pla de millora urbana del smu 07 sector e’ – text … · escala que obliga que regula decret...

PLA DE MILLORA URBANA del SMU 07 SECTOR E’ – TEXT PER A L’APROVACIÓ DEFINITIVA ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA

PROMOTORS: ÀREA 2002 REGIONAL DE PROMOCIONS, S.L.

COLLBATÓ HOSTAL VELL, S.L. SITUACIÓ: CARRER DEL PRINCIPAT MUNICIPI: ESPARREGUERA (BAIX LLOBREGAT) DATA: NOVEMBRE DE 2008 PROJECTE: RAMON VILA TORRECILLA, ARQUITECTE

JOSEP Ma. SERVENT, DR. ENGINYER INDUSTRIAL

C O N T I N G U T

PLA DE MILLORA URBANA SMU 07 SECTOR E’, ESPARREGUERA ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA - 1 -

A- MEMÒRIA 1.- Àmbit legislatiu

2.- Informació de l’àmbit d’estudi

3.- Xarxes Bàsiques

3.1.- Xarxa bàsica de carreteres

3.2.- Xarxa bàsica de ferrocarrils

3.3.- L’Aeri

3.4.- Xarxa bàsica de transport públic

4.- Situació Actual. Enquesta Mobilitat Obligada

5.- Focus principals generadors de viatges

6.- Sector SMU-07: viatges generats

7. Sector SMU-07: xarxes proposades

7.1.- Xarxa de vianants

7.2.- Xarxa de transport col·lectiu

7.3.- Xarxa de bicicletes

7.4.- Xarxa de vehicles

8.- Mobilitat generada

9.- Estimació de la demanda d’aparcament

10.- Pla D’acció Ambiental per a la sostenibilitat.

Agenda 21 d’Esparreguera.

B- PLÀNOLS Article del Decret Article del Decret TAULES del

ESCALA que OBLIGA que REGULA Decret

P01.-Àmbit supramunicipal

P02.- Xarxa viària bàsica E: 1/20000

P03.- Focus municipals generadors de viatges E: 1/12500 article 8.2 annex1

P04a.-Plànol base E: 1/5000 articles 13a 8.2 annex1

P04b.-Plànol base: detall sector E: 1/1500

P05a.-Plànol Xarxes de vianants E: 1/5000 articles 13.b 15

P05b.-Plànol detall sector: Xarxes de vianants E: 1/1500

P06a.-Plànol Xarxes de transport col·lectiu E: 1/5000 articles 13.c 16

P06b.-Plànol detall sector: Xarxes de transport col·lectiu E: 1/1500

P07a.-Plànol Xarxes de bicicletes E: 1/5000 articles 13.d 17 annex2

P07b.-Plànol detall sector: Xarxes de bicicletes E: 1/1500

P08.-Plànol Xarxes de vehicles E: 1/1500 articles 13.e 18 annex3

P09.-Plànol estacions FFCC i bus interurbà E: 1/5000 article 13.f_________________________ _informació inclosa al plànol 4a

P10.-Plànol nodes d’unió amb xarxa municipal E: 1/5000 article 13.i_________________________ _informació disponible: POUM 2004

PLA DE MILLORA URBANA SMU 07 SECTOR E’, ESPARREGUERA ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA 2

1.ÀMBIT LEGISLATIU DECRET 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis

d’avaluació de la mobilitat generada.

Exposició de motius

La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, significa un canvi de tendència en

el model de mobilitat. Per desenvolupar adequadament aquesta previsió legal,

aquest Decret determina quin és el contingut que han de tenir els diferents tipus

d’estudis d’avaluació de la mobilitat generada i en concreta la tramitació.

(article 2) Els estudis d’avaluació de la mobilitat generada

2.1 Els estudis d’avaluació de la mobilitat generada avaluen l’increment potencial

de desplaçaments provocat per una nova planificació o una nova implantació

d’activitats i la capacitat d’absorció dels serveis viaris i dels sistemes de

transport, incloent-hi els sistemes de transport de baix o nul impacte, com els

desplaçaments amb bicicleta o a peu.

2.2 També valoren la viabilitat de les mesures proposades en el propi estudi per

gestionar de manera sostenible la nova mobilitat i, especialment, les fórmules de

participació del promotor o promotora per col·laborar en la solució dels

problemes derivats d’aquesta nova mobilitat generada.

2.3 L’objectiu dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada és definir les

mesures i actuacions necessàries per tal d’assegurar que la nova mobilitat

generada en l’àmbit d’estudi segueixi unes pautes caracteritzades per la

preponderància dels mitjans de transport més sostenibles, i així acomplir amb el

canvi de model de mobilitat promogut per la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la

mobilitat.

Aquesta regulació s’emmarca en un context social molt determinant: després

d’un llarg període en el qual el disseny i la gestió del viari han tingut com a

prioritat màxima el trànsit de vehicles automòbils,

s’observa un inici de canvi de tendència de manera que les persones vianants i

el transport col·lectiu comencen a estar presents.

Aquest canvi en les prioritats juntament amb la consolidació de la bicicleta com a

eina de mobilitat quotidiana han donat lloc a conceptes i situacions

nous que fins ara no tenen reflex en la normativa i que requereixen d’un esforç

normatiu que unifiqui criteris per tal de prendre en consideració les necessitats

de totes les parts implicades.

A aquest sector de planejament li correspon la redacció del EAMG segons

l'exposat en el següent article del decret:

(article 3) Àmbit d’aplicació

3.1 Els estudis d’avaluació de la mobilitat generada s’han d’incloure, com a

document independent, en els instruments d’ordenació territorial i urbanística

següents:

a) Plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis.

b) Planejament urbanístic general i llurs revisions o modificacions, que comportin

nova classificació de sòl urbà o urbanitzable.

c) Planejament urbanístic derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la

implantació de nous usos o activitats.

Aquest EAMG s’ha elaborat utilitzant diverses fonts d’informació:

- Enquesta de mobilitat en dia feiner 2006 – ATM i Institut d’Estudi

Regionals i Metropolitans de Barcelona

- Agenda 21 Esparreguera – Setembre 2005

- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera, text refós

desembre 2004

- La mobilitat en l’àmbit d’influència de Terrassa i Abrera, ADENC, febrer

2004

- Informe de Diagnòstic del Pla Estratègic Integral (Pei) d'Esparreguera ,

octubre 2001


2. INFORMACIÓ DE L’ÀMBIT D’ESTUDI El Pla de Millora Urbana del SMU 07, Sector de Millora Urbana E’ – Text refós

desenvolupa un sector de sòl urbà definit pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

d’Esparreguera (Baix Llobregat), resultant de la segregació de la Unitat d’Actuació

en sòl urbà E, d’ús industrial, definida en el seu moment per la Modificació puntual

del Pla General d’Ordenació a l’àmbit dels sectors de sòl urbanitzable programat el

Castell II i la Creu i de la Unitat d’actuació E en sòl urbà.

El sector se situa a la zona de la Creu, a la prolongació del carrer Principat limitant

amb el sòl que integra els sectors de planejament del Castell II i la Creu.

Constitueix la connexió entre aquests dos sectors i el casc urbà.

L'àmbit del sector presenta uns límits configurats a l’oest pel carrer Paraires,

plenament consolidat i vial de límit del Pla Parcial el Castell, a partir del qual

comença aquesta actuació. A l’est i al nord està configurat per l’estructura de la

propietat, i el límit sud està determinat pel sector de Millora Urbana SMU 06, amb

destí residencial.

L’actuació objecte d’estudi es troba situada dins del terme municipal

d’Esparreguera, territori que se situa al nord de la comarca del Baix Llobregat, al

marge esquerre del riu homònim, entre les poblacions d’Olesa de Montserrat (a

l’est), Abrera (al sud), Collbató (al nord) i els Hostalets de Pierola (a l’oest).

CREIXEMENT I UBICACIÓ DE LA POBLACIÓ

Un dels trets més característics de l'Esparreguera actual és que es tracta d’un dels

municipis del Baix Llobregat que més ha incrementat la seva població els anys

noranta (creixement del 44,3% en el període 1991-2001, i del 25,5% en els darrers

cinc anys), fruit de les tendències migratòries que tenen com a origen la regió

metropolitana. El gener de 2001 la població empadronada al municipi és de 18.204

habitants. Amb una densitat de 599 h/km2 i amb una quantitat important de sòl

potencialment urbanitzable, el Pla General d'Ordenació preveu un sostre de

25.000 habitants, un 37% d'increment sobre la població actual, que a l'actual ritme

de creixement es podria assolir en el termini de 5-10 anys.

En l’actualitat, el municipi compta, segons el darrer cens, amb 20.740 habitants.

Població 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Esparreguera 14.501 15.548 16.280 17.060 17.824 18.708 19.403 20.163 20.740

Esparreguera es troba solcada de torrents, rieres i barrancs que, de ponent a llevant,

constitueixen autèntics talls en el territori.

Les característiques geològiques del lloc expliquen l’aparició d’aquests elements

geogràfics que dificulten molt les comunicacions en sentit transversal.


3. XARXES BÀSIQUES

LA VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI AMB LA COMARCA I AMB LA

REGIÓ METROPOLITANA1 Un dels trets més definitoris d'Esparreguera és la seva situació privilegiada en el

territori: d'una banda, una proximitat amb Barcelona i, amb això, una integració en

l'entorn metropolità i, per l'altra, un caràcter no estrictament urbà que el dóna la

distància física i el contacte directe amb l'entorn natural i amb una gran varietat de

subsòl que permet usos diferenciats.

El referent territorial més immediat d'Esparreguera és la zona formada pels municipis de l'anomenat Baix Llobregat Nord, amb capital a Martorell i que,

amb propostes recents de reorganització territorial, agrupa set municipis del nord

de la comarca, i vuit més de comarques veïnes (vegeu mapa). Amb aquesta regió

es comparteix no només una proximitat física, sinó també socioeconòmica i

identitària: el seu caràcter industrial i la presència de sòl industrial disponible, la

tendència al creixement demogràfic, un entorn natural amb grans possibilitats

lúdiques, i la voluntat de no ser "menjats" per la metròpoli. A més, es pot parlar

també d'un mercat de treball propi: un molt bon indicatiu d'aquesta cohesió

territorial són els desplaçaments residència - lloc de treball (mobilitat laboral

obligada); com es veia a l'apartat anterior, el 73% de residents a Esparreguera

tenen feina a la subcomarca (els set municipis del Baix Nord) i, paral·lelament, el

81% dels llocs de treball oferts al municipi estan ocupats per residents a aquesta

zona. En el marc del Baix Llobregat Nord, els vincles més forts s'estableixen amb els municipis situats immediatament al sud: Abrera (per la proximitat) i

Martorell (per la capitalitat i major pes econòmic). També amb Olesa, tot i que la

comunicació amb aquest municipi ha estat històricament més dèbil degut a

l'obstacle que representa el riu. Per la banda nord, els municipis de El Bruc i

Collbató es situen en l'òrbita d'Esparreguera, especialment aquest darrer.

El següent referent territorial és l'àrea de Barcelona, i especialment la capital, una relació que no està exempta de tensions amb els referents esmentats en el

punt anterior, però que ofereix a Esparreguera un extens ventall de potencial

econòmic

- 1 Informe de Diagnòstic del Pla Estratègic Integral (Pei) d'Esparreguera , octubre 2001

Pel nord i per l'oest Esparreguera es comunica amb el Bages (direcció Manresa),

amb l'Anoia (Masquefa, Piera, i direcció Igualada) i amb l'Alt Penedès (Sant

Sadurní, Gelida). Les relacions amb aquesta àrea són més dèbils degut al seu

escàs grau de desenvolupament industrial, la baixa densitat de població i les

males comunicacions, a excepció de l’autovia que comunica directament

Esparreguera i Igualada.

LA COMUNICACIÓ INTERIOR

La comunicació a l'interior de la vila és un problema que s'ha començat a plantejar

arrel de diferents condicionants: l'estructura allargada del municipi, les

discontinuïtats entre el nucli urbà i barris aïllats, el creixent trànsit de vehicles al

municipi i la creació de la illa de vianants.

L'engrandiment del poble i la creixent assimilació d'una cultura urbana són factors

que expliquen l'increment en l'ús del transport privat per a desplaçaments interns al municipi, amb tots els inconvenients de circulació i aparcament que això implica. Així, i segons l'Estudi de l'ordenació viària de la vila, realitzat

per la policia local l'any 2000, el 18% dels desplaçaments es realitzen en transport

privat, dades que reforcen les fonts censals, segons les quals els desplaçaments

interns amb vehicle privat es van incrementar 12 punts en el període 1986-96.

Entre les problemàtiques més mencionades estan els creixents col·lapses circulatoris i la dificultat d'aparcament. Per contrarestar aquest últim problema,

s'han introduït zones blaves i zones d'aparcament gratuït.


3.1 XARXA BÁSICA DE CARRETERES

Els accessos a Esparreguera es fan:

- Per la carretera C-55 i per la carretera C-1411 (des d'Olesa de Montserrat).

- Per l'Autopista A-2 -> Sortida de Martorell, direcció C-55.

- Per l'Autovia del Baix Llobregat (C-55) -> Sortides Esparreguera Sud, Nord i

Centre - Els Hostalets de Pierola.

- Per la Carretera C-1411 -> Venint des d'Olesa de Montserrat, Monistrol o

Abrera.

- Es troba en fase d’estudi el traçat del quart cinturó.

3.2 XARXA BÀSICA DE FERROCARRILS

Començarem l’explicació de les diferents opcions de transport públic existents a

l’entorn del nou sector a desenvolupar amb la xarxa de ferrocarrils. La línia

Llobregat - Anoia és un conjunt de línies d'ample de via mètric amb una llarga

història, iniciada el segle XIX, que actualment uneixen les poblacions de

Barcelona amb Manresa i Igualada a través de Martorell. La xarxa compleix

bàsicament la funció de tren suburbà, especialment en el tram del denominat

Metro del Baix Llobregat, entre Barcelona i Olesa de Montserrat, amb una

freqüència de pas més o menys elevada i amb línies que fan parada a totes les

estacions del seu recorregut. L’ interval de pas és de 30 minuts, encara que amb

connexió amb l’ Aeri només hi ha un cada 60 minuts. D’altra banda, hi ha servei

de trens de rodalies un cop cada hora entre Barcelona i Manresa (on es pot

enllaçar a Monistrol amb el nou cremallera de Montserrat) i entre Barcelona i

Igualada. Aquests trens de rodalies són semidirectes entre Barcelona i Martorell.

La xarxa però també suporta un trànsit de trens de sal i potassa, entre els ramals

destinats a aquesta finalitat de Sallent i Súria i la factoria Solvay a Martorell i el

Port de Barcelona, utilitzant la xarxa de viatgers entre Manresa, Martorell i Sant

Boi. També es considera part de la línia Llobregat - Anoia i en concret del Metro

del Baix Llobregat el nou telefèric entre Olesa de Montserrat i Esparreguera.

L’accés per ferrocarril es realitza a través de les línies S4 i R5 de FGC; que

arriben a Olesa, unint “St. Vicenç de Calders - de Rodalies - Renfe, amb estació

a Olesa; unint-se amb Esparreguera a través de l’aeri.

Els horaris son els següents:


3.3 L’AERI

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i l’Ajuntament

d’Esparreguera van plantejar establir un enllaç mitjançant un telefèric entre

Esparreguera i l’estació dels FGC a Olesa de Montserrat, per atendre la

demanda de transport entre les dues poblacions, separades pel Llobregat a un

nivell considerable, i ampliar així l’àrea d’influència del Metro del Baix Llobregat.

El projecte de telefèric ha de suposar una extensió dels beneficis del Metro del

Baix Llobregat (FGC). La seva construcció és fruit de la demanda dels usuaris

de la zona que, a més de la connexió del municipi d’Esparreguera (17.000

habitants) amb Barcelona per ferrocarril, es beneficiarà amb aquest nou

instrument per a la mobilitat entre aquest municipi i el d’Olesa. Aquest factor

beneficiarà als habitants d’ambdues zones, ja que es preveu un trànsit de

250.000 viatgers anuals.

El 14 d’octubre es va inaugurar el nou telefèric que uneix el passeig del Castell

d'Esparreguera amb l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) d'Olesa de

Montserrat.

El projecte és, en realitat, una proposta rescatada per l’ATM i inclosa dins del

PDI 2001-2010 que, històricament, arrenca de l’any 1924, segons una idea de

l’enginyer Nicolau M. Rubió i Tudurí. El viatge inaugural va comptar amb la

presència del director general de Ports i Transports de la Generalitat, Esteve

Tomàs; l'alcalde d'Esparreguera, Xavier Sitjà; l'alcaldessa en funcions d'Olesa,

Magda Graells i el president dels FGC, Joan Torres, entre d’altres assistents.

Amb un recorregut de 1.019 metres realitzables en només 4 minuts, disposa de

dues modernes cabines amb capacitat per a 15 persones, la qual cosa permet

transportar, aproximadament, 180 persones/ hora amb un temps d’embarcament

i de desembarcament d’1 minut. Estan equipats amb portes automàtiques

d’obertura i tancament, una gran superfície amb vidres i accés a persones de

mobilitat reduïda. S’ espera una demanda anual de 250.000 viatgers. L’ interval

de pas actual és de 20 minuts, entre les 6:15 i les 22:10 els dies feiners, de 6:30

a 14:30 i de 16:30 a 21:30 els dissabtes i festius.

CONNECTIVITAT AMB EL TREN

La instal·lació salva un desnivell de 92 metres i el cable (de 50,5 mm. de

diàmetre) es subjecta amb 10 pilons. Per a fer funcionar tot el sistema ha calgut

un motor de 256 Kw ubicat en una moderna sala de màquines. El preu de la

construcció va ser de 4,3 milions d’euros. El servei està sincronitzat amb la

freqüència de pas dels trens per l’estació d’Olesa de Montserrat de la línia R5

(Barcelona- Manresa) dels FGC. Això facilita als habitants d’Esparreguera,

mitjançant intercanvi, poder anar fins a Barcelona i a l’inrevés. En un futur, el

servei es complementarà amb el desdoblament de les vies de FGC a Olesa de

Montserrat, la qual cosa permetrà una millor comunicació amb Barcelona.

El principal objectiu a l’hora de considerar la construcció d’un sistema de

transport d’aquestes característiques ha estat millorar l’accessibilitat interna de la

part alta i mitjana de la comarca del Baix Llobregat, ja que es tracta d’una zona

molt dinàmica que ha experimentat un increment de població

i de les activitats econòmiques, fet que ha comportat una creixent mobilitat

regular intermunicipal.

En els darrers mesos,

previs a la inauguració,

es van fer diverses

proves de funcionament

amb resultats molt

positius, tot comprovant

els sistemes de

seguretat com la

frenada, dispositius

d’evacuació, vigilància i

comunicació, entre

d’altres elements. En

principi, es calcula que


cada any l’utilitzaran uns 250.000 usuaris, i s’espera que incrementi el nombre

de viatgers de l'estació ferroviària d'Olesa, a la vegada que ajudi a convertir la

línia de Barcelona a Manresa en un autèntic metro regional quant a passatge,

velocitat comercial i freqüència de pas.

Actualment resulta curiosa la inauguració de sistemes de transport d’aquestes

característiques, els quals, acuradament modernitzats, desenvolupen una

important i correcta funció com a serveis regulars de passatgers i no només com

a simples mitjans singulars i de lleure com fins ara han estat concebuts.

Per a l’any 2006 el telefèric de Montjuïc també tindrà unes característiques

similars al d’Olesa - Esparraguera, i caldria esperar que el transbordador aeri del

port de Barcelona, a curt termini, també pugui tenir la mateixa sort i deixi d’estar

condemnat a esdevenir únicament un transport turístic.

Imatges: 1.- Estació Aeri – Olesa

2.- Estació Aeri – Esparreguera i futurs vials (al Nord - Est del sector SMU-07)

3.4 XARXA BÀSICA DE TRANSPORT PÚBLIC

Al municipi d’Esparreguera hi ha varis serveis d’autobusos, operats per diferents

entitats.

3.4.1 SERVEI DE TRANSPORT INTERURBÀ: LÍNIA IGUALADA-BCN

· Aquesta és una línia operada per l’empresa Hispano - Igualadina. Uneix

Igualada i Barcelona a través del Bruc, amb intervals de pas de 30 minuts.


3.4.2 SERVEI DE TRANSPORT INTERURBÀ: LÍNIA MARTORELL-ESPARREGUERA

· Aquesta línia és operada com l’ anterior per l’empresa Hispano -

Igualadina. Amb intervals de pas de 45 minuts.

3.4.3 SERVEI DE TRANSPORT INTERURBÀ NOCTURN

- Hi ha una línia nocturna (N51), que connecta des de Barcelona amb

diferents municipis del Baix Llobregat, entre ells Esparreguera.


3.4.4 SERVEI DE TRANSPORT URBÀ ESPARREGUERA


4. SITUACIÓ ACTUAL.

Adjuntem algunes dades sobre l’estat de la mobilitat en l’Ajuntament

d’Esparraguera (FONT: http://xarxamobal.diba.cat)

Indicadors generals de mobilitat

Repartiment modal intern - intern.

Any Transport públic % Vehicle

privat % A peu o bicicleta % Total

1996 405 8,58 1.577 33,39 2.741 58,04 4.723

2001 118 3,09 2.204 57,55 1.508 39,37 3.830 Comparació amb el valor del tram poblacional corresponent (de 20.000 a 50.000 habitants) 1996 8.960 4,9 51.826 28,33 122.177 66,78 182.963

2001 7.467 5,56 60.046 44,73 66.723 49,7 134.239

Repartiment modal mobilitat generada (intern - extern).



1996 302 10,90 2.461 88,84 7 0,25 2.770

2001 743 13,63 4.699 86,18 10 0,19 5.452 Comparació amb el valor del tram poblacional corresponent (de 20.000 a 50.000 habitants) 1996 33.460 25,87 92.925 71,85 2.938 2,27 129.323

2001 60.727 29,07 144.044 68,96 4.100 1,96 208.871

Repartiment modal mobilitat atreta (extern - intern)



1996 370 19,18 1.544 80,04 15 0,78 1.929

2001 237 8,94 2.399 90,41 17 0,65 2.654 Comparació amb el valor del tram poblacional corresponent (de 20.000 a 50.000 habitants) 1996 37.750 24,75 105.631 69,24 9.173 6,01 152.554

2001 31.907 20,54 119.838 77,14 3.601 2,32 155.347

Taxa d'autocontenció (treball i estudis).

Any Mobilitat interna per

motius de feina o estudis

Mobilitat total generada per motius

de feina o estudis taxa d'autocontenció

1996 4.723 7.493 63,03 %

2001 3.830 9.282 41,26 % Comparació amb el valor del tram poblacional corresponent (de 20.000 a 50.000 habitants) 1996 182.963 312.286 58,59 %

2001 134.239 343.110 39,12 %

Indicadors de circulació

Índex de motorització.

Any Núm. turismes Taxa motorització (turismes) Núm. motocicletes Taxa motorització

(motocicletes) 1995 5.328 367,42 540 37,24

1996 5.684 391,97 570 39,31

1997 6.171 396,90 618 39,75

1998 6.664 428,61 623 40,07

1999 7.153 439,37 657 40,36

2000 7.750 454,28 699 40,97

2001 8.241 462,35 721 40,45

2002 8.700 465,04 731 39,07

2003 9.208 474,57 769 39,63

2004 9.718 481,97 862 42,75 Comparació amb el valor del tram poblacional corresponent (de 20.000 a 50.000 habitants) 1995 227.096 380,58 29.876 50,07

1996 236.637 396,57 30.480 51,08

1997 213.000 401,14 25.412 47,86

1998 226.031 425,68 26.252 49,44

1999 237.564 440,41 27.210 50,44

2000 277.691 456,42 30.596 50,29

2001 237.564 440,41 27.210 50,44

2002 311.564 456,74 35.870 52,58

2003 278.534 448,39 32.059 51,61

2004 308.807 459,66 35.784 53,26

Indicadors de transport públic

Viatges any / habitant. Any viatges any viatges / habitant 2004 56.278 2,79

Viatges any / km útil. Any viatges any km útils viatges / km útil 2004 56.278


5. FOCUS PRINCIPALS GENERADORS DE VIATGES

Els estudis d’avaluació de la mobilitat generada referents a planejament

urbanístic, per avaluar la mobilitat generada, han de fer una estimació del

nombre de desplaçaments que generen els diferents àmbits del municipi en

funció de les superfícies, dels usos permesos o de l'índex d’edificabilitat fixat en

el planejament. S’han d’identificar els focus de major generació de viatges:

ST residencial Habitatges ST terciari ST industrial Equipaments (ST)

Espais Lliures (sòl) TOTAL Anada / Tornada

dades 142260 m²ST 729 Hab 7131 m²ST 71130 m²sòl SURD-01

VIATGES 14226 v 5103 v 1426 v 3557 v 19209 viatges 9604 viatges dades 169750 m²ST 5538 m²ST 24250 m²sòl SURD-02

VIATGES 8488 v 1108 v 1213 v 10808 viatges 5404 viatges dades 108400 m²ST 846 Hab 10840 m²ST 40650 m²sòl SURND-03

VIATGES 10840 v 5922 v 2168 v 2033 v 15041 viatges 7520 viatges dades 132015 m²ST 6601 m²ST 40620 m²sòl SURND-04

VIATGES 6601 v 1320 v 2031 v 9952 viatges 4976 viatges dades 24600 m²ST 245 Hab 2510 m²ST 5020 m²sòl SURND-05

VIATGES 2460 v 1715 v 502 v 251 v 3213 viatges 1607 viatges dades 14008 m²ST 205 Hab 7542,5 2155 m²ST 4310 m²sòl SURND-06

VIATGES 1401 v 1435 v 3771 v 431 v 216 v 5819 viatges 2909 viatges dades 872187 m²sòl Parc

Territorial VIATGES 43609 v 43609 viatges 21805 viatges

REPART MODAL (anada i tornada)

vehicle privat

trasport públic a peu

VIATGES GENERATS pels Sectors POUM 44,20% 14,30% 41,40%

SURD-01 19209 viatges 8490 v 2747 v 7952 v

SURD-02 10808 viatges 4777 v 1545 v 4474 v

SURND-03 15041 viatges 6648 v 2151 v 6227 v




Parc Territorial 43609 viatges 19275 v 6236 v 18054 v

FONT: IERMB-ATM: Enquesta dia feiner 2006


6. SECTOR SMU-07 VIATGES GENERATS D’acord amb l’annex 1 del Decret, en els estudis d’avaluació de la mobilitat

generada s’estimarà el nombre de desplaçaments que generin les diferents

activitats i usos del sòl amb els següents ràtios mínims de viatges generats/dia

(taula annex 1Decret), llevat d’aquells supòsits en què es justifiqui l’adopció de

valors inferiors.

Dades de l’SMU-07:

QUADRE DE SUPERFÍCIES SMU 07. SECTOR E'

superfície sòl

% total sector

SÒL PÚBLIC 8.653,54 66,35%

VIALITAT (V) 3.150,17 24,15%

VIALITAT PEATONAL / TRÀNSIT RESTRINGIT (VP) 625,02 4,79%

EQUIPAMENT (E) 3.080,34 23,62%

ZONA VERDA (P) 1.770,10 13,57%

SERVEIS TÈCNICS (T) 27,91 0,21%

SÒL PRIVAT 4.388,31 33,65%

BLOC PLURIFAMILIAR PB + 3 (6b) 4.388,31 33,65%

TOTAL SMU 07. SECTOR E' 13.041,85 100,00%

Amb aquestes dades, s’avaluen els viatges generats, així com el seu repartiment

modal i els paràmetres de gènere (article 10 del Decret), que permetin l’estudi de

la mobilitat de les dones i del seu accés al vehicle privat, a peu, en bicicleta i

transport públic. Aplicant les dades de l’EMEF 2006 per a la comarca del Baix Llobregat,

s’estableix que les dones realitzen més viatges/dia i que aquests són

majoritàriament a peu. En canvi els homes utilitzen més el vehicle privat com a

mitjà de transport.

Viatges generats: QUADRE DE SUPERFÍCIES SMU 07. SECTOR E'

superfície sòl VIATGES GENERATS

SÒL PÚBLIC 8.653,54 m²sòl

VIALITAT (V) 3.150,17 m²sòl

VIALITAT PEATONAL / TRÀNSIT RESTRINGIT (VP) 625,02 m²sòl

EQUIPAMENT (E) 3.080,34 m²sòl 616 v

ZONA VERDA (P) 1.770,10 m²sòl 89 v

SERVEIS TÈCNICS (T) 27,91 m²sòl

SÒL PRIVAT 4.388,31 m²sòlBLOC PLURIFAMILIAR 6.260,09 m²st 626 v

BLOC PLURIFAMILIAR PB + 3 (6b) 4.388,31 m²sòl

POSSIBILITAT de TERCIARI 1.565,02 m²st 783 v

Anada / Tornada

TOTAL SMU 07-E' 13.041,85 m²sòl 7.825,11 m²st 2.113 v 1056,5 / 1056,5

SOSTRE

En PB, part del sostre de règim lliure podrà ésser destinat a ús comercial. Es calculen els viatges generats pel sostre comercial amb una aproximació provisional dels m²ST

Repartiment modal i indicadors de gènere:

vehicle privat trasport públic a peu

44,20% 14,30% 41,40%

2113 viatges 934 v 302 v 875 v

SMU 07-E' VIATGES GENERATS vehicle privat trasport públic a peu

HOME 1041 viatges 494 v 170 v 378 v

DONA 1072 viatges 305 v 242 v 524 v

FONT: IERMB-ATM: Enquesta dia feiner 2006

SMU 07-E'

VIATGES GENERATS

REPART MODAL - ÚS PER GÈNERE (anada i tornada)

REPARTIMENT MODAL (anada i tornada)

Proposem aplicar el següent repartiment modal: 44,2% vehicle privat, 14,3%

transport públic i 41,4% a peu, basant-nos en les dades de l’ EMEF 2006 per a la

comarca del Baix Llobregat, obtenint els següents viatges/dia per mode i per

zona.


Repartiment modal per zones:

Total viatges

generalsViatges/dia vehicle privat

Viatges/dia transport

públic

Viatges/dia peu

783 346 112 324

616 272 88 255

89 39 13 37

REPART MODAL PER ZONES

626 277 90 259Residencial

Terciari - comerç

Equipaments

Zona verda

875TOTAL 2113 934 302

Des de la redacció del present informe s’ha contrastat aquestes dades del

conjunt de la comarca amb les dades de l’ EMO 2001 (primer viatge del matí)

per a Esparreguera. Analitzant el motiu de treball, es té que en desplaçaments

interns i externs al municipi el repartiment modal és:

Repartiment modal de desplaçaments:

COTXE BUS RENFE FGC Moto Bici Peu Altres Total

Desplaçaments interns

1.869 46 18 3 115 23 1.169 22 3.265

% 57% 1% 1% 0% 4% 1% 36% 1% 100%

Desplaçaments externs

6.167 398 164 18 177 24 1.176 40 8.164

% 76% 5% 2% 0% 2% 0% 14% 0% 100%

Per tant, establim que per a motiu de treball al municipi d’ Esparreguera la

mobilitat es més motoritzada que no pas les dades de l’ EMEF per al conjunt de

la comarca.


7. SMU-07: DESCRIPCIÓ DE XARXES, APARCAMENTS, SECCIONS VIALS. PROPOSTA DE MILLORES

7.1. XARXA DE VIANANTS

Els principis de connexió, accessibilitat, interconnexió i homogeneïtat propis de

les xarxes es concreten en el cas de les xarxes d’itineraris per a vianants en els

següents paràmetres:

- oferir connexió a qualsevol punt a menys de 250-300m pel mode a peu

- donar accessibilitat als equipaments i espais lliures

- proposar la interconnexió amb estacions de ferrocarril

La geometria i la secció de vials es defineix gràficament al plànol núm. 5. del Pla de

Millora.

La secció 1 corresponent al carrer principal, té una secció amb amplada de 16,00

metres, destinant 4 metres a una vorera arbrada, 7,00 metres de calçada (3,50

metres per sentit de circul·lació), i 5,00 metres a l’altra vorera (2,20 metres a zona

d’aparcament i 2,80 metres per a vianants lliure d’obstacles). En una primera

projecció l’amplada de la calçada va ser de 8,00 metres, aquestes mides es varen

modificar en consens amb l’ATM i en un acord entre propietaris i Ajuntament,

decidint reduir l’amplada de la calçada. D’aquesta forma l’espai destinat als

vehicles motoritzats disminueix afavorint als vianants i per tant, la mobilitat

sostenible garantint 1,00 metre més d’amplada en la vorera corresponent a la

banda de l’equipament. Comentar que el pendent que tindrem serà del 2%.

En la secció 2, que correspon a un carrer de nova creació, assegurarem la

cohabilitació entre vianants i vehicles amb una restricció de trànsit, declarant el

carrer com a zona 30. La calçada i la vorera estaran al mateix nivell. L’amplada

total serà de 8,00 metres.

La secció número 3, correspondrà a un carrer de trànsit restringit amb 5, 00 metres

d’amplada, la funció del mateix serà exclusivament d’accés als garatges privats

dels edificis.

Respecte a la xarxa viària, el Pla de millora urbana, d'acord amb el Pla General

d'Ordenació d’Esparreguera, es recolza al traçat definit pel propi POUM.

Les voreres amb front a la parcel·la residencial tenen una amplada suficient, a

partir del límit de parcel·la, per al pas de les canonades de serveis.

Es preveu un vial de trànsit rodat restringit que envolti la zona verda al sud de

l’actuació i que doni servei als blocs de plurihabitatge que restaran a l’altre costat

del vial.

La comunicació a l'interior de la vila d’Esparreguera2 és un problema que s'ha

començat a plantejar arrel de diferents condicionants: l'estructura allargada del

municipi, les discontinuïtats entre el nucli urbà i barris aïllats, el creixent trànsit

de vehicles al municipi i la creació de la illa de vianants.

L'engrandiment del poble i la creixent assimilació d'una cultura urbana són

factors que expliquen l'increment en l'ús del transport privat per a desplaçaments

interns al municipi, amb tots els inconvenients de circulació i aparcament que

això implica. Així, i segons l'Estudi de l'ordenació viària de la vila, realitzat per la

policia local l'any 2000, el 18% dels desplaçaments es realitzen en transport

privat, dades que reforcen les fonts censals, segons les quals els desplaçaments

interns amb vehicle privat es van incrementar 12 punts en el període 1986-96.

Entre les problemàtiques més mencionades estan els creixents col·lapses

circulatoris i la dificultat d'aparcament. Per contrarestar aquest últim problema,

s'han introduït zones blaves i zones d'aparcament gratuït. Les primeres es situen

al centre de la vila, per millorar l'accés al comerç i al CAP, i han estat (com en

altres municipis) objecte de discussió i debat ciutadà; les segons es troben a El

Castell i Canyet, amb previsió d'obertura de dues més a Hortes i Torrent Mal.

En funció de com es desenvolupin les infraestructures planejades per a

Esparreguera, es podran adaptar aquestes xarxes als requisits del Decret.

2 Informe de Diagnòstic del Pla Estratègic Integral (Pei) d'Esparreguera , octubre 2001


MOBILITAT A PEU

En referència a la mobilitat a peu i a l’estat d’accessibilitat per a PMR a l’ àmbit

del SMU 07 i en tot el conjunt del municipi, podríem afirmar que la mobilitat a

peu compta, com a principal punt fort, amb la superfície reduïda del nucli urbà,

que facilita l’accessibilitat a les diferents zones, i la illa de vianants del centre de

la vila. Es destaca, però, la persistència de dificultats de mobilitat específiques

als barris aïllats així com a La Plana, i la manca d'adequació d'algunes voreres al

trànsit a peu. Recentment s'ha iniciat una política de reducció de barreres

arquitectòniques per facilitar aquesta mobilitat a l'interior de la ciutat. Entre les

accions dutes a terme cal destacar:

• Ampliació i adequació de voreres.

• Definició de rutes de camí escolar.

• Adaptació de rampes a les entrades a l’església i del mercat municipal.

• Finançament del 20% de les obres de supressió de barreres

arquitectòniques als comerços.

• Adaptació de l' autobús urbà a persones amb dificultats de mobilitat (PMR).

Per altra banda destacar també que en el “Pla d’acció ambiental per a la

sostenibilitat. Agenda 21 d’Esparreguera” en el punt 6 titulat “vetllar per una

mobilitat sostenible basada, especialment, en l’ús del transport públic i en la

priorització dels vianants” es recullen una sèrie de programes i de propostes en

els quals hi han varis programes d’actuació amb l’objectiu de millorar

l’accessibilitat i la mobilitat a peu.

Totes aquestes referències es recullen en l’apartat 8 d’aquest document.

En el plànol corresponent la localització dels diversos equipaments del municipi,

així com de les zones verdes i l’illa de vianants a la zona de l’ajuntament.

7.2. XARXA DE TRANSPORT PÚBLIC

Les xarxes de transport urbà – autobusos actuals compleixen els requisits del

Decret en referència a les distàncies màximes d’accés mesurades des de les

xarxes de vianants:

Les dues parades més properes al sector (Parada Aeri: distància 162.65metres i

Parada IES El Castell: distància de 221.56metres) són suficients per a donar

servei al sector SMU 07.

Per altra banda constituïm que queden relativament a prop, no només de les

xarxes de vianants sinó de tot el nou sector. Si fem la mesura en línia recta des

de la confluència dels carrers paraires i Principat.

- Aeri: 316 m

- Autobús interurbà: 183 m

- Autobús urbà: 163 m

Aquestes distàncies son adequades per a realitzar-les a peu des dels nous usos

residencials i comercials del sector.

En els plànols queden reflectides les línies i parades de transport públic

existents.

7.3. XARXA DE BICICLETES

En referència a l’estat actual de la mobilitat en bicicleta, recentment s' ha decidit

promoure' l autoritzant la seva circulació a l' illa de vianants i creant aparcaments

específics. Es destaca, no obstant això, l' escassa presència de carril - bici, i la

dificultat per a circular degut a que les grans vies són de trànsit massiu de

vehicles.

Esparreguera es troba solcada de torrents, rieres i barrancs que, de ponent a llevant,

constitueixen autèntics talls en el territori. Les característiques geològiques del lloc

expliquen l’aparició d’aquests elements geogràfics que dificulten molt les

comunicacions en sentit transversal.

És per això molt difícil crear una xarxa contínua de carril bici, a causa de les

condicions que aquesta ha de complir. De totes maneres, proposem un

recorregut combinat amb les xarxes de vianants i transport públic reflectit als

plànols.


En el cas de la reserva d’aparcament (tractada específicament en el punt 9), en

el cas concret de les bicicletes haurem de preveure la construcció de les

següents places.

Repartiment modal d’aparcaments de bicicletes: QUADRE DE SUPERFÍCIES SMU 07. SECTOR E'

superfície sòl VIATGES GENERATS

SÒL PÚBLIC 8.653,54 m²sòl

VIALITAT (V) 3.150,17 m²sòl

VIALITAT PEATONAL / TRÀNSIT RESTRINGIT (VP) 625,02 m²sòl

EQUIPAMENT (E) 3.080,34 m²sòl 31 places bici

ZONA VERDA (P) 1.770,10 m²sòl 18 places bici

SERVEIS TÈCNICS (T) 27,91 m²sòl

SÒL PRIVAT 4.388,31 m²sòlBLOC PLURIFAMILIAR 6.260,09 m²st 125 places bici

BLOC PLURIFAMILIAR PB + 3 (6b) 4.388,31 m²sòl

POSSIBILITAT de TERCIARI 1.565,02 m²st 16 places bici

TOTAL SMU 07-E' 13.041,85 m²sòl 7.825,11 m²st 189 places bici

SOSTRE

En PB, part del sostre de règim lliure podrà ésser destinat a ús comercial. Es calculen els viatges generats pel sostre comercial amb una aproximació provisional dels m²ST

Les places corresponents a equipaments i a zona verda es

situaran fora de la via pública al carrer Principat cantonada

amb el carrer Paraires (veure plànol 07b).

En el cas de les places corresponents als blocs plurifamiliars

es situaran fora de la via pública, a dintre de les parcel·les

privades.

En el cas dels blocs plurifamiliars amb possibilitat de terciari, en el moment de la

realització dels projectes constructius es definiran els usos en planta baixa, i per

tant, si els usos es constaten com a comercials s’haurà de preveure la

col·locació del número de places de bicicletes corresponents.

En el cas de la mobilitat en bicicleta punt 7.3. l’ ATM proposa una connexió

entre l’ SMU 07 i la parada de l’ Aeri, des del carrer Principat seguint el carrer

Paraires (trams d’uns 300 m aproximadament) fins a la parada de l’Aeri.

Aquesta proposta s’ha estudiat i analitzat de forma detallada i s’han tret les

següents conclusions:

- Degut a la geologia del terreny, concretament a la pendent del carrer

Paraires, concretem que es pràcticament inviable aquesta possibilitat. La

pendent del mateix és més gran que els valors permissius. La pendent

que té el carrer en aquest tram supera el 10% (veure plànol a la següent

pàgina).

- Per altra banda, segons l’ Ajuntament d’ Esparreguera es concreta que

no es troba adient en aquest moment la construcció d’aquest carril bici.

Actualment no hi ha una xarxa projectada de bicicletes a nivell municipal,

i per tant, no es podria fer una connexió amb la mateixa.

D’acord amb l’informe emès l’octubre de 2008 per l’enginyer municipal, es

considera inviable la construcció d’aquest carril, atès el fort pendent del carrer

Paraires en el tram que va des del carrer Principat fins al punt més proper a

l’estació de l’Aeri.

Per tant, es decideix no realitzar una proposta de finançament seguint els

requeriments de l’article 19 del Decret i no assumir els costos de connectar la

xarxa de bicicletes fins a la parada de l’ Aeri.


7.4. XARXA DE VEHICLES

Per altra banda, en referència a la mobilitat en vehicle privat, durant els darrers

anys s’ha detectat un important increment en l’ ús del transport privat motoritzat

en la mobilitat interna d’Esparreguera, amb complicacions de circulació i

aparcament.

L’any 2004 hi havia al municipi 9718 turismes censats (482 turismes / 1000

habitants), i 862 motocicletes (43 motocicletes / 1000 habitants).

Si suposem una ràtio d’ocupació dels vehicles de 1,2 (valor típic a la RMB), l

mobilitat en vehicle privat que preveu l’estudi implica uns 960 vehicles/dia.

Suposant un factor d’hora punta del 10%, això suposa menys d’un centenar de

vehicles més en hora punta a la xarxa viària, valor poc significatiu en el total de

la mobilitat d’ Esparreguera.

Per aquest fet no analitzem la capacitat viària de la xarxa ja que, com hem

comentat la mobilitat generada en vehicle privat per aquest desenvolupament no

es considera problemàtica en cap cas.


8. MOBILITAT GENERADA

Si fem una reflexió general sobre la mobilitat generada en el SMU 07, en el

nostre estudi detallem els nous viatges generats diferenciant el vehicle privat, el

transport públic i els desplaçaments a peu.

Es considera que l’afectació de la mobilitat futura del sector en vehicle privat, quant a itineraris principals o punts especialment conflictius quant a capacitat o

seguretat viària, no és significativa. En el cas del vial de nova creació

corresponent a la secció 2 (plànol núm. 5 del Pla de Millora), es definirà com a

zona 30, de tal forma que permeti una cohabilitació segura entre vehicles

motoritzats i no motoritzats.

Com hem comentat en el punt 7.2, les xarxes de transport urbà i interurbà

compleixen els requeriments de distàncies màximes a les parades que indica el

decret.

En el cas de la mobilitat en bicicleta, com hem comentat anteriorment no hi ha

una xarxa projectada a nivell municipal.

Des del punt de vista de la mobilitat a peu, la xarxa de vianants proposada

connecta amb els principals nodes de transport públic (parades de bus urbà, de

bus interurbà i Aeri de connexió amb FGC) i ofereix accessibilitat fins als

equipaments i espais lliures.

En els plànols adjunts es mostra la xarxa futura de vianants, global del municipi i

de detall al sector.

Comentar però que en els projectes constructius es detallaran els pendents per

a garantir una bona mobilitat de la xarxa a peu.

Caldrà considerar especialment el condicionament del itineraris de vianants fins

a les parades d’autobús existents. En aquest sentit es recomana que a l’hora de

redactar els projectes constructius es garanteixi l’existència d’uns recorreguts

segurs i confortables per als vianants fins a les parades de transport públic,

tenint present els direccionaments per a invidents, l’alçada de la plataforma

d’espera per als autobusos i els factors de seguretat com enllumenat i visibilitat

de l’espai a la nit.


9. ESTIMACIÓ DE LA DEMANDA D’APARCAMENT

Segons l’annex 2 del decret 344/2006 existeix una obligació de reservar places

d’aparcament per a usos residencials situades fora de la via pública per a

turismes, motocicletes i bicicletes. En el cas de les bicicletes s’hauran de

preveure també fora de la via pública per a la resta d’usos.

Aplicant els ratis dels annexos II i III del decret, per al SMU 07 s’obtenen els

següents valors de reserva mínima d’aparcament fora de la via pública.

Demanda d’aparcament fora de la via pública:

ESTIMACIÓ DE LA DEMANDA D'APARCAMENT

SMU 07 Àrea (m²)

Sostre edificable

(m²)

Total aparcaments

bicicletes

Total aparcaments

turismes

Total aparcaments motocicletes

Residencial 4.354 6.260 125 63 31

Terciari – comerç 1.565 16

Equipaments 2.975 30

Zona verda 1.543 15

TOTAL 8.872 7.825 186 63 31

Nota. En el cas d’ús terciari – comerç, es preveu la possibilitat i per tant, s’estimen les places corresponents.

S’ha de tenir en compte que finalment pot ser que aquest ús no es porti a terme.

Bicicletes

Comentat en el punt 7.3, recalcar que després de l’aplicació dels ratis

corresponents obtenim un total de 186 places de bicicletes en el total de l’àmbit

del projecte. Es considera que l’ús de l’equipament no es docent encara que

l’equipament que el col·linda si que ho és , si fos docent el número de places

corresponents a aquest ús seria de 149.

Les places d’aparcaments per a bicicletes es situaran fora de la via pública.

Vehicles motoritzats

Les reserves d’aparcament corresponents a vehicles motoritzats, turismes i

motocicletes, es compliran dintre de les parcel·les privades dels habitatges

plurifamiliars.

Distribució urbana de mercaderies

Seguint els requeriments de l’article 6 del decret els locals comercials hauran de

destinar per a magatzem un mínim d’ un 10% del sostre a l’ interior de l’edifici o

als terrenys edificables del mateix solar, per tal d’evitar operacions de càrrega i

descàrrega.

En cas de superfícies de verda superiors a 1300 m² s’haurà de tenir la

consideració de reserves una plaça de 3 x 8 m a la xarxa viària per a efectuar les

operacions de càrrega i descàrrega. En el cas de superfícies superiors a 5000

m² s’haurà de disposar d’un moll addicional. En l’ SMU 07 tenim una superfície

destinada a comerç de 1565 m², per tant, caldrà tenir en compte dues places de

les dimensions anteriors.

Correspondrà una superfície per a càrrega i descàrrega de 48 m². Es farà

efectiva en forma de dues places amb les senyalitzacions corresponents i

situades al carrer Indústria molt a prop de la cantonada amb el carrer Principat,

al costat de la zona comercial i en la vorera més propera al sector, conservant la

línia que defineixen les places existents a l’actualitat (veure plànol 8).


8. PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL PER A LA SOSTENIBILITAT. AGENDA 21 D’ESPARREGUERA Adjuntem altres propostes relacionades amb la vialitat que s'han elaborat en

l’Ajuntament d’Esparreguera, al considerar-les interessants i viables.

capítol 6: VETLLAR PER UNA MOBILITAT

SOSTENIBLE BASADA, ESPECIALMENT,

EN L’ÚS DEL TRANSPORT PÚBLIC I EN LA

PRIORITZACIÓ DELS

VIANANTS.

Programes d’actuació: 6.1. Prioritzar l’accessibilitat dels vianants, reduint la presència del vehicle privat al nucli urbà. Codi de referència: 6.1.1. Descripció: Foment de l’ús de la bicicleta per l’interior d’Esparreguera a través de la creació de carrils bici en les vies més amples, la creació d’aparcaments i la facilitació del seu accés per l’Illa de Vianants. Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2008 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient, Obres i Serveis), Policia Local. Estimació del cost econòmic: No es pot definir. Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Relació d’actuacions realitzades per al foment de l’ús de la bicicleta (ANUAL). - Desplaçaments en bicicleta (ANUAL). - Percentatge de carrils bici (ANUAL). Codi de referència: 6.1.2. Descripció: Realitzar un estudi de la situació del transport públic a Esparreguera respecte l’exterior, millorant l’oferta d’opcions i la qualitat del transport per mitjà d’autobús. Tipus d’actuació: Estudi tècnic Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Mitjà (2 a 5 anys) Inici actuació: 2008

Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient, Serveis Tècnics/Urbanisme), Hispano Igualadina, Transports Generals d’Olesa. Estimació del cost econòmic: 6.075 _ +IVA Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera, Hispano Igualadina, Transports Generals d’Olesa. Indicadors de seguiment: - Revisió de les condicions del servei de la Hispano Igualadina: horaris, capacitats, etc (ANUAL). - Desplaçaments en transport públic (ANUAL). - Km recorreguts (mobilitat interna) per vehicle i dia (ANUAL). - Número de vehicles de tracció mecànica per habitant (ANUAL). - Índex de motorització per llar (ANUAL). - Estructura urbana: desplaçament i mobilitat de la població (QUINQUENNAL). Codi de referència: 6.1.3. Descripció: Crear la Ronda Llobregat i la Roda del Torrent Mal per a alleugerir el trànsit de l’antiga N-II i millorar la distribució de la circulació dels vehicles per la perifèria del nucli urbà. Tipus d’actuació: Planejament urbanístic Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Mitjà (2 a 5 anys) Inici actuació: No es pot definir Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Serveis Tècnics/Urbanisme), Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Estimació del cost econòmic: 240.000_ /km aproximadament + urbanització i serveis Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Indicadors de seguiment: - Existència de les dues rondes dins el termini previst. Codi de referència: 6.1.4. Descripció: Implantar aparcaments per a motocicletes i ciclomotors en aquells indrets més utilitzats pels usuaris d’aquests vehicles (centres d’ensenyament secundari, centres poliesportius i recreatius, etc). Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2007 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient, Serveis Tècnics/Urbanisme), Policia Local. Estimació del cost econòmic: 5 _ per plaça i 60 _ per senyal. Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Relació de nous aparcaments per a motocicletes i ciclomotors establerts a Esparreguera. Codi de referència: 6.1.5 Descripció: Ampliar la xarxa d’aparcaments soterranis i utilitzar tipologies edificatòries que ocupin el mínim de superfície per reduir la pressió dels vehicles sobre l’espai públic (POUM). Tipus d’actuació: Planejament urbanístic Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys)


Inici actuació: 2006 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Serveis Tècnics/Urbanisme). Estimació del cost econòmic: 0 _ Possibles finançaments: ** Indicadors de seguiment: - Comprovació de l’aplicació del criteri de realitzar aparcaments soterranis en les noves edificacions (ANUAL). Codi de referència: 6.1.6. Descripció: Adquirir una distribució homogènia i ben equilibrada dels equipaments i centres municipals pels diferents barris, de manera que siguin accessibles a peu per al màxim de ciutadans (POUM). Tipus d’actuació: Planejament urbanístic Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2007 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Serveis Tècnics/Urbanisme). Estimació del cost econòmic: 0 _ Possibles finançaments: ** Indicadors de seguiment: - Càlcul de l’àrea de l’abast del servei de cada equipament o centre municipal nou, per tal d’analitzar si dóna servei a sectors de població fins ara necessitats del mateix. - Estructura urbana: proximitat a serveis urbans bàsics (BIENNAL). - Proximitat a zones verdes (ANUAL). - Proximitat a infraestructures de reciclatge (ANUAL). - Superfície de zones verdes per habitant (m2/habitant, ANUAL). - Percentatge de carrers arbrats respecte el total de carrers que potencialment podrien estar arbrats (carrers d’amplada superior o igual als 9m, ANUAL). Codi de referència: 6.1.7. Descripció: Vetllar per a l’ampliació de l’Illa de vianants, prèvia realització d’un estudi de mobilitat interna, que indiqui la seva viabilitat i la delimitació de la mateixa. Tipus d’actuació: Estudi tècnic Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Mitjà (2 a 5 anys) Inici actuació: 2008 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient, Serveis Tècnics/Urbanisme), Policia Local. Estimació del cost econòmic: 6.750 + IVA (estudi). Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Existència de l’estudi de mobilitat interna dins el termini previst. Codi de referència: 6.1.8. Descripció: Preveure un espai de col·locació de bicicletes en els garatges dels nous edificis, dins les llicències d’obres de contrucción d’edificacions. Tipus d’actuació: Criteri urbanístic Grau de prioritat: Baixa Termini d’implantació: Llarg (> 5 anys)

Inici actuació: 2011 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Serveis Tècnics/Urbanisme). Estimació del cost econòmic: 0 _ Possibles finançaments: ** Indicadors de seguiment: ** Codi de referència: 6.1.9. Descripció: Transformar els carrers Francesc Macià i Francesc Marimon en un passeig. Tipus d’actuació: Planejament urbanístic Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Llarg (> 5 anys) Inici actuació: 2012 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient, Serveis Tècnics/Urbanisme). Estimació del cost econòmic: No es pot definir Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Estructura urbana: carrers de prioritat per als vianants (ANUAL). - Percentatge de xarxa viària (ANUAL). Codi de referència: 6.1.10. Descripció: Realitzar un Pla d’Accessibilitat per Esparreguera, en base a l’establert pel Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 135/1995, de 24 de març). Tipus d’actuació: Pla de gestió Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Llarg (> 5 anys) Inici actuació: 2011 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient, Serveis Tècnics/Urbanisme). Estimació del cost econòmic: 15.000 _ Estudi d’accessibilitat a la via pública, 10.000 _ Estudi d’accessibilitat a 20 edificis municipals, 5.000 _ Estudi d’accessibilitat al transport públic i 15.000 _ Estudi d’accessibilitat a les urbanitzacions. Total = 45.000 _ (o 40.000 _ si s’agrupen estudis). Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Existència del Pla d’Accessibilitat dins el termini previst. Codi de referència: 6.1.11. Descripció: Fer campanyes educatives per promoure una circulació respectuosa amb els vianants, evitants aparcar en llocs poc adequats, evitants emissions innecessàries de sorolls, sobre les normes de circulació, pel foment del transport públic, pel foment del transport a peu i en bicicleta, etc, especialment destinada a les escoles i famílies, dins el Programa Anual d’Educació Ambiental. Campanya educativa sobre mobilitat: El camí escolar. Tipus d’actuació: Programa executiu Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2006 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient). Estimació del cost econòmic: 6.750 _ + IVA (El camí escolar). Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera


Indicadors de seguiment: - Relació d’activitats realitzades per al foment d’una mobilitat respectuosa amb els ciutadans i el medi ambient (ANUAL). Codi de referència: 6.1.12. Descripció: Restringir el trànsit rodat per l’Illa de vianants, permetent l’accés als veïns i comerciants. Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Alt Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2006 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient, Serveis Tècnics/Urbanisme), Policia Local. Estimació del cost econòmic: 0 _ Possibles finançaments: ** Indicadors de seguiment: - Relació de queixes presentades degut a l’elevat trànsit de vehicles a l’Illa de Vianants (ANUAL). Codi de referència: 6.1.13. Descripció: Arranjament periòdic de rajoles i llambordes que s’aixequen, per tal de reduir el risc d’accidents per als vianants. Tipus d’actuació: Programa de gestió Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2006 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Serveis Tècnics/Urbanisme, Obres i Serveis). Estimació del cost econòmic: 24,23 _ / unitat (inclou material, mà d’obra i maquinària). Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Pressupost destinat al mateniment de rajoles i llambordes (ANUAL). Codi de referència: 6.1.14. Descripció: Establir l’obligació de deixar un espai de circulació mínim a la vorera pels vianants en cas de realització d’obres al carrer o d’edificis. Tipus d’actuació: Criteris de gestió Grau de prioritat: Baixa Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2007 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Serveis Tècnics/Urbanisme). Estimació del cost econòmic: 0 _ Possibles finançaments: ** Indicadors de seguiment: ** Codi de referència: 6.1.15. Descripció: Creació de passos elevats per als vianants en els principals carrers amb més trànsit del municipi. Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Mitjà (2 a 5 anys) Inici actuació: 2008 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Serveis Tècnics/Urbanisme, Obres i Serveis).

Estimació del cost econòmic: 12.000 _ per pas elevat. Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Relació de passos elevats construïts (ANUAL). 6.2. Fomentar el control del parc de vehicles privat per tal que sigui més respectuós amb el medi ambient i introducció d’energies renovables. Codi de referència: 6.2.1. Descripció: Introduir progressivament vehicles a la flota de serveis municipals i de transport que funcionin amb energies més netes, com el gas natural, el biodièsel, etc. Tipus d’actuació: Programa executiu Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Llarg (> 5 anys) Inici actuació: 2011 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient, Obres i Serveis), Policia Local. Estimació del cost econòmic: No es pot definir Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Vehicles municipals de baix impacte ambiental respecte el total de vehicles municipals (BIENNAL). Codi de referència: 6.2.2. Descripció: Fomentar l’ús d’energies més netes en els vehicles privats a través de la bonificació de l’Impost municipal sobre vehicles de tracció mecànica, establert per la corresponent Ordenança municipal sobre l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica (veure 4.1.2). Tipus d’actuació: Instrument jurídic i econòmic Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2006 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient, Secretaria, Intervenció), Oficina de Gestió Tributària. Estimació del cost econòmic: 0 _ Possibles finançaments: ** Indicadors de seguiment: - Cens anual de vehicles privats que empren energies netes (ANUAL). - Eficiència energètica del transport privat (teps/100 km, ANUAL). Codi de referència: 6.2.3. Descripció: Realitzar un control de la velocitat dels vehicles al municipi, per mitjà de l’establiment de multes. Tipus d’actuació: Instrument de control Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2006 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Policia Local. Estimació del cost econòmic: 0 _ Possibles finançaments: ** Indicadors de seguiment: - Informe on es detallin els controls de velocitat de circulació realitzats i els resultats (ANUAL).


Codi de referència: 6.2.4. Descripció: Realitzar un control de la velocitat dels vehicles per mitjà de la instal·lació de radars. Tipus d’actuació: Instrument de control Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2007 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Policia Local. Estimació del cost econòmic: 42.070,85 _ per unitat de radar. Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera. Indicadors de seguiment: - Relació de vehicles detectats que superaven el límit de velocitat permès (SEMESTRAL). 6.3. Millora de les vies de comunicació. Codi de referència: 6.3.1. Descripció: Millorar el ferm de l’A2 i l’antiga N-II per eliminar els clots que hi ha degut al pas de vehicles pesants. Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Mitjà (2 a 5 anys) Inici actuació: 2008 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Serveis Tècnics/Urbanisme), FOMENTO. Estimació del cost econòmic: No es pot definir. Possibles finançaments: FOMENTO i Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Codi de referència: 6.3.2. Descripció: Millora de la Carretera de Mas d’en Gall, eliminant-se els revolts pronunciats, augmentant l’amplada i evitant els canvis de rasant pronunciats (2ª fase de modificació). Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2006 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient, Serveis Tècnics). Estimació del cost econòmic: 519.353,38 _ Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Compliment dels terminis d’execució de la segona fase de la millora de la carretera del Mas d’en Gall. Codi de referència: 6.3.3. Descripció: Reforma del barri de la Colònia Sedó. Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Mitjà (2 a 5 anys) Inici actuació: 2007 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Serveis Tècnics/Urbanisme), INCASOL Estimació del cost econòmic: 4.735.110 _ aproximadament.

Possibles finançaments: INCASOL Indicadors de seguiment: - Actuacions de millora sobre el barri de la Colònia Sedó realitzades (ANUAL). Codi de referència: 6.3.4. Descripció: La creació de dos ponts més de comunicació sobre el Torrent Mal, entre el nucli urbà i La Plana i La Creueta, respectivament. Tipus d’actuació: Projectes executius Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2007 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient, Serveis Tècnics/Urbanisme). Estimació del cost econòmic: 3.005.060 _ Pont de La Plana, 1.803.036 _ Pont de La Creueta, 1.202.024 _ Pont Zona Industrial Nord. Possibles finançaments: Fons Europeu FEDER, Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Execució dels tres ponts dins el termini previst. - Percentatge de xarxa viària (ANUAL). Codi de referència: 6.3.5. Descripció: Regular l’accés a Can Rial per la B-231 a través de semàfors, controlats amb radar de proximitat. Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2006 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera, Policia Local, Generalitat (Servei de Carreteres). Estimació del cost econòmic: 36.000 _ Possibles finançaments: Servei de Carreteres (Generalitat de Catalunya). Indicadors de seguiment: - Instal·lació dels semàfors a la B-231 dins el termini previst. Codi de referència: 6.3.6. Descripció: Rehabilitar camins d’accés a peu al riu Llobregat com a vies verdes per als passejants: Camí de la Barca, Escales d’Olesa, Baixada de la Padrineta-Mitja Lluna-Font de la Barona, Camí de la Barca Antic, Camí de la Font de la Teula. Tipus d’actuació: Programa executiu Grau de prioritat: Mitjà Termini d’implantació: Mitjà (2 a 5 anys) Inici actuació: 2008 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient). Estimació del cost econòmic: 54.000 _ Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Relació d’actuacions sobre els camins d’accés al riu Llobregat i nivell d’acceptació social (ANUAL).


6.4. Fomentar l’ús del transport públic. Codi de referència: 6.4.1. Descripció: Definició d’un nou traçat del Bus Urbà que recorri també els polígons industrials, per tal de permetre el seu accés amb transport públic, especialment per a la gent que hi treballa. Augment de la freqüència de pas, amb especial incidència els caps de setmana entre el nucli urbà i els barris perifèrics. Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2006 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient). Estimació del cost econòmic: 0 _ Possibles finançaments: ** Indicadors de seguiment: - Enquesta als usuaris del servei del Bus Urbà sobre el seu grau de satisfacció (ANUAL). Codi de referència: 6.4.2. Descripció: Implantació d’un autobús llançadora cap a l’Estació de RENFE de Martorell, cada 20 minuts. Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Curt (0 a 2 anys) Inici actuació: 2006 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient), Hispano Igualadina Estimació del cost econòmic: No es pot definir. Possibles finançaments: Hispano Igualadina. Indicadors de seguiment: - Freqüència de pas de l’autobús llançadora Esparreguera- Martorell (ANUAL). - Nivell de satisfacció dels usuaris per mitjà d’una enquesta (ANUAL). Codi de referència: 6.4.3. Descripció: Creació d’una estació d’autobusos a l’entrada sud del nucli urbà. Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Baixa Termini d’implantació: Llarg (> 5 anys) Inici actuació: 2010 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Serveis Tècnics/Urbanisme). Estimació del cost econòmic: No es pot definir Possibles finançaments: Empresa privada i Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Disponibilitat del servei d’estació d’autobusos dins el termini previst. Codi de referència: 6.4.4. Descripció: Introducció d’energies netes en el sistema d’autobusos urbans (veure 4.1.3.). Tipus d’actuació: Programa executiu Grau de prioritat: Mitjana Termini d’implantació: Llarg (> 5 anys)

Inici actuació: 2011 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient) Estimació del cost econòmic: 120 _ /unitat Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera, ICAEN. Indicadors de seguiment: - Cens anual dels vehicles de la flota municipal que funcionen amb fonts d’energia més netes (ANUAL). - Eficiència energètica del tranpost municipal (teps/100 km, ANUAL). Codi de referència: 6.4.5. Descripció: Substitució de l’autobús urbà per un vehicle de més reduïdes dimensions, com un microbús, per tal de poder circular amb facilitat pel casc antic. Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Alta Termini d’implantació: Mitjà (2 a 5 anys) Inici actuació: 2008 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Medi Ambient) : Estimació del cost econòmic: 120.000 _ Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Disponibilitat d’un nou bus urbà de dimensions adequades dins el termini previst. Codi de referència: 6.4.6. Descripció: Millora en la senyalització de parades del Bus Urbà (col·locació de marquesina). Tipus d’actuació: Projecte executiu Grau de prioritat: Baixa Termini d’implantació: Curta (0 a 2 anys) Inici actuació: 2006 Entitat responsable, Organismes i agents implicats: Ajuntament d’Esparreguera (Obres i Serveis). Estimació del cost econòmic: 150.000 _ (25 parades de bus, inclosa la col·locació). Possibles finançaments: Ajuntament d’Esparreguera Indicadors de seguiment: - Relació de les parades del Bus Urbà i comprovació que estiguin totes correctament senyalitzades (ANUAL).


PLÀNOLS


CONTINGUT:

Article del Decret Article del Decret TAULES del

ESCALA que OBLIGA que REGULA Decret

P01.-Àmbit supramunicipal P02.- Xarxa viària bàsica E: 1/20000

P03.- Focus municipals generadors de viatges E: 1/12500 article 8.2 annex1

P04a.-Plànol base E: 1/5000 articles 13a 8.2 annex1

P04b.-Plànol base: detall sector E: 1/1500 P05a.-Plànol Xarxes de vianants E: 1/5000 articles 13.b 15

P05b.-Plànol detall sector: Xarxes de vianants E: 1/1500

P06a.-Plànol Xarxes de transport col·lectiu E: 1/5000 articles 13.c 16

P06b.-Plànol detall sector: Xarxes de transport col·lectiu E: 1/1500

P07a.-Plànol Xarxes de bicicletes E: 1/5000 articles 13.d 17 annex2

P07b.-Plànol detall sector: Xarxes de bicicletes E: 1/1500

P08.-Plànol Xarxes de vehicles E: 1/1500 articles 13.e 18 annex3

P09.-Plànol estacions FFCC i bus interurbà E: 1/5000 article 13.f_________________________ _informació inclosa al plànol 4a

P10.-Plànol nodes d’unió amb xarxa municipal E: 1/5000 article 13.i_________________________ _informació disponible: POUM 2004

pla de millora urbana del smu 07 sector e’ – text … · escala que obliga que regula decret...

Documents