pla director urbanÍstic de la cerdanya...4 objectius ambientals del pla director urbanÍstic de la...

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Encàrrec efectuat per:

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Secretaria per a la Planificació Territorial Programa de Planejament Territorial

Redactors:

Miquel Domingo Clota, arquitecte

Alfred Fernández de la Reguera March, arquitecte

Josep Soria Sabaté, advocat

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Col·laboradors:

Esther Ribas Fitó, paisatgista

Maria Josep Lázaro Castro, arquitecta

Maria Rosa Bonet, consultora socio-ambiental

Aprovació definitiva. Barcelona, juliol 2008

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A ______________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

U N I V E R S I T A T P O L I T È C N I C A D E C A T A L U N Y A D E P A R T A M E N T D’ U R B A N I S M E I O R D E N A C I Ó D E L T E R R I T O R I

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL


_________________________________________________________________________


I

ÍNDEX

1 OBJECTE DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL .....................................................3

2 CONTINGUTS I OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA .................6

2.1 ÀMBIT DEL PDUC................................................................................................................ 6 2.2 ESTRUCTURA FORMAL DEL PDUC.................................................................................... 7 2.3 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES ................................................................11

2.3.1 EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPA).................................16 2.4 SÍNTESI DELS CONTINGUT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA........19

2.4.1 OBJECTIUS I DETERMINACIONS DEL PDUC........................................................................20 2.4.2 CONCRECIONS DEL PDUC...................................................................................................25

3 DIAGNOSI AMBIENTAL DE L’ÀMBIT TERRITORIAL DE LA CERDANYA...................................27

3.1 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ AMBIENTAL DE L’ÀMBIT .............................27 3.2 L’ALTERNATIVA ZERO: EVOLUCIÓ DELS PARÀMETRES AMBIENTALS RELLEVANTS EN

ABSÈNCIA DE PLA .............................................................................................................39

4 OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA .................46

4.1 OBLIGACIONS JURÍDIQUES EN MATÈRIA DE BIODIVERSITAT, SÒL, AIGUA, AIRE, CLIMA I PAISATGE SOBRE LES QUALS EL PLANEJAMENT TERRITORIAL TÉ CAPACITAT D’INCIDÈNCIA. ...............................................................................................46 4.1.1 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE BIODIVERSITAT.................................................................47 4.1.2 OBLIGACIONS EN MATÈRIA D’AIGUA...................................................................................48 4.1.3 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT ATMOSFÈRIC...........................................48 4.1.4 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE SÒL....................................................................................49 4.1.5 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE CANVI CLIMÀTIC ...............................................................49 4.1.6 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE PAISATGE..........................................................................50

4.2 OBLIGACIONS JURÍDIQUES DERIVADES DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN .................................................................................................................51

4.3 OBJECTIUS AMBIENTALS PER AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA.....52 4.3.1 BIODIVERSITAT.....................................................................................................................52 4.3.2 SÒL........................................................................................................................................53 4.3.3 AIGUA....................................................................................................................................54 4.3.4 CANVI CLIMÀTIC ...................................................................................................................55 4.3.5 PAISATGE..............................................................................................................................56

5 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA ...............58

5.1 COHERÈNCIA ENTRE ELS OBJECTIUS AMBIENTALS I LES ESTRATÈGIES DEL PTPAPA .............................................................................................................................................58


_________________________________________________________________________


II

5.1.1 CRITERIS AMBIENTALS QUE DESTACA EL PTPAPA ...........................................................58 5.1.2 ANÀLISI DE LES GRANS ALTERNATIVES.............................................................................59

5.2 COHERÈNCIA ENTRE ELS OBJECTIUS AMBIENTALS I LES PROPOSTES CONCRETES QUE FORMULA EL PLA......................................................................................................63

5.3 INCIDÈNCIA AMBIENTAL DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA..........102 5.3.1 PRINCIPALS APOSTES AMBIENTALS I DE SOSTENIBILITAT DEL PLA..............................102 5.3.2 PRINCIPALS ÀREES DE RISC DE LES PROPOSTES DEL PLA...........................................106

6 SEGUIMENT AMBIENTAL DEL PLA ..........................................................................................109

7 RESUM NO TÈCNIC DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL .................................112

.

FONTS DOCUMENTALS ANNEXOS

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A

U N I V E R S I T A T P O L I T È C N I C A D E C A T A L U N Y A - U P C

D E P A R T A M E N T D’ U R B A N I S M E I O R D E N A C I Ó D E L T E R R I T O R I

3

1 OBJECTE DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

L’objectiu global d’aquest informe, és presentar i justificar l’adequació del Pla Director Urbanístic de la Cerdanya (en endavant PDUC) als principis de desenvolupament

urbanístic sostenible, definits per la llei 1/2005 de 26 de juliol que regula l’Urbanisme a

Catalunya i de quina manera s’ajusta als objectius i requeriments per a la preservació i

protecció del medi ambient sobre la base d’una utilització racional del territori,

conjuminant les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i

dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de

vida de les generacions presents i futures. L’informe pretén facilitar l’anàlisi i valoració

del PDUC, des de l’òptica del medi ambient a les autoritats ambientals, els agents

socio-econòmics, la gent del territori i qualsevol persona o entitat interessada. Cal

advertir que el PDUC pel fet de ser un desenvolupament del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (en endavant PTPAPA) ha estat condicionat per la seva

orientació, plantejaments i determinacions ambientals que ha fet seves.

El present informe ambiental s’ha redactat atenent les determinacions del Reglament

de la llei d’Urbanisme (305/2006 de 18 de juliol) que desenvolupa l’esmentada llei

1/2005 d’Urbanisme que en l’article 63, fa referència a les Determinacions i

documentació dels plans directors urbanístics

Tanmateix l’informe se situa en el marc de la Directiva 2001/42/CE del Parlament

Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i

programes sobre el medi ambient (DOCE 197/30, de 21 de juliol de 2001) i de

l’avantprojecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes presentat pel

Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que inclou la

integració de les consideracions ambientals en les diverses figures del planejament

urbanístic.

Cal remarcar que en la redacció del Pla s’ha incorporat la perspectiva mediambiental

com a principi estratègic per a la presa de decisions. Des dels treballs preliminars per

a la redacció del Pla Director, l’equip redactor ha mantingut com a eix vertebrador la

consideració de l’espai territorial i del paisatge -natural i urbà-, com a recurs

P L A D I R E C T O R U R B A N I S T I C D E L A C E R D A N Y A



4

ambiental, així com de la interacció de l’espai urbà amb la qualitat de vida del ciutadà

que l’habita o l’habitarà.

Per tant aquest informe pretén posar de relleu de quina manera s’han integrat els

objectius ambientals tant en l’anàlisi territorial com en les determinacions i propostes

del Pla. El document s’estructura bàsicament seguint els continguts assenyalats en

l’apartat 63.5 de l’esmentat Reglament de la Llei d’Urbanisme.

a) Síntesi del contingut i objectius principals del PDUC per facilitar la seva lectura

ambiental i les relacions amb altres plans i programes (capítol 1)

b) Identificació dels aspectes rellevants de la situació ambiental a la Comarca de

la Cerdanya i la seva probable evolució en cas de no aplicació del Pla Director.

- les característiques mediambientals de les zones que es puguin veure

afectades de manera significativa.

- qualsevol problema mediambiental existent que sigui important pel pla,

incloent en particular els problemes relacionats amb qualsevol zona

d’especial importància mediambiental.

- els probables efectes significatius en el medi ambient, inclosos aspectes

com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la

terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, els béns materials, el patrimoni

cultural incloent el patrimoni arquitectònic i arqueològic, el paisatge i la

interrelació entre factors. (capítol 3)

c) Recopilació dels objectius de protecció mediambiental fixats en els àmbits

internacional, comunitari o de l’Estat membre que guarden relació amb el pla i

la manera amb què aquests objectius i qualsevol aspecte mediambiental s’ha

tingut en compte durant l’elaboració d’aquest PDUC. (capítol 4)

d) Avaluació del compliment dels objectius ambientals fixats d’inici i la incidència

ambiental, positiva i negativa, de les propostes del PDUC (capítol 5)

e) Exposició de les mesures previstes per a prevenir, reduir i, en la mesura del

possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient de

l’aplicació del pla, així com pel seguiment quantitatiu i qualitatiu de les

dinàmiques i tendències ambientalment més preocupants (capítol 6)




5

Cal destacar que seguint el mateix criteri adoptat per l’Informe de Sostenibilitat

Ambiental que acompanya el PTPAPA, no s’ha realitzat una diagnosi extensa i

dilatada de tots els vectors ambientals del territori, sinó que s’ha concentrat l’anàlisi en

els realment significatius que com a tals ja havien estat diagnosticats en dit Informe

com de valor territorial en l’àmbit concret de la Cerdanya, així com aquells que són

vulnerables o susceptibles de ser-ho com a conseqüència de les propostes del PDUC.

En aquest sentit aquest informe és deutor de l’esmentat Informe pel que fa a la

diagnosi dels vectors ambientals, en tots aquells aspectes que ofereixen un grau de

significació suficient pel nivell de detall del PDUC.

Precisament, el canvi d’escala ha permès un major èmfasi d’una banda en el valors

paisatgístics des d’una consideració holística, identificant les possibles unitats de

paisatge des de la integració dels diferents vectors ambientals que les configuren, i

alhora una major consideració dels aspectes socio-econòmics i culturals que podrien

veure’s alterats per les determinacions del Pla, a través de repetides entrevistes i

consultes amb els representants de tots els municipis.

Per la redacció d’aquest informe de sostenibilitat s’ha consultat també i tingut en

compte les observacions efectuades des del Departament de Política Territorial i

Obres públiques de la Generalitat de Catalunya, per determinar el grau de detall en

funció del nivell d’escala des de la qual formular el diagnòstic.

Per tractar-se d’una figura de planejament intermèdia entre el PTPAPA i les figures de

planejament urbanístic inferior, específiques de cada un dels municipis de la

Cerdanya, l’avaluació en aquest cas s’ha centrat en els aspectes que són competència

del PDUC -el sistema d’espais oberts, el sistema d’infraestructures de mobilitat i el

sistema d’assentaments urbans- i no ha abordat aquelles qüestions ambientals sobre

les quals no té capacitat d’incidència ni en positiu ni en negatiu. Correspondrà a

l’escala més detallada del POUM la delimitació de valors i l’avaluació de les

intervencions que exigeixen un major nivell de concreció i definició per poder ser

avaluadas. per ser avaluades un major grau de definició.




6

2 CONTINGUTS I OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA

2.1 ÀMBIT DEL PDUC

Imatge 2.1 Àmbit del Pla

Font: Elaboració pròpia

L’àmbit del PDUC comprèn els territoris de la Cerdanya de Girona i de la Batllia o

Baixa Cerdanya de Lleida. Té una superfície de 546,30 km2, i 14.169, habitants de

dret el 2002. La capital comarcal és Puigcerdà. Inclou 17 municipis integrats per

diversos nuclis urbans:

Alp 44,2 km2 (Alp, Masella i La Molina,) / 1.389 habitants

Bolvir 10,6 km2 (Bolvir, Talltorta, el Golf, la Corona, la Pleta i St. Martí de C) / 287 habitants

Das 14,8 km2 (Das, Mosoll, Sanavastre, Tartera, Purrodon i St. Julià) / 171 habitants

Fontanals 28,6 km2 (El Vilar, Urtx, Escadarcs, Estoll, Queixans, Les Pereres, i Soriguerola) / hab-389




7

Ger 332,7 km2 (Ger, Gréixer, Niula, Saga, la Devesa, la Pleta, la Pleta de S, Montmalús) / hab-390

Guils 22,3 km2 (Guils de Cerdanya, Saneja, St Martí d’Aravó, St Martí de Cerdanya) / hab-326

Isòvol 10,7 km2 (Isòvol, All, Olopte)/ hab-196

Llívia 12,8 km2 (Llívia, Cereja, Gorguja, Gorguja Petita) / hab-1.066

Meranges 37,4 km2 (Meranges, Girult)/ hab-83

Puigcerdà 18,6 km2 (Puigcerdà, Age, Rigolisa, Ventajola, Vilallobent, el Golf) / hab-6.971

Urús 17,4 km2 (Urús,La Valira) / hab-189

Bellver 98,1 km2 (Bellver de Cerdanya, Baltarga, Beders, Bor, Cortàs, Éller, Nas, Nèfol, Olià, Ordèn, Pedra, Pi, Sta. Magdalena, Talló, Talltendre, Riu de Santa Maria, Santa Eugènia) / hab-1.697

Lles 102,8 km2 (Lles de Cerdanya, Arànser, Músser, Travesseres, Viliella) / hab-277

Montellà - Martinet 55,0 km2 (Montellà, Martinet, Béixec, Estana, Víllec) / hab-497

Prats i Sansor 6,2 km2:(Prats, Sansor, El Pla) / hab-207

Prullans 21,2 km2 (Prullans, Ardòvol, Sotanut) / hab-190

Riu 2,4 KM2 (Riu de Cerdanya) / hab-81

2.2 ESTRUCTURA FORMAL DEL PDUC

Segons la Llei 2/2002 i la seva modificació, 10/2004 i Text Refós 1/2005, de 26 de

juliol, (articles 56 i 81) i Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament

de la Llei d’urbanisme, (article 63), correspon als plans directors urbanístics, de

conformitat amb el planejament territorial i atenent les exigències del desenvolupament

regional:

Coordinar l’ordenació urbanística en el territori d’abast supramunicipal, concretant

l’emplaçament de les grans infrastructures, protegir el sòl no urbanitzable, definint les

determinacions per garantir un desenvolupament urbà sostenible i programant

polítiques supramunicipals de sòl i habitatge, que s’han de concretar, de forma

especifica, en cada ajuntament, en la tramitació segons l’article 81. Aquesta

programació ha de garantir la solidaritat intermunicipal en l’execució de polítiques




8

d’habitatge assequible i de protecció pública. Els plans han d’especificar els criteris per

fer-ne el seguiment i per a la modificació o revisió; han d’incloure les determinacions

adequades per a les finalitats que persegueixen i contenir la documentació següent:

Memòria

Normativa

Plànols d’informació i anàlisi i plànols d’ordenació

Bases tècniques i econòmiques

Informe de sostenibilitat ambiental

Programació de les actuacions a realitzar

Estudis justificatius

La memòria explica i justifica les directrius i determinacions del PDUC en funció

dels objectius adoptats, de les característiques físiques i geo-morfològiques de la

Cerdanya i de la realitat urbana dels municipis que la integren, així com dels

condicionants jurídics, socials i econòmics, dins del marc dels criteris del Pla

Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, de les seves hipòtesis de

desenvolupament econòmic i demogràfic, i dels objectius corresponents al model

territorial proposat. Determina mesures de sostenibilitat per tots els sistemes i

noves mesures de protecció del sòl no urbanitzable, formula propostes de reserva

de traces viaries i programa polítiques socials de sòl i habitatge.

L’índex de la memòria, en el qual es destaca amb negreta els capítols dedicats

específicament als aspectes ambientals, és el següent, :

1. EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA. DISPOSICIONS GENERALS 1.1. JUSTIFICACIÓ DEL PLA 1.2. ÀMBIT DEL PLA 1.3. MARC LEGAL DEL PDUC 1.3.1. Antecedents

1.3.2. Pla Intermunicipal Coordinador de la Cerdanya i Normes Subsidiaries de Planejament de la Cerdanya lleidatana

1.3.3. El Pla Estratègic Comarcal 1.3.3. El Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran 1.3.4. El Pla director Urbanístic de la Cerdanya 1.4. OBJECTIUS I PROPÒSITS 1.5. METODOLOGIA 1.5.1. Informació 1.5.2. Reconeixement del territori 1.6. CONTINGUT 1.6.1. Respecte als espais oberts 1.6.2. Respecte les infraestructures i els equipament




9

1.6.3. Respecte dels assentaments urbans i sistema econòmic 1.6.4. Política de sòl i habitatge 2. MESURES DE SOSTENIBILITAT 2.1 MESURES PEL QUE FA A L’ESTRUCTURA SOCIAL I ECONÒMICA 2.2 MESURES PEL QUE FA ALS ESPAIS OBERTS 2.3 MESURES PEL QUE FA AL SISTEMA D’ASSENTAMENT 2.4 MESURES PEL QUE FA AL SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT I

COMUNICACIÓ 3. MESURES DEL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS 3.1 SOBRE EL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS 3.1.2 Normes de caràcter general 3.1.3 Criteris del PDUC 3.2 DIRECTRIUS D’ORDENACIÓ DEL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS 3.2.1 Condicions del paisatge 3.2.2 Sòl de protecció especial 3.2.3 Sòl de protecció ecològica i paisatgística (clau 24b) 3.2.4 Sòl de protecció específica del paisatge (clau 24a) 3.2.5 Zones de visibilitat 3.2.6 Sòl de protecció territorial (clau23a) 3.2.7 Sòl de protecció preventiva 3.3 SISTEMA DE PAISATGE 3.3.1 Unitats de paisatge 3.3.2 Tipus de paisatge 3.3.3 Pre-Catàleg de paisatge 4. CONCRECIÓ DE LES INFRASTRUCTURES I EQUIPAMENTS 4.1 INTRODUCCIÓ 4.2 SITUACIÓ ACTUAL I ALTERNATIVES 4.2.1 Descripció de les infrastructures actuals 4.2.2 Descripció del transport públic 4.2.3 Escenaris conflictius de les infraestructures 4.2.4 Problemes del transport públic 4.2.5 Especificitat dels passos fronterers de carretera i ferrocarril 4.3 PROPOSTES PDUC 4.3.1 Xarxa de carreteres i camins 4.3.2 Línies de ferrocarril 4.3.3 Aeròdrom 4.4 EQUIPAMENTS 4.4.1 Gestió dels equipaments 4.4.2 Àrees d’acampada 4.4.3 Estacions d’esquí 4.4.4 Àrees d’activitat turística especialitzades 5. ASSENTAMENTS I ACTIVITAT ECONÒMICA 5.1 ANÀLISI DELS INTEGRANTS DE L’ESTRUCTURA TERRITORIAL DE LA CERDANYA 5.1.1 Poblament 5.1.2 Estructura social 5.1.3 Sòl i habitatge 5.1.4 Activitat econòmica 5.2 NUCLIS URBANS 5.3 PROPOSTA DEL PDUC 6 PROGRAMACIÓ DE POLÍTIQUES SOCIALS DE SÒL I HABITATGE




10

6.1 CONSIDERACIONS PRÈVIES 6.2 POLÍTIQUES DE SÒL 6.3 POLÍTIQUES D’HABITATGE

La normativa recull en el seu articulat, tan sols aquells aspectes propis del PDUC,

ja que es considera una ampliació de la normativa del PTPAPA a la que remet per a

tot allò que no regula específicament. Regula qüestions de caràcter general, el sistema

d’espais oberts, els assentaments urbans i les polítiques de sòl i d’habitatge, les

infraestructures de mobilitat i els equipaments i els instrument de gestió

supramunicipal.

Plànols d’informació i anàlisi i plànols d’ordenació.

Els plànols d’informació i anàlisi contenen les dades i situacions que permeten fer el

diagnòstic de la realitat territorial en el moment de elaborar el present pla i valorar les

possibles propostes. A escala 1:100.000 i 1:50.000 abasten el conjunt de la comarca.

Els plànols d’ordenació expressen les determinacions gràfiques d’ordenació que

defineixen les intervencions específiques del PDUC A escala 1:50.000 abasten pel

conjunt de la comarca les delimitacions dels diferents tipus de sòl no urbanitzable i del

sòl a desclassificar, així com les propostes de reserva de les infrastructures. I inclouen

el plànol del PTPAPA: Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions

d’infraestructures, corresponents a l’àmbit de la Cerdanya. Les directrius d’ordenació

per a cada municipi s’expressen en plànols a escala 1:20.000. Per als àmbits de La

Masella i de Pedra, a causa de la seva problemàtica s’han realitzat plànols d’ordenació

específica.

Bases tècniques i econòmiques, avalua els efectes previsibles del Pla sobre

l’economia del territori, com també la valoració del cost de les actuacions prioritàries

amb la previsió de fórmules possibles de finançament.

L’informe de sostenibilitat ambiental, el present document, realitza una lectura

del Pla en clau ambiental i assenyala les mesures i recomanacions adequades per a la

seva implantació, d’acord amb el contingut que assenyala l’article 63.5 RLUC, amb

l’objectiu de permetre i servir de material de base per a una avaluació ambiental

conjunta amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de

Catalunya.




11

Annexes. Inclouen documents d’informació i estudis justificatius, (els dos primers

realitzats específicament dins el procés d’elaboració el Pla) per aprofundir en aspectes

concrets com a bases documentals complementàries que permeten fonamentar les

determinacions i propostes del PDUC. Són, concretament, els següents:

-Annex 1. Estudi de població i habitatge.

- Annex 2. Estudi tipològic de l’edificació tradicional ceretana.

- Annex 3. Normativa d’edificació al Pirineu.

La programació de les actuacions, estableix prioritats per poder realitzar les

diferents intervencions sobre el territori.

2.3 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

Actualment es cerca que l’ordenació del territori defineixi un marc de referència per

l’actuació col·lectiva i per tant la planificació urbanística ha d’integrar la planificació

territorial a tots nivells. Aquesta interrelació, fruit de la presa de consciència de la

complexitat de la realitat social, econòmica i territorial s’ha de tenir en compte a l’hora

de definir un model territorial. Per tant, la recerca actual està en establir una viable

fusió entre els diversos plans i programes que afecten un àmbit determinat.

El PDUC, en tant que desplega al nivell comarcal de la Cerdanya els plantejaments i

determinacions del PTPAPA, en tràmit en el moment d’iniciar-se la redacció i aprovat

el 2006, té com a principal marc referencial d’àmbit superior aquest instrument de

planificació territorial, que per la seva banda recull i desplega les determinacions del

Pla Territorial General de Catalunya.

El Pla Territorial General, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març és l’instrument que

defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general a Catalunya i, a la vegada,

el marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per crear les

condicions adequades per atreure l’activitat econòmica als espais idonis i per

aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin nivells de qualitat de vida

semblants, independentment de l’àmbit territorial on visquin.

De manera equivalent a com el PTPAPA es proposa com a matriu de referència que

faciliti la coherència espacial i temporal de la totalitat de les polítiques públiques que es




12

desenvolupen en un territori donat, el PDUC, adopta de forma genèrica, la seva

interrelació amb els altres plans, programes, i/o projectes que incideixen en la

comarca

Paral·lelament s’han considerat per a la redacció del PDUC, el següents estudis i

figures de planejament en relació directa a la Cerdanya, que versen sobre múltiples i

diversos àmbits d’intervenció:

- Pla Intermunicipal Coordinador de la Cerdanya, aprovat l’any 1986

- Normes Subsidiàries de Planejament de la Cerdanya lleidatana, el text refós,

aprovat l’any 1992

- Pla Comarcal de la Cerdanya

- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Puigcerdà, aprovat l’any 2005

- Inventari de Camins. Consell Comarcal de la Cerdanya.

- Proposta Pla Director de l’Aeròdrom de la Cerdanya. Direcció General de Ports

i Transports de la Generalitat de Catalunya, l’estudi va ser conclòs l’any 2003

- Relació de Fitxes del Patrimoni Arquitectònic de la Cerdanya

- Estudi sobre el Transport Públic a la Cerdanya. Consell Comarcal de la

Cerdanya, l’estudi va ser fet l’any 2004. Pla Intermunicipal Coordinador de la

Cerdanya, aprovat l’any 1986

- Normes Subsidiàries de Planejament de la Cerdanya lleidatana, el text refós,

aprovat l’any 1992

- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Puigcerdà, aprovat l’any 2005

- Inventari de Camins. Consell Comarcal de la Cerdanya.

S’han contemplat també diversos plans d’àmbit general de Catalunya, les

determinacions dels quals pel seu caràcter sectorial, es refereixen a alguns aspectes

de la realitat territorial de la Cerdanya. Els que més interactuen amb aquest Pla són:

- Pla d’espais d’interès natural PEIN(1992).

- Pla General de Política Forestal 2005-2014 (capítols 2,3 i 4)

- Directrius per la Gestió dels espais de la xarxa Natura 2000

- Pla director d’estacions de muntanya

- Pla INUNCAT (Pla Especial per Inundacions a Catalunya). Agència Catalana

de l’Aigua.

- Pla de carreteres de Catalunya (1985, revisat el 1995).




13

- Pla d’aeroports de Catalunya (2003).

Per la seva incidència en la redacció del PDUC, destaquem:

• Pla Intermunicipal Coordinador de la Cerdanya de Girona, (en endavant PIC).

promogut pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. L’àmbit del pla

compren els municipis d’Alp, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de

Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà, i Urús.

Del PIC es remarca la cura tant en la conservació dels nuclis urbans existents com en

la preservació dels paisatges culturals, i les determinacions per a mantenir les

tipologies edificatòries pròpies de la comarca, on la casa ceretana, n’és l’exponent mes

representatiu de les clàssiques explotacions agro–ramaderes.

El PIC ha permès un cert control en l’emplaçament de determinades expansions

urbanes, però no ha pogut incidir, de manera efectiva, en limitar la ocupació de sòls

deslligats dels tradicionals sistemes urbans, propiciant la creació de urbanitzacions,

amb pretensions d’aïllament i autosuficiència. La majoria de aquestes operacions han

estat realitzades en uns casos amb tipologies pròpies dels habitatges unifamiliars, amb

una superfície de parcel·la variable, mentre en d’altres els de l’habitatge adossat, el

model reiterativament emprat, ha estat el conjunt en forma d’ela o U, per definir la

famosa era ceretana, segons obliguen les normatives actuals.

Aquest procés d’expansió en el territori ha generat i genera una majoració dels

beneficis dels sectors de la construcció, de forma prioritària, i en el de serveis, en

detriment de les activitats agrícola i ramadera.

• Normes Subsidiàries de Planejament de la Cerdanya lleidatana, encarregades

per la Diputació de Lleida, per atendre el planejament pels municipis corresponents a

la seva jurisdicció. L’àmbit de les Normes comprèn els municipis de Bellver de

Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà – Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de

Cerdanya.

La seva aplicació s’ha realitzat de forma pausada, donat que la pressió constructiva no

ha estat tant intensa com a la resta de la comarca. En els últims vuit anys s’ha

experimentat un increment de la demanda, disparant-se també el sector de la




14

promoció i construcció de l’habitatge de segona residència. Així i tot encara queda sòl

urbanitzable no desenvolupat.

• El Pla Estratègic Comarcal “Planejament Territorial a la Cerdanya”, promogut pel

Consell Comarcal de Cerdanya, les conclusions del qual han estat, en la seva major

part, recollides i interpretades en el PDUC, com a antecedents i matèria informativa.

S’estructura en els següents capítols extractats:

Sector primari

Gestió del territori:

- vertebració i equilibri - protecció de la plana - valorar l’efecte social que repercuteix en els seus gestors - planificació a nivell comarcal - protecció territorial com instrument de sostenibilitat - foment, manteniment i millora d’infrastructures ramaderes

Gestió ambiental:

- energies alternatives - contraprestació pel paisatge - gestió social

Qualitat de vida Necessitats socio-sanitàries:

- àrea bàsica de salut (ABS)-Fundació Hospital de Puigcerdà

Serveis socials:

- coordinar les dues residències comarcals (Puigcerdà-Bellver)

Recuperació tradicions pròpies:

- arquitectura tradicional - camins històrics i rurals, de bast - preservar el paisatge

Mobilitat:

- activar pacte de mobilitat de 30 de juny de 2004

Mapa escolar.

Turisme El model turístic:

- comerç, hostaleria i serveis




15

- revaloritzar productes propis - museus i equipaments als nuclis - Parc Natural Cadí-Moixeró - itineraris temàtics - xarxa d’espais singulars - sectoritzar el comerç - potenciar l’hoteleria i contenir 2ª residència

Eines per assolir el model turístic:

- inventari del patrimoni arquitectònic - inventari del patrimoni natural - inventari del patrimoni cultural - denominació d’origen Pirineus

El model socio-econòmic i visió de conjunt - unificar criteris actuació a les dues províncies - excés 2º residència - preveure nova diversitat - desconcentrar Puigcerdà - mescla d’usos per evitar despoblament - infrastructures i medis de comunicació

Planejament vigent i gestió urbanística - esgotament del planejament - descoordinació intermunicipal - manca actualització de dades - PIC positiu durant 20 anys - nou planejament únic amb creixement controlat - inventari patrimoni arquitectònic i paisatgístic

Paisatge, sòl lliure i recursos naturals - esgotament del planejament - estat actual del paisatge i elements configurats - catàleg complet i consensuat - dispersió edificacions permeses en SNU - escala i estètica inadequades d’algunes intervencions - pèrdua imatge nuclis - mancança planificació especial en SNU - baixada nivell freàtic - preservació plana agrícola - zones verges de valor paisatgístic - economia sostenible i valor turístic del paisatge cerdà - preservar de nous nuclis residencials

Sòl urbà, infrastructures, serveis i equipaments públics - excessiva ocupació 2ª residència i cost de manteniment i social - manca de sòl industrial en municipis petits - alteració del creixement en Raval - competència enlloc de complementarietat en equipaments - destrucció autèntiques cases pagès per tal d’augmentar la densitat




16

- saturació tradicional ceretana en filera - execució deficient infrastructures per part del promotor - promoure sòl per tots els usos ordenadament - limitar en el temps els creixements i valorar relació 1ª i 2ª residència

L’habitatge, problemàtiques actuals - venda generalitzada 10% aprofitament mig a promotors privats - quasi nul promoció d’habitatge protegit - orientar política municipal d’ús del seu patrimoni a necessitats socials - habitatge a preu taxat ha funcionat sota gestió patronat municipal - estudis d’habitatge de 1ª residència a nivell comarcal - regulació del mercat lliure a favor de la 1ª residència vista la dinàmica actual - el sector hoteler tradicional es converteix en apartaments turístics

Tanmateix, el Pla Director Urbanístic de la Cerdanya, d’acord amb els criteris de

planejament territorial de la Generalitat de Catalunya i les directrius que emanen del

Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, matisa alguns d’aquests eixos de reflexió.

Concretament, argumenta la necessitat de que Puigcerdà sigui un node fort per

acostar majors dotacions de serveis a la comarca, té en compte el potencial de

planejament encara existent i assumeix que la legislació urbanística actual no permet

el creixement en raval.

2.3.1 El Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTPAPA)

El Pla proposa el seu desenvolupament, entre d’altres instruments, mitjançant

determinats plans directors urbanístics que concreten i precisen les seves

determinacions a escala de major detall, un dels quals és el PDUC que estem valorant.

Aquesta estreta vinculació de dependència del PDUC amb el PTPAPA, demana un

apartat específic per senyalitzar més acuradament les determinacions d’aquest i la

seva incidència en el desenvolupament del Pla Director.

El PTPAPA, pren com a marc de referència el document “Criteris per al

desenvolupament del Programa de Planejament Territorial” que determina els criteris

d’ordenació del territori que responen als objectius del Govern pel que fa a la gestió

d’aquest, que són assegurar-ne la sostenibilitat ambiental, l’eficiència funcional i la

cohesió social.




17

El PTPAPA, els reagrupa temàticament sobre tres grans sistemes que articulen el Pla,

tot i remarcant que aquests criteris incideixen en tots tres: els Espais oberts, els

Assentaments urbans i les Infrastructures de mobilitat.

A nivell general proposa per cada un dels sistemes, els següents objectius:

Sistema d’espais oberts

- Afavorir la diversitat del territori i mantenir la seva matriu biofísica

- Protegir espais naturals, agraris i el SNU com a components de l’ordenació del

territori

- Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic

- Moderar el consum de sòl

Sistema d’assentaments

- Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial àrees

urbanes

- Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori

- Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada

- Propiciar la convivència activitats-habitatges i racionalitzar la implantació de

polígons industrials

- Mesures de regulació i orientació espacial de la 2ª residència

- Nous creixements compactes i en continuïtat

- Creixement urbà reforçant la estructura nodal del territori

Sistema de mobilitat

- Facilitar transport públic per polarització i compactació dels assentaments

- Mobilitat com a dret i no com a obligació

- Atendre la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

- Integrar espais de transport i de logística en la matriu territorial local i general

A nivell concret el PTPAPA, per l’àmbit de la Cerdanya, pel que fa a infraestructures,

considera actuacions prioritàries:

• Respecte a les infraestructures viàries:




18

- Condicionament i reserva de l’espai necessari per a un possible desdoblament

en el futur de l’E-9 (C-662) des de la sortida del túnel del Cadí fins a Puigcerdà,

la variant d’Alp, la travessera de Das i els trams intermedis fins l’enllaç amb l’N-

152 al Vilar d’Urtx (eix transeuropeu i nou eix pirinenc).

- Variant oest de Puigcerdà, nou traçat amb reserva suficient d’espai per al

desdoblament (eix transeuropeu).

- Millora de l’N-152 entre Ripoll i Puigcerdà, que inclou la construcció del túnel de

Toses i la reserva per al desdoblament entre l’enllaç amb l’E-9 i l’inici de la

variant de Puigcerdà (eix transeuropeu i eix pirinenc).

- Previsions d’execució a determinar en el marc del sistema de seguiment del

Pla de les variants de l’eix pirinenc de Martinet, Ger, Saga i Bolvir i amb

caràcter general, el Pla recomana la construcció de més trams d’avançament

que garanteixin una circulació més fluïda dels vehicles lleugers respecte dels

vehicles pesats.

• Respecte a la xarxa ferroviària:

- la previsió de millora de la infraestructura de la línia ferroviària existent: de

Barcelona a Puigcerdà i la Tor de Querol.

- la determinació de dos dels tres corredors que han de ser objecte d’estudi per

possibles perllongaments ferroviaris, tot i que no es preveu la seva execució

dins l’horitzó temporal del Pla, ha de ser tinguda en compte pel seu impacte

sobre la Cerdanya. No sols el de més impacte directe, la perllongació entre

Puigcerdà i Andorra la Vella per la Seu, sinó també la perllongació entre la

Pobla de Segur i la Seu d’Urgell, tant per l’impacte induït com pel reforçament i

consolidació de la xarxa.

El Pla assenyala que l’estudi haurà de determinar no només la conveniència

d’executar ó no el perllongament ferroviari, sinó concretar el mode de transport públic

més eficient en cada cas: tren, tren lleuger ó autobús. Aspectes que el Pla Director ha

considerat per les seves previsions.

• Respecte a les actuacions sobre el sistema aeroportuari i logístic:

- Les determinacions del PTPAPA, afecten en un cas directament l’àmbit del Pla,

les referents a l’aeròdrom de la Cerdanya, i altres indirectament, la previsió del

condicionament del futur aeroport regional de l’Alt Pirineu i Andorra així com la

possibilitat d’una petita àrea logística a l’Urgellet. Encara que ubicades fora de




19

la comarca, una i altra han de ser tingudes en compte pel que poden comportar

tant d’alternatives de transport com d’increment de la mobilitat sobre l’eix

Puigcerdà-La Seu.

2.4 SÍNTESI DELS CONTINGUT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA

Segons la Llei 2/2002 i la seva modificació, 10/2004 i Text Refós 1/2005, de 26 de

juliol, (articles 56 i 81) i Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament

de la Llei d’urbanisme, (article 63), correspon als plans directors urbanístics, de

conformitat amb el planejament territorial i atenent les exigències del desenvolupament

regional, establir:

a) Les directrius per coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal.

b) Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i

mercaderies i el transport públic.

c) Mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l’estructuració orgànica

d’aquest sòl.

d) La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara

xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de

sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments i altres de

semblants.

e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, concertades amb els

ajuntaments afectats en el si de la tramitació regulada per l’article 81. Aquesta programació

ha de garantir la solidaritat intermunicipal en l’execució de polítiques d’habitatge assequible

i de protecció pública, la suficiència i la viabilitat d’aquestes polítiques per a garantir el dret

constitucional a l’habitatge i el compliment dels principis del desenvolupament sostenible

que estableix l’article 3.

Seguint aquest acotat marge de competències, el PDUC incideix en els grans capítols

en què s’estructura el Pla Territorial Parcial, a saber, Sistema d’Espais Oberts,

Sistema d’Assentaments i Sistema d’Infrastructures de mobilitat, i afegeix directrius i

concrecions en altres temes més locals. El PDUC pretén adaptar les determinacions

del PTPAPA a la realitat contrastada amb les particularitats de cada un dels municipis,

a l’horitzó de l’any 2026 i des de la perspectiva general comarcal.




20

Així, l’aprovació del PDUC suposarà l’obligatorietat de compliment de les directrius i

mesures estipulades en el Pla i la seva aplicació en la Revisió del planejament

d’ordenació urbanística municipal, així com s’assenyalaran les previsions per a la seva

vigència i revisió.

2.4.1 Objectius i determinacions del PDUC

El Pla Director Urbanístic de la Cerdanya, té per objectiu concretar aquelles directrius i

determinacions del PTPAPA que afecten a l'àmbit de la Cerdanya i que pel seu

desenvolupament precisen d'escales de treball més adients a la dimensió comarcal, no

abordables des del planejament superior.

Davant l’expectativa generada per la redacció d’un model territorial derivat del Pla

Territorial Parcial del Alt Pirineu i l’Aran de la Generalitat de Catalunya, amb horitzó a

l’any 2026, trancorreguts gairebé 20 anys des de l’aprovació del Pla Intermunicipal de

la Cerdanya (PIC) i de les Normes Subsidiàries de Planejament de la Cerdanya

lleidatana, el PDUC considera necessari a partir del reconèixement i valoració de

l’estat actual del territori plantejar el gran debat sobre el futur immediat d’aquesta regió

singular, en el marc del PTPAPA.

A partir del reconeixement i valoració de l’estat actual de la Cerdanya, la redacció del

PDUC cerca mecanismes que permetin l’estabilitat econòmica mitjançant la

consecució d’un desenvolupament sostenible que es basi en el progrés de la comarca

per a la regulació i consolidació de la seva població, l’actualització i adequació de las

infrastructures i serveis, la preservació del seu patrimoni cultural i la protecció del seu

medi natural i del paisatge propi. El PDUC complementa els conceptes clàssics de

planificació urbanística de visió de conjunt de l’estructura territorial i poblacional, amb

la incorporació dels instruments de gestió d’entitat supramunicipal i de solidaritat,

conjuntament amb els sistemes que facin possible un renovat equilibri comarcal. En

conseqüència proposa com a consideracions i determinacions bàsiques a tenir en

compte les següents:

- Impulsar aquelles activitats econòmiques i productives que estabilitzin

l’ocupació i les dotacions municipals i resultin alternatives al consum de sòl i a la

dispersió de serveis, significatius per a l’habitatge secundari extensiu. Concretament el




21

potenciar els recursos hotelers i turístics, limitar la densitat d'habitatges per evitar

desenvolupaments massa extensius, concentració dels creixements en els nuclis,

desaparició de noves àrees especialitzades aïllades de caràcter residencial.

- Reconsiderar la implantació de les infrastructures previstes, amb intenció integradora

tant d’abast municipal com supramunicipal, en funció de repercusió de les

determinacions de qualitat i en las de distribució dels equipaments. Es manté

l'estructura ferroviària actual i la viaria bàsica, que recull el PTPAPA i introduint-hi

variants de millora, únicament a nivell de delimitacions de sòl que possibilitin la

posterior concreció de les reserves que hauran de fer els POUM.

- Establir les determinacions i normes obligatòries de preservació del medi ambient,

així com de protecció del paisatge i el patrimoni arquitectònic, entesos com el suport

essencial de la identitat i el caràcter ceretà. Com a premissa de partida i recollint les

disposicions del PIC, la plana no és edificable i la mitja vessant alta, tampoc, amb les

excepcionalitats que es documentin. En aquest sentit, s’han formulat noves

subcategories de sòl no urbanitzable d'especial protecció i anàlisi del paisatge. I s’ha

donat com a directriu al planejament intermunicipal, incorporar el Catàleg de protecció

del patrimoni històric Artístic, amb especial èmfasi en l'habitatge tradicional existent.

- Consolidar i regular en tot l’àmbit les tipologies edificatòries, els seus materials i

tonalitats bàsiques, així com tots aquells aspectes de la pràctica constructiva que

resultin recurrents per adaptar las noves actuacions a l’entorn. Per això el PDUC fa un

anàlisi de la tipologia tradicional ceretana i incorpora la Normativa d'edificació al

Pirineu.

- La capitalitat comarcal de Puigcerdà se sustenta, també, en una acurada preservació

de les diferents personalitats dels nuclis tradicionals de la comarca, els quals no

podran augmentar el seu número, però sí la diversitat d’usos, d’equipaments i serveis.

- Finalment, s’establiran els criteris de seguiment, modificació o de revisió del

PDUC, així com els d’adaptació dels plans afectats pel planejament superior per tal de

distribuir en el temps el ple desenvolupament del planejament.

.




22

El PDUC, a partir d’aquests premisses i en base a l’anàlisi de recents estudis

comarcals, es fixa uns objectius i propostes prèvies que les determinacions del Pla

pretenen assolir i que hauran de ser recollits pels POUM intermunicipal:

1 Determinació de les categories del sòl no urbanitzable per mantenir el medi i

preservar el paisatge ceretà:

- Protegir el sòl agrícola de regadiu, de secà i la plana central.

- Preservar els connectors ecològics.

- No ocupació ultrapassant la línia dels recs a les vessants de la depressió.

- Conservar els espais agro-forestals com estructura bàsica.

- Concreció dels sòls de protecció especial, territorial i preventiva.

- Potencialitats i fragilitats del paisatge com a instruments d’ordenació.

- Exclusió dels sòls afectats per riscos naturals i hidrològics.

2 Delimitació del sòl de domini públic:

- Determinar els sòls que corresponen a les servituds de les infrastructures

viàries, carreteres i ferrocarril, de serveis i dominis esquiables.

3 Traçat de les noves infrastructures viàries mantenint les especificitats del medi i

l’estructura harmònica del territori:

- Disposicions per la preservació de les visuals.

- Delimitació per a les reserves de sòl que hauran de concretar els POUM, per

les infrastructures viàries i les seves connexions amb els altres teixits,

- Establiment de jerarquies en la mobilitat i en la xarxa.

- Decidir les variants necessàries per establir una bona connectivitat amb la

totalitat de les xarxes de mobilitat i assegurar la possibilitat de realitzar els

accessos als futurs traçats. Garantir la millora de la E9, delimitant les

proteccions necessàries de sòl.

4 Potenciació de la xarxa de camins rurals:

- Protecció i condicionament de la xarxa de camins històrics i agropecuaris.

- Preveure el seu manteniment.

- Obligatorietat de conservar els seus traçats.

5 Defensa i protecció del patrimoni arquitectònic:




23

- Establir les bases per l’elaboració d’un catàleg del patrimoni arquitectònic de la

Cerdanya.

- Determinació dels àmbits patrimonials d’interès arquitectònic. Mesures de

conservació dels entorns lligats a conjunts (habitatge, estables, pallisses, etc)

típics de la casa ceretana en el medi rural.

6 Millora de la qualitat dels actuals nuclis urbans:

- Aplicar els mitjans legals per impedir la creació de nous nuclis urbans.

- Procurar la concentració dels creixements justificats.

- Reduir el consum de sòl.

- Assignació del possible sòl urbanitzable municipal previsible dins l’horitzó de

2026, amb cura del seu emplaçament, la seva relació amb el territori i la

compatibilitat entre els usos.

7 Conservar i enfortir el sistema urbà:

- Mantenir el sistema d’estructura nodal actual. Capitalitat de Puigcerdà i

singularitat de Bellver. Particularitats dels nuclis tradicionals.

- Distribució lògica dels serveis i dels equipaments assistencials.

- Situació del planejament actual, grau de desenvolupament i valoració dels

potencials existents.

- Mesures correctores necessàries i directrius territorials.

8 Anàlisi de les tipologies edificatòries:

- Evolució que han sofert les tipologies dites ceretanes.

- Directrius per reconduir les tipologies actuals.

9 Millora quantitativa i qualitativa dels equipaments comarcals:

- Diferència entre equipament i servei, dins de la comarca de la Cerdanya, amb

característiques pròpies i amb una supremacia actual cap a l’habitatge

secundari i lleure.

- Dominis esquiables de La Molina i La Masella, estudi del seu potencial

residencial i mesures a introduir.

- Afavorir l’evolució de les estacions d’esquí nòrdic.

- Preveure alguns emplaçaments per noves instal·lacions de lleure, amb les

condicions que determini la normativa.




24

- Capacitats actuals de l’aeròdrom i les possibles alternatives, mantenint el seu

ús esportiu. El Pla Especial.

- Determinar sòl pels equipaments supramunicipals.

10 Cura de l’habitatge protegit:

- Elaboració d’una proposta per fornir a la comarca de la Cerdanya d’habitatge

protegit pels propis habitants, de manera solidària.

- Determinació dels emplaçaments, amb la precaució que la seva realització no

produeixi desequilibris.

El PDUC ha establert els criteris i les proporcions en que s'ha de basar el

desenvolupament urbanístic futur, derivat del PTPAPA, en relació a la població i a la

magnitud dels actuals assentaments i contemplant el programa de necessitats

expressat pels ajuntaments.

Cal remarcar la determinació essencial d’utilitzar l'estudi dels sistemes de paisatge per

resoldre l’ordenació urbanística del futur desenvolupament comarcal i, alhora, fer front

als actuals conflictes, derivats, principalment, de l’impacte produït per la segona

residència.

Com a directrius generals més significatives el PDUC destaca:

• L’homogeneïtzació de criteris urbanístics a tot l’àmbit del PDUC, amb la particularitat

espacial de la capitalitat de Puigcerdà i de Bellver.

• La precisa regulació del sòl no urbanitzable i la protecció del paisatge a escala

comarcal.

• L’ús sostenible del territori per a facilitar el procés d’integració als nuclis

tradicionals de les noves construccions sense malmetre l’entorn.

• La proporcionalitat dels possibles creixements, referits al nombre actual

d’habitants, de la superfície de sòl i d’habitatge de cada municipi.

• Evitar la dispersió urbana, mitjançant l’estricte manteniment de l’actual estructura

nuclear, desenvolupada al llarg de tota la comarcal.

• Propiciar la misticitat d’usos en sòl urbà.




25

• Actualitzar la tipologia tradicional ceretana, per aconseguir, tot mantenint-la, més

flexibilitat a l’hora d’adaptar els diferents programes d’habitatge

• Acabar l'execució de les actuals àrees destinades a ús residencial, abans

d’encetar-ne de noves

• Establir les bases (propostes de traçats alternatius i delimitacions de sòls) per

racionalitzar les infrastructures de mobilitat actuals, pel seu desenvolupament futur

en el moment que les necessitats de la comarca ho demanin, dins de l’horitzó

temporal de vigència del Plà.

• Orientar les noves iniciatives, mitjançant àrees estratègiques, per assegurar un

creixement ordenat i que segueixin les estratègies del pla

2.4.2 Concrecions del PDUC

En base als objectius i directrius que acabem d'exposar, el projecte del PDUC recollint

les determinacions i regulacions del PTPAPA, es concreta en les següents propostes:

a) Incrementa l'extensió del sòl de protecció especial

b) Incrementa el grau de protecció dels sòls ja protegits pel PTPAPA, amb la

definició de dues noves categories més restrictives.

c) Defineix els sòls preventius més aptes per a l'extensió urbana amb el

desdoblament en dues categories.

d) Fixa una densitat per evitar desenvolupaments extensius

e) Desclassifica determinats sòls urbans que no han estat desenvolupats o que

per les seves condicions topogràfiques no són idonis per a fa idonis pel

f) Limita els aprofitaments de la Molina, la Masella i Pedra

g) Proposa canvis d'usos cap a hotelers.

h) Proposa la consolidació i optimització del sistema bàsic de la xarxa viària

comarcal actual i proposa noves reserves per determinades actuacions de

millora.

El detall i descripció de cada una de les determinacions o accions que es deriven

d’aquesta relació, s’exposa en el capítol 5, en l'apartat 5.2, com a justificació de la

l’assoliment dels objectius ambientals o en l'apartat 5.3, com a valoració de la

incidència ambiental propostes del PDUC.




26




27

3 DIAGNOSI AMBIENTAL DE L’ÀMBIT TERRITORIAL DE LA CERDANYA

En aquest capítol es presenten els aspectes més significatius de la situació ambiental

de la Cerdanya fent èmfasi en els recursos ambientals més valuosos i les figures de

protecció existents, així com una identificació de les tendències més preocupants

previsiblement, en absència de pla Director, és a dir, una caracterització dels aspectes

més rellevants de l’escenari conegut com “alternativa zero”.

Com s’ha comentat ja en el capítol de presentació, d’acord amb l’article 5 de la

Directiva 2001/42/CE, seguint la interpretació que se’n fa a l’Informe Ambiental que

acompanya el PTPAPA, aquesta diagnosi es recolza i en molts casos utilitza, les

seves dades sobre aquells aspectes pertanyents a l’àmbit de la Cerdanya que ja han

estat prèviament diagnosticats, quan el contingut i el grau d’especificació del pla són

coincidents. En canvi en aquells d’altres aspectes, propis de l’especificitat i més grau

de detall d’un pla director, la diagnosi es focalitza en el procés propi de diagnosi seguit

pel desenvolupament del PDUC.

3.1 ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ AMBIENTAL DE L’ÀMBIT

La Cerdanya és una regió natural i històrica que el 1659, el tractat dels Pirineus entre

França i Espanya va dividir entre aquests dos estats i així resta sota administració

francesa l'Alta Cerdanya, llevat de l'enclavament de Llívia. Constituïda per una plana

d’uns 20 Km de llargada i uns 5 km d’amplada, al voltant de 1.000 m d’alçada,

esfondrada per falles en plena zona axial pirinenca que forma la capçalera del Segre.

Morfològicament la comarca s’estructura mitjançant tres unitats, ben diferenciades que

han condicionat històricament la distribució dels nuclis urbans i, seguidament, la xarxa

de les infrastructures. En la part nord es despleguen els massissos granítics del

Puigpedrós i del Carlit, una frontera natural amb França. El conjunt muntanyós, de

rocam esquistós i calcari, format pel Puigmal, la Tossa d’Alp i la serra del Cadí,

estableix el límit natural de la Cerdanya per la seva part sud. Entre els dos límits

orogràfics s’estén la cubeta de forma allargada que origina la plana regada pel riu

Segre. Els pics de les serres arriben a altituds entre els 2.000 i 3.000 metres, creant

una destacada oposició entre plana i la muntanya. Aquest fort contrast proporciona




28

una imatge integrada i comprensible des d’un entorn proper. La plana s’orienta d’est a

oest, la distància més llarga de la comarca, recull les aigües de les valls glacials de

Querol i la Llossa a la solana i Alp i Oseja a l’obaga.

La vegetació de caràcter alpí continental amb lleugeres influencies mediterrànies es

caracteritza per estatges ben marcats fins els 1200 m de pastures seques, boixedes i

restes de rouredes. Des d’aquesta altitud fins a 1.500 ó 1.700 pel pi roig, seguit més

amunt pel pi negre fins a 2.400 m on dominen els prats alpins.

Valors del sòl no urbanitzable.

Un dels sistemes bàsics de l’estructura territorial, considerat a efectes ambientals pel

PTPAPA, és el dels espais oberts, que el PDUC analitza des de la metodologia del

paisatge.

Imatge 3.1 Sòl no urbanitzable segons la classificació vigent

97,21% de la superfície total de l’àmbit

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del planejament del 2004

La Cerdanya és la comarca dins de l’àmbit del Pirineu i l’Aran més urbanitzada. Però

malgrat el continuat increment i extensió del procés d’urbanització en els darrers anys,

disposa encara d’espais oberts força extensos dins el context català. El sòl no




29

urbanitzable de la Cerdanya, segons el planejament vigent, representa el 97,21% de

la seva superfície total, quan la mitjana catalana és del 94,5%. És a dir, que només el

2,79% del sòl de la comarca és urbà o urbanitzable.

Les implantacions en sòl no urbanitzable a la Cerdanya són 1.503, nombre en termes

absoluts relativament reduït respecte d’altres comarques del Pirineu, però un dels

percentatges més alts en relació al sòl no urbanitzable, 2,8 Km2. Les implantacions

més abundants són les edificacions aïllades.

En relació a la resta de comarques de l’Alt Pirineu, el sòl no urbanitzable de la

Cerdanya, és el més fragmentat per les infraestructures de mobilitat i l’espai construït,

tot i que es manté bastant per sota de la mitja de Catalunya, tenint en compte

l’indicador de quilòmetres de carreteres principals per quilòmetre quadrat.

Imatge 3.2. Fragmentació dels espais oberts per les infraestructures viàries principals


També, en densitat de trànsit, juntament amb l’Alt Urgell, ocupa el primer lloc, amb el

conseqüent efecte de barrera associat a les infraestructures, a banda de la

contaminació atmosfèrica que genera. A la Cerdanya l’indicador s’aproxima als 540

quilòmetres recorreguts en vehicle per dia i per quilòmetre quadrat, en front de




30

l’indicador de prop de 2.400, la mitjana de Catalunya. Si bé per poder valorar

adequadament les conseqüències d’aquest indicador, cal tenir en compte la

temporalitat, les puntes d’aquesta dada durant els caps de setmana i de les

temporades altes.

Cal remarcar que la Cerdanya ha estat des de l’antiguitat històrica un pas natural, que

per la seva pròpia morfologia ha propiciat l’establiment de les vies de comunicació amb

relativa facilitat i que tot i així les àrees de sòl lliure entre les principals infraestructures

viàries, a l’igual que les altres comarques pirinenques són de dimensions superiors a

les de la resta de Catalunya

Imatge 3.3. Extensió del sòl forestal

Font: Elaboració pròpia amb dades del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)

El sòl forestal a la Cerdanya –boscos d’avetoses, pinedes de pi roig i negre,

freixenedes, vernedes i salzedes, erms i prats de dall i alpí, ocupa bona part del

territori, inclosos majoritàriament dins dels PEIN. Cal considerar per tant la importància

de l’extensa superfície forestal de la Cerdanya, en la fixació de CO2.

En l’espai agrícola a la Cerdanya s’ha de diferenciar clarament dos tipus, el central de

la plana amb condicions òptimes per l’explotació agroramadera, i el de les petites valls




31

transversals que hi convergeixen. El sòl d’aquestes valls comparteix les

característiques comunes a la majoria de les valls pirinenques: escàs i força atomitzat,

forma un mosaic agroforestal que si bé originàriament comportava un augment de la

biodiversitat en lloc de disminuir-la, actualment està amenaçada, ja que les dificultats

que presenten pel conreu, acceleren el procés d’abandonament de les activitats

agropecuàries.

Imatge 3.4 Predomini del sol agrícola a la plana

Font: Elaboració pròpia amb dades del dictamen preliminar sobre el valor agrícola dels sòls de l’Alt Pirineu i Aran.

La Cerdanya comparteix part de la riquesa en hàbitats i espècies d’interès comunitari present en tot l’àmbit del Pirineu i Aran, tal com destaca el PTPAPA.

Concretament a l'àmbit de la Cerdanya s’hi troben 9 dels 18 hàbitats d’interès

comunitari, 4 de prioritaris presents a Catalunya. (s’inclou en l’annex les fitxes

corresponents) Molts indrets presenten una vegetació destacable per la seva elevada

diversitat, grau de maduresa, distribució reduïda i/o estat de conservació, com ara

comunitats calcícoles alpines, congesteres i molleres.

Respecte la flora, el PEIN declara estrictament protegides diverses espècies presents

a la Cerdanya i pel que fa a la fauna, hi destaquen, entre moltes d’altres, espècies tan

emblemàtiques com, el gall fer, el gat fer, l’àguila daurada, el mussol pirinenc, el picot

negre, etc. Algunes espècies es troben sota protecció dins de reserves naturals




32

parcials creades amb aquesta finalitat; és el cas de l'isard, el cabirol, la marta, el picot

negre, la llúdriga o el gall fer.

Paper de la Cerdanya en el cicle de l’aigua dins de Catalunya

La Cerdanya és la capçalera hidrogràfica del Segre, on neix i on recull les aigües de la

conca superior. Com a totes les valls pirinenques, a la Cerdanya cal tenir present dos

aspectes rellevants: D’una banda, les muntanyes actuen com a vertaderes antenes

captadores de pluja que el Segre transporta cap a d’altres comarques. De l’altra,

durant els mesos d’hivern, l’aigua s’hi acumula en forma de neu, regulant la

torrencialitat del seu curs i una major estabilitat temporal dels recursos hídrics. Amb el

desglaç de la primavera, l’aigua s’allibera gradualment cap a la resta de les conques

fins ben entrada l’època més seca de l’any. Així, l’àmbit compleix una funció important

de captació i emmagatzematge d’aigua, amb una gran incidència en l'aprofitament del

Segre aigües avall, sobre els sistemes de regadiu i d’embassaments al llarg de la

conca.

El paisatge

Com ja s’ha remarcat, el PDUC ha encarat el paisatge com a objecte d’anàlisi i com a

instrument de treball per integrar en el planejament les directrius ambientals que es

deriven dels objectius i determinacions del desenvolupament del PTPAPA en l’àmbit

de la Cerdanya i que l’escala d’aquest no permet abordar.

L’estudi del paisatge del PDUC ha permès la identificació i ubicació dels elements que

acumulen valors o fragilitats ambientals. Aquest diagnòstic ha partit de dades d’anàlisi

GIS, que s’han anat contrastant sobre l’ortofotoplano 1/25.000, o per anàlisi directe

sobre el mateix, segons criteris ecològics i paisatgístics, i reforçats per la informació

proporcionada des de la web de Medi Ambient. La caracterització paisatgística és el

resultat d’una l’anàlisi detallada a partir de les bases topogràfiques, ortofotos i visites

sobre el terreny, que ha permès identificar, definir i delimitar les especificitats de cada

lloc així com els elements més valuosos del seu paisatge. S’han tingut en compte

Valors, Riscos i Impactes.

Els tipus de paisatge s’han desglossat segons criteris bioclimàtics i paisatgístics,

prenent com a base la interpretació de la classificació de Chevalier, que inclou la




33

Cerdanya dins la categoria de “Paisatges Pirinencs”. L’estudi des d’una mirada

sobretot biogeogràfica, morfològica i estructural, segueix els criteris emprats per Pau

Vila i Chevalier en el seu índex general, per codificar les Unitats de Paisatge.

A la Cerdanya hi ha presents dues de les sis regions biogeogràfiques europees: la

boreoalpina i l’euro-siberiana. La regió boreoalpina integrada en el paisatge de

muntanya i representada dins la comarca per l’estatge alpí, es troba situada entre els

2.300 i els 3.000 m. essent la comunitat vegetal predominant els prats alpins; també hi

trobem representat l’estatge subalpí, emmarcat entre els 1.600 m. i 2.300 m, on la

comunitat vegetal predominant és la pineda de pi negre. La regió euro-siberiana queda

entre els 1.000 m. i els 1.800 m. dins l’estatge montà i representada per les comunitats

vegetals de pi roig, rouredes i espècies que conformen zones de ribera.

L’estudi del paisatge distingeix la plana ceretana de les altes muntanyes, sense oblidar

les zones de transició. Per això la delimitació de les unitats d’alta muntanya s’ha

dibuixat tenint en compte l’hàbitat de l’estatge subalpí, que se situa per sota dels

2.300-2.400 metres d'altitud i arriba fins als 1.600 metres, aproximadament. S’ha

comprovat que aquest límit, a més, el dels 1.600 m., coincideix amb l’altitud màxima en

la qual s’ubiquen les poblacions ceretanes. La delimitació de les unitats de paisatge,

reflecteix la influència de l'orientació est-oest de la vall, que fa que les vessants de

solana i de la plana siguin seques i assolellades, mentre que les vessants de les

obagues són més fredes i ombrívoles.

Com a resultat el PDUC descriu vuit unitats de paisatge:

1 Sistema de valls pirinenques

Zona de valls profundes i serres en sentit nord-sud. Inclou bona part de la

Cerdanya de Lleida, amb les poblacions d’Arànser, Viliella, Lles, Músser,

Travesseres; Martinet, Montellà, Bèixec, Víllec i Estana.

La major part de la superfície és forestal i, bàsicament, d'utilitat pública estatal. A la

riba del Segre, hi creix vegetació de ribera; a mesura que ascendim, hi trobem la

roureda de roure martinenc, el freixe de fulla gran i alguna noguera.




34

Com a elements geogràfics, trobem, a la Cerdanya de Lleida: el Serrat d’en Bret, el

Serrat de l’Alzinera, el Montsec de Béixec, el Riu de la Llosa, el Riu del Molí, el riu

de la Canya, el Torrent de Ridolaina, el Torrent del Cabiscol i la vall del Riu de

Santa Maria.

Les carreters són revirades, i les pendents, fortes, a vegades superiors al 20%, a

excepció de les planes que envolten els pobles.

A la Cerdanya de Girona destaquen la vall del riu Duran i la vall de la ribera d’Alp.

La primera marca un fort trencament en la topografia ondulada de la zona. Inclou

les poblacions de Girul, Meranges, Éller, Cortàs i Olopte i com a elements

geogràfics, hi trobem el Solà d’Éller.

La delimitació de la unitat s’ha fet seguint la cota 1.600 m i incloent clarianes i

boscos caducifolis associats a les vall fluvials.

2 Sistema dels Pirineus. Llés -Puigpedrós

Sistema d’alta muntanya situat a l'extrem est dels Pirineus centrals, que té com a

eix central els cims més alts de la baixa Cerdanya. Predominen les pinedes de pi

roig i pi negre i els prats alpins i subalpins, combinat amb blocs granítics al sector

més alt.

A les zones baixes i a la solana existeix una important penetració d'elements

mediterranis.

Inclòs als municipis de Lles, amb la tossa Plana de Lles per cota màxima (2.916

m), Meranges i Ger; al nord és fronterera amb Andorra. No hi ha cap nucli urbà a la

zona, tan sols algunes edificacions aïllades.

3 Sistema dels Pre-Pirineus. Serres del Cadí-Moixeró

Unitat d’alta muntanya del Pre-Pirineu septentrional, amb paisatges tant

mediterranis, euro-siberians com boreoalpins.




35

S’hi troben les estacions d’esquí de La Masella i La Molina, amb els respectius

espais urbans.

4 Sistema de transició solana

Sistema conformat per un seguit de vessants orientades a sud. Es tracta d’una

franja que inclou les primeres pendents cap a la muntanya, de morfologia suau i

ondulada, i es troba pròpiament a cavall entre la plana i l’alta muntanya, on es

combinen usos ramaders amb usos forestals, i on els assentaments queden

ubicats estratègicament de manera que tots ells són visibles des de la plana.

La delimitació s’ha fet seguint la cota màxima dels assentaments (1.600 m) i

seguint la carretera que dóna pas a la plana.

5 Sistema de transició obaga

Sistema format per un seguit de vessants orientades a nord que contempla

aspectes molt similars a l’anterior, tot i que les pendents són més pronunciades a

l’inici. Els assentaments queden igualment disposats amb visibilitat des de la plana,

menys nombrosos que a la solana.

La delimitació s’ha fet seguint la cota màxima dels assentaments (1.300m) i

seguint les carreteres que limiten amb la plana.

6 La Plana

Gran depressió pirinenca, que forma una regió natural de clara unitat envoltada per

muntanyes. S’estreny a la Cerdanya de Lleida, donant pas a les grans valls.

La plana és en sí la vall del Segre, una vall àmplia i lluminosa, orientada d’est a

oest, la qual cosa fa que el seu clima sigui més aviat sec i assolellat. Situada a uns

1.000 m d’altitud, està envoltada per muntanyes i pics que voregen els 3000 m,

com el Carlit, el Puig Peric, el Puigpedrós i la Tossa Plana de Lles, al nord, i el Pic

de l´Eina, el Puigmal, la Tossa d´Alp, el Moixerò i la Serra del Cadí, al sud.




36

Es tracta d’una vall rica i fèrtil, on s’alternen els prats regats i els camps d'arbres

fruiters amb les fileres arbres de ribera, conformant el “bocage” ceretà. Els pobles

tradicionals que s’hi ubiquen segueixen una manera característica de distribuir-se a

la plana, tal com es veu al plànol d’anàlisi “Estructura territorial”.

La unitat ha estat delimitada a partir de les altres.

7 Sistema fluvial

Sistema format pel riu Segre, el seu espai més inundable (delimitat segons el

període de retorn dels 500 anys) i tot el sistema fluvial de torrents i riberes que

aflueixen a ell, incloent vegetació de ribera i patrons nítids.

El riu Segre, com a tal, és l’eix vertebrador de la comarca i el que l’uneix amb

França i l’Alt Urgell, però no pot separar-se el Segre de tot l’entramat de rius i

rieres que li donen cos, això fa que siguin tractats conjuntament com un gran

sistema fluvial.

8 Sistema de turons

Sistema de turons que destaquen enmig la plana cerdana. Es consideren

separadament per què són peces de gran presència a la comarca: el Puig de

Saneja, el massissos de l’estret d’Isòvol, Montcurto i Tossal d’Isòvol, el Tossal de

Baltarga, la Serra de Solà, els Serrats de La Quera, La Cogulera, Santa

Magdalena i La Balma, el Tossal Negre, Montgras i el Tossal de la Vinya, i la

muntanya de Llívia, el turó emblemàtic que domina el nucli i diverses torres de

defensa medievals a la vila vella de Llívia.




37

Imatge 3.5 Unitats de paisatge


Els espais d’alt valor natural.

L’alt valor dels espais naturals de La Cerdanya es constata per l’amplia superfície de

territori que gaudeix de protecció sectorial pel seu interès natural. El PTPAPA,

distingeix entre espais naturals de protecció especial, espais d’interès natural (PEIN) i

la Xarxa natura 2000 (XN 2000) i els espais inclosos al Catàleg de forests d’utilitat

pública. Per enumerar aquí els espais protegits, s'utilitza aquí la mateixa classificació:

a) Els espais naturals de protecció especial. El Parc natural del Cadí-Moixeró, que La Cerdanya comparteix amb les comarques

de l’Alt Urgell i el Berguedà. El Parc, a cavall de les tres comarques, té una superfície

de 41.342 hectàrees. L’espai també ha estat declarat ZEPA per la Unió Europea,

forma part de la Xarxa Natura 2000 i, juntament amb les serres del Verd i de Port del

Comte, conforma la Reserva Nacional de Caça del Cadí. Es tracta de l’espai protegit

català amb major nombre d’hàbitats i espècies de flora i fauna d’interès europeu (30

hàbitats i 30 espècies) d’acord amb la Directiva Hàbitats de la Unió Europea.




38

Respecte als espais naturals protegits per raons de fauna, a la Cerdanya es troben

tres reserves naturals parcials, declarades amb la finalitat de preservar els ambients

naturals que contenen habitats que són vitals per a garantir la conservació de

determinades espècies protegides i en elles no es pot dur a terme cap activitat que

pugui alterar o destruir aquests ambients naturals. Són les Segre-Isóvol, Segre-Prullans i La Llosa. La declaració protegeix la supervivència de les darreres

poblacions de la llúdriga (Lutra lutra). Compta també amb una reserva nacional de

caça la de Cerdanya-Alt Urgell i Cadí per a l’isard

b) Els espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa natura 2000 (XN 2000).

La superfície de la Cerdanya inclosa en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN),

aprovat mitjançant el Decret 382/1992, de 14 de desembre, en desplegament de la Llei

12/1985 d’espais naturals, és de 20.271 ha.

Per completar el Pla d’espais d’interès natural i en desenvolupament de les Directives

79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres i 92/43/CEE o Directiva

hàbitats, s’ha proposat la Xarxa natura 2000 catalana, una proposta que garanteix una

representació suficient dels hàbitats d’interès comunitari i la seva protecció.

La proposta de la XN 2000 a la regió alpina (que té la conformitat de la Comissió

Europea amb l’exigència que s’augmenti la cobertura de determinats hàbitats), se

solapa en gran part amb espais que ja formaven part del PEIN i, en algun cas, els

amplia i completa. En l’àmbit de la Cerdanya, s’amplia la protecció en 199 ha.

Taula 3.1 Proteccions espais naturals Sup. PEIN + XN2000 (ha) % Ampliació superfície

20.457 37,4 199

Font: PTPAPA

c) Els espais inclosos al Catàleg de forests d’utilitat pública:

El Catàleg de forests d’utilitat pública de Catalunya (CUP) inclou els terrenys forestals

que han de ser conservats i millorats per llur influència hidrològico-forestal i el seu

valor d’ús públic, d’acord amb el que determina la Llei 6/1988, forestal de Catalunya.

La superfície de la Cerdanya inclosa al Catàleg de forests d’utilitat pública és de

26.765 ha, que representa el 48% de la superfície total de l’àmbit. Una proporció molt




39

alta sobre el conjunt de Catalunya on els forests inclosos en el CUP representen el

15% del territori, si bé per sota de la mitja 51% en l’àmbit del Pirineu.

3.2 L’ALTERNATIVA ZERO: EVOLUCIÓ DELS PARÀMETRES AMBIENTALS RELLEVANTS EN ABSÈNCIA DE PLA

L’Informe de Sostenibilitat Ambiental que acompanya el PTPAPA, destaca les

tendències actuals que apunten cap a un futur incert per la sostenibilitat i el medi

ambient del Pirineu en cas de no actuar-hi per reconduir determinats processos

d’ocupació del territori. Cal remarcar que l’escenari zero no és la situació actual que

s’acaba de diagnosticar sinó la que pot esdevenir com a resultat del desenvolupament

del planejament vigent. Precisament, ha estat aquest diagnòstic el que ha impulsat la

redacció dels Plans Directors de les comarques més vulnerables de l’àmbit, entre les

quals destaca la Cerdanya.

En aquest apartat, a nivell general, s’empren els mateixos descriptors de l’Informe de

Sostenibilitat Ambiental del PTPAPA, concretats en l’àmbit del PDUC, i remarcant

aquells que arriben a un punt més crític.

Embosquinament dels espais oberts que es naturalitzen i esdevenen menys diversos per causa d’una menor activitat del sector primari

Aquest efecte comú a tot l’àmbit del Pirineu, com a conseqüència de la pèrdua de

l’espai agrícola de conreu, és constata de manera molt evident a la Cerdanya, si bé les

causes d’una menor activitat en el sector primari no es deurien tant al despoblament

generalitzat a tot el Pirineu al llarg del segle XX, - la Cerdanya mai no ha estat per

sota de la població que tenia el 1950 i el seu creixement s’accelera últimament-, sinó

amb el canvi d’orientació econòmica marcada per l’activitat turística, l’expansió de la

urbanització i la construcció .

En els darrers anys, el factor desencadenant de la pèrdua accelerada del sector

primari ha estat l’expectativa de l’increment del valor del sòl urbanitzable de immediata

realització, en front del més reduït o alentit rendiment de les activitats agrícoles i

ramaderes. Com a conseqüència, no sols s’ha produït un abandonament generalitzat i




40

perceptible de l’agricultura, sinó també dels prats de dall, amb l’embosquinament i la

naturalització de bona part dels espais oberts abans aprofitats per l’home.

Segons les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, entre 1989 i

1999, la superfície de terres llaurades a la Cerdanya va disminuir de 3.596 ha a

3.054ha, que significa una pèrdua del 15,07%. Mentre s’incrementaven amb un

percentatge gairebé igual 14,32% les pastures permanents que van passar d’una

superfície de 21.507ha a 23.530ha , a causa dels ajuts ramaders per extensificació.

Com també remarca el PTPAPA, el sector agrosilvopastoral és el principal factor

antròpic que ha modelat l’àmbit pirinenc i el seu retrocés porta associades implicacions

ambientals negatives: la pèrdua del mosaic camp-prat-bosc en favor d’aquest últim,

una homogeneïtzació de la muntanya que té importants conseqüències ecològiques

(pèrdua de biodiversitat) i paisatgístiques (pèrdua de potencial turístic, el principal

recurs actual de la Cerdanya).

Pèrdua del paisatge rural i efectes negatius sobre el sector turístic.

La Cerdanya és un territori amb una posició central al Pirineu que a partir de

l’establiment de la línia de ferrocarril Ripoll-Puigcerdà el 1922, malgrat la poca

efectivitat d’aquesta, va poder gaudir de major accessibilitat que la resta de comarques

pirinenques. Tot i així, la precarietat i dificultats de l’accés per carretera, que obligava a

superar la Collada de Tosses o a un llarg recorregut a través de la Seu d’Urgell, la va

mantenir relativament aïllada dels principals eixos de comunicacions i dels nuclis de

desenvolupament industrial de Catalunya, fins a l’obertura del Túnel del Cadí.

Aquestes situació va afavorir la conservació d’un paisatge conformat per les activitats

ramaderes i agrícoles, tan pel que fa als elements naturals com al dimensionat,

posicionament i tipologies tant dels nuclis urbans com dels habitatges rurals.

L’impacte del Túnel del Cadi en l’accessibilitat de la Cerdanya ha capgirat les

tendències d’ocupació i de canvi d’ús que estan generant una transformació del

paisatge rural ceretà, un atractiu que avui esdevé un recurs vulnerable.

El paisatge és sens dubte un dels atractius més apreciats de la Cerdanya i una de les

bases de l’economia de la regió. Tant en els espais naturals com en els més




41

antropitzats, es conserven elements valuosos de caire arquitectònic i natural, però els

processos de canvi del model econòmic –i, per tant, de l’ús del sòl- han estat tant

intensos en els darrers anys que els paisatge s’està transformant. El desmesurat

creixement urbanístic està desnaturalitzant la imatge d’uns nuclis originàriament de

reduïdes dimensions, en detriment de la tradicional configuració paisatgística

La Cerdanya, a la Molina, va acollir la primera pista d’esquí de la península. Per tant la

implantació d’instal·lacions per activitats esportives d’hivern no és una novetat en

aquesta zona, forma part d’un procés continuat de desnaturalització d’una zona d’alta

muntanya. Un procés accelerat a partir de l’obertura del túnel que ha provocat la

densificació, (saturació) dels esportistes i que genera la demanda de l’extensió

d’implantacions d’elements artificials cada cop més complexes (remuntadors a les

pistes d’esquí, canons de neu), en zones d’elevada naturalitat, i serveis per acollir-los

(aparcaments, per exemple).

Hiperfreqüentació creixent en determinats indrets

La Cerdanya és una de les comarques dels Pirineu afectada pràcticament en tot el seu

àmbit per una hiperfreqüentació en determinades èpoques de l’any. Es tracta d’una

problemàtica marcada per la temporalitat estacional lligada, principalment, als esports

d’hivern, i en segon lloc a d’altres activitats de muntanya. Si bé la incidència dels

esports d’hivern és incomparablement major pel que suposa d’obertura de pistes, de

camins al trànsit motoritzat i de implantacions de infraestructura, en tots els casos

comporta la utilització d’indrets especialment fràgils, l’augment general de la mobilitat,

una gran afluència de persones a la muntanya, i una penetració important en zones

fins ara més o menys inaccessibles.

També pel que fa a la fauna, en els dominis esquiables de la Cerdanya per sobre dels

2.000 m d’altitud algunes de les espècies que hi viuen es veuen afectades per les

molèsties que produeixen els visitants i les instal·lacions en funcionament. Aquest és

el cas de, per exemple, del gall fer (Tetrao urogallus), la llúdriga (Lutra lutra), l’àliga

daurada (Aquila chrysaetos) o el mussol pirinenc (Aegolius funereus).

La qüestio de la temporalitat queda reflectida en la taxa d’ocupació dels habitatges de

segona residència, estimada en 16 nits a l’any amb el que comporta de consum de




42

recursos energètics i hídrics i de serveis per extenses zones urbanitzades, que es

mantenen buides, sense habitar, la resta de l’any.

La pressió sobre la plana com a corredor fluvial.

A diferencia d’altres zones del Pirineu, la Cerdanya, la vall més ampla del Pirineu,

gaudeix, gaudia, d’un ample espai agrícola, travessada pel curs del Segre.

Tradicionalment la plana ha estat la zona reservada al conreu mentre els

assentaments se situaven en la primera inflexió a mitja muntanya. La pressió

urbanística ha trencat aquestes preexistències i actualment es troben gran extensions

de sol urbà construït o per construir a la plana. A tall d’exemple, tres actuacions

corresponents a tres etapes molt espaiades temporalment: La primera urbanització del

Golf, la de Tartera i la Prats i Sansor.

En els darrers anys la pressió urbanística i d’infraestructures ha seguit incrementant-se

a tota la comarca, des de la plana al nucli més elevat, com permet constatar la imatge

3.6 en el que se sobreposen el mapa de pendents amb els teixits urbans.

Imatge 3.6. Assentaments urbans en relació a la plana i el pendent

Font: Elaboració pròpia amb les dades de la Secretaria de Planificació Territorial




43

L’estratègia socioeconòmica no té en compte els probables efectes del canvi climàtic

Segons les previsions més recents, les conseqüències més greus del canvi climàtic en

general a tot el Pirineu se centren en la pujada de la cota de neu (per cada 1ºC

d’increment de temperatura, la línia de neu pujarà 150 metres, i aquest increment es

podria donar en una dècada) i en la reducció de l’àrea alpina actual de fins un 40-60%.

En concret a la Cerdanya on les pistes no són les de major altitud ni les més innivades

del Pirineu, les conseqüències econòmiques i socials del canvi climàtic, en un territori

que està centrant tota la seva activitat econòmica en el turisme i especialment en els

esports d’hivern poden ser greus i obliguen a promoure una diversificació de la base

econòmica.

També aquesta pujada de la cota de neu, juntament amb una disminució dels dies

d’innivació a l’any, poden tenir efectes importants sobre les poblacions de certes

espècies alpines.

La quantitat d’aigua acumulada en forma de neu durant l’hivern serà menor, el seu

alliberament serà més breu en el temps, hi haurà menys aigua disponible per les

captacions de aigua i riu avall durant l’estiu.

La minva de recursos hídrics i la dificultat d’abastament d’aigua ja ha començat a fer-

se sentir en alguns nuclis de població, com a Montellà, en els anys amb baixa

pluviometria i/o innivació, accentuat per l’increment estacional de la població així com

pel consum associat al mateix procés d’edificació, que obligarà a augmentar el

magatzematge.

Extensió de les edificacions de població no resident.

La Cerdanya, és la comarca pirinenca amb el major pes de l’habitatge secundari,

vacant la major part de l’any. El turisme ha generat un procés de creixement de

segona residència, que porta associat un elevat consum de sòl -un recurs escàs no

renovable-, una baixa densitat, l’ocupació de grans extensions de sòl deslligat dels

tradicionals sistemes urbans, la creació de xarxes de serveis extenses, costoses de




44

mantenir. Amb la problemàtica de estar buit la major part de l’any, obliga al

manteniment de serveis a àrees del territori sense habitants.

Aquests procés s’ha traduït en una forta expansió del sòl urbà, en un constant

creixement del sector de la construcció, amb l’aparició dels negocis immobiliaris i el

fort increment dels cost dels habitatges; mentre, les activitats agrícoles i ramaderes

han estat en una constant recessió tant econòmica com territorial. El PDUC ha

constatat que el potencial de sòl classificat de que disposa encara actualment la

Cerdanya, la major part destinat a aquest tipus d’habitatge, teòricament és més que

suficient per a donar cabuda a les necessitats d’habitatge que el PTPAPA preveu fins

el 2026.

El consum de sòl és un dels elements bàsics de l’economia de l’àmbit

Com remarca el PTPAPA, el pes de la construcció a la Cerdanya, tant en PIB com en

ocupació, és molt superior a la mitjana de Catalunya (6,9%), gairebé el triple (17,8%),

superant també (en el 2002) la resta de comarques del Pirineu. La repercussió

ambiental d’aquesta economia fortament basada en la construcció és, principalment, la

necessitat sostinguda de consumir sòl, d’urbanitzar i ocupar el territori agroforestal.

Creixement dels teixits especialitzats

Segons ha detectat el PTPAPA entre el 1992 i el 2002, el creixement del nuclis urbans

ha estat més contingut en el consum de sòl que les urbanitzacions i les zones

industrials i comercials. La comarca de la Cerdanya és, amb molta diferència, la que

ha desenvolupat en els darrers anys més superfície d’urbanitzacions, quasi el 80% de

la superfície així identificada pel satèl·lit Landsat en tot l’Alt Pirineu i Aran, passant de

127 a 326 ha en aquest període.

La magnitud d’aquest procés a la Cerdanya i la seva desproporció respecte a la resta

de comarques del Pirineu queda prou evident en el següent quadre que resumeix les

dades elaborades pel PTPAPA.

Taula 3.2

Teixits especialitzats nombre superfície % superfície urbana

Cerdanya 17 744,7 ha 48% Tot l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran 21 898,4 ha 23%




45

Font: PTPAPA

De les 898ha de teixits especialitzats residencials aïllats, (el 23% de la superfície

urbana o urbanitzable total de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, 744,7ha, estan situades a

la Cerdanya, es a dir que concentra encara la majoria del potencial de sòl per a

urbanitzacions, 17

Prenent com a exemple d’aquests creixements el municipi de Prats i Sansor mentre el

nucli urbà tradicional (Prats) té una extensió de 8,2 ha i 116 habitants censats (14,15

habitants / ha), el teixit residencial associat (el Pla) té 94,5 ha i 86 habitants censats

(0,9 habitants/ha), una densitat edificatòria impròpia dels nuclis tradicionals del Pirineu,

com posa de manifest la següent imatge 3.7

Imatge 3.7. Nucli de Prats i urbanització del Pla

Font: Elaboració pròpia a partir del Planejament vigent




46

4 OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA

En aquest capítol de l’informe es detallen els principals objectius ambientals plantejats

des dels inicis com un dels eixos vertebradors pel desenvolupament de la redacció del

Pla Director.

Per la fixació d’aquests objectius, s’ha partit de la definició d’objectius de protecció

ambiental duta a terme pels redactors de l‘Informe de Sostenibilitat Ambiental del

PTPAPA, a partir d’un exhaustiu estudi seguint l’annex I de la Directiva 2001/42/CE

que estableix que caldrà definir els fixats en els àmbits internacional, comunitari o de

l’Estat que guardin relació amb el pla o programa.

D’aquestes objectius i obligacions jurídiques el present informe han considerat tan sols

aquells amb rellevància per l’àmbit de la Cerdanya, sobre els quals pot incidir-hi un Pla

Director Urbanístic, fortament acotat pel planejament superior. La relació d’aquests

objectius ambientals proposats pels redactors del PDUC, permetrà en el proper

capítol, avaluar el grau de compliment en les determinacions i propostes concretes del

PDUC.

4.1 OBLIGACIONS JURÍDIQUES EN MATÈRIA DE BIODIVERSITAT, SÒL, AIGUA, AIRE, CLIMA I PAISATGE SOBRE LES QUALS EL PLANEJAMENT TERRITORIAL TÉ CAPACITAT D’INCIDÈNCIA.

De les quatre àrees d’actuació prioritària definides pel “VI Programa de medi ambient

de la Unió Europea”,

- Intentar resoldre el canvi climàtic

- Protegir i restaurar el funcionament dels sistemes naturals i detenir la pèrdua

de biodiversitat en la Unió Europea i al món i protegir els sòls contra l’erosió i la

contaminació.

- Aconseguir prou nivell de qualitat ambiental perquè les concentracions de

contaminants d’origen humà, inclosos diferents tipus de radiació, no comportin

efectes ni riscs significatius sobre la salut humana; política centrada en el

principi de precaució i de prevenció de riscs.




47

- Aconseguir que el consum de recursos renovables i no renovables no superi la

capacitat de càrrega del medi ambient; dissociar el consum de recursos i el

creixement econòmic mitjançant un augment notable de l’eficiència dels

recursos, la desmaterialització de l’economia i la prevenció de la generació de

residus.

El PDUC a l’Igual que el PTPAPA, sembla tenir major capacitat d’incidència en les

dues primeres i, per aquesta raó, es marca entre els seus objectius ambientals:

- Contribuir al fre i la minimització del canvi climàtic

- Garantir el funcionament dels sistemes naturals

- Frenar la pèrdua de biodiversitat

- La protecció dels sòls

4.1.1 Obligacions en matèria de biodiversitat

l’Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat o l’Estratègia espanyola per a la

conservació de la biodiversitat, basats en els principis rectors de la lluita global contra

la pèrdua de la diversitat biològica estan recollits, concretats i adequats a la situació i

les especificitats pròpies de Catalunya en un esborrany d’Estratègia catalana per a la

conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica elaborat pel Departament de

Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la

Institució Catalana d’Història Natural.

La proposta que vol ser d’aplicació al conjunt de la matriu territorial i no solament als

espais naturals protegits, pretén integrar les consideracions en matèria de biodiversitat

al conjunt de les polítiques de desenvolupament territorial i econòmic. Á nivell general,

aquesta proposta pel planejament urbanístic significa incorporar la consideració de la

biodiversitat a tots els sistemes, opció que ha estat adoptada en la redacció del

PDUC.

Dels 12 eixos d’actuació prioritaris en els que s’estructura l’estratègia catalana, els

objectius on un Pla Director urbanístic pot incidir-hi en positiu o negatiu, amb major o

menor grau són:

• La integració dels condicionaments de la conservació i l’ús sostenible de la

diversitat biològica en el planejament urbanístic




48

• Garantir les connexions biològiques entre els espais del Pla

• Afavorir la creació de xarxes locals d’àrees naturals protegides

• Garantir la permeabilitat ecològica del territori per tal de facilitar els processos

de desplaçament i dispersió de les espècies

• Mantenir globalment la conservació dels tipus d’hàbitats, amb especial atenció

als endèmics, rars o amenaçats

4.1.2 Obligacions en matèria d’aigua

En matèria d’aigua, és la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de

23 d’octubre de 2000, per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit

de la política d’aigües, la que marca els objectius ambientals on el planejament

territorial pot tenir incidència i que són, especialment:

• Prevenir el deteriorament addicional i protegir i millorar l’estat dels ecosistemes

aquàtics i dels ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents

dels ecosistemes aquàtics.

• Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels

recursos hídrics disponibles.

• Protegir i millorar el medi aquàtic, entre d’altres formes.

• Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar

noves contaminacions.

• Contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres.

• Protegir les aigües territorials.

4.1.3 Obligacions en matèria de medi ambient atmosfèric

La Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i

gestió de la qualitat de l’aire ambient té com a objectiu general definir els principis

bàsics d’una estratègia comuna dirigida a: definir i establir els objectius de qualitat de

l’aire ambient a la Comunitat per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la

salut humana i per al medi ambient en el seu conjunt; per avaluar, basant-se en

mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats membres; per

disposar adequadament sobre la qualitat de l’aire ambient i procurar que el públic

tingui coneixement de la mateixa, entre d’altres coses amb llindars d’alerta; i,

finalment, per mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui

necessari.




49

Entre els objectius de la directiva, assenyalats pel PTPAPA com aquells sobre els

quals el planejament territorial sembla tenir major capacitat d’incidència, en positiu o

en negatiu, són:

• Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi

ambient de la contaminació de l’aire.

• Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

4.1.4 Obligacions en matèria de sòl

El PTPAPA, reconeix que no existeix cap document amb implicacions legals ni cap

estratègia aprovada sobre el sòl, si bé en base a l’existència d’una Comunicació de la

Comissió al Consell, el Parlament Europeu, el Comitè econòmic i social i el Comitè de

les regions (COM/2002/0179 final, no publicada al DOCE) titulada “Cap a una

estratègia temàtica per a la protecció del sòl”, detecta determinats objectius sobre els

quals el planejament territorial podria tenir capacitat d’incidència, en positiu o en

negatiu, i que són els següents:

• Protegir el sòl dels processos de degradació: erosió, desertificació, pèrdua de

matèria orgànica, contaminació, segellat, compactació, reducció de la seva

biodiversitat, salinització i inundació i esllavissament.

• Gestionar de forma sostenible els recursos del sòl.

• Aplicar restriccions a les zones amb problemes relacionats amb l’erosió, la

salinització, les inundacions i l’esllavissament de terres.

• Protegir les terres dotades d’un valor primordial des del punt de vista agrari.

Aquesta comunicació destaca a més el paper de protecció dels recursos edàfics, que

pot tenir l’ordenació del territori, limitant el segellat del sòl i fent que en les decisions

relatives a l’ús del sòl es tinguin en compte les seves característiques.

4.1.5 Obligacions en matèria de canvi climàtic

Existeixen, en aquesta matèria, diversos convenis i protocols internacionals i europeus

entre els quals el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el

Protocol de Kyoto per al citat conveni o l’Estratègia europea sobre el canvi climàtic que

marquen els objectius en la lluita contra el canvi climàtic i en la prevenció dels seus

efectes adversos. També el Llibre Blanc del Transport i els Principis per al




50

Desenvolupament Sostenible del Consell d’Europa fan èmfasi en la importància del

reequilibri dels modes de transport per a un desenvolupament més sostenible.

En base a l’Estratègia catalana sobre el canvi climàtic promoguda pel Govern de la

Generalitat, les línies d’actuació en les quals el planejament urbanístic territorial pot

tenir capacitat d’incidència de major o menor abast, són les següents:

• Millora de l’eficiència energètica, especialment en el sector del transport.

• Foment de la mobilitat sostenible: un planejament territorial que incorpori els

criteris de mobilitat sostenible i que penalitzi els escenaris que augmentin la

mobilitat obligada.

• Promoció del transport públic i d’altres sistemes de transport que permetin

reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

• Mesures de precaució per preveure, prevenir o reduir al mínim les causes del

canvi climàtic i mitigar-ne els efectes negatius.

• Protecció i millora dels embornals i els dipòsits dels gasos amb efecte

hivernacle.

4.1.6 Obligacions en matèria de paisatge

El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió

i la planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions

paisatgístiques.

A Catalunya la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge,

promou el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge per tal

d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb

un desenvolupament sostenible com a dret dels ciutadans a viure en un entorn

culturalment significatiu. Els objectius que es deriven del principis d’actuació de la llei

que poden ser integrats com a tals al planejament urbanístic, són

• Protegir, gestionar i planificar el paisatge per millorar-lo i/o preservar-lo.

• La consideració dels efectes sobre el paisatge de qualsevol actuació

d’ordenació i gestió del territori i de l’edificació.

• Integrar el paisatge com a instrument d’anàlisi, diagnòstic i presa de decisions

en el planejament.

• Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com els paisatges semi-naturals.




51

4.2 OBLIGACIONS JURÍDIQUES DERIVADES DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN

Segons determina la Memòria ambiental del PTPAPA, (apartat 5.1), els instruments

derivats d’aquest Pla – que de menor a major concreció són els plans directors

urbanístics, els plans d’ordenació urbanística municipal i els estudis informatius i

projectes d’infraestructures- hauran d’analitzar la seva adequació ambiental als

objectius que per aquest pla territorial parcial s’han determinat, en el benentès que

l’anàlisi de l’encaix de les propostes s’haurà de cenyir cada vegada a un abast més

reduït. En el cas dels plans directors urbanístics previstos en l’àmbit territorial del Pla

hauran de centrar l’avaluació ambiental en l’anàlisi d’aquelles tendències actuals que

han motivat la redacció d’aquestes figures i que, en síntesi, són:

a) El canvi de model de desenvolupament i l’especialització de l’economia amb una

forta caiguda del sector primari tradicional i una autèntica explosió dels sectors terciari

i de la construcció, amb un creixement urbanístic molt notable durant les darreres

dècades.

b) L’atracció d’un públic massiu per l’existència d’un recurs turístic com la neu, el

paisatge i el patrimoni arquitectònic i d’un clima alpí que permet, també, oferir un

turisme verd a l’estiu, que comporta riscos evidents entre els quals problemes de

mobilitat i de congestió del trànsit i la degradació d’un dels principals actius turístics i

de desenvolupament de la zona que és el paisatge.

c) La concentració de la major part del desenvolupament urbanístic i de les

infraestructures al fons de les valls, de vegades comportant risc d’anastomosi o unió

dels diferents nuclis, degut a la configuració del territori pirinenc i l’estretor de les valls.

d) L’enorme inèrcia del planejament actual, i l’especialització en oferta d’habitatge que

sovint serà de segona residència. La manca de sòl per activitat econòmica,

equipaments turístics i d’allotjament col•lectiu.

e) La manca d’ alguns equipaments comarcals necessaris per funcionar de forma molt

més eficient com a sistema urbà.




52

f) La pèrdua de tipologies constructives o el perill caure en el pessebrisme.

g) La necessitat de modular els creixements urbanístics per tal que no malmetin la

qualitat de vida dels residents i el seu patrimoni.

h) La necessitat de compatibilitzar el desenvolupament dels nuclis urbans i el

manteniment de l’activitat ramadera tradicional al seu interior.

i) L’impacte de les noves infraestructures sobre el desenvolupament del transport

col·lectiu.

j) L’abandonament de l’activitat agrària que comporta l’embosquinament de pastures i

conreus en detriment de la diversitat biològica i paisatgística.

4.3 OBJECTIUS AMBIENTALS PER AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA

CERDANYA

En aquest apartat es descriuen la sèrie d’objectius ambientals plantejats pels redactors

del PDUC que han de permetre, en el capítol 5, valorar la coherència en primer llloc

entre les determinacions del PTPAPA i aquests objectius i en segon lloc si les

propostes del Pla Director els assoleixen. Objectius que són el resultat d’interaccionar

els objectius derivats tant dels vectors ambientals, exposats en l'apartat 4.1, com de

les determinacions i obligacions derivades del PTPAPA acabades d’exposar, amb els

valors i tendències preocupants que ha posat de relleu la diagnosi ambiental de la

Cerdanya en el capítol 3. En el ben entès que el PDUC només pot afrontar

l’assoliment d’aquests objectius en l’acotat marge d’actuacions que estableix el

planejament superior.

4.3.1 Biodiversitat

La tendència actual a la naturalització i forestació, acompanyada amb la pèrdua de sòl

agrícola i de prats de pastures, i la forta urbanització, estan provocant una certa

homogeneïtzació del mosaic territorial, amb la corresponent una pèrdua de la

biodiversitat ecològica en un àmbit de gran riquesa d’hàbitats i espècies. El PDUC és




53

conscient de la forta pressió urbanitzadora de la Cerdanya, a la qual està sotmesa

aquesta riquesa natural, que tot i així manté encara un relativament elevat grau de

conservació i de connectivitat ecològica dels habitats, i per tant que és un valor

patrimonial fonamental a preservar, conservar i en el possible a augmentar, per tant es

proposa com objectis:

Objectiu ambiental 1: Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala comarcal

i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant una revisió i optimització del

sistema d’espais oberts. Aquest objectiu possibilita la consecució del següent objectiu.

Objectiu ambiental 2: Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu

territorial.

4.3.2 Sòl

La tendència més alarmant en aquest àmbit, com s’ha dit repetidament, és el d’una

economia basada en el consum de sòl, que comporta repercussions a nivell

socioeconòmic i amb rellevant incidència ambiental. La pressió urbanística sobre la

comarca i l’extensió de les edificacions per a població no resident amb el creixement

de teixits especialitzats en algunes zones, podria ser reconduïda, segons el PDUC,

fomentant nous usos que afavoreixin el potencial comarcal de la Cerdanya com una

ciutat territori.

Pel PDUC, aquesta àrea geogràfica i paisatgística s’ha d’entendre com un únic

establiment humà, residencial i productiu, la “Cerdanya-ciutat” on els espais naturals,

el teixit agropecuari, la indústria de baix impacte, les infrastructures i la xarxa de

pobles i viles, s’inclouen urbanament en un projecte unitari. Aquesta consciència de

totalitat, potenciada per un nivell d’accessibilitat satisfactori, serveis pròxims, reducció

de les desigualtats en les oportunitats, tendència a igualar la qualitat de vida sobre tot

el territori, evitant l’esquitxada urbanística, hauria de contribuir a mantenir uns elevats

estàndards de qualitat ambiental, que es concreten com els objectius següents:

Objectiu ambiental 3: Reconduir el sistema d’assentaments per ser més eficients en

el consum del sòl, a través de la determinació de formes d’implantació urbanística, que

reforcin la compacitat i cohesió dels assentaments existents, potenciïn teixits urbans




54

més rics i socialment més saludables i alentint i acotant la classificació de nou sòl

urbanitzable residencial.

Objectiu ambiental 4: Reconduir la desproporció entre sòl residencial i sòl per

activitat econòmica, evitant l’aparició de noves àrees especialitzades i relligant cada

sistema d’assentaments per garantir-ne el reequilibri intern.

Objectiu ambiental 5: Preservar la coherència i integritat de l’estructura territorial,

recolzada sobre el nuclis urbans, mantenint l’estructura nodal actual, evitant que es

produeixin contactes per evitar la formació de continus urbans, contraris a la lògica

territorial de la Cerdanya.

L’objectiu anterior afavoreix la protecció dels sòls més productius o útils des del punt

de vista agropequari, i és una peça clau en la gestió dels espais no urbanitzables de la

Cerdanya. Aquesta gestió té implicacions ambientals importants (diversitat d’hàbitats) i

socioeconòmiques (recurs turístic del paisatge). Atenent la davallada sostinguda del

sector primari es planteja l’objectiu següent:

Objectiu ambiental 6: Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia

extensiva per assegurar la possibilitat de continuïtat de l’activitat del sector en tant que

gestor principal del territori.

Objectiu ambiental 7: Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat,

protecció del sòl i funcions hidrològiques.

El curs del Segre fortament condicionat per les aportacions de les valls que hi

conflueixen, amb unes característiques ben diferenciades, amb cursos d’aigua en

alguns moments torrencials justifica la inclusió de l’objectiu següent:

Objectiu ambiental 8: Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals,

especialment pel que fa a inundacions, esllavissades i allaus.

4.3.3 Aigua

La Cerdanya és un àmbit amb un bon estat ecològic dels cursos fluvials i una

disponibilitat d’aigua a nivell general, històricament, força gran. Aquesta abundància




55

del recurs no significa que no calgui marcar-se objectius respecte l’aigua, sinó que,

com estableix la Directiva 2000/60/CE, cal que el planejament sigui compatible amb un

ús sostenible de l’aigua i en una millora de les captacions, especialment quan

darrerament en determinats nuclis s’ha detectat mancances crítiques en l’abastament

d’aigua. L’equip redactor ha plantejat dos objectius en aquest sentit:

Objectiu ambiental 9: Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori

menys consumidores d’aigua i que facilitin la prestació de serveis d’abastament i

depuració.

Objectiu ambiental 10: Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua:

capçaleres hidrogràfiques, zones de recàrrega d’aqüífers, zona fluvial i sistema hídric

en general.

4.3.4 Canvi climàtic

La plana de la Cerdanya com a eix axial, que actua com a corredor transversal no sols

uneix Puigcerdà amb la Seu sinó que concentra (recollint i distribuint) tot el trànsit dels

eixos nord-sud, (procedents del túnel del Cadí, i en menor mesura de la collada de

Toses), així com el secundari de l’estructura nodal del sistema d’assentaments. Al

trànsit generat per les necessitats i atracció de la pròpia comarca, cal afegir el generat

per la seva condició de ser una de les vies principals d’accés a Andorra. Intensitat de

trànsit que cal tenir en compte pel que suposa d’emissió de gasos amb efecte

hivernacle.

Les actuals expectatives, de construcció del tunel de Toses, de millora de les

connexions transversals entre les diferents valls pirinenques, necessari d’altra banda

per aconseguir la cohesió intercomarcal, així com els projectes per connectar amb

Europa, que s’espera podran aportar efectes beneficiosos com la diversificació de les

activitats, la possibilitat d’obrir el camp de la indústria no contaminant, una població

més nombrosa que podrà accedir a un ventall mes diversificat d’oci, comportaran sens

dubte un important canvi estructural i un increment del trànsit, amb el consegüent

increment, especialment els dies laborables, d’emissions a l’atmosfera.

Partint d’aquestes previsions, el PDUC vol aconseguir que la millora de xarxa viària i la

possible implantació de les noves infraestructures dins d'aquest àmbit, reuneixin les




56

característiques necessàries perquè el seu impacte ambiental i social sigui mínim

fixant com a objectius ambientals:

Objectiu ambiental 11: Afavorir modes de transport més eficients per no incrementar

les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Objectiu ambiental 12: Controlar el creixement de la mobilitat obligada, amb la

racionalització dels equipaments i de la xarxa viària local.

Objectiu ambiental 13: Controlar el previsible increment de la contaminació derivada

del augment del trànsit, amb la reformulació i revisió jeràrquica del sistema

d’infraestructures.

Objectiu ambiental 14: Preparar la regió per adaptar-la als efectes del canvi climàtic.

4.3.5 Paisatge

El recurs fonamental de la Cerdanya és, com s’ha dit repetidament, el seu paisatge,

amenaçat com s’ha constatat en el diagnòstic ambiental pel procés de pèrdua dels

paisatges rurals, a causa de la davallada del sector agrosilvopastoral. Si bé la major

part dels objectius anteriors tenen ja un gran component paisatgístic, i el seu

assoliment sens dubte ha de ser molt decisiu per a la preservació d’aquest paisatge, la

redacció del PDUC ha plantejat, a més, una sèrie de d’objectius específics, tan per

donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori com per a protegir els

paisatges d’excel·lència. En aquest mateix sentit s'inclou en aquest apartat l'objectiu

de minimitzar l'impacte ambiental de les infraestructures en projecte, tot i la seva

evident repercussió tant sobre el sòl i la biodiversitat, perquè com senyala el PTPAPA,

el major impacte previst pels projectes de modificació i manteniment de la xarxa viària

a la Cerdanya poden ser més significatius a nivell paisatgístic que ambiental.

Objectiu ambiental 15: Atorgar la màxima protecció als valors paisatgístics.

Objectiu ambiental 16: Minimitzar l’impacte ambiental de les infraestructures en

projecte, proposant els traçats i variants més adients.

Objectiu ambiental 17: Facilitar la percepció del paisatge des del viari.




57

Objectiu ambiental 18: Protegir el patrimoni cultural, històric i arquitectònic.

Finalment advertir que el PDUC, seguint la pauta marcada pel PTPAPA, tampoc es

planteja cap objectiu específic pel cas del vector ambiental “aire” atesa la bona qualitat

del medi ambient atmosfèric a la comarca.




58

5 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA

Aquest capítol, en seguiment dels requeriments de la Directiva 42/2001/CE així com

de l’avantprojecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes del Departament

de Medi Ambient i Habitatge, està dedicat a la justificació ambiental del PDUC.

En primer lloc es justifica el grau de coherència de les estratègies adoptades pels

redactors del PDUC seguint el marc acotat pel PTPAPA, amb els objectius ambientals

formulats al capítol anterior, derivats tant de les directrius com del resultat de la

diagnosi ambiental exposada al capítol 3 d’aquest informe.

En segon lloc, s’avalua el grau de compliment d’aquests mateixos objectius ambientals

respecte les propostes concretes del projecte del PDUC.

Finalment, es comenta la incidència ambiental de les propostes del PDUC.

Concretament, es detallen les principals apostes ambientals i de sostenibilitat que

aporta el PDUC respecte l’alternativa zero, que no ha de considerar-se només des de

la inexistència del Pla Director, sinó des del ple desenvolupament del planejament

vigent. Es des d'aquesta perspectiva que han de ser contemplats, l'increment o

disminució dels potencials riscos ambientals que podria comportar l’aplicació del Pla.

5.1 COHERÈNCIA ENTRE ELS OBJECTIUS AMBIENTALS I LES ESTRATÈGIES DEL PTPAPA

5.1.1 Criteris ambientals que destaca el PTPAPA

L’Informe ambiental que acompanya el PTPAPA a partir de l’anàlisi del document

“Criteris per al desenvolupament del Programa de Planejament Territorial”, sistematitza

aquests criteris en base als tres sistemes en que s’articula el Pla, tot i advertint que

molts d’aquests criteris interactuen en més d’un sistema.. Sistema d’espais oberts

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.




59

2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de

l’ordenació del territori.

3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

4. Moderar el consum de sòl.

Sistema d’assentaments urbans

5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.

6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

7. Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.

8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la

implantació de polígons industrials o terciaris.

9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.

10. Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat.

11. El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori.

Sistema de mobilitat

12. La mobilitat és un dret i no una obligació.

13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes

d’assentaments.

14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant

infraestructures concordants amb la matriu territorial.

A partir d'aquests criteris el PTPAPA destaca els beneficis que es deriven d’aquesta

concepció marc del planejament territorial. El PDUC ha adoptat aquests criteris per

l’establiment de les seves directrius i objectius, orientats a la consecució de beneficis

ambientals equivalents.

5.1.2 Anàlisi de les grans alternatives

Teòricament qualsevol figura de planejament pot adoptar diverses alternatives pel

desenvolupament territorial i urbanístic del seu àmbit d’incidència. Ara bé en el cas de

la redacció del PDUC, el model territorial i les directrius ambientals estaven

determinades d’antuvi pel PTPAPA, que acota extremadament el marge d’actuació del

PDUC, definint ja on es pot créixer, en quina dimensió, les grans infraestructures, etc.

Model i directrius integrades en la redacció del PDUC com està exposat a la memòria i

com s’ha anat remarcant al llarg d’aquest informe. Per tant, en aquest cas no hi cabien




60

alternatives de models de creixement sinó adoptar l’alternativa escollida pel PTPAPA

com un model de grans línies de actuació per concretar-les a un àmbit determinat i en

funció de la major escala de treball, proposar, si es cregués necessari, les

modificacions pertinents, tals com reperfilar algunes reserves d’infraestructura, dotar

de major protecció determinats sòls no protegits pel Pla Territorial, ampliar el sòl per

activitats econòmiques, desclassificar sòl inadequat, com correspon a l’àmbit

d’actuació i decisió d’un PDU.

Tot i el major nivell de concreció d’un pla director, respecte a un pla territorial, cal

advertir que per la seva naturalesa no arriba al nivell de detall d’un pla d’ordenació

urbanística municipal i per tant la valoració de la incidència ambiental d'un pla director

s’ha de circumscriure al restringit àmbit de la seva competència.

En conseqüència aquest subapartat no es planteja com un anàlisi disjuntiu entre

alternatives possibles, sinó que es concentra en comparar les decisions preses pel

PDUC amb cada una de les alternatives estratègiques del PTPAPA, així com el que

podria suposar ambientalment les concrecions del PDUC.

“Creixement urbà concentrat en determinats nuclis o nodes del territori”. El PDUC assumint aquesta alternativa, aposta per mantenir el sistema d’estructura

nodal del territori, reconeixent a Puigcerdà la capitalitat comarcal de la Cerdanya, però

també la singularitat de Bellver de Cerdanya i les particularitats dels nuclis tradicionals

amb emplaçaments dependents de la terres de cultiu i pastura. Proposa trobar un nou

equilibri amb la finalitat que la capital pugui augmentar el seu pes demogràfic, així

com també Bellver, sense provocar un col·lapse en el sector econòmic bàsic de la

comarca, la construcció, ni frenar la distribució d’habitatges, usos i serveis a la resta de

municipis, els quals no podran augmentar el número de nuclis, però sí la diversitat

d’usos, d’equipaments i serveis. Atès que la majoria dels pobles ceretans disposen

encara de potencial de sòl provenint del planejament vigent, amb plans parcials

aprovats, alguns encara per desenvolupar, és evident que seguiran tenint una

dinàmica urbanística de creixement, ara bé continguda en el temps i l’espai, ja que el

PDUC no considera necessari que es classifiqui més sòl, i en alguns casos planteja la

conveniència d’algunes desclassificacions.

Consolidar l'actual realitat estructural de la Cerdanya-Ciutat com el Pla Director

remarca i proposa potenciar, no comporta una incidència negativa sobre el medi,




61

perquè no suposa la implantació de noves infraestructures sinó la millor adequació de

les existents, per tant tampoc incrementa la fragmentació del territori. Potenciar cada

nucli pot evitar el despoblament, aconseguir fixar la població autòctona sobre el

territori, concentrar la segona residència dins dels nuclis urbans evitant el consum de

sòl propi de la dispersió, així com el manteniment i cura del paisatge i la restauració i/o

rehabilitació de l’habitatge rural com a patrimoni arquitectònic. Naturalment no pot

evitar la mobilitat obligada però si reduir-la si augmenten o milloren els serveis de

proximitat i pot facilitar l’ampliació o l’establiment de sistemes de transport públic.

• “Creixements residencials i per a l’activitat econòmica annexes a les trames urbanes existents”

Aquesta alternativa, escollida pel planejament territorial amb la finalitat de mantenir

l'estructura urbanística i territorial existent, es adoptada pel PDUC com a possibilitat de

recuperar i millorar els nuclis de petita dimensió, mitjançant el foment de la residència

lligada a les activitats rurals, a certes activitats professionals i a la reutilització del

patrimoni arquitectònic existent com a segona residència, o com serveis turístics de

qualitat i escala reduïda.

En conseqüència el PDUC descarta qualsevol nova possibilitat d'urbanització

residencial aïllada i proposa concentrar el potencial creixement residencial en primer

lloc, dins dels propis nuclis urbans fins esgotar el sòl disponible; i en segon lloc com a

continuació de les trames urbanes. En aquest cas les zones es delimiten nucli per

nucli decidint les àrees més idònies en funció dels valors ambientals i paisatgístics

detectades en l’estudi del paisatge.

En alguns casos especials d’aïllament i/o morfologia inadequada i per no haver estat

desenvolupats des de fa molt de temps, el PDUC, opta per la desqualificació de sòl

urbanitzable que passa a no urbanitzable.

Respecte als creixements per activitat econòmica es proposa donar continuïtat dins

dels nuclis urbans de les activitats industrials - artesanes dels seus habitants (petits

tallers, fusteries, etc.), sempre que siguin compatibles amb els altres usos, i aposta per

la introducció de noves activitats econòmiques en les poblacions tradicionals, com les

zones hoteleres que podran distribuir-se per tots els nuclis de cada municipi en els sòls

preventius i apte per a l’extensió urbana, delimitats, sempre annexes al sòl urbà.




62

Pel que fa a la necessitat de noves àrees especialitzades d’activitats econòmiques, la

minsa població de la major part dels nuclis ceretans aconsella concentrar les possibles

zones d’equipaments d’abast comarcal en els nuclis polars de Puigcerdà i Bellver de

Cerdanya, que per si sols concentren més del 60% de la població comarcal. Ara bé per

tant de reconduir i compensar l’històric aïllament de la resta de municipis i el seu

explicable sentiment d’iniquitat el PDUC permetrà sectors discontinus respecte de les

noves àrees d’activitats econòmiques de manera que pugui repartir-se de manera

equitativa els beneficis i les càrregues de les actuacions; tanmateix recomana fórmules

consorciables i/o mancomunades de gestió pels grans equipaments.

• “Contenció dels creixements, polítiques d’habitatge principal i canvis d’ús a favor de l’activitat econòmica”.

En coherència amb aquesta alternativa, el PDUC en incidir en la comarca amb major

quantitat de sol urbanitzat i urbanitzable del Pirineu, pot ser més restrictiu en el

consum del sòl que el propi PTPAPA. Opta també per compassar considerablement el

creixement. Com s’ha dit aposta pels creixements compactes, la rehabilitació dels

teixits urbans existents, tant per la ubicació de l’habitatge principal com secundari així

com per la implantació d’hotels i allotjaments col·lectius per fomentar el turisme.

D’aquesta manera es pretén a nivell social aconseguir els beneficis econòmics que

aporta el turisme més estables i de major durada que els generats per la simple

construcció de segones residències, fixar residència per la generació de llocs de treball

permanent i frenar el consum de sòl i la implantació de noves infraestructures.

• “Zones preferents d’implantació en sòl no urbanitzable” El PDUC estableix una gradació en la protecció del sòl, de manera que les edificacions

i construccions susceptibles d’instal·lar-se en sòl no urbanitzable ho facin sempre en

els sols de menor valor. La introducció de sub-classificacions en els sols de protecció

preventiva s’orienta cap a aquest objectiu al permetre una delimitació espacial més

precisa de gradació alhora que introdueix una gradació temporal de les implantacions.

• “El mode de transport més sostenible”

Des d’una perspectiva ambiental aquesta és la millor formulació per una alternativa

referent al transport, amb la que coincideix plenament el PDUC. La sostenibilitat d’un

mode de transport no depèn tan de la infraestructura en si, sinó de la seva adequació

a les característiques i necessitats de l’àmbit. Aquest posicionament implica, per la




63

Cerdanya descartar-hi la implantació d’una estructura ferroviària, que suposaria un

greu impacte ambiental sobre el territori, com ja ha posat de manifest el diagnòstic del

PTPAPA i ha confirmat, el PDUC, des dels estudis previs a la redacció que van posar

en evidència, en la situació actual de la comarca, la inviabilitat a tots nivells de la

prolongació de la línia fèrria de Puigcerdà a la Seu, a causa del reduït nombre de

viatgers potencials i l’estructura nodal disseminada dels nuclis.

En contrapartida s’aposta per millorar el servei d’autobusos, en freqüència de pas i

extensió de recorreguts. L’autobús ofereix més possibilitats d’adaptar-se al volum de

la demanda i de cobrir més zones de la comarca. No requereix noves infraestructures

i l’emissió de CO2 per càpita és més reduïda que la d’un ferrocarril mig buit.

5.2 COHERÈNCIA ENTRE ELS OBJECTIUS AMBIENTALS I LES PROPOSTES CONCRETES QUE FORMULA EL PLA

En aquest apartat s'exposa com es concreten amb la Normativa i els plànols

d'ordenació, les propostes exposades a la Memòria del PDUC i la seva coherència per

assolir els objectius ambientals plantejats.

Objectiu ambiental 1: Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala comarcal

i garantir la seva connexió territorial i ecològica.

El PDUC, dóna resposta a aquest objectiu incrementant la protecció dels espais

naturals ja realitzada pel PTPAPA, introduint nous subtipus en les categories bàsiques

dels espais oberts que aquest defineix: Sòl no urbanitzable de protecció especial, Sòl

no urbanitzable d’interès territorial, Sòl no urbanitzable de protecció preventiva.

L’escala de treball del PDUC ha permès acotar millor tan la delimitació, com

l’adequació de les mesures de protecció en funció de la naturalesa específica de cada

espai.

a) Al Sòl no urbanitzable de protecció especial s'hi afegeix

- Protecció específica del paisatge, (clau 24a)

- Protecció ecològica – paisatgística, (clau 24b)




64

c) El Sòl no urbanitzable de protecció preventiva, es desglossa en

- Protecció preventiva, (clau 20 a) - Apte per l’extensió urbana, (clau 20 b)

Esquema 5.1. Esquema comparatiu categories no urbanitzable en el PTPAPA i el PDUC

Classificació determinada pel Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTPAPA)

Subclassificació afegida pel Pla Director Urbanístic de la Cerdanya (PDUC)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del PTPAPA

Els espais que el PDUC delimita amb major precisió en cada una d’aquestes

categories, són els espais que havien estat prèviament identificats i protegits com a

més valuosos pel PTPAPA, (en base als criteris exposats i avaluats en l'Informe de

Sostenibilitat Ambiental que l'acompanya i que per tant s'ha descartat tornar a

avaluar). La diversificació de categories establerta pel PDUC, es deriva de l’estudi del

paisatge, que ha permès redefinir amb major precisió les superfícies a protegir. El

resultat de la nova delimitació s’expressa a escala 1:20.000.

Els següents plànols expliquen gràficament aquest procés: La imatge 5.1 posa de

manifest la superposició de les noves subdivisions de la classificació sobre les

superfícies ja protegides i l’increment qualitatiu i quantitatiu de protecció que suposa.

La imatge 5.2 resumeix a través de taques, la superfície total de cada tipus de

protecció i posa de manifest l’alta proporció de sòl de protecció especial respecte a la

totalitat de l’àmbit.




65

Imatge 5.1 Subclassificacions sobreposades a les proteccions del PTPAPA

Font: Elaboració pròpia i dades del PTPAPA.

Imatge 5.2 Resum sòls protegits segons la proposta del PDUC

Font: Elaboració pròpia.




66

Per a la caracterització paisatgística, que ha integrat els criteris ecològics i

paisatgístics tal com s'ha exposat en l’apartat del Paisatge de la Diagnosi ambiental,

el PDUC, ha tingut en compte Valors, Riscos i Impactes que defineix de la següent

manera:

Valors

Estructura de nuclis

Jerarquia, relació territorial entre els nuclis històrics. S’ha adoptat en

general el criteri del Pla Territorial Parcial i del planejament vigent (PIC).

Corredors fluvials

Són porcions del territori que, normalment, apareixen de forma lineal i

que presenten al llarg de la seva extensió una continuïtat o graduació.

Són de naturalesa molt àmplia, poden ser agrícoles o forestals, com a

funció tenen la de mantenir el grau de relacions ecològiques, que

normalment és més complex en aquestes zones. Comprenen la llera del

riu i tot el bosc de ribera que hi va associat, considerant tots els seus

estrats de vegetació (arbori, arbustiu i herbaci). (vegis en l’annex

elements de paisatge 1)

Bosc caducifoli

Compren la vegetació caducifòlia de les valls fluvials. (vegis en l’annex


Patrons nítids

Són espais bàsicament agrícoles, diferenciables respecte el seu entorn,

caracteritzats per una ordenació o estructura específica, un mosaic

identificable, regular o irregular. Els trobem associats majoritàriament

als rius i contenen els “bocage” o embolcalls vegetals característics.

Interessants a fi d’evitar la uniformitat dels cultius i com àrees de forta

diversitat biòtica. (vegis en l’annex elements de paisatge 3)

Bocage cerdà

Els embolcalls són separacions vegetals pròpies de la vall cerdana

formades per arbusts i arbres caducifolis que presenten una alternança

irregular. Sovint inclouen els cursos dels rius, torrents o rieres, i alguns

canals de més entitat. La majoria d’ells són veritables corredors

biològics, ja que inclouen vegetació de ribera, permetent la connexió




67

entre les espècies de flora i fauna de diferents espais. (vegis en l’annex


Frontera muntanya/plana

Línia d’inici de la muntanya pel canvi de pendent que implica l’aparició

de bosc i la desaparició brusca dels conreus. (vegis en l’annex elements

de paisatge 7)

Turons a la plana

Elements topogràfics que sobresurten i, per tant, destaquen a la plana

cerdana. Alguns d’aquests turons són veritables peces d’identitat

comarcal, per exemple el Puig de Saneja o el massís de l’estret

d’Isòvol. (vegis en l’annex elements de paisatge 6)

Enclavaments oberts a la muntanya

Els enclavaments de muntanya són prats de dall i clarianes als boscos

que mantenen una heterogeneïtat elevada i una major diversitat

d’hàbitats muntanyencs. Morfològicament conformen agregats, o sigui,

petits conjunts o aglomeracions de varis enclavaments. En el cas

paisatgístic, l’agregat és un conjunt de peces geogràfiques, de gra petit,

que es troben més o menys disperses i en abundància pel territori.

Normalment es tracta d’espais reduïts que es van repetint com en una

matriu. (vegis en l’annex elements de paisatge 5)

Separadors d’àrees urbanes

Àrees naturals amb més o menys valor propi, que de cop adquireixen

gran significació per la seva situació estratègica en el territori.

Riscos

Protecció viària

Són els espais oberts lineals al llarg d’una infraestructura viària. Tenint

en compte que el paisatge es percep sobretot des de les vies d’accés,

aquestes franges tenen com a funció mantenir la visibilitat des d’una

determinada via, així com un cert àmbit entorn d’una àrea construïda.

Aquests espais també poden fer en algun cas la funció de connectors

entre varis espais naturals.

- Àrees de influència viària – 100 m ample de protecció no aedificandi

Es prenen totes les vies estructurants primàries

- Àrees de influència viària – 50 m ample de protecció no aedificandi

Es prenen les vies estructurants secundàries.




68

Inundabilitat

Delimitació de les àrees inundables segons els períodes de retorn de

l’Inundat a 50, 100 i 500 anys.

Geozones

Àrees de protecció del patrimoni geològic segons l’Inventari d’Espais

d’Interès Geològic de Catalunya.

Àrees de gran visibilitat

Són les zones on conflueixen d’una manera intensa i característica més

d’una àrea de visibilitat. Aquestes zones, o horitzons amb més

exposició visual, s’han trobat a partir de la superposició dels estudis de

visibilitat parcials. (vegis en l’annex elements de paisatge 8)

Impactes

Activitats extractives

Límit dels espais afectats per les extraccions mineres.

Àrids

Zones nues

Zones de sòl amb vegetació escassa o nul·la

Zones esportives i lúdiques

Camps de golf, Càmpings, etc.

Zones urbanitzades

El següent quadre sintetitza les correspondències entre les delimitacions del PTPAPA i

la proposta de delimitacions pròpia del PDUC. El quadre pretén facilitar una lectura

ràpida de com tots els espais prèviament protegits pel planejament territorial segueixen

protegits pel PDUC, així com determinats sòls incrementen el tipus de protecció.




69

Esquema 5.2. Relació comparativa de proteccions

Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran Pla Director Urbanístic de la Cerdanya

Sòl no urbanitzable de protecció especial Sòl no urbanitzable de protecció especial Protecció específica del paisatge, (clau 24a) Protecció ecològica – paisatgística, (clau 24b)

Protecció per risc d’inundacions Protecció viària

Protecció PEIN i Xarxa Natura, (clau 25a) Protecció PEIN i Xarxa Natura, (clau 25a) Valor natural i de connexió Valor natural i de connexió, (clau 25b) Alt valor agrícola Alt valor agrícola, (clau 21a) Sòl no urbanitzable d’interès territorial Sòl no urbanitzable d’interès territorial Sòl d’interès territorial, (clau 23a) Sòl no urbanitzable de protecció preventiva Sòl no urbanitzable de protecció preventiva Protecció preventiva, (clau 20 a) Apte per l’extensió urbana, (clau 20 b) Es manté la mateixa categoria per determinats espais Diversificació cap a d’altres categories

Sòl no urbanitzable de protecció especial.

EL PDUC recull, lògicament, la delimitació i proteccions del PTPAPA del sistema

d'espais oberts de l'àmbit de la Cerdanya, que inclou els espais protegits per la

legislació sectorial, que seguint la relació del PTPAPA, són els següents:

Espais naturals de protecció especial:

Parc natural del Cadí-Moixeró Reserva natural parcial de Segre-Isòvol Reserva natural parcial de Segre-Prullans Reserva natural parcial de La Llosa

Espais del Pla d’Espais d’Interès Natural de l’àmbit:

Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Tossals d'Isòvol i Olopte Riberes de l'Alt Segre Serres del Cadí-el Moixeró

Espais inclosos formalment a la Xarxa Natura 2000 alpina:

Riu de la Llosa Riberes de l'Alt Segre

Tossa Plana de Lles-Puigpedrós




70

El PDUC, inclou també tots aquells espais naturals ja protegits pel PTPAPA amb

alguna de les claus de la protecció especial: Valor natural i de connexió, (clau 25b) i Alt

valor agrícola. (clau 21a), les redelimita si cal, les amplia

.

Però a més el PDUC, incrementa les proteccions al sobreposar les proteccions més

restrictives de protecció específica del paisatge (clau 24a) o la protecció ecològica –

paisatgística, (clau 24b) a determinats espais ja protegits o que tenien una .

La protecció específica del paisatge, (clau 24a) correspon als sòls més fràgils, pels

quals qualsevol activitat humana comporta un greu impacte sobre el lloc, i per tant

gaudeix del nivell de protecció més restrictiu a fi de mantenir-lo inalterable. La

normativa del PDUC regula i limita els usos als imprescindibles pel manteniment

d’aquestes zones.

La protecció ecològica – paisatgística, (clau 24b) correspon al sòl que integra tots o

part dels valors paisatgístics i ecològics característics de la Cerdanya, considerant tant

els àmbits estrictament naturals com els indrets resultants de les explotacions agro-

ramaderes.

La protecció que atorga cada una d'aquestes classificacions a més de donar resposta

de manera general a l'objectiu 1, dóna resposta a d'altres objectius específics. Com es

veurà més endavant, en els respectius anàlisis de coherència, s'exposa amb major

detall les característiques i proteccions que comporten.

Sòl no urbanitzable d’interès territorial, (clau 23a) El PDUC inclou les delimitacions

i proteccions d'aquesta categoria de sòl realitzades pel PTPAPA, però a més

incrementa també la protecció d'alguns d'aquests sòls que pasen a gaudir de de

protecció especial en alguna de les seves variants.




71

Imatge 5.3 Sòl no urbanitzable d’interès territorial segons el PDUC

Font: Elaboració pròpia i dades del PTPAPA

El sòl no urbanitzable de protecció preventiva.

El sòl SNU de protecció preventiva inclou la resta de terrenys no urbanitzables que no

tenen una protecció especial. En aquest cas s'estableix una protecció gradual, sense

perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc

de les estratègies que el PTPAPA estableix per a cada assentament, es puguin

desenvolupar àrees delimitades per a ésser urbanitzades i edificades, si escau, en les

dues qualificacions, delimitades amb les claus (20a) i (20b).




72

Imatge 5.4 Subdivisions de la protecció preventiva. Relació entre extensió de superfícies i grau de prevenció segons el PDUC

Font: Elaboració pròpia i dades del PTPAPA

Possibles riscos per aquest objectiu:

Donat que els sols de protecció especial són per definició de la normativa

incompatibles amb qualsevulla actuació d’edificació, d’ús, o de transformació que

puguin afectar els valors que motiven la protecció especial, per tant queda protegida la

major part del territori de la Cerdanya com és observable gràficament en la imatge 5.1.

La següent taula constata l'increment de la protecció del sòl que fa el PDUC respecte

al PTPAPA, en extensió però també en nivell de restrictivitat.




73

Taula 5.1. Proteccions PDUC respecte al PTPAPA

Per controlar el risc que per els sols de major valor pugui representar la implantació

d'edificacions d’agricultura i ramaderia intensives (hivernacles, granges,...) que puguin

d’ubicar-se en sòl de protecció especial, la normativa del PTPAPA, annexa al PDUC,

estableix ja les condicions que s’hauran d’incorporar des del planejament municipal,

relatives a l’estudi d’impacte d’integració paisatgística l’abast dels quals s’adequarà a

la importància de la implantació i a les condicions de l’entorn on s’ha d’ubicar. L’estudi

d’impacte i integració paisatgística partirà d’una anàlisi estructural i formal del paisatge

existent i comprendrà com a mínim un mapa de visibilitat amb les conques visuals dels

elements en estudi, seccions i alçats territorials de la implantació dels edificis i del

moviment de terres necessari, imatges principals dels nous edificis o construccions

presentades en el seu context paisatgístic, com també l’explicació de les solucions

complementàries d’integració adoptades: materials, colors, vegetació,...

El risc més important per els espais de valor natural el constitueixen les

infraestructures de mobilitat. Per aquest motiu el PDUC s'ha introduït la delimitació

específica de protecció viària que permet definir les zones de protecció viària amb

major precisió en funció de les seves peculiaritats i per tant la incorporació de les

mesures correctores més adequades.




74

Entre els trams d'infraestructures viàries en projecte a la Cerdanya que suposen un

risc ambiental segons l'Informe Ambiental que acompanya el PTPAPA, destaca el tram

que afecta el connector entre el PEIN de les Serres del Cadí-Moixeró i els espais a

l'altra banda de la frontera amb França, tot i que es preveu que 0,76 KM passin en

túnel per la qual cosa l'afectació seria més paisatgística que pròpiament ambiental, ja

que es pot considerar que la via substitueix l'actual carretera N 152.

La proposta del PDUC sobre xarxa primària combina l’eix Nord-Sud de la E-9 i la

circumval·lació en anella sobre l’actual traçat. Amb la proposta s’interactua en dos

sentits: fa una previsió de la reserva de sòl pel futur eix de la E-9, de secció 2+2, amb

els enllaços amb els túnels del Cadí i el futur de Toses i, amb les modificacions

oportunes, s’accentua el caràcter de circumval·lació intercomarcal de l’anella de

Cerdanya. És en aquest sentit que es resitua la N-260 al seu pas per determinats

nuclis de la Solana.

En tots els casos, tant pel que fa a la implantació de nous vials com a la millora dels

existents el PDUC estableix les condicions que requeriran l'estudi d’impacte preceptiu.

En la resposta a l'objectiu 13, es descriu amb detall les previsions concretes i les

determinacions sobre el tema.

La localització de noves infrastructures i la millora de les existents s'ha plantejat

d'acord amb les determinacions del PTPAPA, sempre que ha estat possible en sòl de

protecció preventiva. Quan la proposta ha hagut de situar-se en sòls protegits, ha sigut

per inexistència d’alternatives raonables i s'ha buscat el traçat més adient per la

correcta integració en la topografia i el paisatge, i de mínima afectació a l’estructura de

l’espai agrari. En tots els casos, correspondrà al planejament municipal al concretar la

reserva de sòl i a l'execució del projecte seguir les regulacions establertes pel

PTPAPA per aquestes excepcions.

Objectiu ambiental 2: Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu

territorial.

El PDUC, incrementa i complementa les garanties de protecció de la permeabilitat

ecològica de la Cerdanya, establertes ja per les normes de protecció del sòl no

urbanitzable del PTPAPA, gracies a l’estudi del paisatge que ha permès fer més




75

explicita i donar major visibilitat a aquesta condició i i en conseqüència bona part dels

corredors ecològics, protegits pel PTPAPA com a Sòls de valor natural i de connexió,

han quedat en el PDUC inclosos en les proteccions especials específica del paisatge o

l’ecològico –paisatgística.

Aquesta inclusió garanteix una major protecció ja que la normativa del PDUC estableix

que el sòls de protecció especial específica del paisatge s'han de mantenir lliures de

qualsevol edificació i inalterables, (2.5, 2.7). Pel que fa a les actuacions que es poden

autoritzar en el sols de protecció ecologico paisatgistica, a l’empara dels punts 4 i 6 de

l’article 47 de la Llei d’Urbanisme 1/2005, s’entendrà que està sotmès a un règim

especial de protecció al que fa referència el punt 5 de l’esmentat article, i que seran

incompatibles les actuacions d’edificació o transformació del sòl que puguin afectar de

forma clara els valors que motiven la protecció, un dels quals és la condició de

connector.

També des de les normes referents al sistema d’assentaments que proposa el PDUC

es garanteix la permeabilitat territorial, al consolidar els nuclis urbans existents i

descartar noves implantacions aïllades.

El PDUC, en delimitar de forma més precisa els límits específics per a l'extensió

urbana de tots els nuclis de la Cerdanya, ha tingut en compte les propostes concretes

del PTPAPA per a l'àmbit de la Cerdanya, que pretenen assegurar la permeabilitat

territorial. Són les següents:

• Bolvir, per tal que els creixements urbans no travessin el torrent de Rigat. • Ger, per mantenir lliure de construccions i al nord de la carretera, l’entorn

de Saga i un altre per mantenir la separació existent entre Ger i la urbanització d’All.

• All, concretament a llevant de la Serra d’All, complement de l’anterior. • Alp, per mantenir lliure el costat sud de la carretera, entre aquest nucli i

Das. • Urtx, per mantenir, en aquest cas el costat est de la carretera • Martinet, perquè els creixements no saltin a l’altra ribera del Segre.

De la mateixa manera s’han inclòs els quatre separadors, franges de sòl no

urbanitzable amb l'objectiu d’impedir que es formin continus urbans, també

assenyalats pel PTPAPA.




76

• entre Urtx i el Vilar d’Urtx. • entre Alp i Das • entre Pedra i Bor, en el municipi de Bellver • entre el nucli de Bellver, Riu de Santa Maria i Talló.

La precisió de la delimitació de les àrees de creixement que realitza el PDUC, parteix

de l'estudi paisatgístic de cada nucli, i utilitza entre d’altres criteris el reconeixement i

preservació dels corredors ecològics. (veure a l'annex: Elements de paisatge 2 i

Aplicació de les mesures de protecció del paisatge 2)

Pel que fa a la implantació de noves infraestructures o de millora de les existents, que

podrien incidir negativament sobre la permeabilitat ecològica, les propostes del PDUC

es limiten a indicar-ne la delimitació de sòl que hauran de precisar els POUM. Tot i

així, el PDUC preveu solucions de permeabilitat entre els sòls que han de quedar als

dos costats de la infraestructura, indicant els trams que siguin necessaris en túnel o en

viaducte. La normativa (article 3.3) estableix que els objectius (de connectivitat,

integració territorial, preservació dels ecosistemes) i la solució de traçats expressats en

el PDUC per cadascun dels trams, hauran d’ésser tinguts en compte en la definició del

projecte a l’efecte d’incorporar-los o per preveure, en el seu cas, alternatives a les

projectades que cobrissin millor els mateixos objectius.

Objectiu ambiental 3: Reconduir el sistema d’assentaments per ser més eficients en

el consum del sòl.

El PDUC afronta la reducció del consum de sòl, forçant la compacitat i cohesió dels

assentaments existents, alentint la possibilitat de classificar, a través del planejament

urbanístic municipal, nou sòl urbanitzable dins del sòl preventiu. A partir d’una anàlisi

exhaustiva de les necessitats d’habitatge principal, del sòl urbà consolidat i del

potencial urbanitzable de cada municipi, proposa el llindar òptim de creixement per

cada un i les condicions d’aquests creixements que que sempre s’hauran d’ubicar en

sòl preventiu apte per l’extensió urbana, sempre annex a la trama.

L’eficiència en el consum de sòl es concreta amb la delimitació per a cada municipi del

creixement dels nuclis que l’integren. A partir de la directriu de compacitat urbana i del

reconeixement de les especificitats físiques, socials i econòmiques així com del




77

potencials de cada un dels assentaments existents a la Cerdanya, el PDUC defineix

les àrees de possible extensió urbana i on s’hauran d’ubicar, si esdevenen necessaris,

els futurs creixements, d’acord amb les estratègies de desenvolupament establertes

pel PTPAPA i les determinacions regulades pel PDUC, i exigiran la prèvia realització

del planejament adient.

En el plànol normatiu del PTPAPA que recull el PDUC, s’indiquen els diversos tipus

d’estratègies de creixement establertes. Quan es considera que, en funció dels

objectius d'ordenació territorial, és adequat que es produeixi creixement per extensió,

s’estableixen, segons els casos, les estratègies de creixement potenciat, creixement

mitjà, creixement moderat o creixement de reequilibri. Quan es considera que no es

donen circumstàncies adequades per a un creixement significatiu en extensió,

s'estableixen alternativament, en funció dels objectius d'ordenació territorial, les

estratègies de canvis d'ús i reforma interior i de millora urbana i compleció.

L’objectiu del creixement potenciat és adreçar la major part del creixement urbà a

Puigcerdà i Bellver, les àrees en millors condicions per reforçar l'estructura de ciutats i

nuclis urbans que vertebra el territori de la Cerdanya i, d'aquesta manera, facilitar

l'accessibilitat als serveis, reduir les necessitats de mobilitat i evitar la dispersió de la

població i l'activitat, aconseguint densitats adients pel un millor funcionament del

sistema que suposa un consum més eficient dels sòl.

Per sota d’aquests màxims orientatius regulats pel PTPAPA pel termini 2006-2026, el

PDUC estableix barems òptims a assolir pel creixement dels teixits urbans residencials

considerant totes les variables que incideixen en el potencial d’habitatges com es

resumeix en la taula 5.2

En aquells municipis on les propostes del Pla són de creixement per reequilibri, per a

la quantificació de la superfície de sòl urbanitzable a preveure es tindrà en compte

també la capacitat del sòl urbà per rebre nova edificació d'habitatge i d'activitat, amb el

benentès que caldrà optimitzar la utilització del sòl urbà enfront de l'opció d'urbanitzar

nou sòl.




78

Taula 5.2. Potencials d'habitatge

El possible nou sòl urbanitzable, s’ha d’orientar a la consolidació dels nuclis històrics i

s’haurà d’ubicar, sempre, en petits creixements continus a les trames urbanes ja

existents.

El PDUC estableix en una determinació d’aplicació directa que haurà de ser recollida

necessàriament en el planejament d’ordenació urbanística municipal una gradualitat

temporal per la classificació de nou sòl urbanitzable. Aquests creixement sempre

s’hauràn d’ubicar prioritàriament en el sòl apte per a la extensió urbana.

El PDUC a més de definir aquests creixements moderats del sòl explicita que les

noves extensions urbanes, canvi d’ús o de reforma regulades pel planejament general

respondran, entre d'altres, al criteri d’estalvi de sòl, i en conseqüència suggereix com

argument per una delimitació concreta del sòl urbà o urbanitzable la implantació

d’activitat econòmica de proximitat –petits polígons per a tallers i activitats artesanals–

o infraestructura turística –hotels i equipaments– però acota la possibilitat de classificar




79

sòl per a la implantació de noves àrees especialitzades aïllades econòmiques o

d'equipament necessàries per al territori, només quan aquestes àrees no puguin tenir

cabuda en els creixements dels nuclis i àrees urbanes, o quan convé que constitueixin

un nou punt de referència territorial. La delimitació precisa de l'àrea s’haurà de fer

mitjançant els instruments urbanístics adients en cada cas.

Finalment remarcar que en determinats casos puntuals, assenyalats en els plànols

normatius, de localitzacions o dimensionats contradictoris amb els objectius del Pla, o

davant situacions d'oportunitat temporal, el PDUC determina la desclassificació

mitjançant els instruments de planejament que pertoquin. (veure 5.3.1)

El conjunt d'aquestes mesures que ha d’afavorir la concentració dels creixements dins

dels sòls ja urbans, abans que en els urbanitzables, que ha d'evitar la continuada

ocupació extensiva de la Cerdanya, es considera la més adient per aconseguir

l’objectiu proposat.

Objectiu ambiental 4: Reconduir la desproporció entre sòl residencial i sòl per

activitat econòmica.

Per aconseguir aquest objectiu el PDUC considera imprescindible incidir sobre l'actual

model econòmic basat en la construcció de segona residència. Amb aquesta finalitat

utilitza estratègies de signe molt divers. En primer lloc amb mesures que incideixen

directament sobre el sòl, compta amb la mateixa mesura anterior, la d’alentir la

classificació de nou sòl urbanitzable residencial, i paral·lelament amb la de preservar el

sòl de major valor agropecuari.

El PDUC introdueix el criteri de proporcionalitat entre població i llocs de treball

localitzats, interpretats en el conjunt de l’àmbit –municipal o plurimunicipal-, entre els

criteris que haurà de tenir en compte el planejament urbanístic municipal, en el cas de

noves extensions urbanes, canvi d’ús o de reforma regulades.

A nivell socio-econòmic l’estratègia és concreta en la sèrie de mesures per integrar els

diversos sectors econòmics, relligant cada sistema d’assentaments atenent les

necessitats i potencialitats dels petits nuclis de població, per garantir-ne el reequilibri

intern. Proposa potenciar teixits urbans més complexos, a través de mesures que




80

garanteixin la diversificació d’activitats econòmiques i la priorització d’allotjament

turístic col·lectiu, hotels, albergs, etc. per damunt de la segona residència. Així com un

turisme més lligat al sector agrari i una artesania i/o indústria autòctona que doni valor

afegit als productes propis. Per aconseguir-ho, cal millorar la comercialització dels

productes, fomentar el cooperativisme, l’impuls a la ramaderia extensiva, o reforçant

els subsectors agraris més competitius, i l’activitat econòmica de petit format als nuclis,

vinculada a un sector industrial de baix impacte ambiental.

Reconduir una situació tan consolidada com proposa l’objectiu 4 no es fàcil, però sens

dubte amb la interacció de totes aquestes mesures es pot tendir a invertir un procés

que està conduint a un futur sense perspectives, per esgotament del territori i la

destrucció del paisatge, que constitueix precisament l’atractiu de la Cerdanya.

Objectiu ambiental 5: Preservar la coherència i integritat de l’estructura territorial,

recolzada sobre el nuclis urbans.

El PDUC proposa mantenir l’estructura nodal actual, evitant que es produeixin

contactes per frenar la formació de continus urbans, contraris a la lògica territorial de la

Cerdanya i preservar el valor patrimonial dels petits nuclis pirinencs. Recolzant-se en

la singularitat de la comarca, aposta per la “Cerdanya-ciutat”, una estructura que

defineix com la d’un àrea geogràfica i paisatgística que s’ha d’entendre com un únic

establiment humà residencial i productiu, on els espais naturals, el teixit agropecuari, la

indústria de baix impacte, les infrastructures i la xarxa de pobles i viles, s’inclouen

urbanament en un projecte unitari.

El PDUC conserva i consolida l’estructura geomorfològica i històrica del territori,

mitjançant el reconeixement dels assentaments existents, potencia Puigcerdà com a

capital comarcal i Bellver com a centre de la baixa Cerdanya, que polaritzen els dos

subsistemes d’assentaments. Reconeix la singularitat d'Alp i Llívia i les

característiques físiques, socials i econòmiques de cada municipi, nucli o àrea urbana.

També contribueix a mantenir la integració en la realitat territorial la metodologia

seguida per la delimitació planimètrica del sòl preventiu pel creixement dels nuclis.

(veure en l'annex Aplicació de les mesures de protecció del paisatge ).




81

Objectiu ambiental 6: Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia

extensiva.

Amb la protecció dels sols de valor agrícola i ramader, el planejament urbanístic

assegura les condicions territorials pel manteniment de les activitats agrosilvopastorals

decisives per la conservació de les peculiaritats del medi natural i les característiques

paisatgístiques de la Cerdanya. Amb el ben entès que és condició necessària, però no

suficient disposar de l’escenari adient per assegurar aquestes activitats, i que cal

l'aplicació de polítiques públiques de recolzament econòmic i social que s’escapen de

les competències d'un Pla Director.

El PDUC assoleix aquest objectiu amb una delimitació més precisa d'aquests tipus de

sòl. En funció del seu valor intrínsec, en determinats casos incrementa el nivell de

protecció especial dels Sòls d’alt valor agrícola (clau 21), ja garantida pel PTPAPA,

amb les subcategories de protecció específica del paisatge.

Aquesta classificació inclou en part o en la seva totalitat els tres espais delimitats pel

PTPAPA, situats a la cubeta sedimentària de la marge esquerre del riu Segre:

- Seguint el riu d'Alp.

- Al llarg de la Valirota i la sèquia de Sanavastre

- Els costats del torrent de la Bavosa.

La idoneïtat dels sòls de major valor per l'agricultura i la ramaderia realitzada pel

PTPAPA ha estat sotmesa al procés d’avaluació en l’Informe de sostenibilitat

ambiental que l'acompanya. El PDUC ha redefinit aquesta delimitació a través de

l'estudi del paisatge, ampliant les proteccions en determinats sectors, una part dels

quals corresponen a sòls agrícoles o ramaders- classificats pel PTPAPA com a no

urbanitzables d’interès territorial o com no urbanitzables protecció preventiva que han

passat a gaudir de la protecció especial, sigui específica del paisatge (clau 24a) o

ecologico-paisatgística (clau24b), com es resumeix a l'esquema 5.2. La següent

imatge facilita la ubicació dels de protecció.




82

Imatge 5.5 Nivells de protecció del sòl agrícola

Font: Elaboració pròpia amb dades del dictamen preliminar sobre el valor agrícola dels sòls de l’Alt Pirineu i Aran.

En xifres concretes, la següent taula ofereix la proporció de proteccions del sòl agricola

i l'increment de la protecció respecte al PTPAPA.

Taula 5.3 Variació en les proteccions del sòl agrícola

Font: elaboració pròpia

Tenint en compte que el PDUC no classifica sòl urbanitzable, pel que respecte a la

seva competència, la protecció de tots els sòls agrícoles queda fortament amparada.

Per tant aquí ens limitem a remarcar que per qualsevol intervenció dins del marc que




83

estableixen les categories de sòl del sistema d’espais oberts, correspondrà al

Planejament d’ordenació urbanística municipal determinar mesures addicionals de

protecció dels valors relacionats amb l’agricultura en funció de la regulació

d’actuacions, usos i construccions que estableix el PTPAPA.

Si bé, generalment, les zones de pastura i conreu estan força separats dels nuclis

tradicionals de població del Pirineu, en el cas de la Cerdanya no es pot afirmar el

mateix d’alguns nuclis que han experimentat forts processos d’urbanització extensiva

o en alguna de les àrees especialitzades aïllades, per tant la sola localització dels nous

creixements en continuïtat a les trames consolidades podria en alguns casos no ser

suficient per conservar aquest tipus de sòl. La identificació a través de l’estudi del

paisatge de les zones més valuoses agrícolament, ha possibilitat delimitar la ubicació

dels possibles creixements evitant que aquests constitueixin una amenaça pel

manteniment dels conreus.

Objectiu ambiental 7: Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat,

protecció del sòl i funcions hidrològiques.

En relació a aquest objectiu, el PDUC, concreta les delimitacions del sòl forestal de

valor, protegit d'antuvi pel PTPAPA, segons la seva especificitat, amb algun dels tres

nivells de protecció, especial, territorial o preventiva. A més incrementa la protecció de

determinats sectors que inclou dins la classificaió de sòls de protecció específica del

paisatge(clau 24a) o d''interès ecològica-paisatgística (24b).

L'estudi de paisatge que ha orientat la delimitació i la reclassificació ha considerat,

especialment, tant les funcions hidrològiques dels boscos a les capçaleres

hidrogràfiques, la recarrega d’aqüífers, la connectivitat ecològica en les ribes de les

petites valls i especialment a la plana, com la funció de fixació del sòl enfront de

l'erosió. I s'ha contemplat el bosc de ribera associat als corredors fluvials, amb tots els

seus estrats de vegetació (arbori i arbustiu i herbaci), el bosc caducifoli de les valls

fluvials així com el bosc que apareix habitualment marcant el canvi de pendent, la

fronterera entre la plana i la muntanya.




84

Imatge 5.6 El sòl forestal inclòs en els diversos nivells de protecció

Font: Elaboració pròpia amb dades del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals).

L'assoliment d'aquest objectiu per part del PDUC queda garantit al consolidar les

proteccions amb un o altre nivell de protecció, segons sintetitza la taula següent:

Taula 5.4 Variacions en la protecció del sòl de valor forestal

Font: Elaboració pròpia amb dades del CREAF

En conseqüència el risc per les zones forestals, davant de les restrictives mesures per

reconduir i allentir la urbanització de la Cerdanya, en el futur no estarà tant lligat al

creixement urbanístic sinó especialment al progressiu abandonament per motius socio-

econòmics,de les activitats agropecuàries i forestals, com s'ha comentat en la diagnosi




85

dels aspectes ambientalment rellevants (apartat 3.1). Un procés en el qual no te

capacitat d'incidència el PDUC sinó que depèn d'intervencions polítiques.

Objectiu ambiental 8: Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals,

especialment pel que fa a inundacions, esllavissades i allaus.

En El PDUC, el grau de definició dels elements de paisatge permet delimitar de

manera més precisa les zones de possibles riscos geològics, d'esllavissades, d'allaus,

o d’inundacions e incloure’ls dins la classificació de protecció especial ecològico-

paisatgística. La classificació d'aquests sòls els fa inadequats a qualsevulla

aprofitament urbanístic segons el planejament superior.

Pel que fa a qualsevol ús que pugui comportar risc greu per a les persones, serà el

planejament d’ordenació urbanística municipal el que haurà de delimitar, amb precisió

les zones de risc i determinarà, en el seu cas, les mesures específiques de protecció i

prevenció que siguin adequades d'acord amb l'ordenació. Tanmateix correspon també

a POUM la delimitació de les zones de risc tecnològic així com limitar el creixement

urbà i la implantació d’elements vulnerables al voltant dels establiments afectats per la

legislació vigent en matèria d’accidents greus (directiva Seveso II i posteriors

modificacions.

Pel que fa al risc d'inundacions, el PDUC estableix de manera general, que l'ús dels

terrenys sotmesos a risc d'inundació es regularà mitjançant l'adaptació del Pla al

planejament sectorial corresponent, on s'estableixen els usos admissibles que no

hagin de comportar risc per a la seguretat de les persones en les àrees inundables en

funció del període de retorn, com també de la fondària i la velocitat de l'aigua

previsibles en cas d’inundació.




86

Imatge 5.7 Zones inundables. Servitud Q500

Font: Elaboració pròpia segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, Pla INUNCAT

El PDUC, concreta la protecció amb l’establiment d’una delimitació de SNU de

Protecció per risc d’inundacions, que permet la definició més precisa de les zones

inundables, La delimitació de les àrees inundables s’ha plantejat segons els períodes

de retorn de l’Inundat a 50, 100 i 500 anys.

La superfície subjecte a risc d’inundacions delimitada pel PDUC, parteix de la

información de Pla Inuncat, si bé l'escala de treball del PDUC, ha permès major

precisió en la delimitació.

El curs del Segre fortament condicionat per les aportacions dels rius i rieres de les

valls que hi conflueixen, amb unes característiques ben diferenciades, amb cursos

d’aigua en alguns moments torrencials, constitueix un complex sistema fluvial que

queda protegit amb la delimitació del seu espai més inundable (delimitat segons el

període de retorn dels 500 anys) i la consideració de SNU de protecció per risc

d’inundacions.




87

Pel que fa al risc d'allaus el PDUC ha recollit i protegit tant la superfície amb risc

d'allaus com la de perill per inestabilitat geològica (amb pendents superiors al 60 %),

delimitades pel PTPAPA per a l’àmbit de la Cerdanya.

Possibles riscs per aquests objectiu: Es poden considerar irrellevants ja que el

PTPAPA estableix l’exclusió dels sòls sotmesos a possibles riscs, per a qualsevol tipus

d'ús que pugui comportar un risc per les persones i estableix pel Planejament

urbanístic l'obligació de la detecció i delimitació precisa de les zones de risc així com

les mesures de protecció específica que cal adoptar en cada situació.

Objectiu ambiental 9: Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori

menys consumidores d’aigua i que facilitin la prestació de serveis d’abastament i

depuració.

Responen a aquest objectiu totes les mesures per a la localització i concentració del

creixement en els nuclis urbans. L’opció per compactar i densificar les trames ja

urbanes, en contraposició a la implantació de urbanitzacions aïllades, suposa un

menor consum d’aigua, i facilita tan l’abastament, com la evacuació i depuració.

Per a aquest objectiu no s'ha establert unes normes específiques, els seu assoliment

està lligat a la consecució de la contenció urbanística i el creixement compacte dins

dels nuclis existents, objectius que si tenen, com hem vist, una regulació molt

concreta. Un mode de creixement que redueix el consum d'aigua, els sistemes

d'abastament i la depuració posterior.

Objectiu ambiental 10: Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua:

capçaleres hidrogràfiques, zones de recàrrega d’aqüífers, zona fluvial i sistema hídric

en general.

La redefinició del límits dels tres tipus de protecció, especial, territorial i preventiva,

contribueix també a l’assoliment d’aquest objectiu. Ja que l'estudi del paisatge que ha

sustentat la delimitació ha tingut en compte els corredors fluvials que inclouen tots els

elements que intervenen activament en el cicle de l'aigua, inclosos els boscos de

ribera. (veure annex Elements de paisatge 1)




88

Si amb les mesures de protecció del sòl no urbanitzable establertes pel PTPAPA

queden protegides pràcticament tot aquestes zones, PDUC, incrementa encara la

protecció de les zones més valuoses amb la seva inclusió en la protecció paisatgística.

La delimitació del sòl preventiu, en la que el PDUC ha tingut també en compte la

consideració dels corredors fluvials assegura un major control de les actuacions del

planejament urbanístic, ja que per raons d'escala serà aquest, finalment, el que ha de

protegir.

Imatge 5.8


Objectiu ambiental 11: Afavorir modes de transport més eficients per no incrementar

les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.




89

Si bé un Pla Director no té capacitat d’incidència directa sobre les determinacions i

gestió del transport, el PDUC adopta les mesures més adients que poden contribuir

indirectament aconseguir aquest objectiu.

Com ja s’ha assenyalat, el PDUC, donada la realitat actual de la Cerdanya, descarta la

implantació d’una línia de ferrocarril com a transport col·lectiu per no ser la solució més

adequada ambientalment, i opta per l'ampliació dels serveis de transport públic amb

autocar. En aquest sentit, recomana actuacions com la coordinar les correspondències

de tren i d’autobús en funció de les necessitats horàries escolars, laborals i/o

residencials i proposa una terminal comarcal d’autobusos propera a l’estació de

Puigcerdà, per facilitar la correspondència

Paral·lelament, les directrius i determinacions del PDUC respecte a la polarització i

compactació dels assentaments urbans, incideixen en el foment i viabilitat de

l'increment de la oferta i la demanda de transport públic. Així mateix, amb la finalitat de

potenciar l’ús del transport públic oferint un servei que cobreixi tot el territori, el PDUC

recomana doblar el servei per l'anella de circumval·lació.

Objectiu ambiental 12: Controlar el creixement de la mobilitat obligada.

El PDUC, seguint les estratègies del PTPAPA, intervé en el control de la mobilitat

obligada a través de potenciar les polaritats de Puigcerdà com a capital de la comarca

i de Bellver com a capital de la sub-comarca del Baridà, on s´hi concentra més del

60% de la població. Mentre aquesta estructura afavoreix la mobilitat obligada des dels

petits nuclis ja que els seus habitants han de desplaçar-se fins als equipaments

comarcals per accedir als seus serveis, en contrapartida la concentració de persones

en els nodes principals permet arribar a la massa crítica de població per fer viable un

transport públic eficaç i per tant dissuasori del transport privat, amb la conseqüent

reducció d’emissions de diòxid de carboni per càpita en l’àmbit.

Tres tipus de les mesures adoptades pel PDUC tendeixen a moderar la mobilitat

obligada per afrontar aquest objectiu: la racionalització de la distribució dels

equipaments amb la creació de serveis a escala municipal, la millora de la xarxa viària,

així com les dirigides a afavorir la diversificació d‘activitats econòmiques.




90

Respecte als equipaments sanitaris el PDUC incorpora les previsions d’un gran

hospital transfronterer a Puigcerdà, i un Centre d’assistència primària a Bellver, així

com de consultoris a tots els municipis; la possibilitat de disposar d’aquest servei

sanitari de proximitat, a nivell ambiental suposarà una significativa reducció de la

mobilitat obligada.

Pel que fa a les activitats esportives, si bé el PDUC considera que l’existència de tres

grans pavellons esportius coberts (Puigcerdà, Alp i Llivia), és suficient per la Comarca i

descarta més instal·lacions d’aquest tipus, recomana en canvi a més petita escala,

equipaments esportius i de lleure a l’aire lliure, per cada municipi. Paral·lelament la

implantació d'alguns equipaments que servissin a més d'un municipi contigu,

contribuiria a reduir la mobilitat obligada, en nombre de viatges per càpita i/o en

distancia.

A nivell viari, la millora de la xarxa, suposarà si més no un reducció dels trajectes. El

PDUC hi contribueix, amb la delimitació de les reserves de sòl per a la construcció de

les variants previstes, amb la proposta de modificació de determinats traçats i amb la

potenciació de l'anella de circumval·lació.

Finalment cal esmentar les mesures tendents a la mixticitat d'usos i diversificació

d’activitats econòmiques dins de les trames urbanes que poden generar nous llocs de

treball i incrementar l’oferta de productes i serveis, amb la possibilitat de reduir també

parts dels desplaçaments.

Objectiu ambiental 13: Controlar el previsible increment de la contaminació derivada

del augment del trànsit.

Les mesures pal·liatives per la consecució de l’objectiu anterior incidiran també de

manera positiva sobre aquest, ja que qualsevol mesura que tendeixi a la reducció del

trànsit contribueix a un decreixement de la contaminació.

Ara bé si, com es comentava en l’anterior objectiu, a nivell intern la pròpia estructura

de la Cerdanya afavoreix la mobilitat obligada, aquesta mateixa estructura, per la seva

naturalesa de corredor d’interconnexió amb la resta de Catalunya en sentit nord-sud,

França i Andorra i en direcció est-oest amb les altres comarques del Pirineu, afavoreix




91

l’augment del trànsit territorial. Així mentre per una banda es pretén incidir en les

causes que generen la mobilitat obligada a la Cerdanya, per altra, com ja s’ha

comentat, les expectatives de la implantació de noves infraestructures d’abast

territorial (túnel de Tosses i la connexió amb França per la E-9), fa preveure un

considerable increment de trànsit. Un fet inevitable pel reequilibri del Pirineu, i que per

tant ha de ser encarat pel PDUC, des del seu acotat marge d'actuació, la proposta de

delimitació de reserves de sòl més adients per facilitar al planejament urbanístic

municipal i/o a la redacció del projecte definitiu l’adopció de mesures correctores del

seu potencial impacte sobre l’atmosfera i sobre el territori.

A nivell general, pel que fa a la contaminació el PDUC, actua en allò que pot incidir-hi

un pla director, amb la racionalització i millora general de la xarxa i de manera més

concreta amb la proposta d'un reequilibri de la intensitat del trànsit entre la solana i

l'obaga de l'anella de circumvalació.

Objectiu ambiental 14: Preparar la regió per adaptar-la als efectes del canvi climàtic

Les directrius per la diversificació i la introducció de noves activitats econòmiques a la

comarca, s’orienten cap a la consecució d’aquest objectiu. Així les determinacions que

permeten la diversitat d'usos compatibles dins de les trames urbanes o les que

fomenten l’establiment d’instal·lacions d'allotjament col·lectiu es plantegen com a

oportunitats per generar noves fonts d’ocupació, trencat la dependència estacional

dels esport de neu.

Objectiu ambiental 15: Atorgar la màxima protecció als valors paisatgístics.

El paisatge ha estat, com s'ha remarcat repetidament, un dels eixos vertebradors del

Pla Director. L’anàlisi de les característiques paisatgístiques (com s'exposa en el

subapartat Paisatge de l'apartat 3.1), que ha permès determinar els sols de major

valor científic, agrícola i forestal, els patrons propis, els riscos, el domini públic, en

suma, l’estructura orgànica del sòl no urbanitzable a escala comarcal, ha facilitat les

bases per al desenvolupament general de la redacció del PDUC. La metodologia

d’anàlisi emprada en integrar tots els vectors ambientals i paisatgístics, ha permès




92

definir i delimitar els valors paisatgístics del territori, garantir-ne la millor protecció, i per

tant la consecució de l’objectiu. (veure en l'annex elements de paisatge de l'1 al 8)

El PDUC complementa el nivell de protecció atorgat pel PTPAPA als valor

paisatgístics, amb la introducció dins dels sòls de protecció especial de dos nous

nivells:

• SNU de protecció específica del paisatge (clau 24a)

Contempla els espais que acumulen màxims valors de paisatge i fragilitats i que el

PDUC considera que s'han de mantenir inalterables, en conseqüència proposa regular

i limitar els usos en aquestes zones usos als imprescindibles pel seu manteniment.

Inclouen fonamentalment els Turons a la plana, veritables peces d’identitat comarcal,

d’alta fragilitat per la seva exposició visual, i els Corredors fluvials, de gran valor

ecològic, ja que comprenen tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera, i

molts d’ells inclouen hàbitats d’interès prioritari.

• SNU de protecció ecològico – paisatgística (clau 24b)

Protegeix aquells sols d’interès que no descarten absolutament cap intervenció sinó

que s'hi poden mantenir certes actuacions relacionades amb l’agricultura, la ramaderia

o per a activitats a la natura. En determinats casos l’activitat humana, a petita escala

és beneficiosa pel paisatge ja que aprofita els recursos naturals de la zona, s’integra al

paisatge, el manté, el gestiona i millora la qualitat ambiental del lloc.

Aquesta classificació protegeix més restrictivament determinats espais fins ara només

protegits per la protecció d’interès territorial i preventiva. Els valors paisatgístics han

condicionat la delimitació, dins la protecció preventiva, de les àrees més idònies per a

possibles creixements del nuclis urbans, ajustant a la realitat de cada nucli les

expectatives urbanístiques de manera que el resultat sigui beneficiós tant pel paisatge

com pel manteniment de l’activitat econòmica del lloc.




93

Imatge 5.9. Subclassificacions del Sòl de protecció especial pels valors paisatgístics

Font: Elaboració pròpia.

També cal incloure en les mesures establertes pel PDUC per l'assoliment d'aquest

objectiu de protecció del paisatge, els requeriments establerts per mantenir el paisatge

urbà. Els assentaments urbans hauran d'ubicar-se en continuïtat i harmonia formal

amb la trama consolidada, evitant la fragmentació de les actuacions. Així com que

hauran de mantenir la pròpia configuració preexistent del nucli, com element

significatiu del paisatge. En aquest sentit el PDUC remarca que els objectius de

compacitat i densificació que es deriven del criteri d’estalvi de sòl no seran argument

acceptable per a la ruptura de les pautes formals de les àrees i nuclis urbans.

Finalment, remarcar que el PDUC ha incorporat en les delimitacions per a la protecció

del paisatge el vector de la visibilitat, no sols com una informació útil per redefinir

límits, sinó també com un valor en si que cal ser preservat, identificant aquelles àrees

on hi conflueixen d’una manera intensa i característica el que abasta el nostre camp

visual.




94

Les zones de visibilitat són les àrees on hi conflueix d’una manera intensa i

característica el que abasta el nostre camp visual. Aquestes zones s’han trobat a partir

dels estudis de visibilitat del GIS. Les visuals s’han pres a 1,50 m sobre el terreny, des

d’un punt concret o des d’un recorregut, segons s’ha estimat més oportú. Els punts

escollits han estat el turó de Puigcerdà i el turó de Bellver, les dues fites de La

Cerdanya; i els recorreguts, el de l’obaga i el de la solana.

Imatge 5.10 Visibilitat des de Puigcerdà





95

Objectiu ambiental 16: Minimitzar l’impacte ambiental de les infraestructures en

projecte.

Com ja s’ha comentat l'impacte de les infraestructures en projecte a la Cerdanya, pot

tenir major incidència paisatgística que estrictament ambiental. El PDUC afronta la

consecució d’aquest objectiu des de la previsió dels traçats orientatius més adients,

l’únic nivell on pot incidir un pla director. La menor escala de treball ha permès, la

introducció de modificacions en els traçats de les vies en projecte partint de l’estudi del

paisatge i una definició més precisa de les zones de protecció incloses en la

delimitació específica de protecció viaria. En el ben entès que com s'especifica en la

memòria del PTPAPA, la xarxa actual de carreteres continuarà la seva validesa fins

l’any 2026, sostre del dit pla.

Tot i així, el PTPAPA recomana que s'haurà de preveure futures intervencions per

millorar la seva capacitat i, a la vegada, reforçar el itinerari E-9, la ruta europea,

integrada pels trams de la C-162 i la N-152. Per atendre aquesta demanda de previsió,

Imatge 5.11 Visibilitat des de Bellver





96

les propostes concretes del PDUC, han estat orientades de manera que el seu impacte

ambiental no sols sigui mínim, sinó positiu socialment en el sentit de racionalitzar

desplaçaments, tal com es justifica en el capítol 2 de la Memòria del PDUC on es

descriu la reconsideració de la xarxa viària de la Cerdanya, tant l'actual i com la

prevista, en clau de sostenibilitat de tot l’àmbit comarcal.

El PDUC dins del nivell de generalització en la que es mou un Pla Director i el seu

acotat marge d’intervenció, realitza l’anàlisi i detecció dels trams i punts més

conflictius, tant de l'actual xarxa viària com de les previsions ja existents que

comportant incidències ambientals més o menys greus, congestió de trànsit,

fragmentació, risc per les persones, i proposa determinades solucions alternatives,

redefinint o delimitant les propostes de reserva de sòls en aquelles localitzacions on el

possible impacte sigui menys significatiu, per a la delimitació de les quals ha estat clau

l’estudi del paisatge i sempre que ha estat possible s'han situat en sols de menor valor.

Tenint en compte aquesta delimitació correspondrà als POUM precisar la reserva de

Imatge 5.12 Propostes de modificacions o nous traçats d’infraestructures del PDUC

Font: elaboració pròpia




97

sòl necessària per les actuacions de millora de la xarxa a la així com l’avaluació del

seu impacte.

Respecte a la via transfronterera l'E-9, el Pla Director, incorpora la proposta de traçat

del POUM del municipi de Puigcerdà, proposant algunes intervencions puntuals per

millorar trams i cruïlles que actualment són conflictius. Concretament, la variant de

Bolvir, i en general algunes de les de la N-260, per tal de permetre segregar el tràfic

ràpid de circumval·lació, de l’intern que connecta a diari amb la vila de Puigcerdà. La

nova intersecció de l’Eix pot recollir la trinxera de l'E-9 i la variant provenint de Llívia,

desviant el tràfic francès de la rotonda d’accés a Puigcerdà des de l'E-9.

Pel que fa a la reducció d'impacte de les previsons de l'eix pirinenc que travessa la

plana, el PDUC reformula la proposta del PTPAPA de canviar l'actual jerarquia de la

xarxa viària de la comarca, de forma que l’eix pirinenc passi per l’obaga, reservant

l’actual traçat per la solana com a via comarcal. En front d’aquesta proposta del

PTPAPA, el PDUC planteja l'alternativa que el sistema viari bàsic reforci el caràcter de

circumval·lació, d’ús intercomarcal de l’anella formada per la N-260, la N-152, i els

accessos al túnel del Cadí, mantenint la secció tipus de 1+1 carrils de circulació, donat

que els túnels també tenen només 1+1. D'aquesta manera s’aconsegueix disposar de

dos sistemes complementaris de circulació i reduir l'impacte mantenint la secció actual.

Tot i així, es grafia la reserva de sòl necessari per possible desdoblement de la secció

en 2+2, si el trànsit ho demanés.

.

En aquest sentit, el PDUC resitua el pas de la N-260 per aquells nuclis de la Solana,

on està actuant més com a travessia urbana que com a Eix pirinenc. Concretament a

All, Ger, Saga i Bolvir, on encara que la traça sigui tangencial, es donen unes

interferències perilloses, en suportar la coexistència d'un trànsit pròpiament urbà amb

la quotidianitat agrícola que es vol protegir. En la proposta, la plana no es veu

afectada, les variants de traçat discorren sovint pel canvi de cota; i els viaductes, si

són necessaris, no tenen perquè deformar el territori. Les variants proposades

comportaran una millora en el funcionament del nuclis urbans en possibilitar girs a

l’esquerra amb una considerable reducció de perill, ja que les antigues traces podran

ser incorporades com vies urbanes, amb circulació més lenta en estar segregades de

l’Eix pirinenc.




98

Dins de la sèrie de millores de la N-260, la variant de Martinet ja prevista i estudiada

pel Ministeri del Foment, és una de les més imprescindibles i la més justificable des del

punt de vista de la morfologia urbana com per la seguretat de les persones ja que la

traça passa per dins del propi nucli urbà i coincideix amb l’eix on es concentren les

activitats públiques: l’Ajuntament i les Escoles i el centre comercial, a més de ser la

via que facilita l’accés a la zona de pesca més significativa de tota la zona. Per contra,

la realització d'aquesta infraestructura és una de les actuacions que pot comportar un

major impacte ambiental que haurà de ser avaluat i minimitzat pels redactors i

executors del projecte definitiu, si bé la configuració de la zona no ofereix alternatives

d'ubicació.

D'un altre ordre és la proposta de la variant de Meranges, la necessitat de la qual

apareix com a conseqüència de la perllongació de la carretera GIV-4036 que per

donar accés als llacs de Malniu, ha generat una greu saturació de trànsit així com

problemes d'aparcament en l'interior dels nuclis de Meranges i Girul. En un moment en

que Meranges es proposa incrementar les seves activitats turístiques i esportives, que

fan preveure un increment d’aquesta problemàtica, cal oferir solucions, per atendre

una demanda llargament reivindicada pel municipis, especialment quan una de les

polítiques bàsiques pirinenques és la de suport a les poblacions singulars. En aquest

cas d’única alternativa per minimitzar l'impacte, sempre que es vulgui mantenir l'accés

de vehicles fins al peu del camí als llacs és la ubicació proposada pel PDUC, en un

dels pocs (per no dir l’únic) punts possibles d’implantació.

Pel que respecte a la resolució de les problemàtiques de la carretera c-162, són les

següents, el PDUC delimita la reserva d’espai necessari per condicionar aquesta via

des de la sortida del túnel del Cadí fins a Puigcerdà, que inclou la rectificació de la

variant nord d’Urús, la travessa de Das (part en túnel), las variants d’Alp i Fontanals, i

els trams intermedis fins l’enllaç amb la N-152 al Vilar d’Urtx, i la millora com a variant

de la carretera de la Molina a la Masella a l’àrea de la Pia, i un nou accés al nucli d’Alp,

com ajustaments dels traçats a les condicions de la matriu biofísica del territori.

Finalment remarcar que el PDUC, elimina la proposta de variant de Baltarga a Isòvol

que recollida en l'Avanç del PDUC, atenent les raons del possible impacte que han

manifestat determinats ajuntaments.




99

En la normativa del PDUC s'estableix que si bé la seva representació gràfica en el cas

de desdoblaments o nous traçats, té un caràcter indicatiu, ajustable en posteriors

documents de projecte definitiu per cadascun dels trams, la solució de traçats

expressats, que no necessariament ha d'efectuar-se dins de l'horitzo temporal del pla,

haurà d’ésser tinguda en compte en el Planejament urbanístic municipal i la definició

del projecte a l’efecte d’incorporar els objectius ambientals assumits.

Objectiu ambiental 17: Facilitar la percepció del paisatge des del viari.

Pel que fa a la minimització de l'impacte sobre el paisatge de les infraestructures

viàries, les propostes de modificació del traçat introduïdes pel PDUC, han pres en

consideració no sols la possible afectació directa sobre el lloc on s'implanti la

infraestructura, sinó també el fet de facilitar i garantir la percepció del paisatge des del

recorregut de la mateixa. En aquest sentit, el PDUC ha incorporat aquesta funció com

a un condicionant pel traçat de noves infraestructures.

Imatge 5.13 : Visibilitat des de la carretera de l’obaga





100

Objectiu ambiental 18: Protegir el patrimoni cultural, històric i arquitectònic.

Si en general pot ser difícil destriar entre patrimoni cultural, històric i arquitectònic, en

el cas de la Cerdanya com en totes les comarques del Pirineu, és pràcticament

impossible etiquetar cada valor patrimonial, ja es tracti d'una esglèsia romànica, d'un

camí ramader o d'un nucli rural. Tots són manifestacions d’una cultura que ha anat

conformant-se i evolucionant al llarg d'una historia de segles, configurant un paisatge

cultural propi, en una zona que malgrat ser lloc de pas, s'havia mantingut relativament

aïllada fins a mitjans del segle XX.

Per això la preservació del paisatge en el doble nivell de protecció, contribueix en gran

mesura a l'assoliment d'aquest objectiu. En la mateixa direcció s’orienta la

determinació de la Normativa que obliga al manteniment i conservació dels camins

rurals i ramaders.

- Protecció i condicionament de la xarxa de camins històrics i agropecuaris.

- Preveure el seu manteniment.

Imatge 5.14 : Visibilitat des de la carretera de la solana





101

- Obligatorietat de conservar els seus traçats.

Pel que fa concretament al patrimoni arquitectònic el PDUC, considera el patrimoni

arquitectònic, com un suport essencial de la identitat i el caràcter ceretà. I dóna com a

directriu al planejament intermunicipal, incorporar el Catàleg de protecció del patrimoni

històric Artístic, amb especial èmfasi en l'habitatge tradicional existent. S’han de

consolidar i regular en tot l’àmbit les tipologies edificatòries, els seus materials i

tonalitats bàsiques, així com tots aquells aspectes de la pràctica constructiva que

resultin recurrents per adaptar las noves actuacions a l’entorn. Per això el PDUC fa un

anàlisi de la tipologia tradicional ceretana i incorpora la Normativa d'edificació al

Pirineu.

Tal com s'exposa en la Memòria del PDUC, (1.4, punt 5), en base als objectius del

PTPAPA, i incorporant els anàlisis efectuats sobre els recents estudis comarcals,

estableix entre els objectius i propostes que hauran de ser recollits en el planejament

derivat, la seva defensa i protecció del patrimoni, que es concreta en la proposta de:

- Establir les bases per l’elaboració d’un catàleg del patrimoni arquitectònic de

la Cerdanya.

- Determinació dels àmbits patrimonials d’interès arquitectònic. Mesures de

conservació dels entorns lligats a conjunts (habitatge, estables, pallisses, etc)

típics de la casa ceretana en el medi rural.

Per tal de preservar les tipologies tradicionals i reconduir les tipologies actuals, el

PDUC ha efectuat una anàlisi de la denominada tipologia tradicional ceretana, que

s'annexa al Pla on es proposa una sèrie de paràmetres normatius que hauran de ser

considerats en el nou planejament municipal. històrics

Tanmateix com pautes arquitectòniques per una correcta integració volumètrica,

tipològica, cromàtica i paisatgística de les noves construccions en sòl urbà el PDUC

incorpora com annex a la seva Normativa, la Normativa d’edificació al Pirineu,

elaborada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat

de Catalunya, que haurà de ser adaptada a la realitat de cada municipi i incorporada,

de manera adequada i suficient, al planejament urbanístic municipal.




102

5.3 INCIDÈNCIA AMBIENTAL DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA.

El Projecte del PDUC mitjançat les estratègies i les propostes concretes que formula

en els àmbits de competència on pot incidir un Pla Director: la concreció de

l’emplaçament de les grans infrastructures, la protecció del sòl no urbanitzable, la

definició de determinacions per garantir un desenvolupament urbà sostenible i la

programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge, aporta notables

avantatges per reequilibrar el creixement accelerat de la Cerdanya i la preservació del

medi natural, un balanç positiu en clau de sostenibilitat que sintèticament es pretén

explicitar en aquest apartat.

5.3.1 Principals apostes ambientals i de sostenibilitat del Pla

El PDUC suposa aportacions positives i rellevants en front de l'alternativa zero, que

recordem no s'ha de formular a partir de la situació actual, sinó sobre l’escenari de

tendències previsibles exposada en l'apartat 3.2, si en absència del Pla Director es

continuessin a la Cerdanya les actuals dinàmiques de creixement derivades del

desenvolupament del planejament vigent.

Les principals contribucions del PDUC a la sostenibilitat i millora ambiental de la

Cerdanya, per mitjà de les propostes concretes que es sintetitzaven a 2.4.2) i les

actuacions que s'han anat exposant a l'apartat 5.2, són les següents:

⇒ S’assegura la protecció dels valors naturals més valuosos prèviament definits i

protegits pel PTPAPA, amb

a) L'increment de l'extensió del sòl de protecció especial, gairebé en un 11% la

seva extensió, gràcies a l'escala de major detall pròpia d'un pla director que facilita

una millor definició del limits i a l'estudi del paisatge que ha permès la detecció

més precisa de les especificitats de cada zona.

b) L'increment de grau de protecció dels sòls ja protegits pel PTPAPA, amb la

definició de dues noves categories més restrictives.

o protecció especifica del paisatge (clau 24a)




103

o protecció ecològica – paisatgística (clau 24b).

La major protecció d'aquestes dues categories, afecten un 27,38% de l'àmbit,

Amb aquestes accions que donen compliment als objectius: 1,2,6,7,8,10,15,

a més

⇒ S'assegura l'exclusió del desenvolupament urbanístic dels espais i cobertes

territorials i es sobreprotegeix la xarxa de connectors territorials continus.

⇒ Es protegeixen els sòls agrícoles més fèrtils. Els més valuosos queden

protegits doblement per la seva condició de tals i amb la protecció específica

del paisatge. La plana, l'espai agrícola per excel·lència de la Cerdanya no és

edificable. I es garanteix la potencialitat agrícola i ramadera dels terrenys de

menor abast que actualment tenen aquest ús.

⇒ Es descarten els creixements urbans deslligats dels nuclis urbans, concentrant

el creixement residencial i per d'activitats en aquests nodes, per evitar la

dispersió i la fragmentació territorial i assegurar alhora la permeabilitat

ecològica de la matriu territorial, amb la determinació de la compacitat dels

nuclis i amb la delimitació dels creixements. Varies són les propostes del PDUC

en aquesta direcció.

c) La definició dels sòls preventius més aptes per a l'extensió urbana amb el desdoblament en dues categories, de la protecció preventiva determinada en el

PTPAPA, permet establir-ne la concreció, i clarificar les expectatives que se’n

deriven d’aquesta categoria del no urbanitzable. Les dues qualificacions del sòl

preventiu delimiten uns àmbits territorials prou extensos per absorvir els possibles

creixements de sòl i habitatges fins l’any 2026, segons les previsions fetes del

PDUC, com també prefiguren els corresponents programes de desenvolupament

municipal i les directrius que haurà d'assumir el planejament urbanístic municpal.

d) Es fixa una densitat per evitar desenvolupaments extensius La densitat

mitja en 30 habitatges/ha. Si la densitat és menor de 25 o major de 50, s'haurà de

justificar.

e) La desclassificació de determinats sòls urbans que no han estat desenvolupats., per que es troben situats en una posició territorial d'elevat




104

impacte paisatgístic i que vulneren la directriu del PDUC de creixements en

continuïtat amb la trama urbana existent, s'estableix que el planejament

d’ordenació urbanística municipal haurà de procedir a la desclassificació dels

següents sectors urbanitzables no desenvolupats:

- Sector nº 12 "Serra de Queixans", del terme de Fontanals de Cerdanya

- Sector de sòl urbanitzable no delimitat nº 8 “Sud de Gréixer”, al terme de Ger,

situat a l'entroncament de la C 1313 i l'antic accés al nucli;

- Sector industrial nº 8 de sòl apte per urbanitzar al municipi de Prats i Sansor.

f) L'establiment de limitacions als aprofitaments de la Molina, la Masella i Pedra

- A la Molina es proposa la reducció de l’edificabilitat actual mitjançant la

corresponent adaptació del planejament general, atenent criteris d’estalvi en la

ocupació del sòl, d’accessibilitat, d’adequació topogràfica dels terrenys i de

valor de l’espai forestal a partir d’una nova ordenació del sostre no executat

que realment es pugui materialitzar en els sectors urbanitzables i el sòl urbà

encara no consolidat i urbanitzat.

- A la Masella, el planejament urbanístic haurà de desclassificar els cinc

subàmbits de La Masella que s’assenyalen en el plànol O.3 “Ordenació de La

Masella”, ja que es consideren inadequats per al desenvolupament urbà per

raons de pendent excessiu i l'alt valor forestal i paisatgístic. En la resta de

l'àmbit es redueix l’edificabilitat total del sostre residencial.

- A Pedra, s’estableix l’obligatorietat de reconsiderar la implantació, dimensió i

intensitat dels aprofitaments urbanístics del nucli de Pedra i es desclassifiquen

dos peces edificables per la greu incidència paisatgística d’aquesta possible

actuació sobre el conjunt històric o per les seves condicions topogràfiques el

ser el seu pendent superior al 20 %.

Les desclassificacions que es proposen en les accions dels punts e) i f) afecten a

24,39 ha. 1, 6 % del sòl urbà i urbanitzable

Totes aquestes accions donen compliment prioritariament als objectius 3,4,5,9




105

⇒ S'ofereixen solucions urbanístiques per incentivar i possibilitar un gir de

l’economia basada en el consum del sòl a un model més diversificat d'activitats

econòmiques, amb la finalitat de fixar població estable, cercar un reequilibri

entre els residencials de primera i segona residència i entre el residencial i el

terciari.

g) La proposa canvis d'usos de residencial cap a hotelers, concretament a la

Masella i a la Molina,

- A la Molina s’estableix l’obligatorietat que almenys la meitat del sostre previst

en sòl urbà no consolidat, o en sòl urbanitzable no desenvolupat, es destini a

equipament turístic i terciari

- A la Masella dels 85.400 m2 del sostre màxim que fixa el PDUC, la meitat del

sostre encara no executat haurà de ser obligadament destinat a usos hotelers,

equipament turístic, usos terciaris o esportius i, en general, ús d’activitat

econòmica.

⇒ Amb aquesta accions a més se situa la comarca en millor disposició per

afrontar les conseqüències derivades del canvi climàtic diversificant l'oferta

laboral i d'oci.

Amb aquestes accions es dona compliment als objectius: 3, 4, 9, 14, 15,

⇒ S'estableixen mesures per reduir la mobilitat obligada i es posen les condicions

per fer més viable el transport públic, mitjançant l'ordenació urbanística més

compacta, l'increment d'equipaments i la racionalització de la xarxa viària.

Aquest benefici es deriva tant del sistema d'assentaments compacte, com de la

proposta de racionalitzar equipaments proposats pel PDUC, com de h) La proposta de la consolidació i optimització del sistema bàsic de la xarxa

viària comarcal actual i proposa noves reserves per determinades actuacions de millora. Les propostes concretes que manté o formula de nou el PDUC, s'han

exposat a l'objectiu 16 . En el proper apartat s'acaben de comentar en relació a les

seves possibles incidències negatives.

Les actuacions donen resposta directament als objectius 11, 12, 13, 16, 17




106

5.3.2 Principals àrees de risc de les propostes del Pla

Entre las actuacions derivades de les propostes del PDUC susceptibles de provocar

impactes negatius sobre els elements del medi susceptibles de rebre’ls, cal

assenyalar:

a) Els traçats de nova planta d’infraestructures viàries proposades i en menor grau del condicionament d’algun tram existent.

Les diferents intervencions proposades pel PDUC estan dirigides a assegurar la

actualització de la xarxa viària de la Cerdanya, mitjançant la reserva de sòl. El PDUC

integra en el sistema d’infraestructures viàries les propostes i projectes d’altres

instàncies, rectificant, com s'ha exposat, alguns traçats per reduir possibles impactes. I

afegint algunes propostes pròpies. Els POUM precisaran la reserva de sòl per fer

possible les següents actuacions per la millora de la xarxa viària Les propostes que

contempla el PDUC són:

a) Actuacions en l’eix de la solana (N-260):

- Variant sud de Puigcerdà.

- Nou traçat des de l’N-260 fins el traçat de l’N-152 i el nou accés a Llívia previst

en el POUM de Puigcerdà.

- Realització de la variant de l’N-260 en el seu pas per Bolvir.

- Realització de la variant de la N-260 en el seu pas per Saga.

- Realització de la variant de la N-260 en el seu pas per Ger.

- Realització de la variant de la N-260 en el seu pas per All.

- Millora de la cruïlla de l’N-260 amb la carretera d’Olopte.

- Realització de la variant de l’N-260 en el seu pas per Martinet.

b) Actuacions en l’eix transeuropeu (E-9) o de l’obaga:

- Desdoblament de tota l’E-9, des de la sortida del túnel del Cadí fins l’inici de la

variant de Puigcerdà.

- Realització de la variant de la C-162 en el seu pas per Urús.

- Realització de la variant de la C-162 en el seu pas per Das.

- Realització de la variant de la C-162 en el seu pas per Alp.

- Millora de la cruïlla de la C-162 amb la carretera de Queixans.




107

- Variant oest de Puigcerdà, consistent en la prolongació de l’N-152 fins a l’N-

260 (ruta europea E-9) dins de França, i la reserva d’espai pel seu futur

desdoblament.

c) Actuacions en l’eix de l’N-152:

- Túnel de Toses i millora de l’N-152 al seu pas la Collada.

- Variant de l’N-152 fins al nucli d’Alp.

d) Actuacions d’interès comarcal:

- Variant nord de Puigcerdà.

- Variant nord de Prats.

- Variant de la Pia, a la carretera de La Molina a La Masella.

- Variant de Meranges.

- Millora de la ronda d’accés a l’aeròdrom.

- Connexió de la carretera de Pi amb el polígon industrial de Bellver de

Cerdanya.

La temporalització en l’execució d’aquestes infraestructures vindrà condicionada per

l’evolució urbanística i socio-econòmica de la comarca i l’evolució de les polítiques

transfrontereres amb el ben entès que l’aposta prioritària del PDUC passa per garantir

la mobilitat de Cerdanya en base a la millora de l’anella viària existent. La

materialització d’aquestes actuacions dependrà de l’evolució de la demanda i de

l’oferta d’infraestructures en el conjunt de Catalunya i de les connexions amb el costat

francès. Però en principi l'impacte ambiental sembla mínim ja que part dels traçats

nous o modificats corresponen a actuals traçats o transcorren sobre territoris planers i

altra part es preveu que transcorrin en túnel, com ja assenyalava el PTPAPA, que

advertia que l'impacte més significatiu podia ser el paisatgístic. En la minimització

d'aquest és on incideixen més directament les propostes del PDUC, dins del seu limitat

marge incidència, mitjançant la acurada delimitació de les reserves, basada en l'estudi

del paisatge.

b) L’ordenació a escala de planejament urbanístic municipal de les àrees protegides preventivament

No es detecta cap incidència negativa derivada de les determinacions del PDUC en

aquest punt, sinó és a molt llarg termini de l’horitzó del Pla, atès que la informació




108

disponible sobre el grau d’execució dels diferents sectors ha confirmat els excedents

de sòl classificat a la Cerdanya i per tant les previsions de creixement que formula el

Pla són restrictives, en vistes a la contenció i l’alentiment. Si arriba el cas de la

transformació del sòl preventiu, el planejament urbanístic municipal haurà de respectar

els límits físics i gradacions establerts pel PDUC i les estratègies de desenvolupament

del PTPAPA.

c) Les noves possibles implantacions aïllades.

El PDUC exclou dins de l’horitzó temporal del Pla qualsevol implantació aïllada

residencial, possibilita el creixement del polígon industrial ja existent a Bellver de

Cerdanya i preveu que el territori promogui la creació d’algun equipament d’abast

supramunicipal, que contribueixi a rebaixar la mobilitat obligada així com instal·lacions

per allotjament turístic col·lectiu, orientades segons propugna el PTPAPA a catalitzar el

canvi que propugna el Pla d’una economia basada en la segona residència i la

construcció cap a una altra basada en l’aprofitament del recurs turístic i l’allotjament

col·lectiu, per la qual cosa cal garantir que l’oferta hotelera generi un atractiu addicional

que estimuli la demanda.

També en aquests casos haurà de ser el Planejament urbanístic municipal el que

haurà de realitzar l'estudi d'impacte incorporant les condicions establertes pel PDUC.




109

6 SEGUIMENT AMBIENTAL DEL PLA

El PDUC, expressa en la Memòria i la Normativa la necessitat d'establir mecanismes

de control per a fer un seguiment de l’evolució del territori sota la vigència del Pla i el

PTPAPA, proposa la creació d’un dispositiu dotat dels mitjans tècnics necessaris per

fer-ho. En el procés de seguiment s’hauran d'analitzar i s’avaluar com a mínim els

canvis que es vagin produint en una sèrie de variables, totes relacionades directa o

indirectament amb la sostenibilitat, entre les que cal remarcar les de contingut

específicament ambiental: indicadors ambientals i l’evolució del paisatge.

Aquest informe proposa com a indicadors ambientals, per fer el seguiment de les

tendències més preocupants que s’han destacat en cas d’absència del Pla, l’adopció

de la majoria d’indicadors proposats en l’Informe del PTPAPA, - tot i compartint les

limitacions que dit informe destaca- i n’afegeix alguns més específics pel seguiment de

la problemàtica de la Cerdanya.

Embosquinament, naturalització, pèrdua del mosaic camp / prat / bosc i del paisatge rural: - Evolució de la superfície agrària útil (SAU) del cens agrari.

- Evolució de les cobertes de sòl de conreus i pastures (del satèl·lit Landsat) tant pel

que fa a la superfície total com al nombre de polígons1.

Pressió sobre els corredors de fons de vall: - Evolució de les cobertes (del satèl·lit Landsat) del sòl planer (menys del 20% de

pendent) localitzat en una franja de 250 metres a ambdós costats del riu Segre.

Atès que el PDUC descarta les intervencions en la plana, convindria estar atent al

compliment d’aquesta prescripció i a l’evolució de les diferents cobertes de sòl.

Afectació del canvi climàtic sobre l’economia: - Dies d’innivació anuals

1 Tot i que aquest procés de naturalització, com remarca el PTPAPA, és difícil de monitoritzar amb indicadors, la SAU dona una idea de les superfícies que estan subjectes a una certa gestió pel que fa al seu aprofitament primari. El segon indicador proposat informa, d’una banda, de l’evolució de la superfície de sòl rellevant per al manteniment de l’activitat agrícola i la ramaderia extensiva i, de l’altra, de l’evolució de la característica de mosaic que dona valor al paisatge rural de la Cerdanya a partir de la variació del nombre de polígons de cada ús (que en l’estudi del paisatge del PDUC es defineixen com patrons nítids).




110

- Cota mitjana de neu

- Ocupació hotelera estiu/hivern

- Nombre d’ocupats total/ habitatges nous

A aquestes dades, objectives les dues primeres i pròpiament indicadors les següents,

que permeten la correlació de l’evolució climàtica sobre la economia basada en els

esports de neu, podria afegir-se per fer el seguiment de la diversificació de l’economia

de l’àmbit, el següent

- Nombre i tipus de noves llicències d’activitats no relacionades directament amb

l’edificació.

Consum de sòl i desenvolupament: - Increment del sòl construït (del satèl·lit Landsat) / increment del nombre

d’habitatges

- Població resident / nombre d’habitatges

- Places en habitatge secundari / places hoteleres

- Intensitat edificatòria (habitatges nous / 1000 habitants)

Atès que el consum de sòl queda restringit pel PDUC, interessa constatar si les

mesures establertes aconsegueixen augmentar la proporció de l’habitatge principal,

alentir el ritme de creixement edificatori i concentrar-lo en els nuclis urbans. Per aquest

motiu es proposen dos indicadors més:

- Nombre de llicències donades d’ús residencial en sòl urbà

- Nombre de llicències de rehabilitacions d’habitatges en sòl urbà

Fragmentació dels espais oberts: - Evolució del nombre de polígons del sòl construït (del satèl·lit Landsat)

- km d’infraestructura de mobilitat / km2 de territori

- km vehicle dia / km2 de territori

- km de túnels, viaductes i passos de fauna / km de nou traçat d’infraestructura de

mobilitat

Per valorar la fragmentació que produeixen els elements construïts és més rellevant si

es disposen agrupats o bé escampats per el territori que la dimensió que tinguin. Per

això es proposa l’indicador de l’evolució del nombre de polígons de sòl construït que

resulten de la imatge del satèl·lit. Pel que fa a les infrastructures, a més de la proporció




111

de vies en el territori interessa valorar el seu efecte barrera, que es pot aproximar a

partir del trànsit de vehicles que hi circulen.

També es considera rellevant per al seguiment dels efectes ambientals del Pla sobre

la fragmentació del territori el percentatge que sobre la longitud total d’una nova via

representi la longitud dels elements que en el seu disseny eviten l’efecte barrera, tals

com túnels, falsos túnels, viaductes o passos dissenyats especialment per a la fauna.

D’altra banda, cal remarcar que a l’esmentat article 1.12 de la Normativa s’especifica

que com a mesura prioritària en el procés d’adaptació del Pla, s’incorporaran les

determinacions del planejament sectorial amb major incidència en el territori i, de

manera especial, el planejament relatiu al cicle de l’aigua, a la producció i distribució

d’energia i a la neutralització de residus, ja sigui per a recollir les previsions de sòl

necessàries al respecte o per esmenar, si s’escau, supòsits de desenvolupament que

no s’ajustessin al marc ambiental definit per aquests plans.

També, deixar constància que en relació al paisatge la Normativa estableix que hauran

d’incorporar-se les determinacions, mecanismes de seguiment i control que s’aprovin

mitjançant els instruments previstos en la legislació sobre paisatge.

Com s’ha posat de manifest al llarg d’aquest informe el PDUC, recull les directrius i

determinacions del Pla Territorial Parcial del Pirineu i Aran, per definir-les a escala

comarcal, sobre el territori de la Cerdanya. El fet que els redactors del PDUC

incorporessin l’orientació ambiental a tot el procés d’elaboració del projecte, ha tingut

com a resultat la plena coherència entre els objectius ambientals proposats i la sèrie

d’actuacions i previsions que planteja el PDUC, així com l’establiment de regulacions i

mesures per garantir un desenvolupament urbanístic sostenible que equilibri les

necessitats de creixement de la comarca i la preservació del medi natural. A partir de

les bases establertes, garantir aquest objectiu dependrà en gran mesura del

desenvolupament urbanístic municipal, per tant, per acabar, volem insistir en la

importància de l’establiment d’un organisme de seguiment del Pla.




112

7 RESUM NO TÈCNIC DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Seguint els requeriments del Reglament de la llei d’Urbanisme (305/2006 de 18 de

juliol), en aquest capítol final, es resumeix el present informe de sostenibilitat, per

facilitar una lectura sintètica dels seus continguts. L’objectiu global d’aquest informe,

és presentar i justificar l’adequació del PDUC (com s’ha anat anomenant al llarg de

l'Informe, el Pla Director Urbanístic de la Cerdanya) als principis de desenvolupament

urbanístic sostenible i posar de relleu de quina manera s’han integrat els objectius

ambientals tant en l’anàlisi territorial com en les determinacions i propostes del Pla.

L'analisi de la situació ambiental de la Cerdanya, la comarca dins de l’àmbit del

Pirineu i l’Aran més urbanitzada, s'aprecia que malgrat el continuat increment i

extensió del procés d’urbanització en els darrers anys, disposa encara d’espais oberts

força extensos dins el context català i relativament poc fragmentats per

infraestructures viaries. Els espais oberts són molt rics en hàbitats i espècies

protegides, i disposa d'una gran extensió de superfície del territori que gaudeix de

protecció mediambiental pel seu interès natural, i per tant d'un elevat grau de

naturalitat. L'atractiu paisatgístic i patrimonial d'aquest àmbit constitueix un valor

ambiental, social i econòmic.

L'estudi dels factors ambientals destaca també el rellevant paper la Cerdanya pel cicle

de l’aigua de Catalunya com a capçalera hidrogràfica del Segre, que compleix una

funció important de captació i emmagatzematge d’aigua, amb gran incidència en

l'aprofitament del Segre aigües avall, sobre els sistemes de regadiu i d’embassaments

al llarg de la conca.

Pel que fa a l'espai agrícola, es diferencien el central de la plana amb condicions

òptimes per l’explotació agroramadera, i el de les petites valls transversals que hi

convergeixen, escàs i força atomitzat. Si el primer ha estat amenaçat per la

urbanització, les dificultats que presenta pel conreu el de les valls, accelera el procés

d’abandonament de les activitats agropecuàries. Es remarca la importància del sòl

forestal que ocupa bona part del territori i que està inclòs majoritàriament dins dels

PEIN.




113

S'han analitzat les tendències observables en la dinàmica actual de la comarca, per

esatblir l'escenari de l'alternativa zero, és a dir sinó es redactés un pla director. Però

aquest escenari no es correspon a la situació actual sinó com a la que permet arribar-

hi el desenvolupament del planajemanet vigent.

Les conclusions són que els espais oberts s'embosquinen, i esdevenen menys

diversos per causa d’una menor activitat del sector primari i es perd o desnaturalitza el

paisatge rural amb efectes negatius sobre el sector turístic, alhora que l'atracció

turística genera una hiperfreqüentació en determinats indrets i èpoques de l'any.

La pressió urbanística sobre la plana, però també al llarg de totes les valls tranversals

s'intensifica pel continuat creixement dels teixits especialitzats, destinats a segona

residència, amb mínima ocupació anual. El consum de sòl és un dels elements bàsics

de l’economia de l’àmbit i les estraatègies socioeconòmiques no tenen en compte els

probables efectes del canvi climàtic

A partir del reconeixement i valoració de l'estat actual de la Cerdanya, i de la

consideració de les obligacions jurídiques fixades en els àmbits internacional,

comunitari o de l’Estat, en materia de biodiversitat, sòl, aigua aire, clima i paisage, que

guarden relació amb el planejament territorial i més concretament amb aquells

aspectes sobre els quals el planejament urbanístic de la Cerdanya pot tenir incidència

positiva o negativa i d'acord amb les directrius i determinacions del PTPAPA, i dins

l'acotat marc d'actuacions que el Pla Territorial estableix pels Plans Directors, el PDUC

fixa els següents objectius ambientals que les seves propostes han d'assolir.

1. Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala comarcal i garantir la

seva connexió territorial i ecològica

2. Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial

3. Reconduir el sistema d’assentaments per ser més eficients en el consum del

sòl.

4. Reconduir la desproporció entre sòl residencial i sòl per activitat econòmica

5. Preservar la coherència i integritat de l’estructura territorial

6. Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia extensiva

7. Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i

funcions hidrològiques

8. Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals




114

9. Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys

consumidores d’aigua.

10. Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua.

11. Afavorir modes de transport més eficients.

12. Controlar el creixement de la mobilitat obligada.

13. Controlar el previsible increment de la contaminació derivada del augment del

trànsit.

14. Preparar la regió per adaptar-la als efectes del canvi climàtic

15. Atorgar la màxima protecció a les unitats específiques de paisatge.

16. Minimitzar l’impacte ambiental de les infraestructures en projecte

17. Facilitar la percepció del paisatge des del viari.

18. Protegir el patrimoni cultural, històric i arquitectònic

Aquest informe ambiental s'ha plantejat, des de la consideració que el PDUC és una

figura de planejament intermèdia entre el Pla Territorial Parcial de l'Alt Pirineu i l'Aran

(PTPAPA) i les figures de planejaments urbanístic específiques de cada un dels

municipis de la Cerdanya que exigeixen un major grau de definició. En conseqüència

el projecte del PDUC, ha estat acotat per l'orientació, plantejaments i determinacions

del PTPAPA. I atès que aquest ha estat ja sotmès a un procés d'avaluació ambiental,

el present informe s'ha concentrat només en la valoració d'aquells aquells que són

vulnerables o susceptibles de ser-ho com a conseqüència de les propostes concretes

del PDUC i no ha abordat aquelles qüestions ambientals sobre les quals no té

capacitat d’incidència ni en positiu ni en negatiu un Pla Director.

Cal destacar que els redactors del PDUC, a partir del diagnòstic i determinacions del

PTPAPA, han utilitzat de manera preferent l'estudi del paisatge com a instrument

d'anàlisi i de presa de decisions.

El present Informe de Sostenibilitat ambiental, s'ha plantejat l'avaluació del contingut

de Pla a diversos nivells.

En primer lloc s'exposa el grau de coherència de les estratègies d’ordenació territorial

que recull el PTPAPA, amb els objectius ambientals formulats, pel PDUC. Objectius

que majoritàriament incideixen en els mateixos aspectes dels objectius del PTAPAPA i

en alguns casos van més enllà quan el grau de concreció ho permet.




115

Els criteris que recull el PTPAPA a partir dels "Criteris per al desnvolupament del

Programa de Planejament territorial" de la Generalitat de Catalunya i que per tant han

de constituir el marc de referència del PTPAPA, són:

Per al sistema d’espais oberts, afavorir la diversitat del territori, i mantenir la seva

matriu biofísica, protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com

a components de l’ordenació del territori, preservar el paisatge com un valor social i un

actiu econòmic dl territori i moderar el consum del sòl.

Per al sistema d’assentaments urbans són afavorir la cohesió social del territori i evitar

la segregació espacial de les àrees urbanes, és a dir la separació dels teixits urbans

per motiu dels usos o dels nivells de renda, protegir i potenciar el patrimoni urbanístic

que vertebra el territori, facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament

integrada, propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i fer més

racional la implantació de polígons industrials o terciaris, aportar mesures de regulació

i localització de la segona residència, aconseguir que els nous creixements siguin

compactes i en continuïtat i que el creixement urbà reforci una estructura nodal del

territori, concentrant la població al nuclis urbans principals.

Per al sistema de mobilitat es parteix del criteri que la mobilitat és un dret i no una

obligació, s’opta per facilitar el transport públic concentrant la població en

determinades ciutats i fomentant la compacitat dels nuclis urbans, per atendre

especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans, i

per integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees

mitjançant infraestructures que respectin la matriu territorial.

En segon lloc, tenint en compte que el PTPAPA, acota extremadament el marge

d'actuació dels Plans directors, tant pel que fa al model territorial com a les

determinacions concretes, definint on es pot créixer, en quina dimensió, les grans

infraestructures i que la major part d'altres qüestions es resolen millor a escala de

POUM, l'analisi d'alternatives es circumscriu a justificar la validesa de l'alternativa

adoptada pel PTPAPA, a la situació concreta de l'àmbit. De la mateixa manera que el

PDUC ha estat condicionat i ha assumit les directrius i model d'ordenació territorial

determinats del PTPAPA, també ha optat per les alternatives de creixement que

aquest ha escollit, per concretar-les en l'àmbit de la Cerdanya, introduint en alguns




116

casos certs matisos més adequats a l’especificitat comarcal. Resumidament, la

formulació d'aquestes alternatives és:

• “Creixement urbà concentrat en determinats nuclis o nodes del territori”.

• “Creixements residencials i per a l’activitat econòmica annexes a les trames

urbanes existents”

• “Contenció dels creixements, polítiques d’habitatge principal i canvis d’ús a favor

de l’activitat econòmica”.

• “Zones preferents d’implantació en sòl no urbanitzable”

• “El mode de transport més sostenible”

Seguidament s'ha analitzat de manera detallada la Coherència entre els objectius

ambientals i les propostes concretes del projecte del PDUC. En aquest apartat s'han

recollit les identificacions realitzades pel PTPAPA, contrastant-les amb les

identificacions realitzades a través de l'estudi del paisatge del PDUC, de les zones de

major valor natural, incloint els espais naturals protegits per la legislació ambiental, les

zones de major valor per la connexió ecològica i territorial entre aquests espais, els

més aptes per l'agricultura i els terrenys forestals més valuosos. I les respostes que

ofereixen les propostes concretes del PDUC per contribuir a la protecció d'aquests

valors.

S'exposen les mesures urbanístiques que contribuiran a evitar l'ocupació dispersa en

el territori i les corresponents a infraestructures per afavorir una mobilitat intra i trans

comarcal sostenible. També s'ofereixen mesures per trencar la dependència

econòmica del consum de sòl, diversificar les activitats econòmiques i les implicacions

del canvi climàtic a la comarca. S'exposen també les mesures que permeten garantir a

nivell territorial el desenvolupament de les activitats agroramaderes, en el ben entès

que en aquests cas incideixen molts altres factors sobre els que el planejament no té

cap competència.

Com a conclusió el Projecte del PDUC mitjançat les estratègies i les propostes

concretes que formula en els àmbits de competència on pot incidir un Pla Director,

aporta notables avantatges per reequilibrar el creixement accelerat de la Cerdanya i la

preservació del medi natural, un balanç positiu en clau de sostenibilitat. Suposa

aportacions positives i rellevants en front de l'alternativa zero, l'escenari de tendències

previsibles, si en absència del Pla es continuessin a la Cerdanya les actuals

dinàmiques de creixement del planejament vigent.




117

Les principals repercussions positives del PDUC són les següents:

⇒ S’assegura la protecció dels valors naturals més valuosos definits pel

PTAPAPA, incrementant l’extensió, la concreció de límits i els graus de

protecció.

⇒ Els espais i cobertes territorials significatius en el cicle de l'aigua queden

exclosos i protegits del desenvolupament urbanístic.

⇒ Es respecta la xarxa de connectors territorials continus establerta pel PTPAPA,

que queden inclosos en el sòl no urbanitzable, amb delimitació pròpia

⇒ S'exclou la possibilitat d'incrementar la fragmentació territorial en descartar els

creixements urbans deslligats dels nuclis urbans, concentrant el creixement

residencial i o d'activitats en aquests nodes així com replantejar traçats de

noves infraestructures de mobilitat.

⇒ Es recupera sòl no urbanitzable, mitjançant la desclassificació d'alguns sòls.

⇒ S'afavoreix la permeabilitat ecològica de la matriu territorial, amb la

determinació de la compacitat dels nuclis i amb la delimitació dels creixements

en funció de mantenir la permeabilitat.

⇒ Es protegeixen els sòls agrícoles més fèrtils. Els més valuosos queden

protegits doblement per aquesta condició i amb la protecció específica del

paisatge. La plana, l'espai agrícola per excel·lència de la Cerdanya no és

edificable. I es garanteix la potencialitat agrícola i ramadera dels terrenys de

menor abast que actualment tenen aquest ús.

⇒ S'estableixen mesures per reduir la mobilitat obligada i es posen les condicions

per fer més viable el transport públic, mitjançant l'ordenació urbanística més

compacta, l'increment d'equipaments i la racionalització de la xarxa viària.

⇒ S'ofereixen solucions urbanístiques per incentivar i possibilitar un gir de

l’economia basada en el consum del sòl a un model més diversificat d'activitats

econòmiques.

⇒ Es situa la comarca en millor disposició per afrontar les conseqüències

derivades del canvi climàtic diversificant les activitats econòmiques i l'oferta

d'oci.

De les actuacions que el PTPAPA assenyalava com susceptibles de provocar

impactes negatius sobre els elements del medi, les propostes del PDUC i les

previsions i mesures contemplades són les següents:




118

⇒ Els traçats de nova planta d’infraestructures viàries ja proposades i en menor

grau del condicionament d’algun tram existent, que les necessitats de l'àmbit

promogui dins l'horitzó temporal del Pla. El PDUC en proposar la delimitació de

la reserva de sòl que haurà de realitzar el Planejament urbanístic municipal,

necessària per integrar en el sistema d’infraestructures viàries les propostes i

projectes d’altres instàncies, rectifica determinats traçats per reduir els

possibles impactes. Els que poden comportar més incidència sobre el medi,

dels ja previstos, són la variant de Martinet, i dels que proposa el PDUC, la

possible variant de Maranges. En tots els casos i especialment en aquests,

caldrà tant des del Planejament urbanístic Municipal com des de la redacció

del projecte Dels traçats ja previstos o dels nous que proposen el PDUC, Els

que presenten més incidència són les variants de Martinet que Per aquestes

modificacions s'ha tingut en compte, especialment, el paisatge ja que es

considera que pot ser el vector més afectat.

⇒ L’ordenació a escala de planejament urbanístic municipal de les àrees

protegides preventivament. El PDUC estableix els límits, criteris, condicions i

gradacions que el planejament urbanístic municipal haurà d'observar si arriba el

cas de la necessitat de transformació del sòl preventiu.

⇒ Les noves possibles implantacions aïllades. El PDUC exclou dins de l’horitzó

temporal del Pla qualsevol implantació aïllada residencial; tan sols possibilita

un petit creixement del polígon industrial de Bellver de Cerdanya i preveu que

el territori promogui la creació d’algun equipament d’abast supramunicipal. En

tots els casos la Normativa del PDUC remet a la Normativa del PTPAPA que

estableix les condicions específiques que el Planejament Urbanístic municipal

haurà d'incorporar als perceptius estudis d'impacte.

En el procés de seguiment de l’evolució del territori sota la vigència del Pla que

proposa la Normativa PDUC, s’analitzaran i s’avaluaran com a mínim els canvis que es

vagin produint en una sèrie de variables, totes relacionades directa o indirectament

amb la sostenibilitat, entre les que cal remarcar les de contingut específicament

ambiental i paisatgístic. Amb aquesta finalitat s'han proposat una sèrie d'indicadors




119

ambientals que permetran valorar l'evolució de les tendències més preocupants que

s’han destacat en cas d’absència del Pla. Concretament s'orienten al seguiment de:

• L'embosquinament, naturalització, pèrdua del mosaic camp / prat / bosc i del

paisatge rural

• La pressió sobre els corredors de fons de vall

• L'afectació del canvi climàtic sobre l’economia

• El consum de sòl i desenvolupament

• La fragmentació dels espais oberts

Barcelona, maig 2007


_________________________________________________________________________


1

FONTS DOCUMENTALS

− PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN

− Pla Intermunicipal Coordinador de la Cerdanya. PIC Cerdanya – Girona. 1986

− Pla Ordenació Urbanística Municipal (POUM) Puigcerdà. 2005

− Normes Subsidiàries de Planejament de la Cerdanya lleidatana, Text refós1992

− Cartografia ambiental del Departament de Medi Ambient. Sistema d'Informació Ambiental de la Generalitat de Catalunya: www.mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/

− Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya (MCSC), Regió Forestal II. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) – Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. 2000-03

− Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT. Conques intercomunitàries. Agència Catalana de l’Aigua – Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Desembre 2002

− Avantprojecte de llei d’avaluació ambiental dels plans i programes. Juny 2006

− Guies metodològiques per a l'avaluació ambiental. Departament de Medi ambient. www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/Guies_metodologiques.jsp

− Estudi de criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic. Centre de Política de Sòl i Valoracions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) – Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. 2002

− Objectius i propostes d’actuació per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans – Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. 1999


_________________________________________________________________________


2

ANNEXOS


_________________________________________________________________________


3

ANNEX I

Exemples de l’Estudi del Paisatge de la Cerdanya

Plànols elements de paisatge 1: Corredors fluvials

Plànols elements de paisatge 2:Bocatge Ceretà

Plànols elements de paisatge 3: Patrons nítids

Plànols elements de paisatge 4: Bosc caducifoli

Plànols elements de paisatge 5:Enclavaments oberts a la muntanya

Plànols elements de paisatge 6:Turons a la plana

Plànols elements de paisatge 7: Frontera muntanya/plana

Plànols elements de paisatge 8: Àrea de màxima visibilitat

Plànols Aplicació de les mesures de paisatge 1. Urús

Plànols Aplicació de les mesures de paisatge 2. Llés de Cerdanya


_________________________________________________________________________


4

ANNEX II

Fitxes resum dels principals valors dels espais i connectors de la XEN, segons el Pla Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran.

- Espais d’interès natural de Xarxa a la Cerdanya

- Connectors de la Xarxa a la Cerdanya

pla director urbanÍstic de la cerdanya...4 objectius ambientals del pla director urbanÍstic de la...

Documents