PLA DIRECTOR DE JOVENTUT MOLINS DE REI

MOU! + 2007-2009

2

ÍNDEX Pàg. Introducció 3 - 4 Procés participatiu per a la recollida de propostes en el Marc del Pla Director de Joventut (PDJ) 5 -26 Finançament 27 Previsió de futur pel PDJ 28 Conclusions 30 Documents adjunts

- Annex 1: Diagnosi de la situació de la joventut a Molins de Rei (elaborada per l’empresa Iniciatives i Programes) Pàg. 30 - 99

- Annex 2: Documents de seguiment enviats als joves al 2004 , 2005 Pàg. 100 - Annex 3: Document complet del Pla Director de Joventut 2007-2009

Pàg. 101-121

3

INTRODUCCIÓ

Entre el 2002 i el 2004, es va dur a terme un procés de participació amb els i

les joves de Molins de Rei, amb l’ objectiu de l’elaborar l’ eina que havia d’

impulsar una nova política de joventut per tal de fer front als canvis socials i

econòmics que han afectat la condició juvenil en els últims anys. Aquests

canvis van conduir a un replantejament del model d’intervenció i gestió pública,

per tal que aquest fos capaç de donar la resposta adequada a les noves

orientacions de la política juvenil. Aquest nou model, aposta per unes polítiques

de joventut integradores, que treballin tots els aspectes que han de facilitar als

joves poder desenvolupar lliurement el seu projecte vital. L’eina fonamental de

l’Ajuntament de Molins de Rei pel desenvolupament de les polítiques

adreçades a les i als joves de la ciutat, és el Pla Director de Joventut.

El Pla Director de la política de Joventut va ser dissenyat seguint la

metodologia establerta per les Polítiques Integrals. Per tant, es contempla la

joventut com una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i

entendre els joves i les joves des d’una perspectiva global. En aquest sentit es

va proposar treballar tres eixos per a desenvolupar la nova manera d’entendre

aquesta condició juvenil: l’emancipació, la participació i l’oci.

El Pla Director es va plantejar com una eina per desenvolupar l’acció

política adreçada als joves de Molins de Rei. Es va configurar com un

instrument obert, dinàmic i participatiu, fet per als joves i amb el joves del

municipi.

Aquest nova política es plantejava en plena coordinació amb la resta de

programes municipals (ensenyament, formació ocupacional, cultura, serveis

socials, esports, sanitat, cooperació…) i incidint principalment a:

a) Facilitar l'arrelament dels joves en el seu medi i en la col·lectivitat, superant

els processos individualistes, imposats pels mitjans de comunicació de

masses, i fomentant les actituds democràtiques, solidàries i participatives.

b) Crear i millorar la infraestructura de serveis als joves.

4

c) Afavorir l'autonomia individual dels joves fent especial atenció als col·lectius

amb menys possibilitats i compensant els desequilibris socials.

d) Desenvolupar activament tots aquells àmbits propis de la nova condició

juvenil des d'una òptica global i integral i amb una concepció afirmativa de la

joventut.

El Pla Director de Joventut es va plantejar com un document que recollia els

objectius, les línies estratègiques, les propostes i les actuacions a desenvolupar

de forma global en polítiques juvenils a Molins de Rei; i definia també les

formes de gestió i les àrees responsables de l’execució.

Entre els mesos de setembre i desembre de l’any 2006 des de la regidoria de

Joventut de l’ Ajuntament de Molins de Rei, i amb el recolzament de

Participació Ciutadana, es va dur a terme un procés de participació per a la

revisió del Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU!, amb un doble

objectiu, valorar i validar el Pla Director de Joventut, MOU! 2004-06 i recollir

les directrius per l’ actualització i redacció del Pla Director de Joventut 2007-09.

5

Procés participatiu per a la recollida de propostes en el Marc del Pla Director de Joventut

(PDJ)

El Pla Director de Joventut, MOU! 2004 – 2007, ha estat el punt de partida

d’aquest procés, i de fet és el punt d’arribada del mateix, ja que l’encàrrec

realitzat a la consultora externa encarregada de dissenyar i implementar el

procés de participació, recull la voluntat d’ actualitzar aquest pla, tot

incorporant noves propostes realitzades pels joves, després de la reflexió i el

treball conjunt entre aquests.

Per fer-ho, el procés de participació ha combinat moments de diagnosi, que

pretenien aproximar-nos al nivell de coneixement que tenien els joves del MOU!

i de les accions municipals que els hi afecten, i moments de propostes, amb la

finalitat de poder millorar les accions del MOU! i/o proposar-ne de noves.

La cronologia del calendari del procés de revisió i validació del Pla Director

2004-2006 i la redacció del Pla Director de Joventut 2007-2009 ha estat:

Acció Dates Agents implicats

Disseny i encàrrec del Procés de Participació

juny - juliol 2006

o Regidoria de Joventut o Participació Ciutadana

Desenvolupament dels tallers setembre –desembre 2006

o Regidoria de Joventut o Cooperativa-ETCS (Estratègies

per a la Transformació Comunitària Sostenible).

Elaboració de l’ informe. gener – febrer 2007

o Cooperativa-ETCS (Estratègies per a la Transformació Comunitària Sostenible).

o Revisió informe i elaboració documentació de retorn als participants als tallers.

o Enviament de l’ informe als joves que van participar als tallers

o Presentació de l’ informe per la seva validació per part de les entitats juvenils de Molins de Rei i els participants en el procés de participació.

març – abril 2007

o Regidoria de Joventut o Cooperativa-ETCS (Estratègies

per a la Transformació Comunitària Sostenible).

o Presentació al Ple Municipal del Pla Director de Joventut 2007-2009 MOU! +, per la seva aprovació .

Abril 2007 o Regidoria de Joventut

6

Amb aquest procés es plantejava aconseguir les visions del màxim número de

joves possible, mitjançant la seva participació en moments de reflexió i debat

conjunt amb la voluntat de recollir valoracions i propostes. Per fer-ho, com a

punt de partida, existia l’experiència prèvia d’associacions i entitats del municipi

que van participar en l’elaboració del MOU a l’any 2004, així com entitats de

joves que havien tingut contacte amb la regidoria de joventut. Aquestes entitats

foren convocades a una reunió informativa sobre el procés amb la voluntat

d’implicar-les, sessió realitzada el dia 5 de juliol de 2006.

Per altra banda, per tal d’incorporar a d’altres joves, realitzaríem diferents

tallers als instituts públics de Molins (IES Lluís de Requesens i IES Bernat el

Ferrer), amb grups de joves que estan cursant 3er, 4art d’ESO i 1er de

batxillerat.

Per últim, es considera important poder organitzar un debat a partir d’una

mostra aleatòria, escollida del cens municipal, de joves entre 18 i 35 anys, amb

la voluntat d’incorporar al debat joves de diferents edats, perfils i zones del

municipi.

Metodologia, objectius del procés i participants

La metodologia utilitzada en el procés de participació, tenia com a objectiu

poder recollir opinions i propostes dels joves de Molins, integrant i contemplant

la diversitat i heterogeneïtat que pot suposar treballar amb participants amb

motivacions i concepcions diferents que venen marcades per unes edats que

van des dels 14 als 35 anys.

El temps, els recursos i la disponibilitat dels participants, també han estat

elements que han determinat l’ordenació del procés en 10 tallers o moments

de participació on la dinàmica s’havia d’ajustar al temps disponible, al perfil

dels participants i a les seves edats.

Objectius del procés:

o Valorar el nivell de coneixement de les accions municipals adreçades al

jovent del municipi per aquest propi col·lectiu

7

o Detectar i recollir les inquietuds i problemàtiques que tenen els joves del

municipi

o Conèixer la valoració que fa el jovent entorn a la política que els hi afecta

o Recollir propostes de millora i noves propostes

Participants:

o Joves de Molins de Rei de entre 14 i 35 anys, associats i no associats

Accions desenvolupades i dinàmica de les sessions de treball

o 2 tallers participatius amb joves que participen a activitats organitzades

per associacions juvenils del municipi o bé que en són membres de

forma activa

o 4 tallers amb alumes de l’IES Lluís de Requesens

o 3 tallers amb alumnes de l’IES Bernat el Ferrer.

o 1 taller amb una mostra al·leatòria de joves de entre 14 i 35 anys.

Les dinàmiques de les sessions de treball no han estat iguals per a tots els

col·lectius de participants, sinó que s’ha adaptat en funció a 3 criteris:

- punt de partida i nivell de coneixement de les accions municipals

adreçades al joves i del MOU

- interessos i inquietuds dels participants, clarament determinat per

l’edat

- temps disponible per al desenvolupament de la sessió

En aquest sentit, es considerà important poder aportar una organització de les

temàtiques a treballar el més entenedora possible. Les reflexions, per tant,

s’estructurarien al voltant de 10 eixos, fent-ne més èmfasi en uns o altres

segons els joves participants i el temps disponible. Aquests eixos van ser:

1. ensenyament, formació i treball

2. informació i comunicació

3. accés a l’habitatge.

4. salut i consum responsable

5. noves tecnologies

8

6. associacionisme i la participació

7. oci i lleure

8. cultura i l’art

9. esport

10. conciliació de la vida personal i familiar, i transport1

Totes les sessions partiren de la mateixa estructura per a promoure la reflexió i la recollida de propostes, adaptant-se la dinàmica en funció als tres criteris abans esmentats:

1. Coneixem el MOU?

2. Què coneixem, què ens agrada i què no ens agrada del que hi ha, o s’està fent a Molins de Rei?( en relació a un determinat eix o tema)

3. En cas de disposar del temps suficient, retorn als

participants de qui es l’administració competent, i si es o no una actuació recollida al MOU!, en relació a les reflexions i valoracions aportades.

4. Formulació de propostes per part dels participants

entorn als eixos o temes treballats.

1 Aquest eix només va ser treballar amb els joves de la mostra aleatòria

9

Desenvolupament de les sessions i calendari Acció Destinataris Data

sessió Durada

Objectius

Tallers amb joves associats Participants 18 joves 1 Taller de diagnosi amb joves associats

joves vinculants a associacions i entitats del municipi

15 de setembre

2,5 h. Saber quin nivell de coneixement en tenen els joves, i quina valoració en fan sobre les accions del MOU! i les actuacions municipals que afecten als joves

1 Taller de propostes amb joves associats

joves vinculants a associacions i entitats del municipi

20 d’octubre

2,5 h. Identificar, detectar temes que preocupen aquests joves i quines en consideren positives del poble Recollir propostes per a incorporar en el MOU!

Tallers amb joves dels instituts Participants: 112 joves 4 Tallers de diagnosi i propostes

Alumnes 3r ESO IES Lluís de Requesens

2 h

3 Tallers de diagnosi i propostes

Alumnes de Batxillerat IES

Bernat el Ferrer

1h

Conèixer quins aspectes consideren com a positius i quins aspectes consideren com a negatius del fet de ser joves a Molins de Rei Recollir propostes per a incorporar en el MOU!

Taller amb joves triats de forma aleatòria Participants: 5 joves 1 Taller de diagnosi i propostes

Joves que viuen a Molins de Rei triats de forma aleatòria

2 h Conèixer quins aspectes els hi preocupen més als joves en relació als 10 eixos proposats Conèixer el nivell de coneixement de les accions municipals que s’estan desenvolupant en relació a aquests 10 eixos Recollir propostes per a incorporar en el MOU!

Sessions validació informe per part de les entitats juvenils de Molins de Rei i els participants en el procés de participació.

Participants: 5 entitats 9 joves dels IES

1 sessió entitats joves vinculants a associacions i

entitats del municipi

11 abril 2h Validar el document de propostes del Pla Director de Joventut MOU! + 2007-2009

2 sessions Joves IES 18 abril 19 abril

1h Validar el document de propostes del Pla Director de Joventut MOU! + 2007-2009

10

Resultats del procés participatiu per a la recollida de propostes

en el Marc del Pla Director de Joventut (PDJ)

Per tal de sintetitzar i visualitzar de forma més comprensible i senzilla totes les

aportacions recollides al llarg d’aquest procés, hem ordenat la informació en 3

blocs:

BLOC A (diagnosi): Nivell de coneixement i valoració del MOU! i de les accions

municipals que afecten als joves de Molins.

BLOC B (propostes): Propostes sobre l’acció municipal adreçada als joves.

BLOC C: Validació per part de les entitats juvenils de Molins de Rei i els

participants en el procés de participació del document de propostes elaborat

des de la Regidoria de Joventut a partir de les aportacions realitzades pel

joves.

BLOC A: Nivell de coneixement del MOU! i de les accions municipals

adreçades als joves.

En aquest apartat es recullen els resultats obtinguts en els tallers de diagnosi,

amb els tres gran col·lectius participants en el procés (joves associats, joves

IES i joves triats de forma aleatòria). La informació està recollida per cadascun

dels eixos2, trobareu la informació en un quadre per cada eix amb tres

columnes que corresponen als tres col·lectius. Acompanya als quadre un

resum dels comentaris més significatius aportats pels participants. Aquest bloc,

en síntesi, podria respondre a la pregunta: que fa l’ajuntament? en relació

a...

l’ensenyament, la formació i el treball

Joves vinculats a entitats

Joves dels IES Joves mostra aleatòria

Servei de Català Construcció d’una nova escola bressol

2 ensenyament, formació i treball / informació i comunicació / accés a l’habitatge /salut i consum responsable / noves tecnologies/ associacionisme i la participació/ oci i lleure/ cultura i l’art/ esport/ compatibilitat vida personal i familiar

11

Xarxa educativa Local (XEL) Intercanvi de llengües Biblioteca Reforç escolar Centre Garcia Nieto (Orientació Laboral, formació ocupacional)

Centre Garcia Nieto (Orientació Laboral, formació ocupacional)

Valoració

Els joves vinculats a entitats fan una valoració positiva de l’ensenyament i la

formació que oferta als joves de Molins, encara que es mostra cert descontent

amb el nivell de conservació de les infraestructures dels Instituts i cicles

formatius, encara que no siguin competència municipal.

En relació al serveis per a la recerca de feina. Orientació i inserció, el centre

Garcia Nieto es molt ben valorat. Es considera que portar a terme el viver

d’empreses que hi havia planificat al MOU! es una tasca a tirar endavant.

Els joves dels IES participants només van fer referències a la mala comunicació

dels Instituts segons la seva percepció (“el bus hauria d’arribar fins a dalt” o “els

instituts públics haurien d’estar més al centre del poble”), o bé en relació a

l’estat de les infraestructures. Com veiem al quadre no apareixen aportacions,

ja que no es va treballar de forma específica, sinó al debat dels aspectes

positius i negatius de ser jove a Molins.

El joves triats aleatòriament tenen un nivell de coneixement de les accions

municipals molt diferenciat entre ells mateixos3 .

l’accés a l’habitatge

Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Borsa jove d’habitatge Borsa jove d’habitatge Pisos de protecció oficial Pisos de protecció oficial

(compra i lloguer) Oficina Municipal d’habitatge Oficina Municipal d’habitatge Pisos per a gent gran

Valoració

La majoria dels joves que van fer aportacions en relació a aquest tema

mostraren preocupació o indignació pel preu dels habitatges i les dificultats

12

d’emancipació que això suposa. Tanmateix es mostra preocupació per accedir

a un habitatge digne, amb un mínim de metros i una acceptable qualitat.

En relació a la informació sobre els pisos de protecció oficial, es fan

aportacions que consideren que hi ha poca informació i que és molt difícil

aconseguir-la “només s’assabenten uns pocs”. Es fan aportacions en relació a

que hi ha habitatges desocupats al poble.

Es valora negativament que s’enderroquin edificis històrics o que sustenten la

identitat del poble per fer pisos. La borsa d’habitatge es molt ben valorada,

encara que es creu en té poca difusió i es poc coneguda entre els joves i els

potencials llogaters (propietaris).

la informació i la comunicació adreçada als joves

Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Informacions als mitjans (Radio/TV/ premsa local)

Informacions als mitjans (Radio/tv/ premsa local)

Revista Casa de la Vila i altres (TOT, RAFOLS, )

Revistes que arriben casa, revista de la Vila “Casa de la Vila”.

Oficina Municipal d’informació i SAM (Servei d’atenció municipal. Area serveis Personals

Web Cartells, pancartes, tríptics Cartells al carrer Cartells, tríptics, Punt jove Cartes als ciutadans

Valoració

Els joves vinculats a entitats tenen més clars els mecanismes d’informació. En

els debats destacaven que en moltes ocasions pot existir informació, però que

és possible que aquesta no resulti atractiva o que hi hagi molta i per això no

ens fixem. Es reflexiona al voltant de si l’ajuntament s’hauria de plantejar com a

3Hem de tenir en compte per a aquest eix, i els que es recullen als quadres posteriors, que 3 dels 5 participants fa 5 anys o menys anys que viuen a Molins. Quan arribar una vegada finalitzats els seus estudis).

13

prioritat informar als joves, que no tenen cap interès per les informacions del

poble.

En relació als joves dels IES, crida l’atenció que no hi va haver cap comentari

en relació al Punt d’informació juvenil, ni tampoc tenien present que aquest

servei te presència als instituts un cop per setmana. (Aquest fet no te perquè

significar que no el coneguin, potser que no el tinguin com a referent o que no

el relacionin amb l’ajuntament, l’ajust del temps en els tallers no va permetre

conèixer més en profunditat aquest fet).

En el grup de joves triat aleatòriament hi ha aportacions en la línia que no hi ha

informació prou clara i/o atractiva de l’activitat lúdica, cultural, etc. També es

dona un comentari en relació a tenir la percepció que només hi ha informació

quan arriben les eleccions.

la salut i el consum responsable

Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Xerrades als IES (sexualitat) Construcció d’un nou

ambulatori Atenció domiciliaria Festa del comerç Just Mercat Deixalleria Municipal Deixalleria Municipal

Valoració Els joves vinculats a entitats fan una valoració positiva del suport que dona

l’ajuntament a les entitats de comerç just, encara que es considera que les

accions per a promoure el consum responsable entre els joves són insuficients.

Es valora molt positivament l’actuació de la deixalleria. Es fa una bona

valoració dels tallers de sexualitat fets als instituts.

Els joves dels IES, desconeixen que s’estan portant a terme tallers de

sexualitat, així com que al Punt d’Informació Juvenil és poden obtenir

preservatius gratuïtament. El preu dels preservatius, la educació sexual i els

efectes del consum de drogues són temes que els preocupen.

14

En termes generals, s’identifiquen alguns dèficits en els serveis de salut locals

que creuen s’haurien de millorar, tals com: el fet de tenir que desplaçar-se a

d’altres municipis per tenir consulta amb els metges especialistes, el fet de que

les hores del metges de capçalera es donen a dos dies vista i les dels

especialistes a mesos, o el fet que no existeixi un hospital al municipi. Per altra

banda, es mostra certa preocupació per la poca flexibilitat horària d’algunes

especialitats com ginecologia o el servei d’atenció d’urgències.

Es valora positivament la construcció d’un nou CAP.

les noves tecnologies

Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Cursos d’informàtica per a adults

Formació a centres cívics, biblioteca (molt poc)

Internet gratuït al centre cívic

Connexió a Internet (biblioteca i punt jove)

Internet lliure i gratuït a la biblioteca. Bona connexió

Internet lliure a la biblioteca i al punt jove

Informació sobre el poble a la web

Valoració Els joves vinculats a entitats consideren que hi ha pocs punts d’accés lliure i

gratuït a Internet al municipi, així com poca informació en relació a la seva

existència.

Per part dels joves dels instituts es valora positivament que hi hagi accés

gratuït a Internet en equipaments públics, encara que es considera que són

pocs i s’omplen amb facilitat. També es planteja que l’oferta privada en aquest

sentit es poca, cara i no es donen serveis com la impressió.

Existeixen valoracions negatives en la línia que es demana autorització dels

pares per accedir a determinades eines o continguts com el xat. També hi ha

comentaris en relació a que la radio o la televisió no es veuen correctament a

tot el poble.

En relació als joves triats aleatòriament es mostra certa preocupació en relació

a que les noves tecnologies de la comunicació no arribin al municipi o ho facin

més tard que a la resta de municipis propers, ex. TDT.

15

l’oci i el lleure

Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Punt jove Activitats festa major

(empalmada, concerts...)

Concursos, concerts

Suport a entitats juvenils Cinema a la fresca Cinema a la fresca Promoció d’activitats lúdic -festives i de lleure (esplai, casals d’estiu, empalma’t)

Activitats diverses (camell, festes tradicionals, fira de la candelera

Tallers a centres cívics Suport a entitats culturals

Skate Parc Equipaments diversos: teatres, piscina, biblioteca

Concerts Parcs i espais recreatius

Festes culturals Valoració Els joves de les entitats, així com dels instituts creuen que existeix poca oferta

lúdica i d’ofici adreçada als joves, en relació a l’oferta privada. La valoració en

aquest sentit pels joves del instituts, de l’oci ofertat des de l’àmbit privat, es

negativa, manca de bars, discoteques, salons recreatius, etc.

Tots els col·lectius de joves valoren negativament que no hi hagi cinema al

poble.

Els joves triats aleatòriament fan aportacions en la línia de que existeix una

oferta d’oci i cultura interessant al poble, encara que és la gran desconeguda.

Segons ells, dona la impressió que fins hi tot és més coneguda per la gent de

pobles propers que pels propis molinencs.

l’associacionisme i la participació

Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Processos de participació. Procés de participació al

16

Tallers de participació. barri de el canal Suport i ajuts a entitats associacions

Conferències, xerrades, tallers com els d’ara

M O U ! M O U ! Valoració Els joves vinculats a entitats consideren que el MOU! es desconeix, fet que es

va contrastar en els altres tallers ja que o bé el desconeixien, o bé el

relacionaven únicament amb l’oferta lúdica per joves que hi ha al poble.

En relació als processos de participació impulsats per l’ajuntament, i el propi

MOU!, valoren que es podrien obrir a participació temes més importants.

En relació a les associacions, es valora que existeixen diferències en

l’assignació de recursos a les entitats, que existeix poca cohesió entre

aquestes i que no hi ha actuacions que promoguin aquesta cohesió.

Es valora que es cedeixen pocs espais i locals a les entitats, i que hi ha poc

suport a les entitats per part de l’ajuntament, encara que és desconeixen els

serveis adreçats al suport de les activitats del joves i en moltes ocasions ni tan

sols s’ha sol·licitat ajut. El debat va portar a veure que els joves tenien un

desconeixement del funcionament i la realitat dels ajuts a les entitats.

Alguns joves dels instituts, mostren certa incredulitat a que les propostes que

es facin es portin a terme i que l’ajuntament tingui en compte als joves prendre

les decisions.

Els joves triats aleatòriament valoren que hi ha poca participació al poble i que

la existeix és sempre dels mateixos, encara que reconeixen que l’ajuntament fa

coses per a canviar això, com el taller del MOU!, en que ells i elles van

participar, i que valoren molt positivament. En relació a les seves propostes

veurem com les centraran més en potenciar la participació dels ciutadans a títol

individual, ja que no hi ha un coneixement tant profund de l’associacionisme al

poble com els joves vinculats a entitats.

17

la cultura i l’art

Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Projecte de nova biblioteca Concerts Festa major i festes populars Festes majors Festa major Suport a concerts (Metal Defenders i altres estils)

Festes tradicionals

Sala d’exposicions Part de Can Ametller per dedicada a exposicions, i biblioteca

Mercat d’art jove Centre Cívic Museu Museu (“cutre”) Contes i tallers literatura a la biblioteca

Diferents teatres

Valoració

Els joves vinculats a entitats valoren molt positivament el suport donat per part

de l’ajuntament per a muntar activitats, però consideren que es podrien fer

moltes més activitats, concerts, concursos de grups locals, etc. Com a

elements negatius es considera que les festes podrien ser més populars, més

al carrer.

Es valora que hi ha certa descoordinació entre les activitats de les entitats. Es

valora negativament que existeixin dinàmiques poc obertes per part de

determinats grups o entitats que no faciliten la incorporació de gent nova, així

com la desaparició d’activitats que podrien fomentar el treball conjunt, com va

ser en el seu moment la Setmana de la Joventut.

Els joves dels instituts mostren opinions molt diferents. Per una banda,

valoracions molt positives, “molt bones festes populars i majors”, “festes molt

ben organitzades”, molta iniciativa dels joves per fer coses al municipi, a més a

més de fer-se activitats per mantenir les tradicions del poble. De forma

contraria, existeixen valoracions que consideren que l’oferta lúdica per als

joves és fluixa i poc diversa, falten espais i activitats pels joves de 14 a 16

anys, i l’ajuntament dona poc suport per a desenvolupar activitats.

18

Molt vinculat a l’oci es considera que existeixen pocs espais per als joves, no hi

ha locals per joves.

Els joves triats aleatòriament, posen de manifest que molts joves marxen del

poble a gaudir del seu oci i la cultura, i no per que no hi hagi oferta, sinó per

aquesta no es coneix.

l’esport

Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Poliesportiu Poliesportiu i altres

instal·lacions Poliesportiu

Piscina Municipal Piscina Municipal Suport a entitats esportives Sortides per Collserola

(dubten si les fa l’ajuntament o alguna associació)

Promoció de l’esport (“Esportíssim”, escola de St. Miquel”)

L’esportíssim per a promocionar l’esport entre els joves

Oferta esportiva per infància Oferta esportiva amplia a Molins

Camps de futbol, i nou camp del Molins

Gespa als camps de futbol

Valoració En termes generals, l’oferta esportiva existent al municipi es valorada

positivament per tots els perfils de participants en els tallers, en quantitat i en

diversitat. Amb tot i això es considera que les instal·lacions esportives estan

massa saturades i que practicar esport resulta massa car. Es valora

negativament que l’espai públic estigui poc aprofitat per fer esport, poc

mobiliari urbà per practicar-ho, així com la impossibilitat de poder utilitzar els

patis de les escoles per a poder fer esport de manera més informal, sense estar

a cap equip. Es valora que es difícil practicar esport al municipi si no pertanys a

un club.

Per altra banda es valora que les instal·lacions esportives de les escoles han

d’absorbir l’activitat de diferents clubs esportius pel dèficit d’equipaments que

existeix al poble, tanmateix, es considera que aquestes instal·lacions en

moltes ocasions tampoc estan en condicions.

19

BLOC B: Propostes sobre l’acció municipal adreçada als joves

Seguint l’esquema anterior a continuació llistem les propostes realitzades pels

joves al llarg d’aquest procés.

Comentar que en aquest bloc apareixen 2 nous eixos, conciliació de la vida

laboral i familiar i, transports i connectivitat, que van ser treballats de forma

específica pels joves triats aleatòriament, i sobre els que també van fer

propostes la resta de joves a partir de les reflexions generals sobre el poble.

En aquesta ocasió, hem considerat oportú llistar totes les propostes realitzades,

sense fer distinció de col·lectiu de joves, pel fet que es donava bastant

repetició.

S’han recollit tot tipus de propostes, tan les que són competència pròpiament

municipal, com les que no ho són, però que el consistori municipal hi podria

incidir sobre altres estaments públics per tal de portar-les a terme.

Aquest bloc, en síntesi, podria respondre a la pregunta:... què creus que

hauria de fer l’ajuntament en relació a...?

l’ensenyament, la formació i el treball

o Separació dels infants i adults de la biblioteca per poder llegir

o Cursos de formació en educació en el lleure per a joves (amb

reconeixement de crèdits de lliure elecció)

o Cursos de formació sobre associacionisme

o Buscar la millor opció per a l’edifici de l’escola de música (reforma,

trasllat...)

o Escola Universitària al poble (per evitar que els joves marxin a estudiar

fora i es desconnectin de la vida social i associativa del municipi

o Informació i orientació als joves sobre món laboral, itineraris a seguir, en

sessions als instituts i fora

o Suport a la creació d’empreses en el municipi

o Fer més difusió i promocionar el Centre Garcia Nieto

o Crear o potenciar la creació d’una escola d’idiomes

o Millorar el nivell dels instituts per a que els joves no marxin fora del

municipi evitant que es desconnectin d ela vida social de Molins

20

o Potenciar l’ensenyament de qualitat a l’escola pública

o Fer un estudi per conèixer el nivell i qualitat de l’ensenyament públic a

Molins

o Ampliar les places i facilitar l’accés a les escoles bressol públiques del

municipi

l’accés a l’habitatge

o Fer més habitatges socials

o Promoure que hi hagin més propietaris a la borsa d’habitatge

o Difusió i promoció de la Borsa d’habitatge (joves i sobretot propietaris)

o Buscar estratègies per a que no hi hagin pisos buits al municipi

o Elaborar un cens del patrimoni a protegir de la Vila (edificis amb valor

identitari o històric)

o Fer una nova reserva d’habitatges de gent gran

o Ajudes per a la compra d’habitatges

o Facilitar l’accés a un habitatge digne, en qualitat i metros, facilitant la

possibilitat de triar entre compra o lloguer

o Reducció els costos dels permisos d’obres menors per a reformar els

habitatges

o Modernització per a agilitzar els tràmits i permisos d’obres

o Promoure mesures que donin seguretat als llogaters per a que així

lloguin els pisos

la informació i la comunicació adreçada als joves

o Utilitzar l’email per a informar als joves

o Potenciar l’ús online per a consultes i gestions municipals

o Potenciar la web adreçada als joves per tal d’informar-los

o Posar cartells als instituts

o Elaborar una agenda comú per a que les entitats programin de forma

coordinada les activitats

o Elaborar una revista mensual tipus agenda cultural amb totes les

activitats culturals i d’oci del municipi )amb disseny atractiu, distribució

ales llars, etc)

o Més informació a TV Molins sobre el que s’està fent i es farà

21

o Xerrades als Instituts explicant que és farà a la Vila

o Fer la revista de Molins gratuïta

la salut i el consum responsable

o Ampliar el servei de planificació familiar

o Més especialistes al CAP i un hospital

o Reduir dies d’espera (ara més de 48h metge capçalera)

o Residències per la gent gran

o Ginecologia i altres especialitats per les tardes

o Educació sexual a les escoles i instituts

o Més metges al CAP

o Cursos de primers auxilis i socorrisme

o Màquines de preservatius, de fàcil accés i barates

o Facilitar preservatius gratuïtament

o Xerrades als instituts sobre SIDA, malalties de transmissió sexual,

consum de drogues, etc

o Millorar l’atenció que donen els metges del CAP

o Construcció d’un nou CAP

o Organitzar una visita al Punt Jove

o Deixalleria més a prop i gratuïtat

o Contenidors per a recollir el plàstic

o Contenidors per a roba a més llocs

les noves tecnologies

o Promocionar la web del Punt Jove. Fer-ne difusió.

o Ampliar el número d’ordinadors als punts d’accés lliure i Internet

o Ampliar el número d’ordinadors d’accés gratuït de la biblioteca

o Incorporar a la web informació dels punts d’accés lliure i gratuït a

Internet, i posar cartells als instituts amb aquesta informació

o Cursos d’informàtica i Internet accessibles a tothom, joves gent gran...

o Campanya o accions per explicar que és la televisió digital i que s’ha de

fer per veure-la

o Posar impressores als ordinadors de la biblioteca

o Millorar les antenes per escoltar la ràdio

22

o Facilitats per a poder disposar de fibra òptica (ajuts, es molt cara)

la cultura i l’ art

o Bucs d’assaig per als grups que comencen

o Potenciar i promocionar els grups musicals locals

o Potenciar o promoure la creació d’una coordinadora d’entitats i grups de

joves per a autoorganitzar activitats, concerts, etc.

o Promoure Cinefòrum

o Promoure escoles de dansa(alternativa)

o Realitzar una Agenda Cultural atractiva

o Promoure obres de teatre per a joves

o Exposicions de pintura

o Remodelar el museu o fer un centre d’exposicions

o Ampliar l’oferta d ela escola de música

o Més varietat d’estils musicals en els concerts

o Que s’organitzin al poble actuacions teatrals, concerts, etc. de grups

importants

l’oci i el lleure

o Crear un Casal de joves i aprofitar els locals i equipaments buits per a

que els joves realitzin activitats

o Potenciar activitats de lleure per joves al llarg de tot l’any

o Promocionar espais naturals del municipi a visitar (camins, etc.)

o Potenciar activitats a desenvolupar en espais i equipaments públics

(excursions, sopars, balls, cinema a la fresca, festes, festa de

Halloween, etc).

o Tallers gratuïts adreçats als joves (manualitats, cosir, etc.)

o Facilitar espais, bucs d’assaig, etc. per a grups de Molins

o Confiança i llibertat per a que els joves puguin muntar activitats,

concerts,etc.

o Facilitar i cedir espais tancats per a que els joves hi puguin muntar

concerts,etc

o Centre Comercial

o Cinemes

23

o Restaurants de menjar ràpid

o Botigues

o Salons recreatius

o Bolera

o Un IndorKarting

o Discoteques per a menors de 16 anys

o Local nocturn on deixin entrar joves de 16 anys

o Reforma del Castell Ciuró

l’associacionisme i la participació

o Crear un espai polivalent per realitzar activitats conjuntes entre les

entitats (concerts, actes amb molta gent, etc).

o Fer un Casal de Joves que també serveixi com a seu de les entitats

juvenils

o Fer públics els criteris d’atorgament de subvencions abans de que surti

la convocatòria

o Donar més serietat a l’atenció al ciutadà via online

o Creació de fòrum virtual o email on fer consultes, que després es

responguin, i deixar les teves opinions

o Confiança i llibertat per a que els joves puguin muntar activitats,

concerts,etc.

o Facilitar espais autogestionats pels joves

o Que és tinguin en compte les aportacions i propostes que s’han fet en

aquest procés

o Que l’ajuntament doni mecanismes i espais per a participar

l’esport

o Establir una tarifa o abonament jove de preu reduït per accedir a la

piscina municipal

o Crear un equipament per a la pràctica del Tennis

o Crear un complex esportiu nou (pistes d’atletisme, camp de futbol,

gimnàs apte per a totes les edats, tennis...)

o Més subvencions per abaratir les quotes per fer esport

o Potenciar activitats físiques a la natura i l’espai públic

24

o Potenciar la pràctica de l’ esport entre els joves, crear espais i

infraestructures adients

o Zona esportiva a la granja. Cistelles a la granja

o Posar gespa als camps de Futbol

o Reconstruir el camp de futbol de la Incresa

o Habilitar camins carrils per a bicis

o Tanca (xarxa metàl·lica) als camps de futbol per no perdre pilotes

o Servei de préstec de material esportiu als espais de pràctica d’esport

deixant el DNI o amb altres formes de control

o Arranjar les cistelles del Pont de la Cadena

o Construir un skating

o Obrir els patis de les escoles per a poder practicar esport

o Creació de carrils bici

o Manteniment del circuit de cros

o Suport als joves que practiquen l’esport al carrer i l’espai públic

o Tornejos més barats

o Pista de skate, amb half, etc.

o Fer un circuit de “Parkour”

la conciliació de la vida laboral i familiar

o Millorar els transport públics i les comunicacions

o Activitats per a nens

o Ampliar horaris dels comerços

o Horaris de treball més compatibles

o Ampliar horaris de escoles bressol i escoles sense cost excessiu per a

les famílies, així com el número de places.

o Promoure mesures o llei que obligui a les empreses a flexibilitzar l’horari

o Potenciar serveis de guarderia a les empreses

els transports i la connectivitat

o Informar sobre els horaris del transport públic i millorar les combinacions

i connexions

25

o Potenciar metro, tramvia, línies de bus i millora de la freqüència de la

Renfe

o Millora de les freqüències Renfe per les tardes i caps de setmana

o Millorar la connexió en transport públic i carretera amb els municipis de

les rodalies, Rubí, St. Cugat i de l’altre banda del riu (St.Boi/ Viladecans)

o Incorporar Molins a la Zona 1 de l’ATM

o Cobrir les parades del Bus

o Fer que el bus arribi fins als instituts

BLOC C: Validació per part de les entitats juvenils de Molins de Rei i els

participants en el procés de participació del document de propostes

elaborat des de la Regidoria de Joventut a partir de les aportacions

realitzades pel joves.

Per tal de validar el document de propostes elaborat des del la regidoria de

Joventut de l’ Ajuntament de Molins de Rei i finalitzar el procés de participació,

el dia 11 d’abril de 2007 és va dur a terme un taller, on es va convocar a tots

els joves participants en un dels 10 tallers de diagnosi i propostes i a les

entitats juvenils de la Vila.

Com a punt de partida del taller és va fer arribar als joves, conjuntament amb la

carta de convocatòria, el document de treball del taller (adjuntem els dos

documents).

Per tal de convocar al joves, els van fer arribar les cartes adjuntes ( joves

individuals i entitats) adjuntant el document de treball del Taller “Procés

participatiu per a la recollida de propostes en el Marc del Pla Director de

Joventut”.

Carta Entitats

26

Carta Joves Benvolgut/uda jove, En el darrer trimestre del 2006 vas formar part del grup de 135 joves de Molins de Rei que van participar en els tallers de participació a l’entorn del Pla Director de Joventut MOU!, que recull les polítiques de joventut que s’apliquen a Molins de Rei. En total, entre els mesos de setembre i desembre de 2006, es van organitzar 10 tallers de participació per parlar sobre les accions realitzades des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en el període 2004-2006, adreçades al col·lectiu jove de la vila i sobre les futures línies de treball que han de donar resposta a les vostres necessitats actuals. Per tal de finalitzar aquest procés de participació, el dimecres 11 d’abril de 2007, a les 19.30 h, al Poliesportiu Municipal, durem a terme una sessió conjunta de treball amb tots els joves i entitats que hi vau participar per tal de validar el document elaborat amb tota la informació i les propostes recollides a les sessions, que configuraran el nou Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU! + 2007-2009. Ens agradaria tornar a comptar amb la teva opinió!!!! Ben cordialment, XAVIER MONTSERRAT I OLIVELLA Regidor de Joventut Molins de Rei, 28 de març de 2007

Benvolgut/uda, En el darrer trimestre del 2006, des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Molins de Rei es va dur a terme un procés de participació entorn del Pla Director de Joventut MOU!, que recull les polítiques de joventut que s’apliquen a Molins de Rei, en el qual van participar 135 joves de Molins de Rei. Es van organitzar 10 tallers de participació per parlar sobre les accions realitzades des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en el període 2004-2006, adreçades al col·lectiu jove de la vila i sobre les futures línies de treball que han de donar resposta a les vostres necessitats actuals. Per tal de finalitzar aquest procés de participació, el dimecres 11 d’abril de 2007, a les 19.30 h, al Poliesportiu Municipal durem a terme una sessió conjunta de treball amb tots els joves que van participar en els tallers i les entitats juvenils per tal de validar el document elaborat amb tota la informació i les propostes recollides a les sessions, que configuraran el nou Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU! + 2007-2009. Ens agradaria comptar amb la participació d’un representant jove de la vostra entitat. Ben cordialment,

XAVIER MONTSERRAT I OLIVELLA Regidor de Joventut Molins de Rei, 27 de març de 2007

PPrrooccééss ppaarrttiicciippaattiiuu ppeerr aa llaa rreeccoolllliiddaa ddee pprrooppoosstteess eenn eell MMaarrcc ddeell PPllaa DDiirreeccttoorr ddee

JJoovveennttuutt

1

ÍNDEX

Introducció................................................................................................pàg. 2 Resum de les propostes formulades i priorització de les actuacions ...................................................................................................................pàg. 5

2

Introducció El document que tens a les mans és el resultat dels tallers de participació a l’entorn del Pla Director de Joventut MOU!, organitzats en el darrer trimestre del 2006, en els quals vas participar, conjuntament amb 134 joves més de Molins de Rei.

Aquest és el document que treballarem al taller de dia 11 d’abril, per ser validat pels joves que heu col·laborat en la seva definició amb les aportacions en els tallers, i que configurarà el nou Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU! +. En total, entre els mesos de setembre i desembre de 2006 es van organitzar 10 tallers de participació per parlar sobre les accions realitzades des de l’Ajuntament de Molins de Rei en el període 2004-2006, adreçades al col·lectiu jove de la vila i sobre les futures línies de treball que han de donar resposta a les vostres necessitats actuals. Informació dels tallers: Objectius del procés:

o Valorar el nivell de coneixement de les accions municipals adreçades al jovent del municipi per aquest mateix col·lectiu.

o Detectar i recollir les inquietuds i problemàtiques que tenen els joves del municipi. o Conèixer la valoració que fa el jovent sobre la política que els afecta. o Recollir propostes de millora i noves propostes.

Joves a qui s’adreçava el procés:

o Joves de Molins de Rei d’entre 14 i 35 anys, associats i no associats Accions desenvolupades:

o 2 tallers participatius amb joves que participen en activitats organitzades per associacions juvenils del municipi, o bé que en són membres de forma activa

o 4 tallers amb alumes de l’IES Lluís de Requesens o 3 tallers amb alumnes de l’IES Bernat el Ferrer o 1 taller amb una mostra aleatòria de joves d’entre 14 i 35 anys.

Tallers amb joves associats Sessions:

o Taller de diagnosi. 15 de setembre o Taller de propostes. 20 d’octubre

Durada de cada sessió:

o 2’5 hores cada sessió Destinataris:

o Joves vinculats a associacions i entitats del municipi

3

Objectius:

o Saber quin nivell de coneixement tenen els joves i quina valoració fan de les accions del MOU! i les actuacions municipals que afecten els joves.

o Identificar, detectar temes que preocupen aquests joves i quines en consideren positives del poble.

o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 18 Tallers amb joves dels instituts Sessions:

o Tallers de diagnosi i propostes. (IES Lluís de Requesens: 4) (IES Bernat el Ferrer:3)

Durada de les sessions:

o IES Lluís de Requesens (2 hores) o IES Bernat el Ferrer (1 hora)

Destinataris:

o Joves del cursos de 3r, 4t i 1r de batxillerat (alumnes dels IES Lluís de Requesens i Bernat el Ferrer)

Objectius:

o Conèixer quins aspectes consideren com a positius i quins aspectes consideren com a negatius del fet de ser joves a Molins de Rei.

o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 112 (entre els dos IES) Taller amb joves triats de forma aleatòria Sessions:

o Taller de diagnosi i propostes Destinataris:

o Joves que viuen a Molins de Rei triats de forma aleatòria Objectius:

o Conèixer quins aspectes els preocupen més als joves en relació amb els 10 eixos proposats.

o Saber el nivell de coneixement de les accions municipals que s’estan desenvolupant en relació amb aquests 10 eixos.

o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 5 joves

4

- El document, per tant, recull les aportacions que els diferents joves heu aportat als 10

tallers de participació. Aquestes aportacions les trobareu estructurades per àmbits d’actuació i prioritzades segons el grau de recolzament que la proposta va rebre als tallers i les possibilitats d’execució de les accions:

11. ensenyament, formació i treball 12. accés a l’habitatge 13. informació i comunicació adreçada als joves 14. salut i consum responsable 15. noves tecnologies 16. la cultura, art, oci i lleure 17. associacionisme i la participació 18. esport 19. conciliació de la vida laboral i familiar 20. transports i connectivitat

Les accions estan prioritzades en tres categories:

Curt termini

Mig termini

Llarg termini

Finalment, i abans que iniciïs la lectura del document de propostes, volem agrair la teva participació, ja que has invertit el teu temps de manera totalment desinteressada en algun o alguns dels 10 tallers que hem portat a terme en aquests 4 mesos.

5

RESUM DE LES PROPOSTES FORMULADES I PRIORITZACIÓ DE

LES ACTUACIONS

Accions que són com

petèn

cia de l’Administració lo

cal

Propostes sobre...

L’ensenya

men

t, la

formació i el treball

Accions realitzades

Priorització

1 Cursos de formació en educació en el lleure i associacionism

e per

a joves (reconeixement amb crèdits universitaris)

Pla de formació monitors/ores lleure 2007

Pla de formació per a joves 2007

Espais d'entitats, espai de convivència:

projecte adreçat als socis de les entitats de la

vila per millorar els seus coneixements en

determinats àm

bits relacionats amb la gestió

de l'entitat.

Curt termini

2 Buscar la millor opció per a l’edifici de l’Escola de M

úsica

(reforma, trasllat...)

Obres de millora de l’Escola

Curt termini

3 Informació i orientació als joves sobre món laboral, itineraris a

seguir, als instituts...

Jornada: “La incorporació dels joves al món

del treball: eines i recursos (abril de 2007)”

Curt termini

4

Suport a la creació d’empreses en el municipi. Fer més difusió i

prom

ocionar el Centre García-Nieto

Curt termini

5

Ampliar les places i facilitar l’accés a les escoles bressol públiques

del m

unicipi

M

ig termini

7

Propostes sobre...

L’accés a l’hab

itatge

Accions realitzades

Priorització

1 Promoure que hi hagi m

és propietaris a la borsa d’habitatge.

Reforçar la difusió i prom

oció de la Borsa Jove d’Habitatge

Curt termini

2

Elaborar un cens del patrimoni de la vila (edificis am

b valor

identitari...) a protegir

Llarg term

ini

3 Fer una nova reserva d’habitatges de gent gran

Llarg termini

4 Modernització per agilitar els tràm

its i permisos d’obres

Llarg termini

La inform

ació i la com

unicació adreçada als joves

Accions realitzades

Priorització

1 Potenciar el w

eb adreçat als joves per tal d’informar-los

Utilitzar el c/e per inform

ar els joves

Web municipal i web del Punt Jove

www.molinsderei.cat i

www.molinsderei.cat/joventut

Curt termini

2 Potenciar l’ús on-line per a consultes i gestions municipals

Web municipal www.molinsderei.cat

Curt termini

3

Posar cartells als instituts

La inform

adora juvenil del Punt Jove

setmanalment penja a les cartelleres dels

IES la inform

ació de les activitats properes

Curt termini

4

Elaborar una agenda com

una perquè les entitats

programin de forma coordinada...

Web del Punt Jove

Curt termini

8

Propostes sobre...

6 Elaborar una revista gratuïta mensual, tipus agenda cultural, amb

activitats culturals, d’oci...

Llarg term

ini

7 Més informació a TV M

olins sobre el que s’està fent i es farà

M

ig termini

8 Xerrades als instituts explicant què és farà a la vila

Curt termini

La salut i el con

sum respon

sable

Accions realitzades

Priorització

1 Educació sexual, SIDA, m

alalties de transm

issió sexual, consum

de drogues, etc. a les escoles i instituts

Xerrades i tallers adreçats als alum

nes

d’ESO i Batxillerat dels IES públics de la

vila

Curt termini

2 Cursos de primers auxilis i socorrism

e

Formació de Creu Roja

Curt termini

3 Màquines de preservatius, de fàcil accés i barates. Facilitar

preservatius gratuïtam

ent.

Organitzar una visita al Punt Jove

Llarg term

ini

5 Contenidors per a roba a més llocs

Llarg term

ini

Les nov

es tecnolog

ies

Accions realitzades

Priorització

1 Promocionar el web del Punt Jove

Curt termini

2 Ampliar el nom

bre d’ordinadors als punts d’accés lliure i Internet

Llarg term

ini

9

Propostes sobre...

3 Ampliar el nom

bre d’ordinadors d’accés gratuït de la Biblioteca.

Posar im

pressores als ordinadors de la Biblioteca

4 Al w

eb, informació dels punts d’accés lliure i gratuït a Internet,

cartells als IES...

Curt termini

Cultura, a

rt, o

ci i lleu

re

Accions realitzades

Priorització

1 Bucs d’assaig per als grups que com

encen

Llarg term

ini

2 Potenciar i prom

ocionar els grups musicals locals

Projecte Joves Creadors

Curt termini

3 Potenciar o promoure la creació d’una coordinadora d’entitats i

grups de joves

Curt termini

4 Promoure escoles de dansa (alternativa)

Llarg term

ini

5 Elaborar una Agenda Cultural atractiva que promogui els diferents

estils (prom

oure Cinefòrum

, promoure obres de teatre per a joves,

exposicions de pintura...)

Entrada Jove, que permet als joves de 16 a

23 anys assistir a les pel·lícules

programades pel Cineclub Hal 2002, per al

2007, per 2 € la sessió.

Curt termini

6 Rem

odelar el M

useu o fer un centre d’exposicions

Llarg term

ini

7 Ampliar l’oferta de l’Escola de M

úsica.

Llarg term

ini

8 Casal de Joves, aprofitar locals i equipaments buits perquè els

joves facin actuacions. E

spai polivalent per a activitats conjuntes

entre entitats (concerts, actes... multituds...)

Llarg term

ini

10

Propostes sobre...

9 Potenciar activitats de lleure per a joves al llarg de tot l’any (tallers

de manualitats, cosir, etc.)

Program

ació M

OU!

Curt termini

10

Promocionar espais naturals del m

unicipi a visitar (camins, etc.)

Llarg term

ini

11

Confiança i llibertat perquè els joves puguin muntar activitats,

concerts, etc.

Curt termini

12

Centre Com

ercial/ B

otigues/ Restaurants de menjar ràpid/ Sala de

Bitlles/ Salons recreatius/Cinem

es/ IndorKarting/ D

iscoteques/

Local nocturn per a menors de 16 anys

Llarg term

ini

13

Reforma del C

astell Ciuró

Llarg term

ini

L’associacion

isme i la participació

Accions realitzades

Priorització

1 Fer públics els criteris d’atorgament de subvencions abans de la

convocatòria

M

ig termini

2 Fòrum

virtual o c/e on fer consultes que es responguin, deixar les

opinions...

Web Punt Jove

Curt termini

3 Facilitar espais autogestionats pels joves

Llarg term

ini

4 Que l’Ajuntam

ent faciliti m

ecanismes i espais de participació i que

les aportacions realitzades es tinguin en com

pte

Curt termini

11

Propostes sobre...

L’esport

Accions realitzades

Priorització

1 Establir una tarifa o abonament jove de preu reduït per accedir a la

piscina municipal

Llarg term

ini

2 Crear un complex esportiu nou (pistes d’atletism

e, c. futbol, gimnàs,

tennis...)

M

ig termini

3 Potenciar activitats físiques a la natura i l’espai públic

M

ig termini

4 Zona esportiva a la Granja

M

ig termini

5 Posar gespa als cam

ps de Futbol

Actualment, el cam

p Josep Raich ja

compta am

b la gespa

Curt termini

6 Reconstruir el cam

p de futbol de la Incresa

Curt termini

7 Habilitar cam

ins/carrils per a bicis

Llarg term

ini

8 Tanca (xarxa metàl·lica) als camps de futbol per no perdre pilotes

M

ig termini

9 Servei de préstec de material esportiu als espais de pràctica d’esport,

després de deixar-hi el D

NI...

M

ig termini

10

Construir una pista de skate, amb half, etc.

M

ig termini

11

Obrir els patis de les escoles per poder practicar esport

Llarg term

ini

12

Suport als joves que practiquen l’esport al carrer i l’espai públic

Curt termini

13

Arranjar les cistelles del Pont de la Cadena

Curt termini

14

Fer un circuit de Parkour

M

ig termini

12

Propostes sobre...

La c

onci

liaci

ó de

la v

ida

labo

ral i

fam

iliar

Accions realitzades

Priorització

1 Activitats per a infants

Centre comunitari Pont de la Cadena i

Centre Cívic de l’Àngel

Ludoteca estiu, Parc de Nadal i Casals

d’Estiu

Curt termini

Els

tran

spor

ts i

la c

onne

ctiv

itat

Accions realitzades

Priorització

1 Fer que el bus arribi fins als instituts

2 Cobrir les parades del B

us

13

Accions que són com

petèn

cia d’altres ad

ministracions

Propostes sobre...

L’ensenya

men

t, la

formació i el treball

Accions realitzades

Priorització

1 Escola Universitària al poble (per evitar que els joves marxin a

estudiar fora...)

Llarg term

ini

2 Crear o potenciar la creació d’una escola d’idiomes

Llarg term

ini

3 Potenciar l’ensenyam

ent de qualitat a l’escola pública (CEIP I IES)

Curt termini

4 Fer un estudi per conèixer el nivell i qualitat de l’ensenyam

ent públic

a Molins de Rei

Llarg term

ini

L’accés a l’hab

itatge

Accions realitzades

Priorització

1 Fer més habitatges socials

Cessió d’espais

Llarg term

ini

2 Buscar estratègies perquè no hi hagi pisos buits al m

unicipi

Llarg term

ini

3 Ajudes per a la com

pra d’habitatges

Llarg term

ini

4 Facilitar l’accés a un habitatge digne, en qualitat i metros...de compra

o lloguer

M

ig termini

5 Reducció dels costos dels permisos d’obres menors per reformar els

habitatges

6 Promoure mesures que donin seguretat als llogaters perquè així

lloguin els pisos

Borsa Jove Habitatge Baix Llobregat

Centre

Curt termini

La salut i el con

sum respon

sable

Accions realitzades

Priorització

1 Ampliar el servei de planificació fam

iliar

Llarg term

ini

14

Propostes sobre...

2 Més especialistes al C

AP i un hospital

Cessió d’un terreny al Servei C

atalà de la

Salut de la Generalitat de Catalunya

perquè hi construeixi un nou equipament

sanitari que com

ptarà am

b un centre de dia

per a malalts d’alzheimer

Llarg term

ini

3 Reduir dies d’espera (ara, m

és de 48 h per al m

etge de capçalera)

Llarg term

ini

4 Residències per a la gent gran

Cessió de terrenys per a la construcció

d’una nova residència

Llarg term

ini

5 Més metges al CAP

Les nov

es tecnolog

ies

Accions realitzades

Priorització

1 Cam

panya o accions: ”què és la televisió digital i què s’ha de fer per

veure-la...”

2 Millorar les antenes per escoltar la ràdio

3 Facilitats per poder disposar de fibra òptica (ajuts, és molt cara)

L’ esport

Accions realitzades

Priorització

1 Crear un equipament per a la pràctica del tennis

Llarg term

ini

2 Potenciar la pràctica de l’esport entre els joves, crear

espais/infraestructures adients

Llarg term

ini

15

Propostes sobre...

4 Millorar la connexió en transport públic i carretera amb els municipis

de les rodalies

Llarg term

ini

5

Incorporar M

olins de Rei a la Zona 1 de l’ATM

Llarg term

ini

3 Manteniment del circuit de cros

Llarg term

ini

La conciliació de la vida laboral i familiar

Accions realitzades

Priorització

1 Millorar els transports públics i les comunicacions

Llarg term

ini

2 Ampliar els horaris dels com

erços

Llarg term

ini

3 Ampliar horaris i nom

bre de places d’escoles bressol i escoles, sense

cost excessiu...

Llarg term

ini

4 Promoure mesures o llei que obligui les em

preses a flexibilitzar

l’horari

Llarg term

ini

5 Potenciar serveis de guarderia a les em

preses

Els transports i la con

nectivitat

Accions realitzades

Priorització

1 Informar sobre horaris del transport públic i m

illorar les

combinacions i connexions

Llarg term

ini

2 Potenciar metro, tramvia, línies de bus i m

illora de la freqüència de la

Renfe

Llarg term

ini

3 Millora de les freqüències Renfe a les tardes i caps de setmana

Llarg term

ini

Document validat pels representants de les entitats juvenil de Molins de Rei al Taller de l’11 d’abril de 2007

PPrrooccééss ppaarrttiicciippaattiiuu ppeerr aa llaa rreeccoolllliiddaa ddee pprrooppoosstteess eenn eell MMaarrcc ddeell PPllaa DDiirreeccttoorr ddee

JJoovveennttuutt

1

ÍNDEX

Introducció................................................................................................pàg. 2 Resum de les propostes formulades i priorització de les actuacions ....................................................................................pàg. 5

2

Introducció El document que tens a les mans és el resultat dels tallers de participació a l’entorn del Pla Director de Joventut MOU!, organitzats en el darrer trimestre del 2006, en els quals vas participar, conjuntament amb 134 joves més de Molins de Rei.

Aquest és el document que treballarem al taller de dia 11 d’abril, per ser validat pels joves que heu col·laborat en la seva definició amb les aportacions en els tallers, i que configurarà el nou Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU! +. En total, entre els mesos de setembre i desembre de 2006 es van organitzar 10 tallers de participació per parlar sobre les accions realitzades des de l’Ajuntament de Molins de Rei en el període 2004-2006, adreçades al col·lectiu jove de la vila i sobre les futures línies de treball que han de donar resposta a les vostres necessitats actuals. Informació dels tallers: Objectius del procés:

o Valorar el nivell de coneixement de les accions municipals adreçades al jovent del municipi per aquest mateix col·lectiu.

o Detectar i recollir les inquietuds i problemàtiques que tenen els joves del municipi. o Conèixer la valoració que fa el jovent sobre la política que els afecta. o Recollir propostes de millora i noves propostes.

Joves a qui s’adreçava el procés:

o Joves de Molins de Rei d’entre 14 i 35 anys, associats i no associats Accions desenvolupades:

o 2 tallers participatius amb joves que participen en activitats organitzades per associacions juvenils del municipi, o bé que en són membres de forma activa

o 4 tallers amb alumes de l’IES Lluís de Requesens o 3 tallers amb alumnes de l’IES Bernat el Ferrer o 1 taller amb una mostra aleatòria de joves d’entre 14 i 35 anys.

Tallers amb joves associats Sessions:

o Taller de diagnosi. 15 de setembre o Taller de propostes. 20 d’octubre

Durada de cada sessió:

o 2’5 hores cada sessió Destinataris:

o Joves vinculats a associacions i entitats del municipi Objectius:

o Saber quin nivell de coneixement tenen els joves i quina valoració fan de les accions del MOU! i les actuacions municipals que afecten els joves.

3

o Identificar, detectar temes que preocupen aquests joves i quines en consideren positives del poble.

o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 18 Tallers amb joves dels instituts Sessions:

o Tallers de diagnosi i propostes. (IES Lluís de Requesens: 4) (IES Bernat el Ferrer:3)

Durada de les sessions:

o IES Lluís de Requesens (2 hores) o IES Bernat el Ferrer (1 hora)

Destinataris:

o Joves del cursos de 3r, 4t i 1r de batxillerat (alumnes dels IES Lluís de Requesens i Bernat el Ferrer)

Objectius:

o Conèixer quins aspectes consideren com a positius i quins aspectes consideren com a negatius del fet de ser joves a Molins de Rei.

o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 112 (entre els dos IES) Taller amb joves triats de forma aleatòria Sessions:

o Taller de diagnosi i propostes Destinataris:

o Joves que viuen a Molins de Rei triats de forma aleatòria Objectius:

o Conèixer quins aspectes els preocupen més als joves en relació amb els 10 eixos proposats.

o Saber el nivell de coneixement de les accions municipals que s’estan desenvolupant en relació amb aquests 10 eixos.

o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 5 joves

- El document, per tant, recull les aportacions que els diferents joves heu aportat als 10 tallers de participació. Aquestes aportacions les trobareu estructurades per àmbits d’actuació i prioritzades segons el grau de recolzament que la proposta va rebre als tallers i les possibilitats d’execució de les accions:

21. ensenyament, formació i treball 22. accés a l’habitatge

4

23. informació i comunicació adreçada als joves 24. salut i consum responsable 25. noves tecnologies 26. la cultura, art, oci i lleure 27. associacionisme i la participació 28. esport 29. conciliació de la vida laboral i familiar 30. transports i connectivitat

Les accions estan prioritzades en tres categories:

Curt termini

Mig termini

Llarg termini

Finalment, i abans que iniciïs la lectura del document de propostes, volem agrair la teva participació, ja que has invertit el teu temps de manera totalment desinteressada en algun o alguns dels 10 tallers que hem portat a terme en aquests 4 mesos.

5

RESUM DE LES PROPOSTES FORMULADES I PRIORITZACIÓ DE

LES ACTUACIONS

Accions que són com

petèn

cia de l’Administració lo

cal

Propostes sobre...

L’ensenya

men

t, la

formació i el treball

Accions realitzades

Priorització

1 Cursos de formació en educació en el lleure i associacionism

e per

a joves (reconeixement amb crèdits universitaris)

Pla de formació monitors/ores lleure 2007

Pla de formació per a joves 2007

Espais d'entitats, espai de convivència:

projecte adreçat als socis de les entitats de

la vila per millorar els seus coneixements

en determinats àm

bits relacionats amb la

gestió de l'entitat.

Curt termini

2 Reformar l’edifici de l’Escola de M

úsica, per tal de millorar les

prestacions i solventar les mancances que actualment presenta

l’equipament

Obres de millora de l’Escola

Curt termini

3 Informació i orientació als joves sobre món laboral, itineraris a

seguir, als instituts...

Jornada: “La incorporació dels joves al

món del treball: eines i recursos (abril de

2007)”

Curt termini

4

Suport a la creació d’empreses en el municipi. Fer més difusió i

prom

ocionar el Centre García-Nieto

Nova

Curt termini

5

Ampliar les places i facilitar l’accés a les escoles bressol

públiques del m

unicipi

M

ig termini

L’accés a l’hab

itatge

Accions realitzades

Priorització

1 Promoure que hi hagi m

és propietaris a la borsa d’habitatge.

Reforçar la difusió i prom

oció de la Borsa Jove d’Habitatge

Curt termini

2

Elaborar un cens del patrimoni de la vila (edificis am

b valor

identitari...) a protegir

M

ig termini

7

Propostes sobre...

3 Fer una nova reserva d’habitatges de gent gran

M

ig termini

4 Modernització per agilitar els tràm

its i permisos d’obres

M

ig termini

La inform

ació i la com

unicació adreçada als joves

Accions realitzades

Priorització

1 Potenciar el w

eb adreçat als joves per tal d’informar-los

Utilitzar el c/e per inform

ar els joves

Web municipal i web del Punt Jove

www.molinsderei.cat i

www.molinsderei.cat/joventut

Curt termini

2 Potenciar l’ús on-line per a consultes i gestions municipals

Web municipal www.molinsderei.cat

Curt termini

3 Posar cartells als instituts

La inform

adora juvenil del Punt Jove

setmanalment penja a les cartelleres dels

IES la inform

ació de les activitats properes

Curt termini

4

Elaborar una agenda com

una perquè les entitats

programin de forma coordinada...

Web del Punt Jove

Curt termini

5 Elaborar una revista gratuïta mensual, tipus agenda cultural, amb

activitats culturals, d’oci...

M

ig termini

6 Més informació a TV M

olins sobre el que s’està fent i es farà

M

ig termini

7 Xerrades als instituts explicant què és farà a la vila

Curt termini

La salut i el con

sum respon

sable

Accions realitzades

Priorització

1 Educació sexual, SIDA, m

alalties de transm

issió sexual, consum

de drogues, etc. a les escoles i instituts

Xerrades i tallers adreçats als alum

nes

d’ESO i Batxillerat dels IES públics de la

vila

Curt termini

2 Cursos de primers auxilis i socorrism

e

Formació de Creu Roja

Curt termini

3 Màquines de preservatius, de fàcil accés i barates. Facilitar

preservatius gratuïtam

ent.

Organitzar una visita al Punt Jove

Llarg term

ini

8

Propostes sobre...

4 Contenidors per a roba a més llocs

Llarg term

ini

Les nov

es tecnolog

ies

Accions realitzades

Priorització

1 Promocionar el web del Punt Jove

Curt termini

2 Ampliar el nom

bre d’ordinadors als punts d’accés lliure i Internet

Llarg term

ini

3 Ampliar el nom

bre d’ordinadors d’accés gratuït de la Biblioteca.

Posar im

pressores als ordinadors de la Biblioteca

Llarg term

ini

4 Al w

eb, informació dels punts d’accés lliure i gratuït a Internet,

cartells als IES...

Curt termini

5 Cam

panya o accions: ”què és la televisió digital i què s’ha de fer

per veure-la...”

M

ig termini

6 Millorar les antenes per escoltar la ràdio

Mig termini

Cultura, a

rt, o

ci i lleu

re

Accions realitzades

Priorització

1 Habilitar espais d’assaig per als grups que com

encen

Mig termini

2 Potenciar i prom

ocionar els grups musicals locals

Projecte Joves Creadors

Curt termini

3 Potenciar o promoure la creació d’una coordinadora d’entitats i

grups de joves

Curt termini

5 Elaborar una Agenda Cultural atractiva que promogui els

diferents estils (prom

oure Cinefòrum

, promoure obres de teatre

per a joves, exposicions de pintura, espectacles de dansa...)

Entrada Jove, que permet als joves de 16 a

23 anys assistir a les pel·lícules

programades pel Cineclub Hal 2002, per al

2007, per 2 € la sessió.

Curt termini

6 Rem

odelar el M

useu o fer un centre d’exposicions

M

ig termini

7 Ampliar l’oferta de l’Escola de M

úsica.

Llarg term

ini

9

Propostes sobre...

8 Casal de Joves, aprofitar locals i equipaments buits perquè els

joves facin actuacions. E

spai polivalent per a activitats conjuntes

entre entitats (concerts, actes... multituds...)

M

ig termini

9 Potenciar activitats de lleure per a joves al llarg de tot l’any.

Program

ació M

OU!

Curt termini

10

Promocionar espais naturals del m

unicipi a visitar (camins, etc.)

Curt termini

11

Confiança i llibertat perquè els joves puguin muntar activitats,

concerts, etc.

Curt termini

12

Sala de Bitlles/ Salons recreatius/Cinem

es/ L

ocal nocturn per a

menors de 16 anys

Llarg term

ini

Bucs d’assaig per als grups que com

encen

Llarg term

ini

13

Actuacions per la promoció de Castell Ciuró i altres edificis

històrics de la Vila

Llarg term

ini

L’associacion

isme i la participació

Accions realitzades

Priorització

1 Fer públics els criteris d’atorgament de subvencions

Curt termini

2 Fòrum

virtual o c/e on fer consultes que es responguin, deixar les

opinions...

Web Punt Jove

Curt termini

3 Facilitar espais congestionats pels joves

Mig termini

4 Que l’Ajuntam

ent faciliti m

ecanismes i espais de participació i

que les aportacions realitzades es tinguin en com

pte

Curt termini

L’esport

Accions realitzades

Priorització

1 Establir una tarifa o abonament jove de preu reduït per accedir a la

piscina municipal

M

ig termini

2 Crear un complex esportiu nou (pistes d’atletism

e, tennis...)

Llarg term

ini

3 Potenciar activitats físiques a la natura i l’espai públic

M

ig termini

5 Posar gespa als cam

ps de Futbol

Actualment, el cam

p Josep Raich ja

compta am

b la gespa

Curt termini

10

6 Reconstruir el cam

p de futbol de la Incresa

M

ig termini

7 Habilitar cam

ins/carrils per a bicis

M

ig termini

8 Tanca (xarxa metàl·lica) als camps de futbol per no perdre pilotes

M

ig termini

9 Servei de préstec de material esportiu als espais de pràctica

d’esport.

M

ig termini

10

Construir una pista de skate, amb half, etc.

M

ig termini

11

Obrir els patis de les escoles per poder practicar esport

M

ig termini

12

Suport als joves que practiquen l’esport al carrer i l’espai públic

(Parkour,...)

Curt termini

La c

onci

liaci

ó de

la v

ida

labo

ral i

fam

iliar

Accions realitzades

Priorització

1 Activitats per a infants

Centre comunitari Pont de la Cadena i

Centre Cívic de l’Àngel

Ludoteca estiu, Parc de Nadal i Casals

d’Estiu

Curt termini

Els

tran

spor

ts i

la c

onne

ctiv

itat

Accions realitzades

Priorització

1 Cobrir les parades del B

us

Mig termini

11

Accions que són com

petèn

cia d’altres ad

ministracions

Propostes sobre...

L’ensenya

men

t, la

formació i el treball

Accions realitzades

Priorització

1 Potenciar l’ensenyam

ent de qualitat a l’escola pública (CEIP I IES)

Curt termini

2 Fer un estudi per conèixer el nivell i qualitat de l’ensenyam

ent

públic a M

olins de Rei

Llarg term

ini

L’accés a l’hab

itatge

Accions realitzades

Priorització

1 Buscar estratègies perquè no hi hagi pisos buits al m

unicipi

M

ig termini

2 Ajuts per a la com

pra d’habitatges

Mig termini

3 Facilitar l’accés a un habitatge digne, en qualitat i metros...de

compra o lloguer

M

ig termini

5 Promoure mesures que donin seguretat als llogaters perquè així

lloguin els pisos

Borsa Jove Habitatge Baix Llobregat

Centre

Curt termini

La salut i el con

sum respon

sable

Accions realitzades

Priorització

1 Ampliar el servei de planificació fam

iliar

Mig termini

2 Més especialistes al C

AP i un hospital

Cessió d’un terreny al Servei C

atalà de la

Salut de la Generalitat de Catalunya

perquè hi construeixi un nou equipament

sanitari que com

ptarà am

b un centre de

dia per a malalts d’alzheimer

Mig termini

3 Reduir dies d’espera (ara, m

és de 48 h per al m

etge de capçalera)

M

ig termini

4 Residències per a la gent gran

Cessió de terrenys per a la construcció

d’una nova residència

Mig termini

12

Propostes sobre...

5 Més metges al CAP

M

ig termini

La conciliació de la vida laboral i familiar

Accions realitzades

Priorització

1 Millorar els transports públics i les comunicacions

M

ig termini

2 Promoure mesures o llei que obligui les em

preses a flexibilitzar

l’horari

M

ig termini

3 Potenciar serveis de guarderia a les em

preses

M

ig termini

Els transports i la con

nectivitat

Accions realitzades

Priorització

1 Informar sobre horaris del transport públic i m

illorar les

combinacions i connexions

M

ig termini

2 Potenciar metro, tramvia, línies de bus i m

illora de la freqüència de

la Renfe (especialment a les tardes i caps de setmana)

M

ig termini

4 Millorar la connexió en transport públic i carretera amb els

municipis de les rodalies

M

ig termini

5 Incorporar M

olins de Rei a la Zona 1 de l’ATM

M

ig termini

FINANÇAMENT Des d’un primer moment la posada en marxa del Pla Director de Joventut,

l’Ajuntament de Molins de Rei va comptar amb el suport de la Secretaria

General de Joventut de la Generalitat i de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació

de Barcelona. Així entre el 2002 i el 2004, es van invertir 46. 790€ en la

elaboració del Pla Director de Joventut de Molins de Rei, dels quals 18.270€

eren recursos propis de l’ Ajuntament de la Vila, 9.500€ de la Secretaria

General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i 19.020 de l’ Oficina del

Pla Jove de la Diputació de Barcelona.

Pel desplegament del Mou!, els recursos gestionats des de la regidoria de

Joventut han estat:

Finançament 2004 2005 2006

GENERALITAT 3.500€ 16.000€ 19.500€

DIPUTACIÓ 7.000€ 7.066€ 8.116€

AJUNTAMENT 207.787,99.€ 204.608,83€ 261.631,11€

totals 218.287,89€ 227.674,83€ 289.247,11€

Les accions del Pla Director de Joventut implementades des de l’altres àrees

Ajuntament, no estan contemplades en aquest pressupost.

28

PREVISIÓ DE FUTUR PEL PDJ El futur del PDJ com a procés participatiu La continuïtat del Pla Director de Joventut està garantida en la mesura que

l’Ajuntament tingui la voluntat de mantenir-ho i existeixi una implicació i

comunicació fluida amb les entitats juvenils de la Vila i els seus joves.

Si la participació dels i les joves de Molins de Rei continua activa, el Pla

Director de Joventut de la vila garantirà l’actualització i vigència de les

premisses que s’indiquin com a objectius.

En tot moment els projectes que es portin a terme des del Negociat de Joventut

estaran en concordància amb les línies d’actuació del Pla Director de Joventut,

així com aquells en els que el Negociat de Joventut sigui cogestor. A la vegada

aquelles propostes que es generin des de les entitats de la vila hauran de

respectar la filosofia del PDJ-MdR i inscriure-s’hi en alguna de les línies

d’actuació que marca el propi Pla.

Les previsions de finançament Per a l’any 2007 es preveu un ingrés igual o superior al dels anys anteriors per

part de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i la Secretaria

General de Joventut.

29

CONCLUSIONS El Pla Director de Joventut és una eina bàsica per desenvolupar una política de

joventut participativa, integradora i fonamentada en el treball transversal.

Aquestes formes de fer es consideren les més respectuoses amb els interessos

dels joves i els de l’administració pública, i per tant es creu convenient

continuar treballant en la mateixa línia.

30

ANNEX 1- DIAGNOSI Índex

1.- Introducció

1.1. Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya 1.2. La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei 1.3. Els eixos vertebradors del Pla Director

2.- Metodologia 3.- Descripció socioeconòmica de Molins de Rei

3.1. Situació geogràfica i accessibilitat 3.2. Dades demogràfiques 3.3. Altres indicadors socials

4.- Visualització de polítiques

4.1. L’organització interdepartamental entre negociats i àrees 4.2. Catàleg de serveis: extern i intern

5.- Anàlisi de les entrevistes a les entitats

5.1. Característiques generals de les entitats 5.2. Nivell de coneixement de programes i serveis 5.3. Àmbits d’actuació 5.4. Agrupació de propostes dels joves en funció dels eixos 5.5. Prioritats en l’àmbit juvenil 5.6. Problemes de la població juvenil

6.- Necessitats I problemàtiques. Objectius

6.1. Quadre de necessitats 7.- Conclusions 8.- Annex

8.1. Models de guions de les entrevistes 8.2. Quadre Mètode 3Q 8.3. Diapositives del Pla Director

9.- Bibliografia

31

Introducció

Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya

L’inici del disseny d’una acció pública a favor dels joves a l’Estat espanyol no

es produeix fins el 1979, data de l’arribada dels primers ajuntaments

democràtics. És a partir d’aquest moment que es reconeix la joventut com a un

col·lectiu amb una idiosincràsia i unes necessitats socials pròpies. Malgrat això,

no és fins la dècada dels vuitanta, concretament el 1985 i aprofitant la

celebració de l’any Internacional de la Joventut, quan neix el primer projecte

jove a Espanya: el Projecte Jove de l’Ajuntament de Barcelona, que

metodològicament pren com a referent experiències europees. És l’any zero de

les denominades polítiques integrals que defineixen l’etapa jove com a un

període de transició cap a l’edat adulta.

En l’actualitat, aquest concepte de joventut com a etapa de transició ha canviat.

El motiu principal d’aquesta evolució és la pròpia transformació de la condició

juvenil. Ara per ara, els joves tenen uns comportaments socials diferents que

en dècades anteriors. Hi ha uns fets diferencials (canvi de mentalitat, de valors

i de cultura) que han provocat l’emergència de la joventut entesa com un nou

període vital de l’individu. Segons aquesta concepció s’ha d’ afirmar que els

joves i les joves són ciutadans de ple dret, així com constatar que l’espai juvenil

actua com un potent camp d’innovació social i cultural i que, per tant, les

respostes que els joves plantegen als seus problemes serveixen també a tota

la societat.

Tot això provoca un canvi en la manera d’entendre i implementar les polítiques

de joventut. Es passa de les Polítiques Integrals a les Polítiques Afirmatives.

Aquestes es deixen de concebre com a programes de transició i passen a ser

accions afirmatives de la nova condició juvenil, és a dir, polítiques orientades a

potenciar la plena ciutadania del joves. Tot i introduir canvis significatius, les

polítiques afirmatives no trenquen radicalment amb el model integral, i s’han

d’entendre com l’evolució lògica d’aquest antic model. Tot i això, els

plantejaments inicials d’ambdues polítiques difereixen conceptualment en la

definició mateixa de la joventut i en el seu objectiu principal. Si el model de

32

polítiques integrals definia a la joventut com un període de transició i tenia com

objectiu principal la inserció social i professional, les polítiques afirmatives la

defineixen com una etapa plena de la vida i el seu objectiu, per tant, és

aconseguir l’autonomia personal i la plena ciutadania del jove. La continuïtat

queda establerta en el punt de partida d’ambdós models polítics perque tots

dos model parteixen de la perspectiva global i integral per acostar

l’Administració a la realitat dels joves.

La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei

Els canvis en la condició juvenil condueixen a un replantejament en el model

d’intervenció i gestió pública capaç de donar una resposta adequada a les

noves orientacions de la política juvenil. Dintre d’aquest nou model

d’enfocament afirmatiu de les polítiques de joventut, un dels elements

importants dintre de l’actuació de l’Administració, és el desenvolupament del

Pla Director de Joventut. Aquest és una eina fonamental de l’Ajuntament de

Molins de Rei per a desenvolupar les polítiques adreçades a les joves i als

joves de la ciutat.

El Pla Director de la política de Joventut es dissenya seguint la metodologia

establerta per les Noves Polítiques Afirmatives. Per tant, es contempla la

joventut com una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i

entendre els joves i les joves des d’una perspectiva global. En aquest sentit

proposem treballar cinc eixos per a desenvolupar la nova manera d’entendre

aquesta condició juvenil: l’autonomia, la ciutadania, la creativitat, la mobilitat i

l’experimentació.

Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en concret, des del Negociat de

Joventut, hem engegat diferents programes per impulsar algunes de les noves

demandes de la joventut actual. Però pensem que cal impulsar una nova

política de joventut que superi antigues visions tòpiques i febles dels joves. Així

doncs, el Pla Director vol ser una eina que desenvolupi l’acció política adreçada

33

als joves de Molins de Rei. Es vol configurar com un instrument obert, dinàmic i

participatiu, fet per als joves i amb el joves del municipi.

Creiem en la necessitat d’un Pla Director perquè els joves necessiten suport a

la seva creativitat, a la seva formació, a les seves iniciatives, a les seves

empreses. D’aquesta manera, estem donant suport al progrés de la nostra

població. Els joves de Molins de Rei intenten divertir-se, estudien, són la base

del món associatiu, treballen, consumeixen, creen riquesa i ja s’han convertit en

el motor econòmic de la nostra vila.

Aquesta necessitat dels joves queda palesa ja en el Pla Estratègic de Molins

de Rei, on s’afirma que un dels reptes del municipi en els propers anys és

“intentar marcar les línies d’actuació que facin possible la integració social i

professional dels joves; proporcionar, recolzar i dur a terme activitats, projectes,

programes, serveis i equipaments que facilitin als joves els instruments

necessaris perquè esdevinguin vilatans actius que sàpiguen trobar la solució

dels seus problemes i, a més, facin de Molins de Rei un municipi amb l’esperit

que planteja el Pla Estratègic, un municipi obert, plural, integrador, culturalment

actiu i socialment cohesionat que vetlla per la qualitat ambiental i el

desenvolupament econòmic.

Volem que el nostre Pla Director s’articuli en funció d’ aquests objectius

generals perquè responen a les necessitats dels joves i les joves de Molins de

Rei i es vertebri segons els cinc eixos esmentats anteriorment. Així mateix, i

segons les necessitats que s’han pogut detectar a partir d’un primer procés

consultiu fet a algunes entitats juvenil, el Pla Director s’hauria de treballar sota

tres objectius: Participació-Habitatge-Cultura.

La Participació ha de ser un dels eixos vertebradors perquè els i les joves

siguin protagonistes actius de la vila amb el doble objectiu de promoure la seva

participació activa i el seu desenvolupament social. Els i les joves de Molins

viuen de ple a la seva vila: constitueixen i formen part d’entitats, organitzen

accions concretes, canalitzen actuacions adreçades al col.lectiu juvenil.

Aquesta és un realitat evident, però hi volen participar més. Necessiten més

34

espais de participació. És per aquest motiu que la participació ha de ser un dels

objectius prioritaris d’actuació.

L’Habitatge és el segon objectiu o eix vertebrador. La qualitat de vida i

l’emancipació personal dels joves i de les joves passen per tenir un espai propi

on desenvolupar-se. L’adquisició d’un primer habitatge és un problema seriós

per aquells col.lectius menys afavorits, entre els quals es troben els joves que

necessiten comprar o llogar el seu primer pis.

La Cultura, com a element integrador i relacional dels joves ha de ser un dels

eixos més importants. Els joves de Molins utilitzen els recursos culturals de la

seva ciutat però en necessiten encara més. Volen expressar la seva pròpia

cultura, necessiten nous espais per a poder fer-ho i volen sentir-se recolzats.

Cultura és aquí necessitat d’innovació, equipaments i integració

Els eixos vertebradors del Pla Director

Autonomia

“Realment ser jove és molt dur, per algunes coses ets gran i per d’altres petit. Què sóc? Post-adolescent? Adulta? No hi ha prou amb fer un carnet jove. Els joves serem els adults i governants del futur”.

Les noves polítiques afirmatives, tal i com s’hi ha fet referència amb anterioritat,

són d’afirmació de la joventut com a una nova etapa de la vida de l’individu,

entesa en un sentit ple. Perquè els joves puguin assolir aquesta plenitud han de

gaudir d’autonomia. En conseqüència, un dels nostres objectius és assegurar la

igualtat dels joves per tal que gaudeixin plenament de les potencialitats que els

hi ofereix la seva condició. Hem d’assegurar la igualtat dels joves posant

l’accent en els dèficits formatius dels joves amb més dificultats, així com

estimular les iniciatives d’autoaprenentatge i autoocupació. Hem d’afavorir

l’aflorament dels nous jaciments d’ocupació. Tot això ho hem desenvolupat des

de programes que l’Ajuntament de Molins realitza en matèria d’inserció laboral i

35

igualtat d’oportunitats. Hem de canalitzar la informació de l’existència d’aquests

programes, així com potenciar els programes existents i fomentar la creació

d’altres necessaris i inexistents en l’actualitat.

No podem deixar de banda les situacions clàssiques de risc social i salut, que

haurem d’afrontar des del camp de la sanitat i les “bones pràctiques” de

consum, ajudant-nos d’una eina imprescindible com és la informació adreçada

als joves.

Finalment, tampoc podem oblidar que un dels pilars essencials de l’autonomia

personal passa per la possibilitat d’accedir a un espai vital propi, que

s’aconsegueix a través de l’habitatge. En aquest camp, hem d’intervenir de

manera decidida en l’habitatge de lloguer i en l’habitatge de promoció pública

per a joves.

Ciutadania

“Ens agradaria que hi hagués codecisió amb els joves, que no sigui només consultiu”.

El concepte de ciutadania corre el risc d’ esdevenir quelcom vacu i abstracte,

degut a què moltes persones no tenen interioritzats els fonaments que

constitueixen la mateixa definició de ciutadà. En aquest sentit, els joves del

present viuen i pensen la seva condició d’una manera que permet omplir de

continguts reals una abstracció que per a moltes generacions anteriors és tan

sols una paraula que omple documents. Per contra, per la joventut d’avui els

fonaments de la democràcia, els drets individuals, la solidaritat, l’ecologia i el

medi ambient són qüestions que donen sentit vital al seu paper dintre les

nostres societats. Els joves d’ara es senten ciutadans del món, del seu

continent, del seu país i del seu municipi. Tant des d’una vessant més global

com des d’un punt de vista local aquests han trobat una transcendència real al

concepte de ciutadania.

36

Per tant, des d’aquesta perspectiva el nostre Pla Director ha d’aplegar totes

aquelles propostes relacionades amb la participació dels joves, des del diàleg

individual a l’intercanvi d’idees amb col·lectius, ja sigui amb les diferents entitats

juvenils de la nostra ciutat o bé amb d’altres formes potencials d’agrupació.

Aquesta participació ha de ser bidireccional, ja que de tenir present la

comunicació contínua entre els joves de Molins i la institució municipal, es

consoliden com a un espai real d’expressió. L’objectiu és establir nous canals

participatius periòdics i assegurar conductes fiables d’informació per tal que els

joves puguin accedir a aquesta i, així, potenciar la seva opinió individual i les

formes d’intercanvi.

No ens hem d’oblidar d’aquells grups de població juvenil amb més dificultats

d’accés a la informació. Hi ha joves que per la seva trajectòria individual o per

certs condicionants socials manifesten algunes dificultats de comunicació. És

sobre aquests sectors on s’ha de fer una ressenya especial, intentant

socialitzar-los a través de la interiorització dels seus propis drets, com una de

les màximes de la participació.

Cal promocionar i donar suport a iniciatives d’associacionisme, voluntariat,

solidaritat i cooperació. Hem de mirar d’aconseguir que la participació i la

solidaritat tinguin cabuda als mitjans de comunicació per tal que arribin a la

resta de la societat. No hem de deixar de banda que el més important

d’aquests processos és fer partícip a tota la població, tant des del punt de vista

de la informació com, sempre que sigui possible, des de la implicació.

Creativitat “Estar de bars està molt bé, però si te’n canses a on vas?”

Des de l’Ajuntament de Molins de Rei volem i hem de reivindicar l’estètica jove.

Hem de recolzar tant l’apropiació d’aquesta estètica com l’acceptació per part

dels adults d’aquestes noves formes creatives. Els joves utilitzen els recursos

culturals que ofereix la nostra vila i això ens ha de conduir a superar la

dicotomia que es produeix entre cultura artística de mitjana o alta qualitat, per

37

adults, i cultura artística no entesa pels adults i considerada de baixa qualitat,

destinada als joves. Aquest trencament conceptual, que ara per ara es produeix

només en una direcció, la jove, s’ha de traduir en el foment de les experiències

culturals juvenils. De la mateixa manera que els joves han fet un esforç per

apropar-se a les arts institucionalitzades, alhora s’han d’impulsar les creacions i

els treballs simbòlics del jovent.

Segons aquest criteri, des de l’Ajuntament de Molins, hem d’oferir una

democratització de les pràctiques culturals establertes sense deixar de

fomentar, recolzar i reivindicar la creació amb segell jove com a punt de partida.

En aquest sentit, hem d’ impulsar equipaments destinats tant a la producció de

nous creadors com al consum cultural que se’n deriva. Ha de ser també la

nostra prioritat sensibilitzar al conjunt dels joves i de les joves de Molins, en

concret, i al conjunt de la població molinenca, en general, vers la creació jove, a

través de la difusió i l’intercanvi de qualsevol tipus d’expressió cultural

intrínsecament jove. És necessari també que els canals de comunicació amb

l’Ajuntament s’enforteixen i els joves puguin ser protagonistes directes de la

cultura que volen rebre. Així, un dels elements més destacats que provoqui un

apropament entre el jove i la cultura ha de passar per potenciar mecanismes de

participació cultural.

Mobilitat

“Es valoren molt els intercanvis cap altres llocs d’Europa”

La mobilitat és el principi més visible de la nova condició juvenil. Els joves es

mouen, es relacionen i viatgen. I tot això ho fan tant a fora del municipi com a la

mateixa vila. Els joves són el grup d’edat que més viatja per Europa. Si partim

d’aquesta dada, cal promoure més el turisme jove. Hem d’aprofundir més en

fórmules d’intercanvi que potenciïn la solidaritat, la multiculturalitat i la

participació.

38

No obstant això, la mobilitat d’aquesta nova condició juvenil es manifesta de

manera més freqüent i quotidiana en l’espai urbà. És per això que hem

d’entendre i estendre la particularitat de la nostra situació geogràfica i parar

especial atenció a l’espai metropolità i la facilitat amb la que, sovint,

desapareixen les fronteres entre ciutats.

Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna,

adequant tots els serveis públics a les necessitats dels joves i del territori, amb

l’objectiu, d’una banda, de reforçar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes

culturals que cadascuna d’elles programa durant la nit i, d’altra banda, intentar

disminuir la sinistralitat juvenil en accidents de trànsit durant aquestes hores.

Per aconseguir això últim, hem de promoure l’ús dels transport públic, sobretot

entre els més joves.

Experimentació

“Haurien de potenciar més l’esport”

Els joves viuen de manera molt diferent el seu temps escolar i formal (de dilluns

a dijous) i el temps d’oci, que aglutina tots el caps de setmana. És durant el cap

de setmana que el jove té un espai de llibertat que aquest considera propi, un

autèntic lloc de diversió i de lleure. Les polítiques afirmatives que hem d’aplicar

han d’articular aquest àmbit, com a un eix central de la nova condició juvenil.

D’altra banda, el camp de l’experimentació aconsegueix atreure al jove cap a

altres vessants de la seva vida, transformant-les i vertebrant-les. És aquí on rau

la seva importància i la necessitat, per part de les administracions, d’oferir

polítiques en aquest sentit.

Les línies d’actuació són poc tangibles com el propi concepte, però és possible

enfocar la política de joventut en funció de tres nivells. Primer, en funció de

l’ampliació dels espais d’oci, amb l’obertura de nous equipaments i serveis

educatius i esportius. Segon, en una nova política d’espais juvenils que passi

39

per l’apropiació i l’ocupació dels espais pels propis joves. I, tercer, ha d’oferir

espais d’accés les noves tecnologies.

Metodologia

Aquest document és el recull de les aportacions i propostes de diferents actors

socials i participants actius de la vila de Molins de Rei, amb l’objectiu final de

millorar la qualitat de vida del municipi. De fet, la recollida d’informació s’ha

basat en una metodologia d’anàlisi qualitativa i s’ha centrat en el treball de

camp, realitzat entre els mesos de febrer i març a experts i agents juvenils.

Aquesta fase de treball inclou 17 entrevistes personals realitzades tant a nivell

intern, dintre del mateix Ajuntament, com a nivell extern. A nivell intern, s’han

fet 8 entrevistes a tècnics de l’Ajuntament de Molins de Rei de les diferents

àrees polítiques d’actuació municipal (Àrea de Serveis Personals, Àrea

d’Economia i Serveis Generals i Àrea de Medi Ambient i Territori). A nivell

extern, s’han fet 9 entrevistes personals, preguntant a membres d’algunes

associacions rellevants dintre del teixit associatiu de Molins de Rei, així com a

totes les entitats polítiques juvenils del municipi. De la mateixa manera, s’han

fet 2 entrevistes a membres directius del món educatiu de Molins de Rei, en

concret a dos directors d’instituts públics de la vila. S’entén que són referents

importants en la socialització dels jovent, així com actors que mantenen un

contacte directe, dia a dia, amb els propis joves.

Llistat d’entrevistats a nivell intern:

� Alfons Torre-Marín Domingo, Coordinador del Servei d'Orientació Laboral.

Negociat Promoció econòmica. Àrea d'Economia i Serveis Generals.

� Jordi Boltà, Cap del Negociat de Medi Ambient, Àrea de Mediambient i

Territori.

� Francesc Roviralta, Sargent de la Guàrdia Urbana.

� Joan Magrané, Cap Secció d'edificació i urbanisme. Àrea de Mediambient i

Territori.

40

� Dolors Pérez, Cap de Negociat de Mobilitat. Àrea de Mediambient i

Territori.

� Margarida López-Nieto, Cap d'Àrea de Medi Ambient i Territori.

� Meritxell Vargas, Cap d'Àrea d'Economia i Serveis Generals

� Salvi Presmanes, Cap d'Àrea de Serveis Personals

Llistat d’entrevistats a nivell extern:

� Roger Moreno, Representant de Metal Defenders

� Josep Reventós, Representant de Remolins

� Jordi Julià, Representant de Molinext

� Xavi Obiols, Representant Centre d'Esplai l'Agrupa

� Alex Maimó, Representant l'Assamblea de joves independentistes de

Molins

� Montse Padilla, Representant IC-Verds

� Yerai Vacas, Representants de JSC

� Aïna Surià, Representant JERC

� Joan Ramon Casals, Representant JNC

� Manuel Vivancos Muñoz, Director IES Lluís de Recassens

� Ramón Graells Juanós, Director IES Bernat el Ferrer

Per a la realització de les entrevistes s’han elaborat tres qüestionaris models.

Un per a les entrevistes a nivell intern i dos per aquelles altres orientades a les

entitats i al teixit educatiu4. Les preguntes del guió han estat preguntes

tancades i obertes. Les primeres, s’han construït amb la finalitat d’ extreure la

informació necessària sense córrer el risc de poder perdre dades interessants.

De totes maneres s’han inclòs preguntes de caire obert per a obtenir possibles

informacions que venen donades a través de l’espontaneïtat que dóna la no

codificació de les entrevistes.

4 Els guions de les entrevistes s’adjunten a l’annex final.

41

Alhora s’han consultat algunes enquestes d’interès, procedents d’estadístiques

oficials, amb l’objectiu sempre de poder extreure algunes conclusions sobre el

comportament dels joves de Molins de Rei, que com a col·lectiu jove, tenen

unes característiques similars i uns comportaments paral·lels a aquells que

manifesten els joves del seu entorn més proper, és a dir, la joventut de la

Regió Metropolitana de Barcelona, així com de la resta de la comarca i

província, i de Catalunya.

Per sistematitzar aquestes informacions hem utilitzat el Mètode del 3Q.

Aquesta metodologia de síntesi ens ha ajudat a definir les necessitats i

problemàtiques bàsiques dels joves i poder establir els objectius pertinents5.

Descripció sòcioeconòmica de Molins de Rei. Situació geogràfica i accessibilitat. La situació geogràfica de Molins de Rei té un pes important en la realitat

econòmica i social de la seva població. La bona comunicació de què gaudeix i

la seva proximitat a Barcelona possibiliten que sigui una vila amb grans

potencialitats per jugar un rol estratègic important, en referència tant a la resta

de la comarca com a nivell de l'àrea metropolitana.

Es tracta d' una vila que es situa al marge esquerra del riu Llobregat, a la vall

baixa de la comarca del Baix Llobregat i es troba a 12 Km de Barcelona, a la

cruïlla històricament anomenada dels Quatre Camins. És un municipi ben

comunicat, des del qual es pot accedir ràpidament a les autopistes i autovies

que comuniquen amb el sud i el centre de la península (A-2 cap a València,

5 El model emprat s’adjunta a l’annex. És necessari assenyalar que aquest mètode inclou tres quadres: visualització de les politiques de joventut, definició d’objectius i programa d’actuacions. Ara bé, pel nivell d’anàlisi al qual s’ha arribat es farà ús només d’un dels quadres, en concret, aquell que fa referència a la definició d’objecius i que inclou eix temàtic, necessitats i problemàtiques i, finalment, objecius. La col.lumna de l’eix són els gran blocs temàtics en materia de joventut en els quals es poden agrupar les necessitats i problemàtiques detectades. Aquestes necessitats es defineixen com el conjunt de necessitats detectades i els objectius són les fites a assolir per a cadascuna de les mateixes necessitats i problemes

42

Saragossa i Madrid, i autovia N-II cap a Lleida-Saragossa). També té accesos

importants amb la zona nord de Catalunya i França a través de l'A-7. De la

mateixa manera, l'accesibilitat és ràpida si es fa referència a qualsevol part de

l'àrea metropolitana de Barcelona6. Cal destacar també la bona comunicació

que existeix amb municipis com Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern,

Esplugues i l'Hospitalet de Llobregat, a través de l'antiga carretera C-1413.

Els mitjans de transport són un element molt important quan es parla de la

xarxa de relacions d' una població. La gent necessita desplaçar-se per anar a

treballar, a estudiar o pel seu temps d'oci. En aquest sentit, i per a facilitat la

mobilitat dels seus ciutadans i ciutadanes, Molins de Rei disposa d' una bona

infraestructura de transport públic, basada en l'estació de Renfe i la línia

d'autobusos Soler i Sauret.

L'estació de tren està situada, en una direcció, en la línia de Sant Vicenç de

Calders-Vilafranca del Penedès-Martorell, i, en l'altra direcció, en la línia de

Sant Feliu, Cornellà, l'Hospitalet, Barcelona-Sants, Barcelona-Plaça Catalunya,

Cerdanyola Universitat, Terrassa i Manresa. El tram Molins de Rei-Barcelona,

com a línia de Rodalies, compta amb sortides de trens cada 10 minuts.

La línia d'autobusos Soler i Sauret cobreix el recorregut Barcelona-Molins de

Rei i arriba fins a Sant Vicenç dels Horts i Torrelles de Llobregat. Hi ha una

altra línia que arriba fins a Barcelona, i passa per Avinyonet i la Universitat

Autònoma.

Dades demogràfiques

La primera qüestió a assenyalar fa referència a la piràmide d' edats. Aquesta es

caracteritza perquè el pes més important de la població el té la gent gran,

mentre que la gent més jove té un pes menys significatiu dins la piràmide

poblacional. Aquest fet ha propiciat un sentiment d'identitat i de pertinença molt

arrelat que, com el Dios Jaro, presenta una cara dolenta i una de bona. La

6 Quan es parla de l'àrea metroplitana es fa referència a les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental.

43

vessant més positiva és la cohesió social que el sentiment d' identitat comporta.

La vessant més negativa té a veure molt directament amb els joves. Aquests

acostumen a ser aquells que aporten les idees més innovadores i trencadores.

Són els protagonistes de les noves creacions socioculturals i dels nous

comportament socials, que gairebé sempre són enriquidors, si es canalitzen de

manera adequada.

En aquest sentit, la pèrdua de població jove de la ciutat s'ha de veure amb

especial preocupació. El 58% de la població té entre 31 i 80 anys, mentre que

només hi ha un 27% de la població total que té entre 13 i 30 anys. A més a

més la població de més de 66 anys és més nombrosa (24%) que la població

compresa entre 0 i 16 anys (16%). Hi ha, en conseqüència un envelliment de la

població bastant evident. Alguns dels factors que causen aquesta pèrdua de

població jove són la baixa taxa de natalitat, l'increment de l'esperança de vida i

l'emigració de joves a algunes poblacions veïnes (Pallejà, Castellvisbal...) que

busquen un primer habitatge més asequible econòmicament. Els joves tenen

una tendència a moure’s cap a la perifèria on els pisos són més barats.

Línia d' edats

0

2000

4000

6000

8000

10000

0 a 3 anys 4 a 12 anys 13 a 16anys

17 a 30anys

31a 65anys

66 a 80anys

Mes de 80anys

44

Altres indicadors socials

Població jove actual per grups d'edat i sexe.

050010001500200025003000

12 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 30

HOME DONA TOTAL

HOME DONA TOTAL

Proporció de la població e 12 a 30 anys en relació amb la població total. Per grups d'edat.

12 a 30 Total població

45

850 900 950 1000 1050 1100 1150

Molins de Rei

Comarca

Província

Catalunya

Renda per Habitant

0 500 1000 1500 2000

Molins de Rei

Comarca

Província

Catalunya

PIB per habitant

Visualització de Polítiques

L'Organització Interdepartamental entre Negociat i Àrees.

Vivim en un món de xarxes socials, on les relacions són vitals pel funcionament

de la nostra societat7. Les persones s'interelacionen amb altres persones a la

vida quotidiana: amb els amics, amb la família, amb els companys de feina. De

fet l'home per naturalesa és un zoom politicon, un animal polític que necessita

viure en societat i és per això que ha creat institucions i estructures socials, que

alhora també es relacionen entre sí. Les polítiques que es desenvolupen des

de les administracions no poden ser alienes a aquesta característica tan

7 Les xarxes socials constitueixen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusió de la seva lògica d'enllaç modifica de forma substancial l'operació i els resultats dels procesos de producció, l'experiència, el poder i la cultura. La Era de la Información. Economía, sociedad y cutura. Manuel Castells. Editorial: Alianza Editorial: Pàg. 505.

46

intrínseca a l'ésser humà, i s'han d'elaborar des d'una perspectiva global, amb

capacitat de posar en relació les diferents dimensions que configuren, de forma

interdependent, la realitat de les persones.

En aquest sentit, les polítiques de joventut no són quelcom diferent. El jove o la

jove que fa esport és el mateix que estudia i que busca feina, i el mateix que

esta vivint el despertar de la seva sexualitat, el mateix que necessita un

habitatge i demana un equipament cultural o que hi hagi un centre comercial a

la seva ciutat. Utilitzant una metàfora, el jove és un organisme composat per

molts àtoms, per realitats múltiples integrades. Davant aquesta realitat, les

polítiques els han d'oferir respostes que no estiguin pensades de manera

fragmentada. Calen polítiques integrals per a una realitat integrada.

Les polítiques de joventut han de ser concebudes des dels criteris de

transversalitat i integració, no de forma segmentada. No només han d'atendre

les necessitats dels joves i oferir determinats serveis puntuals i aïllats, sinó

treballar des d'una perspectiva global que interrelacioni els diversos àmbits de

la vida dels joves i de les joves: l'oci, el treball, l'habitatge, la salut, la

Vol un centre

comercial

Demana un Casal de joves

Vol un pis

Viu la seva sexualitat

Estudia

Busca feina

Fa esport

EEELLL/// LLLAAA JJJOOOVVVEEE

47

participació democràtica. Això implica que totes les administracions i els seus

nivell d'organització estableixin mecanismes de treball conjunt entre

responsables i tècnics de diferents departaments per donar una resposta

unitària i global a les necessitats de la joventut i de la ciutadania en general.

El cas de Molins de Rei cal considerar-lo com un paradigma de transversalitat8.

S'ha desenvolupat una labor important en quant a l'assumpció d' un model

unitari i de les programacions de caire transversal, sobretot a l’Àrea de Seveis

Personals. S'ha avançat molt en el desenvolupament de programacions

transversals que produeixen eficients línies d'actuació per a la consecució dels

objectius de benestar i cohesió social, sota una base potent de plantejament

d'un model de Serveis Personals integral, estratègic, comunitari i participatiu9.

8 Pla de l'Àrea de Serveis Personals. Molins de Rei, juny de 2002. 9 Un exemple clar de transversalitat és el Programa de la Dona, on hi traballan el Negociat de Salut Pública, el Negociat de Serveis Socials i el Negociat de Programes Específics.

48

Malgrat que la coordinació entre els negociats de les àrees és una realitat,

encara no existeix suficient integració entre les tres àrees que constitueixen

l'estructura de l'organigrama municipal. La integració, per tant, entre l'Àrea de

Serveis Personals, l'Àrea d'Economia i Serveis Generals i l'Àrea de

Mediambient i Territori, no és encara suficient i això pot dificultar l'adopció

d'iniciatives interesants per al benefici del conjunt de la població. En aquest

sentit, cal avançar mitjançant una major estructuració i vertebració de funcions

intraàrees. És necessari assolir un grau major de comunicació entre àrees, com

també possibilitar eines pràctiques de coordinació. Ha de constituir-se com a

objectiu de tots la posada en marxa d’accions integrals, la comunicació tant

formal com informal i l’existència d’una identitat conjunta, evitant tenint

sentiments de pertinença exclusius a un subgrup lluny de manifestar actitud

solidàries.

De totes maneres aquest dèficit relacional interàrees ja s’ha detectat com a un

problema que afecta a la consecució d’ objectius adreçats a la població. No

s’ha d’oblidar que la internalitat afecta a l’ externalitat i per tant s’ha de parar

especial atenció en aques tipus de qüestions. Segons s’assenyala al Plà de

Àrea Serv. Personals

Cultura

Educació

Serveis Socials

Salut Pública

Esports

Joventut

Rel. Ext. i Cooperació

ó

49

l’Area de Serveis Personals10, ja s’han establert com a canals bàsics de

comunicació, reunions periòdiques de coordinació de l’Ajuntament, dels

directors d’Àrea amb els presidents d’Àrea, reunions politicotècniques de cada

Àrea i reunions setmanals dels tres directors d’Àrea. Totes aquestes reunions

no són més que mecanismes per avançar vers un model relacional de gestió.

Catàleg de serveis: extern i intern L'Ajuntament de Molins de Rei, compta amb un ampli nombre de serveis i

programes destinats als joves, en gairebé tots els eixos: Autonomia,

Ciutadania, Experimentació, Creativitat i Mobilitat. Com és lògic, gran part

d'aquests programes i serveis, estan destinats a sectors molt concrets de la

població juvenil, i en conseqüència no són coneguts per la totalitat de la

població (és el cas dels programes de serveis socials).

En aquest sentit també cal destacar que el coneixement dels serveis està

condicionat pel tipus d'entitat o institució a la que representen els entrevistats.

Així doncs els representants dels IES, tenen un bon coneixement d'aquells

serveis relacionats amb l'ensenyament i l'inici del món laboral (programes de

transició al treball). Les entitats culturals tenen un coneixement mes ampli de

tots aquells programes i serveis que engloba l'eix de Ciutadania.

A continuació presentem, tant el catàleg de serveis que desenvolupa

l’Ajuntament com el catàleg de serveis que aglutina els serveis que coneixen

els entrevistats, en l’àmbit de joventut. D’aquesta manera es pot fer una

valoració aproximativa del nivell de coneixement dels serveis, projectes i

programes que es realitzen en l’àmbit de joventut en totes les àrees de

l’Ajuntament.

10 Pàg. 72

50

AUTO

NOMIA-INFO

RMAC

IÓ JUVE

NIL

Punt d'informació juvenil

AUTO

NOMIA-INSE

RCIÓ LABO

RAL

IES-SEFED

PTT

Servei d'acompanyament de les dones joves a les carreres tècniques

AUTO

NOMIA-SAL

UT I CO

NSU

M

Xerrades als alumnes de secundària

CIUTA

DANIA-PAR

TICIPA

CIÓ I ASS

OCIAC

IONISME

Casal de joves

Setmana de la joventut

Ca n'Iborra

Fira jove

Suport a entitats juvenils

51

AUTO

NOMIA

INFO

RMAC

IÓ JUVE

NIL

INSE

RCIÓ LAB

ORAL

SALU

T I CO

NSU

M

HAB

ITATG

E IGUALTAT D'OPO

RTU

NITATS

•

Punt d'informació Juvenil

•

Informació als joves dels

IES

•

Oficina d'atenció al públic

•

Pla transició treball

•

Projecte IES-SEFED

•

Projecte IES-UAC

•

Formació i acompanyament a

la inserció socio-laboral de

les dones

•

Conciliació de la vida familiar

i la vida laboral EQUAL-

TEMPORAL

•

Escola d'adults

•

S. D'acompanyament de les

dones joves a les carreres

tècniques

•

C. D'informació a

treballadors estrangers

(CITE)

•

Pla de salut

•

Accions per a la

prevenció de les

drogodependències

•

Xerrades alumnes

secundària

•

Salut escolar

•

Exposicions pla de

salut

•

Fromació

professionals en el

camp de la salut

•

Suport entitats de

promoció de la salut

•

Atenció a la salut

reproductiva i sexual

de la dona

•

S. D'acompanyament

psicològic per a dones

víctimes de la

violència

•

Centre de formació d'adults Rafael

Farré

•

Suport a accions de formació

d'adults

•

Formació permanent de català

•

Curs d'introducció a la llengua

catalana per a im

mgrants

•

S. D'atenció individualitzada de

casos

•

S. Social d'atenció de casos

•

Servei 1ª acollida

•

Ajut em

ergència social

•

Xecs serveis de proximitat

•

Voluntaria Creu Roja

•

EAIA

•

Beques menjador

•

Ajuts complementaris als estudis

•

Intervenció social a les escoles

•

Servei de suport a entitats de

persones amb disminució

•

S. De teleassistència domiciliaria a

dones víctimes de la violència

domèstica

•

Punt d'assessorament per a dones

sobre igualtat d'oportunitats

•

S. D'acollida d'urgència per a dones

víctimes de la violència dom

èstica

•

Suport a entitats de dones

•

S. D'assessorament jurídic per a

dones

•

Disseny pla d'immigrants (conveni

CRID)

•

Recepció i informació a la població

immigrant

•

Activitats del programa de la dona

•

Beques activitats d'estiu

52

MOBILITA

T URBA

NA

TURISME

•

Passi Metropolità de transports

•

Transport adaptat disminuïts - Conveni Consell Comarcal del

Baix Llobregat

CIUTA

DAN

IA

PARTICIPA

CIÓ I ASS

OCIAC

IONISME

SOLIDAR

ITAT I CO

OPE

RAC

IÓ

•

Centre comunitari pont de la cadena

•

Centre cívic l'àngel

•

Casal de joves

•

Ca n'Iborra

•

Setam

ana de la joventut

•

Fira Jove

•

Suport a entitats juvenils

•

Gestió i ús del CEIPS

•

Consells escolars

•

Gestió d'ús d'espais socio-culturals

•

Festa major

•

Festes populars

•

Suport al patrimoni tradicional i popular

•

Suport d'activitats de caràcter social

•

Suport a entitats educatives

•

CEAL Can Santoi

•

Servei de suport a l'acció del voluntariat

•

Cam

panya coneguem

els nostres parcs

•

Educació i sensibilització per la Pau

•

Projectes de socors a emergències

•

Projectes municipalistes a través del Fons Català de Cooperació al

desenvolupam

ent

•

Convenis institucionals

•

Cam

panyes de denúncia, adhessió o suport als conflictes internacionals

•

Molins de Rei Solidària

•

Cam

p d'aprenentatge de Can Santoi

53

EXPERIM

ENTA

CIÓ

EDUCAR

AMB L'ES

PORT

NOVE

S TE

CNOLO

GIES

•

Activitats d'estiu

•

Cam

panya d'hivern

•

Gimnàstica manteniment

•

Cursa popular St. Miquel

•

Esportíssim

•

100 x 100 estiu

•

Promoció esport a l'escola

•

Esport escolar

•

Suport entitats esportives

•

Poliesportiu municipal

•

Pla d'equipam

ents esportius

•

Control indirecte instal·lacions esportives

•

Arts visuals (suport a artistes locals)

•

Servei Multimèdia Biblioteca Pau Vila

CREA

TIVITA

T SE

NSIBILITZ

ACIÓ I FORMACIÓ ARTÍST

ICA

DIFUSS

IÓ I JOVE

S CR

EADORS

•

Escola municipal de música

•

Cam

panya de teatre a les escoles

•

Cam

panya d'audició musical a les escoles

•

Programa de teatre, m

úsica i dansa

•

Promoció del cinem

a •

Acció cultural

•

Foment de la lectura pública

•

Activitats difusió del museu municipal

•

Investigació i recerca museu

•

Conservació Fons Museu Municipal

•

Exposicions temporals

•

Suport a entitats culturals

•

Pla d'equipam

ents culturals

•

Servei prèstec biblioteca

•

Hora del conte biblioteca

•

Servei d'assessorament a escoles (biblioteca)

•

Atenció en sala biblioteca Pau Vila

•

Premi literari Mercé Rodoreda

•

Beca de recerca de la història de la dona a Molins de Rei

•

Arts visuals (suport a artistes locals)

•

Publicacions (supñort al llibre)

•

Programació infantil d'espectacles

54

EIX: CREATIVITAT

77%

23%

SENS

IBIL

ITZA

CIÓ

I FO

RMAC

IÓ A

RTÍS

TICA

DIFU

SIÓ

I JO

VES

CREA

DORS

EIX: AUTONOMIA

7%20

%

18%

55%

0%

INFORM

ACIÓ JUVENIL

SALUT I CON

SUM

INSERCIÓ LABORAL

IGUALTAT D'OPORTUNITATS

HABITATGE

EIX: EXPERIMENTACIÓ

86%

14%

EDUCAR AMB L'ESPORT

NOVES TECNOLOGIES

CIUTADANIA

58%

42%

PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISM

ESOLIDARITAT I COOPERACIÓ

55

Anàlisi de les entrevistes a les entitats.

Característiques generals de les entitats

D’entre les entitats entrevistades cal fer una distinció entre les entitats de caire

polític i la resta d’associacions. Tot i això, s'agrupen totes en un mateix bloc

d'anàlisi, ja que totes estan constituides per joves. Pel que fa al segon grup

d’entitats, s’ha fet un total de cinc entrevistes. La idiosincràcia de les

associacions ha estat diferent: se n'han consultat dues culturals, un esplai, i

dues entitats que es dediquen fonamentalment, a fomentar la participació i la

conciència democràtica.

Es dediquen a organitzar tot tipus d’actes al municipi: des d’actes culturals

(concerts, jornades esportives, festes, viatges, campanyes de sensibilització i

participació, conferències). La majoria d'activitats que desenvolupen estan

destinades exclusivament als joves.

Totes estan constituides per gent jove que es troba entre els 18 i els 30 anys.

Les fonts de finançament són diverses: des de les entitats que obtenen diners a

través de l’autogestió ( realització de festes, venda de material, inversió

econòmica de les pròpies persones que hi treballen...), aquelles que es

financien a través dels propis socis mitjançant quotes. Hi ha un grup d’entitats

que rep diners d’altres organitzacions germanes amb les que es senten

identificats. Finalment, destacar que la majoria de les entitats reben algun tipus

d’ajuda o subvenció de l’Ajuntament. Només una entitat reb ajuda econòmica i

assessorament d’altres administracions supramunicipals.

Les seves activitats les acostumen a realitzar a Ca n’Iborra. Aquest és

l’equipament municipal més utilitzat. No és casualitat que els joves considerin

que és l’únic equipament juvenil del qual disposen les entitats per a

56

desenvolupar les seves activitats. També s’utilitza, encara, que en menor grau,

Ca n’Ametller, l’Ateneu Revolta i el Pavelló o l’Agrupa. Hi ha algunes entitats

que fan moltes de les seves activitats al carrer, al bar o a casa, degut a què no

disposen d’equipaments, mancança que queda palesa en les entrevistes. Les

entitats politiques fan molt ús de les seves pròpies seus, així com alguna entitat

que té cedida la seu de la seva associació mare.

ÚS DELS EQUIPAMENTS

17%

33%

50%

Cap Equipament

Equipamentspúblics

Equipamentsprivats oparticulars

NIVELL D'US DELS EQUIPAMENTS

43%

8%8%

8%

17%

8%

8%Ca n'Iborra

El Chic

l'Agrupa

Ateneu Revolta

Poliesportiu

Centre Comunitari

Ca n'Ametller

57

Nivell de coneixement de programes i serveis.

En general, pel que respecta als programes educatius que afecten a la població

juvenil no hi ha un coneixement molt acurat d'allò que s'està portant a terme

dintre del municipi. Ja sigui perquè la gent entrevistada ja no estudia a la

secundària o bé perquè són persones que estan estudiant a instituts de fora el

municipi. Sigui per un motiu o per un altre, no els hi ha arribat la informació

d'aquest tipus de programes o serveis.

Els PTT (Programes de Transició al Treball) no són coneguts per la majoria de

les entitats entrevistades. Només dues entitats afirmen tenir-ne coneixement,

encara que no l'han utilitzat. Tot i això, mostren una opinió favorable del mateix.

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

PTT

IES-S

EFED

ATENCIÓ A

LA D

IVERSIT

AT ALS

IES

IES-U

AC

XERRADES ALS

ALU

MNES DE S

ECUNDÀRIA

CASAL DE JO

VES

PUNT D'IN

FORMACIÓ JU

VENIL

SETMANA DE LA JO

VENTUT

FIRA JO

VE

CA N'IB

ORRA

SERVEI DE V

OLUNTARIA

T

INFORMACIÓ

ALS

JOVES D

ELS IES

SUPORT A E

NTITATS JU

VENILS

58

L'IES-SEFED és un programa bastant desconegut. Només dues entitats

afirmen tenir-ne coneixement. La seva opinió al respecte és bastant favorable,

però cal destacar que és una opinió que ells han rebut d'altres persones

alíenes a l'entitat, no es tracta d’un programa que ells hagin utilitzat o utilitzin

actualment.

Hi ha un total desconeixement entre la població de joves entrevistats sobre

l'atenció a la diversitat als IES, els IES-UAC i la informació als instituts. No hem

trobat ningú que conegui cap dels tres programes/serveis. Igualment, el nivell

de coneixement de les xerrades als alumnes de secundària que es porten a

terme als mateixos institus és molt baixa, encara que hem trobat dues entitats

que sí que en tenien coneixement d'aquest servei. El seu nivell de

coneixement no els permet fer una valoració subjectiva de les xerrades, tan

sols consideren que existeix molta diversitat pel que respecta a la tipologia de

temes que s'hi tracten.

Dins l’àmbit sòciocultural, es pot constatar que hi ha un major nivell de

coneixement dels serveis i/o de les activitats que es realitzen dintre del municipi

així com dels equipaments municipals que tenen els joves al seu abast. No

obstant això, només el 50% de les entitats entrevistades tenen coneixement del

casal de joves. Per a poder entendre perquè hi ha una altra meitat que

desconeix l'existència del casal, seria interessant poder considerar algunes de

les opinions dels entrevistats sobre el casal de joves de Molins de Rei:

"Sí que el conec però no és un casal, de fet només estan ubicades les entitats. Abans sí que hi havia un casal però l'Ajuntament l'utilitzava per controlar els ionquis"

"Sí el conec, però el seu ús no és com a casal"

"És insuficient d'espai"

"Està atrotinat, mal cuidat. No hi ha caliu. Cadascú té el seu espai, no hi ha relació".

59

El motiu principal pel qual la meitat dels entrevistats no coneixen el casal de

joves és perquè no el consideren un casal de joves com a tal. No tenen la

percepció que el que actualment es considera un casal de joves a Molins de

Rei ho sigui.

Contràriament, la totalitat de la població entrevistada coneix el Punt

d'Informació Juvenil. A més a més valoren molt positivament aquest servei.

Tothom l'utilitza o l'ha utilitzat alguna vegada en la seva vida. S'utilitza

fonamentalment per viatjar i per extreure informació sobre els estudis.

Pràcticament tothom considera que el canal de transmissió de les informacions

és correcte, inclós opinen que s'ofereix una informació molt bona.

De la mateixa manera tothom coneix la Setmana de la Joventut. És, de fet,

l'activitat que es realitza des del jovent i destinada a la població juvenil més ben

valorada. Un bon exemple són les opinions dels propis joves que hi participen:

"És l'unica cosa que funciona a Molins de Rei de joventut"

"Està molt bé, encara que té un pressupost massa baix"

"El més positiu de la Setmana de la Joventut és que es continuï realitzant. El més negatiu que els actes són molt iguals i estan molt institucionalitzats. Jo crec que no es canvien les activitats perquè és una tradició recuperada."

"La 1ª Setmana de la Joventut vam fer 30 actes, però era insostenible. La 2ª 7 o 8... De fet, està bé, hi participa la gent. Va haver una època estancada però des de fa 4 o 5 anys va molt millor. Es fa des de fa 20 anys aproximadament. Hi ha bastanta barreja, oferta diversa, però el pressupost acaba marcant les activitats"

"Està bé, però el pressupost és reduït. Hi ha discriminació segons l'entitat que demani l'ajuda."

Com es pot observar segons les respostes del joves entrevistats hi ha, en

general, una bona percepció de la Setmana de la Joventut, a excepció

d'algunes crítiques molt puntuals en allò que fa referència al pressupost o als

tipus d'actes que es realitzen.

60

La Fira Jove, festivitat que s'emmarca dintre de la Fira de la Candelera, també

és bastant coneguda. De totes formes, la valoració que donen és ben diferent a

la donada a la Setmana de la Joventut. En termes relatius, valoren molt més

positivament la Setmana de la Joventut, amb la qual es senten molt més

identificats, en termes generals, i s'hi impliquen realitzant activitats diverses. De

fet, la Fira Jove no la consideren pels joves, sinó mes bé és considerada una

activitat de caire infantil:

"Em sembla que es celebra dintre de la Candelera. De totes maneres, no hi ha cap acte juvenil, és mes infantil..."

"Sí la conec, però és mes infantil"

"Sí es fan castellers i concerts"

El servei de voluntariat no és conegut per ningú.

El suport a entitats juvenils el coneixen quatre de les persones entrevistades.

La seva opinió al respecte és que són insuficients i que moltes entitats

necessitarien més ajuda (espais per a poder desenvolupar les seves activitats,

diners...)

Finalment, l'equipament juvenil per excel.lència a Molins de Rei -Ca n'Iborra- és

conegut per la totalitat dels joves entrevistats. En general, tothom té una opinió

molt favorable pel que fa a Ca n'Iborra com a idea i concepte d'equipament.

Malgrat Això, pensen que és molt precari i que es necessita urgentment un

equipament juvenil en condicions. A continuació, es transcriuen algunes de les

opinions al respecte:

"És un bon equipament"

"És un equipament molt precari per la nostra entitat. No es poden fer festes ni concerts. De fet, en general, hi ha falta d'equipaments".

61

"Està molt bé... fem coses allà...Està bé, però no te'ls pot fer teu. És un espai molt fred" "És gran, però no el considerem un equipament (està molt mal acondicionat: no es poden fer concerts, no té compartiments, és fred." "Físicament no està bé. Moltes entitats no tenen espai per fer les seves activitats, i si a més el 2004 tiren Ca n'Iborra..." "És una bona iniciativa: es fan festes, concerts"

VALORACIÓ DE L1 AL 10 DE CA N’IBORRA

Àmbits d’actuació

A la pregunta sobre quins són els àmbits d'actuació que interessen

especialment als joves entrevistats, la majoria consideren l'habitatge en primer

lloc, i la inserció laboral en segon lloc, com a dos camps que preocupen

especialment als joves

Quan traslladem els àmbits d'actuació preferents als 5 eixos vertebradors del

Pla Director, s'observa que els joves estan especialment preocupats per la seva

autonomia, que pensen aconseguir-la a través de la plena incorporació al

mercat laboral i la possibilitat d'accedir a un primer habitatge, ambdós elements

on els joves es troben amb més dificultats.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

de l'1al 2

del 3 al4

del 5 al6

del 7 al8

del 9 al10

62

També s'observa que hi ha un grup important de joves que opina que la

participació i l'associacionisme és un àmbit imporant d'actuació. De fet, és el

segon àmbit (després de l'habitatge) que apareix amb més freqüència de

resposta com a primer àmbit d'actuació. Amb la mateixa freqüència de

respostes es troba l'àmbit de difusió i joves creadors, encara que ningú l'ha

considerat com una actuació prioritària.

Cal destacar que hi ha tres àmbits d'actuació que no han estat assenyalats per

cap jove. Aquests són sensibilització i formació artística, noves tecnologies i

turisme.

A alguns els hi ha costat reduir la seva elecció a només tres àmbits. Així doncs,

en quart i cinquè tornen a aparèixer la salut i el consum, la informació juvenil, i

apareix com a nou àmbit d'actuació la solidaritat i la cooperació i a l'apartat

d'altres la importància de la identitat de vila.

À M B I T S D 'A C T U A C IÓ A G R U P A T S E N E L S 5 E I X O S V E R T E B R A D O R S

A U T O N O M IA6 2%

C IU T A D A N IA1 3%

E X P E R IM E N T A C IÓ6%

C R E A T IV I T A T1 3%

M O B I L I T A T6%

63

Quan als joves se'ls pregunta obertament quins són els programes, projectes i

serveis que ells dissenyarien pels joves de Molins, es mostren molt participatius

i amb ganes d'aportar idees, queda palesa la necessitat que tenen de sentir-se

escoltats i de participar activament en el projecte de la seva vila.

Agrupació de propostes en funció dels eixos.

Agrupem les propostes dels joves en els 5 eixos vertebradors.

EIX 1. CIUTADANIA

PARTICIPACIÓ

Apareixen propostes com la creació d'un Consell de participació de joves:

habitatge

Salut i consum

Igualtat d'oportunitats

Participació i associacionism

e

Inform

ació ju

venil

difusió i joves creadors

inserció laboral

esport

mobilitat urbana

Primer àmbit d'actuació

Segon àmbit d'actuació

Tercer àmbit d'actuació

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

ÀMBITS D'ACUTACIÓ SEGONS ORDRE D'IMPORTÀNCIA

64

"Primer de tot, fer una cosa transversal. Tocar tots els àmbits. Crear un consell de participació de joves que no fos una cosa assistencial, sinó donar eines als joves, un instrument regulat pels joves on puguem cobrir les nostres necessitats en tots les aspectes. Fer un pla director de joventut conjunt. Si es pogués crear un consell de joves com a d'altres ciutats es faria mes interactiu" "Se'ns hauria de tenir mes en compte" "que escoltin als joves, no saben quins interessos tenen els joves, quins problemes, no s'escolta a la gent...que els polítics es deixin assessorar... desde cultura es trien els concerts de festa major i no accepten assessorament i moltes vegades per aquest motiu estan mal aprofitats els diners" "ens agradaria que hi hagués codesició amb els joves, que no sigui només consultiu" “Intentar apropar la política als joves. La fórmula de les primàries ha estat mols encertada per apropar la gent. Per a mi no ha funcionat pels resultats”. “Per la Festa Major s’hauria de donar més oportunitat a les entitats juvenils. Ho abarca tot el Camell. L’Ajuntament no dóna molta oportunitat a les entitats per a fer coses alternatives”. “Se’ns hauria de tenir més en compte”.

ASSOCIACIONISME

"Que hi hagués menys discriminacio amb les entitats juvenils" "Espais que siguin fructífers, que siguin un nexe d’unió d’entitats" “Programa conjunt de totes les entitats”

EQUIPAMENTS

"Un Casal de Joves, i en general, més espais i equipacions públiques. Seria millor que l’ajuntament fes la inversió i posés els recursos i a més ho gestionés ell mateix. Dintre el casal haurien de tenir cabuda sales d’assaig, sala de concerts, bar."

"S’haurien de potenciar altres llocs de trobada que no fossin les discoteques, perquè hi ha gent que no els hi agrada anar-hi."

65

"Obrir locals de joves a diferents indrets de Molins. Obrir-ne 3 estratègics. Sí que tenim un Centre Cívic de la Generalitat però no sé si n’hi ha 4 ordinadors i ja està. S’haurien d’ofertar tallers atractius, incloure un bar..." “Ateneu amb diferents serveis, per tocar música, tallers i d’autogestió, on puguessis rebre informació. La gestió municipal tampoc em semblaria malament”. “Parlant amb entitats, un despatxet, amb un armari per les entitats. Tenir un lloc on guardar les teves coses. Els Castellers es reuneixen a la Guàrdia Urbana. Les entitats necessiten fer reunions. A mi m’agradaria un Casal de Joves on s’hi traslladés el Punt Jove, perquè és un vergonya. A més hi ha gent que no sap si existeix”. “Apostaria cent per cent per un centre cívic. Falten equipaments. El Riera Bonet no serveix per a res (només per a fer cursets). Necessitaríem un centre cívic que tanques a les 22 hores”. “Un espai digne (equipament). Optimitzar els espais que hi ha. Per exemple del Casal de Joves. Fa falta una sala polivalent gran per a fer xerrades, concerts, cinema...)”.

SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

“En mediambient, no donaria tantes facilitats a construir pisos. No m’agrada tanta expansió immobiliària, trenca l’estructura de la vila”. “Solidaritat i cooperació, més formació de la diversitat amb la immigració. De totes maneres això es porta bastant bé”.

EIX 2- AUTONOMIA

HABITATGE:

"Construcció d’habitatge per joves, que no n’hi ha. Estaria bé la masoveria urbana, que seria fer un cens de cases abandonades, pagant un lloguer simbòlic de 100 pessetes al mes al propietari i arreglar i mantenir la casa. Amb l’excusa que és una cosa que depèn d’altres administracions a nivell local a vegades no es fa i sí que es pot fer." "Fer un plantejament important en habitatge." “Habitatge per joves (petits), de lloguer assequible”.

66

“ ...de lloguer és impossible quedar-se a Molins si no tens pasta; no hi ha pisos de protecció oficial. Es podria fer una mena d’Okupació legal o lloguer a baix preu. Hi ha moltes cases belles i desocupades. El propietari no hi fa res. La proposta seria fer algun tipus de conveni entre joves i propietari per cuidar-li la casa. De fet , ja hi ha un casa ocupada, la Casa Blanca, per un acord amb els propietaris”. “Posaria d’acord als propietaris dels pisos buïts amb la gent que els necessita”. “Faria una borsa de lloguer”. “Habitatge de protecció oficial i de lloguer. S’ha fet habitatge de protecció oficial però per a joves en concret no. A més no eren de l’ajuntament eren de CCOO. A més el preu era de 20.000.000, massa car. El que es construeix és d’alt standing”.

“Habitatge: lloguer a 40000 pessetes màxim”.

INSERCIÓ LABORAL

“Borsa de treball municipal (cangurs, repassos, monitors, classes de pintura...) per inserir-te dins el món laboral”.

“Motivaria l’aprenentatge dels oficis. Motivar a les petites empreses a agafar aprenents”. “Faria una Escola Taller que funcionés. Rotllo parcs i jardins de Barcelona”. “En el tema d’ocupació i formació que hi hagi cursos de formació de riscos laborals”. “Ampliaria l’oferta educativa, amb mòduls formatius”

IGUALTAT D'OPORTUNITATS

“Igualtat d’oportunitats en sexe i amb els discapacitats”. “s’hauria de treure el major profit de la llei del català: rotulacions, ensenyament a l’institut que és molt pobre, fomentar als empresaris en l’ús del català.”

67

SALUT I CONSUM

“Més informació en salut: embaraços no desitjats, drogues (si la gent vol consumir que sàpiga el que es pren)”. “En el tema de salut i consum més informació”.

EIXS 3 – CREATIVITAT

SENSIBILITZACIÓ I FORMACIÓ ARTÍSTICA

“Cinema”. “Una biblioteca nova en condicions. La que hi ha està obsoleta”. “Millorar la biblioteca”. “Estar de bars està molt bé però si te’n canses a on vas...? Estaria bé un cine. La Sala Gótica que hi ha al Palau de Recasens s’està caient. Fan teatre, assagen”. “Faria més actes culturals: concerts de heavy metal, un cicle de cinema, jornades de rol”. “La Federació Obrera, que és un espai abandonat, es podria usar com a sala de concerts. Ara només s’utilitza el bar”. “Abans hi havia el Cinema Versalles, de propietat privada, que es va tancar. Ara a Molins no hi ha cinema. Es fan una vegada al mes al Teatre La Peni, que és un equipament lamentable”. “Abans es feien “Les 12 hores del terror” i ja no es fa. Es podri tornar a fer”. “Teatre al carrer” “Cinema al carrer” “Concerts” “Festival de curts”

68

DIFEUSIÓ JOVES CREADORS

“Locals per assajar perquè aquí a Molins hi ha tradició de grups de música”.

“No tenim bucs d’assaig, assagem a una nau industrial, a El Papiol”.

EIX 4 - EXPERIMENTACIÓ

EDUCAR AMB L'ESPORT

“Hem tingut reunions amb joves i es queixen de la necessitat d’una pista d’atletisme. Potser no haurien de fer una pista d’atletisme però sí tenir un lloc per a entrenar”. “Potenciar més l’esport”.

Prioritats en l’ambit juvenil.

S'ha demanat als joves entrevistats quines són les tres iniciatives que

consideren prioritàries en l'àmbit de joventut. Les opcions de resposta que

s'han plantejat són objectius extrets del pla de l'àrea de serveis personals i

referents al sector de joventut; suport als nous creadors, facilitar nous espais

d'autogestió, suport a entitats juvenils, promoció d'habitatge, creació d'espais

de cultura i lleure, facilitar l'accés a les noves tecnologies.

suport als nouscreadors facilitar nous

espaisd'autogestió

suport a entitatsjuvenils promoció

d'habitatge creació d'espaisde cultura i lleure facilitar l'accés a

les novestecnologies

iniciativa escollida en primer lloc

iniciativa escollida en segon lloc

iniciativa escollida en tercer lloc0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

69

La iniciativa que més àmpliament és considerada com a primer objectiu entre

els joves entrevistats és clarament l'habitatge. Però també apareixen (en menor

freqüència de resposta) el suport a nous creadors, facilitar nous espais

d'autogestió, suport a entitats juvenils, creació d'espais de cultura i lleure.

L'única iniciativa que cap de les entitats entrevistades consideren prioritària es

facilitar l'accés a les noves tecnologies. La creació d'espais (tan de cultura i

lleure, com d'autogestió), són dos objectius considerats quantitativament, molt

importants per gairebé totes les entitats. Molt aprop es troba la iniciativa de

suport a les entitats juvenils.

Així doncs les tres iniciatives, més triades per les entitats entrevistades són,

promoció de l'habitatge, creació de nous espais d'autogestió i espais de cultura

i lleure. Pràcticament ha estat el mateix número de persones, que han triat

alguna d'aquestes iniciatives, però s'ha de destacar que com a primera opció

l'habitatge és l'objectiu prioritari entre els joves entrevistats.

Problemes de la població juvenil Pel que fa als problemes o necessitats de la població juvenil de Molins, les

entitats entrevistades destaquen 4 àmbits: l'habitatge, l'oci, la manca

d'equipament i la informació.

Pel que fa a l'habitatge, la queixa mes generalitzada és l'elevat preu del mateix

i la manca d'habitatge de lloguer i de promoció pública per joves.

"tenim poc lloguer i moltes cases buides" "fan falta habitatges petits per joves, de lloguer assequible... si es compara amb d'altres pobles és molt car" "depent de l'edat dels joves, si ets mes joves el mes important és l'oci, si ets mes gran ho és l'habitatge"

70

Pel que fa a l'oci, els joves entrevistats, manifesten la poca oferta d'oci existent

a la Vila, i la homogeneïtat en l'escasa oferta existent:

"els joves marxen a Barcelona. La gent mes joveneta anava al Chic, la gent es troba a les places, sinó ets de cap entitat no tens on anar. Diuen que a Molins hi ha moltes entitats, però dedicades als joves n'hi ha molt poques"

"l'oci nocturn està molt bé, però no com per atreure a gent d'altres pobles, hi ha molt bars però podria estar millor" "la gent se'n va fora, dels 14 als 17 anys no hi ha res...""...les dotze hores de cine de terror que es feia a la Peni no és fan, no hi ha cines, hi ha dos teatres, la Peni i el Foment""...els concerts de la Festa Major es fan només per Hippies i kumbayas, s'ha anat abandonant el tema juvenil a nivell de teatre, música. És com començar de zero"

Un altre problema que apareix de forma recorrent en les entrevistes, és la

manca d'equipaments juvenils. Els joves consideren que no tenen un espai

adequat per reunir-se, ni per a poder realitzar activitats com a entitats. També

apunten que si un jove no és de cap entitat, no troba un espai a la vila on poder

passar el seu temps d'oci, fora dels pubs, bars o discoteques equipaments

esportius, que també pensen que estan massa saturats.

"A Molins falten espais d'autogestió, un casal de joves, centres culturals" "no hi ha equipaments, ara hi ha el casal cívic Riera Bonet però està molt lluny, fes una reunió, i no hi anirà ningú" "al centre no hi ha cap local per joves" "les entitats no tenen espai, seria necessari un casal de joves, els esplais en concret estan molt malament d'espais" "fa falta un segon pavelló, l'actual està saturat, hi ha molts problemes amb els horaris dels entrenaments"

La comunicació és un altre dels problemes que destaquen els joves. Aquest el

podríem definir des de dues vessants. D'una banda, com el canal de

transmissió de la informació entre l'administració i la població juvenil. En

71

ocasions, consideren que s'hauria d'incrementar la difusió dels actes, serveis

i/o programes que es desenvolupen des de l'Ajuntament. D'altra banda, el

podríem definir com la necessitat de tenir una comunicació mes fluïda amb

l'Ajuntament:

"Que qualsevol jove tingui accés a tot el que es fa. Els que no formen part d'una entitat, què? , perquè hi ha molta gent que no se n'assabenta." "Fa falta mes informació. La pàgina web de Molins està bé però s'hauria de donar a conèixer. No hi ha espais públics d'expressió ciutadana. Les parets estan saturades, falten vitrines lluminoses..., com a entitat reps molta informació, però els particulars no. S'entera la gent de boca a boca".

"Hi ha un punt on es trenca la informació entre l'Ajuntament i els joves. Hi ha una manca de relació i, fins i tot, no volen donar informació. I, en general, no hi ha canals de participació". "Crec que seria molt important poder dir la teva. No ens escolten".

Aquest problemes es caracteritzen per ser comuns a pràcticament totes les

entitats. A més a més, hi una tota una sèrie de necessitats que són

específiques d'alguns dels joves que pertanyen a les entitats entrevistades.

Aquest seria el cas del problema de trobar una feina, la falta d'equitat en el

repartiment de les subvencions, la manca d'imatge de Molins envers l'exterior,

la protecció de l'idioma, els problemes mediambientals, el creixement

demogràfic excessiu de la població molinenca i la desmotivació provocada per

la falta d'expectatives que troben els joves a la societat actual:

"Hi ha desencantament. Vols marxar de casa i no pots. Fas una carrera i no serveix per res". "No es promociona la ciutat de Molins: que la gent conegui per alguna cosa Molins". "Hi ha falta de subvencions a les entitats" "Ja hi ha una mala distribució de les subvencions" "A les entitats els hi falten oportunitats... algunes no tenen les mateixes oportunitats que altres perquè són idees mes trencadores" "Falta pressupost i infraestructura. Idees n'hi ha moltes. L'Ajuntament no ajuda massa a nivell d'estructura i espai i les entitats es cansen. No

72

s'hauria de barrejar política i cultura. No haurien de donar subvencions només als grups majoritaris. No es valora la feina de les entitats: hi ha molta varietat d'entitats i no s'aprofita". "El poble s'està fent gran i no se sap com. Les zones verdes, en relació amb habitatge, creixement urbanísitc, tala d'arbres. Està quedant un centre aïllat i una perifèria aïllada. Hi ha aquest sentiment de no convertir-nos en un suburvi urbà. Hi ha una identitat de vila. Això té coses bones i dolentes. O com a mínim que no es perdi i fer-ho arribar a la gent nova, fomentant la integració. Costa molt que la gent de fora, fills d'immgrants s'integrin. Tot el barri de l'Incresa... no estem molt integrats. Estem la gent del centre i la gent dels barris. Aquesta identitat provoca molt tancament". "La protecció de l'idioma, la pèrdua del català... La relació entre el castellà i el català... hi ha una falta de respecte al llenguatge. L'ajuntament hauria de fer alguna cosa." "Collserola està molt malament i el Riu Llobregat és un abocador"

Les solucions que ofereixen els mateixos joves són puntuals en alguns casos i

més generals o globals en d'altres casos, en funció del tipus de problemes que

ells hi consideren. En el cas de l'habitatge, van des de la creació d'un cens de

cases abandonades o buides (masoveria urbana) a la promoció d'habitatge

públic per a joves i de lloguer a preus accessibles.

Quan fan referència a l'oci, proposen ampliar l'oferta a través de cinemes o

centres comercials.

Respecte a alguns dels problemes esmentats, els joves són conscients que les

solucions als mateixos són de caràcter mes global. Aquest és el cas dels

problemes mediambientals i laborals, qüestions que depenen més

d'administracions supramunicipals.

Necessitats i problemàtiques. Objectius. Quadre de necessitats. Per sistematitzar les informacions referents a les necessitats i els problemes

que s’han detectat a partir de les entrevistes, s’utilitza el mètode 3, on en funció

de blocs temàtics s’hi agrupen els interessos i les problemàtiques detectades.

73

Així mateix s’inclouen aquelles fites a assolir per a cadascuna de les

necessitats i problemàtiques.

74

Eix

Necessitats i problemàtiques bàsiques

Objectius

Ciutadania - Equipam

ents

No disposen d'equ

ipam

ents

Fer un

Casal de Joves

Optimització i rehabilitació dels espais existents

Manca d'inform

ació in

stitu

cional

Increm

entar la difusió mun

icipal

Ciutadania - Participació

Manca de codecissió dels joves.

Creació d'un

Con

sell de joves

Ciutadania - Associacionisme

Discriminació a algun

es entitats

Aplicar criteris m

és objectiu

s envers les entitats

Ciutadania - Associacionisme

Manca de relació entre les entitats

Creació d'un

Program

a conjun

t per entitats

Creació d'espais d'unió

Ciutadania - Solidaritat i Cooperació

Excessiva expansió im

mobiliària

Creixement sostenible de la vila

Autonomia - Habitatge

Dificultat d'accés a l'habitatge

Construcció d'habitatge pú

blic per a jo

ves: lloguer i propietat

Creació d'un

cens de pisos buits o cases aband

onades

Autonomia - Inserció laboral

Dificultats d'accés al m

ón del treball

Creació d'una borsa de treball mun

icipal

Motivar l'aprenentatge dels oficis

Ampliació de l'oferta edu

cativa

Autonomia - Igualtat d'oportunitats

Discriminació per raons de sexe

Polítiques qu

e afavoreixin la igualtat sexual

Existència de barreres pels discapacitats

Polítiques qu

e trenqu

in les barreres socials dels discapacitats

Discriminació de la llengu

a catalana

Fomentar l'ús del català: rotulacions, ensenyam

ent...

Autonomia - Salut i consum

Manca d'inform

ació en salut i consum

Increm

entar la in

form

ació en aquests temes

Creativitat - Sensibilització i Form. Artística Escasa oferta lúdica a la vila

Prom

oure la con

strucció d'un cinema

Prom

oure la con

strucció d'un centre com

ercial

Increm

entar el núm

ero d'actes cultu

rals

Hom

ogeneïtat en l'oferta cultural

Diversificar l'oferta cultural d

e la vila

Existència d'una biblioteca en males con

dicion

s Millorar la biblioteca m

unicipal o creació d'una nova

Creativitat - Difusió de joves creadors

Manca d'equ

ipam

ents pels joves creadors

Creació de bucs musicals d'assaig

Experimentació - Educar am

b l'esport

Falta d'equ

ipam

ents esportiu

s Co

nstrucció d'un

a no

va pista d'atletisme

Fom

entar més l’esport a la vila

75

76

Conclusions

Els canvis que s’han produït en la joventuts actual són evidents. Els joves i les joves

tenen comportaments diferents als joves de dècades anteriors. Els joves de Molins

de Rei no són quelcom diferent. Com a grup social dintre la vila es comporten, fan i

pensen d’una manera particular. Per tant, i a partir d’aquesta consideració necessiten

una atenció especial per part de les administracions i, en particular, per part de

l’Ajuntament de Molins de Rei, com a administració més propera.

Les polítiques que cal aplicar al col·lectiu juvenil de Molins són les anomenades

polítiques Afirmatives, ja que el jove molinenc és un ciutadà de ple dret. L’objectiu

principal de l’Ajuntament ha de ser aconseguir l’autonomia personal i la plena

ciutadania del jove. I aquesta finalitat s’ha de vertebrar dintre el nostre Pla Director de

Joventut. Aquest pla, que ha de ser un instrument obert, dinàmic i participatiu, fet pels

joves i amb els joves del municipi, s’estructura de manera general en funció de cincs

eixos: l’autonomia, la ciutadania, la creativitat, la mobilitat i l’experimentació. El Pla

s’ha de treballar sota tres objectius: Participació, Habitatge i Cultura.

A través de la participació els joves han de ser més protagonistes actius al municipi

de Molins de Rei. I ho han de ser a traves de les associacions. En aquest sentit

l’associacionisme fomenta certs valors positius com la solidaritat o el treball en equip.

La joventut de Molins mostra un grau alt de participació si ho comparem amb altres

municipis. Per tant l’objectiu es basa principalment en incrementar aquesta

participació i en augmentar el suport a totes les entitats, dotant-los dels recursos

necessaris (equipaments, ajudes econòmiques, recolzament en les seves propostes,

méss horitzontalitat en la presa de decisions…)

L’objectiu cultural s’ha d’entendre en relació al binomi dels eixos creativitat-

experimentació. S’han de reivindicar els valors estètics juvenils i les noves formes

creatives. Els joves molinencs utilitzen els recursos de la Vila, però és important que

s’incrementin els mateixos i que s’impulsin les seves creacions, a través

d’equipaments destinats a nous creadors i al consum cultural. A més, els joves viuen

de manera diferent el seu temps d’oci i s’han de tenir en compte l’existència potencial

77

d’accions innovadores.

L’elevat preu de l’habitatge és un problema estructural que va més enllà dels límits de

la Vila de Molins de Rei. Tot i això, com a administració local ha d’establir

mecanismes per facilitar l’accés a l’habitatge, sobretot a la població juvenil que vol

independitzar-se i es troba amb uns preus massa elevats (lloguer i compra), fet que

condiciona la seva expulsió cap a zones perifèriques on els preus són en termes

relatius inferiors. Aquest ha de ser un dels tres objectius vertebradors dels Pla

director ja que l’autonomia del jove, passa, entre d’altres coses per gaudir de la seva

pròpia vivenda.

El segon àmbit d’actuació (després de l’habitatge) on cal incidir és la participació i

l’associacionisme, considerant que els joves han de ser protagonistes actius en el

desenvolupament del municipi i veuen que participar-hi fomenta en els joves valors

solidaris i crítics dintre de l’associacionisme veuen la necessitat de que hi hagi un

nexe d’unió entre les entitats, a través per exemple d’un programa conjunt.

Els canals de comunicació són bàsics si ens referim al desenvolupament de

qualsevol d’aquest tres objectius (Participació, Cultura i Habitatge). Per tant cal

destacar, la informació juvenil com a un element bàsic per a poder assolir els nivells

de participació social a la Vila que els joves desitgen. Així doncs, és necessari posar

especial èmfasi en l’assoliment d’una relació fluïda i bidireccional. Informar és formar,

és fomentar i incrementar la participació juvenil, desenvolupar la igualtat

d’oportunitats i facilitar l’accés a tots els recursos de la Vila. Un exemple de que la

comunicació Ajuntament-Població Juvenil, és encara millorable és el desnivell que es

produeix entre el nombre de serveis i programes que ofereix l’Ajuntament, destinats

als joves, i el nivell baix de coneixement dels mateixos. En conseqüència, s’ha de

posar especial interès en establir mecanismes més forts d’informació.

A partir de les entrevistes que s’han realitzat als agents juvenils i als agents educatius

es poden destacar algunes característiques generals que recolzen per sí mateixes la

necessitat de plantejar els tres objectius del Pla Director de Joventut: L’àmbit

d’actuació que consideren els joves prioritari és l’habitatge. Es senten especialment

preocupats per les dificultats (preus elevats, poc lloguer…) que tenen per poder

78

aconseguir una vivenda digna. Per tant és l’autonomia la seva principal preocupació.

Els mateixos joves proposen iniciatives com la masoveria urbana, els lloguers

assequibles a través d’una borsa municipal i fer més habitatge de promoció pública a

preus baixos.

Hi ha una necessitat d’equipaments important. Seria necessària l’existència d’un

casal de joves. S’ha de destacar la situació precària en la que es troba Ca n’Iborra.

De fet, els joves manifesten la voluntat de tenir un espai propi, tan a un nivell més

associatiu com a un nivell més individualitzat. Les entitats requereixen un espai on

realitzar les seves activitats, així mateix tots aquells joves que no estan en cap entitat

ni associats no tenen cap espai on estar, a excepció de bars, discoteques i el carrer.

La setmana de la joventut és l’acció destinada als joves més ben valorada. Malgrat

això, hi ha una sol·licitud evident de més pressupost, més originalitat i més

heterogeneitat en les activitats.

Es detecta la demanda de la creació d’un consell de joves. En aquest sentit demanen

més codecisió i més apropament entre l’administració local i els joves.

Són reacis a l’expansió immobiliària del municipi. Allò que més els agrada de Molins

és la baixa densitat de població i el que això comporta. Aquest és un factor que

afavoreix que els joves es sentin més vinculats als territori, manifestant un sentiment

de pertinença alt.

Els joves volen més diversificació i originalitat en l’oferta cultural del municipi,

consideren que una mancança important és l’inexistència d’un cinema a Molins de

Rei o de Bucs d’assaig entre d’altres. Alhora creuen necessària una programació

cultural més àmplia i innovadora que atregui als joves.

79

MODEL DE GUIÓ Nº 1: ENTREVISTES INTERNES

PLA DIRECTOR DE JOVENTUT DE MOLINS DE REI

GUIA PER A LES ENTREVISTES � DADES PERSONALS

• NOM I COGNOMS:

• CÀRREC:

• ÀREA O NEGOCIAT: � DOCUMENTS QUE APORTEN

• MEMÒRIA DE GESTIÓ:

• PROGRAMA DE TREBALL: � ASPECTES GENERALS

• OBJECTIUS GENERALS DE LA PRÒPIA ÀREA O NEGOCIAT. • ORGANIGRAMA DE TREBALL DEL SEU DEPARTAMENT. FLUXES DE PRESA DE DECISIONS.

• PROGRAMES QUE GESTIONEN DIRECTAMENT

• PROGRAMES TRANSVERSALS (Realitzats amb la mateixa àrea o amb d'altres, especificar)

• QUINS SERVEIS ESPECÍFICS DEPENEN DEL SEU DEPARTAMENT (USUARI= CONSUMIDOR)

80

• QUINS PROJECTES ESPECÍFICS DEPENEN DEL SEU DEPARTAMENT (USUARI=

PARTICIPACIÓ ACTIVA) � ASPECTES ESPECÍFICS DE JOVENTUT

• DELS PROGRAMES QUE GESTIONA, QUINS INCORPOREN TEMÀTIQUES ESPECÍFICAMENT JUVENILS? (ESPECIFICAR-LOS)

• DE QUINS EQUIPAMENTS DISPOSA LA SEVA ÀREA O NEGOCIAT PER ALS JOVES?

• CONEIX ALGÚN PROGRAMA DEL DEPARTAMENT DE JOVENTUT?

• CONEIX ELS SERVEIS QUE DEPENEN DE JOVENTUT?

• QUINS SÓN ELS SEUS SECTORS PREFERENTS D'ACTUACIÓ REFERENTS AL TEMA JUVENIL?

Informació Juvenil Inserció Laboral Salut i Consum Habitatge Igualtat d'oportunitats Participació i associacionisme Solidaritat i cooperació Esport Noves Tecnologies Sensibilització i formació artística Difusió i joves creadors Mobilitat Urbana Turisme Altres

• QUINS SÓN ELS PROJECTES QUE INTERESSEN MÉS A LA POBLACIÓ JUVENIL?

• SEGONS LA SEVA OPINIÓ, QUINS SÓN ELS PRINCIPALS PROBLEMES DELS JOVES I DE LES JOVES DE MOLINS DE REI?

81

MODEL DE GUIÓ Nº 2: ENTREVISTES EXTERNES: TEIXIT EDUCATIU

PLA DIRECTOR DE JOVENTUT DE MOLINS DE REI

GUIA ENTREVISTA ESCOLES • Nom i cognoms: • Escola: • Càrrec: • Correu:

1. Quina és la procedència geogràfica dels alumnes del seu institut? 2. Coneix algun programa que desenvolupi l'ajuntament en matèria de joventut? Quins? 3. Coneix els programes i/o serveis que depenen del negociat de joventut? 4. D'aquests programes i serveis, quins creu que interessen més a la gent jove de Molins? 5. Quins programes o serveis afegiria vosté? 6. Hi ha una comunicació fluïda entre el seu institut i l'Ajuntament? Amb quins departaments? 7. En una escala de 0 a 5, valori la importància dels següents àmbits d'actuació.

Informació Juvenil 0 1 2 3 4 5 Inserció Laboral 0 1 2 3 4 5 Salut i Consum 0 1 2 3 4 5 Habitatge 0 1 2 3 4 5 Igualtat d'oportunitats 0 1 2 3 4 5 Participació i associacionisme 0 1 2 3 4 5 Solidaritat i cooperació 0 1 2 3 4 5 Esport 0 1 2 3 4 5 Noves Tecnologies 0 1 2 3 4 5 Sensibilització i formació artística 0 1 2 3 4 5 Difusió i joves creadors 0 1 2 3 4 5 Mobilitat Urbana 0 1 2 3 4 5 Turisme 0 1 2 3 4 5 Altres 0 1 2 3 4 5

82

8. Segons la seva percepció, hi ha algún d'aquests àmbits que interessin especialment als joves i les joves de Molins?

9. Sap on passen el temps lliure els joves Molinencs?

10.Quins són els principals problemes o necessitats dels joves de Molins?

11. Des del seu punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests problemes?

MODEL DE GUIÓ Nº 3: ENTREVISTES EXTERNES: TEIXIT ASSOCIATIU

PLA DIRECTOR DE JOVENTUT DE MOLINS DE REI

GUIA ENTREVISTA ENTITATS

DADES GENERALS • Nom i cognoms: • Entitat: • Càrrec:

CARACTERÍSTIQUES DE L'ENTITAT

1. A què es dedica la vostra entitat? 2. Característiques de l'entitat (seu social, nombre de socis, procedència geogràfica, nivell

d'instrucció, nivell d'implicació...).

3. Quines són les fonts de finançament de l'entitat? 4. On acostumeu a desenvolupar les activitats de la vostra entitat? 5. Quina valoració féu en una escala d'1 a 10 dels espais que utilitzeu?

Espai Puntuació

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

6. Les activitats que desenvolupeu estan destinades exclusivament als joves?

84

NIVELL DE CONEIXEMENT 7. Coneixeu algun dels programes i/o serveis de joventut? Quina opinió us genera?

Programa/ Servei Coneixement Opinió

PTT IES-SEFED Atenció a la diversitat als IES IES-UAC Xerrades als alumnes de secundària Casal de Joves Punt d'Informació Juvenil Setmana de la Joventut Fira Jove Ca n'Iborra Servei de voluntariat Informacio als joves als IES Suport a entitats juvenils

INTERESSOS

8. Com a associació, hi ha algun dels següents àmbits d'actuació que us interessin especialment? Enumera'ls per ordre d'importància.

Informació Juvenil Inserció Laboral Salut i Consum Habitatge Igualtat d'oportunitats Participació i associacionisme Solidaritat i cooperació Esport Noves Tecnologies Sensibilització i formació artística Difusió i joves creadors Mobilitat Urbana Turisme Altres: Identitat de vila (integració)

85

9. Dels projectes que es desenvolupen, des de l'ajuntament, quins creieu que interessen

més a la gent jove de Molins?

10. Si de tu depengués dissenyar o decidir els projectes, serveis,... destinats als joves de

Molins, què faries?

11. De les següents iniciatives quines triaries. Enumera 3 per ordre d'importància.

Objectius Ordre de prioritat

Suport als nous creadors Facilitar nous espais: d'autogestió Suport a entitats juvenils Promoció d'habitatge Creació d'espais de cultura i lleure Facilitar l'accés a les noves tecnologies 12. Quins són els principals problemes o necessitats dels joves de Molins? 13. Des del vostre punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests problemes?

14. Allò que més t’agrada de Molins... 15. Allò que menys t’agrada de Molins...

86

DEFINICIÓ DE NECESSITATS

Mètode 3Q

Eix Necessitats I problemàtiques bàsiques Objectius

Autonomia

Ciutadania

Creativitat

Experimentació

Mobilitat

87

QQuuèè ééss eell PPll aa DDii rreecc ttoorr ddee JJoovveenntt uutt ??

• És l’eina per definir, im

pulsar i coordinar les

polítiques de jo

ventut.

• Fases:

1. Visualització de les polítiques de jo

ventut

que s’estan fent.

2. Anàlisis: necessitats i problemàtiques.

Objectiu

s.

3. Diagn

òstic: Co

nclusions.

4. Disseny del Pla: decidir accions per

assolir objectiu

s.

88

EEss qquueemmaa ddeell ss ccii nncc eeii xxooss vveerr tteebbrr aaddoorr ss

PlaDirector

Autonomia

Ciutadania

Experimentac.

Creativitat

Mobilitat

Informació

Juvenil

Turisme per a joves

Sensibilització i

Formació Artística

Difusió i

joves creadors

Educar en l’esport

Noves Tecnologies

Particip i Associac.

Solidaritat i Coop.

Inserció Laboral

Salut i Consum

Habitatge

I. d’Oportunitats

89

ÀÀmmbbii ttss dd’’ aacc ttuuaacc iióó aaggrr uuppaatt ss eenn eell ss 55

eeii xxooss vveerr tteebbrr aaddoorr ss

62%

6%

13%

13%

6%

AUTO

NOMIA

EXPERIM

ENTA

CIÓ

CIUTA

DAN

IACR

EATIVITA

TMOBILITA

T

90

• Increm

entar la inform

ació en l’àmbit de la

salut i el consum.

• Facilitar m

és inform

ació en l’àmbit de les

drogues.

AAuutt oonnoommii aa.. SSaall uutt ii cc oonnss uumm

91

AAuutt oonnoommii aa.. II nnss eerr ccii óó LLaabboorr aall

• Desenvolupar programes de transició escola-

treball

� Formació per als nous jaciments d’ocupació

� Promoure l’aprenentatge dels oficis

• Prom

oure els cursos de formació de riscos

laborals

• Polítiques a favor de la cohesió social

� Intercanviar experiències am

b em

preses

92

AAuutt oonnoommii aa.. II gguuaall ttaatt dd’’ ooppoorr ttuunnii ttaatt ss

• Integració de col.lectiu

s am

b dificultats

socials

� Afavorir la igualtat de gènere

� Facilitar la integració dels discapacitats

� Promoure la igualtat lingü

ística

93

CCii uutt aaddaannii aa.. PPaarr ttii ccii ppaacc iióó ii

aass ssoocc iiaacc iioonnii ssmmee

• Participació ju

venil m

unicipal

�

Creació d’un Co

nsell de joves

� Im

pulsar la participació de les entitats juvenils del

mun

icipi

94

CCii uutt aaddaannii aa.. PPaarr ttii ccii ppaacc iióó ii

aass ssoocc iiaacc iioonnii ssmmee

• Associacionism

e al m

unicipi

� Creació d’un Ca

sal de joves

� Potenciar llocs de trobada ju

venils

� Fom

entar la in

terelació i l’intercanvi entre les

entitats.

� Millorar el sup

ort tècnic i econòm

ic a les entitats

95

• Ed

ucació per a la solidaritat i la cooperació

mun

icipal

� Increm

entar la (in)formació en la diversitat en

relació am

b la im

migració

• Difusió dels valors medi ambientals

� Promoure un creixement urbanístic sostenible

CCii uutt aaddaannii aa.. SSooll iiddaarr iitt aatt ii cc ooooppeerr aacc iióó

96

EExxppeerr iimmeenntt aacc iióó

• Ed

ucar amb l’esport

�

Dotar de més equ

ipam

ents esportiu

s mun

icipals

� Potenciar l’esport

97

CCrr eeaatt iivvii ttaatt .. DDii ffuuss iióó ii jjoovveess cc rreeaaddoorr ss

• Facilitar la construcció d’un cinema

• Rehabilitar espais aband

onats com a

equipaments culturals

• Prom

oure m

és activitats culturals

• Recup

erar “Les 12 hores del terror”

• Fer teatre al carrer

• Fer cinema al carrer

• Fer un

festival de curts

• Millorar la biblioteca m

unicipal

• Dotar la vila de bu

cs de música

98

PPrr iioorr iitt aatt ss ddeell jj oovveess ddee MMooll iinnss

012345

Suport als

nous

creadors

Facilitar nous

espais

d'autogestió

Suport a

entitats

juvenils

Promoció

d'habitatge

Creació

d'espais de

cultura i

lleure

Facilitar

l'accés a les

noves

tecnologies

Primer

lloc

Segon

lloc

Tercer

lloc

Primer lloc

Segon lloc

Tercer lloc

99

Bibliografia

- La Era de la información: Economía, sociedad y cultura. Vol.I. La sociedad en red.

Alianza Editorial: 1996

- Pla Nacional de Joventut, Joves 2010. Secretaria General de Joventut. Generalitat de

Catalunya.

- Pla Director de Joventut 2001. Oficina del Pla Jove-Ajuntament de Viladecans.

- La Joventut de Catalunya en xifres. Dades bàsiques de la joventut catalana-2002.

S.G.N. Generalitat de Catalunya.

- Les polítiques afirmatives de joventut. Una proposta per a la nova condició juvenil.

Edita Ajuntament de Barcelona. Maig 1999.

- Llibre Blanc de la comissió Europea. Un nou impuls per a la joventut europea. 2001.

- Estadística básica territorial. Molins de Rei. Idescat. 2001

- Condicions de vida dels joves de la provincia de Barcelona. Toni Ramón Riba, Elena

Sintes Pascual. Institut d’estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. 2002.

- Pla de l’Àrea de Serveis personals. Molins de Rei, juny de 2002.

- Pla Estratègic de Molins de Rei. 1999.

- Els contextos canviants de la joventut. Andy Forlong, Fred Cartmel. Secretaria General

de Joventut. Generalitat. 2001.

- Generació@. La joventut al segle XXI. Carles Feixa Pàmpols. S.G.J. 2001.

100

Annex 2: Documents de seguiment enviats als joves al 2004 , 2005

101

ANNEX 3 – Pla Director de Joventut. Recull de propostes i prioritzacions

Pla Director de Joventut de Molins de Rei

MOU!+

propostes (abril ‘ 07)

102

Índex

Pàgina apartat Pàgina 1 Portada

Pàgina 2 Índex

Pàgina 3 Introducció

Pàgina 4 PDJ de Molins de Rei: el MOU!

Pàgina 6 Eix 1: Emancipació

Pàgina 7 subeix 1.1: formació i treball

Pàgina 8 subeix 1.2:informació i igualtat d’oportunitats

Pàgina 9 subeix 1.3: habitatge

Pàgina 10 subeix 1.4: salut i consum

Pàgina 11 subeix 1.5: mobilitat

Pàgina 13 subeix 1.6: conciliació de la vida familiar i

laboral

Pàgina 14 Eix 2: Participació

Pàgina 15 subeix 2.1: models de participació

Pàgina 16 subeix 2.2: canals de comunicació,

coordinació i informació

Pàgina 17 Eix 3: Oci

Pàgina 18 subeix 3.1: equipaments i espais d’oci

Pàgina 19 subeix 3.2: difusió, sensibilització

i formació artística

Pàgina 20 subeix 3.3: esports

Pàgina 21 subeix 3.4: noves tecnologies

103

Introducció

Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en concret des del Programa

de Joventut, l’any 2004 amb l’elaboració del Pla Director de

Joventut de Molins de Rei MOU!, es va impulsat una nova política

de joventut que vol comptar amb tots els i les joves de MdR, i amb

les seves propostes per tal de millorar la seva xarxa de recursos,

tant materials com personals.

Per tal de donar continuïtat aquesta concepció de les polítiques

públiques al darrer trimestre del 2006, des de Joventut, es va

impulsar el procés de participació per avaluar el Pla Director de

Joventut 2004-2006 i recollir les propostes dels joves molinencs per

l’ elaboració del nou Pla Director de Joventut 2007-2009.

104

El PDJ de Molins de Rei 2007 - 2009: MOU! +

Els joves de Molins de Rei es diverteixen, estudien, són la base del

món associatiu, treballen, consumeixen, creen riquesa i ja s’han

convertit en el motor econòmic i social de la vila. És per això que

aquest PDJ es fonamenta en la concepció que la joventut ja no és

tan sols un període de transició cap a l’edat adulta, sinó també una

nova etapa de la vida que disposa d’elements suficients i propis que

la fan autònoma.

El PDJ és l’eina fonamental de MdR per desenvolupar les polítiques

adreçades a les joves i als joves de la vila. Així mateix, es vol

configurar com un instrument obert, dinàmic i participatiu, fet per (a)

tots els joves del municipi.

El primer Pla Director de Molins de Rei MOU! 2004-2006, va ser

aprovat pel Ple Municipal i implementat per la regidoria de Joventut

conjuntament amb la resta de departaments de l’Ajuntament

conjuntament amb les entitats de la Vila.

Al darrer trimestre del 2006 es va dur a terme l’ avaluació del Pla

mitjançant un procés de participació on van participar 112 joves de

Molins de Rei. Aquest procés va servir per recollir les noves

necessitats dels joves de la Vila en forma de noves propostes

d’acció que han servit per l’elaboració del PDJ MOU! + 2007-2009.

El document s’estructura en tres eixos: AUTONOMIA-

EMANCIPACIÓ, PARTICIPACIÓ I OCI. Dins de cada eix trobareu

105

els diferents subeixos, amb les corresponents fitxes, que inclouen:

descripció de la situació, actuacions proposades, àmbit impulsor,

àmbits implicats i instruments específics.

Les actuacions han estat ordenades segons la prioritat i, a més a

més, davant de cada una d’elles hi apareix un símbol que fa

referència a la immediatesa de l’execució. Així doncs:

Curt termini

Mig termini

Llarg termini

106

Eix 1: Autonomia i emancipació

“Realment ser jove és dur: per a algunes coses ets gran i per a

d’altres, petit. Què sóc? Potser adolescent? Adult? No n’hi ha

prou amb fer un carnet jove. Els joves serem els adults i

governants del futur.”

Les noves polítiques de joventut són afirmatives, són d'afirmació d'una

etapa de vida, i per poder assolir-la amb tots els drets i deures s'ha de

gaudir d'autonomia. Hem de garantir la igualtat dels joves i fer una

incidència especial en la informació, la formació i el treball, l’accés a

l’habitatge, les bones pràctiques en la salut i el consum.

107

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.1 Formació i treball

Situació • La formació reglada i el marc legal del treball no són competències de l’Ajuntament, com tampoc no ho són la política econòmica i industrial. Si bé no es poden impulsar accions de macropolítica en aquest camp, sí que se’n poden fer, i de fet se’n fan, en accions i projectes d'àmbit més local i comarcal. Així, els projectes que es duen a terme des del centre J. Garcia Nieto i des del mateix Ajuntament tenen una bona consideració entre la població juvenil del municipi. Tot i així, hi ha propostes que millorarien aquests projectes.

• Alguns comentaris dels joves pel que fa a l'àmbit de formació i treball: "Hi ha poca varietat de cicles formatius", "Els cursos i serveis que s'ofereixen al Centre García Nieto no cobreixen les necessitats dels universitaris", "Motivaria l'aprenentatge d'oficis. Cal motivar les petites empreses a agafar aprenents".

Actuacions La creació d’un viver d’empreses que doni sortida a aquells joves emprenedors i en especial als sectors de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Cursos de formació en educació en el lleure i associacionisme per a joves (reconeixement amb crèdits universitaris)

Reformar l’edifici de l’Escola de Música, per tal de millorar les prestacions i solventar les mancances que actualment presenta l’equipament

Informació i orientació als joves sobre món laboral, itineraris a seguir, als instituts...

Suport a la creació d’empreses en el municipi. Fer més difusió i promocionar el Centre García-Nieto

. Ampliar les places i facilitar l’accés a les escoles bressol públiques del municpi

Potenciar l’ensenyament de qualitat a l’escola pública (CEIP I IES)

Fer un estudi per conèixer el nivell i qualitat de l’ensenyament públic a Molins de Rei

Àmbit impulsor Programa de Joventut.

Àmbits implicats Programa de Joventut, Educació i Promoció Econòmica

Instruments específics

108

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.2 Informació i igualtat d’oportunitats

Situació • El volum d’informació que hi ha en l'actualitat i els mitjans pels quals s’hi accedeix, tot plegat és tan complex que pot provocar una desinformació, una exclusió d'una part de la ciutadania. Així, reflexions com: “L’accés a la informació no és igual per a tothom”, “Hi ha molta gent que no coneix els serveis públics que es dediquen a informar”, ”En molts casos hi ha excés d'informació que acaba col·lapsant molts joves”, “Ara per ara, la gran majoria de joves de Molins de Rei no saben aprofitar ni utilitzar els recursos que estan al seu abast, dins dels quals molts no coneixen l'existència del Punt d'Informació Juvenil” i d'altres del mateix estil, tenen la seva vigència.

• “Els joves de Molins de Rei, i tots en general, no tenen informació sobre les oportunitats que ofereixen les diferents administracions per realitzar intercanvis. No fan servir ni les ajudes ni els serveis especialitzats en aquests temes.”

Actuacions Potenciar el web adreçat als joves per tal d’informar-los.Utilitzar el c/e per informar els joves.

Potenciar l’ús on-line per a consultes i gestions municipals.

Posar cartells als instituts.

Elaborar una agenda comuna perquè les entitats programin de forma coordinada.

Xerrades als instituts explicant què és farà a la vila.

Elaborar una revista gratuïta mensual, tipus agenda cultural, amb activitats culturals, d’oci...

Més informació a TV Molins sobre el que s’està fent i es farà

Àmbit impulsor Programa de Joventut.

Àmbits implicats Programa de Joventut, Educació, Comunicació

Instruments específics

• Punt Jove

• Revista municipal Casa de la Vila

• TV Molins

109

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.3 Habitatge

Situació • “No hi ha mercat d’habitatge de lloguer.” “L'Administració, el que ha de fer és complir el que posa a la Constitució sobre el dret a un habitatge digne i no permetre que s'especuli amb això.” “Entre el sorteig dels habitatges de protecció social i l'entrega de les claus passa massa temps.” “Ens hem tornat tots uns especuladors.”

• L'accés a l’habitatge és, en aquests moments, el principal problema que es troben els i les joves quan parlem d'emancipació.

Actuacions Promoure que hi hagi més propietaris a la borsa d’habitatge. Reforçar la difusió i promoció de la Borsa Jove d’Habitatge

Elaborar un cens del patrimoni de la vila (edificis amb valor identitari...) a protegir

Fer una nova reserva d’habitatges de gent gran

Modernització per agilitar els tràmits i permisos d’obres

Promoure mesures que donin seguretat als llogaters perquè així lloguin els pisos

Ajuts per a la compra d’habitatges

Facilitar l’accés a un habitatge digne, en qualitat i metros...de compra o lloguer

Buscar estratègies perquè no hi hagi pisos buits al municipi

Àmbit

impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, Regidoria d’Habitatge

Instruments específics

• Punt Jove

• www.elbaixllobregat.net/joventut

• Borsa Jove Habitatge Baix Llobregat Centre

110

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.4 Salut i consum

Situació • Un element ha caracteritzat aquest apartat, LA INFORMACIÓ, i amb ella la prevenció: prevenció d’embarassos no desitjats, de consum d'estupefaents, etc. com també la "reivindicació" per parts dels joves de més serveis sanitaris. "El CAP s'ha quedat molt petit", "La vila ha crescut i els serveis no", "Els serveis de planificació familiar són insuficients". S'han valorat positivament les xerrades que es fan als instituts i a les escoles: "Les xerrades de prevenció que es fan a les escoles estan molt bé".

Actuacions Promoció d’accions informatives sobre Educació sexual, SIDA, malalties de transmissió sexual, consum de drogues, etc. a les escoles i instituts

Cursos de primers auxilis i socorrisme

Màquines de preservatius, de fàcil accés i barates. Facilitar preservatius gratuïtament.

Organitzar una visita al Punt Jove

Contenidors per a roba a més llocs

Ampliar el servei de planificació familiar

Més especialistes al CAP i un hospital

Reduir dies d’espera (ara, més de 48 h per al metge de capçalera)

Residències per a la gent gran

Més metges al CAP

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, regidories de Sanitat, Solidaritat i Cooperació, i Educació

Instruments específics

• Punt Jove

• IES

111

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.5 Mobilitat

Situació • La mobilitat és el principi més visible de la nova condició juvenil. Els joves es mouen, es relacionen i viatgen. I tot això ho fan tant a fora del municipi com a la mateixa vila. Els joves són el grup d’edat que més viatja per Europa. Si partim d’aquesta dada, cal promoure més el turisme jove. Hem d’aprofundir més en fórmules d’intercanvi que potenciïn la solidaritat, la multiculturalitat i la participació. No obstant això, la mobilitat d’aquesta nova condició juvenil es manifesta de manera més freqüent i quotidiana en l’espai urbà. És per això que hem d’entendre i estendre la particularitat de la nostra situació geogràfica i parar especial atenció a l’espai metropolità i la facilitat amb la qual, sovint, desapareixen les fronteres entre ciutats.

• Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna i adequar tots els serveis públics a les necessitats dels joves i del territori, amb l’objectiu, d’una banda, de reforçar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes culturals que cadascuna d’elles programa durant la nit, i, de l’altra, intentar disminuir la sinistralitat juvenil en accidents de trànsit durant aquestes hores. Per aconseguir això últim, hem de promoure l’ús del transport públic, sobretot entre els més joves.

• “Molins de Rei està ben comunicada amb transport públic amb Barcelona, però queda aïllada de la resta de poblacions del voltant i sobretot del Vallès i del Baix Llobregat nord i sud.”

• “El transport nocturn, sobretot el nit-bus, fa un recorregut molt llarg i, per tant, triga molt més a arribar als llocs. S’hauria d’allargar l’horari del bus nit fins a l’obertura del metro o la RENFE (els caps de setmana).”

• “El transport intern de la ciutat està consolidat i funciona correctament.”

Actuacions Cobrir les parades del Bus

Informar sobre horaris del transport públic i millorar les combinacions i connexions

Potenciar metro, tramvia, línies de bus i millora de la freqüència de la Renfe (especialment a les tardes i caps de setmana)

Millorar la connexió en transport públic i carretera amb els municipis de les rodalies

Incorporar Molins de Rei a la Zona 1 de l’ATM

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, regidories de Mobilitat i Via Pública

112

Instruments específics

• Punt Jove

• Bus Urbà

113

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.6 Conciliació de la vida familiar i la laboral

Situació • Catalunya és un dels territoris amb la natalitat més baixa dins l'Estat espanyol, i aquest en conjunt a Europa. Així mateix, les taxes d'activitat femenina, és a dir, el nivell d'incorporació de la dona al mercat de treball, estan al voltant del 43%, un nivell molt llunyà respecte al d’altres països de la Unió Europea, que freguen el 80%, i també està molt allunyat de la taxa d'activitat masculina del mateix país. Una bona part d'aquest fet s'explica per la vulneració del dret de la dona, o de la unitat familiar corresponent, a tenir el nombre de fills que desitgi, fent-ho compatible amb el dret al treball. La correcció d'aquestes disfuncions comporta redefinir de forma intensa els mecanismes de determinació dels horaris laborals i de permanència en el lloc de treball, però també teixir un conjunt de recursos públics i privats de benestar. Molins de Rei no s'escapa d'aquesta dinàmica i així ho expressen els seus joves: "Falten guarderies", "No hi ha prou oferta de places d'escola bressol".

Actuacions Activitats per a infants

Millorar els transports públics i les comunicacions

Promoure mesures o llei que obligui les empreses a flexibilitzar l’horari

Potenciar serveis de guarderia a les empreses

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, Negociat d’Educació

Instruments específics

Centre Cívic de l’ Àngel

Centre Comunitari Pont de la Cadena

114

Eix 2: Participació

La mateixa metodologia per a l’elaboració del PDJ intenta potenciar la participació juvenil per tal d’incorporar a les futures polítiques adreçades al jovent el ventall més ampli i divers de propostes de millora. Per a la joventut d’avui, els fonaments de la democràcia, els drets individuals, la solidaritat, l’ecologia i el medi ambient són qüestions que donen sentit vital al seu paper dintre les societats. Els joves d’ara se senten ciutadans del món, del seu país, del seu municipi. El PDJ de MdR ha d’aplegar totes aquelles propostes relacionades amb la participació dels joves, des del diàleg individual a l’intercanvi d’idees amb col·lectius, ja sigui amb les diferents entitats juvenils de la nostra vila com amb d’altres formes potencials d’agrupament. No s’han d’oblidar aquells grups de població juvenil amb més dificultats d’accés a la informació. És sobre aquest sector que s’ha de fer una ressenya especial, intentant socialitzar-los a través de la interiorització dels seus propis drets, com una de les màximes de la participació.

115

Eix 2 Participació

Subeix 2.1 Models de participació

Situació • Estan sorgint noves formes de participació i vinculació social, especialment entre els joves. Es tracta de mecanismes molt més dinàmics i flexibles, grups que es van formant d’acord amb els interessos i els moments, sense necessitat de formalitzar-se institucionalment. Aquest canvi en les formes de participació es pot viure des d’algunes entitats com un problema: “Es busquen resultats immediats i prou”, “Falta continuïtat i sentit de fons en els projectes”, “Poc sentit del compromís”.

• Hi ha una percepció generalitzada que Molins de Rei compta amb una vida associativa i social ben activa i dinàmica. Cal destacar, però, que les persones que participen d’aquest teixit associatiu tenen la percepció que sempre “són els mateixos” i, per tant, que hi ha una gran part de la població que no participa d’aquest nucli associatiu. “Falta incorporació dels joves en les accions de cooperació o d’altres.” Tipologia de les entitats de Molins de Rei: “Hi ha molts joves a les entitats, però poques entitats identificades com a entitats juvenils”. “Hi ha un individualisme progressiu”, “Les associacions es tanquen sense adonar-se’n”.

Actuacions Potenciar el treball en xarxa entre les entitats i els joves de Molins de Rei.

Potenciar o promoure la creació d’una coordinadora d’entitats i grups de joves.

Àmbit impulsor Entitats de la vila

Àmbits implicats Programa de Joventut, entitats de la vila

Instruments específics

116

Eix 2 Participació

Subeix 2.2 Canals de comunicació, coordinació i informació

Situació - Per poder potenciar la participació dels joves i les joves, és imprescindible

tenir canals d’informació ràpids, dinàmics i fluids. Sense aquesta premissa és molt difícil fer participar els i les joves de la nostra vila. Una de les preocupacions més reiteradament expressada pels joves és la manca de canals d’informació i de coordinació: "Manca de treball conjunt", "Manca de coordinació entre diverses entitats", "Processos participatius amb decisions no vinculants", "Es queda tot en la teoria", "Manca d’informació en l’àmbit associatiu, juvenil i cultural", "Mala gestió de la informació", "No s’arriba realment a tots els joves", "Manca de retorn d’informació un cop s’ha acabat una activitat", "Les subvencions són escasses", "Manca de suport a iniciatives juvenils", "Manca d’equipaments per a reunions i activitats", "Necessitat d’un espai per als joves", “Ens sentim poc cuidats”.

Actuacions Fer públics els criteris d’atorgament de subvencions

Fòrum virtual o c/e on fer consultes que es responguin, deixar les opinions...

Que l’Ajuntament faciliti mecanismes i espais de participació i que les aportacions realitzades es tinguin en compte

Facilitar espais congestionats pels joves

Àmbit impulsor Programa de Joventut i entitats de la vila

Àmbits implicats Programa de Joventut, entitats de la vila, regidories de Cultura, Comunicació, OMI

Instruments específics

• Punt Jove

• Casa de la Vila

117

Eix 3: Oci

Els joves viuen de manera molt diferent el temps d’oci. És el seu espai de

llibertat propi i per poder sentir-lo seu necessiten dels seus espais,

autèntics llocs de diversió i lleure, llocs intrínsecament joves, amb els

quals puguin sentir-se identificats. Llocs a través dels quals puguin

difondre i intercanviar les seves experiències i opinions.

És en aquest sentit que s’ha de promoure la cultura juvenil de Molins de

Rei i s’han de potenciar les relacions entre els joves de la vila. Per aquest

motiu, el jovent de la vila veu com una necessitat tenir infraestructures i

espais propis.

118

Eix 3 Oci

Subeix 3.1 Equipaments i espais d’oci

Situació • Falta un espai de referència juvenil, on els joves puguin tenir recursos i serveis; puguin reunir-se, estudiar, divertir-se. "Molins de Rei hauria de tenir un equipament per als joves, no tan sols per a les entitats, sinó per a tots els joves de la vila, que hi poguessin anar a passar l'estona i que oferís serveis interessants per als joves." “No hi ha cinema.” “No tenim discoteques per als menors de 16 anys.”

Actuacions Habilitar espais d’assaig per als grups que comencen.

Remodelar el Museu o fer un centre d’exposicions.

Casal de Joves, aprofitar locals i equipaments buits perquè els joves facin actuacions. Espai polivalent per a activitats conjuntes entre entitats (concerts, actes culturals,..)

Bucs d’assaig per als grups musicals.

Sala de Bitlles/ Salons recreatius/Cinemes/ Local nocturn per a menors de 16 anys

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, regidories de Medi Ambient i Cultura

Instruments específics

• Pla integral d’equipaments

119

Eix 3 Oci

Subeix 3.2 Difusió, sensibilització i formació artística

Situació • S’ha de reivindicar l’estètica jove, s’han de democratitzar les pràctiques culturals establertes, incorporant-hi la cultura juvenil. Hem d’entendre aquesta cultura com a element integrador i relacional dels joves de Molins de Rei, ja que aquests utilitzen els recursos culturals de la seva ciutat, però en necessiten encara més. Volen expressar la seva pròpia cultura, necessiten nous espais per poder fer-ho i volen sentir-se recolzats.

• L’Administració local ha de desenvolupar i promoure activitats dins el municipi que fomentin la cultura, tenint en compte les peculiaritats de la cultura juvenil.

• Dins d’aquest àmbit, un dels objectius generals prioritaris de l’Ajuntament de MdR és fomentar la lectura dels molinencs, com a element de divulgació i dinamització cultural.

• Alguns comentaris dels i les joves en aquest sentit han estat: “Volem més varietat en els concerts de la Festa Major”, “La Biblioteca és petita i vella", “Es podria fer un Festival de Curts”, "Hi hauria d'haver una programació estable tot l'any de concerts, exposicions...".

Actuacions Promocionar espais naturals del municipi a visitar (camins, etc.)

Potenciar i promocionar els grups musicals locals

Elaborar una Agenda Cultural atractiva que promogui els diferents estils (promoure Cinefòrum, promoure obres de teatre per a joves, exposicions de pintura, espectacles de dansa...)

Ampliar l’oferta formativa de l’Escola de Música.

Potenciar activitats de lleure per a joves al llarg de tot l’any.

Confiança i llibertat perquè els joves puguin muntar activitats, concerts, etc.

Actuacions per la promoció de Castell Ciuró i altres edificis històrics de la Vila

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, Regidoria de Cultura

Instruments específics

• Biblioteca Pau Vila

• Festa Major

120

Eix 3 Oci

Subeix 3.3 Esport

Situació • S’han de garantir uns equipaments adequats per a la pràctica esportiva dels molinencs i molinenques, com també optimitzar l’ús de les instal·lacions esportives escolars amb l’objectiu final de promocionar i potenciar la pràctica esportiva pública a la vila. Comentaris dels i les joves: “Pocs espais esportius, i horaris no adients”, “Més competicions esportives”, "S’haurien de poder utilitzar els patis de les escoles per jugar a futbol els caps de setmana", “Hi hauria d'haver circuits d’atletisme, motocròs i bicicleta de muntanya”.

Actuacions Posar gespa als camps de Futbol

Suport als joves que practiquen l’esport al carrer i l’espai públic (Parkour,...)

Establir una tarifa o abonament jove de preu reduït per accedir a la piscina municipal

Potenciar activitats físiques a la natura i l’espai públic

Reconstruir el camp de futbol de la Incresa

Habilitar camins/carrils per a bicis

Tanca (xarxa metàl·lica) als camps de futbol per no perdre pilotes

Servei de préstec de material esportiu als espais de pràctica d’esport.

Construir una pista de skate, amb half, etc

Obrir els patis de les escoles per poder practicar esport

Crear un complex esportiu nou (pistes d’atletisme, tennis...)

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, regidories d’Esports i Educació

Instruments específics

• Pla integral d’equipaments

121

Eix 3 Oci

Subeix 3.4 Noves tecnologies

Situació • S’han de facilitar i oferir espais d’accés a les noves tecnologies i, en particular, eines de navegació, públiques i gratuïtes. I així de clar ho manifesten els joves: "Hi hauria d'haver més punts de connexió gratuïta a Internet", "M'agradaria que hi haguessin més cibercafès".

Actuacions Promocionar el web del Punt Jove

Ampliar el nombre d’ordinadors als punts d’accés lliure i Internet

Ampliar el nombre d’ordinadors d’accés gratuït de la Biblioteca. Posar impressores als ordinadors de la Biblioteca

Al web, informació dels punts d’accés lliure i gratuït a Internet, cartells als IES...

Campanya o accions: ”què és la televisió digital i què s’ha de fer per veure-la...”

Millorar les antenes per escoltar la ràdio

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut

Instruments específics

• Punt Jove

• Centre de Formació d’Adults

• Biblioteca Pau Vila

• Casal Cívic de Riera Bonet

122