empordÀ - agència catalana de l'aigua€¦ · l'aigua i els espais associats a aquest...

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

EMPORDÀ

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

06

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 06

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Girona

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Fluvià, la Muga, el Ter, el Daró, les Rieres litorals de la Muga, les Rieres litorals del Fluvià, les Rieres Costa Brava Centre

Municipis inclosos parcialment:Municipis inclosos totalment:

Palol de Revardit

la Pera

Pau

Saus

Pedret i Marzà

Garriguella

Vilanant

Ventalló

Sant Joan de Mollet

Sant Climent Sescebes

Corçà

Vilamacolum

Beuda

Crespià

Fortià

Garrigàs

Cistella

Maià de Montcal

Sant Mori

Sant Martí Vell

Cabanes

Masarac

Vilopriu

Sant Julià de Ramis

Celrà

Pont de Molins

Sant Jordi Desvalls

Lladó

Camós

Albons

Juià

Cabanelles

Vila-sacra

Navata

Cervià de Ter

Borrassà

Palau de Santa Eulàlia

Mollet de Peralada

Vilademuls

Siurana

Bordils

Ordis

Vilabertran

Pontós

Vilamalla

Bàscara

Sant Miquel de Fluvià

Cornellà del Terri

el Far d'Empordà

Santa Llogaia d'Àlguema

Pàgina 3


Sèrie 1:50.000, ICC: 258, 257, 295, 296, 334, 220

Extensió total (km2): 614 Extensió aflorant (km2): 357

Tipologia litològica dominant: Detrític (no al·luvial)Altres tipologies litològiques: Al·luvial

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels confinats

Altres característiques: Aqüífers multicapa

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:Se situa a la conca de l'Empordà segons mostra el mapa adjunt.

Castelló d'Empúries

Peralada

Vilafant

Viladamat

Riumors

Figueres

Viladasens

Fontcoberta

Flaçà

Esponellà

Vilaür

Llers

Porqueres

Avinyonet de Puigventós

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Torroella de Fluvià

Banyoles

Rabós

201 Àrea de la depressió de l'Empordà

Pàgina 4


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

La massa d’aigua Empordà es troba situada en la conca neògena de l’Empordà. La formen unitats litostratigràfiques sedimentàries d’edat neògena i quaternària, dipositades a partir de ventalls al·luvials i deltaics de procedència diversa. Són unitats de ventall dipositades per l’acció de dos dominis paleohidrogràfics principals en un ambient eminentment continental: (a) al nord i nord-oest, el domini dels rius Fluvià i la Muga; i (b) al sud, el domini dels rius Ter i Daró. Durant el rebliment sedimentari de la conca, alguns dels ventalls al·luvials va evolucionar fins assolir les zones litorals, lloc on es va propiciar el trànsit o progradació dels materials al·luvials a materials de transició continental/marina –platges-, o materials marins -de badia-.

Aquesta dinàmica sedimentària es va anar reproduint com a conseqüència de la repetició de diferents cicles eustàtics durant els períodes Neogen i Quaternari. Els ventalls sedimentaris resultants d’aquesta dinàmica es van disposar en la conca coincidint amb la posició de la xarxa de fractures principals, d’orientació NW-SE, responsables de la formació de la pròpia conca. D’aquesta manera, s’imposà una geometria on els diversos ventalls es troben adossats als relleus colindants –Pirineu, Gavarres i serralada Transversal- i s’estenen cap el centre de la conca segons una configuració de paleocorrents de tipus radial.

La gruixària del conjunt neogen i quaternari que forma la massa de l’Empordà ha estat determinada en diversos punts mitjançant sondatges. En la cubeta de Riumors s’han testificat més de 1.000 m de materials neògens a partir del sondatge GEOT#1, mentre que en el sector de la cubeta de Fallines, el sondatge GEOT#2 va arribar a més de 500 m sense detectar el substrat de les unitats de rebliment.La disposició dels ventalls sedimentaris, la seva repetició en el temps (amuntegament), la seva evolució espacial (canvis de fàcies) i la coalescència entre uns i altres ventalls són els factors que determinen les característiques hidrogeològiques verticals i horitzontals d’aquesta massa. Així, els ventalls al·luvials d’edat neògena configuren aqüífers de tipologia lliure a multicapa confinats, mentre que els ventalls quaternaris generen aqüífers de tipologia lliure a partir de les terrasses al·luvials baixes (de T2 a T actual) dels trams mitjos dels rius.

- L’aqüífer dels neògens de l’Empordà ocupa el 93% de la massa i s’estén en les cubetes anomenades de Fallines i Riumors, entre el Pla de l’Estany, el Gironès i l’Alt Empordà. Està constituït per una alternança de graves i sorres semiconsolidades amb intercalacions argiloses i d’unitats llim-argiloses, són fàcies de ventall al·luvial procedents del Sistema Transversal, del Pirineu Oriental i els relleus paleògens de l’Alt Empordà. Els sector més proper al litoral presenta unitats de platges de sorres i còdols (fàcies litorals), que constitueixen un important aqüífer lliure que pot estar localment semiconfinat. Per

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

2014I30 Aqüífer dels neògens de l’Empordà

2018A10 Aqüífer al·luvial del Fluvià, sector Esponellà/Sant Miquel

2013I30 Aqüífers locals dels neògens de les Pregavarres

Pàgina 5


sota de les unitats permeables es desenvolupen sediments argilosos i unitats margoses de badia, que en conjunt conformen el substrat de l’aqüífer. La base dels nivells permeables reconeguts assoleix profunditats màximes de 200 a 250 m en els sector central de la massa, mentre que les àrees litorals la gruixària d’aquest aqüífer pot ésser inferior a 6 m i fins més de 100 m de profunditat. Els cabals que pot subministrar l’aqüífer són diversos, des de 5 a 40 m3/h en el sector occidental de la massa, a cabals de 3 a 75 m3/h en les zones centrals, i de 25 a 100 m3/h en el sector més oriental/litoral.

- L’aqüífer dels neògens de les Pregavarres ocupa l’1% del total de la massa i s’estén al peu dels relleus de les Gavarres, prop de la Bisbal d’Empordà, en la comarca del Baix Empordà. També està format per alternances de graves i sorres i nivells argilosos (argiles de la Bisbal), procedents de ventalls neògens desenvolupats al peu de les Gavarres. S’ha definit com un aqüífer local atès que, en ser poc explotat, es desconeix l’abast del seu potencial hidrogeològic. És un aqüífer de tipologia multicapa i el substrat està indistintament constituït tant per les unitats paleògenes de la zona com pels materials paleozoics del massís de les Gavarres. Els cabals que pot subministrar aquest aqüífer comprenen valors de 3 a 25 m3/h.

- L’aqüífer al.luvial del Fluvià en el sector Esponellà/Sant Miquel està constituït per materials d’edat quaternària, graves i sorres, i es disposa damunt l’aqüífer neogen de l’Empordà, ocupant un 4% del total de la massa d’aigua subterrània. És un aqüífer de tipologia lliure desenvolupat a partir de les terrasses baixes del riu Fluvià –terrasses d’edat T2 a Tactual- i molt localment explotat. El substrat de l’aqüífer el conformen materials de diferent naturalesa: neògens de l’Empordà, paleògens de l’Alt estructural del Baix Empordà, i fins i tot unitats volcàniques. El gruixos de l’aqüífer poden arribar als 20 m en el sector de Bàscara, essent la mitjà una gruixària d’entre 6 i 12 m. Els cabals que pot subministrat l’aqüífer són rellevants, sobretot en els sector de les terrasses més properes al riu, terrasses d’edat T1 i subactual, amb valors superiors als 30 m3/h.La connexió hidrogeològica entre els aqüífers neògens de l’Empordà i de les Pregavarres es considera improbable atès que existeix un alt estructural –Alt del Baix Empordà (Saula et al., 1994)- que individualitza les cubetes de Fallines i Riumors, de la cubeta de la Bisbal. D’altra banda, tampoc no es considera probable aquesta connexió a través del corredor d’Albons. Sí en canvi que es considera la connexió hidrogeològica entre els nivells multicapa de l’aqüífer neogen de l’Empordà i les terrasses al·luvials del Fluvià en el sector Esponellà/Sant Miquel, i entre el sector litoral de l’aqüífer neogen i els aqüífers d’una altra massa anomenada Fluviodeltaica del Fluvià i la Muga.

Els límits de la massa de l’Empordà s’han establert a partir dels límits geològics que determinen la geometria dels aqüífers que en formen part. Els límits nord, sud i oest d’aquesta massa són límits estructurals constituïts per falles regionals actives des de finals de l’Oligocè, i que van comportar la formació de la conca de l’Empordà. Al NW, la massa està delimitada per la falla d’Albanyà. Al SW i S per la falla de Camós-Celrà, i al N per la falla pirinenca que enfonsa l’Empordà respecte el Pirineu. A l’E la massa de l’Empordà queda fossilitzada per la massa fluviodeltaica del Fluvià, i possiblement arriba a penetrar més enllà de la línia de platja de Sant Pere Pescador, en el golf de Roses; tanmateix, presenta un elevat grau d’incertesa.En el sector sudoriental, la massa limita amb els relleus paleògens de l’Alt del Baix Empordà (Saula et al., 1994) i amb la massa Fluviodeltaica del Ter. Al NW limita amb la massa de la Conca Alta de la Muga, i a l’W amb la massa de Banyoles.

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Pàgina 6


La massa de l’Empordà està travessada per diversos i importants cursos hídrics: el Ter i el Daró al sud, el Fluvià en la zona central, i el Manol i la Muga en els sector central i septentrional.

La recàrrega de la massa de l’Empordà s’efectua a partir de les aportacions influents dels rius que travessen la massa i per la recàrrega pluviomètrica. La recàrrega pluviomètrica es manifesta primordialment en els sectors pròxims als relleus circumdants a la massa i en el sectors oriental (litoral) i central (al•luvial del Fluvià), on els nivells permeables evidencien millor un comportament de tipologia lliure. La recàrrega a partir de les aportacions dels rius es considera que pot ser d’ordre similar a la descàrrega de la massa cap aquests, existint però una diferència a favor de les entrades a la massa que es podria xifrar en uns 4 hm3/any.Tenint en compte aquesta diferència positiva en relació a les aportacions/descàrrega dels/als rius i la infiltració pluviomètrica s’ha avaluat la recàrrega natural en un volum de 33 a 35 hm3/any.

Les zones de recàrrega es troben situades a: (a) les àrees colindants als eixos dels cursos superficials que travessen la massa, (b) en el sectors proximals dels ventalls neògens que la conformen, i (c) en tota l’extensió de la superfície de les terrasses T2 a T actual del Fluvià en el sector Esponellà a Sant Miquel de Fluvià. Es desconeix si existeix recàrrega a la massa Empordà des de masses veïnes subjacents o infrajacents, com seria el cas de la massa Banyoles i la massa Fluviodeltaica del Ter.

La descàrrega es produeix a través dels cursos superficials Fluvià, Muga, Manol, Ter i Daró i com a flux lateral a d’altres masses. En el cas dels cursos superficials ja s’ha comentat que s’estableix una relació positiva recàrrega/descàrrega de 4 hm3/any cap a la massa. La descàrrega també es produeix en relació a d’altres masses (a) cap a la massa Fluviodeltaica del Fluvià-Muga, (b) cap a la massa Fluviodeltaica del Ter i el mar en el sector del golf de Roses –en aquest cas amb dades d’elevada incertesa sobre el volum de descàrrega-. El volum conjunt de descàrrega cap a d’altres masses i el mar ha estat xifrat en 13 a 15 hm3/any.

-

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

Pàgina 7


La massa presenta diverses orientacions del flux condicionades a les relacions de recàrrega i descàrrega entre la massa i els cursos fluvials, i les relacions amb altres masses. En el sector de la massa comprés entre les Pre-Gavarres i el Ter i Daró, el flux regional s’estableix cap el riu, en una orientació NNE. En el sector entre el Ter i el Fluvià, la massa presenta un llindar central a partir del qual el flux presenta dues orientacions: (a) una de flux SE cap el riu Ter, i (b) una altra d’orientació NE cap el Fluvià. En el sector entre els rius Fluvià i Manol el flux predominant és d’orientació NE, existint modificacions locals del flux com a conseqüència de la relació que s’estableix entre la xarxa hídrica secundària –cas de la riera d’Àlguema- i els nivells permeables més superficials. En el sector més proper al litoral, on l’aqüífer és de tipologia lliure i està relacionat (a) o bé amb les unitats neògenes de platja i badia, o (b) amb les terrasses al•luvials del Fluvià, el flux en aquests casos és predominantment de component est.A nivell regional es pot considerar que el flux predominant en el conjunt de la massa presenta una orientació de component de nord-est a est-nord-est. No s’evidencia en cap sector la presència de camps de bombeig rellevants a excepció dels cons locals de bombeig atribuïbles a algunes de les captacions d’abastament municipal existents.

Sense dades

5 - 20

600 - 5000 (terrasses al·luvials); 10 - 190 (ventalls al·luvials); 150 - 1200 (litoral)

Els gruixos i les variacions laterals de la zona no saturada per al conjunt de la massa són diversos depenent dels sectors i la tipologia d’aqüífer. Així, en els aqüífers multicapa es localitzen nivells permeables superficials amb zones no saturades de 5 m de gruix, mentre que en d’altres sectors on dominen els nivells multicapa profunds, les zones no saturades poden ser de més de 50 m de gruix. En el sector de terrasses al•luvials del Fluvià i sector oriental dels ventalls al•luvials, on domina una tipologia de comportament lliure de l’aqüífer, la massa presenta gruixos inferiors de la zona no saturada compresos entre 1 i 5 m de gruix.

Cursos predominantment influents:Existeixen relacions de recàrrega i descàrrega entre la massa i els cursos dels rius Ter, Daró, Fluvià, Manol i Muga. Les relacions d’influència s’han determinat únicament en el cas del Fluvià i el Manol, i se situen principalment en el sector comprés entre les poblacions de Vilaur i Sant Miquel de Fluvià, en el sector del marge del Manol entre Navata i Santa Llogàia. El conjunt de les relacions d’influència dels cursos superficials sobre la massa s’ha avaluat en un total de 32 hm3/any.

Cursos predominantment efluents:Les zones d’efluència s’han detectat principalment en els vessants de la massa al marge esquerra del riu Ter, en els vessants de la massa cap el marge dret del Fluvià, la Muga i el Manol. El conjunt de les relacions d’influència dels cursos superficials sobre la massa s’ha avaluat en un total aproximat de 28 hm3/any, essent la diferència de les

3.2.2 Piezometria

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Pàgina 8


aportacions i descàrrega dels rius, de 4 hm3/any favorables a la recàrrega de la massa.

Cursos règim influent/efluent molt variable:Tots els cursos fluvials del conjunt de rius que travessen la massa presenten condicions mixtes d’efluència i influència.

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRICAquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 9


PARÀMETRES UNITATS MITJANA ANY o

PERIODE NÚM.

MOSTRES HCO3

- mg/l 200-300 1982; 2002 2 Ca2+ mg/l 85-150 1982; 2002 2 Conductivitat (lab)

uS/cm 600-900 1982; 2002 2

Cl- mg/l 15-50 1982; 2002 2 Mg2+ mg/l 5-12 1982; 2002 2 pH - lab u. pH 7,4-7,8 1982; 2002 2 K+ mg/l 1-4 1982; 2002 2 Na+ mg/l 18-23 1982; 2002 2 SO4

2- mg/l 10-250 1982; 2002 2 Fe total µg/l 50-175 1982; 2002 2

Pàgina 10


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 11


La massa d’aigües subterrànies Empordà inclou, de forma total o parcial, un total de 59 municipis que han estat declarats vulnerables a la contaminació per nitrats segons els decrets 283/1998 i 476/2004.

Una part d’aquesta massa d’aigües subterrànies és subjacent als aqüífers protegits del Delta dels rius Fluvià i la Muga i als Aqüífers del Baix Ter, aqüífers pels què s’estableixen normes de protecció addicionals segons el Decret 328/1988.

No es constata cap zona humida rellevant relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 12


5. PRESSIONS

25,0

4,1

353,0

57,6

81,0

13,2

149,0

24,3

L’activitat agrícola consisteix principalment en el conreu d’herbacis de secà, i cereals farratgers en els sectors central i nord-oriental de la massa. En les àrees al•luvials proliferen les plantacions de pollancres, sobretot en el sector entre Vilaur i Sant Miquel de Fluvià, mentre que en el sector de la cubeta de Celrà, les plantacions de pollancre afecten la massa d’aigua subjacent anomenada Fluviodeltaic del Ter. En general s’ha avaluat que l’agricultura intensiva exerceix una pressió moderada sobre la massa d’aigua.

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Els volums de N procedents de dejeccions ramaderes que s’apliquen sobre aquesta massa d’aigua exerceixen una pressió alta. Els municipis amb aplicacions de N superiors a 210 kgN/ha·any es troben situats preferentment en el sector occidental de la massa: Camós, Fontcoberta, Cornellà de Terri, Esponellà, Cabanelles i Lladó; en el sector central: Vilanant, Vilafant, Borrassà, Bàscara; i en el sector oriental: Riumors i Vilamacolum. Els municipis amb aplicacions entre 170 i 210 kgN/ha•any queden aleatòriament distribuïts en la massa d’aigua, i són: Viladasens, Palol de Revardit, Vilamalla, Cistella i Cabanes.

Tipus de ramaderia intensiva Any 2003-Caps de bestiarPorcina 403.870Bovina 83.625Avícola 1.819.490

No existeix un estudi exhaustiu de correlació entre la presència de nitrats en els nivells permeables d’aquesta massa i l’activitat agrícola. En una diagnosi regional efectuada per l’Agència l’any 2000 es va posar de manifest que la presència de nitrats en aquesta massa és en part conseqüència de les activitats agrícoles i ramaderes, però per contra, existeixen molt nuclis urbans afectats per nitrats l’origen dels quals caldria atribuir-lo a la infiltració d’aigües residuals procedents de pèrdues en les xarxes de clavegueram. En aquests casos de contaminació urbana i en els de ramadera, les concentracions de nitrat sempre presenten valors excessivament elevats, de l’ordre de 100 a 300 mg/l, mentre que en els casos de contaminació agrícola difusa les concentracions detectades difícilment sobrepassen els 100 mg/l.

Pàgina 13


Algunes de les parcel·les de cereals i herbacis de secà reben l’aplicació de fangs de depuradora com a substitut de l’adob mineral o orgànic. Aquestes parcel·les es troben situades principalment en els termes municipals de Cabanelles, Pontós, dins el domini dels aqüífers multicapa, i Ventalló, dins el domini dels aqüífers neògens de tipologia lliure. En tot cas, les càrregues d’aplicació de biosòlids són inferiors a 3,5 t de matèria seca/any, fet que s’ha considerat atribuïble a un pressió baixa sobre la massa d’aigua subterrània.

En aquesta massa d’aigua només es realitza recàrrega artificial indirecta com a conseqüència dels retorns de reg de l’agricultura de regadiu, que han estat estimats en 0,47 hm3/any. Atès aquest valor es considera que la recàrrega artificial exerceix una pressió baixa sobre aquesta massa d’aigua.

El sòl urbà i industrial d’aquesta massa representa només el 4,1% de la seva extensió total i constitueix una pressió baixa sobre l’estat químic de la massa d’aigua. Són significativament representatives les zones urbanes i industrials de Figueres i part de la zona urbana de Banyoles, i els polígons industrials de Vilamalla i Celrà. També és remarcable l’important nombre de nuclis urbans aleatòriament distribuïts en el conjunt de la massa d’aigua.

No existeixen infraestructures de rellevància relacionades amb la ubicació de les zones industrials presents en aquesta massa, per la qual cosa, la seva potencial incidència comporta una pressió baixa sobre la massa d’aigua.

Els abocaments procedents d’indústries existents en aquesta massa d’aigua es quantifiquen dins el rang de 0,2 a 0,5 hm3/any d’aigües amb càrrega no biodegradable, corresponents a industries de classe 3 i 4. Per aquest motiu s’avalua que la magnitud de la pressió és alta en relació a la influència dels abocaments industrials sobre la qualitat de la massa d’aigua.

En el límit oriental dels termes municipals de Banyoles i Porqueres i en la zona de l’Alt Empordà es té constància de diversos punts amb sòls contaminats per metalls i contaminants generals. L’índex de contaminació per sòls contaminats establert en el document Impress presenta un valor comprès en el rang 6 a 15, indicatiu d’una pressió moderada sobre la qualitat de la massa d’aigua.

Sobre la massa d’aigua existeix un dipòsit controlat de residus municipals a Banyoles – abocador de Puigpalter-, amb un temps de funcionament superior a 15 anys. També, tot i que no directament dins els límits de la massa d’aigua però molt a prop, existeix l’abocador de residus industrials de Vacamorta, a la zona de la Cruïlles, amb una capacitat neta de emmagatzematge d’aproximadament 4 hm3 . Atès les ponderacions efectuades en el document Impress, aquests dipòsits de residus comporten una pressió moderada sobre la qualitat de les aigües d’aquesta massa.

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Dipòsits de residus

Pàgina 14


No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

Es detecten 8 punts d’abocament d’aigües procedents d’EDARS. Els més rellevants són els de les EDARS de Figueres, amb un cabal de disseny màxim de 22.128 m3/dia, i Banyoles, amb un cabal màxim de 14.000 m3/dia. La resta de punts presenten cabals màxims de disseny compresos entre 250 i 600 m3/dia. Els abocaments s’efectuen a la llera pública; en el cas de Figueres, al Manol, i en el cas de Banyoles, al Terri. També són remarcables els abocaments d’aigües residuals de múltiples poblacions de menys de 1000 habitants que no disposen de sistema de sanejament, i que aboquen cabals de l’ordre de 150 a 300 m3/dia a les lleres dels rius o rieres subordinades del Ter, el Fluvià i la Muga. La pressió exercida sobre la massa d’aigua en relació als abocaments d’EDARS s’avalua amb una magnitud de valor moderada.

És remarcable la presència d’activitats extractives en els sectors al·luvials de la massa compresos entre Esponellà i Sant Miquel de Fluvià, amb una superfície total d’activitat de 5 km2. Destaquen les àrees extractives de Palau de Santa Eulàlia, Sant Mori, Bàscara, Vilademuls, Esponellà i Cabanelles. La pressió sobre la massa d’aigua derivada de les extraccions d’àrids es considera de magnitud alta, havent-se constatat, també, la influència d’aquesta activitat sobre el descens dels nivells piezomètrics de la massa com a conseqüència del dragat i rebaix del fons de les lleres dels principals cursos superficials, Ter al sud, i Fluvià i Muga al nord.

En aquesta massa d’aigua no s’han detectat problemes d’intrusió salina.

Runams salins

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 15


Alta

Moderada

Baixa

Baixa

Baixa

Baixa

Alta

Moderada

Sense pressió

Moderada

Moderada

Alta

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Alta

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 16


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 17


12,99,5 73,7 1,5 11,61,9 14,7

63,4 12,0 0,25

La pressió sobre l’estat quantitatiu s’ha considerat baixa en base a l’índex d’explotació (relació recursos disponibles/extraccions). Tanmateix cal avaluar si un possible augment de les extraccions incrementaria també els valors de la concentració de nitrats en les captacions d’abastament municipal. Es considera que més de 30 municipis s’abasteixen actualment d’aquesta massa d’aigua i, per tant, les mesures de protecció exigibles sobre aquests abastaments poden limitar la possibilitat d’incrementar excessivament futurs increments de l’extracció. És remarcable tanmateix, el caràcter estratègic d’aquesta massa en relació a l’abastament d’aquests municipis, doncs, qualsevol altra alternativa de subministrament que no sigui mitjançant les aigües subterrànies, pot representar la necessitat de costoses inversions en infraestructures de potabilització i distribució.A partir de l’avaluació realitzada es constata que la massa d’aigua Empordà presenta un bon estat quantitatiu i encara admet, sempre que sigui sota control i gestió, un increment de les extraccions. Tanmateix cal avaluar correctament que aquest increment no incrementi també els valors de la concentració de nitrats en les captacions d’abastament municipal. Es considera que més de 30 municipis s’abasteixen actualment d’aquesta massa d’aigua i, per tant, les mesures de protecció exigibles sobre aquests abastaments poden limitar la possibilitat d’incrementar excessivament futurs increments de l’extracció. És remarcable tanmateix, el caràcter estratègic d’aquesta massa en relació a l’abastament d’aquests municipis, doncs, qualsevol altra alternativa de subministrament que no sigui mitjançant les aigües subterrànies, pot representar la necessitat de costoses inversions en infraestructures de potabilització i distribució.

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

12,9

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsLa presència de vivers i freatòfits exerceix una pressió moderada sobre la massa d’aigua subterrània. Es localitzen principalment en els al·luvials del curs mitjà del Fluvià i en la cubeta de Celrà, tot i que en aquest darrer cas no afecten directament aquesta massa d’aigua sinó a la massa d’aigua del Fluviodeltaic del Baix Ter. Exceptuant la zona de Celrà, els cultius de vivers i freatòfits ocupen en aquesta massa d’aigua una superfície aproximada de 500 ha.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Pàgina 18


Baixa

Moderada

Alta

La massa de l’Empordà presenta múltiples escenaris hidrogeològics que condicionen les seves propietats relatives a la vulnerabilitat. Presenta sectors de molt alta vulnerabilitat que són els associats a les terrasses baixes del Fluvià en el sector Esponellà a Sant Miquel, els corresponents a l’aqüífer lliure de les sorres neògenes de l’Alt Empordà, i als nivells permeables superficials del conjunt multicapa neogen. En aquests sectors, el nivell freàtic es troba situat a profunditats entre 2 i 6 m i en la zona saturada s’hi desenvolupen sòls amb conductivitat hidràulica moderadament elevada.En els sectors on s’observa la presència de l’aqüífer multicapa de tipologia semiconfinat a confinat, les condicions de vulnerabilitat són menors que en els casos anteriors però tanmateix gens negligibles. Molts d’aquests nivells multicapa –els més productius i profunds (entre 50 i 150 m de profunditat- estan indirectament relacionats amb la recàrrega que prové dels rius –sobretot del Fluvià- a través de les zones de terrassa al•luvial, per la qual cosa, la elevada vulnerabilitat dels sectors de terrassa al•luvial incideix, incrementant-la, sobre la vulnerabilitat dels nivells multicapa profunds. Per altra banda, el fet que aquests nivells productius multicapa es trobin alternant amb potents nivells argilosos ocasiona que la seva vulnerabilitat sigui menor. En conseqüència s’ha considerat que en els sectors de la massa on es desenvolupen aqüífers multicapa -pràcticament en tota la seva extensió-, la vulnerabilitat de només aquest sector és moderada.

Alta

Moderada

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 19


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 20


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

2014I30 Aqüífer dels neògens de l’Empordà

7,68 663,6 302,73 35,6 49,07 116,89 11,68

21,24 1,62 50,3 0,15 680,00 3,68

Dades corresponents al promig de 14 punts a l'any 2003

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

2018A10 Aqüífer al·luvial del Fluvià, sector Esponellà/Sant Miquel

7,37 900,8 319,97 45,6 185,66 116,89 11,68

21,21 1,62 52,3 0,13 < 20,0 < 5,0

Analítica corresponent al 2003 del pou de control de Bàscara (ACA)

Aqüífer:



-



1995-2003

-

-

-

-

-

327

63

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

-Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Pàgina 21


2013I30 Aqüífers locals dels neògens de les Pregavarres

7,4 696,0 295,0 33,3 35,27 115,0 16,23

24,33 2,33 90,8 - 244,00 -

Dades corresponents al promig de 3 punts de l'any 2004

Aqüífer:



-



L'impacte més important són les elevades concentracions de nitrats amb mitjanes superiors a 50 mg/l i valors puntuals de més de 125 mg/l

Alt Alt

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

Magnitud de l'impacte comprovat: Alt

(Pressió total x Vulnerabilitat)

Moderada

PRESSIÓ TOTAL

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

No es constata

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Baix

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 22


7. AVALUACIÓ DEL RISC

Sí No Sí

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

Compostos nitrogenats (tipus agroramader i abocaments d'EDARs). Modificacions a les lleres

Pàgina 23

EMPORDÀ

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Correl·lació entre unitats al·luvials i de transició en el sector del’aqüífer neogen de l’Empordà comprés entre Navata i la cubeta de Riumors(Geoservei, 2002)

Figura 2. Perfil geològic-hidrogeològic de les dues seqüències deposicionalsque constitueixen el Ventall al·luvial del Fluvià. Diferenciació de nivellspermeables corresponents a l’aqüífer neogen de l’Empordà, 2014I30(Geoservei, 2004).

Annex. Pàgina A 2


Figura 3. Mapa del tipus de pressió difusa sobre la massa d’aigua Empordà

Annex. Pàgina A 3


0

20

40

60

80

100

120

140

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Con

cent

raci

ó de

NO

3- (m

g/L)

0

20

40

60

80

100

120

140

Figura 4. Gràfica de caixa de l’evolució dels nitrats en l’aqüífer 2014I30. Període (1995-2003). Promig de 14 punts.

Annex. Pàgina A 4

empordÀ - agència catalana de l'aigua€¦ · l'aigua i els espais associats a aquest...

Documents