pla estratÈgic sabadell 2010 · e voluciÓ del nombre d ’empreses i de treballadors per sectors...

PLA ESTRATÈGIC SABADELL 2010

1



Data: juny de 2003


3

ÍNDEX DE CONTINGUTS

INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................. 7

PRIMERA PART: DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC.......................................................................... 9

CIUTAT AMABLE............................................................................................................................ 11

CIUTAT PRÒSPERA I ACTIVA..................................................................................................... 42

CIUTAT EQUILIBRADA I SOSTENIBLE.................................................................................... 65

CIUTAT DE QUALITAT ................................................................................................................. 99

CIUTAT DIGITAL.......................................................................................................................... 122

CIUTAT REFERENT ..................................................................................................................... 140

SEGONA PART: MARC ESTRATÈGIC ..................................................................................... 155

SABADELL, CIUTAT OBERTA I ACOLLIDORA.................................................................... 157

SUPORT A LA INDÚSTRIA LOCAL I TERCIARITZACIÓ D’ABAST METROPOLITÀ.. 161

CIUTAT MADURA I COHESIONADA TERRITORIALMENT .............................................. 167

SABADELL, LA CIUTAT DELS CIUTADANS I CIUTADANES. ........................................... 173

LA INNOVACIÓ I EL CONEIXEMENT, DE LA NECESSITAT A L’ESTRATÈGIA. ......... 177

SABADELL, TRADICIÓ I PROJECCIÓ. .................................................................................... 181

QUADRES RESUM DEL MARC ESTRATÈGIC ....................................................................... 185

BIBLIOGRAFIA.............................................................................................................................. 191


4

ÍNDEX DE TAULES

TAULA 1. EVOLUCIÓ DELS EXPEDIENTS DE RMI (2001) .................................................................. 25 TAULA 2. PROBLEMATIQUES ACTIVES I ATESES PELS CAP............................................................... 27 TAULA 3. ACTIVITAT DELS CAP DE SABADELL (MEDICINA GENERAL I PEDIATRIA). ANY 2000 ...... 30 TAULA 4. MORTALITAT: DEFUNCIONS SEGONS CAUSA. TAXA PER 10.000 HABITANTS .................... 32 TAULA 5. SABADELL. EVOLUCIÓ COMPARADA DELS SECTORS DE PRODUCCIÓ (1992-2000)............ 44 TAULA 6. ESTABLIMENTS D’EMPRESES I PROFESSIONALS PER SECTOR D’ACTIVITAT (%) (IAE) ...... 45 TAULA 7. SABADELL. ESTRUCTURA EMPRESARIAL SEGONS ALTES FISCALS. INDÚSTRIA, ACTIVITATS EMPRESARIALS (1992-2000) ............................................................................................................ 46 TAULA 8. SABADELL. ESTRUCTURA EMPRESARIAL SEGONS ALTES FISCALS. SERVEIS, ACTIVITATS EMPRESARIALS, SERVEIS A LES EMPRESES (1992-2000) ................................................................... 47 TAULA 9. SABADELL. NOMBRE I SUPERFÍCIE MITJANA DELS ESTABLIMENTS COMERCIALS PER

DISTRICTES....................................................................................................................................... 49 TAULA 10. SABADELL. NOMBRE DE COMERÇOS SEGONS MODALITAT I CARACTERISTIQUES ............ 49 TAULA 11. CARACTERISTIQUES DELS GRANS EQUIPAMENTS COMERCIALS. SABADELL I AREA D’INFLUENCIA .................................................................................................................................. 50 TAULA 12. RANQUING COMPARATIU DE LES CAIXES D’ESTALVIS DE CATALUNYA (30/9/99)........... 52 TAULA 13. RÀNQUING COMPARATIU DE LA BANCA CATALANA (30/9/99)........................................ 54 TAULA 14. RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE (RBFD), 1991-1996 ........................................... 55 TAULA 15. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF), 1998 .............................. 55 TAULA 16. SABADELL. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’EMPRESES I DE TREBALLADORS PER SECTORS DE

PRODUCCIÓ (1991-1999).................................................................................................................. 56 TAULA 17. SABADELL. UNIVERSITAT. DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT PER TIPUS DE CARRERA I SEXE

(%)................................................................................................................................................... 58 TAULA 18. SABADELL. POBLACIÓ SEGONS NIVELL D’ESTUDIS I SEXE (%) ....................................... 59 TAULA 19. ESTIMACIÓ DE LA PRESSIÓ RESIDENCIAL A SABADELL, 2009 ......................................... 68 TAULA 20. SABADELL, POBLACIÓ PER DISTRICTES (1997-1999)...................................................... 68 TAULA 21. SABADELL, RESUM DELS INDICADORS DEMOGRÀFICS (1999)......................................... 69 TAULA 22. SABADELL, DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER GRUPS D’EDAT I DISTRICTES EN % (2000)......................................................................................................................................................... 70 TAULA 23. HABITATGES INICIATS I ACABATS (GENER-JUNY 2000) .................................................. 71 TAULA 24. SABADELL. LLICÈNCIES D’OBRA DE NOVA CONSTRUCCIÓ CONCEDIDES (1999-2000) .... 71 TAULA 25. SABADELL, HABITATGES PREVISTOS SEGONS PGOMS, 1993 ........................................ 72 TAULA 26. OFERTA I PREUS D’HABITATGE NOU A CATALUNYA, 1999 ............................................. 73 TAULA 27. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE VEHICLES A MOTOR A LA CIUTAT (1990-1999) ................... 79 TAULA 28. ÍNDEX DE MOTORITZACIÓ, VEHICLES/1.000 HABITANTS (2000) ..................................... 80 TAULA 29. EVOLUCIÓ DELS DESPLAÇAMENTS EN TRANSPORT PÚBLIC COL·LECTIU (1996-2000)..... 81 TAULA 30. GENERACIÓ DE RESIDUS SEGONS TIPOLOGIA, 1995-2000 (TONES) ................................. 88 TAULA 31. EVOLUCIÓ DE LA RECUPERACIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS .......................................... 89 TAULA 32. PROVEÏMENT AIGUA A LA CIUTAT SEGONS DESTINACIÓ, 1995-2000 (M3) ...................... 89 TAULA 33. NIVELL DE CONSUMO, PÈRDUES ESTIMADES A LA XARXA (1995-2000).......................... 90 TAULA 34. NIVELLS DE SO ............................................................................................................... 91 TAULA 35. EVOLUCIÓ CONSUM FINAL D’ENERGIA A LA CIUTAT SEGONS FONT I SECTORS (1995-2000)......................................................................................................................................................... 92 TAULA 36. ENERGIES RENOVABLES DE PRODUCCIÓ LOCAL (2000-2001) ......................................... 92 TAULA 37. COMPARACIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA PER CÀPITA ENTRE CATALUNYA I SABADELL... 93 TAULA 38. SABADELL, QUALITAT DE L’AIRE ................................................................................... 93 TAULA 39. PERCEPCIÓ EVOLUTIVA DE LA SITUACIÓ GENERAL DE SABADELL I EXPECTATIVES FUTURES DELS CIUTADANS............................................................................................................. 105 TAULA 40. ACTIVITATS QUOTIDIANES ........................................................................................... 107 TAULA 41. CONTACTE AMB EQUIPAMENTS .................................................................................... 107 TAULA 42. ASPECTES NEGATIUS I POSITIUS DE SABADELL............................................................. 110 TAULA 43. ACTUACIONS PRIORITÀRIES A SABADELL..................................................................... 113 TAULA 44. COST DELS DIFERENTS SERVEIS .................................................................................... 115 TAULA 45. NETEJA VIÀRIA. INDICADORS DE SABADELL (1999)..................................................... 115


5

TAULA 46. RECOLLIDA I TRACTAMENT DE RESIDUS. INDICADORS DE SABADELL (1999)............... 116 TAULA 47. BIBLIOTEQUES. INDICADORS DE SABADELL (1999) ..................................................... 117 TAULA 48. CENTRES D’EDUCACIÓ ESPECIAL I ESCOLES D’ADULTS. INDICADORS DE SABADELL (1999) ............................................................................................................................................ 118 TAULA 49. DISPONIBILITAT D’ORDINADORS PERSONALS I ACCES A INTERNET ENTRE ELS SABADELLENCS .............................................................................................................................. 132 TAULA 50. ÚS D’ORDINADORS I ACCÉS A INTERNET PER SEGMENTS DE POBLACIÓ......................... 133 TAULA 51. TECNOLOGIES D’INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ (TIC). EQUIPAMENT TIC A LES LLARS (2000-2001)................................................................................................................................... 134


6

ÍNDEX DE GRÀFICS

GRAFIC 1. SABADELL. EVOLUCIÓ DELS RESIDENTS ESTRANGERS, 1993-1999 ................................. 12 GRÀFIC 2. OPINIÓ PÚBLICA DE SABADELL SOBRE LA POBLACIÓ IMMIGRANT (%) ............................ 13 GRÀFIC 3. SABADELL, GRAU DE SATISFACCIÓ RESIDENCIAL, 2000 .................................................. 14 ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS. CONCERTS A CATALUNYA, 1987-2000. EVOLUCIÓ (%) ...... 17 GRAFIC 5. JOVENTUTS MUSICALS. AUDITORI. NOMBRE D’ASSISTENTS, 1999 ................................. 18 GRÀFIC 6. EVOLUCIÓ DE LES VISITES AL MUSEU D’HISTÒRIA DE SABADELL (MHS) I AL MUSEU

D’ART DE SABADELL (MAS). ANYS 1995-1999 .............................................................................. 19 GRÀFIC 7. SABADELL, RMI. EXPEDIENTS VIGENTS I SUSPESOS, 2001 ............................................. 25 SABADELL, ATENCIÓ SOCIAL POLIVALENT (1994-1999) ................................................................. 29 GRAFIC 9. LLITS PER MIL HABITANTS, 1998..................................................................................... 31 GRAFIC 10. MORTALITAT. COMPARATIVA SEGONS CAUSA DE DEFUNCIÓ. TAXA PER 10.000 HABITANTS....................................................................................................................................... 33 GRÀFIC 11. SABADELL, EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL (1945-1996) ...................................... 43 GRÀFIC 12. SABADELL. EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA I ELS SERVEIS (1992-2000)............................ 44 GRÀFIC 13. CAIXA D’ESTALVIS DE SABADELL. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’OFICINES I OFICINES PER PROVÍNCIA ....................................................................................................................................... 52 GRÀFIC 14. CAIXA SABADELL. EVOLUCIÓ DELS RECURSOS (1998-2000) ........................................ 53 GRÀFIC 15. SABADELL. TREBALLADORS I EMPRESES SEGONS SECTORS PRODUCTIUS (1991-1999) . 57 GRÀFIC 16. SABADELL. ENSENYAMENT UNIVERSITARI, DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT SEGONS TIPUS

DE CARRERA I SEXE (%) ................................................................................................................... 58 GRÀFIC 17. POBLACIÓ SEGONS NIVELL D’ESTUDIS I SEXE. SABADELL, 1996 (%) ............................ 59 GRÀFIC 18. EVOLUCIÓ COMPARADA DE LA TAXA D’ATUR, 1986-2000 (%) ..................................... 60 GRÀFIC 19. SABADELL. TAXA D’ATUR PER EDATS (2000-2001) ...................................................... 61 GRÀFIC 20. SABADELL. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ (1950-1999). TAXA DE VARIACIÓ INTERANUAL......................................................................................................................................................... 66 GRÀFIC 21. SABADELL. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ (1999) ....................................................... 70 GRÀFIC 22. GENERACIÓ DE RESIDUS A SABADELL ........................................................................... 88 GRÀFIC 23. ENERGIA SOLAR DE PRODUCCIÓ LOCAL (2000-2001) .................................................... 93 SABADELL, VALORACIÓ DE LA GESTIÓ MUNICIPAL I RÀNQUING DE LA QUALITAT PERCEBUDA DELS

SERVEIS .......................................................................................................................................... 112


7

INTRODUCCIÓ

Les paraules recollides a l’epitafi de Pericles a la seva estimada i admirada Atenes possiblement comprenen més que cap altra la major part de les aspiracions a què, malgrat el temps transcorregut, es dirigeixen els esforços d’aquells que tenen alguna mena de responsabilitat en la gestió urbanística de les nostres ciutats.

La història mostra que aquelles ciutats que han representat la cota més alta de desenvolupament de la civilització han sabut mantenir un equilibri entre la seva cultura material i moral. La ciutat ha estat i continua essent un compromís entre l’harmonia, l’equilibri i, per descomptat, la seva capacitat de creativitat i transformació.

En l’actualitat, moltes ciutats han elaborat plans estratègics per posicionar-se avantatjosament davant els nous desafiaments oberts per la globalització. La consciència creixent que l’Aldea Global en què vivim exigeix de les ciutats mobilitzar tots els recursos, fins i tot sabent que l’èxit no està assegurat per endavant, fa dels plans estratègics instruments privilegiats que ajuden a comprendre les claus fonamentals sobre les quals assentar els pilars del futur.

Sabadell, per la seva idiosincràsia i història, constitueix el cas típic d’una ciutat que té una projecció que supera amb escreix la seva mida. És la viva mostra d’una ciutat que destaca per la seva capacitat emprenedora, pel seu dinamisme i que manifesta un talant obert i receptiu a les noves tendències emergents.

El diagnòstic realitzat constitueix la primera fase d’un projecte dinàmic, cridat a transformar la realitat present i a projectar Sabadell en l’horitzó de l’any 2010. Com es pot comprovar, el Pla Estratègic inclou sis àrees prioritàries denominades: Ciutat Amable, Ciutat Pròspera i Activa, Ciutat Equilibrada i Sostenible, Ciutat Referent i Ciutat de Qualitat. L’anàlisi de cada una d’aquestes àrees ha permès portar a terme un treball explorador per identificar els temes crítics més urgents als quals s’enfronta la ciutat. Però una anàlisi estratègica no seria correcta si no aspira a liderar i, per tant, a descobrir les potencialitats de transformació i de canvi de la ciutat, en aquest cas, de Sabadell i que es recullen a cada capítol sota l’epígraf “Oportunitats de futur”. Com diu Henri Lefebvre: “Cal buscar la transducció, és a dir, l’oportunitat de projectar el futur a partir de les potencialitats obertes en el present”. A aquesta tasca hem dedicat el nostre esforç.

Un cop acabada la fase de diagnòstic i recollides les aportacions dels ciutadans i ciutadanes en els diferents processos oberts a la ciutat, es va redactar el document sobre el Marc Estratègic de Sabadell.

Es tracta en aquest document d’establir el marc on es desenvoluparan les diferents propostes de posicionament i d’actuació per al Sabadell que volem, recollint en sis claus de futur per a Sabadell el cos teòric i conceptual que haurà de suportar les

Estimem la bellesa, però sense extravagàncies; cultivem la saviesa, però sense relaxació; emprem la riquesa més com un mitjà per a l’acció que com a motiu de presumpció, i no és vergonyós entre nosaltres confessar la pròpia pobresa, sinó el que és més no intentar fugir-ne.

....

Tot ciutadà educat entre nosaltres pot aconseguir una personalitat completa en els més diversos camps.

(Epitafi de Pericles)


8

propostes estratègiques del Pla a partir del reconeixement de les principals tendències de l’entorn.

Aquestes sis claus de futur són: Sabadell, ciutat oberta i acollidora; Suport a la indústria local i terciarització d’abast metropolità; Ciutat madura i cohesionada territorialment; Sabadell, la ciutat dels ciutadans i ciutadanes; La innovació i el coneixement, de la necessitat a l’estratègia; Sabadell, tradició i projecció.

Cada una de les claus de futur estan acompanyades del que hem anomenat accions associades. Es tracta d’iniciatives de diferent abast i grau de desenvolupament, incorporant plans, projectes i programes que considerem que s’hauran d’analitzar des de la perspectiva dels objectius estratègics de la ciutat per tal de garantir l’orientació desitjada de les transformacions.


9

PRIMERA PART: DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC


11

CIUTAT AMABLE

Estem assistint a profundes transformacions que estan canviant radicalment el concepte de ciutat, el seu significat i, el que és més important, la rellevància atorgada a una sèrie de dimensions que, fins fa molts pocs anys, o bé merament tenien un paper testimonial o, en el millor dels casos, eren considerades en la mesura que les condicions de vida es degradaven fins al punt que no hi havia més remei que actuar-hi. En termes generals, la ciutat del segle XXI i, Sabadell no n’és una excepció, es troba ja consolidada. Llevat de circumstàncies molt concretes, els reptes de la ciutat ja no són com antigament, ara no s’ha de fer front a problemes de creixement derivats de processos migratoris camp-ciutat, sinó s’ha d’augmentar la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes prestant més i millors serveis.

El benestar i la qualitat de vida de les ciutats està estretament relacionat amb la seva capacitat d’acollida i d’integració social. La seva oferta de serveis i prestacions ha d’estar orientada cap a tots aquells àmbits que fan possible el desenvolupament personal i social dels ciutadans i les ciutadanes. En aquest sentit, un dels objectius fonamentals que qualsevol ciutat ha de garantir és l’accés universal a drets fonamentals com són educació, treball, habitatge, salut i cultura; sense oblidar, naturalment, la prestació de serveis socials personals per als qui en qualsevol moment es trobin en una situació d’especial necessitat.

Si bé garantir aquests drets és condició sine qua non per a concebre l’amabilitat d’una ciutat, no per això s’ha de deixar d’aspirar al desafiament de la millora contínua en tots aquests àmbits, i sobretot, a prevenir i lluitar activament contra els processos de marginació o exclusió social que es gesten en el si de les nostres societats occidentals.

L’amabilitat d’una ciutat té a veure també amb la seva capacitat per superar els conflictes centrals que les transformacions socials de les últimes dècades han plantejat en l’àmbit territorial, de la convivència, la solidaritat, la interculturalitat o la integració social.

Les noves formes convivencials, les modificacions en l’estructura productiva, l’avançament de la societat de la informació i del coneixement i la privatització dels estils de vida estan produint canvis substancials en les condicions de vida i en les relacions socials que han donat lloc al naixement de noves necessitats derivades de la soledat, del desarrelament, de l’analfabetisme funcional o de l’atur.

Les ciutats com a espais físics i socials de convivència tenen al davant el difícil repte d’aconseguir l’equilibri necessari entre el seu desenvolupament urbà i social a fi de poder respondre eficientment a les necessitats que actualment tenen els seus ciutadans.

La consecució d’aquest repte implica la participació ciutadana activa i responsable en un projecte de ciutat en què, juntament amb la millora de la qualitat de vida, es reconeguin els components identitaris necessaris per a la satisfacció residencial.

Per aquestes raons, encara que de forma tímida al principi, a poc a poc en totes les ciutats, la planificació estratègica ha anat posant de manifest la rellevància adquirida per una sèrie de temàtiques com la que ens ocupa que, malgrat la


12

dificultat que comporta a vegades el seu mesurament i la seva materialització des del punt de vista territorial, no per això deixen de ser importants. Com que la major part dels estudis posen en evidència conceptes com ara qualitat de vida, satisfacció residencial etc., que estan adquirint un protagonisme de tal calibre, que es fa difícil valorar la importància d’una ciutat al marge d’aquesta mena de consideracions.

DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ACTUAL

A l’hora de diagnosticar les fortaleses i debilitats de la situació actual de Sabadell en relació amb el seu nivell de benestar i qualitat de vida, dividirem aquest apartat en cada un dels àmbits prèviament identificats en el Pla Estratègic tenint en compte les dimensions més rellevants.

1. QUALITAT DE VIDA , CAPACITAT D ’ACOLLIDA I SATISFACCIÓ RESIDENCIAL

Tots els analistes socials coincideixen a afirmar que el principal actiu d’una ciutat és el seu capital humà. Els trets definitoris dels seus residents li atorguen aquest caràcter o personalitat pròpia que conforma la seva identitat comunitària distingint-la de la resta. Una de les principals fortaleses destacades per totes les persones entrevistades és la capacitat d’acollida i d’integració social que presenta la comunitat sabadellenca. Aquest baluard té les seves arrels en el passat. Sabadell ha demostrat que ha estat capaç d’acollir i integrar importants contingents d’immigrants que van arribar al seu terme municipal, cercant feina, durant les dècades dels 50, 60 i 70 del segle XX, sense indici de conflicte. La procedència dels immigrants ha estat bàsicament, per ordre d’importància, la següent: Andalusia, Múrcia, Extremadura, Aragó, Galícia i resta d’Espanya. Cal afegir que les dades obtingudes en les diferents accions prospectives del Pla Estratègic posen de manifest que la gran majoria de sabadellencs, d’origen o d’adopció, mostren un alt grau d’orgull per la ciutat, i pel fet de ser sabadellenc.

Gràfic 1. Sabadell. Evolució dels residents estrange rs, 1993-1999

225

270

162 191211

317

448

582502

363322

72 78 12410389

540

477

449369

0

100

200

300

400

500

600

700

1993 1994 1996 1998 1999

Àfrica

Amèrica

Àsia

Europa

L’harmonia social i la inexistència de conflictivitat social que acostuma a derivar-se de la multiculturalitat són alguns dels punts forts més assenyalats que caracteritzen l’amabilitat de la realitat social sabadellenca. Per altra banda, s’espera que aquesta cultura adquirida, fruit de l’experiència de conviure amb persones


13

distintes respectant-ne les diferències, però sense perdre els trets propis d’identitat, sigui un factor de protecció davant de la tendència creixent de properes onades de nous immigrants procedents de diversos punts del globus.

Gràfic 2. Opinió pública de Sabadell sobre la poblac ió immigrant (%)

1622

1415

3638

3425

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Ns / Nc

Contrària

Indiferent

Favorable

Dones

Homes

Actualment Sabadell ha experimentat un fre en el creixement demogràfic i fins i tot un cert retrocés del qual és responsable en bona mesura la crisi demogràfica en què estem immersos, això ha provocat una estabilització de la població entorn als 185.000 habitants. Sabadell ha rebut, entre 1992 i 1997, 14.499 persones i ha disminuït durant el mateix període en 19.287 persones. Les raons que expliquen aquest saldo demogràfic negatiu són, per una banda, el retorn dels immigrants jubilats al seu lloc d’origen i, per l’altra, la migració dels joves a altres municipis de la comarca a causa de l’encariment del preu de l’habitatge que hi ha hagut en els últims anys. Aquest fet és valorat com una debilitat que està exigint que es prenguin mesures al respecte.

Un altre dels trets més destacats de la societat sabadellenca és la fortalesa i riquesa del seu teixit associatiu . Segons un estudi realitzat el 1996, pràcticament un de cada dos sabadellencs pertany a alguna mena d’associació, percentatge molt superior al de Catalunya i, per descomptat, a la mitjana de l’Estat. A Sabadell coexisteixen 695 entitats associatives de tota mena: culturals, esportives, humanitàries, veïnals, etc., de les quals la meitat tenen local propi. Es pot afirmar que l’associacionisme és un tret definitori de la idiosin cràsia sabadellenca que li atorga grans possibilitats per al seu desenvolupament futur.

Por últim, i no per això menys important, convé destacar l’alt grau de satisfacció residencial de la població. Encara que es tracta d’un sentiment un tant difús en la mesura que no hi ha una consciència clara de per què una persona es troba a gust en un lloc determinat, el cert és que totes les investigacions realitzades mostren que hi ha un nexe molt estret entre el nivell de vida d’un municipi i el grau de satisfacció residencial. L’alta valoració general obtinguda no oculta diferències significatives en algunes àrees. Aquest és el cas del districte 7, de caràcter perifèric, en què la puntuació atorgada és aproximadament 20 punts per sota de la mitjana. En qualsevol dels casos, no hi ha dubte que l’alt grau de satisfacció residencial és sinònim d’alt nivell de benestar i qualitat de vida, que fa que els seus ciutadans i ciutadanes se sentin orgullosos de viure a Sabadell.


14

Gràfic 3. Sabadell, grau de satisfacció residencial, 2000

Font: Ajuntament de Sabadell. Enquesta Metra VI

2. CULTURA

Quan s’utilitza el concepte de cultura en un sentit ampli normalment es fa referència al conjunt de capacitats exercides per les persones que es manifesten en una infinitat de formes d’expressions artístiques, vinculades tant a la producció com al consum. El cert és que aquest apartat s’ha convertit en un àrea estratègica de la majoria de les ciutats. Davant del concepte Central Business District (CBD) actualment s’utilitza el de Leisure Business Disctrict (LSB) per reflectir la importància que està adquirint la cultura i, amb ella, la política cultural com a factor dinamitzador de les ciutats. Per això, convé descendir des d’aquest concepte un tant eteri i difícil de classificar al de política cultural , molt més concret i específic.

Des d’aquest punt de vista, la política cultural fa referència al conjunt d’instruments, infraestructures i mecanismes posats en marxa per les diferents administracions públiques en el terreny cultural, i compta amb la col·laboració dels diferents actius culturals i d’allò que anomenem societat civil. Les seves virtualitats són abundants, de forma sumària destaquem les següents:

� Constitueix un mecanisme excel·lent per augmentar la democràcia i la participació de la població sabadellenca.

� Representa una forma d’aprofundiment de l’estat de benestar.

� Es tracta d’una àrea estratègica des del punt de vista econòmic que posseeix, al mateix temps, una gran valor afegit que té gran tradició a la ciutat.

� Respon als propòsits de Sabadell de convertir-se en una ciutat educadora.

� És un instrument clau a l’hora d’aprofundir i augmentar la consciència d’identitat.

� I, per últim, representa una de les millors eines per augmentar el grau de consens i de legitimitat de la població en relació amb els poders públics locals.

Donat que la cultura, des del punt de vista urbà, adquireix la seva facticitat a través de les polítiques culturals i que això és responsabilitat dels diferents poders públics, és necessari incrementar les accions que permetin augmentar la d emanda cultural i establir les directrius objectives sobre les quals s’haurà d’assentar en un futur immediat la política cultural municipal de la ciutat. Remetent-nos a les

Grau de satisfacció Districte

residencial Alt Baix Balan. Ns/Nc

Districte 1 91 9 82 -




Districte 5 94 4 90 2


Districte 7 70 13 57 17

Sabadell 94 5 89 1

94 5

70 13

97 3

94 4

97 3

95 5

95 5

91 9

0 20 40 60 80 100

Sabadell

Districte 7

Districte 6

Districte 5

Districte 4

Districte 3

Districte 2

Districte 1

Alt Baix


15

recollides pel Pla Director de l’Ajuntament de Sabadell de 1999 que, al nostre parer, es troben plenament vigents, caldria assenyalar, entre altres, les següents:

• Potenciar i facilitar l’accés de tota la població als béns culturals en totes les seves manifestacions, prestant una importància especial a les dificultats que, per raons econòmiques, tinguin alguns sectors de la societat.

• Promoure l’aparició d’associacions i col·lectius, dotant-los dels mitjans i mecanismes que n’afavoreixin l’emancipació, la independència i la consolidació.

• Assegurar una correcta transmissió del conjunt de tradicions i elements de singularitat que configuren la personalitat de la ciutat i dels seus ciutadans i ciutadanes.

• Potenciar el paper dels equipaments urbans que permetin una relació estreta entre els creadors i els possibles usuaris dels productes culturals. La política d’equipaments culturals haurà de prestar una atenció especial a la necessitat d’incorporar noves tecnologies i a la socialització del seu ús.

• Desenvolupar les potencialitats culturals de Sabadell com a focus cultural, producte tant de la seva situació geogràfica privilegiada, com de la seva capital cultural, assentat en la tradició.

Conseqüentment, plantejada la necessitat de desenvolupar una política cultural estratègica, es fa necessari definir quines són les potencialitats que té Sabadell i, si escau, expressar quines debilitats presenta per tal d’incrementar la seva capacitat d’adaptació en la direcció indicada més amunt.

2.1. La política cultural a través de projectes emb lemàtics. Algunes propostes estratègiques

a. La xarxa de teatres

Tenint en compte els equipaments teatrals que hi ha a la ciutat, la intervenció en la rehabilitació d’alguns d’ells i el futur projecte del complex cultural i de congressos, es pot parlar d’una xarxa de teatres que es completarà en la mesura que es vagin executant els projectes previstos. D’aquesta manera, es podran potenciar les diferents temporades culturals −teatre, òpera, música…− amb uns millors equipaments i plantejar-se el repte de superar, cada dia més, les fronteres de la mateixa ciutat, i ser referent en la programació cultural del Vallès i de Catalunya.

A continuació, s’especifiquen les característiques de l’esmentada xarxa de teatres:

Teatre Municipal La Faràndula . Es tracta d’un equipament emblemàtic i bàsic ubicat al centre històric que, després d’una rehabilitació per millorar-ne la seguretat i l’estructura, torna a oferir un programa d’actuacions estable. Aquest és el teatre "de sempre", i compta amb un valor sentimental entre la població sabadellenca que fins i tot va més enllà de les carències tècniques que té com a infraestructura cultural.

El Teatre Principal. L’edifici actual, inaugurat el 1866 a semblança del Liceu de Barcelona i que compta amb un aforament de 741 localitats, està inclòs en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, i ha estat adquirit recentment per l’Ajuntament. També està ubicat al centre de la ciutat. El projecte de rehabilitació


16

actual permetrà adequar tècnicament l’espai, mantenint-ne les característiques patrimonials, perquè pugui acollir les representacions en òptimes condicions. Un cop rehabilitat i incorporat al patrimoni públic serà un referent indubtable en la vida cultural de Sabadell, i comportarà un salt qualitatiu en l’oferta cultural de la ciutat. En aquests moments, s’ha encarregat el projecte tècnic de rehabilitació i s’està treballant per aconseguir el finançament suficient per posar-lo en marxa.

Complex cultural i de congressos de Sabadell . La construcció d’un nou complex cultural i de congressos a l’Eix Macià, actualment en fase d’avantprojecte, serà la peça que falta a la ciutat per millorar-ne i consolidar-ne el paisatge cultural i econòmic. El complex tindrà una superfície de 16.488 m2 i albergarà, en una de les seves àrees, un centre cultural on s’ubicaran un teatre-auditori, un centre d’estudis musicals, una sala d’audicions i una sala d’exposicions. Es tracta sens dubte d’un equipament de ciutat que requereix la suma d’esforços públics i privats. En aquest sentit, s’ha constituït una comissió amb representants institucionals i membres de la societat civil, que té per objecte assessorar i fer el seguiment del projecte. S’ha d’afegir també que s’ha posat en marxa el concurs d’idees per desenvolupar aquest espai emblemàtic i es treballa amb un projecció de despesa de construcció al voltant de 60 milions d’euros.

El teatre del Sol. Aquest equipament privat ajuda a completar l’oferta teatral del centre i permet acollir esdeveniments culturals. La creació d’una segona sala permetrà millorar l’oferta.

Completant aquesta oferta, hi ha a la ciutat dues associacions teatrals especialment significatives per la seva tradició: el Teatre Sant Vicenç i la Societat Recreativa Cultural el Ciervo , que posen en escena en els seus propis teatres obres de caràcter amateur.

b. Ciutat "Pedrera de la Cultura"

Una de les línies que formen part de la política cultural de la ciutat està orientada principalment a potenciar la creació i producció artística local i pretén articular un espai de qualitat tant des del punt de vista tècnic, com d’infraestructures de suport al servei d’aquesta finalitat. Des d’aquest punt de vista, s’ha d’entendre l’aposta per Ca l’Estruch i la Nau com dos espais de creació artística que permeten promocionar la base artística de Sabadell.

En la mesura que les associacions i entitats culturals de la ciutat tenen capacitat per fer participar la ciutadania de la seva activitat artística, s’afavoreix la professionalització de les pràctiques amateurs. A la vegada, aquest projecte, liderat per l’Ajuntament i que compta amb el suport d’altres administracions com la Generalitat de Catalunya, és una gran aposta de ciutat, ja que serveix també per ser referents en la producció cultural a Catalunya.

En definitiva, la consolidació dels projectes anteriors ajudarà a dinamitzar la vida cultural i artística de Sabadell potenciant-ne el paper com a «ciutat cultural». En la mesura que la millora de l’oferta d’equipaments culturals es vegi recolzada per una altra sèrie de sinergies vinculades a activitats lúdiques, d’oci i recreatives, Sabadell serà una ciutat amb capacitat per competir amb èxit en el sistema de ciutats, ampliant-ne sensiblement el radi d’acció. Com a contrapartida, cal assenyalar les diferències que hi ha en relació amb la política d’execució dels projectes esmentats


17

anteriorment, ja que mentre alguns comencen a ser una realitat, d’altres no deixen de ser de moment una simple “declaració d’intencions”.

c. La música

Sabadell és una ciutat amb una llarga tradició musical. De fet, ja fa alguns anys que el Conservatori ha complert el segle d’existència. Poques ciutats de l’Estat espanyol tenen, com Sabadell, una temporada d’òpera estable o tenen una orquestra simfònica. La tradició musical de Sabadell ha donat lloc a nombroses iniciatives privades i públiques que demostren que l’auge de les activitats culturals no és producte de l’atzar o de la casualitat, sinó d’un teixit social dinàmic i amb una llarga tradició cultural digna d’esment.

Gràfic 4. Orquestra Simfònica del Vallès. Concerts a Catalunya, 1987-2000. Evolució (%)

Font:

L’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell és una entitat que promou des de fa molts anys una oferta estable d’òperes de primera fila i, el que és més important, exporta aquests esdeveniments a d’altres ciutats.

Sabadell compta amb una escola municipal de música que afavoreix la formació des de la base en l’àmbit musical. L’assentament d’aquesta cultura musical de base propicia l’aparició d’entitats i associacions vinculades a diferents àmbits de la música com són Joventuts Musicals de Sabadell o l'Associació de la Banda de Música de Sabadell.

100

152

208

236

280

340

364

304284

300

356

336

332

228

0

50

100

150

200

250

300

350

400

Any N. Concerts Evolució (%)

1987 25 100 1988 38 152 1989 52 208 1990 59 236 1991 70 280 1992 75 300 1993 71 284 1994 76 304 1995 83 332 1996 84 336 1997 89 356 1998 91 364 1999 85 340 2000 57 228


18

Gràfic 5. Joventuts Musicals. Auditori. Nombre d’as sistents, 1999

10193 97

64

100

125 128

108

181

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

25/01 22/02 15/03 9/04 17/05 19/06 18/10 29/11 20/12

Font: Anuari Estadístic de Sabadell, 2000

En resum, pot apreciar-se que la potencialitat de Sabadell es recolza, per una banda, en una sèrie d’equipaments força polivalents de llarga tradició i, per l’altra, en el paper que juguen en el terreny cultural les fundacions creades entorn a les dues institucions financeres locals més importants: Banc Sabadell i Caixa de Sabadell. Es tracta d’una política de mecenatge de llarga tradició que promou i finança molts actes i representacions culturals de tota mena, la qual cosa serveix d’estímul i de perfecte complement a les activitats posades en marxa pels poders públics.

d. Altres activitats culturals

La ciutat ofereix, actualment i en molts àmbits, una sèrie d’activitats que pretenen una socialització de la cultura, entre les quals es poden esmentar: teatre de petit format, programació infantil i juvenil de teatre, cineclub, cicles de conferències i exposicions, tertúlies, visites culturals guiades… Destaca també com a novetat, i pel gran èxit obtingut en les seves dues primeres edicions, el programa específic d’estiu "30 nits", que consisteix en la realització de tot un cicle d’activitats culturals a l’aire lliure.

Un altre vessant de socialització de la cultura, és el programa "Ciutat-escola", inclòs en el projecte "Sabadell, ciutat educadora" que pretén acostar als alumnes dels centres escolares la vida cultural de la ciutat. Per apreciar la importància d’aquest programa, cal mostrar les dades que revelen que, durant l’any 2001, l’acció cultural dins del programa "Ciutat-escola" va aglutinar 28.060 alumnes.

En resum, pot apreciar-se que la potencialitat de Sabadell es recolza, per una banda, en una sèrie d’equipaments bastant polivalents de llarga tradició i, per l’altra, en el paper que juguen en el terreny cultural les fundacions creades entorn a les dues institucions financeres locals més importants: Banc Sabadell i Caixa de Sabadell. Es tracta d’una política de mecenatge de llarga tradició que promou i finança molts actes i representacions culturals de tota mena, la qual cosa serveix d’estímul i de perfecte complement a les activitats posades en marxa pels poders públics.

e. Museus


19

A la ciutat hi ha una xarxa de museus que proporciona una àmplia i variada oferta, i que al seu torn constitueix un factor de dinamització cultural de primer ordre. Així, en el marc municipal, és compta el Museu d’Art que ha rebut, l’any 1999, 10.413 visitants; el Museu d’Història, visitat per 19.938 persones en el mateix període (ambdós organitzadors de conferències i exposicions), i l’Arxiu Històric, amb 2.539 usuaris i 7.521 consultes l’any 2000.

Gràfic 6. Evolució de les visites al Museu d’Històr ia de Sabadell (MHS) i al Museu d’Art de Sabadell (MAS). Anys 1995-1999

9.614

13.042

30.131

19.033 19.938

7.6655.225

8.802 7.79810.413

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

1995 1996 1997 1998 1999

MHS

MAS

Completen l’oferta que hi ha a la ciutat el Museu d'eines del camp (de la Caixa de Sabadell) i el Museu Institut Paleontològic, de la Diputació de Barcelona, entitat que, a més de la seva tasca museística, organitza conferències, exposicions i prospeccions i excavacions, amb 7.259 visitants l’any 2000. L’any passat es va inaugurar el Museu Tèxtil i properament es farà una actuació museística a la recuperada Casa Duran, de manera que els diferents museus historiogràfics completen els diferents períodes històrics de la ciutat.

El projecte de "Sabadell, ciutat educadora" i el seu programa "Ciutat-escola" també han fet activitats de coneixement dels arxius i museus de la ciutat, amb un total de 4.794 alumnes durant el curs 1999-2000.

f. Biblioteques

Quant a les biblioteques, Sabadell compta amb una xarxa de 12 biblioteques entre públiques i privades, encara que cal dir que, de totes, destaca la Biblioteca de la Caixa de Sabadell, situada en un edifici modernista i inaugurada l’any 1928, que només el 1999 va tenir 135.000 lectors, 141.553 llibres consultats i va deixar de l’ordre de 27.500 volums. En menor mesura, val la pena destacar el paper de les biblioteques de Can Puiggener i de Can Deu, que han anat adquirint en els últims anys un major protagonisme. Durant l’any 2001 la biblioteca de Can Puiggener va rebre 15.662 visites, i la de Can Deu, 19.903.

És imprescindible parlar de la futura biblioteca central de Sabadell −que ocuparà la nau de l’antic Vapor Badia, al centre de la ciutat. Serà la columna vertebral de la xarxa de biblioteques de la ciutat i pretén incorporar tecnologies d’avantguarda, un ampli horari d’obertura adaptat a les necessitats dels usuaris i una estreta relació amb les entitats i institucions de la ciutat.


20

La biblioteca es convertirà, a més, en un centre cultural de referència de la ciutat, i per això oferirà un ampli ventall d’activitats culturals complementàries.

El projecte preveu una superfície útil construïda de 4.762 m2 amb 446 punts de lectura, 49 terminals i 4.563 m2 de prestatgeries per allotjar 150.569 documents. Es preveu inaugurar aquesta biblioteca la tardor del 2002.

En resum, pot apreciar-se que la potencialitat de Sabadell es recolza en una sèrie d’equipaments de llarga tradició i en la voluntat de socialitzar la cultura i fer-la extensiva a la ciutadania. A això se sumen projectes emblemàtics que completaran l’oferta i podran consolidar la cultura com un dels referents de la ciutat.

3. ESPORT

L’esport és, sens dubte, un element estratègic de qualitat de vida, i per això és absolutament fonamental el desenvolupament d’aquesta activitat mitjançant el suport i la promoció dels poders públics. Sovint passa que la transcendència que té l’esport a la societat com element de millora de la qualitat de vida, relacionat amb la promoció de valors, la millora de la salut, motor econòmic i, fins i tot, vehicle de socialització, no es veu concretada en accions i recursos per part de l’Administració.

Sabadell històricament va ser un referent esportiu, gràcies sobretot a una sèrie d’esportistes coneguts i a l’activitat desenvolupada des de clubs privats.

Avui podem dir que, juntament amb una actitud pública indiscutible de promoció de la pràctica esportiva, aquests clubs privats continuen sent un dels trets positius més sorprenents de Sabadell.

Mitjançant serveis i programes l’Administració dóna resposta a tots els agents esportius de la ciutat, que es poden catalogar com a practicants d’activitats no dirigides, escoles (esport escolar), practicants d’activitats dirigides, escoles esportives i, finalment, clubs esportius. Tots aquests agents requereixen de serveis, programes i espais on portar a terme la seva activitat.

Les infraestructures esportives realitzades a Sabadell en els últims anys han anat sempre dirigides cap a l’esport de base. Tot i així, cal dir que el nombre d’infraestructures, atenent l’alt grau d’utilització, hauria de ser encara més gran, ja que tenen un nivell d’ocupació proper a la saturació. Aquesta preocupació per l’esport de base s’ha vist concretada en accions encaminades a la promulgació d’una cultura de l’esport entre els joves i al paper fonamental que l’escola té en el desenvolupament de la joventut, fent possible l’educació tradicional amb l’esportiva.

Les xifres que avalen aquestes actuacions són les 96 infraestructures esportives reservables, les 6 piscines d’estiu –i molt especialment la Bassa de Sant Oleguer, una platja artificial amb vocació d’ús familiar–, així com els diferents programes públics esportius dirigits a nens, joves, adults i gent gran. Mentre que a Catalunya el 19% dels practicants d’esport fan la seva activitat esportiva en instal·lacions públiques, a Sabadell aquest nombre augmenta fins al 27,5%, amb 17.115 usuaris setmanals d’instal·lacions públiques esportives, que es distribueixen en 6.809 practicants a competicions escolars, 2.942 usuaris d’instal·lacions públiques fent esport federat i 7.364 practicants d’educació física i pràctica esportiva en l’oci. Altres


21

dades interessants són les més de 177.000 entrades a les piscines públiques o els més de 1.000 inscrits a la Cursa Popular de Sabadell.

Així doncs, si a l’esport de base hem d’afirmar que s’ha fet un gran esforç de promoció i d’utilització d’instal·lacions, la cara negativa de l’esport sabadellenc ha estat fins ara la falta de grans infraestructures esportives, que puguin ser seu de competicions d’elit. En aquest cas, cal dir que el Pavelló Municipal d’Esports no té els barems de qualitat que una ciutat com Sabadell mereix, atenent la seva població, però també, i sobretot, el nombre de clubs i d’esportistes sabadellencs. Les piscines municipals de la ronda de Bellesguard, que eren utilitzades pel Club Natació Sabadell, han hagut de ser derruïdes pel seu mal estat general, ja que tenien aluminosi.

Aquesta manca d’equipaments esportius de gran nivell fa encara més sorprenent, si pot, el gran esforç que molts clubs, entitats sabadellenques i esportistes fan per sobresortir a nivell nacional, estatal i internacional. Destaquen en aquest aspecte entitats com el Club Natació Sabadell: el nombre de socis actual del Club supera els 27.000, cosa que comporta un increment de més del 400% des de 1982. És un club d’àmplia base, amb un gran nombre de seccions esportives i amb experiències tan interessants com la de compatibilitzar esport i educació mitjançant una escola –Escola Santa Clara– o la presència de nedadors de nivell en molts campionats, fins i tot mundials. El nivell de la seva dimensió de club l’ha portat a fer una aposta estratègica de ciutat com és la construcció de les noves instal·lacions esportives de Can Llong. Sens dubte, el Club Natació Sabadell és un referent de la ciutat.

Hi ha també molts altres clubs i entitats que fan un gran esforç, com són per exemple, i demanant perdó per endavant per no poder esmentar-los tots, l’OAR Gràcia d’handbol, la Unió Bàsquet Vallès, la Joventut Atlètica de Sabadell (JAS) en atletisme, o el Cercle Sabadellès i el Club de Tennis Sabadell.

No hi ha dubte que en el món de l’esport d’elit hi ha un esport-espectacle que és el rei a nivell d’atracció popular. Aquest és el futbol. Sabadell compta amb molts clubs de futbol de gran nom dins de Catalunya, com són el Club Esportiu Mercantil –una gran cantera de jugadors– i molts d’altres que juguen en diferents camps de la ciutat i que estan molt arrelats als barris. Però si agafem el futbol com a esport que dóna nom a una ciutat pel gran volum d’atracció mediàtica que té, s’ha de parlar del Centre d’Esports Sabadell i de la seva situació. Després d’haver estat alguns anys a Primera Divisió –en diferents etapes–, el Centre d’Esports es troba avui a Segona Divisió B i pateix una crisi dins de l’entitat esportiva, econòmica i social. Sabadell hauria de dedicar esforços a aconseguir evitar-ne la desaparició i a ajudar que torni a ser un referent de la ciutat.

Per a tot això, des de l’Administració pública local s’han posat en marxa dues línies de treball que són complementàries. Per una banda, la promoció i el suport a la pràctica esportiva i la feina dels clubs i les entitats. En aquest sentit, un dels eixos d’actuació és la potenciació del Consell Municipal de l’Esport, com a òrgan consultiu de la política municipal, integrat per representants dels diferents clubs, que pretén estimular i canalitzar la participació ciutadana en aquest àmbit i que treballa actualment en la creació d’un mapa esportiu de Sabadell. Una altra actuació que s’ha posat en marxa és la Fundació de l’Esport, un òrgan de suport a l’esport local, que compta amb participants de la societat civil, i l’actuació de la qual es concreta a donar suport a activitats esportives lúdiques, formatives o socials, així com a entitats i esportistes de Sabadell.


22

La segona línia de treball que s’ha posat en marxa és la de la millora de les instal·lacions esportives de nivell. En aquest sentit, cal destacar el complex de piscines de la ronda Bellesguard, que substituirà les demolides, o les inversions en el gimnàs municipal i les pistes d’atletisme. Sabadell també està treballant per ser la seu on s’instal·li la pista indoor d’atletisme de Catalunya.

Finalment, dins d’aquest mateix apartat esportiu cal assenyalar dues qüestions més: per una banda, la forta aposta que en aquests tres últims anys s’ha fet per l’esport espectacle i, per tant, referent de ciutat. Exemples ben clars són les diferents etapes de la Vuelta ciclista a Espanya, la Volta a Catalunya o la Setmana Catalana, que han passat per Sabadell i han donat protagonisme i promoció a la ciutat, a la vegada que han correspost també a l’alt grau d’activitat que el ciclisme amateur té a Sabadell.

Un altre tret que destaca a Sabadell és la seva diversitat . Aquesta es mostra en un doble sentit, de forma més immediata per l’àmplia oferta d’activitats esportives que hi ha; de forma molt més subtil però, al mateix temps, més rellevant, per la naturalesa i les característiques del tipus d’activitats esportives ofertes. En aquest sentit, no és una exageració dir que Sabadell és un municipi esportivament especialitzat, i té, en el cas de l’aeròdrom, un potencial d’atracció indubtable derivat del grau d’especialització que aquesta mena d’activitats esportives comporten.

4. EDUCACIÓ

L’educació és un dels pilars centrals sobre els quals se sustenta el desenvolupament personal i el progrés social. La llibertat i la cultura, dos dels èxits bàsics de la formació de la persona a la societat occidental, tenen en l’educació obligatòria una garantia de la igualtat d’oportunitats per a tots. L’accés al coneixement i a la formació en valors per aprendre a conviure amb la resta de les persones són dos dels pilars bàsics de l’educació.

Per altra banda, l’oferta formativa fora de l’àmbit de l’obligatorietat ha de permetre l’accés a l’aprenentatge als diferents grups socials en funció de les seves necessitats.

L’esforç continu per elevar el nivell de formació de la població és un desafiament constant per a les polítiques socials, que es tradueix a millorar persistentment l’oferta d’equipaments i de serveis educatius en tots els nivells: infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat, cicles formatius i universitària.

Les escoles d’adults, la formació contínua i ocupacional, juntament amb d’altres de no reglades, completen l’oferta educativa de la ciutat.

Sabadell ha millorat notablement el seu nivell de f ormació en els últims anys . En només els deu anys que van de 1986 a 1996, van disminuir en 20.000 les persones analfabetes i en 26.000 les que tenien l’educació primària incompleta, probablement gràcies als efectes beneficisos de la formació d’adults. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 1996 un 20,4% de la població de Sabadell no tenia cap titulació. Aquest indicador mostra una mitjana superior a la de la resta de la comarca i de Catalunya. En les dades sobre el primer grau, el percentatge del municipi està lleugerament per sobre del de la comunitat, mentre


23

que en el segon i tercer grau el percentatge és menor en els dos casos. El cens que ara s’està acabant d’elaborar ens facilitarà dades més actuals sobre aquesta qüestió.

Malgrat tot, segons dades de diversos estudis posteriors, el 53% de la població més gran de 14 anys té l’EGB incompleta. Aquest percentatge tan elevat es distribueix de manera desigual entre els diferents districtes, i es concentra en els més envellits. Les dades sobre EGB i formació professional s’acosten a la mitjana de Catalunya, mentre que el percentatge de sabadellencs amb estudis de BUP, COU i titulacions mitjanes i superiors és lleugerament inferior. Tot i així, s’han incrementat en 5.000 els ciutadans que tenen BUP i COU, i en deu anys s’han duplicat els que tenen títols mitjans i superiors.

Pel que fa a l’oferta educativa, Sabadell compta amb una xarxa completa i de qualitat d’equipaments públics i privats que garanteixen satisfactòriament l’escolarització per a tota la població. Com a dada significativa, cal destacar la capacitat d’atracció de Sabadell d’alumnes no empadronats en el municipi, aproximadament l’1,1%, que majoritàriament es dirigeixen a centres concertats.

De tota manera, cal destacar la insuficiència d’equipaments públics per cobrir l’etapa educativa de 0 a 3 anys.

En relació amb la distribució d’alumnes entre els centres públics i privats, s’observa, en referència a l’educació infantil i primària, que un 57,4% dels alumnes estan matriculats en centres públics. De la mateixa manera, en la secundària obligatòria, un 50,62% dels alumnes matriculats ho estan en centres públics, en el batxillerat un 59,7% i cal destacar que, en el cas dels cicles formatius, l’oferta pública aglutina un 71% dels alumnes.

Per altra banda, l’oferta educativa de la ciutat permet també una educació continuada, tant formal o reglada com no formal. Aquesta és molt nombrosa i comprèn un total de 596 recursos educatius. El 68,3% dels recursos de formació no reglada estan relacionats amb la cultura i el 31,7% amb l’àmbit professional.

L’oferta de formació ocupacional a Sabadell és molt àmplia, tant en l’àmbit educatiu formal com empresarial, que és molt ric i diversificat. Aquesta realitat es detecta en l’àmplia relació de centres que hi estan dedicats. La formació ocupacional vinculada als sectors productius sabadellencs ha es tat un actiu tradicional de la ciutat; tanmateix, la formació ocupacional no escapa a la tendència creixent dels joves a preferir la formació universitària. La tradicional escassa valoració social atorgada a la formació professional continua essent un handicap important per a la reactivació d’aquest sector educatiu.

Per últim, i en relació amb l’oferta educativa superior, hi ha dos actius que impliquen un valor afegit important a la ciutat: per una banda, la presència de la Universitat Autònoma de Barcelona a través dels diferents estudis que imparteix a Sabadell (Escola Universitària d’Estudis Empresarials, Escola Universitària d’Informàtica, Escola de Pràctica Jurídica, l’Institut Universitari del Parc Taulí i la Fundació Indústries de la Informació) i, per l’altra, l’Escola de Disseny, que constitueix una peça clau per al desenvolupament avantguardista del sector tèxtil. En aquest cas, l’exclusivitat i el prestigi en la formació de professionals han estat reconeguts internacionalment. Complementàriament, Sabadell es beneficia de tenir també un centre de suport de la Universitat Oberta de Catalunya .


24

Cal destacar que en el curs 2000-2001, el nombre d’alumnes sabadellencs matriculats va ser de 500, dels quals, donada la proximitat i algunes de les seves particularitats (llicenciatures específiques, ciutat universitària), un 57% estan matriculats a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tanmateix, a pesar d’aquesta important presència universitària, la realitat és que Sabadell no té una vida universitària pròpiament di ta, encara que està treballant per aconseguir-la. S’assenyala com a punt dèbil la manca d’unes relacions més estretes entre la universitat, els diferents estaments de la ciutat i el teixit productiu , sobretot amb les petites i mitjanes empreses, i més quan la proximitat possibilita que siguin preferents.

Un projecte que s’ha posat en marxa i que funcionarà per primera vegada l’estiu del 2002 és el de la Universitat de Sabadell, una proposta d’universitat d’estiu que compta amb la col·laboració d’institucions i agents educatius.

L’oferta educativa de Sabadell es completa amb un ventall de projectes que des de l’Ajuntament s’ofereixen amb la pretensió de millorar els aspectes educatius en tota la seva amplitud. En aquest marc cal destacar el programa ja esmentat anteriorment, "Ciutat escola", que té com a propòsit acostar l’escola a la ciutat i fer que la ciutat participi en el procés educatiu. Així, en el curs 1999-2000, uns 45.000 alumnes van participar en activitats culturals i mediambientals.

La definició de les actuacions educatives a la ciutat de Sabadell té com a base el Projecte Educatiu de Sabadell (PES), que es va redactar a la passada legislatura amb un ampli debat ciutadà, i on es van consensuar propostes de futur en matèria educativa. Aquest projecte va constar a la fase de redacció de conferències, debats, instruments d’observació i grups de treball, que van permetre fer una aproximació diagnòstica a la qualitat educativa de Sabadell i establir línies estratègiques. Cal dir que aquell document, d’alt valor conceptual i filosòfic, necessita una concreció en les línies de treball i les actuacions que s’ha de fer. En l’actualitat, des del departament d’educació municipal s’està treballant en propostes que concretin la voluntat expressada d’impregnar d’educació les diferents facetes de la vida sabadellenca i fer realitat el projecte de Ciutat Educadora.

Juntament amb tots els factors analitzats, la construcció de la Biblioteca Central , que ha emprès l’Administració municipal per impulsar la millora del nivell cultural de la població, expressa el desig subjacent que la ciutat passi de ser un escenari educatiu a ser un agent educatiu.

5. BENESTAR SOCIAL

Encara que una de les característiques per les quals es distingeixen els moderns estats de benestar és pel desenvolupament de polítiques socials per millorar les condicions de vida dels seus ciutadans, el cert és que les desigualtats econòmiques i socials són una realitat, que, en major o menor mesura, continua posant-se de manifest en totes les comunitats. És per això que l’aspiració a la igualtat i a l’equitat en l’accés a béns i serveis continua essent un desafiament per a les polítiques públiques.

Les desigualtats socioeconòmiques tenen a veure sobretot amb la irregular distribució de la cultura, la riquesa i la salut entre els diferents estrats socials, i


25

s’expressa en una infinitat de manifestacions que, genèricament, englobem sota el terme de problemàtica social. Per aquesta raó, el coneixement de les peculiaritats i la distribució territorial de la problemàtica social i sanitària d’una comunitat és un bon indicador de les condicions de vida aconseguides per un poble i un pilar fonamental per a la implementació d’estratègies que contribueixin a aconseguir cotes d’igualtat més grans.

Taula 1. Evolució dels expedients de RMI (2001)

Any Expedients vigents Expedients suspesos % vigents % suspesos

1990 2 0 0,8 0,0 1991 2 0 0,8 0,0 1992 6 4 2,4 2,5 1993 11 5 4,4 3,2 1994 8 13 3,2 8,2 1995 15 16 6,0 10,1 1996 27 23 10,8 14,6 1997 22 12 8,8 7,6 1998 29 20 11,6 12,7 1999 40 30 16,0 19,0 2000 41 21 16,4 13,3 2001 47 14 18,8 8,9

TOTAL 250 158 100,0 100,0

Font: Ajuntament de Sabadell. Departament de Benestar Social

Gràfic 7. Sabadell, RMI. Expedients vigents i suspeso s, 2001

Expedients vigents

2 211

815

2722

29

40 4147

61 1

2

43

16

19

12

16

11

9

6

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Nre. ajuts

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

(%)

Expedients suspesos

0 0 5

1316

23

12

20

30

21

14

40 0

33

8

13

9

13

9

15

8

10

0

5

10

15

20

25

30

35

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Nre. ajuts

0

2

4

6

8

10

12

14

16

(%)

Font: Ajuntament de Sabadell. Departament de Benestar Social

5.1. Problemàtica socioeconòmica

Si, com se sap, la presència de desigualtats socioeconòmiques té el seu origen en una sèrie de factors estructurals com l’accés a la feina o a la cultura, les comunitats que han patit processos d’immigració i de reconversió del seu teixit productiu són les que posseeixen un major risc de patir-les. Problemes d’integració social vinculats a la precarietat laboral i econòmica, als modes de vida derivats de la


26

multiculturalitat, són alguns dels trets més característics que apareixen en aquestes societats.

En aquest sentit, Sabadell, malgrat ser una ciutat prototipus d’aquest model, presenta unes xifres globals de percepció de renda mínima d’inserció que posa de manifest la capacitat de la ciutat per haver superat reeixidament els efectes econòmics de la seva reconversió industrial de les últimes dècades. El nombre de famílies que rebien en el 2001 ajudes de renda mínima d’inserció era de 250. De 1.426 expedients atesos en el període 1990-2001, 158 havien estat suspesos, 726 extingits, 249 denegats, i només 250 continuaven vigents. El que es pretén és donar les eines que l’assistent considera necessàries perquè les persones que formen part de les famílies que reben ajudes de renda mínima d’inserció trobin feina i deixin de formar part del contingent “més desafavorit”. El que passa és que moltes vegades, per més que es vulgui, la situació no es pot millorar. Les xifres de Sabadell són molt similars a les d’altres ciutats que han passat per processos similars de reconversió de la seva estructura productiva. A més, atenent la seva evolució, es pot observar que el 85% de les persones que reben la prestació ho fan a partir de 1995, i només el 15% és anterior a aquesta data.

De les 250 famílies que reben aquest ajut, un 30% fa més de 6 anys que la reben. Això demostra que no és que hi hagi una cronificació de la pobresa però sempre són els mateixos expedients. La situació no s’agreuja però es millora a poc a poc.

Al contrari, els serveis socials, tal com pot veure’s a la taula corresponent, informen que les majors demandes d’atenció social dels sabadellencs, 27,8%, tenen a veure prioritàriament amb situacions de falta de recursos econòmics. Aquesta contradicció aparent pot explicar-se bé pel baix import de la renda mínima d’inserció, bé pels requisits exigits per percebre-la (com poden ser, entre d’altres, la necessitat d’haver residit un determinat temps en el municipi), o per la baixa quantia d’algunes de les prestacions d’autor.


27

Taula 2. Problemàtiques actives i ateses pels CAP

PROBLEMÀTICA TIPOLOGIA

Econòmics (23,8%) 1. Ingressos insuficients 2. Sense ingressos

Salut (21,6%)

1. Malaltia física crònica 2. Malaltia psíquica 3. Indicis de trastorns mentals 4. Alcoholisme

Laborals (11,9%) 1. Atur sense subsidi 2. Manca de formació i orientació laboral 3. Treball inestable

Familiars (10,6%) 1. Dificultats de relacions familiars 2. Negligència i abandonament

Integració social (7,14%) 1. Viure sol amb limitacions i condicions dolentes 2. Manca d’autonomia personal

Educació (7,13%) 1. Absentisme escolar 2. Dificultats d’aprenentatge 3. Inadaptació escolar

Disminucions (5,4%) 1. Disminució física 2. Disminució psíquica

Habitatge (4,91%) 1. Habitatge deficient 2. Manca d’habitatge 3. Desnonament

Problemes legals (0,3%) 1. Estrangers il·legals 2. Agressió externa a nucli familiar

Marginació (0,3%) 1. Mendicitat 2. Rebuig social per ètnia, religió

Els professionals del sector expressen que encara que hi ha algunes situacions de precarietat econòmica, no hi ha en aquests moments una situació alarmant pel que fa al nombre de famílies amb precarietat econòmica. Activitats d’economia submergida, juntament a situacions d’atur de llarga durada, estan donant lloc a problemàtiques emergents de cronificació de la pobresa en alguns sectors, on les característiques de les persones i les famílies continuen bloquejant l’accés a la millora dels seus recursos econòmics, l’accés a l’ocupació, l’adquisició d’habilitats socials i formatives o l’accés a l’habitatge de millors característiques. Situacions que es transmeten a altres generacions amb els consegüents problemes en els processos d’aprenentatge dels nens i d’integració social i laboral d’alguns joves.

Com pot observar-se a la taula, complementàriament a aquesta problemàtica econòmica, són gairebé un 12% les demandes d’atenció social degudes a dificultats laborals dels sabadellencs. Entre elles, destaquen la manca de formació per a l’ocupació, els problemes d’accés al mercat laboral per part dels joves i la inestabilitat i precarietat laboral. Directament relacionat amb els problemes econòmics i laborals es troba el problema de l’habitatge com una de les principals necessitats detectades. L’augment del preu de l’habitatge en els últims anys i la insuficient oferta d’habitatge protegit constitueix un factor condicionant que obliga moltes famílies a romandre en infrahabitatge s, amb els riscos afegits d’amuntegament, manca de condicions higièniques, et c.

5.2. Tercera edat

Tot i la importància atribuïda a les dificultats econòmiques i laborals de Sabadell, generadores de desigualtats socials i de situacions futures de marginació i exclusió social, hi ha la problemàtica emergent relacionada amb la tercera i quarta edat en què més insisteixen actualment ciutadans i professionals. Les dimensions que aquest problema està adquirint com a conseqüència de l’envelliment progressiu experimentat a Sabadell, exigeix prendre mesures. En els cinc últims anys el


28

percentatge de població anciana ha passat del 14,7% al 16%, fenomen general que afecta el comportament demogràfic de la societat catalana. Per altra banda, en les zones perifèriques de Sabadell es concentra majoritàriament la població adulta (35-60 anys), mentre que el centre està més envellit. Juntament amb al fenomen de l’envelliment apareix indissolublement associat el de la dependència.

Les principals demandes d’aquest col·lectiu es concentren en serveis assistencials, ja siguin residencials, de dia o domiciliaris. Gran part de la gent gran de Sabadell té una xarxa familiar propera que cobreix en alguna mesura les necessitats, tanmateix, en molts casos és insuficient. Per aquesta raó, s’està desenvolupant una extensa oferta de serveis públics i privats residencials , de dia i domiciliaris, que contribueixen a millorar la situació d’aquest col·lectiu. A pesar de tot, es valora que aquesta oferta d’atenció sociosanitària és encara insuficie nt , sobretot pel que fa a places en unitats d’ingrés on atenguin malalts crònics, més concretament amb demències, malalties neurològiques i trastorns mentals.

Convé destacar alguns factors que contribueixen a obstaculitzar el desenvolupament d’aquest tipus de serveis sociosanitaris.

• En primer lloc, l’alta complexitat de la intervenció sociosanitària, sobretot en els casos greus i les demències, que requereix la mobilització i coordinació d’un nombre important de recursos de diferents àmbits (social i sanitari). Aquí s’observen certes dificultats de coordinació i, a vegades, desajustos entre els recursos i la realitat. Per exemple, els centres de dia públics només són per a perfils d’alta dependència, oblidant l’especialització en demències.

• En segon lloc, les dificultats de la gent gran per comprar alguns d’aquests serveis privats, ja que a més de disposar d’uns ingressos econòmics limitats, són moltes vegades poc inclinats a rendibilitzar els seus recursos (patrimoni, estalvis, etc.) per millorar la seva situació actual.

A pesar de la seva qualitat, entre els punts dèbils de l’oferta pública sociosanitària, a més de l’escassesa de places, s’observa una excessiva burocratització en els tràmits, i es produeixen llistes d’espera. Tot això porta a una situació de baixa cobertura pública i desprotecció per a les persones amb un nivell mig de dependència i de recursos econòmics. L’atenció recau així en les famílies, la qual cosa provoca nous problemes associats.

5.3. Relacions familiars

Un altre aspecte a ressaltar és el que té a veure amb les estructures i relacions familiars problemàtiques . Sota aquest terme es fa referència a la incapacitat dels pares o les seves dificultats personals, que desemboca en problemes d’aprenentatge i desenvolupament. Problemes que a la llarga, si no són tractats, es transformen en altres d’inserció laboral i risc d’exclusió social.

En opinió dels experts del sector, el fracàs escolar, l’absentisme escolar, els problemes de salut derivats d’una falta d’hàbits i d’actituds preventives i les negligències d’algunes famílies, són alguns dels problemes en què s’expressen aquestes disfuncions familiars, que s’accentuen en alguns col·lectius específics. Hi ha una preocupació creixent pels adolescents en risc d’exclusió per inadaptació en el procés de transició escola-feina. Aquest tipus de problemàtiques es presenten en


29

major mesura en els barris perifèrics més desafavorits, on es conjuguen uns nivells més baixos d’instrucció i de renda.

En termes generals, la dimensió real de la problemàtica social sabadellenca es pot valorar a la llum de les dades disponibles sobre l’atenció social polivalent. Tal com s’observa a la taula següent, el volum d’ajudes ha anat in crescendo, i s’ha estabilitzat a partir de 1997. Això mostra, tal com s’ha dit anteriorment, que Sabadell ha estat capaç de remuntar la crisi i que, conseqüentment, la problemàtica social en termes més o menys generals no és realment preocupant. El gràfic és molt expressiu d’aquesta realitat.

Gràfic 8. Sabadell, Atenció Social Polivalent (1994-1 999)

Font: Anuari Estadístic Sabadell, 2000

Per últim, i quant a l’oferta de serveis socials, cal destacar que la ciutat compta amb una àmplia xarxa d’atenció social de qualitat amb unitats descentralitzades en tots els districtes de la ciutat. A més, posseeix la peculiaritat d’estar vinculada a la xarxa d’atenció primaria de salut, cosa que permet tractar de forma integral i simultània tant els aspectes sanitaris, com socials que els processos de salut comporten. Tant el model com la qualitat de la prestació de serveis socials rep una alta valoració per part de la ciutadania.

Com a colofó al que s’ha dit podria afirmar-se que la qualitat tècnica i humana dels professionals i la sensibilitat social de l’Ad ministració municipal davant de la problemàtica social són dos avantatges estratègics amb què compta la ciutat.

6. SALUT

L’interès i la preocupació dels poders públics per millorar el nivell de salut de la població i per reduir les desigualtats socials que es presenten en la seva distribució, ha augmentat extraordinàriament durant les últimes dècades. Arran d’aquest interès i en el marc competencial que la Llei general de sanitat (1986) estableix, els diferents sectors de l’Administració pública han anat desenvolupant diverses estratègies, que no només tenen a veure amb els dispositius assistencials orientats al tractament de les malalties sinó també, i no per això menys important, amb actuacions dirigides a la prevenció i promoció de la salut. En el cas de Catalunya, tenim la Llei 15/1990, d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), que ens dóna un marc de referència a tenir en compte en el camp de l’organització sanitària a Catalunya. Des de l’òptica de l’atenció sanitària, Sabadell té alguns punts forts:

Any Nre. ajuts ∆∆∆∆ (%)

Evolució s/població total (%)

1994 760 - 4,02 1995 994 30,79 5,28 1996 1.021 2,72 5,44 1997 2.547 149,46 13,75 1998 2.694 5,77 14,52 1999 2.639 -2,04 14,27

760

994547

2.694 2.639

1.021

4,025,28

5,44

14,52

13,75

14,27

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

1994 1995 1996 1997 1998 1999

Nre

. Aju

ts

0

2

4

6

8

10

12

14

16

(%)


30

En primer lloc, Sabadell compta amb una xarxa important de centres d’atenció primària (10 en l’actualitat) que fan que aquesta arribi a un 78% de la població. Últimament s’han creat més CAP, concretament s’ha obert el CAP 4B Can Rull i es preveu que amb l’obertura dels CAP Rambla, Gaudí i Concòrdia quedi completa la reforma dels centres sanitaris a finals de 2003. En total, a Sabadell durant l’any 2000 hi va haver 593.996 visites al metge. Les visites al pediatra van ser 141.569.

Taula 3. Activitat dels CAP de Sabadell (medicina ge neral i pediatria). Any 2000

Vistes MG Visites/adult/any Visites pediatria Visites/nens/any

CAP Rambla (ABS 1 A) 71.532 3,4 6.482 1,7 CAP Gaudí (ABS 2 A) 47.759 3,2 13.254 5,6 CAP Creu Alta (ABS 2) 64.403 3,2 15.741 4,6 CAP Ca n’Oriac (ABS 3) 62.903 3,9 17.217 5,6 CAP Can Deu (ABS 3B) 52.035 3,8 17.127 6,8 CAP Lepant (ABS 5)** 74.512 3,5 22.622 5,7 CAP Barberà (ABS 6C) 97.009 3,5 20.836 4,8 CAP Romeu (ABS 7T) 28.198 4,7 8.210 6,4 CAP Concòrdia (ABS 4 A) 48.382 4,1 9.714 4,2 CAP Can Rull (ABS 4B) 47.263 3,1 10.366 3,7 TOTAL 593.996 3,5 141.569 6,0

* Inclou visites concertades i visites espontànies. No incloses visites a domicili ** Inclou el CAP dels Merinals i Sant Quirze

Així mateix, es continua treballant en el Projecte Parc de Salut , concebut com un parc tecnològic en ciències de la salut que promou iniciatives en l’àmbit de la investigació, la innovació, els serveis i la docència.

El projecte Salut en Xarxa continua endavant, i aprofita els avenços tecnològics en els sistemes d’informació, i els incorpora per millorar la coordinació entre institucions a fi de millorar l’atenció dels ciutadans, facilitant la relació entre professionals i institucions. Durant l’any 2000 s’ha portat a terme la creació del Consell de Salut, entès com un òrgan de participació ciutadana de professionals i d’institucions.

En segon lloc, la presència d’un gran hospital terciari, la Corporació Sanitària Parc Taulí , de llarga tradició i alta especialització, que s’ha convertit, no només en un referent comarcal, sinó que, en algunes especialitats, gaudeix d’un gran reconeixement i prestigi. A pesar d’aquest reconeixement com a hospital d’abast supramunicipal, ja que exerceix la seva influència sobre un total de 12 municipis del Bages, Vallès Occidental i Oriental, que representen 383.718 persones, es percep una infradotació en manca de llits i d’instal·lacions, així com també d’especialistes en diferents branques de la medicina. Tot això repercuteix en la qualitat del servei, ja que, si no es tenen recursos de personal i d’instal·lacions, no es pot avançar en la premissa de la qualitat.

Tal com s’observa en el gràfic, Sabadell té una oferta de llits hospitalaris sensiblement inferior a la mitjana tant de Catalunya com espanyola (2,1 davant de 4,6 i 4,1 respectivament). Al mateix temps, s’observa, per les opinions dels informadors qualificats entrevistats al respecte, que les llistes d’espera i la sobresaturació d’Urgències constitueixen un punt dè bil en l’actualitat, que caracteritza tant la infraestructura com la gestió sanitària. Sembla evident per les opinions a l’efecte, que la millora del complex hospitalari passa per incrementar els recursos disponibles i fer una gestió més eficient.


31

Gràfic 9. Llits per mil habitants, 1998

2,1

1,3

3,5 3,6

4,6 4,1

0,00,51,01,52,02,53,03,54,04,55,0

DAPSabadell

SectorSabadell

SectorTerrassa

Regió SectorCentre

Catalunya Espanya


Per últim, destaquen les actuacions del Departament de Salut Municipal en el camp de la salut pública . Durant l’any 2000 s’ha fet èmfasi en l’àmbit de la protecció i promoció de la salut i, sobretot, en la coordinació dels serveis assistencials de la ciutat i en la participació ciutadana en les polítiques sanitàries. També destaca el paper del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CASD) i la Unitat de Salut Laboral de Sabadell (USL).

Pel que fa a la promoció d’un medi saludable per protegir la salut dels ciutadans, ha estat possible incrementar les actuacions d’inspecció sanitària amb la incorporació de nous recursos. El Laboratori Municipal , en ares a convertir-se en referent obligat de qualitat mediambiental, ha renovat el conveni subscrit el 1998 pel qual assumeix la responsabilitat d’anàlisi de la qualitat de l’aigua per al consum, tant a Sabadell com en altres municipis de la província. Convé destacar a aquest respecte que el Laboratori Municipal de Sabadell té la certificació de qualitat ISO 9002.

En l’àmbit de la planificació sanitària i coordinació de serveis assistencials de Sabadell, convé esmentar la firma de l’Acord per a l’Atenció Sanitària entre l’Ajuntament, la Corporació Sanitària Parc Taulí, l’Institut Català de la Salut i el Servei Català de la Salut, per actuar conjuntament amb l’objectiu d’adequar l’oferta de serveis a les necessitats de la ciutadania i millorar-ne la qualitat i l’equitat.

Dins d’aquest apartat de salut, és obligat fer una anàlisi de la mortalitat de la ciutat de Sabadell , ja que ens reflecteix l’estat de salut dels ciutadans i les ciutadanes.

Segons dades del període 1994-1998, publicades en l’Anàlisi de la Mortalitat a la ciutat de Sabadell, la taxa de mortalitat era del 8,1 per mil, i anava en augment com a conseqüència de l’envelliment de la població sabadellenca. En els últims temps, la millora de les condicions de vida a les ciutats fa augmentar l’esperança de vida de les persones, encara que a la vegada s’incrementen les taxes brutes de mortalitat, sobretot més elevada en el contingent masculí, que en el cas de Sabadell va ser del 8,79 per mil i en el femení del 7,45 per mil. El comportament de la taxa bruta de mortalitat per edats té la forma típica de “J” –la taxa de mortalitat el primer any de vida és més elevada i va disminuint per acabar augmentant novament amb l’edat–.

Por raons biològiques, hi ha diferències entre les taxes de mortalitat per sexes el primer any de vida, i en el cas de Sabadell la taxa bruta de mortalitat dels nens en el període 94-98, era del 4,3 per mil, i en canvi en les nenes era del 2,8 per mil. Així


32

mateix, l’esperança de vida en néixer dels homes i les dones també presenta diferències. Normalment les dones viuen més que els homes. A Sabadell, concretament, l’esperança de vida dels homes en el període 94-98 era de 75,5 anys, i la de les dones de 82,7 anys.

Taula 4. Mortalitat: defuncions segons causa. Taxa per 10.000 habitants

CAUSES DE LA DEFUNCIÓ Sabadell Barcelona Catalunya Espanya

Malalties infeccioses i parasitàries 1,03 0,91 0,89 1,11 Tumors 22,11 24,39 24,31 22,80 Glàndules endocrines, nutrició, metabolisme i trastorns de la immunitat

2,38 3,20 3,14 3,24

Trastorns de la sang i dels òrgans hematopoètics 0,32 0,48 0,49 0,45 Trastorns mentals 3,68 4,40 4,17 2,91 Sistema nerviós i òrgans dels sentits 1,95 2,38 2,44 1,95 Aparell circulatori 27,14 30,78 31,71 33,22 Aparell respiratori 7,89 8,65 8,93 9,43 Aparell digestiu 4,43 4,48 4,46 4,67 Aparell genital-urinari 1,35 1,57 1,72 1,92 Complicacions embaràs, part 0,00 0,01 0,00 0,00 Pell i teixit cel·lular subcutani 0,11 0,15 0,14 0,22 Sistema osteo-muscular 0,27 0,62 0,69 0,73 Malalties congènites 0,22 0,21 0,20 0,28 Algunes afeccions 0,00 0,14 0,16 0,19 Signes, símptomes i estats morbosos mal definits 2,16 1,35 1,49 1,73 Causes externes 4,70 4,26 4,58 4,16

Si ens fixem en l’indicador de la taxa de mortalitat per 10.000 habitants segons causa, i comparant la realitat de Sabadell amb la d’altres entitats territorials de diferent nivell, pot dir-se que Sabadell presenta el típic perfil d’un estilo de vida modern. Per les dades pot apreciar-se que no hi ha diferències significatives amb altres realitats territorials. Potser com a fet diferencial positiu convé assenyalar que la taxa de malalties relacionades amb l’aparell circulatori (infarts, acv...) és 3 punts inferior a Barcelona i 6 respecte de la mitjana espanyola. Possiblement això és un dels millors indicadors de l’estil urbà de vida saludable, gràcies al fet de viure en una ciutat exempta de les tensions específiques de les grans aglomeracions urbanes.

Tenint en compte el gràfic de mortalitat segons els 17 grans grups de causes i distribuïts per sexe a Sabadell en el període 94-98, es conclou que els homes mostren taxes superiors a les dones, i que la primera causa de mort entre els homes és la malaltia isquèmica de cor, seguida del càncer de pulmó i de les malalties cerebrovasculars. En les dones la primera causa era la malaltia cerebrovascular, seguida de malaltia isquèmica de cor i dels trastorns mentals.


33

Gràfic 10. Mortalitat. Comparativa segons causa de defunció. Taxa per 10.000 habitants

0

5

10

15

20

25

30

35

Sabadell Barcelona Catalunya Espanya

Aparell circulatori Tumors Aparell respiratoriAparell digestiu Causes externes

7. ACCIONS PER A LA IGUALTAT DE GÈNERE

Quan s’aborda el paper de la dona es tendeix normalment a fer-ho en termes de desigualtat donats els rols tradicionals assignats a homes i dones. Sabadell, en aquest sentit, presenta algunes peculiaritats vinculades a la seva tradició que contribueixen a explicar, en certa mesura, la situació actual de la dona. En el desenvolupament industrial de la ciutat el protagonisme de les dones en el sector tèxtil ha estat un fenomen social que ha rebut escassa atenció fins fa pocs anys. En els anys 20, entre el 53% i el 65% dels operaris eren dones. Segons diverses fonts, la seva presència era aclaparadora en les fases productives del filat i el teixit, i s’ha de tenir en compte que aquestes xifres no inclouen l’abundant feina femenina feta en el domicili, difícil de quantificar.

Al marge de les especificitats del sector tèxtil i la seva història, les xifres actuals revelen una situació molt diferent que ha portat a les administracions públiques i, en concret, a l’Ajuntament a plantejar-se polítiques d’igualtat correctores.

Així, la taxa d’activitat de les dones l’any 2000 era d’un 43,04% davant del 66,77% dels homes. Això coincideix amb les dades de la taxa d’atur, que és d’un 10,43% en el cas de les dones, contra un 4,6% en el cas dels homes. L’any 2000 un 61,13% dels aturats eren dones.

Això respon a la tradicional relegació de les dones a l’àmbit domèstic i també a l’escassa formació rebuda. En dades de l’any 1998, un 6,12% de les dones eren analfabetes mentre que només un 2,41% dels homes lo eren. Evidentment, en ambdós casos es tracta de grups d’edat avançada.

Una altra dada rellevant és la que analitza la taxa d’atur per edats i sexe: mentre que en el cas dels homes, s’aprecia un grup d’edat (50-54 anys) en què el percentatge d’atur dista molt del dels altres grups d’edat; en el cas de les dones, tots els grups d’edat tenen un percentatge d’atur similar. Això revela que, en el cas dels homes, i seguint les pautes generals, l’exclusió del mercat laboral a partir dels 50 o 55 anys és molt més acusada que en altres edats, mentre que en el cas de les dones l’edat no és un factor determinant.


34

De tota manera, la desigualtat en els nivells de formació per raó de gènere han arribat a equilibrar-se: avui dia el percentatge de dones amb titulació superior s’equipara al dels homes. Tot i així, les feines millor remunerades i qualificades continuen actualment essent ocupades per homes. Tanmateix, aquest desequilibri es va corregint molt lentament i cal esperar que aquesta tendència es vagi modificant.

En altres àmbits com el domèstic, les dades confirmen que encara continuen havent-hi diferències notables quant a la distribució tradicional de rols, i són majoritàriament les dones les que tenen cura de la llar i de l’atenció dels fills.

Però, juntament amb la visió objectiva que ens aporten les xifres, cal considerar la visió subjectiva que les mateixes dones tenen respecte de la seva situació, perquè no s’ha d’oblidar que el punt de vista intencional dels subjectes té una importància decisiva per a l’èxit de qualsevol estratègia. En aquest sentit, i segons l’estudi esmentat, les sabadellenques no se senten pràcticament discriminades en res (Dones i Homes: ... opus cit., pàg. 65) encara que la desigualtat hi sigui, cosa que significa que, a l’hora de planificar una política de gènere, s’hauran de desenvolupar accions dirigides a conscienciar les persones, tant homes com dones, d’aquesta desigualtat. En aquest sentit, la política de gènere podria intentar dilucidar quines són les necessitats de les dones i, no tant, portar a terme accions de caràcter general.

Tenint en compte aquesta situació, des del mateix Ajuntament, concretament des de la nova Regidoria d’Igualtat Home-Dona, s’han posat en marxa alguns projectes que pretenen treballar en la línia de les polítiques de gènere.

En primer lloc, s’ha creat un centre d’atenció a la dona que dista molt de tenir la missió exclusiva d’un centre assistencial per a dones maltractades. Contràriament a això, és tracta d’un centre en què, a més d’atenció a la víctima, també es disposa d’altres serveis jurídics, psicològics i d’atenció generalitzada, que permeten canalitzar les necessitats de la dona cap a d’altres serveis municipals.

Una altra línia de treball consisteix en una activitat més participativa que s’organitza en base a unes meses de treball sobre la dona en diferents àmbits, que es complementen amb conferències i exposicions temàtiques.

S’han de potenciar aquesta mena d’accions i altres de similars per equilibrar la situació de desigualtat home-dona que encara avui dia hi ha.

8. JOVENTUT

En aquest apartat val la pena esmentar el conjunt de serveis i recursos posats a disposició dels joves. A Sabadell, el grup de població compresa entre els 14 i els 30 anys ascendeix a 47.811 persones, i representen el 25,5% de la població, segons dades de l’Anuari Estadístic de Sabadell, en data u de juliol de 2000. En els nostres dies, l’Administració necessita dotar-se d’eines que puguin donar resposta a la diversitat de demandes que es formulen des del sector més jove de la societat. Les necessitats dels joves d’avui no són les mateixes que fa 20 anys, van evolucionant i cal que l’Administració s’adapti a la realitat de cada moment. Donar-hi resposta mitjançant polítiques educatives, culturals i de formació, fomentar l’accés a l’habitatge, la igualtat d’oportunitats en el món laboral, polítiques d’equilibri territorial


35

i cohesió social i treballar des de l’àmbit de la promoció de la salut i la participació democràtica, són els eixos fonamentals per treballar en el creixement i desenvolupament de la joventut de Sabadell, que ja compta amb accions concretes impulsades des del mateix departament públic local.

En aquest sentit, podem considerar com un punt fort de Sabadell en aquest apartat el Servei d’Informació Juvenil (SIJ) que l’Ajuntament de Sabadell posa a disposició dels joves sabadellencs per donar resposta a les diferents demandes. El servei disposa de diferents informacions com són: una Viatgeteca, que informa els joves dels diferents viatges que poden fer i les diferents ofertes existents; el concurs Tiramilles; els tríptics informatius “Apropa’t” elaborats a partir de temàtiques juvenils com la sida, l’anorèxia, l’accés a l’habitatge, les drogues, el racisme...; etc. En aquests últims mesos s’ha posat en marxa una iniciativa de portar el SIJ als districtes, portant-hi la informació i establint horaris d’atenció.

En termes generals, les consultes realitzades al SIJ es van reduir el 1999 respecte de 1998; si això ha passat a nivell global, més important és apreciar els canvis en la seva tipologia. En aquest sentit, pot dir-se que l’oci i les demandes que en deriven són les més freqüents. Això és rellevant perquè posa de manifest la importància que tenen els serveis lúdics oferts als joves tipus campaments d’estiu, sortides..., com a instruments de polítiques actives d’oci alternatiu. Així mateix, en la resta de les demandes, destaquen aquelles que fins fa poques dates tenien un cert caràcter obligatori, aquest és el cas del servei d’objecció de consciència derivat de l’obligatorietat del servei militar recentment derogat o les consultes relatives a aquest.

Un altre dels punts forts és el teixit associatiu . L’associacionisme entès com a procés de socialització ofereix als joves l’oportunitat de relacionar-se entre ells. A més del gran nombre d’entitats juvenils, molt especialment lligades a l’esplai, hi ha seccions joves dins de moltes altres entitats ciutadanes. Aquesta valoració positiva no ens impedeix afirmar que hi ha un punt negre: l’associacionisme juvenil no està ben organitzat i no té una actuació conjunta o un interlocutor clar que defensi els seus interessos davant de l’Administració. En aquest sentit, es troba a faltar un consell de la joventut.

Una de les principals dificultats que les administracions tenen a l’hora de fer polítiques de joventut és la transversalitat d’aquestes, a la vegada que la intervenció de diferents administracions. Així, a Sabadell han de conviure i col·laborar les propostes del Pla interdepartamental de joventut de la Generalitat de Catalunya i les actuacions de l’Administració local. Cal dir que per norma general totes les administracions dediquen pocs recursos a aquestes polítiques, amb la qual cosa es fa difícil tenir un instrument clar i útil que articuli les diferents actuacions en matèria de joventut. Per això, l’aparició d’un consell de la joventut podria servir com a òrgan d’impuls de les polítiques de joventut i de col·laboració entre l’Administració i les diferents entitats.

Finalment, cal destacar un projecte impulsat des de l’Ajuntament i posat en marxa durant l’any 2001, que rep el nom de Dies de nit i consisteix en una proposta d’oci alternatiu i saludable per als joves.

SÍNTESI DIAGNÒSTICA


36

�� Capacitat d’acollida i d’integració social

�� Migració dels joves a altres municipis de la comarca

�� Fortalesa i riquesa del seu teixit associatiu

�� Alt grau de satisfacció residencial

�� Projectes emblemàtics (Pla integral del centre; complex cultural i de congressos...) i proximitat amb Barcelona, actius de primer ordre

�� Mecenatge cultural

�� Lideratge de l’Ajuntament per afavorir i enriquir l’oferta cultural

�� Falta de projecció internacional dels esdeveniments culturals

QUALITAT DE VIDA, CAPACITAT D’ACOLLIDA i SATISFACCIÓ RESIDENCIAL

• Una de les principals fortaleses destacada en les diferents consultes realitzades (entrevistes, qüestionaris...) és la capacitat d’acollida i d’integració social que presenta la comunitat sabadellenca, que s’expressa en la percepció generalitzada d’harmonia social i d’absència de conflictivitat social. Es veu aquest fet com un actiu important d’atracció residencial i com un factor a tenir en compte davant la tendència creixent de noves onades d’immigrants. Davant d’aquesta realitat, s’observa com a debilitat la migració dels joves a altres municipis de la comarca a causa de l’encariment del preu de l’habitatge que hi ha hagut en els últims anys.

• Un altre dels trets favorables més destacats i definitoris de la idiosincràsia sabadellenca és la fortalesa i riquesa del seu teixit associatiu, aspecte que li atorga grans possibilitats per al seu desenvolupament futur.

• Per últim, i no per això menys important, convé destacar l’alt grau de satisfacció residencial de la població, que és sinònim d’alt nivell de benestar i qualitat de vida, cosa que fa que els seus ciutadans i ciutadanes se sentin orgullosos de viure a Sabadell.

CULTURA

• La posada en marxa dels projectes emblemàtics tant pel que fa al Pla integral del centre (Teatre Principal, la Faràndula, Teatre del Sol...), com a l’Eix Macià (complex cultural i de congressos), unit a la seva proximitat amb Barcelona, constitueixen un actiu de primer ordre de cara a reactivar Sabadell com a ciutat cultural, malgrat que s’observa un cert desfasament en l’execució d’alguns dels projectes esmentats.

• Convé esmentar el paper de la iniciativa privada en la promoció d’activitats culturals de diversa índole (Amics de l’Òpera, Orquestra Simfònica del Vallès...), recolzada en una política de mecenatge impulsada per institucions econòmiques locals de renom com: Fundació Banc Sabadell, Caixa de Sabadell... Això fa que aquesta ciutat tingui un potencial cultural molt per sobre de ciutats del mateix rang.

• En els últims anys, s’ha assistit a una decidida intervenció per part de l’Ajuntament i altres ens públics per afavorir i enriquir l’oferta cultural. Això ha implicat actuar en dos fronts diferenciats, per una banda, augmentant l’oferta d’activitats i serveis, i per l’altra, desenvolupant una política d’increment i millora d’equipaments culturals.

• S’observa una decidida vocació d’obertura en tots els esdeveniments que es porten a terme; no obstant això, es


37

�� Xarxa completa d’equipaments educatius públics i privats

�� Escassa oferta pública de centres infantils

�� Noves titulacions universitàries per a la societat del coneixement i de la informació (CESTIC)

�� Certa indefinició competencial en la política cultural

�� Alt grau d’especialització i de tradició esportiva

�� Presència de la Universitat Autònoma de Barcelona

�� Debilitat de vincles Universitat Autònoma-Empresa

�� Prestigi de l’Escola de Disseny-ESDI

troba a faltar vincular alguna de les propostes d’equipaments a esdeveniments de caràcter internacional que permetin projectar la imatge de la ciutat molt més enllà. Sabadell podria buscar formes de consorciar-se amb altres ciutats per a la realització d’actes de ressonància internacional. Els projectes pendents a l’Eix Macià podrien afavorir aquesta mena d’iniciatives.

• Es troba a faltar una certa coordinació entre les administracions públiques, cosa que porta, tal com manifesten alguns responsables del sector, a una certa «indefinició» competencial a l’hora de desenvolupar determinats esdeveniments i activitats.

ESPORT

• Per últim, pel que fa a la política esportiva, pot dir-se que Sabadell gaudeix d’una envejable salut, tant des del punt de vista quantitatiu, és a dir, atenent l’oferta i la demanda d’instal·lacions esportives, com qualitatiu, des del punt de vista de la seva natura. Pot dir-se que Sabadell es distingeix pel seu alt grau d’especialització esportiva. No obstant això, s’hauria d’apostar decididament per organitzar esdeveniments internacionals de certa entitat que serveixin d’aparador per a la ciutat.

EDUCACIÓ

• Una de les principals fortaleses a futur és que Sabadell ha millorat notablement el seu nivell de formació en els últims anys i que disposa d’una xarxa completa d’equipaments educatius, tant pública com privada, de qualitat, que fins i tot genera atracció a la comarca. Tanmateix, en aquest àmbit és un punt dèbil l’escassa oferta pública de centres infantils i la desigual distribució territorial de la que hi ha.

• En l’àmbit de la formació hi ha dues qüestions centrals que confereixen a Sabadell possibilitats de futur. En primer lloc, la presència de la Universitat Autònoma de Barcelona, que imparteix estudis vinculats estretament amb altres escoles i amb les necessitats dels sectors productius tradicionals i emergents, com el de les noves tecnologies de la informació i del coneixement. Tanmateix, es troba a faltar un estrenyiment dels llaços universitat-empresa. En segon lloc, l’Escola de Disseny (ESDI), el prestigi en la formació de professionals de la qual ha estat reconegut internacionalment i constitueix una peça clau per al desenvolupament avantguardista del sector tèxtil. Per últim, cal destacar l’oferta de formació ocupacional com un actiu tradicional de la ciutat.

• La política educativa activa que està desenvolupament la ciutat tant en el que fa al marc conceptual general (Projecte Educatiu de Sabadell) com a diferents actuacions concretes


38

�� Xarxa d’atenció social descentralitzada de qualitat

�� Insuficient oferta d’atenció sociosanitària de tipus residencial per a gent gran i malalts crònics

�� Presència d’un gran hospital especialitzat (Parc Taulí)

�� Sensibilitat social de l’Administració municipal

�� Sabadell no presenta grans desequilibris socials

�� No hi ha cronificació de la pobresa

�� Nínxols de pobresa, fracàs i absentisme escolar en zones desfavorides

�� Escola Oficial d’Idiomes

com són l’establiment de noves titulacions universitàries vinculades a la societat del coneixement i de la informació (CESTIC) o la instal·lació dins de l’àmbit del projecte Gran Via Digital de l’Escola Oficial d’Idiomes, seran un pilar important per impulsar la millora del nivell cultural de la població. Aquesta política educativa activa expressa el desig subjacent que la ciutat passi de ser un escenari educatiu a ser un agent educatiu capaç de fer front als desafiaments de la seva estructura productiva.

BENESTAR SOCIAL

• Es pot afirmar que Sabadell té un nivell de benestar social molt acceptable. Els indicadors més utilitzats per valorar-lo (RMI, volum i tipologia de demandes socials, etc.) posen de relleu que la ciutat ha superat amb èxit els efectes econòmics de la seva reconversió industrial de les últimes dècades. Les dades són el suficientment eloqüents com per afirmar que no hi ha una cronificació de la pobresa, ni una polarització social similar a la que pot trobar-se en altres urbs de característiques anàlogues. Davant d’això, i com es pot esperar, apareixen alguns focus de pobresa i d’infrahabitatge en alguns dels barris més desfavorits on es conjuguen uns nivells més baixos d’instrucció i de renda, i hi apareixen problemàtiques associades, com el fracàs i l’absentisme escolar.

• Quant a la tipologia de la problemàtica social existent, es valora com a punt dèbil la insuficient oferta d’atenció sociosanitària de tipus residencial, centres de dia o domiciliaris per atendre les necessitats de la gent gran i de malalts crònics. S’insisteix que l’actual desenvolupament de serveis per a la tercera edat és força insuficient per fer front als efectes de l’envelliment: dependència, soledat, etc.

• Tant el model com la qualitat de la prestació de serveis socials, que compta amb una àmplia xarxa d’atenció descentralitzada, rep una alta valoració per part de la ciutadania. La qualitat tècnica i humana dels professionals i la sensibilitat social de l’Administració municipal davant la problemàtica social són dos avantatges estratègics amb què compta la ciutat.

SALUT

• La primera qüestió a destacar és que, tal com mostren els diferents indicadors de salut analitzats, els sabadellencs gaudeixen de bona salut.

• La presència d’un gran hospital terciari, la Corporació Sanitària Parc Taulí de llarga tradició i alta especialització, s’ha convertit no només en un referent comarcal, sinó que, en algunes especialitats, gaudeix d’un gran reconeixement i prestigi i és una de les principals fortaleses del sector sanitari.


39

�� Protagonisme tradicional de la dona en el mercat laboral

�� Consciència col·lectiva d’alta autoestima

�� Diferències de gènere vinculades als rols tradicionals

�� Qualitat dels serveis de salut

�� Oferta insuficient de llits hospitalaris

�� Percentatge de dones amb estudis superiors equiparat al dels homes

�� Però encara les feines millor remunerades i qualificades continuen ocupades per homes

�� Posada en marxa d’una política de gènere per part de l’Ajuntament per equilibrar la desigualtat home-dona

• Al contrari, Sabadell té una oferta de llits hospitalaris sensiblement inferior a la mitjana, tant de Catalunya com espanyola (2,1 davant de 4,6 i 4,1 respectivament), cosa que dóna lloc a llistes d’espera i a la sobresaturació d’Urgències. En aquest sentit, s’apel·la a millorar l’eficiència de la gestió i a incrementar les infraestructures com a condició per respondre eficientment a les necessitats de salut de la comarca.

• Així mateix, es valora positivament la implicació activa del govern municipal en la promoció de la salut, ja que ha impulsat la creació de nous centres d’atenció primària (centres d’atenció primària (CAP) dels Merinals i de Can Rul l) i ha obtingut la certificació prèvia de qualitat ISO 9002 del seu Laboratori Municipal.

DONA

• Sabadell, a diferència d’altres municipis, té una història en què el protagonisme tradicional de les dones en el sector tèxtil ha constituït un factor que contribueix a explicar en certa mesura la situació actual de la dona i la seva percepció amb relació a l’escassa vivència de discriminació de gènere que manifesten. En aquest sentit, no hi ha dubte que aquesta consciència col·lectiva d’alta autoestima constitueix un punt fort d’especial rellevància. Això no és impediment perquè encara la dona continuï majoritàriament desenvolupant el seu rol tradicional d’atenció a la llar i als fills, augmentant les diferències de gènere en els segments més desfavorits.

• La desigualtat en els nivells de formació per raó de gènere han arribat a equilibrar-se: avui dia el percentatge de dones amb titulació superior s’equipara al dels homes. Tot i així, les feines millor remunerades i qualificades continuen essent ocupades per homes. Tanmateix, aquest desequilibri es va corregint molt lentament i cal esperar que aquesta tendència es vagi modificant.

• Des de l’Ajuntament, concretament, des de la nova Regidoria d’Igualtat Home-Dona s’han posat en marxa alguns projectes que pretenen treballar en la línia de les polítiques de gènere. S’ha creat un centre d’atenció a la dona en què, a més d’atenció a la víctima, també es disposa d’altres serveis jurídics, psicològics i d’atenció generalitzada, que permeten canalitzar les necessitats de la dona cap a d’altres serveis municipals. Aquesta mena d’accions i altres de similars han de potenciar-se per equilibrar la situació de desigualtat home-dona que encara avui dia hi ha.

JOVENTUT

• En relació amb el sector juvenil, cal destacar la tendència general a la privatització de l’oci que manifesten els


40

�� Posada en marxa d’accions concretes per part de l’Ajuntament per donar resposta a les necessitats actuals d’un quart de la població

�� Una iniciativa al servei de la joventut: Servei d’Informació Juvenil (SIJ)

✔✔✔✔ Un fuerte teixit asociatiu amb gran Nre. d’entitates juveniles

�� Manca d’un consell de la joventut com una veu unida dels joves

�� Transversalitat de les polítiques i intervenció simultània, un escull a resoldre

�� “Dies de nit”: oci alternatiu per a les nits dels joves

responsables del sector com a factor a tenir en compte a l’hora de planificar polítiques de joventut.

• A Sabadell, el grup de població compresa entre els 14 i els 30 anys representa el 25,5% de la població, segons dades de l’Anuari Estadístic de Sabadell, en data un de juliol de 2000. Les necessitats dels joves d’avui no són les mateixes que fa 20 anys, aquestes van evolucionant i cal que l’Administració s’adapti a la realitat de cada moment. Donar-hi resposta mitjançant polítiques educatives, culturals i de formació, fomentar l’accés a l’habitatge, la igualtat d’oportunitats en el món laboral, polítiques d’equilibri territorial i de cohesió social i treballar des de l’àmbit de la promoció de la salut i la participació democràtica són els eixos fonamentals per treballar en el creixement i desenvolupament de la joventut de Sabadell, que ja compta amb accions concretes impulsades des del mateix departament públic local.

• En aquest sentit, podem considerar com un punt fort de Sabadell en aquest apartat el Servei d’Informació Juvenil (SIJ). El servei disposa de: Viatgeteca; el concurs Tiramilles; els tríptics informatius “Apropa’t”, elaborats a partir de temàtiques juvenils com la sida, l’anorèxia, l’accés a l’habitatge, les drogues, el racisme...; etc. En aquests últims mesos s’ha posat en marxa una iniciativa de portar el SIJ als districtes, portant-hi la informació i establint horaris d’atenció.

• Un altre dels punts forts és el teixit associatiu, que ofereix als joves l’oportunitat de relacionar-se entre ells. A més del gran nombre d’entitats juvenils, molt especialment lligades a l’esplai, hi ha seccions joves dins de moltes altres entitats ciutadanes. Aquesta valoració positiva no ens impedeix afirmar que hi ha un punt negre: l’associacionisme juvenil no està ben organitzat i no té una actuació conjunta o un interlocutor clar que defensi els seus interessos davant de l’Administració. En aquest sentit es troba a faltar un consell de la joventut.

• Una de les principals dificultats que les administracions tenen a l’hora de fer polítiques de joventut és la transversalitat d’aquestes, a la vegada que la intervenció de diferents administracions. Així, a Sabadell han de conviure i col·laborar les propostes del Pla interdepartamental de joventut de la Generalitat de Catalunya i les actuacions de l’Administració local. Cal dir que, per norma general, totes les administracions dediquen pocs recursos a aquestes polítiques, amb la qual cosa es fa difícil tenir un instrument clar i útil que articuli les diferents actuacions en matèria de joventut.

• Finalment, cal destacar un projecte impulsat des de l’Ajuntament i posat en marxa durant l’any 2001, que rep el nom de Dies de nit i que consisteix en una proposta d’oci alternatiu i saludable per als joves.


41

OPORTUNITATS DE FUTUR

� CENTRALITAT CULTURAL basada en una política de construcció d’equipaments emblemàtics sobre la base d’una oferta cultural d’ampli abast que permeti establir sinergies entre els sectors públics i privats en ares a fer de Sabadell un referent cultural d’ampli abast. La seva cantera i la seva densa xarxa associativa poden fer al mateix temps de la cultura una activitat estratègica d’alt valor afegit. La incorporació de les noves tecnologies aplicades a la indústria cultural constitueix una oportunitat estratègica per augmentar el grau de centralitat cultural de la ciutat.

� LA PRESÈNCIA ACTUAL DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA i el seu arrelament progressiu a la ciutat a través de l’establiment de noves titulacions dirigides a l’emergent societat del coneixement i de la informació, potenciant simultàniament la interrelació universitat-empresa. Caldria impulsar la coordinació de tot aquell conjunt d’iniciatives d’i+D, de manera que pugui augmentar-se el grau d’excel·lència en les actuals titulacions i, al mateix temps, establir programes conjunts de col·laboració amb les PIMES que ajudin a cobrir les demandes emergents en l’estructura productiva. També caldrà prestar especial atenció al desenvolupament d’habilitats instrumentals a través dels ensenyaments professionals.

� SECTOR SANITARI ESPECIALITZAT I COMPETITIU, la presència del qual permetrà augmentar el grau d’atracció d’aquest equipament en la mesura que desenvolupa noves especialitats i, consegüentment, pugui convertir-se en un referent no només comarcal sinó de més abast. El desenvolupament de noves titulacions vinculades a les ciències de la salut podria ser un bon referent a tenir en compte en ares a aconseguir aquests objectius.

� L’ALTA ESTIMA DEL GRAU DE BENESTAR PERCEBUT pels ciutadans i les ciutadanes i que s’expressa en un elevat índex de satisfacció residencial. Aquesta situació atorga un avantatge competitiu en la mesura que implica un alt grau de participació i consens ciutadà, que poden servir de base per emprendre reformes i nous projectes comptant amb el lideratge exercit tant per les institucions locals (Ajuntament) com autonòmiques.

� LA CAPACITAT D’ACOLLIDA I D’INTEGRACIÓ és un pilar sobre el qual pot recolzar-se la posada en marxa d’una política orientada al servei de la nova població resident (nous immigrants) minimitzant les tensions i els conflictes producte de la necessitat d’aculturació d’aquests grups dins dels paràmetres culturals d’identitat que, tant a Sabadell com a la resta de Catalunya, hi són presents.


42

CIUTAT PRÒSPERA I ACTIVA

Les ciutats al llarg de la història, han demostrat ser capaces de proporcionar mitjans de subsistència als seus ciutadans. El major o menor o auge de les ciutats ha estat estretament lligat inicialment a l’èxit de l’activitat comercial, posteriorment a l’activitat fabril i en l’actualitat es troben immerses en una economia de serveis.

Sota la denominació genèrica de ciutat pròspera i activa, vol remarcar-se la importància que té la ciutat com a creadora de condicions favorables per a l’activitat econòmica en la seva doble vessant: per un costat, des de l’evolució del seu teixit productiu i de la seva capacitat per revertir els beneficis de l’activitat econòmica entre els seus ciutadans −ciutat pròspera− i, per l’altre, es refereix a la necessitat de potenciar una sèrie d’actituds vinculades a l’exercici de l’activitat econòmica, a la capacitat d’adaptació al canvi, a la innovació, etc., que fa de la ciutat un nucli dinàmic sempre en contínua evolució −ciutat activa.

Al llarg de la història humana, un dels trets d’excel·lència de les ciutats és la seva capacitat per innovar, per adaptar-se a les exigències de la nova economia, i en aquest procés no totes les ciutats porten el mateix ritme i, el que és pitjor, ningú no els garanteix l’èxit. No existeix un «happy end» definit per endavant. En qualsevol cas, tant les condicions endògenes −cultura i tradició industrial, capacitat per acollir noves activitats, oferta de sòl industrial de qualitat...− com exògenes −relació amb centres de decisió, accessibilitat, localització...− són determinants.


No és un descobriment reconèixer que la història de Sabadell va paral·lela a la del tèxtil. Sabadell va ser denominada «la Manchester de Catalunya» (Víctor Balaguer, 1857) en reconeixement al seu paper des del segle XIX com una de les ciutats pioneres centrada en la producció de cotó i llana, encara que, per entendre el perquè de la seva fama i del seu «know how», cal remuntar-se molt més enllà, a la Baixa Edat Mitjana, en què ja al 1559 es té constància de la creació del Gremi de Paraires, antecessor de l’actual Gremi de Fabricants.

Donat que l’evolució de la ciutat ha estat estretament vinculada a la del sector tèxtil, es fa necessari analitzar quines han estat les fluctuacions experimentades per aquest sector industrial per comprendre el que ha passat a la mateixa ciutat. En aquest sentit, la indústria tèxtil arriba al seu punt culminant al 1960, amb 29.872 empreses censades, i experimenta una caiguda lleugera inicialment i molt més dramàtica a finals dels 70 i principis dels 80, i es mostren localment els efectes dramàtics d’un procés de reestructuració industrial que, com en altres llocs al 1973 amb la crisi dels preus del petroli, va marcar un abans i un després, sobretot en els sectors denominats de demanda dèbil. Com no podia ser d’una altra manera, la crisi industrial es va transformar ràpidament en una crisi urbana. Aquesta tendència general incidirà de forma molt més dramàtica, amb les seqüeles d’atur i de crisi, en aquelles ciutats que, com Sabadell, fins aleshores eren de monocultiu industrial.


43

La indústria tèxtil, com altres sectors productius, es veurà amb la necessitat de redimensionar-se, d’adaptar-se a les noves condiciones de mercat, si no vol veure’s abocada a un estrepitós fracàs. Unes breus dades poden il·luminar aquest procés:

Gràfic 11. Sabadell, evolució de la indústria tèxtil (1945-1996)

16.528 18.642 21.917 29.872 26.324 17.754 9.184 5.866

74,8 74,070,4

12,819,835,4

51,0

74,4

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

1945 1950 1957 1960 1970 1980 1990 1996

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Assalariats % s/Total

Analitzant les dades anteriors pot dir-se que el canvi en el teixit productiu sabadellenc és espectacular. S’ha passat d’una ciutat de monocultiu tèxtil a una altra de totalment diferent, molt més diversificada i oberta a altres sectors d’activitat. Si a començaments de la dècada dels 40, set de cada deu sabadellencs (74,8%) estaven directament o indirecta vinculats a la indústria tèxtil, en l’actualitat la representativitat d’aquest sector només arriba al 12,8% de la població assalariada. Vol dir això que la indústria tèxtil és menys productiva que antany? Tot el contrari, el que això implica és que aquest sector, donat el seu caràcter avantguardista en termes de disseny i confecció, ha estat afectat per un profund procés de reestructuració tecnològica i ha deixat de ser un sector intensiu en mà d’obra per convertir-se en un sector on les noves tecnologies juguen un paper clau per mantenir les altes taxes de productivitat aconseguides. En aquests moments, el sector industrial ha millorat la seva productivitat i gira entorn a la millora del disseny de cara a satisfer les demandes actuals del mercat. L’Escola de Disseny (ESDI) és un bon exemple d’aquesta necessitat de reconversió.

Un canvi d’aquesta magnitud aparentment traumàtic només pot fer-se sense sobresalts si la societat en qüestió, en aquest cas la sabadellenca, té la capacitat suficient per generar els recursos materials i morals que li permetin una adaptació exitosa a les noves condicions econòmiques creades. És evident, tal i com mostren les dades que s’adjunten, que Sabadell ha estat capaç de fer aquest salt i mostrar un teixit productiu molt més diversificat q ue antany i, el que és més significatiu, seguir mantenint un potencial econòmi c important, apostant per sectors d’alt valor afegit.

1. ESTRUCTURA PRODUCTIVA

Colin & Clark ,en la dècada dels 60, van definir els "sectors d’activitat" com una manera d’analitzar la societat. Aquesta divisió dels sectors d’activitat, és encara vigent i es divideixen actualment en tres: el primari, el secundari i el terciari.


44

Recentment ha aparegut el sector quaternari, que engloba les activitats de banca i transports.

El procés de terciarització va parell al del pas d’una societat industrial a una de serveis. Aquest és el cas de Sabadell al llarg de les dècades dels 80 i 90. El gran canvi del segle XX ha estat l’externalització de parts de l’activitat de les empreses en una doble vessant: l’externalització de les activitats de serveis i l’externalització de parts de la producció. És el cas, per exemple, de les empreses de fabricació d’automòbils, ordinadors, material d’oficina… Moltes vegades es tracta d’empreses que externalitzen la realització dels seus components a empreses externes especialitzades en la producció d’un component concret, amb la finalitat de reduir costos i aconseguir així uns beneficis més elevats.

Les dades que es recullen a la taula i el gràfic següents reflecteixen el procés de diversificació i de terciarització que s’ha donat a Sabadell paral·lel al d’altres economies de l’entorn.

Taula 5. Sabadell. Evolució comparada dels sectors d e producció (1992-2000)

Any base 1992 = 100

Sectors 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

Indústria 100,0 93 91 92 90 88 88 88 86 Serveis 100,0 106 122 144 155 169 189 204 225

Prenent com a referència el nombre d’empreses existents el 1992, s’aprecia que el sector industrial ha seguit una progressió decreixent, mentre que, al contrari, en el sector serveis s’han duplicat, 225%.

Gràfic 12. Sabadell. Evolució de la indústria i els serveis (1992-2000)

Any de referència 1992 = 100

0

50

100

150

200

250

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

Indústria

Serveis


45

Taula 6. Establiments d’empreses i professionals per sector d’activitat (%) (IAE)

Any Indústria Construcció Comerç al detall Serveis Professionals Total

1994 15,62 7,88 25,59 38,06 12,86 100,00 1995 15,11 8,35 25,06 38,27 13,22 100,00 1996 14,08 9,14 25,33 38,47 12,98 100,00 1997 13,91 9,34 25,03 39,12 12,60 100,00 1998 13,14 9,66 23,57 40,07 13,57 100,00

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Segons les dades de la taula anterior, es constata que el sector en auge és el terciari o de serveis, que va passar de disposar el 38,06% del total d’establiments de Sabadell el 1994 al 40,07% el 1998, cosa que globalment pot considerar-se un creixement lleuger en aquest període. El sector de comerç al detall va passar del 25,59% el 1994 al 23,57% el 1998, de la qual cosa es dedueix que ha tingut un lleuger retrocés. El sector de la indústria va passar del 15,62% al 13,14% en aquest període. Per últim, el sector de la construcció va passar de tenir el 1994 un 7,88% a un 9,66% el 1998. És a dir, va mostrar un lleuger creixement com a conseqüència de la creixent especulació immobiliària.

Vol dir això que Sabadell ha deixat de ser una ciut at industrial per convertir-se en una ciutat de serveis? Comparant les taules que a continuació apareixen s’observa que aquest comportament diferent és més aparent que real. El nombre d’empreses industrials donades d’alta fiscal l’any 2000 és de 1.543, davant de 669 en el sector serveis. El que passa és que es dispara el nombre d’empreses de serveis orientades a prestar serveis avançats a empreses del sector industrial.


46

Taula 7. Sabadell. Estructura empresarial segons alte s fiscals. Indústria, activitats empresarials (1992-2000)

CNAE ACTIVITAT 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 ∆∆∆∆ % 92/00

Estª Empr.

43 Indústria tèxtil 617 573 533 528 503 468 454 425 404 -35 20,79

31 Fabricació productes metàl·lics 420 407 416 424 421 414 406 406 395 -6 20,33

45 Indústria del calçat, vestit i altres 242 231 213 216 201 200 217 224 216 -11 11,12

46 Indústria de la fusta i mobles 262 206 222 229 227 213 215 218 208 -21 10,71

47 Indústria del paper, fabricació articles de paper, arts gràfiques 158 155 155 179 187 186 197 198 199 26 10,24

32 Construcció maquinària equips mecànics 141 130 119 126 128 126 125 122 115 -18 5,92

48 Indústria transformació suro i materials plàstics

62 60 59 61 62 67 63 70 74 19 3,81

41 Indústria producció alimentària i begudes 89 86 78 72 70 73 74 75 72 -19 3,71

49 Altres indústries manufactureres 52 56 50 57 52 51 54 58 54 4 2,78

35 Fabricació de material electrònic 19 22 20 23 25 30 31 31 35 84 1,80

24 Indústria producció minerals no metàl·lics

43 35 36 34 35 34 33 32 34 -21 1,75

25 Indústria química 33 27 29 21 29 25 27 26 25 -24 1,29

34 Construcció maquinària i material elèctric 24 21 23 25 19 21 20 23 23 -4 1,18

33 Construcció màquines oficines, ordinadors 10 11 15 15 14 15 17 24 22 120 1,13

39 Fabricació instruments de precisió, òptica i similars

16 17 16 15 16 16 16 17 16 0 0,82

42 Indústria altra producció alimentària, begudes i tabac 28 25 27 21 18 15 12 15 14 -50 0,72

22 Producció i primera transformació metalls 7 5 5 7 7 8 9 8 9 29 0,46

36 Construcció vehicles, automòbil i peces de recanvi 9 7 8 9 9 9 9 10 9 0 0,46

38 Construcció altres materials de transports 9 7 7 7 5 5 6 6 8 -11 0,41

44 Indústria del cuir 10 8 8 8 7 7 6 5 4 -60 0,21

15 Produc., transf., distribuc. energia elèctrica, gas, vapor 4 4 3 3 3 3 3 3 3 -25 0,15

23 Extracció minerals no metàl·lics 2 2 2 2 2 2 2 2 2 0 0,10

16 Captació, depuració, dist. aigua i fabricació 11 11 11 2 2 2 2 1 1 -91 0,05

37 Construcció naval, reparació i manteniment de bucs

2 2 1 1 1 1 1 1 1 -50 0,05

TOTAL 2270 2108 2056 2085 2043 1991 1999 2000 1943 -14 100,0


Des del punt de vista industrial, atenent les dades de la taula anterior distribuïdes per branques d’activitat tal i com es pot apreciar fàcilment, cal dir que Sabadell ha deixat de ser una ciutat de monocultiu entorn al sector tèxtil per presentar un perfil molt diferenciat en què, per ordre d’importància, destaquen els tipus d’activitats següents: indústria tèxtil, fabricació de productes metàl·lic s, indústria del calçat, vestit i altres, indústria del paper, fabri cació d’articles de paper, arts gràfiques i construcció de maquinària i equips mecà nics . Entre tots representen el 73,19% del sector.

Més interessant tanmateix és comprovar l’evolució del sector industrial des d’un punt de vista qualitatiu, és a dir, atenent l’evolució experimentada en els vuit anys transcorreguts des de 1992 fins a 2000. Durant aquest període, dos sectors destaquen sobre la resta: construcció màquines d’oficines i ordinadors , l’increment del qual ha estat del 220%, i fabricació de material electrònic , que ha augmentat en un 184%. L’emergència d’aquesta mena d’empreses denota la importància que estan adquirint aquestes activitats que incorporen alt valor afegit.


47

Taula 8. Sabadell. Estructura empresarial segons alte s fiscals. Serveis, activitats empresarials, serveis a les empreses (1992-2000)

CNAE ACTIVITAT 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 ∆∆∆∆ % 92/00

Estª Empr.

849 Altres serveis prestats a les empreses 84 76 85 113 132 140 164 178 208 148 31,09

846 Serveis financers i comptables 79 86 85 98 104 110 118 118 126 59 18,83

845 Serveis de publicitat, relacions públiques 42 57 71 72 81 85 89 93 105 150 15,70

844 Serveis tècnics (enginyeria, arquitectura...) 42 42 50 58 57 67 80 88 94 124 14,05

843 Explotació electrònica 31 33 46 55 60 66 69 89 89 187 13,30

842 Serveis jurídics 15 15 17 22 19 25 31 32 34 127 5,08

841 Empreses d’estudis de mercat 4 6 8 9 7 8 9 8 13 225 1,94

TOTAL 297 315 362 427 460 501 560 606 669 125 100,0


Pel que fa al sector serveis avançats destaquen per la seva importància les branques d’activitat següents: altres serveis a les empreses 31,09%, serveis financers i comptables 18,83%, serveis de publicitat, relacions públiques 15,70%, serveis tècnics (enginyeria, arquitectura...) 14,05% i explotació electrònica 13,30%; que representen el 93% del total.

S’observa fàcilment que es tracta d’un sector en clara expansió, complementari de caràcter estratègic al servei de les empreses locals.

Moltes vegades les estadístiques amaguen la veritat i mostren solament la punta de l’iceberg. D’aquí prové la importància de saber interpretar-les. Depèn de com es faci, s’obtenen unes conclusions o altres. Sí que és veritat que hi ha hagut una baixada general de pes del sector industrial respecte del sector serveis, però cal explicar que s’ha portat a terme per diversos factors, moltes vegades interrelacionats entre si:

• Canvi en l’organització de la producció. Es fa la mateixa feina, però amb un nom diferent. Es tracta d’una terciarització sense desindustrialització.

• Redistribució del temps de treball. Hi ha una major quantitat de temps lliure, en definitiva, temps de no treball, temps per dedicar a l’oci i a l’esbargiment. Amb aquest temps que "sobra" es demanen activitats que distreguin −activitats de turisme o vacances, activitats d’oci o cap de setmana…

• Canvis socials: el rol de la dona. Les dones des de sempre venien fent les tasques de la llar, la seva dedicació a la família era plena i rara vegada feien una feina fora de l’àmbit familiar. Però, a causa de la seva incorporació al mercat laboral, les activitats que abans desenvolupaven les mares generen un altre sector d’activitat, davant la seva impossibilitat de fer les dues feines a la vegada. Aquest és el cas de les guarderies, les empreses de menjar per endur-se, els restaurants, les empreses de neteja, etc.

2. COMERÇ I CONSUM

Els canvis econòmics i socials han afavorit l’aparició de grans superfícies per facilitar la compra de tot el necessari en un únic espai, per a així reduir els costos del temps que es dedica a fer les compres. En aquests moments, és ben certa la frase de "el temps és or". Les empreses que es localitzen en grans superfícies


48

aprofiten a la vegada les economies d’aglomeració, l’estalvi que es deriva de la seva concentració territorial. Se situen en les perifèries de les ciutats, on el preu del sòl és menor, i així poden oferir serveis de pàrquing a les persones que s’hi desplacen per fer la compra. Els hàbits de compra han passat de tenir una periodicitat diària o setmanal, a una altra de setmanal o mensual. També la conversió del centre de les ciutats en zones de prioritat per a vianants respon a factors socials i econòmics. En tenir més temps lliure, les persones es desplacen al centre els caps de setmana per fer les seves compres i passejar. De la mateixa manera, les empreses s‘ubiquen en els carrers per a vianants, per major afluència de públic i així tenir uns rendiments més elevats.

En aquest sentit, la irrupció de les grans superfícies comercials ha implicat un canvi qualitatiu en els hàbits de compra tradicionals. Això ha portat a la necessitat de regular la normativa tendent a la implementació d’aquesta mena d’equipaments a fi d’evitar que la falta d’una política comercial acabi afectant negativament el comerç familiar de petites i mitjanes empreses sabadellenques ja consolidat i, conseqüentment, buidant àrees comercials que proporcionen actualment a la ciutat el seu atractiu i puixança.

És per això que l’Ajuntament de Sabadell, servint-se de la potencialitat que atorga la Llei 1/1997, de 24 de març, ha desenvolupat un Programa d’orientació d’equipaments comercials, més conegut com POEC, amb l’objectiu d’establir directrius que permetin a l’Administració regular la implementació de futurs equipaments.

Sabadell té un poder d’atracció molt important sobre un àmplia àrea d’influència que supera amb escreix els límits de la comarca del Vallès Occidental. Un dels aspectes més notables que destaca a l’hora d’analitzar les característiques de l’oferta comercial és el seu sobredimensionament, sobretot pel que fa als municipis adjacents, de manera que per cada m2 de superfície de venda del comerç de Sabadell, els grans equipaments comercials de l’àrea d’influència immediata ofereixen 0,63 m2. Aquesta proliferació de grans superfícies comercials en les immediacions està comportant una certa modificació de les pautes de consum, com ja s’ha comentat, bàsicament aquelles que afecten les compres alimentàries quotidianes.

En qualsevol cas, cal destacar l’atractiu que continua tenint el comerç de la ciutat, sobretot per a determinats tipus de compra, equipaments personals i de la llar. Conseqüentment, s’haurà de continuar potenciant aquest tipus d’equipaments per mantenir l’atractiu de Sabadell i, sobretot, per potenciar els eixos comercials de la ciutat que tenen un alt grau de centralitat.

L’objectiu és aconseguir el desenvolupament d’un model de ciutat terciària sobre la base d’un comerç especialitzat, que complementi l’oferta amb activitats d’oci i cultura, a fi d’aconseguir un posicionament diferenciat de Sabadell respecte dels municipis de l’entorn.


49

Taula 9. Sabadell. Nombre i superfície mitjana dels establiments comercials per districtes

D1 D2 D3 D4 D5 D6 D7 GLOBAL

Nre. establiments comercials per 1.000 habitants

23,3 17,7 13,3 11,5 13,4 13,7 11,9 16,2

Superfície mitjana (m2) 86,8 143,3 85,2 61,9 99,7 69,6 55,1 87,2

Font: POEC, Sabadell, 2000

L’anàlisi del comerç sabadellenc mostra que l’oferta comercial bàsicament pivota entorn a dos elements fonamentals que, conjuntament, donen un grau de particularitat notable i constitueixen al mateix temps un tret estructural del seu teixit urbà: per una part, la importància que tenen els eixos comercials com a factors de vertebració territorial i, al mateix temps, d’especialització funcional; i per l’altra, l’anell format per les àrees annexes a l’hora de proporcionar una oferta de grans equipaments que, per a determinats tipus de compres, és molt important.

Taula 10. Sabadell. Nombre de comerços segons modali tat i característiques

Superfície mitjana (m 2) Tipus de comerç Nre. de

comerços % Superfície venda %

Sabadell Vallès Occidental Catalunya

Alimentació habitual 1.225 38,9 83.523 28,3 68 50 49

No alimentació habitual 171 5,4 11.018 3,7 64 54 50

Equipament de la llar 548 17,4 62.581 21,2 114 123 106

Equipament de la persona 566 18,0 37.610 12,7 66 55 51

Automoció i carburants 145 4,6 32.970 11,2 227 211 214

Oci i cultura 286 9,1 19.202 6,5 67 48 49

Comerç mixt 76 2,4 37.697 12,8 496 495 216

Altres 136 4,3 10.870 3,7 80 84 83

TOTAL 3.153 100,0 295.471 100,0 94 81 73


2.1. Importància dels eixos comercials

Sabadell s’estructura entorn a una sèrie d’eixos comercials que, a més de ser elements de capital importància des del punt de vista de l’accessibilitat, són elements definidors de la seva raó de ser com a ciutat oberta i de gran atractiu comercial. De forma sintètica són els següents:

• L’Eix Macià . centre de comerç, de treball i d’oci, ubicat geogràficament a la zona nord del nucli de població de Sabadell. Es tracta d’una àrea que presenta un grau d’especialització molt elevat i que uneix els avantatges de la seva centralitat i del seu acurat disseny arquitectònic. Una àrea que, una vegada desenvolupats els projectes urbanístics pendents, es convertirà en un punt de referència comercial obligat, més gran del que ja és. En l’actualitat, la ubicació de El Corte Inglés, els múltiples serveis que ofereix i l’atractiu entorn fan de l’Eix Macià un espai comercial, lúdic i atractiu.

• El centre. El seu atractiu radica en la seva història i en l’existència d’un comerç especialitzat que, en alguns segments, com en el cas de les botigues de roba, és d’una qualitat indubtable. Aquesta àrea atrau tant residents de dins com de fora, s’hi troben equipaments com el mercat municipal i compta, a més, amb


50

l’atractiu afegit que li donen la Rambla o molts dels seus carrers de prioritat per a vianants. La futura renovació del passeig –quan el mercat provisional torni al seu edifici original renovat– serà també un estímul positiu per a aquesta zona.

• Avinguda Matadepera. Zona de llarga tradició comercial que combina aquesta mena d’activitats amb un fort component residencial. Es tracta d’una zona que ha anat adquirint més protagonisme en els últims anys i que alberga un tipus de comerç que té una bona relació qualitat/preu. El seu paper es veurà potenciat a partir dels nous desenvolupaments residencials previstos.

• Avinguda de Barberà . Es tracta d’un tipus de comerç tradicional fortament vocacionat a proporcionar serveis a la gent del barri. Comparativament amb les zones anteriors, el seu poder d’atracció és sensiblement inferior, únicament de caràcter local. Tanmateix, aquesta zona gaudeix d’una llarga tradició, cosa que li fa ser un lloc de referència per als seus habitants per als qui el comerç aquí ubicat té un grau d’identitat perfectament definit, cosa que li atorga una sèrie d’avantatges en termes de preferències de compra.

• Creu Alta, Zona Oest i altres zones comercials. Corresponen a zones de certa tradició comercial, com és el cas de la Creu Alta i zones noves que es van equipant amb nous centres comercials en disposar d’espai vacant. En principi, es tracta de comerç local de baixa especialització, orientat a proporcionar serveis bàsics a la població resident.

2.2. Els centres comercials – Shopping Centers

La ubicació dels grans equipaments comercials conformen una àrea d’atracció que adquireix ple significat en la mesura que conforma una àrea d’influència entorn als municipis adjacents sobre els quals s’assenten una sèrie de grans malles que afecten els fluxos provocats pels desplaçaments comercials de la població resident, no només dins del terme municipal, sinó en l’àrea d’influència circumdant. D’acord amb les dades disponibles, la localització dels grans equipaments comercials és com segueix:

Taula 11. Característiques dels grans equipaments c omercials. Sabadell i àrea d’influència

SABADELL ÀREA D’INFLUÈNCIA

Nombre Galeríes del Llac Center

Galeríes Palddock-Boulevard

El Corte Inglés

Carrefour-Montserrat

Carrefour Terrassa

Centre Comercial

Sant Cugat

Alcampo Sant

Quirze Baricentre Parc Vallès

Adreça

Av. Francesc Macià, 18-

20

Av. Francesc Macià, 48

Av. Francesc Macià, 58

Extremadura s/n

Autopista A-18, Km

17,8

Ctra. Rubí a Sant

Cugat, Km 4

Autopista A-18

Ctra. Nacional

150

Pol. Ind. Sta.

Margarida, II

Població Sabadell Sabadell Sabadell Terrassa Terrassa Sant

Cugat del Vallès

Sant Quirze

del Vallès

Barberà del Vallès

Terrassa

Superfície construïda (m2)

10.800 11.000 51.000 18.000 27.638 114.238 21.000 72.800 70.000

Sba (Gla) 6.073 7.000 30.000 15.000 16.400 41.875 19.243 62.430 40.000

Nre. plantes 7 7 11 2 1 4 2 6 3

Places aparcaments 300 850 728 1.000 1.776 2.200 2.300 4.000 2.400

Nre. comerços 87 80 1 28 37 120 19 150 35



51

De l’anàlisi del comerç i de les pautes de consum generades en el municipi es desprèn que Sabadell té un alt grau de centralitat comercial d’abast supramunicipal , recolzat sobre la base de:

• L’existència d’un gran eix comercial natural de caràcter comercial entorn a l’Eix Macià que posseeix un comerç altament especialitzat i diversificat.

• Un centre altament atractiu des del punt de vista comercial que es veu afavorit per l’existència de zones per a vianants que revaloren més si cap, aquesta part de la ciutat de gran tradició i arrelament.

• Una àrea d’influència natural entorn a la qual es localitzen un nombre important d’equipaments comercials, que es veu afavorida per l’existència d’un sistema de comunicacions fàcilment accessible.

No obstant això, des del punt de vista comercial, Sabadell ha de solucionar una sèrie de problemes de cara a presentar una estructura comercial equilibrada. En síntesi, poden resumir-se en els següents:

• Necessitat d’una política de coordinació territorial que generi les sinergies necessàries entre les diferents àrees comercials i eviti la ruptura o pèrdua de continuïtat entre si, de cara a aconseguir una ciutat integrada comercialment.

• Dificultat d’aparcaments, que afecta negativament l’accessibilitat de les àrees comercials situades a l’interior del nucli urbà.

• Deficient senyalització de les zones d’interès comercial.

• Símptomes d’envelliment del comerç tradicional.

• Certa competència entre algunes àrees comercials.

3. SABADELL PLAÇA FINANCERA

És impossible abordar l’anàlisi del teixit econòmic de Sabadell sense referir-se a la importància d’algunes institucions financeres que han marcat l’esdevenir de la ciutat, no només econòmicament sinó també culturalment i socialment. No hi ha dubte que Sabadell posseeix un potencial econòmic i financer que li atorga un avantatge addicional sobre les ciutats competidores del mateix rang. No es pot entendre la vitalitat de la ciutat sense fer especial menció a dues entitats financeres en particular: Caixa d’Estalvis de Sabadell i Banc Sabadell.

3.1. Caixa d’Estalvis de Sabadell

La Caixa d’Estalvis de Sabadell, fundada el 1859, ocupa el quart lloc en el rànquing de caixes d’estalvis catalanes i el 28è de les 50 entitats espanyoles més importants. En els últims anys, l’estratègia de la Caixa de Sabadell ha estat força selectiva, i s’ha consolidat com una entitat financera adaptada a les circumstàncies específiques de la societat catalana, que ha fet un gran esforç per acostar l’oficina al client, donant prioritat al contacte directe i personal a l’efecte de conèixer les seves necessitats. En l’actualitat, hi treballen 1.245 persones –el 41% dones i el 59% homes- amb una edat mitjana de 37 anys.


52

Taula 12. Rànquing comparatiu de les caixes d’estal vis de Catalunya (30/9/99)

*Mils d’euros

Ordre CAIXES D´ESTALVI Actius totals* Fons propis* Empleats Oficines

1 Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona

63.507.010 29.745.794 16.328 3.689

2 Caixa d’Estalvis de Catalunya 20.430.439 663.560 4.686 884 3 Caixa d’Estalvis del Penedès 4.989.734 259.648 1.622 428 4 Caixa d’Estalvis de Sabadell 3.224.710 166.205 1.182 209 5 Caixa d’Estalvis de Tarragona 2.752.467 160.711 1.019 265 6 Caixa d’Estalvis de Terrassa 2.687.041 158.782 934 189 7 Caixa d’Estalvis de Girona 2.476.082 140.552 699 150 8 Caixa d’Estalvis Laietana 2.116.982 113.784 670 156 9 Caixa d’Estalvis de Manresa 1.710.416 90.806 528 113

10 Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu 855.506 46.310 379 74 Total caixes espanyoles 331.723.965 19.449.308 94.846 21.497 Total caixes catalanes 104.750.387 4.746.152 28.047 6.157

% caixes catalanes/caixes espanyoles 31,6 24,4 29,6 28,6


En els últims tres anys, la Caixa ha anat expandint les seves oficines i consolidant-se en aquelles places que permeten tenir una presència dimensionada d’acord amb el seu potencial. Així des de 1998 la Caixa ha augmentat la seva xarxa d’oficines amb tretze noves oficines. En ares a consolidar la seva presència com a banca d’abast regional, la distribució de les oficines per províncies mostra com aquesta entitat ha anat consolidant en els últims anys la seva presència en la societat catalana com una institució financera de referència obligada.

Gràfic 13. Caixa d’Estalvis de Sabadell. Evolució del nombre d’oficines i oficines per província

209

222

217

200

205

210

215

220

225

1998 1999 2000

Font: Caixa d’Estalvis. Memòria 2000

Des del punt de vista de la relació amb la ciutat, la Caixa de Sabadell ha desplegat una enorme activitat, a través de l’obra social , que ha redundat en la ciutat. L’obra Social de la Caixa està dividida en cinc àrees d’actuació perfectament delimitades: assistencial, cultural, educació, formació i investigació i esportiva. L’aportació de la Caixa ha ascendit als 826 milions de pessetes. L’evolució apareix en el gràfic corresponent.

Provincia Nre. d’oficines per província

Barcelona 184 Girona 14 Lleida 11 Tarragona 13 Catalunya 222


53

Gràfic 14. Caixa Sabadell. Evolució dels recursos (1 998-2000)

658

826760

650510

312

0

200

400

600

800

1000

1998 1999 2000

Obra social i cultural -recursos aplicats

Obra social i culturalFundaciò Caixa

Es tracta d’una entitat que ha desplegat una notable activitat en la promoció d’activitats i serveis, i han estat aproximadament 400 les persones que s’han beneficiat dels diferents serveis oferts i que abasten un públic molt heterogeni. Així, en l’àrea cultural, cal destacar la 20a edició del Premi Sant Joan Caixa de Sabadell o el patrocini de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

3.2. Banc Sabadell

Fundat el 1881 per un col·lectiu de 127 empresaris i comerciants i després de més d’un segle de dedicació exclusiva al negoci bancari, s’ha convertit en una de les primeres entitats financeres espanyoles.

Amb gairebé 40.000 accionistes i una plantilla de 6.500 empleats, ocupa el quart lloc en el rànquing de la banca espanyola i el primer a Catalunya, on disposa de 330 oficines. Actualment i després d’una expansió continuada iniciada el 1965, el Grup Banc Sabadell compta amb una creixent xarxa de sucursals, que arriba a les 700 oficines, amb representació directa en 16 països.

Des dels seus orígens, el Banc Sabadell ha mostrat una decidida vocació exterior, cosa que constitueix una línia de negoci realment interessant. El volum d’actius consolidats del grup supera els 2,6 bilions de pessetes.

A continuació es detallen algunes de les dades més representatives.


54

Taula 13. Rànquing comparatiu de la banca catalana (30/9/99)

*Mils d’euros

Ordre BANCS Actius totals*

Fons propis* Empleats Oficines

1 Banc Sabadell 12.800.335 1.056.159 5.099 454 2 Deutsche Bank, SAE 9.312.306 351.249 2.387 282 3 Banco Atlántico, S.A. 7.836.850 408.861 2.722 255 4 Banca Catalana, S:A: 6.454.050 424.291 2.003 338 5 Banco de Europa, S.A: 1.001.160 52.013 21 0 6 Banc de la Petita i Mitjana Empresa, S:A: 808.625 77.962 293 22 7 Banca Jover, S.A. 621.705 30.703 596 82 8 Banco de Finanzas e Inversiones, S.A. 557.596 23.937 142 18 9 Barcelonesa de Financiación, S.A. 395.087 26.647 144 11

10 Sabadell Multibanca, S.A. 376.571 34.174 44 6 11 Eurobank del Mediterràneo, S.A. 184.457 21.478 45 5 12 Privat Bank, S.A. 39.811 16.696 19 1 13 Banco de Barcelona, S.A. 12.268 11.512 0 1

Total bancs amb seu a Catalunya 40.400.821 2.535.682 13.515 1.475 Total banca espanyola 537.973.467 26.727.027 130.553 17.462 % bancs catalans/bancs espanyols 7,5 9,5 10,3 8,5


El Banc Sabadell ha fet una tasca considerable per a la promoció de diferents activitats cíviques, culturals i esportives. La projecció del Banc a través de la Fundació Banc Sabadell ha contribuït a crear un brou de cultiu artístic en què han destacat una sèrie de mostres i esdeveniments com l’exposició antològica “Raimon Roca”, organitzada per l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, o el cicle de conferències, organitzat a la seu de la mateixa Fundació, denominat “Cent anys de cultura sabadellenca”. La Fundació també ha contribuït a la creació de la beca “Joan Ollé Pich” per la qual es permetrà la capacitació especial en patologies de malalties infeccioses i que s’ha organitzat a través del Consorci Hospitalari Parc Taulí. Les actuacions de la Fundació es completen mitjançant el patrocini d’altres esdeveniments de rellevància com el Circuit d’Òpera o el suport a l’Orquestra Simfònica del Vallés.

La importància tant de la Caixa d’Estalvis com del Banc Sabadell posa de manifest no només la importància d’aquestes dues entitats financeres com a promotores d’un conjunt d’iniciatives al servei de la ciutat i de la comarca, sinó del seu paper al servei de la projecció de Sabadell tant a nivell regional com estatal i internacional.

4. DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA

La Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD) representa l’import total dels ingressos de les famílies i institucions no lucratives procedents del treball assalariat, professional i empresarial i inclou les rendes del capital, i constitueix, al mateix temps, un dels millors indicadors a l’hora de mesurar el grau de prosperitat d’un territori.


55

Taula 14. Renda bruta familiar disponible (RBFD), 1 991-1996 Sabadell Prov. Barcelona Catalunya

CONCEPTE 1991 1996 1991 1996 1991 1996

RBFD (milions de pessetes) 193.601 262.792 5.358.093 7.146.327 7.001.731 9.531.731

RBFD per habitant (mils de pessetes) 1.022,16 1.414,40 1.149,63 1.544,06 1.153,19 1.565,13

Índex RBFD per habitant (Catalunya = 100) 88,46 90,37 99,69 98,65 100,00 100,00

RBFD per habitant de 16 anys i més (mils de ptes.) 1.276,82 1.697,38 1.421,44 1.833,35 1.427,82 1.863,17

Índex RBFD per hab. de 16 anys o més (Catalunya = 100)

89,42 91,10 99,55 98,40 100,00 100,00


Les dades de la renda bruta familiar disponible mostren que Sabadell ocupa una posició inferior a la mitjana de Catalunya, encara que en el lustre 1991/96 hagi experimentat una taxa de creixement del 35,7%, davant del 33,33% de la província de Barcelona, és a dir, lleugerament per sobre de la mitjana provincial.

Taula 15. Impost sobre la renda de les persones fís iques (IRPF), 1998

*Mils de pessetes

Àrees Treball Empresarial Professional Altres Rendiments mitjans per contribuent*

Rànquing Barcelona-

capital = 100 Barcelona (capital) 81,74 4,22 5,97 8,07 3.007 100

Barcelona (província) 84,58 6,08 4,20 5,15 2.605 87

Vallés Occidental 86,50 6,42 3,51 3,58 2.541 85

Catalunya 83,74 7,10 4,02 5,15 2.500 83

Sabadell 84,99 6,29 3,03 5,69 2.388 79 Girona 79,40 10,35 3,70 6,56 2.224 74

Tarragona 83,60 9,73 3,14 3,52 2.208 73

Lleida 77,30 14,23 3,03 5,44 2.017 67

Font: Idescat, 2001

La distribució de l’IRPF dóna una aproximació a les fonts d’ingrés que generen prosperitat., si bé aquesta mena de dades s’han d’agafar amb la deguda cautela perquè, per una part, els rendiments mitjos declarats per IRPF són més grans que els declarats per altres fonts impositives i, per l’altra, perquè hi ha altres fons complementàries com l’IVA o l’impost d’activitats econòmiques, que també han de considerar-se a l’hora de mesurar l’impacte territorial tributari. No obstant això, la distribució de l’IRPF és il·lustrativa en la mesura que proporciona una visió de la posició de Sabadell respecte del conjunt territorial. S’observa, d’acord amb les dades tributàries de 1998, que Sabadell ocupa una posició per sota de la mitjana de la comarca i de Catalunya. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de 1998, l’estructura de l’IRPF a Sabadell es distribueix de la manera següent: rendiments del treball declarats un 84,99% del total, rendiments dels professionals un 6,29%, rendiments dels professionals un 3,03% i altres un 5,69%. S’observa que la major part dels ingressos d’IRPF és nodreixen de les aportacions del treball. Els rendiments mitjans declarats per contribuent són de 2.388 mils de pessetes i la quota mitjana pagada per contribuent és de 370 mils de pessetes.

5. DIMENSIÓ I DINÀMICA EMPRESARIAL

És interessant comprovar les característiques del teixit productiu atenent la dimensió mitjana de les empreses per sectors d’activitat, cosa que dóna una idea força precisa de la seva naturalesa i potencialitat. La ràtio nombre de treballadors per empresa constitueix un excel·lent indicador per apreciar les diferències existents per sectors de producció. A continuació s’avancen les dades més representatives:


56

Taula 16. Sabadell. Evolució del nombre d’empreses i de treballadors per sectors de producció (1991-1999)

1991 1995 1999

Juny Desembre Juny Desembre Juny Desembre Nre. empreses

Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Agricultura 20 0,4 23 0,4 2 0,0 3 0,1 5 0,1 4 0,1

Indústria 1.560 29,1 1.571 28,8 1.520 26,5 1.518 26,0 1.408 22,1 1.401 21,9

Construcció 565 10,5 563 10,3 558 9,7 545 9,3 777 12,2 815 12,8

Serveis 3.221 60,0 3.292 60,4 3.646 63,7 3.773 64,6 4.191 65,7 4.165 65,2

TOTAL 5.366 100,0 5.449 100,0 5.726 100,0 5.839 100,0 6.381 100,0 6.385 100,0

1991 1995 1999

Juny Desembre Juny Desembre Juny Desembre Nre. treballadors

Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Agricultura 18 0,0 17 0,0 2 0,0 3 0,0 16 0,0 5 0,0

Indústria 16.459 35,4 16.349 34,8 14.960 34,2 14.565 33,1 13.715 27,6 13.643 26,7

Construcció 6.027 13,0 6.083 12,9 3.130 7,2 3.075 7,0 4.676 9,4 4.968 9,7

Serveis 23.935 51,5 24.569 52,3 25.656 58,6 26.308 59,9 31.227 62,9 32.550 63,6

TOTAL 46.439 100,0 47.018 100,0 43.748 100,0 43.951 100,0 49.684 100,0 51.166 100,0

1991 1995 1999 Treballadors/Empresa Juny Desembre Juny Desembre Juny Desembre

Agricultura 0,9 0,7 1,0 1,0 3,2 1,3

Indústria 10,6 10,4 9,8 9,6 9,7 9,7

Construcció 10,7 10,8 5,6 5,6 6,0 6,1

Serveis 7,4 7,5 7,0 7,0 7,5 7,8

TOTAL 8,7 8,6 7,6 7,5 7,8 8,0

D’acord amb les dades anteriors, s’observa que l’evolució és força diferent segons el sector de producció i, el que és més important, que s’han produït canvis estructurals d’enorme importància. El 1991 el nombre d’empreses industrials (1.560) representava el 29% del total (5.366), mentre que el nombre de treballadors industrials (16.459) representava el 35% del total. (46.439) Al 1999, el nombre d’empreses industrials (1.401) representa el 21%, i disminueix el 8% la seva representativitat respecte de 1991; el nombre de treballadors és en aquest sector (13.643) el 26%, un 9% menys. Es pot afirmar que en el període 1991/1999 s’ha produït una pèrdua de representativitat general del sector industrial en el conjunt del teixit productiu .

En el sector serveis s’observa el contrari. El 1991 el nombre d’empreses (3.221) en aquest sector representa el 60% del total (5.366), el 1999 la seva representativitat passa al 65% (4.165 sobre 6.385), guanyant cinc punts. Quant al nombre de treballadors, s’observa que, mentre el 1991 els treballadors del sector serveis representen el 51% del total (23.935 sobre 46.439), el 1999 aquesta xifra puja al 64% (32.550 sobre 51.166), és a dir, tretze punts a l’alça. Això dóna peu a afirmar que, en el període 1991/1999, el sector serveis no només ha augmentat la seva presència en termes del nombre d’empreses creades, sinó també quant a la seva capacitat d’empleabilitat .

La productivitat es defineix com la capacitat de produir per individu. Hi ha una gran diferència entre les empreses del sector industrial i les del sector serveis. En les primeres les noves tecnologies els han permès augmentar la productivitat, ja que són poc intensives en mà d’obra. La productivitat augmenta sense necessitat que augmenti el nombre de treballadors. En el cas de les empreses de serveis passa tot el contrari, la productivitat només augmenta en el cas que s’augmenti el nombre de treballadors. És un sector d’activitat molt intensiu en mà d’obra, són activitats que normalment fan o desenvolupen les persones −assessor fiscal, assessors de


57

màrqueting, assessor d’imatge, empreses de càtering, empreses de seguretat, de neteja, centres d’ensenyament, acadèmies…

Així mateix, la demanda d’aquests dos sectors és molt diferent, territorialment parlant. En el sector serveis, és necessari que l’oferta i la demanda siguin en el mateix punt del territori; en canvi, en el sector industrial, els productes poden ser consumits en qualsevol lloc del món. Tenen una localització territorial molt diferent. Els serveis normalment tenen una localització preferentment en les zones centrals de les ciutats, en canvi les indústries aprofiten les economies d’aglomeració i se situen en polígons industrials en zones adjacents a la ciutat.

Les grans empreses no generen ocupació directa, però creen ocupació indirecta mitjançant les empreses de serveis que necessiten per al seu funcionament. Per tant, les grans empreses generen sinergies per a la creació d’empreses. En el cas concret de Sabadell i en relació amb la dimensió mitjana de les empreses per sector cal dir que, excepte en el sector agrícola d’autosubsistència, la resta de sectors estan força parells. El nombre mig de treballadors per empresa és de 8, sense oscil·lacions perceptibles, excepte en el sector de la construcció, on s’observa per terme mig una reducció de 5 treballadors per empresa en el període 1991/1999.

Gràfic 15. Sabadell. Treballadors i empreses segons sectors productius (1991-1999)

0

10

20

30

40

50

60

70

%

1991 1995 1999

Evolució del nombre d'empreses per sector d'activitat

Agricultura Indústria Construcció Serveis

0

10

20

30

40

50

60

70

%

1991 1995 1999

Evolució del nombre de treballadors per sector d'activitat

Agricultura Indústria Construcció Serveis

6. QUALIFICACIÓ DELS RECURSOS HUMANS

L’evolució del canvi tecnològic està exigint, com és de sobres conegut, una ràpida adaptació de la mà d’obra a les exigències del nou model de producció. Les noves tecnologies no només modifiquen els processos productius, sinó que proporcionen també nous segments de béns de consum. De fet, tal com assenyalava fa ja alguns anys Yoneji Masuda en el seu famós llibre La societat informatitzada com a societat postindustrial, la societat postindustrial es caracteritza per la integració del complex industrial amb les indústries de la informació.

En aquest context, el grau d’excel·lència dels recursos educatius constitueix, sens dubte, un dels màxims actius estratègics que pot posseir una ciutat de cara a augmentar el seu atractiu i, el que és més important, el seu grau d’adequació a les noves condicions creades en una societat de la informació globalitzada. Tal com


58

assenyala l’autor esmentat, a l’hora de definir les condicions d’èxit en la nova societat de la informació, «les quatre indústries més importants seran l’educació, la informació, l’ètica i la financera (opus cit. pàg.115)».

Taula 17. Sabadell. Universitat. Distribució de l’al umnat per tipus de carrera i sexe (%)

Tipus de carrera Homes (%) Dones (%) Total

Ciències tècniques 53 47 2.041 Ciències empresarials 54 46 1.079 Ciències socials 27 73 2.378 Belles arts 40 60 83 Doctorat, 3r cicle 43 57 172 TOTAL 46 54 5.753

Gràfic 16. Sabadell. Ensenyament universitari, distri bució de l’alumnat segons tipus de carrera i sexe (%)

Ràtio estudiants universitaris: 31%

53 47

54 46

27 73

40 60

43 57

46 54

0 20 40 60 80 100

Ciències tècniques

Ciències empresarials

Ciències socials

Belles arts

Doctorat, 3r cicle

TOTAL

Homes Dones

Les dades relatives al perfil educatiu de la població de Sabadell ens mostren una situació molt semblant per sexes i no s’aprecien diferències significatives. La variable nivell educatiu ens permet apreciar diferències sensibles. Així, s’observa que la importància de l’FP com a alternativa és relativament reduïda, almenys, en el nou escenari creat producte de la reforma. Caldria pensar a augmentar l’oferta de titulacions punteres, noves, en consonància amb les necessitats de l’aparell productiu, seguint la tradició ja començada, per exemple, en el cas de l’Escola de Disseny. L’ensenyament universitari té molt marge de maniobra, ja que el volum de població universitària representa aproximadament el 3% de la població total, xifra que pot millorar ostensiblement.


59

Gràfic 17. Població segons nivell d’estudis i sexe. Sabadell, 1996 (%)

0 5 10 15 20 25 30 35 40

No saben llegir/escriure

Primària incompleta

EGB 1a etapa

EGB 2a etapa

FP 1r grau

FP 2n grau

BUP i COU

Títol mig

Títol superiorHomes Dones

En relació amb l’ensenyament universitari i analitzant el tipus de carrera escollida per sexes també s’aprecien diferències significatives.

Taula 18. Sabadell. Població segons nivell d’estudis i sexe (%)

Nivell d’estudis Homes Dones Total

No saben llegir/escriure 2 4 3 Primària incompleta 15 19 17 EGB 1a etapa 37 36 36 EGB 2a etapa 17 15 16 FP primer grau 7 6 7 FP segon grau 5 3 4 BUP i COU 10 9 9 Títol mig 4 4 4 Títol superior 4 3 4 TOTAL 100 100 100 Valors absoluts 81.275 86.791 168.066

Por una part, cal assenyalar que la taxa d’estudiants universitaris de Sabadell representa el 31 per mil sobre la població total. Atenent la distribució professional per sexes, la taula i el gràfic permeten veure diferències altament significatives. Els homes són majoria tant en les carreres de ciències tècniques com en les d’empresarials, mentre que les dones en ciències socials i belles arts. Significa això reproduir un vell clixé o, al contrari, és producte d’una certa inèrcia cultural? És difícil tenir una resposta a aquesta qüestió tan controvertida. Per una altra part, potser la dada més significativa és el fet que la població universitària de Sabadell és majoritàriament femenina, sobretot a nivell d’estudis de tercer cicle o doctorat.

7. ATUR

Un dels indicadors de “malestar” econòmic més corrents i, a la vegada, més efectius a l’hora de mesurar la potencialitat d’un territori és l’atur. L’evolució de les


60

taxes d’atur, al marge d’un altre tipus de consideracions de caràcter psicosociològic, expressa les dificultats que té l’aparell productiu per integrar en condicions normals la mà d’obra. Aquesta dificultat es pot deure, en uns casos, a defectes estructurals del teixit productiu, en d’altres, a les dificultats intrínseques de la mà d’obra per adaptar-se amb èxit a les exigències de canvi del nou model productiu. El cert és que la potencialitat territorial en termes de riquesa i capacitat productiva està inversament relacionada amb l’evolució de les taxes d’atur.

A continuació apareix representada la taxa d’atur de Sabadell durant el període 1986/2000 de forma comparativa.

Gràfic 18. Evolució comparada de la taxa d’atur, 19 86-2000 (%)

28,82 28,43

26,15

20,4419,33

17,77

14,09

11,01 10,9 10,5712,04

13,7812,15

11,029,97

6,25

19,97 20,4419,55

15,65 15,19 14,9116,57 17,11

15,6714,28

13,1411,62

10,069,24

11,15

7,27,458,88

11,7612,8214,12

16,3914,2512,62

13,83

17,09

7,048,51

17,21

0

5

10

15

20

25

30

35

1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

Sabadell

Catalunya

Espanya

Tal com pot apreciar-se per l’evolució de la taxa d’atur, la situació ha canviat radicalment amb relació a èpoques passades. La reconversió industrial del sector tèxtil va provocar l’expulsió de gran quantitat de mà d’obra, cosa que es va traduir en un increment de les taxes d’atur molt per sobre de la mitjana espanyola i catalana. A la millora general experimentada durant el segon lustre dels anys vuitanta s’hi unirà, en el cas de Sabadell, una millora afegida derivada de la reconversió del seu aparell productiu. Això comportarà una caiguda espectacular de la taxa d’atur, que va passar del 28,82%, uns 9 punts per sobre de la mitjana espanyola, a 12,62%, és a dir, 3 punts per sota, 15,19%.

El lleuger repunt de les taxes d’atur experimentat en el període 1990/95, producte del lleuger estancament d’aquesta època, no és obstacle perquè la taxa d’atur de Sabadell es mantingui fins i tot en aquest període per sota de la mitjana catalana i espanyola. Durant el període 1995/2000, de continu creixement econòmic, el comportament de l’atur se situa en valors òptims. El 1998 la taxa d’atur de Sabadell està molt per sota de la mitjana espanyola, 8,88, davant del 12% aproximadament en el cas espanyol. Els anys 1999 i 2000 no fan sinó confirmar aquesta tendència vinculada al creixement sostingut de l’economia local, que es veu afavorida per les condicions favorables de l’economia catalana i, per extensió, espanyola, el creixement mitjà de la qual oscil·la entorn a un 4,1%.

Segons dades dels anys 2000 i 2001, a Sabadell la taxa d’atur per edats es distribueix de la manera següent:


61

�� Alt grau de centralitat comercial de caràcter supramunicipal

�� Importància de l’Eix Macià i del centre de la ciutat com espais de màxima centralitat

�� Singularitat del centre recolzat en l’alta qualitat del disseny en els projectes urbanístics en curs

Gràfic 19. Sabadell. Taxa d’atur per edats (2000-200 1)

2,98

11,94 12,28

11,05

6,44

2,62

8,49

12,2511,55

8,45

12,79

12,78

10,4110,88

6,38

13,23

12,09

9,57

10,62

13,19

0

2

4

6

8

10

12

14

16/19 20/24 25/29 30/34 35/39 40/44 45/49 50/54 55/59 >60

% atur 2000

% atur 2001

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Pel que fa a les taxes d’atur per edats l’any 2001 a Sabadell, es pot observar que els valors més elevats es corresponen amb les edats que van dels 25 als 39 anys i dels 50 endavant. Aquestes xifres són representatives dels canvis estructurals de la societat. Avui dia els joves acaben els seus estudis amb més edat, al que s’afegeix el fet que, en el moment d’incorporar-se al mercat laboral, es troben amb dificultats que en gran part es deuen a la forta competència existent. Pel que fa a les persones amb 50 anys o més, les dificultats que aquest col·lectiu presenta a l’hora de trobar feina responen fonamentalment a raons d’edat, ja que les feines ofertes es corresponen amb el perfil següent: persona de mitjana edat amb experiència en el sector i bona formació, tant universitària com de postgrau.


COMERÇ I CONSUM

• Sabadell presenta un alt grau de centralitat comercial d’abast supramunicipal, per una part recolzat sobre la base de l’existència d’un gran eix comercial entorn a l’Eix Macià , que posseeix un comerç altament especialitzat i diversificat i que es veurà afavorit a mig termini per la construcció d’equipaments emblemàtics que li han d’atorgar més singularitat de la que ja té, i per altra part, cal ressenyar l’especial importància que per a la capitalitat comercial té l’existència d’un centre altament atractiu des del punt de vista comercial, que es veu afavorit per l’existència de zones per a vianants que revaloren, més si cap, aquesta part de la ciutat de gran tradició i arrelament. Per últim, convé esmentar que Sabadell compta amb una àrea d’influència natural entorn a la qual es localitzen un nombre important de grans equipaments comercials que es veuen afavorits per l’existència d’un sistema de comunicacions fàcilment accessibles.

• No obstant això, des del punt de vista comercial Sabadell ha de solucionar una sèrie de problemes de cara a presentar


62

�� Importància de les entitats financeres locals

�� Necessitat d’una política de coordinació entre les àrees comercials

�� Problemes d’accessibilitat

�� Deficient senyalització

�� Envelliment i competència comercial

�� Diversificació i especialització del teixit productiu

�� Dinamisme empresarial

�� Expansió dels serveis avançats a les empreses de la comarca, cosa que potencia la capitalitat

�� Pèrdua de representativitat del sector industrial en benefici del sector serveis

una estructura comercial més equilibrada si cap. En síntesi, poden resumir-se en els següents:

TEIXIT PRODUCTIU

• Sabadell mostra un teixit productiu molt més diversificat que antany i té un potencial econòmic molt important, que aposta per sectors d’alt valor afegit. L’evolució del sector industrial durant el període de 1992 fins a 2000 mostra l’emergència de sectors que incorporen alt valor afegit, i destaquen en termes d’increment relatiu sobre la resta les branques d’activitat següents: construcció màquines d’oficines i ordinadors, l’increment de la qual ha estat del 220%, i fabricació de material electrònic, que ha augmentat en un 184%.

• Pel que fa al sector “serveis avançats”, s’observa fàcilment que es tracta d’un sector en clara expansió, complementari, de caràcter estratègic, al servei de les empreses comarcals. Destaquen per la seva importància les branques d’activitat següents: altres serveis a les empreses, serveis financers i comptables, serveis de publicitat, relacions públiques, serveis tècnics −enginyeria, arquitectura... i explotació electrònica, que representen el 93% del sector.

• Durant el període 1991/1999 s’ha produït una pèrdua de representativitat general del sector industrial en benefici del sector serveis que, no només ha augmentat la seva presència en termes del nombre d’empreses creades, sinó també quant a la seva capacitat d’empleabilitat.

SABADELL PLAÇA FINANCERA

• La Caixa d’Estalvis i el Banc Sabadell juguen un paper essencial com a promotors d’un conjunt d’iniciatives al servei de la ciutat i de la comarca i per projectar Sabadell a nivell regional, estatal i internacional.

− Necessitat d’una política de coordinació territorial que generi les sinergies necessàries entre les diferents àrees comercials, i eviti la ruptura o pèrdua de continuïtat entre si, de cara a aconseguir una ciutat integrada comercialment.

− Dificultat d’aparcaments, que afecta negativament l’accessibilitat de les àrees comercials de l’interior del nucli urbà.

− Deficient senyalització de les zones d’interès comercial.

− Símptomes d’envelliment del comerç tradicional.

− Certa competència entre algunes àrees comercials.


63

�� La renda de Sabadell és inferior a la mitjana de Catalunya

�� El perfil formatiu mostra una situació força equilibrada

�� Ha de millorar-se encara més l’oferta de formació professional

�� Les taxes d’atur han caigut per sota de la mitjana espanyola

�� Hi ha diferències significatives per gènere en l’elecció de la carrera universitària

�� Feminització de l’ensenyament universitari

DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA

• Les dades relatives tant a la renda bruta familiar disponible com a l’impost sobre la renda de les persones físiques de 1998 mostren que Sabadell ocupa una posició inferior a la mitjana de la comarca (IRPF) i de Catalunya (RBFP i IRPF).

QUALIFICACIÓ DELS RECURSOS HUMANS

• Les dades relatives al perfil educatiu global de la població de Sabadell mostren una situació molt equilibrada per sexes i no s’aprecien diferències significatives.

• La distribució de l’ensenyament universitari segons gènere mostra que els homes són majoria tant a les carreres de ciències tècniques com a la d’empresarials, mentre que les dones ho són a ciències socials i belles arts. Significa això reproduir un vell clixé o, al contrari, és producte d’una certa inèrcia cultural? És difícil tenir una resposta a aquesta qüestió tan controvertida. No obstant això, potser la dada més significativa és el fet que, en termes quantitatius, la població universitària de Sabadell és majoritàriament femenina, sobretot, a nivell d’estudis de tercer cicle o doctorat.

• La importància de la FP com alternativa a l’ensenyament universitari encara és relativament reduïda, almenys en funció del nou escenari creat producte de la reforma. Hi ha molt marge de maniobra per millorar l’actual oferta mitjançant una sèrie de titulacions noves i que tinguin un alt grau d’excel·lència.

ATUR

• El 1998 la taxa d’atur de Sabadell (8,88%) està molt per sota de la mitjana espanyola (11,62%). Els anys 1999 i 2000 no fan sinó confirmar aquesta tendència vinculada al creixement sostingut de l’economia local, que es veu afavorida per les condicions favorables de l’economia catalana i, per extensió, espanyola, el creixement mig de la qual oscil·la entorn a un 4,1%. L’any 2000 la taxa d’atur de Sabadell és del 7,20%, davant del 6,25% de Catalunya i el 9,24% de l’Estat espanyol.


� DINAMISME DEL TEIXIT PRODUCTIU. A pesar que Sabadell ha aconseguit superar amb escreix la crisi oberta per l’esgotament del model industrial anterior, la reduïda dimensió empresarial unida a l’especialització creixent exigeix la posada en marxa de polítiques de coordinació sectorial en què intervinguin tant els agents públics com privats, de cara a consensuar una


64

política comuna en les diferents fases del procés econòmic: producció, distribució, comercialització i venda. L’excessiva atomització pot ser un handicap notable per a la indústria sabadellenca. La coordinació en sectors com el tèxtil, de cara a crear un “label“ de la ciutat pot ser una bona oportunitat. El mateix s’ha d’intentar en altres sectors.

� SABADELL, PLAÇA FINANCERA. L’existència d’institucions financeres de consolidat prestigi atorga a Sabadell un grau de singularitat que li permet competir amb èxit en ares a aconseguir una posició més avantatjosa en el sistema de ciutats, no només a nivell comarcal sinó internacional. En aquest sentit, la necessitat de coordinar polítiques financeres ajustades , que tinguin en compte les especificitats de la indústria sabadellenca, a fi de crear les sinergies necessàries per a la potenciació d’indústries en sectors punters d’alt valor afegit aprofitant els avantatges de la globalització, constitueix una oportunitat de futur a ser explorada.

� SINGULARITAT, ATRACCIÓ COMERCIAL I ACCESSIBILITAT. Sabadell constitueix un municipi que té una capacitat d’atracció comercial que excedeix amb molt els seus propis límits. L’actuació a través de la potenciació de l’Eix Macià no hi ha dubtes que atorga a aquesta part de la ciutat un plusvalor afegit en relació amb els municipis adjacents. Ara bé, la centralitat comercial ha de consolidar-se a través de la millora de l’accessibilitat als equipaments comercials, tant de l’Eix Macià com del centre. La possibilitat de comptar amb sistemes d’aparcaments dissuasius per al trànsit privat, així com la necessitat de millorar l’accessibilitat dels vianants i reordenar els accessos viaris constitueixen oportunitats de futur que permetran a Sabadell fer un salto de qualitat.


65

CIUTAT EQUILIBRADA I SOSTENIBLE

El concepte de «ciutat equilibrada» comporta la convicció generalitzada de concebre la ciutat com una realitat harmònica en què els criteris d’eficiència i justícia és complementen des del punt de vista de la valoració que mereixen les diferents polítiques urbanes existents. El concepte «eficiència» ressalta la relació cost-benefici −no en un sentit estrictament econòmic− necessària per a l’assoliment d’una ciutat en què, com ja fa molts anys preconitzava Kevin Lynch, atributs espacials com: vitalitat, ajust, sentit, accessibilitat i control s’abastin de la forma més òptima possible. El concepte de «justícia» evidencia la necessitat de tenir en compte els diferents grups de població afectats per les polítiques urbanes i territorials en escena i les seves conseqüències en termes de cost-benefici. El concepte ciutat equilibrada porta a la necessitat de respondre dues preguntes bàsiques: a qui beneficien/perjudiquen les polítiques urbanístiques actuals? com és possible contribuir per aconseguit una ciutat més integrada?

El concepte de sostenibilitat, complementari de l’anterior, a pesar de les divergències existents i, per què no dir-ho, des de l’aparició del famós “Informe Brundtland” de 1988 , constitueix una espècie de calaix de sastre utilitzat per classificar sota aquesta denominació innumerables actuacions urbanístiques portades a terme en els últims anys. Recollint la mateixa definició de l’esmentat informe i situant-la en el context de la política urbana sabadellenca, s’entén el desenvolupament sostenible com aquell que permet satisfer les nostres necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures... Des d’aquesta preocupació i en el marc de l’Agenda21, Sabadell ha desenvolupat una Memòria Diagnòstic en què es recullen els desafiaments, les amenaces i oportunitats a les quals s’ha d’enfrontar en un futur immediat, sempre des de la perspectiva de la sostenibilitat. És evident que aquest enfocament exigeix una nova perspectiva d’anàlisi, una nova manera d’abordar els fenòmens territorials a la qual no es pot sostreure cap ciutat en el moment present.

Sabadell, igual com altres ciutats que han experimentat un creixement realment notable en l’últim segle, ha anat incorporant a la trama urbana barris que fins fa molt poques dècades tenien un caràcter pràcticament perifèric i on l’actuació decidida per part dels responsables municipals a partir de la consolidació de les administracions democràtiques ha permès desenvolupar polítiques de sutura i vertebració territorial que, no només han elevat els estàndards de qualitat de vida fins al nivell actual, sinó que han permès anar vertebrant una ciutat equilibrada en tots els seus fronts, a pesar de les inevitables diferències existents entre el centre i la perifèria.


1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

L’evolució de la població a Sabadell mostra la magnitud dels canvis que hi ha hagut en l’últim segle en què la ciutat ha anat configurant el paisatge territorial que es coneix en l’actualitat. S’aprecia que en el període 1950/1980 la ciutat va multiplicar per tres la seva població. Com és conegut àmpliament, aquest període coincideix


66

amb l’auge de la indústria sabadellenca i amb l’arribada massiva d’immigrants, que inicialment es van ubicar en espais suburbials: Ca n’Oriac, Torre Romeu; o en zones que fins al moment tenien un caràcter eminentment perifèric com Can Garcia-Planes a Sant Oleguer o Arrahona-Merinals.

El Pla general de 1962, en ple procés de creixement i expansió, es va haver d’enfrontar amb aquest fenomen i establir les bases dels que serien els futurs creixements de la ciutat.

Si els primers anys de la dècada dels 70 encara van tenir un caràcter de continuïtat en aquesta política expansionista, els anys finals d’aquell període i, sobretot, els anys vuitanta, van mostrar clarament símptomes d’esgotament del model industrial sobre el qual es va assentar el creixement de la ciutat. El que inicialment va ser una crisi d’un model industrial de monocultiu, a poc a poc es convertirà en una crisi urbana que, per una part, va disparar les taxes d’atur fins a límits insospitats i, per l’altra, va comportar una detenció del creixement demogràfic fins a aquell moment puixant. En el gràfic següent és reflecteix aquesta dinàmica demogràfica:

Gràfic 20. Sabadell. Evolució de la població (1950-1 999). Taxa de variació interanual

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

Població Variació interanual

Font: Anuari Estadístic Sabadell, 2000

A partir dels anys vuitanta i “fent de la necessitat virtut”, Sabadell va anar recomponent i reformulant la seva pròpia fisonomia a través de polítiques urbanístiques en què recuperació econòmica i urbanística eren dues cares d’una mateixa moneda que van anar il·luminant la ciutat d’avui dia. D’aquesta manera, terciarització del teixit productiu i recuperació de la qualitat de vida van constituir els dos pilars sobre els quals es va assentar la política urbana en ares a impulsar el desenvolupament de Sabadell.

La recessió demogràfica dels anys 90 no ha estat un obstacle a l’especialització funcional de Sabadell. Tot el contrari, en els últims anys s’ha assistit a una revalorització funcional que ha portat Sabadell a ampliar el seu radi d’acció fora del terme municipal, i a consolidar-se com a ciutat de segon nivell dins de la Regió

Any Població Variació interanual

1950 59.494 -

1955 78.761 6,48

1960 105.152 6,70

1965 134.562 5,59

1970 158.311 3,53

1975 182.926 3,11

1980 190.183 0,79

1985 190.163 0,00

1990 192.142 0,21

1991 189.404 -1,42

1992 189.113 -0,15

1993 189.443 0,17

1994 189.006 -0,23

1995 188.386 -0,33

1996 187.742 -0,34

1997 185.266 -1,32

1998 185.586 0,17

1999 184.946 -0,34


67

Metropolitana de Barcelona. Bàsicament, les actuacions han anat en dues direccions complementàries:

• Reforçant la seva centralitat mitjançant la posada en marxa de projectes emblemàtics entorn a l’eix format per l’Eix Macià i el Parc de Catalunya, que donen a la ciutat un caràcter supralocal i d’alt grau d’especialització, tant comercial com de serveis.

• Actuant sobre el conjunt de zones periurbanes annexes, de cara a reforçar el seu paper en el conjunt metropolità i comarcal des de dos punts de vista: per una part, com a llocs de descongestió residencial que posseeixen fort atractiu a causa de la qualitat residencial que ofereixen; i per altra part, com àrees intermèdies de caràcter comercial que estan estratègicament situades en el conjunt comarcal i que s’aprofiten de la seva excel·lent posició dins del sistema d’infraestructures.

2. ESTRUCTURA URBANA I ORGANITZACIÓ DE L ’ESPAI

La configuració residencial del municipi producte d’aquestes actuacions permet destacar els elements següents, que constitueixen l’estructura del teixit urbà actual:

• El nucli antic , ubicat sobre les restes de la ciutat i que conforma en l’actualitat el nucli històric de caràcter medieval al qual s’incorporen posteriorment les primeres annexions al llarg dels corredors i itineraris antics: Creu Alta, Caldés, Sant Cugat, Sant Pau.

• La zona centre, que rodeja el nucli antic i que està construïda seguint criteris d’eixample basats en la planificació en quadrícula. S’estén de nord a sud: carrers de Sol i Padrís i Balmes, i a oest, carrers de Narcís Monturiol i Brutau, Ramon Llull i altres. Es tracta del centre actual de la ciutat, de clara vocació comercial i de serveis, i està estructurat de forma regular, els carrers constitueixen eixos vertebradors de la ciutat que donen a la trama urbana un sentit direccional clarament definit. A aquesta zona pertanyen zones tan emblemàtiques com l’Eix Macià o la Gran Via, vertaders motores del canvi actual de Sabadell.

• Barris o zones suburbanes . Constitueixen les primeres incorporacions a la trama urbana de la ciutat. Tenen un caràcter perifèric encara que, en l’actualitat, molts d’aquests barris han quedat definitivament incorporats al teixit urbà a mesura que la ciutat ha anat creixent. A aquesta categoria pertanyen, per exemple, Ca n’Oriac al nord, o la Creu de Barberà al sud. Altres barris estan situats en terrenys que, donada la seva topografia, tenen una estructura un tant irregular, difícilment distingibles de l’entorn rural, aquest és el cas de Serra Camaró, Can Puiggener o Torrent del Capellà, per només esmentar-ne alguns. També pertanyen a aquesta categoria nuclis com Can Feu, a l’eix amb Terrassa, Plana del Pintor o Torre Romeu, de clar perfil suburbà.

• Àrees residencials . Les distingim de les anteriors pel fet de posseir espai abundant d’ús públic i que estan essent promocionades com a noves àrees de creixement residencial en què s’estan desenvolupant polítiques d’habitatge públic que tracten d’atraure nous sectors de la població. Constitueixen clarament nuclis de descongestió residencial que gaudeixen d’alts estàndards


68

d’equipaments i de qualitat de vida. A aquesta categoria podrien pertànyer, per exemple, àrees com Can Llong.

• Barris de ciutat-Jardí. Es tracta d’àrees residencials d’una certa qualitat, no molt importants numèricament, però que recorden el model ciutat-jardí de Howard , ja que estan concebudes com àrees d’habitatge unifamiliar amb un petit jardí privat. A aquesta tipologia pertanyen algunes actuacions urbanístiques portades a terme en el barri de Castellarnau i a Sant Oleguer.

Convé, no obstant això, tenir en compte que la configuració actual de l’espai residencial es pot veure alterada sensiblement si s’acompleixen les expectatives previstes de creixement del parc residencial, a causa, entre d’altres factors, de l’augment de la pressió residencial, producte de la disminució de la taxa d’habitants per habitatge, tal com segueix:

Taula 19. Estimació de la pressió residencial a Sabad ell, 2009

1995 1996 1997 1998 1999 2009

Residents per habitatge 3 2,86 2,7 2,64 2,58 1,76

Nre. d’habitatges requerits per mantenir la poblaci ó de 1999 = 33.377

Font: Agenda 21 Local de Sabadell

D’acord amb les estimacions fetes, el nombre d’habitatges a construir fins a l’any 2009 és de 33.377, cosa que comportarà un increment de la pressió territorial que farà que la densitat residencial superi amb escreix els 5.000 habitants per km2. Aquesta pressió continuada provocarà un increment dels preus de l’habitatge a causa de la progressiva escassesa de sòl disponible dins del terme municipal.

3. POBLACIÓ I DIFERENCIACIÓ RESIDENCIAL

La distribució de la població per districtes mostra les diferències internes existents. Des del punt de vista demogràfic, tal com s’observa a la taula, la situació és d’estancament, ja que la ciutat ha experimentat una pèrdua lleugera de població. No obstant això, s’aprecien diferències per districtes. Així, mentre el centre continua creixent en població a causa de l’atractiu que té –entre altres raons–, altres àrees continuen experimentant descensos, a causa en uns casos de la pèrdua d’atractiu residencial, com en el districte 7 i, en d’altres, de la manca de sòl urbanitzable dins de l’àrea, tal com passa en part del districte 6.

Taula 20. Sabadell, població per districtes (1997-19 99)

Població Districtes

1/1/97 1/1/99 Variació interanual (%)

Districte 1 41.838 42.370 0,64 Districte 2 23.746 23.489 -0,54 Districte 3 35.278 35.336 0,08 Districte 4 32.236 31.800 -0,68 Districte 5 15.481 15.680 0,64 Districte 6 29.356 28.918 -0,75 Districte 7 7.331 7.353 0,15 SABADELL 185.266 184.946 -0,09



69

En qualsevol cas, les dades mostren que l’expansió residencial del municipi se situa a l’eix nord - nord-oest, àrea en què s’està oferint sòl urbanitzable per a la construcció de nous habitatges.

Els indicadors demogràfics permeten destacar alguns trets importants que caracteritzen la població de Sabadell:

Taula 21. Sabadell, resum dels indicadors demogràfic s (1999)

Indicadores demogràfics Districte 1

Districte 2

Districte 3

Districte 4

Districte 5

Districte 6

Districte 7 Sabadell

Índex d’envelliment 129,91 135,49 85,32 78,83 156,14 155,65 84,49 116,05

Índex de sobreenvelliment 13,41 12,31 7,39 7,86 9,17 7,12 8,20 9,89

Índex de dependència juvenil 21,59 20,49 20,67 20,38 20,34 18,82 25,09 20,67

Índex de dependència senil 28,05 27,77 17,64 16,07 31,75 29,30 21,20 23,99

Índex de dependència global 49,64 48,26 38,31 36,45 52,09 48,12 46,30 44,65

Índex de recanvi població en edat activa

81,75 78,03 69,43 59,90 91,49 104,64 71,73 78,12

Fills per dona en edat fèrtil 18,60 15,09 17,53 15,20 18,16 15,34 22,25 16,96

Edat mitjana 40,51 40,65 37,10 37,07 41,26 41,03 36,92 39,29

Relació de masculinitat 89,99 93,10 98,66 96,83 92,49 93,93 101,96 94,45


• Sabadell és un municipi que mostra símptomes d’envelliment.

• L’envelliment de la població afecta principalment les zones centre i sud.

• Al contrari, les àrees més perifèriques i d’incorporació més recent a la ciutat són les més joves. Destaca el districte 4.

• L’edat mitjana de la població està entorn als 40 anys.

• A mesura que augmenta l’edat mitjana dels residents, la taxa de masculinitat decreix i viceversa. Això és degut a la major esperança de vida mitjana de les dones.

Per al conjunt de Sabadell, les dades més representatives respecte de l’estructura d’edat s’expressen a continuació:


70

Gràfic 21. Sabadell. Estructura de la població (1999)

10.000

5.000

0 5.000

10.000

0-

10-

20-

30-

40-

50-

60-

70-

80-

90-

>1

Homes Dones

Sabadell, Piràmide poblaciópoblació


La piràmide reflecteix gràficament el descens progressiu de la taxa de natalitat que es produeix a Sabadell, com en altres llocs, a partir de 1975. No és estrany que la colla d’edat 20-24 anys sigui la més nombrosa i que a partir d’aquest grup d’edat es vagi estrenyent la piràmide, cosa que expressa la situació d’estancament existent, esmentada anteriorment. A la base, la població inferior a 19 anys −població jove− representa el 20%, mentre que les colles d’edat superiors a 65 anys arriben al 17% de la població total.

Les diferències internes per districtes des del punt de vista de l’estructura demogràfica poden apreciar-se a la taula següent:

Taula 22. Sabadell, distribució de la població per g rups d’edat i districtes en % (2000)

Grups d’edat Districte 1

Districte 2

Districte 3

Districte 4

Districte 5

Districte 6

Districte 7 Sabadell

De 0 a 14 anys 14 14 15 15 13 13 17 14 De 15 a 64 anys 67 67 72 73 66 68 68 69 Més de 65 anys 19 19 13 12 21 20 14 17 TOTAL (Nre.) 43.362 23.319 35.050 31.419 15.958 26.765 7.377 185.270


Edat Homes Dones 0-4 4.250 3.955 5-9 4.388 4.252

10-14 4.967 4.642 15-19 5.947 5.813 20-24 8.164 7.971 25-29 8.049 7.766 30-34 7.518 7.454 35-39 7.149 7.127 40-44 6.416 6.379 45-49 5.939 5.882 50-54 5.806 6.108 55-59 4.707 4.913 60-64 4.356 4.831 65-69 4.350 5.257 70-74 3.590 4.628 75-79 2.551 3.739 80-84 1.219 2.331 85-89 642 1.460 90-94 190 576 95-99 31 120 >100 4 12


71

4. L’ESPAI CONSTRUÏT: LA PROBLEMÀTICA DE L ’HABITATGE

En l’actualitat, la comarca del Vallès Occidental es comporta com la locomotora que està tirant del sector de la construcció, almenys comparativament amb la resta de municipis de l’àrea metropolitana barcelonina. De fet, tal com afirmen representants del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, aquest canvi de tendència es deu, en part, a la manca de sòl residencial disponible sobretot a les zones més habitades.

Taula 23. Habitatges iniciats i acabats (gener-juny 2000) Habitatges iniciats Habitatges acabats

Qualificacions provisionals protecció pública

Projectes visats Col·legi Aparelladors

Qualificacions provisionals protecció pública

Habitatges lliures cèdules d’habitabilitat

Certificats finals d’obra

Expedients Habitatg. Expedients Habitatg. Expedients Habitatg. Expedients Habitatg. Expedients Habitatg.

Sabadell 2 172 360 1.007 1 49 125 791 110 1.485

Vallès Occidental

10 487 1.154 6.061 7 246 836 3.886 560 6.406

Font: Informe de Conjuntura de Sabadell, 2000

Al mateix temps, s’observa que tant el volum d’habitatges iniciat com acabat de promoció pública s’ha mantingut en uns nivells realment alts. Així, l’actuació d’habitatge públic a Sabadell representa aproximadament entre el 20-30% del total de la comarca.

Taula 24. Sabadell. Llicències d’obra de nova constr ucció concedides (1999-2000)

Any 1999 Any 2000

1r semestre 2n semestre 1r semestre %

s/total ∆∆∆∆ 1r Sem00 / 2º

Sem99 ∆∆∆∆ 1r Sem00 / 1r

Sem99

RESIDENCIAL Nre. d’habitatges (unitats) 1.176 860 943 9,65 -19,81

Superfície habitatges (m2) 128.126 109.092 111.299 2,02 -13,13

Superfície comerç/oficina (m2) 11.679 9.599 10.656 11,01 -8,76

Superfície aparcaments (m2) 47.313 39.261 50.080 27,56 5,85

Total superfícies residencial 187.118 157.952 172.978 89,37 8,33 -8,63

Pressupost total 8.534.039.337 7.161.789.403 7.652.599.325 84,06 6,85 -10,33

COMERCIAL OFICINES Total superfície (m2) 80 75 12.671 6,58 16.794,67 15.738,75

Pressupost total 2.435.200 2.309.545 1.160.615.467 12,75 50.152,99 47.559,96

INDUSTRIAL Total superfície (m2) 4.933 16.861 7.784 4,04 -53,83 57,79

Pressupost total 100.125.728 345.180.511 192.040.792 2,11 -44,37 91,80

ALTRES USOS Pressupost total 1.835.469.366 332.713.250 98.748.821 1,08 -70,32 -94,62

SUPERFÍCIE TOTAL 192.131 174.888 193.433 9,53 -0,42 PRESSUPOST TOTAL 10.472.069.631 7.841.992.709 9.104.004.405 16,09 -13,06

Font: Ajuntament de Sabadell

Atenent la distribució de les llicències de nova construcció, s’observa la importància que té la reserva de sòl per a usos residencials. Així, durant l’any 2000, del nou sòl urbanitzable creat, el 89,37% té un caràcter residencial i s’ha destinat a la promoció de nous habitatges, comptabilitzant-ne un total de 943. La previsió de noves actuacions per als propers anys, d’acord amb les estimacions fetes en el Pla general d’ordenació de 1993, donen peu a pensar que en els propers anys es continuarà mantenint el nivell de concessió de llicències urbanístiques existent fins a la data, estimant-se la construcció aproximada de 5.729 habitatges de la manera següent:


72

Taula 25. Sabadell, Habitatges previstos segons PGOMS, 1993

Previsió i execució de nous habitatges en sòl urban itzable Nre. habitatges

Sector de Can Llong 1.635 Sector de Castellarnau 750 Sector de Cifuentes 1.110 Sector de Can Gambús 2.234 TOTAL 5.729

Font: A21 Local de Sabadell – Diagnosi de Sostenibilitat

Donat que l’atractiu d’un municipi té molt a veure amb les característiques del parc residencial ofert i, més concretament, amb la distribució dels preus de l’habitatge, és interessant apreciar les diferències existents per municipis a fi de tenir una idea més exacta de les potencialitats de Sabadell. Així, d’acord amb les dades facilitades pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, pot establir-se un rànquing de la distribució del preu de l’habitatge per municipis, tal com s’observa a la taula següent.

El preu mig del m2 construït d’habitatge nou a Sabadell és de 187.251 pessetes, cosa que el situa, dins de l’àrea metropolitana de Barcelona en el que podria denominar-se la segona corona metropolitana, en paràmetres semblants als de ciutats com Mataró, Granollers o Terrassa.

Un altre aspecte important a destacar és el grau de revalorització. Tal com es pot apreciar a la taula, la revalorització mitjana de Sabadell durant el període 98/99 ha estat del 9,4%, valor sensiblement inferior a la mitjana de Catalunya i que expressa, per una part, una certa estabilització del mercat immobiliari −almenys comparativament amb altres municipis que han tingut una oscil·lació molt superior a l’alça− però, per altra part, també pot ser indicatiu d’un cert esgotament de la capacitat d’atracció residencial, en la mesura que l’alça de preus sol ser un excel·lent indicador de l’atracció que exerceix un municipi per ser escollit com a lloc de residència. En aquest sentit, és paradigmàtic el cas de Barcelona, on la revalorització mitjana ha arribat al 22%, xifra que es mou molt per sobre de la resta de municipis.


73

Taula 26. Oferta i preus d’habitatge nou a Cataluny a, 1999

Municipis Habitatges en oferta 1999

Preus mitjans (ptes./m 2) ∆∆∆∆ 99/98 (%)

Barcelona 3.400 318.328 22,0 Sant Just Desvern 66 313.806 -1,5 Sant Cugat del Vallès 793 270.357 15,9 Masnou 53 259.761 26,0 Hospitalet de Llobregat 419 250.808 17,8 Conurbació de Barcelona 2.979 235.790 11,7 Badalona 646 214.018 16,0 Cerdanyola del Vallès 149 213.568 7,6 Gavà 445 212.596 7,7 Ripollet 461 192.866 18,5 Mataró 564 188.816 14,7 Sabadell 2.131 187.251 9,4 Granollers 589 180.319 10,1 Terrassa 1.972 177.196 16,1 Catalunya sense Barcelona 18.415 171.634 13,5 Girona 1.062 169.278 17,6 Tarragona 1.650 168.593 27,0 Banyoles 71 165.066 40,9 Martorell 701 162.983 21,4 Vilanova i la Geltrú 816 162.431 21,5 Catalunya sense conurbació 15.436 159.096 14,6 Vic 529 156.562 13,7 Manresa 1.040 152.335 9,9 Lleida 854 143.656 20,0 Igualada 345 139.330 17,2 Olot 123 137.710 10,9 Vilafranca del Penedès 678 131.541 6,4 Figueres 244 131.393 17,8 Berga 272 128.990 1,9 Reus 727 128.051 8,2 Salt 210 121.957 10,8 Tortosa 387 120.348 27,3 Valls 159 111.265 -3,1 Tàrrega 128 107.334 -12,1 Balaguer 131 62.925 -7,4

Font: Informe Conjuntura de Sabadell, 2000

5. LA TRANSFORMACIÓ DE L ’ESPAI: EL MODEL DE CENTRE

Amb l’aprovació del Pla general d’ordenació de 1993 es va plantejar la necessitat d’augmentar la centralitat de Sabadell actuant sobre aquells elements que havien d’elevar el grau d’atractiu de la ciutat, a fi de competir amb èxit en el sistema de ciutats. En aquest sentit, el Pla de renovació integral del centre de Sabadell (PRIC), aprovada la primera fase el 1996, constituirà un instrument privilegiat de cara al rellançament centre i al seu replantejament com a eix vertebrador de la ciutat a l’empara del Pla URBAN finançat per la UE.

D’acord amb el previst al PRIC, els objectius que s’han d’assolir persegueixen bàsicament:

• Transformar la zona central en un àrea de prioritat per a vianants

• Renovació dels carrers de comunicació amb la zona centre


74

• Transformació del mercat central

• Urbanització del sector Tres Creus

• Pla d’equipaments centrals

• Construcció d’equipaments socials

• Plans de formació

Es tracta, en definitiva, de desenvolupar una política de recuperació del centre que combini un alt grau d’especialització funcional que augmenti la plusvàlua de la ciutat i un increment de la qualitat de vida, seguint els postulats del desenvolupament sostenible sense perdre res d’atractiu residencial.

5.1. Característiques del centre

En l’actualitat, el centre té un paper determinant tant des del punt de vista administratiu com comercial o d’oci. Això fa que, a pesar que la població és de 25.000 habitants, el potencial d’usuaris és cinc vegades major.

Pel que fa a la població resident, cal dir que el centre constitueix una àrea força envellida. En concret, l’any 2000, la població de 65 anys i més representava al voltant del 20%, amb la qual cosa l’índex d’envelliment del centre se situa en 129,82, mentre que en el conjunt de la ciutat és de 119,33. En el cas del sobreenvelliment, la diferència s’accentua encara més: el pes de la població major de 85 anys respecte del grup de 65 anys i més és d’un 15% a la zona centre, mentre que en el conjunt de Sabadell és d’un 9,87%.

El centre mostra una clara tendència a l’especialització, aspecte que ha augmentat ostensiblement en els últims anys i que es reflecteix en l’alta presència d’activitats comercials i de serveis, que representen més del 49% del conjunt total del municipi. En concret, els professionals del centre són el 54% dels existents a Sabadell.

Una de les actuacions prioritàries en el marc del Pla de renovació integral del centre ha estat la reurbanització de carrers amb la voluntat de convertir-los en espais de prioritat per a vianants.

A la zona centre, la conversió en zona de prioritat per a vianants portada a terme a partir de PRIC possiblement constitueix una de les actuacions més representatives i més emblemàtiques que permet captar la importància de l’apropiació d’aquest espai per part dels ciutadans des de criteris de sostenibilitat. A més, convé tenir en compte que la “vianalització” constitueix un valor en si mateix, ja que fa la ciutat més amable i augmenta la qualitat de vida en reduir el nivell de contaminació acústica i mediambiental però, al mateix temps, té efectes sinèrgics sobre una altra mena de funcions: oci, lúdiques o comercials. És per això que la seva posada en marxa ha estat positivament valorada pels ciutadans, encara que no hi ha dubtes que també planteja problemes si no va acompanyada de mesures complementàries. De fet, es pot dir que la “vianalització” ha provocat un augment significatiu del volum de població que manifesta que el centre s’ha convertit en un lloc atractiu per a viure-hi.


75

Els carrers amb elements de moderació han augmentat l’últim quinquenni un 117%. La longitud de carrers de vianants i de prioritat per a vianants, sense incloure les places públiques, representen l’any 2000 un 36,8% respecte de la totalitat de carrers que conformen l’anella interior. Aquest valor es tradueix en un 3,6% en relació amb la longitud total del centre.

De totes maneres, la millora de l’accessibilitat al centre exigeix un pla específic de mobilitat que reordeni les funcions del transport. Per un costat, s’hi ha d’actuar tenint en compte el conjunt de la trama urbana i, específicament, els efectes del centre sobre el conjunt. Per un altre, la incidència del cotxe privat exigeix desenvolupar un escenari diferent on es vagi produint un canvi d’hàbits dels sabadellencs, donant prioritat al transport públic en el conjunt de l’esquema de mobilitat i introduint criteris restrictius d’accés per al trànsit privat.

En aquest plantejament, l’existència d’una xarxa d’aparcaments es considera clau per desenvolupar aquesta cultura del canvi, donades les resistències inherents dels ciutadans a modificar els seus hàbits. Complementàriament, caldrà aprofundir en el desenvolupament de modalitats de transport d’acord amb els criteris de sostenibilitat.

Un aspecte fonamental de la qualitat de vida de les ciutats és l’existència d’espais lliures en relació amb la població que és susceptible d’utilitzar-los. Al centre de Sabadell l’increment d’aquests espais respecte de l’augment de població es va donar de manera molt clara de l’any 1998 al 1999, per mantenir-se l’any 2000. Així mateix, l’arbrat és un altre dels elements fonamentals en l’espai públic. Encara que no hi ha dades evolutives, la tendència hauria de ser cap a l’augment.

6. ELS BARRIS

La relació centre-perifèria constitueix un dels aspectes més importants en parlar d’una ciutat equilibrada. No hi ha dubte que el terme equilibrat està estretament associat a la idea d’eliminar les diferències existents a la trama urbana i, d’aquesta manera, evitar greuges comparatius que penetrin, més si es pot, en la desigualtat que hi ha a la societat.

En aquest sentit, una ciutat equilibrada ha de buscar portar a terme polítiques urbanístiques que:

• Impulsin una societat més cohesionada, més solidària, més vertebrada, que reforci la identitat col·lectiva dels diferents barris de la ciutat.

• Millorin la qualitat de vida dels ciutadans, fomentant la participació social, la coresponsabilitat i el compromís actiu de les persones i entitats involucrades.

• Fomentin el teixit associatiu i la participació veïnal mitjançant la cogestió en els programes d’intervenció comunitària.

• Integrin esforços de diferents administracions que conflueixen en la millora territorial, coordinant els seus esforços.

• I afavoreixin la integració de diferents col·lectius −especialment dels immigrants− mitjançant la formació, l’assessorament i l’ntercanvi cultural.


76

En aquest context i al marge de les problemàtiques específiques de cada un dels barris, és important esmentar aquells aspectes que expressen els trets més generals de la trama urbana construïda. En aquest sentit, convé destacar que la situació dels barris ha millorat ostensiblement en els últims anys, fruit de les polítiques municipals portades a terme, que han tingut per objecte suturar la trama urbana i corregir els defectes històrics produïts per una política de creixement indiscriminat de la ciutat.

Aquesta millora de la qualitat de vida s’ha traduït bàsicament en tres línies d’actuació prioritàries: establiment d’eixos de continuïtat centre-perifèria que donin a la trama urbana un sentit d’unitat, elevació dels estàndards d’equipaments dels barris i de la qualitat de vida que tenen en l’actualitat, i l’augment del protagonisme d’aquests en la gestió de la ciutat a través de les diferents xarxes associatives o òrgans de participació creats ex-profeso.

Complementàriament, cal destacar la importància que estan adquirint els nous desafiaments a què es veuen abocades les ciutats, que afecten especialment els barris i que constitueixen les noves maneres com s’expressa la desigualtat. En aquest sentit, són molt interessants les anàlisis fetes a través dels plans de desenvolupament comunitaris, impulsats per la Generalitat en col·laboració amb l’Ajuntament, més coneguts com PDC, en els barris d’Espronceda, Arrahona-Merinals i Ca n’Oriac (sector nord). Aquests diagnòstics posen de manifest la vigència actual d’una sèrie d’aspectes crítics que han de ser objecte d’especial atenció a fi d’aconseguir una ciutat més equilibrada i sostenible.

En aquest sentit, en primer lloc, cal destacar la importància de completar la xarxa de fibra òptica amb l’objectiu d’establir un major equilibri centre-perifèria i potenciar la difusió de les noves tecnologies als sectors més desfavorits, i evitar així l’existència de diferències i, al mateix temps, augmentar la capacitat de la població per adaptar-se als reptes de les noves tecnologies i de la societat del coneixement.

En segon lloc, és necessari continuar aprofundint en les polítiques de sostenibilitat aplicades als barris, cosa que exigirà, en uns casos, fomentar la recuperació de zones verdes a través de polítiques micro −por exemple, la zona sud, a causa del nivell de colmatació de la trama urbana− i en altres casos, donat el seu caràcter perifèric, a través de polítiques de protecció del medi físic i d’incorporació a la trama urbana construïda.

A la vegada, aquesta política de sostenibilitat ha de completar-se actuant sobre els usos urbans, més concretament, abordant el problema de la mobilitat, tractant de no confondre-la amb accessibilitat. Això exigeix diversos tipus de mesures complementàries que pal·liïn l’impacte de la “vianalització” del centre sobre l’entorn immediat i que, al mateix temps, afavoreixin la mobilitat interna dels barris sense posar en entredit la seva qualitat de vida. Ambdós aspectes han de constituir objectius estratègics de capital importància. En aquest sentit, es considera necessària la posada en marxa de la xarxa d’aparcaments dissuasius complementada amb la potenciació dels transports públics i, fins i tot, amb l’ampliació de la xarxa de carrils bicicleta. Aquest tipus de mesures poden pal·liar el problema de la congestió dels barris −sobretot dels més cèntrics−, eliminar part de la contaminació acústica i, no cal dir-ho, implementar hàbits de vida saludables. Les actuacions han de completar-se amb una política decidida d’eliminació de les


77

barreres arquitectòniques per, d’aquesta manera, fer la ciutat més accessible als grups més vulnerables i de mobilitat més reduïda.

El tercer desafiament important el constitueix el relatiu al problema de l’habitatge. Encara que la situació per barris és desigual a causa, en alguns casos, de la limitada capacitat d’expansió que tenen i, en d’altres, del seu caràcter més o menys perifèric, es troba a faltar continuar aprofundint en la política d’accessibilitat a l’habitatge per als grups que, per diferents raons, tenen menor nivell adquisitiu.

Encara que les noves promocions d’habitatge, com en el cas de Can Llong, han vingut a pal·liar en gran mesura l’escassesa de l’oferta existent, el cert és que l’alt preu del sòl i l’existència d’altres municipis propers que ofereixen sòl més barat han estat factors dissuasius que han provocat una certa migració de la població de Sabadell. Per altra banda, alguns barris −sobretot els més propers al centre− manifesten clars símptomes d’envelliment, mentre que en d’altres és necessari impulsar una política decidida d’intervenció a fi que continuïn essent àrees atractives des del punt de vista residencial.

Cal tenir també en compte que el creixement desordenat que es va fer en dècades anteriors –50/70- va donar lloc a construccions de baixa qualitat, que avui pateixen problemes constructius o no ofereixen complements mínims com són ascensors. Les actuacions que es dirigeixin a pal·liar aquests dèficits ajudaran sens dubte a equilibrar i millorar la ciutat.

Finalment, mereix una consideració especial la importància que està adquirint en alguns barris el problema de la migració ètnica. Si bé el volum d’aquest tipus de població és relativament residual, almenys comparativament amb comarques com el Maresme i d’altres, no és menys cert que els PDC estan posant de manifest la necessitat de continuar impulsant polítiques d’integració d’aquests grups en ares a buscar un major equilibri i, d’aquesta manera, evitar els efectes més nocius de la falta d’integració d’aquests col·lectius. Aquest és el cas, per exemple, del barri d’Espronceda o Campoamor o altres barris de la zona nord de la ciutat on resideixen poblacions foranes.

7. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT

La mobilitat, l’accessibilitat i els mitjans de transport són elements capitals per al procés de transformació d’una ciutat. La densificació de les funcions residencials i terciàries, així com l’augment d’obertura de la ciutat han comportat un increment notable en la mobilitat de la població resident i dels fluxos de mobilitat que circulen en el territori. L’entitat d’aquest problema és tal en l’actualitat que possiblement constitueix una de les principals preocupacions de la ciutadania sabadellenca. Totes les enquestes realitzades coincideixen a afirmar la primacia dels problemes vinculats a la mobilitat i la necessitat de donar-los resposta. Les característiques dels fluxos i les particularitats de la seva anàlisi reflecteixen una gran complexitat que s’expressa en els aspectes següents:

• Els canvis en la composició de la mobilitat total, obligada i no obligada, que poden jugar un paper decisiu en el canvi d’usos urbans.


78

• La creixent dificultat de distinció entre mobilitat interna i externa, lligada al fet que les fronteres administratives no reflecteixen convenientment les àrees reals pel que fa a les característiques dels desplaçaments.

• La superposició de fluxos urbans i interurbans en la xarxa viària i de transport col·lectiu, que requereix una perspectiva d’anàlisi més integrada dels sistemes generals i locals.

TERRASSA

MATADEPERA CASTELLAR DELVALLÈS

SANT LLORENÇSAVALL

RELLINARS

GALLIFA

VACARISSES

VILADECAVALLS

SENTMENAT

SABADELL

PALAU DEPLEGAMANS

ULLASTRELL

RUBÍCASTELLBISBAL

POLINYÀ

SANT QUIRZEDEL VALLÈS

CERDANYOLA DELVALLÈS

SANT CUGATDEL VALLÈS

SANTAPERPÈTUA DEMOGODABARBERÀ

DELVALLÈS

RIPOLLET

MONTCADA

BADIA

Font: IDESCAT 1996

M unicipis d 'origen o destí

T otal desplaçaments

Barcelona 9.399 Barberà del Vallès 7.240 Terrassa 6.066 Sant Quirze del Vallès 5.329 Cerdanyola del Vallès 4.857 Castellar del Vallès 4.006 Polinyà 2.148 Sant Cugat del Vallès 1.886 Badia del Vallès 1.495 Santa Perpètua de Mogoda 1.469 Rubí 1.044 Ripollet 963 Sentmenat 691 Montcada i Reixac 594 Palau de Plegamans 567 Matadepera 540 Badalona 750 Mollet del Vallès 602 Hospitalet de Llobregat, l' 545 Granollers 471 Santa Coloma de Gramenet 390 Manresa 170 Fora de Catalunya 4.368 Resta de Catalunya 2.900

Total 51.222

Desplaçaments per motiu de treball o estudi

7.1. Desplaçaments

Les dades més completes sobre els desplaçaments dins del terme municipal continuen essent les de 1996, relatives a la mobilitat quotidiana a la RMB. Aquestes dades donen un volum d’uns 200.000 desplaçaments, dels quals, per terme mig setmanal, un 64% correspondrien a mobilitat obligada per motius de feina o estudi i un 35,6% a mobilitat no obligada.

Les principals característiques funcionals, temporals i modals dels desplaçaments han estat posades de manifest amb ocasió de l’elaboració del Pla director de bicicletes i de reforma integral del centre de Sabadell. Els resultats principals es poden sintetitzar en els punts següents:

• Un 70% dels desplaçaments no superen els 2 Km i les distàncies de recorregut són molt similars al llarg de la setmana.

• La distribució entre mobilitat obligada i no obligada s’inverteix entre els dies laborables i els caps de setmana.

• La mobilitat no obligada en dies laborables, que arriba al 64%, es concentra majoritàriament en les visites a metges, familiars i a fer compres, mentre que durant el cap de setmana els motius de desplaçament són l’oci i les compres.


79

• Les característiques de distància, obligatorietat i dia setmanal determinen clarament el mitjà de transport, de manera que els desplaçaments no motoritzats (a peu o en bicicleta) són majoritaris en tots els itineraris curts, mentre que els desplaçaments obligats no motoritzats per raons de feina només representen un 11% del total.

7.2. Parc mòbil

En el decenni dels noranta, el parc de vehicles ha augmentat en més d’un 25%, aproximadament 19.000 vehicles, fonamentalment turismes (més d’11.000) i camions (més de 3.000).

Taula 27. Evolució del nombre de vehicles a motor a la ciutat (1990-1999)

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

Turismes 62.821 64.435 65.688 65.536 66.532 66.540 69.082 68.064 70.863 73.175 74.360

Autobús 55 78 72 76 69 74 77 67 64 80 80

Camions 7.637 8.458 9.396 9.633 9.965 9.145 9.646 9.678 10.199 10.520 10.618

Tractors 369 407 474 478 494 476 502 554 593 640 736

Remolques 354 414 526 598 668 699 733 785 401 393 405

Motocicletes 5.550 6.072 6.409 6.203 6.024 5.739 5.657 5.342 5.289 5.364 5.424

Ciclomotors 1.417 4.442

TOTAL PADRÓ 76.786 79.864 82.565 82.524 83.752 82.673 85.697 84.490 87.409 91.589 96.065 Turismes/habitant 0,33 0,34 0,35 0,35 0,35 0,35 0,37 0,37 0,38 0,39 0,40

Font: Ajuntament de Sabadell. Servei d’Hisenda i Informació de Base. Unitat de Vehicles Nota: No s’inclouen els vehicles adaptats per a minusvàlids, ambulàncies de la Creu Roja, vehicles de bombers, autobusos de concessió municipal, autobusos urbans adscrits al servei de transport públic en règim de concessió administrativa, tractors agrícoles i remolcs de fins a 750 kg.

Els 74.360 vehicles censats el 2000 impliquen un índex de motorització de 624 turismes per mil habitants, xifra que està en consonància amb les taxes d’altres municipis de la Regió Metropolitana, i per sobre dels estàndards europeus (500 turismes per mil habitants).


80

Taula 28. Índex de motorització, vehicles/1.000 hab itants (2000)

1991 2000

Gallifa 1.034 1109 Palau de Plegamans 657 855 Rellinars 621 817 Santa Perpètua de Mogoda 523 815 Polinyà 647 814 Vacarisses 654 777 Castellbisbal 593 750 Ullastrell 556 744 Viladecavalls 577 730 Matadepera 643 715 Sant Quirze del Vallès 545 706 Sentmenat 519 705 Sant Cugat del Vallès 563 690 Castellar del Vallès 516 684 Barberà del Vallès 505 682 Sant Llorenç Savall 465 673 Montcada i Reixac 469 637 Terrassa 516 629 Sabadell 459 624 Cerdanyola del Vallès 425 622 Rubí 438 607 Ripollet 426 559 Badia del Vallès - 420 Vallès Occidental 487 642 Catalunya - 635

Font: IDESCAT. Institut d’Estadística de Catalunya

L’alt nivell de motorització és favorable a un model de ciutat basat en el transport privat i, per tant, no és un element facilitador d’un ús més sostenible de l’espai. Implica la necessitat d’aprofundir en el canvi d’hàbits sobre utilització del cotxe per a desplaçaments dins de la ciutat. En relació amb aquesta qüestió, convé assenyalar que el desenvolupament de grans superfícies comercials estratègicament situades a l’interior de la comarca, exceptuant l’Eix Macià, està afavorint l’emergència de fluxos comercials en transport privat, fet que contribueix en part a explicar el creixement del parc mòbil.

7.3. Transport públic col·lectiu

Les dades relatives a l’evolució dels desplaçaments en transport públic col·lectiu que apareixen a la taula següent reflecteixen que, entre els anys 1996 i 2000, els desplaçaments han crescut un 3,6%, amb un comportament desigual entre els transports urbans i els interurbans, ja que els primers continuen representant més del 50% dels desplaçaments totals, i han aconseguit la xifra de més de 60.000 de mitjana diària.


81

Taula 29. Evolució dels desplaçaments en transport públic col·lectiu (1996-2000)

1996 1997 1998 1999 2000 ∆∆∆∆ 96/00

RENFE 17.132 16.702 17.790 18.176 19.633 15 FGC 7.553 8.122 8.283 8.438 9.089 20,3 TUS 33.878 34.695 34.365 32.237 31.937 -6 TOTAL PADRÓ 58.563 59.520 60.438 58.851 60.659 3,6


L’ús del ferrocarril presenta, en canvi, un fort increment, 4.000 desplaçaments de mitjana diària, fruit sens dubte de les millores introduïdes pels prestadors del servei. El lleuger però continu descens dels viatges totals en autobusos urbans, que perden uns 600.000 viatges a l’any entre 1996 i 1999, podria estar reflectint bé una disminució relativa de la mobilitat interna o bé una pèrdua d’aquesta modalitat de transport en favor dels desplaçaments interns en vehicle privat.

En qualsevol cas, es percep clarament un augment de la conflictivitat associada a la mobilitat i particularment a la del transport motoritzat. Aquesta conflictivitat s’expressa especialment en tres aspectes:

• La saturació de la xarxa viària i les dificultats creixents dels desplaçaments amb vehicle privat a les hores punta d’entrades i sortides de la ciutat i l’anella central −Gran Via-Rambla Ibèria-Eix Macià−, així com pels carrers interiors del centre.

• Una creixent ocupació per part dels vehicles de l’espai urbà central, amb conflictes i dificultats per a l’estacionament i la convivència amb els usos no motoritzats.

• Un creixent impacte mediambiental mesurat en termes de contaminació i soroll, que es pot comportar a través dels estudis realitzats.

24.368

50.347

8.986

35.594

80.000a 100.000

4.035

38.66034.922

68.343

10.464

10.599 15.067

46.44741.752

C-1413

C-58

C-155

Amb la finalitat de reduir aquests problemes, l’Ajuntament ha fet una aposta pel transport públic col·lectiu a través de la incorporació progressiva de diverses


82

mesures orientades a la priorització del transport públic: prioritat de pas, segregació, etc. Juntament amb aquestes propostes, hi ha prevista també la realització d’un pla d’aparcaments per incrementar-ne la dotació, amb noves places en superfície i subterrànies, amb aparcaments dissuasius i, en el cas del centre de la ciutat, la voluntat és arribar a aconseguir una xarxa d’aparcaments situats a una distància aproximada de 130 metres −aproximadament 3 minuts−. En definitiva, la relativa baixa disponibilitat dels conductors per aparcar lluny fa que la reducció de l’ús del cotxe estigui molt relacionada amb l’avanç progressiu de la dotació d’aparcaments.

A més, la ciutat s’ha incorporat al sistema de tarifa única de l’autoritat del Transport Metropolità, l’ATM, que permet que les persones que viatgen en transport públic puguin gaudir de les condicions de la tarifa única: el pagament d’un sol bitllet a l’hora de desplaçar-se cap a la seva destinació final, ja sigui dins o fora de la ciutat, i la possibilitat de fer transbordaments entre les diferents línies d’autobús de la TUS. La integració tarifària arriba al mateix temps que la instal·lació de 250 noves marquesines que s’estan instal·lant a la ciutat per fer més amable la utilització del transport públic.

7.4. Actuacions previstes

En l’actualitat estan en marxa a Sabadell diferents projectes d’infraestructures −ferroviàries, viàries…−, que configuraran una millora de la mobilitat i l’accessibilitat i que sens dubte seran la clau de l’equilibri perquè les noves necessitats de mitjans de transport de les persones que viuen a Sabadell o que es desplacen al municipi per raons de treball, estudi o oci, siguin satisfetes.

a. Actuacions ferroviàries

Com a conseqüència de l’aprovació el maig de 2001 del Pla director d’infraestructures (PDI) , per part de l’Autoritat del Transport Metropolitana (ATM), es preveu que en l’horitzó 2010 s’hauran doblat el nombre d’usuaris en els transports públics. Aquest Pla és la resposta consensuada de les administracions responsables del transport a les necessitats d’infraestructura d’aquest a la Regió Metropolitana de Barcelona. Com a resultat d’aquestes noves necessitats de mobilitat, en el cas de Sabadell s’entreveuen diferents actuacions entre les quals destaquen:

• En primer lloc, la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del centre de Sabadell fins a la plaça d’Espanya (1) i des de la plaça d’Espanya fins a l’Eix Macià (2) i el canvi d’ubicació de la sortida de l’estació de Sabadell Rambla. L’última estació dels Ferrocarrils a la plaça d’Espanya s’enllaçarà amb l’estació de rodalies de Renfe de Sabadell Nord. Aquest fet, unit a la integració tarifària, ha de potenciar l’efecte d’enllaç transversal entre les diferents poblacions del Vallès, la intermodalitat del transport i, a la vegada, ha de fer que Sabadell gaudeixi d’un metro intern. En el cas de la prolongació del ferrocarril de Sabadell centre a Sabadell-Eix Macià i Sabadell-plaça d’Espanya, es farà una inversió de 84 milions d’euros i es donarà solució al problema de mobilitat de la zona nord de Sabadell i la connectivitat amb d’altres poblacions de la comarca. L’any 2001 es van comptabilitzar a la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 21.575 mils de viatgers i es preveu que es doblin en l’horitzó de l’any 2010. Aquesta actuació, la més important des del punt de vista


83

econòmic que s’ha fet en molts anys a Sabadell, ja ha estat confirmada pel mateix conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat en una conferència organitzada pel Pla Estratègic i la Cambra de Comerç i Indústria el març de 2002.

Prolongació d’FGC a Sabadell

Inversió: 84 M€

Usuaris: 16.500 viatgers/dia

Sabadell comptarà amb 3 noves estacions

• Una altra millora englobada en el PDI és l’obertura d’una nova estació de Renfe en el servei de rodalies de la línia Barcelona-Manresa (4). Es tracta de l’estació de Sabadell-Can Llong. Aquesta estació ha de donar resposta a les necessitats del nou barri en plena construcció.

• Túnel de Montcada (de 2.5 km de longitud). És també una acció prevista en el PDI i que constitueix una variant del traçat actual de la línia de Renfe de rodalies Barcelona-Manresa (4) al seu pas per Montcada i que permet escurçar el temps de viatge en les relaciones Vallès-Barcelona en uns 6-8 minuts. Segurament això influirà de manera positiva en l’actitud d’agafar el tren per traslladar-se a Barcelona.

• TGV. És una acció englobada en el Pla d’infraestructures del transport (PIT) 2000-2007 del Ministeri de Foment, que pretén la creació del tren d’alta velocitat que comuniqui les diferents capitals catalanes amb Madrid i al mateix temps amb Europa. Arran de les moltes al·legacions que la Generalitat de Catalunya ha fet al Pla inicial del TAV, s’ha arribat a una periodificació. Es preveu que el 2002 el TAV arribi a Lleida, el 2004 a Barcelona i el 2005 a la Jonquera. Al seu pas per Barcelona, es preveu que el TAV tingui un baixador de passatgers al Vallès Occidental. Més important que la ubicació d’aquesta estació és aconseguir que la línia que passi pel Vallès i l’estació del Vallès siguin realment importants, ja que pot implicar un avantatge competitiu important per a la comarca i per a Sabadell. Un cop decidida la ubicació de l’estació i que aquesta sigui important, amb un gran fluix de combois, el més necessari serà assegurar


84

una gran comunicació viària i ferroviària, així com la intermodalitat, amb aquesta estació del TGV del Vallès. Aquest fet donaria més comunicació a la comarca del Vallès Occidental i a la seva capital Sabadell amb Barcelona, Tarragona (Reus), Girona i Lleida i al mateix temps amb les principals capitals d’Europa.

TGV al Vallès al 2005

Temps de recorregut des del Vallès

Lleida sense connexió 51min.

Girona “ 27min.

Tarragona “ 31min.

Madrid 6h 30min. 2h 20min.

París 12h 4h 30min.

Milà 12h 55min. 8h 20min.

Tempsactual

TGV

L’objectiu prioritari és potenciar les accions transversals i eliminar el funcionament radial de tots els desplaçaments. Es tracta fonamentalment de pal·liar els dèficits d’infraestructures existent i poder continuar liderant el desenvolupament econòmic actual de Sabadell, el Vallès Occidental i Catalunya. Per tot això, és molt important que els principals nusos econòmics −el port de Barcelona, el port de Tarragona, l’aeroport del Prat de Llobregat, l’aeroport de Reus i l’aeroport de Girona− estiguin units pel TAV, amb l’objectiu de ser el motor de desenvolupament de Catalunya a la nova Europa. En aquest nou marc aeroportuari, l’aeroport de Sabadell ha de ser capaç d’aprofitar les sinergies que s’establiran amb l’arribada del TAV i la connexió de les ciutats catalanes.

b. Actuacions viàries

En el marc del Consell Comarcal, amb la participació dels diferents municipis, la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques i el Ministeri de Foment, s’ha iniciat la redacció del Pla d’infraestructures viàries del Consell Comarcal, que pretén ser un document de consens que reuneixi el conjunt d’actuacions en matèria de carreteres que la comarca i els municipis que la componen necessiten per continuar fent del Vallès el motor de Catalunya. Sabadell ha desenvolupat un lideratge especial en aquest projecte com a capital del Vallès Occidental. Algunes de les actuacions importants que afecten el municipi són les que s’esmenten a continuació. És necessari recordar que en totes les accions de prospectiva realitzades des del Pla Estratègic el problema de la mobilitat i les infraestructures viàries ha estat molt destacat. Sabadell necessita millorar les entrades i sortides de


85

la ciutat per aprofitar al màxim la zona estratègica en què es troba, però a la vegada és necessari millorar la mobilitat interna.

• Ronda Oest de Sabadell. És un projecte clau per a la connexió de l’autopista C-58 amb la carretera N-150 entre Sabadell i Terrassa, a l’alçada de l’avinguda d’Arrahona. Es constitueix com una via preferent de dues calçades amb accessos controlats i una velocitat màxima de 100 km/h. El projecte constitueix un vial de 1.300 metres de longitud amb enllaços a la C-58 i a la N-150. Aquesta actuació ha estat adjudicada per la Generalitat de Catalunya el febrer de 2002 i se’n preveu la finalització per a maig de 2003, amb un pressupost de 10,09 milions d’euros. No hi ha dubte que aquesta via implica un element estructurador de la xarxa viària de Sabadell i del conjunt de la comarca, però necessita continuació per donar resposta al gran nombre de vehicles que entren i surten del municipi veí de Castellar del Vallès i que avui es veuen obligats a creuar Sabadell, amb els embussos i les càrregues en el trànsit que això implica. Bé per l’autovia orbital lliure de peatge, que està programada i ha de fer el Ministeri de Foment, o bé per una futura Ronda Nord, la comunicació amb la carretera de Castellar és imprescindible, i així ho va reconèixer el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que es va comprometre a la seva continuació.

Autovia Orbital

Ronda Oest

Laterals C58

Interpolar Sud

Ronda Est

Túnel d’Horta

• Túnel d’Horta . El passat mes d’octubre el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei que convidava el Govern a fer els estudis necessaris per a la construcció del túnel d’Horta, que permetrà connectar l’autopista C-58 amb Barcelona per la Ronda de Dalt. Aquesta circumstància ha de permetre augmentar la connectivitat entre el Vallès Occidental i el Barcelonès. Aquest túnel de 10 km de longitud està valorat inicialment amb un pressupost de 186,31 milions d’euros. És absolutament imprescindible que la construcció d’aquest túnel vagi acompanyada de mesures clares que afavoreixin el transport públic


86

per sobre del privat i així s’ha reclamat des de Sabadell a la Generalitat de Catalunya. A la vegada, i no únicament amb aquesta possible obra sinó amb totes les construccions que hagin de fer-se, des de Sabadell es defensa que qualsevol actuació sobre el medi ha d’anar acompanyada dels millors estudis d’impacte ambiental i mesures necessàries per a la seva perfecta integració en el paisatge.

Actuacions viàries. Túnel d’Horta

• Autovia orbital lliure de peatge (coneguda com a IV Cinturó). Aquesta actuació implica la construcció d’una autovia transversal que comuniqui Abrera (Baix Llobregat) amb Granollers –la proposta inicial d’arribar fins a Sant Celoni ha quedat definitivament descartada per qüestiones d’impacte en el medi ambient. La primera fase d’aquest tram depèn de la partida pressupostària de l’any 2002 inclosa en el Pla d’infraestructures del transport (PIT 2000-2007) del Ministeri de Foment i consisteix en la construcció del tram Abrera-Terrassa. Respecte de la continuació d’aquesta via, no hi ha encara programació, així com tampoc consens. Per una part, el món econòmic defensa la construcció d’aquesta via per solucionar els dèficits de comunicació transversal, a la vegada que afegeixen que, si aquesta arriba a Terrassa, Sabadell no pot quedar al marge, ja que aquesta autovia implicarà un major dinamisme econòmic i social i la generació de noves sinergies econòmiques, a la vegada que es fomentarà la creació de nous pols d’atracció econòmica. Per altra banda, des de les associacions ecologistes es critica aquesta via pel seu impacte en el medi. Sens dubte, s’haurà d’arribar a una conclusió el més ràpidament possible i els polítics amb responsabilitat hauran d’agafar una o altra direcció.


87

Actuacions viàries

Ronda Oest deSabadell 10 M€

4t Cinturó144 M€

El Pla d’infraestructures viàries del Vallès Occidental inclou moltes més actuacions, totes dirigides a esmenar la situació actual de les carreteres del Vallès, moltes de els quals són imprescindibles per continuar amb el paper de motor econòmic que aquesta comarca es reserva. La participació dels diferents ajuntaments i de les administracions que tenen bona part de les competències, així com els compromisos presos, fan pensar que aquest Pla pot ser l’inici d’una molt bona planificació operativa.

8. SABADELL AGENDA 21, DESENVOLUPAMENT URBÀ I SOSTENIBILITAT

La posada en marxa de les “Agenda Local 21” ha comportat passar de la reflexió a l’acció. La posada en marxa del que ha vingut a denominar-se el “Catàleg de bones pràctiques urbanes” ha exigit de les administracions municipals una reflexió del fet urbà desconeguda fins fa poques dates. De la consciència un tant difusa de la sostenibilitat s’ha passat a una definició molt més operativa on, a pesar de les dificultats i, per què no dir-ho, diferències, el concepte de sostenibilitat ha anat prenent cos sobre la base de l’acumulació d’un gran nombre d’experiències impulsades en gran mesura pels mateixos municipis, en un intent de conciliar desenvolupament urbà i desenvolupament sostenible, dos termes que fins fa molt poques dates tenien poc menys que un caràcter antitètic. Des d’aquesta preocupació, s’inicia a Sabadell la redacció de l’Agenda 21, amb el document “Sabadell Agenda 21, diagnosi de sostenibilitat. Document proposta”, elaborat per la Fundació CIREM, i es constitueix el Fòrum Sostenible. El procés d’Agenda 21 ha liderat el debat i la participació en aquest àmbit, i ha arribat a la recollida de documentació i elaboració de propostes que el Pla Estratègic com a tal assumeix plenament. Des del principi, aquelles propostes que es poden incloure dins de l’àmbit denominat Ciutat Sostenible són preses del procés d’Agenda 21, plenament actual.


88

8.1. Residus

Un dels criteris bàsics del desenvolupament sostenible és no superar la capacitat de càrrega del medi. Donat que la transformació urbana afecta essencialment els mètodes de gestió, és important considerar la reutilització i el reciclatge dels residus com una qüestió intrínseca en un model més sostenible de ciutat. Un ús racional dels recursos i la reducció de la seva contaminació són aspectes importants del planejament de la sostenibilitat i, per tant, han d’acompanyar els altres canvis que estan més evidentment associats a la transformació de Sabadell.

Sabadell ha generat 9.400 tones de residus urbans el 1999, cosa que es correspon amb una taxa d’1,39 Kg per habitant i dia.

A Sabadell, el 6,4% d’aquests residus es recullen selectivament, fet que supera lleugerament la mitjana catalana de 1998, 4,8%. Respecte de la generació de residus domiciliaris per càpita, pot dir-se que el 1999 s’ha superat la mitjana catalana i metropolitana (1,33 Kg/hab/dia).

Gràfic 22. Generació de residus a Sabadell

0,99

0,05

1,16

0,07

1,19

0,07

1,3

0,09

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1996 1997 1998 1999

Selectiva

Abocador

El municipi de Sabadell genera aproximadament el 36,8% dels residus municipals de la comarca del Vallès Occidental, i es converteix així en el terme municipal que més quantitat de residus produeix, seguit de Terrassa, amb un 30,7% del total de la producció d’aquesta comarca. Aquests dos municipis conjuntament generen més del 65% del total de residus urbans que es produeixen en una comarca composta per 23 municipis.

Taula 30. Generació de residus segons tipologia, 19 95-2000 (tones)

Tipologia 1995 1999 ∆∆∆∆ 95/99

R. Municipals 76.412 94.007 0,19 R. Industrials 40.383 39.021 -0,03 R. Construcció 248.790 248.790 R. Sanitaris 495,9% (Parc Taulí) 1.097,4% (Parc Taulí) 0,55 R. Agrícoles/Ramaders 167 R. Depuradora 10.918 10.155 -0,08


Encara que en xifres absolutes hi ha un augment dels residus recuperats, també augmenta la quantitat de residus generats, de manera que la tendència real del


89

percentatge de recuperació no és positiva En aquests últims anys, aquest percentatge ha disminuït, i representa l’any 1998 un 18,8%, el 1999 el 7,44% i el 2000 el 6,56%. Tenint en compte la proximitat del 2006, any en què la legislació europea obligarà a una reducció del 25% dels residus urbans, s’evidencia la necessitat de millorar la recollida selectiva del municipi. Aquesta és una necessitat generalitzada en la majoria dels nostres municipis, per la qual cosa convé impulsar al màxim les accions encaminades cap a l’acompliment d’aquest objectiu, sent conscients que la problemàtica dels residus és de molt difícil solució, comporta un gran cost i, sobretot, requereix d’una imprescindible pedagogia ciutadana.

Taula 31. Evolució de la recuperació dels residus m unicipals

Conceptes 1995 2000 ∆∆∆∆ 95/00

Residus produïts 79.809 88.052 11,58% Residus recuperats 2.525 5.782 128,99 % tones recuperades respecte de les produïdes 3,20% 6,56% 105


Per millorar la gestió dels residus, l’Ajuntament de Sabadell ha liderat la constitució de l’òrgan comarcal conegut com Consorci per a la Gestió de Residus del Vallés Occidental. Els objectius del Consorci, que va iniciar el seu procés constitutiu –avui plenament acabat– a principis de l’any 2001, són la construcció, la gestió, l’explotació, la conservació i el manteniment de les instal·lacions necessàries per fer les operacions de tractament, reciclatge i disposició controlada de residus municipals i assimilables. Aquesta acció s’inscriu dins de la nova política que el municipi està portant a terme per a la millora del medi ambient i de la qualitat de vida.

8.2. Recursos hídrics

a. Nivell de proveïment

Tal com s’observa a les dades que segueixen, s’adverteix un creixement global del consum d’aigua del 8,41%, aspecte que té un caràcter doble; per una part, no és imputable a l’augment de població, ja que en aquest període la població de Sabadell roman estancada; i per altra part, el mes rellevant és que ha augmentat el consum d’aigua per habitant, que ha crescut en aquest període un 10,32%.

Taula 32. Proveïment aigua a la ciutat segons destin ació, 1995-2000 (m 3)

TIPUS 1995 2000 ∆∆∆∆ 95/00

Domèstic 8.849.578 9.720.560 9,84 Comercial 1.633.681 1.867.690 14,32 Industrial 2.059.204 2.099.389 1,95 Públic 980.916 972.723 -0,84 TOTAL XARXA 13.523.379 14.660.362 8,41% Captacions industrials 1.343.639 Captacions rurals 387.265 TOTAL 16.391.266


Per tipus, el major creixement en el consum correspon a usos comercials i després els domèstics.


90

Taula 33. Nivell de consumo, pèrdues estimades a la xarxa (1995-2000)

CONCEPTE 1995 2000 ∆∆∆∆ 95/00

Consum domèstic per habitant (lit./hab/any) 71.785 79.199 10,32% Consum domèstic per habitant (lit./hab/dia) 196,67 216,98 Pèrdues a la xarxa 20,40% 19,06%


Un altre aspecte important és el que fa referència a la pèrdua existent a la xarxa de distribució d’aigua. Les dades expressen una pèrdua entorn al 20%, xifra que, tot i ser alta, es mou en paràmetres similars als d’altres ciutats. Sens dubte, i més tenint en compte les característiques climàtiques, és necessari un esforç a moltes ciutats per evitar aquestes pèrdues.

b. El riu Ripoll

No hi ha dubte que constitueix un element de referència mediambiental obligat i, al mateix temps, exigeix un tractament específic per la seva incardinació a la trama urbana de la ciutat. No es pot oblidar que la conca del riu Ripoll és una de les zones més emblemàtiques en l’actualitat i que està inclosa pel Pla com a sòl no urbanitzable per ser utilitzat per a usos lúdics i que serveixi al mateix temps d’àrea d’expansió de la ciutat, sense oblidar l’ús industrial que històricament ha tingut, i havent de complir, això sí, escrupolosament, amb les actuacions protectores del medi que siguin necessàries.

Essent un riu que té grans oscil·lacions al seu llit, ja que es caracteritza perquè oscil·la en funció del règim pluviotorrencial, el cert és que en èpoques d’estiatge amb prou feines presenta una làmina de 10 centímetres. Aquestes oscil·lacions fan que el seu estat de conservació es vegi fortament afectat pels abocaments directes tant de caràcter urbà com rural. Les estimacions realitzades donen una xifra d’abocaments que poden oscil·lar entre 8,7 i 9,8 Hm3 a l’any, cosa que implica de 24 a 27.000 m3 per dia.

Tal com s’assenyala en el document Sabadell Agenda 21, Diagnosi de Sostenibilitat referint-se a la conca del riu Ripoll: “Des del punt de vista de la qualitat biològica i riberenca, el riu presenta un estat molt degradat (...) i encara que els aqüífers presenten una situació d’aparent equilibri en el saldo hídric, la degradació de la qualitat de tot el sistema hidrogeològic és força patent i afecta sobretot el sistema superficial i els ecosistemes associats” (pàg. 39).

El caràcter estratègic de l’espai natural conformat per la conca del riu Ripoll ha portat l’Ajuntament de Sabadell a establir com a prioritat la millora d’aquesta zona com un parc fluvial i espai lúdic per a la ciutat. Això implicarà completar les obres de canalització del riu i acabar la urbanització d’un passeig per als ciutadans, complementat amb serveis lúdics i recreatius addicionals. Es tracta, en definitiva, de fer compatible una àrea que tradicionalment ha estat utilitzada per a l’abocament dels residus d’activitats industrials, que en alguna mesura continuen vigents, amb la recuperació paisatgística i mediambiental. La important subvenció europea concedida fa poques setmanes demostra la importància de l’actuació, referenda com n’ha estat d’encertada la política de l’Ajuntament en l’actuació d’aquesta zona i implica un nou impuls per al seu acabament.

c. Contaminació acústica


91

Si bé el soroll fins fa molt poques dates estava considerat dins dels paràmetres normals de la vida urbana i gairebé no se li donava importància, en els últims anys hi ha hagut una consciència creixent com a factor distorsionador de la qualitat de vida de les nostres ciutats. En el cas de Sabadell, s’observa que, de les diferents formes de soroll, el trànsit és sens dubte la més important, pel seu caràcter general −afecta la totalitat de les àrees urbanes− i estructural −es reprodueix de manera estable, forta i permanent.

Taula 34. Nivells de so

65-70 Db 70-75 Db >75 Db Total Àrees

Punts % Punts % Punts % Punts %

Sabadell 37 28,50% 82 63,10% 11 8,50% 130 100 Districte 1 11 30,60% 22 61,10% 3 8,30% 36 100 Districte 2 21 55,30% 13 34,20% 4 10,50% 38 100 Districte 3 24 52,20% 22 47,80% 0 0,00% 46 100 Districte 4 8 18,20% 31 70,50% 5 11,40% 44 100 Districte 5 10 32,30% 21 67,70% 0 0,00% 31 100 Districte 6 8 80,00% 2 20,00% 0 0,00% 10 100 Districte 7 119 35,50% 193 57,60% 23 6,90% 335 100

Font: Mapa de so de Sabadell, 1998

Si es té en compte que, segons l’OMS, les molèsties de soroll es perceben per sobre dels 65 decibels, analitzant les dades de la taula de soroll de la ciutat, es pot afirmar que és necessari reduir els nivells de soroll a Sabadell, sobretot en el centre. En aquest sentit, els districtes 1 i 4 respectivament són els que més soroll suporten. No és per casualitat que són precisament aquests districtes els que tenen el major flux de trànsit.

És d’esperar que la reducció del trànsit en algunes zones, com a principal font de soroll que és, tindrà un efecte directe sobre les emissions acústiques, però és també important introduir criteris de pacificació i de conducció que millorin els nivells acústics.

d. Energia

L’energia és un recurs íntimament relacionat amb la mobilitat i amb l’activitat que es desenvolupa en el municipi. En aquest marc és on s’ha d’avaluar la importància relativa dels diferents fluxos d’energia, l’eficiència energètica del municipi, el consum final i les repercussions ambientals de cada flux d’energia. Al mateix temps, convé valorar el potencial d’implantació de possibles aprovisionaments locals d’energies renovables.

La taula següent mostra com ha evolucionat el consum final d’energia a la ciutat de Sabadell en el període 1995-2000.


92

Taula 35. Evolució consum final d’energia a la ciut at segons font i sectors (1995-2000)

Modalitats 1995 2000 ∆∆∆∆ 2000/1995 (%)

ELECTRICITAT Total 42.666,42 51.542,50 20,80 Domèstica 14.987,24 Comercial - Industrial 36.555,26 GAS NATURAL Total 50.316,16 73,970.53 47,01 Domèstica 20.222,83 34.766,15 71,92 Comercial 6.107,46 7.344,91 20,26 Industrial 23.985,87 31.859,46 32,83 GASOS LIQUATS DEL PETRÓLI Total 5.620,14 3.895,98 -30,68 Propà 71,86 64 -10,94 Butà 5.548,28 3.831,98 -30,93 COMBUSTIBLES LÍQUIDS Total 118.683,18 116.617,41 -1,74 ENERGÍES RENOVABLES Total 10,866 Tèrmica 10,441 Fotovoltaica 0,425 TOTAL ENERGÍA 217.258,90 246.037,28 -1,72 Font: Sabadell, Agenda 21

L’evolució del consum final d’energia ha experimentat un creixement del 13,24% durant el període 1995-2000. Així mateix, convé assenyalar que el consum energètic de combustibles líquids vinculat al transport representa un 47,01% del total d’energia final consumida, xifra que, tot i ser la més important, té un caràcter estacionari. El consum de gas natural és el que ha experimentat un creixement més gran en els últims anys, sobretot en el sector domèstic. Aquest fenomen s’explica per la importància que està adquirint aquest tipus d’energia a les llars, com a alternativa a l’ús de l’energia elèctrica i dels gasos liquats del petroli (GLP).

Actualment, la producció d’energies renovables està en una fase inicial d’implantació però, tal com s’observa en el gràfic, han adquirit un major protagonisme en els últims anys. La major part de les instal·lacions amb energia solar són municipals, encara que és de destacar l’increment de les particulars entre el 2000 i el 2001. Des de juny del 2000, l’Ajuntament de Sabadell ofereix ajuts per a la implantació d’energia solar tèrmica i/o fotovoltaica en els edificis de nova construcció.

Taula 36. Energies renovables de producció local (20 00-2001)

Tep: tones equivalents de petroli

Solar any 2000 Solar any 2001

Tèrmica Fotovoltaica Total Tèrmica Fotovoltaica Total

Total 193,78 m2 3 kWp 350,58 m2 28,5 kWp kWh/any 121.112,50 4.927,50 126.040 219.112,50 46.811,25 265.923,75 Tep/any 10,44 0,42 10,87 18,89 4,04 22,92

Font: Sabadell, Agenda 21


93

Gràfic 23. Energia solar de producció local (2000-20 01)

8,04

91,96

13,09

86,01

2000 2001

Municipal

Particular


Per la seva part, la intensitat energètica per superfície del municipi ofereix una idea del grau d’urbanització i del sòl industrial del terme municipal. La intensitat energètica per superfície, tal i com mostra la taula, és més gran a Sabadell que la mitjana catalana, cosa que indica que és un municipi amb un fort i important pes urbà i industrial.

Taula 37. Comparació del consum d’energia per càpit a entre Catalunya i Sabadell

Tep: tones equivalents de petroli

Energia final (tep) Intensitat energètica (tep/hab i any)

Catalunya (any 1997) 11.486.077 1,7 Sabadell (any 2000) 246.036,57 1,33


e. Qualitat de l’aire

Les dades obtingudes en els últims mesos de l’any 2000 a les estacions de mesura de la xarxa de vigilància i prevenció de la contaminació mostren que la qualitat de l’aire a Sabadell es troba, en termes generales, dins de paràmetres que es poden considerar normals.

Taula 38. Sabadell, qualitat de l’aire

Creu Barberà Centre Valores PARÀMETRES

1995 1997 1995 1997 1998 Límit Guia NO2 (micrograms/m3) 116 138 153 134 128 200 135 HCT (cm3/m3) mitjana anual 1,1 1,2 HCT (cm3/m3) valor màxim en 30´ 5 73 O3 (micrograms/m3) mitjana aritmètica 28 27 42 31 40 CO (micrograms/m3) mitjana aritmètica 1,9 1,4 1,9 2,4 1,4 SO2 (micrograms/m3) en P98 50 35 54 35 24 250 60 PST (micrograms/m3) en P95 173 177 218 211 179 300 Pb (micrograms/m3) mitjana aritmètica 0,28 0,15 0,13 2


No obstant això, s’observen algunes dades d’interès. Així, les partícules en suspensió (PST), juntament amb els contaminants derivats del trànsit, CO i O3, constitueixen capítols molt importants que es troben propers als límits establerts.


94

�� Desenvolupament d’un procés favorable de vertebració territorial

�� Diferències entre el centre i la perifèria

✔✔✔✔ Recuperació econòmica i urbanística

�� Revalorització funcional de la ciutat

�� Caràcter supralocal del municipi

�� Expectatives d’encariment del preu de l’habitatge per escassetat de sòl

�� Increment progressiu de la qualitat de vida

En definitiva, el repàs als principals components del desenvolupament sostenible posa de manifest la magnitud de l’esforç realitzat en els últims anys per part dels responsables municipals i, al mateix temps, l’envergadura dels desafiaments pendents de solució. Com es deia a l’informe final del grup d’experts sobre el medi ambient urbà de la UE el 1995 i que apareixia sota el títol: Ciutats europees sostenibles, “El desafiament de la sostenibilitat urbana apunta a resoldre tant els problemes experimentats en el si de les ciutats com els problemes causats per les ciutats”. Aquest és l’horitzó al qual ha d’apuntar la política de sostenibilitat sabadellenca.


Atenent l’anàlisi feta, a continuació s’exposen les principals fortaleses i debilitats que presenta Sabadell des del punt de vista de l’equilibri i la sostenibilitat urbana.

CIUTAT EQUILIBRADA

• Sabadell, igual com altres ciutats que han experimentat un creixement realment notable en l’últim segle, ha anat incorporant a la trama urbana barris que fins fa molt poques dècades tenien un caràcter pràcticament perifèric. Les polítiques de sutura i de vertebració territorial portades a terme per l’Administració municipal no només han elevat els estàndards de qualitat de vida, sinó que han permès anar vertebrant una ciutat equilibrada en tots els seus fronts, a pesar de les inevitables diferències que hi ha entre el centre i la perifèria.

• A pesar de la crisi urbana que va provocar l’esgotament del model industrial de monocultiu, Sabadell, a partir dels anys vuitanta, ha estat capaç d’anar reparant i reformulant la seva pròpia fisonomia a través de polítiques de recuperació econòmica i urbanística que han il·luminat la ciutat dels nostres dies. La terciarització del teixit productiu i la recuperació de la qualitat de vida són els dos pilars sobre els quals s’estableix la política urbana en ares a impulsar el desenvolupament de Sabadell.

• En els últims anys la ciutat ha experimentat una revalorització funcional mitjançant la posada en marxa de projectes emblemàtics d’alt grau d’especialització tant comercial com de serveis entorn a l’eix format per l’Eix Macià i pel mateix centre urbà, i d’accions sobre el conjunt de zones periurbanes annexes, de cara a reforçar el seu paper en el conjunt metropolità i comarcal i donant a la ciutat un caràcter supralocal.

• Les expectatives previstes de creixement del parc residencial comportaran un increment de la pressió territorial. Això provocarà un augment dels preus de l’habitatge a causa de la


95

�� Promoció pública d’habitatge

�� La centralitat com a valor en alça

�� Atracció residencial i especialització funcional del centre

�� Les actuacions urbanístiques als barris han millorat notablement l’equilibri de la ciutat

�� Necessitat d’evitar la fractura digital

�� La vianalització com a contribució a la qualitat de vida i al desenvolupament sostenible

�� Dificultats d’accessibilitat al centre

�� En marxa diferents projectes d’infraestructures, clau per a les noves necessitats de transport

progressiva escassesa de sòl disponible dins del terme municipal.

• S’observa que tant el volum d’habitatge iniciat com acabat de promoció pública s’ha mantingut en uns nivells realment alts, i representa aproximadament entre el 20-30% del total de la comarca.

• El Pla de renovació integral del centre de Sabadell (PRIC), aprovat en la primera fase el 1996, constitueix un instrument privilegiat de cara a la reactivació del centre i al seu replantejament com a eix vertebrador de la ciutat. La seva actualització ha de significar la continuació d’un projecte estratègic que proporciona nivells de qualitat de vida més grans, a la vegada que constitueix una gran força d’atracció supralocal. El centre és un espai de la ciutat que pertany a tots els sabadellencs i les sabadellenques.

• En l’actualitat, el centre té un paper determinant com a element tractor, diferenciador de la ciutat tant des del punt de vista administratiu com comercial o d’oci. Això fa que, a pesar que els residents tot just representen un terç de la població, el potencial d’usuaris és a l’entorn de les 300.000 persones.

• La vianalització portada a terme a partir del PRIC constitueix una de les actuacions més representatives i més emblemàtiques que permet captar la importància de l’apropiació d’aquest espai per part dels ciutadans des de criteris de sostenibilitat, millorant sensiblement la qualitat de vida, en reduir el nivell contaminació acústica i mediambiental.

• La millora de l’accessibilitat al centre exigeix impulsar accions que contribueixin a reduir les dificultats de mobilitat i reordenar les funcions del transport tenint en compte el conjunt de la trama urbana.

• En l’actualitat estan en marxa a Sabadell diferents projectes d’infraestructures −ferroviàries, viàries…−, que configuraran una millora de la mobilitat i l’accessibilitat i que sens dubte seran la clau de l’equilibri perquè les noves necessitats de mitjans de transport de les persones que viuen a Sabadell o que s’hi desplacen per raons de feina, estudi o oci, siguin satisfetes.

• L’equilibri de la ciutat s’ha vist afavorit per l’establiment d’eixos de continuïtat centre-perifèria, l’elevació dels estàndards d’equipaments dels barris i l’augment del protagonisme d’aquests en la gestió de la ciutat.

• Hi ha alguns temes crítics que hauran de ser objecte d’una atenció especial a fi d’aconseguir una ciutat més equilibrada i sostenible. Per un costat, completar la xarxa de fibra òptica i, per l’altre, potenciar la difusió de les noves tecnologies als


96

�� Disponibilitat de zones verdes

�� Necessitat de millorar els nivells de recollida i recuperació dels residus urbans. Imprescindible pedagogia ciutadana

�� Estat degradat del riu Ripoll

�� Millora de la conca del riu Ripoll i creació d’un parc fluvial per a usos lúdics

�� La major part de les instal·lacions amb energia solar són municipals

�� És necessari reduir els nivells de soroll de la ciutat sobretot al centre

�� Els problemes de mobilitat i accessibilitat: principal preocupació de la ciutadania

�� Aposta pel transport públic col·lectiu

sectors més desfavorits a fi d’evitar desigualtats centre-perifèria.

CIUTAT SOSTENIBLE

• A pesar de la valoració positiva que fa la ciutadania en relació amb la disponibilitat de zones verdes en el municipi, cal fomentar-ne la recuperació en zones amb elevat nivell de colmatació de la trama urbana i en altres de perifèriques, a fi d’incorporar-les a la xarxa urbana construïda.

• Els problemes de mobilitat i accessibilitat constitueixen en l’actualitat una de les principals preocupacions de la ciutadania sabadellenca. Es percep clarament un augment de la conflictivitat associada particularment al transport motoritzat, que s’expressa en la saturació de la xarxa viària sobretot en hores punta. Amb la finalitat de reduir aquests problemes, s’han previst diverses accions per a impulsar la utilització de mitjans de transport alternatius, donant una prioritat especial al transport públic col·lectiu.

• Els indicadors sobre el volum de residus generats i recuperats evidencien la necessitat de millorar la recollida selectiva de forma que el municipi pugui aconseguir els estàndards que preveu la legislació europea per a l’any 2006. Per això convé impulsar al màxim les accions encaminades al compliment d’aquest objectiu, essent conscients que la problemàtica dels residus és de molt difícil solució, comporta un gran cost i, sobretot, requereix d’una imprescindible pedagogia ciutadana.

• Tal com s’assenyala en el document Sabadell Agenda 21, Diagnosi de Sostenibilitat, Document Proposta, el riu Ripoll presenta un estat molt degradat que afecta sobretot el sistema superficial i els ecosistemes associats.

• El caràcter estratègic de l’espai natural conformat per la conca del riu Ripoll ha portat l’Ajuntament de Sabadell a establir com a prioritat la millora d’aquesta zona com un parc fluvial i espai lúdic per a la ciutat. Això implicarà completar les obres de canalització del riu i acabar la urbanització d’un passeig per a vianants, complementat amb serveis lúdics i recreatius addicionals.

• Si es té en compte que, segons l’OMS, les molèsties de soroll es perceben per sobre dels 65 decibels, es pot afirmar que és necessari reduir els nivells de soroll de la ciutat sobretot al centre. En aquest sentit, els districtes 1 i 4 són els que més soroll suporten. No és per casualitat que són precisament en aquests districtes on el flux de trànsit és més elevat.

• La producció d’energies renovables actualment està en una fase inicial d’implantació, però han adquirit més protagonisme en els últims anys. La major part de les instal·lacions amb


97

energia solar són municipals, encara que és de destacar l’increment de les particulars entre el 2000 i el 2001.


� EL CENTRE DE SABADELL. UN ESPAI EMBLEMÀTIC, ÀREA D’ESPECIALITZACIÓ FUNCIONAL I DE SERVEIS AVANÇATS. El desenvolupament del Pla Urban, cofinançat per la UE, ha proporcionat una oportunitat històrica per revalorar el centre de la ciutat que permetrà distingir Sabadell com una ciutat que té un grau de centralitat d’acord amb el seu paper de centre comarcal. La creació d’un espai polifuncional altament especialitzat on es combina una aposta pel desenvolupament d’equipaments culturals, comercials i d’oci de gran atractiu, sense perdre ni una mica del seu caràcter residencial, constitueix un actiu indubtable que és necessari potenciar. Les sinergies generades per la política de vianalització i la integració del Parc de Catalunya, una zona verda de més de 200.000 m2 , i l’Eix Macià en el que es pot considerar el centre ampli, donen a aquesta part de la ciutat un caràcter singular i de gran atractiu residencial que n’explica el posicionament cada vegada més important des del punt de vista de l’opinió pública sabadellenca.

� SABADELL UN LLOC PER A VIURE. És evident que Sabadell és un municipi que ha exhaurit pràcticament la seva capacitat d’expansió residencial. No obstant això, l’oferta puntual de nou sòl urbanitzable constitueix una excel·lent oportunitat per revertir la regressió demogràfica que pateix en els últims anys, producte de la mobilitat residencial que hi ha a altres municipis limítrofs. Al mateix temps, la colmatació residencial de certs barris exigeix actuar de forma puntual tractant en tot moment d’elevar els estàndards de vida. Això és especialment important en aquelles àrees perifèriques que, bé per raons d’ubicació o bé per raons topogràfiques, plantegen seriosos problemes de sutura amb la trama urbana construïda. Només així serà possible mantenir un cert equilibri entre les diferents zones de la ciutat i evitar greuges comparatius.

� LA MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT I LA MOBILITAT, UNA OPORTUNITAT ESTRATÈGICA AL SERVEI DE LA QUALITAT DE VIDA. No hi ha dubte que el problema de l’accessibilitat –com arribar i entrar o sortir de la ciutat– i la mobilitat –com traslladar-se per l’interior de Sabadell– possiblement constituirà en els propers anys el major desafiament de la política urbanística sabadellenca. Tenint en compte que el concepte d’accessibilitat no pot ser identificat amb un mode de transport concret, sinó que al contrari, exigeix integrar-los de la forma més eficient possible, la qual cosa requerirà desenvolupar una política integral que els combini tots: vianants, bicicleta, motoritzat..., i evitar així l’estrangulació i els colls d’ampolla de la trama urbana. El repte serà combinar l’accessibilitat en l’interior de la trama urbana amb l’anell exterior. Algunes de les propostes recollides en el PRIC: xarxa d’aparcaments dissuasius, carrils bicicleta, prioritat de pas per al transport públic..., poden ser elements clau per millorar la qualitat de vida de la ciutat. els plans d’infraestructures ferroviàries i viàries han de constituir, sens dubte, un gran salt endavant.


98

� SABADELL COM A EXPRESSIÓ DE L’EQUILIBRI CAMP-CIUTAT . Exhaurida l’etapa del creixement indiscriminat de la ciutat, el segle XXI constitueix un desafiament per a la ciutats en la mesura que exigeix una integració de les polítiques urbanístiques i territorials. Les ciutats no són una realitat aïllada de l’entorn, en aquest sentit, un dels reptes més importants per a Sabadell serà buscar un equilibri entre les polítiques de preservació del medi físic, l’anella exterior verda i l’espai consolidat. Les polítiques urbanístiques del futur hauran de prendre’s seriosament la integració ciutat-naturalesa a l’interior del nucli urbà construït, i potenciar la ciutat com a espai lúdic i sostenible. En aquest sentit, la recuperació del tàlveg existent entorn a la conca del riu Ripoll, ecosistema a protegir relativament degradat, i la seva integració urbanística constituirà possiblement un dels majors desafiaments que haurà d’afrontar la política municipal sabadellenca, a la qual se sumaran els corredors verds projectats –Parc del Nord, Parc de les Aigües...–.


99

CIUTAT DE QUALITAT

Els moderns estats de benestar estan transformant substancialment les expectatives ciutadanes en relació no només a la quantitat, sinó també a la qualitat de les prestacions a la població. Per adaptar-se a aquesta realitat emergent, les organitzacions públiques, les empreses i els agents socials i econòmics es veuen en la necessitat de replantejar les formes tradicionals de concebre i gestionar els serveis.

En aquest sentit, es tractaria d’analitzar les prestacions de serveis provinents tant de l’àmbit públic com del privat, inicialment des de la garantia d’aquests serveis, per a, en segon terme, aconseguir l’excel·lència en la prestació.

Por un costat, en el marc d’una nova política social, l’aspiració de l’Administració municipal a la qualitat implica la necessitat de redefinir el seu paper com a proveïdor directe o indirecte de serveis i com a garant de la seva qualitat. A fi de poder portar a terme aquest objectiu, molts sectors de l’Administració s’han llançat a introduir en les seves organitzacions diversos models de gestió de qualitat com, per exemple, l’EFQM (Model Europeu). L’aplicació d’aquest model comporta el desenvolupament d’una sèrie de normes i estàndards que, no només asseguren els aspectes estructurals dels serveis, sinó també la qualitat tècnica del procés i, el que és més nou, els resultats en termes de satisfacció percebuda.

Per altra part, l’empresa privada ha de plantejar-se igualment la qualitat en la prestació dels serveis. Per això i cada vegada més, les empreses introdueixen sistemes d’assegurament de qualitat que consisteixen a tenir i seguir un conjunt d’accions planificades i sistemàtiques, implantades dins del sistema de qualitat de l’empresa. Aquestes accions han de ser demostrables i han de permetre proporcionar la confiança adequada perquè es compleixin els requisits del sistema de qualitat.

Qualsevol sistema de qualitat es basa en un model desenvolupat per mecanismes de normalització, ja sigui en l’àmbit regional, nacional, internacional, etc. La seva funció és preparar i publicar normes de forma estandarditzada, que les empreses, en funció de les seves necessitats, escullen per establir els sistemes de qualitat.

La filosofia de qualitat es recolza en el convenciment que qualsevol servei prestat és susceptible de millora i que, a més, durant el seu procés de prestació es produeixen ineficiències que, a més de rebaixar-ne la qualitat, provoquen un major cost. Aquest és el cost de la no-qualitat. Avui és generalment acceptat que el cost de no-qualitat és més gran que el cost d’introduir la qualitat en tots els processos productius.

El paradigma de la qualitat consisteix en una nova cultura organitzacional orientada al client que implica estar molt atent a les seves necessitats canviants i, conseqüentment, ser capaç d’inventar i desenvolupar nous serveis. En aquest canvi d’actitud que comporta aquesta aposta per la qualitat, el factor humà adquireix una rellevància decisiva perquè qualsevol modificació qualitativa necessita del consens i l’aportació dels implicats. Es pot afirmar que la participació del client es troba encara entre la realitat i el desig, a pesar que la llei garanteix unes estructures i uns òrgans de participació. El talant participatiu i l’obertura al diàleg ciutadà són alguns


100

dels trets més importants que defineixen la cultura de la qualitat. En aquest sentit, la gestió dels serveis municipals en el marc de l’eficàcia i l’eficiència exigeix la creació d’espais de trobada ciutadana que permetin donar a conèixer les activitats i els serveis que es presten des del municipi d’una forma creativa, sense apel·lar al tradicional recurs del pressupost municipal.

En la mesura que la gestió de qualitat s’apliqui a tots i cada un dels àmbits de responsabilitat municipal, i sempre i quan les prioritats s’ajustin a les demandes ciutadanes, s’haurà fet un gran salt qualitatiu pel que fa a qualitat de vida, fet que, al cap i a la fi, es traduirà en un increment important de satisfacció residencial.


1. POBLACIÓ I NECESSITATS ASSOCIADES A LA QUALITAT DE V IDA

Abans de referir-nos a la qualitat dels serveis tant a l’Administració pública com a l’empresa privada, han d’atendre’s els serveis bàsics prestats a la ciutadania per parlar de garanties de qualitat. Per això, és necessari tenir en compte una sèrie d’indicadors que serveixin per mesurar l’existència de serveis i el nivell de qualitat aportada per aquests.

Seguint aquesta línia, és necessari analitzar quanta població de la ciutat té com a mínim els sis tipus d’equipaments o serveis considerats bàsics a menys de 500 metres i que, a més, la densitat de població es trobi dins de l’interval 75-550 hab/ha:

1) centres de salut −atenció primaria i hospitals−

2) espais verds i altres espais lliures

3) transport públic urbà i interurbà

4) serveis culturals o de temps lliure −teatres, centres cívics, cines, biblioteques i poliesportius−

5) serveis educatius públics i concertats

6) el comerç alimentari

Com que no hi ha dades precises per construir aquest indicador, es procedirà a analitzar la cobertura d’aquells serveis considerats bàsics dels quals es tinguin dades, per establir-ne la garantia de prestació i, per tant, allò que suposaria parlar d’una ciutat amb els aspectes bàsics de qualitat.

Si bé és cert que Sabadell ha mantingut, més o menys estable, el nombre d’habitants, també és cert que s’ha modificat la piràmide poblacional. Així, l’índex d’envelliment l’any 2000 és de 119,33 per al conjunt de la ciutat i el de sobreenvelliment és de 9,85. A més, l’augment de l’esperança de vida fa preveure un increment dels indicadors esmentats anteriorment, per la qual cosa, en aquest marc és on cal plantejar-se la necessitat de garantir serveis destinats a aquest segment de població.

Un altre element que incideix clarament i directament en la millora de la qualitat de vida és la creació de llocs de treball. En aquest sentit, cal esmentar el descens de


101

l’atur registrat durant l’últim quinquenni -que ha passat de l’11,9 l’any 1996 a 7,31 al setembre de 2001. En aquest context, les polítiques destinades a la creació de feina afavoreixen amb la seva consecució la qualitat de vida. Tanmateix, no es pot parlar d’una millora de qualitat relacionada amb la feina si no es tenen en compte les millores en la seguretat laboral: l’any 1999 va augmentar un 12% la sinistralitat laboral respecte a 1998.

L’atenció sanitària és un dels aspectes fonamentals de qualitat de vida. Els indicadores que permeten valorar l’evolució d’aquest aspecte se centrarien en la cobertura de les necessitats sanitàries de la població en tot el territori. Sabadell té, com a mínim, un àrea bàsica de salut a cada districte. El nombre de professionals sanitaris per habitant ha augmentat en els últims anys i el nombre de llits hospitalaris per mil habitants s’ha incrementat respecte a l’any anterior.

Igualment, cal destacar el canvi experimentat en el nombre d’atencions dels serveis socials, que va passar de 3.511 l’any 1999 a 8.788 el 2000. Aquest increment ve donat, entre altres factors, per la creixent immigració experimentada a Sabadell durant l’any 2000 (1.146 ciutadans en 10 mesos), situació que comporta un repte per a la ciutat −en part ja assumit− en la línia d’articular mecanismes i serveis específics per a l’atenció d’aquest col·lectiu.

A la vegada, els recursos destinats a serveis socials han de cobrir-se per garantir una mínima qualitat de vida a les persones amb problemàtiques específiques. L’augment progressiu d’atencions en els serveis socials implica la necessitat d’impulsar accions per cobrir noves problemàtiques socials i augmentar els recursos ja existents.

L’accés igualitari a l’educació és un factor determinant per garantir la paritat d’oportunitats. L’oferta de l’escola pública en l’ensenyament obligatori és àmplia en tot el municipi. Contràriament, l’oferta educativa pública de 0 a 3 anys és insuficient ja que a Sabadell hi ha 30 jardins d’infància per donar servei a una població infantil de 0 a 3 anys que, el mes de febrer de 2002, era de 7.243 nens i nenes. D’aquests centres, tres són de titularitat municipal, un de la Generalitat de Catalunya, tres són centres privats subvencionats i la resta (23) són centres privats que en el futur podran acollir-se a subvencions amb el nou Pla d’escoles bressol de la Generalitat de Catalunya. Aquest desequilibri és una mostra del desigual accés de la població a aquesta mena de serveis. Per tant, i atenent l’alt percentatge d’inserció de la dona, no es pot parlar d’una ciutat de qualitat si aquest servei bàsic no queda cobert.

Qualsevol ciutadà del municipi ha de poder dirigir-se a un punt en què canalitzin o resolguin les seves demandes. Sabadell té una seu a cada un dels districtes que facilita l’atenció integral als seus habitants.

La seguretat ciutadana és un altre dels elements a tenir en compte. En aquest sentit, l’any 2000 hi havia 1,31 agents de la policia local per cada 1.000 habitants, relació que ha augmentat en els últims anys. A la vegada, la presència d’altres cossos de policia reforça encara més aquest aspecte.

L’accés a l’habitatge en condicions dignes és un altre aspecte fonamental. L’Ajuntament de Sabadell porta a terme una política de construcció d’habitatge social que ha de mantenir-se i augmentar. Paral·lelament, l’augment de la construcció d’habitatges fa preveure un increment poblacional que, a la vegada, requerirà una major demanda de serveis, especialment dels bàsics.


102

Tenint en compte l’augment de la construcció i la limitació territorial del municipi, la densitat poblacional s’ha incrementat en els últims anys. En aquest sentit, cal prestar especial atenció al fet que l’augment de la densitat influeix directament en la qualitat de vida.

Para acabar aquest apartat, és fonamental plantejar la situació mediambiental del municipi i avaluar factors de sostenibilitat per marcar tendències. Els recursos naturals són limitats i una bona utilització i gestió d’aquests serà la que garanteixi una millor qualitat de vida. Encara que la tendència en els últims anys és positiva (espais verds, nombre d’arbres, recollida selectiva, etc.) hi ha molts aspectes que han de millorar. Queda un llarg camí a recórrer en aquest sentit.

2. GESTIÓ DE LA QUALITAT EN L ’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

En aquest apartat s’analitzarà la gestió i els serveis municipals de Sabadell atenent els aspectes centrals implicats en un procés de millora contínua de la qualitat de la ciutat. Per això, es consideraran tant els indicadors objectius disponibles com la informació subjectiva ciutadana provinent de diverses fonts.

2.1. L’actitud de canvi com a punt de partida

Una de les qüestions més valorades pels informadors clau a les entrevistes i qüestionaris realitzats pel Pla Estratègic, ha estat l’impuls que ha donat el govern municipal per a la revitalització de la ciutat, tant en l’àmbit de la gestió dels serveis municipals com, sobretot, en l’interès per portar a terme apostes que reactivin Sabadell més enllà dels seus límits territorials. La trajectòria recorreguda en la implementació de nous projectes i les expectatives de futur dipositades en l’elaboració del Pla Estratègic, estan contribuint a tornar als sabadellencs la confiança en les seves pròpies potencialitats i a reconciliar la ciutadania amb la ciutat, que, a judici de molts sectors de la població, es trobava una mica dormida durant els últims anys. Però, el que sens dubte pot distingir-se de la gestió municipal, és l’esforç realitzat per potenciar la participació ciutadana tant en el procés de redefinició del model ciutat desitjable que es vol aconseguir en el futur, com en tots aquells aspectes que, dia a dia, afecten els sabadellencs. Aquesta voluntat de construcció col·lectiva de la ciutat s’ha anat posant de manifest a través de diversos processos participatius que afecten diferents àmbits.

a. Pla Estratègic de Sabadell

A través d’aquest pla integral de ciutat es pretén definir el millor futur possible per a Sabadell. Està impulsat des de l’Ajuntament i coordina esforços públics i privats. Les empreses, institucions i entitats de la ciutat participen en el Consell General i en el Comitè Executiu del Pla. També s’han organitzat vuit grups de treball ciutadà i s’han fet més de 80 entrevistes en profunditat a persones representatives de la ciutat, i qüestionaris a 695 entitats, 648 empreses i 984 ciutadans i ciutadanes amb l’ànim de recollir l’opinió dels diferents agents socials a l’hora de prendre decisions.

b. Agenda 21

Aquest projecte, que permetrà replantejar la ciutat des del punt de vista mediambiental, també ha comptat amb la participació activa de tots els ciutadans a


103

través d’una comissió impulsora formada per 12 entitats, associacions i institucions de Sabadell i d’un Fòrum públic per a la sostenibilitat.

c. Taula de Mobilitat

Es tracta d’un grup de treball format per tècnics municipals, entitats i empreses, per debatre i plantejar fórmules dirigides a reorientar la millora de la mobilitat urbana a través de transports alternatius, el foment del transport públic o la bicicleta. El problema de la mobilitat és, sens dubte, un dels més destacats per la ciutadania i és, a la vegada, dels de més difícil solució i amb posicionaments més enfrontats. Això ha fet que l’Ajuntament hagi encarregat l’assessorament a la Universitat Autònoma de Barcelona per organitzar el debat en aquest àmbit.

d. Pressupostos participatius

L’elaboració d’uns pressupostos participatius portada a terme a través de tallers de treball on s’han donat cita més de 400 ciutadans per debatre les necessitats i prioritats dels diferents districtes de Sabadell, pot considerar-se sens dubte una experiència pionera en l’àmbit de la planificació urbana. Les conclusions d’aquest procés han estat incorporades en gairebé un 70% en els pressupostos municipals de l’any 2001 i 2002. Per això, cal concloure que l’experiència ha donat uns resultats molt satisfactoris perquè ha aconseguit obrir un nou espai de participació a la ciutat, especialment incorporant ciutadanes i ciutadans individuals.

e. Atenció ciutadana

S’ha iniciat un projecte de diversificació dels serveis que s’oferiran des del Departament d’Atenció Ciutadana, sota la premissa d’acostar l’Administració local a la població i amb l’objectiu d’aplicar les noves tecnologies i les estratègies de qualitat a fi de millorar la rapidesa i les possibilitats de gestió del 010. La primera fase inclou la possibilitat de resoldre tràmits municipals per telèfon o per Internet. A més, s’ha fet un esforç addicional per millorar la qualitat de l’atenció presencial, tant pel que fa als espais d’atenció −amb un nou espai a la plaça de Sant Roc− com a la qualitat del servei −amb horaris d’atenció més amplis i eines informàtiques d’última generació−. Cal tenir en compte que el Servei d’Atenció Ciutadana atén entre 17.000 i 18.000 consultes mensuals.

f. Consells sectorials de participació, Consells de districte i comissions de treball

La participació sectorialitzada té la seva oportunitat a través dels diferents consells, com són el Consell de Comerç, el Consell de Salut, el Consell Escolar Municipal, el Consell d'Igualtat Home-Dona, el Consell d'Esports, el Consell de la Gent Gran… que serveixen per debatre i informar de les polítiques que es fan des de cada regidoria. També a nivell territorial la participació està organitzada en base a consells de districte (set en total), on participen representants d’entitats de cada districte. I per promoure i treballar determinats temes estratègics, s’han creat comissions com són Gran Via Digital, la Comissió de Treball per al Complex Cultural i de Congressos de Sabadell −que ha de construir-se a l’Eix Macià− o la Comissió del Paisatge Urbà −que assessora en la definició de la qualitat urbanística del municipi−.


104

Aquest talant democràtic de l’Administració municipal es reflecteix també en l’interès per fer arribar als sabadellencs el màxim d’informació possible, com a condició sine qua non per afavorir la presa de decisions. Amb aquest objectiu va néixer l’any 2000 la publicació Sabadell a prop, el programa de televisió Sabadell actual i la ràdio municipal de Sabadell −també amb el programa de ràdio Sabadell actual−. L’objectiu ha estat disposar d’uns mitjans de comunicació propis i plurals que donin veu a la ciutat i que ofereixin una programació de qualitat i competitiva que respongui a les inquietuds dels ciutadans i les ciutadanes de Sabadell. Totes aquestes accions estan contribuint positivament a elevar el grau de consciència ciutadana.

Complementàriament a aquestes iniciatives, cal assenyalar que les accions desenvolupades sobre l’Eix Macià, la revitalització del riu Ripoll i el planejament de projectes emblemàtics (complex cultural i de congressos, Gran Via Digital, etc.) estan conferint al govern municipal un lideratge indiscutible i obrint expectatives de futur positives per a la ciutat.

2.2. Expectatives ciutadanes de futur

Hi ha diferents documents de prospectiva sobre les expectatives ciutadanes de futur que ens serveixen per conèixer les inquietuds i demandes dels ciutadans i les ciutadanes, les entitats i les empreses. Un d’aquests documents és l’enquesta sobre balanç i valoració de la gestió i els serveis municipals que l’Ajuntament (Metra-Seis) va fer el juliol de l’any 2000 a 601 sabadellencs majors de 18 anys. Un altre són les conclusions als qüestionaris enviats des del Pla Estratègic Sabadell 2010 a 2.327 ciutadans, entitats i empreses. També ajuda a definir un marc general d’opinió qualitativa les 90 entrevistes de més d’una hora i mitja de durada a ciutadans i ciutadanes representatius de la societat sabadellenca.

En aquesta línia, l’enquesta portada a terme per l’Ajuntament (Metra-Seis), on es valorava la percepció evolutiva de la situació general de la ciutat i expectatives futures al respecte, confirma la impressió favorable de la ciutadania. Una majoria clara dels sabadellencs (64%) creu que la seva ciutat ha millorat en termes generals en l’últim any, davant de només un 7% que creu el contrari.


105

Taula 39. Percepció evolutiva de la situació general de Sabadell i expectatives futures dels ciutadans

En l’últim any la ciutat... (%horitzontals) De cara al futur la ciutat... (%horitzontals)

Segments de la població

Ha millorat

(A)

Ha empitjorat

(B)

Està igual NS/NC Balanç

(A)-(B) Millorarà

(A) Empitjorarà

(B) Continuarà

igual NS/NC Balanç (A)-(B)

Conjunt població 64 7 27 2 57 71 5 5 19 66

Sexe

- Home 62 10 26 2 52 69 7 6 19 61

- Dona 65 4 28 3 61 74 2 5 19 72

Edat

- 18-29 anys 66 6 25 2 60 71 5 9 16 66

- 30-34 anys 59 9 29 2 50 75 6 5 15 69

- 45-64 anys 58 7 32 3 51 68 5 5 22 63

- 65 i més anys 74 5 19 2 69 71 2 3 23 69

Origen

- Sabadell 66 9 24 2 57 73 6 6 15 67

- Resta Catalunya 57 9 30 4 48 73 3 7 17 70

- Resta Espanya 66 3 30 1 63 67 3 4 26 64

Estudis

- Menys de primaris 66 2 29 3 64 63 2 4 31 61

- Primaris 66 4 29 2 62 74 3 5 19 71

- Mitjans/superiors 61 12 25 3 49 72 7 6 15 65

Ocupació

- Treballadors 63 9 26 3 54 73 6 6 16 67

- Jubilats 71 4 23 1 67 70 4 4 22 66

- Estudiants 58 12 28 2 46 72 5 9 14 67

- Mestresses de casa

61 4 32 3 57 71 2 5 23 69

Districte de residència

1 56 16 26 2 40 73 8 6 14 65

2 76 3 18 3 73 70 4 5 21 66

3 67 4 30 63 68 2 5 25 66

4 69 5 22 4 64 72 3 4 21 69

5 71 4 21 4 67 85 4 10 2 81

6 54 5 40 1 49 71 4 5 20 67

7 57 9 26 9 48 52 13 35 39

Font: Ajuntament de Sabadell. Enquesta Metra-Seis

El balanç d’aquestes dades, a les quals s’ha d’afegir una proporció significativa de casos (27%) en què no s’ha apreciat cap canvi −ni positiu ni negatiu− és doncs molt favorable per a la corporació local i per al conjunt de la seva gestió en els últims dotze mesos.

A partir d’aquí, les expectatives sobre l’evolució de la ciutat són també molt positives i reveladores de l’alt grau de confiança que els sabadellencs tenen avui en el futur de la seva ciutat. Així, un 71% de la població creu que Sabadell millorarà, davant d’un escàs 5% que opina que empitjorarà i un altre 5% que aposta pel manteniment de la situació actual de la ciutat.

L’anàlisi conjunta d’ambdós indicadors per segments de població revela com a dada més sobresortint que la percepció evolutiva de la ciutat és positiva en tots ells, tant pel que fa als últims dotze mesos com a les expectatives futures de millora de Sabadell. En aquest context, els balanços d’opinió en un i altre indicador són més favorables entre les dones que entre els homes, entre els majors de 65 anys, entre les persones amb menor nivell d’instrucció i entre els habitants dels districtes 2 o 5


106

que en la resta de les zones. En qualsevol cas, ens trobem davant d’unes dades força favorables a la gestió municipal, comparativament més positives que en altres municipis de similar entitat. Aquest fet pot explicar-se, com es deia al començament, per l’impuls portat a terme per la corporació local en la materialització de diferents projectes de millora de la ciutat. Aquesta actitud favorable al canvi pot considerar-se una de les fortaleses del govern local.

També en les conclusions dels qüestionaris trobem aquesta valoració positiva de la ciutat. Ciutadans, entitats i empreses, reflecteixen en les seves respostes un alt grau d’orgull per la seva ciutat −Sabadell−, així com per la manera de ser dels sabadellencs i les sabadellenques.

La majoria dels 90 entrevistats en profunditat afirmen també que Sabadell pot aconseguir tot allò que es proposi gràcies a l’esperit emprenedor de la seva gent.

2.3. Qualitat urbana percebuda

La percepció de qualitat d’una ciutat o, en altres paraules, el seu grau de confort, està molt relacionat amb el nivell de benestar que procura a través dels seus equipaments i serveis, així com amb el grau de problemàtica ciutadana percebuda. A pesar que el nivell de vida adquirit és sinònim de benestar, la qualitat de vida de moltes aglomeracions urbanes es difumina com a conseqüència de l’existència d’alguns problemes comunitaris que afecten substancialment l’equilibri urbà. Així, la presència de problemes d’inseguretat ciutadana, mediambientals, drogues, etc., poden fàcilment modificar la qualitat percebuda pels ciutadans, rebaixant el grau de satisfacció residencial.

En el marc de desenvolupament d’una política de qualitat orientada cap a la satisfacció del client, cal partir del coneixement de quin és el grau de confort que ofereix la ciutat, així com de la detecció dels “forats negres” o problemàtiques fonamentals percebudes per la població. Únicament d’aquesta manera podran establir-se a posteriori les àrees de millora. En aquesta línia, de la percepció subjectiva recollida en les diferents accions de prospectiva realitzades, s’extreuen les conclusions següents:

a. Sabadell com a espai funcional: qualitat dels se rveis

El grau de funcionalitat d’una ciutat té a veure amb la seva capacitat per satisfer adequadament les necessitats dels seus ciutadans, i està vinculat directament a la qualitat i quantitat de la seva oferta de serveis i equipaments.

En aquest sentit, segons la mateixa enquesta, els sabadellencs, tal i com es mostra a la taula, fan majoritàriament (més d’un 90%) les activitats quotidianes com: comprar menjar i roba, anar al metge i trobar-se amb els amics dins del terme municipal.


107

Taula 40. Activitats quotidianes

Respostes (% horitzontals)

Activitats Sabadell Barcelona

(A)

Altra població

(B)

No fa aquesta activitat

NS/NC Total fora Sabadell (A)+(B)

Treballar 32 4 12 51 2 16 Estudiar 7 2 4 86 1 6 Fer esport 35 2 62 1 2 Anar al metge 96 3 1 1 4 Trobar-se amb els amics 92 5 3 3 8 Comprar menjar 97 4 4 Comprar roba 97 3 2 1 4

Font: Ajuntament de Sabadell. Enquesta Metra Seis, 2000

Tanmateix, en el cas de les altres tres activitats avaluades: treballar, fer esport i estudiar, el més destacable és que la majoria de la població no fa aquestes activitats. Però, no obstant això, entre les persones que treballen i fan esport, la gran majoria ho fan a Sabadell, 67% en el primer cas i, ni més ni menys que el 95% en el segon.

Quant a la variable lloc d’estudi, que només considera els majors d’edat, cal destacar que només el 54% dels sabadellencs que estudien ho fan en el municipi. El que gairebé la meitat de la població juvenil surti de Sabadell per formar-se indica que encara l’oferta formativa de cicles superiores és insuficient, dada que concorda amb l’opinió abocada pels informadors clau entrevistats en profunditat quant a l’escassa implantació de la universitat a la ciutat.

Una altra aproximació al grau de desenvolupament funcional de la ciutat ens l’ofereixen les dades de l’enquesta relatives al nivell de contacte dels ciutadans amb una sèrie d’equipaments/serveis durant l’últim any.

Taula 41. Contacte amb equipaments

Nivell d’utilització/contactes (% horitzontals) Serveis / equipaments i llocs avaluats Algunes

vegades (A) Una vegada

(B) Mai NS/NC

Total contacte (A)+(B)

Parc o zona verda 83 7 11 89 Parc Catalunya 79 6 15 85 Biblioteca 23 4 73 1 27 Serveis socials 18 6 75 2 23 Instal·lació esportiva 38 2 59 1 40 Centre cívic 25 5 69 1 30 Casal d’avis 9 2 88 1 11 Centre d’atenció primària 60 9 30 1 70 Ajuntament 35 16 49 51 Teatre 16 9 75 1 24 Museus 13 7 81 19


De l’anàlisi dels resultats que es mostren a la taula es pot concloure el següent:

• El contacte de la població amb els parcs o zones verdes de la ciutat, inclòs el Parc de Catalunya, és molt elevat; al voltant del 85-89% ha visitat o ha utilitzat aquesta mena d’equipaments durant l’últim any.


108

• Encara que, en menor mesura, el nivell de contacte amb el centre d’atenció primària és també elevat; 6 de cada 10 sabadellencs l’han visitat vàries vegades i un 9%, una vegada.

• L’altre servei/equipament que supera la taxa del 50% és l’Ajuntament, en concret, un 51% ha tingut contacte amb les seves dependències durant l’últim any.

La resta d’equipaments no supera la taxa del 50%, encara que Instal·lacions esportives i centre cívic presenten unes taxes significatives, igual o per sobre del 30%:

� Instal·lació esportiva............... 40%

� Centre cívic............................. 39%

� Biblioteques............................. 27%

� Teatre....................................... 24%

� Serveis socials......................... 23%

� Museus..................................... 19%

� Casal d’avis............................... 11%

Els resultats posen de manifest que, en termes generals, els equipaments culturals són els menys visitats, cosa que suggereix la necessitat de desenvolupar estratègies d’acostament d’aquests equipaments a altres sectors de la població.

Pel que fa al grau de coneixement, ús i satisfacció de quatre equipaments bàsics del barri de residència: centre d’ensenyament, centre d’atenció primària, centre cívic i oficina del districte, cal assenyalar que la major projecció pública l’obtenen el centre d’atenció primària i el centre d’ensenyament amb un 86% i 82% respectivament, encara que el centre cívic, amb una taxa inferior (71%), té també un important nivell de projecció. Tanmateix, l’oficina del districte només la coneix el 50% de la població.

Quant al nivell d’ús d’aquests quatre equipaments, almenys en alguna ocasió, és elevat en el cas del centre d’atenció primària (76%), moderat, encara que amb taxes significatives en els centres d’ensenyament i centre cívic (38% en ambdós casos) i baix en l’oficina del districte (18%).

Resumint, es pot afirmar que la imatge global que projecten els diferents equipaments analitzats existents en el barri de residència, és força positiva en tots els casos, obtenint tots una puntuació mitjana per sobre de 6,9 punts sobre 10. Tanmateix, a pesar de la bona valoració rebuda, seria desitjable plantejar-se incrementar la utilització d’aquests equipaments com a estratègia d’optimització de recursos i de millorar el grau de desenvolupament comunitari.

L’anàlisi global dels resultats indica que Sabadell, a través dels seus equipaments i serveis, ofereix un nivell de funcionalitat molt acceptable que fa que els ciutadans es trobin a gust a la seva ciutat i barri de residència i no sentin la necessitat de


109

desplaçar-se a altres municipis per satisfer les seves necessitats tant materials com convivencials, qüestió que ja va quedar patent en valorar l’amabilitat de la ciutat.

b. La problemàtica urbana percebuda

Els únics problemes i preocupacions esmentats en els resultats de l’enquesta pel conjunt de les persones consultades, i que tenen clara implicació i pes o competència municipal, són els relatius al trànsit, que ocupa, com pot veure’s a la taula annexa, un lloc molt destacat, seguit del problema d’aparcament.

Cap dels altres problemes esmentats té un pes rellevant en el conjunt de la ciutat. Encara que, amb un nivell escàs d’esments, sí que podrien esmentar-se en tot cas els de “inseguretat ciutadana/droga, “sorolls/contaminació” i “neteja de carrers”. Per altra banda, aquests problemes són percebuts pels sabadellencs −en el mateix ordre d’importància− com els principals problemes existents en el barri de residència, si bé el “trànsit/aparcament” sembla disminuir en alguna mesura.

Por tant, i segons l’opinió dels residents en el municipi, l’accessibilitat constitueix un problema capital que ha d’abordar-se amb urgència. En aquest context, l’anàlisi per districte de residència revela, per exemple, que a nivell de ciutat:

• El trànsit i l’aparcament és la preocupació a nivell de ciutat prioritària en totes les zones de residència, si bé sembla accentuar-se una mica més en els districtes 1 i, sobretot, en el 3. Cal destacar que en el districte 5, a nivell de barri, consideren que el problema més important que tenen és el de la Zona Hermètica. Aquest problema també sorgeix com a prioritari en les respostes als qüestionaris. Si bé es valora molt positivament la situació geogràfica de Sabadell −en el centre d’una xarxa de comunicacions molt important− es destaca de forma molt negativa la problemàtica en els accessos, entrades i sortides de la ciutat i la mobilitat interna.

• La inseguretat ciutadana/droga semblen tenir major rellevància, sobretot en el districte 7, encara que han de ser presos amb certa cautela a causa de la seva reduïda base d’anàlisi.

• La preocupació pel problema de l’atur, poc rellevant entre el conjunt de la població, sembla accentuar-se entre els residents del districte 7 del municipi, juntament amb el de la inseguretat ciutadana/droga, aspectes de limitada competència municipal.

• Per últim, es pot destacar que la neteja dels carrers no és viscuda com un problema a la ciutat, llevat del districte 2. En aquest sentit, els resultats dels qüestionaris realitzats destaquen com a problema important i molt valorat pels ciutadans els actes contra el civisme, especialment pel que fa a les destrosses en el mobiliari urbà, els grafits i el comportament poc higiènic d’alguns propietaris d’animals domèstics.

c. Aspectes negatius i positius de Sabadell

Enllaçant amb l’anàlisi anterior dels problemes percebuts, s’exposa l’opinió ciutadana en relació amb els aspectes positius i negatius que els sabadellencs troben a la ciutat.


110

Taula 42. Aspectes negatius i positius de Sabadell El més

important I El més important II Defectes/problemes

% % Aspectes positius

% %

Balanç (II – I)

Abandonada, vella 2 3 Renovada/moderna 32 50 47

Esgotadora, sorollosa 26 39 Còmoda/tranquil·la 6 19 -20

Mal urbanitzada 5 12 Ben urbanitzada 5 17 5

Sense arbres ni jardins 12 23 Amb arbres i jardins 8 25 2

Contaminada 7 19 Poc contaminada 1 4 -15

Bruta 8 19 Neta 6 18 -1

Mal situada 0 1 Ben situada 15 42 41

Economia en crisi 1 3 En expansió econòmica 5 19 16

Trista 1 5 Alegre 2 9 4

Insegura 8 16 Segura 1 7 -9

Mal comunicada 2 5 Ben comunicada 15 47 42

Inculta 1 5 Culta 1 7 2

Altres problemes 5 12 Altres aspectes 2

Cap 21 21 Cap 1 1

Ns/Nc 3 3 Ns/Nc 3 3

I: Els defectes més importants de Sabadell. Suma 3 respostes II: Els aspectes més positius de Sabadell. Suma 3 respostes Font: Ajuntament de Sabadell. Enquesta Metra Seis, 2000

Partint del fet que un 21% dels ciutadans consultats estima que la ciutat no està afectada per cap dels defectes inclosos en l’avaluació anterior, cal destacar que els ciutadans creuen que els defectes més importants de Sabadell tenen a ver, sobretot, amb els sorolls i l’esgotament que aquests comporten, qüestió estretament relacionada amb el problema de la circulació i el trànsit. En segon lloc, amb l’absència de zones verdes, en tercer lloc la contaminació i la brutícia i, en un quart lloc, la inseguretat ciutadana. Aquesta valoració és molt semblant a la que s’obté en els resultats dels qüestionaris. S’hi destaquen els problemes abans esmentats, i s’hi incorporen nous problemes detectats com són els comportaments incívics, la poca qualitat urbanística de la ciutat, etc.

Pel contrari, els ciutadans opinen a l’enquesta que els aspectes més positius de Sabadell són: el grau de renovació-modernitat, la seva bona comunicació amb altres poblacions i, en tercer lloc, la seva bona situació geogràfica. Cal sumar-hi altres valors positius esmentats en els qüestionaris com són, a nivell conceptual, l’esperit emprenedor dels sabadellencs en la vida econòmica i social, el "caliu de la ciutat", el caràcter solidari i l’àmplia participació ciutadana; i a nivell més físic, la mida de la ciutat −considerada ideal−, la seva ubicació en una gran comarca de Catalunya, així com determinats espais concrets com són el rodal, l’Eix Macià amb el Parc Catalunya o la renovació integral del centre de la ciutat i del parc fluvial del Ripoll, valorats ambdós projectes molt positivament.

El balanç global ofereix un saldo positiu de la qualitat de vida percebuda a Sabadell en la major part de les qüestions abordades de competència municipal, llevat en la problemàtica derivada del trànsit a la ciutat.

2.4. La qualitat en els serveis municipals

En aquest apartat s’analitzaran alguns aspectes de la qualitat en els serveis municipals. Si bé s’està treballant en la línia d’aconseguir millorar la qualitat de tots els serveis, cal destacar alguns casos: el laboratori municipal de l’Ajuntament de Sabadell ha estat el primer servei municipal que ha aconseguit la certificació “UNE-


111

EN-ISO-9002” relativa a l’aplicació de mètodes de treball i tècniques d’anàlisi segures, reproduïbles i fiables, i aconseguint a la vegada la satisfacció del client. Per altra banda, l’Ajuntament ha establert un conveni amb el Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) per ubicar un punt d’informació de suport a l’empresa (PIC). La novetat d’aquest conveni és el compromís d’implantar un sistema de certificació de qualitat ISO 9000 per a tots els PIC en un termini de dos anys.

a. Projecció pública de la gestió de serveis munici pals

La ciutadania, com pot veure’s a la taula, té una imatge molt favorable de la gestió del govern municipal en les diferents àrees d’actuació: recollida d’escombraries, mercat setmanal, festes populars, esport, serveis socials, etc., llevat en els problemes referents a la circulació i aparcament, tal i com s’ha vist anteriorment.

Per aquest motiu, la demanda prioritària dels sabadellencs a l’Ajuntament és la solució al problema del trànsit/aparcament. Aquesta demanda és, si pot, més gran en els districtes 1, 2 i especialment en el 4, on més sembla afectar el problema.

Tot i així, fent un balanç global de les àrees per grups, es pot observar, tal i com apareix a la taula, que la valoració dels serveis municipals de Sabadell ofereix un balanç final clarament positiu.

Tanmateix, les dades ofereixen alguns àmbits de millora prioritaris. Aquest és el cas d’aquells temes relatius a l’espai urbà i medi ambient que obté amb prou feines l’aprovat.

Valorant la resta de les dimensions veiem, tal i com apareix en el gràfic, que:


112

Gràfic 24. Sabadell, valoració de la gestió municipa l i rànquing de la qualitat percebuda dels serveis

6,6

5,6

5,8

6,4

5 5,5 6 6,5 7

Amabilitat de laciutat

Espai urbà imediambiental

Participació iseguretatciutadana

Economia iconsum


• En primer lloc, la major valoració s’atorga a tots els serveis municipals que tenen a veure amb l’”amabilidad” de la ciutat, concepte que engloba aquells aspectes que fan referència al benestar social: joventut, esport, serveis socials, festes populars, etc., i que destaquen el valor de la ciutat immaterial davant de la ciutat tangible.

• En segon lloc apareix la dimensió denominada “economia i consum” . Aquesta dimensió agrupa aspectes que entre si presenten diferències notables, encara que tots facin referència a serveis municipals amb implicacions en l’esfera de la gestió econòmica i de consumo de la ciutat. Així, mentre l’oferta dels mercats municipals és altament valorada (7), al contrari, les puntuacions més negatives afecten l’Oficina de Promoció Econòmica (6) i la gestió econòmica (5,8). Possiblement aquesta baixa puntuació obeeix, entre altres raons, que són àmbits municipals desconeguts per al gran públic, mentre que els mercats municipals solen gaudir d’un alt reconeixement social.

• En tercer lloc hi ha la dimensió que ressalta la importància de diferents aspectes vinculats a participació i seguretat ciutadana . Mentre que la participació ciutadana obté una puntuació de 6,2, els aspectes que fan referència a la seguretat ciutadana reben una puntuació sensiblement inferior (5,7 i 5,8 respectivament), fet que es correspon amb el nivell de percepció subjectiva dels sabadellencs.

• En últim lloc apareix la dimensió que ressalta l’espai urbà i mediambiental , els aspectes del qual ofereixen entre si diferències molt significatives en totes les dimensions considerades, encara que tots facin referència a la importància de l’espai com a realitat física i arquitectònica. En aquest apartat, com era

Àrees avaluades Valoració obtinguda

Amabilitat de la ciutat 6,6 Festes populars 6,9

Esport 6,7

Serveis socials 6,5

Joventut 6,1

Espai urbà i mediambiental 5,6 Recollida d’escombraries 7,2

Manteniment de jardins 6,4

Neteja de carrers 6,4

Urbanisme 6,1

Estat dels carrers 6,1

Medi ambient 5,8

Circulació 4,0

Aparcament 2,5

Participació i seguretat ciutadana 5,8 Participació ciutadana 6,2

Policia municipal 5,7

Seguretat ciutadana 5,6

Economia i consum 6,4 Mercat setmanal 7,0

Mercat 6,9

Oficina Promoció Econòmica 6,0

Gestió Econòmica 5,8


113

d’esperar, destaquen negativament tres aspectes: circulació, aparcament i medi ambient, que no arriben a l’aprovat, i que són els problemes més destacats de la ciutat per tots els consultats. Davant d’això, apareixen la recollida d’escombraries, el manteniment de jardins i la neteja viària com a aspectes més valorats.

Taula 43. Actuacions prioritàries a Sabadell

Actuacions prioritàries Total població (601)

Millors accessos a Sabadell 1

Millores urbanístiques 11 14 Reparació de façanes 3 Millora seguretat ciutadana 12 Solució problemes trànsit 7 23 Solució aparcament 16 Millora transport públic 1 Creació de més zones verdes 9 Millora neteja de carrers 9 Reduir contaminació acústica 4 6 Reduir contaminació en general 2 Millor atenció sanitària 2 Millora serveis socials 3 Habitatge social 1 Millora instal·lacions culturals 2 Zona Hermètica 1 Millora atenció al veí 1 Altres respostes 7 Cap / tot està bé 5 Ns / Nc 21


Respecte a l’opinió pública sobre accions prioritàries, les dades reflectides a la taula indiquen, com calia esperar en la línia del que s’ha exposat anteriorment, que la solució als problemes de trànsit i aparcament és, de forma reiterativa, la demanda prioritària efectuada a la corporació municipal, seguida de les millores urbanístiques que tenen a veure amb la reparació de façanes, el problema de la seguretat ciutadana i la millora de les zones verdes. La resta de temes esmentats tenen una significació menor.

La principal conclusió que pot extreure’s d’aquesta anàlisi és que la gestió de l’equip municipal projecta una imatge força positiva amb relació als serveis públics que presta, dada a la qual s’ha d’afegir que el 72% dels enquestats no recorda cap acció negativa de l’Ajuntament, davant d’un 58% de persones que no recorden tampoc cap acció positiva. En tot cas, aquestes dades ofereixen una primera conclusió favorable per a l’Ajuntament: són molts més els que es mostren incapaços d’esmentar actuacions desfavorables que els que no recorden cap acció positiva.

Aquesta afirmació es veu absolutament confirmada amb els resultats dels qüestionaris a ciutadans, entitats i empreses. Novament s’esmenten aspectes problemàtics com són el trànsit i els aparcaments, les entrades i sortides de la ciutat, la poca qualitat urbanística de la trama urbana, la seguretat i l’incivisme, la neteja concreta d’alguns barris, l’accés a l’habitatge –excessivament car–... són qüestions que encara s’han de millorar.


114

b. Valoració global de l’atenció que presten els fu ncionaris municipals

Actualment, gairebé 7 de cada 10 sabadellencs consideren que, quan van a l’Ajuntament a fer alguna mena de tràmit o a sol·licitar informació, els funcionaris municipals els atenen bé o molt bé, davant d’un residual 3% que opina el contrari i un 11% que diu que el tracte és normal, ni bo ni dolent. Per consegüent, el balanç d’aquestes dades és favorable per a l’actual corporació. En aquest sentit, és obligat comentar que al llarg d’aquest últim any s’ha portat a terme una valoració de llocs de treball, que tenia com a objectiu millorar la mateixa organització municipal i fer més partícip el funcionari dels objectius de prestació de serveis de qualitat que es plantejava l’Ajuntament.

c. La informació de l’Ajuntament

La imatge informativa que projecta l’Ajuntament també ofereix un balanç clarament positiu. Un 56% de sabadellencs la qualifica de bona o molt bona, davant d’un 10% que afirma que és dolenta o molt dolenta, i hi ha un altre 23% que l’entén com a normal. Per segments de població, la imatge més favorable la tenen les dones, els majors de 65 anys, els jubilats i mestresses de casa i, segons zones, els residents als districtes 2 i 4.

Quant als mitjans o àmbits ciutadans a través dels quals s’informen els sabadellencs de les activitats de l’Ajuntament, l’enquesta posa de relleu que els diaris locals i la informació municipal mitjançant correspondència o bustiada juguen un paper essencial com a via d’accés prioritària a la informació. Tanmateix, no s’ha de perdre de vista que un 10% dels ciutadans accedeixen a la informació a través de la comunicació “boca-oïda”, que és un dels canals amb més pes a l’hora d’assabentar-se del que passa a la ciutat. És de preveure que, amb la posada en marxa de Ràdio Sabadell, que va inaugurar les seves emissions en proves a la Festa Major del 2001 i a l’octubre va començar les seves emissions diàries amb una forta aposta pels informatius i la divulgació de les activitats que es fan a la ciutat, la informació que reben els ciutadans ha augmentat positivament.

d. Eficàcia i eficiència de serveis municipals

Una visió complementària a la qualitat percebuda, però no per això menys important, l’ofereix l’anàlisi d’indicadors de gestió. Concretament, a través del “Informe de 1999 sobre indicadores de gestió municipal”, coordinat per la Diputació de Barcelona en base a la informació proporcionada per diferents municipis, es pot fer una aproximació diagnòstica, si bé amb certes reserves, en la mesura que només es troba informació disponible sobre alguns serveis. L’informe presenta una valoració comparativa d’alguns serveis de Sabadell en relació amb els que presten un grup de municipis majors de 10.000 habitants que han participat en l’estudi.

En l’anàlisi comparativa del cost global dels diferents serveis, tal i com pot veure’s a la taula annexa, s’ha de destacar que el 33% dels serveis previstos pel municipi presenten un cost per habitant lleugerament per sobre de la mitjana del grup de referència.


115

Taula 44. Cost dels diferents serveis

Cost del servei per habitant

Municipi Grup

% de despesa s/mitjana de grup Tipus de serveis

1998 1999 1998 1999 1999

Policia local 6.838 7.354 Abastament d’aigua 5.591 5.769 Clavegueram 295,96 320,81 Enllumenat 2.055 2.076 Pavimentació de vies públiques 1.310 1.886 Neteja viària 2.606 3.074 2.541 2.941 105 Recollida i tractament d’escombraries 4.051 4.442 3.947 4.272 104 Biblioteques 33,1 57,4 285,3 393 15 Escoles bressol 2.119 2.051 Educació Centres d’ensenyament infantil primari 3.489 3.603 2.422 3.179 133 Educació especial 109 119 558 545 22 Formació ocupacional 962 967 Ensenyament postobligatori 342 411 517 501 82 Programes de garantia social 502 211 Escoles d’adults 161 160 261 243 66 Escola de música 1.173 1.212 1.531 1.657 73 Esplais 270 296 Serveis central d’educació 0,76 0,60 1,14 0,93 65 Equipaments esportius (*) 2.018 2.066 Complexos polisportius 4.760 966 Pavellons esportius 665,6 593,2 Camps de futbol 202 193 Piscines municipals 590 497

(*) Hem agregat tots ingressos i despeses de pavellons, camps de futbol i piscines Font: Diputació de Barcelona. Informe de 1999 sobre indicadors de gestió municipal

Els tres serveis que presenten un cost superior a la mitjana del grup són: neteja viària, recollida i tractament de residus i centres d’educació primària infantil.

Neteja viària

Quant a neteja viària, Sabadell presenta els indicadors següents:

Taula 45. Neteja viària. Indicadors de Sabadell (199 9)

MUNICIPI GRUP

Cost servei / habitant 3,074 2,491 Habitants / treballadors 1,479 1,762 Habitant / màquines de neteja 4,108 6,893 Period. setmanal de neteja carrer principal 7 dies 6,4 dies Period. setmanal de neteja carrer secundària 3 dies 3,9 dies

Font: Diputació de Barcelona. Informe de 1999 sobre indicadors de gestió municipal

Com pot observar-se, el cost del servei per habitant durant l’any 1999 se situa al voltant de la mitjana del grup de ciutats estudiades, encara que, tanmateix, la distribució de recursos humans i materials no segueixen exactament els valors mitjans. Les diferències més significatives són:

- Un major nombre de treballadors en relació amb els habitants


116

- Una proporció major de màquines de neteja per habitant

- Una periodicitat de neteja molt semblant a la mitjana

Es pot concloure, per tant, que els resultats justifiquen un bon nivell de qualitat en la prestació del servei, fet que també es manifesta en un nombre menor de queixes respecte de la mitjana, una queixa per cada 3.555 habitants, davant d’una queixa per 330 habitants com a mitjana dels altres municipis.

En l’actualitat, Sabadell està procedint a una renovació dels mitjans de neteja i recollida de residus urbans. En aquest sentit, ha renovat la concessió a l’empresa Serveis de Medi Ambient SA, s’ha posat en marxa la recollida lateral, el canvi de tots els contenidors i s’ha fet una important inversió en mitjans d’ajut a la neteja dels carrers. Aquest programa es farà en els propers dos anys de manera escalonada per barris, de manera que, una vegada acabat, tota la ciutat comptarà amb una nova flota de camions i un nou parc de contenidors.

Recollida i tractament de residus

En relació amb el servei de recollida i tractament de residus, els indicadores disponibles són els següents:

Taula 46. Recollida i tractament de residus. Indica dors de Sabadell (1999)

MUNICIPI GRUP

Cost servei / habitant 4,442 4,272 Kg recollits d’escombraries de rebuig per habitant 476,2 433 Kg recollits de paper i cartró per habitant 16,21 15,6 Kg recollits de vidre per habitant 12,01 9,9 Kg recollits de metall, plàstic i brics per habitant 3,08 2,2 Habitants / Nre. contenidors de rebuig 41 62 Habitants / Nre. contenidors paper i cartró 493 345 Habitants / Nre. contenidors vidre 474 350 Habitants / Nre. contenidors metall, plàstic i brics 739 410 Periodicitat mensual recollida de rebuig 25,7 29 Periodicitat mensual recollida de paper i cartró 13 6,6 Periodicitat mensual recollida de vidre 2,2 3,4 Periodicitat mensual recollida de metall, plàstic i brics 2,2 6


El servei de recollida i tractament de residus, amb un cost de 4.442 pessetes/habitant, és el que implica una major despesa per al municipi, encara que el cost del servei durant l’any 1999 se situa al voltant de la mitjana del grup (4.272 ptes.). Aquesta despesa es justifica en la mesura que Sabadell presenta un índex d’activitat en la recollida selectiva superior a la mitjana del grup i que aquests resultats s’obtenen amb un menor nombre de contenidors per habitant i una menor periodicitat mensual de recollida. Donat que no es disposa de dades sobre queixes, no és possible conèixer el nivell de satisfacció de la població amb el servei, encara que les diferents enquestes i auditories del servei són plenament favorables. De fet, la mateixa empresa compta amb un telèfon d’atenció al ciutadà.

Respecte al tema dels residus no pot obviar-se una gran problemàtica: la vida operativa de l’abocador de Coll Cardús és relativament molt curta. Això ha portat els diferents municipis de la comarca a treballar de manera comuna impulsant el


117

Consorci de Residus del Vallès Occidental i renegociant els paràmetres econòmics amb l’empresa que explota l’abocador. Cal afegir-hi que l’eliminació de residus és una de les grans problemàtiques que hi ha a la nostra societat i els seus costos econòmics evolucionen de manera exponencial any rere any. Aquesta és una problemàtica que afecta especialment Sabadell, ja que si bé els seus impostos municipals s’apugen normalment igual que l’IPC anual, les despeses per a la recollida i, sobretot, l’eliminació de residus urbans, pugen molt més. Juntament amb això, és important recalcar que Sabadell no aplica en aquests moments una taxa de recollida de residus urbans als seus ciutadans.

Centres d’educació primària infantil

Els centres d’educació infantil primària han tingut durant l’any 1999 un cost de manteniment del servei lleugerament per sobre de la mitjana del grup, amb 3.603 pessetes per habitant davant de les 3.179 com a mitjana dels municipis participants. A més, també el cost del servei per alumne està per sobre de la mitjana, fet que pot explicar-se per una despesa superior de personal.

Dels serveis que presenten un cost inferior al valor mitjà es poden destacar els següents: biblioteques (15%), educació especial (22%) i escoles d’adults (66%).

Biblioteques

El cost del servei per habitant durant l’any 1999 és molt inferior a la mitjana dels municipis del grup, 57,4 pessetes per habitant davant de les 397 pessetes per habitant com a mitjana del grup.

Taula 47. Biblioteques. Indicadors de Sabadell (1999 )

MUNICIPI GRUP

Cost servei / habitant 57 393 Cost servei visitants 503 216 Visitants / treballador 3,515 12,744 Habitants / biblioteca 92430 29,952 m2 / biblioteca 295 669 Visitants / hora 17,2 62,6 Dies d’obertura 257 260


Els indicadors de gestió del servei posen de manifest que aquest es presta amb un nivell d’activitat inferior a la mitjana del grup. El cost per visitant és elevat a causa que les biblioteques tenen uns costos fixos que es distribueixen entre pocs usuaris, i per tant, no s’aprofiten les economies d’escala que s’aconseguirien amb una major activitat. Al mateix temps, convé tenir en compte que la dotació d’espai en biblioteques resulta del tot insuficient.

El nombre de visitants per hora també se situa en els nivells mínims del grup, fet que és indicatiu del poc grau d’atracció que exerceixen en determinats sectors de la població. Les dades permeten inferir que el servei prestat és insuficient.


118

L’obertura de la nova biblioteca central urbana incrementarà, sens dubte, el cost d’aquest servei, però, sobretot, dotarà d’una major oferta, absolutament necessària, la ciutat.

Centres d’educació especial i escoles d’adults

Constitueixen dos tipus de serveis complementaris de gran interès, els costos dels quals per habitant són sensiblement inferiors a la mitjana del grup.

Taula 48. Centres d’educació especial i escoles d’a dults. Indicadors de Sabadell (1999)

MUNICIPI GRUP

Escoles d’adults Cost servei / habitants 160 243 Cost servei / alumnes 19,218 30,868 Centres d’educació especial Cost servei / habitants 119 545 Cost servei / alumnes 236,421 793580 Cost personal / alumnes 153,776 585,907 Despeses en béns i serveis / alumnes 75,032 202,286


Els indicadors econòmics disponibles mostren grans diferències que poden arribar a distorsionar una anàlisi qualitativa de la qualitat en la prestació dels serveis. El menor cost en el cas de Sabadell s’haurà de confrontar amb la tipologia i el grau d’atenció i satisfacció dels usuaris. Només es podrà tenir una visió realista que doni compte de les diferències existents en termes de cost quan hi hagi informació complementària.

En resum, a la vista dels diferents indicadors de gestió municipal analitzats, convé assenyalar que l’anàlisi del cost únicament revela un aspecte parcial del problema de la qualitat dels serveis municipals, i es deu una anàlisi de més profunditat i calat en què s’incorporin decididament aspectes de caràcter qualitatiu. Només així serà possible homogeneïtzar situacions, en aquest cas serveis, que de per si presenten grans diferències, no només a causa de la seva naturalesa específica, sinó de la peculiaritat dels municipis objecte de mesurament. A més, la utilització de criteris qualitatius permetrà prendre decisions respecte a la necessitat de mantenir o no determinats tipus de serveis a pesar del seu cost. Moltes vegades un servei es justifica únicament per la naturalesa i el tipus de necessitats ateses i no tant pel seu cost.

Si aquestes deficiències es fan patents en la mesura que només es disposa de dades relatives al cost d’alguns serveis, què cal dir respecte de la gran quantitat de serveis dels quals no hi ha informació comparativa disponible. Seria convenient anar dotant el sistema d’indicadors d’informació complementària.

3. QUALITAT I EMPRESA

La societat actual i el seu marcat caràcter consumista tendeix cada vegada més a fixar-se en la qualitat dels productes que consumeix i a exigir l’excel·lència. Paral·lelament, les empreses es plantegen assegurar la qualitat dels seus productes o serveis, d’aquí que estiguin introduint progressivament la implantació de models per assegurar aquest objectiu.


119

�� Capacitat de lideratge del govern municipal en l’àmbit de la gestió dels serveis

�� Actitud favorable al canvi

�� Aposta per la participació social

�� Percepció favorable de la ciutadania respecte al futur

�� Desenvolupament insuficient d’alguns projectes

El sector empresarial de Sabadell segueix la tendència global de millora de la qualitat. Així, en els últims anys ha augmentat el nombre d’empreses en què s’han implantat models i normes de qualitat.

Un exemple d’aquesta tendència a Sabadell seria l’empresa MIKALOR, dedicada a la fabricació de productes relacionats amb el sector de l’automòbil, electrodomèstic i la indústria en general, que en base a les normes ISO 9001 i ISO 14001 ha rebut l’any passat un premi a la qualitat atorgat per la Generalitat de Catalunya. Una altra interessant iniciativa és “Sabadell Qualitat Alimentària” que agrupa diferents activitats econòmiques vinculades amb qualsevol de les fases de la cadena alimentària i estableix directrius d’excel·lència i atorga una marca de qualitat visible per al client, que ofereix un valor afegit al producte.

En definitiva, la qualitat es presenta com un objectiu i a la vegada una necessitat a cobrir per aconseguir: excel·lència, prestigi, competitivitat, lideratge en el sector i confiança entre els clientes.


A continuació s’exposen les fortaleses i debilitats que presenta Sabadell en relació amb la qualitat de la gestió i serveis municipals.

• En relació amb la millora qualitativa de Sabadell, un dels aspectes que el conjunt de la ciutadania ha avaluat com a punt fort és la capacitat de lideratge del govern municipal per l’impuls que està donant amb nous projectes a la revitalització de la ciutat, tant en l’àmbit de la gestió dels serveis municipals com, sobretot, en l’interès per portar a terme apostes que reactivin Sabadell més enllà dels seus límits territorials. Aquesta actitud favorable al canvi, considerada com un punt fort de partida per a la incorporació d’una política de gestió de qualitat, està contribuint a tornar als sabadellencs la confiança en les seves pròpies potencialitats.

• En aquest sentit, una altra de les fortaleses la constitueix l’obertura de l’Administració municipal al diàleg ciutadà en el procés de construcció col·lectiva de la ciutat. Aquesta aposta per la participació social queda reflectida en els processos participatius que s’han desenvolupat: pressupostos participatius, Pla Estratègic, Agenda 21, consells sectorials i de districte, etc., amb vista a incorporar l’opinió dels diferents agents socials.

• Entre les fortaleses destaca també la favorable percepció que té la ciutadania amb respecte a l’evolució de la ciutat i les seves expectatives de futur. Davant d’aquesta opinió, alguns líders de la comunitat expressen la seva cautela a l’hora d’avaluar els aspectes qualitatius de la gestió municipal per considerar que encara no hi ha un nivell de desenvolupament suficient dels projectes iniciats. Això es concreta en l’afirmació que si bé la ciutat sembla haver-se adormit uns anys sobre els


120

�� Satisfacció ciutadana amb els serveis municipals

�� Ús escàs dels equipaments culturals

�� Gran insatisfacció ciutadana respecte al problema de la mobilitat urbana

�� Insuficiència d’indicadors avançats de gestió municipal

�� Orgull de ciutat i a la vegada preocupació per les actituds incíviques

llorers, ara sembla que compta amb suficients iniciatives innovadores i amb lideratge, si bé aquestes es troben encara molt indefinides. La voluntat hi és, falta la concreció.

• Una altra de les fortaleses de la ciutat és la satisfacció dels ciutadans i les ciutadanes amb respecto a la qualitat dels serveis i equipaments municipals, incloent l’atenció que presten els funcionaris municipals i la informació que ofereix l’Ajuntament. En relació amb aquest àmbit apareix com una debilitat l’escassa utilització dels equipaments culturals, almenys tal i com apareix als ulls de la població resident enquestada. Cal constatar que Sabadell té una doble problemàtica: per una part, necessita més i millors infraestructures culturals; per altra part, determinades infraestructures culturals reben molt poc públic. Potser, i seria motiu d’estudi, la planificació d’aquestes no es va fer amb criteris objectius, sinó amb ànims d’equilibrar geogràficament les infraestructures sense crear primer hàbits culturals. En aquest sentit, la poca assistència és el preu que s’ha de pagar en l’actualitat com a resultat d’aquesta opció.

• La principal debilitat de Sabadell i sobre la qual hi ha un consens generalitzat es troba en l’àmbit de la problemàtica urbana percebuda. Hi ha un nivell molt elevat d’insatisfacció ciutadana en relació amb la mobilitat urbana a causa dels problemes de circulació i aparcament a la ciutat que provoquen un malestar generalitzat.

• Els sabadellencs i les sabadellenques es mostren molt orgullosos de Sabadell, de la seva ciutat. Consideren que està ben situada, que té la mida ideal, que té “caliu”, que els seus ciutadans són molt bona gent... però a la vegada, mostren també un grau molt alt d’exigència contra les actituds incíviques que es produeixen com poden ser els grafits, les destrosses en el mobiliari urbà o les actituds poc higièniques de determinats propietaris d’animals de companyia. El mateix orgull de ser una gran ciutat que tenen els sabadellencs porta a ser intransigent en aquestes qüestiones que perjudiquen la imatge de la ciutat.

• Quant a debilitats específiques vinculades directament amb la gestió municipal, es troba la insuficiència d’indicadors avançats de gestió en tots els àmbits de competència municipal per a una avaluació global i integral que permeti, no només l’estimació de la infraestructura i resultats, sinó també la monitorització dels processos de prestació dels serveis.


� EL DESENVOLUPAMENT DEL PLA ESTRATÈGIC . En la mesura que el Pla Estratègic constitueix no només una reflexió més o menys justificada sobre les


121

fortaleses i debilitats de la ciutat, sinó la posada en marxa de polítiques de coordinació de diversa índole, aquest instrument constituirà una eina bàsica per abordar amb el nivell de complexitat requerida la posada en escena d’actuacions de cara a millorar la qualitat de vida a Sabadell, que passa necessàriament, entre altres accions, per la millora en la prestació dels serveis municipals.

� L’EXISTÈNCIA DE PROCESSOS PARTICIPATIUS que contribueixin a mantenir viu el debat sobre el tipus de ciutat desitjat. A pesar de la cautela que el concepte de participació implica, no hi ha dubte que l’excel·lent xarxa associativa de Sabadell constitueix un actiu indubtable que no només explica part de les iniciatives portades a terme fins a la data, sinó que constitueix un mecanisme obert per a futurs desenvolupaments.

� L’ACTITUD FAVORABLE DE CANVI I INNOVACIÓ PER PART D EL GOVERN MUNICIPAL i el seu interès per millorar, fet que es tradueix en la incorporació del model de gestió de qualitat EFQM per a l’avaluació de la qualitat en la prestació de serveis. Això exigirà completar el sistema d’indicadors dotant-lo d’informació complementària, que permeti una avaluació amb major profunditat i ajustada als objectius a aconseguir.

� L’ALT GRAU DE SATISFACCIÓ AMB ELS SERVEIS REBUTS per part de la població, excepte els que afecten al problema de l’accessibilitat i aparcaments, fet que es tradueix en una actitud de col·laboració i de complementarietat que ha de ser aprofitada pels responsables del govern municipal.

� LA IL·LUSIÓ DEL CIUTADANS I l’ORGULL DE SER SABADEL LENC i l’estima que senten per la seva ciutat, és sens dubte una base molt bona per a totes les propostes de millora que vulguin implementar-se. Una gestió professionalitzada i unes bones eines de prospectiva han d’ajudar a dirigir la ciutat en el camí que volen els seus ciutadans i ciutadanes, i és possible fer-ho remant tots en la mateixa direcció.

� EL SENTIT DE CIUTADANIA I EL RESPECTE CAP AL BÉ COM Ú és un valor positiu de Sabadell. Les accions de solidaritat, la participació ciutadana i l’impuls dels valors cívics –en contra de les actituds incíviques clarament criticades pels ciutadans– és un valor positiu per construir ciutat.

� LA BONA VALORACIÓ que els ciutadans tenen de diferents actuacions importants de la ciutat ajuden que les molèsties siguin menors, la paciència del dia a dia més sofrible, i que la ciutat millori. La renovació integral del centre, el Parc Catalunya i l’Eix Macià, el rodal i el parc fluvial del Ripoll... són projectes que ja constitueixen realitats i ajuden a creure en projectes més innovadors, com són el complex cultural i de congressos de l’Eix Macià, Gran Via Digital o la Universitat d’Estiu.


122

CIUTAT DIGITAL

Els canvis en les tecnologies de la informació i de la telecomunicació avui en dia poden considerar-se equivalents als que en el segle passat va provocar la revolució industrial. Els vertiginosos avanços en les telecomunicacions, la informàtica i la comunicació ja tenen els seus efectes en l’organització del treball i provocaran en un futur no molt llunyà noves formes de representativitat social així com variacions en el model educatiu i social. Les ciutats que aspirin a no perdre aquest tren hauran de desenvolupar unes infraestructures de telecomunicacions que els permetin adequar-se a aquesta societat canviant i incorporar la societat civil en el projecte.

En l’actualitat, ningú no dubta que estem immersos en la societat de la informació, una altra cosa molt diferent és saber realment què s’entén sota aquesta denominació un tant genèrica. És més, hi ha molts termes que, a vegades, no fan més que crear confusió: societat del coneixement, economia i societat informacional, economia de serveis, etc. El cert és que en totes aquestes classificacions hi ha present una idea central, el paper estratègic que té la revolució tecnològica des del punt de vista de la seva incardinació en la producció i, paral·lelament, els efectes derivats tant de la transformació dels modes de vida com de les pautes de consum.

En qualsevol cas, al marge que hi hagi una denominació unànimement acceptada, podria dir-se que els trets més sobresortints del nou paradigma tecnològic en què vivim i que configuren el talant i els desafiaments a superar, són els següents: (Manuel Castells, The Rise of the Network Society, 1996)

• En primer lloc, convé tenir en compte que en l’actual estadi de desenvolupament la informació s’ha convertit en la matèria prima sobre la qual actuar. Les noves tecnologies estan dissenyades per actuar sobre la informació.

• En segon lloc, el fet que les noves tecnologies de la informació penetren en tots els àmbits de la societat civil.

• En tercer lloc, cal destacar que la complexitat dels sistemes d’informació porta aparellada la necessitat de xarxes que posin en connexió la informació existent en els diferents subsistemes (networking logic).

• En quart lloc, la lògica de xarxa lleva implícita la necessitat de dotar de gran flexibilitat els sistemes organitzacionals.

• En cinquè i últim lloc, la necessitat de potenciar sistemes integrats que combinin diferents tipus de tecnologies a l’ús.

És evident que aquest nou paradigma emergent adquireix diferent grau de concreció segons el nivell de desenvolupament de la societat i que els trets damunt especificats no es donen amb la mateixa força en totes les situacions. Ara bé, no hi ha dubte que un dels trets distintius d’èxit és que l’emergència d’aquest tipus de societat requereix de la proliferació de les tecnologies lligades a elles i on la utilització de les tecnologies informàtiques, possiblement, constitueix l’esglaó més bàsic però, al mateix temps, més clar si és vol comparar la capacitat d’adequació d’una ciutat davant de les seves competidores.


123

La informatització creixent que el desenvolupament tecnològic està propiciant necessita persones preparades i amb els coneixements suficients per integrar-se en aquest nou món. Per això, és necessària la creació de centres formatius que posin al dia tant les empreses com la població i, especialment, les generacions joves.

Des del punt de vista territorial, no hi ha dubte que l’esforç fet per l’Administració en ares a crear les condicions bàsiques necessàries per a la difusió el més ràpida possible de les noves tecnologies, és un element clau a l’hora de jutjar la capacitat d’adaptació d’un territori als desafiaments de la nova societat. En aquest sentit, per a la planificació i execució del que ja en la dècada passada l’Informe Al Gore denominava amb el qualificatiu d’“autopistes de la informació” o “autopistes electròniques”, cal referir-se a la necessitat de promoure infraestructures que combinin qualsevol mena d’informació, sigui aquesta vocal, gràfica, textual o audiovisual de forma ràpida i eficaç, millorant l’accés a la xarxa Internet a través de xarxes tipus RDSI o ADSL i implementant xarxes de fibra òptica a les nostres ciutats en ares a difondre les tecnologies de la informació al major nombre possible de persones.

Aquesta necessitat apareix reiteradament com un dels objectius estratègics a aconseguir en el marc de la política territorial europea. De fet, ja el 1997, a la reunió que va tenir lloc a Noordwijk, per la qual es van establir les bases del que posteriorment seria l’European Spatial Development Perspective, es va considerar aquest aspecte. En concret, referint-se a la difusió del coneixement vinculat a les noves tecnologies, en l’esmentat document es definien com a objectius a aconseguir els següents:

� Incrementar el acceso a las tecnologías de la información e incrementar laconciencia de los desafíos y potenciales beneficios producidos por lageneralización de la Sociedad de la Información.

� Apoyar la creación de tecnópolis y mejorar las relaciones entre la educaciónsuperior, R&D aplicada, centros de innovación, industria y servicios, sobre todo enregiones que padecen un cierto retraso.

� Lograr un mínimo nivel de acceso a los centros de educación superior, deinvestigación y de innovación sobre todo en áreas remotas o escasamentepobladas.

� Mejorar los niveles educativos y las capacidades profesionales en las regiones debajo nivel de especialización dentro de una política integrada de desarrollo.

European Spatial Development Perspective, Norrdwijk, 1997

Amb posterioritat, han aparegut nous informes i projectes que pretenen orientar els compromisos de l’acció pública en el camp de la societat de la informació i la comunicació. Els més recents són l’E-europe de la cimera europea de Lisboa o l’INFO XXI –proposta del govern de l’Estat que va en aquesta mateixa direcció–.

A Catalunya, la preocupació sobre com afrontar els reptes de la revolució digital ja ve de lluny, i mostra d’això és la creació en el seu moment del Comissionat per a la Societat de la Informació i els treballs que ha vingut fent, amb especial importància i atenció al Pla estratègic Catalunya en xarxa (1999-2003). La importància d’aquest Comissionat es va veure augmentada quan, l’any 2000, es va crear la Conselleria d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Un altre exemple important és la constitució en el seu moment del consorci LOCALRET –compost actualment per 782 municipis que agrupen el 99% de la població de tota Catalunya, així com les dues entitats municipalistes, Associació Catalana de Municipis (ACM) i Federació


124

de Municipis de Catalunya (FMC)–, amb l’objectiu d’unir les diferents administracions locals per afrontar de manera conjunta els reptes que planteja la societat de la informació i comunicació. Darrere de totes aquestes actuacions predominen dos grans objectius: no quedar enrere en aquest nou món que sorgeix –i si és possible, ser en els llocs líders– i evitar que en aquesta nova revolució, que com totes, implica reptes, oportunitats però també amenaces i perills, no es produeixi una fractura digital dins de la societat.

És aquesta tendència general de desenvolupament territorial la que serveix de marc i referència territorial per al diagnòstic de Sabadell, una ciutat que des de fa molts anys ha dedicat una atenció especial a aquest camp. Des de l’aparició original d’empreses referents a nivell estatal –com Logic Control o Centre de Càlcul Sabadell–, fins a les actuals iniciatives en formació, desplegament d’infraestructures o projectes emblemàtics com Gran Via Digital.


En l’actualitat, Sabadell es troba immersa en un procés global de desenvolupament digital a través de diferents actuacions com són el Pla per a la societat de la informació i el coneixement (PSICS), impulsat des de la corporació municipal que comprèn tant el desenvolupament d’infraestructures de la comunicació com el de la formació i implantació d’activitats intensives en l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), o l’ambiciós projecte que Sabadell té per transformar l’entorn de la Gran Via i convertir aquesta zona de la ciutat en el buc insígnia del desenvolupament tecnològic de la ciutat, que rep el nom de Projecte Gran Via Digital. A continuació, s’analitzaran els diferents aspectes sobre els quals es recolza el futur digital de Sabadell.

1. LA INFRAESTRUCTURA TELEMÀTICA COM A PILAR DEL DESENV OLUPAMENT TECNOLÒGIC

Sabadell ha apostat per ser una de les ciutats catalanes que disposin d’una xarxa de telecomunicacions moderna i competitiva sobre la qual sustentar el desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement.

PSICS PSICS

Infraestructures

La xarxa de cable de fibra òptica de la ciutat

Xarxa troncal:

- Longitud aproximada: 23.800m

- Pressupost: 1.195.573.842 ptes .

- Termini d’execució: 2 anys


125

En l’actualitat pot dir-se que l’objectiu està ben planificat. Però el nivell aconseguit en infraestructures telemàtiques amb l’impuls de la construcció d’una xarxa de cable de fibra òptica i coaxial a la ciutat, tal i com es mostra en els gràfics, es troba encara avui lluny de ser completat. Sens dubte, la crisi que han experimentat les diferents empreses denominades sota l’epígraf ”punt com”, així com el continu avanç en noves tecnologies que poden substituir el cable o el mateix desenvolupament de l’ADSL han fet que els operadors que tenien com a objectiu cablejar la ciutat tinguin avui dubtes sobre si la gran inversió econòmica requerida és factible i rendible avui dia.

PSICS PSICS

Infraestructures

La xarxa de cable de fibra òptica de la ciutat

Estat actual de les infraestructures per a telecomunicacions :

29.119 m.

La xarxa de telecomunicacions ha d’impulsar la competitivitat mitjançant l’extensió progressiva de la societat de la informació i el coneixement a Sabadell creant un nou àmbit de relacions interpersonals i comercials que servirà com a observatori sociocultural i tecnològic, a més de possibilitar oferir al món una targeta de presentació de la ciutat.

Complementàriament i dins de l’àmbit de les infraestructures es considera també com a punt fort el desenvolupament del Pla de telecomunicacions corporatives de l’Ajuntament, a través del qual aquesta institució pretén afrontar els reptes que els nous vents de canvi porten, perseguint diversos objectius. Destaca el voler dotar-se d’una infraestructura pròpia de telecomunicacions que doni suport a una Administració oberta a la ciutadania, un dels objectius prioritaris per a la millora de qualitat dels serveis municipals perseguits per la corporació. La incorporació d’infrastructures, entre altres efectes facilitadors, augmentarà la connexió entre els edificis municipals, fet que redundarà en una major eficàcia de la gestió municipal. També és pretén el seguiment i impuls d’altres infraestructures de telecomunicació que es poden identificar com a estratègiques. Tal i com pot veure’s al gràfic, el desenvolupament de les infraestructures municipals porta bon ritme.


126

I n f r a e s t r u c t u r e s

P l a d e t e l e c o m u n i c a c i o n s c o r p o r a t i v e s d e l ’ A j u n t a m e n t

2 0 2 4 M o l t B a ix ( M ò d e m / i n f o v i a )

3 9 2 9 B a i x ( L í n i e s X D S I )

1 5 0 M i t j à ( L í n i e s P u n t a P u n t )

6 5 A l t ( F i b r a Ò p t i c a )

P r e v is t A c t u a l

2 0 2 4 M o l t B a ix ( M ò d e m / i n f o v i a )

3 9 2 9 B a i x ( L í n i e s X D S I )

1 5 0 M i t j à ( L í n i e s P u n t a P u n t )

6 5 A l t ( F i b r a Ò p t i c a )

P r e v is t A c t u a l

P S I C S P S I C S

2. INDÚSTRIES DE LA INFORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT TECNOL ÒGIC

La societat del coneixement i de la informació revolucionaran en pocs anys el teixit productiu actual. L’aplicació progressiva de noves tecnologies en l’àmbit de la producció posarà terme, abans o després, a la societat industrial que coneixem. Aquesta transformació, ja iniciada, situa les empreses en la necessitat de començar un procés de reconversió tecnològica que apunti cap a aquest futur no tan llunyà. En aquest nou escenari, en què les indústries de la informació jugaran un paper decisiu en l’àmbit de la renovació tecnològica de les empreses, cal apostar per promoure una investigació especialitzada que possibiliti noves aplicacions en el teixit productiu i, simultàniament, impulsar la formació dels recursos humans.

En aquest context, Sabadell, sabedora de les necessitats que aquest desafiament implica, ha volgut impulsar la creació i implementació de projectes dirigits tant a la posada en marxa de noves aplicacions tecnològiques, com a la investigació en diferents àmbits. Amb aquest objectiu s’ha creat el Consorci CESTIC, Centre d'Estudis i Serveis per a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, ubicat en ple cor de l’Eix Macià. Així mateix, s’ha creat la Fundació 2i, que pretén aglutinar tots aquells sectors implicats en el disseny i la posada en marxa de noves aplicacions tecnològiques de la comunicació. La Fundació la integren l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Banc Sabadell, el grup Prisa, l’empresa Ericsson i la Fundació Areces i compta amb la implicació del sector industrial, grups financers, fundacions i empreses de serveis. La F2i té una triple vessant: formació, investigació i indústria. La seva aspiració fonamental és aconseguir que Sabadell s’especialitzi en tecnologies avançades de la comunicació i que aquest sector arribi a ser un eix estratègic per a la ciutat.

Sabadell, com altres ciutats de característiques similars, presenta com a punt dèbil una escassa penetració de les noves tecnologies din s del seu teixit productiu , sobretot a la petita i mitjana empresa. En aquest sentit, la Fundació 2i, −ubicada dins del CESTIC i creada per impulsar l’ús de noves tecnologies i la innovació en empreses i entitats públiques− és una peça fonamental per fomentar el coneixement de la societat de la informació, assegurar que no es perdin les oportunitats creades per la nova economia digital i contribuir a donar solució als problemes generats per la seva irrupció. La tasca de la Fundació 2i es tradueix en dos àmbits diferenciats: en primer lloc, l’Àrea de Transmissió de Coneixements, dirigida tant a professionals amb experiència, com a llicenciats recents que vulguin completar la seva base de coneixements amb diferents disciplines relatives a les indústries de la informació, com al públic en general. En segon lloc, hi ha l’Àrea


127

d’Innovació, orientada a empreses i altres organitzacions de caràcter privat i públic tant d’àmbit local com internacional.

Amb la mateixa finalitat, des de l’Ajuntament s’ha elaborat, en el marc del PSIC, un programa per promoure projectes d’innovació i desenvolupament tecnològic per a les empreses que contribueixi a millorar la formació dels seus professionals per adaptar-se a aquests canvis. A més de les activitats de formació professional auspiciades pel CESTIC, el Pla per a la societat de la informació i el coneixement, més conegut com a PSIC, ha desenvolupat també un programa per incorporar el contingut de les tecnologies de la informació i comunicació a les activitats de formació ocupacional. Juntament amb aquest projecte, el PSIC en compta amb un altre dirigit a facilitar informació socioeconòmica a les empreses. A més, ha creat un instrument de finançament per donar suport, facilitar i promoure la incorporació de les Pimes a la nova societat del coneixement.

Un altre factor important a destacar en l’àmbit de les indústries de la informació és el dinamisme que presenten algunes empreses sabadellenques del sector que estan participant en diferents projectes municipals de desenvolupament tecnològic. En aquest sentit, cal destacar la tasca desenvolupada per l’empresa informàtica sabadellenca Logic Control que, a més de crear dos servidors per facilitar l’accés a Internet, ha dissenyat un nou sistema d’aplicacions informàtiques a Sabadell que permet a les empreses tenir tots els programes que puguin necessitar en una única plataforma; es tracta d’un sistema pioner a l’Estat espanyol.

3. GENERALITZACIÓ DE L ’ÚS: EL CONSUM DE LES NOVES TECNOLOGIES

No hi ha dubte que les tecnologies estan provocant canvis en les pautes de comportament de la població. La generalització de les tecnologies de consum està alterant profundament les pautes de socialització i, al mateix temps, està comportant un canvi important en la dinàmica territorial. Donat que, encara que de forma incipient, està alterant les formes tradicionals de comunicació, essent progressivament afectades les relaciones espontànies per altres de més sofisticades: xats, correu, videoconferències, etc., en què el distintiu és que, per primera vegada, la comunicació no exigeix una situació de copresència física. Si això ja era cert en alguna mesura dècades enrere: telèfon, tèlex, fax..., amb la generalització de serveis multimèdia a través de la xarxa, la potencialitat de les telecomunicacions com a suport de relació social ha augmentat aquesta possibilitat de forma exponencial.

Convé tenir en compte, a més, que igual com les noves tecnologies contribueixen a augmentar la qualitat de vida, poden tenir efectes perniciosos sobre la cohesió social a causa de l’ús diferenciat de la població. No es pot oblidar que el cost d’implementació és realment onerós per a determinats grups socials, unit al fet que el desenvolupament diferencial d’habilitats és directament proporcional al nivell cultural i a l’edat de la població. Tot això porta a qüestionar-se fins a quin punt, en un futur no molt llunyà, es posarà de manifest la relació intrínseca entre l’ús de les noves tecnologies i el factor desigualtat social. Per aquesta raó, promoure l’accés universal a les noves tecnologies ha de ser un eix prioritari d’actuació estratègica per aconseguir la incorporació gradual de la societat civil a la xarxa telemàtica i, d’aquesta manera, desenvolupar una política de discriminació positiva que eviti els riscos implícits de fractura social o territorial. En aquest sentit, difondre i potenciar l’ús de les noves tecnologies implica la necessitat de portar a terme una sèrie


128

d’accions dirigides a sensibilitzar la població sobre la importància i els beneficis del seu ús en l’àmbit quotidià, social i laboral i a facilitar la formació a les persones amb menys possibilitats d’accés a la xarxa. Però aquests objectius no podran complir-se si no s’implementa una política que afavoreixi el desenvolupament d’equipaments d’un cert grau d’especialització a l’abast de tots i, especialment, dels sectors més vulnerables.

És per això que l’anàlisi de la difusió de la tecnologia a Sabadell es manifesta en dos plans complementaris però igualment necessaris: el dels equipaments públics que afavoreixen la connexió a la xarxa i el de la difusió de les tecnologies d’ús domèstic de caràcter molt més individualitzat. Ambdós aspectes constitueixen indicadors que mostren l’entitat del canvi esmentat anteriorment.

3.1. Política municipal d’accés a la xarxa: equipam ents i serveis a disposició de la població

En el marc del Pla per la societat de la informació i el coneixement, Sabadell presenta com a punt fort la posada en marxa del projecte «Internet per a Tothom» (IPAT) que té com a objectiu promoure l’ús de les noves tecnologies de la informació. Dins d’aquest projecte s’ha promogut la creació de punts d’accés públics i gratuïts que permet a qualsevol ciutadà disposar amb una certa proximitat de punts de connexió a la xarxa distribuïts regularment en els set districtes de la ciutat. La finalitat d’aquest projecte és garantir l’accés universal dels sabadellencs a la xarxa.

PSICS PSICS

Accés universal Accés universal , sensibilització i

formació

Quioscos 1 . Ajuntament de Sabadell

2. CFO Vapor Llonch 3. CC. de Gràcia 4. Ca l’Estruch

5. Casal Pere Quart 6. CC Torre romeu

Espainternet 7. CC de Sant Oleguer

8. Casal Pere Quart (SIJ) 9. CC de Can Rull

10. CC de Ca n’Oriac 11. CC de la Creu de Barberà

Els espais municipals d’accés gratuït i públic a Internet a

Sabadell

Actualment Sabadell té, tal i com és mostra en el gràfic anterior, sis quioscos i cinc Espainternet distribuïts pels diferents barris. A aquests, se’ls han de sumar els punts ÒMNIA impulsats per la Generalitat de Catalunya. En aquests moments n’hi ha tres i un quart està en projecte. Cal destacar que Sabadell ha estat la primera ciutat que compta amb un punt ÒMNIA dedicat especialment a la població que


129

busca feina i formació ocupacional i està instal·lat al Vapor Llonch, dins del Departament de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Sabadell. A través de tots aquests equipaments qualsevol ciutadà té la possibilitat de:

• Navegar per Internet

• Correu electrònic

• Realització de tràmits municipals amb accés a la base de dades del 010; es pot fer la impressió dels documents sol·licitats.

Aquests equipaments, a més de comptar amb ordinadors connectats permanentment a la xarxa, disposen d’aules per desenvolupar activitats de formació en noves tecnologies de la informació. L’objectiu principal és aportar elements bàsics sobre el funcionament dels recursos tecnològics i les seves prestacions a les persones que no tenen cap mena de coneixement perquè perdin la por a l’ordinador i tinguin unes primeres eines per poder començar a familiaritzar-se amb les noves tecnologies.

En aquest sentit, durant l’any 2000 s’han portat a terme a Sabadell, tal i com és mostra en el gràfic, 158 tallers de formació general sobre informàtica bàsica i iniciació a Internet en què es van inscriure 1.349 persones. A més, s’han donat tres edicions de formació específica sobre com viatjar amb Internet en els Espainternet de Can Rull, Sant Oleguer i Casal Pere IV.

PSICS PSICS

Accés universal , sensibilització i formació formació

Inscripcions per sexe

32,84%

67,16%

HOMES

DONES

Inscripció per edats

0 100 200 300 400

11 a 20

21 a 30

31 a 40

41 a 50

51 a 60

61 a 70

71 a 80

81 a 90

PERFIL DE LES PERSONES INSCRITES ALS TALLERS D’INTERNET I D’INFORMÀTICA

A la vista de les accions desenvolupades es pot considerar com a punt fort l’impuls realitzat per l’Administració municipal per a l’acc és universal dels sabadellencs a les noves tecnologies.


130

3.2. Administració municipal i noves tecnologies

Un altre dels àmbits d’aplicació de les noves tecnologies que preveu el PSIC és el relatiu a la mateixa Administració municipal, partint del supòsit que l’ús de les noves tecnologies ofereix possibilitats de millorar la qualitat dels serveis municipals i d’ampliar-ne l’oferta. Amb aquest objectiu, la corporació municipal ha impulsat la incorporació de serveis i continguts locals a la xarxa, entenent que la proximitat és el factor clau fonamental que influeix en la demanda d’informació i serveis.

Per a la consecució d’aquest objectiu s’han posat en marxa diferents projectes, encara que alguns estan encara en els seus inicis.

• www.ajsabadell.es, plataforma de serveis municipals d’informació, atenció i transacció a través d’Internet.

• Biblioteques en xarxa, arxiu documental local a través de la xarxa, digitalització de fons documentals locals.

• Salut en xarxa, xarxa de professionals i centre d’atenció i derivació d’usuaris. La millora de l’atenció sanitària a través de la xarxa inclou diferents aspectes:

- Orientar el ciutadà sobre el dispositiu més idoni i disponible d’acord amb criteris prèviament consensuats.

- Connectar els professionals entre si a través d’una xarxa que permeti circular la informació clínica i potenciar la capacitat resolutiva.

- Connectar i acostar les diferents institucions per coordinar la prestació dels seus serveis.

- Oferir a les indústries de la informació continguts i possibilitats d’I+D.

Aquesta iniciativa que busca aprofitar els beneficis de les tecnologies de la informació i comunicació per millorar l’atenció sanitària compta amb el complet servei de transferència telemàtica d’informació de la Corporació Sanitària Parc Taulí (CSPT) i preveu millorar el contacte entre els professionals de la sanitat, de forma que es puguin transmetre entre ells dades radiològiques, bases de dades de casos clínics o consultar per als diagnòstics, coordinant hospitals, ambulatoris, centres de rehabilitació, farmàcies, etc.

• La web del Pla Estratègic Sabadell 2010 pretén ser una porta de la ciutat al món, amb un fort contingut gràfic i de demostració de projectes emblemàtics de ciutat –city-marketing–, a la vegada que un important contingut tècnic i documental, així com un espai de debat virtual i termòmetre de opinió.

Els projectes anteriors convergeixen en dos objectius fonamentals que han de guiar la tasca de l’Administració municipal:

• Acostar l’Administració al ciutadà mitjançant la utilització de les TIC en la prestació de serveis d’informació, comunicació i transacció, i millorar-ne la qualitat.


131

• Sincronitzar la forma de prestació de serveis amb el ritme d’implantació de les tecnologies a la societat.

En definitiva, es pretén facilitar els tràmits administratius més comuns per Internet amb l’objectiu d’acostar l’Administració al ciutadà.

Per a la consecució d’aquests s’han desenvolupat els projectes següents:

• Pla Informàtic Municipal de Sabadell, equips, maquinària i programació per a la gestió i prestació de serveis.

• Oficina d’atenció al ciutadà; plataforma de serveis presencials i integrals al ciutadà.

• Tràmits per Internet; targeta ciutadana, pagament d’impostos; informació personalitzada, reserva d’espais públics.

• Intranet corporativa; instrument de gestió i informació de l’organització. Formació per als treballadors en l’ús de les TIC i noves aplicacions.

Les propostes anteriors es resumeixen en el gràfic següent:

PSICS PSICS

- Ajuntament

Pla informàtic Municipal (PIM)

Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC)

Tràmits per internet

Formació per a treballadors

Tràmits : Més fàcils , ràpids i per telèfon

Punts d’accés : Oficines virtuals Connexió telemàtica de tots punts d’atenció municipal

Aplicatius per a la gestió i prestació de serveis : Hisenda , gestió

d’ingressos , gestió padró

d’habitants , SIC, RRHH,

expedients de llicències .

5700 hores / usuaris en formació en les

TIC

Conveni UOC: Estudiants en

pràctiques virtuals

Aplicació generador

Web

Tràmits - Web

Per últim, cal assenyalar que l’Administració municipal preveu també les possibilitats que ofereix la xarxa per portar a terme experiències innovadores i per projectar la ciutat a l’exterior. En aquest sentit, els objectius concrets que persegueix són:

• Assajar noves formes de participació, treball, inserció social i prestació de serveis.

• Participar de les xarxes que permetin tenir presència externa i captar experiències interessants per a la ciutat.


132

Tot això es concreta en els projectes següents:

• Les entitats a Internet.

• Jornades sobre estratègies locals per a la societat del coneixement.

• Seminari sobre la democràcia i participació en la societat de la informació.

• Educació i Internet.

• Creació de l’Observatori de la SIC de Sabadell per a població, entitats i empreses.

El balanç dels diferents projectes posats en marxa per l’Administració municipal llança un saldo inicial clarament positiu que expressa el desig de modernització i materialitza l’objectiu municipal d’utilització de les noves tecnologies tant per millorar la qualitat dels serveis municipals com per afavorir la incorporació de la població a la nova societat del coneixement.

3.3. Difusió de les tecnologies de consum

En el cas de Sabadell, una investigació recent relativa a l’ús de les noves tecnologies mostra el següent:

Taula 49. Disponibilitat d’ordinadors personals i a ccés a Internet entre els sabadellencs

30 5 50 15 50

24 12 14 51 7 26 13 7 48 24 1

50

54 14 35 9 3 1 14 4

50 24

Font Metra Seis, 2000

III) Eines d’Internet més utilitzades Dades en % (153) % sobre total població (601)

*No disposa d’ordinador........................ ................................................................................ *No té accés a Internet........................ ............................................................................

Correu electrònic.............................. ..................................................... Pàgines Web.................................... ......................................................... Fòrums i espais de participació................ .................................... Ns/Nc.......................................... ................................................................

No té accés a Internet......................... .......................................... Ns/Nc.......................................... ..................................................................... No disposa d’ordinador......................... .........................................................................

DISPONIBILITAT D’ORDINADORS PERSONALS I ACCÉS A INT ERNET ENTRE ELS SABADELLENCS

% sobre total població

A casa......................................... ........................................................ A l’oficina.................................... ................................................... Als dos llocs.................................. ....................................................

No té ordinador................................ ................................. Als dos llocs.................................. ....................................

II) Si té accés a Internet Dades en % (302)

I)Si es té a casa o a l’oficina ordinador personal Dades en % (601)

A casa......................................... .............................................. A l’oficina.................................... ...........................................


133

D’acord amb les dades de l’enquesta, la familiarització de la població sabadellenca amb l’ordenador bé a casa, o bé al lloc de treball, només afecta la meitat de la població, 50%. Complementàriament, la navegació a través d’Internet al 26%.

Taula 50. Ús d’ordinadors i accés a Internet per se gments de població Si es disposa d’ordinador

(% horitzontal)

Si es té accés a Internet (% horitzontal) Eina d’Internet més utilitzada

SEGMENTS DE LA POBLACIÓ

Sí No NC Sí No Nc/No té ordenador

Correu electrònic

Pàgines Web

Fòrums i espais

particip.

Nc/No té ordinador/no

Internet Conjunt població 50 50 26 24 50 14 9 1 76 Sexe

- Home 53 47 30 22 48 16 11 1 72

- Dona 48 52 21 26 53 11 7 1 81

Edat

- 18-29 anys 61 39 35 26 39 16 16 2 34

- 30-44 anys 70 30 37 33 30 22 14 1 37

- 45-64 anys 52 49 23 27 50 14 4 82

- 65 i més anys 12 88 4 6 90 1 99

Estudis

- Menys de primaris 9 91 3 4 93 1 1 98

- Primaris 35 65 24 24 52 5 3 92

- Mitjans/superiors 76 24 46 30 24 25 16 1 58

Ocupació

- Treballadors 66 34 38 27 35 22 13 2 63

- Aturats 80 20 33 53 14 13 13 74

- Jubilats 16 83 6 9 85 3 97

- Estudiants 84 16 53 30 17 28 28 2 42

- Mestresses de casa 36 64 7 28 65 2 2 96

Font: Metra Seis, 2000

Por segments de població les dades més destacables quant a la utilització dels ordinadors, són les següents:

• Els homes usen l’ordinador més que les dones, encara que les diferències per sexe no són significatives.

• Els vertaders usuaris, com era d’esperar, tenen el perfil següent: menors de 30 anys, estudis mitjans superiors i són estudiants o estan a l’atur.

Respecte a l’ús d’Internet , les dades de la taula anterior mostren que:

• Està lluny de ser un recurs generalitzat , només el 26% de la població té aquest recurs, per la qual cosa el marge de maniobra per als operadors és encara molt important.

• La seva utilització depèn en gran mesura del nivell cultural. De tots els segments de població considerats, els estudiants mitjans-superiors són els usuaris més freqüents d’aquest recurs.


134

Comparant les dades de Sabadell amb el conjunt de Catalunya s’observa que les dades són molt similars. Sabadell està lleugerament per sobre (50%) respecte a Catalunya (45,70%) quant a la possessió d’ordinador per part de les famílies.

Taula 51. Tecnologies d’informació i comunicació (T IC). Equipament TIC a les llars (2000-2001)

Dades en %

2000 2001

Llars amb ordinador 44,80 45,70

- Un ordinador 28,00 37,50

- Dos ordinadors o més 6,70 8,20

Llars amb connexió a Internet 18,50 27,10 Llars amb mòbil 58,30 64,20

- Un mòbil 32,40 29,00

- Dos mòbils o més 25,70 35,20

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d’Universitats. Recerca i Societat de la Informació. Institut d’Estadística de Catalunya

Quant a les connexions a Internet, les xifres són pràcticament idèntiques, 26% Sabadell davant del 27,10% a Catalunya.

En resum, a pesar de determinats discursos, les dades mostren de forma clara una sèrie de fets que han de tenir-se en compte a l’hora de fer judicis fonamentats sobre el grau de difusió real de les noves tecnologies:

• L’extensió de les noves tecnologies d’ús domèstic dista de ser un recurs generalitzat a l’abast de la població, les xifres mostren que hi ha molt marge de maniobra i que és necessari seguir insistint en la generalització d’aquesta mena de tecnologies.

• Es pot dir que, tal i com era d’esperar, hi ha una ruptura generacional quant a l’ús. Les persones grans gairebé no tenen presència ni com a usuaris dels ordinadors i molt menys com a internautes.

• No obstant això, la importància de la variable “edat” es veu amortida pel “nivell cultural”. Clarament s’aprecia com, dins de les mateixes colles d’edat, les persones amb estudis utilitzen amb més freqüència aquesta mena de recursos.

Per concloure es pot dir que la generalització i difusió de les noves tecnologies de la informació requereixen d’un esforç addicional a fi de compensar les desigualtats que hi ha, en un intent d’eliminar possibles fonts potencials de segregació i fragmentació social.

4. GRAN VIA DIGITAL : UN GRAN PROJECTE INTEGRADOR

Sota la premissa desenvolupament sostenible com una necessitat, que inclou la responsabilitat d’harmonitzar els desenvolupaments de la societat del coneixement amb la sostenibilitat de la ciutat neix, en resposta a l’aspiració de centralitat digital que vol la ciutat , el Projecte Gran Via Digital, amb l’objectiu d’ajuntar i centralitzar les accions vinculades a la nova societat del coneixement en una àrea de la ciutat, la Gran Via.


135

El territori previst per a Gran Via Digital és el que es mostra en el quadre següent:

GRAN VIA DIGITAL

912.666 m2

82.590 m2 de sòl d’equipaments (29.000 m2 públics actualment) 58.996 m2 de sòl industrial

Centres d’ensenyament superior Equipaments culturals i esportius Accessibilitat

Gran Via Digital vol actuar com un centre de transformació de la ciutat amb l’objectiu estratègic de promoure nous sectors productius, situant Sabadell en la nova economia del coneixement.

En relació amb els seus objectius específics, es poden assenyalar els següents:

• Crear una imatge de marca, GVD, com entorn productiu i de qualitat, amb elements arquitectònics diferenciadors.

• Aconseguir un posicionament competitiu i diferenciat al Vallès i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a través del desenvolupament de clústers i la participació de les xarxes locals, regionals i globals.

• Generar i potenciar els nous sectors productius, relacionant les tecnologies de la informació, comunicacions i coneixement amb els sectors tradicionals, i impulsant noves empreses.

• Integrar i vertebrar socialment i territorialment la nova zona de la ciutat, integrant la seva activitat econòmica.

• Aconseguir un model de sostenibilitat, aprofitant la intervenció urbanística per a regenerar l’entorn i fer que el desenvolupament reverteixi en el territori.

• Ser model de gestió. GVD com exemple d’organització que aprofita les tecnologies de la informació i comunicació i la gestió eficaç del coneixement.

El projecte té definida com a línia de desenvolupament principal dins de l’activitat productiva, l’aplicació de les tecnologies de la informació i comunicació en tres camps diferenciats: la salut, el disseny i les pimes.

4.1. Salut

Un dels projectes emblemàtics serà el Parc de Salut, pioner en el camp de la investigació en medicina. El nou Parc de Salut és un projecte de parc tecnològic en ciències de la salut que promocionarà iniciatives en l’àmbit de la investigació i la docència, i oferirà una infraestructura física de suport per al seu funcionament. En el projecte participen l’Ajuntament i la Corporació Sanitària Parc Taulí i té la vocació de col·laborar amb institucions universitàries i centres d’investigació. Un dels


136

projectes que es pretén assumir és el de CINTAMED, un centre per a la innovació en noves tecnologies aplicades a la medicina, especialitzat sobretot en electrònica i nous materials. L’objectiu és situar la ciutat com a referent de la investigació científica en la medicina. La seva ubicació a la Gran Via és idònia per la seva proximitat a la zona hospitalària. L’anunci de la construcció del Sincrotron a les immediacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, però molt proper a la ciutat de Sabadell, així com l’anunci del Govern de la Generalitat de crear al voltant d’aquesta gran infraestructura un clúster del coneixement, pot comportar un impuls mitjançant la col·laboració a aquest projecte del Parc de Salut.

4.2. Disseny

L’estat de maduresa de les tres línies d’especialització de l’Escola de Disseny −tèxtil, industrial i multimèdia− i els seus projectes de desenvolupament en fan el lloc idoni per desenvolupar noves aplicacions, buscant el suport de socis que permetin ampliar-ne els continguts actuals.

La línia iniciada pel MECAD amb el futur projecte de producció audiovisual, per dirigir-se a un públic jove, té un gran potencial i dinamisme que pot actuar com a palanca per estimular la demanda i el consum de tecnologies de la informació. La transversalitat del disseny industrial potencia l’aparició d’associacions no explorades encara. En aquest sentit, cal destacar pel seu impacte la proposta de crear un centre d’empreses vinculades a les TIC a les naus de l’ABB. Així mateix, cal esperar que el desenvolupament d’aquest àmbit sigui un factor d’atracció per a la implantació d’altres centres de la mateixa naturalesa.

4.3. Serveis a pimes

Donada la gran diversitat de pimes, està previst que l’activitat a desenvolupar en aquesta línia comenci per un estudi en detall de les necessitats i millores possibles, segons la mida de l’empresa i el sector per, a continuació, dissenyar un programa públic que desenvolupi i concreti les actuacions més adequades.

Així mateix, es pretén aprofitar les sinergies que es produeixen entre les empreses que es dirigeixen a aquest sector per, mitjançant programes de col·laboració entre elles, poder arribar a tot el teixit de pimes de Sabadell i el Vallès.

També està previst, dins del projecte Gran Via Digital, una ampliació del campus universitari i, a més, la ubicació de la nova biblioteca. Les antigues naus de l’ABB seran el motor d’aquest projecte que es complementa amb un estudi de l’Institut Català de Tecnologia per a la implantació i la promoció d’activitats dins del Projecte Gran Via Digital.

La transformació de l’entorn de la Gran Via implica, a més de la implantació d’empreses de noves tecnologies de la informació, la renovació del parc d’habitatges i la dotació d’un conjunt d’infraestructures de serveis avançats. El conjunt d’accions que inclou el Projecte Gran Via Digital fan que aquest sigui un dels principals punts forts en què pot recolzar-se la centralitat digital a què aspira Sabadell.


137

�� Sabadell ha impulsat la implementació d’una xarxa de telecomunicacions moderna i competitiva

�� El cablejat de fibra òptica i coaxial està en fase de desenvolupament

�� La creació del CESTIC un factor decisiu en el desenvolupament d’aplicacions tecnològiques i la investigació

�� Escassa penetració de les noves tecnologies en les PIMES

�� La escassa formació professional en les noves tecnologies és un handicap per al canvi

�� La situació general de les “punt com” ha provocat un alentiment del cablejat a les ciutats


A partir de l’estudi realitzat es presenten les principals fortaleses i debilitats de Sabadell per al seu desenvolupament en noves tecnologies de la informació i comunicació.

• Sabadell ha apostat per ser una de les primeres ciutats catalanes que disposaran d’una xarxa de telecomunicacions moderna i competitiva sobre la qual sustentar el desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement i per això compta amb el Pla per a la societat de la informació i el coneixement (PSICS) com a principal punt fort per al desenvolupament digital de la ciutat.

• Dins del marc del PSICS, Sabadell ha promogut el desenvolupament d’infraestructures telemàtiques apostant estratègicament per la construcció d’una xarxa de cable de fibra òptica i coaxial a la ciutat.

• Tanmateix, la crisi financera de les “punt com”, així com la forta inversió que implica el cablejat i les innovacions tecnològiques continuades, han provocat un alentiment a nivell general en el desenvolupament d’aquesta infraestructura, plantejant dubtes de futur.

• Es considera també com a punt fort el desenvolupament del Pla de telecomunicacions corporatives de l’Ajuntament, a través del qual la corporació municipal pretén afrontar els reptes derivats dels nous vents de canvi i dotar-se d’una infraestructura pròpia de telecomunicacions que doni suport a una Administració oberta a la ciutadania i proporcioni al mateix temps major eficàcia a la gestió municipal.

• Sabadell ha creat el consorci CESTIC (Centre d’Estudis i Serveis de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per a la implementació de projectes dirigits tant a la posada en marxa de noves aplicacions tecnològiques com a la investigació en diferents àmbits.

• Davant d’aquesta fortalesa Sabadell, com altres ciutats de característiques similars, presenta com a punt dèbil una escassa penetració de les noves tecnologies en el seu teixit productiu, sobretot a la petita i mitjana empresa. Des de l’Ajuntament s’ha elaborat, en el marc del PSIC, un programa per promoure projectes d’innovació i desenvolupament tecnològic per a les empreses, de manera que les petites i mitjanes empreses puguin utilitzar les noves tecnologies en els seus processos de producció i organització del treball.

• Com a punt dèbil es constata la insuficient formació professional, fet que constitueix un handicap que dificulta la capacitat d’adaptació de les empreses al canvi tecnològic. En

�� El Pla de telecomunicacions permetrà acostar l’Administració municipal als ciutadans


138

�� La difusió de les tecnologies de consum entre la població és lluny de ser un recurs generalitzat

aquest sentit, hi ha previst un programa de formació en noves tecnologies a través de la F2i dins del PSIC.

• Un altre factor important a destacar en l’àmbit de les indústries de la informació és el dinamisme que presenten algunes empreses sabadellenques del sector que estan participant en diferents projectes municipals de desenvolupament tecnològic.

• En el marc del Pla per la societat de la informació i el coneixement, Sabadell presenta com a punt fort la posada en marxa del projecte «Internet per a Tothom» (IPAT), que té com objectiu promoure l’ús de les noves tecnologies d’informació. Dins d’aquest projecte s’ha promogut la creació de punts d’accés públics i gratuïts que permeten a qualsevol ciutadà connectar-se a la xarxa.

• El balanç dels diferents projectes posats en marxa per l’Administració municipal expressa el desig de modernització i materialitza l’objectiu municipal d’utilització de les noves tecnologies tant per millorar la qualitat dels serveis municipals com per afavorir la incorporació de la població a la nova societat del coneixement.

• Les dades relatives a la utilització d’Internet i serveis multimèdia mostren que les noves tecnologies estan lluny de ser un recurs generalitzat, per la qual cosa el marge de maniobra per als operadores és encara molt important. La seva utilització depèn en gran mesura del nivell cultural i de l’edat de la població.

• Un dels projectes emblemàtics de la ciutat és el denominat Gran Via Digital. Sota aquest paraigua es desenvolupen diferents projectes que tenen en comú el fet de ser pioners en el desenvolupament de noves tecnologies i concentrar-se en una àrea territorial, la Gran Via, fet que atorga a aquesta zona de la ciutat un plus de centralitat.

• Un dels més importants és el denominat Parc de Salut, pioner en el camp de la investigació en medicina. El nou Parc de Salut és un projecte de parc tecnològic en ciències de la salut que promocionarà iniciatives en l’àmbit de la investigació i la docència i oferirà una infraestructura física de suport per al seu funcionament.

• L’estat de maduresa de les tres línies d’especialització de l’Escola de Disseny −tèxtil, industrial i multimèdia− i el seus projectes de desenvolupament en fan el lloc idoni per desenvolupar noves aplicacions, buscant el suport de socis que permetin ampliar-ne els continguts actuals.

• L’èxit de les polítiques de desenvolupament tecnològic de Sabadell dependrà estretament de la capacitat efectiva d’execució a causa de la velocitat dels canvis en aquest àmbit.

�� Política municipal d’accés universal a la xarxa: equipaments i serveis a disposició de la població

�� Les noves tecnologies al servei de la modernització de l’Administració municipal

�� Gran Via Digital un projecte integrador

�� Parc Salut, projecte pioner en investigació mèdica

�� Insuficient nivell d’execució dels projectes en curs

�� Escola de Disseny una experiència innovadora per a l’aplicació de les noves tecnologies

�� Dinamisme d’algunes empreses sabadellenques del sector


139

No es tracta tant de formular molts projectes sinó de portar-los a la pràctica.


� GRAN VIA DIGITAL . El desenvolupament del projecte Gran Via Digital constitueix una oportunitat de futur ja que permetrà crear un espai altament especialitzat que augmentarà el grau de centralitat de Sabadell. L’execució d’aquest projecte donarà a Sabadell una posició de preeminència al Vallès i a la Regió Metropolitana de Barcelona en la mesura que hi convergeixen una sèrie d’iniciatives per a la difusió de les noves tecnologies. En aquest sentit, ajudarà, dins de la Regió Metropolitana, a la consolidació de centres d’innovació de segon nivell descongestionant la concentració que hi ha actualment entorn a Barcelona. El projecte GVD constituirà un bon esperó per impulsar projectes d’investigació innovadors i servirà de palanca per potenciar el desenvolupament de nous sectors productius. Constituirà un bon complement per a les empreses sabadellenques necessitades de polítiques d’I+D. Per últim, no pot menysprear-se la importància d’aquest projecte com a element de regeneració urbanística del centre, que dóna suport a la centralitat financera i comercial de l’Eix Macià.

� INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIONS. És evident que l’extensió de la xarxa de comunicacions telemàtiques no és una condició suficient per a l’èxit econòmic i social d’una ciutat, però sí que és una condició necessària. No pot competir-se amb èxit en el sistema internacional de ciutats si no s’han garantit uns mínims en el terreny de les telecomunicacions. En aquest sentit, la política de cablejat portada a terme per Sabadell és una oportunitat de futur que permetrà la difusió de les noves tecnologies al conjunt de la població. En aquest sentit, s’haurà d’actuar en dos fronts complementaris, per una part, impulsant l’execució dels projectes de cablejat pendents i, per l’altra, tractant d’arribar a les àrees més desfavorides per aconseguir que les infraestructures de comunicacions actuïn com a factor reequilibrador de les desigualtats existents en les diverses àrees o districtes.

� LA CORPORACIÓ MUNICIPAL COM A PROMOTORA DEL CANVI . El paper que està jugant l’Administració municipal serà clau a l’hora d’impulsar Sabadell al nou escenari al qual està abocada. En aquest sentit, l’Administració municipal, com a promotora del canvi, haurà de tenir en compte dos fronts prioritaris. En primer lloc, haurà de fer una gestió àgil i proactiva de les noves tecnologies al servei del teixit productiu local en ares a promocionar Sabadell i, al mateix temps, impulsar la recerca d’oportunitats de negoci en sectors emergents, com a actuació estratègica a prestar per l’Administració local a les empreses locals. En segon lloc, les noves tecnologies hauran de seguir essent un instrument clau per acostar l’Administració als ciutadans, aprofundint i ampliant el nombre de serveis oferts i agilitant els tràmits burocràtics necessaris per al seu millor funcionament en el context de la gestió de qualitat.


140

CIUTAT REFERENT

El procés de globalització econòmica i social que s’ha produït durant les últimes dècades ha obligat les ciutats, no només a la seva transformació interna per adaptar-se als canvis, sinó a millorar el seu posicionament extern per poder competir amb el seu entorn i així continuar el seu procés de desenvolupament en una realitat social, on les grans metròpolis tendeixen a exercir una forta influència sobre les ciutats més petites del seu entorn, i tendeixen a absorbir gran part de la seva energia i identitat.

Sense cap dubte, avui es pot i s’ha d’afirmar que el món és global. Tanmateix, cal tenir present que cap projecte no pot funcionar o avançar si no té en compte i no respecta la personalitat de cadascun. Com a ciutat, Sabadell ha d’inserir-se en el que és universal i intentar aportar allò que té d’específic i la fa diferent. Sota aquesta intenció ha de fer-se realitat aquella afirmació de Think globally, act locally.

En aquest context, cada ciutat ha de trobar el seu espai propi i, per tant, el seu posicionament territorial, econòmic i social a partir d’aquells factores endògens, específics i peculiars que li confereixen les seves possibilitats de desenvolupament, de projecció externa i, com no, d’identitat. La recerca de la identitat com a ciutat, d’una definició pròpia que sigui capaç d’expressar amb estil el caràcter peculiar de la seva pròpia idiosincràsia en un món competitiu que tendeix a l’homogeneïtat creixent dels espais/temps viscuts, és una de les tasques pendents per a aquelles urbs que pretenen ser referents i que, en virtut d’això, i dels factores que ho fan possible, trobaran el seu espai i sentit futur de desenvolupament sostenible.

Els canvis que cada ciutat sigui capaç de fer a partir de l’avaluació de les seves pròpies potencialitats presents i futures seran determinants a l’hora de trobar un lideratge propi i especial en el gran mercat territorial on, sens dubte, la tendència a l’absorció de la perifèria pel centre és un factor amenaçant que cal considerar.

Però, la recerca de la “referència” té també una vessant que no s’ha d’oblidar i que té a veure no només amb el fet en si de trobar un posicionament competitiu en el mercat, sinó amb l’afany de prestar una sèrie de serveis que contribueixin tant a la millora de la qualitat de vida de la mateixa ciutat com a la dels municipis limítrofs als quals pretén servir.

En definitiva, la referència d’una urbs i la seva projecció externa estan directament vinculades al nivell d’especialització funcional que sigui capaç d’aconseguir a partir de l’optimització dels seus recursos interns i, el que és més, de la manera com desenvolupi una estratègia adequada de projecció externa. D’aquesta manera, es pot afirmar que l’atracció de la ciutat estarà en funció de la imatge de marca. Aquest és un concepte fonamental per potenciar i donar a conèixer una ciutat. Allò que comuniques i el que la gent percep són factors que han de tenir un mateix denominador comú. Què ets? Com et veu la gent? Però sobretot, què vols ser? són preguntes fonamentals a l’hora de començar a definir la imatge de marca que es vol per a la ciutat. I aquesta ha de ser creada i reforçada a través dels seus èxits en diferents àmbits estratègics. En aquest sentit, l’aprofitament de les sinergies que es produeixin resultaran un factor d’importància capital. L’aspiració d’una ciutat a ser “referent” dins d’un entorn exigeix, sense cap dubte, una definició prèvia del model


141

de ciutat que es vol i pot aconseguir a partir de les seves fortaleses i, certament, exigeix una tasca continuada per aconseguir-ho.


El concepte “Ciutat Referent” apel·la a la capacitat de lideratge de Sabadell en el seu entorn més natural. En aquest sentit, a la seva aspiració de no ser simplement capital de comarca del Vallès Occidental, sinó de convertir-se realment en motor de comarca del Vallès i en motor de país dins del sistema territorial català i, al mateix temps, projectar-se com a realitat simbòlica més enllà de les seves fronteres. Si alguna cosa ha demostrat Sabadell al llarg de la seva història és que la seva projecció com a ciutat ha superat amb escreix el seu pes demogràfic i territorial, estant molt per sobre d’altres ciutats que la superaven en mida i extensió. No és una exageració, sinó tot el contrari, dir que Sabadell ha estat un punt de referència obligat en el sistema de ciutats espanyol i, lògicament, català. La seva rellevància financera, industrial, cultural o esportiva així ho testimonien. Fins a quin punt això és veritat avui dia? En quina mesura la seva importància i transcendència actual fan de Sabadell una Ciutat Referent?, aquestes són algunes de les qüestions que exigeixen aprofundir en els factors que fan atractiva una ciutat i que la impulsen com a espai de referència obligada, més enllà de la seva realitat material i tangible. No es pot oblidar que tota ciutat, en aquest cas Sabadell, és una realitat experienciada, viscuda i, per tant, simbòlicament representada.

Es planteja l’objectiu de fer de Sabadell una ciutat referent. Una ciutat que, quan en sona el nom, el receptor l’associa a connotacions i valors positius.

A l’hora d’analitzar les possibilitats de Sabadell per ser punt de referència del sistema de ciutats del seu entorn i augmentar la seva presència en fòrums catalans i internacionals es consideraran aquells factores que li poden permetre augmentar el grau de centralitat. No es pot oblidar que la idea de centralitat es refereix a la capacitat d’una ciutat per especialitzar-se i oferir activitats i serveis singulars que constitueixen factors d’atracció tant per liderar l’àrea d’influència, com per projectar-se en altres fòrums de més abast. En aquest sentit, una ciutat referent haurà de sospesar la importància que tenen no només els seus actius tangibles, sinó també els intangibles. Els primers fan referència a la ciutat com a espai construït i que s’expressa de múltiples maneres: com a realitat demogràfica, econòmica o politicoinstitucional; els segons només són visibles a través de la seva cultura, els seus costums, del conjunt de relaciones socials que fan de Sabadell un espai singular, únic i irrepetible, allò que alguns autors anomenen un espai “intensament viscut que proporciona seguretat ontològica”.

1. EL REFERENT TERRITORIAL : LA CAPITALITAT COMARCAL COM A BASE DEL LIDERATGE EN EL SISTEMA CATALÀ DE CIUTATS

Quan es parla d’àrea d’influència d’una ciutat s’està fent referència a l’espai geogràfic/funcional que alberga una població potencial sobre la qual pot exercir atracció. Però aquesta població variarà en funció del tipus d’activitat o serveis que es considerin i d’altres factors com: qualitat, grau d’accessibilitat, competència amb altres metròpolis, etc.


142

�� Sabadell, motor de comarca i segona ciutat de Catalunya

�� Sabadell, el contrapunt complementari a Barcelona

Amb els avenços actuals a les telecomunicacions l’espai de potencials clientes d’una ciutat traspassa els límits territorials, ja que la dissociació de dos termes que fins fa poc temps anaven de la mà: comunicació-transport, ha trastocat la lògica territorial, ja que no es requereix necessàriament la proximitat física per donar o rebre determinats serveis i, el que és més, les potencialitats de la xarxa fan que es pugui estar físicament distant, i socialment i econòmicament proper. A partir d’ara la concentració no és un principi estructural de l’organització de l’espai, almenys, amb la intensitat amb la que ho ha estat fins fa pocs dies. Cal pensar en una àrea d’influència que traspassi els límits territorials.

Segons el tipus d’activitat que es consideri pot parlar-se d’una àrea d’influència o altra, la referencialitat com a valor sempre està en funció del grau de projecció. En aquest sentit, es tindrà en compte fonamentalment el seu espai comarcal de referència dins del sistema de ciutats català sense oblidar la seva projecció estatal i internacional.

Sabadell, quarta ciutat més poblada de Catalunya, es troba situada estratègicament a mig camí entre Girona i Tarragona i molt propera a Barcelona. Sabadell està propera a nusos de comunicació catalans importants per carretera i ferrocarril. Això fa que els sabadellencs gaudeixin dels avantatges que aporta la proximitat d’una gran metròpoli com és Barcelona, dins del sistema mundial de ciutats, però a la vegada també manté uns estàndards de tranquil·litat, qualitat de vida i benestar propis d’una ciutat mitjana. La proximitat de Sabadell amb Barcelona, de la qual es troba a 16 Km, es pot considerar un punt fort perquè li permet aprofitar les sinergies que es desprenen de la gran ciutat, fonamentalment en els àmbits econòmic i comercial. Però aquesta fortalesa pot resultar també un punt dèbil en la mesura que la ciutat no sigui capaç d’especialitzar-se, d’evitar el contínuum urbà i de reduir la tendència a l’absorció que les grans metròpolis exerceixen sobre els municipis adjacents. Per això ha estat històricament molt important, i ho continuarà essent, l’actitud de la societat civil sabadellenca. Si es diu que Sabadell és una ciutat completa, una ciutat de la qual no fa falta sortir per trobar-ho tot, potser s’està exagerant. Però la realitat no dista molt d’aquesta afirmació. Fins i tot en molts casos, Sabadell és receptora de visitants que vénen a fer gestions d’una o altra índole. En aquest sentit, i per no ser absorbides per la gran metròpoli, és absolutament important mantenir i augmentar l’activitat cultural pròpia; el nivell i la diversitat del comerç –convertint la ciutat en un gran centre comercial a cel obert, típic model mediterrani–; la qualitat de l’educació i, fins i tot, la presència universitària; el nivell d’elements


143

�� El Vallès Occidental com a àrea territorial de gran dinamisme

�� Sabadell, qualitat de vida i especialització funcional

�� Necessitat de reforçar el seu paper com a centre politicoadministratiu

d’oci i activitats lúdiques i, lògicament, també el nivell de centralitat administrativa. La ràpida i àgil connexió amb Barcelona no ha de ser vista com un perill, ja que si bé la facilitat de transport serveix perquè els sabadellencs i les sabadellenques vagin a la metròpoli, també ha de servir, potenciat adequadament, perquè els barcelonins i les barcelonines vagin a Sabadell per una sèrie de situacions competitivament millors o complementàries de les que pugui oferir Barcelona.

La principal àrea d’influència de Sabadell la constitueix la comarca del Vallès Occidental, que està formada per 23 municipis, dels quals Sabadell, amb 186.758 habitants, és el més poblat. La comarca del Vallès Occidental, que compta amb 685.000 habitants, ocupa el segon lloc de les comarques més poblades de Catalunya i s’ha convertit en un important nucli generador de riquesa, amb la conseqüent demanda de zones residencials, industrials, d’equipaments i d’infraestructura viària que enllaça i dinamitza tota l’activitat sobre la qual hi ha influencia.

Sabadell és capital administrativa de la comarca del Vallès Occidental encara que la seva centralitat industrial, comercial i econòmica l’han fet el centre d’aquesta comarca des de fa molts anys. Encara que l’àrea d’influència de Sabadell s’ha anat teixint històricament entorn a la seva activitat industrial, actualment amb el procés de terciarització que ha patit, és una ciutat que s’ha constituït en referent comarcal gràcies al seu nivell de serveis i activitats, i necessita reforçar encar a la seva imatge amb un alt nivell qualitat de vida i of erta de serveis.

Sabadell exerceix un fort atractiu sobre la població dels municipis de la comarca, i és un lloc de referència obligat per desenvolupar tota mena d’activitats −econòmiques, financeres, recreatives, d’oci i comercials−. Tanmateix, des del punt de vista politicoadministratiu, Sabadell necessita reforçar la seva capitalitat implementant encara més serveis administratius que evitin la dependència de la gran metròpoli, Barcelona, i que al mateix temps la consolidin com a centre de referència administratiu al servei de la comarca, i a la vegada ha d’impedir qualsevol pèrdua de serveis en aquest sentit. En el primer cas, es pot posar com a exemple de serveis la necessitat d’allotjar la instal·lació de jutjats socials i mercantils, així com la possibilitat futura de disposar de nous serveis administratius, derivats de futures decisions de descentralització del Govern de la Generalitat. Respecte a la segona qüestió, és necessari impedir la pèrdua de qualsevol servei administratiu dels que actualment estan


144

instal·lats a la ciutat. En tot cas, respecte d’aquests últims, cal millorar-ne la presència.

La centralitat de Sabadell no es limita a l’aspecte politicoadministratiu sinó que, com es pot comprovar en els mapes següents, la capitalitat i centralitat abasta diferents esferes.

Així, Sabadell és una ciutat receptora de ciutadans per qüestions:

• administratives, com poden ser els jutjats, la Delegació de Trànsit o la Delegació de la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat

• d’estudis: atrau alumnes de les escoles universitàries d’informàtica i empresarials –UAB– o de l’Escola Superior de Disseny Industrial –ESDI–, així com al centre de suport de la UOC o l’Escola Oficial d’Idiomes, que en el futur es traslladarà al centre urbà

• del comerç, ja que Sabadell atrau un gran volum de compradors, fins i tot de fora de la comarca, com així destaca el POEC

• lúdics i culturals, com la programació musical i teatral de temporada o el Programa 31 nits


145

�� La influència de Barcelona debilita la posició de Sabadell, fet que genera una certa indefinició respecte al seu rol en el sistema català de ciutats

�� Necessitat de completar la xarxa d’infraestructures

Tanmateix, a pesar de la seva ubicació estratègica, Sabadell presenta una certa indefinició quant al seu posicionament comarcal, que s’expressa en l’absència de lideratge en projectes comarcals en la última dècada. Així mateix, té un dèbil posicionament tant en fòrums catalans com internacionals, al qual fet, sens dubte, contribueix el pes de Barcelona i la mateixa indefinició en projectes que la puguin fer referent. Aquesta falta de posicionament pot ser una element estratègic favorable en la mesura que deixa les portes obertes a un major ventall de possibilitats a l’hora de definir el model de ciutat futura que es vol aconseguir i amb el qual es busca ser identificat com a referent.

Un altre dels aspectes que determinen les seves possibilitats reals per exercir la seva «vocació» de capitalitat del Vallès i el seu desig de ser referent d’abast territorial més ampli és el sistema de comunicacions que té. Actualment Sabadell presenta un dèficit en les seves infraestructures de comunicació tant pel que fa a connexions ferroviàries i viàries externes amb altres municipis del Vallès i de Catalunya, com a les seves comunicacions internes. Hi ha unanimitat a afirmar que les sortides i entrades de la ciutat es troben col·lapsades a les hores punta. En aquest sentit, les millores viàries que s’estan programant de manera consensuada i que hauran de portar-se a terme en el menor temps possible poden solucionar aquesta situació actual. Potencialitats en aquest àmbit n’hi ha moltes:

• l’estació del TGV (tren de gran velocitat) a la comarca que, més enllà del lloc concret on se situï finalment, el que interessa aconseguir és el major nombre possible de combois de passatgers i mercaderies i que la comunicació des de Sabadell amb ella sigui el més ràpida possible

• els accessos i sortides de la ciutat

• la comunicació transversal amb la resta de poblacions de la comarca i molt especialment de l’àrea d’influència de Sabadell

• el projecte del futur túnel d’Horta que, amb mesures potenciadores del transport públic, pot constituir una millora de la connexió amb Barcelona, a la vegada que posa Barcelona-Cerdanyola i Sabadell en un eix de potencialitat econòmica important, incrementat amb el projecte del centre direccional de Cerdanyola

• el futur clúster del coneixement que ha de fer-se aprofitant les sinergies del projecte del Sincrotron.


146

�� La seva història com a referent identitari

�� El seu passat industrial i financer és la garantia del seu futur

�� La tradició tèxtil és una finestra oberta al món que li atorga una projecció internacional

2. LA TRADICIÓ I LA HISTÒRIA COM A REFERÈNCIA OBLIGADA

Les possibilitats d’especialització i de singularitat qualitativa de qualsevol ciutat tenen a veure tant amb les seves noves apostes de futur per aconseguir avantatges competitius, com amb l’aprofitament de les oportunitats que li brinda la seva tradició en diverses activitats. La identitat d’una ciutat enfonsa les seves arrels en el seu passat, la seva tradició, en la forma com els seus habitants han anat creant i recreant la seva història i conformant així la seva peculiar personalitat.

Background industrial i financer

Per comprendre la significació de Sabadell, tal i com avui dia se la coneix, cal remuntar-se al seu passat industrial com a ciutat que inicia la seva activitat tèxtil durant el segle XIX, convertint-se en la primera ciutat llanera de l’Estat, fins al punt que se la va arribar a conèixer com la fàbrica d’Espanya. Les màquines de vapor van fer possible el desenvolupament fabril a la ciutat fins ben entrat el segle XX, moment en què va irrompre l’energia elèctrica. En aquest sentit, es poden destacar diferents esdeveniments històrics que van marcar una fita per al desenvolupament tèxtil de Sabadell: la instal·lació de la primera màquina filadora «Mule Jenny» el 1817; la primera màquina de vapor tèxtil, la «Magí Planes» el 1838, i el primer gran vapor, el «Pissit», el 1842. Paral·lelament, els fabricants funden el 1843 la Societat d’Amants de l’Agricultura i la Indústria de la Vila de Sabadell que s’ocupa del proveïment d’aigua per a la ciutat. Al fil de la seva activitat industrial la ciutat va anar augmentant les seves infraestructures de comunicacions per millorar els seus intercanvis comercials, i va aconseguir que la línia de tren de Barcelona arribés a Sabadell el 1855. En els anys posteriors es van produir nous esdeveniments que van marcar el començament de l’arrencada econòmica i cultural de Sabadell. Les dues reconegudes entitats financeres actuals, la Caixa d’Estalvis de Sabadell i el Banc Sabadell van ser fundades en els anys 1859 i 1881 respectivament. En l’àmbit cultural, cal destacar la creació de l’Acadèmia de Belles Arts el 1881.

Però és al llarg del segle XX quan es produeix el gran creixement industrial en el sector tèxtil i metal·lúrgic que provoca la seva expansió urbana i demogràfica i li confereixi la forma actual. Dels trets històrics assenyalats es pot dir que la tradició tèxtil llanera de Sabadell ha marcat, sens dubte, el caràcter de la ciutat, i ha estat un dels elements essencials que li han conferit la seva identitat. La seva projecció externa ha estat estretament vinculada durant molts anys a aquest fet i, encara que ara el sector tèxtil ha perdut hegemonia en el conjunt de la seva estructura productiva a favor del sector serveis, no per això ha deixat de ser un referent per a la ciutat.


147

�� Ciutat tèxtil de prestigi

�� El mecenatge cultural un senyal d’identitat

�� Sabadell, referente cultural

Encara que és freqüent que es contraposin la indústria i els serveis com a activitats diferenciades, la realitat s’encarrega de posar de relleu el grau d’interdependència que tenen ja que el sector serveis creix al fil del desenvolupament industrial i tecnològic especialitzat. Així es pot comprendre com la transformació del sector tèxtil a Sabadell, a partir de la incorporació de noves tecnologies, ha donat lloc a un increment substancial de la seva capacitat i qualitat productiva i exportadora que, a més, ha possibilitat el naixement de noves empreses de manufactura i disseny tèxtil autòctones.

Per aquesta raó, en l’actualitat, la capacitat exportadora tèxtil constitueix un dels punts forts que fa gaudir Sabadell de ressonància internacional no només per la qualitat de la seva producció tèxtil, sinó també per l’aposta pel disseny que ha estat capaç de crear i introduir en el mercat. Són diverses les firmes sabadellenques que gaudeixen de reconegut prestigi no només en l’àmbit català, sinó a la península i a Europa. Tanmateix, és un prestigi més propi de l’àmbit i nivell professional que del popular, ja que els productes sabadellencs no han creat una imatge de marca de ciutat a l’hora d’exportar-los. Hi ha una gran iniciativa comercial i d’exportació, però no hi ha una imatge de marca, com bé podria ser, per exemple, el cas d’altres ciutats i territoris.

Complementàriament, la indústria metal·lúrgica especialitzada nascuda al paire del sector tèxtil per donar-li suport pot considerar-se un altre dels factors que conformen l’interès de la ciutat.

Tradició cultural i esportiva: Sabadell bressol de l’esport

Si la identitat de la ciutat està estretament relacionada amb la seva tradició tèxtil i metal·lúrgica, no ho està menys amb la seva tradició cultural . La fèrtil vida cultural promoguda pel seu ric teixit associatiu confereixen a Sabadell una potencialitat singular per ser referent en aquest àmbit. Així ho ha entès el municipi quan ha apostat per desenvolupar projectes com les infraestructures per a producció cultural de Ca l’Estruch o La Nau o la creació del complex cultural i de congressos a l’Eix Macià. La pretensió principal és potenciar la creació i producció cultural i artística local a partir del conjunt de tradicions i elements de singularitat que configuren la personalitat de la ciutat i dels seus ciutadans i, al mateix temps, oferir una programació cultural que sigui atractiva per a ciutadans i ciutadanes de fora de Sabadell.

Com que la cultura s’ha convertit en una àrea estratègica des del punt de vista econòmic per a la majoria de les


148

�� Els projectes emblemàtics al servei de la ciutat

�� Sabadell, ciutat bressol de l’esport

ciutats, Sabadell té en la seva tradició i capital cultural un punt fort sobre el qual recolzar la seva central itat i generar un pol important d’atracció. Juntament a la potencialitat artística sabadellenca no s’ha d’oblidar tampoc en l’àmbit de la cultura l’existència d’algunes institucions científiques com l’Institut de Paleontologia «Miguel Crusafont», inaugurat el 1969, i l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, que actualment, per la seva singularitat i tasca d’investigació, gaudeixen de reconeixement i projecció internacional i serveixen de punts de referència per a la ciutat. També és just destacar la importància dins del món literari dels premis Sant Joan, auspiciats per la Caixa de Sabadell, i del premi Pere Quart d’Humor i Sàtira.

En resum, pot avançar-se que el capital cultural que té Sabadell pot convertir-se en un dels principals fac tors d’atracció de la ciutat, en la mesura que sigui capaç de desenvolupar una oferta estable de serveis, adeqüi els seus equipaments i infraestructures i vinculi les noves tecnologies a la producció cultural. En aquest sentit, es troba a faltar l’existència de projectes emblemàtic s que liderin aquest procés de centralitat cultural .

Per últim, cal assenyalar un altre factor que ha dotat Sabadell d’una projecció externa digna de renom. Es tracta de la seva tradició esportiva. L’esport és salut i benestar, així com un mitjà de socialització i d’integració. Però a més, l’esport també és projecció. En aquest sentit, destaca històricament Sabadell per la natació –la gran tasca del Club Natació és única–, per l’atletisme i pel motor. La tasca del Club, amb el seu gran nombre de socis i les seves bones instal·lacions i escola de formació, ajuda la ciutat. La seva participació en competicions estatals i internacionals dóna a conèixer la ciutat. Això mateix passa en atletisme o motor. Els bons atletes i esportistes sabadellencs col·laboren amb la seva activitat a donar nom a la ciutat i, en tot cas, seria necessari impulsar de manera més programada aquest efecte publicitari positiu de comú acord els agents implicats. També és necessari destacar que l’esport rei en projecció mediàtica no gaudeix de la salut que va tenir en altres èpoques. Sens dubte, moltes ciutats són més conegudes pel seu equip de futbol que per una altra sèrie de característiques tant o més importants. L’efecte mediàtic del futbol és inqüestionable i, en aquest sentit, Sabadell compta amb el Centre d’Esports, que va ser, en diferents etapes, 14 anys a primera divisió. Aquesta dada el situava el 1998 en el lloc número 24 dels 53 equips que han estat més temps a la Divisió de Honor, fet que ha contribuït, sens dubte, a projectar la imatge de la ciutat a nivell estatal. La realitat actual és que es troba en una situació crítica per raons econòmiques, socials i esportives. La


149

�� Sabadell, plaça financera

�� L’atracció comercial com a oportunitat emergent

ciutat ha de valorar fins a quin punt la seva salvació és una qüestió inajornable i prioritària.

3. ELS ACTIUS TANGIBLES DEL PRESENT

Sota el concepte «actius tangibles» es vol expressar el conjunt d’especificitats i d’avantatges comparatius que fan de Sabadell en el moment present una ciutat singular i la constitueixen en punt de referència obligat tant a nivell comarcal com en el sistema català de ciutats. Per aquesta raó, en aquest apartat es recullen els aspectes més destacats que projecten Sabadell i que representen els aspectes clau de les línies diagnòstiques analitzades:

Sabadell, plaça financera. L’existència d’institucions financeres de consolidat prestigi atorga a Sabadell un grau de diferencialitat que li permet competir amb èxit en ares a aconseguir una posició més avantatjosa en el sistema de ciutats no només a nivell local sinó també en l’àmbit internacional. En paraules d’un reconegut periodista econòmic, Sabadell cotitza a borsa. El fet que un gran banc com és el Banc Sabadell, amb projecció internacional, porti el nom de la ciutat fa que aquesta sigui coneguda. A nivell català, sobretot, la Caixa de Sabadell també col·labora en aquest objectiu. Per això es pot afirmar que per a Sabadell és un avantatge comparatiu l’existència d’aquestes dues grans entitats financeres i és necessari vetllar pel seu manteniment i per la seva estreta relació amb la ciutat i les activitats que s’hi impulsen. Mostra d’això és la implicació que tenen i han tingut en impulsar iniciatives de ciutat i, sens dubte, és esperable que continuï essent així per poder afrontar més i millor els reptes del futur. En aquest sentit, un bon exemple de col·laboració resideix en la necessitat que té la ciutat de coordinar polítiques financeres ajustades , que tinguin en compte les especificitats de la indústria sabadellenca a fi de crear les sinergies necessàries per a la potenciació d’indústries en sectors punters d’alt valor afegit, aprofitant els avantatges de la globalització. Aquesta és una autèntica oportunitat de futur a ser explorada.

Singularitat, atracció comercial i accessibilitat. Sabadell constitueix un municipi que té una capacitat d’atracció comercial que excedeix amb molt els seus límits. L’actuació a través de la potenciació de l’Eix Macià no hi ha dubte que atorga a aquesta part de la ciutat un plusvalor afegit en relació amb els municipis adjacents. Ara bé, la centralitat comercial ha de consolidar-se a través de la millora de l’accessibilitat als equipaments comercials tant de l’Eix Macià com del centre. La possibilitat de comptar amb sistemes d’aparcaments dissuasius per al trànsit privat, així com la necessitat de millorar l’accessibilitat dels vianants i reordenar els accessos viaris constitueixen oportunitats de futur que


150

�� Àmp lia oferta cultural al servei de la projecció de Sabadell

�� Parc de Salut, referència obligada al servei de la salut i la investigació

�� Gran Via Digital o la ciutat virtual

permetran a Sabadell fer un salt de qualitat. Cal afegir també que, per a créixer potencialment en capitalitat, és necessari sumar esforços i, en aquest sentit, és recomanable oblidar vells enfrontaments falsament competitius entre zones comercials de Sabadell –com poden ser centre i Eix Macià– i organitzar campanyes d’atracció comunes, ja que allò que beneficia una part de Sabadell des del punt de vista d’atracció comercial externa, bé beneficia tota la ciutat.

Centralitat cultural basada en una política de construcció d’equipaments emblemàtics sobre la base d’una oferta cultural d’ampli abast que permeti establir sinergies entre els sectors públics i privats en ares a fer de Sabadell un referent cultural d’ampli abast. La seva cantera i la seva densa xarxa associativa poden fer al mateix temps de la cultura una activitat estratègica d’alt valor afegit. La incorporació de les noves tecnologies aplicades a la indústria cultural constitueix una oportunitat estratègica per augmentar el grau de centralitat cultural de la ciutat. És interessant, en aquest sentit, explorar la possibilitat d’iniciar projectes culturals d’abast estatal o internacional.

Sector sanitari especialitzat i competitiu. La ciutat compta amb un equipament sanitari competitiu capaç de convertir-se en un referent no només comarcal sinó de més abast en la mesura que desenvolupi noves especialitats i noves titulacions vinculades a les ciències de la salut. La competitivitat d’aquest sector es veurà incrementada amb el desenvolupament del projecte Parc de Salut, pioner en el campo de la investigació en medicina.

Gran Via Digital . El desenvolupament del projecte Gran Via Digital constitueix una oportunitat de futur que permetrà crear un espai altament especialitzat i augmentarà el grau de centralitat de Sabadell. L’execució d’aquest projecte donarà a la ciutat una posició de preeminència al Vallès i a la Regió Metropolitana de Barcelona en la mesura que hi convergeixen una sèrie d’iniciatives al servei de la difusió de les noves tecnologies. En aquest sentit, ajudarà, dins de la Regió Metropolitana, a la consolidació de centres d’innovació de segon nivell descongestionant la concentració actualment existent entorn a Barcelona. El projecte GVD constituirà un bon esperó per impulsar projectes d’investigació innovadors i servirà de palanca per potenciar el desenvolupament de nous sectors productius. Constituirà un bon complement per a les empreses sabadellenques necessitades de polítiques d’I+D. Per últim, no pot desdenyar-se la importància d’aquest projecte com element de regeneració urbanística del centre donant suport a la centralitat financera i comercial de l’Eix Macià.


151

�� El sector aeronàutic, noves possibilitats de futur al servei de la ciutat

Sector aeronàutic. Sabadell compta amb un aeroport dedicat a l’aviació general i esportiva que pot considerar-se com un fet diferencial que el distingeix d’altres ciutats, i li brinda l’oportunitat de ser un referent en aquest sector. Està obert al trànsit civil nacional i internacional per a aeronaus petites i dedicat a la formació de pilots.

L’Aeroport de Sabadell es troba actualment en un moment important d’actuacions de millora. Avui dia els experts del sector coincideixen a afirmar que la indústria aeronàutica és un sector emergent, per la qual cosa el creixement de la infraestructura aeroportuària pot contribuir directament i indirecta a la provisió d’un major nombre de relacions en el teixit industrial. Les facilitats de comunicació que possibilita poden exercir un paper d’atracció interessant per a diversos focus de negoci, a la vegada que poden afavorir el sorgiment de noves activitats industrials i formatives d’alt valor afegit.

Amb l’objectiu que l’activitat de l’aeroport es mantingui i potenciï en el futur les directrius emanades del Pla director podran convertir-lo en peça estratègica bàsica del sistema aeroportuari català , perquè inclou no només la millora d’algunes de les seves actuals instal·lacions sinó l’obertura i potenciació d’un conjunt ampli d’activitats vinculades directament o indirecta amb l’aviació, tenint la «vocació» de ser a més un centre on es produeixin transferències tecnològiques. En aquest sentit, el Pla preveu, entre altres accions:

• La construcció d’un hotel, serveis comercials i administratius auxiliars.

• La creació d’un museu interactiu d’aviació, amb dotacions d’alta tecnologia, i d’una zona enjardinada i recreativa i integrada en el Parc Central del Vallès.

• El desenvolupament d’una zona industrial , dedicada principalment al servei de manteniment d’aeronaus i els seus components amb tot el relacionat amb el món aeronàutic de l’aviació general: tallers, fabricació de components d’aviació, magatzems, a més de simuladors i altres facetes d’aviònica i alta tecnologia aeronàutica.

4. ELS ACTIUS INTANGIBLES

Hi ha una vella afirmació de la filosofia que defineix la realitat com la síntesi de múltiples determinacions. Sota aquesta afirmació, una mica fosca, vol expressar-se una idea que pot aplicar-se perfectament a Sabadell i que n’explica, en part, l’èxit i la trajectòria actual. Es refereix al fet que, darrere de la realitat observada, que s’expressa en els apartats anteriors, hi ha condicions que la fan possible i que, a


152

�� La coordinació pública-privada un punt de convergència imprescindible

�� La corporació municipal promotora del canvi

vegades, no són directament visibles però sense les quals seria molt difícil explicar la realitat de Sabadell com a “ciutat referent”. A continuació, es detallen alguns d’aquests actius intangibles:

La complementarietat «pública-privada»

Un dels trets històrics que han distingit Sabadell per davant d’altres ciutats ha estat el paper jugat per les elits locals en la defensa de la ciutat. Aquest rol, que durant el segle XIX va ser patrimoni de la burgesia local, ha estat traspassat en l’actualitat a un ampli ventall de fundacions, entitats culturals, recreatives i esportives que han recollit el testimoni, que han estat capaces de dinamitzar la ciutat i donar-li una fesomia absolutament singular. Sabadell sorprèn per la quantitat d’iniciatives posades en marxa, per la seva repercussió i abast, no només comarcal sinó també internacional. La ressonància d’aquests esdeveniments i d’aquest dinamisme només és explicable des de la capacitat d’incardinació pública-privada que ha fet de Sabadell una ciutat de referència obligada, capaç de dinamitzar tots els seus recursos endògens.

La immersió en el passat proporciona a Sabadell una atalaia magnífica per impulsar la coordinació pública-privada a partir de la qual desenvolupar projectes estratègics per a la ciutat.

La corporació municipal promotora del canvi

En els últims anys, un dels aspectes més destacables que han fet de Sabadell una ciutat de referència ha estat el lideratge desenvolupat per l’Administració municipal, oberta a la innovació i al canvi, que s’ha manifestat en la posada en marxa de diferents projectes innovadors. L’Ajuntament ha estat especialment sensible a la recerca d’oportunitats en els nous sectors emergents, apostant decididament per incorporar-se als reptes plantejats per la nova societat de la informació i del coneixement. Això s’ha concretat, entre altres projectes, en la política de difusió de noves tecnologies i en el suport decidit a la investigació.

El que és interessant d’aquesta aposta pel canvi promoguda des de la corporació municipal és que no es redueix únicament a la projecció de la ciutat, entesa com una entitat abstracta, sinó a la promoció efectiva dels seus ciutadans, generalitzant i difonent l’ús de les noves tecnologies i impulsant polítiques d’innovació i desenvolupament al servei de la societat sabadellenca.


153

�� Sabadell, escola de participació ciutadana

�� Sabadell, «la ciutat dels ciutadans i les ciutadanes»

�� Sabadell, «Ciutat de Qualitat»

Sabadell «Ciutat de Qualitat»

L’aposta per la qualitat és un dels trets que diferencien les organitzacions més innovadores. La introducció dels sistemes de gestió de qualitat ha estat, fins fa molt poques dates, específic d’entitats privades; poques organitzacions públiques i molt menys les administracions locals s’han atrevit a implementar aquests sistemes de garantia de qualitat. L’aposta per la qualitat, des de l’Ajuntament i des de la ciutat, ha de ser un valor diferencial que serveixi per fer de Sabadell un paradigma d’altres municipis. L’aspiració a l’excel·lència ha de fer de Sabadell una ciutat referent i singular.

Sabadell, escola de participació ciutadana

És difícil trobar en l’actualitat una ciutat on l’aspiració a atorgar als administrats el títol de “ciutadans”, a pesar que és evident, s’hagi convertit en un objectiu clar. La trajectòria democràtica dels barris, participant en la gestió efectiva de la ciutat, no és quelcom que sorprengui, s’arrela en la mateixa història de la ciutat i en el protagonisme del seu teixit social des de la recuperació de la democràcia. L’impuls d’iniciatives de participació en el passat, en el present i en futur ha de ser un altre dels trets a projectar per la ciutat.

No és una exageració dir que, davant d’altres visions que accentuen el paper dels administrats com a “consumidors” o “clients”, Sabadell vol representar millor que ningú la ciutat dels ciutadans i ciutadanes , és a dir, allà on les aspiracions més bàsiques i elementals del sistema democràtic actual troben la seva resposta. L’alt grau de consens ciutadà, l’elevat nivell de satisfacció residencial i d’orgull sabadellenc, no són més que alguns indicadors visibles d’aquesta realitat més profunda.

En definitiva, el repàs de les dimensions que atorguen a Sabadell el títol de ciutat referent posa de manifest la doble condició material i moral que fa de la vida urbana sinònim de la “bona vida”, utilitzant una vella expressió de clares arrels aristotèliques que s’arrossega, en el cas de Sabadell, a través d’un orgull gens dissimulat del seu “ser sabadellenc” i, com a tal, obert a la universalitat des de la seva identitat local. Només en la mesura que les ciutats siguin capaces de tenir en compte aquesta doble condició, hauran assegurat el seu llegat a les futures generacions.


155

SEGONA PART: MARC ESTRATÈGIC


157

SABADELL, CIUTAT OBERTA I ACOLLIDORA

Volem de Sabadell una ciutat atractiva per a les persones que hi viuen, treballen o la visiten, gràcies a l’habitabilitat del seu teixit urbà, una societat civil organitzada i generadora d’activitats esportives i culturals i una potent xarxa institucional i cívica d’acollida i d’atenció a les persones necessitades.

CIUTAT ATRACTIVA GRÀCIES A L'HABITABILITAT DEL SEU TEIXIT URBÀ

Els habitants de Sabadell mostren un alt grau de satisfacció residencial, una bona percepció d'harmonia social i un baix grau de conflictivitat social. Aquests aspectes juntament amb la riquesa del teixit cultural i associatiu fan de Sabadell un lloc on agrada viure.

La capacitat d’integració de Sabadell no forma part només de l’imaginari col·lectiu sobre la ciutat. Es recolza en una realitat contrastada, que és la d’una societat amb elevada participació dels ciutadans en la vida social, on tothom troba un lloc per a poder expressar els seus interessos, per participar de la vida pública.

Es recolza també, però, en un model de ciutat poc densificada, d’una grandària humana que permet i potencia l’intercanvi entre les persones.

Els nombrosos llocs de trobada en l’espai públic i en locals públics o privats de les nombroses entitats locals fan de Sabadell una ciutat amb un teixit urbà que resulta agradable i habitable.

Aquest teixit facilita la convivència entre persones i contribueix a la integració social entre residents i nouvinguts, i entre persones d’estatus i orígens socials diferenciats.

SOCIETAT CIVIL ORGANITZADA I GENERADORA D'ACTIVITAT S ESPORTIVES I CULTURALS

En el cas de Sabadell si la identitat de la ciutat està estretament relacionada amb la seva tradició tèxtil i metal·lúrgica, no ho està menys amb la seva tradició cultural. La fèrtil vida cultural promoguda pel seu ric teixit associatiu li confereixen una potencialitat singular per ser referent en aquest àmbit. Així ho ha entès el municipi quan ha apostat per desenvolupar projectes com les infraestructures per a producció cultural de Ca l’Estruch o La Nau o la creació del complex cultural i de congressos a l’Eix Macià.

Pel que fa a la política esportiva, pot dir-se que Sabadell gaudeix d’una envejable salut, tant des del punt de vista quantitatiu, és a dir, atenent l’oferta i la demanda d’instal·lacions esportives, com qualitatiu, des del punt de vista de la seva natura. Pot dir-se que Sabadell es distingeix pel seu alt grau d’especialització esportiva. No obstant això, s’hauria d’apostar decididament per organitzar esdeveniments internacionals de certa entitat que serveixin d’aparador per a la ciutat.


158

POTENT XARXA INSTITUCIONAL I CÍVICA D'ACOLLIDA I D' ATENCIÓ A LES PERSONES AMB NECESSITATS ESPECIALS

El benestar i la qualitat de vida de les ciutats està estretament relacionat amb la seva capacitat d’acollida i d’integració social. La seva oferta de serveis i prestacions ha d’estar orientada cap a tots aquells àmbits que fan possible el desenvolupament personal i social dels ciutadans i les ciutadanes. En aquest sentit, un dels objectius principals que qualsevol ciutat ha de garantir és l’accés universal a drets fonamentals com són educació, treball, habitatge, salut i cultura; sense oblidar, naturalment, la prestació de serveis socials personals per als qui en qualsevol moment es trobin en una situació d’especial necessitat.

Una de les principals fortaleses destacada en les diferents consultes realitzades (entrevistes, qüestionaris...) és la capacitat d’acollida i d’integració social que presenta la comunitat sabadellenca, que s’expressa en la percepció generalitzada d’harmonia social i d’absència de conflictivitat social. Es veu aquest fet com un actiu important d’atracció residencial i com un factor a tenir en compte davant la tendència creixent de noves onades d’immigrants.

Malgrat que tant el model com la qualitat de la prestació de serveis socials, que compta amb una àmplia xarxa d’atenció descentralitzada, rep una alta valoració per part de la ciutadania, es troba a faltar una major atenció i respostes a malalts mentals i discapacitats, especialment pel que fa a les necessitats d’habitatge. La qualitat tècnica i humana dels professionals i la sensibilitat social de l’Administració municipal davant la problemàtica social són dos avantatges estratègics amb què compta la ciutat.

SABADELL CIUTAT EDUCADORA

La ciutat ha de saber donar resposta a les necessitats de formació de la seva població, educació que permeti situar els sabadellencs i sabadellenques en la millor posició de partida per fer front als reptes de la cohesió social i la competitivitat econòmica.

Una societat formada és una societat que pot créixer i desenvolupar-se harmònicament amb l’entorn urbà i natural, que reconeix la diversitat i n’aprofita els seus avantatges.

Sabadell ja disposa d’un projecte educatiu (PES) que cal desplegar per ajudar als seus infants a desenvolupar-se com a persones en un entorn canviant en que cada cop hi ha més incerteses i la capacitat d’adaptació i formació permanent seran la clau de l’èxit personal i col·lectiu.


159

ACCIONS ASSOCIADES

Execució dels projectes de remodelació pendents

Descripció A Sabadell resten espais amb una certa degradació fruit de la tipologia de creixement. Per tal de dignificar l’espai urbà cal acabar l’execució dels projectes de remodelació de barris, programant i prioritzant els espais a remodelar.

Característiques a tenir en compte

Qualificació d’espais públics.

Espais públics de relació.

Generació de centralitats perifèriques.

Millora de la conviencialitat.

Millora tipologia d’habitatges.

Circuits d’oferta d’habitatge

Descripció Per tal de facilitar l’accés a l’habitatge cal centralitzar l’oferta d’ajudes públiques i fomentar la intermediació pública per a l’accés a la compra i lloguer en coordinació amb els municipis de l’entorn.


Coordinació i optimització de l’oferta d’ajudes públiques.

Millor difusió i accessibilitat de les ajudes públiques.

Coordinació de promoció pública en entorn supramunicipal.

Promoció de lloguers per a joves.

Promoció d’habitatges adaptats.


160

Nova cultura de lleure lligada a nous canals i nove s tecnologies

Descripció Ampliar l’oferta de lleure a Sabadell dirigida especialment als segments de la tercera edat i la població jove, introduint en la cultura del temps lliure l’ús de les noves tecnologies i la creació en nous formats.


Potenciar la xarxa de centres d’ús de tecnologies (cybercafés, etc.).

Penetració de la societat de la informació.

Igualtat d’oportunitats en accés a les TICs.

Eliminació de barreres arquitectòniques

Descripció Programa d’identificació i actuació respecte les barreres arquitectòniques encara existents en espais públics i edificis i que afecten la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda.


Detecció de punts negres i d’actuació urgent.

Programació d’actuacions per a l’eliminació de barreres a espais i edificis públics.

Acords específics amb entitats socials i privades per a garantir-ne l’accés de tothom als seus edificis i recintes.

Accions per a garantir-ne l’accessibilitat a la xarxa de transports.

Integració de l’atenció sociosanitària a la gent gr an

Descripció Cada vegada són més les persones grans que necessiten atencions especials i cada vegada són més els serveis que es presten en aquest àmbit. La coordinació i la correcta orientació dels mateixos és l’objectiu d’aquesta acció.


Facilitar l’accés de tothom als serveis sociosanitaris.

Millorar l’adequació dels serveis a les necessitats locals.

Optimitzar les polítiques públiques.


161

SUPORT A LA INDÚSTRIA LOCAL I TERCIARITZACIÓ D’ABAST METROPOLITÀ

Sabadell ha passat amb èxit la transformació de societat industrial a societat terciària gràcies a la demanda de la pròpia indústria local, que cal recolzar perquè segueixi sent motor de l’economia urbana. Ara cal donar un salt qualitatiu i que sigui l’economia metropolitana el trampolí del nou creixement terciari de la ciutat, atraient seus corporatives, qualificant els professionals i el teixit empresarial, i orientant-se a sectors d’excel·lència dins l’entorn sud-europeu, com ara salut, serveis avançats o aeronàutica.

MANTENIMENT DEL PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ

Sabadell, ciutat amb una històrica i forta presència de la indústria del sector tèxtil s'ha vist igualment immersa en aquest procés de transformació d'una societat industrial a una de serveis. En aquest context de terciarització Sabadell ha sabut adaptar-se als nous canvis, aprofitant les seves potencialitats i enfocant els sectors terciaris a cobrir les necessitats que la pròpia indústria local demandava.

En certa manera podríem dir que la terciarització a Sabadell s'ha produït sense que hagi comportat una desindustrialització. En la majoria dels casos el procés de desindustrialització, en general ha anat associat a una crisi econòmica i a l'aparició d'un nou model de producció. Això pot generar problemes d'atur, dualització social, decadència dels centres urbans i el que genèricament es coneix com el redescobriment de la pobresa. A Sabadell l'aparent crisi de la indústria tèxtil no ha desembocat a la desaparició del sector sinó que ha servit per redimensionar-lo i adaptar-lo a les noves necessitats del mercat (enfocant-lo cap a nous sectors com el del disseny) al mateix temps ha permès que es diversifiquessin altres sectors d'activitat.

LA INDÚSTRIA LOCAL, MOTOR DE L'ECONOMIA URBANA

A Mataró, Sabadell o Terrassa, les denominades economies de localització afecten a determinades activitats productives i faciliten l’aparició d’avantatges en la localització del tèxtil (tradició industrial, atmosfera industrial, mà d’obra especialitzada…). Aquesta mena d’externalitats són de gran rellevància i permeten explicar la solidesa de la producció en determinats sectors que es dóna en algunes ciutats.

En els últims deu anys ha augmentat de manera espectacular la presència a Sabadell de la indústria relacionada amb la fabricació de components d'oficina i informàtics. Igualment el sector de serveis avançats s'ha desenvolupat enfocant-se a les activitats relacionades amb el suport a altres empreses.

La terciarització s'ha produït permetent no només una convivència entre el sector industrial i el de serveis sinó creant un vincle entre ambdues. Les empreses del


162

sector terciari ofereixen serveis a les indústries del municipi les quals, al seu torn, representen el motor de l'economia urbana.

És important seguir recolzant la pròpia indústria local perquè segueixi produint-se aquest cicle que sustenta l'economia local i genera noves potencialitats. En aquest sentit, serà fonamental garantir-ne un bon nivell de formació i de requalificació permanent dels recursos humans que la ciutat i el seu entorn poden oferir al teixit productiu.

EL SALT QUALITATIU; L'ORIENTACIÓ A NOUS SECTORS

El sector terciari a Sabadell ha de plantejar-se el seu creixement i desenvolupament futur en base a la realització d'un salt qualitatiu que li permeti desenvolupar nous sectors suportant-se en l'economia metropolitana.

Sabadell ha de potenciar activitats econòmiques que suposin un focus d'atracció per seus corporatives, qualificant els professionals i el teixit empresarial. Aquest creixement ha d'apostar per l'establiment de sectors d'excel·lència, dins l'entorn sud-europeu, com ara la salut, els serveis avançats o l'aeronàutica.

ACCIONS ASSOCIADES

Remodelació dels polígons industrials localitzats a l terme municipal

Descripció Cal plantejar-se una anàlisi de la necessitat de remodelació dels polígons industrials al municipi per tal de garantir la seva competitivitat davant infraestructures més modernes.


− Adaptació dels vials interiors a les necessitats de càrrega i descàrrega.

− Dotació als polígons de les necessitats d’infraestructures de telecomunicacions i noves tecnologies.

− Millora dels serveis generals dels polígons.


163

Millora de l’accés als polígons industrials del mun icipi i de l’entorn

Descripció Cal facilitar l’accés als polígons industrials, tant dels localitzats al propi municipi com als municipis veïns, amb els que cal també garantir una correcta relació i coordinació.


− Millora dels accessos als polígons des del sistema viari general.

− Creació d’un servei d’autobús llançadora entre els sistemes de transport fix (RENFE i FFCC) i els polígons.

− Dotar-se d’instruments de relació amb els polígons de l’entorn per tal de millorar la cooperació i favorir la concertació en temes d’interès comú.

Execució del Pla Director de l’Aeroport

Descripció L’atractivitat de la ciutat i el desenvolupament econòmic necessiten el desplegament del Pla Director de l’Aeroport, del qual s’haurà de facilitar la seva viabilització econòmica.


− Articulació territorial de la instal·lació al municipi.

− Increment de la relació de l’economia local amb l’aeroport.

− Aparició de noves activitats industrials i formatives d’alt valor afegit.

− Increment de les possibilitats de transferència tecnològica.

Escola de negocis

Descripció Impuls del dinamisme empresarial amb la formació dels nous quadres dirigents i una activitat estructurada de reforç als emprenedors.


− Qualificació dels emprenedors.

− Introducció de la nova cultura empresarial.

− Facilitar el treball en xarxa dels agents econòmics.


164

Pacte local per la formació

Descripció Fer de Sabadell un centre de referència en la formació continuada de recursos humans per a l’adaptació als nous reptes del teixit productiu.


− Lideratge de l’administració local en l’impuls de la formació continuada.

− Cooperació público-privada.

− Identificació de sectors i coneixements emergents.

Coordinació del teixit empresarial

Descripció Potenciar la coordinació i organització del teixit empresarial per actuar conjuntament i en cooperació amb les administracions públiques davant reptes comuns, tant de caire econòmic com social.


− Facilitar la cooperació público-privada.

− Actuar front la fragmentació i diversificació de les associacions empresarials.

− Incorporar les empreses de la nova economia a les associacions i organitzacions empresarial.

Palau de Congressos

Descripció Integrat al Complex de Cultura i de Congressos, aquest equipament complementarà les infraestructures econòmiques de suport i d’abast supramunicipal.


− Coordinació amb el teixit socio-econòmic de la ciutat.

− Relació amb els altres referents de la ciutat i projectes innovadors.

− Possibilitat d’integració amb un espai firal.


165

Coordinació financera

Descripció Impulsar una iniciativa conjunta de les institucions financeres, les organitzacions empresarials i les administracions públiques per a incentivar les inversions productives al municipi, especialment en sectors emergents.


− Identificar i promocionar projectes econòmics d’ampli abast.

− Obrir possibilitats al risc i la innovació en el teixit productiu local.

− Conjuminar les iniciatives i el capital locals.

− Aplicar noves estratègies de finançament no sols per l’ajut en capital sinó en formes tutorials o altres (Business Angel)

Activitat productiva compatible amb l’activitat res idencial

Descripció Foment de l’activitat productiva compatible amb l’activitat residencial, aprofitant les possibilitats de la producció neta i sostenible, per tal de recuperar la polifuncionalitat del teixit urbà.


− Recuperació d’activitat productiva no molesta no perillosa al casc urbà.

− Creació de llocs de treball qualificats a la ciutat..

Sabadell Centre Comercial

Descripció Cal donar un nou impuls a l’activitat comercial de Sabadell, potenciant els eixos existents i fent de la ciutat un centre comercial d’abast comarcal.


− Expansió de l’atractivitat comercial del Centre.

− Qualificació del comerç de la ciutat i dels espais públics on es desenvolupa (eixos comercials).

− Atractivitat comarcal.


166

Creació d’empreses de serveis a les persones i serv eis ambientals

Descripció Aprofitar les noves demandes i necessitats socials per a fomentar la creació de noves empreses que qualifiquin el terciari a la ciutat i aportin nous valors a l’activitat productiva local.


− Incorporació de valors socials a l’activitat productiva.

− Foment de l’autoocupació.

− Ajudar el moviment associatiu en la seva professiónalització i canvi d’escala.

− Foment de la cooperació público-privada en l’atenció social i la creació de valor.

− Generació d’activitat productiva.

Programa de certificats de qualitat a les empreses de Sabadell

Descripció Facilitar la certificació de qualitat (ISO 9000 i 14000, EFQM...) de les empreses locals per tal de millorar la seva posició competitiva i potenciar el seu reconeixement exterior.


− Convenis sectorials per a la realització d’auditories de qualitat.

− Adaptació del teixit productiu als requeriments de les normes ISO.

Parc Zoològic

Descripció Creació a la ciutat d’un equipament qualificat i de gran abast que pot actuar com a generador d’activitat econòmica i incorporar a l’hora un nou element d’excel·lència i de referència en tant que incorpori criteris de sostenibilitat en la seva gestió.


− Aplicació dels nous conceptes en instal·lacions d’aquests tipus.

− Garantir els criteris de respecte ambiental per l’entorn i en la gestió de la pròpia instal·lació.

− Adaptar els accessos i els medis de transport públics per a la sostenibilitat de la mobilitat induïda.

− Integració de l’equipament en les estratègies de desenvolupament de la ciutat.


167

CIUTAT MADURA I COHESIONADA TERRITORIALMENT

Sabadell ha de ser una ciutat que faciliti la densitat de relacions ciutadanes amb una mobilitat integradora dels diferents barris basada en el transport públic i en itineraris de prioritat de vianants, ben relacionada amb el Rodal i l’entorn i on les sinèrgies del Centre, l’Eix Macià i l’espai Gran Via Digital han d’actuar de potent centre comarcal i metropolità.

MODEL TERRITORIAL URBÀ COHESIONAT

Sabadell aposta per un equilibri territorial que afavoreixi les relacions ciutadanes; per aconseguir-ho és necessari crear i recuperar els espais que les permetin. En aquest sentit el desenvolupament de zones verdes en sectors amb un elevat nivell de colmatació de la trama urbana, les mesures per facilitar la mobilitat i l'accessibilitat i l'aposta per a impulsar espais de prioritat de vianants contribuiran a permetre als habitants recuperar espais de relació ciutadana i contribuir, al mateix temps, al desenvolupament sostenible.

Les polítiques urbanístiques han d'impulsar una societat més cohesionada, més solidària, en un territori vertebrat, que reforci la identitat col·lectiva dels diferents barris de la ciutat. La relació centre-perifèria és un dels aspectes més importants a l'hora de parlar d'una ciutat equilibrada. A mesura que la ciutat de Sabadell ha anat creixent els barris i les zones suburbanes de caràcter més perifèric han anat incorporant-se al teixit urbà. Les polítiques territorials dutes a terme han aconseguit millorar la qualitat de vida de la població de les diverses zones i han permès iniciar un procés de vertebració territorial que ha de continuar per tal de paliar les diferències, que encara existeixen, entre el centre i la perifèria.

Aquest model territorial requereix l’aplicació a altres espais simbòlics a la ciutat de les polítiques i experiències exitoses desenvolupades al centre, especialment en matèria de qualitat d’espais públics i, com ja s’ha dit, de prioritat de vianants.

LA MOBILITAT EN LA NOVA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

L'ús del vehicle privat està provocant una saturació de la xarxa viària amb les conseqüents dificultats en els desplaçaments en hores punta, una creixent ocupació per part dels vehicles de l'espai urbà central i un impacte mediambiental creixent. Per tal de reduir aquests problemes l'Ajuntament de Sabadell ha fet una aposta pel transport públic col·lectiu a partir de la incorporació de diverses mesures orientades a prioritzar-lo.

La clau de l'equilibri perquè les noves necessitats de transport de les persones que viuen a Sabadell o que s’hi desplacen siguin satisfetes rau en la posada en funcionament de projectes d’infraestructures que millorin la mobilitat i l’accessibilitat del municipi. En aquest sentit Sabadell està duent a terme projectes viaris i ferroviaris però es fa necessari impulsar accions que contribueixin a reduir les


168

dificultats de mobilitat i reordenar les funcions del transport tenint en compte el conjunt de la trama urbana.

CENTRE COMARCAL METROPOLITÀ.

Per tal que una ciutat pugui ser competitiva respecte les ciutats veïnes i arribi a ser un referent per altres ciutats és necessari per una banda potenciar o revaloritzar els elements més atractius dels ja existents i, per una altra, identificar noves potencialitats del municipi per generar futurs elements d'atractivitat.

En aquest sentit Sabadell ha optat per augmentar la seva centralitat duent a terme el Pla de Renovació Integral del Centre per tal de desenvolupar una política de recuperació del Centre que combini un alt grau d'especialització funcional i un increment de la qualitat de vida.

Sabadell constitueix, ja ara, un municipi que té una capacitat d’atracció comercial que excedeix amb escreix els seus propis límits. L’actuació a través de la potenciació de l’Eix Macià no hi ha dubtes que atorga a aquesta part de la ciutat un plusvalor afegit en relació amb els municipis adjacents. Ara bé, la centralitat comercial ha de consolidar-se a través de la millora de l’accessibilitat als equipaments comercials, tant de l’Eix Macià com del centre. La possibilitat de comptar amb sistemes d’aparcaments dissuasius per al trànsit privat, així com la necessitat de millorar l’accessibilitat dels vianants i reordenar els accessos viaris constitueixen oportunitats de futur que permetran a Sabadell fer un salt de qualitat.

Aquestes i altres mesures de desenvolupament del model de ciutat, com la creació de l'espai Gran Via Digital, encarades a un públic no només local sinó també d'àmbit supramunicipal, contribuiran a fer de Sabadell un referent a nivell comarcal i metropolità.

ACCIONS ASSOCIADES

Infraestructures ferroviàries

Descripció Posta en marxa de les noves parades de FFCC i RENFE i connexió entre ambdós serveis.


− Foment de la mobilitat sostenible.

− Millora de la connectivitat interna entre barris.

− Millora de l’accessibilitat general a la ciutat.


169

Infraestructures viàries

Descripció Garantir l’execució de les infraestructures viàries previstes i encara no posades en marxa.


− Possible creació de “lobby” ciutadà d’infraestructures.

− Rondes.

− Túnel d’Horta.

Connexió amb les grans infraestructures

Descripció Sabadell ha d’aprofitar les grans infraestructures de comunicació per tal de millorar la seva relació amb els recursos i infraestructures econòmiques al voltant d’elles.


− Facilitar la relació TGV-Sabadell.

− Fer de la B30 l’eix de connexió amb equipaments com el Parc Tecnològic, el Sincotron, l’UAB, etc.

Observatori de la mobilitat

Descripció Elaboració i manteniment d’indicadors que permetin fer un seguiment i avaluació continus dels objectius del Pacte per la Mobilitat. De la mateixa manera, aquests indicadors han de permetre refer la diagnosi de la mobilitat a la ciutat a mida que es disposi de més dades.



− Anàlisi permanent de situació.

− Detecció de problemes emergents i situacions no resoltes.

Gran Via ronda urbana

Descripció Fer de la Gran Via un passeig compatible de l’ús del vehicle amb la mobilitat a peu i que afavoreixi el desenvolupament comercial.



− Millora de la mobilitat a peu.

− Requalificació de l’espai públic.

− Espai de penetració i connectivitat amb el centre.

− Millora de la convivencialitat.


170

Pla d’Aparcaments

Descripció Execució del Pla d’Aparcaments contemplat al Pacte per la Mobilitat.


− Aparcaments dissuasoris fora del centre.

− Donar resposta a les necessitats comercials i dels residents.

− Potenciació del transport públic.

Enfortiment de la xarxa d’autobusos entre barris

Descripció Articular una xarxa d’autobusos entre barris que permeti la connectivitat entre les diferents zones de la ciutat sense necessitat del vehicle privat.



− Potenciació del transport públic.

Desenvolupament dels parcs i corredors verds

Descripció Execució dels corredors verds projectats per articular el teixit urbà amb l’entorn natural.


− Articulació territorial.

− Ampliació d’àrees d’esbarjo.

− Millora del manteniment i regeneració de l’entorn natural.

− Millora de la relació amb el rodal.

Regeneració de l’espai fluvial del Ripoll

Descripció Recuperació del sistema superficial i els ecosistemes associats de la conca del Ripoll i la seva integració a la ciutat.


− Apropiació ciutadana del riu.

− Canalització del riu.

− Parc fluvial i espai lúdic.

− Passeig per a vianants.

− Serveis de lleure addicionals.


171

Relació Rodal-teixit urbà

Descripció Garantir la relació entre el teixit urbà de la ciutat i el seu entorn natural, facilitant el seu ús amb criteris de sostenibilitat i qualitat de vida.


− Facilitar l’accés al Rodal.

− Millora de la relació ciutat-entorn.

− Ampliació d’àrees d’esbarjo.

− Preservació i manteniment de l’entorn natural.

Potenciació dels eixos comercials

Descripció Reforçament de les centralitats de barri que facilitin un ús més equilibrat de la ciutat.


− Requalificació de l’espai urbà.

− Foment de l’activitat comercial.

− Millora d’itineraris de vianants.

− Desenvolupament del POEC.

Eix Central

Descripció Consolidar l’eixamplament del centre urbà i econòmic amb la connexió de la Rambla amb l’Eix Macià pels barris del Centre i la Creu Alta, per tal de consolidar la centralitat comarcal i metropolitana de Sabadell.


− Millora de la connectivitat per transport públic entre els extrems de l’eix.

− Qualificació de l’eix com a passeig de vianants.

− Potenciació del comerç a l’àmbit de l’eix.

− Requalificació urbana i millora de la convivencialitat.


172

Nova lectura del Pla General d’Ordenació Urbana (PG OU)

Descripció El temps transcorregut des de l’aprovació del PGOU ha portat a la revisió de determinats aspectes. La importància dels canvis socials, econòmics i urbans de la ciutat aconsella una nova lectura integral del Pla que garanteixi el desenvolupament sostenible de Sabadell.


− Facilitar la integració i la cohesió social, evitant ghetos culturals i econòmics.

− Analitzar els límits del creixement, tant en termes demogràfics com de consum de sòl.

− Creació d’habitatge accessible per als sabadellencs i sabadellenques.

− Garantir la coexistència d’activitats de lleure, productives i residencials sense crear zones d’exclusió.

− Facilitar la difusió del coneixement i les tecnologies d’informació i comunicació (TIC) al territori.


173

SABADELL, LA CIUTAT DELS CIUTADANS I CIUTADANES.

Incorporar el paradigma de qualitat en la cultura ciutadana, orientant les organitzacions i el model de desenvolupament urbà a les necessitats de les persones, ampliant la democràcia local i enfortint el teixit associatiu, aprofitant la producció cultural com a dinamitzador econòmic i generador de qualitat de vida i convertint Sabadell en una marca de qualitat, de forma que l’orgull de ser de Sabadell sigui referent comarcal i metropolità.

LA CIUTAT, ESPAI PELS CIUTADANS I CIUTADANES

A pesar de la valoració positiva que fa la ciutadania en relació amb la disponibilitat de zones verdes en el municipi, cal fomentar-ne la recuperació en zones amb elevat nivell de colmatació de la trama urbana i en altres de perifèriques, a fi d’incorporar-les a la xarxa urbana construïda.

D’altra banda, la vianalització portada a terme a partir del Pla de Renovació Integral del Centre de Sabadell (PRIC) constitueix una de les actuacions més representatives i més emblemàtiques que permet captar la importància de l’apropiació d’aquest espai per part dels ciutadans des de criteris de sostenibilitat, millorant sensiblement la qualitat de vida, en reduir el nivell de contaminació acústica i mediambiental. L’actualització del PRIC ha de significar la continuació d’un projecte estratègic que proporciona nivells de qualitat de vida més grans, a la vegada que constitueix una gran força d’atracció supralocal. El centre és un espai de la ciutat que pertany a tots els sabadellencs i les sabadellenques.

Aquestes experiències de recuperació de la ciutat pels ciutadans es podran estendre en el futur a altres àrees de Sabadell, fruit de la creació de les noves centralitats o consolidació de les ja existents als barris. La ciutat ha de recuperar el seu caràcter de relació i intercanvi i, per a això, l’espai públic és un dels elements fonamentals.

AMPLIACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA LOCAL

És difícil trobar en l’actualitat una ciutat com Sabadell on l’aspiració a atorgar als administrats el títol de “ciutadans”, a pesar que és evident, s’hagi convertit en un objectiu clar. La trajectòria democràtica dels barris, participant en la gestió efectiva de la ciutat, no és quelcom que sorprengui, s’arrela en la mateixa història de la ciutat i en el protagonisme del seu teixit social des de la recuperació de la democràcia. L’impuls d’iniciatives de participació en el passat, en el present i en futur ha de ser un altre dels trets a projectar per la ciutat.

En aquest sentit, una altra de les fortaleses la constitueix l’obertura de l’Administració municipal al diàleg ciutadà en el procés de construcció col·lectiva de la ciutat. Aquesta aposta per la participació social queda reflectida en els processos participatius que s’han desenvolupat: pressupostos participatius, Pla Estratègic,


174

Agenda 21, consells sectorials i de districte, etc., amb vista a incorporar l’opinió dels diferents agents socials.

ENFORTIMENT DEL TEIXIT ASSOCIATIU I LA PRODUCCIÓ C ULTURAL

Cal enfortir la tradició cultural que ja existeix a Sabadell i potenciar la producció i difusió de la cultura local aconseguint oferir una programació cultural que sigui atractiva per a ciutadans i ciutadanes no només de Sabadell sinó també de les ciutats i pobles de l'entorn. Aquest pol d'atractivitat a Sabadell generarà necessitats paral·leles a les activitats culturals ofertades que hauran de ser cobertes mitjançant la creació de nous serveis lligats a aquestes activitats i, en definitiva, es posarà en marxa tot un mecanisme de reactivació econòmica.

L'ORGULL DE SER DE SABADELL.

Sabadell ha generat, no només pels seus residents si no cara enfora, una imatge de “ciutat atractiva”, ha sabut projectar els puntals de l’associacionisme i cohesió social en l’entorn no només metropolità si no al conjunt de Catalunya.

Cal treballar per tal que aquesta imatge de ciutat continuï essent una realitat, que l’orgull de ser sabadellenc es projecti enfora aconseguint atraure i interessar els que hi treballen i la visiten, per a fer-los també partícips de la construcció d’un Sabadell cada cop més ric i més cohesionat.

SABADELL, MARCA DE QUALITAT

En el marc d’una nova política social, l’aspiració de l’Administració municipal a la qualitat ha d'implicar la necessitat de redefinir el seu paper com a proveïdor directe o indirecte de serveis i com a responsable de la seva qualitat. A fi de poder portar a terme aquest objectiu, Sabadell es planteja la introducció de models de gestió de qualitat com, per exemple, l’EFQM (Model Europeu). L’aplicació d’aquest model comporta el desenvolupament d’una sèrie de normes i estàndards que, no només asseguren els aspectes estructurals dels serveis, sinó també la qualitat tècnica del procés i, el que és més nou, els resultats en termes de satisfacció percebuda.

Per altra part, l’empresa privada ha de plantejar-se igualment la qualitat en la prestació dels serveis. Per això i cada vegada més, les empreses introdueixen sistemes d’assegurament de qualitat que consisteixen a tenir i seguir un conjunt d’accions planificades i sistemàtiques, implantades dins del sistema de qualitat de l’empresa. Aquestes accions han de ser demostrables i han de permetre proporcionar la confiança adequada perquè es compleixin els requisits del sistema de qualitat.

La consecució d'aquest doble objectiu de millora i innovació tant en l'administració pública com en el sector privat farà que Sabadell sigui reconeguda com una "ciutat de qualitat" la qual cosa li oferirà noves perspectives de difusió i promoció.


175

ACCIONS ASSOCIADES

Participació en la decisió

Descripció Nous mecanismes per al foment de la participació de ciutadans i ciutadanes, de forma col·lectiva o individual, en la presa de decisions al municipi.


− Reforçament de la democràcia local.

− Establiment de procediments i estructures.

− Reforçament del teixit associatiu.

− Aprofitament de la qualificació socio-professional dels residents per a la gestió pública.

Creació de xarxes d’associacions i impuls de les ex istents

Descripció Consolidar el teixit associatiu de Sabadell amb noves fórmules de coordinació entre les associacions existents, especialment les prestadores de serveis socials, culturals, esportius, etc., per tal de coordinar programes, crear sinergies i maximitzar els resultats.


− Reforçament del teixit associatiu.

− Foment de la cooperació público-privada.

− Rendibilització d’esforços i recursos.

− Millora de la qualitat de vida.

Hotel d’Entitats

Descripció Reforçar les capacitats del teixit associatiu de la ciutat oferint un espai de qualitat per al desenvolupament de la seva activitat ordinària.


− Complement a la xarxa de Centres Cívics.

− Dotació d’espais d’ús comú i d’ús específic.

− Dotació de materials per al funcionament diari.

− Facilitar la coordinació associativa i la cooperació público-privada.


176

Qualificació de l’administració pública

Descripció Qualificar l’administració local i millorar les prestacions als ciutadans i ciutadanes i a les organitzacions socials i econòmiques per donar resposta a les noves necessitats i demandes.


− Reforçament de l’administració local.

− Formació permanent dels tècnics públics locals.

− Requalificació dels serveis i polítiques públiques.

− Atenció especial als serveis d’atenció als ciutadans i ciutadanes.


177

LA INNOVACIÓ I EL CONEIXEMENT, DE LA NECESSITAT A L’ESTRATÈGIA.

La incorporació a la societat de la informació i la introducció de la cultura de la innovació és una necessitat de les societats actuals que en el cas de Sabadell és, a més, una aposta estratègica de desenvolupament personal i col·lectiu del seus ciutadans i ciutadanes. Cal donar cohesió a totes les iniciatives en marxa, concentrant i potenciant els seus objectius i prenent el projecte Gran Via Digital com a difusor de la cultura de la innovació a la ciutat.

LA INCORPORACIÓ A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Sabadell es troba també immersa en una sèrie de profunds i ràpids canvis relacionats amb les tecnologies de la informació i de la telecomunicació que fan necessari tenir una bona capacitat de reacció i adaptació per tal de poder desenvolupar unes infraestructures de telecomunicacions que permeti a les ciutats adequar-se a aquesta societat canviant i incorporar la societat civil en el projecte.

Ja fa temps que Sabadell aposta per un desenvolupament tecnològic mitjançant la creació d'empreses, fomentant iniciatives en temes de formació i el desplegament infrastructures.

En el futur, també es podrà avançar amb la cooperació amb altres ciutats de l’entorn estatal i europeu en el desenvolupament de tecnologies i bones pràctiques de gestió urbana que permetin avançar cap a una millor dotació de serveis i qualitat de vida als ciutadans i ciutadanes.

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ COM A ESTRATÈGIA

Sabadell aposta per una estratègia de desenvolupament personal i col·lectiu dels seus habitants en aquesta nova societat de les tecnologies de la informació i la comunicació. És important enfocar el desenvolupament en la societat de la informació mitjançant una estratègia generalitzada que no concentri els esforços de manera prioritària en el desenvolupament tecnològic sinó que analitzi les àmplies conseqüències socio-econòmiques, geogràfiques i territorials que porten implícites els processos de globalització i canvi tecnològic.

Sabadell ha apostat per ser una de les ciutats catalanes que disposin d'una xarxa de telecomunicacions moderna i competitiva sobre la qual sustentar els desenvolupament de la Societat de la Informació i el Coneixement. Així mateix ha impulsat la creació i la implementació de projectes dirigits a posar en funcionament noves aplicacions tecnològiques, així com la investigació en diferents àmbits. L'aspiració fonamental és aconseguir que Sabadell s'especialitzi en tecnologies avançades de la comunicació i que aquest sector arribi a ser un eix estratègic per a la ciutat.


178

De fet Sabadell és una ciutat que des de fa molts anys ha dedicat una atenció especial al camp de la innovació i el coneixement, des de l’aparició original d’empreses referents a nivell estatal –com Logic Control o Centre de Càlcul Sabadell–, fins a les actuals iniciatives en formació o desplegament d’infraestructures.

A partir d'ara és necessari començar a impulsar el funcionament dels projectes i les iniciatives que s'han formulat els últims temps sumant esforços i actuant de manera cohesionada, potenciant i concentrant objectius per tal d'avançar cap a l'assoliment de fites comunes i, prenent com a element central, integrador i difusor de la cultura de la innovació, el projecte Gran Via Digital.

ACCIONS ASSOCIADES

Sabadell Innova (Gran Via Digital)

Descripció Revitalitzar l’economia productiva de la ciutat en el seu context territorial, mitjançant serveis avançats tot millorant la cohesió social i posicionant Sabadell i el seu territori en la Societat del Coneixement, afavorint la innovació de manera transversal en tots els sectors.


− Actuacions emblemàtiques i gestió de continguts.

− Desenvolupament de serveis intensius en coneixement.

− Gestió d’estructures i serveis tecnològics.

− Coordinació i potenciació de propostes ja en marxa o planejades.

− Completar la xarxa de fibra òptica.

Parc de la Salut

Descripció Potenciació del pol tecnològic de la salut en els àmbits d’investigació i docència com a complement i motor a l’hora del teixit productiu.


− Infraestructura física de suport.

− Promoció de noves titulacions en Ciències de la Salut.

− Complement de Gran Via Digital.


179

Sabadell Universitat

Descripció Atracció d’accions universitàries que reverteixin directament sobre la ciutat i promoció de la relació Universitat-Empresa per a generar sinergies que facilitin la innovació.


− Participació de la Universitat i els seus alumnes i professors en la vida ciutadana.

− Incorporació de programes d’investigació social o productiva relacionats amb les necessitats locals.

− Atenció prioritària als camps de sanitat, aeronàutic i multimèdia.

− Millora de la connectivitat en transport col·lectiu entre la Universitat i les diferents zones de la ciutat.

Pimes i innovació

Descripció Disseny i posta en marxa de polítiques actives de promoció de la innovació entre les pimes del teixit productiu de Sabadell.


− Reforçament del teixit productiu.

− Millora de la coordinació empresarial per facilitar accions d’innovació sectorial.

− Facilitar l’intercanvi d’informació i coneixements entre les empreses i amb l’exterior.

Targeta del ciutadà

Descripció Crear i impulsar la targeta del ciutadà que incorpori les noves tecnologies en la prestació de serveis locals i la relació amb els ciutadans i ciutadanes.


− Millora de serveis públics.

− Millora de la relació entre Ajuntament i ciutadans i ciutadanes.

− Nous canals de comunicació.

− Establiment de la personalitat digital per facilitar el camí cap a l’administració única.


180

Portal ciutadà

Descripció Creació d’un portal ciutadà per facilitar l’accés als recursos que Sabadell ofereix i potenciar la creació de xarxes ciutadanes i supraciutadanes d’interès per Sabadell.


− Facilitar la difusió d’informació.

− Facilitar la generació i difusió dels valors de Sabadell.

− Promoció del a ciutat.

− Foment de l’intercanvi entre ciutadans i entre organitzacions.


181

SABADELL, TRADICIÓ I PROJECCIÓ.

Sabadell és una ciutat que fa possible la valorització dels seus actius tangibles i intangibles de forma que la seva tradició cultural, esportiva, productiva i financera són els eixos bàsics del seu reconeixement exterior i la seva voluntat de ser referent metropolità com a àmbit d’excel·lència i qualitat.

VALORITZACIÓ DELS ACTIUS TANGIBLES I INTANGIBLES

Sabadell té no només interès sinó també una gran capacitat per a esdevenir ciutat referent en el seu entorn. Per potenciar-ho cal posar en marxa mecanismes que permetin valoritzar els actius tangibles (aquells que fan referència a la ciutat com a espai construït i que s’expressen de múltiples maneres: realitat demogràfica, econòmica o politicoinstitucional) i també els intangibles que tot hi que només són visibles a través de la seva cultura, dels seus costums, i del conjunt de relacions socials són elements amb un pes específic molt important a l'hora de construir la identitat pròpia de Sabadell.

Un d’aquests valors intangibles i amb projecció exterior és el caràcter solidari de Sabadell, expressat especialment en la seva tradició internacional. Els agermanaments orientats a la cooperació al desenvolupament, la dotació del 0.7% del pressupost al desenvolupament o la formació en matèria de cooperació són exemples que cal mantenir i aprofundir.

TRADICIONS RECONEGUDES A L’EXTERIOR

Sabadell ha d'aprofitar les oportunitats que li brinda la seva rica tradició en activitats molt diverses i utilitzar-les com un potencial singular que igualment pot sumar-se a les iniciatives més novedoses enfocades cap a l'especialització i contribuir a desenvolupar la competitivitat i la projecció exterior del municipi.

Un cas clar en aquest sentit el trobem en la pròpia història de Sabadell. La seva indústria tèxtil constitueix un referent identitari que ha forjat el caràcter de la ciutat. La projecció externa de Sabadell ha estat estretament vinculada durant molts anys a aquest fet i, encara que ara el sector tèxtil ha perdut hegemonia en el conjunt de la seva estructura productiva a favor del sector serveis, no per això ha deixat de ser un referent per a la ciutat.

Actualment la tradició cultural s’ha convertit en una àrea estratègica des del punt de vista econòmic per a la majoria de les ciutats, Sabadell té en la seva tradició i capital cultural un punt fort sobre el qual recolzar la seva centralitat i generar un pol important d’atracció.

La tradició esportiva a Sabadell és un altre factor que ha dotat a la ciutat d’una projecció externa digna de renom; destaca especialment en aquest aspecte la contribució del Club de Natació Sabadell.


182

Per una altra banda la tradició productiva de Sabadell i l'existència d'institucions financeres de prestigi consolidat constitueix també un avantatge comparatiu en el sistema de ciutats. És necessari vetllar pel seu manteniment i per la seva estreta relació amb la ciutat i les activitats que s’hi impulsen.

SABADELL, REFERENT COMARCAL I METROPOLITÀ

Sabadell té una bona capacitat de lideratge en el seu entorn més natural. Aquest lideratge es basa en bona part en la capacitat de treballar en coordinació amb els altres centres d’interès específic, especialment Terrassa. L’aspiració de Sabadell va en la línia no només de ser capital comarcal, sinó d’enfortir el Vallès Occidental per tal de mantenir i millorar el seu paper com a motor del país dins del sistema territorial català i, al mateix temps, projectar-se com a realitat simbòlica més enllà de les seves fronteres.

Les iniciatives que es duguin a terme per a aconseguir-ho han de tenir en compte que la idea de centralitat fa referència a la capacitat d'especialitzar-se i oferir activitats i serveis singulars que constitueixin factors d'atracció.

Sabadell ha d'aconseguir ser una ciutat imprescindible en l'entorn comarcal i metropolità i un exemple a seguir per altres ciutats de característiques similars.

Aquest reforçament de les ciutats i de la comarca en el seu conjunt ha de garantir el caràcter divers i policèntric de l’Àmbit Metropolità, veritable riquesa d’una aglomeració urbana que en termes demogràfics i econòmics és la sisena aglomeració metropolitana i la cinquena aglomeració industrial d’Europa.

ACCIONS ASSOCIADES

Xarxa de grans equipaments

Descripció Programació, dotació de continguts i projecció exterior de la xarxa dels grans equipaments culturals i emblemàtics de la ciutat .


− Increment de la cooperació público-privada en la programació i finançament.

− Fer de la cultura una activitat estratègica d’alt valor afegit.

− Incorporació de les noves tecnologies a la producció cultural.

− Possibilitat de plantejar projectes d’abast estatal i internacional.


183

Complex Cultural a l’Eix Macià

Descripció Dotació d’un equipament d’atractivitat supramunicipal amb programació estable que complementi l’actual programació.


− Possibilitat d’un major grau d’especialització de l’oferta cultural.

− Millora de la polifuncionalitat urbana.

− Increment de l’oferta cultural de qualitat

Programació operística

Descripció Manteniment, potenciació i promoció d’una programació musical d’excel·lència a la ciutat.


− Especialització de l’oferta cultural.

− Atractivitat supramunicipal de l’oferta cultural de qualitat.

− Valorització dels grans equipaments emblemàtics.

City marketing – Oficina de Promoció de la Ciutat

Descripció Crear i impulsar accions de promoció i presència exterior de la ciutat, a través d’una Oficina específica, que incideixin en l’atractivitat d’elements per a la millora de la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic.


− Fomentar la presència de Sabadell i les seves organitzacions econòmiques i civils a organismes internacionals, especialment la Unió Europea

− Coordinació i potenciació de les actuacions de millora de l’atractivitat de la ciutat.

− Incorporar el sector privat en la promoció de la ciutat.

− Difusió del model de ciutat i la imatge desitjada de Sabadell.


184

Patrimoni històric

Descripció Mantenir i intensificar la protecció i promoció del patrimoni històric com a referent de la ciutat i element d’identitat local.


− Concepció del patrimoni històric com a valor afegit de la ciutat.

− Qualificació i renovació urbana.

− Foment de la ciutadania i la identitat..


185

QUADRES RESUM DEL MARC ESTRATÈGIC

PRIMERA CLAU DE FUTUR: SABADELL, CIUTAT OBERTA I AC OLLIDORA.

Volem de Sabadell una ciutat atractiva per a les persones que hi viuen, treballen o la visiten, gràcies a l’habitabilitat del seu teixit urbà, una societat civil organitzada i generadora d’activitats esportives i culturals i una potent xarxa institucional i cívica d’acollida i d’atenció a les persones necessitades.

Subobjectius − Ciutat atractiva gràcies a l’habitabilitat del seu teixit urbà.

− Societat civil organitzada i generadora d’activitats esportives i culturals.

− Potent xarxa institucional i cívica d’acollida i d’atenció a les persones amb necessitats especials.

− Sabadell ciutat educadora.

Accions associades

− Execució dels Projectes de Remodelació pendents, especialment Can Deu i Raval Amàlia.

− Circuits d’oferta d’habitatge.

− Nova cultura de lleure lligada a nous canals i noves tecnologies.

− Eliminació de barreres arquitectòniques.

− Integració de l’atenció sociosanitària a la gent gran.


186

SEGONA CLAU DE FUTUR: SUPORT A LA INDÚSTRIA LOCAL I TERCIARITZACIÓ D’ABAST METROPOLITÀ.

Sabadell ha passat amb èxit la transformació de societat industrial a societat terciària gràcies a la demanda de la pròpia indústria local, que cal recolzar perquè segueixi sent motor de l’economia urbana. Ara cal donar un salt qualitatiu i que sigui l’economia metropolitana el trampolí del nou creixement terciari de la ciutat, atraient seus corporatives, qualificant els professionals i el teixit empresarial, i orientant-se a sectors d’excel·lència dins l’entorn sud-europeu, com ara salut, serveis avançats o aeronàutica

Subobjectius − Manteniment del procés de terciarització.

− La indústria local, motor de l’economia urbana.

− El salt qualitatiu: l’orientació als nous sectors.

Accions associades

− Remodelació dels polígons industrials localitzats al terme municipal.

− Millora de l’accés als polígons industrials del municipi i de l’entorn.

− Execució del Pla Director de l’Aeroport.

− Escola de negocis.

− Pacte local per la formació.

− Coordinació del teixit empresarial.

− Palau de Congressos.

− Coordinació financera.

− Activitat productiva compatible amb l’activitat residencial.

− Creació d’empreses de serveis a les persones i serveis ambientals.

− Programa de certificats de qualitat a les empreses de Sabadell.

− Parc Zoològic.


187

TERCERA CLAU DE FUTUR: CIUTAT MADURA I COHESIONADA TERRITORIALMENT.

Sabadell ha de ser una ciutat que faciliti la densitat de relacions ciutadanes amb una mobilitat integradora dels diferents barris basada en el transport públic i en itineraris de prioritat de vianants, ben relacionada amb el Rodal i l’entorn i on les sinèrgies del Centre, l’Eix Macià i l’espai Gran Via Digital han d’actuar de potent centre comarcal i metropolità.

Subobjectius − Model urbà territorial cohesionat.

− La mobilitat en la nova organització territorial.

− Mobilitat integradora.

Accions associades

− Infraestructures ferroviàries.

− Infraestructures viàries.

− Connexió amb les grans infraestructures

− Observatori de la Mobilitat.

− Gran Via ronda urbana

− Pla d’Aparcaments.

− Enfortiment de la xarxa d’autobusos entre barris.

− Desenvolupament dels parcs i corredors verds.

− Regeneració de l’espai fluvial del Ripoll.

− Relació Rodal – teixit urbà.

− Potenciació dels eixos comercials.

− Eix Central.

− Nova lectura del Pla General d’Ordenació Urbana.


188

QUARTA CLAU DE FUTUR: SABADELL, LA CIUTAT DELS CIUT ADANS I CIUTADANES.

Incorporar el paradigma de qualitat en la cultura ciutadana, orientant les organitzacions i el model de desenvolupament urbà a les necessitats de les persones, ampliant la democràcia local i enfortint el teixit associatiu, aprofitant la producció cultural com a dinamitzador econòmic i generador de qualitat de vida i convertint Sabadell en una marca de qualitat, de forma que l’orgull de ser de Sabadell sigui referent comarcal i metropolità.

Subobjectius − La ciutat, espai pels ciutadans i ciutadanes.

− Ampliació de la democràcia local.

− Enfortiment del teixit associatiu i la producció cultural.

− L’orgull de ser de Sabadell.

− Sabadell, marca de qualitat.

Accions associades

− Participació en la decisió.

− Creació de xarxes d’associacions i impuls de les existents.

− Hotel d’Entitats.

− Qualificació de l’administració pública.

CINQUENA CLAU DE FUTUR: LA INNOVACIÓ I EL CONEIXEME NT: DE LA NECESSITAT A L’ESTRATÈGIA.

La incorporació a la societat de la informació i la introducció de la cultura de la innovació és una necessitat de les societats actuals que en el cas de Sabadell és, a més, una aposta estratègica de desenvolupament personal i col·lectiu del seus ciutadans i ciutadanes. Cal donar cohesió a totes les iniciatives en marxa, concentrant i potenciant els seus objectius i prenent el projecte Gran Via Digital com a difusor de la cultura de la innovació a la ciutat.

Subobjectius − La incorporació a la societat de la informació.

− La societat de la informació com a estratègia.

Accions associades

− Sabadell Innova (Gran Via Digital).

− Parc de Salut.

− Sabadell Universitat.

− Pimes i innovació.

− Targeta del ciutadà.

− Portal ciutadà.


189

SISENA CLAU DE FUTUR: SABADELL, TRADICIÓ I PROJECCI Ó.

Sabadell és una ciutat que fa possible la valorització dels seus actius tangibles i intangibles de forma que la seva tradició cultural, esportiva, productiva i financera són els eixos bàsics del seu reconeixement exterior i la seva voluntat de ser referent metropolità com a àmbit d’excel·lència i qualitat.

Subobjectius − Valorització dels actius tangibles i intangibles.

− Tradicions reconegudes a l’exterior.

− Sabadell, referent comarcal i metropolità.

Accions associades

− Xarxa dels grans equipaments culturals.

− Complex Cultural Eix Macià.

− Programació operística.

− City Marketing – Oficina de Promoció de la Ciutat.

− Patrimoni històric.


191

BIBLIOGRAFIA

Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea-AENA (2000). Propuesta de Plan Director del Aeropuerto de Sabadell.

Ajuntament de Sabadell. Les entitats a Internet. Internet per a Tothom. (IPAT).

Ajuntament de Sabadell (2001a). Línies de Treball. PEL 2001. Departament d’Educació.

Ajuntament de Sabadell (2001b). Sortim.

Ajuntament de Sabadell (2001c). Projectes i actuacions a la Ciutat. Concreció de la DPID. Discussió del pressupost d’inversió per districtes.

Ajuntament de Sabadell (2001d). Centre Cultural i de Congressos Eix Macià.

Ajuntament de Sabadell (2001e). El Pla per a la Societat de la Informació i el Coneixement - PSICS. Comissió Informativa.

Ajuntament de Sabadell (2001f). Teatro Principal Proyecto de rehabilitación Sabadell.

Ajuntament de Sabadell (2001g). Projectes i actuacions a la ciutat. Consells de districte.

Ajuntament de Sabadell (2001h).30 NITS.

Ajuntament de Sabadell (Des d’any 2000i). Sabadell a prop.

Ajuntament de Sabadell (2000j). Ciutat i Patrimoni. Jornades de Reflexió i Debat.

Ajuntament de Sabadell (2000k).Departament de Salut. Memòria 2000.

Ajuntament de Sabadell (1r semestre 2000l). Informe de Conjuntura de Sabadell.

Ajuntament de Sabadell (2n semestre 2000m). Informe de Conjuntura de Sabadell.

Ajuntament de Sabadell (2000n). Así es Sabadell.

Ajuntament de Sabadell (2000ñ). Indicadors bàsics relatius a l’estructura d’edats i sexe de la població. Sabadell, districtes i sectors. Dades demogràfiques. Unitat Tècnica d’Informació de Base. Secció Estadística. Servei d’Informació de Base.

Ajuntament de Sabadell (2000o). Estructura i piràmides d’edats i sexe de la població. Sabadell, districtes i sectors. Dades demogràfiques. Unitat Tècnica d’Informació de Base. Secció Estadística. Servei d’Informació de Base.

Ajuntament de Sabadell (2000p). Anuari Estadístic de Sabadell 2000.

Ajuntament de Sabadell (1999q). Educació i canvi social. Cicle de conferències realitzades en el marc del Projecte Educatiu de Sabadell.


192

Ajuntament de Sabadell (1999r). Pla Director.1999/2003.

Ajuntament de Sabadell (1999s). Proyecto del parque fluvial del Ripoll. Oficina del Ripoll. Institut per al Desenvolupament Estratègic de Sabadell – IDES.

Ajuntament de Sabadell (1999t). Sabadell, ciutat educadora. Procés d’elaboració del Projecte Educatiu de Sabadell. Desenvolupament de la fase 1.

Ajuntament de Sabadell (1998u). Rectificació del padró municipal d’habitants de Sabadell. La població de Sabadell i el moviment demogràfic.

Ajuntament de Sabadell (1998v). El mercat central.

Ajuntament de Sabadell. (1998w). Distribució de la població en famílies. Població segons sexe i lloc de naixement. Sabadell, districtes i sectors. Dades demogràfiques, v4.

Ajuntament de Sabadell (1998x). Els ciutadans estrangers residents a Sabadell. Evolució 1993-1998.

Ajuntament de Sabadell (1997y). Pla Informàtic Municipal Sabadell.

Ajuntament de Sabadell (1996z). Projecte de remodelació del mercat del centre de Sabadell.

Ajuntament de Sabadell (1996aa). La plaça del mercat del centre de Sabadell Publicació informativa sobre la remodelació del mercat del centre.

Ajuntament de Sabadell (1995ab). Eix Macià.

Ajuntament de Sabadell (1995ac). El mapa cultural de Sabadell. Suplement del número 66 de Sabadell dia a dia.

Ajuntament de Sabadell (1995ad). Mapa cultural de Sabadell. Principis i objectius de la política cultural municipal a Sabadell.

Ajuntament de Sabadell (1995ae). Mapa cultural de Sabadell, v2.

Arasa i Altimira, Eva (2001). Sabadell. Col·lecció La Creu de Terme, núm. 13. Cossetània Edicions.

Aragay, J.M. i Sabaté, J. (2000). Dones i homes: Un llarg camí cap a la igualtat. Un estudi a Sabadell. Sabadell.

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona. Transformacions Urbanes. Barcelona.

Consorci per al Desenvolupament de I’Eix Macià (1995). Eix Macià. Sabadell.

Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social de la UAB (2001a). Informe de Diagnòstic Comunitari de la Zona Nord de Sabadell: Ca n’Oriac, la Planada, el Torrent. Barcelona.


193

Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social de la UAB (2001b). Informe de Diagnòstic Comunitari. Zona Sud de Sabadell: Espronceda, Campoamor. Barcelona.

Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social de la UAB (2001c). Informe de Diagnòstic Comunitari. Arraona - Merinals de Sabadell. Barcelona.

Diari de Sabadell (2001). Diversos números.

Diputació Barcelona xarxa de municipis (2001a). Indicadors de Gestió de Serveis Municipals. Informe 1999. Sabadell. Barcelona.

Diputació Barcelona Xarxa de Municipis (1999b). Indicadors de Gestió de Serveis Municipals. Informe complementari any 1999. Sabadell. Barcelona.

Fundació Indústries de la informació (2000). Catálogo de presentación de F2i- Fundació Indústries de la Informació. Sabadell.

Fira del cavall. Parc Central del Vallès. (2001). Catálogo presentación de la Fira del Cavall. Sabadell.

Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (2001a). Agenda 21 de Catalunya. Sessions Informatives. Barcelona

Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (2001b). Agenda 21 de Catalunya. Sessions Informatives. Dossier de premsa. Barcelona.

Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (2001c). Agenda 21. El compromís de Catalunya per a futur sostenible. Fase d’informació. Com integrar el desenvolupament i la conservació de la biodiversitat. Barcelona.

Metra Seis (2000). Estudio de Balance y Valoración de la Gestión y los Servicios Municipales en Sabadell. Sabadell.

Pla Estratègic Sabadell 2010 (2001a). Conclusions Entrevistes en Profunditat. Fase de Diagnosi. Sabadell.

Pla Estratègic Sabadell 2010 (2000b). Indicadors de ciutat. Diagnosi de Sabadell. Sabadell.

Pla Estratègic Sabadell 2010 (2000c). Dossier Documentació. Sabadell.

Planificació Educativa. Institut Municipal d’Educació (1991). Proposta de Mapa Escolar per a la Ciutat de Sabadell. Període 1990-2000. Sabadell.

PÁGINAS WEB

Grup Enciclopèdia Catalana. Grec.net: http://www.grec.net/home/jsp/home.jsp


194

Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.es

La Caixa. Servei d’Estudis: http://www.estudios.lacaixa.comunicacions.com/webes/estudis.nsf/wurl/sehomecos_esp

Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell: http://www.ajsabadell.es/pgmos/default.htm

Programa d’Orientació per Equipaments Comercials de Sabadell (POEC): http://www.ajsabadell.es/ca/ajunt/orden/poec/edicte.htm

Sabadell. Agenda 21. Sabadell, per a una ciutat sostenible: http://www.ajsabadell.es/agenda21/agenda21/inici3.htm

pla estratÈgic sabadell 2010 · e voluciÓ del nombre d ’empreses i de treballadors per sectors...

Documents