pla de convivència i civisme d'arenys de munt · 2013-07-12 · la democràcia i els drets...

Pla de Convivència i Civisme d'Arenys de Munt

Maig de 2010

Direcció tècnica SERVEI DE POLÍTIQUES DE DIVERSITAT I CIUTADANIA

Àrea d’Igualtat i Ciutadania

Diputació de Barcelona

Redacció del Pla COMPLEMENTUM

Guernica Facundo Vericat

Núria Mateu Almacellas

Elena Izquierdo Serra


ÍNDEX I. Presentació

I.1 Presentació de la Diputació de Barcelona, Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania I.2 Presentació de l’Alcalde, Senyor Carles Móra Tuxans I.3 Presentació del Primer Tinent d’Alcalde i Regidor de Participació Ciutadania, Sr. Alfons Molons i Antius

II. Marc d'actuació II.1 Marc normatiu i competencial II.2 Context sociodemogràfic II.3 Actuacions municipals i antecedents II.4 Indicadors de convivència i civisme II.5 Percepcions municipals i ciutadanes II.6 Conclusions de la Diagnosi

III. Estructura del Pla III.1 Objectius generals del Pla III.2 Línies estratègiques III.3 Propostes d'actuació

IV. Annexes


4

I. Presentació I.1 PRESENTACIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE POLÍTIQUES DE DIVERSITAT I CIUTADANIA Preservar l’espai públic local com un lloc de convivència compartit pel conjunt de la ciutadania constitueix un dels reptes més importants en l’actualitat. En aquest sentit, el paper que poden tenir els ajuntaments en el foment del civisme és clau. Com a administració de proximitat, esdevenen un marc d’actuació privilegiat per portar a terme actuacions en un àmbit que afecta tant la vida quotidiana de les persones. Des de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, col�laborem amb els municipis en l’impuls de les polítiques de ciutadania. Entenem que, en una societat diversa i canviant com l’actual, el gruix de l’acció local ha de concentrar-se en polítiques que reforcin el concepte i l’exercici de la ciutadania democràtica. Es fa necessari que tothom senti l’espai públic com a seu i que ciutadanes i ciutadans se sentin partícips de la vida en societat i assumeixin la seva corresponsabilitat pel que fa a la governança local. El present document, recull les propostes per endegar un Pla de Convivència i Civisme a Arenys de Munt, amb l’objectiu de contribuir a la qualitat de vida, la cohesió social del municipi, i a la capacitació cívica de la ciutadania. L’objectiu de les línies de treball que s’hi proposen no és només lluitar contra les conductes incíviques, sinó que volem anar més lluny i generar una cultura cívica que, més enllà de l’assumpció d’una sèrie de normes de comportament o d’urbanitat, fomenti la capacitat de tothom d’implicar-se i sentir-se coresponsable del que passa a la seva ciutat o al seu poble.


5

I.2 PRESENTACIÓ DE L’ALCALDE, SENYOR CARLES MÓRA TUXANS El present Pla de Civisme pretén millorar els marcs de convivència entre els que integrem la nostra comunitat; uns marcs que s’estenen a tots els àmbits de la nostra vida i que es relacionen amb totes les activitats que es porten a terme al nostre poble. Els pobles progressen dins el respecte i la tolerància, ambdues condicions cabdals, perquè es puguin desenvolupar els objectius que cada ciutat, poble, entitat, associació… s’ha proposat per a conduir els seus projectes i les seves volences que sens dubte contribueixen a l’enriquiment personal i col�lectiu, creen consciència social i impel�leixen a cercar millors horitzons. La tasca de les famílies és essencial; constitueix el pal de paller, l’autèntic fonament de la nostra societat. Educar un infant és contribuir molt positivament a la societat, garantir-ne el bon funcionament, aportar-hi una llavor que germinarà en positiu i hi aportarà aquells plusos tan necessaris com la responsabilitat, el compromís, la implicació i l’estima. Ensems la feina que porten a terme els ensenyants, que no s’han de quedar en instructors, sinó que han de fer el pas a educadors, tot treballant per una societat que cerqui noves vies per la igualtat, la pau i la justícia per a tothom, que doni cabuda a totes les sensibilitats, que es conegui, que comparteixi i que progressi. Aquest Pla de Convivència i Civisme és una eina valuosa perquè això sigui possible. Ens obre a noves possibilitats, a nous matisos, a renovats i millorats plantejaments que ofereixen un bon full de ruta, unes pautes, uns protocols que ajuden les administracions a trobar els camins adequats dins les característiques genuïnes que té Arenys de Munt. Agraïm la col�laboració dels ciutadans i ciutadanes que hi varen voler col�laborar i alhora la de la Diputació de Barcelona en el seu estudi i la seva redacció. Pensem que és un treball força reeixit que té moltes possibilitats d’aplicació i que suposarà una millora dels nostres espais de convivència. Aquest Pla de Convivència i Civisme atorga més qualitat de vida i més garanties de convivència a la nostra comunitat arenyenca. Tant de bo que quan sigui l’hora d’avaluar-lo puguem certificar que ha representat un avenç per a tots plegats, ens ha fet millors i més decidits a aportar el bo i millor de nosaltres.


6

I.3 PRESENTACIÓ DEL PRIMER TINENT D’ALCALDE I REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANIA, SR. ALFONS MOLONS I ANTIUS UN PLA LOCAL DE CIVISME. UNA EINA MÉS PER A LA CONVIVÈNCIA. Sovint, potser massa sovint, ens arriben notícies d’actes incívics, de vandalisme, de problemes de convivència i un llarg etc. La nostra societat ha evolucionat, així com també els usos dels espais públics, els usos dels temps, les activitats, entre d’altres. Per aquest motiu, ens cal dotar-nos de noves eines i de nous pactes per ordenar tot això i aconseguir un marc de convivència. Un marc dinàmic doncs, la mateixa societat ho és. Per això, un marc estàtic crearia més problemes que solucions. El nostre país ha viscut molts anys sota una dictadura i a l’acabar-se aquesta, des de les institucions s’ha fet molta feina cap al reconeixement dels drets, tant col�lectius com individuals. Però no hi pot haver drets si no es compleixen els deures i tampoc hi pot haver llibertat si no hi ha seguretat, ni democràcia si no hi ha civisme. El bon vilatà és un vilatà cívic, un vilatà que sap que, el fet de que una cosa sigui de tots, no vol dir que no sigui de ningú, sinó que també és nostra. Ens hem d’expressar, fer activitats, gaudir dels espais públics, etc., però amb seny. Per exemple:

- La llibertat d’expressió no vol dir que pugui pintar qualsevol paret. - Que pugui celebrar qualsevol cosa, no vol dir que pugui molestar als

meus veïns. - Que pugui utilitzar un parc públic, no vol dir que pugui fer malbé el

mobiliari urbà. - I tot un seguit d’accions i situacions diàries.

Actualment l’incivisme el podem englobar en dos grans àrees pel que fa als espais públics:

- El vandàlic: Aquest és el de més difícil resolució només amb campanyes.

- Cal educació i sanció.

El desinterès per les coses públiques, la manca de sentiment de pertinença, comoditat, etc. En aquest cas, sí que es pot actuar majoritàriament amb campanyes i sensibilització. Per això enfoquem l’actuació vers el civisme i la convivència en dos aspectes:

- Pla de Civisme: Informació i sensibilització. - Ordenança de Civisme: Informació i sanció.


7

Amb tot, no podem traspassar les nostres responsabilitats als poders públics ni podem desentendre’ns de la política i del que és públic. Arenys de Munt ha estat pioner de redactar aquest pla, amb l’Àrea d’igualtat i ciutadania de la Diputació de Barcelona, des d’un enfocament de l’estudi de la realitat i de la participació tant de la ciutadania com dels diferents serveis municipals. Espero que aquest pla i la futura ordenança de civisme siguin d’utilitat i aconsegueixin crear un bon marc de convivència a Arenys de Munt


8

I.4 Conceptes clau: Civisme i Convivència El civisme s'entén en el marc d'una societat diversa en la qual la noció de ciutadania és l'element identificador comú que genera sentiment de pertinença a una col�lectivitat i, en conseqüència, l'acceptació de valors i normes de comportament comuns que faciliten la convivència.1 Tal com recull Camps2 “el terme civisme deriva del llatí civis, que significa ciutadà”. D'acord amb aquesta etimologia, el civisme constitueix el conjunt de qualitats que permeten als ciutadans i a les ciutadanes viure en comunitat respectant unes normes de convivència pacífica, acceptant les regles del joc de la democràcia i els drets fonamentals o els valors constitucionals. Climent Sanjuán3 també entén que l'exercici del civisme consisteix, bàsicament, en la pràctica de la bona convivència ciutadana a l'àmbit públic. En general es pot considerar que el comportament cívic és aquell que és respectuós amb les normes, sovint no escrites, de la col�lectivitat en la què el comportament en dóna. Tanmateix, el concepte de civisme ni és universal ni és immutable. Diferents societats, en diversos moments i contextos, han tingut normes de convivència diferenciades, de manera que han considerat com a cívics (o incívics) diferents comportaments, actituds o pràctiques de les persones vers la comunitat. Així mateix cal considerar que les comunitats s'han anat configurant al llarg de temps a partir de la diversitat i, per tant, les normes de convivència i de civisme també han estat fruit de la conjunció de factors com l'origen de les persones que configuren la col�lectivitat, el gènere i la consideració social dels rols assignats a cada sexe, l'edat de la població i els pesos dels diferents grups d'edat, l'estatus socioeconòmic predominant i l'evolució de les diferències entre persones amb riquesa i persones en situació de pobresa, etc. Per tant, quan es parla de civisme i de convivència en un territori cal tenir molt en compte la diversitat i l'heterogeneïtat de la seva població, tot definint uns valors comuns i determinant uns criteris que integrin o aglutinin el màxim de grups socials que configuren aquella comunitat. L'element de cohesió seria, doncs, la pertinença de les persones a un determinat espai en qualitat de ciutadans i ciutadanes. És en la mesura que es reconeixen com a membres d'un

1 Casas, Marta, “Experiències locals i bones pràctiques sobre el civisme”, a “Elements per a

una actuació municipal de promoció del civisme”, Sèrie Igualtat i Ciutadania, núm. 3, Col�lecció Documents de Treball, Diputació de Barcelona, 2007.

2 Camps, Victòria, “El sentit del civisme”, a “Civisme: les claus de la convivència”, Monogràfic núm. 6, Barcelona Metròpolis Mediterrània, Ajuntament de Barcelona, 2005.

3 Climent Sanjuán, Victor, “Una propuesta de metodología para la elaboració de planes de civismo y convivencia ciudadana”, al II Ecuentro internacional por el proyecto “Ciudades Cívicas y Seguras”, Programa URB-AL R14-A10-05, 2008.


9

projecte comú, que accepten i es fan seves les normes d'aquest projecte, i que adapten el seu comportament, es poden sentir part i, per tant, exercir la seva plena ciutadania. Així doncs, els conceptes de civisme, convivència i pertinença, no han estat sempre els mateixos al llarg de la història ni en diferents contextos territorials i socials; per tant, es tracta de conceptes canviables i adaptables a les noves realitats que les societats viuen i a les noves demandes socials que els seus governs gestionen. Un dels nivells de govern territorial que més directament es veu afectat per la necessitat de gestionar el civisme, la convivència i la pertinença és el de la civis, la ciutat, el municipi. Actualment els municipis de la província de Barcelona viuen els profunds canvis demogràfics, socials i econòmics que s'han produït a Catalunya en la darrera dècada: reestructuració de les llars i de les famílies, migracions internes i externes, creixement urbanístic i proliferació de segones residències, mobilitat geogràfica de la població (per viure, per estudiar, per treballar), deslocalització de l'ocupació d'unes àrees i localització en altres, etc. Tot un conjunt de noves realitats que han generat la necessitat de repensar i adequar les normes de convivència pacífica, de generalitzar aquestes normes facilitant que totes les persones se les facin seves, de garantir els comportaments i actituds adients a aquestes normes i, per tant, d'afavorir el civisme i la convivència als municipis. En parlar de civisme, la Diputació de Barcelona4 posa l'accent en l'espai públic local on es desenvolupen les actituds, comportaments, pràctiques i accions de les persones. Així mateix té en compte que no és possible dissociar els termes de convivència i de civisme, ja que “les problemàtiques relacionades amb el civisme interfereixen negativament en la convivència”. És per això que “les accions que es duguin a terme des de l'àmbit municipal no han d'anar orientades només a evitar els comportaments incívics sinó a afavorir la convivència generant una cultura cívica”, un emmarcament conceptual que ha impregnat tot el procés de disseny, metodologia i redacció del present document.

4 “Document marc: Discurs local sobre cultura cívica”, a “Elements per a una actuació

municipal de promoció de civisme”, Sèrie Igualtat i Ciutadania, núm. 3, Col�lecció Documents de Treball, Diputació de Barcelona, 2007.


10

I.5 Estructura del document i Metodologia La Diputació de Barcelona posa a disposició dels ajuntaments una sèrie d'accions que tenen per objectiu orientar-los en la definició i la gestió de les polítiques locals en l'àmbit de la convivència. A través de diferents programes i serveis pretén contribuir a la sensibilització de la població i enfortir el lideratge dels ajuntaments davant la necessitat de preservar l'espai públic com a lloc de convivència i de civisme. El suport a les polítiques de foment del civisme és una de línies prioritàries de treball de la Diputació de Barcelona, i a través del Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania dóna suport als ajuntaments en aquest àmbit, oferint assessorament tècnic i econòmic en la definició d'estratègies locals per al desenvolupament d'accions en l'àmbit del civisme i de la convivència. Durant el primer semestre de l'any 2006 el Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania va constituir un grup de treball sobre Elaboració de Plans Locals de Foment del Civisme, amb l'objectiu de compartir experiències entre les persones participants per tal de concretar unes línies de treball i una metodologia que permetessin orientar les intervencions municipals en l'àmbit del civisme. Del grup de discussió en va sorgir el document “Elements per a una actuació municipal de promoció del civisme” que recollia les seves conclusions. Sobre aquesta base s'ha treballat per a l'elaboració d'aquest Pla de Convivència i Civisme d'Arenys de Munt. El procediment d'elaboració d'aquest Pla s'ha dividit en tres fases (dutes a terme en un període de 8 mesos).

1a fase: Acord metodològic Abans d'iniciar el treball tècnic s'han desenvolupat reunions prèvies amb la Diputació de Barcelona i les persones responsables a nivell polític i tècnic de l'Ajuntament d'Arenys de Munt per tal de concretar l'abast del Pla, el marc teòric-conceptual, els antecedents de convivència i civisme i punt de partida del municipi, les prioritats de l'Ajuntament i les línies estratègiques de treball.

2a fase: Diagnosi El procés de realització de la Diagnosi s'ha dividit en tres parts:

� Primera part: identificació d'actuacions municipals i antecedents en l'àmbit de convivència i civisme en el municipi.


11

Aquest treball s'ha realitzat conjuntament amb el personal tècnic de la Regidoria d'Urbanisme, Participació, Solidaritat i Cooperació, Coordinació i Recursos Humans (en endavant Regidoria de Participació) que ha facilitat la documentació i informació de l'àmbit de la convivència i el civisme en el municipi.

� Segona part: diagnosi quantitativa. S'ha realitzat un buidatge de fonts secundàries i estadístiques, que ha permès definir el context sòciodemogràfic i identificar algunes de les problemàtiques relacionades amb la convivència i el civisme. Les fonts consultades han estat l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'Ajuntament d'Arenys de Munt i el Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania. Així mateix s'han elaborat qüestionaris específics (veure en Annex) que s'han remés a diferents serveis (Policia Local, Brigada Municipal, Servei de Neteja, Servei de Mediació) per tal d'obtenir dades específiques de cada un dels serveis sobre la convivència i el civisme.

� Tercera part: diagnosi qualitativa-participativa. Per tal de conèixer les diferents realitats del municipi i motivar el debat i la reflexió, s'ha obtingut informació qualitativa sobre les principals problemàtiques detectades al municipi en l'àmbit de la convivència i civisme, a través de les següents dinàmiques participatives: a) Dos grups de discussió constituïts per personal tècnic de diferents àrees de l'Ajuntament, partint del treball transversal. La Regidoria de Participació s'ha encarregat de designar i convocar els grups, distribuïts per les següents àrees d'intervenció: Cohesió social, Educació, Comunicació i Autoritat/Via Pública. Els grups de discussió han tingut una durada de dues hores cadascun i han permès recollir les opinions de les persones que treballen a l'Ajuntament sobre les qüestions més rellevants quant a convivència i civisme al municipi.


12

Composició dels grups de discussió (persones assistents):

Grup de Cohesió Social, Comunicació i Educació -10 de març de 2009-

Perfil participant Nom

Tècnica de Comerç/Turisme Elisenda Ferrer

Tècnica de Benestar Social/Gent Gran Ruth Martínez

Tècnic d'Educació/Cultura/Serveis Generals Sergi Ruiz

Tècnic d'Esports/Informàtica Pere Rifà

Tècnica de Joventut/Casal de Joves Natàlia Romero

Tècnic de Participació Gemma Garcia

Tècnica de Cultura/Igualtat/Gent Gran/Serveis personals

Alícia Muns

Grup d'Autoritat i Via Pública -10 de març de 2009-


Brigada Municipal Antoni Subirà

Brigada Municipal Martha López

Sergent de Policia Local/Tècnic de Mobilitat Cristóbal González

Representant Mossos d'Esquadra Ramon Recolons

Tècnica de Qualitat Urbana/Tècnica de Medi Ambient

Isabel Lleonart

Jutge de Pau Antoni Marpons

Les sessions s'han orientat a presentar els primers resultats de la Diagnosi quantitativa, validar-los i complementar-los amb les diferents aportacions del personal tècnic. b) Un grup de participació ciutadana amb representants d'entitats, del teixit associatiu i ciutadania del municipi. La Regidoria de Participació ha convocat a representants d'associacions i entitats del municipi. La sessió ha tingut una durada de dues hores i ha permès recollir la visió de la convivència i civisme al municipi des de la ciutadania activa.


13

Composició del grup de participació ciutadana (persones assistents):

Grup de participació ciutadana -26 de març de 2009-

Ferran Badia (Grup Fotogràfic)

Maria Canaleta (Marxa Popular)

Sergi Pérez (Mediador Servei municipal)

Ramona Planas (Voluntaris x AM i Delegada del Banc de Sang)

Carme Riera (DonaViva)

Jordi Roca (CEADM Patinatge)

Pel que fa a la metodologia d'aquesta sessió s'ha orientat a que les persones poguessin reflexionar i parlar, per una banda sobre aquelles qüestions que els/les preocupen, molesten, incomoden… quant a civisme; i per una altra banda disposar d'un espai de reflexió i comunicació sobre aspectes de convivència i pertinença al municipi.

• Quarta part: conclusions.

Un cop finalitzats els grups s'ha procedit al seu resum i anàlisi, per tal de complementar els resultats obtinguts de la diagnosi quantitativa, i d'extreure informació sobre la realitat del municipi en l'àmbit de convivència i civisme i les prioritats a treballar.

3a fase – Elaboració del Pla de Convivència i Civisme Aquesta fase s'ha dividit en tres parts:

• Primera part: grups de discussió del personal tècnic. Els mateixos grups de discussió que havien participat a la fase de diagnosi s'han reunit de nou per a l'elaboració de continguts del Pla de Convivència i Civisme d'Arenys de Munt. En aquest cas i per tal d'afavorir l'interrelació entre els diferents grups s’ ha dur a terme una única sessió conjunta de treball de tres hores de durada orientada metodològicament a:

a) presentar els resultats de la Diagnosi, les línies de treball i identificar propostes d'actuació municipal per a les diferents línees de treball;

b) dinamitzar el grup per a generar i enriquir un debat entorn a l'elaboració i

gestió d'un Pla de Convivència i Civisme d'Arenys de Munt.


14

Composició del grup (persones assistents):

Grup de Cohesió Social, Comunicació, Educació, Autoritat i Via Pública -12 de maig de 2009-


Tècnica de Comerç/Turisme Elisenda Ferrer

Tècnica de Benestar Social/Gent Gran Ruth Martínez

Tècnic d'Educació/Cultura/Serveis personals Sergi Ruiz

Tècnic d'Esports/Informàtica Pere Rifà

Tècnica de Promoció Econòmica Mercè Vives

Tècnica de Participació Gemma Garcia

Tècnica de Cultura/Igualtat/Gent Gran/Serveis personals

Alícia Muns

Brigada Municipal Martha López

Sergent de Policia Local/Tècnic de Mobilitat Cristóbal González

Representant Mossos d'Esquadra Ramon Recolons

Tècnica de Qualitat Urbana/Tècnica de Medi Ambient

Isabel Lleonart

Jutge de Pau Antoni Marpons

• Segona part: taller de participació ciutadana.

La Regidoria de Participació ha convocat a representants d'entitats, del teixit associatiu i ciutadania del municipi amb la finalitat de participar en aquesta fase propositiva del Pla.

Metodològicament el taller s'ha composat de dues dinàmiques:

a) Una dinàmica de plàstica col�lectiva, “De casa al carrer, del carrer a la plaça”, per tal reforçar la participació ciutadana, la consciència de col�lectivat i la interrelació entre entitats i ciutadania.

La plàstica col�lectiva ha consistit en la creació d'espais oberts i participatius en els quals s'ha fet servir el llenguatge plàstic, en aquest cas de la pintura, per a la comunicació i el diàleg. Tots i totes les participants han activat simultàniament el seu espai buit o silenci inventant un discurs propi, abstracte o no referencial (CASA-individual) i, a través de la pintura, han entaulat relació amb les persones contigües (CARRER-interpersonal) per acabar confluint tothom alhora en el diàleg sinèrgic comú (PLAÇA-col�lectiva). El material que s'ha utilitzat en aquesta dinàmica de plàstica col�lectiva ha estat un mural rodó.


15

Aquesta dinàmica ha servit per a dotar de forma i contingut plàstic les actituds de cada persona envers a una mateixa i a les altres, i en conseqüència reflexionar sobre aquestes actituds.

Un cop feta la dinàmica s'ha demanat a les persones que han participat com s'han sentit, quines percepcions han tingut d'aquest treball i quina ha estat la reflexió sobre la dinàmica realitzada.

b) Una altra dinàmica de presentació dels resultats de la Diagnosi i de definició i elaboració de propostes d'actuació municipal sobre aspectes de convivència i civisme.

Composició del grup de participació ciutadana (persones assistents):

Grup de participació ciutadana -19 de maig de 2009-

Mari Alcàntara (Esplai de Jubilats)

Maria Canaleta (Marxa Popular)

Marta Dalmau (DonaViva)

Teresa Forns (Amics per l'Art)

Carles Mora (Alcalde)

Ramona Planas (Voluntaris x AM)

Carme Riera (DonaViva)

Jordi Roca (CEADM Patinatge)

Josep Manel --- (CUP)

• Tercera part: redacció del Pla de Convivència i Civisme.

Un cop finalitzats els grups propositius s'han procedit a la redacció de continguts del Pla de Convivència i Civisme. Els resultats de la mateixa s'han sotmès a revisió i validació de la Regidoria de Participació i del Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania.


16

II. Marc d'actuació del Pla

II.1 Marc normatiu i competencial El document “Elements per a una actuació municipal de promoció de civisme”5, recull la legislació relacionada amb el que s'estableix a les ordenances de civisme i convivència ciutadana. Les ordenances municipals es dicten, d'una banda, sobre la base de la potestat normativa local i, de l'altra, sobre la de la potestat municipal d'intervenció en l'activitat de la ciutadania, que és regulada als articles 84.1.a de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i 236.1.a del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Les ordenances, en tant que normes administratives, s'han d'adaptar totalment a les estipulacions contingudes en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, així com als seus reglaments de desenvolupament. Les ordenances també es dicten en exercici de les competències atorgades per determinada legislació sectorial, tant autonòmica com estatal, reguladora dels diferents àmbits materials als que afecten aquests tipus d'ordenances, la qual habilita els ajuntaments per regular, mitjançant ordenances, diferents aspectes i àmbits. La legislació sectorial en concret és la següent:

• Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat; • Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat

ciutadana; • Llei 2/1985, de 21 de gener, de protecció civil; • Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats

recreatives i els establiments públics; • Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya; • Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de

patrimoni dels ens locals a Catalunya; • Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador

d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat i, supletòriament, el Reial decret 1398/1993, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament del procediment per l'exercici de la potestat sancionadora.

5 “Ordenances municipals reguladores de la convivència ciutadana i el civisme” -Àrea

d'Igualtat i Ciutadania de la diputació de Barcelona 2007 - Document de treball Elements per a una actuació municipal de promoció del civisme – Sèrie Igualtat i Ciutadania – Diputació de Barcelona.


17

La Llei 7/1985, a l'article 4, reconeix la potestat normativa local. Els articles 25 i següents de la mateixa llei estableixen les competències municipals, i aquests aspectes també els recull el Decret legislatiu 2/2003. La legislació en cap cas no estableix una relació de les ordenances i reglaments que ha d'aprovar un ajuntament, sinó que és cadascun, d'acord amb la llei, el qui aprova la normativa reguladora que considera més oportuna per a l'organització i les peculiaritats del seu municipi. És per aquest motiu que en qualsevol estudi comparatiu d'ordenances municipals el primer que es troba és que hi ha municipis que tenen un ampli ventall d'ordenances reguladores per als diferents aspectes de la vida ciutadana, i d'altres que, regulant el mateix, ho fan amb un nombre més reduït d'ordenances. Amb les ordenances de convivència ciutadana i de civisme, també es troba aquesta disparitat; en determinades ordenances es tracten amb molta concreció el civisme i la convivència ciutadana, tenint en compte només els aspectes més relacionats amb aquests conceptes, sense regular-ne d'altres que, tot i tenir una incidència en el civisme i la convivència, estan regulats en altres ordenances municipals. Sembla que la voluntat dels ajuntaments apunta cap a la refosa en un sol text d'aquelles ordenances que es poden complementar. En alguns casos, s'han elaborat plans d'actuació en els quals s'han basat per aprovar les ordenances reguladores de la convivència ciutadana; en d'altres, són les mateixes ordenances les que preveuen l'elaboració de plans de treball per incidir en determinats aspectes, però en tots els casos les ordenances són una resposta a les demandes ciutadanes i neixen en defensa dels drets de la comunitat. Els ajuntaments, per mitjà d'aquests tipus de normes regulen qüestions molt diverses amb un punt en comú, que incideixen en la vida ciutadana i que es poden considerar, en conjunt, necessàries per gaudir d'un estàndard de convivència. Així i tot, cada municipi té la seva pròpia realitat i els ajuntaments regulen en conseqüència, i és per això que es poden trobar aspectes que no estan regulats en algunes ordenances. Cal valorar, per damunt de les possibles discrepàncies que puguin haver-hi respecte de regulacions concretes, l'esforç dels ajuntaments per donar forma i regular les peticions ciutadanes i la defensa implícita dels drets de la comunitat. A Arenys de Munt hi ha diferents ordenances aprovades que recullen aspectes puntuals de civisme com poden ser l'Ordenança sobre Tinença d'animals (publicada al BOP núm. 300 de data 14-12-1996), l'Ordenança reguladora de la


18

circulació i la seguretat viària d'Arenys de Munt (publicada al BOP núm. 73 de 25 de març de 2000) o l'Ordenança reguladora de la recollida selectiva de residus municipals d'Arenys de Munt ( publicada al BOP núm. 223 de data 16-09-2004). Ara bé, la voluntat política és la d'elaborar una Ordenança general de Convivència i Civisme, essent aquest punt una de les línies de treball del present Pla i que es comentarà més endavant.

II.2 Context sociodemogràfic

II.2.1 Població Arenys de Munt és un municipi amb una població de 8.252 habitants (49% homes i 51% dones) segons dades del padró continu6, que ha mantingut una evolució creixent, del 32,2% d'increment, a la darrera dècada7:

Aquest increment poblacional ha estat sensiblement superior al de la comarca del Maresme (27,6%) i molt superior al del conjunt de Catalunya (19,8%), per al mateix període. En aquesta evolució, el grup d'edat que ha tingut un major increment ha estat el de 0 a 14 anys, amb un increment del 37,4% entre 2000 i 2008. Actualment8 la composició de la població es caracteritza per: a) El gruix poblacional a Arenys de Munt es troba al grup d'edat entre 15 i 64 anys. En aquest grup, la franja d'entre els 30 i 44 anys és la que té major pes poblacional (28% sobre el total). 6 Consultat a 14/1/2009. 7 Aquest increment percentual s'ha calculat comparant el padró d'habitants a 1/1/2000 amb el

padró a 14/1/2009. 8 Degut a la facilitat de tractament de la població s’han obtingut els índex a partir del padró

continu recollit per l'Idescat amb data de 1/1/2008.

Població segons sexe i edat. Grans grups

Homes Dones TotalsTotalAny 0 a 14 15 a 64 65 i més 0 a 14 15 a 64 65 i més 0 a 14 15 a 64 65 i més

2008 710 2.803 491 683 2.691 645 1.393 5.494 1.136 8.0232007 699 2.731 475 646 2.630 626 1.345 5.361 1.101 7.8072006 676 2.715 468 664 2.580 618 1.340 5.295 1.086 7.7212005 634 2.611 437 596 2.483 608 1.230 5.094 1.045 7.3692004 629 2.549 444 552 2.419 597 1.181 4.968 1.041 7.1902003 596 2.475 438 525 2.342 601 1.121 4.817 1.039 6.9772002 572 2.404 439 520 2.314 578 1.092 4.718 1.017 6.8272001 551 2.262 418 509 2.212 560 1.060 4.474 978 6.5122000 535 2.161 401 479 2.115 551 1.014 4.276 952 6.242% 00-08 32,7% 29,7% 22,4% 42,6% 27,2% 17,1% 37,4% 28,5% 19,3% 28,5%

Font: Idescat. Padró continu


19

b) Un biaix poblacional favorable als homes entre la població de 0 fins a 64 anys, que es decanta cap a la població femenina dels 65 anys en amunt. c) Un índex de dependència juvenil9 superior al de la comarca i al de Catalunya, sense diferències significatives entre dones i homes. L'any 2008 significava el 25,35, mentre que al Maresme era 2,5 punts per sota i a Catalunya 4 punts menys. Aquest índex apunta cap a una població jove que permet estar en millor condicions de futur poblacional al municipi.

Índex de dependència juvenil, 2008

Dones Homes Total

Arenys de Munt 25,4 25,3 25,35

Maresme 22,4 23,2 22,8

Catalunya 21,15 21,5 21,3

Font: Padró continu, Idescat.

d) Uns índexs d'envelliment10 molt menors als de la comarca i de Catalunya, especialment en el cas dels homes, que reflecteixen també la realitat d'una població jove. Tanmateix Arenys de Munt presenta uns índexs de sobreenvelliment11 significativament superiors als dels altres territoris (dos punts per sobre tant de la comarca com de Catalunya), tot assenyalant que al municipi resideix en major mesura població molt envellida.

Índex d'envelliment i de sobreenvelliment 2008

Índex d'envelliment Índex de sobreenvelliment Dones Homes Total Dones Homes Total

Arenys de Munt 0,94 0,69 0,81 19% 11% 15%

Maresme 1,09 0,74 0,91 16% 8% 13%

Catalunya 1,32 0,9 1,1 15,5% 9% 12,8%

Font: Dades padró municipal i padró continu de l'Idescat

II.2.2 Fluxos migratoris A Arenys de Munt resideix una població estrangera molt reduïda: 526 habitants (50% dones i homes) segons dades del padró continu12, que avui dia suposa el

9 Quocient entre el nombre de joves menors de 15 anys i el nombre de persones de 15 a 64

anys. 10 Relaciona la població de 65 i més anys amb la menor de 15 anys. Si el valor de l'índex supera

a l'1 vol dir que hi ha més població de 65 i més anys que no pas menor de 15 anys. 11 Quocient entre la població de 85 i més anys sobre el total de població de 65 i més anys. 12 Consultat a 14/1/2009.


20

6,4% de la població i que ha mantingut una evolució creixent de 3,3 punts percentuals d'increment, a la darrera dècada13: L'increment de la població estrangera en nou anys és destacat (168,75%), però sensiblement inferior al de la comarca del Maresme (216,25%) i molt inferior al del conjunt de Catalunya (376%), per al mateix període.

Població segons el lloc de naixement, Recomptes Arenys de Munt, Maresme i Catalunya, Sèrie temporal 2000-2008

Font: Padró continu, Idescat.

II.2.3 Població activa i ocupació A Arenys de Munt l'atur ha seguit una evolució amb un comportament molt similar al de la comarca del Maresme i al de Catalunya.

Atur registrat 1998-2008, Arenys de munt, Maresme i Catalunya

13 Aquest increment percentual s'ha calculat comparant el padró d'habitants a 1/1/2000 amb el

padró a 14/1/2009.

Població segons nacionalitat. Recomptes

Any Espanyola Estrangera Total % Estrangera2008 7566 457 8023 5,7%2007 7354 453 7807 5,8%2006 7231 490 7721 6,3%2005 6936 433 7369 5,9%2004 6813 377 7190 5,2%2003 6648 329 6977 4,7%2002 6552 275 6827 4,0%2001 6307 205 6512 3,1%2000 6094 148 6242 2,4%

Font: Idescat. Padró continu

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 20080

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1.100.000

1.200.000

1.300.000

208 267 343 412 460 514 584 552 55917.189 21.254 26.907 33.266 37.185 43.771 49.742 50.973 54.361

253.050

335.862

461.251

623.947

725.384

878.890

998.721

1.066.070

1.204.711

Arenys de Munt

Maresme

Catalunya


21

Font: Idescat

En el darrer trimestre de 2008 l'atur registrat afectava a 414 persones. El perfil mig de persona aturada era dona (el 53%), d'entre 25 i 44 anys (el 48%), en el sector serveis (el 56%). Arenys de Munt, en comparació amb altres municipis de la comarca del Maresme es trobava en la franja mitja-alta de taxa d'atur.

Taxa d'atur registrat per municipis, Maresme, 4rt trimestre 2008


22

Font: Observatori de Desenvolupament Local del Maresme, “Informe trimestral sòciolaboral del Maresme. 4rt trimestre

2008”

El mes de març de 2009 la taxa d'atur arribava al 12,4%, amb una variació interanual del 57,74% (194 persones més que el març de 2008), i amb un recompte total de 530 persones aturades: el 2,6% del total de persones aturades del Maresme (sense tenir en compte Mataró que representa el 35,5% del total comarcal).

II.3 Actuacions municipals i antecedents Per a la redacció d'aquest Pla de Convivència i Civisme s'ha fet una cerca d'antecedents a Arenys de Munt en temes de convivència i civisme. Es citen i es resumeixen en aquest document alguns d'aquests antecedents que fan referència a participació ciutadana, associacionisme, joves, comunitat educativa i comunitat en general i es citen accions específiques realitzades en temes de civisme.

II.3.1 Programes i actuacions municipals L’Ajuntament d’Arenys de Munt presta especial atenció als temes de civisme i convivència, donant un espai rellevant a la participació ciutadana. En aquest sentit, des de la Regidoria de Participació Ciutadana s'han realitzat diferents


23

plans o programes amb processos participatius i s'han volgut ressaltar principalment aquells aspectes relacionats amb la convivència i el civisme. A) Pla d'Actuació Municipal (PAM) En el PAM es defineixen les bases de la política a seguir a totes les àrees de l'Ajuntament. L'any 2008 el govern municipal d'Arenys de Munt va convidar a la població a participar en l'elaboració del PAM, document on es defineixen les línies d'actuació de les diferents regidories, demanant la valoració del mateix. Les persones podien fer les seves aportacions indicant la prioritat de les accions previstes i afegint-hi observacions o bé donar la seva opinió de manera virtual responent unes enquestes elaborades per aquest fi.14 Les valoracions i la priorització fruit de la participació s'inclouen al PAM juntament amb les que l'equip de govern ja té establertes, buscant l'equilibri entre la participació i la responsabilitat del govern de marcar les prioritats municipals. Els temes sobre els quals es podien fer aportacions eren els següents:

- Urbanisme: Planificació, gestió, obres i serveis - Riera - Medi Ambient - Ensenyament - Cultura - Esports - Joventut - Sanitat - Benestar Social - Cooperació - Igualtat de gènere - Acció institucional i cooperació/gestió i organització municipal - Participació ciutadana - Hisenda i economia municipal - Promoció econòmica - Comerç i Turisme - Governació/civisme - Comunicació i Noves Tecnologies - Equipaments

Al document de data 7 de juliol de 2008, “Text del PAM resultant de l'enquesta i

14 Es poden consultar els resultats de les enquestes al web de l’Ajuntament, on es van publicar amb data

6 de març de 2008.


24

sessions de treball, per tal de poder ser estudiat/modificat en els consells municipals respectius” s'estableixen tant les accions prioritàries com les accions no prioritàries de cada tema. Es fa aquí específicament menció a les accions relatives al tema GOVERNACIÓ/CIVISME i PARTICIPACIÓ CIUTADANA, per ser els que més directament tenen relació amb el temes de convivència i civisme. GOVERNACIÓ/CIVISME: Accions prioritàries: 1) Continuar vetllant per les persones necessitades, especialment la gent gran i els infants. 2) Incidir, millorar i potenciar una policia que estigui al servei de la ciutadania. 3) Realitzar tasques d'inspecció urbanística i mediambiental. Accions no prioritàries: • Millorar el civisme de la ciutadania amb campanyes de sensibilització. • Ordenança de civisme que garanteixi una bona convivència i que sigui redactada de manera participativa per aconseguir que aquesta sigui adequada a la realitat social d'Arenys de Munt. • Potenciar i donar suport al voluntariat de protecció civil. • Promoure campanyes d'educació vial. • Dotar de l'estructura i infraestructura necessària a la Policia Local per fer front a les necessitats actuals i a les que vindran, per exemple amb el projecte de la riera i donar un bon servei als vilatans. PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Accions prioritàries: 1) Informació puntual i periòdica de l'acció de govern. 2) Potenciar les figures del Síndic i del Jutge de Pau. 3) Continuar fomentant els marcs de consulta, diàleg i debat amb la població potenciant les noves tecnologies. Accions no prioritàries: • Potenciar el Consell de Participació Ciutadana a través de representants de cada barri i/o veïnat. • Realitzar consultes periòdiques (telemàtiques, enquestes i/o presencials). • Suport a les entitats facilitant la gestió de les subvencions, augmentant l'import i establint criteris per a la seva adjudicació. Si bé, com s'ha dit, s'han volgut destacar aquests dos temes, val a dir que en molts d'altres s'hi reflecteixen accions prioritàries vinculades amb el civisme i la convivència, la qual cosa mostra la transversalitat de les accions relatives a


25

ambdós temes. D'aquestes accions es podrien destacar entre d'altres:

• Augment dels aparcaments i millora de l'ordenació circulatòria (Urbanisme, Planificació, Gestió d'Obres i Serveis).

• Reorganitzar les àrees d'emergència per evitar l'amuntegament de brossa i instal�lar contenidors soterrats en aquestes àrees d'emergència. Estudiar la possibilitat d'augmentar la recollida de les fraccions i la seva viabilitat (Medi Ambient i Sostenibilitat).

• Dotar d'un Hotel d'Entitats al poble (Equipaments). • Fomentar activitats que potenciïn el coneixement del patrimoni.

Participar és estimar (Cultura). • Vetllar per a què Arenys de Munt tingui un ample teixit associatiu i

esportiu…(Esports). • Increment de l'activitat lúdica i docent de l'Escorxador i potenciar

l'equipament (Joventut). • Donar suport a les escoles en els seus programes d'acollida de nens

d'altres països i cultures (Cooperació). • Dotar al poble d'una logística viària d'aparcaments (Promoció Econòmica). • Potenciar i facilitar la mobilitat dels ciutadans de les urbanitzacions o de

fora vila perquè comprin als comerços del poble (Comerç i Turisme). • Promoure la participació ciutadana, d'entitats, associacions, col�lectius i

centres educatius (Comunicació i Noves Tecnologies). B) Pla Director de Participació (PDP) i Reglament de Participació Ciutadana El PDP estableix la política per la que es guia la Regidoria de Participació Ciutadana i el Reglament de Participació Ciutadana és la normativa que regula la participació i els seus òrgans. L'any 2005 es va elaborar el PDP d'Arenys de Munt i per a la seva elaboració es va voler implicar a la població, entitats, empreses, personal tècnic municipal i responsables a nivell polític. C) Pla Local de Joventut (PLJ) El PLJ estableix la política per la que es guia la Regidoria de Joventut. L'any 2006 es va aprovar el Pla Local de Joventut (PLJ) 2006-2008 i en el moment de redacció del present document s'està ultimant l'elaboració del Pla Local de Joventut 2009-2012. Tal i com es recull en la Justificació del PLJ 2006-2008, les polítiques de Joventut a Arenys de Munt han tingut diferents moments significatius: la creació del Consell Municipal de Joventut, l'obertura del Punt d'Informació Juvenil, etc.


26

Potser el fet més important va ser l'obertura del Casal de Joves de L'Escorxador que si bé als seus inicis va tenir una activitat important (amb la mobilització del jovent d'Arenys de Munt a través del “Col�lectiu de Joves”) amb el pas del temps aquest impuls es va anar refredant. L'any 2003, amb el canvi de mandat, aquest col�lectiu ja estava format per poques persones joves al no haver-hi la dinamització que hi havia hagut l'espai va arribar fins i tot a degradar-se. En aquest context la Regidoria de Joventut es va plantejar per una banda reconduir l'ús del Casal -es va aprovar el Reglament de Règim Interior de l'Escorxador (RRI) i es va consolidar el Punt d'Informació Juvenil ubicat a l'Escorxador- i per una altra banda ofertar accions i activitats per i amb el jovent. Tal com s'explica als antecedents de l'esborrany del PLJ 2009-2012 que s'està elaborant, el PLJ 2006-2008 es va aprovar l'any 2006 i va suposar una sèrie de canvis i millores cóm són el plantejament d'unes línies de treball i planificació estratègica, la consolidació de la figura del/de la tècnic/a de joventut, el Projecte Trenca't (projecte de dinamització a través de la música), remodelació i millora de l'espai del Casal de Joves de l'Escorxador... A partir de tot plegat la Regidoria de Joventut guanya pes al municipi. S'aconsegueix donar continuïtat i coherència al treball fet des del Casal de Joves i des de la Regidoria incrementant la quantitat i qualitat d'accions i es treballa la transversalitat amb altres regidories. En aquest context és on s'emmarca doncs la redacció que s'està duent a terme del nou PLJ 2009-2012. Pel que fa als temes de convivència i civisme s'ha de destacar que d'entre les fonts que s'han consultat per elaborar aquest nou PLJ es troben les conclusions de l'Assemblea de Joves realitzada el 4 de juliol de 2008 en la qual el mateix jovent va poder debatre i plantejar quina és la situació de la joventut en els diferents àmbits i plantejar les seves carències necessitats. En aquest esborrany del PLJ 2009-2012 es treballa el tema de la joventut des de diferents eixos i d'alguns d'ells es destacaran alguns aspectes relacionats amb el tema de la convivència i el civisme a Arenys de Munt: - Eix Convivència i Cohesió Social: Es detecta que hi ha una joventut fragmentada, marcant-se una clara diferència entre el jovent “d'Arenys de Munt de tota la vida” i “aquells que hi ha vingut a viure després”. Així mateix l'augment de la població i la nova configuració urbanística (urbanitzacions) dificulta l'existència d'una joventut cohesionada, existint cert aïllament dels i les joves que viuen a les urbanitzacions, tant per la poca autonomia en la mobilitat com pel desequilibri territorial en la distribució de


27

recursos i equipaments així com en la programació d'activitats, que es concentren al centre del municipi. Així mateix s'han de tenir en compte les dificultats d'integració de joves immigrants a causa de prejudicis i estereotips. Per una altra banda aquest eix recull que en espais informals no hi ha gaire permeabilitat entre els grups, tot i que sí que hi ha relació de diferents grups socials en espais formals (l'IES). - Eix Mobilitat: Arenys de Munt no disposa de línia ferroviària i se bé compta amb un servei d'autobusos que connecta Arenys de Mar amb Arenys de Munt aquesta resulta insuficient per a les necessitats del jovent, la qual cosa limita la seva mobilitat. A més no hi ha transport públic nocturn. A la jornada participativa del 4 de juliol de 2008 esmentada anteriorment els i les joves van expressar que necessitaven “bus nocturn urgent” i “busos més seguits, sobretot el cap de setmana”. Es conclou en aquest punt que la mobilitat afecta de manera transversal a diferents àmbits de la vida del jovent d'Arenys de Munt (estudis, oci, treball, participació...). - Eix Socialització i Valors: L'oferta adreçada a joves pel que fa a l'esport està pràcticament coberta però no és el cas pel que fa a oferta lúdica no esportiva. Es destaca el pas endavant que va suposar el projecte Trenca't amb l'anterior PLJ 2006-2008. Així mateix s'indica que es detecten conductes incíviques a l'espai públic (tot i que aquestes s'han reduït des de que es va implementar el PLJ 2006-2008) i segons expressa la tècnica de joventut en molts casos la població adulta tendeix a culpabilitzar al jovent, generant una imatge distorsionada d'aquest col�lectiu. - Eix Oci i Lleure: El projecte Trenca't va ajudar a cobrir la mancança que existia d'oferta lúdica i cultural per a joves, i es va dinamitzar l'espai del Casal de Joves amb oferta lúdica, formativa, educativa i cultural al voltant de l'eix de la música i de l'art. L'Escorxador ha esdevingut un espai de trobada i reunió de joves, tot i que no hi ha massa diversificació de perfils de joves o no hi ha interrelació. De tota manera encara es detecten força grups de joves al carrer, per una manca d'espai de trobada específic que s'adapti a les seves necessitats.


28

A la jornada de participació del 4 de juliol de 2008 el jovent expressava que necessitava “lloc de lleure per les tardes...un lloc...obert fins més tard i et puguis trobar amb la gent”. - Eix Participació Ciutadana: Tot i que Arenys de Munt destaca pel seu associacionisme no existeix cap entitat juvenil constituïda com a tal, tot i que es detecta un associacionisme no formal actiu (colles) on la gent jove s'organitza per diferents accions (organització de concerts, “nit de naps i cols”...). Així mateix es contempla en aquest punt que hi ha una manca d'implicació del jovent en les formes de participació promogudes per l'Ajuntament. Pel que fa al Consell de Joventut segons s'indica es més una plataforma on hi assisteixen representants de partits polítics i la gent jove només hi va per temes concrets. Cal destacar que segons s'indica en aquest informe hi ha una desmotivació per part del jovent cap a la participació. Les persones que participen son les mateixes i no són representatives de la diversitat de població juvenil la qual cosa suposa que queda un ampli sector (sobretot població nouvinguda) fora de canals de participació i associació (amb excepció del relacionat amb l'esport). Ara bé, es ressalta que el jovent que participa s'implica i dedica molt de temps. Segons s'extreu de la jornada del 4 de juliol de 2008, joves que hi assistiren comentaven que la manca de participació es podia deure a la manca d'informació i que “caldria fer més difusió de les reunions i activitats”. D) Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) El PEC estableix la política per la que es guia la Regidoria d'Ensenyament. L'any 2005 es va elaborar el PEC d'Arenys de Munt, que recull una descripció de la realitat educativa del municipi d'Arenys de Munt. Del Mapa de Visions Educatives i Socio-Urbanes del PEC (que té per objecte reflectir l'estat d'opinió dels arenyencs sobre la seva pròpia ciutat en relació a l'educació però també de la realitat sociourbana) s'ha considerat oportú reproduir de manera pràcticament literal15 els punts forts i febles d'aquells aspectes que més es vinculen amb el tema de Convivència i Civisme, extrets dels grups de treball del PEC, ja que són molt rellevants i significatius per a la part de Diagnosi d'aquest Pla de Convivència i Civisme:

15 Per tal de respectar al màxim el contingut del PEC s’ha mantingut el llenguatge original tot

i que en el moment en què es va redactar el mateix no es va tenir en compte l’ús d’un llenguatge no sexista.


29

a) L'Arenys de Munt històric i el nou Arenys de Munt:

� Arrel del procés d'urbanització de l'entorn municipal, actualment actiu, i l'adquisició dels nous habitatges construïts majoritàriament per part de veïns nouvinguts (un total de 455 habitatges s'han construït des de l'any 2000 al 2004 i n'hi ha projectats 384 més), es genera dins del mateix municipi l'existència de varies comunitats separades físicament (varies comunitats d'arenyencs viuen allunyades del nucli econòmic, cultural i administratiu del municipi) però també actitudinalment (sensació mútua d'ignorància).

� D'una banda, els habitants de les diferents urbanitzacions afirmen que la

comunicació entre urbanitzacions i el nucli urbanístic és deficient (serveis, autobusos que comuniquen els diferents nuclis), de l'altra, que l'Ajuntament no fa el suficient per tal de dotar de les infraestructures bàsiques que un complex urbanístic necessita com per exemple: enllumenat, servei de recollida d'escombraries, neteja dels carrers, clavegueram, aprovisionament de serveis d'aigua...

� Per part dels “arenyencs de tota la vida” s'opina que la voluntat

d'integració dels veïns nouvinguts no és del tot satisfactòria. Es creu que els veïns nouvinguts no s'integren en la vida quotidiana del poble. Aquesta visió ve sustentada per l'argument que molts d'aquests “nous arenyencs” treballen fora del municipi i resten fora del mateix tot el dia, fet que indueix a pensar als “arenyencs de tota la vida” que les urbanitzacions són urbanitzacions dormitori, amb les que no es dóna la convivència tradicional que es donava a Arenys de Munt en altres temps (vida de poble en que tothom es coneixia).

� Per una altra banda, veïns de les noves urbanitzacions fan esment a la

qüestió del “pedigrinatge arenyenc” en el sentit que alguna que altra vegada se'ls ha “recriminat” no tenir-ne.

� Aquestes “actituds/mentalitats tancades” envers als nous veïns

provoquen, segons els entrevistats, que els nous arenyencs “no es sentin part del poble” i comencin a actuar en conseqüència. Alguns entrevistats veïns de les noves urbanitzacions afirmen que:

“Moltes persones (de les urbanitzacions) opten per portar als seus fills a col�legis d'Arenys de Mar, no empadronar-se al municipi (ho veuen com a càstig) o anar a comprar a establiments situats fora del municipi”.

� Tot i així, aquests nous veïns, és mostren contents de viure en un poble

amb les característiques territorials d'Arenys de Munt


30

� Altres conseqüències d'aquest sentiment de rebuig que afirmen sentir els nous veïns per part dels “arenyencs de tota la vida” és que també ha propiciat el desenvolupament de teixit associatiu a les urbanitzacions tal com associacions de veïns que, segons representants d'aquestes, “han tingut que treballar per tenir unes mínimes infraestructures ja que l'Ajuntament no ho feia”.

� Aquest fet ve a confirmar que a les urbanitzacions s'està generant una vida pròpia i l'articulació, a través de projectes associatius, de demandes d'interessos particulars vinculats únicament al context de les urbanitzacions. Aquest procés pot desembocar en una creació d'identitat pròpia de les urbanitzacions principalment sustentat per un sentiment d'abandonament i indiferència per part dels “arenyencs de tota la vida” i l'Ajuntament d'Arenys de Munt envers als nous veïns. En aquesta línia, quan s'ha preguntat als veïns sobre si estan satisfets amb les actuacions de l'Ajuntament a les urbanitzacions s'ha rebut com resposta, en la majoria de casos, un no rotund.

� Tot i que també s'afirma, des del col�lectiu dels “nous veïns”, que existeix

una certa participació per part seva en les associacions arrelades al nucli urbà. És per aquest fet que no es dóna una reclusió en si mateixos i s' identifiquen en aquest punt ponts de contacte entre les dues comunitats que comencen a diferenciar-se.

� Sembla ser que una majoria dels “arenyencs de tota la vida” desitgen una

integració efectiva dels “nous arenyencs” ja que des d'entrevistes realitzades a aquest col�lectiu concret es creu que aquest fet es beneficiós pel conjunt del municipi. S'afirma des d'aquest posicionament que les entitats són obertes a tothom i que no hi ha cap obstacle a la participació ens al contrari. De fet, les entitats, es plantegen com a instrument clau alhora d'intervenir en el procés d'integració així com la celebració de festes al carrer, convidant a participar als veïns de les urbanitzacions. Un altre proposta des de les persones entrevistades per tal de millorar la integració dels veïns nouvinguts és que se'ls faci partícips de les decisions que afectin a tota la comunitat.

� Una peculiaritat del municipi d'Arenys de Munt, segons els entrevistats, és

el fort arrelament dels seus vilatans a les tradicions i costums del municipi. Fins i tot un entrevistat ha qualificat el poble com a “Romàntic”. Un fet evident és la potenciació de les festes típiques que actualment es celebren al municipi com per exemple les Bredes, la fira del “Relleno”, la Fira de la Cirera d'en Roca o les associacions amb una trajectòria més dilatada com l'Esbart Dansaire o l'Associació de Puntaires. Aquesta concepció de la identitat de municipi pot xocar inicialment amb l'arribada de nova població no immersa en l'esforç dels “arenyencs de tota la vida” per tal de conservar/potenciar les seves senyes d'identitat i culturals com a resposta al procés de canvi que viu Arenys de Munt.


31

� Un exemple ben clar, és el símbol que significa la Riera per alguns

arenyencs i la defensa que en fan d'aquesta:

“Quan la veus penses: casa” Els defensors del no soterrament de Riera (que no de no reformar-la i fer-ne obres que milloren la mobilitat i l'accessibilitat) al�ludeixen a raons “d'identitat i nostàlgia” a l'hora de defensar el no soterrament de la Riera però també a una filosofia de vida concreta com és l'adaptabilitat de la població al medi en contraposició a adaptar el medi a la població.

b) Civisme:

Punts febles en el camp del civisme:

� Es percep per part dels arenyencs una falta de civisme entre alguns ciutadans que es tradueix en sorolls excessius, pintades a les parets, brutícia al carrer i desperfectes en el mobiliari urbà.

� En aquest sentit es destaca al mal comportament dels infants (cridòria,

brutícia, desperfectes) i l'actitud, a vegades massa permissiva, dels seus pares.

� En una altra línia relacionada amb l'actitud cívica, s'estén l'opinió que es

dóna una manca de comunicació, diàleg i comprensió entre els diferents grups generacionals. Tot i així, s'afirma que la voluntat de diàleg existeix. També es qualifica com a deficitària de manera general la relació entre entitats i la resta de la comunitat arenyenca.

� Per últim, es fa al�lusió a una manca de crítica constructiva i la no

superació d'idees fixes. Punts forts en el camp del civisme:

� La població d'Arenys de Munt és amable, està disposada a ajudar i és solidaria. Com a exemple s'acostuma a posar el gran número d'entitats al municipi i la quantitat de gent que presta el seu temps de manera desinteressada.

c) Participació: Punts febles en el camp de la participació:

� Segons els assistents a la sessió de treball el nivell de participació general de la ciutadania d'Arenys de Munt no és el desitjat. Es fa al�lusió de


32

manera especial a la manca de participació de la gent jove com la més deficitària.

� També s'afirma que sempre són les mateixes persones les que organitzen

actes i col�laboren en els processos participatius. En aquest sentit sembla que hi ha una polarització de la participació ja que existeix la visió que l'arenyenc que és participatiu ho fa en molts esdeveniments i actes (des de l'organització a la participació directe) mentre que el que no participa, no participa en res. En aquest punt sembla que no hi ha definit un punt mig pel que fa al nivell de participació.

Punts forts en el camp de la participació:

� Segons els participants en l'estudi qualitatiu, a Arenys de Munt hi existeixen diversos canals de participació disponibles i oberts a tothom.

d) Associacionisme:

Punts febles sobre l'associacionisme arenyenc:

� Sembla que no hi ha establerta una coordinació entre les diferents associacions del municipi. Els actes conjunts sols es donen de manera esporàdica i no són habituals.

� Tenint en compte les aportacions d'algun entrevistat sembla ser que les entitats del municipi no es promocionen o es donen a conèixer prou.

� El problema de la manca/no aprofitament dels espais i una manca de

recursos econòmics es vist com un fre a la progressió de l'associacionisme que per altra banda sembla que potencialment està en condicions de créixer degut principalment al volum de gent implicada a les associacions.

Punts forts sobre l'associacionisme arenyenc:

� En opinió dels entrevistats, tant en nombre d'associacions (57 en total) com de gent implicada, el teixit associatiu arenyenc gaudeix de bona salut. Aquest fet és vist pels entrevistats com una prova de que la població d'Arenys de Munt té actituds solidàries i està disposada a col�laborar donada la quantitat de temps invertit en accions desinteressades.

� Sembla ser que no hi ha cap conflicte greu entre associacions del teixit arenyenc.

� El teixit associatiu és valorat com a eina a l'hora d'integrar a la població nouvinguda.


33

Pel que fa als Eixos de Treball del PEC i els seus objectius es reprodueix un quadre amb els mateixos. Es ressalten en negreta tots aquells aspectes que s'ha considerat que més es relacionen amb el tema de convivència i civisme:


34

Pel que fa al desenvolupament d'aquest PEC, des de la seva aprovació s'han anat duent a terme accions, tot i que segons es comenta en els grups de treball

Des de quin món

Millorar la integració del conjunt del municipi

Planificació i implantació de les noves infraestructures i serveis

Conciliació de la vida laboral

i familiar

Coordinació dels recursos educatius

1 Prioritzar la planificació de la xarxa educativa d'Arenys de Munt

2 Creació d'un portal d'internet i guia de recursos educatius

3 Promocionar mesures i avantatges a les empreses que apliquin mesures conciliadores

4 Dinamització i potenciació de l'escola de pares ja existent

5 Potenciar la matriculació d'infants a centres del municipi

6 Potenciació del paper integrador de les escoles

ESCOLAR

7 Fomentat l'educació en valors i la convivència

8 Habilitació/Potenciació d'espais destinats a la difusió artística i cultural

CULTURAL

9 Consolidació de xarxa cultural intermunicipal

ESPORTIU 10 Adaptar infraestructures esportives a la demanda

11 Impulsar la creació de noves entitats i serveis destinats a lleure infantil

INFANTIL 12 Adequació dels espais verds existents com a espais d'esbarjo infantil

13 Elaborar itineraris alternatius a l'educació reglada

14 Potenciació d'espais i activitats de lleure juvenil

15 Apropament a l'entorn natural d'Arenys de Munt

JUVENIL

16 Promoure nova oferta reglada de secundaria (CFGM i/o CFGS)

AT. SOCIAL 17 Potenciar el treball amb alumnat NEE

18 Elaboració de campanyes en favor del civisme

ADULT 19 Promocionar recursos formatius disponibles a Arenys de Munt

20 Adequar voreres i infraestructures a la mobilitat de les persones grans

21 Potenciar vincles entre Serveis socials, institucions, associacions i voluntaris

GENT GRAN

22 Difusió de l'experiència de la gent gran

23 Reduir efectes de la separació física dels diferents nuclis urbans

CIUTADANIA 24 Integració i apropament dels”nous arenyencs” al municipi


35

d'aquest Pla de Convivència i Civisme l'implementació del PEC és lenta. De forma específica l'Ajuntament ha facilitat diferents actes de les reunions de la Comissió de “Valors i Convivència” del PEC dutes a terme a l'any 2008.

II.3.2 Entitats del municipi Arenys de Munt destaca per una gran tradició associativa, arribant fins a 52 les entitats que composen el teixit associatiu de diferents àmbits (Cultural, Educatiu, Esportiu i Social), indicatives de l'elevat nivell d'implicació i participació de la població. Cal ressaltar l'elevat nombre d'entitats de l'àmbit cultural i social.

Entitats d’Arenys de Munt, 2009

ÀMBIT CULTURAL EDUCATIU SOCIAL ESPORTIU Total

Núm. entitats 20 7 16 9 52

Font: web Ajuntament d'Arenys de Munt, 04/05/09

Des de la Regidoria de Participació Ciutadana es donen diferents tipus de suport a les entitats:

- Suport a diferents actes organitzats per les entitats (com per exemple suport al actes de presentació i inici d'activitat per les entitats DonaViva i Voluntaris Per Arenys de Munt -2006-, suport a la Marató en donació de Sang -2007-, o suport a la realització de la I Setmana Solidària organitzada per Voluntaris per Arenys de Munt -2007 i 2008-).

- Informació a les entitats sobre els terminis de sol�licitud i suport en la

tramitació de les subvencions convocades per l'Ajuntament. - Portal web per les entitats que treballen al municipi. - Formació per entitats. - Mostra d'entitats. La I Mostra d'entitats d'Arenys de Munt va tenir lloc el

diumenge 31 de maig de 2009. Més d'una vintena d'associacions hi van participar sortint al carrer per compartir les seves activitats per tal de donar a conèixer més el treball que les entitats del poble realitzen durant tot l'any.

II.3.3 Consells de participació, òrgans i serveis A) Consells de participació


36

Arenys de Munt destaca, com s'ha esmentat anteriorment, per una clara aposta local per la incorporació de la participació ciutadana a la dinàmica municipal. En aquest sentit cal assenyalar l'existència de diferents i nombrosos consells configurats a Arenys de Munt dels quals en pot formar part qualsevol persona que visqui al municipi. Consells Municipals Sectorials: -Acció Social i Solidaritat -Cultura -Ensenyament -Joventut -Urbanisme (abans formava part del de Territori) -Medi Ambient (abans formava part del de Territori) -Esports -Comunicacions Consells Territorials: Són aquells que tracten un temàtica concreta d'una part territorial del poble. Poden ser puntuals o esdevenir permanents. Consell Específic de Seguiment del Projecte de la Riera. B) Òrgans i Serveis Síndic de la Vila Aquesta figura es va crear a l'any 2006 per tal d'observar, defensar i promoure els drets i llibertats dels ciutadans i ciutadanes d'Arenys de Munt que es puguin derivar de la normativa local. En l'apartat d'indicadors s'amplia la informació i s'ofereixen dades sobre aquest servei. Jutjat de Pau Òrgan unipersonal amb jurisdicció al terme municipal. Té coneixement, en l'àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior a 90 €, excepte si són supòsits inclosos a l'article 250.l de la Llei d'Enjudiciament Civil. En l'àmbit penal coneix de les faltes contra les persones, d'algunes contra el patrimoni i contra els interessos generals. Servei de Mediació Municipal


37

Aquest Servei es va crear l'any 2005, amb l'objectiu de poder donar solucions a diversos conflictes entre veïns, entre veí i comerciant, etc., entre d'altres, els generats per sorolls, reformes, preocupacions per la seguretat, familiars, entre grups, etc. El seu funcionament consisteix en que les persones que intervenen en la mediació puguin exposar el seu punt de vista, escoltin de forma diferent el punt de vista de l'altre i així, poder establir una bona comunicació entre les parts i buscar junts la solució. En l'apartat d'indicadors també s'amplia la informació i s'ofereixen dades sobre aquest servei.

II.3.4 Accions concretes sobre convivència i civisme Arenys de Munt mostra preocupació per transmetre als vilatans i vilatanes una cultura cívica, realitzant campanyes d'informació i de sensibilització sobre temes de civisme ja siguin puntuals com d'altres que perduren en el temps. Al mateix web de l’Ajuntament es poden trobar diferents referències al tema de reciclatge, neteja, informació sobre el servei de mediació ciutadana, jutge pau, síndic vila... i campanyes puntuals com Sorolls, Tinença d'animals...

Campanya pel cens d'animals domèstics

“Des del dia 15 de juny de 2009 l'Ajuntament d'Arenys de Munt dona mensualment un paquet de bosses de plàstic per recollir les defecacions a tots aquells propietaris que tinguin el gos censat. Per censar el vostre gos només cal que us apropeu a l'Ajuntament en horari de dilluns a divendres de 9 a 14 h i allà us informaran sobre com recollir les bosses. Per censar l'animal es necessita la següent documentació: Sol�licitud d'alta al cens dels animals DNI del propietari Cartilla de l'animal amb el número de xip Pagament de la taxa de 4 €”

Campanya de prevenció de residus municipals


38

Campanya contra sorolls

Campanyes informatives de recollida selectiva i reciclatge

II.4 Indicadors de convivència i civisme En aquest apartat es fa referència a aquelles dades objectives que ajuden a determinar l'estat de la convivència i el civisme a Arenys de Munt.


39

II.4.1 Servei de Mediació Ciutadana16 Cal destacar que si bé el nombre de processos de mediació iniciats no és molt alt (12 l'any 2006, 6 l'any 2008) és un percentatge elevat en relació al número de sol�licituds d'informació del servei (un 63% l'any 2006 i un 75% l'any 2008). Així mateix s'ha de ressaltar l'elevat percentatge de casos acabats en acord dels processos de mediació iniciats (83% l'any 2006, 78 % l'any 2007 i un 60% de les mediacions acabades l'any 2008). Pel que fa les persones usuàries cal destacar que si bé l'any 2006 els usuaris van ser en la seva majoria homes s'ha anat equilibrant amb el temps el percentatge de homes i dones usuàries. No es disposen de dades per edats i no hi va haver-hi cap cas de mediació on una o les parts en conflictes fossin persones immigrades.

Dades sobre mediacions a Arenys de Munt

MEDIACIONS 2006 2007 2008 2009 (gener-febrer)

Nombre de sol�licituds d'informació del servei

19 19 8 1

Nombre de Processos de mediació iniciats

12 9 6

En tràmit 1 1 - 2 Acabats amb acord 10 7 3 Acabats sense acord 2 2 2 Nombre de Persones usuàries

Dones 11 12 6 3 Sexe Homes 22 11 9 2

Origen Persones immigrades 0 0 0 0 0 0 0 0 Font: elaboració pròpia amb dades facilitades pel Servei de Mediació Municipal

Pel que fa a les derivacions s'observa que en la majoria de casos les mediacions han vingut derivades pel departament d'Urbanisme de l'Ajuntament. Cal destacar que en els dos últims anys no hi ha hagut cap cas derivat d'Atenció ciutadana i només un derivat de personal d'oficines de l'Ajuntament. En relació a aquest tema des del Servei de Mediació es manifesta que el servei ha tingut una bona acollida però que caldria fer arribar el Servei a més persones, ampliant informació a les persones derivadores que ja la van rebre i donant 16 Dades obtingudes del qüestionari complimentat pel Servei de Mediació Ciutadana al febrer del 2009.


40

informació a qui no la va rebre en el seu moment; amb presència als mitjans de comunicació i reposant el material informatiu als punts d'informació periòdicament. Així mateix manifesta que quan hi ha hagut acord s'ha aconseguit restablir relacions entre les parts en conflicte.

Dades sobre derivacions de mediacions a Arenys de Munt DERIVACIONS 2006 2007 2008 Nom del servei /entitat Nombre de derivacions Urbanisme 15 11 3 Les persones sol�licitants (li han dit o ha vist propaganda)

3 4 4

Atenció Ciutadana (recepció ajuntament)

1

Serveis Socials 1 Regidor de Participació Ciutadana 2 Serveis Socials d'una altre municipi 1 Funcionariat ajuntament (oficines) 1 Font: elaboració pròpia amb dades facilitades pel Servei de Mediació Municipal

Pel que fa al tipus de conflictes plantejats al Servei de Mediació Municipal destaquen els conflictes vinculats amb casos d'urbanisme, la qual cosa va lligada amb l'elevat percentatge de derivacions d'aquest departament cap al Servei.

Tipus de conflictes treballats en mediació a Arenys de Munt

CONFLICTES 2006 2007 2008 Sorolls i Olors Comunitat veïns/es 2 1 Establiments comercials Espai públic Brutícia Comunitat veïns/es 2 Establiments comercials Espai públic Tinença d'animals Comunitat veïns/es Espai públic Ús indegut bens comuns Comunitat de veïns/es Establiments comercials Espai públic 1 1 Problemes diversos de convivència (especificar) Comunitat de veïns Espai públic Servei públic 1 D'altres actituds incíviques (especificar)


41

CONFLICTES 2006 2007 2008 Conflictes familiars 2 D'altres situacions conflictives (especificar) Límit finques 4 1 Paret mitjaneres 8 9 4 Abocament d'aigua 2 Finalització d'obres 1 2 Impagament lloguer 2 1 Sospita de problemes mentals

2

Font: elaboració pròpia amb dades facilitades pel Servei de Mediació Municipal

II.4.2 Síndic de la Vila L'Informe al Ple 2008 del Síndic de la Vila detalla les activitats dutes a terme per aquesta institució durant l'any 2008. Tal com es recull en aquest informe la missió del Síndic és atendre a les persones que es dirigeixen a la Institució perquè en les seves relacions amb l'Administració no s'han sentit atesos com esperaven, i busquen trobar un camí i una solució al problema plantejat. El Síndic pot obrir vies de solucions i donar noves perspectives als problemes dels vilatans i vilatanes, buscant una visió i una atenció més personal, promovent el diàleg entre l'Ajuntament i els veïns i les veïnes. El Síndic, en totes les intervencions actua amb independència i objectivitat, procura servir a la ciutadania en la defensa deis seus legítims interessos, i incidir en la possible millora de l'Administració. Cal destacar del referit informe que durant l' any 2008 només s'han tramitat 17 expedients (inclosos els d'ofici), 10 menys que l'any 2007. Segons indica el propi Síndic, tant pot significar una millora en les pràctiques de l'atenció ciutadana per part de l'Administració, com un desconeixement encara important de la població sobre la figura i la feina del Síndic. El nombre d'expedients oberts l'any 2008, ha estat de 17. Hi ha hagut un total de 26 consultes de vilatans o vilatanes que s’han personat a l'oficina del Síndic en requeriment d'informació, assessorament o presentació de queixes. S'extreu una dada molt rellevant d'aquest informe i és el del paper del Síndic com a mediador. Segons ell mateix expressa en el seu informe “la mediació és una manera ideal de posar d'acord les dues parts en conflicte. En el moment que el Síndic detecta un problema, ja sigui a partir de la recepció d'una queixa, o per iniciativa pròpia, aquest pot actuar com a mediador procurant un


42

apropament de les parts, amb la finalitat de trobar una solució. Els principis d'objectivitat i independència son una garantia de la utilitat d'aquesta funció mediadora com a mecanisme molt eficaç per la resolució deis conflictes. A vegades, una simple conversa permet solucionar una queixa sense necessitat de demanar cap informe escrit o de formular una recomanació”. De fet hi ha una dada prou significativa al respecte i és que 9 queixes s'havien resolt amb mediació a data 31.12.08:

Situació dels expedients a 31/12/2008

Expedients Núm. Resolts: mediació 9 No acceptats 3 Pendents 2 Dericats a altres administracions 2

Font: Informe del Síndic de la Vila al Ple 2008

Pel que fa a les queixes cal destacar que segons tipus de queixes rebudes (i també dels expedients iniciats d’ofici) no destaquen les referides a un tema concret sinó que hi ha hagut el mateix nombre pel que fa a temes d’Obres i urbanisme, Benestar social o Administració, economia i altres:

Tipologia de les queixes

Tipologia Obres i Urbanisme Benestar Social Administració,

Economia i Altres Expedients de queixa

4 4 4

Expedients d'ofici

1 1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades del Informe del Síndic de la Vila al Ple 2008

II.4.3 Servei de Neteja Municipal17 L'Ajuntament compta amb 6 persones per prestar aquest serveis. Les conclusions de la informació facilitada pel Servei de Neteja són les següents:

17 Dades obtingudes del qüestionari complimentat pel Servei de Neteja Municipal al febrer del 2009.


43

- En general es respecten els horaris per deixar les escombraries als contenidors. - Es troben deixalles fora dels contenidors en les àrees de recollida selectiva (en urbanitzacions). Per contra al nucli urbà es fa recollida selectiva porta a porta. - Hi ha força abocament de papers i deixalles a la via publica o ús de les papereres per a llençar bosses d'escombraries. - En general es fa un bon ús dels contenidors específics per a runa. - No hi ha zones concretes que precisin servei addicional de neteja com a conseqüència del “botellón”. - Hi ha només un espai habilitat per a les defecacions de gossos i se'n fa un ús regular. - Tot i que hi ha serveis de dispensació de bosses en tot el nucli urbà acostumen a trobar-se defecacions de gossos pel carrer. - Les zones on acostumen a trobar-se amb més assiduïtat les deixalles a fora dels contenidors són les àrees d' D'emergència de Torrent d'en Puig, Torrent d'en Terra i Bellsolell així com paper fora de les papereres a la Plaça de l'esglèsia, carrer Panagall, rambla Francesc Macià.

II.4.4 Recollida Selectiva18 A Arenys de Munt es fa la Recollida Porta a Porta pel que fa al nucli urbà i en d'altres zones hi ha àrees de recollida selectiva amb contenidors específics per a cada fracció. L'any 2008 s'observa que del gener al setembre el pes principal de la recollida selectiva és troba amb els residus orgànics mentre que els darrers tres mesos de l'any està per sobre la recollida de rebuig. Comparativament amb l'any 2007 cal destacar que l'any 2008 ha augmentat en general la recollida selectiva (sobretot l'orgànica) i hi ha hagut un decrement del rebuig (descomptant com hem dit els mesos d'octubre a desembre de 2008).

18 Dades obtingudes del Document “Balanç de Recollida Selectiva 2008” facilitat per l'Ajuntament i del

Document “Balanç de Recollida Selectiva 2007” extret del web de l'Ajuntament.


44

Font: “Balanç de Recollida Selectiva 2008” Arenys de Munt

II.4.5 Servei Brigada Municipal19 L'Ajuntament compta amb 15 persones per prestar els serveis de la Brigada Municipal: 1 equip paleta (2 persones), 1 equip amb camió (2 persones) i 1 equip de neteja (1 persona i un dumper), 1 ferrer, 2 lampistes, 1 pintor, 1 cap de brigada i 5 de neteja. Les zones específiques d'Arenys de Munt on la Brigada acostuma a concentrar els seus serveis són la Plaça església, carrer Panagall, carrer Borrell, plaça Catalunya, Sant Carles-Rial Pascual, avinguda Sant Jordi, rial Bellsolell, Rambla Sant Martí, Rambla Francesc Macià, Rambla Eixample, Riera i Penya, carrer la Rasa, ctra. Sobirans. La Brigada no disposa d'informació sobre la causa dels danys al mobiliari urbà o la necessitat de neteja de parets i elements urbans; per aquest motiu és molt difícil saber quines d'aquestes intervencions es produeixen per actuacions

19 Dades obtingudes del qüestionari complimentat pel Servei de Brigada Municipal al febrer del 2009.


45

incíviques i quines per desgast de l'ús habitual. Fóra interessant que es recollís aquesta informació en el futur.

II.4.6 Policia Local20 Hi ha 16 agents que treballen a la Policia Local. Totes aquestes persones fan tasques d'agents de proximitat o agents per prevenció d'actes incívics Pel que fa als tipus d'intervencions per temes d'incivisme cal destacar, a més de les corresponents a l'ús indegut de les zones de càrrega i descarrega, guals, aparcaments en doble fila..., les corresponents a tinença inadequada d'animals, conflictes de convivència veïnal, conductes vandàliques, baralles, sorolls de locals nocturns... Cal comentar que des de l'any 2006 al 2008 van incrementar substancialment les intervencions en conflictes de convivència veïnal, així com les intervencions per sorolls de locals nocturns (en els dos primers mesos de 2009 ja hi va haver més de la meitat d'intervencions que en tot l'any 2006) i per baralles. Per altra banda hi ha hagut un decrement de les intervencions per l'ús indegut de les zones de càrrega i descarrega, guals, aparcaments en doble fila...així com les relatives a la tinença inadequada d'animals i a conductes vandàliques. Així mateix es ressalta que el nombre de queixes o denúncies en les que hi ha hagut menors implicats s'ha reduït de l'any 2006 (47) al 2008 (41) i durant els mesos de gener i febrer de 2009 només n'hi ha hagut tres.

Intervencions de la policia local per temes d’incivisme

NOMBRE D'INTERVENCIONS 2006 2007 2008 2009 (gener-febrer)

Per tipologia Per conductes vandàliques/destrosses en el mobiliari urbà

72 67 52 8

Per consum i/o venda de drogues, begudes alcohòliques i tabac al carrer

6 7 5 -

Per ús impropi de l'espai públic, celebració de festes, “Botellón”...

- - - -

Ús impropi de l'espai públic per fer-hi necessitats fisiològiques

- - - -

Baralles, agressions... 37 31 48 7 Furts, robatoris... - - - - Tinença il�lícita d'armes - - - - Per sorolls de locals nocturns 32 35 46 17 Per conflictes de convivència veïnal 148 169 190 25

20 Dades obtingudes del qüestionari complimentat per la Policia Local al febrer del 2009


46

NOMBRE D'INTERVENCIONS 2006 2007 2008 2009 (gener-febrer)

Ús indegut de les zones de càrrega i descarrega, guals, aparcaments en doble fila...

2.072 1.673 1.193 133

Per tinença inadequada d'animals (sense censar, sense vacunes, gossos sense morrió, sense cadena...)

118 94 71 9

Ús impropi de la via pública per part de comerços, locals, celebracions a la via pública, instal�lació d'aparells d'aire condicionat...)

11 9 7 -

Per venda ambulant 5 4 7 - Per mendicitat - - - - D'altres intervencions (especificar)

Nombre de queixes o denúncies en les què hi ha menors implicats

47 39 41 3

Font: elaboració pròpia amb dades facilitades pel la Policia Local

Per una altra banda és important destacar l'important nombre d'intervencions que fa la Policia com a figura mediadora (107 l'any 2006, 97 l'any 2007, 98 l'any 2008 i 17 durant els mesos de gener i febrer de 2009). Les zones on acostumen a concentrar-se les intervencions de la Policia Local són Can Borrell, plaça de la Lluna, zona d'oci del Torrent d'en Puig i del pg. de Can Jalpí.

II.5 Percepcions municipals i ciutadanes Els antecedents i els elements diagnòstics quantitatius exposats es completen amb una diagnosi qualitativa, sobre com es percep la convivència i el civisme a Arenys de Munt, tant pel que fa al personal tècnic de l'Ajuntament, com a la ciutadania. Aquests són els aspectes que afavoreixen o que no afavoreixen la convivència i el civisme a Arenys de Munt segons s'extreu de les aportacions dels grups de discussió (un cop coneguts els antecedents i les dades de la diagnosi quantitativa sobre la convivència i el civisme al municipi) i del grup de participació ciutadana, en la fase de diagnosi:

ASPECTES QUE AFAVOREIXEN

ASPECTES QUE NO AFAVOREIXEN


47

LA CONVIVÈNCIA

Qui té sentiment de pertinença el té molt arrelat.

El sentiment de pertinença arrelat dificulta l'acceptació de canvis i persones que “venen de fora” (immigració interna): s'“etiqueta” o “estigmatitza”.

La immigració estrangera és reduïda i no genera problemàtiques.

Percepció de que de vegades es fan diferències de tracte (ex. comerços) entre les persones d'Arenys de tota la vida i les persones que venen de fora.

Tradicions, fires i festes molt arrelades: Les Bredes, Nit de naps, Els Cirerers Florits...

La percepció de manca de voluntat d'integració al poble de persones que han vingut “de fora”; individualisme.

Espais de trobada concrets (ex. un únic IES com punt de trobada de joves –pista, plaça...); els col�legis; la pràctica de diferents esports.

Manca d'espais de trobada pel jovent d'Arenys de Munt

Àmplia oferta de teixit associatiu.

La participació de la població en entitats.

Conflictes entre associacions per l'ús d'equipaments i mobiliari cedit per l'Ajuntament.

Col�laboració desinteressada de les persones per a dur a terme activitats al poble.

Manca de treball en xarxa i treball comunitari entre associacions.

Participació del jovent a l'hora d'organitzar activitats (ex. Nit de naps).

Existència de Consells Municipals.

Pèrdua de valors i normes d'educació tradicionals a la vida de poble.

Servei de Mediació ciutadana Determinades actituds crítiques de la població; queixes a l'Ajuntament.

Paper de la Policia Local com a entitat mediadora

Delegació de les responsabilitats de les persones en l'Ajuntament; s'exigeix molt a l'Ajuntament.

La riera ha generat al llarg del temps conflictes entre la població.

Els efectes de la crisi econòmica sobre l'ocupació i la generació de potencials conflictes de convivència.


48

ASPECTES QUE AFAVOREIXEN

ASPECTES QUE NO AFAVOREIXEN

EL CIVISME

Hi ha voluntat política d'elaborar Ordenança de Convivència i Civisme.

Percepció de certa permisivitat de la Policia Local pel que fa a aparcaments indeguts.

Existeix l'Ordenança de tinença d'animals.

No s'aplica l'ordenança de tinença d'animals per manca de recursos.

Informació adequada per part de l'Ajuntament (ex. per obres) a la ciutadania.

Aparcaments inadequats; espais públics ocupats per cotxes.

Existeix un “Control social” positiu.

Manca de respecte intergeneracional (per ex. quan les persones grans criden l'atenció a la gent jove).

Elaboració del Projecte Educatiu de Ciutat. Ús inadequat d'alguns espais comuns.

Elaboració del nou Pla Local de Joventut.

Vandalisme sobre el mobiliari urbà.

El comportament incívic d'alguns/es joves i adolescents.

Vandalisme a la Nit de naps (requereix reforç policial).

Campanyes puntuals “En civisme fem un bon equip” (no soroll campionat futbol sala).

Sorolls a la nit; queixes per sorolls

Incompliment del horari de tancament de locals nocturns.

Bon ús de les parets destinades a fer grafittis.

Grafittis i pintades i enganxada de cartells en llocs no autoritzats.

Campanyes puntuals en temes de civisme: “Xipa'l i censa'l”,

En molts casos no es recullen els excrements de gossos i, en alguns casos, gossos perillosos deslligats.

Es fa recollida selectiva de residus.

En determinats casos no es fa adequadament la recollida selectiva o no es respecten els calendaris i horaris.

Escombraries fora de contenidors o papers fora de papereres, cigarretes al terra.


49

S'estan suprimint algunes barreres arquitectòniques.

La riera constitueix una barrera arquitectònica al municipi; hi ha molts carrers amb voreres altes que impossibiliten circular amb cadira de rodes.

II.6 Conclusions de la Diagnosi Les principals conclusions sobre la CONVIVÈNCIA I EL CIVISME a ARENYS DE MUNT extretes dels Antecedents i del Recull de dades quantitatives i qualitatives: 1) Arenys de Munt és un poble que es caracteritza per la bona convivència. En general s'ha observat en tots els grups que han intervingut, tant de discussió com de participació, que un dels temes principals pel que fa a la convivència i la pertinença és el de les “diferències” entre “vilatans i vilatanes d'Arenys de Munt de tota la vida” i les persones que “han vingut de fora”, si bé les percepcions són molt diferents depenent des de quin “grup” es parli i per tant les diferències no estan consensuades. En general les que pertanyen al primer grup pensen que aquestes diferències no són tan evidents i que hi ha una manca d'esforç d'integració de les persones que “venen de fora” i en canvi les persones que “han vingut de fora” sí que ho expressen aquestes diferències encara que “portin 25 anys vivint a Arenys de Munt” i destaquen que no hi ha un esforç per integrar. En qualsevol cas aquest és un tema recurrent que a més queda ampliament reflectit i recollit en tots els Plans duts a terme per l'Ajuntament com s'ha pogut veure a l'apartat d'antecedents. Per una altra banda, la població d'Arenys de Munt sent, participa i viu amb intensitat les tradicions i festes arrelades al poble (Les Bredes, els cirerers florits, la nit de naps...) i gaudeix dels espais comuns. 2) La immigració és no es viu com una font de problemes convivencials a Arenys

de Munt. Com s'ha vist anteriorment l'increment de la població estrangera durant la darrera dècada ha estat important, però sensiblement inferior al de la comarca del Maresme i al del conjunt de Catalunya per al mateix període. Això es reflecteix en una baixa percepció de la presència d'immigració en la població i, també, en una baixa identificació de la població immigrada com a font de conflictes de convivència o de civisme.


50

3) Arenys de Munt compta amb una gran tradició associativa.

Cal destacar la importància del teixit associatiu a Arenys de Munt amb un elevadíssim nombre d'entitats en proporció al nombre d'habitants de la població, si bé s'evidencia certa manca d'interrelació de les mateixes. Es destaca també que és habitual que les persones pertanyin a diferents associacions o entitats alhora. Des de la Regidoria de Participació s'està donant un important suport a les entitats, tant pel que fa a informació, formació i recursos per afavorir l'enfortiment associatiu. 4) La participació al municipi sovint és ocupada per un grup reduït de persones. Tot i que és un poble que destaca per totes les actuacions i accions que es fan en aquesta línia, com ha quedat acreditat a l'apartat d'antecedents, val a dir que la percepció és que sempre acaben participant les mateixes persones. En general hi ha mancança de participació de la gent jove tot i que la que participa s'implica molt. Aquest punt s'ha pogut observar de manera directa ja que, malgrat tots els esforços de l'àrea de participació de l'Ajuntament i de la pròpia tècnica de joventut, no ha estat possible que joves de la població volguessin assistir als tallers de participació ciutadana que s'han dut a terme dintre d'aquest marc sobre convivència i civisme, ni en la part de diagnosi ni en la part propositiva, la qual cosa hagués estat desitjable de cara a comptar amb les seves intervencions directes i per afavorir les relacions intergeneracionals. Tot i així l'opinió de la joventut ha quedat recollida tant a través de les intervencions d'altres persones dels grups de discussió (principalment la tècnica de joventut) i de participació, així com a través de totes aquelles dades que es recullen en l'esborrany del nou Pla local de Joventut 2009-2012. 5) Arenys de Munt és un municipi on en general no s'hi viuen problemàtiques

associades a temes d'incivisme considerant-se una població tranquil�la i participativa.

Si s'haguessin d'anomenar algunes actituds incíviques que destaquin sobre les altres, pràcticament hi ha unanimitat en assenyalar la falta de consideració de les persones que tenen gossos i que no recullen els excrements que aquests fan pels carrers, així com l'aparcament indegut de vehicles que ocasiona molèsties al veïnat, així com casos de sorolls i actuacions inadequades pel que fa a la recollida selectiva de residus.


51

Tot i que és habitual relacionar les actituds incíviques amb el jovent aquestes no suposen un problema real i a més afectaria a una part mínima de la joventut d'Arenys de Munt. 6) La mediació caracteritza la resolució de conflictes al municipi. Arenys de Munt és un municipi que destaca per l'esforç que fa per transmetre una cultura pacífica de resolució de conflictes que queda reflectida tant en la creació del Servei Municipal de Mediació com en la funció d'intermediació de la Policia Local i el Síndic de la Vila.

III. Estructura del Pla III.1 Objectius generals del Pla Els objectius d'aquest Pla de Convivència i Civisme són els següents:

1. Potenciar la participació ciutadana del municipi com a vehicle de

convivència i civisme

2. Fomentar el sentiment de pertinença al municipi

3. Promoure una cultura cívica basada en els valors de la convivència i la resolució pacífica dels conflictes

4. Fomentar el respecte per l'entorn i els espais públics del municipi

III.2. Línies estratègiques El Pla de Convivència i Civisme s'estructura en quatre diferents línies de treball orientades a aprofundir en: la coresponsabilitat de les persones envers l'espai on viuen; els seus comportaments i la interrelació entre elles mateixes; l'adequació de les seves accions i actuacions per a l'obtenció d'aquest fi. Les quatre línies estratègiques convergeixen entre si, atorgant coherència a les diferents actuacions que es duguin a terme.

Línia 1 - Sensibilització per a la convivència i el civisme


52

Es parteix de la base de que cal informar, reeducar i sensibilitzar a les persones, promovent una cultura pedagògica que eduqui en el civisme. Es fonamenta en la transmissió d'un missatge i una cultura cívica a través de diferents mitjans de comunicació, tallers de formació/sensibilització, com a través de campanyes específiques sobre civisme de temes puntuals per mitjà de fulletons informatius, cartells i altres suports.

Línia 2 - Implicació de la ciutadania: pertinença i participació

En la cerca de la coresponsabilitat de la ciutadania envers l'espai comú i la interrelació entre les persones cal promoure el sentiment de pertinença de les persones al lloc on viuen, potenciant la participació ciutadana i afavorint l'associacionisme així com la interrelació entre les diferents entitats que composen el teixit associatiu.

Línia 3 - Elaboració i implementació de l'Ordenança de Convivència i Civisme La funció sancionadora ha de ser efectiva per tal d'enfortir el missatge respecte al que és permès i el que no a la ciutat i sobre el que s'està sensibilitzant a la població. A l'Ajuntament li correspon establir el marc normatiu, fer-ne difusió i garantir-ne el compliment.

Línia 4 - Adequació de serveis municipals

L'Ajuntament ha de procurar que els serveis que es presten i els recursos que destina als temes de convivència i civisme s'adeqüin als missatges que s'estan fent arribar a la ciutadania a través de la sensibilització com a través del marc normatiu.

III.3 Propostes d'actuació A continuació s'exposen les propostes d'actuació del Pla per a la Convivència i el Civisme a Arenys de Munt que han de servir d'orientació i de base a l'Ajuntament per a la promoció de la convivència i el civisme al municipi.


53

Aquestes propostes s'han extret dels grups de discussió i del grup de participació en la fase propositiva d'aquest Pla (un cop coneguts els aspectes que afavoreixen o que no afavoreixen la convivència i el civisme extrets dels grups de la fase de diagnosi) i s'han distribuït segons les quatre línies estratègiques de treball:

Línia 1 - Sensibilització per a la convivència i el civisme

1. Realització de campanyes continuades de sensibilització sobre civisme a les escoles, especialment alumnat de l'IES (temes de reflexió, tallers...)

2. Realització de campanyes continuades de sensibilització sobre civisme a la ciutadania.

3. Elaboració i difusió de vídeos des de la Policia Local de sensibilització en temes de civisme, adequats a diferents edats.

4. Valorització del mobiliari urbà informant del seu preu a la ciutadania.

Línia 2 - Implicació de la ciutadania: pertinença i participació

1. Valorització del paper d'“agents cívics” de totes les persones de la població.

2. Potenciació del “control social positiu” de la població.

3. Cerca de fórmules per fomentar el sentiment de pertinença com a factor preventiu d'actes incívics.

4. Noves accions d'integració de persones nouvingudes (entrega de llistat d'entitats i activitats del municipi, calendaris...).

5. Foment de la corresponsabilització de les entitats en l'ús dels espais i mobiliari municipal.

6. Potenciació de la construcció i ús de l'hotel d'entitats. 7. Promoció de la col�laboració entre entitats i la implicació en

l'organització d'actes d'altres entitats.

8. Organització d'una trobada festiva per a les entitats del municipi com a plataforma d'interrelació i de coneixement mutu.

9. Foment de la convivència a les etapes d'educació infantil i primària a


54

través de la relació amb persones grans afavorint les relacions intergeneracionals.

10. Foment del sentiment de pertinença a l'alumnat de l'IES creant un nou crèdit de síntesi basat en el coneixement del municipi.

Línia 3 - Elaboració i implementació de l'Ordenança de Convivència i Civisme

1. Integració a l'Ordenança de tota la legislació vigent i informació general del seu abast.

2. Tipificació de les sancions.

3. Sanció a les actituds incíviques previ avís de reparació del mal ocasionat.

4. Promoció d'un compromís polític consensuat sobre criteris de civisme i convivència i promoció del seu respecte per part de tots els organismes institucionals per donar exemple a la ciutadania des de l'Ajuntament.

5. Difusió de l'Ordenança a la ciutadania.

6. Aplicació de les normatives sancionadores per a determinades actuacions incíviques (especialment pel que fa als excrements de gossos, sorolls de motos i cotxes,...).

7. Rigidesa en l'aplicació de les sancions pel que fa als aparcaments indeguts.

8. Disseny de fórmules alternatives al compliment de les sancions pecuniàries per a la seva inclusió a la futura Ordenança de Convivència i Civisme amb finalitat educativa, social i reparadora.

9. Exposició pública (amb manteniment d'anonimat) de casos d'incivisme com a mesura dissuasòria per a la realització d'actes similars.

10. Elaboració d' un protocol per tal que les persones que detecten accions incíviques puguin posar-les en coneixement de l'Ajuntament per tal que prengui les mesures oportunes.

11. Facilitació a la ciutadania de vies per a què es pugui informar a la policia de la realització d'actes incívics (bústia de queixes o suggeriments).


55

12. Recuperació de l'antiga campanya fotogràfica de defecacions de gossos

al carrer.

Línia 4 - Adequació de serveis municipals

1. Treball transversal (policia, escola, família, serveis socials…) amb aquelles persones que tenen actituds incíviques (sobretot grups concrets de joves…).

2. Millora dels canals de comunicació interna a l'Ajuntament i increment de la transversalitat.

3. Desenvolupament dels Plans o programes aprovats per l'Ajuntament on

es tracten aspectes de convivència i civisme.

4. Potenciació del Servei de Mediació ciutadana.

5. Dotació de recursos humans a l'ajuntament amb la creació de la figura d'una persona responsable de l' assignació i vigilància d'espais i bens municipals usats per les entitats.

6. Dotació al jovent d'un espai obert de relació alternatiu a l'Escorxador, amb recursos d'oci adaptats a les seves necessitats autogestionat per les mateixes persones usuàries.

7. Adequació del mobiliari urbà de la població per tal de afavorir el decrement de les actuacions incíviques (més papereres, senyals de trànsit...)


56

IV. Annexes

Qüestionari Brigada municipal

1- De quins equips disposa l’Ajuntament per prestar aquest servei?

2- Nombre de persones que hi treballen:

3- Dades sobre intervencions. Cumplimentar la taula:

INTERVENCIONS 2006 2007 2008 2009 (gener-febrer)

Nombre d’intervencions per destrosses en el mobiliari urbà Papereres Bancs Fanals Contenidors Tanques Cabines telefòniques Bústies Parades d’autobús Elements propis de les zones de joc als parcs

D’altres Nombre d’intervencions per neteja Eliminació de grafitis o d’altres pintades

Enretirada de pancartes, cartells o anuncis

D’altres D’altres intervencions (especificar) Cost aproximat de les intervencions efectuades a conseqüència de les actuacions incíviques


57

4- Hi ha zones específiques de Barberà del Vallès on la Brigada acostuma a

concentrar els seus serveis?

5- Observacions o d’altres consideracions

Qüestionari Serveis de Neteja

1- De quins equips disposa l’Ajuntament per prestar aquest servei?

2- Nombre de persones que hi treballen:

3- En general es troben deixalles a fora dels contenidors i de les papereres?

4- En quines zones acostumen (amb més assiduïtat) a trobar-se les deixalles a

fora dels contenidors o de les papereres?

5- En general, es respecten els horaris per deixar les escombraries als

contenidors, tan pel que fa a particulars com a comerços?

6- Hi ha algun barri que no disposi de contenidors de recollida selectiva?


58

7- La recollida selectiva de residus es fa correctament a tota la població?

Quins són els “punts negres”?

8- Es fa un bon ús dels contenidors específics per a runa?

9- Hi ha zones concretes on acostuma ha haver-hi “botellón”? I si fos així, cal

algun servei addicional de neteja?

10- Hi ha zones específiques per a les defecacions de gossos? Si fos així, on

estan localitzades aquestes zones? En general se’n fa un bon ús? Hi ha serveis

de dispensació de bosses per a recollides de defecacions?

11- En general acostumen a trobar-se defecacions de gossos pel carrer?

12- En general les persones mantenen nets els carrers? I els parcs? Hi ha

algunes zones específiques on no acostumi a ser així?



59

Qüestionari Policia Local

1- Nombre d’ agents que treballen a la Policia local: ___________

2- Hi ha algun servei específic d’agents de proximitat o agents per prevenció

d’actes incívics?

3- Dades sobre queixes per conflictes de convivència (sorolls, aldarulls,

brutícia, tinença d’animals, “botellón”, grafitis, falta de respecte entre

persones, actuacions dels comerços, conflictes a les comunitats de veïns, ús

impropi de l’espai públic...).

Complimentar la taula:

QUEIXES O DENÚNCIES 2006 2007 2008 2009 (gener-febrer)

Nombre total Nombre de queixes que deriven en intervencions policials

Nombre de queixes que deriven en denúncies ciutadanes

Nombre de queixes que es deriven al Servei de Mediació Municipal

4- Dades sobre intervencions. Complimentar la taula:

NOMBRE D’INTERVENCIONS 2006 2007 2008 2009 (gener-febrer)

Per tipologia Per conductes vandàliques/destrosses en el mobiliari urbà

Per consum i/o venda de drogues, begudes alcohòliques i tabac al carrer

Per ús impropi de l’espai públic, celebració de festes, “Botellón”...

Ús impropi de l’espai públic per fer-hi necessitats fisiològiques

Baralles, agressions...


60

Furts, robatoris... Tinença il�lícita d’armes Per sorolls de locals nocturns Per conflictes de convivència veïnal Ús indegut de les zones de càrrega i descarrega, guals, aparcaments en doble fila...

Per tinença inadequada d’animals (sense censar, sense vacunes, gossos sense morrió, sense cadena...)

Ús impropi de la via pública per part de comerços, locals, celebracions a la via pública, instal�lació d’aparells d’aire condicionat...)

Per venda ambulant Per mendicitat D’altres intervencions (especificar)

Nombre de queixes o denúncies en les què hi ha menors implicats

5- Hi ha zones específiques de Barberà del Vallès on acostumen a concentrar-

se les intervencions de la policia local?


Qüestionari Servei de Mediació Municipal d’Arenys de Munt

1- Any de creació del Servei _____________

2- Nombre de persones hi treballen _______

3- Dies i hores d’atenció a la ciutadania

4- Quins són els principals canals i espais de difusió del servei?


61

5- Qui deriva els casos de mediació? Complimentar la taula:

DERIVACIONS

2006 2007 2008 2009 (gener-febrer)

Nom del servei /entitat Nombre de derivacions

6- Dades del Servei. Complimentar la taula:

MEDIACIONS 2006 2007 2008 2009 (gener-febrer)

Nombre de sol�licituds d’informació del servei

Nombre de Processos de mediació iniciats

En tràmit Acabats amb acord Acabats sense acord Nombre de Persones usuàries

Dones Sexe Homes

Sexe D H D H D H D H < 18 anys 19-44 anys 45-64 anys

Edat

> 65 anys Origen Persones immigrades

7- Tipus i nombre de conflictes plantejats al servei. Complimentar la taula:

CONFLICTES 2006 2007 2008 2009 (gener-febrer)

Sorolls i Olors Comunitat veïns Establiments comercials


62

Espai públic Brutícia Comunitat veïns Establiments comercials Espai públic Tinença d’animals Comunitat veïns Espai públic Ús indegut bens comuns Comunitat de veïns Establiments comercials Espai públic Problemes diversos de convivència (especificar) Comunitat de veïns Espai públic D’altres actituds incíviques (especificar) Conflictes familiars D’altres situacions conflictives (especificar)

8- Quina acollida creus que ha tingut el servei, tant entre derivadors com

entre la ciutadania?

9- Caldria fer arribar el Servei a més persones? Què penses que es podria fer?


63

10- Diries que amb els processos de mediació s’han aconseguit restablir

relacions entre les parts en conflicte hi hagi hagut acord o no?
