pla d’ordenaciÓ urbanÍstica municipal · 1.2.3. clima: el terme muniipal de pas gaudeix d’un...
TRANSCRIPT
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL AJUNTAMENT DE PACS DEL PENEDÈS versió nova aprovació inicial FEBRER 2014
REDACTORS arquetipus – projectes arquitectònics Xavier Masip i Otzet ‐ Enginyer de camins, canals i ports Carles Xiol Ríos – Advocat
Document núm. 1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA DEL PLA
A J U N T A M E N T
DE PACS DEL PENEDÈS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE PACS DEL PENEDÈS
(versió nova aprovació inicial)
DOCUMENT NÚM. 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA DEL PLA
1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ: .............................................................................. 1
1.1. Generalitats: ..................................................................................................... 1 1.2. Característiques del territori: ........................................................................... 2
1.2.1. Enquadrament supramunicipal: ........................................................ 2 1.2.2. El territori i els seus paràmetres físics: .............................................. 2 1.2.3. Clima: ................................................................................................. 2 1.2.4. Vegetació: .......................................................................................... 3 1.2.5. Fauna: ................................................................................................ 3
1.3. Característiques de la població assentada sobre el territori. .......................... 3 1.3.1. Demografia: ....................................................................................... 3 1.3.2. Habitatge: .......................................................................................... 5 1.3.3. Economia i ocupació: ......................................................................... 6 1.3.4. Pressupostos municipals: .................................................................. 8
1.4. Xarxes bàsiques existents: ................................................................................ 8 1.5. Assenyalament dels valors mediambientals, paisatgístics, culturals, agraris o de qualsevol altre tipus existents en l’àmbit del Pla. .............................................. 9 1.6. Altres aspectes rellevants: .............................................................................. 13
1.6.1. Els nuclis de població: ...................................................................... 13 1.6.2. Estructura urbana i de l’edificació: .................................................. 14 1.6.3. Estat i usos de l’edificació del sòl: ................................................... 14
2. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL PLA. ............................................................. 15 3. INFORMACIÓ URBANÍSTICA. ................................................................................. 17
3.1. Planejament urbanístic vigent amb anterioritat: ........................................... 17 3.2. Planejament territorial i sectorial amb incidència en l’àmbit del pla: ........... 17 El Planejament territorial de Catalunya: ............................................................... 17 El Pla Territorial general de Catalunya: ................................................................. 17 El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès: ........................................................... 18 El Pla Territorial Metropolità de Barcelona: .......................................................... 19
4. DESCRIPCIÓ I RESULTAT DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA. .............. 23 4.1. Descripció de les mesures adoptades o de les actuacions realitzades amb l’objecte d’informar i promoure el debat. ....................................................... 23 4.2. Síntesi de les aportacions i resultats derivats dels suggeriments presentats durant el període d’informació pública................................................................. 24 4.3. Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats al Pla a partir de les aportacions o resultats del programa de participació ciutadana. ........................ 26
5. OBJECTIUS I DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ. ........................................................... 26 5.1. Objectius: ........................................................................................................ 26 5.2. Descripció de l’ordenació: .............................................................................. 26
5.2.1. Creixement nucli de Pacs: ................................................................ 27 5.2.2. Creixement nucli de Pla de Cavalls: ................................................. 28 5.2.3. Creixement “Residència 3era. Edat”: ............................................. 29 5.2.4. Creixement Industrial “Cellers Torres”: ........................................... 31 5.2.5. Creixement residencial nucli de L’Agrícola: ..................................... 33 Els nuclis urbans: ....................................................................................... 33 El sòl no urbanitzable: ............................................................................... 33
5.3. El sistema general d’espais lliures públics: ..................................................... 34 5.4. El sistema general d’equipaments: ................................................................ 34 5.5. El sistema general de serveis tècnics: ............................................................ 35 5.6. Catàleg de masies i edificacions en sòl no urbanitzable: .............................. 38 5.7. Quadres de classificació i qualificació del sòl: ................................................ 39 5.8. Observança de l’objectiu de desenvolupament sostenible: .......................... 40 Model territorial i ocupació del sòl: ...................................................................... 42 Cicle de l’aigua: ...................................................................................................... 42 Energia: .................................................................................................................. 43 Ambient atmosfèric: .............................................................................................. 43 Residus: .................................................................................................................. 43 Biodiversitat, patrimoni natural i paisatge: ........................................................... 43 5.9. Adequació de l’ordenació a les directrius generals del planejament. ........... 44 Directriu de preservació front als riscos naturals o tecnològics: .......................... 44 Incendis: ................................................................................................................ 44 Riscos tecnològics: ................................................................................................. 44 Directriu de preservació front als risc d’inundació: .............................................. 44 Directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada: ............................. 45 5.10. Justificació del compliment de les determinacions del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès. ............................................................................ 45 Hipòtesi de càlcul de creixement .......................................................................... 45 Justificació de l’escreix .......................................................................................... 47 5.11. Justificació de les reserves d’habitatge de protecció: .................................. 48 5.12. Mesures adoptades per facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible. .. 49
5.12.1. Actuacions a la xarxa viària: .......................................................... 49 5.12.2. Itineraris a peu i en bicicleta : ........................................................ 50 5.12.3. Mesures de gestió del tràfic privat: ............................................... 50 5.12.4. Nous serveis de transport públic : ................................................. 50
5.13. Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiques existents: ............................... 51
DOCUMENT NÚM. 2. MEMÒRIA SOCIAL
DOCUMENT NÚM. 3. INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
DOCUMENT NÚM. 4. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA
DOCUMENT NÚM. 5. PLANOLS D’INFORMACIÓ
DOCUMENT NÚM. 6. PLANOLS D’ORDENACIÓ
DOCUMENT NÚM. 7. NORMES URBANÍSTIQUES
DOCUMENT NÚM. 8. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE LES ACTUACIONS A DESENVOLUPAR
1
A J U N T A M E N T
DE PACS DEL PENEDÈS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE PACS DEL PENEDÈS
(versió nova aprovació inicial)
DOCUMENT NÚM. 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA DEL PLA
1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ: 1.1. Generalitats: En la confecció dels documents de l’Avanç i del present Pla d’Ordenació Urbanística Municipal es va tenir i s’ha tingut en compte la nombrosa informació urbanística de que es disposa i que abasta els següents aspectes:
Planejament vigent: tot tipus de Plans i figures assimilables, etc.
Patrimoni natural: clima, geología, topografía, aigua, paisatge, vegetació.
Sòcio-econòmic: emmarcament supramunicipal, demografía i previsions de població, aprofitaments possibles del territori (forestal, ramader, turístic, etc), indústria i serveis, agricultura.
Infrastructures tècniques i de transports: aigua, gas, electricitat, clavegueram, xarxa viària, transport públic.
Equipament i espais lliures.
Preexistències: usos del sòl, tipologíes d’edificació, planejament.
Patrimoni històric i artístic i espais naturals protegibles.
Obres programades per entitats i organismes públics.
Resultat dels processos d’informació i consultes públiques. Bàsicament interessa destacar com a fonts d’informació, pel que fa als aspectes globals, a la pròpia informació urbanística de les Normes Subsidiàries vigents així com aquell planejament, el qual es pot consultar a les oficines municipals, així com les dades d’informació del Pla Territorial General de Catalunya (1995) , el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (2008) i el Pla Territorial Metropolità (2010).
2
1.2. Característiques del territori: De conformitat amb l’article 69.1.3er) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, les característiques del territori són les següents: 1.2.1. Enquadrament supramunicipal: El terme municipal de Pacs del Penedès està situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès, llindant amb els termes municipals de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i Els Monjos, Sant Martí Sarroca, Vilobí i Les Cabanyes. Té una superfície de 6’14 km2. 1.2.2. El territori i els seus paràmetres físics: El terme municipal de Pacs és eminentment pla amb excepció de la Serra de Pacs que geomorfològicament constitueix una petita elevació aïllada a la depressió del Penedès, continuació nord-est del massís de Bonastre, ubicada a mig camí entre la Serralada Litoral (Garraf) i la Prelitoral (Gaià), i s’enlaira uns 100 m. des de la plana circumdant (200 m) arribant a la màxima cota a la muntanya de Sant Pau (303,5 m). Pel nord-est, oest i sud-oest circula la Riera de Pacs, cabal d’aigua corrent ben conservat de caire permanent o semipermanent. Una petita riera molt temporal tributària de l’anterior s’origina al vessant nord-oest de la muntanya de Sant Pau. La serra de Pacs és de naturalesa calcària, resultat dels plegaments alpins del substracte pliocènic, de tipus anticlinal fallat, que han fet aflorar a la plana del Penedès els sediments marins d’origen cretàcic subjacents. Tanmateix es troben roques calcarenites arrecifals (marí costaner), margues siltoses i argiles silto-margoses (marí peridèltic), calcarenites bioclinals i calisses grises i com a conseqüència d’això la zona es rica en fòssils terciaris (i també miocènics) d’origen marí. En el cas de la muntanya de Sant Jaume (de 296 m), les roques calcàries son actualment objecte d’una explotació a cel obert per a l’obtenció de calç.
1.2.3. Clima: El terme municipal de Pacs gaudeix d’un clima mediterrani litoral amb una certa influència de les serralades costaneres, amb precipitacions escasses i temperatures suaus. La pluviositat es troba als voltants dels 550 mm. anuals i es concentra en forma de tempestes irregulars a la tardor i menys abundants i intenses a la primavera. La temperatura mitjana anual és de 15,4ºC. Les glaçades no són gaire fregüents i els vents són moderats.
3
1.2.4. Vegetació: Al terme municipal de Pacs hi domina l’alzinar litoral, però aquest ha estat substituït per altres formacions vegetals secundàries, conseqüència de les alteracions causades per les activitats humanes (ramaderia, deforestació, incendis). A la Muntanya de Sant Jaume la vegetació ocupa només els extrems est i oest. A l’extrem nord-est la vegetació està formada per plantes ruderals, gramínies i farigola. A l’extrem sud-est es troba romaní i bruc d’hivern, gatosa. A l’extrem sud la vegetació es de garriga baixa dominant el garric. I a l’extrem oest es poden trobar alguns peus aïllats de pi blanc. La major part de la Muntanya de Sant Pau es troba coberta per un bosc secundari de pi blanc ben desenvolupat i que assoleix alçades de fins a 10 m. amb sotabosc escàs i abundat de pinassa. Segons la vessant de la muntanya també s’hi poden trobar pins pinyers, i alzines. A la Riera de Pacs i com a conseqüència de l’abundància d’aigua, es desenvolupa una bardissa i un bosc de ribera. Els arbres predominants son els plàtans, els verns i els salzes. També s’hi poden trobar diverses varietats arbustives com el saüc i el saguinyol. El cabdal presenta una gran abundància de macròfits submergits.
1.2.5. Fauna: A la Muntanya de Sant Jaume hi predominen les aus típiques de les àrees obertes (xoriguer, òliba, abellerol, oreneta, tallarol,pardal, estornell, etc), els rèptils habituals de les àrees assolellades (dragó, llangardaix,, sargantana, serp, etc) i alguns artròpodes xeròfils (com les escolopendres, l’escorpí groc, etc) A la Muntanya de Sant Pau hi predominen les aus de bosc i sotabosc (mussol, rossinyol, mallerenga, pinsà, cadernera, garsa, esquirol, etc) així com rèptils (salamandra, vidriol, etc). A la Riera de Pacs s’hi poden trobar rèptils (serp, vidriol), amfibis (salamandra, tòtil, granota, gripau), aus de bardissa (esplugabous), i peixos (barb cua-roig). Els mamífers més comuns que es poden trobar en el terme municipal de Pacs son els conills, ratolins de camp, esquirols, guineus, etc.
1.3. Característiques de la població assentada sobre el territori. De conformitat amb l’article 69.1.4art) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, les característiques de la població assentada sobre el territori, les condicions econòmiques i socials i previsions són les següents:
1.3.1. Demografia: El municipi de Pacs del Penedès tenia en el moment de la formulació de les Normes Subsidiàries aprovades a l’any 1998, una població de 635 habitants. A l’any 2012 en que es formula el Pla
4
d’Ordenació Urbanística Municipal, té 879 habitants. Ha experimentat, doncs, un creixement del 38,42%. Aquest creixement, detallat per anys, ha estat el següent:
Padró municipal d'habitants.Xifres Oficials.Recomptes
Pacs del Penedès. Sèrie temporal.
Any Població
2012 879
2011 872
2010 881
2009 869
2008 855
2007 831
2006 787
2005 745
2004 739
2003 701
2002 680
2001 694
2000 653
1999 652
1998 635
1997 631
1996 620
També resulta interessant una aproximació a l’estructura de la població per grups d’edat:
Població per edat
Any 2012 Edat
0 a 14 15 a 64 + de 65 Total
Pacs del Pdès 149 603 127 879
Alt Penedès 18.835 70.737 16.680 106.252
Catalunya 1.183.272 5.100.115 1,287,521 7.570.908
Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles: 2012.
De l’anàlisi del quadre anterior es pot observar que la població més nombrosa és la que es troba en la franja d’edat de 15 a 64 anys.
5
Pel que fa a la població per sexe es té el quadre següent:
Distribució de la població per sexe i edat a l’any 2012
EDAT
HOMES
DONES
TOTAL
Fins a 4 anys 21 21 42
De 5 a 9 anys 23 31 54
De 10 a 14 anys 29 24 53
De 15 a 19 anys 16 21 37
De 20 a 24 anys 26 26 52
De 25 a 29 anys 20 20 40
De 30 a 34 anys 21 31 52
De 35 a 39 anys 40 34 74
De 40 a 44 anys 49 27 76
De 45 a 49 anys 39 43 82
De 50 a 54 anys 29 33 62
De 55 a 59 anys 38 34 72
De 60 a 64 anys 32 24 56
De 65 a 69 anys 20 12 32
De 70 a 74 anys 13 14 27
De 75 a 79 anys 8 13 21
De 80 a 84 anys 10 15 25
Més de 85 anys 10 12 22
Total
444
435
879
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
1.3.2. Habitatge: Pel que fa a l’habitatge, segons les dades estadístiques del 2001, el nombre d’habitatges del municipi, classificats pel seu ús, es el següent:
Habitatges per tipus
Habitatges familiars
principals no principals
Establiments
Convencionals Allotjaments Secundaris Vacants Altres Total col·lectius
Pacs del Penedès
2001 230 0 35 34 0 299 0
Alt Penedès 2001 29.217 2 5.295 5.296 196 39.006 17
Catalunya 2001 2.315.774 82 514.943 452.921 30.435 3.314.155 1.781
Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles 2001
6
Pel que fa al règim de tinença dels habitatges principals, es:
Habitatges per règim de tinença
De propietat
per compra amb
per compra pagament per herència Cedida gratis Altra
pagada pendents o donació De lloguer o a baix preu forma Total
Pacs del Penedès
2001 60 87 35 32 8 8 230
Alt Penedès 2001 11.220 8.191 3.735 3.402 516 1.153 28.217
Catalunya 2001 1.063.841 639.033 127.847 384.423 37.343 63.287 2.315.774
Fonts : Institut d'Estadística de Catalunya. Anys disponibles 2001
Pel que fa als habitatges per règim de tinença, en el municipi de Pacs del Penedès predominen els habitatges de propietat per compra amb pagaments pendents, seguits dels de propietat per compra pagada.
1.3.3. Economia i ocupació: Afiliats al règim general de la Seguretat Social. Per sectors. 2012.
agricola industrial construcció serveis total
Pacs 0 369 52 638 1.059
Alt Penedès 131 10.795 1.187 17.384 29.497
Catalunya 7.302 396.045 105.996 1.746.067 2.255.410
Fonts : Idescat, a partir de les dades del Departament d’Empresa i Ocupació Any disponible:2011.
Afiliats al règim d’autonoms de la Seguretat Social. Per sectors. 2012.
agricola industrial construcció serveis total
Pacs 3 12 15 63 93
Alt Penedès 700 793 1.124 4.863 7.480
Catalunya 25.027 45.331 66.843 381.966 519.167
Fonts : Idescat, a partir de les dades del Departament d’Empresa i Ocupació
7
Atur registrat. Per sectors. Unitats Mitjanes anuals. 2012. Pacs Alt Penedès Catalunya
Agricultura 3,3 533,0 11.901,0
Indústria 16,6 1.804,9 96.621,3
Construcció 3,3 1.063,8 101.034,6
Serveis 37,9 4.886,3 392.841,7
Sense ocupació anterior 0,8 565,8 31.861,3
Total 61,9 8.853,8 634.259,8
Fonts : Idescat, a partir de les dades del Departament d’Empresa i Ocupació
En el municipi de Pacs el sector predominant és el primari, especialment en el cultiu de la vinya, trobant-se en el terme municipal importants cellers, com son TORRES, PARÉS BALTÀ, SANGENIS, TRIAS, etc. L’activitat industrial també es molt important mercès a la presència d’indústries com FIBERPACS, HINOJOSA, etc. en el polígon industrial de La Xarmada. L’activitat extractiva també es present al municipi, concretament a la Muntanya de Sant Jaume on s’hi troben les instal.lacions i la pedrera de Cales de Pacs, explotació dedicada a l’obtenció de calç. Pac de vehicles. 2012. Pacs Alt Penedès Catalunya
Turísmes 576 63.225 3.359.732
Motocicletes 149 8.572 696.763
Camions i furgonetes 218 17.447 786.357
Tractors industrials 8 625 25.211
Autobusos i altres 78 3.707 157.309
Total 1.029 93.576 5.025.372
Fonts :Idescat, a partir de les dades de la DGT
8
1.3.4. Pressupostos municipals:
L’evolució del pressupost municipal durant els darrers anys ha estat la següent:
ANY PRESSUPOST MUNICIPAL
1.978 1.550.000 ptes
1.979 1.550.000 ptes
1.980 2.800.000 ptes
1.981 6.324.147 ptes
1.982 7.735.000 ptes
1.983 4.400.000 ptes
1.984 5.562.500 ptes
1.985 10.200.000 ptes
1.986 8.000.000 ptes
1.987 14.200.000 ptes
1.988 14.500.000 ptes
1.989 30.000.000 ptes
1.990 28.000.000 ptes
1.991 28.000.000 ptes
1.992 43.000.000 ptes
1.993 38.500.000 ptes
1.994 26.000.000 ptes
1.995 39.000.000 ptes
1.996 55.772.970 ptes
1.997 48.261.000 ptes
1.998 76.339.000 ptes
1.999 50.744.000 ptes
2.000 218.428.000 ptes
2.001 90.606.000 ptes
2.002 511.202,87 €
2.003 365.000,00 €
2.004 738.279,00 €
2.005 972.500,00 €
2.006 1.013.444,29 €
2.007 2.054.939,22 €
2.008 1.652,704,79 €
2.009 1.585.874,32 €
2.010 1.028.409,35 €
2.011 885.654,00 €
2.012 1.335.300,00 €
1.4. Xarxes bàsiques existents: En el plànol d’informació núm. 1.8., es reprodueixen les xarxes generals de serveis existents, indicant les següents: - Xarxa principal de distribució d’energia elèctrica (mitja tensió). - Xarxa general de telecomunicacions.
9
- Xarxa general d’abastament i distribució d’aigua i d’hidrants per a incendis. - Xarxa general de sanejament. Tanmateix, en el mateix plànol s’assenyalen les estacions de bombeig, les estacions depuradores, els dipòsits d’aigua i les estacions transformadores. Pel que fa a la principal via interurbana que travessa el municipi és la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a La Llacuna. A nivell de vies estructuradores es reconeix la importància dels següents camins: Camí de Pacs als Monjos. Camí de Pacs a Les Cabanyes. Camí del Reguer. Camí del Salinar. Camí de Vallformosa. Camí vell de Sant Martí. Camí de la Serra o carretera vella de Vilafranca.
1.5. Assenyalament dels valors mediambientals, paisatgístics, culturals, agraris o de qualsevol altre tipus existents en l’àmbit del Pla. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Pacs del Penedès inclou la protecció dels terrenys que posseeixen valors paisatgístics, històrics, arqueològics, científics, ambientals o culturals i els que tenen perill de riscs naturals. Així s’inclouen les proteccions especials sobre els següents terrenys: Àrees muntanyoses no ocupades per la urbanització:
- Turó de Sant Pau (anomenat també de Sant Jordi). - Turó de Sant Jaume. - Bosc de Can Lleó. - Bosquet del Lleó.
Àrees de ribera:
- Riu Foix. - Riera de Pacs.
Edificis, elements d’interès històric, artístic singular:
a) Elements catalogats com a BCIL (Béns Culturals d’Interès Local): 1. Nucli antic de Pacs. 2. Plaça Major. 3. Cal Batlle.
10
4. Església Parroquial de Sant Genís. 5. El Maset ó Casa Torres. 6. Cal Llivi. 7. Cal Baltà. 8. Torre de l'aigua de la Bleda. 9. La Novella. 10. Casa de la Vila. 11. Masía de Cal Ros. 12. Masía de Cal Puató. 13. Mas d’en Boixos. 14. Masía de Cal Patró. 15. Masía de Cal Canyes. 16. Masía de La Torreta. 17. Cal Juanito. 18. Cal Ponet. 19. Ca l’Amic. 20. Cal Coques (Cal Folch). 21. Cal Gonzàlez. 22. Cal Cargol. b) Elements protegits com a B.P.U (Bé amb Protecció Urbanística):
1. Creu de l’Església de Sant Genís. 2. Portal d’arcada de mig punt de la Cal Nan a la Plaça Major. 3. Les Planes. 4. Cal Gras. 5. Cal Duran. 6. Cal Lacos (Geriàtric) o Habitatges Cros. 7. Cal Muntaner. 8. Cal Busquets o Cal Bossavell. 9. El Garbí. 10. Cal Xeira. 11. Cal Perill. 12. Sínia 1 13. Sínia 2 14. Sínia 3 15. Sínia 4 16. Sínia 5 17. Sínia 6 18. Sínia 7
Masies, cases rurals i altres edificis en sòl no urbanitzable.
1. Cal Artigas. 2. Cal Vallespir. 3. Cal Teula i Cal Meix. 4. Cal Gravat ó Maset d’en Benet.
11
5. Cal Cinto. 6. Cal Llivi. 7. Cal Salzerera de cal Lliri. 8. Cal Saperes. 9. Cal Cargol Xic. 10. Cal Rovireta. 11. Cal Cargol. 12. Cal Gonzalez ó Mas Ferrer. 13. Ca L’Amic. 14. Cal Gabi o xalet de Ca l’Amigó. 15. Pastorman. 16. Els Pegats o Cal Sadurní. 17. Cal Pau Pouetó. 18. Ca la Merceneta. 19. El Corral Nou. 20. Cal Mani. 21. Cal Tonyina. 22. El Cim del Penedès. 23. Cal Ponet. 24. Rectoría Nova ó Església de Sant Genís. 25. El xalet de Cal Balcó ó Els Quatre Vents. 26. Cal Baltà. 27. Cal Colet. 28. Cal Francès. 29. Cal Cercós. 30. Cal Jepet d’en Pau. 31. Cal Juanito. 32. Cal Soler. 33. Cal Roqueta. 34. Cal Gol ó Can Bou. 35. Cal Mata. 36. Cal Periona del Salinar. 37. Cal Xeira. 38. La Torreta (Vivers Torrents). 39. El Maset d’en Queralt. 40. Maset dels Conills. 41. Mas d’en Boixos. 42. La Torre de l’Aigua de La Bleda. 43. Cal Puig. 44. Cal Periona de la Serra. 45. Cal Fidel ó Cal Termens. 46. Cal Marimón. 47. Ca l’Andreu. 48. Cal Totxo. 49. El Xalet de la Plata. 50. Cal Matias. 51. Cal Patró.
12
52. Cal Jaumetó (Cal Santi). 53. Cal Jaumetó Nou. 54. Cal Pere de la Serra ó Cal Pere Garrell. 55. Cal Sumoi. 56. Cal Giró (Cal Magí Barber). 57. La Novella. 58. Cal Nitxo. 59. Cal Tort. 60. Cal Sivill. 61. Cal Petit (Nova). 62. Cal Petit (antiga) ó Cal Gatell. 63. Cal Muntaner Vell (Cal Medialdea). 64. El Garbí. 65. Les Planes. 66. Cal Teula de la Serra ó Cal Peret Teula. 67. Cal Rondina. 68. El Xalet de Can Rondina (Cal Jordi). 69. Xalet d’en Andorra. 70. Cal Gras. 71. Cal Gras (Masoveria). 72. Cas Gras (Casa principal). 73. Cal Gras (Cèlia). 74. Cal Montserrat. 75. Cal Duran. 76. Cal Niuer. 77. El Xalet de Can Niuer. 78. Cal Xic Gras. 79. El Xalet de Cal Perill (Nova). 80. Cal Perill (antiga). 81. Cal Muntaner. 82. El Xalet de Cal Muntaner. 83. Cal Busquets ó Cal Bossavell. 84. Cal Sendo. 85. Cal Sendo (antiga). 86. Cal Bolet. 87. Cal Coques (Cal Foch). 88. Cal Trias. 89. Cal Tinons. 90. Cal Lacos (Geriàtric) ó Habitatges Cros. 91. L’Apeadero ó L’Abaixador. 92. Cal Joanet. 93. Cal Ros. 94. Cal Saperas. 95. Cal Chillón. 96. Cal Capatàs. 97. Cal Capatàs (costat). 98. Cal Capatàs (antiga).
13
99. Xalet de la Plata. 100. Cal Termens. 101. Maset dels Conills (Nova). 102. Cal Maçanell. 103. Cal Bundó. 104. Granja de Cal González.
Restes arqueològiques. En el terme municipal de Pacs del Penedès existeixen els següents jaciments arqueològics coneguts i susceptibles d’ésser protegits:
1. Camí Vinya Finlàndia-La Bleda/Mas d’en Boixos-2 (tomba mediaval i restes romanes). 2. Camp del Salinar (sepultura romana monumental). 3. Cal Cuc/Mas d’en Benet (vil·la romana amb mosaics i columnes). 4. Mas d’en Boixos-1 (jaciment d’època p rehistòrica (neolític i bronze) i del ferro). 5. Rectoria de Pacs (vil·la romana amb mosaics). 6. Can Llivi (jaciment d’època ibèrica). 7. Cases d’en Miró (jaciment d’època ibèrica). 8. Cua de Lluert (jaciment prehistòric edat de bronze). 9. Fondos de cal Cuc (cementiri romà). 10. La Muntanya (jaciment prehistòric edat de bronze). 11. La Xarmada (jaciment d’època ibèrica). 12. Lloc d’unió entre Sant Pau i Sant Jordi (jaciment d’època prehistòrica neolític i ibèrica). 13. Pedrera de Sant Jordi (jaciment prehistòric neolític i bronze). 14. Sant Pau Superior (jaciment prehistòric i neolític). 15. Taller de Mas d’en Benet (jaciment prehistòric). 16. Vinyes a l’est de cal Joan de la Torre (jaciment ibèric). 17. Sant Jaume. 18. Coveta de Sant Pau. 19. Sant Pau i Sant Jaume. 20. Sant Pau Inferior.
1.6. Altres aspectes rellevants: Els altres aspectes rellevants que carateritzen l’àmbit territorial del Pla són els següents: 1.6.1. Els nuclis de població: El terme municipal de Pacs del Penedès està format per diversos nuclis de població que son els següents: - Nucli de Pacs, que inclou la part antiga situada al voltant de la Plaça Major. - Barri de La Rectoria. - Barri de L’Agrícola. - Barri de La Serra. - Zona residencial del Pla dels Cavalls.
14
- Masies i cases de camp. 1.6.2. Estructura urbana i de l’edificació: L’anàlisi de l’ús del sòl i de la tipología de l’edificació existent es pot fer a partir del planejament vigent que recull les diferents tipologíes i zones en que s’ha vingut desenvolupant tradicionalment el municipi. Bàsicament aquestes tipologíes i zones son: - Edificis a catalogar. - Ordenació antiga i tradicional. - Ordenació en illes tancades. - Ordenació de cases en filera. - Ordenació residencial oberta plurifamiliar. - Ordenació residencial oberta unifamiliar. - Implantació industrial. Cal no obstant destacar, que el model urbanístic de Pacs fonamentat en la dispersió sobre el territori de petits nuclis que moltes vegades només arriben a la categoria d’agregats rurals, cal reedreçar-lo per tal de que no es produeixi una ocupació indiscriminada del sòl rústec, el qual es precisament el que genera les rendes més importants del municipi. En aquest sentit, fora convenient concentrar l’edificació residencial entorn dels nuclis de Pacs, La Rectoria, L’Agrícola i el Pla de Cavalls. 1.6.3. Estat i usos de l’edificació del sòl: Com hem vist en els apartats anteriors, l’economia del municipi es sustenta bàsicament en el sector primari i especialment en la vinya, trobant-se en el terme municipal importants cellers. No obstant això, l’activitat industrial també és molt important gràcies a la presència d’indústries de cartonatges, i auxiliars de l’automòbil al polígon industrial de La Xarmada, o extractives a la muntanya de Sant Jaume. Com ja s’ha explicat, en l’actualitat comença a mancar sòl al municipi per a tots els usos esmentats, tenint en compte que a més a més, el creixement induït per la centralitat comarcal de Vilafranca genera demanda de primera residència en aquells sectors del municipi més agraïts per viure, atesa la posició territorial d’aquests en la corona de la perifèria de la capital comarcal.
Per àrees concretes, la situació és la següent: Les unitats d’actuació situades a l’entorn del nucli vell de Pacs s’han desenvolupat en
conjunt fins un 70% per l’edificació. En el propi nucli vell s’han rehabilitat o reconstruït bona part dels seus habitatges.
Al Pla de Cavalls, l’edificació ocupa ja un 80% i la marxa de sol.licitud de llicències va ser constant fins a l’any 2008, però a partir d’aquell any i com a conseqüència de la situació econòmica que viu el nostre país, aquesta tendència ha experimentat una davallada molt important. A l’entorn del sector s’han rehabilitat i construït, tanmateix, alguns habitatges. (Barri de La Serra).
15
Als barris de L’Agrícola i La Rectoria s’ha esgotat pràcticament el sòl per edificar. Pel que fa als teixits productius, a la Xarmada les dues principals indústries (Fiberpacs i
Rafael Hinojosa) s’han expansionat de forma important, de manera que pràcticament s’ha esgotat el sòl disponible. Aquestes empreses ténen el propòsit de seguir creixent en aquesta zona.
Finalment, pel que fa a les activitats lligades a la vinya (cellers, caves, activitats d’embotellat, etc), el creixement també ha sigut molt important, atesa la bona marxa del sector. Mereix destacar-se les Bodegues Torres que en els darrers anys ha multiplicat la seva activitat fins al punt de que va ésser necessari modificar les Normes Subsidiàries per tal d’incloure en el sòl urbà, sòl suficient en aquells moments per poder desenvolupar la seva activitat. En l’actualitat les previsions de creixement de Torres s’aproximen a duplicar les seves actuals instal.lacions i requereixen nous sòls.
2. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL PLA.
El planejament general vigent a Pacs del Penedès són les Normes Subsidiàries , que van ésser aprovades per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en sessió de data 15 de juliol de 1.998 i per les següents modificacions puntuals de les esmentades Normes Subsidiàries: Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de planejament que afecta al sistema
d’equipaments i als sòls industrials, aprovada per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de data 21 de gener de 2003 (publicada el 14/04/2003).
Text Refós de les normes urbanístiques del planejament general, aprovat per la Comissió
d’Urbanisme de Barcelona en sessió de data 21 de gener de 2003 (publicat el 13/09/2005). Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de planejament en els sistemes locals de sòl
urbanitzable, aprovada per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de data 13 de juliol de 2005 (publicada el 02/11/2005).
Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de planejament en l’àmbit de sòl urbà de
Bodegues Torres i en el sistema viari, aprovada per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de data 27 d’abril de 2006 (publicada el 20/11/2006).
També durant el període de vigència de les Normes Subsidiàries s’ha tramitat i aprovat el següent planejament derivat: Pla Especial de rehabilitació del nucli vell, aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona
en sessió de data 20 d’octubre de 1999 (publicat el 10/01/2000). Pla Parcial Urbanístic del Sector 5 de les Normes Subsidiàries “Els Pastells Sud”, aprovat per la
Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de data 20 d’octubre de 2005 (publicat el 13/02/2006).
16
Pla Especial d’infraestructures corresponent al projecte anomenat Gaseoducte L’Arboç-Planta de Barcelona, aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de data 21 d’abril de 2006 (publicat el 09/06/2006).
Modificació Puntual del Pla Parcial Urbanística Sector S5 “Els Pastells Sud” de les parcel·les de propietat municipal situades al carrer B, núms. 3 i 4, aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de data 10 de febrer de 2010 (publicat el 03/05/2011).
En aplicació dels continguts d’aquesta legislació en que es basà la seva formació i revisió, les vigents Normes Subsidiàries contenen les condicions que justifiquen la seva revisió o substitució per una Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tots els instruments urbanístics de planejament general municipal tenen, per tant, un període de vigència, passat el qual es fa necessari analitzar-los, i en el seu cas revisar-los. Pel que fa a les Normes Subsidiàries de Pacs del Penedès, la darrera revisió és de l’any 1998, havent transcorregut 15 anys des de la seva aprovació, període en el que hi ha hagut diversos canvis tant pel que fa a la legislació urbanística com a les necessitats del municipi. Pel que fa a la legislació urbanística, cal tenir en compte el següents canvis: Llei 2/2002, de 14 de març de 2002, que comporta la derogació del Decret legislatiu 1/1990. Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d’Urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local.
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme. Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme,
que deroga el Decret Legislatiu 1/2005, el Decret Llei 1/2007, la disposició final segona de la Llei 2/2007, i els articles 48, 49, 50, 51 i la disposició transitòria quarta de la Llei 26/2009.
Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. És doncs necessari la redacció d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que actualitzi la normativa vigent al territori i incorpori els nous conceptes, objectius i paràmetres. Tanmateix, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal incorpora les mesures i directrius que s’estableixen al Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, aprovat definitivament el setembre de 2008 i el Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat definitivament l’abril de 2010. D’altra banda, la necessitat de la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal vé determinada pel següent:
17
S’ha produït un desenvolupament substancial de les previsions de les Normes Subsidiàries. S’ha produït un augment progressiu de creixement de la població. S’ha produït una modificació del marc socioeconòmic i urbanístic en el que es basava el
planejament els anys vuitanta i noranta. S’han tramitat i aprovat nombroses modificacions puntuals de les Normes Subsidiàries vigents
i caldria tramitar-ne d’altres en un termini immediat. S’ha generat una nova sensibilitat social, recollida en la legislació, sobre els criteris
d’ordenació del territori, amb atenció especial a aspectes de sostenibilitat, mobilitat, polítiques d’habitatge, etc.
Així doncs, la Corporació Municipal de Pacs del Penedès s’ha plantejat donar curs als treballs que han de concloure en l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Pacs del Penedès, com a forma única de planejament municipal de caràcter general que es contempla a la legislació urbanística vigent. 3. INFORMACIÓ URBANÍSTICA. 3.1. Planejament urbanístic vigent amb anterioritat: El Planejament urbanístic vigent al municipi està format per les Normes Subsidiàries de Planejament aprovades definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en sessió de data en sessió de data 15 de juliol de 1.998 i per les modificacions puntuals de les Normes Subsidiàries esmentades anteriorment. 3.2. Planejament territorial i sectorial amb incidència en l’àmbit del pla: El Planejament territorial de Catalunya: La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial de Catalunya defineix els plans estructurals territorials a aplicar a Catalunya, que són el Pla Territorial General, el Pla Territorial Parcial i el Pla Territorial Sectorial. Amb aquests nivells de planificació territorial es pretén potenciar i ordenar el creixement del territori i, al mateix temps, coordinar les diferents Administracions que tenen competència sobre el territori. El Pla Territorial general de Catalunya: El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) va ser aprovat per llei el 16 de març de 1995. Classifica el territori segons la seva homogeneïtat i indica les zones congestionades, les de desenvolupament i les deprimides; estableix les normes per permetre el desenvolupament d’un sistema de ciutats equilibrades; indica les pautes a segir per al manteniment dels recursos i mitjans naturals del territori i preveu grans sistemes d’infraestructures.
18
El Pla defineix uns àmbits d’aplicació i de planificació dels plans territorials parcials, que, d’acord amb la Llei 23/1985, podrà agrupar unitats comarcals i en cap cas dividir-les. Els defineix segons criteris de de funcionalitat del territori que no s’han de confondre amb els àmbits administratius que establirà la divisió territorial de Catalunya, en la definició dels quals intervindran, possiblement, altres criteris, que són els de funcionalitat. El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès: El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès va ser aprovat definitivament el 16 de setembre de 2008 i publicat en el DOGC núm. 5241 de 22 d’octubre de 2008 a l’efecte de la seva executivitat immediata. La finalitat del Pla és la d’ordenar el territori per tal de garantir el benestar de la població actual i futura, i es seus objectius principals són els següents: a) Donar cabuda a les previsions de nous habitatges i llocs de treball adoptades com a hipòtesis
de futur per a l’àmbit del Pla, amb especial atenció a les necessitats de sòl per a habitatges assequibles.
b) Establir la protecció adient de la diversitat biològica i d’altres valors naturals del territori i els
proveeixi de la funcionalitat necessària a partir d’un sistema d’espais protegits. c) Garantir la preservació del paisatge propi de la comarca. d) Garantir la permeabilitat ecològica de la matriu territorial. e) Contribuir al millor estat de la comarca. f) Contribuir a la generació de riquesa a partir de l’aprofitament ordenat i sostenible dels
recursos del territori i del desvetllament del seu potencial endògen. g) Distribuir i disposar els usos i les xarxes d’infraestructures en el territori de manera que
afavoreixin una eficiència econòmica creixent considerada en el conjunt de l’àmbit i en el conjunt de Catalunya.
h) Que els ciutadans, amb independència del seu lloc de residència, disposin d’unes condicions
raonablement equiparables en l’accés a llocs de treball i serveis. i) Que el desenvolupament sigui sostenible i que respongui als criteris del Programa de
Planejament de Catalunya explicitats en la memòria del Pla i que tenen el següent enunciat:
1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. 2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de
l’ordenació del territori. 3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. 4. Moderar el consum de sòl. 5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.
19
6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. 7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. 8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la
implantació de polígons industrials o terciaris. 9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de ls segona residència. 10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements. 11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà. 12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació. 13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes
d’assentaments. 14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments
urbans. 15. Integrar els espais de transport i de la logística a la matriu territorial.
El Pla assigna al municipi l’estratègia de creixement de reequilibri per al nucli de Pacs i de consolidació i de millora i compleció per a la resta de nuclis. El Pla estableix aquesta estratègia en aquelles àrees i nuclis urbans de poca extensió, condicions de limitada connectivitat i/o poca disponibilitat de sòl amb aptitud per a ésser urbanitzat, on el creixement s’ha d’adequar a les dinàmiques demogràfiques i econòmiques del municipi, però no és aconsellable que es dimensioni per acollir creixements exògens més enllà dels necessaris per a reequilibrar l’estructura d’edats. D’aquesta manera el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ha de fer les previsions de sòl necessàries per a satisfer la demanda d’habitatges i llocs de treball que resulta de les circumstàncies demogràfiques i laborals del nucli o àrea urbana i del municipi. Detall del plànol de Sistema d’Assentaments del Pla Territorial de l’Alt Penedès
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona: El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament el 20 d’abril de 2010 (DOGC núm. 5827 de data 12 de maig de 2010), és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla Territorial General de Catalunya, i comprèn el territori que abasten les
20
comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, amb una superfície total de 3.236 km2, repartits en 164 municipis. El Pla Territorial Metropolità estableix les seves determinacions sobre la base de tres estratègies: la d’espais oberts, la d’assentaments urbans i la d’infraestructures de mobilitat. El Pla estableix les pautes per a una evolució urbanística que respongui als criteris del Programa de planejament territorial. El PTMB identifica unes estratègies de desenvolupament i les assigna a cada nucli, i deixa al planejament urbanístic la definició del model d’implantació urbana i les determinacions concretes que regularan les iniciatives d’urbanització i d’edificació en funció de les característiques físiques, socials i econòmiques de cada nucli i àrea urbana. La definició d’aquesta estructura nodal de referència ha buscat les següents finalitats principals: a) Consolidar i potenciar el paper de lloc central de la regió metropolitana de Barcelona dins
del context europeu i internacional. b) Articular el sistema urbà de Barcelona, l’Àrea metropolitana central i les ciutats de l’Arc
Metropolità amb els seus entorns urbans i amb la resta de polaritats que vertebren el territori català.
c) Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per a disminuir les necessitats d’extensió. d) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin tant la disminució de les
necessitats de mobilitat com la dotació de transport públic. e) Mantenir o fomentar l’equilibri entre població i llocs de treball a les àrees urbanes que
presenten tendències al desequilibri o bé tenen desequilibris inicials significatius pel que fa a aquestes variables.
f) Mantenir i fomentar el paper dels centres urbans tradicionals i possibilitar operacions de
nova centralitat a les àrees urbanes perifèriques. g) Fomentar la misticitat d’usos dels teixits urbans. h) Facilitar la integració dels creixements i combatre els riscos de segregació urbana. i) Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades que facilitin la integració de
la població immigrada. j) Evitar i corregir la dispersió d’usos i edificacions en el territori. k) Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud. l) Racionalitzar la implantació de les àrees especialitzades aïllades existents. m) Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments. n) Proporcionar pautes per a una distribució espacial funcionalment adequada dels
equipaments d’interès plurimunicipal.
21
o) Evitar els possibles efectes negatius dels desenvolupaments urbans sobr el paisatge. En síntesi, cinc principis operatius orienten aquesta proposta:
Ús eficient del sòl. La reutilització, renovació o reforma del sòl existent són preferibles a noves extensions de la urbanització. En tot cas, aquestes haurien de tenir una suficient intensitat d’habitatge i usos urbans.
Nodalitat. L’extensió urbana, que serà també necessària, s’ha d’orientar preferentment al reforçament nodal: augment del rang de les ciutats i creació de centralitats i articulacions en els sistemes continus.
Usos mixtos i equilibrats. Les actuacions urbanístiques de transformació i d’extensió urbana han d’afavorir una correspondència quantitativa entre població ocupada i llocs de treball previsibles, ja sigui en l’àmbit de l’actuació o en un entorn significatiu.
Ordenació per xarxes. Les oportunitats de les actuacions ferroviàries s’han de tractar conjuntament amb l’ordenació dels usos i l’habitatge per tal que es maximitxi la població servida per aquests mitjans. També la xarxa viària d’escala metropolitana, a més de les seves finalitats funcionals, han de jugar un paper ordenador del conjunt d’assentaments urbans i, en especial, de les seves trames perifèriques.
Integració amb els espais oberts. La xarxa d’espais oberts, que el Pla ha de configurar reforçant la seva continuïtat espacial, ha de ser un component actiu de l’ordenació.
Les estratègies que estableix el PTMB per al conjunt de Pacs del Penedès s’adapten a la realitat de cadascun dels seus assentaments i es poden resumir de la següent manera. Sistema d’espais oberts: El sistema d’espais oberts comprèn tot aquell sòl que té el règim de no urbanitzable en el moment d’elaboració del pla territorial. Per tal d’adaptar-les a les seves especificitats, el PTMB estableix tres tipus de protecció en el sistema d’Espais Oberts, dels quals a Pacs existeixen les dues categories que s’exposen a continuació:
Espais de protecció especial d’interès natural i ambiental. Aquest tipus de qualificació també inclouria aquells sòls subjectes a alguna figura jurídica de caràcter supramunicipal, com a ara la Xarxa Natura 2000, els espais PEIN, els Parcs de la Diputació de Barcelona, etc., a més d’aquells espais complementaris amb valors naturals similars i els corresponents als connectors biològics que acaben d’estructurar el sistema. Haurien de mantenir indefinidament el règim de no urbanitzable i per a les actuacions que la Llei d’Urbansime admet en aquesta classe de sòl s’exigeixen unes certes cauteles i garanties de que no es malmetran els valors que en motiven la protecció.
22
Espais de protecció especial de la vinya. Aquesta categoria de sòl està integrada per espais o elements d’interès o especial interès agrari, en especial els espais vitivinícoles i les zones de vinya integrades a la denominació d’origen Penedès, els espais amb una funció paisatgística rellevant, així com els espais amb una funció estratègica de reserva d’espai obert o lliure en relació amb el model territorial. En el municipi de Pacs es classifica gran part del sòl no urbanitzable com d’especial valor agrícola, tanmateix no hi ha espais classificats com a protecció especial de la vinya.
Corredor fluvial. S’identifica el Riu Foix , el Torrent de Vilobí i la Riera de Manyans com a corredors fluvial pels seus valors ambientals.
Detall del plànol Espais Oberts del Pla Territorial Metropolità de Barcelona
Sistema d’assentaments urbans:
Creixement de reequilibri per al nucli urbà de Pacs. L’estratègia de reequilibri s’estableix per a aquells nuclis urbans de poca extensió, condicions de limitada connectivitat i/o poca disponibilitat de sòl amb aptitud per a ésser urbanitzat, on el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques demogràfiques i econòmiques del municipi, però on no es aconsellable que es dimensioni per a acollir creixements exògens més enllà dels necessaris per a equilibrar l’estructura d’edats.
Millora urbana i compleció per al nucli de L’Agrícola i Apeadero. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis i àrees urbanes que per la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la urbanització o que tenen un baix nivell d’accessibilitat. L’objectiu d’aquesta estratègia és la recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment
23
de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, i a la segona residència de reutilització, i també als serveis turístics de qualitat i petita escala.
Manteniment del caràcter rural al nucli del Salinar i la Rectoria. Mitjançant l’establiment d’aquesta estratègia, el Pla regula dos tipus d’entitats existents: a) les formades per agrupacions d’edificacions rurals que mantenen una clara separació entre elles, on estableix que caldrà que es mantingui la configuració dispersa de l’assentament i s’eviti una compactació contradictòria amb el seu caràcter estrictament rural; i b) Les que presenten una estructura compacta, de petita magnitud, resultat de l’adaptació morfològica a una singularitat del territori, on estableix que es mantingui aquesta configuració.
Detall del plànol del Sistema Urbà-Estratègies Urbanes del Pla Territorial Metropolità de Barcelona
4. DESCRIPCIÓ I RESULTAT DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA. 4.1. Descripció de les mesures adoptades o de les actuacions realitzades amb l’objecte d’informar i promoure el debat.
Atès que es realitza en el present Pla d’Ordenació Urbanística Municipal una pormenorització de les determinacions del planejament molt acurada, hom considera necessari adoptar mesures preventives. En aquest sentit i d’acord amb allò que preveu la legislació vigent en matèria urbanística, es proposa la suspensió de llicències de parcel.lació, edificació i enderrocament en els àmbits per als quals les noves determinacions comportin modificació del règim urbanístic vigent. A tals efectes, els plànols integrants del present Pla d’Ordenació Urbanística Municipal constitueixen, a més a més, el plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències. En sòl urbà, les modificacions introduïdes que comporten suspensió de llicència són, per comparació amb les vigents:
24
Precisions i noves inclusions o exclusions de sòl en la delimitació del sòl urbà.
Nous espais lliures i/o equipaments o remodelació dels existents.
Noves alineacions viàries i de l’edificació.
Pel que fa a la resta de determinacions, que de moment no es modifiquen, seguiràn vigents les de les Normes Subsidiàries les quals podràn modificar-se, no obstant, a l’aprovació inicial de la revisió, i es consideraran llavors incorporades a la suspensió sense ulterior tràmit. Únicament pel supòsit de noves alineacions de l’edificació, es podrà atorgar llicència si els edificis projectats s’adapten a la nova alineació i els interessats realitzen la cessió dels sòls públics necessaris per aquesta finalitat. Pel que fa a les actuacions realitzades amb l’objecte d’informar i de promoure el debat, el Ple de l’Ajuntament de Pacs del Penedès per unanimitat va acordar la publicació dels treballs de l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que configuren una proposta de criteris i solucions, així com la línia d’actuació que fins ara es preveu seguir pel que fa al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, a fi de que els ciutadans s’informin, participin i en exercici del seu dret d’iniciativa proposin solucions alternatives i tots els suggeriments que considerin oportuns a fi de que siguin valorats per l’equip redactor i el govern municipal. Aquest acord va ésser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4667 de data 3 de juliol de 2006, en el tauler d’annuncis de la Corporació, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al Diari La Vanguardia. D’aquest procediment, en vàren sortir diferents suggeriments que es trancriuen a continuació. Tanmateix i donat el temps transcorregut des d’aquell moment, s’ha tornat a donat audiència als ciutadans per tal de tornar a valorar els mateixos i/o nous suggeriment .
4.2. Síntesi de les aportacions i resultats derivats dels suggeriments presentats durant el període d’informació pública.
Durant el període d’exposició pública de l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Pacs del Penedès es van presentar els següents suggeriments: 1. Al·legació registre d’entrada 2938 de data 17.10.2005, presentada per en Manuel Folch i
Ribas.
Demana que es qualifiqui la finca de la seva propietat situada al polígon 9 parcel·la 7.6 com a lliure permanent o com espai lliure i parc natural i la finca situada al polígon 9 parcel·la 7.5 com a desenvolupament d’usos residencials.
2. Al·legació registre d’entrada 1399/06 de data 24.05.2006, presentada per en Joan
Montserrat Brufau.
Demana que es classifiqui com a sòl urbà i es qualifiqui amb la clau 6.c. la resta de la finca de la seva propietat situada al Pla de Cavalls.
25
3. Al·legació registre d’entrada 1759/06 de data 27.06.2006, presentada per en Jordi Painous i Escofet, en nom i representació de Miguel Torres, S.A.
Demana que es planifiquin les infrastructures necessàries per la canalització i tractament de totes les aigües residuals generades en el municipi mitjançant una proposta concreta de l’ampliació de l’actual col·lector o la instal·lació d’una nova infrastructura que asseguri la depuració i canalització de totes les aigües residuals generades en el municipi.
4. Al·legació registre d’entrada 2017/06 de data 24.07.2006, presentada per en Francesc
Ferrer Rovira i Francesc Ferrer Ferret.
Demanen que:
- S’inclogui en el sòl urbà residencial clau 6.a. les actuals instal·lacions de la seva propietat al Barri de La Rectoria, situades a vora la muntanya.
- Que es contempli el nou vial que ha d’unir la carretera de Sant Martí Sarroca amb el
Polígon Industrial La Xarmada i d’aquest amb el camí de Les Cabanyes. - Que s’estudií la necessitat de la rotonda proposada al barri de La Rectoria a la cruïlla
del camí de L’Agrícola a Les Cabanyes 5. Al·legació registre d’entrada 2351/06 de data 13.09.2006, presentada per en Joan
Montaner i Torrent.
Demana que es mantingui l’actual classificació de sòl rústec de la totalitat de la parcel·la situada al polígon 8 número 24.
6. Al·legació registre d’entrada 2473/06 de data 25.09.2006, presentada per en Santiago
Campos.
Demana que es classifiquin els terrenys de la seva propietat situats al barri de La Rectoria com a sòl urbà.
Tanmateix el Consistori ha cregut convenient incorporar les següents modificacions d’ofici: Qualificar com a sòl urbà altra façana carrer Casetes i resta de Finca Els Pastells. Grafiar diverses edificacions existents al Pla de Cavalls. Recollir en la normativa el Projecte de Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de
planejament del terme municipal de Pacs del Penedès, per precisar els usos d’habitatge a les zones claus 2, 3 i 4 del sòl urbà (en tràmit).
Recollir les prescripcions de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de
sessió de data 28 de setembre de 2006, pel que fa a la Modificació del Pla Especial de Rehabilitació del nucli vell de Pacs.
26
Tenir en compte la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès per a la protecció, millora i valorització del paisatge de l’Alt Penedès.
4.3. Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats al Pla a partir de les aportacions o resultats del programa de participació ciutadana. Com a conseqüència dels resultats del Programa de Participació Ciutadana, s’han incorporat al Pla els aspectes que s’han assenyalat en el punt anterior.
5. OBJECTIUS I DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ. 5.1. Objectius: Amb caràcter general el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Pacs del Penedès es proposa com a objectius del desenvolupament urbanístic els següents: La classificació del territori en les classes definides pel TRLUC. L’establiment de les determinacions que corresponen a cada classe de sòl. Justificar les determinacions dels Plans Territorials que el regeixen.
Definir el model territorial del municipi per tal de potenciar i canalitzar degudament la
dinàmica urbanística present en el territori, pública i privada, tant en el planejament com en la gestió i l’edificació.
Adequar les necessitats de creixement amb un desenvolupament sostenible i procurant
una utilització racional del territori. Equilibrar l’oportunitat de residència amb l’oportunitat d’ocupació. Identificar i protegir els valors naturals i el patrimoni cultural del territori. Planificar les infrastructures, els serveis urbanístics i els equipaments adequats i necessaris
per al municipi que es projecta. Dotar-se amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, d’un instrument d’actuació i de
gestió integral del territori i de l’ús i activitat sobre el mateix, posat al dia des del punt de vista legislatiu i preparat per a encarar els reptes de futur.
5.2. Descripció de l’ordenació: Es tracta d’un municipi format per petits nuclis de població. L’estructura urbana d’aquests nuclis es força coherent i el desenvolupament proposat respecta els valors ambientals amb la incorporació de petites intervencions de consolidació i millora de les trames existents. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal incorpora les determinacions del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès per al sòl no urbanitzable i delimita les diferents categories d’aquest
27
tipus de sòl amb la corresponent regulació específica. Així doncs, es delimiten els diferents tipus de sòl de protecció especial (amb valor natural i connector, de protecció especial de la vinya, aqüífers protegits i altres espais protegits), la delimitació de la Xarxa Natura 2000, les zones potencialment inundables i de protecció hidrogràfica. Concretament és té en compte l’estudi de Delimitació de les zones innundables del riu Foix i les rieres de Vilobí i Manyans, al seu pas pel terme municipal de Pacs del Penedès, redactat per l’hidrogeòleg Sr. Eduard Piñana Suazo de l’enginyeria i consultoria INVALL.
També cal preservar els hàbitats d’interès comunitari (HIC), tot i que en sentit estricte no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats, dels quals s’ha de garantir la conservació d’unes mostres territorials significatives mitjançant la seva inclusió en la xarxa d’Espais Natura 2000, amb la finalitat d’assegurar-ne la continuïtat dins el territori de la Unió Europea. Així mateix cal preservar els espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000 i els espais descrits com a connectors ecològics. El sòl urbanitzable residencial es proposa situar-lo a l’entorn de l’actual nucli principal del municipi, procurant un creixement compacte, ordenat i de qualitat. Per a la resta de nuclis es proposen creixements molt puntuals i justificats per l’estructura de cada nucli. Pel que fa al sòl urbanitzable per a activitats econòmiques, es proposa l’ampliació dels sòls destinats per a aquesta finalitat en les Normes Subsidiàries vigents, en forma de sectors complets i suficients, amb noves propostes de creixement net en llocs adients i segregats dels nuclis residencials, però alhora ben relacionats amb la xarxa d’infrastructures de comunicació actual i prevista. Aquests creixements han de comportar la possibilitat de generar sòl per equipaments, zones verdes i infrastructures. 5.2.1. Creixement nucli de Pacs: El nucli de Pacs concentra principalment els creixements que es preveuen, en aplicació dels criteris establerts al Pla Director Territorial de l’Alt Penedès que el considera “nucli de petita dimensió”, al qual s’hi estableix la condició de creixement de reequilibri. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal planteja la delimitació de dos àmbits de sòl urbanitzable Delimitat Residencial a continuació de la trama urbana actual, el SUD-1 “Els Pastells Nord” i el SUD-2 “Camí del Salinar”. Pel que fa al sòl urbanitzable industrial, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal pretén donar especial importància a la zona industrial de Xarmada, ja que les empreses que hi estan instal.lades actualment generen una gran quantitat de llocs de treball de persones en gran part censades al municipi i aporten riquesa a escala local i també comarcal. Aquestes empreses han anat creixent en els darrers temps, i han ampliat de forma important les seves instal.lacions. Actualment ja no queda practicament sòl urbà en la zona que se’ls pugui oferir per a nous creixements. És per això que s’han delimitat dos àmbits de sòl urbanitzable delimitat industrial a continuació de la zona industrial de la Xarmada, el SUD-3-IN “Plana de Can Vallès” i el SUD-4-IN “Ampliació La Xarmada”.
28
Tanmateix, al voltant del nucli de Pacs apreixen grafiats, a més, algunes àrees de sòl urbà no consolidat (P.M.U 4 , P.A.U 1) i altres petits espais , que no es comptabilitzen com a creixements, donat que regularitzen i completen el sòl urbà preexistent. Detall del plànol Sectors de Planejaments
5.2.2. Creixement nucli de Pla de Cavalls: El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès recull la realitat d’aquesta implantació o la possibilitat de desenvolupament d’acord amb el planejament urbanístic vigent, de les àrees especialitzades existents en el territori, que en el cas del sector “El Pla dels Cavalls” la considera com una “àrea especialitzada residencial”. El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès estableix per al sector “El Pla dels Cavalls” l’estratègia de “CONSOLIDACIÓ” en què l’opció que es considera més adequada és l’acceptació de la implantació amb les característiques previstes pel planejament, sense perjudici de les accions de millora o d’integració en el paisatge que convingui dur a terme. En el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal es desclassifica una superfície de 14.367,03 m2 (1,43 ha) i per tal que no hi hagi augment de la superfície total de l’àrea especialitzada residencial , es proposa reubicar l’esmentada superfície i situar-la en altres indrets de manera que completin la urbanització en dos dels seus extrems. Així canviarà la forma de la
29
urbanització però no la seva superfície (la superfície total de la urbanització tant en les NNSS com en la proposta de POUM inclosos els nous sectors en ambdues és 220.768,30 m2) La proposta conté tres Plans de Millora Urbana que són els següents:
PMU– 1 - Residencial = 6.680,23 M2. Aquest PMU disposa d’accés viari parcialment executat (a manca d’alguns serveis i pavimentats ) i d’aquesta manera es completarà i donarà continuïtat a la trama urbana actual.
PMU – 2 - Residencial = 12.682,49 M2. Aquest PMU disposa d’accés viari parcialment executat i d’aquesta manera es completarà i donarà continuïtat a la trama urbana actual.
PMU. – 3 - Residencial = 7.686,80 M2. Aquest PMU disposa de part de la vialitat executada. La proposta preten completar la urbanització per la seva zona d’accés, donat que visualment aquest no té un límit ben definit.
Aquests creixements proposats suposen la millora de l’ordenació, mantenint i seguint el mateix model preexistent en la zona i que queden integrades al paisatge i al nucli existent.
5.2.3. Creixement “Residència 3era. Edat”:
Al peu de la carretera de Sant Martí Sarroca (BV-2121) existeix des de fa anys la “Residència Geriàtrica Penedès”, que va assolir una plena ocupació que es va anar mantenint fins l’any 2013. Les necessitats de creixement de les instal·lacions va impulsar als gestors de la residència, en el seu moment, a sol·licitar la seva ampliació (de l’edificabilitat dins de la parcel.la única existent de la mateixa propietat ) i es va tramitar un Projecte de Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries (expedient 2003/009866/B) que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en sessió de data 14.12.2006 va mantenir la suspensió de l’aprovació definitiva fins que s’incorporesin algunes prescripcions.
30
En el planejament vigent s’assenyala un nucli urbà existent davant de la Residència Geriàtrica Penedès. Per tant, podem considerar que l’àrea de la residència geriàtrica, per incloure una edificació antiga a l’esmentat planejament, es pot integrar en aquest petit nucli urbà per al qual li correspondria una estratègia de millora i compleció. L’objectiu de l’estratègia de millora urbana i compleció és la recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, i a la segona residència de reutilització, i també als serveis turístics de qualitat i petita escala. Tanmateix es permet que els plans d’ordenació urbanística municipal determinin, mitjançant la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà d’aquestes àrees, extensions encaminades a la compleció de l’assentament, la regularització de la franja perimetral o, a ubicar correctament un nou element d’activitat econòmica o equipament. Atès que es tracta de possibilitar l’ampliació d’una instal.lació, que encara que es pugui considerar com una activitat econòmica existent, la seva principal i més important vessant és la funció social. Per tot això i per donar compliment a l’article 3.9 del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, la proposta del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Pacs del Penedès, recull i incorpora aquella Modificació Puntual amb les mateixes superfícies i condicions d’edificació, d’ordenació i d’ús, classificant com a sòl urbà i delimitant un Polígon d’Actuació Urbanística per tal de dur a terme i facilitar les cessions d’espais lliures, equipaments, vialitat i 10% d’aprofitament mig. El Polígon d’Actuació Urbanística esmentat anteriorment és: PAU – 6 – Residencial - Equipament = 29.494,46 M2.
31
5.2.4. Creixement Industrial “Cellers Torres”:
En els darrers anys “Bodegues Miguel Torres, S.A.” ha multiplicat la seva activitat i ha portat a terme un programa de desenvolupament i racionalització de totes les seves instal·lacions concentrant les fases de producció i embotellament en la seva planta de Pacs del Pènedès. Aquesta planta, que en l’actualitat té una superficie d’aproximadament 19 hectàrees, ja es troba totalment colmatada. Es per això que, tenint en compte les previsions futures de creixement de l’empresa que s’aproximen a duplicar les serves actuals instal·lacions i requereixen nous sòls, es fa necessària la classificació de sòls que permetin l’ampliació de les actuals instal·lacions. El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès recull la realitat d’aquesta implantació o la possibilitat de desenvolupament d’acord amb el planejament urbanístic vigent, de les àrees especialitzades existents en el territori, que en el cas de les instal·lacions de “Bodegues Miguel Torres, S.A.” la recull com una àrea especialitzada industrial, concretament com una peça industrial aïllada (dispersa). El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès expressa la conveniencia de reorientar el desenvolupament d’algunes àrees especialitzades per tal de que sigui més coherent amb els objectius d’ordenació territorial, mitjançant l’assenyalament de diferents estratègies, que en el cas de “Bodegues Miguel Torres, S.A.” li assigna la estratègia de “CONSOLIDACIÓ” reconeixent la realitat de la implantació o la possibilitat de desenvolupament d’acord amb el planejament vigent (plànol de proposta P-04 del PDTAP). Però, amb les vigents Normes Subsidiàries ja no es disposa de més sòl per a les previsions de creixement de l’empresa. El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès classifica els sòls situats a l’entorn de “Bodegues Miguel Torres, S.A.” com a Sòls de protecció especial de la vinya (plànol de proposta P-03 del PDTAP), i està integrada per espais o elements d’interès o especial interès agrari, en especial els espais vitivinícoles i les zones de vinya integrades a la denominació d’origen (DO) Penedès. Malgrat això, l’àrea especialitzada que el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, assigna a les bodegues “Miguel Torres”, té un interés d’abast més gran que el propi municipi de Pacs del Penedès. Aquesta indústria vitivinícola i l’important activitat econòmica que genera, té un interès d’escala supra-municipal, ja que es tracta d’una empresa lider en el sector de vins i brandis de primera qualitat, amb una gran projecció internacional, que lidera el disseny i comunicació de la cultura del vi, està implicada en la preservació del medi ambient utilitzant la viticultura i enología més modernes, però conservant les tècniques tradicionals i amb la renúncia a l’ús de productes químics. Seguint les directrius establertes en l’acord adoptat pels alcaldes de la comarca de l’Alt Penedès, es desprén l’interés d’aquesta àrea especialitzada on es produeix la concentració d’un tipus d’activitat, en aquest cas estretament lligada a la vinya i el vi, característica principal d’aquesta comarca. Així mateix, està connectada i té accés directe a la xarxa viària estructurant primària (eix principal Els Monjos-Vilafranca del Penedès-Sant Sadurní d’Anoia), el que li afegeix un interès de major escala. Com hem vist, Bodegues “Miguel Torres” ultrapassa l’àmbit local, ja que genera una important activitat econòmica a nivell comarcal i i el Pla d’Ordenació Urbanística de Pacs del Penedès hi
32
proposa la possibilitat de creixement, mitjançant la figura de Sòl Urbanitzable Delimitat, aplicat a tres sectors: SUD – 5 – IN “Planes del Maset” = 2,9775 ha. SUD – 6 - IN “Ampliació Cellers Torres” = 5,07 ha. SUD – 7 - IN “Ampliació Cellers Torres” = 2,9622 ha. El creixement de l’àrea especialitzada que es proposa, és de 11,00 Ha. L’Ajuntament de Pacs del Penedès considera aquest creixement proposat com d’elevat interès territorial i supramunicial, i tot i no haver estat previst específicament o emparat directament pel marc normatiu del Pla, se’l reconeix, d’acord amb el que estableix l’article 1.14 de la normativa del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, un elevat interès per al desenvolupament del territori en coherencia amb els objectius adoptats pel Pla, amb el resultant d’un balanç altament positiu tenint en compte el seu valor estratègic per al desenvolupament tant territorial i interès supramunicipal com per al desenvolupament de l’activitat econòmica i generació de llocs de treball per al territori.
33
5.2.5. Creixement residencial nucli de L’Agrícola: Una zona pràcticament consolidada al Barri de l’Agrícola situada cap al sud del nucli. (PMU-6)
Els nuclis urbans: Es proposa el reconeixement del sòl urbà actual, a partir de la definició inicial de les vigents Normes Subsidiàries, la inclusió de les actuacions realitzades d’urbanització en àmbits d’unitats d’actuació o sectors urbanitzables i l’exclusió de les actuacions no executades i poc justificades. També es proposaran actuacions de millora urbana en àmbits que ho requereixin i ho permetin. El sòl no urbanitzable: En el sòl no urbanitzable es proposen les següents actuacions: Establir zones de protecció del valor agrícola i del valor de paisatge agrícola. Delimitar zones de protecció natural i paisatgística pels boscos aïllats existents, per les
rieres, etc. Establir zones de valor agrícola.
34
Determinar, a partir del que contenen les Normes Subsidiàries vigents, la xarxa de camins i carrerades d’interès públic, per a la seva protecció i tractament.
Incorporar la relació de masies i cases rurals, en compliment de la legislació vigent. Determinar les qualificacions adients per a les zones de servituds d’infrastructures de
comunicació i d’energia.
5.3. El sistema general d’espais lliures públics: El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal incorpora els espais assenyalats com a espais lliures públics en el planejament vigent. Correspondrà al planejament derivat la definició i ubicació de les reserves precises de sòl per a espais lliures a cadascun dels sectors de sòl urbanitzable delimitat. En la documentació gràfica corresponent als plànols d’ordenació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal es pot observar la distribució espaial dels sectors destinats a espais lliures en tot l’àmbit municipal. Com a criteri general, en cada sector de desenvolupament urbanístic de sòl urbanitzable delimitat es preveuen les reserves per a espais lliures, malgrat ha de ser el planejament parcial qui l’haurà de fixar definitivament; però ha estat voluntat del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal la predeterminació vinculant de la localització en alguns d’aquests sòls, atenent no solament a la lògica sectorial, sinó a criteris de relació i integració a nivell municipal. Com a cas específic, cal esmentar que s’ha anul.lat la zona verda del nord-est de la urbanització Pla de Cavalls que constava en les NNSS , donat que es considera de molt difícil accés per aquest ús i a més, s’ha cregut convenient classificar com a serveis tècnics . Tot i la supressió d’aquesta zona la urbanització segueix acomplint amb els estandards de zones verdes. 5.4. El sistema general d’equipaments: La relació d’equipaments existents al municipi és la següent: Llar d’infants “El Petit Drac”. CEIP “El Drac de Pacs” Consultori mèdic Centre Cívic Local social de Pla de Cavalls Pista coberta Alcalde Josep Soler Instal·lacions esportives. Cementiri Església Servei de la biblioteca mòbil de la Diputació de Barcelona El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal incorpora els espais assenyalats com a equipaments en el planejament vigent.
35
Complementàriament s’han proposat com a sistemes generals uns àmbits situats l’avinguda de la Diputació i l’altre a l’antic camp de fútbol prop del barri de La Serra. Tots aquests sòls i els que ja són de titularitat municipal, edificats i en servei o sense edificar, han de conformar el Sistema d’Equipaments del municipi. En principi es preveu qualificar-los com a equipaments generals, equipaments educatius o equipaments esportius. Correspondrà al planejament derivat la definició i ubicació de les reserves precises de sòl per a equipaments a cadascun dels sectors de sòl urbanitzable delimitat. En la documentació gràfica corresponent als plànols d’ordenació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal es pot observar la distribució espaial dels sectors destinats a equipaments en tot l’àmbit municipal. Com a criteri general, en cada sector de desenvolupament urbanístic de sòl urbanitzable delimitat es preveuen les reserves per a equipaments, malgrat ha de ser el planejament parcial qui l’haurà de fixar definitivament; però ha estat voluntat del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal la predeterminació vinculant de la localització en alguns d’aquests sòls, atenent no solament a la lògica sectorial, sinó a criteris de relació i integració a nivell municipal. Com a cas específic, cal esmentar que la Clau E/HPO, corresponent a la zona d’equipaments de l’antic sector S-5 “Els Pastells Sud”, amb Pla Parcial aprovat per la CTUB en data 20.04.2005 i executat, i la posterior modificació del Pla Parcial aprovada per la CTUB en data 16.12.2010 , ha passat a ser únicament Clau E (subclaus E-1, E-2 i E-3), amb els paràmetres que s’indiquen en el document normatiu d’aquest POUM, donat que el present POUM justifica la no obligatorietat de la reserva d’HPO. Per altra banda, com a sistema d’equipaments generals s’ha recuperat l’espai de l’antic camp de futbol de manera que s’han incrementat els estandards. 5.5. El sistema general de serveis tècnics:
Abastament d’aigua potable L’abastament d’aigua potable del municipi de Pacs del Penedès és gestionat per l’empresa municipal Aigües de Vilafranca, S.A. (EMAVSA). Dins del terme municipal de Pacs existeixen diverses captacions: pou La Torre 1, pou La Torre 2, pou Artesià, pou Pacs Riera, pou Pacs Caseta i pou Pacs Vinya. L’aigua extreta dels anteriors pous és conduïda, mitjançant canonada, des del punt de captació fins els dipòsits propers de Sant Pau (de capacitat 11.500 m3). Des d’aquest punt es dóna servei al nucli de Pacs i des de la mateixa xarxa s’abasta al dipòsit de Pla de Cavalls (de capacitat 45 m3), que serveix a la urbanització i zones properes.
36
La xarxa de distribució de Pacs del Penedès és propietat del seu Ajuntament, funciona per gravetat en càrrega i disposa d’hidrants. Pacs del Penedès, malgrat que disposa dels recursos propis suficients per al seu abastament que proporcionen els pous ubicats en el seu terme municipal, també rep aigua de la connexió Ter-Llobregat, a través del sistema de gestió conjunt que té implantat l’empresa municipal d’Aigües de Vilafranca. La qualitat de l’aigua d’abastament és adient, segons els resultats analítics realitzats pel Servei de Laboratori de la Mancomunitat Penedès-Garraf. Hi ha elements de desinfecció (cloració) associats al dipòsit de Sant Pau. El municipi de Pacs del Penedès no disposa del Pla Director d’Abastament d’aigua potable. Per altra banda, cal tenir present que, aspectes com l’ordenació i la concessió de recursos, els aprofitaments hídrics, l’atermenament i les obres de correcció de llits fluvials, es regulen per l’establert al RD 849/1986, d’11 d’abril (RDPH), tenint en compte el RD 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el RDPH i el RDL 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües, i corresponen a l’Organisme de conca. El POUM preveurà els punts de connexió a la xarxa d’abastament general dels sectors de planejament derivat, que hauran de preveure els consums totals d’aigua en el procés de redacció del planejament derivat del sector de desenvolupament dels quals estarà subjecte a l’informe favorable de l’ACA. Xarxa de sanejament El municipi de Pacs del Penedès envia les aigües residuals a la depuradora (EDAR) de Vilafranca del Penedès a través de col·lectors i estacions de bombament. Bàsicament tot el municipi està connectat a la xarxa de clavegueram. Pel que fa al destí final de les aigües residuals, aquestes són tractades per la depuradora de Vilafranca del Penedès que està gestionada per la Mancomunitat Penedès-Garraf, i que assisteix amb aquesta infraestructura de tractament als municipis de: Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els monjos, Sant Pere Molanta (Olèrdola), Moja (Olèrdola), Sant Martí Sarroca, Pacs del Penedès, Guardiola de Font-rubí, Vilobí del Penedès, Torrelles de Foix, La Granada, Sant Cugat Sesgarrigues, Les Cabanyes i Avinyó Nou (Avinyonet del Penedès). Les aigües residuals que provenen de Pacs del Penedès entren a l’EDAR pel col·lector nord. L’EDAR de Vilafranca abasta a 52.177 habitants, disposa de 14 bombaments i pot tractar un cabal màxim diari de 14.400 m3. El tractament és biològic, mitjançant fangs activats amb eliminació de fòsfor i nitrògen. El punt d’abocament és la llera de la Riera de Llitrà. El present POUM delimita un àmbit situat a la zona nord-est de la urbanització Pla de Cavalls, el qual ha estat utilitzant històriacament un col·lector d’aigües residuals que no constava en el projecte original de la Urbanització. Aquest col·lector es va instal·lar atès que, orogràficament era molt complicat desguassar algunes finques a la xarxa general de clavegueram, però és una instal·lació que no té cap regulació específica.
37
Per tal de regularitzar aquesta situació s’haurà de dur a terme un Pla Especial d’Infraestructures Tècniques que inclourà el col·lector, les finques afectades, així com una finca de titularitat municipal, de manera que aquest servei quedi completament regulat a nivell municipal. Aquest Pla Especial caldrà que el desenvolupi l’Ajuntament prèvi a qualsevol intervenció sobre la instal·lació i suposarà contribucions especials sobre les finques afectades. El POUM preveurà els punts de connexió a la xarxa general o bé les solucions de tractament dels sectors de planejament derivat, el desenvolupament dels quals estarà subjecte a l’informe favorable de l’ACA. Subministrament elèctric: La distribució d’energia del municipi i el seu subministrament electric el realitza FECSA/ENDESA, mitjançant línies aèries. Tots els nuclis urbans disposen de xarxa d’enllumenat públic i l’abast i el servei del subministrament actual es consideren satisfactoris. Malgrat que el subministrament actual es considera satisfactori, caldrà millorar el servei amb mesures que permetin reduir l’impacte de l’estesa aèria mitjançant el soterrament total o parcial del cablejat. Així, les noves línies de mitja i alta tensió que creuen els nuclis urbans hauran de ser preferentment soterrades. El POUM preveurà els punts de connexió a la xarxa general a desenvolupar pels corresponents plans derivats, conjuntament amb la resta de la xarxa de distribució i punts de servei i les previsions del consum dels sectors. Subministrament de gas: La xarxa de distribució de gas natural canalitzat arriba a Pacs del Penedès, però només en fa ús el sector industrial. El nucli de Pla de Cavalls disposa d’instal·lació d’emmagatzematge amb dipòsits fixes i xarxa de distribució de GLP pel subministrament de gas propà canalitzat a aquell sector. Per a la resta de nuclis el subministrament de gas es realitza a través de bombones de butà de l’empresa Repsol que un cop per setmana tenen servei de repartiment a Pacs del Penedès. El POUM no preveu la gasificació del municipi, si bé preveurà els punts de connexió a la xarxa general en els nuclis en què es disposi de xarxa. La concreció final d’aquests elements quedarà subjecta a la redacció del corresponent planejament derivat. Gestió dels residus: En el municipi de Pacs del Penedès la gestió del servei de recollida del rebuig, vidre, paper i cartró i envasos la realitza la Mancomunitat Penedès-Garraf, qui té contractada l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC),
38
El sistema de recollida de residus es fa mitjançant contenidors en vorera a tots els municipis. La deixalleria a la qual es troba adherit el municipi de Pacs del Penedès és la deixalleria de Vilafranca del Penedès. 5.6. Catàleg de masies i edificacions en sòl no urbanitzable:
El terme municipal de Pacs del Penedès està format per diversos nuclis de població que són els següents: Nucli de Pacs, que inclou la part antiga situada al voltant de la Plaça Major. Barri de La Rectoria. Barri de L’Agrícola. Barri de La Serra. Zona residencial del Pla dels Cavalls. Aquests nuclis es troben físicament separats i també hi ha una gran quantitat de masies i cases de camp disperses per tot el municipi, per la qual cosa serà d’especial importància l’inventari i el catàleg de masies que haurà d’incloure el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Cal assenyalar que en sòl no urbanitzable s’admet la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals, per destinar-les a habitatge familiar, a establiment de turisme rural o a activitats d’educació en el lleure i de restauració, sempre i quan aquestes masies o cases rurals hagin estat incloses per part del planejament urbanístic general o especial en el catàleg previst per la Llei d’Urbanisme a aquests efectes. Les masies o cases rurals també es podran destinar a establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament, si ho preveu expressament el catàleg, el qual pot establir un límit del nombre de places. El planejament urbanístic general o especial ha d’identificar en el catàleg les masies i cases rurals que són susceptible de reconstrucció o rehabilitació per destinar-les als usos previstos en l’apartat anterior, i ha de justificar les raons arquitectòniques, paisatgístiques o socials que fonamenten llur preservació o recuperació. La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural han de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats, i les possibles ampliacions o noves construccions de caràcter auxiliar que admeti el planejament urbanístic no poden afectar els valors arquitectònics i paisatgístics concurrents, i han d’estar justificades en les necessitats derivades del desenvolupament dels usos admesos. La reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals requereix, a més de la inclusió en el catàleg, l’obtenció de la llicència urbanística municipal atorgada de conformitat amb el procediment que regula l’article 50 de la Llei d’Urbanisme i l’article 58 del seu Reglament. En les construccions preexistents en sòl no urbanitzable, no incloses en el catàleg es pot admetre, d’acord amb el que estableixi el planejament urbanístic, la implantació o la represa d’activitats rústegues, de l’ús d’habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres associat a explotacions rústegues, d’establiments de turisme rural o de serveis associats a activitats de càmping. La implantació de l’ús i l’execució de les obres d’adequació o rehabilitació necessàries estan subjectes al procediment regulat en l’article 48 de la Llei d’Urbanisme i en
39
l’article 57 del Reglament. Aquest procediment requereix una tramitació i documentació molt més complexa (justificació, avantprojecte, estudi d’impacte i integració paisatgística, informes de diversos Departaments) i amb terminis de resolució més extensos. 5.7. Quadres de classificació i qualificació del sòl: Quadre classificació i qualificació del sòl
40
Quadre sectors de planejament
5.8. Observança de l’objectiu de desenvolupament sostenible: El concepte de desenvolupament sostenible el trobem definit en la Llei 3/2012, de 3 d’agost, d’Urbanisme com: 1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori
i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, amb la finalitat de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta
també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
41
En els nous sectors de Sòl Urbanitzable s’inclourà l’obligatorietat d’incorporar mesures d’ecoeficiència com ara dipòsits per a la reutilització de les aigües pluvials, evitar la impermeabilització excessiva de l’urbanització. També es dotarà el Sòl No Urbanitzable de la normativa adient per a la conservació dels seus valors paisatgístics i naturals, diferenciant i creant les claus de: sòl de protecció especial, sòl de protecció territorial i de protecció preventiva amb les corresponents determinacions. Així mateix es delimiten les zones potencialment inundables i la seva protecció. Tanmateix, mentre no es redacti el corresponent Pla Especial de Protecció del Patrimoni, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal defineix una relació d’elements que pel seu interès arqueològic, històric, artístic, paisatgístic o arquitectònic, és susceptible de disposar, de forma urgent, d’una especial protecció. La normativa incorporarà les consideracions d’edificació sostenible amb les regulacions de caràcter general, la classificació i qualificació del sòl i la delimitació de les àrees de protecció paisatgística, la regulació dels usos i construccions en sòl no urbanitzable, la regulació de la incidència de les activitats en el medi ambient, així com la incorporació expressa de totes les normatives específiques que poden incidir en el planejament i en el procés constructiu, com ara el compliment de la Llei 16/2002 de Protecció contra la contaminació acústica o la gestió de materials i residus (en tot el procés constructiu s’haurà de donar compliment al Decret 161/2001, de 12 de juny, de Modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal proposa els següents objectius generals: Realitzar un anàlisi ambiental dels plantejaments urbanístics i territorials de les propostes
contingudes en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Complementar l’anàlisi amb una descripció i anàlisi sintètiques del context ambiental i
territorial del municipi de Pacs del Penedès. Aportar informació i elements d’interès que permetin incorporar la filosofia i les pràctiques
del desenvolupament sostenible en la proposta del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Donar compliment a la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text Refós de la
Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.
Els objectius generals anteriors es poden concretar en els següents objectius específics: Descripció dels principals aspectes del context territorial i ambiental del municipi de Pacs
del Penedès,, tant pel que fa al seu marc físic, geogràfic i natural, com als principals aspectes dels “vectors ambientals”.
Detecció i anàlisi de les principals repercussions ambientals dels plantejaments urbanístics i territorials derivats de la proposta del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
42
Realització i incorporació de propostes de millora des de l’òptica de la sostenibilitat ambiental en el model territorial i urbanístic definits pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Pacs del Penedès.
Els àmbits sobre els quals es defineixen els principis o directrius bàsiques ambientals són els següents: Model territorial i ocupació del sòl. Cicle de l’aigua. Energia. Ambient atmosfèric. Residus. Biodiversitat, patrimoni natural i paisatge. Mobilitat.
Model territorial i ocupació del sòl: Promoció d’un model de consolidació de nuclis existents i de creixement compacte. Ubicació dels equipaments i zones de serveis en llocs estratègics per tal de potenciar les
seves funcions socials. Desenvolupament de les zones verdes per potenciar la seva funcionalitat social. Ordenació del sòl no urbanitzable amb reconeixement i potenciació dels seus valors i de les
seves funcions en l’estructuració orgànica del territori. Preservació i protecció dels espais i elements amb valor especialment rellevant sobre el
territori. Cicle de l’aigua: Garantir la disponibilitat dels recursos hídrics per al desenvolupament previst pel Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal. Adoptar mesures per a protegir els recursos hídrics autòctons. Adoptar mesures en el planejament derivat per a assolir consums sostenibles d’aigua
(foment de l’estalvi i la reutilització). Assegurar l’òptim tractament i depuració de la totalitat de les aigües residuals generades. Promoure mecanismes de recollida, emmagatzematge i aprofitament d’aigua de pluja. Prevenir i minimitzar els riscos hidrològics.
43
Energia: Garantir la disponibilitat de recursos energètics per al desenvolupament previst pel Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal.
Adoptar mesures per a potenciar la producció d’energia a partir de recursos autòctons i de caràcter renovable.
Adoptar mesures en el planejament derivat per a fomentar i incrementar la producció
d’energia a partir de recursos autòctons i de caràcter renovable i a assolir consums sostenibles d’energia.
Promoure mesures per a l’adopció de criteris i accions específiques de bioclimatisme i eficiència energètica en les edificacions.
Ambient atmosfèric: Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i de les edificacions i reduir la seva
contribució al canvi climàtic. Adoptar mesures per reduir l’impacte sonor sobre la població. Promoure mesures de prevenció de la contaminació lumínica. Regular i ordenar les instal·lacions emissores de radiacions electromagnètiques per
minimitzar els seus efectes negatius. Residus: Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà per a potenciar la recollida selectiva
dels residus i la seva reutilització. Promoure mesures en els edificis per facilitar la recollida selectiva dels residus. Promoure mesures per a fomentar la utilització de materials amb certificació ambiental o
de baix impacte ambiental. Biodiversitat, patrimoni natural i paisatge: Potenciar l’extensió, valors i funcions dels espais naturals com a elements bàsics i
vertebradors del model territorial i urbanístic. Promoure i reforçar la connectivitat ecològida i física entre els espais naturals. Ordenar i regular els espais amb hàbitats, ecosistemes i altres elements amb especials
valors. Conservar i millorar la qualitat del paisatge.
44
Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès. Garantir la integració de les edificacions en l’entorn paisatgístic del territori. Conservació dels elements vegetals i masses de vegetació natural preexistents. Utilització d’espècies autòctones i naturalitzades en les zones verdes i arbrat viari. 5.9. Adequació de l’ordenació a les directrius generals del planejament. Directriu de preservació front als riscos naturals o tecnològics: Incendis: Atesa l’existència de masses forestals contínues i compactes fa que el terme municipal de Pacs del Penedès tingui un risc d’incendi alt. Segons el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, Pacs de Penedès està classificat com a municipi d’alt risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre. Durant aquest període, excepte autorització expressa i excepcional del Departament de Medi Natural, no es permetran els treballs que generin restes vegetals i quedaran en suspens les autoritzacions que preveu l’article 16 de l’esmentat Decret relacionades amb les actuacions en general no permeses. Riscos tecnològics: En el terme municipal no existeix cap empresa o establiment contemplat dins el PLASEQCAT. Pel que fa al risc de transport de mercaderies, pel terme municipal no discorre cap vía de comunicació suficientment significativa que pugui produir algun risc associat al transport de mercaderies perilloses per carretera. Directriu de preservació front als risc d’inundació: El terme municipal de Pacs del Penedès entra de ple dins la conca hidrogràfica del riu Foix, el qual fa de límit per ponent amb un recorregut d’uns 2.600 metres. Tanmateix, el municipi es travessat, al sector de llevant, per la riera de Pacs, que discorre tocant al nucli antic i passa al peu de l’església parroquial, recorrent el terme en uns 3.200 metres, d’una forma una mica sinuosa i en molt poca amplada. La riera té a l’esquerra de les seves aigües el torrent de Manyans, que hi desguassa prop de cal Ponet i a la dreta el barranc de Merlet, que prové de la zona de la muntanya de Vilobí i desguassa al nucli antic de Pacs, així com el rec de cal Tinons, que desguassa entre ca la Merceneta i cal Joanet. La riera de Pacs es de reduït cabal i més d’una vegada, en períodes de gran sequera, no porta aigua, però tot i la sequera superficial que s’observa hi ha hagut diverses fonts escampades pel municipi, de les quals encara en resten algunes.
45
L’Estudi de Delimitació de les zones inundables del riu Foix i les rieres de Vilobí i Manyans, al seu pas pel terme municipal de Pacs, redactat per l’hidrogeòleg Sr. Eduard Piñana Suazo de l’enginyeria i consultoria INVALL, conclou que cap d’ells comporta un risc d’inundació per als periodes de retorn de 50, 100 i 500 anys. Directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada: Tant dins els àmbits de sòl urbà com de sòl urbanitzable en general no s’inclouen terrenys amb pendent superior al 20%, amb algunes excepcions per raons de racionalitat I coherència de l’ordenació. Aquests terrenys corresponent majoritàriament a talussos de superfícies molt reduïdes en relació als àmbits i sectors considerats. En tot cas, aquests terrenys no seran computables als efectes del compliment dels estàndars legals mínims d’espais lliures públics i equipaments comunitaris. El present Pla d’Ordenació Urbanística Municipal s’adequa a les directrius generals de planejament establertes al Decret Legislatiu 1/20120. 5.10. Justificació del compliment de les determinacions del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès. Segons expressa la documentació del P.D.T, quant al model territorial, el nucli urbà de Pacs es troba en la consideració de “nucli de petita dimensió”, al qual s’hi estableix la condició de creixement de reequilibri. Hipòtesi de càlcul de creixement La superfície urbana existent (A), definida pel P.D.T.A.P. com els sòls consolidats o urbanitzats, en la data d’aprovació definitiva del Pla Director Territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt, amb una presència significativa d’habitatge, incloent tota la superfície viària, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, suposa el càlcul següent: (A) = 9,95 ha + (60% s/ 9,95 (industrial)) (A) = 9,95 ha + 5,97 = 15,92 ha Segons s’estableix a l’Article 3.8. del P.D.T.A.P. (creixement de reequilibri) que remet a l’Article 3.7 (creixement moderat), la fórmula a aplicar per trobar el creixement és: E = 30 * A * f / 100 E = Superfície de sòl, de l’extensió urbana admissible. A = Superfície de càlcul de l’àrea urbana existent. (A) = 15,92 ha f = Factor de correcció, per a nuclis de petita dimensió.
46
Essent: f = ( 18 + A - 0,005 x A2 ) / ( A + 5 ) f = ( 18 + 15,92 - 0,005 x 253,45 ) / ( 15,92 + 5 ) f = ( 33,92 - 1,26 ) / 20,92 f = 1,56 Per tant, la superfície de l’extensió urbana admissible (E), que resulta del creixement moderat, és: E = 30 * A * f / 100 Ha. E = 30 * 15,92 * 1,56 / 100 Ha. E = 30 * 15,92 * 0,0156 Ha. E = 7,45 Ha CREIXEMENT DE REEQUILIBRI pel nucli urbà de Pacs, considerant el sòl residencial consolidat i també el sòl d’activitat econòmica consolidat, que està situat en una franja al voltant de l’àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d’aquesta. A aquest creixement s’hi podria afegir, amb destí a l’activitat industrial, un 25% del que surt de superfície de sòl d’extensió: Sòl d’extensió E = 7,45 Ha x 25% d’increment (destinat a activitat industrial) El 25% de E suposa 1,87 Ha. de CREIXEMENT DE SÒL PER L’ACTIVITAT INDUSTRIAL, en continuïtat al nucli urbà de Pacs. Total creixement permès: 7,45 + 1,87 (industrial) = 9,32 Els creixements de sòl residencial i industrial, que proposa el P.O.U.M. pel nucli urbà de Pacs, són els que segueixen: SUD – 1 = 22.215,00 M2. (2,2215 ha) SUD – 2 = 14.790,00 M2. (1,479 ha) SUD – 3 - IN = 43.750,00 M2. (4,375 ha - industrial) – dels quals 2,573 ha (ja estan en tràmit de modificació puntual) SUD – 4 - IN = 22.541,00 M2. (2,2541 ha - industrial) Es proposa un creixement de 10,33 ha ( > 9,32 ha que indica el P.D.T.A.P. ) de les quals 6,63 ha es destinen a sòl per activitat industrial. Al voltant del nucli apreixen grafiats, a més, algunes àrees de sòl urbà no consolidat (PAU 1 , PAU 4 i PMU 5) ) i altres petits espais , que no es comptabilitzen com a creixements, donat que regularitzen i completen el sòl urbà preexistent. Per tant, tenint en compte tot el que es recull en aquest apartat, es superaria en 1,01 ha els paràmetres marcats pel PDTAP.
47
Justificació de l’escreix Per a justificar aquest escreix exposem els objectius que té el POUM i que es relacionen amb diferents articles dels Plans Territorials P.D.T.A.P. i P.T.M.B. 1. El POUM pretén donar especial importància a la zona industrial de la Xarmada, ja que les
empreses que hi estan instal.lades actualment generen una gran quantitat de llocs de treball de persones en gran part censades al municipi i aporten riquesa a escala local i també comarcal.
Aquestes empreses han anat creixent en els darrers temps, i han ampliat de forma important les seves instal.lacions. Actualment ja no queda practicament sòl urbà en la zona que se’ls pugui oferir per a nous creixements. Donat que són activitats d’especial importància per al municipi , el POUM proposa que aquesta àrea especialitzada pugui ser objecte d’una extensió extra.
Per aquest motiu i per tal de racionalitzar la quantitat de nou sòl en el municipi , es proposa desclassificar una part (1,70 ha) de l’àmbit no delimitat num. 3. “Els Pastells Nord”, que en les NNSS constava com futur sòl residencial, amb ús majoritari d’habitatge unifamiliar i bifamiliar i amb un consum important de sòl per índex d’aprofitament baix i traslladar aquest aprofitament a la zona industrial La Xarmada. A aquesta zona residencial li corresponia un aprofitament de 5.425,41 m2. Per tal que no s’incrementi l’aprofitament i tenint en compte que l’edificabilitat bruta industrial (0,5 m2s/m2s) és superior a la residencial (0,35 m2s/m2s) , es proposa traslladar 1,01 ha. D’aquesta manera, a més de no augmentar l’aprofitament, queda més racionalitzada l’ordenació i els usos, ja que se separa més clarament la zona industrial de la residencial. Aquesta justificació fa referència al que permeten els articles 3.7.8 (P.D.T.A.P.) i 3.20.c. (P.T.M.B.)
Per tant, tenint en compte tot el que es recull en aquest apartat, es pot donar per justificat l’escreix de creixement en en el nucli de Pacs (10,33ha - 1,01ha = 9,32 ha) A més, la justificació de l’escreix ementat anteriorment queda clarament reforçat per l’interés local a apostar per les industries ja emplaçades actualment al municipi de Pacs del Penedès, les quals són punteres en les matèries que elaboren i fabriquen, i estan mantenint un altíssim nivell de funcionament i de producció que fa que ocupin a un nombre molt important de persones del municipi i de l’entorn . Per aquest fet, tal com s’ha esmentat anteriorment, en el moment de redacció del POUM, ja s’està tramitant una modificació puntual, de part dels terrenys que hem inclòs en aquesta justificació com SUD 3- IN (2,573 ha) donada la necessitat urgent i immediata d’augmentar l’àrea de sòl industrial a la zona de La Xarmada, per tal que les industries que ja hi són
48
emplaçades, tinguin la possibilitat d’augmentar la seva superfície edificada per acollir noves demandes de creixement i projectes industrials. Al respecte cal esmentar que el sector industrial a Pacs del Penedès és un dels puntals bàsics per a la subsistència i desenvolupament del municipi, tant a nivell social, com a nivell econòmic. Aquest fet fa que es consideri imprescindible promoure un augment de sòl industrial a l’entorn de la Zona de la Xarmada, per tal de poder acollir nous projectes de les esmentades empreses, que alimenten el municipi i posicionen Pacs del Penedès en el mapa industrial de la zona. També s’insta la modificació per facilitar que aquestes empreses puguin adaptar la seva activitat per projectar-la a donar servei a un àmbit territorial i internacional més ampli i es mantinguin emplaçades o se’ls faciliti la possible localització en el municipi, ja que tal com s’ha comentat generen a aquest riquesa i llocs de treball. Es considera per tant, que l’escreix suficientment justificat , ja que és necessàri, oportú i convenient amb relació als interessos públics concurrents. 5.11. Justificació de les reserves d’habitatge de protecció: L’article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012l de 22 de Febrer, determina el següent: Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública sòl suficient per al compliment dels objectius definits en la memòria social i, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable, un 20% del qual, com a mínim, s’ha de destinar a habitatges amb protecció oficial de règim general, de règim especial, o d’ambdós règims, o els règims que determini com a equivalents la normativa en matèria d’habitatge, destinats a la venda, al lloguer o a altres formes de cessió d’ús. Resten exempts d’aquesta obligació mínima els plans d’ordenació urbanística municipal següents, llevat que el planejament territorial o director urbanístic determini una altra cosa:
”a) Els dels municipis que, per llur escassa complexitat urbanística, només dis- tingeixen entre sòl urbà i sòl no urbanitzable.
”b) Els dels municipis de menys de cinc mil habitants, que no són capitals de comarca i que compleixen els requisits següents:
”Primer. Si en els dos anys anteriors a l’aprovació inicial del pla, la dinàmica d’atorgament de llicències ha estat inferior a cinc habitatges per cada mil habitants i any.
”Segon. Si el pla no permet més de dos-cents habitatges de nova implantació per al conjunt dels àmbits d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable a què fa referència l’apartat 4.”
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, d’acord amb les necessitats d’habitatge social establertes a l’article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer: NO qualifica el sòl corresponent al 30% del sostre residencial de nova implantació, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable, per a la construcció d’habitatges de protecció pública, donat que el municipi té menys de 5.000 habitants (pel cas de Pacs del Penedès 879 habitants l’any 2012), no és capital de comarca i compleix els requisits següents:
49
En els dos anys anteriors a l’aprovació inicial del pla, la dinàmica d’atorgament de llicències ha estat inferior a cinc habitatges per cada mil habitants i any. Pel cas de Pacs del Penedès, cap llicència l’any 2011 i 2 llicències l’any 2012.
El pla no permet més de dos-cents habitatges de nova implantació per al conjunt dels àmbits d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable. La proposta que fa el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és menor a 200 habitatges i és la següent:
Per tant es compleixen tots els requisits establerts per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i per tant el municipi de Pacs del Penedès, en la proposta de redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal resta exempt de l’obligació de reservar sòl per a la construcció d’habitatges de protecció pública.
5.12. Mesures adoptades per facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible. En el present Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Pacs del Penedès s’inclouen les mesures adoptades per facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible, tenint en compte l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada que forma part de la documentació del present Pla. Per tal d’adequar-se als criteris de mobilitat sostenible es realitzen les propostes sobre la organització formal del sector que a continuació es descriuen. 5.12.1. Actuacions a la xarxa viària: La xarxa viària s’ha dissenyat diferenciant el trànsit de vehicles dels itineraris de vianants, disposant de la preceptiva senyalització horitzontal i vertical. Especial interès es té en les mesures per a la supressió de barreres arquitectòniques. Per a l’ordenació del trànsit motoritzat s’han previst la possibilitat de construir rotondes en els punts aon sigui necessari que evitaran a l’esquerra i possibilitats d’accidents.
Sòl Urbà No Consolidat
Nombre habitatges
PMU-1 Pla de Cavalls Sud PMU-2 La Serra Nord PMU-3 Pla de Cavalls Sud-est PMU-6 L’Agrícola-Carrer del Sud PAU-4 Eixample Sud de Pacs
5 8 6 4
18
Sòl Urbanitzable Delimitat
SUD-1 Pastells Nord SUD-2 Camí del Salinar
38 22
Nombre total habitatges nova implantació
101
50
Es proposa un traçat per a les infrastructures de comunicació territorials que afecten al terme municipal, que suposin un millor acomodament i un menor impacte sobre el municipi: Variant de la carretera BV-2162 (Avinguda de la Diputació) pel nord del nucli de Pacs (Camí
del Reguer), per tal de dotar d’un nou accés que no travessi teixits residencials, als sectors productius de La Xarmada.
Nou accés des de la carretera BP-2121, per dotar d’accés directe als sectors productius de Bodegues Miguel Torres, S.A.
El sistema viari intern es racionalitza pel que fa a la mobilitat de vehicles. També es proposen emplaçaments de rotondes en les cruïlles de vials d’accés i carreteres. En el sòl urbanitzable es proposen uns itineraris preferencials que uneixin nuclis urbans del municipi amb el nucli principal i entre ells, per tal de procurar un tractament com a via cívica qualificada. 5.12.2. Itineraris a peu i en bicicleta :
Ateses les caracteristiques de la xarxa bàsica viària i la local els itineraris de vianants s’hauran de segregar del tràfic motoritzat, constituïnt itineraris amb ample i característiques adients per a la funcionalitat del sectors. S’ha previst la construcció de carrils-bici. 5.12.3. Mesures de gestió del tràfic privat: En el present Pla d’Ordenació Urbanística Municipal s’ha previst que tots els habitatges disposin d’aparcament dins de les pròpies parcel·les, per tal d’alliberar la via pública del major nombre possible de vehicles. Malgrat l’anterior, en els vials del propis de cada sector s’haurà de preveure les corresponents dotacions d’aparcament. També s’hauran de preveure aparcaments per a vehicles adaptats en la proporció legalment establerta. Tota aquesta dotació es senyalitzarà horitzontal i verticalment de forma adient. 5.12.4. Nous serveis de transport públic : Com s’ha explicat el municipi de Pacs del Penedès es troba molt mal comunicat pel que fa a transport públic, per la qual cosa seria necessari incrementar el nombre de línies que comuniquen amb els municipis veïns i sobretot amb Vilafranca del Penedès., atès que consultats els Mapes de Trasport Públic de la Secretaria de Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya s’ha pogut comprovar que hi ha la previsió d’una propera actuació de transport públic als Polígons Industrials de Vilafranca del Penedès, Moja i Olèrdola.
51
També el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal preveu la instal·lació de diverses parades d’autobus en els diferents barris del nucli. 5.13. Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiques existents: El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal proposa l’estructura general dels serveis de clavegueram, pluvials, dels de subministrament d’aigua potable i dels de subministrament d’energia, en el sentit d’ampliar els actuals, com a conseqüència dels creixements previstos i d’implementar-los en allò que ja avui son deficitaris.
Pacs del Penedès, febrer de 2014.