1 de 265

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA INFORME D’AL·LEGACIONS PER A L’APROVACIÓ PROVISIONAL

Encàrrec efectuat per:

Generalitat de Catalunya

Departament de Política Territorial

i Obres Públiques

Secretaria per a la Planificació Territorial

Programa de Planejament Territorial

Redactors:

Miquel Domingo Clota, arquitecte

Alfred Fernández de la Reguera March, arquitecte

Josep Soria Sabaté, advocat

UNIVERSITAT POLITÈCNICA

DE CATALUNYA

Col·laboradors:

Esther Ribas Fitó, paisatgista

Maria Josep Lázaro Castro, arquitecta

Maria Rosa Bonet, consultora ambiental

Aprovació definitiva. Barcelona, juliol 2008

2 de 265

Pla director urbanístic de la Cerdanya Informe d’al·legacions per a l’aprovació provisional

Índex

1. Objecte de l’informe i antecedents.

2. Persones físiques i jurídiques que han presentat al·legacions.

3. Precisió del contingut propositiu del Pla.

4. Consideració dels informes emesos pels organismes consultats.

5. Consideració de les al·legacions presentades pels ajuntaments.

6. Consideració de les al·legacions presentades pels particulars (agrupades per

municipis).

7. Síntesi dels canvis efectuats en relació al document aprovat inicialment.

3 de 265

1. Objecte de l’informe i antecedents.

En data 20 de gener de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques,

previ informe favorable de 16 de desembre de 2004 de la Comissió d’Urbanisme de

Catalunya, va acordar la iniciació del procediment de formulació del Pla director

urbanístic de la Cerdanya, i encomanar a la Secretaria per a la Planificació Territorial

la redacció del document, segons el que determinen els articles 74 i 81 del decret

legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

El 12 de maig de 2006, la Secretaria per a la Planificació Territorial, d’acord amb

l’article 81.1 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós

de la Llei d’urbanisme, va remetre als ajuntaments afectats el document “Objectius i

propòsits del pla director urbanístic de la Cerdanya”. Van presentar escrits

d’al·legacions els 14 ajuntaments següents: Das, Isòvol, Alp, Ger, Guils de Cerdanya,

Vila de Llívia, Meranges, Prats i Sansor, Riu de Cerdanya, Fontanals de Cerdanya,

Bolvir, Bellver de Cerdanya, Montellà i Martinet i Urús. També va presentar escrit la

Plataforma “Salvem Pedra”. La manera com van ser considerats aquests escrits en el

projecte aprovat inicialment es recull en un informe realitzat per l’equip redactor del Pla

i que va ser annexat a la documentació aprovada inicialment.

Mitjançant resolució de 14 de juny de 2007, publicada de en el DOGC número 4922 de

10 de juliol de 2007, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar

inicialment el Pla director urbanístic de la Cerdanya, el qual es va exposar a informació

pública per un període de dos mesos més un mes addicional de tràmit d’informació als

ens locals de la Cerdanya.

El present informe recull, de forma sintètica, els informes emesos pels organismes

consultats i les al·legacions presentades pels ens locals i altres persones físiques i

jurídiques interessades en relació al projecte de PDUC aprovat inicialment i la manera

com aquests informes i al·legacions han estat considerats per a l’aprovació provisional

del PDUC.

4 de 265

2. Persones físiques i jurídiques que han presentat al·legacions. NÚM. NOM DATA MUNICIPI NUCLI

24 Fabra i Puig, Roser 28/09/2007 ALP 027 De Pallejà Fabra, Victòria 02/10/2007 ALP ALP60 Claret Arimany, Josep 15/10/2007 ALP LA MOLINA

115 Torrent i Roura, Vicenç, en representació de ELS COMS NEVATS, SL 11/10/2007 ALP LA MOLINA17 Bosch Aymerich, José M. en representació de MONTRESORT, SL, de COMA ORIOLA, SL i TTADUSA 10/08/2007 ALP MASELLA74 Bosch i Aymerich, Josep M. 16/10/2007 ALP MASELLA73 Triadú Vila-Abadal, Joaquim, en representació de MONTRESORT, SL, COMA ORIOLA, SL, I MASPAD, SL 16/10/2007 ALP MASELLA72 Triadú Vila-Abadal, Joaquim, en representació de TELESQUÍS DE LA TOSSA D’ALP, DAS I URÚS, SA 16/10/2007 ALP MASELLA10 Llorens Canal, Irene i altres 09/10/2007 BELLVER DE CERDANYA BALTARGA63 Vidal Junoy, Teresa 15/10/2007 BELLVER DE CERDANYA BALTARGA

106 Albarrán de Montellà, Esteve 10/10/2007 BELLVER DE CERDANYA BALTARGA120 Girvès Meya, Pere i altres x 2 15/10/2007 BELLVER DE CERDANYA BEDERS45 Domènech Bagaria, Rosó 09/10/2007 BELLVER DE CERDANYA BELLVER DE CERDANYA46 Ribot Casadesús, Isidre 09/10/2007 BELLVER DE CERDANYA BELLVER DE CERDANYA47 Casadesús Vidal, Montserrat 09/10/2007 BELLVER DE CERDANYA BELLVER DE CERDANYA99 Álvarez Fernandez, Manuel 10/10/2007 BELLVER DE CERDANYA BELLVER DE CERDANYA

121 Rondán Sedeño, Enric, en representació de Riu Andorrà, M. Antònia 15/10/2007 BELLVER DE CERDANYA BELLVER DE CERDANYA133 Solana Pairó, Xavier en representació de Pla de l’Ardiaca, SL 15/10/2007 BELLVER DE CERDANYA BELLVER DE CERDANYA42 Auger i Rigola, Rafael 09/10/2007 BELLVER DE CERDANYA COBORRIU DE BELLVER13 Isern Orriols, Teresa 05/10/2007 BELLVER DE CERDANYA NÈFOL96 Ferrero Rodríguez, Jordi 10/10/2007 BELLVER DE CERDANYA PEDRA98 Bosom Álvarez, Ramon 10/10/2007 BELLVER DE CERDANYA PEDRA57 Sistaré Ponti,Maria Teresa 10/10/2007 BELLVER DE CERDANYA PEDRA31 López-Llauder Sánchez, Neus, en representació de Plataforma Salvem Pedra 10/10/2007 BELLVER DE CERDANYA PEDRA55 Ciapp, Agest 10/10/2007 BELLVER DE CERDANYA PEDRA56 Juvé i Escriu, Àngel 10/10/2007 BELLVER DE CERDANYA PEDRA30 López-Llauder Sánchez, Neus, en representació de Plataforma Salvem Pedra 10/10/2007 BELLVER DE CERDANYA68 Sangenís Alegre, Joan 15/10/2007 BELLVER DE CERDANYA70 Puig Camprubí, Anna Maria 15/10/2007 BELLVER DE CERDANYA71 Solé Sugranyes, Caterina 15/10/2007 BELLVER DE CERDANYA84 Colomina Poch, Ramon 19/10/2007 BOLVIR 0-BOLVIR

116 Carreras Fisas, Manuel 11/10/2007 PUIGCERDÀ 0-EL GOLF DE PUIGCERDÀ102 Mora Uriach, Deborah, en representació de INVERSIONES RIO LOBOS, SL 10/10/2007 BOLVIR 0-LA CORONA118 Martínez Ramírez, Josep, en representació de ENTITAT DE CONSERVACIÓN LA CORONA DE BOLVIR 11/10/2007 BOLVIR 0-LA CORONA83 Riera Tresserra, Montserrat, en representació de Mencos vila, Romulo i Güell Malet, Luisa 19/10/2007 BOLVIR 0-LA DEVESA DE GOLF

100 Mencos Vila, Rómulo 10/10/2007 BOLVIR 0-LA DEVESA DE GOLF80 Piquer Belloch, Manuel José, ENTITAT DE CONSERVACIÓ LA CORONA DE BOLVIR 19/10/2007 BOLVIR 0-LA DEVESA DE GOLF54 Triginer i Boixeda, Francisco i Font i Torrent, Joan 10/10/2007 BOLVIR 0-LA DEVESA DE GOLF48 De la Villa Rivière, Concepción 10/10/2007 BOLVIR 0-LA SOLANA DE GOLF61 Andino Villasante, Juan Ramón i López Rodríguez, M. Carmen 15/10/2007 BOLVIR 0-LA SOLANA DE GOLF52 De las Muelas Fernández, Francisco javier 10/10/2007 BOLVIR 0-LA SOLANA DE GOLF

5 de 265

117 Piquer Belloch, Manuel José 11/10/2007 BOLVIR 0-LA SOLANA DE GOLF78 Trafi Besoli, Francesca 19/10/2007 BOLVIR BOLVIR79 Barrera Aleix, Àngels 19/10/2007 BOLVIR LA DEVESA DE GOLF66 Estany Bufill, Pedro i Estany Bufill, Ramón 10/10/2007 BOLVIR SANT MARTÍ DE CREDANYA94 Artigas, Jordi, en representació de Estany bufill, Pedroi d'Estany Bufill, Ramon 10/10/2007 BOLVIR SANT MARTÍ DE CREDANYA62 Estany Bufill, Ramón 15/10/2007 BOLVIR SANT MARTÍ DE CREDANYA

62bis Estany Bufill, Pedro BOLVIR SANT MARTÍ DE CREDANYA82 Riera Tresserra, Montserrat, TERRENOS Y COMERCIO, SL 19/10/2007 BOLVIR SANT MARTÍ DE CREDANYA4 Pablo Puig, José, administrador de TERRENOS Y COMERCIO, SL. 09/10/2007 BOLVIR SANT MARTÍ DE CREDANYA

77 Roset Magdaleno, Mireia 19/10/2007 BOLVIR TALLTORTA97 de Cruylles de Peratallada i Andreu, Alejo 10/10/2007 BOLVIR95 Gay de Montellà, Joaquim 10/10/2007 BOLVIR

105 bisCosp i Pons, Sílvia, en representació de Pons Carrera, Rosa x 2 10/10/2007 DAS DAS105 Cosp i Pons, Sílvia, en representació de Pons Carrera, Rosa x 2 10/10/2007 DAS DAS130 Cosp Pons, Sílvia 13/11/2007 DAS DAS

49 Portell Ribas, Valentina 10/10/2007 DAS DAS6 Solé, Immaculada, gerent de CAL XAMBERG, SL. 09/10/2007 DAS DAS

104 Cosp i Pons, Sílvia, en representació de LA GUINGUETA, SL 10/10/2007 DAS GRÈIXER41 Adsera i Puig, Carles 09/10/2007 DAS SANAVASTRE

107 Adsera i Puig, Jaume i Carlos 10/10/2007 DAS SANAVASTRE129 Vidal Francesc 13/11/2007 DAS SANAVASTRE124 Altayó Junoy, Javier, en representació de TARTERA, SA 08/11/2007 DAS TARTERA131 Paré Boada, Ignacio, associaicó de propietàris Urbanización de Tartera 13/11/2007 DAS TARTERA127 Picas pujol, Salvador 08/11/2007 DAS128 Cardona Junoy, Clara 08/11/2007 DAS122 Chia Gàlvez, Ramon i altres 11/10/2007 FONTANALS DE CERDANYA 0

14 Solanes i Casals, Josep M. en representació de FRANCESC XAVIER TAULER FARRÉ 08/10/2007 FONTANALS DE CERDANYA ESCADARCS40 Solanes Casals, Josep Maria, en representació de Tauler Farré, Francesc Xavier i de la societat mercantil Llavacenter, SL 08/10/2007 FONTANALS DE CERDANYA ESCADARCS25 Puig i Ribot, Mercè 28/09/2007 FONTANALS DE CERDANYA ESTOLL89 Pigem de las Heras, Miquel Àngel, en representació de Colom i Claveria, M. Rosa 10/10/2007 FONTANALS DE CERDANYA ESTOLL50 Coromina Morató, Lluís 10/10/2007 FONTANALS DE CERDANYA QUEIXANS18 Royo Manent, Ricard i Royo Tort, Carles 06/09/2007 FONTANALS DE CERDANYA QUEIXANS

103 Giraut Comas, Salvador i Capdevila Pernal, Dolors 10/10/2007 FONTANALS DE CERDANYA URTX69 Paré Boada 15/10/2007 FONTANALS DE CERDANYA Urtx5 Carulla Font, Lluís 09/10/2007 GER 0-

38 Molins, i Ysal, Jordi 08/10/2007 GER GRÉIXER33 Bartra Robert, Martí 02/11/2007 GER LA DEVESA DE SAGA

119 Gómez i Passolas, Agustí 15/10/2007 GER MONTMELÚS23 Fabra i Carrera, Salvador 08/10/2007 GER SAGA39 Monteagudo i Bosom, Irene 08/10/2007 GER SAGA3 Tort Betriu, Manuel, administrador de RISCA SHORT, SL. 09/10/2007 GER SAGA

15 Pradeda, Gemma, en representació de NOU FANALS, SL i Pradeda Gorriz, Eduardo, en representació de l’agropecuària PRAGOR, SL. 26/09/2007 GER

6 de 265

16Pradeda Guàrdia, Evaristo, en representació de NOU FANALS, SL i Pradeda Gorriz, Eduard, en representació d’AGROPECUARIAPRAGOR, SL. 26/09/2007 GER

8 Revenga Arregui, Consuelo, CASA TORRE 09/10/2007 GUILS DE CERDANYA 0-9 Sagnier Revenga, Bàrbara 09/10/2007 GUILS DE CERDANYA 0-BARRI DEL GOLF

91 Giraud Meya, Isidre 23/10/2007 GUILS DE CERDANYA PONT DE ST MARTÍ92 Maurell Masdeu, Joan 23/10/2007 GUILS DE CERDANYA PONT DE ST MARTÍ19 Castells Mañé, Emili, en representació de NORALDUX, SL 02/10/2007 GUILS DE CERDANYA SANEJA

132 Castells Mañé, Emili, en representació de NORALDUX, SL 11/01/2008 GUILS DE CERDANYA SANEJA93 Girvès Meya, Pere 23/10/2007 GUILS DE CERDANYA SANEJA28 Soler Ribera, Josep i altres 25/09/2007 GUILS DE CERDANYA SANT MARTÍ D'ARAVÓ44 Bernat i Serra, Ramon, en representació de MILPINS, SL 09/10/2007 GUILS DE CERDANYA ST MARTÍ DE CERDANYA53 López Almunia, Ricardo, en representació de ZELTEX PLAN, SL 10/10/2007 GUILS DE CERDANYA ST MARTÍ DE CERDANYA11 Carcasona i Comas, Agustí 08/10/2007 ISÒVOL ALL22 Vigo i Comas, Maria 05/10/2007 ISÒVOL ALL34 Trilles Puig, Josep, en representació de Bellalta Canet, Joaquim; Canet Espanyo, Bonaventura i Llombart, Palmira 26/10/2007 ISÒVOL ALL36 Pous Subirà, Roser 26/10/2007 ISÒVOL ALL58 Gelabert Oriol, Ferran, en representació d’OLOPTE RESIDENCIAL, SL 15/10/2007 ISÒVOL OLOPTE35 Trescents Forga, Maria 26/10/2007 ISÒVOL OLOPTE

134 Puigjaner i Matas, Josep M 23/10/2007 LLÍVIA GORJULA125 Orriols Palmero, Sílvia, Grup Municipal Independents de llívia 14/12/2007 LLÍVIA LLÍVIA109 Bertran Balaguer, Rita x 2 10/10/2007 LLÍVIA LLÍVIA

12 Isern Aleix, Tomas 08/10/2007 LLÍVIA LLÍVIA113 Bonada Julià, Elisa, en representació de Julià Argenty, María Teresa 11/10/2007 LLÍVIA LLÍVIA114 Blanqué Bragulat, Josep 11/10/2007 LLÍVIA LLÍVIA126 De Montellà comas, josep i de Montellà Vilardell, Jordi 13/11/2007 LLÍVIA

26 Puig i Ribot, Mercè 28/09/2007 MONTELLÀ I MARTINET BÈIXEC90 Font i Domènech, Josep 24/10/2007 PRULLANS LA SERRA

I-2, 65 Domenjó i Manaut, Maties 15/10/2007 PUIGCERDÀ 01 Mata Herberg, José María, en representació de Mas Florensa 09/10/2007 PUIGCERDÀ 0

75 Revuelta Fernandez, Félix 17/10/2007 PUIGCERDÀ 0-76 Amat Badrinas, Javier 17/10/2007 PUIGCERDÀ 0-81 Llombart Solana, Àngela 19/10/2007 PUIGCERDÀ 0-86 Carreras Fisas, Manuel, en representació de CONSERVACIÓ DEL PP SECTOR DEL GOLF DE PUIGCERDÀ 19/10/2007 PUIGCERDÀ 0-87 Dalmau Reda, Juan, en representació de JOFA, SL 19/10/2007 PUIGCERDÀ 0-

101 Raventós Negra, Jaime, en representació d’ORONSAY INVERSIONES, SL 10/10/2007 PUIGCERDÀ 0-110 Dalmau Reda, Juan, en representació de JOFA, SL 11/10/2007 PUIGCERDÀ 0-

51 Roca Hernandez, Xavier 10/10/2007 PUIGCERDÀ 0-59 Morer i Tor, Pere 15/10/2007 PUIGCERDÀ 0-43 Bertran Márquez, Cristina i Beatriz, en representació de PRAMATHAUX IBÉRICA, SL 09/10/2007 PUIGCERDÀ 0-GOLF7 Sagnier de Sentmenat, M. Del Pilar i altres 09/10/2007 PUIGCERDÀ 0-GOLF2 Mata Herberg, José María, en representació de DEPORTES E INSTALACIONES, SA 08/10/2007 PUIGCERDÀ 0-GOLF

21Riera Tresserra, Montserrat en representació de Francesca Trafi Besoli; i Delcor i Elies, Ricard en representació de Francesc Delcor iElies i Josep Maria Delcor i Elies 05/10/2007 PUIGCERDÀ AGE

7 de 265

88 Riera Tressersa, Montserrat, en representació de Trafi Besoli, Francesca i altres 19/10/2007 PUIGCERDÀ85 Perona Abellon, Miquel, en representació de LA RAJOLERIA DE PUGCERDÀ 19/10/2007 PUIGCERDÀ

108 Comas Cerdà, Miquel 10/10/2007 RIU DE CERDANYA RIU29 Comadran Vila, Miquel 06/09/2007 z-cap 020 Cunill i Llenas, Manel en representació de DEPANA 09/10/2007 z-cap 0

B AJUNTAMENT D'ALP 11/12/2007 ALPB Ruaix i Junoy, Cosme 15/10/2007 ALPG AJUNTAMENT DE BELLVER DE CERDANYA 11/12/2007 BELLVER DE CERDANYAK AJUNTAMENT DE BOLVIR 07/10/2007 BOLVIRC AJUNTAMENT DE DAS 12/11/2007 DASH AJUNTAMENT DE FONTANALS DE CERDANYA 10/12/2007 FONTANALS DE CERDANYAH Forga i Rufiandis, Isidre 15/10/2007 FONTANALS DE CERDANYAD AJUNTAMENT DE GER X 2 12/11/07 i 10/12/07 GERE AJUNTAMENT DE GUILS DE CERDANYA 11/12/2007 GUILS DE CERDANYAE Mendo Mir, Josep 31/10/2007 GUILS DE CERDANYAL AJUNTAMENT D'ISÒVOL 07/12/2007 ISÒVOLA AJUNTAMENT DE LLES DE CERDANYA 13/12/2007 LLESF AJUNTAMENT DE LLÍVIA 11/12/2007 LLIVIAM AJUNTAMENT DE MERANGES 11/10/2007 MERANGESM González Martínez, Moisès 11/10/2007 MERANGESN AJUNTAMENT DE PRATS I SANSOR 07/11/2007 PRATS I SANSORN Carbonell Serra, Josep 07/11/2007 PRATS I SANSORJ AJUNTAMENT DE PRULLANS 10/10/2007 PRULLANSI AJUNTAMENT DE PUIGCERDÀ 10/12/2007 PUIGCERDÀO AJUNTAMENT DE RIU DE CERDANYA X 2 10/10/2007 RIUO Domenjó i Manaut, Maties per Ajuntament de Riu de Cerdanya 04/10/2007 RIUP AJUNTAMENT D'URÚS 11/10/2007 URÚSP Tor Lliuret, Miquel, en representació de l’Ajuntament d’Urús 11/10/2007 URÚS

8 de 265

3. Precisió del contingut propositiu del Pla.

a) Processos de planejament concurrent amb el Pla director urbanístic de la Cerdanya.

La formulació del pla director urbanístic de la Cerdanya, (PDUC) va ser informada

favorablement per la Comissió d’Urbanisme de Catalunya de 16 de desembre de 2004.

El procés d’elaboració del pla es posà en marxa a partir de la resolució del conseller

de Política Territorial i Obres Públiques de 20 de gener de 2005, mitjançant el Conveni

que se signà amb la Universitat Politècnica de Catalunya.

Cal tenir en compte que en aquelles dates estava en elaboració el Pla territorial parcial

de l’Alt Pirineu i Aran el qual va ser aprovat definitivament al juliol del 2006.

També és una circumstància important a tenir present que el Consell Comarcal va

encarregar, en data 14 d’octubre de 2005, la redacció d’un Pla d'Ordenació

Urbanística Plurimunicipal de la Cerdanya que abasta tots els municipis de la comarca

excepte Puigcerdà i que lògicament ha d’adoptar un enfocament de l’ordenació urbana

que transcendirà de la particularitat de cada municipi.

L’elaboració i la tramitació, del PDUC ha coincidit, per tant, amb l’elaboració i

tramitació del Pla territorial parcial i, posteriorment, amb l’elaboració del POUM

plurimunicipal. Aquestes circumstàncies han fet recomanable reduir l’àmbit propositiu

del pla, per no entrar en redundància normativa amb el Pla territorial aprovat, ni

duplicar l’espai de planejament i de concertació territorial que el procés de tramitació

d’un POUM de gairebé igual abast territorial ja garanteix. També s’ha constatat, com a

criteri general, que en el terreny de les infraestructures no és convenient que els plans

directors urbanístics proposin traçats diferents dels ja expressats en el pla territorial a

no ser que aquests vinguin justificats per estudis informatius i que, en tot cas, per

evitar noves afectacions que es perllonguin innecessàriament al llarg del temps, és

sovint preferible deixar als instruments sectorials la concreció dels traçats definitius de

les infraestructures a partir de les traces proposades a nivell de pla territorial.

Hi ha una explicació per al limitat espessor de la capa propositiva dels plans directors

urbanístics en casos com el de la Cerdanya. En aquest territori els nuclis dels diferents

municipis estan separats per àrees de sòl no urbanitzable i tenen una clara autonomia

9 de 265

formal sense les implicacions físiques d’uns municipis amb els altres que en altres

territoris són el motiu principal de definició d’elements d’ordenació urbanística

supramunicipal, que clarament corresponen a un pla director urbanístic. En aquest

territori els elements d’ordenació d’abast supramunicipal són quasi tots ells tractables a

escala territorial i ja ho ha fet el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran.

D’altra banda el caràcter formalment autònom de cada nucli fa força innecessària una

concreció d’escala intermèdia entre les estratègies que estableix el pla territorial i la

delimitació zonal que ha de fer el POUM d’acord amb aquestes estratègies.

Cal destacar que els escrits d’al·legacions d’ajuntaments i particulars que s’han

presentat en el període d’informació pública posterior a l’aprovació inicial del PDU han

contribuït notablement a evidenciar les apreciacions expressades i a destacar la

conveniència de precisar l’abast propositiu del PDUC evitant les interferències i les

possibilitats de confusió amb els nivells propositius que corresponen al pla territorial

vigent i al POUM en curs d’elaboració.

Cal entendre doncs aquesta precisió de l’abast propositiu del PDUC com una resposta

al conjunt d’al·legacions presentades que implícita o explícitament ho reclamen.

Aquesta precisió comporta, lògicament, situar la resposta de molts aspectes concrets

als que fan referència les al·legacions en allò que estableix el Pla territorial parcial de

l’Alt Pirineu i Aran, mentre en altres casos s’ha d’assenyalar que serà el POUM

intermunicipal el que establirà les determinacions pertinents sobre l’assumpte.

b) Precisió del contingut propositiu del Pla director urbanístic de la Cerdanya per a l’aprovació provisional.

Correspon al PDUC, per tant, establir aquelles determinacions que permeten assolir

diversos objectius d’ordre territorial que varen quedar fora de l’abast del Pla territorial

aprovat, tant per la naturalesa territorial de l’instrument com per l’escala de treball que

va comportar l’àmbit de planejament.

Les determinacions del PDUC de la Cerdanya se centren, en conseqüència, en els

aspectes següents:

Completar i afinar, com a resultat d’una observació més propera al territori, el

sistema d’espais oberts a protegir especialment.

10 de 265

Aprofundir en els valors paisatgístics de la comarca, assenyalant àrees que, per

motius paisatgístics, no han d’admetre cap tipus d’edificació.

Esmenar algunes opcions d’urbanització (sòls urbans no consolidats o

urbanitzables) previstes en el planejament urbanístic vigent que són clarament

contràries als criteris del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, en concret tres

sectors urbanitzables aïllats i les extensions del nucli de Pedra, al terme municipal

de Bellver de Cerdanya, que pot tenir alternatives millors.

Establir uns paràmetres reguladors que permetin orientar, d’acord amb els criteris

del Pla territorial, el desenvolupament urbanístic de dues àrees d’indiscutible

transcendència supracomarcal com són la Molina i Masella, al terme municipal

d’Alp.

Aportar precisions al planejament municipal en matèria d’assentaments i espais

oberts que desenvolupen i precisen alguns aspectes del Pla territorial parcial de

l’Alt Pirineu i Aran no suficientment definits.

En concret es considera que, sense perjudici de l’obligatòria consideració del conjunt

de disposicions del pla territorial vigent, seran d’aplicació directa, sense necessitat de

la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de

l’Alt Pirineu i Aran corresponents a:

Estratègies de desenvolupament urbanístic dels nuclis urbans.

Propostes indicatives de traçat de les infraestructures viàries i ferroviàries

D’altra banda, es considera que correspon de manera preferent als POUM de la

Cerdanya, en el marc de les determinacions establerts pel Pla territorial de l’Alt Pirineu

i Aran:

La concreció de les àrees d’extensió dels nuclis i àrees urbanes d’acord amb les

estratègies de desenvolupament urbanístic establertes pel Pla territorial de l’Alt

Pirineu i Aran.

11 de 265

Igualment, es considera que correspon preferentment als estudis informatius o altres

projectes sectorials d’infraestructures:

La concreció, a efectes de reserva urbanística, dels traçats de les infraestructures

viàries i ferroviàries, tenint en compte les propostes indicatives del Pla territorial de

l’Alt Pirineu i Aran.

La concreció, si s’escau, d’infraestructures ambientals pendents.

Finalment, es considera que correspon als plans i programes sectorials dels

departaments competents:

La concreció dels equipaments supramunicipals que responguin a les necessitats

canviants del territori d’acord amb el sistema d’assentaments definit pel Pla

territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

12 de 265

4. Consideració dels informes emesos pels organismes

consultats. Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Finances. Direcció General d’Energia i Mines,

Data: 05/12/2007 Resum: 1- S’hauran de respectar les servituds de pas d’energia elèctrica oficialment establertes. Si cal modificar-les, caldrà atendre’s al RD 1955/00, art 153 o 154, en cas de manca d’acords particulars que són prevalents. 2- No es podrà edificar a sota ni a l’entorn de les línies aèries a distàncies inferiors a les reglamentàries, llevat que se’n prevegi el trasllat, d’acord amb la legislació vigent. 3- No es podran atorgar llicències per construir cap edificació o activitat que pugui afectar una línia aèria sense l’informe previ del Servei d’Energia Elèctrica. 4- Les línies elèctriques aèries d’alta tensió en indret urbà hauran de tenir les condicions de seguretat reforçada que preveu l’art. 32 del Reglament Tècnic (decret 3151/68 del 28-12-68. BOE núm 311 del 27-12-68) adaptant-les-hi si no les acompleixen. Qualsevol trasllat d’aquestes instal·lacions s’hauria d’aprofitar per passar-les a soterrades. 5- Quan es tracti d’obres i construccions a l’àrea d’influència o afectació de les línies ja en servei caldrà atendre’s previament a la resolució del 4-11-88. 6- Qualsevol implantació de noves línies d’alta tensió en indret urbà hauria de ser soterrat, tenint en consideració els requeriments de seguretat de l’apartat 3 de l’al·legació. 7- No es podran fer traçats soterrats de conduccions energètiques a les proximitats de les canalitzacions elèctriques a distàncies inferiors a les establertes reglamentàriament a la normativa vigent. 8- Per a la construcció de nova infraestructura elèctrica caldrà complir les Normes Tècniques Particulars de l’epresa ENDESA Distribución Eléctrica, SL aprovades per Resolució del Director General d’Energia i mines. 9- L’establiment de les infraestructures elèctriques serà un ús compatible en qualsevol tipus de sòl no urbanitzable; tanmateix aquesta implantació comportarà que es dugui a terme l’avaluació d’impacte ambiental en els casos que determini la Llei 9/2006, de 28 d’abril. 10- Tot i que en la part descriptiva de la memòria es fa esment de la possible existència de conduccions soterrades de gas, existeix centres d’emmagatzematge i xarxa soterrada de gas propà canalitzat.

13 de 265

11- Que hi ha una reglamentació aplicable vigent. 12- Que a les pedreres s’extreuen béns de domini públic necessaris per al desenvolupament de la societat. Les autoritzacions vigents tenen el corresponent programa de restauració aprovat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. 13- S’ha de tenir en compte que les autoritzacions vigents i les futures activitats extractives. 14- Que cal recordar les reiterades sentències de Tribunal Superior de Justícia en el sentit de la il·legalitat de la prohibició genèrica de les activitats extractives de recursos miners. 15. Pel que fa als camps reglamentaris diferents als de l’àmbit energètic, caldrà que requeriu l’informe corresponent als òrgans territorials competents del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Resposta: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8- D’acord amb el que estableix la llei, es recolliran en el planejament urbanístic general 9- Es podran instal·lar infraestructures elèctriques en tot el sòl no urbanitzable, però aquesta implantació comportarà que es dugui a terme l’avaluació d’impacte ambiental en els casos que determini la Llei 9/2006, de 28 d’abril. 10, 11- El PDUC no regula aquestes instal·lacions tècniques. Els plans directors urbanístics poden tenir molt diversos objectius i continguts en tant que poden limitar-se només a un o alguns dels objectius que assenyala l’article 56 de la LUC. 12, 13, 14- El PDUC per aprovació provisional regularà normativament l’ús d’abocadors i pedreres en el sòl no urbanitzable. 15- Sí, es va sol·licitar informe al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

14 de 265

Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General de Ports, Aeroports i Costes,

Data: 03/09/2007 Resum: 1- L’ordenació urbanística dels terrenys on es troba l’aeròdrom queda establerta pel planejament general dels dos municipis implicats. La zona estrictament aeroportuària hi està qualificada com Sistema d’Aeroports, mentre les qualificacions de sòl de l’entorn corresponen a Sòl No Urbanitzable, clau 12. Sòl agrícola i ramader. 2- L’aeròdron disposa d’un Pla Director (PDAC). Aquest pla delimita la zona de servei de l’aeròdrom i ha estat objecte de planejament derivat: PE Urbanístic de l’aeròdrom de la Cerdanya (PEUAC), aprovat com a document d’avanç de Pla per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de 2 d’octubre de 2006. 3- Pel valor estratègic i econòmic de l’aeròdrom de la Cerdanya, s’escau considerar la incidència del PTPAPA. Les directrius d’ordenació que preveu el PTPAPA en els terrenys on es troba l’aeròdrom, amb extensió suficient per a eventuals creixements, plantegen un règim urbanístic que és respectat pel PDUC que ara es tramita. La zona corresponent queda inclosa dins l’epígraf sòl no urbanitzable d’interès territorial i el PDUC les ha respectat degudament. 4- Que el planejament territorial, urbanístic i sectorial vigent, així com també la proposta del PDUC, resulten en el seu conjunt coherents amb els objectius aeroportuàris a la comarca de la Cerdanya, que passen pel manteniment de les funcions actuals que es desenvolupen actualment a l’aeròdrom, la possibilitat de realització de millores per aconseguir un funcionament més satisfactori i un augment de la seguretat; tot això, a base de pavimentar l’actual pista, garantir les operacions de conservació, la millora dels edificis actuals i la modernització dels sistemes de comunicació, entre d’altres actuacions diverses que el PD de l’aeròdrom contempla. 5- Que l’apartat 3.3.3 del PDUC conté una afirmació errònea que cal esmenar quan indica com a millora de l’Aeròdrom “perllongar l’actual pista”, expresió que per tant convé suprimir doncs no es correspon amb les propostes del PDAC). Aquest document, per altra banda és també erròniament anomenat, en el mateix apartat, com “Pla Especial Director”, on s’escau suprimir el mot “Especial” 6- S’informa favorablement el projecte del Pla Director urbanístic de la Cerdanya, amb l’observació que a l’apartat “3.3.3 Aeròdrom” se suprimeixin a) a la primera línia, el mot “Especial” i b) a la cinquena línia, la frase “perllongar l’actual pista”. Resposta: 1, 2, 3, 4- Es confirma que el PDUC no ha afegit proteccions més restrictives que el PTPAPA a l’entorn de l’aeròdrom i la memòria explicita que es recullen les determinacions del Pla Director (PDAC). 5, 6- S’esmena l’apartat 3.3.3 del PDUC suprimint: a) a la primera línia, el mot “Especial” i b) a la cinquena línia, la frase “perllongar l’actual pista”.

15 de 265

Diputació de Girona. Àrea d’Acció Territorial. Servei de Xarxa Viària Local,

Data: 04/09/2007 Resum: 1- Les infraestructures existents a la comarca de la Cerdanya que formen parts de la xarxa viària que gestiona la Diputació de Girona són les següents: Gi-V-4035, de Guils de Cerdanya a la N-260; Gi-V-4031, de Meranges a la N-260; Gi-V-4032, d’Isòvol a Olopte; Gi-V-4034, d’Urtx a la C-162; Gi-V-4033, d’Alp a Urtx pel Vilar: Gi-V-4036, d’Urús a la C-162 (E-9); Gi-V-4082, d’Alp a La Molina.. 2- Per a qualsevol de les millores de traçat previstes al pla Director, així com per a la resta de planejament derivat, caldrà l’informe previ de la Diputació de Girona pel que fa a les zones d’influència de les carreteres llistades al punt anterior. 3- Tota vegada que el Pla Director preveu l’execució del Túnel de Tosses, es constata que desapareixerà la xarxa de la Diputació de Girona la carretera Gi-V-4082, d’Alp a la Molina. 4- Totes les actuacions en sòl urbà no consolidat, en sòl urbanitzable no delimitat i delimitat i en sòl no urbanitzable que afectin la zona d’infuència de les carreteres esmentades (a menys de 30 metres de l’aresta exterior de l’explanació) s’ha de realitzar d’acord amb la llei 7/1993, de 30 de setembre, i necessiten autorització expressa de la Diputació de Girona. 5- La línia d’edificació s’ha de situar a 25 metres de l’aresta exterior de la calçada, en tot el sòl que actualment no és urbà consolidat. Resposta: 1, 2, 3, 4, 5. El PDUC se subjecta plenament a la legislació vigent i el marc competencial en matèria de carreteres. El PDUC per aprovació provisional no establirà determinacions en matèria d’infraestructures viàries ni ferroviàries deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria. Com és sabut, les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, el PDUC deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. D’altra banda, el PDUC per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes.

16 de 265

Agència Catalana de l’Aigua,

Data: 04/09/2007 Resum: 1- Antecedents: En data 4 de maig de 2007, l’ACA va emetre informe preliminar en relació al Pla Director Urbanístic de la Cerdanya, per tal de què les consideracions realitzades en ell respecte el dph, la zona de policia de lleres, la zona de servitud, la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), l’abastament d’aigua, el sanejament, la inundabilitat, les afeccions ambientals relacionades amb l’espai fluvial, i d’”Altres consideracions”, s’analitzessin i s’incloguessin en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) del PDU de la Cerdanya. 2- Domini Públic hidràulic: Hidrogràficament, la quasi totalitat de la comarca de la Cerdanya està continguda en la conca del riu Segre-Ebre. Atenent que la majoria dels nuclis de població de la comarca es situen al voltant del riu Segre o d’algun dels seus afluents o subafluents, creant-se una influència recíproca entre aquests assentaments urbans i la xarxa fluvial, el PDUC/ISA haurà d’incloure un inventari de les lleres públiques existents en l’àmbit territorial que abasta, així com de la resta de masses d’aigua: estanys, embassaments, aqüífers, etc. El PDUC tindrà en compte l’art. 2 del Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH) (RD 849/1986, d’11 d’abril), segons el qual constitueixen el domini públic hidràulic (DPH): - Les aigües continentals, tant les superficials com les subterrànies renovables amb independència del temps de renovació. - Les lleres de les corrents naturals, contínues o discontínues (essent la definició de “llera” la descrita a l’article 4 del RDPH). - Els llits dels llacs i llacunes i els dels embassaments superficials en lleres públiques. - Els aqüífers subterrànies, als efectes dels actes de disposició o d’afecció dels recursos hidràulics. A l’apartat 2.4.1 (Objectius i determinacions del PDUC) cal citar expressament el domini públic hidràulic (dph), la zona de servitud, de 5 m d’amplada, i la zona de policia de lleres públiques, de 100 m d’amplada. En referència a les lleres de domini privat, s’estarà al que estableix l’art. 5 del Text refós de la Llei d’Aigües (TRLLA) (RDL 1/2001, de 20 de juliol) o art. 5 del RDPH. El PDUC tindrà en compte l’art. 6 del RDPH, segons el qual, els marges de les lleres públiques estan subjectes, en tota la seva extensió longitudinal: - a una zona de servitud de 5 metres d’amplada per a ús públic que és regulada per aquest Reglament. - a una zona de policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin. La zona de servitud (ZS) (zona d’ús públic de 5 m d’amplada, mesurats horitzontalment a partir dels marges de les lleres públiques, amb les finalitats establertes a l’art. 7.1 del RDPH) ha de quedar lliure de qualsevol moviment de terres, edificació, construcció, instal·lacions, murs, tanques, etc., que impedeixin aquestes

17 de 265

finalitats, i ser apta, transitable i practicable en tot moment. Qualsevol actuació en ZS estarà sotmesa a l’especificat a l’art. 7.2 del RDPH. La zona de policia (ZP) (art. 9 RDPH) té la finalitat de protegir el DPH i el règim de corrents. Resten sotmesos al disposat al RDPH les següents activitats i usos del sòl: a) les alteracions substancials del relleu natural del terreny. b) les extraccions d’àrids. c) les construccions de qualsevol tipus, tinguin caràcter definitiu o provisional. d) qualsevol altre ús o activitat que suposi un obstacle per al corrent en règim d’avingudes o què pugui ser causa de degradació o deteriorament del DPH. Segons l’art. 78.1 del RDPH, per poder realitzar obres o intervencions en zona de policia de lleres públiques, cal disposar prèviament de la corresponent autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua, a menys que el corresponent Pla d’Ordenació Urbana, altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’Administració, haguessin estat informats per aquesta i haguessin recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte. En tot cas, s’estarà al previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH. Qualsevol obra o actuació a realitzar en zona de domini públic hidràulic (DPH), caldrà que obtingui autorització expressa i prèvia de l’organisme de conca (CHE). En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals, etc.) i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, cal aplicar el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infrastructures que interfereixen amb l’espai fluvial” (ACA, juny-2006) o successives modificacions. Per determinar els càlculs hidrològics i hidràulics es seguirà la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (ACA, març-2003). 3- Directiva marc de l’aigua (DMA) Document imprès. A finals de l’any 2000 va ser aprovada i publicada, per part de la Comissió i del Parlament Europeus, l’anomenada Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) (en endavant DMA), transposada a l'ordenament jurídic estatal, en el TRLLA 1/2001, mitjançant l'article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003). La DMA proposa la regulació de l'ús de l'aigua i dels espais associats a partir de la capacitat que aquests tenen de suportar diferents tipus de pressions i impactes. D'aquesta manera, es pretén promoure i garantir l'explotació i ús del medi de manera responsable, racional i sostenible. Segons el document IMPRESS, quant a les masses d’aigües subterrànies, dins de la comarca de la Cerdanya es situa el “Massís Axial Pirenaic” (Codi 40) (vulnerabilitat BAIXA), “la Cerdanya” (Codi 41) (vulnerabilitat BAIXA), i l’”Alt Urgell” (Codi 42) (vulnerabilitat ALTA). El PDUC/ISA, per tal de donar compliment a la DMA, establirà que els planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica hauran de definir les directrius i actuacions encaminades a mantenir i millorar aquest nivell d’Estat Ecològic per tal d’obtenir el BON ESTAT ECOLÒGIC abans del 22 de desembre de 2014, per als rius principals i per a la resta de menor ordre, i per a les masses d’aigües subterrànies. Així mateix, el PDUC/ISA caldrà que estableixi que els diferents planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica hauran d’anar adaptant-se a les disposicions

18 de 265

que vagin derivant-se de l’aplicació de la DMA i, en particular i quan sigui el moment, al futur Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, que s’està redactant en l’actualitat i què cal aprovar i publicar a finals de 2009. 4- Abastament d’aigua EL PDUC/ISA haurà d’incloure les següents directrius per tal de què es tinguin en compte i s’incloguin a l’hora d’elaborar els planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica (planejament general, planejament derivat i polígons d’actuació): A) Internalització del cost de l’abastament d’aigua: els creixements urbanístics han d’internalitzar el cost global de la disposició, distribució i garantia del nou abastament derivat del seu desenvolupament. Conseqüentment, els Ajuntaments han d’articular, a través del planejament general, la repercussió del cost global de l’abastament d’aigua a les noves promocions urbanístiques. Aquest cost no es refereix només a la xarxa de distribució sinó a la infrastructura d’abastament en alta que caldrà ampliar per donar servei a l’augment de la demanda. La inversió necessària en infrastructura d’abastament pot estimar-se en uns 1.000 €/habitant. B) Regularització de la situació jurídico-administrativa dels aprofitaments d’aigües: a la comarca de la Cerdanya, i a partir dels expedients que es tramiten en aquesta Unitat, s’han detectat municipis que no tenen regularitzada la situació jurídico-administratva dels aprofitaments d’aigües que utilitzen. Conseqüentment, els Ajuntaments que estiguin en aquesta situació, hauran de sol·licitar a la CHE la corresponent concessió d’aigües (o modificació per ampliació de la ja atorgada) d’acord amb el previst al TRLLA i al RDPH. Qualsevol aprofitament d’aigües requereix la disposició prèvia de la corresponent autorització d’aprofitament o be de la concessió d’aigües, on es tindrà en compte els cabals de manteniment. C) Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC): l’ACA, per encàrrec del Govern de la Generalitat de Catalunya, ha redactat el PSAAC. L’objectiu d’aquest Pla és definir actuacions a fer tant a nivell global com a nivell local, de manera que es millori la qualitat i la quantitat d’aigua sempre dins dels llindars de l’explotació sostenible. Els diferents planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica s’adaptaran a les disposicions que es derivin d’aquest Pla Sectorial. Tanmateix, la realització de les actuacions que es proposin en el Pla no garantiran l’abastament a tot el creixement previst en el PDUC, sinó que es limita a donar solucions a mancances detectades actualment. D) Descripció xarxa d’abastament (Balanç hídric): Descripció gràfica –escrita de la xarxa d’abastament així com de les noves propostes que plantegi el Planejament. Avaluació de les necessitats d’aigua (volum anual i cabal continu) del nou desenvolupament urbanístic, tenint en compte les dotacions d’aigua (abastament, industrial, ramaderes, etc.) del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre (PHCE). Anàlisis i justificació de la suficiència d’aigua (balanç hídric: aigua que disposa el municipi + aigua reutilitzada - consum actual - pèrdues xarxa ≥ consum futur) i de la infrastructura en alta per abastir el nou desenvolupament urbanístic. En cas de què aquest anàlisi posi de manifest problemes en l’abastament, caldrà adjuntar definició i justificació d’alternatives viables per a solucionar-ho. E) Aprofitament d’aigües pluvials: el PDUC/ISA ha de preveure i fomentar l’aprofitament d’aquestes aigües, seguint l’establert als art. 84, 85 i 86 del RDPH.

19 de 265

F) Reutilització d’aigües depurades: el PDUC/ISA ha de preveure i fomentar el seu aprofitament, acomplint, en tot cas, els art. 272 i 273 del RDPH i 109 del TRLLA, així com els “Criteris de reutilització d’aigües regenerades”, de l’ACA. 5- Sanejament: El PDUC/ISA haurà d’incloure les següents directrius per tal que es tinguin en compte a l’hora d’elaborar els planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica (planejament general, planejament derivat i polígons d’actuació): A) Xarxes de sanejament separatives: tal i com estableix el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (RSPS) (Decret 130/2003, de 13 de maig) les xarxes de sanejament de nova construcció hauran de ser separatives (pluvials/residuals). Evitant-se l’arribada d’aigües blanques (pluvials, excedents de reg o procedents del rebaix del nivell freàtic) a les EDAR´s, les quals malmeten el seu funcionament i/o rendiment. B) Pla de Sanejament de les Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU-2005): l’ACA elaborà el PSARU-2005 com a desenvolupament del Pla de Sanejament de Catalunya, amb l’objecte de definir totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l'ús domèstic de l'aigua, per tal de poder assolir els objectius de qualitat de l'aigua definits en la DMA. El PSARU-2005 fou aprovat per Acord de Govern de 20 de juny de 2006 i publicat mitjançant Resolució MAH/2370/2006. El PDUC inclourà les actuacions programades en aquest Pla per a aquesta comarca. Cal tenir present que el PSARU-2005 és un document actiu, susceptible de revisions i actualitzacions, per tant, caldrà que els planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica vagin adaptant-se a les disposicions que es derivin d’aquestes actualitzacions. Tanmateix, la realització de les actuacions programades en ell no garantiran el sanejament a tot el creixement previst en el PDUC, sinó que es limita a donar solucions a mancances detectades actualment. C) Descripció de la xarxa de sanejament. Gestió d’aigües residuals: el planejament general i derivat de cada municipi caldrà que inclogui: 1. Descripció gràfica – escrita de la xarxa de sanejament (residuals/pluvials) proposada, amb expressió del punt de connexió a la xarxa existent o del punt de retorn al medi. Manifestar com es gestionaran les aigües pluvials que es recullin en el nou desenvolupament urbanístic, amb indicació del punt de retorn d’aquestes al medi. Caldrà justificar si aquest retorn al medi originarà afeccions a tercers (desbordaments), sent necessari en cas afirmatiu l’elaboració de basses de laminació les quals regulin el retorn d’aquestes al medi. Cal tenir present que, en cas de què es vulguin abocar a una sèquia de rec, serà necessari comptar amb l’autorització de la comunitat de regants corresponent. Manifestar com es gestionaran les aigües residuals que es generin en el nou desenvolupament urbanístic. Justificació d’adequació al RSPS i al PSARU-2005. D) Internalització del cost de la depuració de les aigües. Convenis de Sanejament: el creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la depuració de les aigües residuals derivades del seu desenvolupament. Conseqüentment, els Ajuntaments han

20 de 265

d’articular, a través del planejament urbanístic municipal, la repercussió del cost global del sanejament de les aigües residuals a les noves promocions urbanístiques. Aquest cost no es refereix només a la xarxa de clavegueram en baixa sinó a la infrastructura del sistema de sanejament en alta (depuradora, emissaris, estacions bombament, etc.) que caldrà ampliar per donar servei a l’augment de generació d’aquestes aigües. Així doncs, i amb aquesta finalitat, el PSARU-2005 preveu la subscripció de Convenis voluntaris entre les parts (Ajuntament, ACA, promotors i Ens Gestor) mitjançant els quals els promotors dels nous desenvolupaments urbanístics assumeixen el compromís de cofinançar les infrastructures de sanejament a usar. E) Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials 2003 (PSARI-2003): l’ACA elaborà una diagnosi de la situació actual dels abocaments industrials. D’aquesta en resulta un conjunt de propostes d'actuació, tant de promoció d’infrastructures com de potenciació de mesures de gestió, les quals permetin assolir els objectius de qualitat establerts en la DMA. Per tant, qualsevol desenvolupament industrial està subjecte a les determinacions d’aquest Programa. Les noves connexions industrials a les EDAR’s municipals estan limitades a què l’aportació d’aigües industrials en aquestes no superi el 30% del total de la càrrega de disseny. En el cas de no estar en aquest supòsit, els nous desenvolupaments industrials hauran de preveure una depuració pròpia de les aigües residuals que generin amb abocament directe/indirecte al DPH. En aquest cas, el pla encarregat del desenvolupament industrial haurà de preveure una reserva de sòl per tal d’implantar una EDAR pròpia del sector així com incorporar les previsions d’obra i econòmiques, necessàries per a l’establiment d’aquesta EDAR. F) Aigües residuals industrials: per al cas d’indústries de nova implantació en sectors ja consolidats, hauran de disposar d’un pretractament abans d’abocar al col·lector, i complimentar l’establert al RSPS. En tot cas, els abocaments industrials hauran d’adequar-se a l’establert a l’art. 260 del RD 606/2003, de 23 de maig (Limitacions de les actuacions industrials contaminants). G) Autorització d’abocament d’aigües residuals: tal i com estableix el TRLLA i el RDPH, per realitzar qualsevol abocament, directe o indirecte, a llera pública, cal disposar prèviament de la corresponent autorització d’abocament d’aigües residuals, a atorgar per la CHE, essent tramitat l'expedient per l’ACA. H) Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya: l’ACA, en el marc de la DMA, està redactant aquest Programa amb l’objectiu de promoure l’ús d’aigua regenerada com a font substitutòria del recurs per a usos que no requereixen una qualitat d’aigua potable, establint un marc normatiu i de gestió. El PDUC/ISA caldrà que estableixi que els diferents planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica vagin adaptant-se a les disposicions que es derivin d’aquest futur Programa. I) Zones urbanes consolidades: s’adaptaran al PSARU-2005, al PSARI-2003 i al RSPS. 6- Hidrologia -hidràulica. Inundabilitat 1: El PDUC/ISA haurà d’incloure les següents directrius per tal que es tinguin en compte a l’hora d’elaborar els planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica (planejament general, planejament derivat i polígons d’actuació):

21 de 265

A) Planificació d’espais fluvials (PEF): l’ACA està realitzant un estudi detallat dels rius de tot Catalunya, amb l’objectiu de definir de manera normativa: els cabals d’avinguda, la zonificació de l’espai fluvial, el planejament actuacions de millora i la definició de criteris de gestió i intervenció. El PDUC/ISA caldrà que estableixi que els diferents planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica vagin adaptant-se a les disposicions que es derivin d’aquests futurs PEF’s. Atenent que l’elaboració i aprovació dels diferents PEF’s no es immediata, a continuació es presenta la informació que actualment disposa l’ACA (o en té coneixement) en relació a la delimitació de zones inundables de la Cerdanya: Àmbit regional: “Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’Inuncat. Conques intercomunitàries” (ACA, des-2002) (actualment, en revisió). Suposa una eina per detectar, en una primera aproximació, zones amb risc d’inundació, per establir els usos del sòl. És tan sols orientativa. A nivell local no dóna informació decisiva. ii) Àmbit local: “Estudi de delimitació de zones inundables en dos sectors dels rius Rahür i Querol, a Puigcerdà (Cerdanya)” (Ajuntament de Puigcerdà, set-2006, per al POUM del municipi). Aquesta informació s’haurà de tenir en compte a l’hora de determinar l’ordenació d’usos del sòl en qualsevol moment del planejament urbanístic (Pla Director Urbanístic, Planejament general, Planejament Derivat, Polígons d’Actuació). Aquests usos hauran de ser compatibles amb el que estableixen els articles 5 (Riscs naturals i geològics) i 6 (Directriu de preservació front als riscs d’inundació) i les Disposicions Transitòries 1a i 2a del Reglament de la Llei d’urbanisme (RLLU) (Decret 305/2006, de 18 de juliol). L’article 6 del RLLU determina els usos compatibles en cada una de les tres zones que es defineixen al voltant d’un curs fluvial: Zona Fluvial (zona inundada per l’avinguda de 10 anys de període de retorn), Sistema Hídric (100 anys) i Zona Inundable (500 anys). El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys inclosos en la Zona Fluvial com a Sistema Hidràulic (no confondre amb Sistema Hídric) (art. 6.2 del RLLU). Atès que els documents abans esmentats (d’àmbit regional i d’àmbit local) no reuneixen la totalitat de les lleres ni tots els àmbits abastats pel PDUC, per demostrar la compatibilitat entre el règim hidràulic d’alguna d’elles i un ús concret en zones potencialment inundables, es redactarà un estudi d’inundabilitat de detall, seguint l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (ACA, març-2003). Les pluges a prendre seran les del METEOCAT. Destacar que, en funció de les característiques de la llera (pendent superior al 3%, etc.), serà necessari tenir en compte la influència del transport de sediments. L’estudi serà en règim permanent gradualment variat (HEC-RAS), excepte que estudis més senzills siguin suficients. Es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC-RAS), i amb definició mínima a E 1:1.000 (millor a 1:500). Quan sigui el cas, també caldrà tenir en compte l’existència de cons de dejecció.

22 de 265

7- Hidrologia -hidràulica. Inundabilitat 2: Observant els plànols “Directrius d’ordenació del sòl”, de cadascun dels 17 municipis de la Cerdanya, dins de sòl no urbanitzable de protecció preventiva, alguns sòls aptes per a l’extensió urbana (clau 20 b) podrien estar afectats per la inundabilitat, com, per exemple: -Al nucli d’Alp, TM Alp, -Al nucli de Pedra, TM Bellver de Cerdanya, -Al nucli d’Urtx, TM Fontanals de Cerdanya, -Al nucli de Ger, TM Ger, -Al nucli de Guils, TM Guils de Cerdanya, -Al nucli d’All, TM Isòvol, -Al nucli de Llívia, TM Llívia, -Al nucli de Meranges, TM Meranges, -Al nucli de Prullans, i també junt al límit amb el TM de Bellver, TM Prullans. 8- Afectacions ambientals relacionades amb l’espai fluvial: Cap municipi de la Cerdanya afecta aqüífers classificats, d’acord amb el Decret 328/1988. Així mateix, cap municipi de la Cerdanya es situa dins de Zones Declarades Vulnerables per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Els planejament generals i els planejaments derivats que inclogui el PDUC hauran de ser compatibles amb els “Criteris d’intervenció en espais fluvials” (ACA, març-2002). Els planejaments generals i derivats del PDUC, mitjançant estudis hidrogeològics adients, hauran de tenir en compte les possibles afeccions del creixement urbanístic envers els aqüífers i les aigües subterrànies (extracció de cabals, contaminació de les aigües subterrànies, rebaix o afecció del nivell freàtic, paviments permeables, etc.). 9- Altres consideracions: En relació als càmpings, per tal d’incloure’ls dins d’ordenació, hauran de ser compatibles amb l’art. 6 del RLLU, tenir degudament regularitzat l’abastament d’aigua i el sanejament, respectar la zona de servitud de 5 m d’amplada, etc. En relació a usos i activitats relacionades amb les làmines d’aigua, caldrà obtenir l’autorització específica de la CHE, instruint-se l’expedient per l’ACA. Serà de compliment el que estableix el document “Normes de Navegació a piragüisme en trams fluvials de la conca catalana de l’Ebre (Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana) i del riu Garona” realitzat entre l’ACA i la CHE l’octubre de 2003. En relació als camps de golf, per tal d’incloure’ls dins d’ordenació, hauran de ser compatibles amb l’art. 6 del RLLU, tenir regularitzat l’abastament d’aigua i el sanejament, respectar la zona de servitud, etc.. A més, hauran de tenir en compte el “Pla Director Ambiental dels camps de golf a Catalunya”, redactat pel DMAH. En relació a les estacions d’esquí, s’haurà de presentar especial importància a la racionalització de l’ús i gestió de l’aigua. Aquestes hauran disposar de la corresponent concessió d’aigües a atorgar per la CHE. Com a norma general, per a noves concessions i/o modificacions de les ja existents, s’hauran de buscar altres alternatives a la captació de petits estanys naturals d’alta muntanya i al repressament del DPH. S’ha de tenir en compte que, en tot moment, caldrà mantenir el cabal de manteniment, el qual assegura unes condicions ambientals mínimes de l’espai fluvial. Totes les

23 de 265

captacions d’aigua de les estacions d’esquí hauran de disposar de comptadors homologats, per tal d’enregistrat els seus consums. Hauran d’adaptar-se, en tot cas, al Pla director de les estacions de muntanya (Resolució PTO/2232/2006). Resposta: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8- L’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) del PDU de la Cerdanya analitza les consideracions de l’informe de l’ACA en relació a l’àmbit propositiu del Pla, que no és de propòsit general si no restringit. El PDUC no estableix pràcticament determinacions pel que fa a assentaments: d’una banda, les estratègies de desenvolupament urbanístic dels nuclis urbans del PTPAPA seran d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC; de l’altra, correspon de manera preferent als POUM de la Cerdanya la concreció de les àrees d’extensió dels nuclis i àrees urbanes d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic establertes pel Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. En conseqüència, en matèria d’assentaments, no estableix directrius per tal de què es tinguin en compte i s’incloguin a l’hora d’elaborar els planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica. 7- El PDUC per aprovació inicial no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. 9- La legislació vigent i la intervenció de l’ACA en el planejament i les autoritzacions de determinats usos ja garanteix aquests punts. Recollir-los a la normativa del PDUC seria redundant i, vist que moltes de les directrius i documents esmentats són canviants, s’estima més adequat mantenir-se dins dela praxi actual.

24 de 265

5. Consideració de les al·legacions presentades pels

ajuntaments. El senyor Ruaix i Junoy, Cosme, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya

Núm. B-1

Municipi: ALP Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que el municipi d’Alp té una situació preeminent pels seus dos grans pols d’atracció turística, que generen als seu voltant una importantíssima activitat econòmica. Que malgrat Aquesta realitat, el PDUC sembla ignorar-la ja que el nombre d’habitatges previstos fins el 2026, a banda de ser insuficients, han estat calculats erròniament, ja que en aquest càlcul no s’han tingut en compte la població de les àrees especialitzades. 2- Que en la generació de sòl urbà o urbanitzable el PDUC també sembla ignorar la realitat del municipi. Que la major part del sòl no consolidat es concentra a les anomenades àrees especialitzades, en les quals no sembla fàcil construir habitatge principal per la seva situació allunyada de la plana. Que les cinc zones qualificades com a sòl apte per a la extensió urbana (clau 20b) són residuals i insuficients per donar resposta al creixement demogràfic, per les escasses cessions per cobrir el dèficit del municipi, i l’escàs nombre d’habitatges de protecció pública. 3- Que la zona de la Molina és un pol d’atracció turística i que la limitació de sostre per construir que fa el PDUC suposa un creixement tant petit que fa impossible la sostenibilitat econòmica del nucli turístic i de la seva estació d’esquí. (veure informe de l’arquitecte municipal que s’acompanya com a document 2). I que si el sòl s’ha de desenvolupar en “models d’edificació més compactes el nucli urbà es consolidarà d’una manera discontínua. 4- Que la zona de la Masella és un pol d’atracció turística i que la limitació de sostre per construir que fa el PDUC suposa un creixement tant petit que fa impossible la sostenibilitat econòmica del nucli turístic i de la seva estació d’esquí. (veure informe de l’arquitecte municipal que s’acompanya com a document 2). I que si el sòl s’ha de desenvolupar en “models d’edificació més compactes el nucli urbà es consolidarà d’una manera discontínua. 5- Que la determinació de que un 50% del sostre sigui per a ús hoteler, equipament turístic, usos terciaris o esportius i, en general, ús d’activitat econòmica diferent a l’ús d’habitatge residencial. Que el turisme de segona residència és més fidel que no pas el d’hotel, i que ens els darrers anys hem assistit a diversos tancaments d’establiments hotelers. 6- Que referent a les cinc desclassificacions de la Masella, resulta inadmissible la desclassificació massiva de les quatre peces (no la més gran situada al nord) perquè això perjudicaria greument els interessos de particulars, però també i sobretot el

25 de 265

patrimoni que aquest ajuntament té en aquells àmbits. L’ajuntament és propietari de les finques que es grafien en el document 3 que s’adjunta I que la finca que es grafia amb la lletra B, l’ajuntament ha subscrit una permuta, aprovada en sessió plenària de data 12.03.07. 7- Que la en els apartats 4 i 5 de la mateixa resolució del Conseller de 14 de juny de 2007, es disposa la suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats, projectes de gestió urbanística i projectes d’urbanització als sectors de la Molina i la Masella, i també es superen l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, de construcció i d’edificació de nova planta i d’instal·lació de les noves activitats. Que aquesta suspensió no s’ajusta a la realitat i lesiona greument els interessos de l’ajuntament d’Alp. Per això es formula el requeriment previ previst a l’article 44 de la llei 29/1998 de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa en base als següents motius: - Els àmbits de suspensió definitius en el plànol són excessivament extensos i poc detallats. - Els efectes de la suspensió s’haurien de limitar a les zones que el PDUC proposa desclassificar Sol·licita: 1- Que en l’espai temporal fins el 2026, es puguin crear fins a 300 habitatges principals, com a mínim. 2- Que es classifiqui com a sòl apte per a l’extensió urbana les zones que es grafien en el plànol que s’acompanya com a document 1. - Zona 1: Espai residencial d’habitatges principals de protecció pública. - Zona 2: Ús comercial - Zona 3: Instal·lacions de serveis o fins i tot d’una zona de càmping. - Zona 4: Completar el sector en el límit amb la zona industrial i esportiva pel creixement i dotació de serveis dels espais que l’envolten. - Zona 5: tancar l’anella urbana pel sector est i qualifica de residencial l’antiga zona industrial. 3- Que el PDUC mantingui per la zona de la Molina la mateixa edificabilitat que estableix el vigent PIC, i que també es recull en POUM en fase de redacció. 4- Que en el cas de que fos necessari reservar un percentatge mínim del nou sostre per a ús hoteler, equipaments turístics i, en general diferents del residencial, aquesta reserva no fos superior al 10% sense perjudici de poder-ne construir incentivadament a qualsevol lloc urbà. 5- Que es mantingui l’actual classificació urbanística de les quatre peces indicades a Masella, sense prejudici que es pugui estudiar un canvi de qualificació de la peça més gran, situada al nord, per ajustar-la a les seves característiques físiques, sense arribar en cap cas a desclassificar-la. 6- Que de conformitat amb l’article 44 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol, es deixi sense efecte la suspensió cautelar disposada en els apartats 4 i 5 de la Resolució de 14.6.2007, i en el seu lloc es dicti una nova Resolució en virtut de la qual, i a tot estirar, se suspenguin la tramitació de plans urbanístics derivats, projectes de gestió urbanística i de projectes d’urbanització, així com l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, de construcció i edificació de nova planta i d’instal·lació de noves activitats únicament a les cinc peces del sector de Masella que el PDUC aprovat

26 de 265

inicialment pretén desclassificar, sense perjudici que també respecte d’aquestes cinc peces s’aixequin els efectes de la suspensió un cop estudiades les al·legacions presentades. Resposta: Referent al que s’al·lega: A1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats.

A2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A3: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC per aprovació provisional respecta la major part del sostre i centra les seves determinacions en la ubicació del mateix. A4: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC per aprovació provisional respecta major proporció del sostre i centra les seves determinacions en la ubicació física del mateix. A5: Es desestima l’al·legació en el sentit que el PDUC per aprovació provisional arriba a un acord amb la part majoritària de la propietat molt semblant al sostre d’ús hoteler que es proposava. A6: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC per aprovació provisional redueix les àrees a desclassificar. A7: Es desestima. D’acord amb allò que preveu l’article 46.6 de la llei de la jurisdicció contenciosa-administrativa (llei 29/1998), si l’Ajuntament no va interposar Recurs Contenciós-Administratiu davant la Sala del Contenciós del TSJC en el termini de tres mesos a comptar del dia de la notificació del requeriment previ de l’article 44, el requeriment queda sense efecte i, en conseqüència, l’acció per impugnar la devolució del conseller de 14.06.07 ha prescrit. Referent al que es sol·licita: S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris

27 de 265

d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats.

S2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. De totes maneres, el PDUC ha fet uns ajustos, d’acord amb les demandes d’algunes al·legacions, d’alguns límits dels sòls de protecció ecològico-paisatgística (clau 24b) i específica del paisatge (24a) ja sigui per solucionar alguns petits errors que s’han detectat com per a precisar més alguns àmbits. Alguns comentaris: Zona 1: Se situa dins d’un separador urbà, en el qual, segons determina la

normativa del PTPAPA, s’admet la possibilitat d’estudiar la ubicació d’un equipament turístic però no un creixement residencial.

Zona 2: Es tracta d’un espai massa reduït per a desenvolupar-hi un planejament

derivat. Si de cas podria ajustar-se el límit del sòl urbà. Zona 3: Els usos que es proposen son propis del sòl no urbanitzable. Tanmateix, la

ubicació que es proposa no és recomanable ja que té unes grans afectacions viàries. Una opció alternativa seria donar-li ús a l’asserradora existent en sòl no urbanitzable.

Zona 4. Es demana una atenció especial al curs fluvial que transcorre per aquesta

zona, el qual ha de quedar perfectament protegit en el possible nou planejament S3: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC per aprovació provisional respecta la major part del sostre i centra les seves determinacions en la ubicació del mateix. S4: S’estima. No es defineix cap percentatge d’ús hoteler a la Molina. S5: Es desestima l’al·legació en el sentit que el PDUC per aprovació provisional arriba a un acord amb la part majoritària de la propietat molt semblant a la proposta de sòls a desclassificar que es proposaven. S6: Es desestima. D’acord amb allò que preveu l’article 46.6 de la llei de la jurisdicció contenciosa-administrativa (llei 29/1998), si l’Ajuntament no va interposar Recurs Contenciós-Administratiu davant la Sala del Contenciós del TSJC en el termini de tres mesos a comptar del dia de la notificació del requeriment previ de l’article 44, el requeriment queda sense efecte i, en conseqüència, l’acció per impugnar la devolució del conseller de 14.06.07 ha prescrit.

28 de 265

El senyor Ruaix i Junoy, Cosme, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya

Núm. B-2

Municipi: ALP Data: 11/12/2007 Al·lega: 1- Que l’ajuntament assumeix i recolza les al·legacions que li han estat trameses amb l’escrit de referència presentades respectivament per Telesquís de la Tosa d’Alp, Dasi Urús, S.A; Montresort, SL, Coma Oriola, SL i Maspad, SL; Turisme i Muntanya SA; Victoria de Palleja Fabra; Els Coms Nevats SL; Josep Ma Bosch i Aymerich; Maties Domenjó i Manaut, i miquel Comadran Vila. 2- Que es dona per integrament reproduït en les al·legacions formulades en el seu escrit de 10/10/2007, registre de sortida núm. 1257, ratificant-se integrament en el seu contingut 3. Que trobant-se ja molt avançada la redacció del futur POUM, s’entén que el PDUC sigui un instrument que marqui les directrius, contempli qüestions generals i d’àmbit supramunicipal en el marc fixat per l’article 56 del Decret Legislatiu 1/2005 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, però sense entrar en la classificació urbanística del sòl com fa quan arriba fins i tot a determinar el nombre d’habitatges del municipi (extrets a més a partir de bases i dades errònies), per entendre que aquestes son temes que corresponen i ja contempla el POUM. Sol·licita: - Que s’incorporin en el PDUC totes les observacions que s’inclouen en aquest escrit i per tant en el 10/10/2007. Resposta: A3: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC).

29 de 265

El senyor Porta Pous, Francesc, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya

Núm. G

Municipi: BELLVER DE CERDANYA Data: 11/12/2007 Al·lega: ESPECÍFIQUES DEL MUNICIPI: 1- Que el nucli que el PDUC anomena “Balltarga”, el seu nom correcte és el de “Baltarga”. La llista va ser corregida pel responsable del Servei de normalització Lingüística de la Cerdanya i va ser aprovada definitivament pel Ple de data 20 de Juliol de 2006. 2- Que en l’aiguat, l’any 1982, i l’esllavissada a l’alçada de Nervils la carretera de Bellver a Montellà, passant per Santa Eugènia i Els Torrents, va ser l’alternativa a la N-260 3- Que la connexió de la carretera de Pi fins la zona industrial de Bellver produirà un gran impacte paisatgístic ja que la cota del riu és molt inferior a la cota de la N-260. 4- Que seria necessari estudiar la ubicació dels passos de fauna existent i preveure’ls en el traçat de les vies del PDUC, principalment en el tram de Bellver de Cerdanya, fins el càmping de Bellver i de la cruïlla de Prullans fins a Nervils. 5- Que el barri anomenat “ La Solana” queda separat de Bellver per la N-260. Que es prevegi la desviació de la N-260 amb un túnel per sota la Solana. 6- Que el poble de Bellver, d’acord amb la voluntat del PTPAPA ha d’actuar com a capital de la subcomarca de la Cerdanya lleidetana. 7- Que el PDUC no fa referència a que Bellver disposa de poliesportiu municipal. 8- Que alguns sectors com per exemple el PP5 i també el PERI de Bor, s’han qualificat com a zona 19a o sòl urbanitzable no delimitat. Que aquests plans estan aprovats des de fa anys, encara que no està recepcionada la urbanització. 9- Que els plans parcials PP12 i PP7, situats a Talló, han estat desenvolupats i la urbanització ha estat recepcionada. 10- Que al sud i est de Santa Maria hi ha uns sectors que encara no estan desenvolupats. 11- Que es considera que Bellver ha de tenir un creixement regular entorn del sòl urbà i urbanitzable i centrar-lo bàsicament en el pla de Talló, garantint una franja verda entre els dos pobles. 12- Que Monterrós i el seu entorn és un espai a preservar

30 de 265

13- Que el sòl entre les granges de Gallissà i Bellver (a l’oest del poble) es considera és una zona de regadiu i propera al riu Segre, ubicada enmig de dues zones de protecció ecològico-paisatgística que és millor unir. 14- Que el PDUC segueix sense preveure la ubicació de l’abocador comarcal. Veure plànols adjunts nº2. 15- No s’ha detectat que el PDUC faci un estudi sobre els efectes que pot produir el canvi climàtic a la comarca. 16- Que el municipi té un circuit de motocròs i un camp de tir, que s’indiquen com a zona 24a de protecció específica del paisatge, just abans d’arribar al nucli de Santa Magdalena. Que és important que Bellver mantingui aquests serveis. 17- Que la normativa hauria de ser més clara i entenedora i no deixar cap dubte de la seva interpretació. 18- Que en quan a materials d’acabat, cal plantejar si s’integraran bé les edificacions amb arrebossat enmig d’uns nuclis que pràcticament en la seva totalitat són de pedra. 19- Que suposant que en un terreny amb pendent es permeten dues plantes (pb + 1)i la planta primera queda per sota el nivell del terreny en la façana posterior vol dir que podem fer l’edifici més alt, de PB +2 o de PB +3 o més i que per tant sortiran edificis d’alçada considerable. 20- Que la proposta de desclassificar dos sectors de Pedra ( A i B) i compensar-los requalificant un nou àmbit, al fons del Torrent, no es considera una bona solució ja que el nou àmbit anomenat D estaria situat en zona inundable i amb mal accés. Que tampoc es podrà compensar tot l’aprofitament que actualment preveu el planejament pels àmbits A, B, C, canviant les determinacions de l’àmbit C i qualificant un nou àmbit com a urbà anomenat D. A més, cal afegir l’agreujant que els propietaris de l’àmbit D no són els mateixos que els dels àmbits que es desclassifiquen. GENERALS: 21- Que les mesures de millores en matèria de mobilitat s’haurien de traduir en millores substancials en el transport públic. 22- Que caldria plantejar les mesures corresponents per a la gratuïtat de l’eix E-9, d’accessibilitat Nord-Sud d’accés a la comarca, 23- Que la reserva d’ús hoteler en cada nucli seria bo que fos d’obligat compliment i que el mateix PDUC ho regulés amb una mica més de concreció. 24- Que en matèria de política de sòl, el PDUC cal que faciliti la continuïtat d’activitat industrial dels seus habitants. Que la voluntat de municipis com el de Bellver és la previsió i creació d’àrees properes als nuclis, però no en el seu interior. 25- Que, en relació a les grans infraestructures, també es defineixi quins seran els grans eixos viaris i quin tipus de secció, tractament, etc..., per tal de garantir un bon projecte de mobilitat: un traçat amb un tractament paisatgístic molt acurat a la E-9, i una bona millora dels enllaços i accessos amb les vies de la comarca, en comptes de la proposta de circumval·lació, amb nous traçats de gran impacte; reconsiderar les noves propostes de variants que suposin un fort impacte al medi i determinats traçats

31 de 265

de la E-9 que es suposaran grans tal·losos o viaductes; contemplar una actuació en el pas de la Cta de Bellver –Alp (tram de Prats); tornar a dissenyar els accessos del Túnel de forma que aquesta via de circumval·lació passo a ser una via comarcal i no un embut d’accés al Túnel. 26- Que no es considera adient que el PDUC ignori totalment l’eix ferroviari Puigcerdà -La Seu d’Urgell, ja que és un tema que cal reconsiderar-lo, i que s’hauria de preveure establir un possible traçat i una franja de reserva amb aquesta finalitat. Sol·licita: 1- Que es millori la carretera de Bellver a Montellà, passant per Santa Eugènia i Els Torrents, com a alternativa a la N-260. 2- Que es suprimeixi el nou traçat de la carretera de Pi fins la zona industrial de Bellver. 3- Que es prevegi la desviació de la N-260 amb un túnel per sota a l’alçada del barri de “la Solana”. 4- Que es prevegi la implantació d’un institut a Bellver. 5- Que alguns sectors com per exemple el PP5 i també el PERI de Bor, s’han qualificat com a zona 19a o sòl urbanitzable no delimitat, es qualifiquin com a sòls urbanitzables delimitats en els nuclis històrics i extensions o 15a. 6- Que els plans parcials PP12 i PP7, situats a Talló, s’haurien de qualificar com a sòl urbà tipus 1a. 7- Que els sectors que encara estan per desenvolupar al sud i est de Santa Maria s’haurien de qualificar com a zona 19a. 8- Que s’hauria d’incloure en el sòl qualificat com a zona 20b fins les granges de Talló (aquestes incloses) 9- Que els sòls qualificats de 20b al costat de Monterrós es redueixin. 10- Que és qualifiquin de sòl de protecció ecològico-paisatgística els solars a l’oest de Bellver, que el PDUC qualifica com a 20b. 11- Que es qualifiqui la part de la Solana com a zona 20b, continuant el creixement que s’està desenvolupant en el PP1 atenent al fet que els terrenys són de propietat municipal. 12- Que s’especifiquin d’ecològico-paisatgístiques les zones de muntanya pública. 13- Incloure el sòl urbà aprovat mitjançant una modificació de les NNSS en el torrent de la Farga Vella, pendent de desenvolupar mitjançant en pla especial de reforma interior. 14- Estudiar l’inundabilitat a totes les conques per considerar els nous creixements. 15- Que s’estudiï a fons la xarxa de recs per tal de que es pugui millorar i no es desaprofiti l’aigua. I si les fons d’aigua seran suficients.

32 de 265

16- Que s’implanti un petit espai al límit sud de Talló com a zona 20b, amb l’objectiu de desviar la carretera de l’Ingla. 17- Que es qualifiquin petits sectors aptes per a l’extensió urbana (20b) en els nuclis agregats a Bellver de Cerdanya (Pi, Bor i Baltarga, en llocs on l’impacta visual sigui el mínim possible per tal d’obtenir habitatge social. 18- S’haurien de prohibir l’ús de materials com el fibrociment, i en qualsevol cas, les cobertes de metall només s’admetrien per usos agrícoles o industrials. Regulacions sobre materials, arrebossats sí? Alçada i nombre de plantes en carrers amb diferent cota entre la façana principal i la posterior...fer més entenedora la normativa. 19 - Que es reculli l’abocador comarcal, 20- Que es reculli el circuit de motocròs i el camp de tir. 21- Buscar alternatives a la solució de Pedra Resposta: Referent al que s’al·lega: A1: S’estima l’al·legació. El nom correcte és Baltarga i, per tant, es corregirà a tot els documents del PDUC. A2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. Tanmateix, que la carretera de Bellver a Montellà, passant per Santa Eugènia i Els Torrents, fos una alternativa a l’N-260 en una situació d’emergència, no implica que convingui dotar-la de funcionalitat superior a l’actual en situacions de normalitat. A3 i A4: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A5: Es desestima. L’operació d’un túnel per sota la Solana és una infraestructura molt costosa, sobretot a nivell paisatgístic, que d’altra banda no és de primera necessitat ni d’un elevat interès social. El PTPAPA no la situava entre les propostes indicatives dins l’escenari de 2026 si no com una mera previsió o possibilitat a estudiar a més llarg termini.

33 de 265

A6: S’estima i, efectivament, s’exigirà a Bellver una proposta de creixement i extensió significativa en el moment de la revisió del seu planejament urbanístic. A7: S’estima i es farà constar en la memòria del PDUC que Bellver disposa de poliesportiu municipal. A8, A9 i A10: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A11: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. Es considera correcte centrar el creixement en el pla de Talló però, vist el seu elevat valor patrimonial, no està clar si permetrà el grau de creixement exigible a una població amb estratègia de creixement potenciat segons el PTPAPA. A12: S’estima. El PDUC el protegeix a ell i el seu entorn. El PDUC ha fet uns ajustos, d’acord amb les demandes d’algunes al·legacions, d’alguns límits dels sòls de protecció ecològico-paisatgística (clau 24b) i específica del paisatge (24a) ja sigui per solucionar alguns petits errors que s’han detectat com per a precisar més alguns àmbits. A13 Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A14: S’estima parcialment. El PDUC el que es proposa per aprovació provisional:

34 de 265

1. No afecta ni els abocadors ni les activitats extractives autoritzats d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent. 2. En la restauració dels espais que hagin estat afectats per abocadors o activitats extractives que es trobin situats en sòl de protecció especial s’ha de tenir especial cura de restablir els valors que, en cada cas, han motivat la protecció especial. 3. Les autoritzacions relatives a noves activitats extractives i a ampliacions de les ja autoritzades, han de tenir en compte les determinacions del PTPAPA i del PDUC corresponents al sistema d’espais oberts i la protecció del paisatge i, si escau, al previst a la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’interès natural afectats per activitats extractives. També els resultats de les possibles anàlisis generals sobre previsions de la demanda i sobre la localització i condicions d’explotació dels possibles jaciments i, de manera especial, els acords i els estudis promoguts pel Grup Interdepartamental d’Àrids de Catalunya constituït el 7 de juliol de 2004, o per altres dispositius amb la mateixa finalitat que es puguin crear en el futur. Es reconeix la seva existència i s’admet l’ús actual; i quan es clausuri i restauri, formarà part de la lògica de l’entorn. A15: L’al·legació és improcedent. L’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) del PDU de la Cerdanya analitzarà aquesta qüestió. Tanmateix, s’adverteix que el PDUC no estableix pràcticament determinacions pel que fa a assentaments ni a infraestructures i que, la consideració del canvi climàtic la farà, si escau, en relació a l’àmbit propositiu, que és restringit, del PDUC. A16: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC per aprovació provisional defineix, amb major concreció, el règim normatiu de les dues claus d’especial protecció que estableix i delimita més enllà de les que ja establia el PTPAPA. Així doncs, el sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) és el que gaudeix del més elevat grau de protecció urbanística i, a més del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, no admet cap tipus de nova edificació. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) dota del règim de protecció especial, d’acord amb el règim normatiu del PTPAPA i per raons principalment paisatgístiques, a determinats espais. Aquesta clau s’assigna a sòls que el PTPAPA, per raons d’escala de treball menys precisa, no havia considerat objecte de protecció especial o bé assenyala el valor paisatgístic addicional de peces de sòl que el PTPAPA sí havia considerat de protecció especial però per raons principalment de valor natural i de connectivitat ecològica. En aquest sòl, doncs, a banda del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, tota autorització haurà de prendre les màximes mesures d’integració paisatgística. El PDUC que es proposa per aprovació provisional respectarà els plans especials urbanístics per a la implantació de determinats usos en sòl no urbanitzable aprovats definitivament amb anterioritat a la vigència del Pla encara que els seus àmbits no s’assenyalin gràficament en els plànols. Aquells usos sense cobertura urbanística prèvia, hauran d’adequar-se a les determinacions del PDUC en matèria d’espais oberts per tal de poder ser legalitzats. A17: S’estima. La precisió de l’abast propositiu del Pla obeeix a aquest objectiu de centrar-se, només, en les qüestions essencials del Pla.

35 de 265

A18 i A19: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la funció assessora i no d’aplicació directa de les normes de la Tipologia ceretana i les normes d’edificació del Pirineu incorporades pel PDUC com annexos. El PDUC recomana que el planejament urbanístic general, en el moment d’estudiar les característiques arquitectòniques pròpies de cada nucli, tingui en compte els elements de reflexió de les normes esmentades com un argument més d’anàlisi a l’hora d’establir la pròpia normativa municipal. A20: S’estima. La transferència dels aprofitaments dels dos àmbits objecte de reordenació de Pedra pot materialitzar-se en altres ubicacions més viables i adequades. A21: És improcedent. No és competència del PDUC però sí ho recull com a recomanació. A22: És improcedent. No és competència del PDUC. A23 i A24: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la possibilitat que tenen els municipis de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA A25, A26: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. Referent al que es sol·licita: S1 i S2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

36 de 265

S3: Es desestima. L’operació d’un túnel per sota la Solana és una infraestructura molt costosa, sobretot a nivell paisatgístic, que d’altra banda no és de primera necessitat ni d’un elevat interès social. El PTPAPA no la situava entre les propostes indicatives dins l’escenari de 2026 si no com una mera previsió o possibilitat a estudiar a més llarg termini. S4: És improcedent. No és competència del PDUC. S5, S6 i S7: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. S8, S9 i S11: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. De totes maneres, el PDUC ha fet uns ajustos, d’acord amb les demandes d’algunes al·legacions, d’alguns límits dels sòls de protecció ecològico-paisatgística (clau 24b) i específica del paisatge (24a) ja sigui per solucionar alguns petits errors que s’han detectat com per a precisar més alguns àmbits (veure punt 7 d’aquest informe d’al·legacions). S10: Es desestima de qualificar de sòl de protecció ecològico-paisatgística. Vist que Bellver té una estratègia de creixement potenciat s’estima convenient deixar al planejament urbanístic totes les possibilitats obertes a l’hora d’analitzar la vocació d’aquest sòl. S12: Es desestima. La propietat de les zones de muntanya no és un criteris per la delimitació dels sòls de protecció especial ecològico-paisatgística. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per

37 de 265

murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. S13: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. S14: Es desestima. D’acord amb els objectius del PDUC, aquest nivell d’especificitat no és necessari en aquest Pla. S15: És improcedent. No és competència del PDUC. S16 i R17: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. S18: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la funció assessora i no d’aplicació directa de les normes de la Tipologia ceretana i les normes d’edificació del Pirineu incorporades pel PDUC com annexos. El PDUC recomana que el planejament urbanístic general, en el moment d’estudiar les característiques arquitectòniques pròpies de cada nucli, tingui en compte els elements de reflexió de les normes esmentades com un argument més d’anàlisi a l’hora d’establir la pròpia normativa municipal. S19: S’estima. El PDUC que es proposa per aprovació provisional: 1. No afecta ni els abocadors ni les activitats extractives autoritzats d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent. 2. En la restauració dels espais que hagin estat afectats per abocadors o activitats extractives que es trobin situats en sòl de protecció especial s’ha de tenir especial cura de restablir els valors que, en cada cas, han motivat la protecció especial. 3. Les autoritzacions relatives a noves activitats extractives i a ampliacions de les ja autoritzades, han de tenir en compte les determinacions del PTPAPA i del PDUC corresponents al sistema d’espais oberts i la protecció del paisatge i, si escau, al previst a la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’interès natural afectats per activitats extractives. També els resultats de les possibles anàlisis generals sobre previsions de la demanda i sobre la localització i condicions d’explotació dels possibles jaciments i, de manera especial, els acords i els estudis promoguts pel Grup Interdepartamental d’Àrids de Catalunya constituït el 7 de juliol de 2004, o per altres dispositius amb la mateixa finalitat que es puguin crear en el futur.

38 de 265

Es reconeix la seva existència i s’admet l’ús actual. Quan es clausuri i restauri, formarà part de la lògica de l’entorn. S20: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC per aprovació provisional defineix, amb major concreció, el règim normatiu de les dues claus d’especial protecció que estableix i delimita més enllà de les que ja establia el PTPAPA. Així doncs, el sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) és el que gaudeix del més elevat grau de protecció urbanística i, a més del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, no admet cap tipus de nova edificació. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) dota del règim de protecció especial, d’acord amb el règim normatiu del PTPAPA i per raons principalment paisatgístiques, a determinats espais. Aquesta clau s’assigna a sòls que el PTPAPA, per raons d’escala de treball menys precisa, no havia considerat objecte de protecció especial o bé assenyala el valor paisatgístic addicional de peces de sòl que el PTPAPA sí havia considerat de protecció especial però per raons principalment de valor natural i de connectivitat ecològica. En aquest sòl, doncs, a banda del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, tota autorització haurà de prendre les màximes mesures d’integració paisatgística. El PDUC que es proposa per aprovació provisional respectarà els plans especials urbanístics per a la implantació de determinats usos en sòl no urbanitzable aprovats definitivament amb anterioritat a la vigència del Pla encara que els seus àmbits no s’assenyalin gràficament en els plànols. Aquells usos sense cobertura urbanística prèvia, hauran d’adequar-se a les determinacions del PDUC en matèria d’espais oberts per tal de poder ser legalitzats. S21: S’estima. La transferència dels aprofitaments dels dos àmbits objecte de reordenació de Pedra pot materialitzar-se en altres ubicacions més viables i adequades.

39 de 265

El senyor Baqué i Muntané, Bartomeu, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Bolvir

Núm. K

Municipi: BOLVIR Data: 07/10/2007 Al·lega: 1- Que l’al·legació s’acompanya d’una documentació gràfica que il·lustra la redacció dels diferents punts. 2- Que hi ha 5 casos de sòls que el PDUC els qualifica com a sòl urbanitzables delimitats ( 15a i 15b), que estan totalment urbanitzats i pràcticament consolidats, i que per tant haurien de ser qualificats pel PDUC de sòls urbans (1a i 1b): La Ferratgera (nº7 en els plànols); Les Espiraltes (nº4 en els plànols); La Pleta, La Corona i el sector-31, Camp de la baixada ( nº2,15 i 14 respectivament). 3- Que hi ha un únic cas ubicat en el nord-est del municipi, que el PTPAPA el classifica de protecció preventiva, que el PDUC el qualifica de sòl de protecció especial específica del paisatge (24a) i com a sòl de protecció preventiva (20a). Que l’ajuntament creu que és un únic àmbit i que aquest s’hauria de classificar com a sòl no urbanitzable de protecció especial, protecció ecològico-paisatgística (24b) 4- Que hi ha 7 casos de sòls que el PDUC qualifica de sòl no urbanitzable de protecció especial i d’interès territorial, i que el PTPAPA algunes les qualifica de protecció preventiva. I que per les seves característiques haurien de ser sòl no urbanitzable de protecció preventiva: Sòl situat al nord del nucli de Bolvir (nº6 dels plànols); sòl ubicat al nord-est del municipi, que limita amb el sòl urbà consolidat del terme de Guils de Cerdanya.(nº9 dels plànols); Sòl d’interès municipal (nº11 dels plànols); Sòl de les finques contingudes en el Mas d’Aransó (nº12 dels plànols); Sòl que envolta el nucli històric de Talltorta (nº16 dels plànols); Finques pertanyents al Mas d’Arbó (nº 17 dels plànols); finques limítrofes en el seu extrem nord-est amb el sòl urbà del Golf de Bolvir(nº 18 dels plànols). 5- Que el sector del SUP Sallent (nº3 dels plànols), que el PDUC classifica com a 19b, és en la realitat un sector amb Pla Parcial Urbanístic amb projecte d’urbanització inclòs i projecte de reparcel·lació aprovats. Per tant lo correspondria la clau 15a, sòl urbanitzable delimitat. 6- Que el sector Les Esplanes (nº5 dels plànols), que el PDUC classifica com a 15b, no s’ajusta a l’àmbit del Pla parcial que està tramitat a aquest ajuntament, en el seu extrem sud-oest, per tant s’hauria d’ampliar la classificació de 15a fins a la N-260. 7- Que el sector SUP Bolvir (n8 dels plànols), actualment amb Pla parcial urbanístic, en el seu límit amb La Ferratgera, limita la seva part sud-est del sector SUP Bolvir. 8- Que per part de l’ajuntament s’està tramitant una modificació puntual del PIC, que es planteja per modificar la classificació del sòl no urbanitzable a sòl urbà. La finca (nº10 dels plànols), està envoltada pels seus límits nord-oest i pel límit sud-est per la carretera de la Seu a Puigcerdà N-260. El PTPAPA els classifica com a sòl de protecció preventiva. S’hauria de classificar com a sòl apte per a l’extensió urbana (20b).

40 de 265

9- Que l’ajuntament troba totalment innecessària l’intervenció corresponent al nou traçat i afectació de la N-260, en el tram que uneix Bellver i Puigcerdà, i l’argumenta amb 4 aspectes bàsics: innecessarietat de la vialitat proposada; el nou traçat no millora substancialment l’ús respecte el traçat actual; les conseqüències del nou traçat comporten uns perjudicis irreparables; és millor una via “no ràpida”, que dóna serveis als nucli si millora el seu funcionament. 10- Tot i que no es recull en el text de l’al·legació, en els plànols es proposa un creixement de la zona residencial del golf cap a l’oest (número 13 dels plànols). 11- S’annexa una al·legació per poder classificar com a sòl urbà la part de la finca de Grupfyter,SA que es troba al terme de Bolvir (la major part, al terme de Guils és sòl urbà). Sol·licita: 1- Que es substitueixin les categories dels sectors indicats. 2- Desestimar el nou traçat de la N-260 i plantejar l’adequació de la mateixa dins del traçat actual. Resposta: A2, A5, A6 i A7: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A3: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A4: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la

41 de 265

llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. Tanmateix, s’adverteix que el PDUC considera que, entre els petits enclavaments que no van ser considerats com assentaments pel PTPAPA a la comarca de la Cerdanya, només el nucli de Talltorta pot ser reconegut com a nucli històric pel planejament urbanístic general i li és d’aplicació l’estratègia de desenvolupament urbanístic de Millora i Compleció d’acord amb l’article 3.4 de les normes d’ordenació del PTPAPA. Igualment, el PDUC reconeix que el PTPAPA grafia en una ubicació incorrecta el sòl urbà corresponent a Talltorta i l’assenyala la necessitat que el PTPAPA esmeni aquest error material. Si bé no es pot canviar la qualificació a preventiu, perquè contravindria el PTPAPA, es podrà recol·locar el sol urbà actual en el sòl de protecció territorial si es justifica que la nova ubicació és més adequada perquè se separa de la part més valuosa propera al riu. A8: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A9: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A10: Es desestima en els assentaments per als quals el PTPAPA assenyala la condició d’àrea especialitzada. D’acord amb les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, les àrees especialitzades han de desenvolupar el sòl que ja tenen classificat com a urbà i urbanitzable i no poden, com a criteri general, modificar el seu perímetre. En tot cas, per aquests assentaments, seran d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

42 de 265

A11: Es desestima. El PTPAPA no permet l’extensió dels teixits especialitzats i els límits d’una finca rústica no tenen per què coincidir amb la classificació del sòl. S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers.El PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. S2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

43 de 265

El senyor Alcalde de l’Ajuntament de Das,

Núm. C

Municipi: DAS Data: 12/11/2007 Al·lega: 1- Que l’ajuntament de Das i l’equip redactor van mantenir reunions per plantejar propostes adients, des de l’òptica municipal, que el document a informació pública no recull del tot i s’han introduït noves qüestions que caldrà reconsiderar. GENERALS: 2- Que tots els organismes i professionals que estan treballant amb l’elaboració del PDUC, això és, la Conselleria, l’equip que redacta el POUM i els tècnics municipals. Per tant el PDUC s’hauria de relentizar. 3- Que el PDUC hauria de contemplar, en coherència amb el que disposa l’art.56 de la Llei d’Urbanisme: hidràuliques, sanejament, abastament d’aigua, equipaments i comunicacions. 4- Que en el sòl no urbanitzable hi ha un excés de qualificacions, i que s’hauria d’anar a una solució més tradicional: Muntanyes, boscos i sòls protegits; La plana, terrenys de conreu i prats; noves zones que es podrien incloure per concretar on es poden fer diferents actuacions (Iniciatives d’interès públic i social, granges, camps de plaques solars, pedreres, línies MT, dominis esquiables, ramaderia extensiva). 5- Aclarir i ajustar més a l’estat actual de les claus 15a, 15b, 19a i 19b. 6- Que es produeix una divergència entre els habitatges proposats pel PDUC i la realitat existents. Per a tots els municipis, el creixement actual previst és inferior als que ens permet els Plans i normes Subsidiàries vigents. Cal eliminar aquest apartat i refer-lo de nou. 7- Que s’ha de reconsiderar l’apartat 4.7.3 sobre densitats, ja que la densitat màxima en zones compactes és de 25habitatges/ha anant descendint fins a 10habitatges/ha. (el PDU diu entre 25 i 50) 8- Que s’ha de fer un estudi d’integració de la normativa sobre el casc antic de les NNSS, però que és feina del POUM, no del PDUC. 9- Que no s’ha de posar entrebancs al desenvolupament de l’agricultura i ramaderia actual, donant sortida a les noves promocions (activitats complementàries de jardineria o semblants, cases rurals i hotels familiars). ESPECIFIQUES DEL MUNICIPI: 10- Que caldria mantenir el traçat actual sense afectar tant la part sud de Das, mantenint els passos de fauna existents i si cal altres de nous.(veure punt nº 10,13 i 14 del plànol de detall A,B i C).

44 de 265

11- Que cada costat de la carretera hauria de contemplar un vial ramader per accedir a les finques i trànsit de bestiar. Preferiblement pels punts que sigui possible per sota la carretera, hi hauria d’haver passos pels tractors i bestiar, fent-los coincidir amb els camins existents. 12- Que per sobre la carretera i de tant en tant, s’hauria d’ubicar estratègicament els passos per la fauna. 13- Que els paràmetres de traçat no haurien de ser amb radis tan amples, podrien contemplar les característiques de disseny anàlogues a l’autovia de construcció de Berga. 14- Que el traçat de la corba que passa per sota d’Urús envaeix considerablement la plana de Das. Que és un punt a defensar pels efectes negatius que aquesta invasió significaria pel municipi. Per tant es suggereix que es mantingui el mateix eix de la carretera actual, la N-260, adaptant-la al terreny. 15- Que hi hagi una previsió de la zona 20a de protecció preventiva pels nuclis de Sanavastre, Tartera i Das. Limitar aquesta zona al límit raonable sempre com a continuïtat del sòl ja consolidat. 16- Que les perspectives de creixement del municipi de Das es justifiquen per la previsió de nous ocupants d’habitatge principal donat la propera ampliació d’oci, hotelera i de restauració a la Molina i la Masella, el no creixement d’Alp, la proximitat de les estacions d’esquí, ara més amb la previsió del nou telefèric. Que la delimitació del sòl edificable de Das hauria de ser la següent: 17- Das: Preveure uns creixement moderats (indicats en el PPU-DAS-1, PPU- DAS-2 i PPU-DAS-3, dels plànols A i B) 18- Sanavastre: Preveure creixements moderats pel cantó nord i llevant ( PPU- DAS-5, PPU-DAS-6, PPU-DAS 6bis del plànol F) 19- Tartera: lleugera redelimitació del sòl edificable de Tartera, pel cantó llevant i ponent i ajustaments pel costat nord i sud. ( PPU-DAS-7, PPU-DAS-8 i PPU- DAS-8bis del punt nº7 i 17 del plànol G. 20- Porrodon: Mantenir la densitat de l’àrea existent i preveure una petita zona d’equipament i espai lliure dins el pla de millora urbana. 21- En quant a l’àrea ponent es preveu desenvolupar un PPU-DAS-Porrodon, de no massa densitat, part dels terrenys són municipals.(punt 8 i 9 del plànol H). 22- Que hi hagi la possibilitat d’ubicar tallers artesans en terrenys municipals que es poguessin tramitar a través dels usos de l’art.47 de la llei d’Urbanisme o mitjançant un pla Especial.

Sol·licita: 1-Que es revisi l’actual proposta del PDUC recollint les manifestacions i propostes que des de l’Ajuntament interessa que vinguin reflectides en el Definitiu PDUC després d’un estudi minuciós dels interessos del present Municipi.

45 de 265

Resposta: A1: S’estima parcialment. Es cert que l’equip redactor del PDUC va fer una sèrie de consultes municipi per municipi i ajuntament per ajuntament. Després de fer la presentació del avanç es van contestar els suggeriments presentats i es cert que en la proposta final s’ha intentat incorporar totes les aspiracions mostrades per l’ajuntament de Das, però al moment de materialitzar totes les propostes, per aconseguir una coherència i fer encaixar l’estructura final s’han de introduir modificacions que no van ser considerades en les citades reunions. A2: Es desestima. Es creu que amb el temps que ha passat des dels inicis d’elaboració del PDUC i la seva consulta pública ha transcorregut el temps necessari per poder analitzar i discutir el document i coordinar els diversos planejaments concurrents que es tramiten en paral·lel per a l’àmbit de Cerdanya. D’altra banda, l’àmbit propositiu del PDUC ha estat limitat al màxim per no interferir innecessàriament en altres escales de planejament. A3: Es desestima. Els plans directors urbanístics són uns instruments que només cal emprar en territoris on es consideri necessari, que poden tenir molt diversos objectius i continguts en tant que poden limitar-se només a un o alguns dels objectius que assenyala l’article 56 de la LUC. En conseqüència, pot haver-hi superposició de diversos plans directors urbanístics de finalitats diferents, per bé que compatibles, en un mateix indret del territori. La problemàtica de cada àmbit de planejament, l’existència, o no, de planejament territorial i l’estat o antiguitat del planejament municipal modulen la profunditat de tractament que el pla director urbanístic ha d’adoptar en cada un dels aspectes en què, d’acord amb la LUC, tindria capacitat d’incidir. A4:. Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. El PDUC, per aprovació provisional defineix, amb major concreció, el règim normatiu de les dues claus d’especial protecció que estableix i delimita més enllà de les que ja establia el PTPAPA. Així doncs, el sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) és el que gaudeix del més elevat grau de protecció urbanística i, a més del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, no admet cap tipus de nova edificació. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) dota del règim de protecció especial, d’acord amb el règim normatiu del PTPAPA i per raons principalment paisatgístiques, a determinats espais. Aquesta clau s’assigna a sòls que el PTPAPA, per raons d’escala de treball menys precisa, no havia considerat objecte de protecció especial o bé assenyala el valor paisatgístic addicional de peces de sòl que el PTPAPA sí havia considerat de protecció especial però per raons principalment de valor natural i de connectivitat ecològica. En aquest

46 de 265

sòl, doncs, a banda del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, tota autorització haurà de prendre les màximes mesures d’integració paisatgística. A5: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A6: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. A7: S’estima en el sentit que el PDUC que es proposa per aprovació provisional reduirà la densitat mínima de 25 a 20 habitatges/ha. En conseqüència, s’estableix l’exigència que, densitats menors a 20 o majors de 50 habitatges/ha siguin justificades convenientment, exceptuant les actuacions per a habitatge públic. A8: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la funció assessora i no d’aplicació directa de les normes de la Tipologia ceretana i les normes d’edificació del Pirineu incorporades pel PDUC com annexos. El PDUC recomana que el planejament urbanístic general, en el moment d’estudiar les característiques arquitectòniques pròpies de cada nucli, tingui en compte els elements de reflexió de les normes esmentades com un argument més d’anàlisi a l’hora d’establir la pròpia normativa municipal. A9: És improcedent en el sentit que el PDUC ja té especial cura de no posar entrebancs al desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia i així en el SNU es poden dur a terme totes aquelles activitats que preveu l’article 47 LUC. A10, A11, A12, A13 i A14: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A15: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament

47 de 265

d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. A16: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà un nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris, però d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA aprovat definitivament i vigent per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. A17 S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A18,A19 i A20: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. De totes maneres, el PDUC ha fet uns ajustos, d’acord amb les demandes d’algunes al·legacions, d’alguns límits dels sòls de protecció ecològico-paisatgística (clau 24b) i específica del paisatge (24a) ja sigui per solucionar alguns petits errors que s’han detectat com per a precisar més alguns àmbits. (veure punt 7 d’aquest informe d’al·legacions). A21: Es desestima en els assentaments per als quals el PTPAPA assenyala la condició d’àrea especialitzada. D’acord amb les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, les àrees especialitzades han de desenvolupar el sòl que ja tenen classificat com a urbà i urbanitzable i no poden, com a criteri general, modificar el seu perímetre. En tot cas, per aquests assentaments, seran d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. A22: És improcedent. No ho permet la llei d’urbanisme S1: S’estima parcialment en el sentit que així es farà en aquelles propostes que no contravinguin els objectius i criteris bàsics del PDUC.

48 de 265

El senyor Forga i Rufiandis, Isidre, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Fontanals de Cerdanya,

Núm. H-1

Municipi: FONTANALS DE CERDANYA Data: 15/10/2007 Al·lega: 1. Que en el seu dia, l’ajuntament va fer unes al·legacions genèriques que no han

estat contestades. S’adjunta un còpia de les al·legacions esmentades per tal de que s’incorporin al PDUC. (annex 1)

2. Que s’adjunta un informe tècnic on consten diverses propostes que caldria

incorporar. 3. Que el PDUC no planteja accions concretes pel desenvolupament sostenible,

limitar l’ús del sòl, protegir la plana, limitar el trànsit de vehicles per reduir emissions de CO2.

4. Que la millora de línia de ferrocarril és bàsica, i que en el PDUC no hi ha mesures

concretes ni plans d’actuacions per tal de millorar-la: convertir i adaptar les vies a ample europeu, rehabilitació de les estacions existents (per a usos restaurant, hoteler). (adjunt 3, Mejoras de trazado, renovación de vía Ripoll-Puigcerdà)

5. Que el PDUC fa una sèrie de propostes de la xarxa viària contradictòries amb els

seus objectius. La majoria de propostes són totalment innecessàries: eix E-9, N-260. Per tant, pel que fa a les infraestructures cal reescriure tot el PDUC.

6. Que molts sòls urbanitzables ja s’han consolidat, per tant s’hauria de canviar les

qualificacions i passar-les a sòl urbà per tal de que estigui amb coherència amb la realitat.

7. Que s’han consolidat en sòl no urbanitzable creixements en raval que s’han de

recollir com a urbans. 8. Que cal incorporar en els plànols del PDUC el càmping de Queixans que tot hi

estar fet i consolidat, el PDUC apareix com a classificació “20a”. Annex 1: Al·legacions aprovació tràmit consulta prèvia als ajuntament (de 29 de juny de 2006) 9. Que s’hauria de buscar alguna forma de col·laboració entre el PDUC i el que es

realitzi a la Cerdanya Francesa. 10. Caldria repassar la documentació escrita per que sigui coherent amb la part

gràfica. 11. Caldria restituir els colors per no produir confusions. 12. Que la millora de línia de ferrocarril és bàsica, i que en el PDUC no hi ha mesures

concretes ni plans d’actuacions per tal de millorar-la: convertir i adaptar les vies a

49 de 265

ample europeu, rehabilitació de les estacions existents (per a usos restaurant, hoteler). (adjunt 3, Mejoras de trazado, renovación de vía Ripoll-Puigcerdà)

13. Que el PDUC proposa unes variants que no són necessàries i que de fer-se

provocarien una afectació intolerable. El pla no preveu mesures d’integració paisatgística, de limitació de la contaminació acústica... Que la zona de protecció de carreteres és desmesurada.

14. Que en el moment en que es realitzi el túnel de Tosses caldrà una rotonda. 15. Que l’aeròdrom serà exclusivament d’ús esportiu (pista pintada més llarga que

l’actual?) 16. Que en els plànols es detecta que hi manquen molts torrents existents i una millor

definició de les zones inundables. 17. Fals túnel davant d’Escadarcs 18. Recollir sòl excepcional de Soriguerola per a usos fluvials 19. Recollir Arboretum de Queixans 20. Sector SUP 12 de Queixans. No parlar de desclassificacions sinó de sector

discontinu. 21. Preveure petits tallers als Aglets 22. Vilar d’Urx . Recollir una modificació aprovada per comissió d’urbanisme (de

urbanitzable a urbà). 23. Queixans Corregir límit del sòl urbà. Annex 2: Documentació tècnica per a la presentació d’al·legacions a l’aprovació inicial del PDUC. 24- Que l’ajuntament i l’equip redactor van mantenir reunions per plantejar propostes adients, des de l’òptica municipal, que el document a informació pública no recull del tot i s’han introduït noves qüestions que caldrà reconsiderar. GENERALS: 25- Que tots els organismes i professionals que estan treballant amb l’elaboració del PDUC, això és, la Conselleria, l’equip que redacta el POUM i els tècnics municipals. Per tant el PDUC s’hauria de relentitzar. 26- Que el PDUC hauria de contemplar les següents qüestions supramunicipals: Concreció i delimitació de les reserves de sòl per a infraestructures; ubicacions de basses d’aigua per la reserva de l’abastament d’aigua; preveure les Edars necessàries; preveure les zones de protecció dels punts d’abastament d’aigua actuals.; Equipaments generals de diferents tipus; situació de les línies elèctriques de MT, telecomunicacions...; 27- Que els plànols estiguessin a una escala més entenedora (10.000 general i 5.000 municipal). 28- Que hi ha un excés de qualificacions, s’hauria d’anar a una solució més tradicional: Muntanyes, boscos i sòls protegits; la plana, terrenys de conreu i prats; 20b protecció preventiva, que s’hauria de limitar més.

50 de 265

29- Que dins les qualificacions de sòl no urbanitzable s’haurien de concretar a on es poden fer les següents actuacions: iniciatives d’interès públic i social; granges; camps de plaques solars; pedreres; línies MT; dominis esquiables; i ramaderia extensiva 30- Que referents a les infraestructures de mobilitat: la N-260 hauria de estar més adaptada al terreny i evitar envair tant la plana; preveure els passos agrícoles i ramaders pels costats de les noves infraestructures; preveure passos exclusius i amples per a fauna i bestiar de desenvolupament exclusiu; preveure un ample europeu en el ferrocarril. 31- Que referents als assentaments: alguns sòls que es qualifiquen com a urbanitzables, ja fa temps que han estat urbanitzats; es produeix una divergència alarmant entre el nombre d’habitatges que es proposa de creixement i la realitat existent; per a tots els pobles petits de muntanya la proposta del PDUC és molt minsa, per alguns municipis únicament es fixa un creixement de 15 o 16 habitatges, quan el planejament vigent en tenen quatre o cinc vegades més Respecte al terme municipal de Fontanals de Cerdanya : 32- Àrea de lleure a Soriguerola: Cal preveure la ubicació d’aquest equipament de lleure que es situa al costat llevant de Soriguerola. Veure detall 1 i 2 plànol A. 33- Escadars: Redelimitar l’àrea apte per a l’extensió urbana pel costat nord, segons detall nº5 plànol C. 34- Escadarcs: Soerrament de la carretera en el tram assenyalat en els plànols front al sòl urbà. Detall 7 plànol C. 35- El Vilar: Redelimitar l’àrea d’extensió urbana pel costat nord i sud, d’acord amb les modificacions aprovades anteriorment. Preveure el creixement pel Carrer de l’Estació per les vivendes de promoció pública. Veure detall nº10, 11 i 12 del plànol E i detall 13 i 15 del F. 36- Urtx: Redelimitar les àrees d’extensió urbana pel costat nord i sud, segons detall nº17 i 20 del plànol G. 37- Queixans: Sup-12, mantenir la delimitació del sector discuntinu . Veure punt 21 del plànol H i punt nº22 del plànol K. 38- Queixans: Rotondes de Queixans i camp de golf/La Colomina: preveure les rotondes grafiades en els plànols. 39- Queixans: Redelimitació de l’equipament esportiu de Queixans. 40- Queixans, Recollir actuació de l’Arboretum en el PDUC. 41- Les Pereres: Redelimitació d’un petit espai situat al nord de l’esglèsia de Les Pereres, i tanmateix delimitar el sòl apte per a l’extensió urbana situat a ponent de Les Pereres. Veure punt nº28 i 29 del plànol L. Sol·licita:

51 de 265

Que s’incloguin en el PDUC totes les observacions que consten als documents següents: - Les propostes que consten en l’escrit d’al·legacions de data 29/06/2006 que en el seu dia va ser presentat i que no ha estat contestat. - Les observacions que consten a l’informe tècnic adjunt. - les propostes que consten en aquest escrit. Resposta: A1: Es desestima.L’equip redactor va realitzar un informe sobre les observacions i propostes fetes pel els ajuntaments en relació al document d’objectius i propòsits generals i que aquest informe es va lliurar als ajuntaments en el moment de l’aprovació inicial del PDUC. A3: És improcedent en el sentit que el PDUC sí limita els usos del sòl i protegeix la plana. D’altres qüestions, però, no són competència del PDUC. A4 i A5: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A6: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A7: S’estima parcialment. Si bé la normativa urbanística municipal sobre els ravals de Cerdanya en sòl no urbanitzable ha estat derogada per la legislació urbanística catalana i ja no es poden desenvolupar ni aprovar noves actuacions en raval, el PDUC per aprovació provisional recollirà la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC A8: S’estima. Es reconeix l’existència del càmping i la seva compatibilitat amb la qualificació 20a que li assigna el PDUC. A9: S’estima parcialment. La possibilitat d’establir certes col·laboracions amb la Cerdanya francesa sembla, en principi desitjable, però és en un altre àmbit on s’han de regular les relacions internacional, que desprès poden portar a una col·laboració urbanística. A10 i A11: És improcedent. Ja van ser rectificades en l’aprovació inicial.

52 de 265

A12, A13, A14 i A17: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A15: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC assumeix que l’aeròdrom serà exclusivament d’ús esportiu. A16: És improcedent. Ni és l’escala ni la competència del PDUC. A18: S’estima parcialment en el sentit que la qualificació que assenyala el PDUC no impedeix el projecte. Es podria tramitar per l’art.1.14 del PTPAPA si no hi ha ús residencial. A19: S’estima parcialment en el sentit que la qualificació que assenyala el PDUC no impedeix el projecte. A20: Es desestima. El PDUC estableix que els sectors per als quals proposa la desclassificació per part del planejament urbanístic general quedaran classificats amb el règim de sòl no urbanitzable i, en conseqüència, no podran traslladar un aprofitament inexistent ni participar en la reparcel·lació de les zones urbanitzables. A21: Es desestima l’al·legació, la plana té protecció territorial i hi ha sòl menys valuós on ubicar tallers. A22 i A23: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A24: S’estima parcialment. Es cert que l’equip redactor del PDUC va fer una serie de consultes municipi per municipi i ajuntament per ajuntament. Despres de fer la presentació del avanç es van contestar els suggeriments presentats i es cert que en la proposta final s’ha intentat incorporar totes les aspiracions mostrades per l’ajuntament, però al moment de materialitzar totes les propostes, per aconseguir una coherencia i fer encaixar l’estructura final s’han de intruduir modificacions que no van ser considerades en les citades reunions. A25: Es desestima. Es creu que amb el temps que ha passat des dels inicis d’elaboració del PDUC i la seva consulta pública ha transcorregut el temps necessari per poder analitzar i discutir el document i coordinar els diversos planejaments concurrents que es tramiten en paral·lel per a l’àmbit de Cerdanya. D’altra banda, l’àmbit propositiu del PDUC ha estat limitat al màxim per no interferir innecessàriament en altres escales de planejament.

53 de 265

A26: Es desestima. Els plans directors urbanístics són uns instruments que només cal emprar en territoris on es consideri necessari, que poden tenir molt diversos objectius i continguts en tant que poden limitar-se només a un o alguns dels objectius que assenyala l’article 56 de la LUC. En conseqüència, pot haver-hi superposició de diversos plans directors urbanístics de finalitats diferents, per bé que compatibles, en un mateix indret del territori. La problemàtica de cada àmbit de planejament, l’existència, o no, de planejament territorial i l’estat o antiguitat del planejament municipal modulen la profunditat de tractament que el pla director urbanístic ha d’adoptar en cada un dels aspectes en què, d’acord amb la LUC, tindria capacitat d’incidir. A27: Es desestima. Les escales dels plànols del PDUC són les que s’han cregut necessàries, tenint en compte que el PDUC dona determinacions generals. A28: Es desestima. El PDUC ha afegit, només, dues qualificacions a les del PTPAPA per tal de precisar algunes qüestions de paisatge. Tanmateix, les claus són prou clares: La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A29:S’estima parcialment en el sentit que el PDUC per aprovació provisional defineix, amb major concreció, el règim normatiu de les dues claus d’especial protecció que estableix i delimita més enllà de les que ja establia el PTPAPA. Així doncs, el sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) és el que gaudeix del més elevat grau de protecció urbanística i, a més del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, no admet cap tipus de nova edificació. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) dota del règim de protecció especial, d’acord amb el règim normatiu del PTPAPA i per raons principalment paisatgístiques, a determinats espais. Aquesta clau s’assigna a sòls que el PTPAPA, per raons d’escala de treball menys precisa, no havia considerat objecte de protecció especial o bé assenyala el valor paisatgístic addicional de peces de sòl que el PTPAPA sí havia considerat de protecció especial però per raons principalment de valor natural i de connectivitat ecològica. En aquest sòl, doncs, a banda del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, tota autorització haurà de prendre les màximes mesures d’integració paisatgística. A30: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles

54 de 265

infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A31: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. A32: igual a A18 A33, 35, 36: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A34: igual A17 A37: igual A20 A38: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A39: És improcedent. Ni és l’escala ni la competència del PDUC. A40: És improcedent. Ni és l’escala ni la competència del PDUC. A41: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal.

55 de 265

El senyor Casamajó Carrera, Alfons, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Ger,

Núm. D-1

Municipi: GER Data: 12/11/2007 Al·lega: GENERALS 1. Que l’autonomia local no pretén acotar un determinat catàleg o llista de

competències sinó predicar l’autonomia de tota classe d’interessos que afectin a aquesta esfera local, de forma tal que degudament reinterpretat, només podrà sostraure’s una determinada competència de marcat caràcter local si no hi ha altra forma d’entendre o perseguir la forma adequada als interessos locals. Que per part de la Generalitat no s’ha demostrat l’existència d’interessos locals que permetin substituir als municipis en les seves competències locals de classificació i determinar l’estructura general del territori. Per tant el PDUC constitueix un exemple clar de laminació de les competències urbanístiques dels municipis en contra de la jurisprudència referenciada.

2. Que el PDUC infringeix els principis de competència i relacions amb el planejament

municipal definits al text refós de la llei d’urbanisme pels següents punts: Evitant la cohesió social de tots aquests nous àmbits; extralimitació del PDUC ja que no es limita a donar els criteris sinó que decideix la classificació del sòl directament sense intervenció del municipi; el PDUC s’extralimita donada la magnitud de la classificació proposada doncs no permet que la futura revisió del POUM configuri el seu model de municipi; que no especifica ni justifica en cap moment l’interès supramunicipal d’acord amb els criteris que estableix la pròpia llei.

3. Que el PDUC no conté els requisits fonamentals establerts per la normativa vigent i

tampoc s’adequa el procediment als requisits materials i formals establerts per la modificació del planejament general com efectua el PDUC. Tot això referent a l’incompliment del principi de participació ciutadana, la inviabilitat econòmica del Pla , i la no justificació de l’estudi d’impacte mediambiental.

4. Que el principi de desenvolupament sostenible correspon aplicar-lo als

Ajuntaments d’acord amb el seu model de POUM que estableix les necessitats residencials i industrials dels seus conciutadants. I que “Les determinacions dels plans directors d’acord amb el que estableix l’article 56” han de fer referència a criteris orientatius que vinculen al planificador municipal però en cap cas la seva substitució i anul·lació, en relació a les pròpies competències urbanístiques tal com preveu el PDUC.

5. La definició del sòl urbà constitueix un imperatiu legal que no queda a l’arbitri del

planificador. 6. L’aprovació del PDUC s’ha produït de forma totalment immotivada donat que la

part dispositiva no realitza ni tan sols, una succinta motivació de fets i fonaments de dret, tal i com prescriu l’article 54 de la llei 30/1992, de 26 de novembre, cosa que podria comportar la seva nul·litat de ple dret o la seva anul·labilitat.

56 de 265

7. El que justifica el ius variandi és la naturalesa reglamentària dels plans i la

necessitat d’adaptar-los a les exigències canviants de la realitat. ESPECIFIQUES DEL MUNICIPI: 8. Que tenint en compte que el PDUC està essent paral·lela a la redacció del POUM,

d’acord amb les propostes d’inclusió de les diferents actuacions, s’estableixen les següents correspondències:

- Ger: Ampliar el sòl apte per a l’extensió urbana a : Nucli de Sant Pere (nord-

oest, veure foli 4)

- Ger: sector nou al costat est fins al cementiri; sector nou al sud del nucli de Ger; ampliar el sòl apte per a l’extensió urbana del cantó oest més enllà del torrent. (veure plànol adjunts 2, números 1al 4)

- Gréixer: Incloure sòl apte per a l’extensió urbana repartit en diferents àmbits al

sud, est, nord i oest del nucli. . (veure plànols adjunts)

- Saga: Incloure sòl apte per a l’extensió urbana repartit en diferents àmbits al sud, est, nord i oest del nucli. . (veure plànols adjunts)

- Niula: correcte

- Montmelús: L’àmbit que es proposarà com a sòl urbà coincidirà com a mínim

amb la delimitació actual del Pla general. La del PDUC és inferior. . (veure plànols adjunts)

- Urbanitzacions: Correcte

- Sector el Solà: Correcte

- Sector Sud de Gréixer: Es veu correcte la seva desclassificació, sempre i quan

es compensi amb la inclusió de la resta de sectors que es proposen. (veure plànols adjunts)

9. Que els arguments principals de l’Ajuntament per potenciar el desenvolupament

del nucli de Ger són: Voluntat de ser la capital de la solana de la Cerdanya; estratègia de creixement moderat dins del Pla Territorial; el PDUC classifica com a sòl de protecció especial, terreny que el PTPAPA ho feia com a sòl de protecció preventiva; necessitat de desenvolupar una política d’habitatge de primera residència per al seu entorn.

10. Que els arguments principals de l’Ajuntament per potenciar el desenvolupament

dels nuclis de Gréixer i Saga són: Possibilitat de creixement urbà o urbanitzable pels motius que exposava el PTPAPA; model de nucli tradicional correcte, sense dispersió dels assentaments; el propi Document d’Objectius i Propòsits Generals de PDUC preveia un cert àmbit de sòl apte per a l’extensió urbana; necessitat de que els nuclis tradicionals es mantinguin; són nuclis que no tenen cap equipament públic ni privat, necessitat de construcció d’habitatge protegit, etc...

11. Que l’ajuntament té previstes dues actuacions que es troben situades entre el nucli

de Ger i el d’All que es veuen afectades ja pel PTPAPA per l’existència d’un separador urbà. Una correspon a la implantació d’un polígon de tallers. L’altra

57 de 265

actuació correspon a l’ubicació d’un hotel en un antiga granja (a l’altre cantó de la CN 260). Que el PDUC hauria de classificar el sòl per poder permetre aquestes actuacions.

12. Que el PDUC limita el nombre màxim d’habitatges per municipi, i al ser aquesta

una competència municipal a determinar en el corresponents plans urbanístics municipals, per tant es sol·licita explícitament que es retiri aquesta limitació del PDUC.

Sol·licita: Que s’acordi l’estimació dels arguments exposats acordant-se de la resolució oportuna de conformitat amb allò que disposa l’article 90 de la del decret Legislatiu 1/2005 i la modificació de la proposta del Pla Director Urbanístic de la Cerdanya d’acord amb allò exposat anteriorment. Resposta: A1: Es desestima. El PDUC no lamina les competències urbanístiques dels municipis de la Cerdanya. La LUC estableix clarament l’exercici compartit de les competències urbanístiques entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals; i cal recordar que l’article 55.1 LUC estableix que la planificació urbanística de territori es porta a terme mitjançant el plantejament urbanístic general que està integrat, també, pels plans directors urbanístics. Per altra banda, el PDUC justifica abastament l’interès supramunicipal dels seus objectius i, en conseqüència, de les seves determinacions. A2: Es desestima El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). A3: És improcedent en el sentit que el PDUC incorpora tot el que se li reclama. En la tramitació del PDUC s’ha respectar el principi de participació ciutadana, en els termes dels articles 8 LUC i 21 RLUC; pel que fa als aspectes ambientals, el PDUC conté l’informe ambiental (art. 63.5 RLUC) sense que calgui la formulació d’un estudi d’impacte mediambiental en la seva documentació. A4: Es desestima. Els plans directors urbanístics no només contenen criteris orientatius, sinó també determinacions que poden ser d’aplicació directa (art. 63.4 RLUC). A5: S’estima parcialment en el sentit que això és justament el que respecta el PDUC. A6: Es desestima. No és acceptable l’al·legació sobre una suposada manca de justificació del PDUC, que en la Memòria justifica abastament els seus objectius i determinacions. La invocació de l’article 54 de la llei 30/1992 no es pertinent per inaplicable. Aquesta norma fa referència als actes administratius singulars, i el

58 de 265

planejament urbanístic es una disposició general de caire reglamentari; a més, la formulació dels plans urbanístics i el seu contingut te una regulació pròpia. A7: Es desestima. El que justifica el ius variandi no és la naturalesa reglamentaria dels plans, sinó la necessitat d’adaptar el seu contingut a l’evolució de l’interès públic. A8: Per a Ger, Gréixer i Saga: S’estima parcialment l’al·legació en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. Per a Montmelús: El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A9: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A10. S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament

59 de 265

d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. A11: Es desestima en el sentit que el límit al creixement urbà del PTPAPA no permet situar el polígon industrial on l’Ajuntament proposa. S’estima parcialment l’al·legació en el sentit que el PTPAPA no impedeix desenvolupar la idea del hotel. A12: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats.

60 de 265

El senyor Casamajó Carrera, Alfons, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Ger,

Núm. D-2

Municipi: GER Data: 10/12/2007 Al·lega: Es reitera íntegrament en l’escrit d’al·legacions presentat en data 9 de novembre de 2007. Fa una sèrie de comentaris sobre les diferents al·legacions particulars que s’han presentat al PDUC: 1- Al·legació d’Agustí Gòmez Passolas: totalment coincident al contingut d’aquesta. 2- Al·legació Miquel Comadran i Vila: Les normes de Planejament urbanístic són normes de la normativa d’Edificació als Pirineus, que són un annex del PDUC, per tant no seria una al·legació a estimar dins d’aquest procés. De totes maneres s’haurà de tenir en compte si aquestes normes, segons el PDUC hauran de ser adaptades a la realitat de cada municipi. 3- Al·legació de Maties Domenjó i Manaut: La Conveniència de coordinació amb els POUM, sí, sempre que un document no interfereixi la tramitació de l’altre; Marca concretament i delimitar reserves de sòl per a infraestructures, sí, però a un nivell més genèric; Sí, als plànols a escala més entenedora; En tant a l’excés de qualificacions del SNU, no, però si que hi ha un canvi en molts indrets del canvi de protecció en relació al PTPAPA i pet tant caldria que s’expliqués les motivacions dels canvis; La zona per a possibles transformacions urbanes és el sòl apte, és questa zona la que hauria de ser més gran i respectar el PTPAPA; es creu que ha de ser el POUM qui concreti on s’ubiquen diferents usos en el sòl no urbanitzable; no es creu convenient definir-se en relació a la CN 260 per falta d’informació; Preveure els passos agrícoles, els passos superiors del bestiar, el ferrocarril d’ample europeu, aclarir les zones 15a,b i 19 a i b, no és competència del PDUC; S’està d’acord amb la proposta d’eliminar el límit d’habitatges; en quant al foment d’activitats complementàries a l’agricultura en contra de grans hotels, l’ajuntament no està d’acord, ja que fa temps que aquest està recolzant una proposta d’hotel gran a Ger i no ha d’impedir altres tipus d’allotjaments. 4- Al·legació de Lluís Carulla i Font: l’Ajuntament coincideix en el sentit de que la N-260 es tracta d’una decisió important que no es pot decidir en un PDUC. 5- Al·legació de Manel Tort Betriu (Risca Short, SL): Es respecta l’al·legació, per no disposar de suficient informació al respecte., i que efectivament aquest nivell de protecció caldria justificar-lo. 6- Al·legació Jordi Molins Ysal: S’ajusta a part de la proposta de l’Ajuntament per al nucli de Gréixer. 7- Al·legació Irene i Antoni Monteagudo i Bosom: S’ajusta a part de la proposta de l’Ajuntament per al nucli de Saga.

61 de 265

8- Al·legació de gemma Pradeda (Nou Fanals SL i Pragor SL.): El caràcter de sòl no urbanitzable ja el determina el PDUC, evidentment serà el POUM el que reguli els usos concrets. 9- Al·legació de Nou Fanals SL i Pragor SL: No creiem que el POUM pugui classificar com a urbanitzable, el sòl al que el PDUC li dona la categoria de protecció preventiva, ja que només ho podrà fer el sòl apte per a l’extensió urbana. Fa una sèrie de comentaris sobre els diferents informes d’organismes oficials: 10 - ADIF: No afecte al terme municipal de Ger 11- Direcció general de Comerç: Cap 12- Ministeri de Foment, Direcció General de ferrocarriles: Cap 13- Agència Catalana de l’Aigua: Creiem que en el cas de Ger no caldria eliminar els sòls aptes que poguessin estar en zones inundables (se suposa que el sector del Torrent), sinó que el POUM ja ho tindrà en compte. La categoria de sòl apte per a l’extensió urbana no és incompatible amb la de inundabilitat. 14- Direcció General de Ports, Aeroports i Costes: Cap 15- Diputació de Girona, servei Xarxa viària Local. Sol·licita: Que s’acordi l’estimació dels arguments exposats acordant-se de la resolució oportuna de conformitat amb allò que disposa l’article 90 de la del decret Legislatiu 1/2005 i la modificació de la proposta del Pla Director Urbanístic de la Cerdanya d’acord amb allò exposat anteriorment. Resposta: Veure les respostes de les al·legacions i informes corresponents.

62 de 265

El senyor Mendo Mir, Josep, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya,

Núm. E-1

Municipi: GUILS DE CERDANYA Data: 31/10/2007 Al·lega: GENERALS: 1- Que les mesures de millores en matèria de mobilitat s’haurien de traduir en millores substancials en el transport públic. 2- Que caldria plantejar les mesures corresponents per a la gratuïtat de l’eix E-9, d’accessibilitat Nord-Sud d’accés a la comarca, 3- Que la reserva d’ús hoteler en cada nucli seria bo que fos d’obligat compliment i que el mateix PDUC ho regulés amb una mica més de concreció. 4- Que en matèria de política de sòl, el PDUC cal que faciliti la continuïtat d’activitat industrial dels seus habitants. Que la voluntat de municipis com el de Bellver és la previsió i creació d’àrees properes als nuclis, però no en el seu interior. 5- Que, en relació a les grans infraestructures, també es defineixi quins seran els grans eixos viaris i quin tipus de secció, tractament, etc..., per tal de garantir un bon projecte de mobilitat: un traçat amb un tractament paisatgístic molt acurat a la E-9, i una bona millora dels enllaços i accessos amb les vies de la comarca, en comptes de la proposta de circumval·lació, amb nous traçats de gran impacte; reconsiderar les noves propostes de variants que suposin un fort impacte al medi i determinats traçats de la E-9 que es suposaran grans tal·losos o viaductes; contemplar una actuació en el pas de la Cta de Bellver –Alp (tram de Prats); tornar a dissenyar els accessos del Túnel de forma que aquesta via de circumval·lació passo a ser una via comarcal i no un embut d’accés al Túnel. 6- Que no es considera adient que el PDUC ignori totalment l’eix ferroviari Puigcerdà -La Seu d’Urgell, ja que és un tema que cal reconsiderar-lo, i que s’hauria de preveure establir un possible traçat i una franja de reserva amb aquesta finalitat. ESPECÍFIQUES DEL MUNICIPI: 7- Que el PDUC, pel que fa al municipi de Guils de Cerdanya, no recull ni les previsions de creixement ni la realitat física existent. L’ajuntament vol creixement repartit entre tots els nuclis. 8- Que en diversos sòls no es permet el tancament de creixement dels anells existents, proposats pel PDUC en protecció preventiva (20a), que ni per raons físiques ni per raons de creixement és adient a l’ordenació territorial del municipi, tant en el marc de la sostenibilitat com de creixement econòmic estable.

63 de 265

9- Que el PDUC no es refereix a la pista d’esquí de Guils de Cerdanya Fontanera (esquí de fons). 10- Que els sòls inclosos en la categoria de sòl no urbanitzable 20a, atès que són sòls perifèrics i continguts als nuclis històrics, haurien d’estar en la categoria de sòl apte per a l’extensió urbana (20b). Cosa que facilitarà al futur POUM determini amb exactitud la classificació exacta i el règim jurídic més apropiat per aquests sòls, sense perjudici de que ja el PDUC estableixi com a categoria 15, sòl urbanitzable. 11- Que la decisió de consolidació del creixement dels nuclis urbans existents, en el marc de l’urbanisme sostenible, és una decisió i competència reservada al municipi, dins del marc de l’autonomia municipal. L’article 56 de la LUC limita les directrius dels PDU. Aquestes directrius en cap cas poden convertir-se en normativa i limitar l’autonomia municipal. El PDU no motiva cada desclassificació o cada modificació de creixement en raval. 12- La categoria de sòl no urbanitzable clau 20b, protecció preventiva no s’ajusta a les determinacions establertes a l’article 13 de la llei 8/2002, atès que la preservació ha de ser per a un destí dels establerts en sòl rural, per la llei. 13- Protesten de la no classificació dels creixements en raval i demanen que es recullin com a sòl urbà amb parcel·la de 6.000m. Sol·licita: 1- Que s’estableixi la classificació de sòls en clau 15a, categoria de sòl urbà, o subsidiàriament amb la clau 20b, no corresponent la clau 20a , pels sectors indicats en l’últim apartat d’aquest recurs (Saneja i S Martí). Resposta: A1: És improcedent. No és competència del PDUC però sí ho recull com a recomanació. A2: És improcedent. No és competència del PDUC. A3 i A4: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la possibilitat que tenen els municipis de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA A5, A6: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les

64 de 265

propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A7: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A8: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A9: S’estima. Es contemplaran la pista d’esquí de Guils de Cerdanya Fontanera i la resta de les d’esquí nòrdic de la comarca. A10: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A11 i A12: Es desestima. El PDUC no lamina les competències urbanístiques dels municipis de la Cerdanya. La LUC estableix clarament l’exercici compartit de les competències urbanístiques entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals; i cal recordar que l’article 55.1 LUC estableix que la planificació urbanística de territori es porta a terme mitjançant el plantejament urbanístic general que està integrat, també, pels plans directors urbanístics. Per altra banda, el PDUC justifica abastament l’interès supramunicipal dels seus objectius i, en conseqüència, de les seves determinacions

65 de 265

A13: S’estima parcialment. Si bé la normativa urbanística municipal sobre els ravals de Cerdanya en sòl no urbanitzable ha estat derogada per la legislació urbanística catalana i ja no es poden desenvolupar ni aprovar noves actuacions en raval, el PDUC per aprovació provisional recollirà la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà.

66 de 265

El senyor Mendo Mir, Josep, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya,

Núm. E-2

Municipi: GUILS DE CERDANYA Data: 11/12/2007 Al·lega: ESPECIFIQUES DEL MUNICIPI: 1. - Que el PDUC concentra exclusivament el creixement urbanístic al voltant del nucli de Guils de Cerdanya. I que això pot ocasionar un desequilibri territorial dintre del municipi. Que es proposen un seguit de modificacions: 2- Guils de Cerdanya: mantenir els 20b que proposa el PDUC. 3- Pont de Sant Martí: incloure com a sòl apte per a l’extensió urbana el PERI ja aprovat del Fondet de Sant Martí i el seu augment en superfície (zona 1 plànol2) i la creació d’un sòl apte situats a sud de la carretera Vella de la Seu (zona 2 del plànol 2) per tallers artesans. 4- Sant Martí d’Arabó: creació de tres sectors de sòl apte (zona 3 plànol 2) 5- Saneja: la creació de sòl apte al voltant del nucli. 6- Zona del Golf: Creació d’un petit sector per habitatge unifamiliar (plànol 4) Sol·licita: Que es tinguin en compte i s’inclogui el seu contingut en el document que definitivament s’aprovi. Resposta: A1: S’estima parcialment en el sentit que el PTPAPA sí permet el creixement de tots els nuclis. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal.

67 de 265

A2: Es desestima l’al·legació en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A3, A4,A5 i A6: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. Es desestima en els assentaments per als quals el PTPAPA assenyala la condició d’àrea especialitzada. D’acord amb les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, les àrees especialitzades han de desenvolupar el sòl que ja tenen classificat com a urbà i urbanitzable i no poden, com a criteri general, modificar el seu perímetre. En tot cas, per aquests assentaments, seran d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. El PTPAPA grafia en una ubicació incorrecta el sòl urbà corresponent a Talltorta i no grafia com a nucli històric a Sant Martí d’Aravó. S’assenyala la necessitat que el PTPAPA esmeni aquests dos errors materials i s’estableix que, en el moment que això s’esdevingui, el planejament urbanístic podrà desenvolupar, per a Sant Martí d’Aravó, l’estratègia de desenvolupament urbanístic de Millora i Compleció d’acord amb es normes d’ordenació del PTPAPA.

68 de 265

El senyor Maurell Meya, Esteve, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Isòvol,

Núm. L

Municipi: ISÒVOL Data: 07/12/2007 Al·lega: - Que l’al·legació s’acompanya d’una documentació gràfica que il·lustra la redacció dels diferents punts. 1. Que hi ha 3 casos de sòls que el PDUC classifica com a sòls amb protecció

preventiva (20a) i protecció especial (25b) que es troben ubicats fora dels nuclis de població.

2. Que el sòl ubicat a la zona Nord del terme municipal, que el PDUC classifica com a

sòl de protecció preventiva 20a, i que per les seves característiques l’ajuntament creu que s’ha de classificar com a 24b, protecció ecològico-paisatgística. (veure sector denominat 1 dels plànols adjunts)

3. Que el PDUC classifica un sòl d’igual condicions amb protecció preventiva, i que

es proposa de modificar el límit de la zona perquè quedin incloses les finques pròpies del Mas Ravellat. L’ajuntament està tramitant un pla especial per un equipament hoteler i el PTPAPA ja classificava aquest terrenys com a sòl de protecció preventiva. (veure sector denominat 2 dels plànols adjunts).

4. Que el PDUC classifica la zona del Camí de l’ermita com a sòl de protecció

especial (25b), i protecció territorial (23a). I que es proposa la prolongació de la protecció territorial fins a l’ermita de Quadres , així tots els camps d’iguals característiques i d’ús estarien dins la mateixa protecció. (veure sector denominat 3 dels plànols adjunts).

5. Que en terrenys ubicats sota la N-260 anomenat La Plana, que el PDUC classifica

com a sòl de protecció d’interès territorial (23a), hi ha ubicat un equipament esportiu municipal i que per tant la classificació correcte seria la de sòl urbà (1a). També es proposa en previsió de possibles ampliacions d’aquest equipament que els terrenys que donen continuïtat a l’equipament es classifiquin com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva. (veure zona 4 dels plànols adjunts 01,02,03).

6. Que es classifiqui una zona a la vessant nord-est d’All com a sòl de protecció

preventiva apte per a l’extensió urbana (20b). Aquests terreny estan classificats pel PDUC com a sòl de protecció preventiva (20a). (veure zona 5 dels plànols adjunts).

7. Que es redueixi l’àmbit de la vessant nord del nucli històric d’All classificat pel

PDUC amb protecció preventiva apte per a l’extensió urbana (20b), deixant la resta d’àmbit com a sòl de protecció preventiva 20a pel seu impacte visual. (veure zona 6 dels plànols adjunts 01,02,03).

8. Que es redueixi l’àmbit de la vessant sud-est del nucli històric d’All classificat pel

PDUC amb protecció preventiva apte per a l’extensió urbana (20b), deixant la resta

69 de 265

d’àmbit com a sòl de protecció preventiva 20a. (veure zona 7 dels plànols adjunts 01,02,03).

9. Que hi ha 3 sectors urbanitzats i pràcticament consolidats que el PDUC classifica

com a sòl urbanitzable delimitat 15a i que l’ajuntament vol canviar per classificació 1a.

10. Que hi ha una terrenys a la zona nord-est d’Isòvol que el PDUC classifica com a

sòls aptes per a l’extensió urbana 20b i que l’ajuntament troba desproporcionats. Es proposa la partició en dos sectors, un més proper al nucli classificat com a 20b i l’altre com a sòl de protecció preventiva 20a. (veure zona 9 dels plànols adjunts).

11. Que els terrenys, al arribar a la N-260 classificats pel PDUC com a sòl de

protecció24b, per tal de consolidar el nucli l’ajuntament proposa canviar la seva classificació a sòl apte per a l’extensió urbana (20b) . (veure zona 10 dels plànols adjunts).

12. Que la zona al nord-oest del nucli històric classificada com a 20b es redefineixi

adaptada a la forma de les finques. (veure zona 11 dels plànols adjunts). 13. Que la zona de petits horts ubicats al límit del nucli històric es classifiquin amb la

protecció preventiva 20a. (veure zona 12 dels plànols adjunts). 14. Que hi ha un sector urbanitzat i consolidat que el PDUC classifica com a sòl

urbanitzable delimitat 15a i que l’ajuntament vol classificar com a 1a. (veure zona 13 dels plànols adjunts).

15. Que per l’adequació del nucli d’Olopte per la seva vessant Oest es proposa

classificar una zona que el PDUC classifica com a sòl de protecció específica del paisatge com a sòl de protecció preventiva 20a.(veure zona 14 dels plànols adjunts).

16. Que hi ha uns sòls d’igual característiques que el PDUC classifica una part com a

sòl de protecció preventiva 20a i l’altre com a sòl de protecció especial 25b. Per això l’ajuntament proposa que es classifiquin tots de sòl de protecció preventiva 20a. (veure zona 15,16,17 dels plànols adjunts).

17. Que l’ajuntament troba totalment innecessària l’intervenció corresponent al nou

traçat i afectació de la N-260, en el tram que uneix Bellver i Puigcerdà, i l’argumenta amb 4 aspectes bàsics: innecessarietat de la vialitat proposada; el nou traçat no millora substancialment l’ús respecte el traçat actual; les conseqüències del nou traçat comporten uns perjudicis irreparables; és millor una via “no ràpida”, que dóna serveis als nucli si millora el seu funcionament.

Sol·licita: 1- Que es substitueixin les categories dels sectors indicats. 2- desestimar el nou traçat de la N-260 i plantejar l’adequació de la mateixa dins del traçat actual. Resposta:

70 de 265

A1: Es desestima. No es veu cap inconvenient a aquestes determinacions del PDUC. A2: Es desestima. Sense perjudici que el POUM pugui ser més restrictiu. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A3 i A4: Es desestima. En el PTPAPA ja eren de protecció especial. A5: Es desestima. En el PTPAPA ja eren de protecció territorial. L’equipament existent està en un SNU i es regeix per el règim d’aquest sòl. A6, A7, A8, A10, A12: S’estima parcialment l’al en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A9: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A11: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot

71 de 265

comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A13: Es desestima l’al·legació. És espai natural protegit per la legislació mediambiental. A14: S’estima parcialment l’al·legació. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A15 i A16: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A17 i S2. S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. S1: Contestada anteriorment

72 de 265

El senyor Maurell Meya, Esteve, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Lles de Cerdanya,

Núm. A

Municipi: LLES DE CERDANYA Data: 13/12/2007 Al·lega: 1- Que s’ha de fer una previsió d’una variant, situada a la zona sud-est de Lles, abans de l’entrada al poble de Lles, fins el punt anomenat “La Creueta”, situat a la zona nord-est del nucli. 2- Que s’ha d’incorporar la nova reserva viària de la carretera LV-4036 que passa per travesseres, segons la modificació aprovada per la Comissió Provincial d’Urbanisme. 3- Que a la zona sud de travesseres hi ha una zona de creixement i que l’únic vial d’unió entre l’accés al nucli per la carretera LV-4036 i la zona sud, és el carrer major. Per resoldre aquest punt es proposa la creació d’un vial de servei unint la part inferior del poble passant per sota una zona d’horts, per això cal fer una petita ampliació de sòl urbà al peu del poble. 4- Que a la carretera que porta a les pistes d’esquí de Fornell, en el punt de pas per Arànser cal fer un vial nou, per això es proposa una zona de creixement que va de l’encreuament amb el riu fins el nucli d’Arànser. 5- Que al municipi hi ha dues estacions d’esquí Nòrdic i que ambdues necessiten una reconversió incrementant les activitats relacionades, per això es proposa fer una previsió per l’ampliació dels serveis (edificis, zones d’aparcament, d’acampada...) 6- Que cal una previsió d’ampliació de l’antic hotel -balneari de Sinillés, per a millorar l’oferta turística del municipi, per tal de que pugui completar els serveis. 7- Que cal una redefinició del sòl urbà de Viliella. 8- Que les cases de la Llosa conformen un petit nucli a la l’entrada de la Vall que porta el mateix nom. Aquets indret caldria delimitar-lo com a nucli urbà per tal de preservar l’estructura original. 9- Cal delimitar el nucli del poble de Coborriu de la Llosa com a nucli urbà per tal de preservar l’estructura original. 10- Que a l’extrem sud del terme hi ha un edifici construït inicialment com a caserna militar en terrenys de propietat municipal. Que aquest podria ser un punt important per ubicar edificis de serveis, per això es demana la redefinició com a sòl urbà, possibilitant la seva consolidació. Sol·licita: Que s’introdueixin en el nou PDUC les modificacions que en resultin.

73 de 265

Resposta: A1, A2, A3 i A4: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. S’estima parcialment en el sentit de que en els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. A5: Faltaria saber si el sòl on es vol ubicar és de protecció preventiva. Hauria de ser equipament i activitat econòmica, en cap cas residencial. A6: S’estima parcialment en el sentit que no s’impedeix que es faci l’ampliació de l’existent en un 20%, tal com estipula el PTPAPA en el sòl de protecció especial, que és el que l’envolta. Veure art.2.6 de la normativa del PTPAPA. A7: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. A8 i A9: Es desestima. El PDUC considera que els petits enclavaments que no van ser considerats com assentaments pel PTPAPA a la comarca de la Cerdanya, excepte el de Talltorta, no reuneixen les condicions per ser considerats com a nuclis susceptibles de compleció ni d’extensió. En conseqüència hauran de ser considerats com edificacions que es regiran per l’article 47 de la llei d’urbanisme1/2005 de 26 de juliol, i el Planejament sectorial les haurà d’incloure dins del catàleg d’edificacions en sòl no urbanitzable. A10: Es desestima. PDUC no té aquestes competències.

74 de 265

El senyor Pous Rodríguez, Josep, en qualitat d’Alcalde de l’Ajuntament de Llívia,

Núm. F

Municipi: LLÍVIA Data: 11/12/2007 Al·lega: ESPECIFIQUES DEL MUNICIPI: 1- Que existeixen diverses edificacions disseminades per l’entorn de Llívia que resulta que no tenen vinculació amb el catàleg de masies actualment en tràmit. 2- Que el sector de Cal Barrier, situat a l’entrada del poble, s’ha previst amb dimensions inferiors a les que consten en el PDUC. Que la CTU de Girona ha aprovat definitivament la modificació que l’empara i el PP ( s’adjunta plànol 1) 3- Que el sòl senyalat al nord de l’església de Llívia, no respon a la realitat atès que es tracta d’un sòl urbà ja consolidat, i que abasta fins a la cruïlla de la carretera de Cereja.( s’adjunta plànol 2) 4- Que s’admetin els creixements en raval. 5- Que es qualifiquin de 20b dues petites àrees a Cereja. 6- Que es reculli la proposta municipal de redelimitar el sector NP-2 (amplien lleugerament) i de qualificació com a equipament esportiu del sòl necessari per al camp de golf (que col·lisiona amb alguna protecció paisatgística). 7- Que es qualifiqui de 20b un sector al costat de l’hotel Sant Guillem (peça molt petita contigua al nucli) 8- Que es qualifiqui de 20b un sector a la sortida del nucli cap a Gorguja per a petits tallers. 9- Que es qualifiqui de 20b un petit àmbit al camí de Gorguja per a una residència geriàtrica. 10- Que es qualifiqui de 20b un àmbit al nord del nucli per a ús hoteler. 11- Eliminar la protecció ecològico-paisatgística al llarg del costat nord de l’accés a Llívia. GENERALS: 12- Que les mesures de millores en matèria de mobilitat s’haurien de traduir en millores substancials en el transport públic. 13- Que caldria plantejar les mesures corresponents per a la gratuïtat de l’eix E-9, d’accessibilitat Nord-Sud d’accés a la comarca,

75 de 265

14- Que la reserva d’ús hoteler en cada nucli seria bo que fos d’obligat compliment i que el mateix PDUC ho regulés amb una mica més de concreció. 15- Que en matèria de política de sòl, el PDUC cal que faciliti la continuïtat d’activitat industrial dels seus habitants. Que la voluntat de municipis com el de Bellver és la previsió i creació d’àrees properes als nuclis, però no en el seu interior. 16- Que, en relació a les grans infraestructures, també es defineixi quins seran els grans eixos viaris i quin tipus de secció, tractament, etc..., per tal de garantir un bon projecte de mobilitat: un traçat amb un tractament paisatgístic molt acurat a la E-9, i una bona millora dels enllaços i accessos amb les vies de la comarca, en comptes de la proposta de circumval·lació, amb nous traçats de gran impacte; reconsiderar les noves propostes de variants que suposin un fort impacte al medi i determinats traçats de la E-9 que es suposaran grans tal·losos o viaductes; contemplar una actuació en el pas de la Cta de Bellver –Alp(tram de Prats); tornar a dissenyar els accessos del Túnel de forma que aquesta via de circumval·lació passo a ser una via comarcal i no un embut d’accés al Túnel. Sol·licita: Resposta: A1: És improcedent. El PDUC no té aquestes competències: correspon al POUM. A2 i A3: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A4: És improcedent. La LUC no ho permet. Tanmateix, S’estima parcialment l’al·legació en el sentit de que si bé la normativa urbanística municipal sobre els ravals de Cerdanya en sòl no urbanitzable ha estat derogada per la legislació urbanística catalana i ja no es poden desenvolupar ni aprovar noves actuacions en raval, el PDUC per aprovació provisional recollirà la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC A5, A7, A8, A9 i A10: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A6: Es desestima l’al·legació. El PDUC només grafia el sòl urbà i urbanitzable vigent i només a efectes informatius, atès que no classifica sòl. Pel que fa a petites peces

76 de 265

protegides en la zona del possible camp de golf, hauran de ser integrades en el disseny de l’àmbit esportiu. De totes maneres, el PDUC ha fet uns ajustos, d’acord amb les demandes d’algunes al·legacions, d’alguns límits dels sòls de protecció ecològico-paisatgística (clau 24b) i específica del paisatge (24a) ja sigui per solucionar alguns petits errors que s’han detectat com per a precisar més alguns àmbits. (veure punt 7 d’aquest informe d’al·legacions). A11: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A12 i A13: És improcedent. El PDUC no té aquestes competències. A14 i A15: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la possibilitat que tenen els municipis de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA A16: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

77 de 265

El senyor Gonzàlez Martínez, J.Moisès, en qualitat de secretari de l’Ajuntament de Meranges,

Núm. M

Municipi: MERANGES Data: 11/10/2007 Al·lega: Que en ple del Consell Obert de Meranges, va adoptar entre d’altres la documentació tècnica per a la presentació d’al·legacions elaborada per l’arquitecte municipal Maties Domenjó i Manaut i que tot seguit es resumeix: 1- Que l’ajuntament i l’equip redactor van mantenir reunions per plantejar propostes adients, des de l’òptica municipal, que el document a informació pública no recull del tot i s’han introduït noves qüestions que caldrà reconsiderar. GENERALS: 2- Que tots els organismes i professionals que estan treballant amb l’elaboració del PDUC, això és, la Conselleria, l’equip que redacta el POUM i els tècnics municipals. Per tant el PDUC s’hauria de relentitzar. 3- Que el PDUC hauria de contemplar les següents qüestions supramunicipals: Concreció i delimitació de les reserves de sòl per a infraestructures; ubicacions de basses d’aigua per la reserva de l’abastament d’aigua; preveure les Edars necessàries; preveure les zones de protecció dels punts d’abastament d’aigua actuals.; Equipaments generals de diferents tipus; situació de les línies elèctriques de MT, telecomunicacions...; 4- Que els plànols estiguessin a una escala més entenedora (10.000 general i 5.000 municipal). 5- Que hi ha un excés de qualificacions, s’hauria d’anar a una solució més tradicional: Muntanyes, boscos i sòls protegits; la plana, terrenys de conreu i prats; 20b protecció preventiva, que s’hauria de limitar més. 6- Que dins les qualificacions de sòl no urbanitzable s’haurien de concretar a on es poden fer les següents actuacions: iniciatives d’interès públic i social; granges; camps de plaques solars; pedreres; línies MT; dominis esquiables; i ramaderia extensiva 7- Que referents a les infraestructures de mobilitat: la N-260 hauria de estar més adaptada al terreny i evitar envair tant la plana; preveure els passos agrícoles i ramaders pels costats de les noves infraestructures; preveure passos exclusius i amples per a fauna i bestiar de desenvolupament exclusiu; preveure un ample europeu en el ferrocarril. 8- Que referents als assentaments: alguns sòls que es qualifiquen com a urbanitzables, ja fa temps que han estat urbanitzats; es produeix una divergència alarmant entre el nombre d’habitatges que es proposa de creixement i la realitat existent; per a tots els pobles petits de muntanya la proposta del PDUC és molt minsa,

78 de 265

per alguns municipis únicament es fixa un creixement de 15 o 16 habitatges, quan el planejament vigent en tenen quatre o cinc vegades més ESPECIFIQUES DEL MUNICIPI: 9- Que la variant de Girult a Meranges seria innecessària pel costat sud i sembla que de moment es podria seguir circulant per l’actual traçat, sense perjudici de que el POUM estudiï una petita rectificació de línies (veure detall A punts 1 i2 ) 10- Que la variant de Meranges en la part sud de la població, es manté la idea general de la traça inicial (veure detall B i C punt 3) 11- Que es fa la prolongació d’un vial per la part de dalt, i la ubicació d’un equipament destinat a magatzem municipal, en la redelimitació del sòl urbà de Meranges, que el POUM aclarirà els detalls necessaris (detall C punt 4 i5) 12- Que s’ha de preveure la possibilitat de rehabilitar l’entorn del refugi de Meranges. 13- Que en el capítol d’equipaments generals caldria preveure l’antic domini esquiable d’esquí Nòrdic, a les muntanyes de Meranges. 14- Que s’hauria de senyalar la situació del castell i camins antics del terme municipal. Sol·licita: Resposta: A1: S’estima parcialment. Es cert que l’equip redactor del PDUC va fer una serie de consultes municipi per municipi i ajuntament per ajuntament. Despres de fer la presentació del avanç es van contestar els suggeriments presentats i es cert que en la proposta final s’ha intentat incorporar totes les aspiracions mostrades per l’ajuntament, però al moment de materialitzar totes les propostes, per aconseguir una coherencia i fer encaixar l’estructura final s’han de intruduir modificacions que no van ser considerades en les citades reunions. La majoria de vegades resoldre es escollir. A2: Es desestima. Es creu que amb el temps que ha passat des dels inicis d’elaboració del PDUC i la seva consulta pública ha transcorregut el temps necessari per poder analitzar i discutir el document i coordinar els diversos planejaments concurrents que es tramiten en paral·lel per a l’àmbit de Cerdanya. D’altra banda, l’àmbit propositiu del PDUC ha estat limitat al màxim per no interferir innecessàriament en altres escales de planejament. A3: Es desestima. Els plans directors urbanístics són uns instruments que només cal emprar en territoris on es consideri necessari, que poden tenir molt diversos objectius i continguts en tant que poden limitar-se només a un o alguns dels objectius que assenyala l’article 56 de la LUC. En conseqüència, pot haver-hi superposició de diversos plans directors urbanístics de finalitats diferents, per bé que compatibles, en un mateix indret del territori. La problemàtica de cada àmbit de planejament, l’existència, o no, de planejament territorial i l’estat o antiguitat del planejament municipal modulen la profunditat de tractament que el pla director urbanístic ha d’adoptar en cada un dels aspectes en què, d’acord amb la LUC, tindria capacitat d’incidir.

79 de 265

A4: Es desestima. Les escales dels plànols del PDUC són les que s’han cregut necessàries, tenint en compte que el PDUC dona determinacions generals. A5: Es desestima. El PDUC ha afegit, només, dues qualificacions a les del PTPAPA per tal de precisar algunes qüestions de paisatge. Tanmateix, les claus són prou clares: La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A6: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC per aprovació provisional defineix, amb major concreció, el règim normatiu de les dues claus d’especial protecció que estableix i delimita més enllà de les que ja establia el PTPAPA. Així doncs, el sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) és el que gaudeix del més elevat grau de protecció urbanística i, a més del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, no admet cap tipus de nova edificació. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) dota del règim de protecció especial, d’acord amb el règim normatiu del PTPAPA i per raons principalment paisatgístiques, a determinats espais. Aquesta clau s’assigna a sòls que el PTPAPA, per raons d’escala de treball menys precisa, no havia considerat objecte de protecció especial o bé assenyala el valor paisatgístic addicional de peces de sòl que el PTPAPA sí havia considerat de protecció especial però per raons principalment de valor natural i de connectivitat ecològica. En aquest sòl, doncs, a banda del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, tota autorització haurà de prendre les màximes mesures d’integració paisatgística. A7: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A8: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. A1: S’estima parcialment l’al·legació. Es cert que l’equip redactor del PDUC va fer una serie de consultes municipi per municipi i ajuntament per ajuntament. Despres de fer la presentació del avanç es van contestar els suggeriments presentats i es cert que en la

80 de 265

proposta final s’ha intentat incorporar totes les aspiracions mostrades per l’ajuntament, però al moment de materialitzar totes les propostes, per aconseguir una coherencia i fer encaixar l’estructura final s’han de intruduir modificacions que no van ser considerades en les citades reunions. La majoria de vegades resoldre es escollir. A9 i A10: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A11: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A12: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no estableix altra limitació que la que provingui de la llei d’urbanisme A13: No està contemplat al Pla director d’estacions de muntanya. A14: S’estima parcialment en el sentit que no correspon al PDUC treballar a aquesta escala de treball però res no impedeix que ho faci el planejament urbanístic municipal.

81 de 265

El senyor Carbonell Serra, Josep, en qualitat d’alcalde de l’Ajuntament de Prats i Sansor,

Núm. N

Municipi: PRATS I SANSOR Data: 11/10/2007 Al·lega: Que juntament amb aquest escrit es fa arribar l’informe redactat pel tècnic municipal i aprovat pel Ple Corporatiu de l’ajuntament de Prats i Sansor en data 30.10.2007 i en els termes següents: 1- Que es redelimiti el sòl edificable de Sansor (veure plànols) 2- Que es redelimiti el sòl edificable de Prats (veure plànols) 3- Que es mantingui l’àrea de zona industrial prevista en el planejament vigent. 4- Que s’inclogui la travessia de Prats a la LP-4033. Documentació tècnica per a la presentació d’al·legacions a l’aprovació inicial del PDUC: 5- Que l’ajuntament i l’equip redactor van mantenir reunions per plantejar propostes adients, des de l’òptica municipal, que el document a informació pública no recull del tot i s’han introduït noves qüestions que caldrà reconsiderar. GENERALS: 6- Que tots els organismes i professionals que estan treballant amb l’elaboració del PDUC, això és, la Conselleria, l’equip que redacta el POUM i els tècnics municipals. Per tant el PDUC s’hauria de relentitzar. 7- Que el PDUC hauria de contemplar les següents qüestions supramunicipals: Concreció i delimitació de les reserves de sòl per a infraestructures; ubicacions de basses d’aigua per la reserva de l’abastament d’aigua; preveure les Edars necessàries; preveure les zones de protecció dels punts d’abastament d’aigua actuals.; Equipaments generals de diferents tipus; situació de les línies elèctriques de MT, telecomunicacions...; 8- Que els plànols estiguessin a una escala més entenedora (10.000 general i 5.000 municipal). 9- Que hi ha un excés de qualificacions, s’hauria d’anar a una solució més tradicional: Muntanyes, boscos i sòls protegits; la plana, terrenys de conreu i prats; 20b protecció preventiva, que s’hauria de limitar més. 10- Que dins les qualificacions de sòl no urbanitzable s’haurien de concretar a on es poden fer les següents actuacions: iniciatives d’interès públic i social; granges; camps de plaques solars; pedreres; línies MT; dominis esquiables; i ramaderia extensiva

82 de 265

11- Que referents a les infraestructures de mobilitat: la N-260 hauria de estar més adaptada al terreny i evitar envair tant la plana; preveure els passos agrícoles i ramaders pels costats de les noves infraestructures; preveure passos exclusius i amples per a fauna i bestiar de desenvolupament exclusiu; preveure un ample europeu en el ferrocarril. 12- Que referents als assentaments: alguns sòls que es qualifiquen com a urbanitzables, ja fa temps que han estat urbanitzats; es produeix una divergència alarmant entre el nombre d’habitatges que es proposa de creixement i la realitat existent; per a tots els pobles petits de muntanya la proposta del PDUC és molt minsa, Sol·licita: 1- Que siguin incloses a tràmit les al·legacions i consideracions incloses en l’informe tècnic municipal que s’adjunta. 2- Que es tinguin en compte i s’incorporin en els documents escrits i gràfics del PDUC. Resposta: A1: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. A2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A3: Es desestima. Les determinacions del PTPAPA i del PDUC estableixen que les activitats industrials s’ubiquin dins el nucli o contigus en aquest, i encara més si es tracta d’un sòl de protecció territorial. En el POUM es podrà preveure sòl per activitat econòmica en una ubicació més adequada. A4: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en

83 de 265

el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A5: S’estima parcialment. Es cert que l’equip redactor del PDUC va fer una serie de consultes municipi per municipi i ajuntament per ajuntament. Despres de fer la presentació del avanç es van contestar els suggeriments presentats i es cert que en la proposta final s’ha intentat incorporar totes les aspiracions mostrades per l’ajuntament, però al moment de materialitzar totes les propostes, per aconseguir una coherencia i fer encaixar l’estructura final s’han de intruduir modificacions que no van ser considerades en les citades reunions. La majoria de vegades resoldre es escollir. A6: Es desestima. Es creu que amb el temps que ha passat des dels inicis d’elaboració del PDUC i la seva consulta pública ha transcorregut el temps necessari per poder analitzar i discutir el document i coordinar els diversos planejaments concurrents que es tramiten en paral·lel per a l’àmbit de Cerdanya. D’altra banda, l’àmbit propositiu del PDUC ha estat limitat al màxim per no interferir innecessàriament en altres escales de planejament. A7: Es desestima. Els plans directors urbanístics són uns instruments que només cal emprar en territoris on es consideri necessari, que poden tenir molt diversos objectius i continguts en tant que poden limitar-se només a un o alguns dels objectius que assenyala l’article 56 de la LUC. En conseqüència, pot haver-hi superposició de diversos plans directors urbanístics de finalitats diferents, per bé que compatibles, en un mateix indret del territori. La problemàtica de cada àmbit de planejament, l’existència, o no, de planejament territorial i l’estat o antiguitat del planejament municipal modulen la profunditat de tractament que el pla director urbanístic ha d’adoptar en cada un dels aspectes en què, d’acord amb la LUC, tindria capacitat d’incidir. A8: Es desestima. Les escales dels plànols del PDUC són les que s’han cregut necessàries, tenint en compte que el PDUC dona determinacions generals. A9: El PDUC ha afegit, només, dues qualificacions a les del PTPAPA per tal de precisar algunes qüestions de paisatge. Tanmateix, les claus són prou clares: La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A10: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC per aprovació provisional defineix, amb major concreció, el règim normatiu de les dues claus d’especial protecció que estableix i delimita més enllà de les que ja establia el PTPAPA. Així doncs, el sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) és el que gaudeix del

84 de 265

més elevat grau de protecció urbanística i, a més del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, no admet cap tipus de nova edificació. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) dota del règim de protecció especial, d’acord amb el règim normatiu del PTPAPA i per raons principalment paisatgístiques, a determinats espais. Aquesta clau s’assigna a sòls que el PTPAPA, per raons d’escala de treball menys precisa, no havia considerat objecte de protecció especial o bé assenyala el valor paisatgístic addicional de peces de sòl que el PTPAPA sí havia considerat de protecció especial però per raons principalment de valor natural i de connectivitat ecològica. En aquest sòl, doncs, a banda del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, tota autorització haurà de prendre les màximes mesures d’integració paisatgística. A11: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A12: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. A1: S’estima parcialment l’al·legació. Es cert que l’equip redactor del PDUC va fer una serie de consultes municipi per municipi i ajuntament per ajuntament. Despres de fer la presentació del avanç es van contestar els suggeriments presentats i es cert que en la proposta final s’ha intentat incorporar totes les aspiracions mostrades per l’ajuntament, però al moment de materialitzar totes les propostes, per aconseguir una coherencia i fer encaixar l’estructura final s’han de intruduir modificacions que no van ser considerades en les citades reunions. La majoria de vegades resoldre es escollir.

85 de 265

El senyor Gorriz Nuet, Daniel, en qualitat d’alcalde de l’Ajuntament de Prullans,

Núm. J

Municipi: PRULLANS Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que en el transcurs d’un breu període de temps està coincidint l’aprovació definitiva del Pla Territorial, la redacció del POUM i l’aprovació del PDUC. Que és evident que el POUM ha de recollir les determinacions del PDUC, però paral·lelament creiem necessari que el PDUC reculli les propostes referents al model d’implantació urbana i desenvolupament urbanístic previst pel POUM: model de creixement molt limitat i sostingut a partir de consolidar els buits urbans existents, la millora de l’accessibilitat viària i la consolidació d’un pol industrial com a continuïtat de l’existent, adaptant la seva delimitació als sòls aptes per les seves característiques. 2- Que la persona que subscriu es coneixedora de l’al·legació presentada pel Sr.Josep Font Domènech on sol·licita: Que el nucli de la Serra sigui reconegut com a nucli urbà; i que es possibiliti un creixement moderat d’aquest nucli urbà, amb la inclusió de la part de la seva propietat en sòl apte per a l’extensió urbana. Sol·licita: - Que siguin considerades per la seva introducció dins del PTPAPA els punts anteriorment descrits. Resposta: A1: S’estima. Els treballs tècnics de redacció dels diversos planejaments s’han mirat de coordinar en la mesura del possible. El polígon industrial existent ja s’amplia, precisament dins del terme municipal de Prullans. A2: Es desestima. El PDUC considera que els petits enclavaments que no van ser considerats com assentaments pel PTPAPA a la comarca de la Cerdanya, excepte el de Talltorta, no reuneixen les condicions per ser considerats com a nuclis susceptibles de compleció ni d’extensió. En conseqüència hauran de ser considerats com edificacions que es regiran per l’article 47 de la llei d’urbanisme1/2005 de 26 de juliol, i el Planejament sectorial les haurà d’incloure dins del catàleg d’edificacions en sòl no urbanitzable.

86 de 265

El senyor Planella Casasayas, Joan, en qualitat d’alcalde de l’Ajuntament de Puigcerdà,

Núm. I

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 10/12/2007 Al·lega: Que mitjançant Resolució de l’Alcaldia número 1034/2007, de data 5 de desembre de 2007, s’ha resolt fet tramesa de l’informe lliurat pels Serveis tècnics municipals, el qual fa seu aquest ajuntament, en relació als escrits de les al·legacions presentats durant el període d’informació pública del PDUC Informe tècnic Que en resposta a la sol·licituds de la Direcció General d’Urbanisme referent als informes i al·legacions rebuts en base a l’aprovació inicial del PDUC sobre el municipi de Puigcerdà es presenta el següent informe. Que s’han rebut 18 escrits els quals es resumeixen. 1- Que respecte els escrits 2,5-9,12,15 i 16, pertanyents a finques del sector del Golf de Puigcerdà, tots venen a dir el mateix: Que la variant de la N-260 pel seu pas per Bolvir no s’ajusta ni és coherent amb la realitat actual ni amb els perjudicis que ocasiona. I que l’ajuntament està totalment d’acord. També fan incís en la poca definició del plànol i la cartografia desfasada. 2- Que respecte a l’escrit nº3, és cert que la interpretació de la planta baixa pot derivar confusions i seria recomanable que s’aclarís el concepte. 3- Que també respecte a l’escrit 3, Potser és més convenient deixar en mans del POUM la definició d’usos en sotacoberta i soterranis. 4- Que respecte a l’escrit nº4, ja tenim reserves de sòl per a instal·lacions i s’estan duent a terme els tràmits pertinents per garantir les reserves. Que el fet de que es qüestioni encara a data d’avui, després de l’aprovació del POUM el nombre d’habitatges de nova construcció, sembla estar fora de lloc. 5- Que respecte també a l’escrit nº4, la proposta de les “rondes dels Túnels” no suprimeix les rotondes que el PDUC incloïa, sinó que encara hi posa més i fa uns nous traçats molt agresius per l’entorn, per la qual cosa ens oposem a la proposta. 6- Que respecte l’escrit nº13, la variant de la N-260 pel seu pas per Bolvir divideix aquesta finca rústica fent inviable el seu desenvolupament agrari. Que es vol donar tots els ajuds possibles als pocs habitants que encara es dediquen al sector agrari i ramader, per lo que ens oposem al traçat d’aquesta variant. 7- Que referent al nº14 l’al·legant té raó en el fet de que conceptes que el POUM resolia no queden transcrits en el PDUC. Seria convenient que tot quedes reflectit en el nou PDUC.

87 de 265

8- Que respecte a l’escriu nº17, es troben els conceptes globalment correctes. 9- Que respecte a l’escrit nº18, es considera que el PDUC ha d’indicar la trama urbana o urbanitzable segons queda determinat en el POUM aprovat i vigent a data d’avui. Si el recurs jurisdiccional dictamina una altra qualificació, aquesta es corregirà i es determinarà en el període i tramitació corresponents. Sol·licita: Resposta: A1, A5 i A6: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A2, A3: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la funció assessora i no d’aplicació directa de les normes de la Tipologia ceretana i les normes d’edificació del Pirineu incorporades pel PDUC com annexos. El PDUC recomana que el planejament urbanístic general, en el moment d’estudiar les característiques arquitectòniques pròpies de cada nucli, tingui en compte els elements de reflexió de les normes esmentades com un argument més d’anàlisi a l’hora d’establir la pròpia normativa municipal. A4: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats.

A7: Es desestima. El PDUC té uns objectius determinats i no ha de recollir tot el que estableix –i el PDUC no discuteix- el POUM. A9: S’estima. Es modificaran els errors. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers.

88 de 265

El senyor Boces Adam, Manel, en qualitat d’autoritzat per l’alcalde de l’Ajuntament de Puigcerdà,

Núm. I-2

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que el POUM de Puigcerdà, vigent de fa un any i mig aproximadament, desvia l’actual traçat de la N-260 per fora del nucli urbà. També, preveient el futur desdoblament de la E-9, s’està tramitant la forma i direccions d’aquesta rotonda. Que segons els plànols del PDUC s’incorpora una altra rotonda que uneix la variant de Puigcerdà modificada amb el numero 9 del plànol d’infraestructures del PDUC. Es considera necessari suprimir del PDUC els vials numerats com a 9 i 15 del plànol O.2, i la rotonda deixant el traçat de la variant tal i com està aprovat en el POUM i la carretera per Guils actual. 2- Que la superfície del futur creixement (20b) en la part nord del municipi es considera massa localitzada i seria millor repartir-la en 4 zones: - Creixement d’habitatges en la zona nord darrera Rigolisa (on proposa el PDUC); - Com a creixement industrial a la zona de la Vinyola i entre el SUP-24 i la variant de

Puigcerdà; - Com a creixement del nucli urbà d’Age; - Com a creixement del nucli urbà de Vilallobent 3- Que hi ha un conjunt de masos catalogats en el POUM amb la clau 16. Tots els masos haurien de tenir la mateixa qualificació. 4- Que entre el camí vell de Llívia hi ha ubicat un càmping. La seva qualificació actual és la de sòl no urbanitzable clau 15. El PDUC el classifica meitat com a sòl d’extensió urbana (20b) i l’altre com a sòl de protecció preventiva (20a). Que tot l’àmbit hauria de ser classificat com a sòl 20a. 5- Que a l’avinguda de França hi ha dues cases senyorials que haurien de tenir la mateixa qualificació que la resta de masos. 6- Que el nucli de Ventajola és sòl urbà, i que el PDUC no l’ha senyalat. 7- Que l’UA 21 situada a sobre del camí del Pont, entre la via del tren i el límit del municipi amb Bolvir, és sòl urbà. 8- Que entre el Poliesportiu i el Camí vell de Llívia hi ha una zona forestal (no urbanitzable clau 14) que hauria de ser 20a. En el PDUC és, de manera discontinua, urbà i no urbanitzable sense cap raó. No hi ha edificacions ni res que pugui justificar-ho. 9- En la zona de l’antiga duana amb França hi ha una zona prevista com a aparcament i no és sòl urbà.

89 de 265

10- En el camí d’Age hi ha una masia (Mas Florensa) que té una Unitat d’Actuació a desenvolupar. Aquesta superfície de la unitat és sòl urbanitzable i hauria de tenir la clau 15a. 11- El Golf de Puigcerdà s’ha marcat amb la clau 1b, però s’ha deixat una part considerable. 12- Que hi ha una intenció futura d’ampliació dels Golfs que es troben en el municipi: el Golf de Puigcerdà i el Golf de Sant Marc. Els terrenys propers el G. de Puigcerdà tenen la clau 23a i la totalitat dels terrenys on està el G. De Sant Marc tenen clau 25b Aquestes qualificacions haurien de ser compatibles amb el futur creixement físic de la citada activitat. 13- En el Camp de Seguís s’ubica una hípica, amb pla especial aprovat definitivament. Segons el PDUC el terreny té la qualificació 25b, per tant aquesta qualificació ha de ser compatible amb l’activitat. 14- La superfície propera al nucli de Vilallovent que s’ha considerat protegida amb clau 24b, és aconsellable que comenci una mica més amunt de la muntanya per donar una zona de marge als pagesos que viuen d’aquests camps. 15- Que en la recta de Puigcerdà, part esquerra, es troba una zona hotelera (UA-24) que és sòl urbà consolidat. 16- Que la pista d’atletisme , equipament en sòl urbanitzable, hauria de ser clau 15a. 17- Que al nucli d’Age hi ha una zona amb clau 8CR que és sòl urbà. 18- Que al nucli de Vilallobent hi ha una parcel·la amb qualificació 6c, que és sòl urbà. 19- Que en la part nord del municipi hi ha dos espais en sòl no urbanitzable destinats a serveis. Aquest usos han de ser compatibles amb la qualificació que determini el PDUC i han de preveure una possible ampliació en els propers anys. 20-.Que totes aquelles zones urbanes o urbanitzables i claus que no figurin en aquest escrit d’al·legacions i que si consten expressament en el POUM, siguin considerades de forma obligatòria al Pla Director. Sol·licita: Resposta: A1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

90 de 265

A2 i A4: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A3 i A5: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A6, A7 A8, A9, A10, A11, A15, A16, A17, A18, A19 i A20: S’estima. Es corregiran els sòls urbans i urbanitzables pertinents. A12: La qualificació prové del PTPAPA i s’estarà a les disposicions d’aquest. A13: S’estima. El PDUC que es proposa per aprovació provisional respectarà els plans especials urbanístics per a la implantació de determinats usos en sòl no urbanitzable aprovats definitivament amb anterioritat a la vigència del Pla encara que els seus àmbits no s’assenyalin gràficament en els plànols. Aquells usos sense cobertura urbanística prèvia, hauran d’adequar-se a les determinacions del PDUC en matèria d’espais oberts per tal de poder ser legalitzats. A14: es desestima. No afecta l’activitat dels pagesos.

91 de 265

El senyor Domenjó Manaut, Maties, arquitecte municipal de l’Ajuntament de Riu de Cerdanya,

Núm. O

Municipi: RIU DE CERDANYA Data: 04/10/2007 Al·lega: Documentació tècnica per a la presentació d’al·legacions a l’aprovació inicial del PDUC: 1- Que l’ajuntament i l’equip redactor van mantenir reunions per plantejar propostes adients, des de l’òptica municipal, que el document a informació pública no recull del tot i s’han introduït noves qüestions que caldrà reconsiderar. GENERALS: 2- Que tots els organismes i professionals que estan treballant amb l’elaboració del PDUC, això és, la Conselleria, l’equip que redacta el POUM i els tècnics municipals. Per tant el PDUC s’hauria de relentitzar. 3- Que el PDUC hauria de contemplar les següents qüestions supramunicipals: Concreció i delimitació de les reserves de sòl per a infraestructures; ubicacions de basses d’aigua per la reserva de l’abastament d’aigua; preveure les Edars necessàries; preveure les zones de protecció dels punts d’abastament d’aigua actuals.; Equipaments generals de diferents tipus; situació de les línies elèctriques de MT, telecomunicacions...; 4- Que els plànols estiguessin a una escala més entenedora (10.000 general i 5.000 municipal). 5- Que hi ha un excés de qualificacions, s’hauria d’anar a una solució més tradicional: Muntanyes, boscos i sòls protegits; la plana, terrenys de conreu i prats; 20b protecció preventiva, que s’hauria de limitar més. 6- Que dins les qualificacions de sòl no urbanitzable s’haurien de concretar a on es poden fer les següents actuacions: iniciatives d’interès públic i social; granges; camps de plaques solars; pedreres; línies MT; dominis esquiables; i ramaderia extensiva 7- Que referents a les infraestructures de mobilitat: la N-260 hauria de estar més adaptada al terreny i evitar envair tant la plana; preveure els passos agrícoles i ramaders pels costats de les noves infraestructures; preveure passos exclusius i amples per a fauna i bestiar de desenvolupament exclusiu; preveure un ample europeu en el ferrocarril. 8- Que referents als assentaments: alguns sòls que es qualifiquen com a urbanitzables, ja fa temps que han estat urbanitzats; es produeix una divergència alarmant entre el nombre d’habitatges que es proposa de creixement i la realitat existent; per a tots els pobles petits de muntanya la proposta del PDUC és molt minsa,

92 de 265

per alguns municipis únicament es fixa un creixement de 15 o 16 habitatges, quan el planejament vigent en tenen quatre o cinc vegades més 9- Que caldria no posar entrebancs al desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia actual, donant sortida a les noves promocions amb activitats complementàries, cases rurals i hotels familiars. En canvi no és massa engrescadora les propostes de construcció d’hotels grans, des del punt de vista empresarial, ja que molts d’aquest hotels s’han transformat amb apartaments o semblants. ESPECIFIQUES DEL MUNICIPI: 10- Que en el plànol adjunt de detall, s’ajusten els límits a les propostes municipals, segons croquis A i B. S’amplien els 20b proposats pel PDU sobre sòl de protecció preventiva. 11- Que es preveu una zona hotelera a la cruïlla de la sortida de la carretera del Túnel del Cadí segons croquis que s’acompanya, anomenat C. 12- Que cal delimitar l’antic poble de Canals. 13- Que cal assenyalar els equipaments de muntanya existents; refugi del Serrat de les Esposes, barraca de Riu Major, refugi de Moixeró, refugi de Sansa morta, etc.. Sol·licita: Resposta: A1: S’estima parcialment. Es cert que l’equip redactor del PDUC va fer una serie de consultes municipi per municipi i ajuntament per ajuntament. Despres de fer la presentació del avanç es van contestar els suggeriments presentats i es cert que en la proposta final s’ha intentat incorporar totes les aspiracions mostrades per l’ajuntament, però al moment de materialitzar totes les propostes, per aconseguir una coherencia i fer encaixar l’estructura final s’han de intruduir modificacions que no van ser considerades en les citades reunions. La majoria de vegades resoldre es escollir. A2: Es desestima. Es creu que amb el temps que ha passat des dels inicis d’elaboració del PDUC i la seva consulta pública ha transcorregut el temps necessari per poder analitzar i discutir el document i coordinar els diversos planejaments concurrents que es tramiten en paral·lel per a l’àmbit de Cerdanya. D’altra banda, l’àmbit propositiu del PDUC ha estat limitat al màxim per no interferir innecessàriament en altres escales de planejament. A3: Es desestima. Els plans directors urbanístics són uns instruments que només cal emprar en territoris on es consideri necessari, que poden tenir molt diversos objectius i continguts en tant que poden limitar-se només a un o alguns dels objectius que assenyala l’article 56 de la LUC. En conseqüència, pot haver-hi superposició de diversos plans directors urbanístics de finalitats diferents, per bé que compatibles, en un mateix indret del territori. La problemàtica de cada àmbit de planejament, l’existència, o no, de planejament territorial i l’estat o antiguitat del planejament municipal modulen la profunditat de tractament que el pla director urbanístic ha d’adoptar en cada un dels aspectes en què, d’acord amb la LUC, tindria capacitat d’incidir.

93 de 265

A4: Es desestima. Les escales dels plànols del PDUC són les que s’han cregut necessàries, tenint en compte que el PDUC dona determinacions generals. A5: El PDUC ha afegit, només, dues qualificacions a les del PTPAPA per tal de precisar algunes qüestions de paisatge. Tanmateix, les claus són prou clares: La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A6: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC per aprovació provisional defineix, amb major concreció, el règim normatiu de les dues claus d’especial protecció que estableix i delimita més enllà de les que ja establia el PTPAPA. Així doncs, el sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) és el que gaudeix del més elevat grau de protecció urbanística i, a més del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, no admet cap tipus de nova edificació. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) dota del règim de protecció especial, d’acord amb el règim normatiu del PTPAPA i per raons principalment paisatgístiques, a determinats espais. Aquesta clau s’assigna a sòls que el PTPAPA, per raons d’escala de treball menys precisa, no havia considerat objecte de protecció especial o bé assenyala el valor paisatgístic addicional de peces de sòl que el PTPAPA sí havia considerat de protecció especial però per raons principalment de valor natural i de connectivitat ecològica. En aquest sòl, doncs, a banda del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, tota autorització haurà de prendre les màximes mesures d’integració paisatgística. A7: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A8: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. A9: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC hi està d’acord i no invalida aquestes estratègies.

94 de 265

A10: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A11: És improcedent. Si és un hotel de nova planta, no pot ser, perquè és una zona de protecció especial del PTPAPA i no permet classificar sòl. Si es volen fer actuacions d’aquest tipus s’han de fer adjacents als sòls consolidats dels nuclis històrics o en sòls de menor protecció. A12: Es desestima. El PDUC considera que els petits enclavaments que no van ser considerats com assentaments pel PTPAPA a la comarca de la Cerdanya, excepte el de Talltorta, no reuneixen les condicions per ser considerats com a nuclis susceptibles de compleció ni d’extensió. En conseqüència hauran de ser considerats com edificacions que es regiran per l’article 47 de la llei d’urbanisme1/2005 de 26 de juliol, i el Planejament sectorial les haurà d’incloure dins del catàleg d’edificacions en sòl no urbanitzable. A13: És improcedent. Aquestes concrecions s’han de especificar en el POUM en els catàlegs pertinents.

95 de 265

El senyor Tor Lliuret, Miquel, en qualitat d’alcalde de l’Ajuntament d’Urús,

Núm. P

Municipi: URÚS Data: 11/10/2007 Al·lega: Que en quant a qüestions generals es remet a l’informe dels arquitectes municipals de data 13 de setembre, que dono per reproduït en el present escrit i del qual s’adjunta còpia. ESPECIFIQUES DEL MUNICIPI: 1- Que examinant l’article 4.6 “necessitats d’habitatge principal” es veu una divergència alarmant entre el nombre d’habitatges previstos en el PDUC i la realitat existent. Per això demanem que s’elimini aquest apartat, referent el mateix i fent compatibles les previsions actuals ja aprovades amb els futurs creixements. 2- Que es considera que cal marcar una zona de protecció als terrenys que estan sobre el brollador de la Font Freda, de tal manera que quedi establerta dintre del PDUC. 3- Que caldria preveure una rotonda de la carretera del Túnel a l’actual intersecció de la carretera del Túnel que permetria l’accés a Urús, directament a La Valira, al camí del Mas de Ros, etc... 4- Que l’ajuntament té tramitades i aprovades dues modificacions del planejament vigent per a la ubicació del magatzem municipal (ja construït) i del cementiri municipal que s’haurien de recollir millor en el PDUC. Documentació tècnica per a la presentació d’al·legacions a l’aprovació inicial del PDUC: 5- Que l’ajuntament i l’equip redactor van mantenir reunions per plantejar propostes adients, des de l’òptica municipal, que el document a informació pública no recull del tot i s’han introduït noves qüestions que caldrà reconsiderar. GENERALS: 6- Que tots els organismes i professionals que estan treballant amb l’elaboració del PDUC, això és, la Conselleria, l’equip que redacta el POUM i els tècnics municipals. Per tant el PDUC s’hauria de relentitzar. 7- Que el PDUC hauria de contemplar les següents qüestions supramunicipals: Concreció i delimitació de les reserves de sòl per a infraestructures; ubicacions de basses d’aigua per la reserva de l’abastament d’aigua; preveure les Edars necessàries; preveure les zones de protecció dels punts d’abastament d’aigua actuals.; Equipaments generals de diferents tipus; situació de les línies elèctriques de MT, telecomunicacions...;

96 de 265

8- Que els plànols estiguessin a una escala més entenedora (10.000 general i 5.000 municipal). 9- Que hi ha un excés de qualificacions, s’hauria d’anar a una solució més tradicional: Muntanyes, boscos i sòls protegits; la plana, terrenys de conreu i prats; 20b protecció preventiva, que s’hauria de limitar més. 10- Que dins les qualificacions de sòl no urbanitzable s’haurien de concretar a on es poden fer les següents actuacions: iniciatives d’interès públic i social; granges; camps de plaques solars; pedreres; línies MT; dominis esquiables; i ramaderia extensiva 11- Que referents a les infraestructures de mobilitat: la N-260 hauria de estar més adaptada al terreny i evitar envair tant la plana; preveure els passos agrícoles i ramaders pels costats de les noves infraestructures; preveure passos exclusius i amples per a fauna i bestiar de desenvolupament exclusiu; preveure un ample europeu en el ferrocarril. 12- Que referents als assentaments: alguns sòls que es qualifiquen com a urbanitzables, ja fa temps que han estat urbanitzats; es produeix una divergència alarmant entre el nombre d’habitatges que es proposa de creixement i la realitat existent; per a tots els pobles petits de muntanya la proposta del PDUC és molt minsa, per alguns municipis únicament es fixa un creixement de 15 o 16 habitatges, quan el planejament vigent en tenen quatre o cinc vegades més ESPECIFIQUES DEL MUNICIPI: (Igual que les anteriors) Sol·licita: Resposta: A1: S’estima parcialment l’al·legació. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. A2: S’estima parcialment l’al·legació. La protecció específica de la font s’ha de recollir en el POUM per ser una protecció molt específica. A3: S’estima parcialment l’al·legació en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

97 de 265

A4: Desestimada. S’ha de recollir en el POUM. A5: S’estima parcialment l’al·legació. Es cert que l’equip redactor del PDUC va fer una serie de consultes municipi per municipi i ajuntament per ajuntament. Despres de fer la presentació del avanç es van contestar els suggeriments presentats i es cert que en la proposta final s’ha intentat incorporar totes les aspiracions mostrades per l’ajuntament, però al moment de materialitzar totes les propostes, per aconseguir una coherencia i fer encaixar l’estructura final s’han de intruduir modificacions que no van ser considerades en les citades reunions. La majoria de vegades resoldre es escollir. A6: Es desestima l’al·legació. Es creu que amb el temps que ha passat des dels inicis d’elaboració del PDUC i la seva consulta pública ha transcorregut el temps necessari per poder analitzar i discutir el document i coordinar els diversos planejaments concurrents que es tramiten en paral·lel per a l’àmbit de Cerdanya. D’altra banda, l’àmbit propositiu del PDUC ha estat limitat al màxim per no interferir innecessàriament en altres escales de planejament. A7: Es desestima l’al·legació. Els plans directors urbanístics són uns instruments que només cal emprar en territoris on es consideri necessari, que poden tenir molt diversos objectius i continguts en tant que poden limitar-se només a un o alguns dels objectius que assenyala l’article 56 de la LUC. En conseqüència, pot haver-hi superposició de diversos plans directors urbanístics de finalitats diferents, per bé que compatibles, en un mateix indret del territori. La problemàtica de cada àmbit de planejament, l’existència, o no, de planejament territorial i l’estat o antiguitat del planejament municipal modulen la profunditat de tractament que el pla director urbanístic ha d’adoptar en cada un dels aspectes en què, d’acord amb la LUC, tindria capacitat d’incidir. A8: Es desestima l’al·legació. Les escales dels plànols del PDUC són les que s’han cregut necessàries, tenint en compte que el PDUC dona determinacions generals. A9: El PDUC ha afegit, només, dues qualificacions a les del PTPAPA per tal de precisar algunes qüestions de paisatge. Tanmateix, les claus són prou clares: La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A10: S’estima parcialment l’al·legació en el sentit que el PDUC per aprovació provisional defineix, amb major concreció, el règim normatiu de les dues claus d’especial protecció que estableix i delimita més enllà de les que ja establia el PTPAPA. Així doncs, el sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) és el que gaudeix del més elevat grau de protecció urbanística i, a més

98 de 265

del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, no admet cap tipus de nova edificació. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) dota del règim de protecció especial, d’acord amb el règim normatiu del PTPAPA i per raons principalment paisatgístiques, a determinats espais. Aquesta clau s’assigna a sòls que el PTPAPA, per raons d’escala de treball menys precisa, no havia considerat objecte de protecció especial o bé assenyala el valor paisatgístic addicional de peces de sòl que el PTPAPA sí havia considerat de protecció especial però per raons principalment de valor natural i de connectivitat ecològica. En aquest sòl, doncs, a banda del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, tota autorització haurà de prendre les màximes mesures d’integració paisatgística. A11: S’estima parcialment l’al·legació en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A12: S’estima parcialment l’al·legació. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats.

99 de 265

6. Consideració de les al·legacions presentades pels

particulars (agrupades per municipis). 6.1 Municipi d’Alp. La senyora Fabra i Puig, Roser,

Núm. 24

Municipi: ALP Data: 28/09/2007 Al·lega: 1- Que la visió de “Cerdanya ciutat” posa en crisis la manera tradicional de ser i funcionar de cada nucli, condemnant així a la dependència dels pobles dels serveis de primera necessitat. 2- Que la Cerdanya està vinculada socio-econòmicament a l’àrea metropolitana de Barcelona, i per tant s’hauria de diferenciar de la resta de comarques dins del territori anomenat de l’Alt Pirineu i Aran. 3- Que si s’estableix el paisatge actual com a fonament de la sostenibilitat comarcal no es contempla cap mesura per assegurar-ne la vialitat futura. 4- Que si l’ús turístic és la sortida de la Cerdanya del mal pas actual, el planejament s’està preocupant ben poc de garantir el manteniment de la “matèria prima” que el suporta. No s’ha fet cap previsió referent ordenar i anellar circuits de camins rurals per a l’ús prioritari de bicicletes o cavalls. 5- Que si les noves infraestructures que forçosament han de creuer la comarca es sobredimensionen com és el cas de la E-9 caldria evitar la priorització de la contemplació del paisatge durant la circulació a favor del benestar dels habitants dels nuclis obligant a executar pantalles acústiques i visuals al seu pas a tocar dels pobles. 6- Que els nous creixements contemplats a alguns pobles com és el cas del nucli d’Alp s’han situat en terrenys amb pendents superiors al 20%. El sentit comú i la climatologia aconsellen resituar-los cap a la plana. 7- Que es reconsideri la connexió del nucli d’Alp amb Masella amb un remuntador per estar fora d’escala i ser inviable econòmicament. Tot hi que en la memòria no es comenta, si es dibuixa als plànols amb la corresponent reserva de terrenys pel seu pas. Sol·licita: 1- Que es tinguin en compte les consideracions exposades i s’integrin al planejament que encara es troba en fase de redacció. Resposta:

100 de 265

A1: És improcedent en el sentit de que quan es fa referència el concepte de la Cerdanya ciutat no es pretén establir unes dependencies que entorpeixen el funcionament, sinó que el que pretén és establir una millor racionalitat i un millor funcionament i assistència. No té cap sentit que certs equipaments estiguin distribuïts en cada nucli urbà, quant la seva freqüència d’ús està molt espaiada. A2: S’estima parcialment en el sentit de que per això es fa aquest Pla director urbanístic exclusivament per a la Cerdanya. A3: És improcedent en el sentit de que el PDUC, en les propostes que fa sobre els espais lliures, el que pretén es precisament conservar les actuals característiques del paisatge, tant pel seu un valor cultural, com per constituir una característica plenament assumida per la comarca. Precisament perquè es creu en aquest paisatge, la política proposada es conservar-lo el més intocable possible regulant els usos que li són permesos. A4: Es improcedent. El PDUC precisament el que fa és cuidar aquesta “matèria prima” que és el paisatge, l’estructura urbana, etc... Els plans directors urbanístics són uns instruments que només cal emprar en territoris on es consideri necessari, que poden tenir molt diversos objectius i continguts en tant que poden limitar-se només a un o alguns dels objectius que assenyala l’article 56 de la LUC. En conseqüència, pot haver-hi superposició de diversos plans directors urbanístics de finalitats diferents, per bé que compatibles, en un mateix indret del territori. La problemàtica de cada àmbit de planejament, l’existència, o no, de planejament territorial i l’estat o antiguitat del planejament municipal modulen la profunditat de tractament que el pla director urbanístic ha d’adoptar en cada un dels aspectes en què, d’acord amb la LUC, tindria capacitat d’incidir. A5: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures viàries ni ferroviàries deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A6: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, tot el sòl amb la clau 20b (protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana) ha passat a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A7: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les

101 de 265

propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. S1: S’estima. Es tindran en compte les consideracions exposades i s’integraran les que es considerin oportunes al PDUC. La senyora De Pallejà Fabra, Victòria,

Núm. 27

Municipi: ALP (Alp) Data: 02/10/2007 Al·lega: 1- Que és titular de l’heretada Torre del Riu, composta per diverses sorts, amb diferents classificacions urbanístiques, rústiques i urbanes. 2- Que dels cinc sectors que ordena el PDUC de possible creixement d’Alp, els situats al sud es creu que té pendents superiors al 20%. 3- Els terrenys que es fa referència estan marcats en el doc1 d’annex: amb color groc, part dels del límit nord, en verd, els ordenats com a futur creixement del límit oest i en taronja els que es suggereixen com a ampliació. 4- Que aquest nou àmbit es justifica per la millor orografia del terreny, la ubicació en la malla urbana, donant continuïtat als habitatges situats a la carretera, i al donar més extensió a aquest àmbit, s’aconsegueix augmentar l’edificabilitat, concentrant-la en un únic sector. Sol·licita: 1- Que es recullin els suggeriments que s’exposen, en especial la implantació del creixement previst en el límit sud-oest. Resposta: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, tot el sòl amb la clau 20b (protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana) ha passat a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA

102 de 265

assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. En la zona situada a la sortida d’Alp, en direcció a Das, cal advertir que el PTPAPA va establir un separador urbà, en el qual, segons determina la seva normativa, s’admet la possibilitat d’estudiar la ubicació d’un equipament turístic però no un creixement residencial. El senyor Claret Arimany, Josep, en representació de la companyia Turisme i Muntanya, S.A.,

Núm.60

Municipi: ALP (la Molina) Data: 15/10/2007 Al·lega: - Que té una important i estratègica extensió de propietat a La Molina i que aquestes es veuen afectades per les noves determinacions urbanístiques que pretenen introduir-se mitjançant el PDUC. - Que hi ha una inviabilitat de la relació percentual d’usos previstos a La Molina. El PDUC determina que a la Molina el 50% del sostre encara no executat haurà de ser destinat obligatòriament a (veure apartat 3.4.3 de la memòria, apartats 5.3.1 f)i g) i objectiu quatre de l’informe de sostenibilitat i art 4,9.1 b) de les Normes urbanístiques del PDUC) usos hotelers, equipaments turístics, etc....I que aquesta determinació es concreta en relació a la Molina el que preveu el PTPAPA. - Que els documents del PDUC tenen dèficits d’informació o mancances fonamentals: Manca d’estudis reals sobre el nombre d’habitatges destinats realment a segona residència, dificultats d’identificació del caràcter dels habitatges, manca de consideració de dades i estudis i estadístiques existents en matèria de turisme. - Que el PDUC, d’acord amb el que determina el PTPAPA, opta per un model de desenvolupament en el Pirineu basat en la preeminència dels anomenats “llits calens” en front dels “llits freds”, que és un model per confrontació i no un model a partir d’un anàlisi acurat de les dinàmiques i problemàtiques. Que ni el PTPAPA ni el PDUC estudien cap model alternatiu al proposat a priori, motiu que porta des del punt de vista jurídic, infracció de la legislació urbanística. - Que hi ha altres alternatives: Remetre als planejament municipal general i derivat la ubicació concreta d’usos hotelers o estimular la construcció d’hotels prioritzant amb un coeficient d’edificabilitat addicional el sòl destinat a aquest ús. - Que caldria ometre la referència a un sostre màxim de 270.000m2 ja que no es justifica ni motiva com s’ha arribat a aquest nombre ni com es descobreix quin sostre està consolidat i s’ha de descomptar.

103 de 265

- Que el PDUC sembla desconèixer que ja hi ha treballs de formulació de planejament municipal i derivat amb objectius similars als perseguits aquí, els quals es troben en tràmit abans que aquest PDUC. - Que caldria precisar que el nombre d’habitatges previst al municipi d’Alp va referit al nucli d’Alp i que no inclou l’àrea especialitzada de La Molina. - Que caldria precisar que la densitat de 30habitatges/ha va referida als assentaments en sòl urbà o urbanitzable dels nuclis urbans i no de les àrees especialitzades, que tindran el seu règim específic en el seu planejament de desenvolupament. - Que la supeditació de qualsevol desenvolupament a La Molina a l’adaptació del planejament general de tot el municipi d’Alp al PDUC comporta una congelació innecessària del sòl i pot causar uns greus prejudicis econòmics a qui subscriu. I que aquesta supeditació no està justificada i impedeix entre d’altres, la promoció d’habitatges, la promoció i construcció d’habitatges de protecció oficial... Sol·licita: - Que s’incloguin els canvis i propostes aquí formulades en la resolució i documents a aprovació definitiva. Resposta: S’estima. El PDUC per aprovació provisional respecta la major part del sostre i centra les seves determinacions en la ubicació del mateix, no defineix un percentatge de sostre per a usos hotelers i no defineix un nombre de nous habitatges per al municipi. L’al·legació sobre densitats es considera improcedent atès que no és una obligació si no una directriu l’incompliment de la qual cal justificar. El senyor Torrent i Roura, Vicenç, en representació de la mercantil “ELS COMS NEVATS, SL”

Núm.115

Municipi: ALP (La Molina) Data: 11/10/2007 Al·lega: 1- Que la societat “ELS COMS NEVATS, SL” és propietària d’uns terrenys i finques classificades com a sòl urbà consolidat, segons la delimitació dels plànols adjunts. Que el PIC els qualifica de subzona C Unifamiliar III, clau 8c, carrer Segramorta, i subzona B Unifamiliar III, clau 8c, a l’avinguda de la Generalitat. 2- Que el PDUC les situa dintre de l’àmbit del sistema d’assentaments, que l’article 4 de les Normes Urbanístiques del PDUC, incorpora dintre de les àrees especialitzada Sòl urbà en àrees especialitzades (clau 1b).

104 de 265

3- Que el que es formula en l’apartat 3.4.3, referent a La Molina, és una arbitrarietat en les determinacions, manca d’una adequada motivació, que comporten una clara infracció del principi de seguretat jurídica i una vulneració de l’article 9.3 de la CE. 4- Que la regulació establerta en l’article 4.9 “Determinacions específiques, no s’ajusta a l’ordenament jurídic. 5- Que aquest tractament del sòl urbà de l’àmbit de La Molina , al no situar-se dintre de les finalitats de l’article 56.1 de la LU, esdevé una clara infracció de l’autonomia municipal. 6- Que alternativament i pel supòsit de no acceptar-se les al·legacions anteriors, caldria rectificar les Disposicions Transitòries de les Normes del PDUC, en el sentit d’excloure de l’apartat tercer de la Disposició Transitòria Primera, els terrenys classificats com a sòl urbà pel planejament urbanístic vigent, als efectes de dotar de seguretat jurídica als terrenys amb aquesta consideració urbanística. Sol·licita: - Que s’estimin les al·legacions formulades. Resposta: Es desestima l’al·legació. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal o en els seus paràmetres urbanístics, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). El PDUC no lamina les competències urbanístiques dels municipis de la Cerdanya. La LUC estableix clarament l’exercici compartit de les competències urbanístiques entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals; i cal recordar que l’article 55.1 LUC estableix que la planificació urbanística de territori es porta a terme mitjançant el plantejament urbanístic general que està integrat, també, pels plans directors urbanístics. El senyor Bosch Aymerich, José M., en representació de “MONTRESORT, SL”, de “COMA ORIOLA, SL” i “TTADU S.A”,

Núm.17

Municipi: ALP (Masella) Data: 10/08/2007 Al·lega:

105 de 265

- Que el DOGC de data 10/07/07, publica un edicte de 28 de juny de 2007, sobre una resolució de Conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent als municipis de la Comarca de la Cerdanya, en virtut del qual es suspèn la tramitació de plans urbanístics derivats, projectes de gestió urbanístiques i de projectes d’urbanització, així com la suspensió de l’atorgament de llicencies de parcel·lació de terrenys, de construcció i d’edificació de nova planta i instal·lacions de noves activitats en la totalitat del sector de Masella. - Que la suspensió de llicències lesiona greument els interessos de les representades i el seu contingut s’entén que no està ajustat a dret. - Que es presenta el present Recurs de Reposició que es fonamenta amb les següents al·legacions. - Que Masella es va concebre com un tot per experts urbanistes. Que si suspenem les llicencies i reduïm l’edificabilitat i qualifiquem arbitràriament els diferents sòls, l’equilibri econòmic de Masella es trenca. Que quan parlem de desenvolupament sostenible no s’està defenent un increment de sostre sinó un equilibri. - Que el sector que es troben els terrenys objecte de les llicencies, i que es grafia en els plànols de situació que s’acompanyen com a annex 5 i 7, no ha de ser objecte de suspensió de llicencies que conflicten amb el dret a edificar presumpte o exprés (per confirmació de silenci) amb la suspensió acordada). - Que existeix un dret a favor dels meus representants a ser indemnitzats pels danys i prejudicis derivats de la suspensió de llicències i en el seu moment pels que es derivin d’aprovar-ne el PDUC si escau. - Que Masella és un tren en marxa que ha costat molt esforç professional, econòmic, industrial, etc, posar en funcionament. Correm el risc, si parem aquest tren, d’impossibilitar la seva continuïtat. Masella és una de les primeres estacions d’esquí d’Espanya. Hem de considerar que parlem d’una activitat econòmica consolidada, amb 580.000 visitants anuals dels quals hi ha 430.000 són esquiadors, que genera uns efectes en cadena per tota la comarca. Per tant hem d’anar amb compte de no descarrilar o parar definitivament aquest tren. Sol·licita: - La nul·litat de l’acord de suspensió, per ser manifestament il·legal i no estar degudament justificat ni el termini de dos anys, ni el territori afectat. - Que en defecte d’això, s’aixequi la suspensió de llicències de reparcel·lació de terrenys, de construcció i d’edificació de nova planta i d’instal·lació de noves activitats, en tot el sector de Masella. - Que en defecte d’això s’aixequi la suspensió de llicències de reparcel·lació de terrenys, de construcció i d’edificació de nova planta i d’instal·lació de noves activitats, en els solars amb projectes amb llicència concedida per silenci administratiu que es grafien en els annexos 5 i 7 o amb llicència atorgada però no edificats, o en parcel·les edificades. - Que en defecte d’això, es limiti l’ordre de suspensió a aquella part del territori de Masella, l’ordenament actual del qual sigui d’impossible realització a tenor dels nous criteris del Nou Pla Director.

106 de 265

- Que s’acordi el pagament per part d’aquesta Conselleria de l’import dels projectes, de les llicències concedides per silenci administratiu, segons annexos i el pagament de les indemnitzacions per danys i perjudicis que s’originen amb motiu del nou planejament i que es qualificaran en fase d’execució de la resolució, objecte d’impugnació. Resposta: Es desestima. Masella té una indefinició greu de la seva ordenació, projecte creixements en àrees manifestament inadequades i no concreta paràmetres essencials com la densitat d’habitatges, la ubicació i magnitud del sòl de cessió o la previsió d’aparcament. Masella va creixent sense que s’hagi aprovat cap reparcel·lació, sense definir les zones verdes i d’ubicació dels aprofitaments, sense garantir les places d’aparcament imprescindibles en un negoci d’aquestes característiques. Per tot això, per la importància que té definir i garantir l’acompliment d’aquests paràmetres i no posar-los en perill, sembla del tot procedent suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats, projectes de gestió urbanístiques i de projectes d’urbanització fins que Masella disposi d’un planejament suficientment definit. El senyor Bosch Aymerich, José M.,

Núm.74

Municipi: ALP (Masella) Data: 16/10/2007 Al·lega: - Que en qualitat d’arquitecte i Dr.Enginyer i tanmateix com a empresari va ser contractat per l’Ajuntament d’Alp, per a desenvolupar a tots els nivells una estació d’esquí en la vessant nord de la muntanya de Tossa d’Alp. - Que una estació d’esquí és una indústria i ha de tractada com a tal, no es tractava d’ordenar un territori per a la seva edificació, sinó de crear un tot amb viabilitat econòmica. - Que el 1985 el pla Parcial d’ordenació urbana intermunicipal de la Cerdanya, redueix l’edificabilitat a 237.391m2. - Que el PDUC encara baixa més aquesta edificabilitat, el sostre se situa en 85.400m2 als que s’haurà de restar els ja construïts 30.818m2, i estableix que en quant als usos del 50% de dit sostre ha de ser hoteler. - Que en el present moment l’ús hoteler no té comprador ni regalant-ho, per la seva nul·la rendibilitat. - Que si qualifiquem les pistes d’esquí de sòl de protecció ecològico-paisatgística, com es podran efectuar les instal·lacions i el manteniment? - Que hi ha una necessitat de coordinació entre els diferents planejaments urbanístics.

107 de 265

- Que un nou planejament ha de contenir un exhaustiu estudi de viabilitat econòmica, i que aquest tema no ha estat abordat pel PDUC. - Que les conseqüències que es podrien produir d’aprovar-se el PDUC en la forma que ha estat redactat, són imprevisibles i poden dur a terme el tancament de l’Estació amb l’impacta social que això representaria. - Que els terrenys de Masella segons el planejament vigent, s’inclouen en la seva totalitat dins del que la llei d’Urbanisme qualifica com a sòl urbà consolidat o sòl urbanitzat, és a dir, compta amb les dotacions i serveis requerits per la legislació urbanística o optem arribar a comptar amb ells, sens altres obres que la de connexió de les parcel·les a les instal·lacions ja en funcionament. Sol·licita: - Que s’estimin totes les al·legacions contingudes en el present escrit respectant tots els drets ja adquirits en el seu defecte. - Que es tingui una reunió amb els redactors del Pla Director i amb els màxims responsables del mateix amb la finalitat de trobar una solució consensuada, que possibiliti el bon fi de l’Estació d’Esquí d’Hivern. Resposta: S’estima parcialment l’al·legació. El PDUC per aprovació provisional respecta major proporció del sostre, centra les seves determinacions en la ubicació física del mateix, arriba a un acord amb la propietat pel que fa al percentatge de sostre per a ús hoteler i els paràmetres de l’àmbit i vincula l’aprofitament a un programa d’inversions a l’estació d’esquí. S’estima l’al·legació. El PDUC elimina la qualificació de sòl de protecció ecològico-paisatgística, dels peus de pista per tal de permetre efectuar les instal·lacions i el manteniment. El senyor Triadú Vila-Abadal, Joaquim, en representació de les companyies mercantils “MONTRESORT, SL”, “COMA ORIOLA, SL”, I “MASPAD, SL”

Núm.73

Municipi: ALP (Masella) Data: 16/10/2007 Al·lega: - Que les entitats representades són propietàries de diversos terrenys a Masella al terme municipal d’Alp que, - Que de forma totalment arbitrària i injustificada, el PDUC estableix una sèrie de determinacions sobre aquell àmbit que generen greus prejudicis econòmics a les meves representades.

108 de 265

- Que les determinacions de l’article 4.6 de les Normes Urbanístiques del PDUC constitueixen una sèrie de limitacions als drets de les Societats que són contràries a l’ordenament jurídic. - Que el PDUC no té en compte de forma rigorosa l’historial urbanístic de l’àmbit de Masella. A data d’avui el Pla Parcial reestructurat és el instrument de planejament que estableix l’aprofitament urbanístic de l’àmbit de la Masella. A més d’una ordenació complerta del mateix. (document nº2) - Que com a document nº3 s’acompanya la certificació urbanística emesa, en data d’abril de 2007, per l’ajuntament d’Alp sobre el mencionat Pla Parcial. - Que el PDUC no té en compte la realitat jurídica i física preexistent. El planejador ha de tenir en compte els instruments urbanístics aprovats i vigents en el moment en que formula un nou pla, així com les característiques i condicions existents en el territori sobre el qual ha d’actuar. - Que el PDUC vulnera el principi de confiança legítima. - Que el PDUC estableix un règim singular i perjudicial respecte de l’àmbit de Masella que no es troba justificat ni motivat. - Que hi ha una extralimitació de les competències de la Generalitat a l’hora de formular un pla director segons la normativa urbanística. - Que el PDUC no és coherent amb el PTPAPA, comportant una vulneració de l’article 13.2 del TRLUC Sol·licita: - Que es procedeixi a una revisió de les determinacions del PDUC d’acord amb el contingut de les precedents al·legacions ateses la manifesta nul·litat de ple dret de les determinacions del mateix en relació amb l’àmbit de la Masella. Resposta: Es desestima. Masella té una indefinició greu de la seva ordenació, projecte creixements en àrees manifestament inadequades i no concreta paràmetres essencials com la densitat d’habitatges, la ubicació i magnitud del sòl de cessió o la previsió d’aparcament. Masella va creixent sense que s’hagi aprovat cap reparcel·lació, sense definir les zones verdes i d’ubicació dels aprofitaments, sense garantir les places d’aparcament imprescindibles en un negoci d’aquestes característiques. Per tot això, per la importància que té definir i garantir l’acompliment d’aquests paràmetres i no posar-los en perill, sembla del tot procedent suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats, projectes de gestió urbanístiques i de projectes d’urbanització fins que Masella disposi d’un planejament suficientment definit. El PDUC no lamina les competències urbanístiques dels municipis de la Cerdanya. La LUC estableix clarament l’exercici compartit de les competències urbanístiques entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals; i cal recordar que l’article 55.1 LUC estableix que la planificació urbanística de territori es porta a terme mitjançant el plantejament urbanístic general que està integrat, també, pels plans directors urbanístics.

109 de 265

Finalment, el PDUC, és absolutament coherent amb el PTPAPA que, en l’article 3.20 de les seves Normes diu, textualment el següent: “A la Cerdanya, per a la Molina i la Masella, s’assenyala la necessitat de completar els sòls urbans o urbanitzables més consolidats i replantejar l’ordenació urbanística que tenen, buscant solucions que combinin la concentració dels aprofitaments urbanístics en models d’edificació més compactes i eficients en el consum de sòl, alliberant sòl classificat de naturalesa forestal, promovent usos turístics per damunt dels residencials i equipant el teixit d’elements estratègics com pàrquings i equipaments que permetin a aquestes dues polaritats consolidar i incrementar el paper d’activitat econòmica d’interès nacional que tenen i desestacionalitzar l’oferta. En el cas de Masella, atesa la voluntat de totes les parts de deixar tancada la seva ordenació, vista la insuficient concreció d’alguns paràmetres urbanístics i, sobretot, la multiplicitat de projectes que es proposen sobre el sòl no urbanitzable adjacent, a l’objecte de donar seguretat jurídica a totes les parts, s’estableix que, en el marc del Pla director urbanístic de la Cerdanya, caldrà definir: a) els límits exactes del sòl urbà i/o urbanitzable sobre cartografia detallada, b) la densitat màxima d’habitatges en cadascun dels subsectors, c) l’ordenació i el parcel·lari definitiu de la zona d’habitatges unifamiliars, d) la vialitat interna, e) les mesures de concentració d’edificació i de foment de l’equipament turístic en front de la segona residència, f) les places d’aparcament dins del sòl urbà i/o urbanitzable i g) les instal·lacions lúdiques, peus de pista i possibles àrees d’aparcament complementàries en sòl no urbanitzable. Pel que fa a aquest darrer punt, la propietat haurà d’aportar els projectes detallats i els corresponents estudis d’impacte ambiental i paisatgístic que permetin valorar la seva admissibilitat. Les places d’aparcament s’hauran de resoldre, preferentment dins de sòl urbà.” El senyor Triadú Vila-Abadal, Joaquim, en representació de la mercantil “ TELESQUÍS DE LA TOSSA D’ALP, DAS I URÚS, SA”

Núm.72

Municipi: ALP (Masella) Data: 16/10/2007 Al·lega: - Que l’Estació de Masella va néixer l’any 1967 amb l’objectiu de propiciar l’aprofitament turístic i esportiu de la vessant nord de la Tossa d’Alp. - Que tant el PTPAPA com el PDUC, contradiuen el preceptuat a la Resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, de 10 de gener de 1999, que literalment determina que la ordenació de Masella ja està “completament determinada”. - Que l’ordenació de Masella no es troba pendent de concreció pel que fa alguns dels seus paràmetres i per tant, la regulació que fa el PDUC respecte a aquesta zona esdevé completament improcedent. - Que el PICC classifica els terrenys en que s’ubiquen les pistes d’esquí de Masella com a sòl no urbanitzable clau D, sistema de domini esquiable.

110 de 265

- Que el PTPAPA els classifica d’especial protecció i que el PDUC els augmenta el grau de protecció considerant-los com a sòl de protecció especial ecològico-paisatgística, clau 24b. - Que en el present cas, l’Administració no s’ha basat, per a la qualificació dels terrenys que ocupa l’estació d’esquí de Masella, ni en les dades objectives ni en altres dades de cap tipus, incorrent, en conseqüència, en manifesta arbitrarietat. - Que el PDUC al atorgar al sòl on s’ubica l’estació d’esquí de Masella un grau de protecció especial, incorre, altre cop, en manifesta nul·litat ja que no motiva cap extrem de la nova decisió. - Que el PDUC hauria d’exposar amb el detall necessari quins dels valors enumerats a l’article 2.6 l’han portat , en cada cas, a la inclusió del sòl on s’ubica l’estació d’esquí de la Masella dins la qualificació de sòl de protecció ecològico-paisatgística. - Que el PDUC vulnera el principi de Coherència. Sol·licita: - Que es reconegui el caràcter de domini esquiable a l’àmbit de l’estació d’esquí de Masella, de conformitat amb les previsions del Pla Director de les Estacions de Muntanya, sense sotmetre dit àmbit a cap altre tipus de règim de protecció, i amb advertència de que en cas de no recollir-se les presents al·legacions, el PDUC que s’aprovi esdevindrà viciat de nul·litat de ple dret. Resposta: Es desestimen les al·legacions segona i tercera. Masella té una indefinició greu de la seva ordenació, projecte creixements en àrees manifestament inadequades i no concreta paràmetres essencials com la densitat d’habitatges, la ubicació i magnitud del sòl de cessió o la previsió d’aparcament. Masella va creixent sense que s’hagi aprovat cap reparcel·lació, sense definir les zones verdes i d’ubicació dels aprofitaments, sense garantir les places d’aparcament imprescindibles en un negoci d’aquestes característiques. Per tot això, per la importància que té definir i garantir l’acompliment d’aquests paràmetres i no posar-los en perill, sembla del tot procedent suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats, projectes de gestió urbanístiques i de projectes d’urbanització fins que Masella disposi d’un planejament suficientment definit. S’estima la resta d’al·legacions. El PDUC elimina la qualificació de sòl de protecció ecològico-paisatgística, dels peus de pista per tal de permetre efectuar les instal·lacions i el manteniment.

111 de 265

6.2 Municipi de Bellver de Cerdanya. La senyora Llorens Canal, Irene , la senyora Rosa Mª Tor Llorens i la senyora Tor Llorens, Montserrat,

Núm. 10

Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Baltarga) Data: 03/10/2007 Al·leguen: 1- Que les representades són propietàries d’una finca situada al nucli de Baltarga, municipi de Bellver de Cerdanya. Situada al nord-est del nucli de Baltarga tocant amb el casc urbà i amb la C-162. que limiten amb les finques propietat de la senyora Teresa Vidal i Junoy i el senyor Josep Ravetllat Pujol de les mateixes característiques. La extensió de les 3 propietats és aproximadament de 3ha. 2- Que l’1 de setembre de 2003 els propietaris van sol·licitar la requalificació a l’Ajuntament, però El Servei Territorial de Lleida de la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va emetre un informe desfavorable sense prejudici de ser considerada en el marc d’una revisió de planejament urbanístic general. 3- S’adjunten els següents documents: Còpia parcial de la escriptura de propietat amb la referència cadastral, Còpia de plano de situació, Còpia de certificat cadastral, Informe de l’oficina tècnica municipal, escrit del 20 de juliol 2004, la Memòria de proposta d’urbanització residencial al nucli de Baltarga i còpia plànol O.1.02 del PDUC. 4- Que, referent a les directrius d’ordenació del sòl marcades pel PDUC per al municipi de Bellver de Cerdanya, no comparteixen la distribució provisional portada a terme pels redactors, que en perjudici del seu entorn i dels petits nuclis històrics, s’ha concentrat el sòl de clau 20b al voltant del límits del casc urbà de Bellver de Cerdanya, deixant sense aquest subtipus de sòl, entre d’altres, el nucli de Baltarga, el que , en cas de no corregir-se, portaria a una massificació i concentració urbana irracional al nucli de Bellver de Cerdanya. Sol·liciten: 1- Ordenar una distribució més equilibrada del sòl preventiu apte per a l’extensió urbana amb clau 20b entre tots els nuclis històrics del municipi de Bellver de Cerdanya. 2- Preveure que es completi el perímetre urbà en el sector nord-est amb formació d’habitatges tradicionals que contemplin la possibilitat d’establir petits comerços o tallers en planta baixa, més una implantació hotelera de tipus mig, ven adaptada a la topografia existents, que actuï com a tancament de l’actuació general. 3- Que s’acordi qualificar el terreny comprès a la finca de referència propietat de les que subscriuen, com “Sòl no urbanitzable de protecció preventiva 20b. Apte per a l’extensió urbana, i s’admeti la proposta continguda en l’annex “Aspectos urbanísticos i de ordenación”

112 de 265

Resposta: A4, S1 i S3: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, tot el sòl amb la clau 20b (protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana) ha passat a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. De totes maneres, el PDUC ha fet uns ajustos, d’acord amb les demandes d’algunes al·legacions, d’alguns límits dels sòls de protecció ecològico-paisatgística (clau 24b) i específica del paisatge (24a) ja sigui per solucionar alguns petits errors que s’han detectat com per a precisar més alguns àmbits. (veure punt 7 d’aquest informe d’al·legacions). S2: S’estima parcialment igual que les anteriors. Referent als tallers Hi ha la possibilitat de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA.

113 de 265

La senyora Vidal Junoy, Teresa,

Núm. 63

Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Baltarga) Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietària d’unes finques situades al nucli de Baltarga, municipi de Bellver de Cerdanya. Situada al nord-est del nucli de Baltarga tocant amb el casc urbà i amb la C-162. que limiten amb les finques propietat de la senyora Irene Llorens Canal, de la senyora Rosa Mª Tor Llorens i el senyor Josep Ravetllat Pujol de les mateixes característiques. La extensió de les 3 propietats és aproximadament de 3ha. 2- Que l’1 de setembre de 2003 els propietaris van sol·licitar la requalificació a l’Ajuntament, però El Servei Territorial de Lleida de la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va emetre un informe desfavorable sense prejudici de ser considerada en el marc d’una revisió de planejament urbanístic general. 3- S’adjunten els següents documents: Còpia parcial de la escriptura de propietat amb la referència cadastral, Còpia de plano de situació, Còpia de certificat cadastral, Informe de l’oficina tècnica municipal, escrit del 20 de juliol 2004, la Memòria de proposta d’urbanització residencial al nucli de Baltarga i còpia plànol O.1.02 del PDUC. 4- Que, referent a les directrius d’ordenació del sòl marcades pel PDUC per al municipi de Bellver de Cerdanya, no comparteixen la distribució provisional portada a terme pels redactors, que en perjudici del seu entorn i dels petits nuclis històrics, s’ha concentrat el sòl de clau 20b al voltant del límits del casc urbà de Bellver de Cerdanya, deixant sense aquest subtipus de sòl, entre d’altres, el nucli de Baltarga, el que , en cas de no corregir-se, portaria a una massificació i concentració urbana irracional al nucli de Bellver de Cerdanya. Sol·liciten: 1- Ordenar una distribució més equilibrada del sòl preventiu apte per a l’extensió urbana amb clau 20b entre tots els nuclis històrics del municipi de Bellver de Cerdanya. 2- Preveure que es completi el perímetre urbà en el sector nord-est amb formació d’habitatges tradicionals que contemplin la possibilitat d’establir petits comerços o tallers en planta baixa, més una implantació hotelera de tipus mig, ven adaptada a la topografia existents, que actuï com a tancament de l’actuació general. 3- Que s’acordi qualificar el terreny comprès a la finca de referència propietat de les que subscriuen, com “Sòl no urbanitzable de protecció preventiva 20b. Apte per a l’extensió urbana, i s’admeti la proposta continguda en l’annex “Aspectos urbanísticos i de ordenación”

114 de 265

Resposta: A4, S1 i S3: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, tot el sòl amb la clau 20b (protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana) ha passat a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. De totes maneres, el PDUC ha fet uns ajustos, d’acord amb les demandes d’algunes al·legacions, d’alguns límits dels sòls de protecció ecològico-paisatgística (clau 24b) i específica del paisatge (24a) ja sigui per solucionar alguns petits errors que s’han detectat com per a precisar més alguns àmbits. (veure punt 7 d’aquest informe d’al·legacions). S2: S’estima parcialment igual que les anteriors. Referent als tallers Hi ha la possibilitat de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA

115 de 265

El senyor Albarrán de Montellà, Esteve,

Núm. 106 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Baltarga) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que és fill de la Senyora Rosa de Montellà Comas 2- Que la senyora Rosa de Montellà Comas és propietària de la finca anomenada “Font Verdaguer i Tres Puntes” situada a Baltarga, terme municipal de Bellver de Cerdanya, corresponent a la parcel·la nº136 del polígon nº5. 3- S’adjunten els següents documents: Còpia parcial de l’escriptura de propietat amb la seva referència catastral, Còpia del plànol de situació de la finca, article de “Turismo sin barreras”, Actuació de la Diputació de Lleida en matèria de turisme adaptat, exemples d’adaptació d’activitats de muntanya i esports per a discapacitats i l’informe de creació d’un centre de turisme rural adaptat a la localitat de Baltarga. 4- Que manifesta interès en crear un centre de turisme rural i de divulgació de la cultura, l’art i la música, accessible per a tothom i especialment adaptat per a persones amb discapacitat física. Sol·licita: 1- Que, mitjançant els tràmits procedimentals oportuns, s’acordi en donar tots els permisos necessaris per a crear l’anomenat centre a la finca especificada de la propietat de la senyora Rosa de Montellà Comas. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la possibilitat que tenen els municipis de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA Tanmateix, cal advertir que la ubicació proposada no es considera la més idònia.

116 de 265

El senyor Girvés Meya, Pere, en representació pròpia, de la senyora Meya Girvés, Marta i del senyor Girvés Ribot, Pere,

Núm. 120 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Beders) Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que són propietaris de la finca anomenada “Torre de Cadell”, amb referència cadastral de les finques 176,177 del polígon 5; i 207,198,108,107,203. Limita pel seu costat est amb el sòl urbà del nucli de Beders. 2- S’adjunten els següents documents:Plànol cadastral, Ortofotoplànol de la finca, plànol topogràfic I.C.C. i plànol PDUC 3- Que part d’aquesta finca està dins el sòl urbà i l’altre part està classificada com a clau 12 (Sòl d’aprofitament agrícola i ramader) segons el PIC de la Cerdanya., com a sòl de protecció preventiva i part com a sòl de protecció territorial segons el PTPAPA i com a Sòl de protecció Ecològico-Paisatgística (24b) Però que les dues tenen les mateixes característiques geogràfiques i funcionals. 4- Que ja que part de la finca del sotasignat està inclosa dins de la consolidació de nucli històric i que té un caràcter similar i se’n fa un ús similar, sembla lògic considerar l’opció d’incloure tota la finca descrita dins d’aquest tipus de sòl, de protegida preventivament, amb un planejament urbanístic posterior. Sol·licita: 1- Substituir la categoria de la finca de la meva propietat per la de sòl no urbanitzable apte per l’extensió urbana (20b) Resposta: A4 i S1: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal.

117 de 265

La senyora Domènech Bagaria, Rosó,

Núm. 45 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Bellver de Cerdanya) Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietària de les parcel·les situades al polígon 4 parcel·la 526 i 529 del municipi de Bellver de Cerdanya. 2- Que les parcel·les estan situades molt properes al sòl urbà, al costat d’una via pública amb serveis bàsics. A una cota superior a la de la Sèquia de Bellver i que per tant no es poden regar. 3- Que en PDUC proposa una part com a sòl de protecció preventiva (20a) i l’altre com a sòl apte per a l’extensió urbana (20b) Sol·licita: 1- Que es reconegui la totalitat de les dues parcel·les com a sòl apte per a l’extensió urbana (20b), o en tot cas, atès que es troben a continuació o confronten amb les parcel·les 524 i 525 que estan completament edificades i urbanitzades, que es qualifiquin les dues com a sòl urbanitzable. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. El senyor Ribot Casadesús, Isidre,

Núm. 46 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Bellver de Cerdanya) Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que és el propietari de la finca i casa situades al polígon 4 parcel·la 525 del municipi de Bellver de Cerdanya. Situats molt properes al sòl urbà, al costat d’una via pública amb serveis bàsics. 2- Que en aquesta finca hi ha el seu habitatge habitual de primera residència. 3- Que en PDUC el classifica com a sòl de protecció preventiva (20a)

118 de 265

Sol·licita: 1- Que es reconegui el caràcter urbà d’aquesta parcel·la ja que hi ha un habitatge construït i que disposa de tots els serveis bàsics. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, tot el sòl amb la clau 20b (protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana) ha passat a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. La senyora Casadesús Vidal, Montserrat,

Núm. 47 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Bellver de Cerdanya) Data: 09/10/2007 Al·lega: - Que és el propietari de la finca i casa situades al polígon 4 parcel·la 524 del municipi de Bellver de Cerdanya. Situats molt properes al sòl urbà, al costat d’una via pública amb serveis bàsics. - Que en aquesta finca hi ha el seu habitatge habitual de primera residència. - Que en PDUC el classifica com a sòl de protecció preventiva (20a) Sol·licita: - Que es reconegui el caràcter urbà d’aquesta parcel·la ja que hi ha un habitatge construït i que disposa de tots els serveis bàsics. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la

119 de 265

resta de determinacions. En conseqüència, tot el sòl amb la clau 20b (protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana) ha passat a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. El senyor Álvarez Fernandez, Manuel,

Núm. 99 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Santa Maria de Talló) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietari d’una finca situada en el nucli de santa Maria de Talló dins el municipi de Bellver de Cerdanya. Aquesta finca es troba molt propera al nucli urbà i actualment està edificada per una nau que es dedica a magatzem de mercaderies. 2- Que el PDUC en aquesta finca proposa una classificació de sòl no urbanitzable de protecció preventiva i estableix per aquests sòl concrets una qualificació de zona de protecció preventiva (clau 20a) 3- Que la qualificació d’aquesta finca no és la més raonable, ja que resta completament isolada com una zona de protecció envoltada de terrenys que admeten el desenvolupament urbanístic. Sol·licita: 1- Que la finca passi a classificar-se com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana (clau 20b). Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, tot el sòl amb la clau 20b (protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana) ha passat a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu

120 de 265

a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. El senyor Rondán Sedeño, Enric, en representació de la senyora Riu Andorrà, M. Antònia,

Núm. 121 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Bellver de Cerdanya) Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietari de la finca 486 polígon 4 Pla de Tomet. 2- Que segons el PDUC la finca queda dividida en dos tipus de qualificació. Sol·licita: 1- La seva total inclusió com a sòl apte per a l’extensió urbana. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, tot el sòl amb la clau 20b (protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana) ha passat a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà.

121 de 265

El senyor Solana Pairó, Xavier, en representació Pla de l’Ardiaca, SL,

Núm. 133 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Bellver de Cerdanya) Data: 15/10/2007 Al·lega: A1- Que és propietari de la finca situada al sud de “La Closa de Can Rei” de la que es va aprovar inicialment una modificació puntual de les Normes Subsidiàries. Sol·licita: S1- Que es tingui en compte aquest fet i que es revisi la seva qualificació segons el PDUC. Resposta: S1- S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. El senyor Auger i Rigola, Rafael,

Núm. 42 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Coborriu de Bellver) Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Finques que s’identifiquen en el Registre de la Propietat de la Seu d’Urgell amb els números 2.261 i 2.270, improductiu el terreny en la majoria de la seva superfície, corresponent a una “salita” i a un terreny erm. 2- Que Coborriu de Bellver és un nucli disseminat però històric i consolidat com a tal des de fa segles i que, a més, se situa en un entorn natural ben conservat i amb bons accessos, condicions que el sotasignant va mantenint i millorant en el decurs dels anys. Sol·licita: 1- Que aquesta parcel·la sigui qualificada per poder-hi desenvolupar activitats turístico-lúdiques adients amb l’assignació d’un aprofitament urbanístic raonable que asseguri la seva integració a l’entorn, permeti la conservació i la protecció mediambiental de

122 de 265

l’àrea i els aspectes visuals i paisatgístics de la zona amb una visibilitat econòmica acceptable per a la Propietat. 2- Que aquesta qualificació s’inclogui directament en aquest PDUC, i que per tant, es reculli en el POUM de Bellver de Cerdanya. Resposta: A2 S1 i S2: Es desestima l’al·legació. El PDUC considera que els petits enclavaments que no van ser considerats com assentaments pel PTPAPA a la comarca de la Cerdanya, excepte el de Talltorta, no reuneixen les condicions per ser considerats com a nuclis susceptibles de compleció ni d’extensió. En conseqüència hauran de ser considerats com edificacions que es regiran per l’article 47 de la llei d’urbanisme1/2005 de 26 de juliol, i el Planejament sectorial les haurà d’incloure dins del catàleg d’edificacions en sòl no urbanitzable. La senyora Isern Orriols, Teresa, en representació de la societat IPIANSA 2.000 S.L.,

Núm. 13 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Nèfol) Data: 05/10/2007 Al·lega: 1- Que la societat IPIANSA és propietària de la pràcticament totalitat de les finques del nucli de Nèfol i de les que el rodegen. 2- Que la superfície d’aquestes finques en part són sòl urbà i en part sòl no urbanitzable 3- Que el PDUC no preveu les extensions de la clau 1a i que han de reforçar la consolidació d’aquest, sense que comporti cap més urbanització, i en sòl amb pendents suaus. 4- Que el PDUC rodeja el nucli de sòl amb clau 24b (Protecció ecològico-paisatgística) i amb sòl de clau 24a (Protecció específica del paisatge) , protecció que no es correspon amb la realitat, atès que no existeix un arbrat, massa boscosa, ni altres paràmetres que no siguin pròpiament de la seva ubicació. Sol·licita: 1- Incorporar com a clau 1a, la franja Oest del vial situat al Oest del nucli de Nèfol. Resposta: A3: Es desestima. El PDUC considera que els petits enclavaments que no van ser considerats com assentaments pel PTPAPA a la comarca de la Cerdanya, excepte el

123 de 265

de Talltorta, no reuneixen les condicions per ser considerats com a nuclis susceptibles de compleció ni d’extensió. A4: Es desestima. La delimitació obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. S1: Es desestima. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). El senyor Ferrero Rodríguez, Jordi, en representació de la societat Pedra House Investment, S.L., Núm. 96 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Pedra) Data: 10/10/2007 i 29/04/2008 Al·lega: 1- Que la societat Pedra House Investment S.L. és propietària del solar situat al nucli de Sant Julià de Pedra, al municipi de Bellver de Cerdanya, assenyalat en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra” del PDUC amb la lletra A. 2- Que no és cert que des del 1983 no s’han desenvolupat el planejament actual, donat que per la propietat de la indicada finca s’han realitzat en els últims sis anys múltiples actuacions dirigides a la promoció immobiliària de la finca de la seva propietat. 3- Que les actuacions concretes realitzades en la finca són les següents: Estudi Geotècnic, Projecte d’urbanització, projecte bàsic d’edificació de 9 habitatges.

124 de 265

4- Que el PDUC pretén justificar la desclassificació per les seves condicions topogràfiques, en ser el seu pendent superior al 20%, i que això no és cert del tot ja que només una cinquena part té pendent superior al 20% i el projecte ja té en compte el pendent del solar a l’hora de determinar la ubicació de les cases. 5- Que la normativa relativa al pendent del sòl, per tal de determinar l’edificabilitat, no és aplicable al sòl urbà (com és el cas) i per tant, cal desestimar l’argument del PDUC. 6- Que les determinacions del PDUC comporten una greu disminució de l’edificabilitat de la propietat individual d’un solar ubicat en sòl urbà, a participar en un àmbit de gestió urbanística comú per la justa distribució de beneficis i càrregues, conjuntament amb els propietaris d’altres finques. Sol·licita: 1- Minimitzar el perjudici que ocasiona la decisió del planejament de desclassificació , fent una modificació del planejament general de Bellver per a traslladar tot l’aprofitament urbanístic que es situa en els sectors A i B del nucli de Sant Julià de Pedra, tant de Pedra House Investment, SL, com de Bosom Alvarez, SA, a uns sòls propietat de l’entitat Bosom Álvarez SA al nucli de Riu de Santa Maria i que els sistemes urbanístics de zona verda es transfereixin als sectors A i B del nucli de Pedra. Per altra banda el sector C quedaria com actualment està classificat, com a sòl urbà i també es proposaria deixar el sector D amb la seva classificació actual com a sòl no urbanitzable. En data 29/04/2008 com a continuació de l’al·legació anterior es presenta un altre escrit que: Al·lega: 1- Que l’aprovació definitiva del PDUC d’acord amb les previsions indicades a l’aprovació inicial comportaria un important perjudici patrimonial que hauria de ser compensat, i que la valoració de la corresponent indemnització s’hauria de fer d’acord amb la llei estatal 6/1988 de 13 d’abril, del règim del sòl i valoracions. Sol·licita: 1- Per tal d’evitar o minorar els perjudicis patrimonials, que el PDUC prevegi en el nucli de Talló la classificació com a clau 5b d’una superfície de 4.055 m2 de la parcel·la cadastral núm. 599, (terrenys amb façana a carrer i propietat d’un tercer), que permeti com a mínim la construcció de 20 unitats tipològiques d’habitatge lliure, sense cap altre exigència de naturalesa urbanística, per a traslladar-hi l’edificabilitat reconeguda pel planejament actual al nucli de Pedra. Aquest trasllat ha de permetre compensar adequadament dos valors diferents: el perjudici patrimonial que la desclassificació causarà a Pedra House Investment S.L. (valor del sòl a Pedra i despeses ja satisfetes dels projectes) i el valor del sòl de Talló, que aquesta empresa es veu obligada a adquirir per poder executar la promoció immobiliària. Resposta: - S’estimen parcialment les al·legacions en el sentit que es vincula la desclassificació o no edificació dels dos àmbits objecte de reordenació de Pedra, a la transferència dels aprofitaments a una altra ubicació més adequada i es reconeix per a l’àmbit grafiat amb la lletra A en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra” la seva classificació com a sòl urbà i uns drets consolidats d’edificar 9 habitatges. En conseqüència, el planejament urbanístic municipal haurà d’assenyalar els terrenys on s’ha d’ubicar l’aprofitament i definint, si escau, els polígons discontinus que permetin obtenir els terrenys necessaris

125 de 265

per edificar. La transferència de l’aprofitament que el PDUC reconeix en els àmbits esmentats de Pedra haurà de materialitzar-se, prioritàriament, en d’altres nuclis urbans del mateix municipi i, subsidiàriament, a d’altres municipis de la comarca amb la triple condició de situar-se en contigüitat amb el sòl urbà existent, ajustar-se a la tipologia arquitectònica del nucli d’acollida i efectuar-se d’acord amb els instruments urbanístics que les Normes del PTPAPA assenyalen per l’estratègia de desenvolupament urbanístic assignada al nucli d’acollida. L’extensió del nucli d’acollida que aquesta operació comporti no computarà a efectes de l’aplicació de l’estratègia de desenvolupament urbanístic corresponent. Òbviament, la transferència d’aprofitament ha de permetre l’obtenció dels terrenys necessaris per materialitzar la transferència. En l’àmbit grafiat amb la lletra B en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra”, atès l’elevat nombre d’habitatges difícil de materialitzar en un nucli d’acollida amb l’estratègia de Millora i compleció d’acord amb les Normes del PTPAPA, es recomana que la transferència de l’aprofitament s’ubiqui al nucli de Bellver o, en tot cas, en un nucli en el qual no comprometi el seu valor patrimonial o paisatgístic. El senyor Bosom Álvarez, Ramon, en representació de Bosom Álvarez, SA,

Núm. 98 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Pedra) Data: 10/10/2007 i 28/04/2008 Al·lega: 1- Que la mercantil Bosom Álvarez, SA és la propietària de diverses finques situades en el nucli de Sant Julià de Pedra, classificades com a sòl urbà i qualificades com a zona 5b, entorns d’edificis d’interès històric (subclau 3b) 2- Que no és cert que des del 1983 no s’han desenvolupat el planejament actual, donat que per la propietat de la indicada finca s’han realitzat un projecte d’urbanització que va ser aprovat inicialment per l’ajuntament el març de 2005, i que admet la construcció de 25 habitatges. 3- Que difícilment es poden fer efectives les determinacions del PDUC de transferir l’aprofitament urbanístic de les finques assenyalades amb les lletres A i B a les assenyalades amb les lletres C i D en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra”, ja que la C ja té un aprofitament reconegut com a sòl urbà i el D no té condicions adequades, al costat d’un torrent, ni la dimensió suficient per acollir els 34 habitatges que no es poden fer als terrenys A i B més els necessaris per compensar l’actual propietari del terreny. 4- Que les determinacions del PDUC comporten una greu disminució de l’edificabilitat de la propietat individual d’un solar ubicat en sòl urbà, i la obligació de participar en un àmbit de gestió urbanística comú per la justa distribució de beneficis i càrregues, conjuntament amb els propietaris d’altres finques. Sol·licita: 1- Minimitzar el perjudici que ocasiona la decisió del planejament de desclassificació , fent una modificació del planejament general de Bellver per a traslladar tot l’aprofitament urbanístic que es situa en els sectors A i B del nucli de Sant Julià de Pedra, tant de Pedra House Investment, SL, com de Bosom Alvarez, SA, a uns sòls propietat de l’entitat Bosom Álvarez SA al nucli de Riu de Santa Maria i que els

126 de 265

sistemes urbanístics de zona verda es transfereixin als sectors A i B del nucli de Pedra. Per altra banda el sector C quedaria com actualment està classificat, com a sòl urbà i també es proposaria deixar el sector D amb la seva classificació actual com a sòl no urbanitzable. En data 28/04/2008 com a continuació de l’al·legació anterior es presenta un altre escrit que: Sol·licita: 1- Davant la impossibilitat de fer efectiva la proposta anteriorment expressada de traslladar l’edificabilitat al nucli de Riu de Santa Maria, que el PDUC prevegi en el nucli de Talló la classificació com a clau 5b d’una superfície de 8.600 m2 d’una propietat al sud-oest d’aquest nucli (propietat d’un tercer), que permeti traslladar-hi l’edificabilitat reconeguda pel planejament actual al nucli de Pedra. Aquest trasllat ha de permetre compensar adequadament dos valors diferents: el perjudici patrimonial de la desclassificació del sòl a Pedra i el valor del sòl de les finques de Talló, que aquesta empresa es veu obligada a adquirir per poder executar la promoció immobiliària (i que xifren en la possibilitat de construir 43 habitatges en els terrenys que es proposa qualificar). Resposta: - S’estima parcialment en el sentit que s’admet, com alternativa a la desclassificació dels dos àmbits objecte de reordenació de Pedra, la transferència dels aprofitaments a una altra ubicació però, per contra, aquesta transferència no es vincula a cap terreny concret. En conseqüència, el planejament urbanístic municipal haurà d’assenyalar els terrenys on s’ha d’ubicar l’aprofitament i definint, si escau, els polígons discontinus que permetin obtenir els terrenys necessaris per edificar. La transferència de l’aprofitament que el PDUC reconeix en els àmbits esmentats de Pedra haurà de materialitzar-se, prioritàriament, en d’altres nuclis urbans del mateix municipi i, subsidiàriament, a d’altres municipis de la comarca amb la triple condició de situar-se en contigüitat amb el sòl urbà existent, ajustar-se a la tipologia arquitectònica del nucli d’acollida i efectuar-se d’acord amb els instruments urbanístics que les Normes del PTPAPA assenyalen per l’estratègia de desenvolupament urbanístic assignada al nucli d’acollida. L’extensió del nucli d’acollida que aquesta operació comporti no computarà a efectes de l’aplicació de l’estratègia de desenvolupament urbanístic. Òbviament, la transferència d’aprofitament ha de permetre compensar adequadament el perjudici que comporta la desclassificació d’aquest àmbit, de forma que permeti l’adquisició a tercers de terrenys que permetin la transferència. En l’àmbit grafiat amb la lletra B en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra”, atès l’elevat nombre d’habitatges difícil de materialitzar en un nucli d’acollida amb l’estratègia de Millora i compleció d’acord amb les Normes del PTPAPA, es recomana que la transferència de l’aprofitament s’ubiqui al nucli de Bellver o, en tot cas, en un nucli en el qual no comprometi el seu valor patrimonial o paisatgístic. El senyor Artigas Masdeu, Jordi, en representació de la senyora Sistaré Ponti, Maria Teresa,

Núm. 57 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Pedra)

127 de 265

Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietària d’uns terrenys classificats pel PDUC com a sòl no urbanitzable de protecció ecològico-paisatgística (clau 24b) 2- Que es tracta de mantenir el paisatge com a principal atractiu de la comarca i aprofitar les possibilitats turístiques de la zona. A demès, l’actuació encaixaria entre els reptes del PDUC ja que permet potenciar els allotjaments col·lectius en lloc de les segones residències. 3- Que en el dossier annexat s’exposa i es justifica, de manera més detallada, la proposta de canvi exposat. Sol·licita: 1- Mantenir, tal i com estava classificat pel PTPAPA, de sòl de protecció preventiva (clau 20a) per tal de poder localitzar un hotel. Resposta: S1: Es desestima. Encara que en el PTPAPA estigués classificat com a sòl preventiu, hi ha un separador determinat pel PTPAPA que entraria en contradicció amb la proposta d’aquesta al·legació. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya.

128 de 265

La senyora López-Llauder Sánchez,Neus, en representació de la Plataforma Salvem Pedra

Núm. 31 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Pedra) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que el petit nucli de Pedra amb tan sols cinc habitatges de residència permanent no està dotat d’aigua potable ni de servei de depuració i tampoc està connectat a cap estació depuradora municipal. I per tant infravalorat a nivell dels serveis bàsics. 2- Que el dèficit i falta de recursos ha condicionat el no creixement del poble fins al dia d’avui. 3- Que l’església de Sant Julià de Pedra està declarada BCIL. 4- Que el nucli de Pedra està molt proper al PNCM es tracta d’un indret en un entorn molt vulnerable. 5- Que en mor d’un creixement sostenible i en cap cas desmesurat o desproporcionat aspecte al nivell actual d’urbanització (article 28 de la LLU 2005) i del nombre existent de població i vivendes. 6- Que el nucli de Pedra i segons l’articulat del propi PDUC al seu apartat 1.6.3 en referència al PTPAPA indica que “s’ha d’evitar la requalificació de sòl no urbanitzable”. Al dir nucli ens referim a la definició que ens fa del mateix, article 28 de les LLU, ja citat. Sol·licita: 1- Que en el nucli de Pedra, superfície classificada com 1 ha, caldria reduir-hi la densitat a 10 habitatges /ha (densitat actual del nucli urbà de Pedra), dels que es destinaria segons la llei, en 20% a vivenda protegida. 2- Que la peça de sòl classificada com 20b. Al sud de Pedra, es retorni a la classificació i per tant no urbanitzable. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que serà la totalitat de l’aprofitament dels àmbits A i B que es grafien en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra” els que no podran ubicar-se a Pedra. S2: S’estima l’al·legació. S’ha tret la peça de sòl no urbanitzable preventiu apte per a l’extensió urbana i es protegeix com a sòl no urbanitzable de protecció especial ecològica i paisatgística.

129 de 265

El senyor Juvé i Escriu, Àngel, en representació de la organització Agest Ciapp

Núm. 55 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Pedra) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que el petit nucli de Pedra amb tan sols cinc habitatges de residència permanent no està dotat d’aigua potable ni de servei de depuració i tampoc està connectat a cap estació depuradora municipal. I per tant infravalorat a nivell dels serveis bàsics. 2- Que el dèficit i falta de recursos ha condicionat el no creixement del poble fins al dia d’avui. 3- Que l’església de Sant Julià de Pedra està declarada BCIL. 4- Que el nucli de Pedra està molt proper al PNCM es tracta d’un indret en un entorn molt vulnerable. 5- Que en mor d’un creixement sostenible i en cap cas desmesurat o desproporcionat aspecte al nivell actual d’urbanització (article 28 de la LLU 2005) i del nombre existent de població i vivendes. 6- Que el nucli de Pedra i segons l’articulat del propi PDUC al seu apartat 1.6.3 en referència al PTPAPA indica que “s’ha d’evitar la requalificació de sòl no urbanitzable”. Al dir nucli ens referim a la definició que ens fa del mateix, article 28 de les LLU, ja citat. Sol·licita: 1- Que en el nucli de Pedra, superfície classificada com 1 ha, caldria reduir-hi la densitat a 10 habitatges /ha (densitat actual del nucli urbà de Pedra), dels que es destinaria segons la llei, en 20% a vivenda protegida. 2- Que la peça de sòl classificada com 20b. Al sud de Pedra, es retorni a la classificació i per tant no urbanitzable. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que serà la totalitat de l’aprofitament dels àmbits A i B que es grafien en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra” els que no podran ubicar-se a Pedra. S2: S’estima l’al·legació. S’ha tret la peça de sòl no urbanitzable preventiu apte per a l’extensió urbana i es protegeix com a sòl no urbanitzable de protecció especial ecològica i paisatgística.

130 de 265

El senyor Juvé i Escriu, Àngel,

Núm. 56 Municipi: BELLVER DE CERDANYA (Pedra) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que el petit nucli de Pedra amb tan sols cinc habitatges de residència permanent no està dotat d’aigua potable ni de servei de depuració i tampoc està connectat a cap estació depuradora municipal. I per tant infravalorat a nivell dels serveis bàsics. 2- Que el dèficit i falta de recursos ha condicionat el no creixement del poble fins al dia d’avui. 3- Que l’església de Sant Julià de Pedra està declarada BCIL. 4- Que el nucli de Pedra està molt proper al PNCM es tracta d’un indret en un entorn molt vulnerable. 5- Que en mor d’un creixement sostenible i en cap cas desmesurat o desproporcionat aspecte al nivell actual d’urbanització (article 28 de la LLU 2005) i del nombre existent de població i vivendes. 6- Que el nucli de Pedra i segons l’articulat del propi PDUC al seu apartat 1.6.3 en referència al PTPAPA indica que “s’ha d’evitar la requalificació de sòl no urbanitzable”. Al dir nucli ens referim a la definició que ens fa del mateix, article 28 de les LLU, ja citat. Sol·licita: 1- Que en el nucli de Pedra, superfície classificada com 1 ha, caldria reduir-hi la densitat a 10 habitatges /ha (densitat actual del nucli urbà de Pedra), dels que es destinaria segons la llei, en 20% a vivenda protegida. 2- Que la peça de sòl classificada com 20b. Al sud de Pedra, es retorni a la classificació i per tant no urbanitzable. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que serà la totalitat de l’aprofitament dels àmbits A i B que es grafien en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra” els que no podran ubicar-se a Pedra. S2: S’estima l’al·legació. S’ha tret la peça de sòl no urbanitzable preventiu apte per a l’extensió urbana i es protegeix com a sòl no urbanitzable de protecció especial ecològica i paisatgística.

131 de 265

La senyora López-Llauder Sánchez, Neus, en representació de Plataforma Salvem Pedra,

Núm. 30 Municipi: BELLVER DE CERDANYA Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que consideren que algunes de les propostes del PDUC no són del tot satisfactòries per assolir l’objectiu de garantir un desenvolupament urbanístic respectuós amb el medi natural i els elements característics del paisatge cerdà i les activitats agrícola-ramaderes. 2- Que en concret els espais catalogats de sòls no urbanitzables clau 20a (Protecció Preventiva) i 20b (Protecció apte per a l’extensió urbana) esdevenen contràries a l’article 32 del decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme. 3- Que la proposta del PDUC no avalua suficientment els dèficits i recursos disponibles d’aigua. Aquest és un factor limitant dels possibles creixements urbanístics a la comarca. La quantitat i qualitat d’aquest servei hauria de condicionar els nous creiexements. Sol·licita: 1- Que els tres recintes qualificats de sòl no urbanitzable clau 20b situats a l’oest del municipi de Bellver de Cerdanya passin a sòl no urbanitzable de protecció especial (24a o 24b). 2- Que les 4 unitats qualificades de 20a de Pi, Talló, Bor i Pedra/Beders/Baltarga exigeixen un nivell de definició i protecció més adequat, en aquest cas proposem que siguin de protecció especial d’alt valor agrícola (21a) i de valor natural i de connexió (25b). 3- Que el nou l’àmbit D d’actuació al nucli de Pedra es mantingui la qualificació urbanística de sòl no urbanitzable d’especial protecció. I l’àmbit classificat com a “àmbit de noves determinacions” s’ha de qualificar de sòl no urbanitzable d’especial protecció de Valor natural i de connexió 25b i de protecció del domini públic hidràulic i del sistema fluvial. 4- Esmenes referent a l’article 4.9 apartat 3 del PDUC referent al nucli de Pedra. 5- Que els possibles aprofitaments urbanístics que es puguin desenvolupar a la parcel·la C es destini un percentatge del 25% a habitatge protegit. Resposta: A2: Es desestima. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable

132 de 265

les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). A3: És improcedent. El PDUC no determina creixements i per tant no aprofundeix sobre els recursos disponibles d’aigua. S1: S’estima parcialment. El PDUC no definirà sòls preventius preferents per a l’extensió urbana però es consideraran sòls de protecció preventiva i serà el planejament urbanístic municipal el que determinarà el seu major o menor grau de protecció. S2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. S3 i S4: S’estimen parcialment. La transferència de l’aprofitament reconegut en els àmbits esmentats de Pedra no s’exigeix en la posició anteriorment proposada, dins el mateix assentament de Pedra, si no que haurà de materialitzar-se en d’altres nuclis urbans del municipi o d’altres municipis de la comarca. S5: S’estima parcialment, en el sentit que s’exigirà el compliment de la legislació vigent.

133 de 265

El senyor Sangenís Alegre, Joan, en representació de la Fundació Pirineu Cultura,

Núm. 68 Municipi: BELLVER DE CERDANYA Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que consideren que algunes de les propostes del PDUC no són del tot satisfactòries per assolir l’objectiu de garantir un desenvolupament urbanístic respectuós amb el medi natural i els elements característics del paisatge cerdà i les activitats agrícola-ramaderes. 2- Que en concret els espais catalogats de sòls no urbanitzables clau 20a (Protecció Preventiva) i 20b (Protecció apte per a l’extensió urbana) esdevenen contràries a l’article 32 del decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme. 3- Que la proposta del PDUC no avalua suficientment els dèficits i recursos disponibles d’aigua. Aquest és un factor limitant dels possibles creixements urbanístics a la comarca. La quantitat i qualitat d’aquest servei hauria de condicionar els nous creiexements. Sol·licita: 1- Que els tres recintes qualificats de sòl no urbanitzable clau 20b situats a l’oest del municipi de Bellver de Cerdanya passin a sòl no urbanitzable de protecció especial (24a o 24b). 2- Que les 4 unitats qualificades de 20a de Pi, Talló, Bor i Pedra/Beders/Baltarga exigeixen un nivell de definició i protecció més adequat, en aquest cas proposem que siguin de protecció especial d’alt valor agrícola (21a) i de valor natural i de connexió (25b). 3- Que el nou l’àmbit D d’actuació al nucli de Pedra es mantingui la qualificació urbanística de sòl no urbanitzable d’especial protecció. I l’àmbit classificat com a “àmbit de noves determinacions” s’ha de qualificar de sòl no urbanitzable d’especial protecció de Valor natural i de connexió 25b i de protecció del domini públic hidràulic i del sistema fluvial. 4- Esmenes referent a l’article 4.9 apartat 3 del PDUC referent al nucli de Pedra. 5- Que els possibles aprofitaments urbanístics que es puguin desenvolupar a la parcel·la C es destini un percentatge del 25% a habitatge protegit. Resposta: A2: Es desestima. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació

134 de 265

o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). A3: És improcedent. El PDUC no detrmina creixements i per tant no aprofundeix sobre els recursos disponibles d’aigua. S1: S’estima parcialment. El PDUC no definirà sòls preventius preferents per a l’extensió urbana però es consideraran sòls de protecció preventiva i serà el planejament urbanístic municipal el que determinarà el seu major o menor grau de protecció. S2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. S3 i S4: S’estimen parcialment. La transferència de l’aprofitament reconegut en els àmbits esmentats de Pedra no s’exigeix en la posició anteriorment proposada, dins el mateix assentament de Pedra, si no que haurà de materialitzar-se en d’altres nuclis urbans del municipi o d’altres municipis de la comarca. S5: S’estima parcialment, en el sentit que s’exigirà el compliment de la legislació vigent.

135 de 265

La senyora Puig Camprubí, Anna Maria, en representació del Grup Alt Segre,

Núm. 70 Municipi: BELLVER DE CERDANYA Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que consideren que algunes de les propostes del PDUC no són del tot satisfactòries per assolir l’objectiu de garantir un desenvolupament urbanístic respectuós amb el medi natural i els elements característics del paisatge cerdà i les activitats agrícola-ramaderes. 2- Que en concret els espais catalogats de sòls no urbanitzables clau 20a (Protecció Preventiva) i 20b (Protecció apte per a l’extensió urbana) esdevenen contràries a l’article 32 del decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme. 3- Que la proposta del PDUC no avalua suficientment els dèficits i recursos disponibles d’aigua. Aquest és un factor limitant dels possibles creixements urbanístics a la comarca. La quantitat i qualitat d’aquest servei hauria de condicionar els nous creiexements. Sol·licita: 1- Que els tres recintes qualificats de sòl no urbanitzable clau 20b situats a l’oest del municipi de Bellver de Cerdanya passin a sòl no urbanitzable de protecció especial (24a o 24b). 2- Que les 4 unitats qualificades de 20a de Pi, Talló, Bor i Pedra/Beders/Baltarga exigeixen un nivell de definició i protecció més adequat, en aquest cas proposem que siguin de protecció especial d’alt valor agrícola (21a) i de valor natural i de connexió (25b). 3- Que el nou l’àmbit D d’actuació al nucli de Pedra es mantingui la qualificació urbanística de sòl no urbanitzable d’especial protecció. I l’àmbit classificat com a “àmbit de noves determinacions” s’ha de qualificar de sòl no urbanitzable d’especial protecció de Valor natural i de connexió 25b i de protecció del domini públic hidràulic i del sistema fluvial. 4- Esmenes referent a l’article 4.9 apartat 3 del PDUC referent al nucli de Pedra. 5- Que els possibles aprofitaments urbanístics que es puguin desenvolupar a la parcel·la C es destini un percentatge del 25% a habitatge protegit. Resposta: A2: Es desestima. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació

136 de 265

o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). A3: És improcedent. El PDUC no detrmina creixements i per tant no aprofundeix sobre els recursos disponibles d’aigua. S1: S’estima parcialment. El PDUC no definirà sòls preventius preferents per a l’extensió urbana però es consideraran sòls de protecció preventiva i serà el planejament urbanístic municipal el que determinarà el seu major o menor grau de protecció. S2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. S3 i S4: S’estimen parcialment. La transferència de l’aprofitament reconegut en els àmbits esmentats de Pedra no s’exigeix en la posició anteriorment proposada, dins el mateix assentament de Pedra, si no que haurà de materialitzar-se en d’altres nuclis urbans del municipi o d’altres municipis de la comarca. S5: S’estima parcialment, en el sentit que s’exigirà el compliment de la legislació vigent.

137 de 265

La senyora Solé Sugranyes, Caterina, en representació de l’associació de veïns i veïnes de Pedra,

Núm. 71 Municipi: BELLVER DE CERDANYA Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que consideren que algunes de les propostes del PDUC no són del tot satisfactòries per assolir l’objectiu de garantir un desenvolupament urbanístic respectuós amb el medi natural i els elements característics del paisatge cerdà i les activitats agrícola-ramaderes. 2- Que en concret els espais catalogats de sòls no urbanitzables clau 20a (Protecció Preventiva) i 20b (Protecció apte per a l’extensió urbana) esdevenen contràries a l’article 32 del decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme. 3- Que la proposta del PDUC no avalua suficientment els dèficits i recursos disponibles d’aigua. Aquest és un factor limitant dels possibles creixements urbanístics a la comarca. La quantitat i qualitat d’aquest servei hauria de condicionar els nous creiexements. Sol·licita: 1- Que els tres recintes qualificats de sòl no urbanitzable clau 20b situats a l’oest del municipi de Bellver de Cerdanya passin a sòl no urbanitzable de protecció especial (24a o 24b). 2- Que les 4 unitats qualificades de 20a de Pi, Talló, Bor i Pedra/Beders/Baltarga exigeixen un nivell de definició i protecció més adequat, en aquest cas proposem que siguin de protecció especial d’alt valor agrícola (21a) i de valor natural i de connexió (25b). 3- Que el nou l’àmbit D d’actuació al nucli de Pedra es mantingui la qualificació urbanística de sòl no urbanitzable d’especial protecció. I l’àmbit classificat com a “àmbit de noves determinacions” s’ha de qualificar de sòl no urbanitzable d’especial protecció de Valor natural i de connexió 25b i de protecció del domini públic hidràulic i del sistema fluvial. 4- Esmenes referent a l’article 4.9 apartat 3 del PDUC referent al nucli de Pedra. 5- Que els possibles aprofitaments urbanístics que es puguin desenvolupar a la parcel·la C es destini un percentatge del 25% a habitatge protegit. Resposta: A2: Es desestima. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació

138 de 265

o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). A3: És improcedent. El PDUC no detrmina creixements i per tant no aprofundeix sobre els recursos disponibles d’aigua. S1: S’estima parcialment. El PDUC no definirà sòls preventius preferents per a l’extensió urbana però es consideraran sòls de protecció preventiva i serà el planejament urbanístic municipal el que determinarà el seu major o menor grau de protecció. S2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. S3 i S4: S’estimen parcialment. La transferència de l’aprofitament reconegut en els àmbits esmentats de Pedra no s’exigeix en la posició anteriorment proposada, dins el mateix assentament de Pedra, si no que haurà de materialitzar-se en d’altres nuclis urbans del municipi o d’altres municipis de la comarca. S5: S’estima parcialment, en el sentit que s’exigirà el compliment de la legislació vigent.

139 de 265

6.3 Municipi de Bolvir. El senyor Colomina Poch, Ramon

Núm. 84

Municipi: BOLVIR (Bolvir) Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que les seves propietats queden afectades íntegrament pel nou traçat d’un vial 2- Que les seves propietats consten d’un habitatge amb jardí, i un prat de dall amb 3 “Silos” situades a La Colomina. 3-Que en el PTPAPA, encara que consta aquesta variant i la seva reserva, recomana el traçat per la Baga. 4- Que en general es fa una catalogació dels sòls en base als seus valors naturals, socials i paisatgístics, a excepció de la zona esmentada, on molt probablement el possible traçat proposat ha marcat que els prats de dall que queden al nord de la infraestructura estiguin classificats. Sol·licita: 1- Que es modifiqui la classificació de les parcel·les urbanes esmentades que consten al PDUC com no urbanitzables. 2- Que es revisi la modernització de la N-260, fent un estudi de les diferents alternatives i contemplant els dos escenaris diferents en funció de si la E-9 passa o no per la solana ceretana. 3- Que en cas de confirmar-se el traçat proposat es respecti l’actual traçat de l’antic camí de Saga a Puigcerdà, tal i com marcava el PTPAPA. 4- Que es plantegin com es solucionaran els problemes que generaran els accessos als prats i altres infraestructures com els “Silos”, així com les mesures de disminució de la contaminació acústica en el cas de la proximitat de vivendes com la meva. Resposta: A1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A3: S’estima.

140 de 265

A4: Es desestima. Els Prats de Dall que quedarien al nord de la infraestructura, que actualment el PDUC no determina, no condicionaria la classificació dels sòls. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. S2, S3 i S4: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. El PDUC, per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes. El senyor Mora Uriach, Deborah, en nom propi i en representació de INVERSIONES RIO LOBOS, SL

Núm. 102

Municipi: BOLVIR (La Corona) Data: 10/10/2007 Al·lega:

141 de 265

1- Que tant la firmant com la societat a la que representa es veuran perjudicats pel PDUC. Que el terreny afectat pel pla és la Parcel·la nº24 (veure document adjunt) 2- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 3- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 4- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 5- Que de totes les propostes de millora de la xarxa viària, el tram que passa per la Corona de Bolvir és una de les que causen el impacte visual i ambiental més fort, ja que hauria de fer-se un viaducte, un túnel que travessi La Corona i un pont per sobrepassar el torrent de Bolvir. 6- Encara que no es pot saber amb exactitud que afectaria, hi ha una sèrie d’element que si queda clar que estarien afectats: L’accés a la urbanització, l’habitatge propietat de la representada. 7- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·licita: 1- Que s’elimini totalment la proposta de variant de la N-260 que va de la N-152 fins la recta de Bolvir ( Variant nº8 i nº9 del Plànol O.2 “Xarxa d’infraestructures” del PDUC. Resposta: A2,A3,A4, A5, A6, A7: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. S1: S’estima en el sentit que el PDUC per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes.

142 de 265

El senyor Martínez Ramírez, Josep, en nom propi i en representació de ENTITAT DE CONSERVACIÓN LA CORONA DE BOLVIR

Núm. 118

Municipi: BOLVIR (La Corona) Data: 11/10/2007 Al·lega: 1- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 2- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 3- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 4- Que de totes les propostes de millora de la xarxa viària, el tram que passa per la Corona de Bolvir és una de les que causen el impacte visual i ambiental més fort, ja que hauria de fer-se un viaducte, un túnel que travessi La Corona i un pont per sobrepassar el torrent de Bolvir. 5- Encara que no es pot saber amb exactitud que afectaria, hi ha una sèrie d’element que si queda clar que estarien afectats: L’accés a la urbanització, l’habitatge propietat de la representada. 6- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·licita: 1- Que s’elimini totalment la proposta de variant de la N-260 que va de la N-152 fins la recta de Bolvir ( Variant nº8 i nº9 del Plànol O.2 “Xarxa d’infraestructures” del PDUC Resposta: A1, A2,A3,A4, A5 i A6,: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

143 de 265

S1: S’estima en el sentit que el PDUC per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes. La senyora Riera Tresserra, Montserrat, en representació de Mencos vila, Romulo i Güell Malet, Luisa

Núm. 83

Municipi: BOLVIR (La Devesa de Golf) Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que són propietaris la finca que forma part del camp anomenat “Pla de l’Oratori” de 2 ha l’extensió inscrita en el registre de la Propietat de Puigcerdà al Tomo 634, llibre 14, foli 109, finca nº 1.197. 2- Que el PTPAPA planteja l’exigència de minimitzar l’impacta que les vies traseuropees poden causar, i que aquest opta per traçar un eix transeuropeu per l’eix d’obaga, configurant l’eix de la solana com a xarxa comarcal que és. I que el PDUC no pot contradir, sense causa justificada les determinacions del PTPAPA. 3- Que el PDUC fa el traçat de la reserva de sòl sobre terrenys amb edificacions plenament consolidades i executades amb les seves corresponents llicències i figures de planejament aprovades. 4- La conjunció dels factors enunciats imposen una necessària referència a l’exercici de les potestats discrecionals Sol·licita: 1- Que acordi la supressió de la reserva de sòls per a l’execució de la variant de la N-260 l seu pas per Bolvir (eix de solana) recollint les determinacions del PTPAPA. Resposta: A2 i A3:S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

144 de 265

A4: Es desestima l’al·legació. Pels motius anteriorment esmentats. S1: S’estima en el sentit que el PDUC per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes. El senyor Mencos Vila, Rómulo en nom propi i, en representació de la senyora Güell Malet, Luisa,

Núm. 100

Municipi: BOLVIR (La Devesa de Golf) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 2- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 3- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 4- Que de totes les propostes de millora de la xarxa viària, el tram que passa per la Corona de Bolvir és una de les que causen el impacte visual i ambiental més fort, ja que hauria de fer-se un viaducte, un túnel que travessi La Corona i un pont per sobrepassar el torrent de Bolvir. 5- Encara que no es pot saber amb exactitud que afectaria, hi ha una sèrie d’element que si queda clar que estarien afectats: L’accés a la urbanització, l’habitatge propietat de la representada. 6- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·licita: 1- Que s’elimini totalment la proposta de variant de la N-260 que va de la N-152 fins la recta de Bolvir ( Variant nº8 i nº9 del Plànol O.2 “Xarxa d’infraestructures” del PDUC

145 de 265

Resposta: A1, A2,A3,A4, A5 i A6,: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. S1: S’estima en el sentit que el PDUC per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes. El senyor Piquer Belloch, Manuel José en representació de ENTITAT DE CONSERVACIÓ LA CORONA DE BOLVIR

Núm. 80

Municipi: BOLVIR (La Devesa de Golf) Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- La variant proposada pel PDUC que aniria des de Bolvir fins a la N-152 ( variants nº 8 i 9 del plànol o.2 “Xarxa d’infraestructures” del pla, és greument perjudicial per la Cerdanya, en general i en particular per l’Entitat que es representa i un perjudicis irreparables a la urbanització del Sector 31 de Bolvir. 2- Que la el pla parcial sector 31 també coneguda com la Solana de Golf, en PDUC és classifica com a sòl urbanitzable delimitat en les àrees especialitzades ( 15b) i que actualment està construït el 95% dels 91 habitatges previstos. 3-Que per tant la reserva de sòl per a la variant transcorre per sobre de sòl urbà consolidat i edificat. 4- Que la variant té perjudicis generals a la comarca en Medi Ambient, agricultura, ramaderia i turisme. 5- Que el PTPAPA ja reconeix la innecessarietat de la variant proposada. Sol·licita: 1- Que es suprimeixi la proposta de variant de la N-260 que va des de la N-152 fins al final del municipi de Bolvir.

146 de 265

2- Que es modifiqui la qualificació actual que consta al PDUC al sector 31, camp de la baixada de Bolvir, en el sentit que es canviï per la qualificació de sòl urbà. Resposta: A1, A3, A4, A5, S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A2 i S2: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. El senyor Triginer i Boixeda i el senyor Francisco i Font i Torrent, Joan, president i secretari de la Junta directiva de l’entitat anomenada Comunitat de Propietaris de la Devesa del Golf,

Núm. 54

Municipi: BOLVIR (La Devesa de Golf) Data: 10/10/2007 Al·leguen: 1- Que gaudeixen de plena legitimitat per formular les presents al·legacions a l’empara del que preveu l’article 31 de la llei 30/1992 de 26 de novembre. 2- Que les variants i els nous traçats del PDUC que van des de Bolvir fins la N-152 ( tram nº8 i nº9 del plànol O.2 Xarxa d’infraestructures) són greument perjudicials per la Cerdanya, en general, i pel municipi de Bolvir i el paratge de Ventajola, en particular, ja que sense raó que ho justifiqui suficientment malmeten bens i drets valuosos ( al terme de Bolvir) i paratges i entorns naturals verges o centenaris ( al paratge de Ventajola). 3- Que la variant té perjudicis generals a la comarca en Medi Ambient, agricultura, ramaderia i turisme. 4- Que el PTPAPA ja reconeix la innecessarietat de la variant proposada.

147 de 265

Sol·liciten: 1- Que es suprimeixi la proposta de variant de la N-260 que va des de la N-152 ( trams 8 i 9 del plànol O.2- Xarxa d’infraestructures ) fins al final del municipi de Bolvir. Resposta: A1, A2, A3, A4, S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. El PDUC, per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes. La senyora De la Villa Rivière, Concepción

Núm. 48

Municipi: BOLVIR (La Solana de Golf) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 2- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 3- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 4- Que de totes les propostes de millora de la xarxa viària, el tram que passa per la Corona de Bolvir és una de les que causen el impacte visual i ambiental més fort, ja

148 de 265

que hauria de fer-se un viaducte, un túnel que travessi La Corona i un pont per sobrepassar el torrent de Bolvir. 5- Encara que no es pot saber amb exactitud que afectaria, hi ha una sèrie d’element que si queda clar que estarien afectats: L’accés a la urbanització, l’habitatge propietat de la representada. 6- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·licita: 1- Que s’elimini totalment la proposta de variant de la N-260 que va de la N-152 fins la recta de Bolvir ( Variant nº8 i nº9 del Plànol O.2 “Xarxa d’infraestructures” del PDUC Resposta: A1, A2,A3,A4, A5 i A6,: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. S1: S’estima en el sentit que el PDUC per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes. El senyor Andino Villasante, Juan Ramón i la senyora López Rodríguez, M. Carmen,

Núm. 61

Municipi: BOLVIR (La Solana de Golf) Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera.

149 de 265

2- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 3- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 4- Que de totes les propostes de millora de la xarxa viària, el tram que passa per la Corona de Bolvir és una de les que causen el impacte visual i ambiental més fort, ja que hauria de fer-se un viaducte, un túnel que travessi La Corona i un pont per sobrepassar el torrent de Bolvir. 5- Encara que no es pot saber amb exactitud que afectaria, hi ha una sèrie d’element que si queda clar que estarien afectats: L’accés a la urbanització, l’habitatge propietat de la representada. 6- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·licita: 1- Que s’elimini totalment la proposta de variant de la N-260 que va de la N-152 fins la recta de Bolvir ( Variant nº8 i nº9 del Plànol O.2 “Xarxa d’infraestructures” del PDUC Resposta: A1, A2,A3,A4, A5 i A6,: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. S1: S’estima en el sentit que el PDUC per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes.

150 de 265

El senyor De las Muelas Fernández, Francisco javier

Núm. 52

Municipi: BOLVIR (La Solana de Golf) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- La variant proposada pel PDUC que aniria des de Bolvir fins a la N-152 ( variants nº 8 i 9 del plànol o.2 “Xarxa d’infraestructures” del pla, és greument perjudicial per la Cerdanya, en general i en particular per l’Entitat que es representa i un perjudicis irreparables a la urbanització del Sector 31 de Bolvir. 2- Que la el pla parcial sector 31 també coneguda com la Solana de Golf, en PDUC és classifica com a sòl urbanitzable delimitat en les àrees especialitzades ( 15b) i que actualment està construït el 95% dels 91 habitatges previstos. 3-Que per tant la reserva de sòl per a la variant transcorre per sobre de sòl urbà consolidat i edificat. 4- Que la variant té perjudicis generals a la comarca en Medi Ambient, agricultura, ramaderia i turisme. 5- Que el PTPAPA ja reconeix la innecessarietat de la variant proposada. Sol·licita: 1- Que es suprimeixi la proposta de variant de la N-260 que va des de la N-152 fins al final del municipi de Bolvir. 2- Que es modifiqui la qualificació actual que consta al PDUC al sector 31, camp de la baixada de Bolvir, en el sentit que es canviï per la qualificació de sòl urbà. Resposta: A1, A3, A4, A5, S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A2 i S2: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers.

151 de 265

El senyor Piquer Belloch, Manuel José en representació de l’entitat de Conservació del Pla Parcial Sector 31 Camp de la Baixada de Bolvir,

Núm. 117

Municipi: BOLVIR Data: 11/10/2007 1- La variant proposada pel PDUC que aniria des de Bolvir fins a la N-152 ( variants nº 8 i 9 del plànol o.2 “Xarxa d’infraestructures” del pla, és greument perjudicial per la Cerdanya, en general i en particular per l’Entitat que es representa i un perjudicis irreparables a la urbanització del Sector 31 de Bolvir. 2- Que la el pla parcial sector 31 també coneguda com la Solana de Golf, en PDUC és classifica com a sòl urbanitzable delimitat en les àrees especialitzades ( 15b) i que actualment està construït el 95% dels 91 habitatges previstos. 3-Que per tant la reserva de sòl per a la variant transcorre per sobre de sòl urbà consolidat i edificat. 4- Que la variant té perjudicis generals a la comarca en Medi Ambient, agricultura, ramaderia i turisme. 5- Que el PTPAPA ja reconeix la innecessarietat de la variant proposada. Sol·licita: 1- Que es suprimeixi la proposta de variant de la N-260 que va des de la N-152 fins al final del municipi de Bolvir. 2- Que es modifiqui la qualificació actual que consta al PDUC al sector 31, camp de la baixada de Bolvir, en el sentit que es canviï per la qualificació de sòl urbà. Resposta: A1, A3, A4, A5, S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A2 i S2: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers.

152 de 265

La senyora Trafi Besoli, Francesca, Núm. 78

Municipi: BOLVIR (Bolvir) Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietària de la finca anomenada “ La Solana” de Bolvir amb referència cadastral de la finca núm. 62 del polígon 7. 2- Que aquesta finca està classificada com a sòl no urbanitzable pel PICC en clau 12 (Sòl d’aprofitament agrícola i ramader) 3- Que per part de l’ajuntament s’està tramitant una modificació puntual del PICC . Aquesta modificació planteja modificar la classificació del sòl de no urbanitzable a sòl urbà clau 6F zona residencial aïllada plurifamiliar grau VI del PICC. 4- Que aquesta finca està envoltada per sòl urbà consolidat i per la carretera de la Seu a Puigcerdà N-260. Per tant gaudeix de tots els serveis i la no inclusió dins el sòl urbà va donar un límit estrany del sòl urbà en aquest extrem sud-est del municipi. 5- Que el PTPAPA classifica la finca com a sòl preventiu i el PDUC també com a sòl Preventiu (clau 20a) Sol·licita: 1- Que la finca (o part de la finca) de la sotasignat quedi inclosa dins del sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana ( clau 20b). Resposta: S1: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Canvi d’ús i reforma aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal.

153 de 265

La senyora Barrera Aleix, Àngels, Núm. 79

Municipi: BOLVIR (La Devesa de Golf) Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietària de la finca anomenada “Rigal” de Bolvir, amb referència cadastral nº3 del polígon 69. 2- Que la finca està classificada en el PPIC en clau 12 ( sòl d’aprofitament agrícola i ramader. 3- Que per les circumstàncies que envolten la finca de la sotasignant, circumstàncies d’emplaçament, serveis i entorn edificatori consolidat, la finca reuneix les condicions objectives de sòl urbà segons la Llei d’urbanisme Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. 4- Que en el PTPAPA la finca està classificada com a sòl de protecció preventiva i que en el PDUC la finca es classifica de protecció especial ( 20a), dintre de les categories del sòl no urbanitzable. Sol·licita: 1- Que la classificació del PDUC de la finca nº3 del polígon 69 es substitueixi per la categoria de sòl urbanitzable delimitat (15b). Resposta: A3- Es desestima. És el POUM el que ho ha de determinar segons les estratègies del PTPAPA. A4: Es desestima. El PTPAPA la classifica com a sòl de protecció territorial. S1: Es desestima en els assentaments per als quals el PTPAPA assenyala la condició d’àrea especialitzada. D’acord amb les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, les àrees especialitzades han de desenvolupar el sòl que ja tenen classificat com a urbà i urbanitzable i no poden, com a criteri general, modificar el seu perímetre. En tot cas, per aquests assentaments, seran d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

154 de 265

El senyor Estany Bufill, Pedro i el senyor Estany Bufill, Ramón

Núm. 66

Municipi: BOLVIR (Sant Martí d’Aravó) Data: 10/10/2007 Al·leguen: 1- Que es considera important disposar de sòls amb major flexibilitat, de manera que es capaciti els municipis de la possibilitat d’acollir dotacions i/o infraestructures estratègiques. I així col·laborin a fixar població al territori i adquirir la suficient massa crítica que garanteixi dinamisme. 2- Que el PTPAPA estableix per el municipi de Bolvir una estratègia de Canvi d’ús i reforma interior. Desenvolupa un paper poc important dins de Puigcerdà si tenim en compte el nombre de població, però més destacable des d’un punt de vista econòmic degut a la localització del Golf. 3- Que tot hi que el PDUC diu que “els plànols assenyalen el sòl urbà i urbanitzable d’acord amb la informació disponible en el moment de redacció del PDUC”, es creu oportú considerar la informació registral disponible per assegurar la inclusió de la totalitat de les parcel·les dins la clau urbanística que els correspon. Sol·liciten: 1- Que es revisi el sector assenyalat en el plànol adjunt i li assignin la clau urbanística que correspon al sòl urbà d’àrees especialitzades (clau 1b). Resposta: A1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. A2: Es desestima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Canvi d’ús i reforma, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. A3 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats

155 de 265

definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. El senyor Artigas, Jordi, en representació del senyor Estany Bufill, Pedro i del senyor Estany Bufill, Ramon

Núm. 94

Municipi: BOLVIR Data: 10/10/2007 i 23/05/2008 Al·lega: 1- Que es considera important disposar de sòls amb major flexibilitat, de manera que es capaciti els municipis de la possibilitat d’acollir dotacions i/o infraestructures estratègiques. I així col·laborin a fixar població al territori i adquirir la suficient massa crítica que garanteixi dinamisme. 2- Que el PTPAPA estableix per el municipi de Bolvir una estratègia de Canvi d’ús i reforma interior. Desenvolupa un paper poc important dins de Puigcerdà si tenim en compte el nombre de població, però més destacable des d’un punt de vista econòmic degut a la localització del Golf. 3- Que tot hi que el PDUC diu que “els plànols assenyalen el sòl urbà i urbanitzable d’acord amb la informació disponible en el moment de redacció del PDUC”, es creu oportú considerar la informació registral disponible per assegurar la inclusió de la totalitat de les parcel·les dins la clau urbanística que els correspon. 4- Que el PDUC classifica el sector com a sòl no urbanitzable de protecció especial (24b) ens clau introduïda pel PDUC, que no contempla el PTPAPA. Sol·licita: 1- Que es revisi el sector assenyalat en el plànol I.04, tal que obtingui la clau urbanística 1b, com reflecteix el plànol O.04 de proposta. En data 23/05/2008, com a continuació d’aquest escrit, fora del termini d’informació pública i com a ampliació de l’al·legació anterior es Sol·licita: 2- Que es revisi l’àmbit corresponent a unes finques de la seva propietat a Bolvir de Cerdanya –assenyalades sobre plànol-, i es recullin com a sòl urbà, règim que els correspon segons resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data 10 de desembre de 1986, que estima un recurs d’alçada interposat contra l’aprovació del Pla intermunicipal de la Cerdanya. Resposta: A1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris

156 de 265

d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. A2: Es desestima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Canvi d’ús i reforma, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. A3 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A4: És improcedent. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. S2: S’estima. Amb independència de la seva interpretació gràfica, davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. Tanmateix, aquest reconeixement no altera en res les determinacions del PDUC essent la identificació del sòl urbà i urbanitzable dels seus plànols merament descriptiva. El senyor Estany Bufill, Ramón

Núm. 62

Municipi: BOLVIR (Sant Martí de Cerdanya??) Data: 15/10/2007

157 de 265

Al·lega: 1- Que és el titular d’una finca en el camí de Llosers la qual està inscrita en el Registre de la Propietat de Puigcerdà Tom 785 llibre 18 foli 91 Finca 1771.I

2- Que la present finca està classificada pel planejament actual com a sòl urbà edificació residencial unifamiliar, grau V (clau 8E) i el PDUC diu que han de ser classificats com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva 20a. 3- Que s’acompanya el document 3 amb còpia de la resolució del conseller, de 10 de desembre de 1986, mitjançant la qual s’estima el recurs de reposició interposats contra l’aprovació del Pla d’Ordenació Intermunicipal de la Cerdanya i es classifiquen els terrenys com a sòl urbà edificació unifamiliar grau V (clau 8E) Sol·licita: 1- Que es mantingui la classificació de sòl urbà edificació residencial unifamiliar, dels terrenys de la seva propietat. Resposta: S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. El senyor Estany Bufill, Pedro

Núm. 62 bis

Municipi: BOLVIR (Sant Martí de Cerdanya??) Data: 15/10/2007 Al·lega: - Que és el titular d’una finca en el camí de Llosers la qual està inscrita en el Registre de la Propietat de Puigcerdà Tom 634 llibre 14 foli 165 Finca 1210.I

2- Que la present finca està classificada pel planejament actual com a sòl urbà edificació residencial unifamiliar, grau V (clau 8E) i el PDUC diu que han de ser classificats com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva 20a. 3- Que s’acompanya el document 3 amb còpia de la resolució del conseller, de 10 de desembre de 1986, mitjançant la qual s’estima el recurs de reposició interposats contra l’aprovació del Pla d’Ordenació Intermunicipal de la Cerdanya i es classifiquen els terrenys com a sòl urbà edificació unifamiliar grau V (clau 8E)

158 de 265

Sol·licita: 1- Que es mantingui la classificació de sòl urbà edificació residencial unifamiliar, dels terrenys de la seva propietat. Resposta: S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. La senyora Riera Tresserra, Montserrat, en representació de TERRENOS Y COMERCIO, SL

Núm. 82

Municipi: BOLVIR (Bolvir) Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que en el tràmit d’informació pública a la aprovació inicial del PDUC es va presentar un escrit d’al·legacions la còpia del qual es presenta com a annex 1. 2- Que la mercantil Terrenos i Comencio, SL, té la titularitat dels sòls que es descriuen en l’al·legació: Volum 837, llibre 20, foli 128 finca 1891; Volum 837, llibre 20, foli 131 finca 1.892; Volum 837, llibre 20, foli 134 finca 1893;Volum 323, llibre 8, folio 29, finca 816; i tom 1333, llibre 36, foli 100, finca 731. 3- Que la Comissió d’Urbanisme de Girona, en data de 22 de juny de 1994 va aprovar definitivament el “Pla Especial d’una àrea de la urbanització el Golf” promoguda per Terrenos y Comencio SA i que en data 26 d’octubre de 2005 es va presentar el corresponent projecte de reparcel·lació que va ser aprovat definitivament per l’ajuntament el dia 11 d’abril de 2006. 4- Que en els sòls en que la societat Terrenos y comencios, SL va fer el Projecte de reparcel·lació del “Pla Especial d’una àrea de la urbanització del Golf de Bolvir”, el PDUC els classifica com a “sòl no urbanitzable d’especial protecció” clau 24b, 5- Que aquest fet entra en contradicció amb el model territorial que preveia l’ajuntament i que tenia el recolzament del PTPAPA. Sol·licita: 1- que es mantingui la qualificació de la finca d’aquesta societat com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva, igual que preveia el PTPAPA.

159 de 265

Resposta: A5 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. El senyor Pablo Puig, José, administrador de TERRENOS Y COMERCIO, SL

Núm. 4

Municipi: BOLVIR (Bolvir) Data: 09/10/2007 Al·lega: - Que és el titular d’una finca en el camí de Llosers la qual està inscrita en el Registre de la Propietat de Puigcerdà Tom 634 llibre 14 foli 165 Finca 1210.I

2- Que la present finca està classificada pel planejament actual com a sòl urbà edificació residencial unifamiliar, grau V (clau 8E) i el PDUC diu que han de ser classificats com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva 20a. 3- Que s’acompanya el document 3 amb còpia de la resolució del conseller, de 10 de desembre de 1986, mitjançant la qual s’estima el recurs de reposició interposats contra l’aprovació del Pla d’Ordenació Intermunicipal de la Cerdanya i es classifiquen els terrenys com a sòl urbà edificació unifamiliar grau V (clau 8E) Sol·licita: 1- Que es mantingui la classificació de sòl urbà edificació residencial unifamiliar, dels terrenys de la seva propietat.

160 de 265

Resposta: S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. La senyora Riera Tresserra, Montserrat, en representació de TERRENOS Y COMERCIO, SL

Núm. 82

Municipi: BOLVIR (Bolvir) Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que en el tràmit d’informació pública a la aprovació inicial del PDUC es va presentar un escrit d’al·legacions la còpia del qual es presenta com a annex 1. 2- Que la mercantil Terrenos i Comencio, SL, té la titularitat dels sòls que es descriuen en l’al·legació: Volum 837, llibre 20, foli 128 finca 1891; Volum 837, llibre 20, foli 131 finca 1.892; Volum 837, llibre 20, foli 134 finca 1893;Volum 323, llibre 8, folio 29, finca 816; i tom 1333, llibre 36, foli 100, finca 731. 3- Que la Comissió d’Urbanisme de Girona, en data de 22 de juny de 1994 va aprovar definitivament el “Pla Especial d’una àrea de la urbanització el Golf” promoguda per Terrenos y Comencio SA i que en data 26 d’octubre de 2005 es va presentar el corresponent projecte de reparcel·lació que va ser aprovat definitivament per l’ajuntament el dia 11 d’abril de 2006. 4- Que en els sòls en que la societat Terrenos y comencios, SL va fer el Projecte de reparcel·lació del “Pla Especial d’una àrea de la urbanització del Golf de Bolvir”, el PDUC els classifica com a “sòl no urbanitzable d’especial protecció” clau 24b, 5- Que aquest fet entra en contradicció amb el model territorial que preveia l’ajuntament i que tenia el recolzament del PTPAPA. Sol·licita: 1- que es mantingui la qualificació de la finca d’aquesta societat com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva, igual que preveia el PTPAPA. Resposta:

161 de 265

A5 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. La senyora Roset Magdaleno, Mireia, en representació de Meya Arró, Marc,

Núm. 77

Municipi: BOLVIR (Talltorta) Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que el representat és propietari de l’explotació agropecuària vinculada al Mas d’Arbó des de generacions precedents. I que dita explotació col·labora amb la preservació de l’entorn natural vinculat a l’activitat, de manera que els propietaris es poden qualificar com a “jardiners d’aquest paisatge. 2- Que la propietat té la voluntat de continuar amb l’esmentada explotació agropecuària i la corresponent tasca de conservació del paisatge. No obstant al ser una explotació familiar, seria convenient poder comptar amb una activitat complementària de recolzament econòmic, compatible amb l’entorn natural. 3- S’ha plantejat la possibilitat d’incloure al POUM, actualment en redacció, la delimitació d’un àmbit on s’acceptés la implantació d’un establiment de nova construcció per a turisme rural, que caldria desenvolupar amb un Pla Especial. La situació d’aquesta delimitació s’ubicaria resseguint el camí de l’antiga carreters vella que porta a Puigcerdà, entre les parcel·les 20 i 21, en l’emplaçament assenyalat en els plànols que s’adjunten.

162 de 265

4-Que el PDUC qualifica el conjunt edificat del Mas d’Arbó i el seu entorn més immediat com a sòl urbanitzable de protecció territorial (clau 23a) 5- Que el conjunt edificat del Mas d’Arbó està inclòs dins el catàleg de Masies en sòl rústec del municipi de Bolvir. Sol·licita: 1- Que es canviï la qualificació del sector delimitat en els plànols adjunts de sòl no urbanitzable de protecció territorial ( 23a) a sòl no urbanitzable de protecció preventiva (20a) 2- Que s’inclogui paral·lelament la present modificació, cas que sigui estimada, al POUPM de la Cerdanya. Resposta: S1 i S2: Es desestima. No es pot canviar la qualificació ja que el PTPAPA ja ho classifica com a protecció territorial i a demés no és contigu a cap nucli històric. Les actuacions que s’hagin de fer estaran regides per l’article 47 de la llei d’urbanisme, pel catàleg de masies en sòl no urbanitzable i el que permet fer el PTPAPA en sòl de protecció territorial. El senyor Cruylles de peratallada i Andreu, Alejo,

Núm. 97

Municipi: BOLVIR Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietari de les finques contigües al “Mas Aransó” grafiades al plànol adjunt. 2- Que el PDUC una com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva ( clau 20a) i l’altre com a sòl no urbanitzable de protecció ecològico-paisatgística ( clau 24b) 3- Que existeix una arbitrarietat en les determinacions de les subcategories del sòl no urbanitzable de protecció preventiva (clau 22a) i del sòl de protecció ecològico- paisatgística ( clau 24b) en les finques de referència. Sol·licita: 1- Que es classifiquin les finques esmentades com a sòl de protecció preventiva Apte per a l’extensió urbana ( clau 20b) Resposta:

163 de 265

A3: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. El senyor Artigas, Jordi, en representació de Gay de Montellà, Joaquim,

Núm. 95

Municipi: BOLVIR Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que es considera important disposar de sòls amb major flexibilitat, de manera que es capaciti els municipis de la possibilitat d’acollir dotacions i/o infraestructures estratègiques. I així col·laborin a fixar població al territori i adquirir la suficient massa crítica que garanteixi dinamisme. 2- Que tenint en compte l’estratègia de reestructuració- Canvi d’ús i reforma interior- que es contempla pel municipi de Bolvir de Cerdanya, es creu convenient la inclusió d’una subcategaria de sòl que tot i no ser apte per a l’extensió urbana permeti en creixement específic, l’extensió en raval. 3- Que donada la possibilitat que en sòls de protecció territorial com de protecció preventiva (actual qualificació), tenen la capacitat d’acollir actuacions de caràcter

164 de 265

estratègic, cap considerar el creixement en raval com a estratègic per a la conservació de gran part del territori que suposa alhora que unifica àmbits dispersos, cohesionant-lo. Sol·licita: 1- Es suggereix que en la normativa incorpori en el Títol II del document, article 2.3 a l’apartat de Sòl no urbanitzable de protecció preventiva (clau 20auna subcategoria que seria Sòl de protecció preventiva- extensió en raval (clau 20 a1) 2- Que els sectors assenyalats en el plànol I.04 de l’annex, obtinguin la clau urbanística 20a1. Resposta: A1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A2: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. A3 i S1: S’estima parcialment. Si bé la normativa urbanística municipal sobre els ravals de Cerdanya en sòl no urbanitzable ha estat derogada per la legislació urbanística catalana i ja no es poden desenvolupar ni aprovar noves actuacions en raval, el PDUC per aprovació provisional recollirà la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC S2: Es desestima. El PDUC no pot canviar la classificació del PTPAPA en els termes que es demana en aquesta al·legació.

165 de 265

6.4 Municipi de Das. La senyora Cosp i Pons, Sílvia, en representació de Pons Carrera, Rosa

Núm. 105

Municipi: DAS (Das) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que la representada és propietària del solar situat front a l’Ajuntament, que limita amb la carretera d’Urús. Prové de l’anomenat Camp de la Mina que va ser afectat en el seu dia per l’obertura del camí d’Alp a Urús. 2- Que aquest terreny va adquirir la condició de sòl urbanitzable per l’aprovació del Pla parcial nord-est de Das l’any 1969. L’any 1983, per motiu de l’obertura del túnel del Cadí, la Generalitat va expropiar-ne 320m2, corresponent a una franja del terreny tot al llarg de la carretera d’Urús per ampliar el que havia de ser el ramal secundari de la boca Nord del túnel. En el PICC va quedar classificat com a sòl urbà sota la denominació de UA 2 de Das. L’any 1994 l’Ajuntament arriba a un pacte amb la propietat que queda reflectit en el document de segregació. 3- Que el PDUC modifica la categoria del que era el ramal secundari de la boca nord del túnel del Cadí i preveu a grans trets el seu soterrament en el tram de travessa urbana de Das. La definició d’aquest vial soterrat haurà de ser objecte del POUM en fase de redacció. Sol·licita: 1- Que el nou planejament reculli les condicions particulars que es deriven del document de compravenda i servituds subscrits. 2- Que es defineixi el traçat del vial soterrat sense afectar les diferents propietats que hi donen front tant pel que fa el límit de parcel·la com pel que fa la línia d’edificació i es mantingui l’accés rodat amb una zona destinada a aparcament. 3- Que en el programa del nou planejament quedi exactament determinada l’administració que assumirà l’execució del tram de vial així com el termini per a l’execució de les obres previstes pel PICC l’any 1986. Resposta: S1: Al·legació improcedent. No és competència del PDUC S2 i S3: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles

166 de 265

infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. La senyora Cosp i Pons, Sílvia, en representació de Pons Carrera, Rosa

Núm. 105 bis

Municipi: DAS (Das) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que la representada és propietària d’un terreny situat a Das, a la cruïlla del camí de l’Herald amb el camí de Tartera. 2- Que en un extrem d’aquest terreny el PICC contempla una franja de sòl qualificat d’urbà clau 2, que permet l’edificació de 8 habitatges sobre dues parcel·les separades per un futur carrer. 3- Que la classificació d’aquest sòl com a urbà va ser acordada amb l’ajuntament i l’equip redactor per tal de repartir equitativament entre les germanes Maria i Rosa Pons l’aprofitament urbanístic que s’havia de derivar del nou planejament. 4- Que el PDUC desqualifica la porció de terreny abans esmentada (qualificada de clau 2 ) propietat de Rosa Pons, mentre que preveu un creixement del nucli de Das. 5- Que Rosa Pons ha complert degudament totes les càrregues que es deriven del planejament. Sol·licita: 1- Que ja que el manteniment del mateix règim del sòl clau 2 en la propietat de Rosa Pons sembla impedir la sortida d’un vial previst en el nou planejament, es proposa la inclusió dels terrenys propietat de Rosa Pons dintre de l’àmbit d’actuació que preveu l’ampliació del sòl per la banda de la UA 1 de Das i de Cal Xamberg fins el camí de l’Herald. Resposta: A4 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers.

167 de 265

El senyor Cosp Pons, Sílvia, en representació de la seva mare la senyora Pons Carrera, Rosa,

Núm. 130

Municipi: DAS Data: 13/11/2007 Al·lega: 1- Que la representada és propietària del solar situat front a l’Ajuntament, que limita amb la carretera d’Urús. Prové de l’anomenat Camp de la Mina que va ser afectat en el seu dia per l’obertura del camí d’Alp a Urús. 2- Que aquest terreny va adquirir la condició de sòl urbanitzable per l’aprovació del Pla parcial nord-est de Das l’any 1969. L’any 1983, per motiu de l’obertura del túnel del Cadí, la Generalitat va expropiar-ne 320m2, corresponent a una franja del terreny tot al llarg de la carretera d’Urús per ampliar el que havia de ser el ramal secundari de la boca Nord del túnel. En el PICC va quedar classificat com a sòl urbà sota la denominació de UA 2 de Das. L’any 1994 l’Ajuntament arriba a un pacte amb la propietat que queda reflectit en el document de segregació. 3- Que el PDUC modifica la categoria del que era el ramal secundari de la boca nord del túnel del Cadí i preveu a grans trets el seu soterrament en el tram de travessa urbana de Das. La definició d’aquest vial soterrat haurà de ser objecte del POUM en fase de redacció. Sol·licita: 1- Que el nou planejament reculli les condicions particulars que es deriven del document de compravenda i servituds subscrits. 2- Que es defineixi el traçat del vial soterrat sense afectar les diferents propietats que hi donen front tant pel que fa el límit de parcel·la com pel que fa la línia d’edificació i es mantingui l’accés rodat amb una zona destinada a aparcament. 3- Que en el programa del nou planejament quedi exactament determinada l’administració que assumirà l’execució del tram de vial així com el termini per a l’execució de les obres previstes pel PICC l’any 1986. Resposta: S1: Al·legació improcedent. No és competència del PDUC S2 i S3: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

168 de 265

La senyora Portell Ribas, Valentina,

Núm. 49

Municipi: DAS (Das) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietària de la finca inscrita en el Registre de la Propietat de Puigcerdà al volum 1.151, llibre 20, foli 61, finca 1038 2- Que Das és una població destacada pel deu característic nucli urbà. Sense masses pretensions, però innegablement característic del paisatge Pirinenc. És en aquest centre urbà, on es troba tota l’essència de la població. La resta del seu terme municipal compte també amb unes característiques pròpies. 3- Els terrenys es troben en les dues condicions definides en el PDUC com a característiques del sòl apte per a l’extensió urbana, és a dir, sòl perifèric i contigu al nucli històric. Aquestes característiques el fan mereixedor de la classificació de sòl apte per a l’extensió urbana o sòl assentaments. . 4- Que s’hauria d’imposar la creació del sòl necessari per cobrir la demanda d’habitatge i fomentar els llocs de treball. Deixar el poble amb la planificació actual, és limitar les seves possibilitats de futur. 5- Que tots els factors que intervenen, es fan creditors d’una immediata classificació de sòl d’assentament. 6- Que s’ofereix a l’Administració la màxima col·laboració, per tal de que la població de Das pugui comptar amb unes actuacions d’ordre urbanístic que siguin espill per als pobles de l’àmbit del PDUC. Sol·licita: 1- Que es rectifiqui la qualificació actual dels terrenys esmentats i es classifiquin de sòl no urbanitzables de protecció Preventiva apte per a l’extensió urbana. Resposta: A3, A4, A5, A6 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà.

169 de 265

La senyora Solé, Immaculada, gerent de Cal Xamberg, SL,

Núm. 6

Municipi: DAS (Das) Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietària dels terrenys situats adjacents al nucli urbà de Das corresponents a les parcel·les cadastrals 17066A00300169 i 17066A00300184 2- Que segons descriu el dictamen -proposta subscrit per l’arquitecte Josep Ma Guillumet i Anés, que s’adjunta com a annex, les finques limites a l’est amb terrenys urbans consolidats classificats com a sòl urbà de nuclis i àrees urbanes (clau 1a) destinades actualment a Prats. 3- Que els serveis del nucli de Das d’electricitat, aigua, sanejament i pavimentació estan adjacents a les finques. I que pels terrenys transcorre una claveguera que porta les aigües residuals de la zona urbana situada al nord. 4- Que el PDUC determina dues qualificacions als terrenys: la qualificació de sòl apte per a l’extensió urbana (20b) als més adjacents al nucli urbà i la de sòl de protecció Territorial (clau 23a) per aquells situats adjacents als anteriors. 5- El PDUC proposa unes limitacions en els terrenys classificats de protecció territorial que no es correspon amb la realitat de les finques. I que els dos tipus de sòls tenen les mateixes característiques. Sol·licita: 1- Que es determini en la finca de la nostra propietat una franja de terrenys qualificats de sòl NU de protecció preventiva (clau 20a), actualment classificats com a sòl de protecció Territorial(clau 23a), de forma aproximada a la especificada en el document adjunt, amb la finalitat de poder delimitar millor en un futur el sòl apte per a l’extensió urbana i poder ubicar algun tipus de construcció apte per l’ús agrari de la finca Resposta: A5 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà.

170 de 265

La senyora Cosp i Pons, Sílvia, en representació de LA GUINGUETA, SL

Núm. 104

Municipi: DAS (Grèixer) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que La Guingueta SL va subscriure amb el Sr.Josep Gispert Martí un document de compra sobre una parcel·la situada a l’extrem sud-est del sòl urbà de Grèixer, concretament la parcel·la 444 del polígon 1 de Ger, a la cruïlla del camí de Montmalús. 2- Que el PICC admet la construcció d’un “creixement en raval” format per dues unitats tipològiques. 3- Per a l’obtenció de la llicència es va redactar un avantprojecte que va ser sotmès a la autorització de la CPU i també a la DARP. L’autorització de segregació va ser denegada tot hi que el PICCC admet excepcionalment la segregació en SNU als únics efectes del “creixement en raval” 4- El PDUC acaba la delimitació del sòl urbà al costat de la parcel·la on La Guingueta SL havia iniciat el tràmit. Sol·licita: 1- Que per part de l’ajuntament de Grèixer i de l’equip redactor es plantegi la modificació del règim de sòl en aquesta porció de terrenys als afectes de poder consolidar l’aprofitament urbanístic que es derivaria del planejament aprovat l’any 1986, les condicions del qual han estat modificades pel Decret Català i al Llei d’urbanisme. 2- Que es tingui en compte que s’ha produït un greuge comparatiu respecte d’altres iniciatives tramitades a l’empara del mateix planejament, que comportarà una pèrdua patrimonial molt important. Resposta: S1: S’estima parcialment. Si bé la normativa urbanística municipal sobre els ravals de Cerdanya en sòl no urbanitzable ha estat derogada per la legislació urbanística catalana i ja no es poden desenvolupar ni aprovar noves actuacions en raval, el PDUC per aprovació provisional recollirà la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC S2: És improcedent. El PDUC justifica llargament totes les seves actuacions.

171 de 265

El senyor Adsera i Puig, Carles,

Núm. 41

Municipi: DAS (Sanavastre) Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietari d’uns camps al terme de Das a Sanabastre que el PDUC vol qualificar de protecció ecològico-paistagística. 2- Que aquests camps els varen comprar quan es va fer el camp d’aviació a petició d l’ajuntament d’Alp per ajudar a fer possible la compra del conjunt de camps necessaris per poder-lo portar a terme. 3- Que del conjunt de camps que es van vendre al mateix preu en alguns després es van edificar xalets. 4- Que els camps objecte d’aquest escrit es van cedir perquè hi fessin una extracció de carbó que van fer a cel obert, amb la condició de tornar a deixar el terreny com estava abans però l’empresa constructora no va pagar i va deixar el forat sense reomplir i va desaparèixer. Sol·licita: 1- Que es qualifiquin els mencionats terrenys com a agrícola normal i se’n autoritzi a omplir el forat i deixar-lo com era abans, ja que creiem que el més ecològic es restituir-lo tal com era en els seus orígens. Resposta: S1: S’estima parcialment. Donades les circumstàncies, es passarà aquest àmbit a protecció territorial, que és el que li pertocaria per estar situat a la plana. Referent a la autorització per omplir, el PDUC no té competències, s’haurà de regir per les actuals lleis al respecte. El senyor Adsera i Puig, Jaume i el senyor Adsera i Puig, Carlos

Núm. 107

Municipi: DAS (Sanavastre) Data: 10/10/2007 Al·leguen: 1- Que son propietaris d’uns camps al terme de Das a Sanabastre que el PDUC vol qualificar de protecció ecològico-paistagística. Deixant una illa enmig del sòl agrícola (clau 23a).

172 de 265

2- Que aquests camps els varen comprar quan es va fer el camp d’aviació a petició de l’ajuntament d’Alp per ajudar a fer possible la compra del conjunt de camps necessaris per poder-lo portar a terme. 3- Que del conjunt de camps que es van vendre al mateix preu en alguns després es van edificar xalets. 4- Que els camps objecte d’aquest escrit es van cedir perquè hi fessin una extracció de carbó que van fer a cel obert, amb la condició de tornar a deixar el terreny com estava abans però l’empresa constructora no va pagar i va deixar el forat sense reomplir i va desaparèixer. 5- Que en aquests moments aquest forat genera una problemàtica de seguretat envers els seus propietaris, tant per el perill d’accidents per caiguda com per ofegar-hi algú, fins hi tot s’han vist persones amb canoes. A demès quan s’acumula aigua de pluges, si es queda estancada i es descompon, pot ser altament perillosa. Sol·liciten: 1- Que es qualifiquin els mencionats terrenys com a agrícola normal i se’n autoritzi a omplir el forat i deixar-lo com era abans, ja que creiem que el més ecològic es restituir-lo tal com era en els seus orígens. Resposta: S1: S’estima parcialment. Donades les circumstàncies, es passarà aquest àmbit a protecció territorial, que és el que li pertocaria per estar situat a la plana. Referent a la autorització per omplir, el PDUC no té competències, s’haurà de regir per les actuals lleis al respecte. El senyor Vidal, Francesc,

Núm. 129

Municipi: DAS Data: 13/11/2007 Al·lega: 1- Que amb data Maig 2006 i amb referència el creixement en raval, varem presentar en aquest ajuntament “una modificació puntual” del pla general per fer 12 habitatges en àmbit de Sanavastre poble ( de que 3, cedien com a aprofitament mig) i que es va aprovar inicialment el citat planejament. Sol·licita: 1- Que s’inclogui aquesta modificació puntual aprovada dintre del casc urbà de Sanavastre. Resposta:

173 de 265

S1: S’estima parcialment. Si bé la normativa urbanística municipal sobre els ravals de Cerdanya en sòl no urbanitzable ha estat derogada per la legislació urbanística catalana i ja no es poden desenvolupar ni aprovar noves actuacions en raval, el PDUC per aprovació provisional recollirà la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC El senyor Altayó Junoy, Javier, en representació de TARTERA, SA

Núm. 124

Municipi: DAS (Tartera) Data: 08/11/2007 Al·lega: 1- Que segons el plànol “Directrius d’Ordenació del sòl de Das” la urbanització de Tartera s’ha classificat com a clau 15a, és a dir, “ Sòl urbanitzable delimitat en els nuclis històrics i extensions”. 2- Que aquesta classificació es tracta d’un error material, ja que la urbanització de Tartera constitueix un sòl urbà consolidat, i per tant totes les parcel·les tenen la condició de solar conforme a les previsions de l’article 29 de la Llei Urbanística de Catalunya. 3- Que la urbanització contigua a l’esmentada, la qual està al terme municipal de Prats i Sansor, està classificada com a sòl urbà clau 1, quan el seu grau de consolidació no arriba al de la de Tartera. Sol·licita: 1- Que es corregeixi l’error material i es procedeixi a la seva rectificació classificant els solars que integren la urbanització de Tartera, delimitats en el plànol adjunt, de sòl urbà (clau 1) Resposta: A2, A3 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers.

174 de 265

El senyor Paré Boada, Ignacio, en representació de l’Associació de propietaris Urbanització de Tartera,

Núm. 131

Municipi: DAS (Tartera) Data: 13/11/2007 Al·lega: 1- Que segons el plànol “Directrius d’Ordenació del sòl de Das” la urbanització de Tartera s’ha classificat com a clau 15a, és a dir, “ Sòl urbanitzable delimitat en els nuclis històrics i extensions”. 2- Que aquesta classificació es tracta d’un error material, ja que la urbanització de Tartera constitueix un sòl urbà consolidat, i per tant totes les parcel·les tenen la condició de solar conforme a les previsions de l’article 29 de la Llei Urbanística de Catalunya. 3- Que la urbanització contigua a l’esmentada, la qual està al terme municipal de Prats i Sansor, està classificada com a sòl urbà clau 1, quan el seu grau de consolidació no arriba al de la de Tartera. Sol·licita: 1- Que es corregeixi l’error material i es procedeixi a la seva rectificació classificant els solars que integren la urbanització de Tartera, delimitats en el plànol adjunt, de sòl urbà (clau 1) Resposta: A2, A3 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. El senyor Picas pujol, Salvador,

Núm. 127

Municipi: DAS Data: 08/11/2007 Al·lega: 1- Que és propietari de diversos terrenys rústics en el terme municipal de Das.

175 de 265

Sol·licita: 1- Que s’incloguin com a terrenys urbans en el nou PICC, pel que fa en el municipi de Das, les finques de la meva propietat, polígon 1 parcel·la 370 de superfície 6.939m2 i Polígon 2 parcel·la 13 de superfície 30.952m2 (s’adjunta plànol) Resposta: S1: L’al·legació és improcedent ja que el PDUC no és el redactor del PICC. El senyor Cardona Junoy, Clara, en representació de tots els legals hereus del difunt Guillem Junoy i Meya,

Núm. 128

Municipi: DAS Data: 08/11/2007 Al·lega: Sol·licita: 1- Que de portar-se a fi una nova requalificació de sòl agrícola, en aquest municipi, interessa a aquesta part sol·licitar que es tingui en compte les propietats heretades del difunt senyor Guillem Junoy i Meya a l’hora de la seva possible requalificació com a sòl urbà. Resposta: S1: L’al·legació és improcedent. El PDUC no classifica sòl urbà.

176 de 265

6.5 Municipi de Fontanals de Cerdanya. El senyor Chia Gàlvez, Ramon, el senyor Baqué Vidal, Esteve i el senyor Cristòfol Bombardo,

Núm. 122

Municipi: FONTANALS DE CERDANYA Data: 11/10/2007 Al·leguen: 1- Que la franja tant gran i amb tantes hectàrees concentrades en tant poc espai, proposada des de Urtx fins a les Pereres, és un error, ja que els pobles han de créixer en la seva expansió natural, és a dir, creixement radial, i que un creixement lineal com el que proposa el PDUC el que farà és crear un macro poble amb extensió i diseminització que no ajuda res al bon funcionament i a garantir els mínims serveis bàsics. 2- Que el PDUC només marca com a sòl apte per a l’extensió urbana, un parell de trossets a Urtx i un a Estoll. 3- Que en els moments actuals i tal i com està la societat, per tal de poder continuar donant vida als nostres pobles necessitem de sòl, difícilment podrem fer res per consolidar la vida en aquesta poblets, i l’únic que provocarem és a la llarga la seva desertització i posterior abandonament. Sol·liciten: 1- Que les marques grogues (20a) que hi ha des de Urtx, passant per Queixans i que arriben fins a les Pereres, desapareguin en gran part, conservant-se únicament una franja petita al voltant de Queixans i una altra al voltant d’Urtx. 2- Que cadascun dels nuclis principals del municipi ( Queixans, Les Pereres, Urtx, El Vilar, Estoll, Escadarcs i Soriguerola) han de tenir un possible creixement. Resposta: A1 i S1: Es desestima. Que el PDUC, recull la qualificació feta pel PTPAPA del sòl no urbanitzable i li afegeix dues claus noves de major protecció .La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per

177 de 265

murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. .El sòl Preventiu no es creixement dels nuclis, és sòl no urbanitzable, serà el nou planejament general qui determini els creixements. A2, A3 i S2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. El senyor Solanes i Casals, Josep M, en representació de Tauler Rarré, Francesc Xavier, i de la societat mercantil Llavacenter, SL,

Núm. 14

Municipi: FONTANALS DE CERDANYA ( Escadarcs) Data: 08/10/2007 Al·lega: 1- Que Llavacenter, SL i el senyor Tauler Rarré, Francesc Xavier, són propietaris d’una parcel·la de 7.200m2 a Escadarcs i inscrita al Registre de la Propietat de Puigcerdà al volum 1328, llibre 29, Foli 43, finca 1657. 2- Que en data 19 de maig de 1999, la Comissió d’Urbanisme de Girona va autoritzar la llicència per a la construcció de tres habitatges i garatges a la parcel·la anomenada. 3- Que, prèvia obtenció de les pertinents llicències municipals, es van construir sobre l’esmentada parcel·la dues vivendes unifamiliars endinsades amb places d’aparcament, amb accés al Camí de Vell d’Estoll (s’adjunta documents varis) 4- Que en l’escriptura de declaració d’obra nova, divisió en propietat i adjudicació es van fer constar els extrems exigits per la Comissió.

178 de 265

5- Que el PDUC classifica l’esmentada parcel·la i habitatges com a sòl no urbanitzable d’interès territorial (clau 23a). Es produeix per tant una contradicció entre la qualificació del PDUC amb la pròpia realitat de la Parcel·la i les vivendes edificades. Sol·licita: 1- Que es contempli i es qualifiqui la realitat urbanística ja consolidada de la parcel·la, diferenciant-la d’altres finques que a dia d’avui no han estat objecte d’execució urbanística. Resposta: A5 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. El senyor Solanes i Casals, Josep M, en representació de Tauler Rarré, Francesc Xavier, i de la societat mercantil Llavacenter, SL,

Núm. 40

Municipi: FONTANALS DE CERDANYA ( Escadarcs) Data: 08/10/2007 Al·lega: 1- Que Llavacenter, SL i el senyor Tauler Rarré, Francesc Xavier, són propietaris d’una parcel·la de 7.200m2 a Escadarcs i inscrita al Registre de la Propietat de Puigcerdà al volum 1328, llibre 29, Foli 43, finca 1657. 2- Que en data 19 de maig de 1999, la Comissió d’Urbanisme de Girona va autoritzar la llicència per a la construcció de tres habitatges i garatges a la parcel·la anomenada. 3- Que, prèvia obtenció de les pertinents llicències municipals, es van construir sobre l’esmentada parcel·la dues vivendes unifamiliars endinsades amb places d’aparcament, amb accés al Camí de Vell d’Estoll (s’adjunta documents varis) 4- Que en l’escriptura de declaració d’obra nova, divisió en propietat i adjudicació es van fer constar els extrems exigits per la Comissió. 5- Que el PDUC classifica l’esmentada parcel·la i habitatges com a sòl no urbanitzable d’interès territorial (clau 23a). Es produeix per tant una contradicció entre la qualificació del PDUC amb la pròpia realitat de la Parcel·la i les vivendes edificades. Sol·licita:

179 de 265

1- Que es contempli i es qualifiqui la realitat urbanística ja consolidada de la parcel·la, diferenciant-la d’altres finques que a dia d’avui no han estat objecte d’execució urbanística. Resposta: A5 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. La senyora Puig i Ribot, Mercè,

Núm. 25

Municipi: FONTANALS DE CERDANYA ( Estoll ) Data: 28/09/2007 Al·lega: 1- Que el plànol d’ordenació del nucli d’Estoll és incorrecte, ja que no apareixen dibuixats els habitatges existents situades a la banda de nord-occidental i que apareixen grafiades amb la clau 21a “ sòl no urbanitzable de protecció especial d’alt valor agrícola”. També s’han qualificat així els habitatges situats a la dreta del camí d’Estoll a Soriguerola essent sòl urbà consolidat clau 1. 2- Que tot hi l’aclariment que es fa en el plànol de “ Són vàlids aquells sòls urbans i urbanitzables aprovats abans de l’Aprovació Inicial d’aquest planejament”, es fa constar que el dibuix real de la taca urbana existent varia substancialment la lectura del plànol donat que deixa buit darrera l’església d’Estoll 3- Que tots els nuclis de la comarca es produeixen al voltant de l’església. 4- Que donat el potencial turístic de l’entorn de l’església semblaria lògic classificar aquesta peça amb clau 15 “ Sòl urbanitzable delimitat en els nuclis històrics i extensions/ àrees especialitzades” amb possibilitat d’albergar usos residencials, turístics i comercials. 5- Que el planejament vigent considera aquest terrenys aptes pel creixement en raval. 6- Que es troba a faltar una discriminació positiva a favor dels primers residents enfront l’especulació generada aquests darrers anys que escanya el futur dels joves. Sol·licita: 1- Que es canviï la qualificació dels terrenys situats a la banda nord de l’església d’Estoll segons el plànol adjunt tancant el perímetre urbà existent.

180 de 265

Resposta: A1, A2: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A4: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. A5: S’estima parcialment. Si bé la normativa urbanística municipal sobre els ravals de Cerdanya en sòl no urbanitzable ha estat derogada per la legislació urbanística catalana i ja no es poden desenvolupar ni aprovar noves actuacions en raval, el PDUC per aprovació provisional recollirà la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC A6: S’estima parcialment. El PDUC no pot establir tractes diferents respecta entre residents i no residents, però si que te la voluntat de paliar els efectes del encariment del l’habitatge mitjanant la facilitat de realitzar habitatges de protecció oficial. Tots els habitatges que es contemplen per realitzar, en els anys proposats pel pla son per ha primera residencia. S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. La senyora Pigem de las Heras, Miquel Àngel, en representació de la senyora Colom i Claveria, M. Rosa,

Núm. 89

181 de 265

Municipi: FONTANALS DE CERDANYA ( Estoll ) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que la senyora Colom i Claveria, M. Rosa és propietària d’una porció de terreny situada al polígon 2, parcel·la 84 anomenada Pla d’Estoll. Que la realitat urbanística de part de la finca situada a la part inferior més pròxima al casc urbà es troba situada entre l’església d’Estoll i el camí Soriguerola per la banda Oest i la Ribera d’Alp per la banda Est. 2- Que segons el PDUC la finca queda afectada per la llera que transcorre pel marge dret de la finca, quedant sotmesa a possibles inundacions. Però una part de 3911m2 no queda afectada. 3- Que entre la finca i la Ribera d’Alp, hi ha dos conjunts residencials, amb la qual cosa es considera la part de la finca de 3911m2 integrada dins la malla urbana del nucli d’Estoll. 4- Que el PDUC considera la totalitat de la finca com a sòl no urbanitzable de protecció Territorial (clau 23). 5- Que es considera suficientment justificat classificar aquesta part de la finca de 3911m2 com a sòl urbà. 6-Que s’acompleix amb el present supòsit d’ampliació amb el criteri del PDUC que estableix que l’extensió de nuclis urbans existents, quan això sigui viable, ho haurà de ser amb criteris integradors. Sol·licita: 1- Que es procedeixi a reconsiderar les previsions urbanístiques previstes en el sentit expressat en relació a la superfície de 3.911 m2 de la finca propietat del representat. Resposta: A5: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A6 i S1: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En

182 de 265

conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. El senyor Coromina Morató, Lluís, en representació de la mercantil PAYTE,SL,

Núm. 50

Municipi: FONTANALS DE CERDANYA ( Queixans ) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que el PICC, en el nucli de Queixans, preveu un Sector de sòl Urbanitzable delimitat, identificat com a SUP-12, que és l’objecte del present escrit d’al·legacions. 2- Des de fa molts anys l’ajuntament i els propietaris dels terrenys han tractat de desenvolupar dita zona, demanant la tramitació d’un Pla Parcial, trobant-se amb l’oposició de la pròpia Comissió territorial d’Urbanisme de Girona, que malgrat estar classificats com a urbanitzables, els consideren no aptes pel seu desenvolupament. 3- Que aquesta oposició es fonamenta en que la ubicació dels terrenys està en una zona amb important pendent i “desconnectada” de la zona urbana de Queixans. 4- Que desprès de moltes reunions es va trobar la solució: Modificar l’àmbit del SUP 12 en el sentit d’ampliar-lo amb una zona discontinua, situada a tocar de la zona urbana de Queixans, a on s’ubicaria l’edificabilitat de la SUP 12 i així l’actual àmbit seria destinat a sistema d’espai lliure públic que es cediria a l’Ajuntament de forma gratuïta i es preservaria de ser urbanitzat. 5- Que la modificació puntual del PGIC per la redelimitació del SUP-12 de Queixans, va ser aprovada per l’ajuntament i publicada al BOP de Girona numero 142 de 26 de juliol de 2006. (veure adjunts). 6- Que el PDUC no està legitimat ( art.56 de la LUC) per crear o desclassificar Sectors, sense interès supramunicipal, com és el cas de la SUP-12 7- Que no respectar la solució ja pactada és vulnerar el principi d’autonomia local. Sol·licita: 1- Que es deixi sense efecte la desclassificació del SUP-12 de Queixans previst pel PDUC a fi i efecte que es pugui portar a terme la solució consensuada en l’àmbit local i autonòmic d’ubicar la edificabilitat de dit àmbit de sòl urbanitzable en una zona propera al nucli de Queixans i així trobar una solució als drets edificatoris que el propi PGIC

183 de 265

reconeix als propietaris dels terrenys del SUP-12 sense tenir que acudir a solucions indemnitzadores substitutòries de la pèrdua patrimonial que dita desclassificació suposarà als seus propietaris. Resposta: A6: Es desestima. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). A7: Es desestima. El PDUC no lamina les competències urbanístiques dels municipis de la Cerdanya. La LUC estableix clarament l’exercici compartit de les competències urbanístiques entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals; i cal recordar que l’article 55.1 LUC estableix que la planificació urbanística de territori es porta a terme mitjançant el plantejament urbanístic general que està integrat, també, pels plans directors urbanístics. Per altra banda, el PDUC justifica abastament l’interès supramunicipal dels seus objectius i, en conseqüència, de les seves determinacions. S1: Es desestima. El PDUC estableix que els sectors per als quals proposa la desclassificació per part del planejament urbanístic general quedaran classificats amb el règim de sòl no urbanitzable i, en conseqüència, no podran traslladar un aprofitament inexistent ni participar en la reparcel·lació de les zones urbanitzables. El senyor Royo Manent, Ricard i el senyor Royo Tort, Carles,

Núm. 18

Municipi: FONTANALS DE CERDANYA ( Queixans ) Data: 06/09/2007 Al·leguen: 1- Que són propietaris, en règim de comunitat de propietaris, de la finca situada a Queixans, concretament al carrer Camí Mas d’en Serra. Inscrita en el Registre de la Propietat de Puigcerdà volum 761, llibre 9, foli 135, finca 717 2- Que es qualifica genèricament el sector del nostre carrer com a 20a (no urbanitzable) 3- Que es tracta d’un error, ja que l’esmentat carrer del Camí de Mas d’en Serra fa més de quinze anys que es troba totalment urbanitzat i consolidat amb tota classe de serveis.

184 de 265

4- Que la parcel·la anomenada és apte per a la construcció de tres habitatges i és la única que resta per edificar. 5- Que ja s’ha obtingut per tres vegades Llicència d’Obres de l’Ajuntament de Fontanals de Cerdanya per a la construcció de tres cases agrupades. 6- Que ara es troba en una situació de buit legal que (sense prejudici de la Sentencia probablement favorable del Jutjat contenciós) s’hauria de subsanar qualificant l’esmentat carrer com a sòl urbà consolidat. Sol·liciten: 1- Que es qualifiqui el sector i carrer on s’ubica el nostre terreny com a sòl urbà consolidat, rectificant la anòmala i injusta situació de la nostre parcel·la, a fi i efecte de poder tramitar (per quarta vegada) i obtenir finalment la llicència d’obres, tal i com correspon. Resposta: A3: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A6 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. El senyor Giraut Comas, Salvador i la senyora Capdevila Pernal, Dolors,

Núm. 103

Municipi: FONTANALS DE CERDANYA ( Urtx ) Data: 10/10/2007 Al·leguen:

185 de 265

1- Que són propietaris d’una finca situada al nord-oest, en que part està classificada pel PDUC com a sòl apte per a l’extensió urbana (20b) i l’altra part com a sòl de protecció preventiva (20a) 2- Que l’existència de l’actual N-152, constitueix en si mateixa una barrera al creixement natural futur de la població, considerant doncs innecessari establir-ne una de prèvia amb la delimitació proposada pel PDUC. 3- Que la prolongació del c/Puigmal fins a la N-152, es constitueix com un segon accés rodat al nucli urbà, quedant per tant una bossa perfectament delimitada per ser susceptible de ser incorporada en la totalitat al sòl urbà o si més no al “ sòl apte per a la extensió urbana”(clau 20b) 4- El plànol topogràfic adjunt localitza la xarxa general de clavegueram en la part baixa de la finca. Sol·liciten: 1- Que s’incloguin en zona “20b”. tota la bossa de sòl entre el límit del sòl urbà actual i la N-152, exceptuant-ne òbviament la franja de protecció sobre els sistema general viari Resposta: A2S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A3 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà.

186 de 265

El senyor Chia Gàlvez, Ramon, el senyor Baqué Vidal, Esteve i el senyor Cristòfol Bombardo, El senyor Paré Boada, jordi i la senyora Paré boada, Gemma,

Núm. 69

Municipi: FONTANALS DE CERDANYA Data: 15/10/2007 Al·leguen: 1- Que son propietaris de l’anomenada parcel·la, que estava destinada a l’edificació de tres habitatges amb creixement en raval. 2- Que d’ençà el 21 de juny de 2005, en mèrits d’allò que disposà la Disposició Transitòria 6a de la llei 2/2002, no es poden obtenir llicències d’edificació en raval en sòl no urbanitzable. 3- Que en la data de la compra, estava autoritzada per aquest ajuntament l’edificació en qüestió ( ja hi havia un abans projecte amb plànols visats). Sol·liciten: 1- Que es tingui en compte en el PDUC que l’anomenat terreny sigui classificat com a sòl urbanitzable. Resposta: S1: S’estima parcialment. Si bé la normativa urbanística municipal sobre els ravals de Cerdanya en sòl no urbanitzable ha estat derogada per la legislació urbanística catalana i ja no es poden desenvolupar ni aprovar noves actuacions en raval, el PDUC per aprovació provisional recollirà la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC

187 de 265

6.6 Municipi de Ger. El senyor Carulla Font, Lluís,

Núm. 5

Municipi: GER Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietari junt amb la seva esposa, d’una casa i uns terrenys de cultiu situats al poble de Ger (Saga) els quals resulten negativament afectats per la variant de la carretera N-260 des d’All a Puigcerdà. 2- Que el planejament que fan les determinacions del pla de l’esmentada variant no solament és inadequat, sinó també, contrari a l’ordenament jurídic. 3- Que el que es diu que és prioritari es farà...d’acord amb l’evolució de “la demanda i l’oferta” idees no massa compatibles. Com també resulta contradictori no fixar termini per l’execució de les infraestructures. Que tot i qualificar-se en l’article 3-3.2 la representació gràfica dels nous traçats viaris d’indicativa, això no vol dir que no sigui “vinculant” doncs només es permet petits replantejos. 4- Que l’assenyalament indicatiu però vinculant del futur traçat de les variants de la N-260 al seu pas per All, Ger, Saga i Bolvir no és conforme amb l’ordenament jurídic. 5- Que la variant discutida no és prou justificada pel PDUC. 6- Que el nou traçat de la N-260 és contrari al PTPAPA darrerament aprovat. Sol·licita: 1- Que es suprimeixin les variants de la N-260 al seu pas per All, Ger , Saga i Bolvir, amb les altres conseqüències annexes pel que fa a la futura “reserva de sòls” en els plans municipals que es redactin en el futur. Resposta: A1, A2, A3, A4, A5, A6, S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

188 de 265

El senyor Molins, i Ysal, Jordi,

Núm. 38

Municipi: GER (Gréixer) Data: 08/10/2007 Al·lega: 1- Que el PDUC no preveu cap zona de sòl apte per a l’extensió urbana en el nucli de Gréixer, amb el que s’impossibilita la possibilitat de cap desenvolupament en el nucli esmentat. Que tot al voltant del nucli està classificat com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva (20a) 2- Que el PDUC remet al PTPAPA, que classifica el nucli de Gréixer com un nucli amb estratègia de millora i compleció, per tant deixa en mans del plans municipals la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà, fet que no podran realitzar dits plans si no hi ha sòl apte per a la reserva urbana previst en el PDUC. 3- Que la relació entre els plans Territorials i els directors és la coherència i per tant vista la situació exposada s’estaria infringint aquest principi. 4- Existeix contradicció entre el document aprovat inicialment i el documents d’objectius i propòsits generals del PDUC que es va sotmetre a informació dels municipis afectats i que preveia un cert àmbit de sòl apte per a l’extensió urbana. 5- Que el nucli de Gréixer té unes necessitats molt concretes. Sol·licita: 1- Que el PDUC pugui assenyalar com a sòl apte per a l’extensió urbana l’anell que envolta el nucli de Gréixer Concretament els terrenys situats a l’est del nucli, ja que respon a la seva estructura urbanística actual. 2- Que es reconsideri el nombre total d’habitatges previst en el municipi de Ger ( 59 en tot el municipi). Resposta: A1 i A2: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció

189 de 265

preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A3: Es desestima. El PDUC és absolutament coherent amb el planejament superior, i més concretament amb el PTPAPA. A4: Es desestima. No hi ha contradicció, sinó que el que es pretén és que sigui el planejament general qui determini amb un estudi més detallat els possibles nous creixements. A5: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. S1: no és possible, S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. S2: Sí, S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. El senyor Bartra Robert, Martí,

Núm. 33

Municipi: GER (La Devesa de Saga) Data: 02/11/2007 Al·lega:

190 de 265

1- Que és propietari d’un terreny situat a la Devesa de Saga, ubicat en l’emplaçament indicat a la foto adjunta. 2- Que l’esmentat terreny, limita a l’est i oest amb parcel·les edificades. Limita al nord, part amb el camí i altra part amb la parcel·la edificada. I limita al sud amb el vial, dotat dels serveis bàsics. 3- Que aquest terreny està qualificat pel PDUC com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva (20a). Sol·licita: 1- Que a la vista de la situació del terreny, envoltat per sòl edificat, i amb front a vial, s’estimi la possibilitat de modificar el PDUC, en el sentit de qualificar l’esmentat terreny com a sòl urbanitzable de protecció preventiva, però apte per a l’extensió urbana (20b) Resposta: S1: Es desestima l’al·legació. En els assentaments per als quals el PTPAPA assenyala la condició d’àrea especialitzada. D’acord amb les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, les àrees especialitzades han de desenvolupar el sòl que ja tenen classificat com a urbà i urbanitzable i no poden, com a criteri general, modificar el seu perímetre. En tot cas, per aquests assentaments, seran d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. El senyor Gómez i Passolas, Agustí,

Núm. 119

Municipi: GER (Montmelús) Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietari de dues finques situades el nucli urbà de Montmelús, registral nº 965 (inclosa en la seva totalitat al nucli) i nº 966 ( inclosa parcialment en el nucli i l’altra part al sòl no urbanitzable) 2- Que el PDUC comet una improcedència en la proposta de delimitació gràfica del nucli històric de Montmelús La delimitació gràfica del nucli de Montmelús al PDUC no coincideix amb l’establerta en el PICC. 3- Que segons disposa el PDUC en l’article 4.3 de les seves normes urbanístiques, aquest pla respecta el règim del sòl urbà que estableix e PIC, així com la delimitació gràfica d’aquest tipus de sòl. 4- Que el plànol relatiu al municipi de Ger, no reflecteix la clau numèrica corresponent a la qualificació urbanística que s’atribueix al nucli urbà de Montmelús. Sol·licita:

191 de 265

1- Que es rectifiqui la delimitació gràfica del nucli urbà de Montmelús reflectida en els plànols directius de l’ordenació del sòl referit PDUC i, en especial, en el plànol O.1.6. relatiu el municipi de Ger, de conformitat amb la seva delimitació prevista en el PICC 2- Que es reflecteixi en els mateixos plànols la clau numèrica “1a” per al descrit nucli urbà d’acord amb la seva qualificació urbanística com a “zona de nuclis històrics i extensions” Resposta: A2 , A3 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A4 i S2: S’estima l’al·legació. Es corregirà l’error gràfic de no posar la clau corresponent. El senyor Fabra i Carrera, Salvador,

Núm. 23

Municipi: GER (Saga) Data: 08/10/2007 Al·lega: 1- Que la relació entre els Plans Territorials i els plans Directors, és de coherència i no de jerarquia i per tant, s’estaria infringint aquest principi. 2- Que existeix contradicció del document aprovat inicialment amb el propi Document d’objectius i propòsits Generals de PDUC que es va sotmetre a informació dels municipis afectats i que preveia un cert àmbit de sòl apte per a l’extensió urbana. L’actual document i pel que fa a l’àmbit de referència, canvia els seus criteris sense justificació en un aspecte tan important com la possibilitat o no de creixement del municipi. 3- Que el nucli de Saga, a més té unes necessitats molt concretes. No té cap equipament públic ni privat i fins hi tot té mancances dels serveis i infraestructures mínimes. D’altre banda hi ha una necessitat clara de permetre la creació d’espais lliures urbans significatius. 4- Que totes aquestes dotacions no es podran assolir si no es pot desenvolupar amb la previsió urbanística que fa el PDUC.

192 de 265

5- Que els sòls propietat de l’al·legant estan situats al nord del nucli actualment consolidat de Saga. 6- Que el PDUC els hi atorga la condició de sòls de protecció preventiva. 7- Que es tracta de terrenys que compten amb tots els serveis urbanístics i els correspon, per tant, la classificació de sòl urbà. Classificació que correspondrà al planejament general. Sol·licita: 1- Que s’assenyali en l’anell que envolta el nucli de Saga sòl apte per a l’extensió urbana. Concretament donada la manca de titularitat sobre la resta de terrenys, als terrenys situats entre el Carrer Major de Saga i la Carretera Nacional-260. Resposta: A1: Es desestima. El PDUC és absolutament coherent amb el planejament superior, i més concretament amb el PTPAPA. A2: Es desestima. No hi ha contradicció, sinó que el que es pretén és que sigui el planejament general qui determini amb un estudi més detallat els possibles nous creixements. A3, A4: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. Les possibles intervencions per solucionar la falta de equipament, infraestructures i espais lliures li correspont en el moment de redactar el POUM. Arribar a aquestes determinacions mes concretes s’ha de fer a una escala mes reduïda del planejament. A7 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà.

193 de 265

La senyora Monteagudo i Bosom, Irene i el senyor Monteagudo i Bosom, Antoni,

Núm. 39

Municipi: GER (Saga) Data: 08/10/2007 Al·leguen: 1- Que el PDUC no preveu cap zona de sòl apte per a l’extensió urbana en el nucli de Saga, amb el que s’impossibilita la possibilitat de cap desenvolupament en el nucli esmentat. Que tot al voltant del nucli està classificat com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva (20a) 2- Que el PDUC remet al PTPAPA, que classifica el nucli de Saga com un nucli amb estratègia de millora i compleció, per tant deixa en mans del plans municipals la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà, fet que no podran realitzar dits plans si no hi ha sòl apte per a la reserva urbana previst en el PDUC. 3- Que la relació entre els plans Territorials i els directors és la coherència i per tant vista la situació exposada s’estaria infringint aquest principi. 4- Existeix contradicció entre el document aprovat inicialment i el documents d’objectius i propòsits generals del PDUC que es va sotmetre a informació dels municipis afectats i que preveia un cert àmbit de sòl apte per a l’extensió urbana. 5- Que el nucli de Saga té unes necessitats molt concretes. Sol·licita: 1- Que el PDUC pugui assenyalar com a sòl apte per a l’extensió urbana l’anell que envolta el nucli de Saga Concretament els terrenys situats a l’est del nucli, ja que respon a la seva estructura urbanística actual. 2- Que es reconsideri el nombre total d’habitatges previst en el municipi de Ger ( 59 en tot el municipi). Resposta: A1 i A2: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la

194 de 265

resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A3: Es desestima. El PDUC és absolutament coherent amb el planejament superior, i més concretament amb el PTPAPA. A4: Es desestima. No hi ha contradicció, sinó que el que es pretén és que sigui el planejament general qui determini amb un estudi més detallat els possibles nous creixements.

A5: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. S1: no és possible, S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. S2: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. El senyor Tort Betriu, Manuel, administrador de la companyia mercantil “Risca Short, SL”

Núm. 3

Municipi: GER (Saga) Data: 09/10/2007

195 de 265

Al·lega: 1- Que la companyia mercantil “Risca Short, SL” és propietària del terrenys inscrits en el Registre de la Propietat de Puigcerdà volum 760, llibre 20, foli 46, finca 101. 2- Que el PTPAPA grafia l’àmbit com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva, segons aquesta qualificació els terrenys es consideren els més adequats per a la seva transformació futura, com a extensió de les àrees urbanes existents ja consolidades. 3- Que el PDUC canvia el criteri protegint aquells que en el PTPAPA qualificava de preventius sense justificació. Els hi determina com a sòls de clau 24 “ sòl no urbanitzable de protecció ecològico-paisatgística”. Aquests ja no són aptes pel creixement urbà. 4- Que la falta de justificació fa al·lusió la Sentència del tribunal Suprem de 13 de febrer de 1992, exposant la motivació dels plans es necessitat essencial per evitar l’arbitrarietat. 5- Que no hi ha a la finca elements rellevants que la facin susceptible d’integrar-se en un règim especial de protecció. En tant que no reuneix especies vegetals destacades ni cultius tradicionals vinculats a l’elaboració de productes ceretans. Sol·licita: 1- Que es mantingui la qualificació de la finca com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva, en els termes previstos en el PTPAPA. Resposta: A2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A3 i A5 i S1: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de

196 de 265

paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A4: És improcedent. El PDUC està àmpliament justificat en la seva memòria. El senyor Pradeda, Gemma, en representació de NOU FANALS, SL i Pradeda Gorriz, Eduardo, en representació de l’agropecuària PRAGOR, SL.

Núm. 15

Municipi: GER Data: 26/09/2007 Al·lega: 1- Que es tracta d’emetre informe sobre les característiques de les finques següents: - Prat del Bes, 17084A002001, PTPAPA (Sòl de valor agrícola), PDUC (23a sòl d’interès territorial) - Prat del Segre, 17084A002000, PTPAPA ( sòl de valor natural i de connexió), PDUC ( 24b protecció ecològico- paisatgística) - La Prada, 1708A00200105000OUP (Ger) i 17027A00500126000OSY (Bolvir), PTPAPA ( sòl de valor natural i de connexió), PDUC ( 25b valor natural i de connexió. - Prat del Rec, 17084A001002350000UR, PTPAPA ( sòl de valor natural i de connexió i de protecció preventiva), - Crehu Etes d’All, 17084A001001920000UY i 17084A004002500000UG. PTPAPA (sòl de valor natural i de connexió i sòl de protecció preventiva). PDUC ( Sòl de protecció preventiva 20a i sòl d’interès territorial 23a) - Crehu Eta, 17084A004002550000UF. PTPAPA ( Sòl de protecció Territorial). PDUC (23a, Sòl d’interès territorial)l. - Famad Ells, 17084A002001090000UM. PTPAPA (Sòl de protecció Territorial). PDUC ( Sòl de protecció ecològica paisatgística 24b) - Segon, 17084A002001030000UG. PTPAPA ( Sòl de protecció Territorial). PDUC (23a, Sòl d’interès territorial)l. - Mallans, 17084A002001310000UW. PTPAPA ( Sòl de protecció Territorial). PDUC (23a, Sòl d’interès territorial)l. - Llinas, 17084A002001200000UX. ( Sòl de protecció Territorial). PDUC ( Sòl de protecció ecològica paisatgística 24b i Sòl d’interès territorial, 23a,) - Prat Petit (Solanet de mig), 17084A002001250000UZ. PTPAPA (Sòl de protecció Territorial). PDUC ( Sòl de protecció ecològica paisatgística 24b) - Gloses, 17084A004001870000UP. PTPAPA ( Sòl de protecció Territorial). PDUC (23a, Sòl d’interès territorial)l.

197 de 265

- Parets Noves, 17084A004001950000UO. PTPAPA (Sòl de protecció Territorial). PDUC ( Sòl de protecció ecològica paisatgística 24b) - Prat Llasc, 17084A002001500000UR. . PTPAPA (Sòl de protecció Territorial). PDUC ( Sòl de protecció ecològica paisatgística 24b) - Rec de Coforn, 17084A001000550000UU. PTPAPA ( Sòl de protecció Especial de valor natural i de connexió). PDUC ( Sòl de protecció específica del Paisatge). - Torrent de les Valls i Coforn, 17084A001007690000UL. PTPAPA ( Sòl de protecció Especial de valor natural i de connexió). PDUC ( Sòl de protecció específica del Paisatge). 2- Les finques al planejament municipal vigent estan classificades com a sòl no urbanitzable, d’ús agrícola i ramader. 3- Que ateses les dimensions, situació i particularitats de les finques descrites que aquestes no reuneixen les característiques per considerar-les com espais oberts de protecció especial. 4- Que les finques agrícoles i/o ramaderes necessiten pel seu desenvolupament i per tal de que siguin viables la creació d’infraestructures que comportin la seva explotació intensiva, ja que en altre cas es convertirien en inviables des del punt de vista d’explotació. Sol·licita: 1- Que no s’emmarquin aquestes finques en una zona d’especial protecció , mantenint en tot cas la consideració de sòl no urbanitzable i que fos el POUM el que regulés els usos concrets de la mateixa. Resposta: A3 i S1: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A4. S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les

198 de 265

propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. El senyor Pradeda Guàrdia, Evaristo, en representació de NOU FANALS, SL i Pradeda Gorriz, Eduardo, en representació de l’agropecuària PRAGOR, SL.

Núm. 16

Municipi: GER Data: 26/09/2007 Al·lega: 1- Que es tracta d’emetre informe sobre les característiques de les finques següents: Propietat de Nou Fanals: - Prat del Bes, 17084A002001, PTPAPA (Sòl de valor agrícola), PDUC (23a sòl d’interès territorial) - Prat del Segre, 17084A002000, PTPAPA ( sòl de valor natural i de connexió), PDUC ( 24b protecció ecològico- paisatgística) - La Prada, 1708A00200105000OUP (Ger) i 17027A00500126000OSY (Bolvir), PTPAPA ( sòl de valor natural i de connexió), PDUC ( 25b valor natural i de connexió. Propietat de la mercantil Agropequària Pragor: - Prat del Rec, 17084A001002350000UR, PTPAPA ( sòl de valor natural i de connexió i de protecció preventiva), - Crehu Etes d’All, 17084A001001920000UY i 17084A004002500000UG. PTPAPA (sòl de valor natural i de connexió i sòl de protecció preventiva). PDUC ( Sòl de protecció preventiva 20a i sòl d’interès territorial 23a) - Crehu Eta, 17084A004002550000UF. PTPAPA ( Sòl de protecció Territorial). PDUC (23a, Sòl d’interès territorial)l. - Famad Ells, 17084A002001090000UM. PTPAPA (Sòl de protecció Territorial). PDUC ( Sòl de protecció ecològica paisatgística 24b) - Segon, 17084A002001030000UG. PTPAPA ( Sòl de protecció Territorial). PDUC (23a, Sòl d’interès territorial)l. - Mallans, 17084A002001310000UW. PTPAPA ( Sòl de protecció Territorial). PDUC (23a, Sòl d’interès territorial)l.

199 de 265

- Llinas, 17084A002001200000UX. ( Sòl de protecció Territorial). PDUC ( Sòl de protecció ecològica paisatgística 24b i Sòl d’interès territorial, 23a,) - Prat Petit (Solanet de mig), 17084A002001250000UZ. PTPAPA (Sòl de protecció Territorial). PDUC ( Sòl de protecció ecològica paisatgística 24b) - Gloses, 17084A004001870000UP. PTPAPA ( Sòl de protecció Territorial). PDUC (23a, Sòl d’interès territorial)l. - Parets Noves, 17084A004001950000UO. PTPAPA (Sòl de protecció Territorial). PDUC ( Sòl de protecció ecològica paisatgística 24b) - Prat Llasc, 17084A002001500000UR. . PTPAPA (Sòl de protecció Territorial). PDUC ( Sòl de protecció ecològica paisatgística 24b) - Rec de Coforn, 17084A001000550000UU. PTPAPA ( Sòl de protecció Especial de valor natural i de connexió). PDUC ( Sòl de protecció específica del Paisatge). - Torrent de les Valls i Coforn, 17084A001007690000UL. PTPAPA ( Sòl de protecció Especial de valor natural i de connexió). PDUC ( Sòl de protecció específica del Paisatge). 2- Les finques al planejament municipal vigent estan classificades com a sòl no urbanitzable, d’ús agrícola i ramader. 3- Que ateses les dimensions, situació i particularitats de les finques descrites que aquestes no reuneixen les característiques per considerar-les com espais oberts de protecció especial. La realitat d’avui és que les finques no tenen absolutament cap valor agrícola. 4- Que les finques agrícoles i/o ramaderes necessiten pel seu desenvolupament i per tal de que siguin viables la creació d’infraestructures que comportin la seva explotació intensiva, ja que en altre cas es convertirien en inviables des del punt de vista d’explotació. 5- Que potser convingui controlar els creixements indiscriminats residencials però fomentar simultàniament la creació d’activitats d’hoteleria, de turisme rural, de restauració i de residència afecta als anteriors que omplin el greu i conegut buit d’oferta d’aquesta naturalesa a la Cerdanya. La finca de la representada reuneix totes les condicions necessàries per cobrir els esmentats objectius. 6- Que caldria atorgar-los la consideració de sòl rústic sense cap tipus de protecció o, subjecte a protecció preventiva (clau 20a) els efectes de que el planejament municipal pugui considerar la seva incorporació a àmbits de sòl urbanitzable. Sol·licita: 1- Excloure de la protecció aquells terrenys que objectivament i realment manquen de valors. 2- Respectar l’autonomia dels ens locals i, en la seva conseqüència reglar als mateixos l’ordenació concreta de sòl no urbanitzable sense especial valor de protecció,

200 de 265

així com l’execució del desenvolupament sostenible a través del seu planejament municipal. 3- Declarar les finques anomenades com a SNU sense cap protecció, en els mateixos termes en que es troba actualment classificada pel planejament municipal vigent o en el seu cas, subjecte a protecció preventiva (clau 20a) Resposta: A3, A6 i S1: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A4: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A5: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la possibilitat que tenen els municipis de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA S2: Es desestima. El PDUC no lamina les competències urbanístiques dels municipis de la Cerdanya. La LUC estableix clarament l’exercici compartit de les competències urbanístiques entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals; i cal recordar que l’article 55.1 LUC estableix que la planificació urbanística de territori es porta a terme mitjançant el plantejament urbanístic general que està integrat, també, pels plans

201 de 265

directors urbanístics. Per altra banda, el PDUC justifica abastament l’interès supramunicipal dels seus objectius i, en conseqüència, de les seves determinacions. S3: No és possible segons les determinacions tant del PTPAPA com del PDUC per les raons exposades anteriorment. La senyora Garreta Esteba, Montserrat,

Núm. 135

Municipi: GER Data: 19/03/2008 Al·lega: 1- Que és propietària d’una finca anomenada Cuá de 3,2 ha situada entre dos sectors de sòl urbanitzat i limitada pel sud per la carretera N260 que queda classificada pel PDU com a sòl de protecció preventiva (qualificació que no respon a cap criteri de protecció de valors intrínsecs que justifiquin la seva classificació com a sòl no urbanitzable). 2- Que aquests terrenys són idonis per actuar com a trama d’enllaç entre els dos sectors urbanitzats facilitant l’accés i la connexió entre ells sense haver d’accedir a la carretera. Sol·licita: 1- Que es modifiqui la classificació del terreny anomenat Cuá passant-lo a sòl apte per a la extensió urbana -clau 20b- tot preveient una ordenació que possibiliti la futura transformació d’aquests sòls per permetre la connexió dels dos àmbits urbanitzats amb els quals confronta. Resposta: El PDUC no defineix el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. Tanmateix, s’adverteix que, en el cas concret que s’al·lega, l’aplicació de la normativa del PTPAPA no permet per als teixits especialitzats confrontants amb aquest terreny l’estratègia d’extensió.

202 de 265

6.7 Municipi de Guils. El senyor Mendo Mir, Josep, Alcalde-President de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya

Núm. 32

Municipi: GUILS DE CERDANYA Data: 31/10/2007 Al·lega: 1- Que el PDUC , pel que fa al municipi de Guils de Cerdanya, no recull ni les previsions de creixement ni la realitat física existent. 2- Que en diversos sòls no es permet el tancament de creixement dels anells existents, proposats pel PDUC en protecció preventiva (20a), que ni per raons físiques ni per raons de creixement és adient a l’ordenació territorial del municipi, tant en el marc de la sostenibilitat com de creixement econòmic estable. 3- Que el PDUC no es refereix a la pista d’esquí de Guils de Cerdanya Fontanera ( esquí de fons). 4- Que els sòls inclosos en la categoria de sòl no urbanitzable 20b, atès que són sòls perifèrics i continguts als nuclis històrics, haurien d’estar en la categoria de sòl apte per a l’extensió urbana (20b). Cosa que facilitarà al futur POUM determini amb exactitud la classificació exacta i el règim jurídic més apropiat per aquests sòls, sense perjudici de que ja el PDUC estableixi com a categoria 15, sòl urbanitzable. 5- Que la decisió de consolidació del creixement dels nuclis urbans existents, en el marc de l’urbanisme sostenible, és una decisió i competència reservada al municipi, dins del marc de l’autonomia municipal. I que el PTPAPA, en aquest sentit respecta l’autonomia municipal, en quan es fixa com a objectiu el creixement sostenible al voltant dels nuclis existents (creixement nodal fixat a l’ordenament urbanístic). 6- La categoria de sòl no urbanitzable clau 20a, protecció preventiva no s’ajusta a les determinacions establertes a l’article 13 de la llei 8/2002, atès que la preservació ha de ser per a un destí dels establerts en sòl rural, per la llei. Sol·licita: 1- Que s’estableixi la classificació de sòls en clau 15a, categoria de sòl urbà, o subsidiàriament amb la clau 20b, no corresponent la clau 20a , pels sectors indicats en l’últim apartat d’aquest recurs. Resposta: A1: L’al·legació és improcedent per manca de justificació. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el

203 de 265

PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. A2, A4, A6 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A3: S’estima. Es recollirà en la definitiva del PDUC A5: Es desestima. El PDUC no lamina les competències urbanístiques dels municipis de la Cerdanya. La LUC estableix clarament l’exercici compartit de les competències urbanístiques entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals; i cal recordar que l’article 55.1 LUC estableix que la planificació urbanística de territori es porta a terme mitjançant el plantejament urbanístic general que està integrat, també, pels plans directors urbanístics. Per altra banda, el PDUC justifica abastament l’interès supramunicipal dels seus objectius i, en conseqüència, de les seves determinacions. La senyora Revenga Arregui, Consuelo,

Núm. 8

Municipi: GUILS DE CERDANYA Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietària d’una finca urbana en dos termes municipals, el de Guils de Cerdanya i de Puigcerdà. Inscrita en el Registre de la propietat de Puigcerdà, finca 533 volum 197, foli 66 llibre 6 de Guils. En aquesta finca hi ha un habitatge habitual “Casa-Torre que consta de planta baixa i pis”. 2- La cartografia que ha servit de base pel PDUC és obsoleta ja que no contempla la realitat de l’entorn que afecta a l’habitatge anomenat. 3- Que la variant proposada pel PDUC de la N-260 pot afectar les vistes actuals de l’habitatge, amb la conseqüent falta de qualitat. 4- Que la protecció de la carretera és exagerada i no només afecta al jardí, sinó també la casa.

204 de 265

5- Que segur que existeixen altres alternatives, com la recuperació de l’antic “Camí Real” Sol·licita: Resposta: A2: S’estima. S’actualitzarà la cartografia. A3 i A5: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A4: S’estima en el sentit que el PDUC per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes. La senyora Sagnier Revenga, Bàrbara, com administradora de FINDNESS,SL

Núm. 9

Municipi: GUILS DE CERDANYA Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que FINDNESS,SL és propietària d’uns terrenys situats al Barri del Golf, al terme municipal de Guils de Cerdanya, de figura trapezoïdal. Finca 1984, tom 1166, llibre 34, foli 144. Que aquests terrenys es troben actualment en procés d’urbanització. 2- La cartografia que ha servit de base pel PDUC és obsoleta ja que no contempla la realitat de l’entorn que afecta a l’habitatge anomenat. 3- Que la variant proposada pel PDUC de la N-260 pot afectar les vistes actuals de l’habitatge, amb la conseqüent falta de qualitat. 4- Que la protecció de la carretera és exagerada i no només afecta al jardí, sinó també la casa.

205 de 265

5- Que segur que existeixen altres alternatives, com la recuperació de l’antic “Camí Real” Sol·licita: Resposta: A2: S’estima l’al·legació. S’actualitza la cartografia. A3 i A5: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A4: S’estima en el sentit que el PDUC per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes. El senyor Giraud Meya, Isidre,

Núm. 91

Municipi: GUILS DE CERDANYA (Pont de Sant Martí) Data: 23/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietari de la finca anomenada “Camp de les Roques” del Pont de Sant Martí, amb títol de propietat que correspon al tom 972, llibre 28, foli 164, finca 969. 2- Que la finca té 3.399,50 m2 dels quals 1545m2 estan dintre l’àmbit del PERI de les Roques, dins del límit del sòl urbà i la resta en sòl no urbanitzable classificat pel PICC en clau 12 ( sòl d’aprofitament agrícola i ramader). 3- El sòl està envoltada de sòl consolidat i d’infaestructura urbana. Per altra banda la part de la finca no inclosa en el PERI, queda travessada per l’accés a dit PERI 4- Que la part no inclosa al PERI en el PTPAPA està classificada de sòl no urbanitzable preventiu. 5- Que el PDUC la classifica del sòl preventiu (clau 20a).

206 de 265

6- Que la finca reuneix les mateixes condicions de la resta de sòl que l’envolta. Sol·licita: 1- Que es substitueixi la categoria de la finca per a sòl no urbanitzable apte per a l’extensió urbana (20b). Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. El senyor Maurell Masdeu, Joan,

Núm. 92

Municipi: GUILS DE CERDANYA (Pont de Sant Martí) Data: 23/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietari de la finca anomenada “Cal Maurell” de Saneja, amb referència cadastral de la finca nº 50 del polígon 9 2- Que la finca està classificada en el PICC en clau 12 ( Sòl d’aprofitament agrícola i ramader), que existeix una edificació habitada i vinculada a una explotació agrícola, que gaudeix de tots els serveis tècnics. 3- Que reuneix les condicions objectives de sòl urbà segons la Llei d’Urbanisme Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. 4- Que el PTPAPA classifica la finca com a sòl de protecció Preventiva. 5- Que el PDUC la classifica de Sòl no urbanitzable de protecció Preventiva ( clau 20a) Sol·licita: 1- Que es substitueixi la categoria de la finca per a sòl no urbanitzable apte per a l’extensió urbana (20b).

207 de 265

Resposta: A3: Es desestima. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. El senyor Castells Mañé, Emili, en representació de l’empresa NORALDUX,SL

Núm. 19

Municipi: GUILS DE CERDANYA (Saneja) Data: 02/10/2007 Al·lega: 1- Que l’empresa és propietària del terreny situat a Saneja, inscrit al Registre de la Propietat de Puigcerdà, tom 1402, llibre 40, foli 7, finca 2088, 2- Que el terreny està situat a l’Oest del nucli de Saneja. Té una superfície de 5.691,75 m2 i llinda pel Nord amb Sector totalment urbanitzat i consolidat. 3- Que el terreny va ser classificat pel PICC part sòl no urbanitzable i part “creixement en raval” 4- Que el PDUC el classifica com a sòl no urbanitzable de protecció Preventiva (clau 20a). 5- Que no hi ha una adequació de la classificació i qualificació urbanística del terreny objecte de les al·legacions al programa del pla estratègic comarcal i al PTPAPA.

208 de 265

Sol·licita: 1- Que es classifiqui de sòl urbanitzable delimitat el terreny objecte de la present al·legació i en el seu defecte de sòl apte per a l’extensió urbana (clau 20b). Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. Si bé la normativa urbanística municipal sobre els ravals de Cerdanya en sòl no urbanitzable ha estat derogada per la legislació urbanística catalana i ja no es poden desenvolupar ni aprovar noves actuacions en raval, el PDUC per aprovació provisional recollirà la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC El senyor Castells Mañé, Emili, en representació de NORALDUX, SL

Núm. 132

Municipi: GUILS DE CERDANYA (Saneja) Data: 11/01/2007 Al·lega: 1- Que s’adjunten, per tal d’incorporar-se a l’al·legació presentada en data 2 d’octubre de 2007, tres fotografies aèries ( de docs 1,2 i 3) que complementen l’esmentada al·legació. 2- Que aquetes fotografies aèries determinen clarament que el terreny objecte de l’al·legació es troba per la seva part sud confrontant amb el nucli de Saneja i per la seva part Nord amb construccions habitades. Sol·licita: 1- Que s’incorpori a l’al·legació ja presentada pel mateix sotasignant el 2 d’octubre de 2007 amb el nº de registre 0365E/34665/2007, els documents fotogràfics que s’acompanyen amb el present escrit. Resposta: S1: S’estima l’al·legació.

209 de 265

El senyor Girvès Meya, Pere, en representació pròpia i de la senyora Girvés Meya, Marta

Núm. 93

Municipi: GUILS DE CERDANYA (Saneja) Data: 23/10/2007 Al·lega: 1- Que són propietaris de la finca de Saneja amb referència cadastral nº 7 del polígon8. 2- Que aquesta finca està classificada pel PICC com a sòl no urbanitzable en clau 12 (Sòl d’aprofitament agrícola i ramader) 3- Que reuneix les condicions objectives de sòl urbà segons la Llei d’Urbanisme Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. 4- Que el PTPAPA el classifica com a sòl no urbanitzable de protecció Territorial 5- Que el PDUC classifica una petita part com a sòl no urbanitzable de Protecció ecològico-paisatgística ( 24b) i la major part com a sòl no urbanitzable de Protecció Preventiva ( 20a). 6- Que aquesta finca està envoltada en el seu límit Nord per Sòl urbà, i per l’extrem sud voltat de camí. Que aquesta finca no té cap diferència ecològica entre les seves parts. Sol·licita: 1- Que es substitueixi la categoria de la finca anomenada per la de sòl no urbanitzable de Protecció Preventiva ( 22a). Resposta: A3: Es desestima. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). A4: Es desestima. El PTPAPA el classifica com a protecció preventiva. S1: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els

210 de 265

corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. El senyor Girvès Meya, Pere, en representació pròpia i de la senyora Girvés Meya, Marta

Núm. 93 bis 1

Municipi: GUILS DE CERDANYA (Saneja) Data: 23/10/2007 Al·lega: 1- Que són propietaris de la finca de Saneja anomenada “camp de l’església” amb referència cadastral nº 8 del polígon 7. 2- Que aquesta finca està classificada pel PICC com a sòl no urbanitzable en clau 12 (Sòl d’aprofitament agrícola i ramader). Creixement en raval. 3- Que dit creixement en raval va ser desenvolupat l’any 2004 segons acord d’aprovació de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en sessió de data 23 de desembre de 2004, i que es va consolidar amb l’obtenció de la corresponent llicència d’obres majors atorgada per l’ajuntament de Guils de Cerdanya en data 24 de juliol de 2006. 4- Que reuneix les condicions objectives de sòl urbà segons la Llei d’Urbanisme Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. 5- Que el PTPAPA classifica una part com a sòl no urbanitzable de protecció Preventiva i la resta com a sòl no urbanitzable de protecció Territorial 6- Que el PDUC la classifica com a sòl no urbanitzable de Protecció Preventiva ( 20a). 7- Que aquesta finca està envoltada en el seu límit Nord per Sòl urbà, i per l’extrem sud voltat de camí. Sol·licita: 1- Que es substitueixi la categoria de la finca anomenada per la de sòl no urbanitzable de Protecció Preventiva apte per a l’extensió urbana ( 22b). Resposta:

211 de 265

A4: Es desestima. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. El senyor Girvès Meya, Pere, en representació pròpia i de la senyora Girvés Meya, Marta

Núm. 93 bis 2

Municipi: GUILS DE CERDANYA (Saneja) Data: 23/10/2007 Al·lega: 1- Que són propietaris de la finca de Saneja amb referència cadastral nº 123 del polígon 6. 2- Que aquesta finca està classificada pel PICC com a sòl no urbanitzable en clau 12 (Sòl d’aprofitament agrícola i ramader). 3- Que reuneix les condicions objectives de sòl urbà segons la Llei d’Urbanisme Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

212 de 265

4- Que el PTPAPA classifica una part com a sòl no urbanitzable de protecció Preventiva i la resta com a sòl no urbanitzable de protecció Territorial 5- Que el PDUC la classifica com a sòl no urbanitzable de Protecció Preventiva ( 20a). 6- Que aquesta finca està envoltada pel seu extrem sud-oest de sòl urbà, de la urbanització “Roc Foradat” i pel seu límit nord amb la carretera. Sol·licita: 1- Que es substitueixi la categoria de la finca anomenada per la de sòl urbanitzable delimitat (15b) Resposta: A3: Es desestima. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). S1: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. En els assentaments per als quals el PTPAPA assenyala la condició d’àrea especialitzada. D’acord amb les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, les àrees especialitzades han de desenvolupar el sòl que ja tenen classificat com a urbà i urbanitzable i no poden, com a criteri general, modificar el seu perímetre. En tot cas, per aquests assentaments, seran d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. El senyor Soler Ribera, Josep, la senyora Roldan Calatrava, Meritxell,el senyor Soler llorens, josep, el senyor Soler Llorens, Isidre, el senyor Soler Llorens, jordi, la senyora Lizan Mauri, Reyes, la senyora Llorens Subirà, Rosa, la senyora Riu Andorra, Antonia, la senyora Soler Riu, Dolors, i el senyor Rondan Sedeño, Enric,

Núm. 28

Municipi: GUILS DE CERDANYA (Sant Martí d’Aravó)

213 de 265

Data: 25/10/2007 Al·leguen: 1- Que són propietaris de la finca situada a l’Avinguda de la Capella -carrer Rufaca ( parcel·la cadastral 17088A006001987 ) del nucli de Sant Martí d’Aravó. 2- Que es presenta con a annex el dictamen -proposta subscrit per l’arquitecte Josep Mª Guiillumet i Anés. 3- Que segons aquest dictamen la finca limita pels seus límits nord, est i oest amb sòl urbà i disposa dels serveis urbanístics bàsics. També demostra que la finca s’inclou en una àrea consolidada per l’edificació en un entorn qualificat majoritàriament de residencial plurifamiliar. 4- Que aquesta finca està classificada pel PICC com a sòl no urbanitzable. 5- Que el PTPAPA la classifica com a sòl no urbanitzable de protecció Preventiva 6- Que el PDUC la classifica com a sòl no urbanitzable de Protecció Preventiva ( 20a). Recollint així l’error fet pel PTPAPA al no recollir com a sòl urbà edificat i existent la promoció residencial situada a l’est, de manera que gràficament no es detecta en els plànols la situació real d’aquest enclau en sòl urbà consolidat. 7- Que el PDUC ha de respectar l’autonomia municipal. I que hi ha una proposta municipal que no ha rebut resposta. Específica es limità a fer una breu referència a les dimensions de Pont de Sant Martí. 8- Que la LUC representa aquest nucli indisponible en limitar les determinacions dels plans directors urbanístics com la de sòl no urbanitzable apte per a l’extensió urbana (clau 20b) fora la decisió sobre classificació i qualificació de sòl sigui adoptada d’acord amb criteris estrictament d’interès municipal en el marc del futur planejament urbanístic general. Sol·liciten: 1- Que es substitueixi la categoria de la finca anomenada per la de sòl no urbanitzable apte per a l’extensió urbana (clau 20b) amb la densitat òptima que el Pla Director determina de 30habitatges per hectàrea. Resposta: A6: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A7: Es desestima. El PDUC no lamina les competències urbanístiques dels municipis de la Cerdanya. La LUC estableix clarament l’exercici compartit de les competències urbanístiques entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals; i cal recordar que l’article 55.1 LUC estableix que la planificació urbanística de territori es porta a terme

214 de 265

mitjançant el plantejament urbanístic general que està integrat, també, pels plans directors urbanístics. Per altra banda, el PDUC justifica abastament l’interès supramunicipal dels seus objectius i, en conseqüència, de les seves determinacions. A8: Es desestima. El PDUC no pretén superar la normativa legal respecte de la classificació del sòl, sinó establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible (art. 56.1.b.LUC) i entre aquestes hi figuren les directrius per al planejament urbanístic i normes d’aplicació directa sobre el sòl, “que comportin la seva classificació o qualificació” (art.63.2RLUC). Cal admetre, doncs, que segons la legalitat aplicable les determinacions dels plans directoris urbanístics poden comportar canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d’ordenació urbanística municipal, els quals deuran adaptar-se a les determinacions d’aquells, sens perjudici de la seva aplicació directa mentre no es produeixi la seva adaptació (art.63.4 RLUC). S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. El PTPAPA grafia en una ubicació incorrecta el sòl urbà corresponent a Talltorta i no grafia com a nucli històric a Sant Martí d’Aravó. S’assenyala la necessitat que el PTPAPA esmeni aquests dos errors materials i s’estableix que, en el moment que això s’esdevingui, el planejament urbanístic podrà desenvolupar, per a Sant Martí d’Aravó, l’estratègia de desenvolupament urbanístic de Millora i Compleció d’acord amb es normes d’ordenació del PTPAPA. El senyor Bernat i Serra, Ramon, en representació de MILPINS, SL, avui BERNAT FAMILY OFFICE,SL,

Núm. 44

Municipi: GUILS DE CERDANYA (Sant Martí de Cerdanya) Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que la mercantil representada és titular d’una finca de grans dimensions al carrer Cadí s/n en l’anomenat Barri del Golf. L’esmentada finca inclou les parcel·les cadastrals de referència 0179803DG1907N0001BM, 0179802DG1907N001AM i 0179805DG1907N0001GM del cadastre d’urbana així com també la parcel·la 17088A009000220000ME del cadastre de rústica.

215 de 265

2- Que en la finca hi ha dos habitatges unifamiliars essent la voluntat dels titulars edificar dos habitatges més tot mantenint la unitat del jardí. 3- La part de la finca inclosa dins el cadastre de rústic, és a dir, la nº 22 del polígon 9, se li assigna la categoria de sòl no urbanitzable de protecció Preventiva (clau 20a). 4- Que les decisions del PDUC han de ser coherents amb la realitat. Que el PDUC no ha valorat suficientment els fets determinants, sinó que parteix d’unes dades que, en no coincidir amb la realitat, determinen la improcedència del tractament d’una part de la finca com a sòl no urbanitzable quan forma part inseparable d’una finca urbana consolidada. Sol·licita: 1- Que es rectifiquin les determinacions gràfiques en el sentit d’incorporar la porció de finca identificada com a parcel·la cadastral 22 en la categoria de sòl urbà, àrees especialitzades (clau 1b), que és l’assignada a la resta de la finca de Bernat Famuly Office SL. Resposta: A4 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. El senyor López Almunia, Ricardo,, en representació de de ZELTEX PLAN, SL

Núm. 53

Municipi: GUILS DE CERDANYA (Sant Martí de Cerdanya) Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que la societat ZELETEX PLAN SL és propietària de dues finques incloses en l’àmbit d’actuació de PDUC, ubicades al nucli de Sant Martí de Cerdanya. Finques inscrites en el cadastre nº 68, 72 (finca A) i 73 (finca B). 2- Que en el PDUC aquestes s’inclouen en la categoria de sòl de protecció preventiva (clau a). 3- Que la finca A està envoltada en tres, dels seus quatre costats, de sòl urbà consolidat, limitant, pel costat que resta, amb la carretera 260 de Puigcerdà a la Seu d’Urgell. Així mateix no es tracta d’un sòl amb un alt valor agrícola, natural o paisatgístic, no estant, per tant, comprès en cap PEIN o en la Xarxa Natura 2000.

216 de 265

4- Que la finca B es semblant a la situació de la finca anomenada A, encara més manifesta, ja que, actualment, s’està construint al mateix perímetre de la finca. 5- Que el PDUC no té en compte ni la naturalesa ni la situació de les finques esmentades. Sol·licita: 1- Que tant la finca descrita com a A i la descrita com a finca B s’incloguin en la subcategoria de sòl no urbanitzable apte per a l’extensió urbana. Resposta: A5: L’al·legació és improcedent. S1: Es desestima en els assentaments per als quals el PTPAPA assenyala la condició d’àrea especialitzada. D’acord amb les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, les àrees especialitzades han de desenvolupar el sòl que ja tenen classificat com a urbà i urbanitzable i no poden, com a criteri general, modificar el seu perímetre. En tot cas, per aquests assentaments, seran d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

217 de 265

6.8 Municipi d’Isòvol. El senyor Carcasona i Comas, Agustí,

Núm. 11

Municipi: ISÒVOL (All) Data: 08/10/2007 Al·lega: 1- Que no es comparteix el que es diu en la pàgina 22 de la memòria del PDUC, ja que els sòls pendents de desenvolupar com un sòl que hagi de donar resposta a les necessitats d’habitatges fins el 2026, ja que si bé pot ser cert que no estiguin materialment desenvolupats, sí que la seva execució serà immediata i que en cap cas, donades les tipologies edificatòries, ajudarà a cobrir les necessitats de primera residència. 2- Que és molt important que el PDUC defineixi les àrees de sòl, apte per a l’extensió urbana, concretament en el nucli d’All, en una superfície més ample, i sobretot més connectada entre sí. 3- Que no queda clar on s’ha d’ubicar el sòl que diu el PDUC que s’ha de classificar com a ús hoteler o equipament turístic amb una superfície d’una a tres hectàrees. Si ha d’estar inclosa en el nucli urbà actual (impossible físicament), en el futur sòl urbà o urbanitzable ( impossible si el sòl apte està tant fragmentat) o en el sòl no urbanitzable de protecció preventiva ( en aquest cas serà un sòl no subjecte a cessions públiques previstes per al sòl urbanitzable i per tant amb la conseqüència pèrdua de patrimoni i domini públic) 4- Que la població actual és de més de 350 habitants, i que tenint en compte que la població està des de fa anys en una tendència creixent, el nombre d’habitatges previstos serà insuficient. Sol·licita: 1- Que en l’àmbit del nucli d’All es determini com a sòl apte per l’extensió urbana tota una franja suficientment àmplia i connectada entre sí a tot el voltant del nucli d’All, per tal de que en el procés de redacció del Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal, es concreti, en els límits que el planejament territorial i director estableixi, en el ben entès de que aquest darrer contempli les al·legacions que s’han formulat. 2- Que el nombre d’habitatges previstos en el PDUC per al municipi d’Isòvol es reconsideri de manera important a l’alça a la vista de les dades que s’han exposat i que es poden constatar fàcilment amb les sobrants a l’Ajuntament. Resposta: A1, A4 i S2: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats

218 de 265

A2 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A3: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la possibilitat que tenen els municipis de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA La senyora Vigo i Comas, Maria,

Núm. 22

Municipi: ISÒVOL (All) Data: 05/10/2007 Al·lega: 1- Que no es comparteix el que es diu en la pàgina 22 de la memòria del PDUC, ja que els sòls pendents de desenvolupar com un sòl que hagi de donar resposta a les necessitats d’habitatges fins el 2026, ja que si bé pot ser cert que no estiguin materialment desenvolupats, sí que la seva execució serà immediata i que en cap cas, donades les tipologies edificatòries, ajudarà a cobrir les necessitats de primera residència. 2- Que és molt important que el PDUC defineixi les àrees de sòl, apte per a l’extensió urbana, concretament en el nucli d’All, en una superfície més ample, i sobretot més connectada entre sí. 3- Que no queda clar on s’ha d’ubicar el sòl que diu el PDUC que s’ha de classificar com a ús hoteler o equipament turístic amb una superfície d’una a tres hectàrees. Si

219 de 265

ha d’estar inclosa en el nucli urbà actual (impossible físicament), en el futur sòl urbà o urbanitzable ( impossible si el sòl apte està tant fragmentat) o en el sòl no urbanitzable de protecció preventiva ( en aquest cas serà un sòl no subjecte a cessions públiques previstes per al sòl urbanitzable i per tant amb la conseqüència pèrdua de patrimoni i domini públic) 4- Que la població actual és de més de 350 habitants, i que tenint en compte que la població està des de fa anys en una tendència creixent, el nombre d’habitatges previstos serà insuficient. Sol·licita: 1- Que en l’àmbit del nucli d’All es determini com a sòl apte per l’extensió urbana tota una franja suficientment àmplia i connectada entre sí a tot el voltant del nucli d’All, per tal de que en el procés de redacció del Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal, es concreti, en els límits que el planejament territorial i director estableixi, en el ben entès de que aquest darrer contempli les al·legacions que s’han formulat. 2- Que el nombre d’habitatges previstos en el PDUC per al municipi d’Isòvol es reconsideri de manera important a l’alça a la vista de les dades que s’han exposat i que es poden constatar fàcilment amb les sobrants a l’Ajuntament. Resposta: A1, A4 i S2: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats A2 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. A3: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la possibilitat que tenen els municipis de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà

220 de 265

addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA El senyor Trilles Puig, Josep, en representació del senyor Bellalta Canet, Joaquim; el senyor Canet Espanyo i Bonaventura i la senyora Llombart, Palmira

Núm. 34

Municipi: ISÒVOL (All) Data: 26/10/2007 Al·lega: 1- Que la finca està situada a l’entrada d’All, antiga carretera. 2- Que la finca que ens ocupa és l’únic terreny no edificat de l’entorn immediat. L’anella de camps al voltant de la finca està com a sòl urbà qualificat i ja edificat. 3- Que la finca té la qualificació de sòl preventiu. I que la esta de finques que limiten tenen una qualificació de 20b i la parcel·la esmentada 20a. Sol·licita: 1- Que es concedeixi la qualificació de 20b a la finca anomenada anteriorment, situada a l’antiga carretera d’All. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. La senyora Pous Subirà, Roser,

Núm. 36

Municipi: ISÒVOL (All)

221 de 265

Data: 26/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietària de la finca coneguda com a “Mas Ravetllat” a All. Amb referència cadastral de la finca nº 72 del polígon 5. 2- Que el PICC classifica la finca en clau 12 ( sòl d’aprofitament agrícola i ramader) i clau 13 ( sòl lliure permanent). 3- Que existeix en l’actualitat una edificació habitada i vinculada a una explotació agrícola, que gaudeix de tots els serveis tècnics i accessos, mitjançant el mas que porta a la Carretera N-260 de Puigcerdà a Lleida. 4- Que l’ajuntament està tramitant amb els Serveis Territorials d’Urbanisme na Girona, el Pla Urbanístic de Mas Ravetllat per tal de desenvolupar un equipament hoteler referència d’expedient 2007/27849/G. Quest pla Especial es planteja com a instrument per sonar ús hoteler en sòl no urbanitzable. (clau 12). 5- El PTPAPA classifica el terreny com a sòl de valor natural i de connexió dintre de la protecció especial. 6- Que el PDUC classifica la finca com a sòl de valor natural de protecció /25b) Sol·licita: 1- Que es substitueixi la categoria de la finca per la de sòl no urbanitzable de protecció preventiva (20a). Resposta: S1: Es desestima. No és possible, el PTPAPA ja classifica els terrenys com a sòl de protecció especial. Els municipis tenen la possibilitat de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA El senyor Gelabert Oriol, Ferran, en representació de la societat OLOPTE RESIDENCIAL, SL,

Núm. 58

Municipi: ISÒVOL (Olopte)

222 de 265

Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietària de tres parcel·les situades al camí d’Olopte a All, procedents del Prat anomenat la bassa, d’una superfície de 3.600m2 cadascuna, inscrites en el Registre de la Propietat de Puigcerdà, amb nº 1406, 1407, 1408, llibre 15, volum 738, i que integres les parcel·les cadastrals 317 i 206 del polígon 4 d’Isòvol. 2- Que el PICC classificava els terrenys com a sòl no urbanitzable qualificació clau 12, (aprofitament agrícola i ramader amb ordenació tradicional ceretana tipus A, creixement en raval). 3- Que es van obtenir les autoritzacions corresponents per a l’edificació de tres habitatges, les autoritzacions de la Comissió d’Urbanisme de Girona acordades en data 10 de març de 1999 i 4 d’abril de 2001, respectivament i de les llicències municipals d’obres de 18 de novembre de 2002 i 5 de desembre de 2003. A l’empara de les referides autoritzacions s’han executat les obres d’edificació de les parcel·les citades. Sol·licita: 1- Que s’incloguin les parcel·les descrites en el sistema d’assentaments, en la categoria de Sòl urbà de nuclis i àrees urbanes ( clau 1a) o en tot cas, subsidiàriament, en el sòl no urbanitzable apte per a l’extensió urbana (clau 20b). Resposta: S1: S’estima parcialment l’al·legació. Si bé la normativa urbanística municipal sobre els ravals de Cerdanya en sòl no urbanitzable ha estat derogada per la legislació urbanística catalana i ja no es poden desenvolupar ni aprovar noves actuacions en raval, el PDUC per aprovació provisional recollirà la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. La senyora Trescents Forga, Maria,

Núm. 35

Municipi: ISÒVOL (Olopte) Data: 26/10/2007

223 de 265

Al·lega: 1- Que és propietària d’un solar a Olopte amb referència cadastral nº 5 del polígon 93. 2- Que la finca està classificada segons el PICC en clau 13 ( Sòl d’aprofitament agrícola i ramader) 3- Que la finca, com també les que l’envolten, és d’ús agrícola, donat que es tracta de camps de regadiu, i amb bona connexió amb el nucli d’Olopte. 4- Que el PTPAPA la classifica com a sòl de valor natural i de connexió dintre dels sòls de protecció especial. 5- Que el PTPAPA contempla la necessitat de mantenir les activitats agrícoles i ramaderes pròpies de la comarca, sembla lògic considerar que els planejaments que es desenvolupin en aquesta zona han de permetre que les activitats agrícoles i ramaderes es continuïn desenvolupant. 6- Que el PDUC classifica la finca com a sòl de valor natural i de connexió (25b) dins del sòl de protecció especial. 7- Que sembla estrany que no es classifiqui aquesta zona com a sòl d’alt valor agrícola, dintre d’una classificació que permeti el seu desenvolupament. Sol·licita: 1- Que es substitueixi la categoria de la finca anomenada per la de sòl no urbanitzable de protecció preventiva (20a). Resposta: A7: És improcedent, doncs les proteccions del PTPAPA i les del PDUC permeten les activitats agrícoles i ramaderes. S1: Es desestima En el PTPAPA està classificat com a sòl de protecció especial. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya.

224 de 265

6.9 Municipi de Llívia. El senyor Puigjaner i Matas, Josep M,

Núm. 134

Municipi: LLÍVIA (Gorjula) Data: 23/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietari d’una parcel·la heretada i que fa vàries generacions que la seva família va fer arrels a la Cerdanya 2- Que té la ferma voluntat de disposar d’un habitatge propi per tal de poder-hi viure una Bona part de l’any. 3- Que la parcel·la és el número 51 segons la referència Cadastral, situada al nucli de Górgula. 4- Que la parcel·la està situada al camí que surt de la Plaça Bons Aires, en direcció a ponent a 15m del límit del casc urbà i de l’esmentada plaça. Està envoltada per una paret de pedra seca de 2,50m d’alçada i de 0,8m de gruix, té els serveis d’aigua, llum i clavegueram. 5- Que és una parcel·la que per les seves condicions , situació i característiques, s’entén que té els requisits per poder adjudicar-li la condició d’urbana. Sol·licita: 1- Que es reconsideri la qualificació 20a no urbanitzable de protecció preventiva i donar-li la qualificació 20b no urbanitzable apte per l’extensió urbana. Resposta: A5: S’estima parcialment. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. El PDUC per aprovació provisional, per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament d’aquesta estratègia del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que

225 de 265

en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. La senyora Orriols Palmero, Sílvia, en representació del Grup Municipal Independents de llívia,

Núm. 125

Municipi: LLÍVIA ( Llívia) Data: 14/12/2007 Al·lega: 1- Que hi ha error en grafiar el sector (actual NP2) , ja que en l’actual proposta del PDUC la superfície grafiada com a sòl urbanitzable no delimitat és, de forma incomprensible, molt superior a la definida per l’article 261 del PICC. Aproximadament 9ha més que en el planejament actual. 2- Que el turó de Llívia és un element elemental del valor paisatgístic del nucli de Llívia i del seu agregat de Cereja, és per això que es creu important la seva protecció. Sol·licita: 1- Conservar i grafiar en els plànols el sòl urbanitzable no programat situat al nord del nucli de Llívia (actual NP2) tal i com està definit en l’article 261 de les Normes urbanístiques del Text refós de la normativa del PICC. 2- Canviar el sòl de protecció preventiva (clau 20a) a sòl de protecció ecològico- paisatgística (clau 24b) tota la falda de la muntanya que limita amb el pla de Cereja fins a connectar amb el 24a ja grafiat al nord del nucli de Llívia. Resposta: A1 i S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. A2: És improcedent, ja que el PDUC ja el classifica com a sòl de protecció especial específica del paisatge. S2: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons

226 de 265

més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. La senyora Bertran Balaguer, Rita

Núm. 109

Municipi: LLÍVIA Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que és titular de terreny en el municipi de Llívia i té interès directe en el dit Plà d’Ordenació territorial. És propietària del terreny situat a la zona anomenada Berdulagues, a uns 50 m de l’hotel Sant guillem. 2- En el PDUC es classifica aquest terreny amb la clau 24b o de protecció ecològico-paisatgística, i per tant no es contempla com a zona d’expansió urbana. 3- Que la part considera lloable l’interès públic en la determinació de les zones del municipi per tal de preservar interessos comuns i genèrics de tipus paisatgístic, biològic i cultural. 4- Que sempre s’ha d’aplicar el principi de proporcionalitat en la distribució de les càrregues i beneficis. 5- Que el PDUC hauria de preveure sòl urbanitzable al voltant del nucli consolidat, i la millor forma de fer-ho per evitar greuges comparatius seria demarcar una zona de 50m en cercle al costat del nucli consolidat, i no desenvolupar zones com la 19A, en tant sols una determinada direcció. Sol·licita: 1- Que es declari la zona límit que afecta al seu terreny, com a sòl urbanitzable o en el seu cas apte per a l’extensió urbana. Resposta: A4: És improcedent, el PDUC no classifica nou sòl de creixement. A5 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada

227 de 265

assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. La senyora Bertran Balaguer, Rita

Núm. 109bis

Municipi: LLÍVIA Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietària del terreny situat en el pla d’en Corenes, entre la carretera de Puigcerdà i el camí d’Ur. Que dita finca limita amb la es declarada zona apta per extensió urbana clau 20b, en la part nord est ( Cal Barrier) i en la part sud llinda amb la carretera i zona consolidada del nucli històric i extensions (clau 1a) 2- Que la propietat està envoltada en un 50% de zones totalment urbanitzades. Sol·licita: 1- Que es consideri aquest terreny com a apte per a ser un terreny que ha de tenir la consideració apropiada per a l’extensió urbana, ja que es donen les condicions suficients per a tal determinació. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà.

228 de 265

El senyor Isern Aleix, Tomas,

Núm. 12

Municipi: LLÍVIA (Llívia) Data: 08/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietari d’una terrenys de 10.100metres quadrats aproximadament. 2- Que segons el PDUC tenen assignada la clau 24a “Protecció específica del paisatge” plànol O.1.10. 3- Que la pròpia situació dels terrenys que es troben envoltats de sòl urbà, justifica la solució que propugnen ja que la mateixa permetrà donar continuïtat i uniformitat a l’àmbit del nucli històric de Llívia aprofitant el límit natural del terreny configurat pel Rec d’Angostrina per sota del qual tots els terrenys tenen assignada la clau 1a, excepte els terrenys objecta d’aquesta al·legació. 4- Que els terrenys no tenen característiques específiques que justifiquin l’assignació de la clau 24a. 5- Que la clau 20b interessada per aquesta part, tampoc s’aparta dels objectius del PDUC, que permet determinats creixements sempre com a consolidació dels nuclis històrics en petits creixements continus a les trames urbanes existents, com es el cas que ens ocupa. Sol·licita: 1- Que s’assigni als terrenys als quals es refereix aquest escrit la clau de 20b “Apte per a lextensió urbana” tal i com es grafia en el plànol que s’adjunta, limitant aquest creixement als usos residencial col·lectiu i hoteler. Resposta: A4: Es desestima parcialment. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. De totes maneres, el PDUC ha fet uns ajustos, d’acord amb les demandes d’algunes al·legacions, d’alguns límits dels sòls de protecció ecològico-paisatgística (clau 24b) i específica del paisatge (24a)

229 de 265

ja sigui per solucionar alguns petits errors que s’han detectat com per a precisar més alguns àmbits. (veure punt 7 d’aquest informe d’al·legacions). S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. La senyora Bonada Julià, Elisa, en representació de la senyora Julià Argenty, María Teresa

Núm. 113

Municipi: LLÍVIA Data: 11/10/2007 Al·lega: 1- Que Julià Argenty, María Teresa és propietària de diverses finques situades en el terme municipal de Llívia qualificades com a rústiques. 2- Que el PDUC ha qualificat totes les finques de referència propietat de la representada com de “Protecció ecològico-paisatgística clau 24b” 3- Que la majoria de terrenys pròxims a les finques propietat de la representada han estat qualificats amb la clau “20a, de protecció preventiva” dintre del “Sòl no urbanitzable de protecció preventiva”. 4- Que amb fonament en el principi constitucional d’igualtat dels ciutadans davant la Llei, s’hauria de donar l’oportunitat de gaudir de cretes expectatives respecte a les possibilitats futures de transformació dels terrenys, incloses les urbanístiques. Sol·licita: 1- Que es modifiqui la qualificació provisional dels terrenys propietat de la representada, assignant, al menys en un 60 % de la seva superfície, la qualificació “ 20a Protecció preventiva” i /o el tant per cent que sigui possible. Resposta: A4: És improcedent. El que es proposa no és possible. S1: Es desestima l’al·legació. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi

230 de 265

exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. El senyor Blanqué Bragulat, Josep i la senyora Blanqué Bragulat, Concepció,

Núm. 114

Municipi: LLÍVIA Data: 11/10/2007 Al·leguen: 1- Que son propietaris de diverses finques situades en el terme municipal de Llívia qualificades com a rústiques. 2- Que el PDUC ha qualificat varies finques de referència propietat com de “Protecció ecològico-paisatgística clau 24b” 3- Que la majoria de terrenys pròxims a les finques propietat de la representada han estat qualificats amb la clau “20a, de protecció preventiva” dintre del “Sòl no urbanitzable de protecció preventiva”. 4- Que amb fonament en el principi constitucional d’igualtat dels ciutadans davant la Llei, s’hauria de donar l’oportunitat de gaudir de cretes expectatives respecte a les possibilitats futures de transformació dels terrenys, incloses les urbanístiques. Sol·liciten: 1- Que es modifiqui la qualificació provisional dels terrenys propietat de la representada, assignant, al menys en un 40 % de la seva superfície, la qualificació “ 20a Protecció preventiva” i /o el tant per cent que sigui possible. Resposta: A4: És improcedent. El que es proposa no és possible. S1: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons

231 de 265

més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. El senyor De Montellà Comas, Josep i el senyor De Montellà Vilardell, Jordi,

Núm. 126

Municipi: LLÍVIA Data: 13/11/2007 Al·leguen: 1- Que Josep de Montellà Comas és propietari de la parcel·la nº6, partida “Pla de Forques, finca registral nº 309, inscrita en el Registre de la Propietat de Puigcerdà, Volum 705, llibre 39, foli 136. 2- Que Jordi de Montellà Vilardell és llicenciat en Psicologia per la Universitat Ramon Llull. 3- Que l’anomenada finca actualment està classificada com a sòl no urbanitzable. 4- Que la comarca de la Cerdanya és deficitària en serveis assistencials i sociosanitaris, motiu pel qual es contacta amb l’ajuntament per la constitució d’una societat familiar amb la finalitat de tramitar i construir una residència sociosanitària de 50 places de règim permanent i 10 places de centre de dia. 5- L’execució d’aquest projecte es realitzaria en els terrenys propietat del Sr. Josep de Montellà Comas, el qual seria aportat a la societat en el cas de que aquest tingués la classificació urbanística adequada per poder disposar de les corresponents llicències urbanístiques i ambientals. Sol·liciten: 1- Que la finca assoleixi la classificació i qualificació urbanística adient per tal que sobre la mateixa es pugui construir l’equipament sociosanitari esmentat. Resposta: S1: S’estima parcialment l’al·legació en el sentit de deixar clara la possibilitat que tenen els municipis de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la

232 de 265

possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA

233 de 265

6.10 Municipi de Montellà i Martinet. La senyora Puig i Ribot, Mercè,

Núm. 26

Municipi: MONTELLÀ I MARTINET (Bèixec) Data: 28/09/2007 Al·lega: 1- Que és propietària d’una finca que, en el plànol “Directius d’ordenació del sòl- Montellà –Martinet” referent al nucli de Bèixec, és travessada per l’inici del camí de Béixec a Estana 2- Que en el plànol es grafia com a camí públic de connexió entre Béixec i Estana un pas privat de 520ml de longitud que és de la meva propietat. 3- Que aquest tram de camí avui és inexistent donat que el Consell Comarcal de Cerdanya l’any 2005 rehabilità l’antic camí que parteix de la primera corba situada sota l’arribada al poble de Bèixec i que actualment és l’únic camí públic que existeix per anar directament a Estana des de Bèixec. Sol·licita: 1- Que s’esmeni l’errada detectada al plànol corresponent eliminant la grafia del camí sobre el terreny de la meva propietat que ja no existeix. Resposta: S1: Es desestima l’al·legació, aquesta precisió l’haurà de recollir el POUM.

234 de 265

6.11 Municipi de Prullans. El senyor Font i Domènech, Josep,

Núm. 90

Municipi: PRULLANS (La Serra)) Data: 24/10/2007 Al·lega: 1- Que és propietari d’una finca d’aproximadament 100ha, dins del nucli de la Serra. 2- Que l’àmbit de la Serra el conformen diverses construccions agrupades que, des de sempre, han estat considerades un petit nucli d’assentament urbà, molt propi de la zona de muntanya com és la Cerdanya, que es caracteritza per aquesta dispersió nuclear. 3- Quest nucli junt amb el de Tarter, situat a la vora, configuren una àrea pro habitada i prou consolidada, reforçada pel camí que va des de Prullans a Martinet, i pel camí que va des d’Ardòvol a Martinet. 4- Que el PTPAPA l’inclou dins una àrea de protecció especial, determinació que també recull el PDUC, classificant-ho amb la clau 25b. 5- Que la inclusió d’aquesta àrea en sòl de protecció especial no s’ajusta a la realitat. El nucli de la Serra és un nucli d’assentament humà, existent, viu. Només amb aquest reconeixement com a nucli es podrà parlar d’estratègies d’extensió, reforma o consolidació. 6- Que es proposa un petit creixement residencial i hoteler/turístic en aquest àmbit per tal d’augmentar la competitivitat econòmica i alhora mantenir l’activitat agro-forestal que va lligada al nucli. Sol·licita: 1- Que el nucli de la Serra sigui reconegut com a nucli urbà, i en aquest sentit, s’inclogui dins del Sistema d’Assentaments del Pla Director Urbanístic de la Cerdanya. 2- Que es possibiliti un creixement moderat d’aquest nucli urbà, amb la inclusió de part de la propietat dins el sistema d’espais oberts, sòl apte per a l’extensió urbana. Resposta: A5: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant

235 de 265

naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A6: S’estima parcialment en el sentit de deixar clara la possibilitat que tenen els municipis de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA S1: Es desestima. El PDUC considera que els petits enclavaments que no van ser considerats com assentaments pel PTPAPA a la comarca de la Cerdanya, excepte el de Talltorta, no reuneixen les condicions per ser considerats com a nuclis susceptibles de compleció ni d’extensió. En conseqüència hauran de ser considerats com edificacions que es regiran per l’article 47 de la llei d’urbanisme1/2005 de 26 de juliol, i el Planejament sectorial les haurà d’incloure dins del catàleg d’edificacions en sòl no urbanitzable. S2: Es desestima. Els creixement només es podran donar a aquells nuclis amb una estratègia de desenvolupament determinada pel PTPAPA.

236 de 265

6.12 Municipi de Puigcerdà. El senyor Mata Herberg, José María

Núm. 1

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que és copropietari de la finca coneguda com a Mas Florensa. 2- Que la carretera de Puigcerdà a Age del nucli de Sant Julià- Mas Floresta, previst en el POUM de Puigcerdà no es contempla en el PDUC, i que aquesta variant ha quedat suficientment en evidència pel nombrosos accidents que s’han produït. 3- Que els colors grafiats en els plànols no coincideixen amb els de la llegenda. 4- Que ha pesar dels continus entrebancs de l’Administració, la propietat , com molts altres agricultors de la comarca, han fet i fan un enorme esforç per seguir mantenint els camps en el seu estat natural. 5- Que la redacció del pla s’ha basat en una cartografia obsoleta que podria conduir a confusions i conclusions errònies. 6- Que el PDUC té una inconsistència jurídica i urbanística, un escàs rigor tècnic, el desconeixement de la situació actual i obvia la realitat, el planejament i el desenvolupament de la comarca Sol·licita: 1- Que es disposi a la retirada del pla als afectes d’una nova redacció incloent totes les correccions i modificacions que siguin procedents. Resposta: A2: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A3: L’al·legació és improcedent. Per a no crear confusions s’han posat gràficament en lletres totes les claus de la llegenda en els plànols 1:20.000 per municipis. A5: S’estima l’al·legació. S’ha actualitzat la cartografia.

237 de 265

A6: És improcedent. S1:Desestimada. No hi ha motius per a la retirada del pla. El senyor Revuelta Fernandez, Félix

Núm. 75

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 17/10/2007 Al·lega: 1- Que el senyor Revuelta Fernandez, Félix i la senyora Luisa Rodriguez Maroto són propietaris de la finca inscrita en el registre de la Propietat de Puigcerdà al tom 773, llibre 126, foli 203, finca 6462. Ubicada en el Polígon d’actuació “ Plan Parcial Sector del Golf” 2- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 3- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 4- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 5- Que la variant que passa molt a prop de la finca esmentada i que per tant causaria uns danys irreparables, la carretera destrossaria part del camp de Golf i els accessos a la seva finca 6- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·licita: 1- Que s’elimini totalment la proposta de la variant de la N-260 que va des de la N-152 fins a la recta de Bolvir. Resposta: A2, A3, A4, A5, A6 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i

238 de 265

no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. El senyor Amat Badrinas, Javier en representació de BCN Godia, SL

Núm. 76

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 17/10/2007 Al·lega: 1- Que BCN GODIA és propietària de la finca inscrita en el registre de la Propietat de Puigcerdà al tom 773, llibre 126, foli 197, finca 6460. Ubicada en el Polígon d’actuació “ Plan Parcial Sector del Golf” 2- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 3- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 4- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 5- Que la variant afectaria directament a unes 4ha de terreny, mentre que la zona d’afectació de 100m afectaria a 80 ha. El impacte visual, acústic, lumínic i les emissions de CO2 serien tan fortes que farien que l’habitatge fos inhabitable. 6- Que el nou enllaç amb Llívia i la seva connexió amb la N-260, ja ha estat aprovada per la comissió d’Urbanisme de Girona en l’aprovació del PUOM de Puigcerdà. Una solució ja prevista que no comporta cap tipus d’impacte ambiental i amb un cost molt inferior. 7- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·licita: 8- Que s’elimini totalment la proposta de la variant de la N-260 que va des de la N-152 fins a la recta de Bolvir. Resposta:

239 de 265

A2, A3, A4, A5, A6, A7 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. La senyora Llombart Solana, Àngela

Núm. 81

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que segons consta en la proposta del PDUC, la carretera nacional 260, travessaria pel mig de l’explotació agrícola-ramadera de la qual és propietària. 2- Que si aquest traçat es portés a terme causaria un important perjudici econòmic. Cal esmentar que treballen en aquesta finca un total de 3 persones i que està qualificada com a prioritària pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 3- Que s’adjunta com a document número 1, còpia de l’escriptura de propietat. Sol·licita: 1- Que es suprimeixi la proposta de variant de la N-260, al seu pas per la finca objecte d’aquest escrit. Resposta: A1, A2 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

240 de 265

El senyor Carreras Fisas, Manuel en representació de Conservació del PP Sector del Golf de Puigcerdà

Núm. 86

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 2- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 3- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 4- Que la variant travessaria pel mig la urbanització del Golf de Puigcerdà. Destrossa dos forats del Camp de Golf, passa per uns jardins d’unes torres veïnes i travessa pels accessos de la urbanització. 5- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·licita: 1- Que es suprimeixin totes les referències que es fan respecte a la variant que va des de la N-152 fina a la carretera de Bolvir ( variants 8 i 9 del plànol O.2 “Xarxa d’infaestructures” i eliminant per complert la proposta de les variants esmentades. Resposta: A1, A2, A3, A4, A5 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

241 de 265

El senyor Dalmau Reda, Juan en representació de JOFA, SL,

Núm. 87

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que JOFA,SL és propietària d’una torre situada a la urbanització “ la Debesa II” del Golf de Puigcerdà inscrita en el registre de la Propietat de Puigcerdà al tom 773, llibre 126, foli 200, finca 6461. 2- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 3- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 4- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 5- Que la variant passaria a menys de 40 metres de la propietat i tallaria l’actual accés a la urbanització i l’impacta visual i acústic i ambiental seria intolerables. 6- Que el nou enllaç amb Llívia i la seva connexió amb la N-260, ja ha estat aprovada per la comissió d’Urbanisme de Girona en l’aprovació del PUOM de Puigcerdà. Una solució ja prevista que no comporta cap tipus d’impacte ambiental i amb un cost molt inferior. 7- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·licita: - Que s’elimini totalment la proposta de la variant de la N-260 que va des de la N-152 fins a la recta de Bolvir. Resposta: A2, A3, A4, A5, A6, A7 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el

242 de 265

planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. El senyor Raventós Negra, Jaime,en representació d’ORONSAY INVERSIONES, SL, i la senyora Nuñez Brugueras en representació de ARYSTEL INVESTMENTS,SA

Núm. 101

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 10/10/2007 Al·leguen: 1- Que els representats són propietaris de finques afectades pel nou traçat de l’actual N-260. S’adjunta còpia de les propietats 2- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 3- Que la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 4- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 5- Que la variant envaeix literalment la urbanització i la zona de Golf de Puigcerdà i que la reserva de sòls afectes a edificacions plenament consolidades. 6- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·liciten: 1- Que es suprimeixi la reserva de sòls per a l’execució de la variant de la N-260 al seu pas per Bolvir (“eix solana”), recollint les determinacions del PTPAPA en quant a la conveniència de que l’eix trasneuropeu s’articuli a través de l’”eix d’obaga” Resposta: A2, A3, A4, A5, A6 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes

243 de 265

d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. El senyor Dalmau Reda, Juan en representació de JOFA,SL

Núm. 110

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 11/10/2007 Al·lega: 1- Que JOFA,SL és propietària d’una torre situada a la urbanització “ la Debesa II” del Golf de Puigcerdà inscrita en el registre de la Propietat de Puigcerdà al tom 773, llibre 126, foli 200, finca 6461. 2- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 3- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 4- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 5- Que la variant passaria a menys de 40 metres de la propietat i tallaria l’actual accés a la urbanització i l’impacta visual i acústic i ambiental seria intolerables. 6- Que el nou enllaç amb Llívia i la seva connexió amb la N-260, ja ha estat aprovada per la comissió d’Urbanisme de Girona en l’aprovació del PUOM de Puigcerdà. Una solució ja prevista que no comporta cap tipus d’impacte ambiental i amb un cost molt inferior. 7- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·licita: 1- Que s’elimini totalment la proposta de la variant de la N-260 que va des de la N-152 fins a la recta de Bolvir. Resposta:

244 de 265

A2, A3, A4, A5, A6, A7 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. El senyor Roca Hernandez, Xavier

Núm. 51

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 10/10/2007 Al·lega: 1- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 2- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 3- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 4- Que el nou enllaç amb Llívia i la seva connexió amb la N-260, ja ha estat aprovada per la comissió d’Urbanisme de Girona en l’aprovació del PUOM de Puigcerdà. Una solució ja prevista que no comporta cap tipus d’impacte ambiental i amb un cost molt inferior. 5- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. Sol·licita: 1- Que s’eliminin les previsions d’infraestructures de dit PDUC en el tram que connecta de N-152 des de Puigcerdà amb la N-260 a Bolvir passant per la urbanització “ La Devesa Golf” Resposta:

245 de 265

A1, A2, A3, A4, A5 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. El senyor Morer i Tor, Pere, en representació de Estació de Servei Morer Puigcerdà SA,

Núm. 59

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la part sud de Puigcerdà amb la N-260. 2- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 3- Que aquesta variant no està prevista en el PTPAPA. 4- Que la mateixa sensibilitat de contenció i respecte per territori que té el Pla Director pel que fa a la construcció d’habitatges de segona residència, no la té , ja que s’ha pres el disseny més fàcil, una nova carretera. 5- Que la construcció de la nova variant suposa que s’esvaeix totalment la part plana de la vall de la Cerdanya, un cost paisatgístic i impacte ambiental important, un cost econòmic elevat, la invasió de camps de conreu i zones d’interès ecològic, es fa un túnel sota la Corona de Bolvir a conservar. Sol·licita: 1- Que es trobin solucions més adients. Resposta: A1, A2, A3, A4, A5 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i

246 de 265

no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. La senyora Bertran Márquez, Cristina, la senyora Bertran Márquez, Beatriz i la senyora Fernández Lozano, Elvira, en representació de PRAMATHAUX IBÉRICA, SL,

Núm. 43

Municipi: PUIGCERDÀ (Golf de Puigcerdà) Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que els representats són propietaris de diverses finques en els termes de Puigcerdà, Guils de Cerdanya i Bolvir. Aquestes es troben ocupades per diferents edificacions destinades a ús residencial, estan situades a la confluència de la carretera N-260 amb la via que dona accés al Club de Golf Cerdanya, S’adjunta plànol. 2- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. 3- Que les determinacions del PDUC en relació al nou traçat de la N-260 són contràries al PTPAPA. Infracció de l’ART 13.2 i 56.1 del text refós de la llei d’Urbanisme. 4- Que els documents que es presenten com a annexes evidencien com la proposta de variant del Pla suposa una mínima millora de la carretera i al contrari, un gran impacte ambiental par a tota la zona que es veu afectada en nombrosos camps i habitatges. 5- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. i afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. 6- Que les previsions del nou traçat del PDUC son una infracció del principi d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics recollit en l’article 9.3 de la constitució. Sol·licita: 1- Que s’elimini totalment la proposta de la variant de la N-260 que va des de la N-152 fins a la recta de Bolvir. Resposta:

247 de 265

A2, A3, A4, A5, A6 i S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. La senyora Sagnier de Sentmenat, Maria del Pilar, la senyora Sagnier de Sentmenat, Maria Antonia, la senyora Sagnier Revenga, Patricia, el senyor Sagnier Revenga, Luis Maria, el senyor Sagnier Revenga, Leopoldo, la senyora Sagnier Revenga, Barbara i la senyora Sagnier Sábado, Mónica,

Núm. 7

Municipi: PUIGCERDÀ (Golf de Puigcerdà) Data: 09/10/2007 Al·leguen: 1- Que són propietaris de la finca rústica, situada al barri del Golf, del municipi de Puigcerdà, inscrita en el registre de la Propietat de Puigcerdà al tom 1145, llibre 184, foli 64, finca 1529. 2- Que la cartografia de base està obsoleta ja que no contempla la realitat edificatòria de l’entorn que afecta a la finca anomenada. 3- Que els marges de protecció del nou vial de la N-260, a saber 100 metres a cada costat són exagerats i molt superiors als actuals d’aquesta carretera. I que aquests marges invaliden la finca esmentada en la seva totalitat. 4- El traçat la la variant sobre la finca suposa una divisió d’aquesta de tal manera que impossibilita qualsevol desenvolupament i explotació. 5- Que el nou traçat resulta incongruent ja que no té en consideració l’enllaç que s’hauria de fer amb l’entrada de la urbanització del barri del Golf. La resolució d’aquest encreuament faria necessari el canvi de traçat, consumint un gran tros de terreny. 6- Que l’impacta medi ambiental és molt gran. La ramaderia i la agricultura i en espacial, els passos secundaris de transhumància resulten greument afectats Sol·liciten: Resposta:

248 de 265

A2: S’estima. S’ha actualitzat la cartografia. A3: S’estima en el sentit que el PDUC per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes. A4, A5 i A6: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. El senyor Mata Herberg, José María, en representació de DEPORTES E INSTALACIONES, SA

Núm. 2

Municipi: PUIGCERDÀ (Golf de Puigcerdà) Data: 08/10/2007 Al·lega: 1- Que la societat és propietària dels terrenys situats en els termes municipals de PUIGCERDÀ I BOLVIR, QUE CONSTITUEIXEN EL Camp de Golf del “Real Club de Golf de Cerdanya” 2- Que el PDUC fa una proposta de variant que connectarà la recta que es troba al nucli de Bolvir fins a la N-152, és a dir el tram marcat com a 8 i 9 en el plànol O.2 “ Xarxa d’infraestructures”. I que entenem que aquesta proposta causa un perjudici que no justifica ninguna millora de la carretera. I que aquesta afectaria greument a les propietats. 3- Que el traçat actual de la carretera es adequat, no es verifica cap saturació ni problema de transit i és totalment innecessària la seva millora. 4- Que les lesions de la variant serien especialment de caràcter agrícola. I que una part molt important els terrenys quedarien afectats, concretament l’ampliació feta l’any 2000, que en la part nord es veurien travessats pel nou vial a construir.

249 de 265

5- Que la possible variant afectaria a sòls que el mateix PDUC classifica amb més protecció. 6- Que la cartografia està antiquada, actualment desfasada i que pot portar a confusió. Sol·licita: 1- Que es disposi a la retirada del pla als afectes d’una nova redacció incloent totes les correccions i modificacions que siguin procedents. Resposta: A2, A3, A4 i A5: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A6: S’estima. S’ha actualitzat la cartografia. S1: Desestimada. No hi ha motius per la retirada del pla. La senyora Riera Tresserra, Montserrat, en representació de la senyora Trafi Besoli; Francesca i el senyor Delcor Elies, Ricard en representació de l senyor Delcor Elies, Francesc i Delcor Elies, josep Maria,

Núm. 21

Municipi: PUIGCERDÀ (Age) Data: 05/10/2007 Al·leguen: 1- Que els representats són propietaris d’un camp anomenat del Cot, situat a Vilallovent de 36 àrees. S’adjunten els títols acreditatius. 2- El PICC qualificava la finca de “ creixement en Raval”, que en l’aprovació provisional del POUM de Puigcerdà el qualificava de urbanitzable però la comissió d’urbanisme va fer un informe desfavorable i es van quedar com a sòl no urbanitzable. Es va formular un recurs a l’alça, del que s’adjunta còpia. Entenent-lo com a desestimat per silenci administratiu es va interposar el corresponent recurs jurisdiccional (annex 5) 3- Que el PDUC classifica més de la meitat de la finca com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva ( 20a) i la banda Est com a nucli històric i extensions (1a), tal i com diu el POUM.

250 de 265

4- Que hi ha una falta de racionalitat de la qualificació dels sòls que envolten el nucli d’Age pel nord. Sol·liciten: 1- Que es qualifiqui la finca dels compareixents, i en general els sòls que integraven el Sector Sud número 47 “Camí Guingueta d’IX” del POUM de Puigcerdà, com a sòl urbanitzable, clau 15a. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. El senyor Perona Abellon, Miquel,, en representació de LA RAJOLERIA DE PUGCERDÀ

Núm. 85

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que la societat és propietària d’un terreny a Puigcerdà en el polígon 10 parcel·la 13 (antiga rajoleria), classificada segons el PICC en clau 12 ( sòl d’aprofitament agrícola i ramader). Que mitjançant escrit de la Comissió d’Urbanisme de Girona 11/07/2001 es va aprovar definitivament la “ Modificació del Pla General d’Ordenació per destinar una finca com a clau 12 Hotel de 4 estrelles”. 2- Que en el PDUC la finca està classificada com a sòl urbanitzable delimitat 15a. S’observa que manca qualsevol referència a l’aprovació definitiva de la “Modificació del Pla General d’Ordenació per destinar una finca com a clau 12 Hotel de 4 estrelles”, i cap referència de l’estimació en part del recurs d’alçada contra l’acord de la Comissió d’Urbanisme Territorial de Girona relatius a l’aprovació definitiva del POUM de Puigcerdà, pel que fa a l’ús hoteler. Sol·licita:

251 de 265

1- Que es substitueixi la categoria de la finca de la meva propietat per la de sòl urbanitzable delimitat (15a) per 1b àrees especialitzades. Resposta: S1: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. La senyora Riera Tressersa, Montserrat, en representació de la senyora Trafi Besoli; Francesca , del senyor Delcor Elies, Ricard , del senyor Delcor Elies, Francesc i del senyor Delcor Elies, josep Maria

Núm. 88

Municipi: PUIGCERDÀ Data: 19/10/2007 Al·lega: 1- Que els representats són propietaris d’un camp anomenat del Cot, situat a Vilallovent de 36 àrees. S’adjunten els títols acreditatius. 2- El PICC qualificava la finca de “ creixement en Raval”, que en l’aprovació provisional del POUM de Puigcerdà el qualificava de urbanitzable però la comissió d’urbanisme va fer un informe desfavorable i es van quedar com a sòl no urbanitzable. Es va formular un recurs a l’alça, del que s’adjunta còpia. Entenent-lo com a desestimat per silenci administratiu es va interposar el corresponent recurs jurisdiccional (annex 5) 3- Que el PDUC classifica més de la meitat de la finca com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva ( 20a) i la banda Est com a nucli històric i extensions (1a), tal i com diu el POUM. 4- Que hi ha una falta de racionalitat de la qualificació dels sòls que envolten el nucli d’Age pel nord. Sol·licita: 1- Que es qualifiqui la finca , i en general els sòls que integraven el Sector Sud numero 47 “Camí Guingueta d’IX” del POUM de Puigcerdà, com a sòl urbanitzable, clau 15a. Resposta: S1: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament

252 de 265

urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà. El senyor Domenjó i Manaut, Maties,

Núm. 65 Municipi: PUIGCERDÀ Data: 15/10/2007 Al·lega: 1- Que s’estima convenient que la redacció dels POUMS vagin coordinats amb el PDUC. 2- Que el PDUC hauria de contemplar les següents qüestions supramunicipals: Concreció i delimitació de les reserves de sòl per a infraestructures; ubicacions de basses d’aigua per la reserva de l’abastament d’aigua; preveure les Edars necessàries; preveure les zones de protecció dels punts d’abastament d’aigua actuals.; Equipaments generals de diferents tipus; situació de les línies elèctriques de MT, telecomunicacions...; 3- Que els plànols estiguessin a una escala més entenedora ( 10.000 general i 5.000 municipal); 4- Que hi ha un excés de qualificacions, s’hauria d’anar a una solució més tradicional: Muntanyes, boscos i sòls protegits; la plana, terrenys de conreu i prats; 20b protecció preventiva, que s’hauria de limitar més. 5- Que dins les qualificacions de sòl no urbanitzable s’haurien de concretar a on es poden fer les següents actuacions: iniciatives d’interès públic i social; granges; camps de plaques solars; pedreres; línies MT; dominis esquiables; i ramaderia extensiva 6- Que referents a les infraestructures de mobilitat: la N-260 hauria de estar més adaptada al terreny i evitar envair tant la plana; preveure els passos agrícoles i ramaders pels costats de les noves infraestructures; preveure passos exclusius i amples per a fauna i bestiar de desenvolupament exclusiu; preveure un ample europeu en el ferrocarril. 7- Que referents als assentaments: alguns sòls que es qualifiquen com a urbanitzables, ja fa temps que han estat urbanitzats; es produeix una divergència

253 de 265

alarmant entre el nombre d’habitatges que es proposa de creixement i la realitat existent; per a tots els pobles petits de muntanya la proposta del PDUC és molt minsa, per alguns municipis únicament es fixa un creixement de 15 o 16 habitatges, quan el planejament vigent en tenen quatre o cinc vegades més 8- Que per reconduir el POUM de Puigcerdà, el PDUC caldria suprimir la zona 20b entre d’altres actuacions. 9- Caldria no posar entrebancs al desenvolupament de l’agricultura i ramaderia actual, donant sortida a les noves promocions amb activitats complementàries de jardineria, cases rurals i hotels familiars. En canvi la proposta de nous hotels grans no es veu massa engrescadora des del punt de vista empresarial. 10- Referent a Puigcerdà: reducció de la previsió del nombre d’habitatges, fins un màxim comprés en la forquilla de 1.267 habitatges pel PDUC als 1.700 previstos en l’estudi annex. ( reduir densitat SUP - Rigolisa fins a 10 hab/ha) 11- Que la carretera de La Vinyola prevista per unir el Túnel del Cadí amb el túnel de Puymorens és una primera alternativa, però també en cap una altre que anomenarem “ ronda dels túnels”; caldria desviar-la abans d’entrar a l’àrea conflictiva del Pont de Sant Martí pel camí de l’antic escorxador. Sol·licita: Resposta: A2: Es desestima. Els plans directors urbanístics són uns instruments que només cal emprar en territoris on es consideri necessari, que poden tenir molt diversos objectius i continguts en tant que poden limitar-se només a un o alguns dels objectius que assenyala l’article 56 de la LUC. En conseqüència, pot haver-hi superposició de diversos plans directors urbanístics de finalitats diferents, per bé que compatibles, en un mateix indret del territori. La problemàtica de cada àmbit de planejament, l’existència, o no, de planejament territorial i l’estat o antiguitat del planejament municipal modulen la profunditat de tractament que el pla director urbanístic ha d’adoptar en cada un dels aspectes en què, d’acord amb la LUC, tindria capacitat d’incidir. A3: Es desestima l’al·legació. Aquestes escales els hi correspon a la redacció del POUM. A4: Es desestima. La delimitació de la protecció especial específica del paisatge i de la protecció especial escològico-paistagística obeeix a una anàlisi exhaustiva i, sobretot, global del sòl no urbanitzable de major valor paisatgístic i identitari de la comarca. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana i els corredors fluvials, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) correspon al sòl no inclòs en la clau anterior que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya, són àmbits tant naturals i geogràfics com resultants de les explotacions agro-ramaderes, així com indrets remarcables d'entorns urbans. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el bocage cerdà

254 de 265

format per murs de pedra i tanques arbrades; la frontera muntanya/plana; i els enclavaments oberts a la muntanya. A5: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC per aprovació provisional defineix, amb major concreció, el règim normatiu de les dues claus d’especial protecció que estableix i delimita més enllà de les que ja establia el PTPAPA. Així doncs, el sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) és el que gaudeix del més elevat grau de protecció urbanística i, a més del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, no admet cap tipus de nova edificació. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) dota del règim de protecció especial, d’acord amb el règim normatiu del PTPAPA i per raons principalment paisatgístiques, a determinats espais. Aquesta clau s’assigna a sòls que el PTPAPA, per raons d’escala de treball menys precisa, no havia considerat objecte de protecció especial o bé assenyala el valor paisatgístic addicional de peces de sòl que el PTPAPA sí havia considerat de protecció especial però per raons principalment de valor natural i de connectivitat ecològica. En aquest sòl, doncs, a banda del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, tota autorització haurà de prendre les màximes mesures d’integració paisatgística. A6 i A11: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no establirà determinacions en matèria d’infraestructures de mobilitat, deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria i del planejament sectorial. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions. A7 i R10: S’estima parcialment. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no diferenciarà el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions, vist l’important decalatge que existeix entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. El PDUC que es proposa per aprovació provisional no definirà el nombre d’habitatges recomanats per a cada municipi i serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats A8: S’estima parcialment en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà.

255 de 265

A9: És improcedent. El PDUC no possa entrebancs al desenvolupament de l’agricultura i ramaderia, al contrari. D’altra banda s’estima parcialment l’al·legació en el sentit de deixar clara la possibilitat que tenen els municipis de classificar nou sòl per a activitat econòmica sempre que aquesta s’ubiqui contigu al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial. En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA

256 de 265

6.13 Municipi de Riu de Cerdanya. El senyor Comas Cerdá, Miquel,

Núm. 108

Municipi: RIU DE CERDANYA Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que havent vist el creixement previst en el terme municipal que afecta parcialment a la finca amb referència cadastral 25229A001540000RW, parcel·la 154, propietat de l’al·legant. Sol·licita: 1- Que s’inclogui la part de la parcel·la que segons el Pla Territorial en aquest moment queda exclosa, i en conseqüència quedaria dintre del creixement previst Resposta: S1: S’estima parcialment l’al·legació en el sentit que el PDUC no definirà el sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana en cap nucli i serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. En conseqüència, El sòl amb la clau 20b (protecció preventiva apte per a l’extensió urbana) ha passat, a clau 20a (protecció preventiva), excepte els que en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i que caldrà acabar d’ajustar en el POUM. El desenvolupament de l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli pot comportar un ajust dels límits dels espais de protecció especial que termenegen amb el sòl urbà.

257 de 265

6.14 Diversos. El senyor Comadran Vila, Miquel,

Núm. 29

Municipi: Data: 06/09/2007 Al·lega: 1- Que l’article 11 de les normes de planejament urbanístic, estableix la forma de computar la planta baixa dels edificis, incloent-hi en dit article un esquema exemplificatiu de la norma regulada. 2- Que en aquest article es produeix una contradicció entre la norma i l’exemple. En l’assenyalat precepte es fa constar que “si es produís simultàniament el cas a>1m i b>1m, preval el criteri de P1= PB”. Ara bé, a l’esquema que acompanya a dita norma es diu que: “b>1m, P2=PB”. 3- Que els articles 11 i 12 no diuen res respecte a l’ús a que es poden destinar dites plantes soterrànies i sotacoberta. Sol·licita: 1- Que s’esmeni l’error de l’article 11 de la normativa. 2- Que es fes constar que els espais sotacoberta solament podran destinar-se a magatzems, dipòsits, sales de màquines, etc...però mai a espais directament lligats a l’habitatge, tal com estudis, cambres de dormir, de bany, etc... 3- Que es fes comptar que els soterranis només podrien destinar-se a aparcaments, magatzems, instal·lacions de l’edifici, etc... 4- Que s’ajusti l’esmentat Pla a les disposicions de la Llei 8/2007, de 28 de maig, especialment al que es refereix a la disposició transitòria quarta, a l’objecte que en el futur aquest pla pugui executar-se degudament i sense contratemps. Resposta: S1, S2 i S3: L’al·legació és improcedent. No és competència del PDUC. S4: És improcedent.

258 de 265

El senyor Cunill i Llenas, Manel, en representació de DEPANA

Núm. 20

Municipi: Data: 09/10/2007 Al·lega: 1- Que la finalitat d’aquesta associació és la protecció i conservació del patrimoni natural així com fomentar la sostenibilitat, 2- Que es té per convenient comparèixer a l’expedient administratiu de referència en qualitat d’interessada segons l’article 31 de la llei 30/92 de 26 de novembre, de Règim jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, considerant tot allò que aquesta part pugui afegir més endavant d’acord amb allò que estableix l’article 35 de l’anterior llei. Sol·licita: 1- Que es tingui a aquesta associació per compareguda i interessada a l’expedient administratiu del PDUC, tot mantenint-la al corrent del procediment administratiu que se’n derivi i comunicant-li qualsevol resolució que es pugui prendre. Resposta: S1: S’estima.

259 de 265

7. Síntesi dels canvis efectuats en relació al document aprovat

inicialment. a) Sistema d’espais oberts. 1. El PDUC per aprovació provisional elimina la figura del sòl no urbanitzable de protecció preventiva apte per a l’extensió urbana a l’entorn dels nuclis urbans. Serà el planejament urbanístic general el que determinarà l’extensió urbana de cada assentament d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA per a cada nucli, les estratègies que estableix per als teixits especialitzats i la resta de determinacions. 2. El PDUC per aprovació provisional defineix, amb major concreció, el règim normatiu de les dues claus de sòl no urbanitzable d’especial protecció addicionals a les que ja proposava el PTPAPA i estableix precisions per a l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en els espais oberts. El sòl no urbanitzable de protecció especial específica del paisatge (24a) és el que gaudeix del més elevat grau de protecció urbanística i, a més del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, no admet cap tipus de nova edificació. El sòl no urbanitzable de protecció especial ecològico-paisatgística (24b) dota del règim de protecció especial, d’acord amb el règim normatiu del PTPAPA i per raons principalment paisatgístiques, a determinats espais. Aquesta clau s’assigna a sòls que el PTPAPA, per raons d’escala de treball menys precisa, no havia considerat objecte de protecció especial o bé assenyala el valor paisatgístic addicional de peces de sòl que el PTPAPA sí havia considerat de protecció especial però per raons principalment de valor natural i de connectivitat ecològica. En aquest sòl, doncs, a banda del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, tota autorització haurà de prendre les màximes mesures d’integració paisatgística. A banda d’això, el PDUC estableix precisions per a l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en els diferents tipus d’espais oberts i per a les actuacions en sòl no urbanitzable situades a l’entorn visual dels edificis o elements patrimonials inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. 3. El PDUC per aprovació provisional no estableix cap protecció ni afectació específica a l’entorn de les carreteres que no provingui de les determinacions pròpies del sistema d’espais oberts. No s’estableix cap protecció ni afectació a l’entorn de les carreteres addicional a les que pugui preveure la normativa vigent de carreteres, i encara menys quan es tracta de previsions de traçats indicatius encara no definitius i fora de l’horitzó temporal del PDUC, com els que assenyala el PTPAPA. Tota protecció a l’entorn de les carreteres s’estableix, doncs, dins el marc del sistema d’espais oberts i no afecta les edificacions legalment constituïdes. 4. El PDUC per aprovació provisional regula l’ús d’abocadors i pedreres en el sòl no urbanitzable. El PDUC No afecta ni els abocadors ni les activitats extractives autoritzats d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent.

260 de 265

En la restauració dels espais que hagin estat afectats per abocadors o activitats extractives que es trobin situats en sòl de protecció especial s’ha de tenir especial cura de restablir els valors que, en cada cas, han motivat la protecció especial. Les autoritzacions relatives a noves activitats extractives i a ampliacions de les ja autoritzades, han de tenir en compte les determinacions del PTPAPA i del PDUC corresponents al sistema d’espais oberts i la protecció del paisatge. També els resultats de les possibles anàlisis generals sobre previsions de la demanda i sobre la localització i condicions d’explotació dels possibles jaciments i, de manera especial, els acords i els estudis promoguts pel Grup Interdepartamental d’Àrids de Catalunya constituït el 7 de juliol de 2004, o per altres dispositius amb la mateixa finalitat que es puguin crear en el futur. 5. El PDUC per aprovació provisional garanteix el respecte pels plans especials urbanístics per a la implantació de determinats usos en sòl no urbanitzable aprovats definitivament amb anterioritat a la vigència del PDUC. El PDUC respecta els plans especials urbanístics per a la implantació de determinats usos en sòl no urbanitzable aprovats definitivament amb anterioritat a la vigència del Pla encara que els seus àmbits no s’assenyalin gràficament en els plànols. Aquells usos sense cobertura urbanística prèvia, hauran d’adequar-se a les determinacions del PDUC en matèria d’espais oberts per tal de poder ser legalitzats. 6. El PDUC per aprovació provisional incorpora petits canvis en les delimitacions concretes dels espais oberts (sòl que ha canviat de clau en els plànols de directrius d’ordenació del sòl): a) Tot el sòl amb la clau 20b (protecció preventiva preferent per a l’extensió urbana) ha passat a clau 20a (protecció preventiva) excepte els que, en el PTPAPA no eren de protecció preventiva, que mantenen la qualificació del PTPAPA i caldrà definir en el POUM: El que hi havia a l’entorn del nucli de Prats que ha passat a clau 23a (sòl d’interès

territorial). El que hi havia a l’entorn del nucli de Das, que ha passat a clau 23a (sòl d’interès

territorial). El que hi havia a l’entorn de Meranges, que ha passat a clau 25b (valor natural i de

connexió). Una part dels que hi havia a Martinet que han passat a clau 25b (valor natural i de

connexió) Una part de sota el Turó de Mont Terrós de Bellver de Cerdanya que han passat a

clau 21a (Alt valor agrícola) Una part dels que hi havia a Urús que han passat a clau 25b (valor natural i de

connexió) b) S’han fet una ajustos en alguns límits dels sòls de protecció ecològico-paisatgística (clau 24b) i específica del paisatge (24a) ja sigui per solucionar alguns petits errors i precisar més alguns àmbits. El sòl amb la clau 24b (protecció ecològico-paisatgística) situat al nord de la Torre

del Riu i a la vora de la carretera, a Alp, ha passat a clau 20a (protecció preventiva), tal i com estava en el PTPAPA.

Els sòls amb la clau 24b (protecció ecològico-paisatgística) situats en els dominis esquiables de Molina i Masella han passat a clau 23a (sòl d’interès territorial), tal i com estava en el PTPAPA.

261 de 265

Un petit retall de clau 24a (protecció específica del paisatge) situat al turó de Llívia ha passat a clau 20a (protecció preventiva), tal i com estava en el PTPAPA.

Uns retalls al nucli de Sanavastre que eren clau 24b (protecció ecològico-paisatgística han passat a sòl clau 23a (protecció territorial) tal i com estaven en el PTPAPA.

Una petita part de Cereja de sòl de clau 24b (acològico-paisatgístic) que per acabar de connectar amb el nucli han passat a clau 20a ( protecció preventiva).

c) S’han fet uns petits ajustos en els límits del demès sòls de protecció especial per precisar més alguns àmbits: Un petit retall de sòl de protecció territorial just a la carretera de Puigcerdà ha

passat a clau 21a (protecció preventiva). Un sòl preventiu situat a l’Oest de Baltarga s’ha passat a sòl clau 24a (protecció

específica del paisatge) i clau 25b (Valor natural i de connexió). b) Sistema d’assentaments. 1. El PDUC per aprovació provisional elimina la definició d’un nombre d’habitatges principals recomanats per a cada municipi. Serà el planejament urbanístic general el que determinarà el nombre exacte d’habitatges necessaris d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el PTPAPA assenyala per a cada nucli i les estratègies que estableix per als teixits especialitzats. 2. El PDUC per aprovació provisional no diferencia el sòl urbà o urbanitzable en els seus plànols per no crear confusions. Vist l’important decalatge entre el planejament urbanístic vigent i l’elevat grau de desenvolupament del mateix, es grafia amb una única clau, com assentament reconegut pel planejament urbanístic vigent, el règim de sòl urbà i urbanitzable. Davant qualsevol discrepància entre els límits del sòl urbà i/o urbanitzable que grafiï el PDUC i els que realment estiguin aprovats definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PDUC, prevaldran sempre aquests darrers. 3. El PDUC per aprovació provisional deixa clara la funció assessora i no d’aplicació directa de les normes de la Tipologia ceretana i les normes d’edificació del Pirineu incorporades pel PDUC com annexos. El PDUC recomana que el planejament urbanístic general, en el moment d’estudiar les característiques arquitectòniques pròpies de cada nucli, tingui en compte els elements de reflexió de les normes esmentades com un argument més d’anàlisi a l’hora d’establir la pròpia normativa municipal. 4. El PDUC per aprovació provisional fa explícita la possibilitat que tenen els municipis de classificar nou sòl per a activitat econòmica i insta a fer-ho. Aquesta possibilitat es condiciona a que aquesta s’ubiqui contigua al sòl urbà consolidat i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic i determinacions del PTPAPA, sens perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial.

262 de 265

En aquest sentit i vista la necessitat de canviar el model econòmic de la comarca i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC que es proposa per aprovació provisional exigirà que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat. Aquesta extensió urbana serà addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA 5. El PDUC per aprovació provisional desenvolupa amb major precisió l’aplicació de l’estratègia de Millora i compleció prevista al PTPAPA. El PDUC per tal d’evitar malsentesos, desenvolupa en la seva normativa el desenvolupament de l’estratègia urbanística de Millora urbana i compleció del PTPAPA i, especialment, els instruments que permeten aplicar-la en el planejament municipal. Concretament estableix, en la seva normativa, el següent: “Les extensions dels nuclis que es proposin en els POUM només es poden classificar com a sòl urbà i han de tenir una ordenació precisa de l’edificació definida en el mateix pla. Aquestes ordenacions poden ser constitutives de polígons d’actuació quan calgui algun procés de reparcel·lació per a la cessió del carrer o algun element públic. L’ordenació precisa que estableixi el POUM té com a criteri prevalent la integració morfològica i paisatgística en el nucli existent. Tanmateix aquesta ordenació pot modificar-se mitjançant un Pla de millora urbana si esdevingués convenient sense disminuir el grau d’integració morfològica i paisatgística de l’ordenació anterior.” D’altra banda, es fa explícit que en els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, aquesta estratègia serà d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC. En conseqüència, amb independència de la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a aquests nuclis (si bé convé prioritzar sempre el sòl de protecció preventiva a l’hora d’estendre el sòl urbà) i amb els condicionants propis d’aquesta estratègia de desenvolupament urbanístic, serà sempre possible una certa extensió del nucli. 6. El PDUC per aprovació provisional desenvolupa amb major precisió les estratègies d’extensió urbana previstes al PTPAPA Atesa l’escassa dimensió dels nuclis pirinencs, es constata que les dades estadístiques per al càlcul de les necessitats de reequilibri són habitualment molt poc representatives i no poden ser utilitzades de manera fiable. En conseqüència, quan això s’esdevé, s’admet que el planejament urbanístic pugui assimilar l’estratègia de desenvolupament urbanístic de reequilibri amb la de creixement moderat. A banda, i atenent també l’escassa dimensió dels nuclis pirinencs, s’estableixen majors precisions sobre el mecanisme de càlcul de la superfície de l’extensió urbana admissible en les estratègies de creixement mitjà i moderat previstes al PTPAPA. 7. El PDUC per aprovació provisional redueix la densitat mínima recomanable de 25 a 20 habitatges/ha. S’estableix l’exigència que densitats menors a 20 o majors de 50 habitatges/ha hagin de ser justificades convenientment, exceptuant les actuacions per a habitatge públic. 8. El PDUC per aprovació provisional estableix condicions per la incorporació d’alguns ravals al conjunt del sòl urbà.

263 de 265

Si bé la normativa urbanística municipal sobre els ravals de Cerdanya en sòl no urbanitzable ha estat derogada per la legislació urbanística catalana i ja no es poden desenvolupar ni aprovar noves actuacions en raval, el PDUC per aprovació provisional recollirà la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC. 9. El PDUC per aprovació provisional estableix que el planejament urbanístic no podrà incorporar al conjunt del sòl urbà els nuclis petits no reconeguts pel PTPAPA, excepte Talltorta. El PDUC considera que, entre els petits enclavaments que no van ser considerats com assentaments pel PTPAPA a la comarca de la Cerdanya, només el nucli de Talltorta pot ser reconegut com a nucli històric pel planejament urbanístic general i li és d’aplicació l’estratègia de desenvolupament urbanístic de Millora i Compleció d’acord amb l’article 3.4 de les normes d’ordenació del PTPAPA. La resta de petits enclavaments que no van ser considerats com assentaments pel PTPAPA a la comarca de la Cerdanya no reuneixen les condicions per ser considerats com a nuclis susceptibles de compleció ni d’extensió. En conseqüència, no podran acollir-se als punts 4 i 5 de l’article 3.4 de les normes d’ordenació del PTPAPA, hauran de ser considerats com edificacions que es regiran per l’article 47 de la llei d’urbanisme1/2005 de 26 de juliol, i el Planejament sectorial les haurà d’incloure dins del catàleg d’edificacions en sòl no urbanitzable. 10. El PDUC per aprovació provisional recull, en una disposició transitòria, que caldrà esmenar els errors materials del PTPAPA pel que fa a la delimitació gràfica dels nuclis de Talltorta, Nèfol i Sant Martí d’Aravó. El PTPAPA grafia en una ubicació incorrecta el sòl urbà corresponent a Talltorta i no grafia com a nuclis històrics els sòls urbans de Nèfol, al terme municipal de Bellver de Cerdanya i de Sant Martí d’Aravó, al terme municipal de Guils. S’assenyala la necessitat que el PTPAPA esmeni aquests tres errors materials i s’estableix que, en el moment que això s’esdevingui, el planejament urbanístic podrà desenvolupar, per a Sant Martí d’Aravó, l’estratègia de desenvolupament urbanístic de Millora i Compleció d’acord amb es normes d’ordenació del PTPAPA. 11. El PDUC per aprovació provisional modifica les determinacions específiques per a dos àmbits de sòl al nucli de Sant Julià de Pedra, al terme municipal de Bellver de Cerdanya. La transferència de l’aprofitament reconegut en els àmbits esmentats de Pedra no s’exigeix en la posició anteriorment proposada, dins el mateix assentament de Pedra, si no que podrà materialitzar-se en d’altres nuclis urbans del municipi o d’altres municipis de la comarca amb la triple condició de situar-se en contigüitat amb el sòl urbà existent, ajustar-se a la tipologia arquitectònica del nucli d’acollida i efectuar-se d’acord amb els instruments urbanístics que les Normes del PTPAPA assenyalen per l’estratègia de desenvolupament urbanístic assignada al nucli d’acollida. En conseqüència, el planejament d’ordenació urbanística municipal haurà d’assenyalar els terrenys on s’ha d’ubicar l’aprofitament i definint, si escau, els polígons discontinus que permetin obtenir els terrenys necessaris per edificar. L’extensió del nucli d’acollida que aquesta operació comporti no computarà a efectes de l’aplicació de l’estratègia de desenvolupament urbanístic. 12. El PDUC per aprovació provisional modifica les determinacions específiques per a la Molina, al terme municipal d’Alp.

264 de 265

S’estableixen determinacions diferenciades per a l’àmbit de Font Moreu i per als sectors de la Solana i del Golf. A Font Moreu s’estableix un nombre màxim de 100 habitatges, un sostre màxim de 20.000 m2 i les obligacions de desenvolupar l’àmbit mitjançant la figura d’un Pla de millora urbana i no construir edificacions per damunt de la cota 1.625 m. Pel que fa als dos sectors pendents de desenvolupar, s’estableix l’obligació que el planejament urbanístic municipal transfereixi part de l’aprofitament del sector SU-09 La Solana al sector SU-10 El Golf i concentri l’habitatge de protecció pública al sector de la Solana. En el sector SU-10 El Golf s’estableix l’obligació que les edificacions es concentrin en les cotes més baixes del sector alliberant entre la meitat i el terç superior del sector. Amb caràcter previ a la tramitació dels dos sectors esmentats en el punt anterior, caldrà que s’hagi establert, mitjançant un conveni o altre instrument amb força jurídica suficient, un programa que vinculi el desenvolupament dels mateixos a l’acompliment d’un determinat percentatge de les inversions totals que es prevegin a l’estació d’esquí de Molina. Les inversions en la millora i la posada al dia de l’estació d’esquí són càrregues urbanístiques associades al desenvolupament d’aquests sectors. 13. El PDUC per aprovació provisional modifica les determinacions específiques per a Masella, al terme municipal d’Alp. Es reajusten els àmbits a desclassificar i s’estableixen determinacions molt més concretes dins l’àmbit de sòl urbà que el PDUC reconeix. Concretament, es delimiten i s’estableixen paràmetres concrets –sostre, habitatge protegit, sòl de cessió, places d’aparcament– per a tres àmbits que hauran de ser objecte del corresponent pla de millora urbana. En la resta de sòl urbà s’estableix un sostre mínim d’ús hoteler. Finalment, s’estableix l’obligació d’incorporar un conveni i un programa que vinculi el desenvolupament de cadascun dels tres àmbits objecte de pla de millora urbana i la construcció dels 21.700 m2 de sostre hoteler previstos fora d’aquests tres àmbits, a l’acompliment d’un determinat percentatge de les inversions totals que es prevegin a l’estació d’esquí de Masella. Les inversions en la millora i la posada al dia de l’estació d’esquí són càrregues urbanístiques associades al desenvolupament de cadascun dels plans de millora urbana esmentats. 14. El PDUC per aprovació provisional ajusta alguns errors materials en la delimitació del sòl urbà i urbanitzable. En concret, es corregeixen errors al terme de Puigcerdà. c) Sistema d’infraestructures de mobilitat. 1. El PDUC per aprovació provisional no estableix determinacions en matèria d’infraestructures viàries ni ferroviàries deixant que siguin d’aplicació directa, sense necessitat de la seva concreció o reformulació en el PDUC, les determinacions del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en aquesta matèria. Les propostes infraestructurals del Pla territorial són indicatives i no comporten afectacions urbanístiques, essent els estudis informatius i projectes d’infraestructures els que, en el seu moment, hauran de concretar traçats i afectacions. Per aquelles possibles infraestructures d’escala i interès més local, el PDUC deixa que sigui el planejament urbanístic o sectorial el que estudiï la necessitat i estableixi les condicions.

265 de 265

d) Altres. 1. El PDUC per aprovació provisional desenvolupa els supòsits d’adaptació del planejament urbanístic a les seves determinacions i a les del PTPAPA i concreta la intervenció del Programa de planejament territorial. El planejament urbanístic general que s’elabori o es revisi, els plans parcials de delimitació i les modificacions de planejament urbanístic urgent vigent que augmentin el conjunt del sòl urbà més el sòl urbanitzable, s’hauran d’adaptar a les determinacions del PTPAPA i el PDUC. Quan es produeixin aquests supòsits, tant en el moment de l’avanç com de l’aprovació inicial caldrà sol·licitar informe del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya. 2. Es corregeix en tots els plànols el nom del nucli de Baltarga, incorrectament escrit com a Balltarga. Es corregeix l’error material. 3. En compliment de la resolució del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la memòria ambiental del PDUC, es modifica un article i se n’afegeixen dos de nous. Se suprimeix en l’article 2.6, Precisions per a l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en els espais oberts el punt que deia “Els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sol no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura vegetal del sòl, poden ser admesos en sol de protecció especial o territorial si, per la localització i correcta inserció en el territori, no afecten substancialment els valors intrínsecs ni la funcionalitat del sòl que han motivat el regim de protecció establert pel Pla territorial.” S’afegeix un article sobre el seguiment ambiental del PDUC i un altre amb precisions sobre les àrees d’acampada. A tall de síntesi,: a) El PDUC per aprovació provisional ha incorporat les prescripcions dels quatre informes: Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Finances, Direcció General

d’Energia i Mines. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques,

Direcció General de Ports, Aeroports i Costes. Diputació de Girona, Àrea d’Acció Territorial, Servei de Xarxa Viària Local. Agència Catalana de l’Aigua.

b) El PDUC per aprovació provisional, pel que fa a les 152 al·legacions presentades: N’ha estimat 7 N’ha estimat parcialment 129 N’ha desestimat 13 N’ha considerat improcedents 3

c) D’entre les 152 al·legacions, 24 són d’ajuntaments de 16 municipis Només un municipi, Montellà i Martinet, no ha presentat cap al·legació.