'Administració a la qual sol·liciten millor

comunicació i informació, i que arribi a tothom, llocs on poder desenvolupar els propis

interessos, tot i podent gestionar alguns espais, amb serveis específics per ells.

Així mateix exigeixen una major claredat en l'organització i distribució dels espais i els usos als

quals vindran destinats. Una bona oferta d’oci i lleure que els allunyi de comportaments incívics

i una major participació que faciliti la seva presència al municipi. En definitiva aquests han de ser

els objectius del nou Pla Local 2012-2014

Les propostes d’aquest Pla Local són programades al voltant de necessitats bàsiques: la

necessitat de fomentar la participació dels joves en els afers de la vida local, la necessitat de

dinamització del Casal de Joves oferint una bona oferta de formació, oci i lleure com a

equipament específic de Serveis a la Joventut i establir un bon sistema d’informació i de

comunicació que arribi al conjunt de joves del municipi. Apropant-nos a les urbanitzacions i

barris. Per tant, s'hauria de treballar transversalment, amb polítiques integrals engendrades en



espais de reflexió, amb freqüència periòdica, amb l'aportació de les diverses mirades dels

diferents departaments de l'Administració: Joventut, Cultura, Urbanisme, Educació...

Seria, fins i tot, pertinent traslladar aquesta reflexió, no només a les diverses àrees de

l'Ajuntament, sinó que també a altres institucions tot creant espais d'intercanvi que

interaccionin departaments i societat civil. A títol d'exemple es podria utilitzar aquesta

memòria en espais de debats ja existents tal i com el Projecte Educatiu de Vil·la, implicant els

centres escolars, amb el professorat, els estudiants i les AMPAs.

3. MISSIÓ I OBJECTIUS ESTRATÈGICS

3.1 LA MISSIÓ:

L’estructura d’aquest Pla Local que proposem, pretén adaptar la proposta ideal de

desenvolupament d’una política local de Joventut a la realitat concreta de la vila de Masquefa.

En aquest sentit, esta orientat a atendre les necessitats derivades de les condicions de vida dels

joves del municipi desprès d’analitzar la seva realitat.

Així doncs aquest Pla es planteja estructurar, ordenar i temporitzar les actuacions que

l’administració pública pot adreçar als joves del municipi en els propers dos anys i la quantitat

de recursos que seran necessaris per la seva intervenció. L’organització d’aquests elements de

planificació, ha de garantir que les actuacions incloses, seran coherents amb l’objectiu principal

de garantir l’autonomia personal i la plena ciutadania dels joves, posant a l’abast dels joves el

màxim possible de recursos i espais disponibles en el seu entorn.

Tots els recursos que es proposen en aquest Pla, es destinen de forma explícita a atendre

aquesta missió central, i s’articularan de forma explícita en eixos d’actuació, programes i

accions concretes. Cada programa tindrà els seus objectius específics ben definits en el temps,

les edats prioritàries, el nivell de transversalitat i cooperació d’altres instàncies i el seu nivell de

prioritat. Per l’assoliment dels objectius específics, el Pla es construeix amb la voluntat de ser

flexible en les seves mesures i obert als possibles canvis de les circumstàncies dels joves.



3.2 ELS OBJECTIUS GENERALS:

1) Garantir la igualat d’oportunitats dels joves a través de la informació i la comunicació

que faciliti l’accés als serveis que ofereix el municipi i als recursos que condicionen la

seva capacitat d’autonomia personal.

2) Oferir serveis i programes de qualitat en aspectes fonamentals com l’assessorament

acadèmic i laboral, i la salut per tal que els joves assoleixin una bona autonomia

personal.

3) Promoure una oferta d’oci i lleure, estable i periòdica, que diversifiqui i eixampli les

opcions de lleure dels joves amb iniciatives adequades als diferents trams d’edat en

diferents horaris de programació.

4) Fomentar la participació dels joves a través de la dinamització que, a més de facilitar la

seva presencia en la vida pública, generi espais de relació.

3.3 LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES:

1) Participació i Dinamització:

A hores d’ara, tot i que els joves participen en moltes entitats de lleure, culturals i esportives,

el teixit associatiu estrictament juvenil es molt reduït.

La reduïda oferta d’oci, provoca que el saldo migratori del creixement, no es vegi reflectit en la

vida associativa del municipi o en la participació dels joves, els seus referents continuen fixats

en les poblacions on comparteixen hores d’estudi i d’oci com Martorell, Abrera i en menor

mesura Piera i Igualada. La poca participació continua obligant a dinamitzar els recursos

existents, i crear-ne de nous.

Es estratègicament prioritari, reservar espais per la participació directa dels joves en els

projectes que sigui possible, premiar les experiències positives amb una bona difusió i una

valoració pública dels resultats. El fet de fer ben visible la voluntat de recollir iniciatives

sorgides directament dels joves, per dur-les a la pràctica de forma ràpida i eficient.



2) Comunicació i Descentralització:

En Referència a la circulació d’informació, caldrà en els propers anys millorar les vies

tradicionals de comunicació, publicacions, cartelleres, etc, i dinamitzar eines mes dinàmiques en

les que els joves es comuniquen amb més assiduïtat com el facebook, twiter, etc, sense oblidar

de combinar-les amb aquelles vies de caràcter informal com contacte en els llocs de trobada

dels joves i els seus col·lectius.

En primer lloc, caldrà informar per tal de facilitar l’accés als serveis i programes adreçats als

joves i en segon lloc divulgar l’objectiu i filosofia del Pla local: garantir la seva autonomia

personal i aconseguir la seva plena ciutadania. El conjunt de la població, també ha de saber que

fa l’administració per els joves locals i que fan els nostres joves per tal d’oferir una visió en

positiu, lluny dels estereotips i tòpics que moltes vegades donen una visió negativa dels joves

en general. En els propers anys s’haurien de prendre mesures per tal facilitar i garantir la

comunicació a tot el conjunt de joves. Cal tenir molt present el fet de la distribució territorial

dels joves de Masquefa, molts viuen en barris, lluny del nucli antic. L’adhesió al programa

PIDCES, per tal de portar el Punt d’Informació a la SI Masquefa, és un bon exemple de

descentralització per fer arribar la informació a tot el conjunt de joves de 12 a 17 anys

que vien en els diferents barris i que estudien a Masquefa.

3) Prestació de Serveis:

Donar suport i acompanyar el desenvolupament personal dels joves per tal de respondre a les

seves necessitats, és un dels reptes del Pla, per això cal disposar d’un conjunt de serveis que

permetin portar a terme aquesta tasca. Els serveis que s’ofereixin, han de transmetre una idea

de qualitat i un bon nivell de prestació, tenint en compte el grau de satisfacció dels usuaris.

Tot i la necessitat del treball i aprofitament transversal dels recursos que ens poden oferir

altres regidories i entitats, el Servei de Joventut, també pot ser útil, cedint espais en el Casal de

Joves per les entitats.



4. CRITERIS METODOLÒGICS

4.1 MARC TEÒRIC

Pla Nacional de la Joventut

L’eina de planificació de les polítiques de joventut al nostre territori és el Pla Nacional de

Joventut de Catalunya, el qual es defineix com un pla sectorial de coordinació en l’àmbit de la

joventut que té per finalitat assegurar la coherència metodològica en l’actuació de les diferents

institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut, de conformitat amb la legislació

de règim local.

Tanmateix, es concep com l’eina que determina les línies, els eixos i els objectius de les

polítiques de joventut a Catalunya, i l’aplicació preferent per a les administracions públiques de

Catalunya en l’exercici de les seves funcions en tot allò que pugui tenir una afectació directa

sobre les persones joves. El Pla Nacional de Joventut de Catalunya vigent és del 2010-2020.

Model d’intervenció

En aquest Pla, els joves son analitzats com un grup sociològic i cultural, la Joventut es defineix

com una etapa plena de la vida en la qual s’han de tenir en compte els aspectes simbòlics i

culturals que intervenen en la pròpia definició de Joventut, no considerarem per tant la

Joventut com un simple període de transició a la vida adulta.

L’objectiu principal de la proposta és garantir l’autonomia personal i la plena ciutadania dels

joves.

El Pla global de la política de Joventut, ha de ser l’eina que posi en marxa un model

d’intervenció basat en els principis rectors i criteris metodològics del Pla Nacional de Joventut

(PNJCat) a traves de la transversalitat i la gestió plural dels programes, tenint en compte la

participació d’altres agents socials que poden intervenir en el desenvolupament de la realitat

juvenil, per transformar les condicions de vida dels joves amb criteris de qualitat, aquests han

de permetre la participació dels joves, donant protagonisme a les associacions però també del

conjunt dels joves en la totalitat dels afers locals.



4.2 CRITERIS D’ACTUACIÓ:

El Pla ha de desenvolupar-se seguint uns criteris bàsics d’execució, aquests són intemporals tot

i que a mesura que consolidem espais juvenils, aquests poden ser ampliats o modificats, la

finalitat d’aquest criteris és seguir els principis bàsics del PNJCat:

1) Protagonista: L’acció ciutadana

La administració no ha de restar protagonisme a l’acció ciutadana. No desenvoluparem un

programa o servei que ja compti amb un referent en la societat civil o que pugui estar

cobert per l’acció d’algun col·lectiu, formal o informal.

En el cas que es consideri que la actuació d’alguna instància associativa no cobreix el

conjunt de necessitats existents en l’àmbit en qüestió, s’establiran mecanismes de

col·laboració i suport per reforçar la seva acció, però mai no es substituirà ( a no ser que

ho demani la pròpia societat civil) ni se li farà la competència.

Mai no s’iniciaran nous programes sense tenir en compte la totalitat d’instàncies cíviques del

territori que tinguin algun tipus de vinculació amb els seus continguts.

2) Flexibilitat

La realitat dels joves és canviant i les circumstàncies que motiven les accions poden ser

modificades i variables, hem de preservar un bon grau de flexibilitat per tal de donar

respostes adequades als possibles canvis de la realitat. Una bona gestió dels programes, ha

de permetre les modificacions oportunes.

3) Corresponsabilitat

Cal establir espais de participació per incorporar a les polítiques de joventut els diferents

agents socials del municipi.

4) Col·lectiu prioritari: 16 a 25 anys

Durant aquesta edat configuren i construeixen els seu entramat de relacions socials i és el

moment en que desenvolupen interessos que podran ser definitoris en el futur.

La prioritat de la Regidoria de Joventut serà buscar el canvi i modificació d’hàbits en el

comportament dels joves per transformar la seva situació social, actuen de forma

preventiva davant de possibles situacions de risc social i posar al seu abast recursos per el

seu desenvolupament personal.



5) Universalitat i Segmentació

Hem de garantir la igualtat dels nostres joves tenint en compte la diversitat, què és una de

les característiques essencials de la joventut. Els joves no constitueixen una realitat

uniforme, per tant no podem generalitzar sobre les seves necessitats o interessos. Cada

acció plantejada, ha de distingir a quin segment d’edat va dirigit, la zona de residència, el

gènere i els interessos culturals.

6) Catalanitat

El Pla Local de Masquefa, ha de tenir com a propi el marc de referència lingüística i cultural

de Catalunya. La llengua bàsica del Pla és el català, es treballarà en el camp de la

interculturalitat i del foment de la convivència, apostant per la diversitat però sense

renunciar a aquells trets històrics i culturals que identifiquen Masquefa amb la comarca i

amb el país.

7) Transversalitat i treball en xarxa

Cal treballar de forma interdepartemental amb les diferents regidories del municipi i de

forma interinstitucional amb la resta d’administracions, establint mecanismes estables de

coordinació.

8) Proximitat

Ens hem d’adaptar a les necessitats de cada grup o col·lectiu de joves i en els diferents

territoris concrets que te el municipi de Masquefa tenint en compte que un bon nombre de

joves viu en urbaitzacions

9) Qualitat

Cal establir criteris de qualitat a traves de l’avaluació de les diverses accions, projectes i

eixos d’actuació, que desenvolupem en el Pla Local per valorar l’impacte de les polítiques

aplicades estant tenint en relació als objectius proposats.

4.3 ESTRUCTURA DE GESTIÓ

Per una aplicació satisfactòria d’un Pla de Joventut, hem de dissenyar un sistema organitzatiu

que cobreixi totes les necessitats bàsiques de gestió. Cal dibuixar una estructura de gestió

clara, que sigui reconeixible externament. També és imprescindible, definir un sistema de

treball transversal que faci possible la gestió dels diferents àmbits en contacte amb altres

departaments municipals.



L’objectiu fonamental d’aquests mecanismes, serà l’establiment d’un marc de relacions

interdepartamentals que permetin treballar amb coherència des de l’òptica de les polítiques de

joventut. Definirem, així doncs, les eines necessàries del Pla, en dos apartats: Els òrgans de

gestió i el funcionament transversal.

4.3.1 ELS ORGANS DE GESTIÓ:

1) Servei de Joventut

El servei de Joventut en formen part tots els professionals que desenvolupen una tasca de

forma estable en l’execució de la política municipal de joventut. Els perfils professionals

bàsics son els especificats en l’apartat dels Recursos Humans del Pla:

- Tècnic/a de Joventut amb responsabilitat de direcció i aplicació de programes

específics del Pla.

- Informador/a-dinamitzador/a, encarregat del funcionament estable del Servei

d’Informació i dels serveis complementaris que en depenen (descentralització,

assessories, etc.).que tenen com a missió fonamental el treball directe, de proximitat,

amb els joves.

La distribució específica de responsabilitats i funcions per a cada professional facilita el

treball quotidià. L’equip del Servei s’ha de reunir esporàdicament per a projectes específics

i de forma periòdica es reuniran dues hores mensuals per planificar, coordinar i avaluar

l’aplicació del Pla.

2) Oficina Tècnica-Política de Joventut

Agrupa al responsable polític municipal de Joventut, el Tècnic de Joventut i el cap d’àrea de

Serveis Personals i constitueix l’equip directiu bàsic.

L’Oficina Tècnica, té les funcions de dirigir l’execució dels programes que en depenen del

Servei de Joventut, i d’impulsar l’aplicació transversal del Pla. Coordinen els recursos de tot

tipus (humans, econòmics i infraestructurals) que cal destinar als programes de cooperació

transversals.

L’Oficina Tècnica es reuniria bimensualment per tasques de direcció i seguiment del Pla.



3) Grups de Treball Transversal (GTT)

Els anomenem GTT. Tenen la finalitat específica de desenvolupar una acció concreta que s’ha

d’aplicar de forma transversal. Es poden constituir tant GTT com accions transversal hi hagin

en un Pla.

Les trobades són discrecionals, no requereixen convocatòria prèvia. La missió de les trobades

és aplicar les accions conjuntes transversals, segons l’encàrrec anual formulat per la Comissió

Municipal de Joventut. Cada GTT, està constituït per un representant tècnic de cadascun dels

serveis o departaments participants en l’execució de l’acció concreta.

Qualsevol membre del Servei de Joventut pot ser el representant tècnic del servei en un GTT,

sempre que sigui designat per l’Oficina Tècnica o be per el responsable del Servei de Joventut.

4.3.2 EL FUNCIONAMENT TRANSVERSAL:

Un Pla de Joventut, no és transversal, son transversals alguns dels programes i actuacions del

Pla, i per tant proposar sistemes transversals purs es una utopia per això cal establir

mecanismes que garanteixin cobrir necessitats de gestió o espais de servei als joves. En aquesta

proposta plantegem uns mínims de transversalitat que no han d’alterar el funcionament d’altres

regidories. Es pretén que aquestes accions puguin ser enteses com accions comunes als

diferents serveis o regidories implicades. L’acció no serà de Joventut ni de cap altre regidoria

concreta, sinó que es servirà dels dos serveis per ser aplicada amb eficàcia i eficiència.

Aspectes a tenir en compte per la definició de l’aplicació transversal:

. Qui la lidera?

Cada acció transversal ha d’estar liderada per un servei o regidoria per garantir una distribució

clara de responsabilitats en la seva aplicació.

. Quins son els interlocutors de cada regidoria?

Cada regidoria o servei que participa en una acció transversal ha de designar un tècnic

interlocutor per a la seva execució. El conjunt d’interlocutors formaran un GTT.

. Quin és el nivell de cooperació necessari?

La cooperació no ha de ser sempre la mateixa, per això establirem diferents nivell de

cooperació:



- Nivell 1. Assessorament. La regidoria o servei que aporta aquest nivell assessora sobre

aspectes específics de la seva àrea a la regidoria o servei que lidera l’acció.

- Nivell 2. Disseny conjunt. La regidoria o servei que aporta aquest nivell de cooperació,

intervé en la creació del projecte d’execució de l’acció en qüestió al mateix nivell i amb

la mateixa capacitat de decisió que el servei o regidoria que lidera l’acció.

- Nivell 3. Aportació de recursos infraestructurals. El servei o regidoria que aporta

aquest nivell de cooperació cedeix l’ús d’espais o infraestructures que habitualment

estan sota la seva responsabilitat de gestió per a l’execució de l’acció en qüestió.

- Nivell 4. Aportació de recursos humans. El servei o regidoria que aporta aquest nivell

de cooperació intervé en l’execució de l’acció en qüestió amb el treball de personal

que li és adscrit.

- Nivell 5. Aportació de recursos econòmics. La regidoria que aporta aquest nivell

finança la totalitat o una part de l’acció en qüestió amb diners de les seves partides

pressupostàries.

- Nivell 6. Cooperació total. Màxim nivell de cooperació en el disseny de l’acció i tota

mena de recursos per la seva execució. Mateix nivell de responsabilitat sobre l’acció

que el servei o regidoria que lidera.

5. LÍNIES D’ACTUACIÓ I PROGRAMES

Les actuacions proposades estan agrupades en tres nivells de concreció diferenciats per tal

d’estructurar la diversitat de projectes, serveis i programacions:

1) Eixos

La missió i els objectius plantegen per el seu assoliment la intervenció en quatre grans

eixos o àmbits d’actuació que constitueixen el nivell més genèric d’organització del Pla.

2) Programes

Per tal de desenvolupar els àmbits de treball, organitzem un segon nivell de concreció

amb un conjunt de programes. Cada un d’ells amb uns objectius específics i una dotació de

recursos propis.

3) Accions

Finalment, descrivim les accions que fan visibles els programes. Les accions constitueixen el

nivell més concret d’intervenció i de contacte amb els joves, per això i en coherència amb



el criteri de flexibilitat, poden ser exposats a modificacions si hi ha canvis en l’entorn en

que s’actua.

5.1 EIXOS D’ACTUACIÓ:

- Informació:

La informació és condició indispensable per garantir la igualtat d’oportunitats a tots els

joves, amb independència dels condicionants socials i particulars de cada jove. Es vetllarà

per posar a l’abast dels joves i de forma organitzada la màxima informació possible.

- Autonomia i Serveis:

El Pla preveu a través de diferents programes i serveis, oferir eines als joves per tal que

puguin accedir a aquells elements que condicionen la seva capacitat per desenvolupar els

seus propis projectes vitals.

En aquests eix serà imprescindible un alt nivell de transversalitat per abordar qüestions

tant importants com l’ocupació, l’educació, l’habitatge i la salut.

- Lleure i Experimentació:

En aquest eix es desenvolupen aquelles accions que són més visibles per els joves i que

ocupen un espai preferent en les seves demandes i necessitats expressades.

No podem però caure en la superficialitat, perquè el desenvolupament de la cultura juvenil,

és el principal espai de referència per als joves. Tot allò que esdevé en aquests espais de

socialització pot ser condicionant per altres finalitats.

- Participació:

Per desenvolupar aquest àmbit, es parteix de la base que els joves són ciutadans que han

de participar de les activitats i decisions del municipi, tant de forma individual, a través de

les entitats o en col·lectius no formals. Es busca amb aquest eix la presència dels joves en

les decisions locals, la seva visibilitat social com a actors decisius i la projecció d’una imatge

lligada a elements positius, que no estigui sotmesa als estereotips que equiparen els joves

amb problemes.



5.2 PROGRAMES I ACCIONS:

PROGRAMA 1.1 PUNT JOVE, SERVEI D’INFORMACIÓ JUVENIL

DESCRIPCIÓ: Es plantegen accions per fer un treball de comunicació i dinamització amb els joves locals, amb productes especialitzats amb mecanismes de control de qualitat. El servei d’informació també ha d’oferir un conjunt de serveis gratuïts i una cartellera d’anuncis a disposició dels joves.

OBJECTIUS: 1 Oferir als joves informació de qualitat2 Orientar als joves en matèries sensibles per el seu desenvolupament3 Consolidar canals estables de comunicació amb els nostres joves

ACCIÓ1. ATENCIÓ CONTINUADA ALS USUARIS:Descripció:Resolució de consultes i atenció directe als joves usuaris que fan ús dels serveis del Punt d’Informació . Horari d’atenció de dimarts a dijous de 17’00h a 20’00h.Temporització: Obertura de dimarts a dijous de 17’00h a 20’00h durant tot l’any, excepte el mes d’Agost.Transversalitat:: Cultura, Participació, Educació, Esports, Benestar SocialDestinataris: Usuaris de 12 a 29 anysRRHH: Informador JuvenilEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Sistema de registre de consultes normalitzat. Elaboració de conclusions anuals ( memòria) i renovació del projecte en funció dels resultats.

ACCIÓ 2. SERVEIS:Descripció:Conjunt de serveis gratuïts que ofereix el Punt d’informació als usuaris.; Connexió a internet, escàner, impressió de treballs i fotocòpies, consulta de dossiers i guies.Temporització: dimarts a dijous de 17’00h a 20’00h.Transversalitat:: Cultura, Participació, Educació, Esports, Benestar SocialDestinataris: Usuaris de 12 a 29 anysRRHH: Informador JuvenilEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Sistema de registre de consultes normalitzat. Elaboració de conclusions anuals ( memòria) i renovació del projecte en funció dels resultats.

ACCIÓ 3. CALAIX DE SASTRE:Descripció: Cartellera d’anuncis a disposició dels joves. Exem; Compartir cotxe per anar a la Universitat, guitarra per grup musical, etc...Temporització: dimarts a dijous de 17’00h a 20’00h.Transversalitat:Destinataris: Usuaris de 12 a 29 anysRRHH: Informador JuvenilEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: revisió de cartellera mensual



PROGRAMA 1.2 PUNT MÒBIL

DESCRIPCIÓ PROGRAMA: El Punt d’Informació ha de trobar vies d’aproximació a les diferents realitats del municipi, acostant-se preferentment a tots aquells espais que son lloc de trobada o d’activitat per als joves i arribant al conjunt de joves de la població, tant els del nucli antic, com als barris. el Punt s’ha de desplaçar a l’Institut d’ensenyament Secundari, donant així informació actualitzada al conjunt de joves locals entre 12 i 17 anys. Horari d’atenció: Tots els divendres matí de 10:00h a 12:00h

OBJECTIUS: 1. Facilitar als joves els continguts i les accions del Punt Jove.2. Ampliar canals de comunicació amb els nostres joves.3. Descentralitzar la informació de Punt d’Informació Juvenil.

ACCIÓ 1. PIDCESDescripció: Descentralització del Punt d’Informació juvenil a la S.I Masquefa, la periodicitat s’acordarà amb el centre, amb la presència de l’informador, taulell amb els dossiers informatius i cartellera actualitzada.Temporització: Tots els divendres matí de 10:00h a 12:00hTransversalitat:: Cultura, Educació, EsportsDestinataris: Usuaris de 12 a 17 anysRRHH: Informador JuvenilEquipaments: Secció d’Institut MasquefaIndicadors d’Avaluació: Sistema de registre de consultes normalitzat. Elaboració de conclusions anuals ( memòria) i renovació del projecte en funció dels resultats.

ACCIÓ 2. “RETALLS” Descripció: Butlletí d’informació Juvenil de creació pròpia (Es reparteix el primer divendres de cada mes a la SI Masquefa)Temporització: Mensual. Es reparteix primer divendres de cada mésTransversalitat:: Cultura, Educació i EsportsDestinataris: Usuaris de 12 a 17 anysRRHH: Informador JuvenilEquipaments: Secció d’Institut MasquefaIndicadors d’Avaluació: Enquesta de valoració anual

(*) El programa PIDCES s’organitza per cursos escolars de setembre a juny



PROGRAMA 1.3 COMUNICACIÓ

DESCRIPCIÓ:Per tal d’estar present en la vida quotidiana dels nostres joves, Des del Casal de Joves pengem diàriament a la nostra web tota la informació relacionada amb la nostra activitat i notes d’interès pels joves. Aquesta informació també és penja al nostre facebook i al twiter.

OBJECTIUS: 1. Oferir les nostres accions a través de les TIC.2. Consolidar canals estables de difusió i comunicació.

ACCIÓ1. Twiter: Informar dels nostres horaris d’atenció i de tot el que poden trobar a l’Espai Jove.Temporització: Informació diàriaTransversalitat:: Comunicació i Participació CiutadanaDestinataris: Joves de 12 a 29 anysRRHH: Tècnic de Joventut, Informador JuvenilEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Número d’usuaris seguidors del nostre Twiter i twits rebuts

ACCIÓ 2. Web municipal:Utilitzar la web municipal per oferir la informació actualitzada.Temporització: Actualització diariaTransversalitat:: Comunicació i Participació CiutadanaDestinataris: Joves de 12 a 29 anysRRHH: Tècnic de Joventut, Informador JuvenilEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Número de comentaris i comunicacions rebudes.

ACCIÓ 3.“ La bàscula”+info (Full juvenil a la revista municipal) :Butlletí informatiu trimestral de petit format que inclou agenda, noticies d’interès juvenil, un tema central i retalls de premsa.Temporització: trimestralTransversalitat:: Comunicació i Participació CiutadanaDestinataris: Joves de 12 a 29 anysRRHH: Informador JuvenilEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Número de comentaris i comunicacions rebudes.

ACCIÓ 4. Facebook: Enviament periòdic de noticies breus d’interès i activitats del Casal de joves.Temporització: Actualització diariaTransversalitat:: Comunicació i Participació CiutadanaDestinataris: Joves de 12 a 29 anysRRHH: Tècnic de Joventut, Informador JuvenilEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Número d’usuaris seguidors del nostre facebook i comentaris rebuts



PROGRAMA 2.1 HABITATGE DESCRIPCIÓ:Un dels principals problemes per l’emancipació i la plena autonomia dels joves, és l’accés a l’habitatge per raons fonamentalment econòmiques. Amb aquest programa es planteja com a prioritat oferir serveis de suport per assessorament als joves.

OBJECTIUS: 1. Cercar alternatives per l’accés a l’habitatge, basades en el coneixement de la realitat local i les seves necessitats.2. Facilitar l’accés dels joves locals a un habitatge digne i assequible a les seves possibilitats econòmiques.3. Garantir la disposició de tota mena d’informació i suport específic als joves en els processos legals necessaris i en els ajuts externs relacionats en el lloguer i l’adquisició d’habitatge

ACCIÓ1. Servei d’assessorament:Servei d’assessorament per l’accés a l’habitatge i derivació al Consell ComarcalTemporització: dimarts a dijous de 17’00h a 20’00hTransversalitat:: Coordinació amb el Consell ComarcalDestinataris: joves de 18 a 29 anysRRHH: Informador/dinamitzadorEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Número de joves que han fet la demanada i % de joves que han trobat pi.s



PROGRAMA 2.2 EDUCACIÓ

DESCRIPCIÓ: El programa per l’educació buscarà garantir el mínim servei necessari per potenciar els itineraris juvenils. Es realitzaran tasques de suport i complement a l’estructura educativa formal incidint en la capacitat específica del Servei de Joventut per aproximar-se als joves a través de dinàmiques participatives.

OBJECTIUS: 1. Garantir l’accés dels joves a cursos i tallers tant pel que fa als recursos com a formació.2. Prestigiar entre els joves la formació com a element necessari i facilitador de la posterior integració en el món socio-laboral3. Informar i orientar amb precisió als joves, de forma individualitzada, sobre les opcions acadèmiques més convenients per desenvolupar els seus projectes personals de futur.

ACCIÓ1.Cursets i tallers:Oferta estable de cursos i tallers d’iniciació per als joves (Pre-monitors, monitors, cangurs, primers auxilis, repartidors de pizzes, etc...)Temporització: Tot l’anyTransversalitat:: Educació o PROMECODestinataris: joves de 16 a 29 anysRRHH: Informador/dinamitzador i talleristesEquipaments: CTCIndicadors d’Avaluació: Núm. d’Inscripcions

ACCIÓ 2. Jornades d’orientació acadèmica/ FIRA FUTUR:Celebració anual de la Fira Futur, en el recinte Rog. Rojo amb l’objectiu d’informar sobre la diversitat de sortides acadèmiques i professionals per els estudiants de secundària. Temporització: març 2012Transversalitat:: Educació, PROMECO, ComunicacióDestinataris: +16RRHH: Tècnic de Joventut, Informador/DinamitzadorEquipaments: Sala Polivalent Recinte Rogelio RojoIndicadors d’Avaluació: Número de visitants i enquesta de satisfacció realitzada a la sortida

ACCIÓ 3. Servei TET( Pla de transició escola treball):Incorporació activa del Servei de Joventut al pla de Transició Escola Treball municipal aportant criteris d’actuació relacionats a la voluntat de facilitar l’accessibilitat dels joves a les actuacions que se’n derivin. S’adaptarà un espai d’atenció al Punt d’Informació Juvenil per tal de fer tutories individualitzades als joves.Temporització: Tot l’anyTransversalitat:: Educació, PROMECODestinataris: +16RRHH: Tècnic de JoventutEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Núm. de consultes



PROGRAMA 2.3 SALUT

DESCRIPCIÓ:En aquest programa es dissenyen les accions de promoció de la salut que posin a l’abast dels joves informació clara i propera als seus llenguatges, pensant especialment en el col·lectiu dels adolescents. En les accions previstes s’aborden els temes d’alimentació, sexualitat, i el consum de drogues.

OBJECTIUS: 1. Promocionar els hàbits saludables entre els joves2. Implicar en l’abast de les campanyes de prevenció i reducció de riscos als joves, les famílies i professionals

3. Prevenir activament del consum de drogues entre els joves

ACCIÓ 1. Accions preventives a la S.I Masquefa:Conjunt de tallers, xerrades i activitats que els Servei de Joventut ofereix anualment a la S.I Masquefa entorn als hàbits saludables, la sexualitat, habilitats socials, etc.Temporització: Curs escolar de setembre a junyTransversalitat:: Educació, Cultura i EsportsDestinataris: 12 a 17anysRRHH: Informador/ dinamitzadorEquipaments: SI Masquefa i Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Núm de Consultes

ACCIÓ 2. Programa de Prevenció de drogues “ Tu decideixes”:Aquest Pla, recull un conjunt de programes i accions adreçades als joves en general, tot i que es prioritza el col·lectiu adolescent entre 12 i 17 anys majoritàriament. Temporització: Tot l’anyTransversalitat:: Participació, educació, Cultura, esports , Benestar Social.Destinataris: 12 a 29 anysRRHH: Tècnic de JoventutEquipaments: Casal de Joves, recinte Rogelio Rojo, Equipaments EsportiusIndicadors d’Avaluació: núm. de participants, grau de coneixement del programa a traves d’enquesta



Masquefa 2012-2014

PROGRAMA 3.1 FIL FERRO ( ACCIONS CASAL DE JOVES)

DESCRIPCIÓ:

Per una política específicament pensada per als joves, en el nou Casal de Joves desenvolupem el programa Fil Ferro elaborat amb la seva participació a partir de les conclusions extretes del Fòrum de Joves 2010, i amb la confecció d’un programa consensuat amb la Comissió de Joves U-18. Aquest programa ens ha de permetre seguir amb els joves majors de 16 anys, el fil conductor iniciat en el programa PIDCES que adrecem al col·lectiu adolescent.

OBJECTIUS:

1. Definir de forma participativa les activitats que ha d’oferir el nou Casal de Joves. 2. Oferir un espai de referència per als joves amb els que puguin ser vinculats e identificats i que respongui a les necessitats expressades. 3. Augmentar la qualitat dels serveis adreçats als joves de forma específica.

4. Desenvolupar amb el joves majors de 16 anys els eixos de treballs iniciats a la SI Masquefa en el programa PIDCES

ACCIÓ 1. Accions al Casal de Joves

Eixos de les accions: - Formació- Orientació Acadèmica- Sexualitat i gènere- Alimentació Saludable- Comportaments addictius- Prevenció de la Violència- Habilitats i Participació

Temporització: Programació d’activitats i accions trimestrals

Transversalitat:: Cultura, Educació, Participació Ciutadana i Esports, Salut i Benestar Social, AMPAS,

Destinataris: Joves de 16 a 29 anys

RRHH: Informador-Dinamitzador, Tècnic de Joventut, talleristes

Equipaments: Casal de Joves

Indicadors d’Avaluació: Núm. de joves interessats en les propostes i recollida de valoracions en cada acció realitzada.

52


PROGRAMA 3.2 LLEURE I OCI

DESCRIPCIÓ:Amb aquest programa, es pretén oferir un conjunt d’actuacions socialitzadores que impliquin a les entitats, col·lectius, joves en un context d’educació en valors i en el treball preventiu amb el col·lectiu jove.

OBJECTIUS: 1. Promoure entre els infants i joves de la població la cultura dels lleure educatiu com a fórmula per a la socialització i l’aprenentatge per a la vida cívica i la participació.2. Garantir l’existència d’una oferta de qualitat de serveis i activitats relacionats amb el lleure.3. Oferir un espai d’oci i prevenció com alternativa al consum de drogues. Acció contemplada en Pla de Prevenció “ Tu decideixes”.

ACCIÓ 1. Juliol Actiu:Campanya d’activitats de lleure juvenil durant els mesos d’estiu organitzats durant la darrera setmana de juny i juliol.Temporització: Juny i JuliolTransversalitat:: Cultura, Educació, Esports, SalutDestinataris: 12 a 17 anysRRHH: Tècnic de Joventut, dinamitzadorEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Grau de satisfacció dels usuaris



PROGRAMA 3.3 ESDEVENIMENTS

DESCRIPCIÓ:La finalitat d’aquest programa és garantir en les programacions tradicionals i culturals del municipi, propostes amb un vessant juvenil i amb l’opció que siguin els mateixos joves els qui proposin les actuacions..

OBJECTIUS: 1. Promoure la presència dels joves en les propostes culturals i festives del municipi2. Augmentar les opcions d’oci festiu per els joves de Masquefa3. Incloure en les programacions tradicionals i culturals propostes adreçades als joves

ACCIÓ 1. Festa de Carnaval: La festa de Carnaval és un bon context per organitzar una festa d’interrelació generacional, és un espai festiu on es poden oferir espectacles i actuacions culturals de consum familiar on poden participar nens, joves i famílies.Temporització: febrer Transversalitat:: CulturaDestinataris: A tots els públicsRRHH: Tècnic de Joventut, Informador/dinamitzadorEquipaments: Casal de jovesIndicadors d’Avaluació: Núm. de participants i grau de satisfacció

ACIIÓ 2. Castanyada:Organització d’un cap de setmana jove a través d’una Comissió Jove que escolleix la programació i que coogestiona les despeses i els ingressos amb el Servei de Joventut.Temporització: OctubreTransversalitat:: CulturaDestinataris: +16RRHH: Tècnic de Joventut, Informador/dinamitzadorEquipaments: Recinte Rogelio RojoIndicadors d’Avaluació: Núm. de participants



PROGRAMA 4.1 PARTICIPACIÓ A L CASAL DE JOVES

DESCRIPCIÓ:Amb el programa “Filferro” de dinamització del Casal de Joves, es pretén abordar un treball de proximitat amb els joves més enllà d’acostar la descentralització de la informació juvenil, promovent la seva participació en els serveis i actuacions que se’ls adrecen.

OBJECTIUS: 1. Estimular l’organització dels usuaris del casal de Joves en els seus propis projectes2. Facilitar eines i recursos per fer efectives les seves propostes3. Dinamitzar la participació en diades concretes per fer visible la seva presència en esdeveniments de caràcter general (per exemple: dia de la Sida, dia de la dona, etc.)

ACCIÓ 1. Comissió U-18:Es promourà l’autoorganització dels usuaris del Casal de Joves a través de la Comissió U-18 en activitats del seu propi interès amb el suport del Servei de Joventut en els espais i horari de servei del PIj acordats, en un treball conjunt entre joves i el dinamitzador/a del Casal de Joves.Temporització: TrimestralTransversalitat:: Participació CiutadanaDestinataris: +16RRHH: Tècnic de Joventut i Informador/ dinamitzadorEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Grau de participació i núm. de propostes rebudes

ACCIÓ 2. Participació en dies internacionals i festes locals:Promoció de consciencia social en actes relacionats amb diades internacionals com el dia internacional dels drets humans, Marató de TV3, Fira de la Infància, etc...Temporització: diades internacionals assenyaladesTransversalitat:: Participació CiutadanaDestinataris: 13 a 29 anysRRHH: Tècnic de Joventut i Informador/ dinamitzadorEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Grau de participació i núm. de propostes rebudes



PROGRAMA 4.2 SUPORT A INICIATIVES JUVENILS

DESCRIPCIÓ:Aquest programa està adreçat a joves individuals, petits grups de joves, a col·lectius no formals i a entitats que plantegen iniciatives i busquen el recolzament de l’administració. Amb el suport del Servei de Joventut els joves que ho desitgin podran desenvolupar-se d’una forma activa en el seu entorn.

OBJECTIUS: 1. Promoure l’aparició i consolidació de col·lectius juvenils, ja sigui en forma d’entitat com a través d’estructures informals.2. Donar suport a les entitats formals en les que participin joves3. Facilitar als joves no organitzats el desenvolupament dels seus interessos específics

ACCIÓ1. Suport logístic i econòmic:Es cediran espais i recursos logístics per les entitats o col·lectius juvenils que ho necessitin ( connexió gratuïta a internet, telèfon, fax, impressió de treballs i documents, fotocòpies, etc...) i suport econòmic a les entitats que ho demanin per activitats obertes als joves.Temporització: AnualTransversalitat:: Participació CiutadanaDestinataris: Entitats de caire juvenilRRHH: Tècnic de JoventutEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Número d’intervencions

ACCIÓ 2. Assessorament:Suport tècnic a col·lectius que desitgin formalitzar-se i a col·lectius no formals, en tràmits de constitució, vies de finançament, projectes, gestió associativa, etc.Temporització: AnualTransversalitat:: Participació CiutadanaDestinataris: Entitats de caire juvenilRRHH: Tècnic de JoventutEquipaments: Casal de JovesIndicadors d’Avaluació: Número d’intervencions



5.3 TEMPORITZACIÓ DEL PLA:

DISSENYPROGRAMES ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

1.1 ROJO PUNT JOVE

1.1.1Atenció Continuada1.1.2Avaluació i Qualitat1.1.3 Serveis a l’usuari1.1.4 “ Calaix de sastre”

1. 2 PUNT MÒBIL

1.2.1 PIDCES i BARRIS1.2.1 Retalls1.3.2 Twiter1.3.3 Web municipal1.3.4“ La Bascula” + Info (Full Masquefa Batega)1.3.5 Facebook

IMPLEMENTACIÓ

PROGRAMES ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

1.2 ROJO PUNT JOVE


1. 2 PUNT MÒBIL

1.2.1 PIDCES i BARRIS1.2.1 Retalls1.3.2 Twiter1.3.3 Web municipal1.3.4“ La Bascula” + Info (Full Masquefa Batega)1.3.5 Facebook

AVALUACIÓ

PROGRAMES ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

1.3 ROJO PUNT JOVE


1. 2 PUNT MÒBIL

1.2.1 Pidces i Barris1.2.1 Retalls1.3.2 Twiter1.3.3 Web municipal1.3.4“ La Bascula” + Info (Full Masquefa Batega)1.3.5 Facebook

Masquefa 2012-2014

2012 2013 2014

57


DISSENY

IMPLEMENTACIÓ

AVALUACIÓ

Masquefa 2012-2014

2012 2013 2014

2.1 HABITATGE 2.1.1 Servei d’assessorament

2.2 EDUACIÓ2.2.1 Cursos i tallers

2.2.2 Jornades d’orientació acadèmica

2.2.3 Pla Transició Escola Treball ( Servei TET)

2.3 SALUT2.4.1 Campanyes a la S.I Masquefa

2.4.2 “ Tu decideixes”













58


DISSENY

3.1 CASAL JOVE 3.1.1 Projecte Filferro

3.2 LLEURE i OCI3.2.1 Juliol Actiu3.4.2 Festa de Carnaval3.4.3 Castanyada

IMPLEMENTACIÓ



AVALUACIÓ



Masquefa 2012-2014

2012 2013 2014

59


DISSENY

IMPLEMENTACIÓ

AVALUACIÓ

Masquefa 2012-2014

2012 2013 2014

4.1 PARTICIPACIÓ 4.1.1 Dinamització Comissió U-18

4.1.3 Participació en diades internacionals

4.2 SUPORT A INICIATIVES JUV.

4.2.1 Suport logístic i econòmic4.2.2 Assessorament









60


6. ELS RECURSOS DEL PLA

Una bona proposta d’estructura de planificació, ha de preveure una descripció dels recursos

necessaris per aplicar amb eficàcia tots els àmbits, programes i accions previstes. El

desenvolupament dels programes previstos, fan necessària la disposició d’uns recursos mínims

per un municipi de 5.000 a 10.000 habitants com és la Vila de Masquefa, a continuació es

descriuen i agrupen en tres categories diferents: Recursos Humans, Organització i Gestió del

pressupost, Recursos Infraestructurals.

6.1 RECURSOS HUMANS:

La proposta de recursos humans que s’exposen a continuació, és una proposta de mínims, el

personal previst, ha de tenir dedicació integra en el desenvolupament de les polítiques de

joventut.

Els perfils i funcions dels professionals que serien desitjables per desenvolupar i impulsar el Pla

proposat amb garanties, i els nivells de dedicació que haurien de disposar en els propers anys,

son els següents que a continuació es descriu amb detall les tasques a realitzar per cada un

d’ells:

. 1 TÈCNIC/A DE JOVENTUT/ Cap del servei de joventut

- Tècnic mig o superior, a jornada completa.

- Màxim responsable tècnic de la política municipal de Joventut i director-coordinador

del Pla Local de Joventut.

- Planifica, projecta i dirigeix l’equip de treball, controla i fa seguiment de l’aplicació dels

programes del Pla i s’encarrega de l’execució directa.

- Fa el seguiment i control pressupostari general del Servei.

- Si s’habilita un nou equipament juvenil, que concentrés els principals serveis de

Joventut, desenvoluparia el paper de director del centre.

- Interlocutor amb altres departaments i regidories i responsable de la dinamització

transversal del pla.

- Interlocutor amb les entitats que treballen amb joves i per els joves.

- Interlocutor amb altres administracions amb competències en Joventut

( Ajuntaments, Consell Comarcal, Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona,

Secretaria General de Joventut i INJUVE).



. 1 INFORMADOR/A-DINAMITZADOR/A JUVENIL

- Tècnic mitjà, a mitja jornada.

- Tasques pròpies del Servei d’Informació Juvenil (recerca, classificació, tractament i

difusió de la informació, dinamització i atenció directa dels joves usuaris).

- Difusió i promoció del Punt d’Informació.

- Dinamització del Punt mòbil al Centre de secundària (PIDCES).

- Dinamitzador d’espais .

- Relació amb col·lectius i grups no-formals.

- Programador d’accions.

Per accions concretes i determinats serveis especialitzats, hem de tenir present la

contractació a través d’empreses externes d’altres figures especialitzades com talleristes,

assessors/es, monitors/es, animadors/es esportius, etc.

4.1.2 ORGANIGRAMA DEL SERVEI DE JOVENTUT

6.2 ORGANITZACIÓ I GESTIO DEL PRESSUPOST:

EL CONTINGUT DEL PRESSUPOST

Masquefa 2012-2014

REGIDOR/A DE JOVENTUT

CAP D’ÀREASERVEIS PERSONALS

TÈCNIC DE JOVENTUT

INFORMADOR/A-DINAMITZADOR/A

JUVENIL

ADMINISTRATIU/VADE SUPORT

62


Per tal de gestionar el pressupost amb claredat i solvència, cal pressupostar de forma anual i

cal quantificar des de la màxima concreció possible (accions puntuals), i agrupar-la en unitats

d’actuació clares (programes o projectes).

. Conceptes a pressupostar, invariablement per a cada acció concreta:

- Recursos humans propis ( personal municipal)

- Recursos humans externs (subcontractacions)

- Contractació espectacles o activitats

- Contractació de cursos o tallers

- Contractació de serveis diversos (seguretat, neteja, consergeria, tècnics

especialitzats....)

- Compres directes de material

- Lloguer de materials de servei ( equips de so, tarimes, estands, ordinadors...)

- Difusió ( disseny, impressió, distribució)

GESTIÓ DE LES DESPESES

Les despeses cal gestionar-les sota els principis d’economia, d’eficàcia, i eficiència

( Principi de les tres E).

Economia: Adquisició de recursos al millor cost, en el temps oportú i en la quantitat i qualitat

adequats.

Recursos emprats/ Recursos previstos

Eficàcia: La prestació d’un servei de forma adequada a les demandes, aconseguir els objectius

esperats.

Resultats aconseguits/ Objectius previstos

Eficiència: Prestació eficaç d’un bon servei amb una bona optimització de recursos.

Recursos emprats/ Resultats aconseguits

6.3 RECURSOS INFRAESTRUCTURALS:

La Vila de Masquefa només disposa d’un equipament estrictament juvenil, aquest es el Casal de

joves que inclou el Punt d’Informació Juvenil, Rojo Punt Jove, ara be la seva ubicació en el



recinte municipal Rogelio Rojo, dona possibilitats de dinamització en quan a espai físic, la Sala

Polivalent “ la Fàbrica”, la “Sala Petita” com a espai per tallers i xerrades , el CTC, La

biblioteca municipal, la ubicació de l’Esplai Giravolt, la Colla de diables, el local del Club de

Tennis-Taula, actualment compartit amb el Club d’Slot.

Els joves també disposen d’una pista de half, camp de futbol, i pavelló poliesportiu

La ubicació del Recinte Rogelio Rojo i els espais encara no definits, ens obre un panorama

optimista de cara als propers anys, en els quals serà necessari consolidar l’equipament de

referència juvenil de trobada i activitat per els nostres joves. Hi ha activitats o serveis que són

necessaris per als joves i que només es poden desenvolupar en espais molt específics, pensats

per a aquestes utilitats (Servei d’informació Juvenil, Lloc de trobada, aula-taller, espais

polivalents, etc...)

Els joves necessiten espais que es puguin adaptar a les seves necessitats específiques i als seus

gustos i estètiques, que a més són molt canviants. Un equipament genèric no resultava atractiu

per a un jove i probablement, es poc funcional per al tipus d’activitat que voldrien i que s’hi

hauria de realitzar. Hi ha equipaments específics per Gent Gran, per a infants, per persones

amb problemes específics, per què no, així doncs, també per als joves.

CASAL DE JOVES

Idea general

Si creiem que cal una política específicament pensada per als joves, cal pensar també

l’equipament de serveis a la joventut com a eix de la política de Joventut, com a constatació

física de la seva existència. Des de l’equipament especialitzat s’han de gestionar les accions

adreçades als joves i que tinguin capacitat d’acollir una part remarcable de les activitats i

serveis que se’n derivin.

Característiques de l’equipament de referència

L’equipament central de serveis a la joventut que actua com a referència de la política de

Joventut d’un municipi entre 5.000 i 10.000 habitants com es el cas de Masquefa disposa dels

següents espais i serveis amb capacitat per acollir un 5% del total dels joves :



- Servei d’Informació Juvenil Amb espais diferenciats de gestió interna, autoconsulta

TIC, d’autoconsulta en paper i d’atenció especialitzada en assessories temàtiques

( acadèmica, laboral, etc).

- Lloc de Trobada o espai de dinamització juvenil. Un espai obert, d’activitat lliure.

- 1 Altell polivalent. Espai de joc i activitats

- 1 Aula-taller per la realització de tallers, cursos i xerrades

- Zona de treball intern. Es disposa de dos despatxos de treball intern. I sala de

reunions.

- Zona de serveis. Zona de Magatzem i WC adaptats a minusvàlids.



La gestió de l’equipament

L’Ajuntament, ha de garantir que s’ofereixen els mínims recursos, serveis i programacions a

què tenen dret els joves del municipi. Cal que gestioni, amb la seva direcció i control clar, els

equipaments que garanteixen aquest servei. Ho ha de fer directament amb personal i recursos

propis o amb la contractació d’una empresa de serveis què seguirà les directrius marcades per

l’ajuntament.

Un cop garantida aquesta necessitat, caldrà promoure fins al màxim on sigui possible, la

cogestió d’espais i serveis per part dels joves, a través d’entitats o col·lectius de joves. Per fer

això, caldrà establir convenis en els quals es delimitarà amb claredat els recursos que aporta

l’administració, les obligacions de servei i activitat de l’entitat, i la durada del conveni.

Una entitat ha de gestionar un equipament només si el contingut de la seva gestió es coherent

amb les seves finalitats associatives.

8. PROGRAMA D’AVALUACIÓ I SEGUIMENT

Definim tres nivells d’avaluació:

Avaluació continuada

Es la que es realitza durant el desenvolupament de les accions, és l’anàlisi dels resultats finals de

cada acció. Es tindran en compte indicatius numèrics i de valoració.

Avaluació per programes

Quan han finalitzat la totalitat d’accions d’un programa s’avaluaran d’una forma especifica tots i

cada un dels programes, desprès d’aquesta avaluació es faran sempre propostes de millora,

modificació o supressió dels programes aplicats. Per avaluar els programes caldrà fer-ho

conjuntament amb les regidories que han participat de forma transversal en el seu

desenvolupament i d’entitats i col·lectius juvenils.

Es dissenyarà una fitxa per les accions on reflectiran dades numèriques, aspectes fonamentals

del desenvolupament, nivell de participació i valoracions dels responsables tècnics.

Avaluació anual

Avaluació de final d’aplicació del Pla, tenint en compte l’assoliment dels objectius marcats a

l’inici del Pla, l’equip tècnic de Joventut farà una valoració de l’aplicació del Pla Local



INDICADORS OPERATIUS:

1. Participació

INDICADOR: % d’usuaris del nucli antic

VALOR: 50%

INDICADOR: % d’usuaris de les urbanitzacions

VALOR: 25%

INDICADOR: % d’ocupació dels equipaments municipals per part d’entitats

VALOR: 50%

2. Programació

INDICADOR: Activitats i tallers mensuals

VALOR: Una activitat mensual per eix d’actuació

INDICADOR: Data i lloc dels tallers i activitats ( us d’instal·lacions municipals)

VALOR: 75%

INDICADOR: Tallers i activitats dirigides per joves locals

VALOR: 10%

3.Organització

INDICADOR: Activitats organitzades per l’ajuntament

VALOR: 50%

INDICADOR: Activitats organitzades per entitats de joves

VALOR: 25%

INDICADOR: Activitats organitzades conjuntament per l’ajuntament i entitats

VALOR: 25%

4. Indicadors Econòmics

INDICADOR: Cost per activitat i taller

VALOR: 125 €

INDICADOR: Cost d’activitat i taller per joves

VALOR: 10%

INDICADOR: possible aplicació duna tarifa jove ( 10%de descompte)

VALOR: 50%



5. Indicadors de Satisfacció

INDICADOR: Mitjana de satisfacció de les entitats ( 0-10)

VALOR: 6

INDICADOR: Mitjana de satisfacció dels alumnes del SI Masquefa ( 0-10)

VALOR: 6

INDICADOR: Coneixement del Punt d’Informació Juvenil

VALOR: 60% de la població

NECESSITATS PER OBTENCIÓ D’INDICADORS:

1. Participació: Participació d’entitats i usuaris d’urbanitzacions

2. Programació: Activitats i tallers mensuals en instal·lacions municipals i algunes dirigides

per joves locals

3. Organització: Participació mixta d’entitats i ajuntament

4. Indicadors econòmics: Ajustar el pressupost

5. Satisfacció: Valoracions positives i alt grau de coneixement del PIJ

REFERENTS:

Tècnic/a de joventut, Informador/a juvenil, Dinamitzador/a juvenil, Educadors i professors del

SI Masquefa, Entitats juvenils, Usuaris del Casal de joves

9. FONTS, BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTS DEL TREBALL

FONTS:

- Dades del Padró municipal de Masquefa (2012)

- Dades del Servei d’ocupació municipal de Masquefa (2011)

- www.idescat.es

BIBLIOGRAFIA:

- Garcès i Betrian, M i Pau i Jutglar, A. “ La previsió de creixement de la població del municipi

de Masquefa i propostes d’equipaments”, 2005.


http://www.idescat.es/


- Casal , Joaquim; “ Europa i els models de transició a la vida adulta en el llindar del segle”,

revista Balma, núm. 4, 1996, p.41-47.

- Martinez , Roger; “ L’espai juvenil com a renovació social, text presentat al Congrés” La

nova condició juvenil i les polítiques de Joventut”, Barcelona novembre 1998.

- Ajuntament de BCN i Diputació BCN; “ Les polítiques afirmatives de Joventut. Una

proposta per a la nova condició juvenil”, BCN 1999.

DOCUMENTS:

- Xou, Projectes i Gestió “La creació d’un Pla de Joventut”. Formació bàsica per a

tècnics de joventut. BCN, 2006.

- Orientacions per l’elaboració d’un Pla Local de Joventut. Observatori Català de la

Joventut. 2011.


pla local de joventut - amasquefa.com · 2014. 2. 6. · pla local de joventut presentaciÓ: el pla...

Documents