pla d’acció per a l’energia sostenible del municipi de manlleul’ajuntament de manlleu es...

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Manlleu

Document I Pla d’acció per l’energia sostenible de Manlleu

Setembre 2009

DOCUMENT I: PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE MANLLEU

3

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Manlleu

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

LA VOLA 1981,S.A., Empresa consultora

Miki Rubio, Cap de producte de Canvi Climàtic. Rosa Maria Pascual, Tècnica de Canvi Climàtic. Berta Riba, Tècnica d’eficiència energètica. Manel Massaguer, Tècnic d’eficiència energètica.

Ajuntament de Manlleu; Responsables seguiment PAE S

Sandra Parés, Tècnica de Medi Ambient. Dolors Colom, Tècnica de Medi Ambient. Toni Freixanet, Enginyer Municipal Maria Carme Bassas, Regidora de Medi Ambient

Diputació de Barcelona; Direcció del treball

Blanca Martínez de Foix, Tècnica de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Medi Ambient. Conchita Vicaría, Tècnica de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Medi Ambient.


5

1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 9

2 MARC GENERAL .................................................................................................. 11

3 EL MUNICIPI DE MANLLEU .............................................................................. 15

4 AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI ...................................................... 17

4.1 METODOLOGIA .............................................................................................................. 17

4.1.1 MARC DE REFERÈNCIA ................................................................................................................................. 17

4.1.2 OBJECTIUS ............................................................................................................................................................ 18

4.1.3 ABAST ....................................................................................................................................................................... 19

4.1.4 FASES DE TREBALL ......................................................................................................................................... 19 4.1.4.1 ENQUESTA DE PARTIDA ............................................................................................................................... 21 4.1.4.2 ENTRADA DE DADES AL PROGRAMA LV EMISSIONS ................................................................. 23 4.1.4.2.1 VARIABLES ESTUDIADES ............................................................................................................................. 24 4.1.4.2.2 FACTORS D’EMISSIÓ EMPRATS ............................................................................................................... 27 4.1.4.3 AVALUACIÓ D’EMISSIONS DE GEH ......................................................................................................... 27 4.1.4.4 FONTS D’INFORMACIÓ ................................................................................................................................... 28

4.2 RESUM DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI ................................. 31

4.2.1 EMISSIONS TOTALS DE GEH DEL MUNICIPI ..................................................................................... 31

4.2.2 EMISSIONS TOTALS DE GEH DE L’AJUNTAMENT ......................................................................... 33

4.3 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI ....................... 34

4.3.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA DEL MUNICIPI .................................................................. 34 4.3.1.1 CONSUM TOTAL DEL MUNICIPI................................................................................................................. 34 4.3.1.2 CONSUM DEL SECTOR PRIMARI .............................................................................................................. 37 4.3.1.3 CONSUM DEL SECTOR INDUSTRIAL ..................................................................................................... 38 4.3.1.4 CONSUM DEL SECTOR SERVEIS ............................................................................................................. 39 4.3.1.5 CONSUM DEL SECTOR DOMÈSTIC ........................................................................................................ 40 4.3.1.6 CONSUM DEL SECTOR TRANSPORT .................................................................................................... 41 4.3.1.7 CONSUM DEL SECTOR RESIDUS ............................................................................................................ 42 4.3.1.8 CONSUM DEL SECTOR AIGUA................................................................................................................... 43 4.3.1.9 INTENSITAT ENERGÈTICA LOCAL ........................................................................................................... 44 4.3.1.10 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA .............................................................................................................. 45

4.3.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI .......................................................... 46 4.3.2.1 EMISSIONS TOTALS DEL MUNICIPI ........................................................................................................ 46 4.3.2.2 EMISSIONS SECTOR PRIMARI ................................................................................................................... 49 4.3.2.3 EMISSIONS SECTOR INDUSTRIAL........................................................................................................... 50 4.3.2.4 EMISSIONS SECTOR SERVEIS .................................................................................................................. 51 4.3.2.5 EMISSIONS SECTOR DOMÈSTIC .............................................................................................................. 52 4.3.2.6 EMISSIONS SECTOR TRANSPORT ......................................................................................................... 53 4.3.2.7 EMISSIONS SECTOR RESIDUS.................................................................................................................. 54 4.3.2.8 EMISSIONS SECTOR AIGUA ........................................................................................................................ 55 4.3.2.9 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA. ESTALVI D’EMISSIONS ......................................................... 57

6

4.4 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH A NIVELL D’AJUNTAMENT .............................................................................................................. 58

4.4.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA DE L’AJUNTAMENT ...................................................... 58 4.4.1.1 CONSUM ENERGÈTIC TOTAL DE L’AJUNTAMENT ........................................................................ 58 4.4.1.2 CONSUM ENERGÈTIC DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC ...................................................................... 60 4.4.1.3 CONSUM ENERGÈTIC DELS SEMÀFORS............................................................................................ 61 4.4.1.4 CONSUM ENERGÈTIC DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS ...................................................... 61 4.4.1.5 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS ............................................. 62 4.4.1.6 CONSUM ENERGÈTIC DE LA FLOTA MUNICIPAL PER DEPARTAMENTS ........................ 63 4.4.1.7 CONSUM ENERGÈTIC SERVEIS EXTERNALITZATS ..................................................................... 64 4.4.1.8 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA DE TITULARITAT MUNICIPAL ............................................ 65

4.4.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L’AJUNTAMENT............................................... 66 4.4.2.1 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS TOTALS DE L’AJUNTAMENT .............................................. 66 4.4.2.2 EMISSIONS DE L’ENLLUMENAT MUNICIPAL ..................................................................................... 68 4.4.2.3 EMISSIONS DELS SEMÀFORS ................................................................................................................... 68 4.4.2.4 EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS ............................................................................. 69 4.4.2.5 EMISSIONS DE LA FLOTA DE TRANSPORT MUNICIPAL PER DEPARTAMENTS ......... 70 4.4.2.6 EMISSIONS DEL TRANSPORT: SERVEIS EXTERNALITZATS DE L’AJUNTAMENT ...... 71 4.4.2.7 EMISSIONS ESTALVIADES PER LES INSTAL·LACIONS D’ENERGIES RENOVABLES 72

4.5 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS LLIGADES A LA MOBILITAT: TRÀNSIT URBÀ I TRANSPORT PÚBLIC ................................... 73

5 DIAGNOSI ENERGÈTICA ESTRATÈGICA ....................................................75

5.1 ANÀLISI DE LES EMISSIONS DE GEH TOTALS ............................................. 76

5.1.1 EMISSIONS TOTALS DE GEH DEL MUNICIPI..................................................................................... 76

5.1.2 EMISSIONS TOTALS DE GEH DE L’AJUNTAMENT ......................................................................... 78

5.1.3 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES .............................................................................................................. 80

5.2 ANÀLISI DE LES EMISSIONS DE GEH DELS PRINCIPALS SECTORS ........................................................................................................................... 82

5.2.1 EMISSIONS SECTOR DOMÈSTIC ............................................................................................................. 82

5.2.2 EMISSIONS SECTOR SERVEIS .................................................................................................................. 84

5.2.3 EMISSIONS SECTOR TRANSPORT ......................................................................................................... 84

5.2.4 EMISSIONS SECTOR RESIDUS ................................................................................................................. 86

5.2.5 EMISSIONS CICLE DE L’ AIGUA ................................................................................................................ 89

5.2.6 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA .............................................................................................................. 90 5.2.6.1 PRODUCCIÓ ENERGIA ELÈCTRICA........................................................................................................ 90 5.2.6.2 PRODUCCIÓ ENERGIA TÈRMICA ............................................................................................................. 91

5.2.7 EMISSIONS AJUNTAMENT ........................................................................................................................... 91 5.2.7.1 EQUIPAMENTS MUNICIPALS ...................................................................................................................... 92 5.2.7.2 ENLLUMENAT PÚBLIC .................................................................................................................................... 94 5.2.7.3 SEMÀFORS ............................................................................................................................................................ 95 5.2.7.4 FLOTA DE VEHICLES MUNICIPALS ......................................................................................................... 95 5.2.7.5 FLOTA DE VEHICLES DE SERVEIS EXTERNALITZATS ............................................................... 96 5.2.7.6 TRANSPORT PÚBLIC ....................................................................................................................................... 97

5.2.8 TAULA RESUM DE PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES A NIVELL DE MUNICIPI................ 98


7

5.2.9 TAULA RESUM DE PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES A NVIELL D’AJUNTAMENT ....... 102

5.3 ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES EN INSTAL·LACIONS MUNICIPALS .................................... 104

5.4 ANÀLISI DE LA GESTIÓ ENERGÈTICA DE L’AJUNTAMENT ................. 106

6 OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ I ÀMBITS D’ACTUAC IÓ109

6.1 SELECCIÓ DELS ÀMBITS DE COMPROMÍS DEL PAES .......................... 109

6.2 ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ PER CADA ÀMBIT D’ACTUACIÓ DE LES EMISSIONS RESPECTE L’ANY BASE .............................................. 113

6.3 PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIONS DE GEH EN ELS ÀMBITS DE COMPROMÍS DE REDUCCIÓ ...................................................... 115

7 PLA D’ACCIÓ ....................................................................................................... 118

7.1 ESTRUCTURA DEL PLA D’ACCIÓ ....................................................................... 119

7.2 ÀREES DE L’AJUNTAMENT INVOLUCRADES EN L’EXECUCIÓ DEL PLA D’ACCIÓ ........................................................................... 121

7.3 RECULL D’ACCIONS .................................................................................................. 122


9

1 INTRODUCCIÓ El quart informe del IPCC (Panell Intergovernamental d'experts sobre Canvi Climàtic) afirma que l'escalfament del sistema climàtic és inequívoc, com evidencien ja els augments observats del promig mundial de la temperatura de l'aire i de l'oceà, el desgel generalitzat de les neus i els gels, i l'augment mitjà mundial del nivell de mar. Així mateix, segons aquest mateix informe les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle han augmentat, des de l'era preindustrial, en un 70% entre 1970-2004. Les causes d'aquest augment són principalment antropogèniques. El problema s'associa a un model de consum energètic clarament insostenible que suposa un esgotament dels recursos no renovables i l'emissió de gasos amb capacitat per modificar els vectors ambientals. Davant d’aquest escenari generalitzat la resposta de les organitzacions internacionals no s’ha fet esperar i les diferents administracions han reaccionat adoptant-ne mesures i compromisos amb objecte de reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle mitjançant l’increment de l’eficiència energètica i el foment de les energies renovables. En aquesta línia, l’Ajuntament de Manlleu, amb una política activa front el canvi climàtic, va signar, el passat 23 de setembre de 2008, el Pacte d’Alcaldes/esses promogut per la Direcció General de Transport i Energia de la Unió Europea (DGTREN). El Pacte d’Alcaldes/esses compromet a tots els municipis signants ha elaborar un Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES), amb un programa d’accions que permetin la reducció com a mínim d’un 20% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) del municipi (excepte els sectors primari i industrial) abans del 2020. En aquest sentit, per l’elaboració del PAES l’Ajuntament de Manlleu compta amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona, que des del primer moment ha valorat com encert el Pacte d’Alcaldes/esses i els resultats que

10

aquest compromís pot assolir i en conseqüència ha endegat un programa de suport als ajuntaments en l’elaboració del PAES. D’acord amb els resultats de l’inventari de gasos d’efecte hivernacle del municipi, l’Ajuntament de Manlleu es compromet a assolir, per l’any 2020, un valor inferior de 3,1889 t.CO2/càpita de les emissions totals del municipi (exceptuant les del sector primari i industrial) que correspon a la reducció del 20% de les emissions per càpita de l’àmbit del PAES de Manlleu, en base a l’any 2005.

11


2 MARC GENERAL L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), conscients que era necessària una font d'informació objectiva sobre un problema tant complex com el canvi climàtic i de les seves repercussions ambientals, van constituir al 1988 el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Va ser al 1990 quan l'IPCC va acabar el seu primer informe d'avaluació, el qual va tenir un paper important en la creació del Comitè Intergovernamental de Negociació de les Nacions Unides per al Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic (UNFCC) per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Aquest conveni proporciona el marc polític global per fer front a la problemàtica del canvi climàtic. El segon informe del IPCC va facilitar l'entrada de les negociacions a nivell de països, les quals van portar a l'adopció del protocol de Kyoto per part de la UNFCC. El protocol de Kyoto conté el compromís assumit per la majoria de països industrialitzats per reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, responsables de l'escalfament del planeta, en una mitjana del 5,2% respecte l'any 1990, any agafat com a línia base, durant el període 2008-2012. Per tant, és un instrument que reforça les mesures internacionals en resposta al canvi climàtic i detalla les mesures a emprendre per les parts incloses en l'annex I del Conveni Marc sobre Canvi Climàtic i demana la utilització eficient de l'energia i el transport així com la promoció de les energies renovables, entre d'altres punts. Al 2007 es publica el quart informe del IPCC que posa de rellevància que el canvi climàtic ja és una realitat i que les causes del canvi són principalment antropogèniques. Aquest informe posa de manifest que les emissions mundials de GEH per efecte de les activitats han augmentat, des de l'era preindustrial, en un 70% entre 1970 i 2004. Així mateix, cal esmentar la publicació l’any 2006 de l'Informe de Stern, encarregat pel govern del Regne Unit a l'economista Sr. Nicholas Stern, que analitza l'impacte del canvi climàtic sobre l'economia mundial. Les seves

12

principals conclusions confirmen que és necessària una inversió equivalent al 1% del PIB mundial per a mitigar els seus efectes i que de no realitzar-se el món s'exposaria a una recessió que podria suposar el 20% del PIB global. Davant d'aquest escenari global i en el marc d'adoptar els compromisos del Protocol de Kyoto, les respostes de totes les organitzacions internacionals no s'ha fet esperar i les administracions han reaccionat a tots els nivells i han adoptat una sèrie de mesures i compromisos per a aconseguir una reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, fomentades en una major eficiència energètica i en el pes creixent de les energies alternatives. En aquesta línia els ministres d'Urbanisme de la Unió Europea van aprovar en el 2007 l’anomenada "Carta de Leipzig sobre ciutats europees sostenibles", en la ciutat alemanya del mateix nom, que inclou l'objectiu del desenvolupament sostenible de les ciutats de la UE en l'agenda comunitària, tant des del punt de vista econòmic com social i ambiental. Front aquest compromís la Unió Europea va establir dos compromisos claus:

• Reduir almenys un 20% les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquí a 2020; percentatge que podria arribar al 30% en cas d'aconseguir-se un acord mundial que comprometi a altres països desenvolupats a assolir reduccions d’emissions comparables i als països en vies de desenvolupament més avançats a contribuir adequadament en funció de les seves responsabilitats i capacitats respectives.

• Assolir que les energies renovables representin el 20% del consum

energètic de la d'UE en 2020.

Seguint els acords i directrius presos en la Carta de Leipzig i en el Dues Vegades 20 per al 2020, la Comissió Europea en 2008 ha posat en funcionament el "Pacte d'Alcaldes i alcaldesses", una iniciativa molt potent com mecanisme de participació del món local en la lluita contra l'escalfament del planeta. El Pacte consisteix en el compromís de les ciutats que s'adhereixin a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle mitjançant actuacions que incrementin l’eficiència energètica i

13


relacionades amb les fonts d'energies renovables. Per a això, les ciutats i regions signants es comprometen a presentar un PAES per a l'horitzó 2020 que detalli les mesures i estratègies per a assolir els objectius. Així mateix, a nivell estatal també s'han emprès accions en la lluita contra el canvi climàtic complementàries a les accions ja engegades. Conforme a les dades oficials de l'últim Inventari d'Emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle d'Espanya 1990-2007 les emissions difuses han augmentat un 52,2% respecte a l'any base. Per tant, es fan necessàries unes accions urgents entre les quals es troba l'Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta. Horitzó 2007-2012 i 2020. Aquesta estratègia persegueix el compliment dels compromisos d'Espanya en matèria de canvi climàtic i l'impuls de les energies netes, al mateix temps que s'aconsegueix la millora del benestar social, el creixement econòmic i la protecció del medi ambient. Paral·lelament a aquesta estratègia, també a nivell estatal i en matèria d'energia s'ha elaborat el Pla d'Acció 2008-2012 de l'Estratègia d'Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya (E4). Aquest pla identifica els objectius de caràcter estratègic, així com el camí que la política energètica hauria de recórrer per a aconseguir els objectius de la mateixa: seguretat de subministrament en quantitat i preu amb uns nivells d’auto abastament llindars, prenent en consideració l'impacte mediambiental que el seu ús comporta i la important component en relació a la competitivitat de la nostra Economia. Aquest pla s'entrecreua al seu torn amb l'Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta i el Pla d'Energies Renovables 2005-2010. Finalment, a nivell català i de forma paral·lela als compromisos que ha pres l'estat espanyol, Catalunya disposa de dos instruments més. D'una banda, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012 aprovat recentment, concretament al setembre de 2008, i el Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, ambdós en execució.

15


3 EL MUNICIPI DE MANLLEU Manlleu, la capital del Ter, està situada a la part central de la comarca d'Osona, dins la província de Barcelona. L’extensió del municipi és de 17,3 Km2 i al llarg del 2000-2007 el creixement demogràfic del municipi ha estat del 17%. Figura 1 Evolució de la població de Manlleu

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Població 17.520 17.872 18.229 18.549 18.748 19.987 20.248 20.509

Els accessos al municipi es realitzen a través de la carretera C-17 que uneix Barcelona i Ripoll. El seu clima, condicionat per l’orografia del territori, és mediterrani amb tendència continental de muntanya mitjana amb fortes oscil·lacions tèrmiques, degudes al fenomen d’inversió tèrmica que es produeix durant els mesos hivernals. La precipitació mitjana anual és d’uns 750 mm i la temperatura mitjana anual oscil·la al voltant dels 12ºC. El desenvolupament de la ciutat ha estat molt influenciat per el pas del riu Ter pel municipi. La creació del canal industrial de Manlleu entre els anys 1841 i 1848 va representar l’inici de la industrialització moderna a Osona, i va encetar la llarga tradició industrial de la vila. L’activitat industrial ocupa al voltant del 60% de la població activa i ha forjat la personalitat de la població durant més de 150 anys. No obstant això, a partir de la crisi en el sector tèxtil, ocorreguda entre 1983 i 1993, ha fet que les empreses de Manlleu s’estan redistribuint cap al sector terciari, on el lideratge el porten les branques de serveis socials, el comerç de productes alimentaris i el transport i les comunicacions. Actualment la indústria i el sector serveis, ocupen a part més o menys iguals més de la meitat dels treballadors. Pel que fa al vector aigua, el municipi de Manlleu disposa d’una estació depuradora i una potabilitzadora que donen servei al municipi.

16

En relació a la recollida de residus del municipi, no és fins al 2006 quan s’implanta la recollida de matèria orgànica en el municipi i tal com es pot observar en la taula que es presenta a continuació s’ha dut a terme una tasca important des de l’Ajuntament per incrementar la recollida de les diferents fraccions de residus. Figura 2 Evolució de la recollida de residus del m unicipi

Matèria Orgànica

Vidre Paper i cartró Envasos Rebuig

2000 - 218,97 508,48 3,81 7.568,82 2001 - 215,52 345,99 176,82 6.960,18 2002 - 244,04 728,53 328,49 6.667,22 2003 - 269,75 781,93 358,91 6.199,53 2004 - 295 789,78 385,3 6.069,68 2005 - 335,55 823,59 350,76 6.112,98 2006 1.635,70 457,26 1.217,06 533,28 3.719,03 2007 2.290,12 483,87 1.365,64 492,91 2.706,32

17


4 AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI

4.1 METODOLOGIA

4.1.1 MARC DE REFERÈNCIA

El Pacte d'Alcaldes/esses està obert a tots els pobles i ciutats d’Europa, independentment de la seva grandària. Donat que en alguns casos hi ha pobles i ciutats de dimensions reduïdes i no disposen dels recursos necessaris per preparar un inventari d’emissions o per treballar un pla d’acció, es fa necessari el suport d’altres administracions supramunicipals amb més recursos. En aquest sentit, el Pacte d’Alcaldes/esses defineix les estructures de suport, entre elles la Diputació de Barcelona, com les administracions públiques que estan en condicions de proporcionar una orientació estratègica, suport financer i tècnic als municipis amb la voluntat política de signar el Pacte, però no tenen les habilitats i/o recursos per complir les seves exigències. Entre les tasques principals que desenvolupen aquestes estructures s’inclouen:

• Promocionar l’adhesió al Pacte d’Alcaldes/esses dels municipis de la seva àrea i la prestació de suport i coordinació als municipis fins a la signatura.

• Prestar assistència tècnica i estratègica dels municipis disposats a sumar-se al Pacte, però que no tinguin els recursos necessaris per preparar un pla d’acció de l’energia sostenible.

• Proporcionar suport financer als municipis per a despeses

relacionades amb la preparació PAES.

18

• Donar suport en l’aplicació dels PAES i l’organització de jornades de sensibilització en l’àmbit de l’eficiència energètica.

• Informar periòdicament a la Comissió sobre els resultats obtinguts i la

participació estratègica en l'aplicació del Pacte.

A més, existeix estructures de suport de segon nivell, les xarxes d'autoritats locals i regionals que es comprometen a millorar la implantació del Pacte d’Alcaldes/esses mitjançant la promoció de la iniciativa, facilitant l'intercanvi d'experiències entre els seus membres i la defensa d'interès comú en els fòrums adequats. En aquest marc, la Diputació de Barcelona, com estructura de suport de segon nivell, ofereix a tots els municipis signants de la província de Barcelona el finançament i una metodologia comú de treball que cal seguir per redactar els diferents apartats de que constarà el Pla d’Acció d’Energia Sostenible que els municipis hauran de tenir enllestit en el termini d’un any a partir del moment de l’adhesió al Pacte d’Alcaldes/esses.

4.1.2 OBJECTIUS

Els principals objectius de l’elaboració de l’inventari d’emissions de GEH del municipi de Manlleu són:

• Comprendre els fluxos energètics dins del municipi de Manlleu.

• Identificar els consums energètics més importants i de les fonts d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle del municipi.

• Fixar el punt de referència per definir el marc competencial i executiu de l’Ajuntament en matèria de reducció d’emissions de GEH, millora de l’eficiència energètica del municipi i promoció de les energies renovables.

• Donar suport en el procés de planificació d’objectius de reducció dels

consum, eficiència i/o aprofitament d’energies renovables a curt i mig termini.

19


El coneixement adquirit com a resultat de l’avaluació i inventari d’emissions del municipi que a continuació es presenta, permetrà disposar a l’Ajuntament de Manlleu d’un punt de partida per fixar uns objectius realistes i específics que minimitzin l’aportació municipal al canvi climàtic. Aquest treball, serà la base sobre el qual s’haurà de consolidar la planificació energètica municipal que porti al municipi de Manlleu l’any 2020 a complir amb la totalitat dels compromisos subscrits en el Pacte d’alcaldes i alcaldesses, esdevenint una ciutat de referència en la lluita contra l’escalfament global.

4.1.3 ABAST

El període d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH de Manlleu comprèn la sèrie de dades entre els anys 2000 i 2007 per a la totalitat dels sectors d’activitat analitzats, en el cas específic de les emissions a nivell de l’Ajuntament sols es presenten les dades pels anys 2005 i 2007. El 2005, que al llarg del document es presenta ressaltat, és l’any establert per la Unió Europea com a any base per l’elaboració dels PAES, sent l’any sobre el qual es relacionaran tots els compromisos de reducció d’emissions de GEH, eficiència energètica i producció d’energies renovables establerts en el marc de la signatura del Pacte d’alcaldes i alcaldesses. Així mateix, el Pacte requereix dur a terme un informe biennal de seguiment de les accions implantades en el municipi a conseqüència de l’aplicació del PAES. Per tant, s’ha considerat oportú i pertinent presentar els resultats de l’inventari a nivell de l’Ajuntament, complementats amb els resultats de l’any 2007, que actua com escenari tendencial.

4.1.4 FASES DE TREBALL

A continuació es presenta en forma d’esquema les fases de treball seguides en l’elaboració de l’inventari d’emissions de GEH del municipi de Manlleu.

20

Figura 3 Esquema de la metodologia seguida en l’av aluació d’emissions de Manlleu

21


4.1.4.1 ENQUESTA DE PARTIDA

A partir de l’abast de l’estudi definit per a la recopilació de les dades necessàries per a la realització de l’inventari, s’ha dut a terme una primera reunió de planificació dels treballs entre l’Ajuntament de Manlleu, la Diputació de Barcelona i l’empresa consultora lavola en la qual s’ha completat l’enquesta de partida amb l’objectiu de conèixer quina és la situació actual del municipi en matèria d’eficiència energètica i d’emissions de GEH així com de les acciones engegades des del propi ens local en diferents àmbits relacionats amb el present estudi: Agenda 21, Pla d’adequació lumínica, Auditories energètiques, Estudis de mobilitat,... Aquesta enquesta inicial ha permès detectar quina informació està a disposició dels tècnics municipals o la pròpia Diputació i quina cal demanar a organismes oficials encarregats de la seva gestió. Un cop identificada la informació, s’han realitzat visites o contactes telefònics amb tots aquells tècnics municipals que tenen competències en les variables estudiades per tal d’obtenir tota aquella informació necessària per a la realització de l’inventari (consums elèctrics dels diferents equipaments municipals, dels semàfors i de l’enllumenat públic, tipologia de parc mòbil, etc.). La relació dels tècnics municipals contactats per a sol·licitar informació es detallen a continuació:

• Dolors Colom - Tècnica de medi ambient. • Sandra Parés - Tècnica de medi ambient. • Antoni Freixanet – Enginyer municipal. • Ester Bofias – Tècnica de mobilitat.

Al seu torn, s’han redactat les cartes de sol·licitud per requerir tota aquella informació que depèn d’altres organismes. La informació sol·licitada als organismes oficials es relaciona a continuació:

• Producció d’energies renovables del municipi: s’ha sol·licitat el nombre d’instal·lacions d’energies renovables del municipi, Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya.

22

A la vegada, la Diputació de Barcelona ens ha facilitat les dades de les instal·lacions d’energies renovables del municipi que consten en el registre del l’ICAEN. Les dades obtingudes mitjançant aquesta via són les que finalment s’han utilitzat en el present document. Finalment, per completar la recollida de dades s’han dut a terme les Visites d’Avaluació Energètica (VAE) segons metodologia pròpia de la Diputació de Barcelona, en 7 equipaments municipals distribuïts entre les diferents tipologies dels serveis analitzats, que han permès disposar d’una visió detallada de la gestió energètica dels equipaments municipals. La relació dels equipaments municipals i el personal tècnic que ha acompanyat a lavola en les visites es detallen a continuació:

• ASVAT: Manel Gené – President de l’associació. • Can Puget: Facund Pérez – Conserge. • Casa Consistorial: Josep Balasch – Responsable de material. • CEIP Pompeu Fabra: Montse Casas – Directora del CEIP. • CEIP Puig Agut: Lluís Sánchez – Director del CEIP. • Guarderia Colors: Ester Ferrerons – Directora del centre. • Museu Industrial del Ter: Agustí Bofill – Responsable de

manteniment. La selecció dels diferents equipaments ha vingut determinada pel propi ajuntament tenint en compte els següents criteris:

• Edificis als que mai s’ha dut a terme una auditoria energètica (ASVAT i Can Puget).

• Edificis que disposen d’auditories energètiques existents, però es vol analitzar i comparar l’evolució seguida i analitzar criteris específics, com: tancaments i climatització (Casa consistorial, CEIP Pompeu Fabra, CEIP Puig Agut i Museu Industrial del Ter).

• Edificis amb un elevat consum energètic (Guarderia Colors).

23


4.1.4.2 ENTRADA DE DADES AL PROGRAMA LV EMISSIONS

Per al tractament de la informació recopilada s'ha emprat el programa LV EMISSIONS, software en format Excel específic per a l’elaboració d’inventaris d’emissions municipals elaborat per lavola, que permet dur a terme una avaluació de l’aportació municipal al canvi climàtic des del punt de vista d'emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i del vector energètic. Entre les principals avantatges que presenta la utilització d’aquest programa és que permet dur a terme una doble anàlisi del municipi, diferenciant l’àmbit territorial municipal de l’àmbit funcional del municipi:

• Àmbit territorial del municipi. Es considera consum territorial com el consum energètic considerant exclusivament tots els consumidors d'energia dintre dels límits del terme municipal, sense distingir el caràcter supramunicipal d'algunes instal·lacions. És a dir, es comptabilitza el consum energètic total de les instal·lacions que es troben dins del municipi encara que aquestes donin servei a altres municipis.

• Àmbit funcional del municipi. Es calcula el consum funcional de cada municipi mitjançant assignacions de consum energètic proporcionals a la càrrega desviada del municipi, tenint en compte sols el percentatge del consum associat al municipi analitzat d’aquelles instal·lacions supramunicipals tant de dins com de fora del terme municipal que li donen servei.

En el cas de l’inventari d’emissions de GEH de Manlleu, les sèries de dades i resultats presentats fan referència únicament a l’àmbit funcional que incorpora tots els fluxos del municipi, tal com es mostra a la figura adjunta.

24

Figura 4 Consums energètics considerats en l’avalu ació d’emissions

4.1.4.2.1 VARIABLES ESTUDIADES

La utilització d’aquest programa informàtic permet fer el tractament de les dades del municipi de forma global i per sectors així com de les dependències municipals, en relació a:

• Consums energètics: inclou els consums d'electricitat, de gas natural, GLP i combustibles líquids així com la seva diferenciació per sectors d'activitat en cas de dades a nivell de municipi i per fonts de consum en el cas de tractar-se de consums propis de l'entitat local.

• Emissions associades als consums energètics del municipi: es calculen les emissions generades en el consum d’electricitat, gas

25


natural, GLP i combustibles líquids així com la distribució de les emissions per sectors d’activitat.

• Producció local d'energia: inclou la producció d'energia elèctrica amb l'objectiu d'establir el grau de proveïment energètic en energies renovables així com el grau de proveïment en recursos locals.

• Instal·lacions supramunicipals: inclou el consum energètic de l’ETAP, I’EDAR i de les plantes de tractament de residus: abocador de residus municipals i planta de compostatge.

26

Figura 5 Variables estudiades en l’inventari

27


4.1.4.2.2 FACTORS D’EMISSIÓ EMPRATS

Un cop recopilats tots els consums del municipi de Manlleu, per dur a terme el càlcul de les emissions generades pel municipi es fa ús dels factors d’emissió associats a cada font de consum. En aquest sentit, per al càlcul s’han aplicat els diferents factors d’emissió facilitats per diferents organismes oficials i s’han emprat els potencials d’escalfament del quart informe de 2007 del IPCC que considera que el metà té un potencial d’escalfament 25 vegades superior que el CO2 i l’òxid nitrós de 298 vegades superior al CO2 i amb el que s’extreu la següent fórmula:

1 CO2eq. = 1 CO2 + 25 CH4 + 298 N2O Taula 1 Fonts dels factors d’emissió per als difere nts combustibles.

FONTS D’EMISSIÓ FONT FACTORS EMISSIÓ

Electricitat DESGEL I UNESA (segons OCCC)

Gas natural IPCC

Gasos Liquats de Petroli IPCC

Combustibles Líquids IPCC

Residus SIMU-R i LCA-IWM (ECOINVENT)

4.1.4.3 AVALUACIÓ D’EMISSIONS DE GEH

Un cop entrada la informació al programa LV EMISSIONS, s’ha portat a terme l’avaluació de les emissions de GEH del municipi de Manlleu, que esdevé l’instrument bàsic que ha de permetre a l’Ajuntament definir la seva estratègia en matèria d’eficiència energètica i mitigació del canvi climàtic, entès com a PAES, donant així resposta als compromisos establerts en l’adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses de la Unió Europea. L’avaluació d’emissions es presenta en 3 apartats principals, segons l’àmbit d’anàlisi adoptat, sent:

28

• Àmbit municipal: s’analitzen els consums energètics i emissions de GEH associades a les diferents fonts emissores resultants dels fluxos de funcionament del municipi, tenint en compte la totalitat de sectors econòmics que el conformen.

• Àmbit ajuntament: es calculen les emissions generades pels consums energètics dels diferents serveis i instal·lacions que disposa i fa ús l’Ajuntament per dinamitzar el municipi.

• Àmbit mobilitat: s’estudien les emissions de GEH associades a la

mobilitat del municipi, tenint en compte tant el trànsit urbà, com el transport públic i la flota de vehicles de l’Ajuntament, tant pròpia com del serveis externalitzats.

Per facilitar la comprensió de l’inventari, destacar que prèviament a l’avaluació detallada de les emissions, es presenta una síntesi de les emissions totals del municipi i del propi Ajuntament, destacant que:

• Presenta de forma sintètica i detallada l’evolució de les emissions totals del municipi des de l’any 2000 fins l’any 2007 i per a l’Ajuntament pels anys 2005 i 2007, per sectors d’activitat i instal·lacions respectivament.

• Defineix emissions totals, com les emissions del consum energètic de tots els sectors, més les emissions associades al tractament de residus i al cicle de l’aigua, menys les emissions estalviades per la producció local d’energia (solar fotovoltaica i mini hidràulica, sense tenir en compte les emissions estalviades en solar tèrmica doncs aquestes ja queden imputades en una reducció del combustible de suport –gas natural, gasoil, electricitat, etc –, evitant la doble comptabilitat d’aquestes).

4.1.4.4 FONTS D’INFORMACIÓ

La informació necessària per la realització de l’inventari s’enumera a continuació acompanyada de la font d’obtenció de les dades:

29


• Consums energètics del municipi (Electricitat i Gas Natural). Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona. En els anys que no es disposen dades reals per cada sector s’ha realitzat una extrapolació a partir de les dades de que es disposen. En aquest sentit, als sectors primari, industrial i domèstic s’ha estimat el consum elèctric del 2007, mentre que en el cas del sector serveis i sector transport l’estimació s’ha fet per als anys 2004-2007. Així mateix, en el cas del gas natural, s’ha realitzat una estimació per als anys 2005-2007 en el sector serveis i el sector industria i únicament per l’any 2007 en el cas del sector domèstic.

• Consum de GLP dels diferents sectors del municipi. Dada estimada a partir de les dades facilitades per la Diputació de Barcelona en base a les dades a disposició de l’ICAEN, seguint les directrius donades per la Diputació de Barcelona que pondera el consum de GLP de cada sector econòmic a partir de les dades del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Per últim, en relació a la disponibilitat de dades de GLP es disposava del consum total de GLP del municipi per als anys 2000-2005, i s’ha dut una estimació de les dades per als anys 2006 i 2007.

• Consum de combustibles líquids del municipi i assignacions de

consums per els diferents sectors d’activitat. Dades estimades a partir del càlcul del subindicador 25.1 de la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat. S’ha escollit aquesta metodologia front el mètode de la Red de Ciudades por el Clima per la disponibilitat de dades de partida.

• Consums energètics dels equipaments municipals, semàfors i

enllumenat públic. Dades facilitades per l’Ajuntament de Manlleu.

• Consums de les flotes dels vehicles pròpies, de la flota dels serveis externalitzats. Dades facilitades per l’Ajuntament.

• Consums energètics de la depuradora de Manlleu. Dades facilitades per el Consell Comarcal d’Osona. Alhora de comptabilitzar el consum energètic de les instal·lacions supramunipals que donen servei a altres municipis s’ha comptabilitzat únicament el consum associat al

30

municipi de Manlleu, ponderant els consums per la població del municipi.

• Consums energètics de l’estació potabilitzadora de Manlleu.

• Quantitat de residus generats de les diferents fraccions. Dades

obtingudes de l’Agència de Residus de Catalunya.

• Caracterització dels envasos generats en el municipi. Dades facilitades per ECOEMBES. Al disposar de la caracterització dels anys 2005-2007, s’ha considerat per al període 2000-2005 la caracterització del 2005.

• Parc de vehicles del municipi. Dades obtingudes del IDESCAT.

31


4.2 RESUM DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI

4.2.1 EMISSIONS TOTALS DE GEH DEL MUNICIPI

Les emissions totals de GEH de Manlleu corresponen a les emissions de tots els sectors, les dels residus i del cicle de l’aigua menys les emissions estalviades per la producció d’energia existents al municipi. Taula 2 Evolució de les emissions totals de GEH del municipi, 2000-2007

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Primari 1 3.425,68 3.733,16 4.168,08 5.387,45 5.553,08 5.750,07 5.746,52 5.633,93

Industrial 28.485,75 28.240,11 31.046,93 29.983,93 28.999,15 34.255,37 31.585,47 33.336,13

Serveis 10.156,11 12.798,28 13.891,02 12.727,18 14.066,43 16.363,59 14.906,18 15.537,13

Domèstic 21.142,66 14.352,72 16.504,10 15.708,47 17.367,62 20.529,30 18.744,66 19.056,83

Transport 32.522,91 33.214,12 31.285,09 35.035,35 34.529,91 32.924,18 34.158,45 33.964,03

Aigua 546,3 521,4 572,07 501,27 524,24 644,67 581,44 609,24

Residus 9.307,60 8.410,34 7.762,37 7.117,70 6.909,05 6.964,13 4.133,52 1.784,62

Producció Energia -1.636,34 -1.542,24 -2.050,31 -1.794,56 -1.706,36 -1.512,75 -1.363,63 -1.391,91

Total 103.950,67 99.727,89 103.179,35 104.666,79 106.243,12 115.918,56 108.492,61 108.530,00

1 Les emissions associades al sector primari no inclouen les emissions pròpies de l’activitat agrícola i ramadera que en principi no s’han considerat.

32

Figura 6 Evolució de les emissions totals de GEH d e Manlleu 2000-2007

Les emissions totals del municipi de Manlleu han evolucionat amb una tendència a l’alça fins l’any 2005 en el qual s’ha invertit aquesta tendència i han disminuït fins l’any 2007. Taula 3 Evolució de les emissions totals de GEH per càpita del municipi

t. CO2

eq./habitant 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Manlleu 6,03 5,67 5,77 5,74 5,76 5,88 5,43 5,36

A l’igual que l’evolució de les emissions globals, el valor d’emissions per càpita la població també va créixer fins l’any 2005.

33


4.2.2 EMISSIONS TOTALS DE GEH DE L’AJUNTAMENT

Les emissions totals de GEH de l’Ajuntament de Manlleu corresponen a les emissions dels diferents serveis, instal·lacions i equipaments que aquest disposa, menys les emissions estalviades per la producció d’energia d’instal·lacions de titularitat municipal. Taula 4 Evolució de les emissions totals de GEH de l’Ajuntament, 2005-2007

t. CO2 eq. 2005 2007

Enllumenat públic 962,34 860,92 Semàfors 36,63 28,13 Equipament s municipals 1.165,24 1.463,01 Flota vehicles municipals 61,37 72,96 Flota vehicles serveis externalitzats 204,63 207,39 Transport públic 13,42 13,42 Producció energia sector municipal -120,87 -125,53 Total 2.322,76 2.520,30

Les emissions totals de l’Ajuntament han experimentat un creixement des del 2005 al 2007. Aquest fet està directament relacionat al creixement que han experimentat les emissions derivades dels equipaments municipals. En canvi, pel que fa a l’enllumenat públic i als semàfors, hi ha una disminució de les emissions associades.

34

4.3 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI

El primer àmbit d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH, tal com es descriu a l’apartat de metodologia, fa referència a la descripció de les emissions totals de GEH del municipi. En aquest sentit, en un primer punt es descriuen els consums energètics associats a la totalitat de sectors d’activitat del municipi i en un segon punt es detallen les emissions associades al consum energètic descrit prèviament.

4.3.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA DEL MUNICIPI

4.3.1.1 CONSUM TOTAL DEL MUNICIPI

1. Per sectors El creixement dels consums energètics experimentat en el període 2000-2007 ha estat del 19%, interval en el que s’han incrementat els consums energètics de tots els sectors d’activitat i especialment els sectors primari i industrial, amb uns creixements del 75% i 40% respectivament. No obstant això, si analitzem ara la tendència experimentada entre els anys 2005-2007 (anys de referència de l’inventari) s’observa com també hi ha hagut un creixement dels consums però no ha estat en tots els sectors, hi ha hagut un descens dels consums energètics associats al sector primari i sector industrial, amb un descens del 1% en els dos casos. Al seu torn si analitzem, per l’any 2005, la distribució dels consums energètics per sector d’activitat s’observa que el sector transport, el sector industrial i el sector domèstic representen el 83% dels consums energètics del municipi.

35


Taula 5 Evolució dels consums energètics per sector s, 2000-2007

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Primari 11.852,22 13.283,63 14.741,22 19.330,04 19.905,43 20.955,81 20.546,55 20.764,95

Industrial 72.119,56 79.548,19 73.099,69 94.389,21 86.873,94 93.934,22 92.702,18 96.885,52

Serveis 25.955,62 35.156,55 34.037,66 36.069,95 35.183,52 35.772,70 35.590,93 36.474,70

Domèstic 57.561,89 46.481,73 48.225,69 51.453,83 56.717,47 63.055,47 60.882,21 62.601,62

Transport 121.925,44 125.030,07 117.795,24 131.859,10 129.932,09 123.897,06 128.534,85 127.682,41

Aigua 1.174,83 1.198,44 1.222,38 1.243,83 1.257,18 1.340,26 1.339,73 1.375,27

Residus 736,52 736,52 736,52 736,52 736,52 736,52 736,52 746,77

Total 291.326,09 301.435,13 289.858,40 335.082,48 330.606,16 339.692,04 340.332,97 346.531,23

Figura 7 Evolució dels consums energètics 2000-200 7 i distribució per sectors de l’any 2005

Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona

Taula 6 Evolució de l’indicador MWh/hab. per a tot s els sectors del municipi, 2000-2007

MWh/hab. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Primari 0,68 0,74 0,81 1,04 1,06 1,05 1,01 1,01 Industrial 4,12 4,45 4,01 5,09 4,63 4,70 4,58 4,72 Serveis 1,48 1,97 1,87 1,94 1,88 1,79 1,76 1,78 Domèstic 3,29 2,60 2,65 2,77 3,03 3,15 3,01 3,05 Transport 6,96 7,00 6,46 7,11 6,93 6,20 6,35 6,23 Aigua 0,07 0,07 0,07 0,07 0,07 0,07 0,07 0,07 Residus 0,04 0,04 0,04 0,04 0,04 0,04 0,04 0,04 Total 16,63 16,87 15,90 18,06 17,63 17,00 16,81 16,90

36

2. Per fonts energètiques Els combustibles líquids és la primera font energètica del municipi, seguida per l’electricitat i el gas natural. No obstant això, s’observa com en el període 2000-2007 hi ha hagut un descens, del 23%, del consum de GLP en el municipi i en contrapartida un increment important de gas natural en el municipi, sent aquest del 122%- Al seu torn, si analitzem ara l’interval 2005-2007 es comença a veure un descens també en els combustibles líquids, possiblement per la substitució del gasoil C per el gas natural, que segueix a l’alça Taula 7 Evolució dels consums energètics per fonts, 2000-2007

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 97.824,04 97.841,57 99.661,20 102.402,70 105.138,61 107.073,92 108.421,15 108.996,34

Gas Natural 33.436,22 39.873,29 36.100,11 54.562,01 57.098,50 66.064,79 68.309,56 74.121,78

CL 152.409,85 156.242,02 147.025,61 171.419,84 161.820,12 160.160,38 157.461,92 157.525,38

GLP 7.655,98 7.478,25 7.071,48 6.697,93 6.548,93 6.392,95 6.140,34 5.887,74

Total 291.326,09 301.435,13 289.858,40 335.082,48 330.606,16 339.692,04 340.332,97 346.531,23



37


Taula 8 Evolució de l’indicador MWh/hab. per fonts energètiques

MWh/hab. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 5,58 5,47 5,47 5,52 5,61 5,36 5,35 5,31 Gas Natural 1,91 2,23 1,98 2,94 3,05 3,31 3,37 3,61 CL 8,70 8,74 8,07 9,24 8,63 8,01 7,78 7,68 GLP 0,44 0,42 0,39 0,36 0,35 0,32 0,30 0,29 Total 16,63 16,87 15,90 18,06 17,63 17,00 16,81 16,90

Taula 9 Evolució de l’energia consumida per habitan t i any, 2000-2007

tep/hab. any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Manlleu 1,43 1,45 1,37 1,55 1,52 1,46 1,45 1,45 Xarxa de Municipis cap a la Sostenibilitat 1,41 1,48 1,44 1,45 1,46 1,51 1,40 -

L’indicador de la Xarxa de Municipis cap a la sostenibilitat de Manlleu l’any 2005 es trobava un 3,3% del valor mig dels 68 municipis de la Xarxa. La seva tendència és a la baixa, tot i que amb un percentatge del 0,7% i amb un manteniment de l’any 2006 al 2007. Si comparem l’evolució amb el valor mig de la Xarxa, en canvi ha seguit una taxa de decreixement superior, al voltant del 7,3%. En aquest sentit es fa necessari aplicar accions en el municipi per tal d’assolir taxes de decreixement superiors.

4.3.1.2 CONSUM DEL SECTOR PRIMARI

El consum de combustibles líquids és la primera font energètica del sector primari, seguida de l’electricitat i els gasos liquats de petroli. Tot i que durant el període 2000-2007 s’observa una tendència a l’alça dels consums energètics d’aquest sector s’observa com a partir del 2005 la tendència s’inverteix, sent el descens dels consums energètics en aquest darrer interval del 1%, i que a la vegada afecta a totes les fonts energètiques del municipi.

38

Taula 10 Evolució dels consums energètics del secto r primari per fonts, 2000-2007

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 1.229,60 1.164,40 1.018,29 1.368,54 1.307,00 1.382,00 1.292,00 1.302,40 Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 CL 10.239,83 11.745,32 13.369,35 17.626,60 18.270,99 19.254,16 18.947,53 19.168,17 GLP 382,80 373,91 353,57 334,90 327,45 319,65 307,02 294,39 Total 11.852,22 13.283,63 14.741,22 19.330,04 19.905,43 20.955,81 20.546,55 20.764,95

Figura 9 Evolució dels consums energètics del sec tor primari 2000-2007 i distribució per fonts a l’any 2005


4.3.1.3 CONSUM DEL SECTOR INDUSTRIAL

En el període 2000-2007 el consum energètic associat al sector industrial ha patit un creixement del 34%. No obstant això, s’observa com en aquest període hi ha hagut una reducció dels consums energètics associats als combustibles líquids i gasos liquats de petroli associat possiblement a l’increment experimentat en les altres dues fonts energètiques del municipi, l’electricitat i gas natural.

39


La tendència experimentada en l’interval 2005-2007, anys de referència de l’inventari, és molt similar a la dels anys anteriors i no es pot parlar d’un canvi de tendència. Taula 11 Evolució dels consums energètics del secto r industrial per fonts, 2000-2007

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 42.030,46 46.433,18 47.737,22 48.591,63 50.390,23 51.734,92 53.548,22 55.417,16 Gas Natural 17.077,58 20.909,00 15.549,52 29.692,25 27.673,79 30.322,84 32.971,90 35.620,95 CL 12.141,99 11.356,65 9.009,80 15.344,60 8.066,12 11.150,37 5.484,66 5.178,71 GLP 869,54 849,35 803,15 760,72 743,80 726,09 697,40 668,71 Total 72.119,56 79.548,19 73.099,69 94.389,21 86.873,94 93.934,22 92.702,18 96.885,52

Figura 10 Evolució dels consums energètics del sec tor industrial 2000-2007 i distribució per fonts de l’any 2005


4.3.1.4 CONSUM DEL SECTOR SERVEIS

El creixement experimentat en el sector serveis és molt similar a l’experimentat en el sector industrial, sent l’increment dels seus consums energètics associats del 40%. No obstant això, en aquest mateix període s’observa un canvi de tendència en el consum energètic per fonts, s’observa un fort retrocés de l’ús de combustibles líquids i gasos liquats de petroli a favor de les altres dues fonts, consum de gas natural i consum d’electricitat.

40

En aquest sentit, a l’any 2005 el major pes dels consums energètics associats al sector serveis s’associa al consum elèctric, que representa el 72% d’aquests. Augment associat al fort increment dels aparells elèctrics així com l’increment d’aires condicionats en el sector serveis. Taula 12 Evolució dels consums energètics del secto r serveis per fonts, 2000-2007

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 17.298,86 25.988,68 25.137,96 25.874,95 25.818,12 25.761,05 25.704,27 25.647,36 Gas Natural 3.142,44 3.900,99 4.506,88 5.792,46 5.665,30 6.296,01 6.926,72 7.557,44 CL 3.752,43 3.545,89 2.765,44 2.861,12 2.192,98 2.244,41 1.546,84 1.914,94 GLP 1.761,89 1.720,99 1.627,38 1.541,41 1.507,12 1.471,22 1.413,09 1.354,96 Total 25.955,62 35.156,55 34.037,66 36.069,95 35.183,52 35.772,70 35.590,93 36.474,70

Figura 11 Evolució dels consums energètics del sec tor serveis 2000-2007 i distribució per fonts de l’any 2005


4.3.1.5 CONSUM DEL SECTOR DOMÈSTIC

L’evolució dels consums energètics associats al sector domèstic s’han incrementat en un 8,76% en el període 2000-2007. No obstant això, en el període 2005-2007 la tendència comença a canviar, i el descens experimentat ha estat del 0,72%, associat a la reducció dels

41


consums energètics associats a l’electricitat, als gasos liquats de petroli i als combustibles líquids. Si ens fixem en l’any 2005 l’electricitat i el gas natural suposen el 88% dels consum energètic del municipi. Taula 13 Evolució dels consums energètics del secto r domèstic per fonts, 2000-2007

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 34.233,60 21.710,37 23.874,95 24.476,22 25.854,94 26.680,94 26.536,94 25.254,16 Gas Natural 13.216,20 15.063,30 16.043,70 19.077,30 23.759,41 29.445,93 28.410,93 30.943,39 CL 5.515,97 5.218,64 4.061,81 3.879,33 3.171,59 3.090,71 2.248,10 2.869,48 GLP 4.596,12 4.489,43 4.245,23 4.020,97 3.931,53 3.837,89 3.686,24 3.534,59 Total 57.561,89 46.481,73 48.225,69 51.453,83 56.717,47 63.055,47 60.882,21 62.601,62

Figura 12 Evolució dels consums energètics del sec tor domèstic 2000-2007 i distribució per fonts de l’any 2005


4.3.1.6 CONSUM DEL SECTOR TRANSPORT

L’evolució dels consums energètics en els sector transport ha estat gradual en el període 2000-2007, sent el seu creixement del 4,72%, molt similar al creixement experimentat per al període 2005-2007 que ha estat del 3,06%. Els combustibles líquids són la principal font energètica del municipi.

42

Taula 14 Evolució dels consums energètics del secto r transport, 2000-2007

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 1.856,70 1.346,50 670,40 847,53 511,14 174,75 0,00 0,00 Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 CL 120.023,11 123.639,00 117.082,69 130.971,65 129.381,91 123.684,20 128.498,25 127.647,32 GLP 45,63 44,57 42,15 39,92 39,03 38,10 36,60 35,09 Total 121.925,44 125.030,07 117.795,24 131.859,10 129.932,09 123.897,06 128.534,85 127.682,41

Figura 13 Evolució dels consums energètics del sec tor transport 2000-2007 i distribució per fonts de l’any 2005

4.3.1.7 CONSUM DEL SECTOR RESIDUS

Les dades de la taula corresponen al consum de combustibles líquids fruit dels serveis de recollida de residus al municipi. Al disposar-se únicament de dades del 2005-2007, s’ha considerat constant per al període 2000-2006, els consums energètics del 2005. El creixement experimentat associat al consum de combustibles líquids ha patit un increment del 1,39%.

43


Taula 15 Evolució dels consums energètics del sect or residus per fonts, 2000-2007

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 CL 736,52 736,52 736,52 736,52 736,52 736,52 736,52 746,77 GLP 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Total 736,52 736,52 736,52 736,52 736,52 736,52 736,52 746,77

Figura 14 Evolució dels consums energètics del s ector residus 2000-2007 i distribució per fonts de l’any 2005

Font: Dades facilitades per l’Ajuntament de Manlleu

4.3.1.8 CONSUM DEL SECTOR AIGUA

Els consums expressats en la següent taula corresponen al consum de l’ETAP i l’EDAR de Manlleu i al consum associat al bombament d’aigua del municipi. En aquest sentit, els consums energètics associats al vector aigua han experimentat un creixement del 17% en el període 2000-2007, que s’associa al creixement poblacional experimentat en el municipi en aquest mateix període.

44

Taula 16 Evolució dels consums energètics del secto r aigua per fonts, 2000-2007

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 1.174,83 1.198,44 1.222,38 1.243,83 1.257,18 1.340,26 1.339,73 1.375,27 Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 CL 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 GLP 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Total 1.174,83 1.198,44 1.222,38 1.243,83 1.257,18 1.340,26 1.339,73 1.375,27

Figura 15 Evolució dels consums energètics dels se ctor aigua 2000-2007 i distribució per instal·lacions l’any 2005

Font: Dades estimades a partir de les dades facilit ades per l’Ajuntament de Manlleu i el Consell Comarcal d’Osona.

4.3.1.9 INTENSITAT ENERGÈTICA LOCAL

Taula 17 Evolució de la intensitat energètica local 2000-2007

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kWh 291.326.09 301.435.13 289.858.40 335.082.48 330.606.16 339.692.04 340.332.97 346.531.23

PIB (euros) 297.820.00 320.300.00 326.257.58 335.131.79 340.963.08 346.895.84 358.690.29 374.436.79

kWh/PIB 0,98 0,94 0,89 1,00 0,97 0,98 0,95 0,93

45


4.3.1.10 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA

Taula 18 Evolució de la producció local d’energia 2 000-2007

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Hidràulica 3.519 3.780 4.381 4.453 4.092 3.145 3.128 3.128 Fotovoltaica 0 0 0 0 0 0 14 14 Total 3.519 3.780 4.381 4.453 4.092 3.145 3.142 3.142

Taula 19 Grau d’autobastament energètic en recursos renovables

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Hidràulica 1,2079% 1,2975% 1,5038% 1,5285% 1,4046% 1,0795% 1,0737% 1,0737% Fotovoltaica 0,0000% 0,0000% 0,0000% 0,0000% 0,0000% 0,0000% 0,0048% 0,0048% Total 1,2079% 1,2975% 1,5038% 1,5285% 1,4046% 1,0795% 1,0785% 1,0785%

Taula 20 Grau d’autobastament energètic en recursos locals

MWh 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Hidràulica 1,2079% 1,2975% 1,5038% 1,5285% 1,4046% 1,0795% 1,0737% 1,0737% Fotovoltaica 0,0000% 0,0000% 0,0000% 0,0000% 0,0000% 0,0000% 0,0048% 0,0048% Total 1,2079% 1,2975% 1,5038% 1,5285% 1,4046% 1,0795% 1,0785% 1,0785%

46

4.3.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI

4.3.2.1 EMISSIONS TOTALS DEL MUNICIPI

1. Per sectors

Les emissions globals del municipi han patit un increment del 4% en el període 2000-2007, període en el qual els sectors primari i serveis han experimentat majors creixements, del 64 i 53% respectivament. En contrapartida, els sectors que han patit un major descens de les emissions associades són el sector residus i sector domèstic, amb uns descensos respectius del 81% i 10%. El fort descens del sector residus es troba associat a una millora en la recollida selectiva per part de la població del municipi així com l’aprofitament del biogàs, a partir del 2007, en l’abocador d’Orís. Tot i el creixement de les emissions en l’interval 2000-2007, l’any 2005 és el punt d’inflexió on la tendència canvia. A partir d’aquest any, les emissions associades als diferents sectors d’activitat, a excepció del sector transport, tendeixen a reduir-se. Taula 21 Evolució de les emissions de GEH per sectors 2000-2 007

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Primari 3.425,68 3.733,16 4.168,08 5.387,45 5.553,08 5.750,07 5.746,52 5.633,93

Industrial 28.485,75 28.240,11 31.046,93 29.983,93 28.999,15 34.255,37 31.585,47 33.336,13

Serveis 10.156,11 12.798,28 13.891,02 12.727,18 14.066,43 16.363,59 14.906,18 15.537,13

Domèstic 21.142,66 14.352,72 16.504,10 15.708,47 17.367,62 20.529,30 18.744,66 19.056,83

Transport 32.522,91 33.214,12 31.285,09 35.035,35 34.529,91 32.924,18 34.158,45 33.964,03

Aigua 546,3 521,4 572,07 501,27 524,24 644,67 581,44 609,24

Residus 9.307,60 8.410,34 7.762,37 7.117,70 6.909,05 6.964,13 4.133,52 1.784,62

Total 105.587,01 101.270,13 105.229,66 106.461,35 107.949,48 117.431,31 109.856,24 109.921,91

47


Figura 16 Evolució de les emissions de GEH 2000-20 07 i distribució per sectors de l’any 2005

Font: Càlculs realitzats a partir de les dades de l ’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona

Taula 22 Evolució de l’indicador de t.CO2/hab. per a tots els sectors del municipi

t. CO2 eq./hab. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Primari 0,20 0,21 0,23 0,29 0,30 0,29 0,28 0,27 Industrial 1,63 1,58 1,70 1,62 1,55 1,71 1,56 1,63 Serveis 0,58 0,72 0,76 0,69 0,75 0,82 0,74 0,76 Domèstic 1,21 0,80 0,91 0,85 0,93 1,03 0,93 0,93 Transport 1,86 1,86 1,72 1,89 1,84 1,65 1,69 1,66 Aigua 0,03 0,03 0,03 0,03 0,03 0,03 0,03 0,03 Residus 0,53 0,47 0,43 0,38 0,37 0,35 0,20 0,09 Total 6,03 5,67 5,77 5,74 5,76 5,88 5,43 5,36

2. Per fonts

La font energètica que ha un patit un major increment de les seves emissions, en l’interval 2000-2007, ha estat el gas natural, amb un increment del 148%. Per contra, les emissions associades al consum de combustibles líquids, gasos liquats de petroli i combustibles líquids han patit un descens important en el mateix període.

48

No obstant això, si s’analitza l’evolució agafant com a any de referència l’any 2005, aquest any esdevé el punt d’inflexió a partir del qual les emissions comencen a reduir-se, sent la reducció general per totes les fonts energètiques a excepció del gas natural, que continua en creixement. A la vegada si analitzem els consums energètics del 2005 s’observa com les emissions associades a l’electricitat representen el 44% de les emissions i als combustibles líquids el 36%. Taula 23 Evolució de les emissions de GEH per fonts 2000-200 7

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 45.488,18 39.919,36 46.641,44 41.268,29 43.842,80 51.502,56 47.054,78 48.285,38

Gas Natural 6.780,55 8.085,92 7.320,76 11.064,66 12.792,59 15.148,92 15.454,05 16.846,56

CL 42.396,37 43.249,83 42.029,20 45.623,27 43.052,89 42.500,48 41.958,49 41.812,55

GLP 1.813,07 1.770,98 1.674,65 1.586,18 1.550,90 1.513,96 1.454,14 1.394,32

Residus 9.108,85 8.211,59 7.563,62 6.918,95 6.710,30 6.765,38 3.934,77 1.583,10

Total 105.587,02 101.237,69 105.229,67 106.461,34 107.949,49 117.431,30 109.856,23 109.921,91

Figura 17 Evolució de les emissions de GEH 2000-20 07 i distribució per fonts de l’any 2005


49


Taula 24 Evolució de l’indicador t.CO2/hab. per a t otes les fonts del municipi

t. CO2 eq./hab. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 2,60 2,23 2,56 2,22 2,34 2,58 2,32 2,35 Gas Natural 0,39 0,45 0,40 0,60 0,68 0,76 0,76 0,82 CL 2,42 2,42 2,31 2,46 2,30 2,13 2,07 2,04 GLP 0,10 0,10 0,09 0,09 0,08 0,08 0,07 0,07 Residus 0,52 0,46 0,41 0,37 0,36 0,34 0,19 0,08 Total 6,03 5,66 5,77 5,74 5,76 5,88 5,43 5,36

4.3.2.2 EMISSIONS SECTOR PRIMARI

Les emissions associades al sector primari han patit un increment del 64% en el període 2000-2007, sent els combustibles líquids la font energètica que ha experimentat un major creixement. No obstant això, l’any 2005 és el punt d’inflexió on canvia la tendència en les emissions. En aquest sentit en el període 2005-2007 s’observa una reducció del 2% de les emissions. Taula 25 Evolució de les emissions de GEH del secto r primari per fonts, 2000-2007

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 571,76 475,08 476,56 551,52 545,02 664,74 560,73 576,96 Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 CL 2.763,27 3.169,53 3.607,79 4.756,63 4.930,52 5.009,63 5.113,09 4.987,25 GLP 90,65 88,55 83,73 79,31 77,54 75,70 72,71 69,72 Total 3.425,68 3.733,16 4.168,08 5.387,45 5.553,08 5.750,07 5.746,52 5.633,93

50

Figura 18 Evolució de les emissions de GEH del sec tor primari 2000-2007 i distribució per fonts de l’any 2005


4.3.2.3 EMISSIONS SECTOR INDUSTRIAL

Al igual que en el cas del sector primari, l’increment de les emissions dels sector industrial ha experimentat un creixement del 17% en el període 2000-2007. No obstant això, l’any 2005 es presenta com l’any d’inflexió a partir del qual s’observa una reducció de les emissions. En l’interval 2005-2007 s’observa una reducció de les emissions 3%. Així mateix, si analitzem la distribució de les emissions del sector industrial en l’any 2005 s’observa com les emissions associades al consum elèctric representen el 72% de les emissions del municipi. Taula 26 Evolució de les emissions de GEH del indus trial per fonts, 2000-2007

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 19.544,16 18.944,74 22.341,02 19.582,43 21.012,73 24.884,50 23.239,93 24.549,80 Gas Natural 3.463,17 4.240,15 3.153,30 6.021,31 5.611,98 6.149,19 6.686,39 7.223,59 CL 5.272,49 4.854,08 5.362,42 4.200,05 2.198,30 3.049,74 1.493,99 1.404,38 GLP 205,92 201,14 190,20 180,15 176,15 171,95 165,16 158,36 Total 28.485,75 28.240,11 31.046,93 29.983,93 28.999,15 34.255,37 31.585,47 33.336,13

51


Figura 19 Evolució de les emissions de GEH del sec tor industrial 2000-2007 i distribució per fonts de l’any 2005


4.3.2.4 EMISSIONS SECTOR SERVEIS

En l’interval 2000-2007 s’observa un fort increment de les emissions associades al sector serveis, sent el creixement experimentat del 52%. Al igual que passava amb el sector primari i el sector industrial, l’any 2005 es presenta com el punt d’inflexió en el que es produeix el canvi de la tendència experimentada fins a la data. En l’interval 2005-2007 s’observa com hi ha hagut un descens de les emissions associades al sector serveis del 5%, degut en bona part a la reducció de les emissions associades a l’electricitat, els combustibles líquids i el gasos liquats de petroli. Per contra, les emissions associades al consum de gas natural segueixen la tendència de creixement experimentada en anys anteriors tot i que el creixement és més tènue. Al seu torn, si analitzem la distribució de les emissions durant l’any 2005 s’observa com les emissions associades al consum d’electricitat representen el 76% de les emissions associades a aquest sector d’activitat, factor associat al increment d’aparells d’aire condicionat en els establiments de serveis.

52

Taula 27 Evolució de les emissions de GEH del secto r serveis per fonts, 2000-2007

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 8.043,97 10.603,38 11.764,57 10.427,61 10.766,16 12.391,07 11.155,65 11.361,78 Gas Natural 637,26 791,08 913,95 1.174,66 2.362,43 3.028,38 3.006,20 3.347,94 CL 1.057,64 996,25 827,11 759,88 580,94 595,73 409,69 506,52 GLP 417,25 407,56 385,39 365,03 356,91 348,41 334,64 320,88 Total 10.156,11 12.798,28 13.891,02 12.727,18 14.066,43 16.363,59 14.906,18 15.537,13

Figura 20 Evolució de les emissions de GEH del sec tor serveis 2000-2007 i distribució per fonts de l’any 2005


4.3.2.5 EMISSIONS SECTOR DOMÈSTIC

En contra del que passa amb la resta de sectors d’activitat,.el sector domèstic ha experimentat un descens de les seves emissions en l’interval 2000-2007, sent aquest descens del 10%. No obstant això, l’any 2005 s’arriba a un pic de les emissions a partir del qual les emissions tornen a disminuir. Si analitzem la distribució de les emissions del sector domèstic, per fonts, durant l’any 2005 s’observa com les emissions associades al sector elèctric representen el 62% de les emissions d’aquest sector, per darrera es troba el gas natural amb un 30%.

53


Taula 28 Evolució de les emissions de GEH del secto r domèstic per fonts,

2000-2007

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 15.918,63 8.857,83 11.173,48 9.863,92 10.781,51 12.833,53 11.517,03 11.187,59 Gas Natural 2.680,12 3.054,69 3.253,51 3.868,70 4.818,18 5.971,36 5.761,47 6.275,03 CL 1.455,48 1.377,02 1.071,77 1.023,62 836,87 815,53 593,20 757,16 GLP 1.088,44 1.063,17 1.005,34 952,24 931,05 908,88 872,96 837,05 Total 21.142,66 14.352,72 16.504,10 15.708,47 17.367,62 20.529,30 18.744,66 19.056,83

Figura 21 Evolució de les emissions de GEH del sec tor domèstic 2000-2007 i distribució per fonts de l’any 2005


4.3.2.6 EMISSIONS SECTOR TRANSPORT

Les emissions associades al sector transport han experimentat fluctuacions en el període 2000-2007 i el seu creixement ha estat suau en relació a altres sectors, sent aquest del 4%.-

54

Taula 29 Evolució de les emissions de GEH del secto r transport per fonts, 2000-2007

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Electricitat 863,36 549,37 313,75 341,55 213,15 84,06 0,00 0,00 Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 CL 31.648,74 32.654,20 30.961,37 34.684,34 34.307,52 32.831,10 34.149,78 33.955,72 GLP 10,81 10,56 9,98 9,45 9,24 9,02 8,67 8,31 Total 32.522,91 33.214,12 31.285,09 35.035,35 34.529,91 32.924,18 34.158,45 33.964,03

Figura 22 Evolució de les emissions de GEH 2000-20 07 del sector transport i distribució per fonts de l’any 2005


4.3.2.7 EMISSIONS SECTOR RESIDUS

El sector residus ha estat el sector que ha patit un major descens de les seves emissions en el període 2000-2007, sent aquest del 80%. Això és degut a la implantació de l’aprofitament energètic en l’abocador d’Orís a partir del 2007 així com a la major conscienciació de la ciutadania en prevenció de residus fruit de la feina realitzada per l’Ajuntament en aquests darrers anys.

55


Si analitzem la distribució de les emissions associades al residus a l’any 2005 s’observa com el tractament dels residus és el responsable del 97% de les emissions, sent el transport d’aquest responsable únicament del 3% restant. Taula 30 Evolució de les emissions de GEH del sect or residus per fonts, 2000-2007

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Transport 198,75 198,75 198,75 198,75 198,75 198,75 198,75 201,52 Tractament 9.108,85 8.211,59 7.563,62 6.918,95 6.710,30 6.765,38 3.934,77 1.583,10 Total 9.307,60 8.410,34 7.762,37 7.117,70 6.909,05 6.964,13 4.133,52 1.784,62

Figura 23 Evolució de les emissions de GEH 2000-20 07 del sector residus i distribució per fonts de l’any 2005

4.3.2.8 EMISSIONS SECTOR AIGUA

Les emissions associades al sector aigua estan associades al consum energètic de l’EDAR, l’ETAP i el bombament de l’aigua. Manlleu disposa d’una concessió amb l’Agència Catalana de l’Aigua per agafar aigua del riu Ter. L’aigua s’agafa de l’alçada del Dolçet i es transporta per canonades fins a la planta potabilitzadora situada en el casc urbà.

56

De la planta potabilitzadora es porta l’aigua cap a dos grups de dipòsits situats a l’est del terme: Can Codony i Can Titella. Les canonades van des dels dipòsits generals pels carrers més importants com són l’Avinguda de Roma, l’Avinguda Puigmal, Passeig de Sant Joan i Passeig del Ter. Taula 31 Evolució de les emissions de GEH del sect or aigua per fonts, 2000-2007

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

ETAP 259,45 264,66 271,69 238,06 248,97 306,17 276,14 289,34 EDAR 285,00 255,09 298,44 261,50 273,49 336,32 303,33 317,84 Bombament 1,85 1,66 1,94 1,70 1,78 2,19 1,97 2,07 Total 546,3 521,41 572,07 501,26 524,24 644,68 581,44 609,25

Figura 24 Evolució de les emissions de GEH del sec tor aigua 2000-2007 i distribució per fonts de l’any 2005

Font: Càlculs realitzats a partir de les dades faci litades per l’Ajuntament i el Consell Comarcal d’Osona.

57


4.3.2.9 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA. ESTALVI D’EMISSIONS

Taula 32 Evolució de l’estalvi d’emissions de la pr oducció local d’energia, 2000-2007

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Hidràulica 1.636,34 1.542,24 2.050,31 1.794,56 1.706,36 1.512,75 1.357,55 1.385,70 Fotovoltaica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6,08 6,20 Total 1.636,34 1.542,24 2.050,31 1.794,56 1.706,36 1.512,75 1.363,63 1.391,91

58

4.4 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH A NIVELL D’AJUNTAMENT

El segon àmbit d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH, tal com es descriu a l’apartat de metodologia, fa referència a la descripció de les emissions totals de GEH de l’Ajuntament En aquest sentit, en un primer punt es descriuen els consums energètics associats a la totalitat de serveis, instal·lacions i equipaments municipals i en un segon punt es detallen les emissions associades al consum energètic descrit prèviament.

4.4.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA DE L’AJUNTAMENT

4.4.1.1 CONSUM ENERGÈTIC TOTAL DE L’AJUNTAMENT

El consums energètics associats a l’Ajuntament, sector inclòs dintre del sector serveis realitzant l’anàlisi a nivell de municipi, ha experimentat un increment del 17% del 2005 al 2007. Els sectors que han experimentat majors creixements en aquest període han estat els equipaments i la flota de vehicles municipals, amb uns increments del 31 i 21% respectivament. En contrapartida, els consums energètics associats a l’enllumenat públic i els semàfors han experimentat un descens en aquest mateix període. Si analitzem ara els sectors amb un major pes dins del consum global de l’Ajuntament són els equipaments municipals i l’enllumenat, amb uns percentatges respectius del 55 i 28%. Aquestes xifres s’allunyen de les donades per l’ICAEN en les “Conclusions aportades per l’anàlisi de les dades introduïdes al programa WinCEM durant l’any 2002 per 25 municipis de Catalunya”, on en la mitjana dels municipis estudiats l’enllumenat públic és el responsable del 54% de les emissions del consum energètic de l’Ajuntament, esdevenint els equipaments municipals responsable del 42%. En aquest sentit, s’observa el bon treball realitzat per l’Ajuntament de Manlleu en aquests darrers anys per augmentar l’eficiència energètica de l’enllumenat públic.

59


1. Per sectors

Taula 33 Evolució dels consums energètics per secto rs, 2005-2007

MWh 2005 2007

Enllumenat públic 2.000,71 1.943,38 Semàfors 76,15 63,49 Equipament s municipals 3.910,80 5.115,44 Flota vehicles municipals 261,84 315,98 Flota vehicles serveis externalitzats 758,3 768,55 Transport públic 50,55 50,55 Total 7.058,35 8.257,39


Font: Càlculs realitzats a partir de les dades faci litades per l’Ajuntament

2. Per fonts energètiques Si analitzem l’evolució de les diferents fonts energètiques de l’Ajuntament en el període 2005-2007 s’observa un fort creixement del consum de gas natural i combustibles líquids en relació al consum d’energia elèctrica en el municipi. Al seu torn, i al igual que passava a nivell de municipi, el consum d’energia elèctrica durant l’any 2005 és el responsable del 46% del consum energètic de l’Ajuntament.

60

Taula 34 Evolució dels consums energètics per fonts , 2005-2007

MWh 2005 2007

Electricitat 3.285,27 3.534,93 Gas Natural 2.113,36 2.628,00 CL 1.659,71 2.094,46 GLP 0,00 0,00 Total 7.058,35 8.257,39

Figura 26 Evolució dels consums energètics 2000-20 07 i distribució per fonts de l’any 2005


4.4.1.2 CONSUM ENERGÈTIC DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

L’evolució dels consums energètics associats a l’enllumenat públic han patit un descens en el període 2005-2007 com a conseqüència de les accions continuades que s’estan realitzant per l’Ajuntament, com ara la substitució de les lluminàries existents per altres de més eficients. El descens s’observa tant si analitzem el consum per nombre d’habitants del municipi com per número de punts de llum.

61


Taula 35 Evolució dels indicadors energètics de l’ enllumenat públic municipal, 2005-2007

Enllumenat públic 2005 2007

MWh/hab. 0,1001 0,0948 MWh/punt de llum 0,5687 0,5524

4.4.1.3 CONSUM ENERGÈTIC DELS SEMÀFORS

Al igual que en el cas de l’enllumenat públic, i de forma més acusada, en el període 2005-2007 s’observa un descens del consum associat als semàfors. Taula 36 Evolució dels indicadors energètics dels s emàfors, 2005-2007

Semàfors 2005 2007

MWh/hab. 0,0038 0,0031

MWh/uts. semafòriques 2 0,1641 0,1368

4.4.1.4 CONSUM ENERGÈTIC DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

Els consums energètics associats als equipaments municipals han experimentat en l’any 2007 un creixement del 31% respecte el 2005. En aquest sentit, els equipaments que han experimentat un major increment dels seus consums han estat els equipaments esportius i els equipaments de l’administració, amb uns creixements respectius del 85% i 71% respectivament en relació a l’any 2005. Al seu torn, si ens fixem en el pes dels diferents equipaments, s’observa com els centres esportius són els responsables del 45% dels consums energètics seguits dels centres educatius amb un 26%. Així mateix cal

2 Per unitat semafòrica s’entén el nombre de punts de llum existents (s’han de tenir en compte que cadascuna de les tres òptiques d’un semàfor per vehicles o cadascuna de les dues òptiques d’un semàfor en el cas d’un semàfor per vianants)

62

ressaltar l’alt consum energètic de l’Ajuntament en relació als altres equipaments, tenint aquest un 10% del pes del total d’equipaments municipals. Taula 37 Evolució dels consums energètics dels equi paments municipals, 2005-2007

MWh Electricitat Gas Natural CL TOTAL

2005 2007 2005 2007 2005 2007 2005 2007

Ajuntament 130,98 143,23 279,86 215,60 0,00 0,00 410,84 358,83 Administració 118,34 140,27 0,00 0,00 14,69 87,10 133,03 227,37 C. Educatius 174,86 266,41 464,57 332,70 387,84 491,98 1.027,28 1.091,09 C. Socioculturals 266,84 165,51 71,16 0,00 0,00 0,00 338,00 165,51 C. Esportius 285,71 812,64 1.297,76 2.079,69 186,49 380,31 1.769,96 3.272,64 Altres Edificis 231,69 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 231,69 0,00 Total 1.208,42 1.528,06 2.113,35 2.627,99 589,02 959,39 3.910,80 5.115,44

Figura 27 Evolució dels consums energètics 2005-20 07 i distribució per equipaments de l’any 2005


4.4.1.5 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

A l’any 2005 tots els ratis estan per sota dels donats per la Diputació de Barcelona a excepció del rati de l’Ajuntament i dels centres educatius. No obstant això, en l’ajuntament s’observa una disminució del rati en el període 2005-2007, no sent així en el cas dels centres educatius.

63


Taula 38 Evolució de l’indicador kWh/m 2 dels equipaments municipals, 2005-2007

kWh/m 2 2005 2007 Ratis d’eficiència de la Diputació de

Barcelona Ajuntament 221,24 193,23 133,47 Administració 76,43 165,18 133,47 C. Educatius 92,42 98,16 91,23 C. Socioculturals 40,31 21,84 104,33 C. Esportius 85,33 157,51 227,36 Altres Edificis 12,43 15,41 25,33 Total 70,90 105,78 -

4.4.1.6 CONSUM ENERGÈTIC DE LA FLOTA MUNICIPAL PER DEPARTAMENTS

El consum energètic associat a la flota de vehicles municipal ha patit un creixement en el període 2005-2007 del 21% com a conseqüència dels creixements experimentats en el consum de combustibles líquids en els departaments de la brigada, la policia i la deixalleria. La brigada municipal i la policia són els departaments amb majors consums energètics associats, representant aquest el 80% dels consums energètics associats a la flota municipal- Taula 39 Evolució del consum energètic de la flota de vehicles municipals, 2005-2007

MWh 2005 2007

Brigada 105,69 143,36 Urbanisme 4,43 4,35 Policia 105,91 125,04 Serveis Socials 36,93 29,75 Deixalleria 8,88 13,49 Total 261,84 315,98

64



4.4.1.7 CONSUM ENERGÈTIC SERVEIS EXTERNALITZATS

Al igual que en el cas de la flota de vehicles municipals en el període 2005-2007 s’observa un increment del consum energètic associat a la flota de vehicles externalitzats. No obstant el creixement ha estat reduït, sent aquest del 1% respecte el 2005. Els serveis de recollida de residus són els responsables del 97% dels consums energètics del municipi. Taula 40 Evolució del consum energètic de la flota dels serveis externalitzats, 2005-2007

MWh 2005 2007

RESIDUS. Recollida de residus Osona 229,42 229,42 RESIDUS. Fomento de Construcciones y Contrata, S.A. (FCC, S.A.) 507,11 517,35 JARDINERIA. Vehicle TAC Osona 12,05 12,05 ENLLUMENAT. Anglada 9,73 9,73 Total 758,30 768,54

65




4.4.1.8 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA DE TITULARITAT MUNICIPAL

En el període 2005-2007 s’ha produït un increment de la producció energètica municipal a partir d’energies renovables, sent aquest del 18%. Cal remarcar el fort pes que tenen les instal·lacions de mini hidràuliques del municipi, les quals suposen el 97% de l’energia produïda de titularitat municipal. Taula 41 Evolució de la producció local d’energia, 2005-2007

MWh 2005 2007

Hidràulica 253,91 301,64 Fotovoltaica 6,02 6,02 Total 259,93 307,66

Taula 42 Evolució del grau d’autoabastament amb ene rgies renovables, 2005-2007

% 2005 2007

Hidràulica 3,877% 4,016% Fotovoltaica 0,092% 0,080% Total 3,877% 4,016%

66

Taula 43 Evolució del grau d’autoabastament en recu rsos locals, 2005-2007

% 2005 2007

Hidràulica 3,877% 4,016% Fotovoltaica 0,092% 0,080% Total 3,877% 4,016%

4.4.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L’AJUNTAMENT

4.4.2.1 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS TOTALS DE L’AJUNTAMENT

1. Per sectors

Les emissions de l’Ajuntament en el període 2005-2007, han patit un creixement del 8% com a conseqüència dels increments d’emissions en els equipaments municipal i la flota de vehicles. En contrapartida, l’enllumenat públic i els semàfors han patit un descens en les seves emissions associades. Cal ressaltar, que a l’any 2005 les emissions associades a l’enllumenat públic i els equipaments municipals representen el 87% de les emissions globals de l’Ajuntament. Taula 44 Evolució de les emissions de GEH per àmbit s, 2005-2007

t. CO2 eq. 2005 2007

Enllumenat públic 962,34 860,92 Semàfors 36,63 28,13 Equipament s municipals 1.165,24 1.463,01 Flota vehicles municipals 61,37 72,96 Flota vehicles serveis externalitzats 204,63 207,39 Transport públic 13,42 13,42 Total 2.443,63 2.645,83

67


Figura 30 Evolució de les emissions 2005-2007i dis tribució per àmbits de l’any 2005


2. Per fonts

Durant el període 2005-2007 s’observa un fort creixement de les emissions associades al consum de gas natural i als combustibles líquids, amb uns creixements respectius del 24 i 25%. Les emissions associades al consum d’electricitat són les responsables del 64% de les emissions de l’Ajuntament.

Taula 45 Evolució de les emissions 2005-2007 i dist ribució per fonts

t. CO2 eq. 2005 2007

Electricitat 1.580,22 1.565,97 Gas Natural 428,57 532,93 Combustibles líquids 434,84 546,92 Total 2.443,63 2.645,82

68

Figura 31 Evolució de les emissions 2000-2007 i di stribució per fonts de l’any 2005


4.4.2.2 EMISSIONS DE L’ENLLUMENAT MUNICIPAL

Les emissions associades a l’enllumenat públic del municipi han experimentat un descens del 11% respecte el 2005, descens associat a la reducció dels consums energètics en el període. Taula 46 Evolució dels indicadors d’emissions de GE H de l’enllumenat municipal, 2005-2007

Enllumenat públic 2005 2007

t. CO2 eq./hab. 0,0481 0,0420

t. CO2 eq./punts de llum 0,2735 0,2447

4.4.2.3 EMISSIONS DELS SEMÀFORS

Al igual que en el cas de l’enllumenat públic, també hi hagut un descens de les emissions associades als semàfors, aquest ha estat del 23%.

69


Taula 47 Evolució dels indicadors d’emissions de GE H dels semàfors, 2005-2007

Semàfors 2005 2007

t. CO2 eq./hab. 0,0018 0,0014

t. CO2 eq./ unitats semafòriques 0,0789 0,0606

4.4.2.4 EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

En el període 2005-2007 s’ha experimentat un creixement del 26% de les emissions associades als equipaments municipals. En aquest sentit, si analitzem el creixement per les diferents fonts energètiques s’observa com les emissions associades al ús de combustibles líquids han experimentat un creixement superior al 50% en aquest període, concretament del 63%, sent l’increment de les emissions associades a l’electricitat i el gas natural del 16% i el 24% respectivament. Al seu torn, a l’any 2005 els centres esportius, els centres educatius i els equipaments de l’administració, en els que s’inclou la Casa Consistorial del municipi, són els responsables del 85% de les emissions de l’Ajuntament. Taula 48 Evolució de les emissions dels equipaments municipals, 2005-2007

t. CO2 eq. Electricitat Gas Natural CL TOTAL

2005 2007 2005 2007 2005 2007 2005 2007

Ajuntament 63,00 63,45 56,75 43,72 0,00 0,00 119,75 107,17 Administració 56,92 62,14 0,00 0,00 3,88 22,98 60,80 85,12 C. Educatius 84,11 118,02 94,21 67,47 102,34 129,82 280,66 315,30 C. Socioculturals 128,35 73,32 14,43 0,00 0,00 0,00 142,78 73,32 C. Esportius 137,43 360,00 263,17 421,74 49,21 100,35 449,81 882,09 Altres Edificis 111,44 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 111,44 0,00 Total 581,25 676,93 428,56 532,93 155,43 253,15 1.165,24 1.463,00

70

Figura 32 Evolució de les emissions 2000-2007 i di stribució per equipaments de l’any 2005


4.4.2.5 EMISSIONS DE LA FLOTA DE TRANSPORT MUNICIPAL PER DEPARTAMENTS

Les emissions associades a la flota de vehicles municipals ha experimentat un creixement del 19%. En aquest sentit, els departaments que han experimentat un major creixement de les seves emissions han estat la deixalleria, amb un 53%, la brigada, amb un 36% i la policia, amb un 18%. Per contra, els departaments que han experimentat un descens de les seves emissions són urbanisme i serveis socials, amb uns descensos respectius del 2% i 19%. Taula 49 Evolució de les emissions de GEH de la flo ta de vehicles municipals , 2005-2007

t. CO2 eq. 2005 2007

Brigada 19,96 27,08 Urbanisme 1,13 1,11 Policia 28,12 33,27 Serveis Socials 9,81 7,92 Deixalleria 2,36 3,59 Total 61,38 72,97

Al seu torn, si ens fixem en la distribució de les emissions de la flota municipal per l’any 2005, s’observa com la policia i la brigada representen el 78% de les emissions municipals.

71


Figura 33 Evolució de les emissions de GEH 2005-20 07 i distribució per departaments de l’any 2005


4.4.2.6 EMISSIONS DEL TRANSPORT: SERVEIS EXTERNALITZATS DE L’AJUNTAMENT

Les emissions associades a la flota de transport dels serveis externalitzats de l’Ajuntament han experimentat un creixement del 1% en el període 2005-2007. Si ens fixem ara en la distribució de les emissions per serveis, la recollida de residus realitzada per FCC, S.A. suposa el 68% de les emissions associades a la flota de serveis externalitzats de l’Ajuntament. Taula 50 Evolució del consum energètic de la flota dels serveis externalitzats, 2005-2007

t. CO2 eq. 2005 2007

S. RECOLLIDA DE RESIDUS. Recollida de Residus Osona (recollida selectiva) 61,91 61,91 S. RECOLLIDA DE RESIDUS . FCC, S.A. (orgànica i rebuig) 136,85 139,61 S. MANTENIMENT JARDINERIA. TAC Osona 3,25 3,25 S. MANTENIMENT ENLLUMENAT. Anglada 2,62 2,62 Total 204,63 207,39

72

Figura 34 Evolució de les emissions de GEH 2005-20 07 i distribució per flotes de vehicles de l’any 2005


4.4.2.7 EMISSIONS ESTALVIADES PER LES INSTAL·LACIONS D’ENERGIES RENOVABLES

L’estalvi de les emissions associat a la producció d’energia per les instal·lacions d’energies renovables en el municipi. L’increment de les emissions estalviades en el període 2005-2007 ha estat del 4%. Figura 35 Emissions estalviades per les instal·lac ions municipals per la producció d’energia renovable, 2005-2007

t. CO2 eq. 2005 2007

Hidràulica 118,07 123,07 Fotovoltaica 2,80 2,46 Total 120,87 125,53

73

4.5 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS LLIGADES A LA MOBILITAT: TRÀNSIT URBÀ I TRANSPORT PÚBLIC

El tercer àmbit d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH, tal com es descriu a l’apartat de metodologia, fa referència a la descripció de les emissions de GEH del municipi associades a la mobilitat atès que el transport és el principal sector emissor de GEH del municipi. En aquest sentit, es presenten de forma diferenciada les emissions del transport segons:

• Desplaçaments privats • Transport públic. • Flota de vehicles (propis i serveis externalitzats).

Taula 51 Evolució de les emissions lligades a la m obilitat, 2005-2007

t. CO2 eq. 2005 2007

Desplaçaments privats 32.644,76 33.670,25 Transport públic 13,42 13,42 Transport flota pròpia 266,01 280,36 Total 32.294,18 33.964,03

Figura 36 Evolució de les emissions lligades a la mobilitat i distribució per fonts de l’any 2005

75

5 DIAGNOSI ENERGÈTICA ESTRATÈGICA La diagnosi energètica estratègica pretén identificar, a partir de les dades de l’inventari d’emissions i els fluxos energètics municipals resultants, els principals sectors i activitats consumidores d’energia i emissores de gasos d’efecte d’hivernacle i visualitzar el principals àmbits susceptibles d’actuació que suposin una major reducció, tant a nivell energètic com d’impacte sobre el canvi climàtic. La diagnosi està concebuda com un element que ha de permetre a l’Ajuntament de Manlleu focalitzar l’estratègia d’eficiència energètica i mitigació del canvi climàtic, donant així resposta als compromisos establerts en el marc de la firma del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses de la Unió Europea. Finalment, destacar que l’avaluació de la situació energètica actual i tendencial del municipi que segueix pren com a punt de referència l’àmbit funcional de l’inventari, fruït de la necessitat de determinar l’aportació real del municipi al canvi climàtic des d’una visió de dinamisme i funcionalitat del dia a dia, atès que serà on l’Ajuntament disposarà de majors competències d’actuació.

76

5.1 ANÀLISI DE LES EMISSIONS DE GEH TOTALS

5.1.1 EMISSIONS TOTALS DE GEH DEL MUNICIPI

Les emissions totals de GEH de Manlleu corresponen a les emissions de tots els sectors, les dels residus i del cicle de l’aigua menys les emissions estalviades per la producció d’energia existents al municipi. Taula 52 Evolució de les emissions totals de GEH de l municipi, 2000-2007

t. CO2 eq. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Primari 3.425,68 3.733,16 4.168,08 5.387,45 5.553,08 5.750,07 5.746,52 5.633,93

Industrial 28.485,75 28.240,11 31.046,93 29.983,93 28.999,15 34.255,37 31.585,47 33.336,13

Serveis 10.156,11 12.798,28 13.891,02 12.727,18 14.066,43 16.363,59 14.906,18 15.537,13

Domèstic 21.142,66 14.352,72 16.504,10 15.708,47 17.367,62 20.529,30 18.744,66 19.056,83

Transport 32.522,91 33.214,12 31.285,09 35.035,35 34.529,91 32.924,18 34.158,45 33.964,03

Aigua 546,3 521,4 572,07 501,27 524,24 644,67 581,44 609,24

Residus 9.307,60 8.410,34 7.762,37 7.117,70 6.909,05 6.964,13 4.133,52 1.784,62

Producció Energia -1.636,34 -1.542,24 -2.050,31 -1.794,56 -1.706,36 -1.512,75 -1.363,63 -1.391,91

Total 103.950,67 99.727,89 103.179,35 104.666,79 106.243,12 115.918,56 108.492,61 108.530,00

Figura 37 Evolució de les emissions totals de GEH de Manlleu 2000-2007 i distribució per sectors de l’any 2005

77

En el municipi de Manlleu s’observa que els sectors transport i industrial representen gairebé el 58% de les emissions totals de GEH del municipi, sent per tant, els sectors més influents. També tenen una importància rellevant les emissions derivades del sector domèstic i serveis, amb valors molt similars entorn el 17-14 %. En canvi, el consum energètic del sector primari i el de residus tenen un pes menys important dins del municipi, ja que les seves emissions representen menys del 11 % de les emissions globals. En el cas de les emissions derivades del cicle de l’aigua tenen un impacte gairebé insignificant en el global de les emissions. Si s’observa l’evolució de les emissions totals del municipi existeix una lleugera disminució de les emissions l’any 2007 respecte el 2005. Aquest fet està lligat directament a la gran disminució de les emissions del sector residus (un 74,4%), degut a l’entrada en funcionament de la recollida selectiva de matèria orgànica al municipi i l’entrada en funcionament de l’aprofitament energètic del biogàs en l’abocador controlat d’Orís. Els sectors primari, industrial, serveis, domèstic i del cicle de l’aigua també experimenten una disminució de les emissions totals, afectant també en la disminució global de les emissions del municipi. L’únic sector que experimenta un creixement de les emissions és el sector transports amb un increment inferior al 5%.

78

5.1.2 EMISSIONS TOTALS DE GEH DE L’AJUNTAMENT

Les emissions totals de GEH de l’Ajuntament de Manlleu corresponen a les emissions dels diferents serveis, instal·lacions i equipaments que aquest disposa, menys les emissions estalviades per la producció d’energia d’instal·lacions de titularitat municipal. Taula 53 Evolució de les emissions totals de GEH de l’Ajuntament, 2005-2007

t. CO2 eq. 2005 2007

Enllumenat públic 962,34 860,92 Semàfors 36,63 28,13 Equipaments mun icipals 1.165,24 1.463,01 Flota vehicles municipals 61,37 72,96 Flota vehicles serveis externalitzats 204,63 207,39 Transport públic 13,42 13,42 Producció energia sector municipal -120,87 -125,53 Total 2.322,76 2.520,30

Figura 38 Evolució de les emissions totals de GEH de l’Ajuntament de Manlleu 2005-2007 i distribució per sectors de l’any 2005

El pes més important de les emissions de l’Ajuntament de Manlleu són les derivades dels equipaments municipals, representant gairebé un 48%. En aquests equipaments s’inclou l’Ajuntament (Casa Consistorial), els centres

79

administratius i d’oficines, els educatius, els socioculturals, els esportius i la resta d’usos els trobem dins d’altres edificis. Els edificis que presenten un pes més important en les emissions dels equipaments són els esportius, seguits dels educatius i els socioculturals. La resta d’usos tenen una influència inferior. Les emissions de l’enllumenat públic representen també un percentatge important, amb un 39,38% i en canvi les emissions derivades dels semàfors únicament representen 1,50%. Si ens fixem amb el transport el pes important de les emissions recau sobre la flota de vehicles externalitzats, degut sobretot a la recollida de residus realitzada per FCC, S.A. que representa el 67% de les emissions derivades d’aquest grup. En menor terme hi trobem les emissions derivades de la recollida de residus derivada de Recollida de Residus d’Osona (30%) i el manteniment de jardineria i l’enllumenat tenen un efecte menys important (3%). En el cas del transport municipal hi trobem la brigada municipal, els vehicles d’urbanisme de la policia, dels serveis socials i la deixalleria. En aquest cas, les emissions més importants són les derivades dels vehicles de la Policia, amb un 46%, seguides de la Brigada 35,52%. Si observem la tendència de les emissions de l’any base al 2007 s’observa un increment associat sobretot degut a l’augment de les emissions derivades dels equipaments municipals, que ha representat un augment del 25% de les emissions de GEH associades i de l’augment de les emissions associades a la flota de vehicles municipals.

80

5.1.3 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES

Relació dels punts forts i punts febles detectats en l’anàlisi de les emissions totals del municipi i de l’Ajuntament de Manlleu:

ÀMBIT ENERGÈTIC

PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

MUNICIPI MANLLEU

• Tendència cap a la disminució de les emissions del sector primari respecte l’any base

• Increment de les emissions del sector serveis.

• Lleugera tendència cap a la disminució de les emissions del sector industrial des de l’any base.

• Increment de les emissions derivades del sector transport, el qual l’Ajuntament no hi pot incidir de forma directa però si parcialment en els desplaçaments privats.

• Disminució de les emissions del sector domèstic

• Baixa producció local d’energia.

• Tendència a la baixa de les emissions derivades del cicle de l’aigua.

• Disminució de les emissions del sector residus degut a la implantació de la recollida de la FORM.

AJUNTAMENT

• Reducció de les emissions derivades de l’enllumenat públic.

• Increment de les emissions derivades dels equipaments municipals, sobretot degut a l’augment d’emissions dels equipaments d’administració, els centres educatius i els centres esportius.

81

• Reducció de les emissions derivades dels semàfors.

• Lleuger increment de les emissions derivades de la flota de vehicles externalitzats

• Reducció important en les emissions derivades de la flota de vehicles municipals.

• Lleuger increment de la producció local d’energia del sector municipal

• Increment de la implantació d’energies renovables en els equipaments municipals

• Reducció de les emissions als centres socioculturals i altres edificis.

82

5.2 ANÀLISI DE LES EMISSIONS DE GEH DELS PRINCIPALS SECTORS

A continuació es realitza l’anàlisi energètica i d’emissions dels sectors principals en els quals l’Ajuntament pot incidir en la seva disminució, quedant-ne excloses les emissions derivades del sectors primari i industrial, donat que aquests sectors no són objecte de les accions dels PAES. En aquest sentit s’analitzen les emissions de l’any base dels sectors domèstic, serveis, transport, residus i cicle de l’aigua, que representen el 65,87% de les emissions totals del municipi. Per tant, les accions encaminades a disminuir les emissions d’aquests sectors afecten un volum important de les emissions globals del municipi. En l’avaluació que es realitza a continuació es descriuen els valors d’emissions per cada sector sense tenir en compte les estalviades en la producció local d’energia, que es tracten de forma independent.

5.2.1 EMISSIONS SECTOR DOMÈSTIC

Emissions (t. CO2eq./any) 20.529,30

% Emissions 17,48%

Indicador (t. CO2eq./hab.) 1,03

El sector domèstic representa el 17,48% del global de les emissions de Manlleu. Les emissions d’aquest sector estan dins de l’àmbit d’actuació dels PAES, però l’Ajuntament no disposa d’influència directa per la disminució de les seves emissions, pel que la reducció, a més de mesures que es puguin proposar en el pla d’acció, vindran determinades per mesures supramunicipals. En aquest sentit, des de l’Ajuntament s’impulsaran accions que incentivin l’estalvi i eficiència energètica del sector i en conseqüència, la disminució de les emissions.

83

La major part de les emissions d’aquest sector, un 63%, provenen del consum d’energia elèctrica derivat del funcionament l’enllumenat i equips elèctrics instal·lats a les llars. Aquest percentatge és molt elevat, en comparació amb altres municipis, que generalment el pes important recau sobre el gas natural, donades les condicions climàtiques hivernals i la seva utilització per a calefacció. En el cas de Manlleu, les emissions derivades del consum de gas natural degut al funcionament dels equips de calefacció únicament representen un 29% i les de combustibles líquids i GLP un 4% cada una. En aquest sentit les accions hauran d’anar encarades a la reducció de l’energia elèctrica del municipi. L’evolució de les emissions del sector al llarg dels últims anys ha experimentat un creixement més o menys constant, excepte en els anys 2000 i 2005 en els quals hi trobem pics de consum. Si realitzem l’anàlisi de les emissions per habitatge del municipi de Manlleu i el comparem amb la dada de referència donada en l’Estudi de l’Habitatge de Catalunya, realitzat per l’Institut Cerdà l’any 2006 s’observa com els habitatges de Manlleu estan un 179% per sobre de la mitjana catalana. Això pot ser degut als hiverns freds i estius calorosos que caracteritzen la comarca d’Osona, sent el valor de referència un valor mig que inclou zones més càlides. Taula 54 Evolució de les emissions del sector domès tic ponderat pel nombre d’habitatges, 2000-2007

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Emissions sector

domèstic (t. CO2) 21.142,66 14.352,72 16.504,10 15.708,47 17.367,62 20.529,30 18.744,66 19.056,83

Nº habitatges Manlleu

7.103,00 7.208,00 7.327,00 7.445,00 7.564,00 7.683,00 7.802,00 7.920,00

t. CO2/ habitatge Manlleu

2,98 1,99 2,25 2,11 2,30 2,67 2,40 2,41

t. CO2/ habitatge Catalunya

- - - - - 1,29 - -

Font: Càlculs realitzats a partir de la informació de l’ICAEN facilitada per la Diputació de Barcelona i dades del IDESCAT.

84

5.2.2 EMISSIONS SECTOR SERVEIS


% Emissions 13,93%


El sector terciari representa el 13,93% de les emissions globals del municipi i com en el cas del sector domèstic, l’Ajuntament no té una influència directa en l’estalvi d’emissions derivades del sector,però si que pot realitzar accions per assolir la seva disminució. Per altra banda, les emissions del sector també disminuiran per l’acció de mesures supramunicipals. La major part de les emissions del sector terciari, un 75,72%, provenen del consum elèctric associat a l’enllumenat i els equips elèctrics instal·lats en les diferents activitats econòmiques. Aquest percentatge encara és superior que en el cas del sector domèstic. Una menor part de les emissions, un 18,51% corresponen a les emissions degut al consum de gas natural. I les emissions derivades dels combustibles líquids i el GLP representen el 3,64% i 2,14%, respectivament.

5.2.3 EMISSIONS SECTOR TRANSPORT


% Emissions 28,04%


El transport representa el 28,04% de les emissions del municipi de Manlleu, pel que el sector té un pes important en el global de les emissions municipals. En

85

aquest sentit, l’Ajuntament cal que realitzi accions per a la disminució d’emissions derivades del consum de combustibles líquids del sector, atès que en el marc del Pacte d’alcaldes i alcaldesses a priori es compromet a la seva reducció. Si analitzem el global del sector, pràcticament totes les emissions d’aquest sector són resultat dels desplaçaments privats (99,15%) i únicament un 0,85% provenen del transport municipal i el transport públic. A la vegada si realitzem l’anàlisi per fonts la major part de les emissions del sector transport, un 99,72%, provenen del consum de combustibles líquids i únicament el 0,26% prové de l’electricitat i un 0,03% prové de GLP. L’indicador d’emissions del sector transport és el més elevat dels sectors inclosos dins de l’àmbit d’aplicació del PAES, sent de 1,65 t. CO2eq./hab. Les emissions del transport es troben directament lligades amb l’evolució del parc de vehicles del municipi, sent el rati de CO2eq./vehicle l’any 2005 de 2,47. Taula 55 Evolució de les emissions associades al se ctor transport i el parc mòbil del municipi, anys 2000-2007

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Nº de vehicles 11.626 11.939 12.156 12.475 12.903 13.336 13.696 14.258

t. CO2 transport 32.522,91 33.214,12 31.285,09 35.035,35 34.529,91 32.924,18 34.158,45 33.964,03

86

Figura 39 Comparativa entre les emissions del tran sport i el parc mòbil

Font: Càlculs realitzats a partir dels càlculs de l es emissions del transport segons indicador de la xarxa i la informació obtinguda de l’IDESCAT.

5.2.4 EMISSIONS SECTOR RESIDUS


% Emissions 5,93%


Les emissions derivades del tractament de residus representen el 3,18% de les emissions emeses a l’atmosfera per l’activitat del municipi. Si analitzem el sector globalment, la major part d’aquestes emissions, el 97%, són degudes al tractament del propi residu, mentre que el transport representa el 3% de les emissions restants. Tot i que l’evolució de les emissions degut als residus generats a Manlleu disminueixen des de l’any 2000, l’any 2007 hi ha una disminució més marcada com a conseqüència de l’entrada en funcionament de la recollida de matèria orgànica i l’aprofitament energètic del biogàs en l’abocador d’Orís.

87

Taula 56 Evolució de les emissions derivades de les diferents fraccions de residus

2000 2007 Emissions deriva des de la fracció orgànica i rebuig

9.393,77 2.748,15

Emissions estalviades per la recollida selectiva de vidre, paper i cartró i envasos lleugers

-284,92 -1.165,05

Emissions totals del tractament de residus 9.108,85 1.784,62 Font: Càlculs realitzats a partir de les dades de l ’Agència de Residus de Catalunya

Per la disminució de les emissions de GEH derivades d’aquest sector, cal incidir sobretot en la generació de residus, però també en la seva gestió. Tanmateix, si s’analitza l’evolució de la recollida de les diferents fraccions s’observa com en el període 2000-2007 s’ha dut una tasca important des de l’Ajuntament per incrementar la recollida de les diferents fraccions assolint els objectius definits per el PROGREMIC on es defineixen uns objectius de recollida de les diferents fraccions: 55% per la fracció orgànica, el 75% per al paper i cartró, el 75% per al vidre i 25% per envasos. En aquest sentit, l’Ajuntament en data de 2007 ja ha assolit tals objectius. De totes maneres, cal seguir treballant, sobretot en referència a la recollida de matèria orgànica, per tal d’assolir els potencials de prevenció de residus definits en el programa PROGREMIC per l’Agència de Residus de Catalunya per l’horitzó 2012. Taula 57 Evolució dels percentatges de recollida de les diferents fraccions de residus, 2000-2007

Fracció

% de recollida de cada fracció respecte el total de residus generats en el municipi Tendència 2000-

2007

2000 2005 2007

Matèria orgànica 0% 0% 25% �

Vidre 2% 4% 5% �

Paper i cartró 5% 9% 15% �

Envasos lleugers 0% 4% 5% �

88

Taula 58 Comparativa recollida Manlleu amb objectiu s PROGREMIC, 2005

Residus ANY 2005

Distribució residus Manlleu

segons bossa tipus (t.)

Distribució real residus Manlleu (t.)

Objectius de recollida del

PROGREMIC

Percentatge de recollida

Percentatge de recollida per assolir objectius

PROGREMIC Matèria orgànica

3259,1916 0 55% 0% 55%

Vidre 633,7317 335,55 75% 53% 22%

Paper i cartró 1629,5958 823,59 75% 51% 24%

Envasos lleugers

1086,3972 350,76 25% 32% 0%

Taula 59 Comparativa recollida Manlleu amb objectiu s PROGREMIC, 2007

Residus ANY 2007

Distribució residus Manlleu

segons bossa tipus (tn)

Distribució real residus Manlleu (tn)

Objectius de recollida del

PROGREMIC

Percentatge de recollida

Percentatge de recollida per assolir objectius

PROGREMIC Matèria orgànica

3257,658 2.290,12 55% 70% 0%

Vidre 1628,829 1.365,64 75% 84% 0%

Paper i cartró 633,4335 483,87 75% 76% 0%

Envasos lleugers

1085,886 492,91 25% 45% 0%

L’indicador d’emissions en aquest sector és de 0,35 t. CO2Eq. i és convenient introduir accions de mitigació en tots els punts del cicle de gestió de residus. De totes maneres, per a la disminució de les emissions de GEH derivades d’aquest sector. Cal incidir sobretot en la millora de recollida selectiva de residus, donat que és en el tractament en el punt del qual depenen la major part de les emissions.

89

5.2.5 EMISSIONS CICLE DE L’ AIGUA

Emissions (t. CO2eq./any) 644,67

% Emissions 0,55%


Dins del sector aigua s’inclouen les emissions derivades de la potabilització de les aigües del municipi, la depuració i el bombament de les aigües. Amb el tractament de les aigües residuals en la depuradora es generen el 52% de les emissions del cicle de l’aigua i el 47% de les emissions provenen de la seva potabilització. Únicament el 0,34% de les emissions són derivades del seu bombament. Manlleu disposa d’una concessió amb l’Agència Catalana de l’Aigua per agafar aigua del riu Ter. L’aigua s’agafa de l’alçada del Dolçet i es transporta per canonades fins a la planta potabilitzadora situada en el casc urbà. De la planta potabilitzadora es porta l’aigua cap a dos grups de dipòsits situats a l’est del terme: Can Codony i Can Titella. Les canonades van des dels dipòsits generals pels carrers més importants com són l’Avinguda de Roma, l’Avinguda Puigmal, Passeig de Sant Joan i Passeig del Ter. Les emissions de GEH associades al cicle de l’aigua del municipi, representen un percentatge molt petit de l’afectació global del municipi. A més cal tenir en compte que en aquest sector no es disposa de competència directa per influir en la seva reducció. Les emissions derivades del cicle de l’aigua s’han mantingut més o menys constants amb una lleugera tendència l’alça. Caldrà controlar aquestes emissions per tal d’invertir la tendència. Per l’any 2005, el consum d’aigua anual per habitant és de 61,79 m3/any i habitant i si comparem el valor amb la mitja de Catalunya, el valor de Manlleu és un 33% inferior.

90

Taula 60 Indicadors de consum d’aigua de Manlleu, a ny 2005 Indicadors d’aigua 2005

Consum d’aigua (m3/any) 1.235.122

Rati Manlleu (m3/any i hab.) 61,79

Rati Catalunya (m3/any i hab.) 93,21

5.2.6 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA

5.2.6.1 PRODUCCIÓ ENERGIA ELÈCTRICA

Emissions estalviades (t. CO2eq./any)

1.512,75

% d’auto abastament d’energia elèctrica

1,08 %

Al 2005 es va instal·lar a Can Sanglas una turbina amb una potència de 60 kW i al 2007 es va instal·lar una segona turbina, ubicada a Can Filtex, amb una potència total de 120kW més. Així mateix, al Museu Industrial del Ter hi ha instal·lada una turbina de 60kWp. El 100% de la producció local d’energia fins l’any 2003 prové d’energia hidràulica i no és fins el 2004 que tenim instal·lacions fotovoltaiques. Caldrà realitzar accions per tal d’impulsar la instal·lació d’aquest tipus de tecnologia al municipi. Taula 61 Evolució del nombre d’instal·lacions fotov oltaiques i hidràuliques i potència instal·lada, anys 2000-2007

Nº instal·lacions 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Hidràulica 5 5 5 5 5 6 6 6

Fotovoltaica - - - - 1 2 4 4 Potència instal·lada (kW)

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Hidràulica 1.114 1.114 1.114 1.114 1.114 1.164 1.164 1.164

Fotovoltaica - - - - 5 8 20 20

91

El grau d’auto abastament d’energia elèctrica és baix i el nombre d’instal·lacions s’ha mantingut al llarg dels últims anys, pel que cal realitzar accions per impulsar la instal·lació d’aquest tipus de tecnologia al municipi.

5.2.6.2 PRODUCCIÓ ENERGIA TÈRMICA

Emissions estalviades (t. CO2eq./any)

-

No es disposen de dades del grau d’auto abastament d’energia tèrmica respecte els sectors els quals existeix un compromís de reducció. Per tal de poder realitzar el control de la implantació d’aquesta tecnologia renovable, caldria realitzar un registre de les instal·lacions solars tèrmiques existents al municipi i s’hauria d’anar actualitzant a mesura que s’implantin noves instal·lacions.

5.2.7 EMISSIONS AJUNTAMENT


% Emissions 2,08%


Les emissions derivades de les instal·lacions i equipaments de l’Ajuntament de Manlleu representen un 2,08% de les emissions totals del municipi. Aquestes són un petit percentatge respecte el global del municipi però són molt importants, ja que en aquest sector és en el qual l’Ajuntament podrà realitzar les principals mesures i és on hi ha el compromís més important de reducció segons el Pacte d’alcaldes i alcaldesses signat. La major part de les emissions del sector municipal són les derivades del consum elèctric (65%), sobretot degut al pes del consum en l’enllumenat públic. La resta d’emissions són les degudes al consum de combustibles líquids (18%)

92

associades majoritàriament a la flota de vehicles (serveis municipals i externalitzats) i de gas natural (17%), derivades dels equips de climatització.

5.2.7.1 EQUIPAMENTS MUNICIPALS

Emissions (t. CO2e/any) 1.165,24

% Emissions municipals 47,68%

Els equipaments municipals representen el 47,68% de les emissions de GEH del consum municipal. Si s’observen les emissions derivades del consum de les diferents fonts energètiques, les emissions més importants són les que provenen del consum en energia elèctrica (50 %), seguides a prop pel gas natural degut als equips de calefacció (37%). En darrer terme trobem les emissions derivades de la utilització dels combustibles líquids (13%). Els edificis que presenten un major nombre d’emissions són els esportius, als quals els hi correspon el 39% de les emissions dels equipaments municipals seguits dels educatius, amb un 24%. Les emissions de l’Ajuntament tenen un pes important dins dels equipaments, ja que representen un 10% d’aquestes emissions. La resta de centres administratius i els socioculturals representen un percentatge inferior del 5 i el 12%, respectivament. Per últim els edificis no inclosos en els usos anteriors són els que representen un percentatge més petit. Els ratis energètics dels equipaments ens indiquen el grau d’eficiència energètica dels diferents edificis i per tant, del seu impacte a nivell d’emissions de GEH. Com s’observa en la taula 62, tant en el 2005 com en el 2007 existeixen equipaments per sobre dels ratis de referència facilitats per la Diputació de Barcelona (marcats en vermell).

93

Taula 62 Evolució dels ratis energètics dels equipa ments municipals

kWh/m 2 2005 2007

Ratis d’eficiència de

la Diputació de Barcelona

Ev. 2005-2007

Ajuntament 221,24 193,23 133,47 �

Administraci ó 76,43 165,18 133,47 �

C. Educatius 92,42 98,16 91,23 �

C. Socioculturals 40,31 21,84 104,33 �

C. Esportius 85,33 157,51 227,36 �

Altres Edificis 12,43 15,41 25,33 �

Total 70,90 105,78 - �

Font: Càlculs realitzats a partir de les dades de c onsums facilitades per l’Ajuntament de Manlleu

En aquest sentit, l’Ajuntament presenta un rati de 221 kWh/m2; un rati elevat i que caldria realitzar-hi accions per tal de disminuir-lo. En el cas de la resta d’equipaments d’administració presenten un rati menor de 76,43 kWh/m2. Els edificis educatius de Manlleu presenten un rati de 92,42 kWh/m2 i es troben dins dels paràmetres de normalitat si el comparem amb els ratis de referència facilitats per la Diputació de Barcelona. En referència als edificis socio-culturals presenten un rati energètic molt baix, de 40,31 kWh/m2. De totes maneres, cal tenir en compte que aquests ratis són molt variables en funció de si els centres disposen de refrigeració o no. Els edificis esportius presenten un rati de 85 kWh/m2, que no es considera elevat. I el cas d’altres edificis el valor és de 12,43 kWh/m2. Si ens fixem amb els valors dels ratis per l’any 2007 aquests són força superiors en tots els usos i únicament en el cas dels socio-culturals existeix una disminució dels valors. En aquest sentit caldrà realitzar accions per tal de disminuir Tenint en compte els punts anteriors, com a principal línies d’acció a implantar en els diferents equipaments municipals de Manlleu es proposen accions encaminades cap a la millora de les instal·lacions d’enllumenat dels edificis, així com de la seva gestió i control i millora de les instal·lacions de calefacció. Al seu torn, a l’any 2005 existeixen 8 equipaments municipals amb uns consums superiors a 100.000kWh/any, d’entre els quals 6 presenten consums superiors per sobre dels 200.000 kWh/any. Cal actuar de forma prioritària en els edificis

94

que presenten aquests consums tant elevats. Cal tenir en compte que segons l’Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya els equipaments amb consums superiors a 200.000 kWh/any han de disposar d’un gestor energètic pel control i l’anàlisi dels equipaments consumidors. A continuació es presenta el llistat dels equipaments més consumidors (on el número 1 es correspon a l’equipament amb un major consum energètic associat)

1. Piscines Municipals 2. Ajuntament 3. Escola Bressol Colors 4. Escola Pompeu Fabra 5. Pavelló i Pistes Poliesportives 6. Can Puget 7. Escola Puig- Agut 8. Edifici Campanar

5.2.7.2 ENLLUMENAT PÚBLIC

Emissions (t. CO2e/any) 962,34


L’enllumenat públic representa un percentatge important de les emissions del sector municipal, amb un 39,39% i per tant és important realitzar accions per tal de minimitzar les emissions derivades. Manlleu disposa d’un Pla d’adequació de la il·luminació exterior del municipi. En aquest document s’exposa algunes de les accions a realitzar per evitar la contaminació llumínica que també afecten l’eficiència energètica de l’enllumenat. No obstant, això caldria realitzar un estudi de l’enllumenat, en referència a la seva intensitat lluminosa, per tal d’adaptar-se al nou reglament d’àmbit estatal.

95

Taula 63 Evolució de les emissions associades a l’e nllumenat públic, anys 2005-2007

2005 2007 Ev. 2005-2007

t. CO2 eq. enllumenat 962,34 860,92 � Nº de punts de llum 3.518 3.518 - t. CO2 eq. enllumenat/punts de llum

0,2735 0,2447 �

5.2.7.3 SEMÀFORS



Les emissions associades als semàfors únicament representen 1,46% de les emissions de GEH del sector municipal. De totes maneres, cal tenir-les en compte donat que existeixen accions que permetran la reducció de les emissions derivades de la instal·lació.

Taula 64 Evolució de les emissions associades als s emàfors, anys 2005-2007

2005 2007 Ev. 2005-2007

t. CO2 eq. semàfors 36,63 28,13 � Nº d’unitats semafòriques

464 464 -

t. CO2 eq. semàfors/ Núm. unitats semafòriques

0,0789 0,0606 �

5.2.7.4 FLOTA DE VEHICLES MUNICIPALS


% Emissions municipals 2,51 %

96

Les emissions associades a la flota de vehicles municipals representen el 2,51 % del total del sector municipal. Aquest percentatge no és massa elevat, però és necessari realitzar accions per tal de minimitzar les emissions derivades d’aquest àmbit, atès que existeix un ampli camp de reducció del consum. El pes important de les emissions és degut als vehicles de la policia, que suposen un 46% de les emissions de la flota de vehicles municipals, seguit de les emissions derivades dels vehicles de la Brigada amb un 33% i les de Serveis Socials amb un 16%. Les emissions derivades dels vehicles de la deixalleria únicament suposen un 4%. En aquest sentit, seria aconsellable que els centres de treball municipals amb major nombre d’ocupants disposessin d’un Pla de desplaçament d’empresa (PDE).

5.2.7.5 FLOTA DE VEHICLES DE SERVEIS EXTERNALITZATS



Les emissions associades als serveis externalitzats, són les corresponents a la recollida de residus amb FCC, S.A. que representen un 67% de les emissions de la flota de vehicles externalitzats, la Recollida de Residus d’Osona que representa un 30% i per últim, el servei de manteniment de jardineria i de l’enllumenat amb un 2% i un 1% respectivament. L’Ajuntament haurà d’incidir en les emissions derivades d’aquests serveis a través dels plecs de contractacions amb les diferents empreses. En aquest sentit, els contractes externalitzats de què disposa l’Ajuntament de Manlleu es troben en la següent situació:

97

Taula 65 Estat dels contractes dels serveis externa litzats del municipi

ÀMBIT DATA DE

CONCESSIÓ DEL SERVEI

ESTAT DE LA CONCESSIÓ

FCC, S.A. Recollida de residus 2002-2010 Vigent Recollida de Residus d’Osona

Recollida de residus 2001-2009 Prorroga fins al

2010 TAC OSONA Jardineria 2007-2009 Vigent

Anglada Manteniment enllumenat

- Funciona a través

d’un protocol

5.2.7.6 TRANSPORT PÚBLIC



Manlleu no disposa de transport públic urbà, aquest percentatge es correspon al servei d’autobús dels Serveis Socials, que actualment és a demanda. De totes maneres, el PAES engloba el període 2005-2020 i donat que en el Pla de Mobilitat de Manlleu es preveu la creació de3 línies d’autobusos urbans, cal tenir en compte aquesta consideració de cara el futur. En aquest sentit es proposa la utilització de vehicles elèctrics en cas de compra de vehicles per la flota de transport públic urbà. Dins d’aquesta acció també caldria treballar per tal d’obtenir una flota de transport públic urbà 0 emissions, com a resultat d’implantar un subministrament elèctric de càrrega dels vehicles 100% renovable, procedent de la instal·lació de panells fotovoltaics a les cotxeres.

98

5.2.8 TAULA RESUM DE PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES A NIVELL DE MUNICIPI

A continuació es presenta de forma sintètica les principals conclusions que s’extreuen de l’anàlisi de les emissions de GEH dels diferents sectors descrits.

ÀMBIT ENERGÈTIC


SECTOR DOMÈSTIC

• Tendència a la substitució de l’electricitat, els combustibles líquids i els gasos liquats de petroli per el gas natural.

• Pes important (17%) dins de les emissions globals del municipi i poca capacitat d’influència.

• Reducció d’un 10% de les emissions derivades del sector domèstic en el període 2000-2007

• Hivern fred, amb un elevat consum de combustibles de calefacció.

• Elevat consum d’energia elèctrica en relació al consum de gas natural i gasoil a les llars.

SECTOR TRANSPORT

• Baix creixement(4%) de les emissions derivades del sector transport en relació a la resta de sectors del municipi.

• Elevat nombre d’emissions (28%) derivades del sector.

• Bonificació del 50% de la quota d’impost sobre tracció mecànica als titulars de vehicles que acreditin emissions inferiors 100 g. CO2/ Km.

• Emissions principals derivades del transport privat on l’Ajuntament té poca capacitat d’influència.

• Des de l’Ajuntament de Manlleu es treballa en la pacificació del trànsit rodat en alguns carrers del nucli urbà.

• Increment de les emissions del sector transport del 2000-2007.

99

ÀMBIT ENERGÈTIC


• Manca de restricció de l’aparcament de vehicles al nucli urbà.

SECTOR SERVEIS

• En el període 2000-2007 s’observa una reducció important de les emissions derivades al consum de combustibles líquids (47%) així com de GLP (23%).

• Pes important (14%) dins de les emissions globals del municipi i poca capacitat d’influència

• En el període 2000-2007 s’observa la substitució del combustibles líquids i els GLP a electricitat i gas natural.

• Increment acusat de les emissions (53%) derivades del sector terciari en el període 2000-2007.

• La substitució a gas natural ha estat quatre vegades superior a l’electricitat en el període 2000-2007.

• Increment molt important de les emissions (400%) derivades del gas natural.

• Existència d’una ordenança de civisme i convivència ciutadana on en el seu capítol IV es regulen les condicions de contaminació lumínica.

• Absència d’accions divulgatives des de l’ens municipal per fomentar que l’ordenança de civisme i convivència ciutadana sigui coneguda per tots els representants del sector serveis.

SECTOR RESIDUS

• Reducció important (80%) de les emissions del sector residus en el període 2000-2007 degut a la implantació de la recollida d’orgànica en el municipi i l’increment dels percentatges de fracció de recollida selectiva.

• Manca de competències directes en la gestió de les instal·lacions de residus.

100

ÀMBIT ENERGÈTIC


• Baix nombre d’emissions en el tractament de residus en relació a la resta de sectors del municipi.

• Elevat percentatge de recollida de la FORM.

• Assoliment dels objectius del PROGREMIC per l’any 2007.

• Aprofitament de biogàs al abocador d’Orís on es destina la fracció de rebuig des de l’any 2007.

CICLE DE L’AIGUA

• Baix nombre d’emissions derivades associades al cicle de l’aigua, sent aquest el sector amb un menor percentatge de les emissions globals del municipi.

• Manca de competències directes en la gestió dels equipaments del cicle de l’aigua.

• Baix rati de consum d’aigua/habitant en comparació al valor de Catalunya.

• Poc pes de les emissions derivades del bombeig d’aigua al municipi en relació a les emissions derivades de les instal·lacions supramunicipals (ETAP i EDAR).

PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA

• Increment de la producció d’energia fotovoltaica en els darrers anys.

• Reducció en la producció d’energia hidràulica del municipi.

• Potencial per incrementar la producció d’energia solar fotovoltaica així com l’energia solar tèrmica.

• Elevat cost d’inversió.

101

ÀMBIT ENERGÈTIC


• Condicions climàtiques favorables per instal·lar panells fotovoltaics.

• Poca presència d’instal·lacions fotovoltaiques en instal·lacions municipals.

• Els sistemes fotovoltaics són d’una tecnologia desenvolupada a nivell català.

• Condicions poc favorables per la instal·lació d’aerogeneradors.

• Energia renovable és pròxima als punts de consum.

• Disponibilitat de coberta lliure per la implantació de panells fotovoltaics.

• Existència del Codi Tècnic de l’Edificació.

102

5.2.9 TAULA RESUM DE PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES A NVIELL D’AJUNTAMENT

ÀMBIT ENERGÈTIC


SECTOR MUNICIPAL

• Baix percentatge (2,08%) d’emissions respecte el global del municipi.

ENLLUMENAT PÚBLIC

• Substitució progressiva de làmpades de VM per VSAP.

• Elevat pes dins de les emissions municipals.

• Absència de làmpades amb tecnologia LED.

• Poca disgregació del nucli urbà.

SEMÀFORS

• Baix nombre d’emissions derivades del consum en semàfors.

• Baixa presència d’òptiques LED (6%).

• Tendència a la reducció de les emissions dels semàfors.

EQUIPAMENTS

• Baixa presència de làmpades incandescents

• Elevat nombre d’emissions de l’Ajuntament.

• Baix nombre d’emissions dels equipaments administratius.

• Elevat consum d’energia elèctrica davant del gas natural

• Baix nombre d’emissions dels equipaments socio-culturals.

• Consum de gas-oil per calefacció en equipaments municipals

• Presència de fluorescents amb balast convencional.

• Manca de sistemes d’aturada automàtica en els equipaments.

• Tancaments amb vidre simple amb pèrdues

103

ÀMBIT ENERGÈTIC


tèrmiques.

• Manca de dobles portes en els accessos que provoquen pèrdues tèrmiques.

FLOTA VEHICLES

• Absència de Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE).

• Presència de vehicles de matriculació antiga en els serveis de l’Ajuntament.

FLOTA VEHICLES EXTERNALITZATS

• Presència de vehicles de matriculació antiga en els serveis externalitzats.

• Absència de vehicles elèctrics

TRANSPORT PÚBLIC

• Absència de transport públic

104

5.3 ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES EN INSTAL·LACIONS MUNICIPALS

En les VAE s’ha detectat la possibilitat d’instal·lació d’energies renovables, concretament de panells fotovoltaics per la generació elèctrica a partir de la llum solar. Per tant, existeix un potencial d’instal·lació d’energia fotovoltaica en cobertes públiques de Manlleu. De totes maneres, el municipi disposa d’una Ordenança sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar fotovoltaica als terrenys, edificis i construccions situats al terme municipal de Manlleu, que limita la instal·lació de la tecnologia en el casc antic del nucli urbà, en el qual hi trobem forces equipaments municipals. En aquest sentit s’ha estudiat la instal·lació de la tecnologia en d’altres equipaments de la ciutat i fins i tot en espais urbans sense estar integrats a la cobertes dels edificis. Taula 66 Potencial d’instal·lació de centrals fotov oltaiques en els equipaments municipals i espais públics

CENTRE POTÈNCIA

INSTAL·LADA (kWp)

PRODUCCIÓ ELÈCTRICA (kWh/any)

t. CO2 ESTALVIADES

CEIP Pompeu Fabra

70 kWp. 91.688 35,76

CEIP Puig Agut 40 kWp. 52.393 20,43

Guarderia Colors

40 kWp. 52.393 20,43

MIT 50 kWp. 52.393 20,43

NAU CARRER SOGORB

25kWp 32.746 12,77

CEIP ELS QUATRE VENTS

110 kWp 144.080 56,19

105

PAVELLÓ POLIESPORTIU

150 kWp 196.473 76,62

PISCINES MUNICIPALS

150 kWp 196.473 76,62

POTÈNCIA TOTAL

635 kWp 818.639 319,25

En les VAE també s’ha detectat la possibilitat de instal·lar panells solars tèrmics per l’aigua calenta sanitària en els centres educatius (CEIP Pompeu Fabra i CEIP Puig Agut). Per altra banda, aprofitant el potencial de recursos locals de Manlleu, cal considerar d’incrementar el percentatge de generació elèctrica a partir d’energia hidràulica. Des de l’Ajuntament es planteja la instal·lació d’una nova turbina de 65kW a les tres fàbriques. La instal·lació actual està formada per dues turbines i està preparada per acollir una nova turbina. Únicament caldria afegir un alternador i l’acoblament necessari.

106

5.4 ANÀLISI DE LA GESTIÓ ENERGÈTICA DE L’AJUNTAMENT

Actualment l’Ajuntament de Manlleu realitza l’anàlisi i el control dels diferents subministraments elèctrics dels equipaments i enllumenat públic a través de l’Agència de l’Energia d’Osona (AEO). L’agència disposa d’un sistema d’informació geogràfica (SIGEM Osona) en entorn web que creua la informació geogràfica del municipi amb les dades de facturació i consum introduïdes la programa Wincem, per tal de fer el seguiment i control de les diferents dades energètiques. L’Ajuntament pot accedir al portal web a través d’un perfil individualitzat i pot consultar dades i generar informes de les dades energètiques que l’AEO s’encarrega d’actualitzar. L’AEO, a més del control dels subministraments del municipi realitza l’assessorament energètics als tècnics municipals i facilita el suport necessari per la tramitació de subvencions energètiques. Per altra banda, des de l’AEO anualment presenta un informe sobre els consums energètics municipals, per tal que l’Ajuntament en pugui fer el seguiment. L’Ajuntament comenta que actualment està satisfet amb el servei facilitat per l’AEO, que realitza les funcions de gestor energètic externalitzat . Amb l’elaboració del PAES l’Ajuntament es compromet en la reducció de les emissions derivades de la seva activitat i per tant en la implantació d’una sèrie d’accions energètiques. Això implica la necessitat d’un major control de la situació energètica dels diferents equipaments muni cipals . En aquest sentit és indispensable disposar d’una figura encarregada d’impulsar les accions pràctiques d’estalvi energètic i energies renovables en els diferents centres municipals, així com de conèixer i transmetre les seves dades energètiques, a més de coordinar i gestionar el programa d’accions establertes en el present PAES. Apuntar, que en el cas de Manlleu, tenint en compte la quantitat d’equipaments i instal·lacions i els seus consums derivats, és recomanable que aquesta figura sigui desenvolupada per personal intern de l’Ajuntament, encara que requereixi d’assessorament tècnic extern.

107

Una de les accions que també cal desenvolupar per aquesta figura, a més de garantir l’estalvi i l’eficiència energètica en les instal·lacions municipals pot ser la difusió de l’estat energètic de les instal·lacions i els equipaments municipals al personal i també a la població, com a usuaris dels mateixos. D’aquesta manera, l’Ajuntament actua com a model de gestió energètica, realitzant a més una sensibilització energètica de la població. A nivell genèric també és important disposar de criteris d’eficiència energètica alhora d’escollir materials, energies i proveïdors. Per aquest motiu es recomana d’establir uns criteris de compra energètics d’equips, comuns per a tot l’àmbit municipal.

109

6 OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ I ÀMBITS D’ACTUACIÓ

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses compromet a tots els municipis adherits a reduir les seves emissions com a mínim en un 20%. En aquest sentit, cal a priori definir quins són els àmbits de compromís del PAES.

6.1 SELECCIÓ DELS ÀMBITS DE COMPROMÍS DEL PAES

El desenvolupament del PAES implica dur a terme propostes en la totalitat d’àmbits municipals a excepció del sector industrial i sector primari, posant especial èmfasi en aquells àmbits d’actuació en els quals l’Ajuntament pot aplicar directament accions afavorint la reducció immediata de les emissions i actuant com agent exemplificador.

110

Taula 67 Àmbits d’actuació del PAES i compromís de reducció

Àmbit Temàtica

Propostes d’actuació

Compromís de reducció

Percentatge de compromís

Directe. Energètic Dependències municipals

Sí Sí 100%

Enllumenat públic Sí Sí 100% Semàfors Sí Sí 100% Flota municipal Sí Sí 100% Flota serveis externalitzats

Sí Sí 100%

Directe. No estrictament energètica

La gestió de residus Sí Sí 100% El cicle de l’aigua Sí Sí 100% Transport públic municipal

Sí Sí 100%

El planejament Si Si No avaluable

L’adquisició de béns i serveis

Sí Si No avaluable

Indirecte. No estrictament energètic

Domèstic Sí Si No avaluable

Serveis Sí Si No avaluable

Mobilitat urbana Sí Sí No avaluable

Participació ciutadana

Sí Si No avaluable

111

Taula 68 Taula resum de l’objectiu de reducció de Manlleu

Àmbit Temàtica

ÀMBIT D’ACTUACIÓ Any base- 2005

OBJECTIU PAES Any 2020

Emissions àmbits

d’actuació (t. CO2 e)

% respecte emissions

municipi 3

Emissions per càpita

(t. CO2

e/hab.)

Estalvi emissions (t. CO2 e)

% emissions reduïdes

per sector

Emissions per càpita

(t. CO2

e/hab.)

% emissions respecte

compromís

Dire

cte.

Ene

rgèt

ic

Equipaments municipals 4

1.165,24 1,01% 0,0583 780,66 67,00% - 0,98%

Enllumenat públic

962,34 0,83% 0,0481 352,42 36,62% - 0,44%

Semàfors 36,63 0,03% 0,0018 4,27 11,66% - 0,01%

Flota vehicles municipals

61,37 0,05% 0,0031 8,70 14,18% - 0,01%

Flota vehicles serveis externalitzats

204,63 0,18% 0,0102 204,63 100% - 0,26%

Dire

cte.

No

estr

icta

men

t en

ergè

tica

La gestió de residus

6.765,38 5,84% 0,3385 2.491,02 36,82% - 3,13%

El cicle de l’aigua

644,68 0,56% 0,0323 9,8 1,52% - 0,01%

Transport públic municipal

13,42 0,01% 0,0007 13,42 100% - 0,02%

El planejament - - - - - - -

L’adquisició de béns i serveis

- - - 651,18 - - 0,82%

Indi

rect

e. N

o es

tric

tam

ent e

nerg

ètic

Domèstic 20.529,30 17,71% 1,0271 3.211,32 15,64% - 4,03%

Serveis 16363,59 14,12% 0,8187 878,94 5,37% - 1,10%

Mobilitat urbana 5

32.924,18 28,40% 1,6473 6.933,04 21,06% - 8,70%

Participació ciutadana

- - - 1.021,13 - - 1,28%

TOTAL 79.670,76 68,74% 3,9861 16.560,53 - 3,1575 20,79%

3 El percentatge està calculat en base a les emissions totals del municipi. 4 En l’estalvi d’emissions s’inclouen les procedents de la producció energètica de les accions d’implantació energies renovables.

112

D’acord amb les dades de l’inventari d’emissions i els sectors d’actuació descrits, el PAES de Manlleu actua sobre el 68,74% de les emissions del municipi. L’objectiu a assolir en el marc del Pacte d’alcaldes/esses és de la reducció de més de 15.934,15 t. CO2, corresponent al 20% de les emissions del municipi (exceptuant primari i industrial).

113

6.2 ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ PER CADA ÀMBIT D’ACTUACIÓ DE LES EMISSIONS RESPECTE L’ANY BASE

A continuació es presenta l’evolució de les emissions de Manlleu dels diferents àmbits d’actuació del PAES. Taula 69 Evolució de les emissions de Manlleu dels àmbits d’actuació del PAES respecte l’any base

SECTOR EB 2005 ET 2007 INCREMENT

t.CO2e t.CO2e % TENDÈNCIA

Dependències municipals

1.165,24 1.463,01 25,55% �

Enllumenat públic 962,34 860,92 -10,54% �

Semàfors 36,63 28,13 -23,21% �

Flota vehicles municipals

61,37 72,96 18,89% �

Flota vehicles serveis externalitzats

204,63 207,39 1,35% �

La gestió de residus 6.765,38 2.942,646 -56,50% �

El cicle de l’aigua 644,68 609,25 -5,50% �

Transport públic municipal

13,42 13,42 0,00% =

Domèstic 20.529,30 19.056,83 -7,17% �

Serveis 7 14.199,38 13.185,07 -7,14% �

Mobilitat urbana 8 32.644,76 33.670,25 3,14% �

Total 77.227,13 72.109,87 -6,63% ��

6 El valor no incorpora l’estalvi produït degut a l’aprofitament energètic dels residus de l’Abocador d’Orís. En el cas de considerar aquest estalvi, les emissions associades a la gestió de residus serien de 1.583,10 t. CO2 e. 7 S’ha restat les emissions derivades de l’Ajuntament (enllumenat públic, semàfors i equipaments municipals). 8 S’entén per mobilitat urbana els desplaçaments privats.

114

Com es pot observar en la taula els àmbits amb que han experimentat un major augment de les seves emissions són els equipaments municipals i la flota de vehicles municipals, amb uns increments respectius del 26 i 19%. Al seu torn, si analitzem ara aquells sectors que han experimentat un descens en les seves emissions s’observa una força davallada del sector residus deguda als bons resultats en la recollida de les diferents fraccions de residus, sobretot en referència a la fracció orgànica. Així mateix, destaca el descens de les emissions associades a l’enllumenat públic fruit de l’aplicació d’una política d’eficiència energètica en l’enllumenat públic, encarada a la substitució de les lluminàries menys eficients per altres de major rendiment.

115

6.3 PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIONS DE GEH EN ELS ÀMBITS DE COMPROMÍS DE REDUCCIÓ

En coherència amb el llindar objectiu establert pels compromisos del Pacte d’alcaldes i alcaldesses, a continuació es mostra una projecció de les emissions de GEH de l’àmbit PAES de Manlleu previstes pel període 2005-2020. El model tècnic emprat per a l’elaboració de la projecció a permès determinar tres escenaris diferents: • Escenari BaU9: aquest primer escenari mostra la continuïtat dels

comportaments observats entre els anys 2005 i 2007 en els àmbits d’actuació del PAES, de manera que no es contemplen canvis en els patrons de consum per als anys successius, a expenses de l’evolució de la població del municipi que ja es té en compte en la tendència aplicada. En el càlcul de la tendència no s’ha tingut en compte la reducció d’emissions associada a la gestió de residus entre l’any 2005 i 2007, per l’entrada en funcionament de la recollida de la fracció orgànica. En aquest període existeix una davallada important en les emissions de residus, però es tracta d’un fet puntual i no es repetirà en els següents anys. La taxa de variació anual establerta per aquest escenari és de 0,83%.

• Escenari PMMCC: aquest segon escenari preveu el compliment íntegre de les mesures contemplades en el Pla Marc de Mitigació de Canvi Climàtic 2008-2012, de manera que a partir de les emissions de GEH reals sobre l’àmbit PAES de Manlleu, es projecten les emissions futures aplicant la tendència establerta en el PMMCC. La taxa de variació anual establerta en el Pla i referenciada pel municipi de Manlleu és d’una reducció del -9,57%.

• Escenari PAES: aquest tercer escenari presenta l’objectiu a assolir per l’Ajuntament de Manlleu en el marc de la firma del Pacte d’alcaldes i alcaldesses. En aquest sentit, aquesta projecció presenta la trajectòria ideal que ha de seguir l’Ajuntament de Manlleu per assolir el compromís de reduir l’any 2020 com a mínim un 20% de les emissions de GEH de l’àmbit PAES corresponents a l’any 2005.

9 Per les seves sigles en anglès: Business as Usual.

116

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

t. C

O2

Escenari BaU Escenari Pla marc mitigació canvi climàtic Escenari PAES

Figura 40 Projecció d’escenaris d’emissions de GEH en els àmbits de compromís de reducció

La simulació d’escenaris d’emissions de GEH realitzada per al període 2005-2020, que comprèn el Pacte d’alcaldes i alcaldesses, permet visualitzar la distancia a la que es troba el municipi de Manlleu l’any 2007 d’assolir el principal compromís del pacte, reduir l’any 2020 almenys un 20% les emissions de GEH de l’any 2005. En aquest sentit és necessària una reducció de 18.480,06 t. CO2.

Aquesta reducció presenta dos possibles àmbits d’actuació, directe a través de mesures implantades pel propi Ajuntament i indirecte mitjançant actuacions provinents d’estratègies i plans d’àmbit comunitari, estatal o regional. Per una banda, es pot observar que per l’aplicació indirecta de les accions del Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008-2012 es preveu una reducció d’emissions teòrica que permetria al municipi assolir l’objectiu del Pacte d’alcaldes i alcaldesses. Per altra banda, si no s’implantessin noves mesures, tant directes com indirectes, la tendència d’’emissió actual del municipi faria que no s’assolís l’objectiu de reduir un 20% les emissions l’any 2020.

117

Per tant, amb aquesta projecció d’escenaris queda palesa la necessitat de que l’Ajuntament de Manlleu impulsi actuacions pròpies amb l’objectiu de reduir el màxim les emissions de GEH municipals i que actuaran com a elements exemplificadors de la ciutadania, complementant-se amb les reduccions d’emissions teòriques que obtindrà el municipi com a resultat del desplegament del Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008-2012, permetent assolir l’objectiu de reduir més d’un 20% les emissions de GEH municipals l’any 2020 respecte l’any 2005.

118

7 PLA D’ACCIÓ En el Pla d’Acció es detallen les diferents accions que l’Ajuntament ha d’emprendre per assolir els objectius de reducció d’emissions marcats per l’adhesió del municipi al Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses En concret, el programa d’accions ha de permetre la reducció en un 20% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) del municipi abans del 2020. En aquest sentit, es proposen una sèrie d’accions sobre àmbits en els quals l’Ajuntament que té competència directa i per tant tindrà una major incidència, però també unes altres on l’Ajuntament actuarà de forma indirecta, corresponents a accions referides a la mobilitat urbana, al sector domèstic i al sector serveis. Per altra banda també s’inclouen accions derivades del desplegament d’estratègies i plans d’àmbit comunitari, estatal o regional i que afectaran el municipi i alhora permetran assolir els objectius establers en el PAES. Així mateix, el Pla permetrà disposar a l’ens municipal d’una estratègia temporitzada per la mitigació dels canvi climàtic que inclogui els programes i les accions estratègiques amb el corresponent cronograma d’implantació i valoració econòmica. En aquest sentit, l’elaboració del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi permetrà a l’ajuntament de Manlleu:

• Incrementar l’eficiència i coherència de l’acció municipal en matèria de canvi climàtic,mitjançant actuacions especifiques

• Reduir les emissions de GEH de l’àmbit PAES com a mínim un 20% al 2020.

• Promoure la participació de tots els agents municipals implicats

119

7.1 ESTRUCTURA DEL PLA D’ACCIÓ A partir de l’escenari futur visualitzat en la fase d’inventari i diagnosi del municipi, s’elaboren les estratègies i propostes d’acció per portar a terme una minimització dels gasos d’efecte d’hivernacle amb l’objectiu que el municipi assumeixi els compromisos derivats de l’adhesió al Pacte d’Alcaldes/esses. En aquest sentit, les accions proposades han d’anar en la línia de les propostes existents en la documentació de referència del municipi, com les accions de l’Agenda 21, el Pla d’Adequació lumínica del municipi,...així com altres projectes engegats des de l’Ajuntament. Així mateix, el document final del PAES s’estructura jeràrquicament en programes i accions estratègiques i en la línia d’agilitzar la lectura i la comprensió de les propostes d’actuació incloses en el Pla, es presenta en format fitxa amb una estructura homogènia per totes les accions. Cada acció estarà identificada per un codi d’acció, un codi de tres xifres, que dóna informació sobre el tipus d’acció. En aquest sentit la primera de les xifres indica si es tracta d’una acció directa (codi 1) o indirecta (codi 2). La segona xifra, ens indica si l’àmbit és estrictament energètic (codi 1.1 i 2.1) o no estrictament energètic (codi 2.1). Per últim, el tercer codi indica la temàtica de l’acció (dependències municipals, enllumenat públic, semàfors, flota municipal de vehicles, ...). De manera que cada acció estigui codificada d’acord amb el quadre següent:

120

Figura 41 Quadre resum de codificació de les accio ns incloses en el Pla

Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció

1.D

IRE

CT

E

1.1.

EN

ER

GÈ

TIC

1.1.1Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió

1.1.1/núm. acció

1.1.2.Enllumenat públic 1.1.2/ núm. acció

1.1.3.Semàfors 1.1.3/ núm. acció

1.1.4.Flota municipal de vehicles 1.1.4/ núm. acció

1.1.5. Flota de vehicles del serveis que presta l’ajuntament (jardineria, neteja viària, platges, etc.)

1.1.5/ núm. acció

1.1.6. Altres 1.1.6/ núm. acció

1.2.

NO

ES

TR

ICT

AM

EN

T

EN

ER

GÈ

TIC

1.2.1.La gestió dels residus 1.2.1/ núm. acció

1.2.2.El cicle de l’aigua 1.2.2/ núm. acció

1.2.3.Transport públic municipal 1.2.3/ núm. acció

1.2.4.L’adquisió de béns i serveis 1.2.4/ núm. acció

1.2.5. Altres (normativa, construcció,…) 1.2.5/ núm. acció

2. IN

DIR

EC

TE

2.1.

NO

ES

TR

ICT

AM

EN

T

EN

ER

GÈ

TIC

2.1.1.Domèstic 2.1.1/ núm. acció

2.1.2.Petites activitat econòmiques, comerços, tallers, etc.

2.1.2/ núm. acció

2.1.3.Mobilitat urbana 2.1.3/ núm. acció

2.1.4. Participació Ciutadana 2.1.4/núm. acció

2.1.5. Altres 2.1.5./ núm. acció

121

7.2 ÀREES DE L’AJUNTAMENT INVOLUCRADES EN L’EXECUCIÓ DEL PLA D’ACCIÓ

Per cada acció definida en el PAES es determina quina àrea de l’Ajuntament serà responsable d’impulsar i que es porti a terme aquesta acció en els terminis fixats. En aquest sentit, a priori, cal doncs conèixer quines són les àrees de l’Ajuntament de Manlleu: Figura 42 Àrees de l’Ajuntament de Manlleu

Les diferents àrees actuen de forma transversal a l’hora de prendre decisions. En aquest sentit, el coordinador de l’àrea de serveis territorials té al seu càrrec la brigada municipal. Així mateix, el treball dut a terme per l’àrea tècnica es desenvolupa a través de diferents contractes externalitzats:

• Anglada Serveis Elèctrics, S.L.: Porta a terme el manteniment de l’enllumenat públic en el municipi.

• TAC OSONA: Gestiona el manteniment dels espais verds de la ciutat.

• Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. (FCC): S’encarrega de la gestió de la matèria orgànica i del rebuig generat a del municipi.

• Recollida de residus d’Osona. Porta a terme la gestió de la recollida selectiva del municipi.

122

7.3 RECULL D’ACCIONS A continuació es recullen totes les accions incloses en el pla d’acció del municipi de Manlleu en format de fitxa.

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE MANLLEU

Acció Codi Títol Emissions de CO 2eq estalviades (Tn/any)

1.1.1 1

Substitució de làmpades actuals per altres de major rendiment o per altres noves tecnologies emergents

44,15

Àmbit Temàtica Tipologia

Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió CP

Descripció La proposta inclou la substitució de les làmpades actuals per altres de major rendiment com ara la substitució d'incandescents per fluorescents compactes integrats o la substitució de làmpades halògenes dicroiques convencionals per altres d'alt rendiment. En relació a les instal·lacions amb làmpades d'incandescència, els fluorescents compactes suposen un estalvi d'energia del 75 al 80%, tenen una vida mitjana de 12.000 hores, molt superior a les 1.000 hores de vida de les d'incandescència. A més posseeixen, posseeixen una excel·lent cromàtica. En referència a les làmpades halògenes dicroiques es poden substituir les de 50 W per làmpades de 35 W d'alt rendiment amb un 67% més de vida i un estalvi del 24% d'energia. En aquest sentit, es proposa la substitució de làmpades dicroiques per altres de major rendiment al Museu Industrial del Ter així com en el campanar de Manlleu, el qual té uns elevats consums energètics donat que està format per làmpades halògenes. A més en aquest darrer equipament, la configuració de les lluminàries facilita l'acumulació de la brutícia i per tant caldria la possibilitat d'instal·lar un enllumenat més eficient a través de làmpades de descàrrega. També es proposa la substitució de les lluminàries existents a la sala de plens de l'Ajuntament. Per altra banda també es planteja la substitució de l'enllumenat actual de l'edifici del campanar degut al seu elevat consum per 12 làmpades HM de 400 W.

Relació amb d’altres accions PAES Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic/ Instal·lació de dispositius d'aturada automàtica de l'enllumenat.

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic/ Instal·lació de dispositius d'aturada automàtica de l'enllumenat.

Prioritat tècnica Responsable

Alta Enginyer municipal

Execució de l’acció

Puntual

Cost d’inversió (€), IVA inclòs

15.900,

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats

Disminueix Empresa concessionària del manteniment

Cost eficiència (€/kg CO 2eq estalviat) Medi Ambient

0,36 Agència Local de l'Energia d'Osona

Termini d’amortització (anys)

1,3

Indicadors de seguiment Recursos estalviats (4)

Energia (kwh/any)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat

Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 113.207,

Emissions de GEH (CO2eq) totals



1.1.1 2 Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic 10,26



Descripció Els balasts electrònics aplicats als tubs fluorescents permeten assolir una major eficiència energètica, obtenir un millor factor de potència i millorar àmpliament el nivell de flux lluminós. En aquest sentit, aquests dispositius permeten un estalvi d'energia de fins a un 25% per a un mateix nivell d'enllumenat i eliminen el sistema d’arrencada convencional format per reactància, encebador i condensador de compensació, que permet una reducció de les avaries i en conseqüència costos en el seu manteniment. Per tant, l’acció proposada és la substitució del balast convencional dels fluorescents per balast electrònic en totes les dependències que presentin un règim de funcionament moderat o alt. En les dependències que aquest tipus de làmpades tinguin un règim de funcionament molt baix, el període de retorn de la inversió és més elevat, i llavors no consideraran com a accions prioritàries. En aquest sentit, des del 2005 s'han substituït el 100% dels balasts convencionals del CEIP Pompeu Fabra, el CEIP Puig Agut, l'Ajuntament i l'OPE. Així mateix, en les VAE s’ha comprovat que existeix un elevat potencial de reducció en aquest punt, donat que la majoria de fluorescents instal·lats en els equipaments disposen de balast convencional. Segons les visites realitzades és necessari aplicar aquesta acció als següents equipaments: ASVAT i Can Puget. Així mateix, es proposa realitzar aquesta acció al Tripijoc, a la biblioteca Mossèn Blancafort, Can Patalarga i a les Piscines Municipals.

Relació amb d’altres accions PAES Substitució de làmpades actuals per altres de major rendiment o per altres noves tecnologies emergents/ Instal·lació de dispostius d'aturada de l'enllumenat

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Substitució de làmpades actuals per altres de major rendiment o per altres noves tecnologies emergents/ Instal·lació de dispostius d'aturada de l'enllumenat




Puntual


66.600,






15,3


Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 26.320,5




1.1.1 3 Instal·lació de dispositius d'aturada automàtica de l'enllumenat 3,24



Descripció La instal·lació de dispositius d'aturada automàtica basats en temporitzadors permet limitar la durada de la il·luminació en les zones de circulació o zones d'ocupació intermitent. En aquest sentit, al mercat existeixen diferents tipus de dispositius: reguladors de l'enllumenat, cèl·lules fotoelèctriques i detectors de presència. Es proposa instal·lar aquests dispositius als lavabos i als llocs de pas de les diferents dependències municipals així com en aquells punts amb llum natural on es detecti que els llums romanen encesos innecessariament. L'objectiu prioritari d'aquesta acció és fomentar que el règim de funcionament de les instal·lacions estigui adaptada a l’ús real de les mateixes. L'estalvi derivat de la instal·lació d'aquests dispositius, pot arribar fins al 50% i 60%. En les VAES realitzades es comprova que existeix un elevat potencial en la instal·lació de mecanismes d’aturada automàtica, donat que les instal·lacions no disposaven d’aquests sistemes. Es proposa la instal·lació d’aquests dispositius a l'Ajuntament, l'ASVAT, la Guarderia Colors i el MIT. En aquest darrer equipament, es proposa la instal·lació de sensors a la sala d’exposicions.

Relació amb d’altres accions PAES Substitució de làmpades actuals per altres de major rendiment o per altres noves tecnologies emergents/ Substitució del balast convenional dels tubs fluorescents per balast electrònic

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Substitució de làmpades actuals per altres de major rendiment o per altres noves tecnologies emergents/ Substitució del balast convenional dels tubs fluorescents per balast electrònic


Mitjana Enginyer municipal


Puntual


14.700,


Augmenta Empresa concessionària del manteniment




13,4


Energia (kwh/any)






1.1.1 4 Substitució del calefactat elèctric per fancoils amb caldera de gas natural 4,11



Descripció L’ús d’equips amb resistències elèctriques per la calefacció d'un edifici té justificació únicament quan es tracta de d'equipaments petits i amb un règim de funcionament no massa elevat. A nivell d'eficiència energètica sempre que sigui possible cal pensar en la utilització del gas natural com a combustible per a la calefacció. En referència a la vessant de costos d'explotació d'aquests equips, cal indicar que tenen uns costos específics tèrmics molt elevats i se situen en la capçalera del rànquing. En qualsevol cas, estarà en funció del cost específic del kWh de què es disposi. En aquest sentit, i donat l'elevat consum d'energia elèctrica del municipi que fa pensar que bona part de la climatització de les llars del municipi es realitza a partir d'energia elèctrica des de l'Ajuntament s'hauria de potenciar la instal·lació del gas natural o d'altres energies renovables (com la biomassa). D'aquí la importància que l'ens municipal disposi en tots els seus equipaments municipals de sistemes de climatització d'alt rendiment, com a element exemplificatiu cap a la ciutadania. En la VAE a l’equipament de Can Puget s’ha detectat la necessitat de substitució del calefactat elèctric existent per calefactat a través d’una caldera de gas natural. Donat que l’edifici disposa d’una caldera per Radio Manlleu i aquesta pot absorbir el calefactat de la resta de plantes, es proposa la utilització d’aquesta caldera per calefactar la resta de l’edifici.

Relació amb d’altres accions PAES Substitució de calderes de gasoil i calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d'alt rendiment

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Substitució de calderes de gasoil i calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d'alt rendiment




Puntual


120.200,


Es manté Empresa concessionària del manteniment




51,8


Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0,0




1.1.1 5

Substitució de calderes de gasoil i calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d'alt rendiment o substitució dels cremadors en aquelles que siguin relativament noves.

40,48


Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió

CP

Descripció Les calderes gasoil emeten majors emissions a l'atmosfera que les calderes de gas natural. En aquest sentit es proposa la substitució de les calderes de gasoil existents per gas natural. D'aquesta manera es proposa la substitució de la caldera de gasoil de l'Ajuntament i en el cas del Pavelló Poliesportiu, el qual s'està reformant, s'instal·larà una caldera de gas natural d'alt rendiment. En aquells equipaments on la caldera és relativament nova es proposa la substitució dels cremadors. Així es proposa la substitució dels cremadors en els equipaments municipals del Camp de Futbol, Escola Puig-Agut i Escola Pompeu Fabra.

Relació amb d’altres accions PAES Substitució del calefactat elèctric per fancoils amb caldera de gas natural/ Substitució del calefactat elèctric per una bomba de calor inverter/ Millora del control de la temperatura interior (vàlvules termostàtiques en ràdiadors, vàlvules 3 vies amb termostat).

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Substitució del calefactat elèctric per fancoils amb caldera de gas natural/ Substitució del calefactat elèctric per una bomba de calor inverter/ Millora del control de la temperatura interior (vàlvules termostàtiques en ràdiadors, vàlvules 3 vies amb termostat).




Puntual


92.300,






6,3


Energia (kwh/any)






1.1.1 6 Substitució del calefactat elèctric per una bomba de calor inverter 13,78



Descripció Els equpis autònoms estàndards o convencionals el control del compressor es realitza amb un sistema tot–res, és a dir, el compressor no ajusta la potència a les necessitats tèrmiques. Aquest control provoca contínues parades i arrancades del compressor. Aquestes tipus d’aparells no tenen un òptim rendiment. El seu COP (Coeficient of performance) està entorn al 2,7. En el cas dels equips inverter, el gran avantatge respecte al sistema més tradicional recau en el compressor, el qual treballa amb tecnologia inverter (la seva velocitat varia amb l’ajust de la potència a la demanda). Aquest tipus d’aparells té un alt rendiment energètic. El COP se situa en valors més alts que els d’equips convencionals; normalment se situa a l’entorn de 3,3. Es proposa la substitució de la bomba de calor existent a la biblioteca Mossèn Blancafort així com la substitució dels acumuladors i els convectors elèctrics de l'ASVAT per una bomba de calor inverter de major rendiment i la substitució del calefactat elèctric per radiadors de gas natural.

Relació amb d’altres accions PAES Substitució del calefactat elèctric per fancoils amb caldera de gas natural/ Substitució de calderes de gasoil i calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d'alt rendiment

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Substitució del calefactat elèctric per fancoils amb caldera de gas natural/ Substitució de calderes de gasoil i calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d'alt rendiment




Puntual


43.000,






11,6


Energia (kwh/any)






1.1.1 7 Instal·lació d'un recuperador de calor 1,74



Descripció Amb aquesta proposta es vol plantejar és una gestió més racional de l’energia que es perd en la renovació de l’aire interior. El principi de la proposta és que si s’ha d’evacuar un determinat volum d’aire intern, aprofitem que s’ha d’incorporar el mateix volum d’aire exterior cap a l’interior i en recuperem la seva energia per al mateix aire d’entrada. Es proposa la instal·lació d'un recuperador de calor de l'aire de renovació higiènica en cada extractor i una línia d'impulsió d'aire a la Guarderia Colors.

Relació amb d’altres accions PAES Substitució del calefactat elèctric per fancoils amb caldera de gas natural/ Substitució de calderes de gasoil i calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d'alt rendiment/ Instal·lació d'un recuperador de calor

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Substitució del calefactat elèctric per fancoils amb caldera de gas natural/ Substitució de calderes de gasoil i calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d'alt rendiment/ Instal·lació d'un recuperador de calor




Puntual


21.000,






23,3


Energia (kwh/any)






1.1.1 8 Sectorització climatització 5,7



Descripció La zonificació o sectorització dels circuits de climatització és una eina molt eficaç en sistemes centralitzats, per assegurar el confort de tots els usuaris i, alhora, per no malbaratar recursos energètics. Així, es maximitza l'estalvi energètic mitjançant la zonificació ja que s'individualitza el clima a cada zona o cambra segons la demanda. Per tant la climatització pot apagar-se en aquelles zones en que no sigui necessària la seva climatització. Una de les solucions adoptades més comunament és la instal·lació de centraletes automàtiques amb sondes exteriors per al control de circuits sectoritzats, generalment com a mínim en dos sectors: sector nord i sector sud. Es proposa dur a terme una sectorització de la climatització en els següents equipaments: Ajuntament on actualment únicament existeix un circuit de calefacció únic. Es proposa la sectorització de l'edifici amb un total de 6 zones independents, amb la instal·lació de vàlvules tres vies en cada zona amb un termòstat i una central de regulació electrònica.

Relació amb d’altres accions PAES Instal·lació de vàlvules termostàtiques en radiadors

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Instal·lació de vàlvules termostàtiques en radiadors




Puntual


29.400,






22,6


Energia (kwh/any)






1.1.1 9

Millora del control de la termperatura interior (vàlvules termostàtiques en radiadors, vàlvules 3 vies amb termostat)

10,37



Descripció El condicionament ambiental o climatització de locals és un punt crític del consum energètic d’una instal·lació. En aquest sentit, la calefacció i la generació d’aigua calenta poden representar fins a dos terços del consum total d’un edifici. Un sistema de calefacció centralitzat comú és el format per un generador de calor, que utilitza combustibles com gas-oil, gas natural, gas propà..., i que alimenta els radiadors d’un establiment mitjançant un o varis circuits d’aigua calenta. En general, els sistemes de control de la temperatura en una instal·lació amb radiadors com a emissors finals no permet un control específic en cada espai a climatitzar. Depenent dels casos, es pot disposar d’un o varis termòstats generals o bé d’una sonda de temperatura i una centraleta de control del circuit de calefacció sense un control directe sobre cada emissor final. No obstant, existeixen solucions que permeten ajustar la temperatura en cada espai en funció de la demanda tèrmica. El sistema que es proposa consta dels elements següents: • Instal·lació de vàlvules termostàtiques en els radiadors. • Vàlvules de tres vies tot/res en cada radiador i termòstat de control per cada espai a climatitzar que reguli les vàlvules de tres vies de cada radiador del local. Las vàlvules termostàtiques de regulació permeten controlar en les instal·lacions de calefacció la temperatura òptima de l'ambient mitjançant la regulació del cabal d'aigua. Amb aquestes vàlvules es controla l'emissió de cada un dels radiadors tancant el pas a aquells que es trobin situats a les zones de major radiació solar i obrint el pas als que estiguin situats a les zones nord o d’ombra de l’edifici, aprofitant d'aquesta manera el calor del sol d'una manera senzilla. Una de les principals avantatges és la possibilitat de definir la temperatura independentment per les diferents estàncies obtenint així un estalvi energètic, que pot arribar fins al 6%. En els casos que la instal·lació ho permeti es pot optar per la instal·lació de vàlvules de tres vies tot/res en cada radiador i un termòstat de control per cada espai a climatitzar que reguli les vàlvules de tres vies de cada radiador del local. El principi de funcionament del sistema es basa en regular la temperatura ambient desitjada a partir del cabal d'aigua circulant pels radiadors afectats. En el moment en que la temperatura ambient baixa, la vàlvula de tres vies permet el pas de l'aigua cap al radiador. Quan hi ha la temperatura desitjada en la sala, el sistema tanca el cabal d'aigua circulant en cada radiador. La incorporació d’aquest sistema en una instal·lació de calefacció comporta un augment considerable del nivell de confort, així com un estalvi d'energia ja que els radiadors només proporcionen la calor que realment es necessita a la sala. Durant les VAES realitzades s’ha pogut comprovar la necessitat d’instal·lar vàlvules termostàtiques per millorar el confort tèrmic en diferents equipaments. Es proposa dur a terme aquesta acció a la Casa Consistorial, al Museu Industrial del Ter així com en les escoles del municipi: Escola Pompeu Fabra, Escola Puig-Agut i Escola Quatre Vents. Per que aquestes darreres siguin efectives es planteja la instal·lació d'unes proteccions en tots els radiadors on es plantegen de forma que no puguin ser manipulables per els alumnes de l'escola. Relació amb d’altres accions PAES Sectorització climatització

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Sectorització climatització




Puntual


21.300,






9,4


Energia (kwh/any)






1.1.1 10 Instal·lació d'una manta tèrmica a la piscina climatitzada 45,19



Descripció La col•locació d'una capa aïllant (manta tèrmica) damunt de les làmines d'aigua, durant les hores de la nit en què la piscina no s'utilitza, comporta un estalvi energètic durant aquest període ja que s'elimina gairebé totalment l'evaporació (no cal deshumidificar la piscina ni compensar les pèrdues que es produeixen en l'aigua del vas de la piscina per l'efecte de l'evaporació). En una piscina climatitzada interior la utilització d'una manta sobre el vas durant les hores de no ocupació produeix un doble benefici. D'una banda, en anul•lar-se totalment l'evaporació d'aigua, no cal que funcioni l'equip de deshumectació o sistema alternatiu de la piscina i, d'una altra banda, es redueixen les despeses per escalfament de l'aigua del vas, ja que en no evaporar-se l'aigua s'eliminen les pèrdues de calor per evaporació.

Relació amb d’altres accions PAES Instal·lació de sistemes d'energia solar por l'obtenció d'ACS

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Instal·lació de sistemes d'energia solar por l'obtenció d'ACS




Puntual


52.425,






1,3


Energia (kwh/any)






1.1.1 11

Reducció de les pèrdues tèrmiques de la porta d'accés amb la instal·lació de doble porta a l'entrada dels equipaments

10,73



Descripció El consum d’energia associat a la climatització dels edificis representa una mitjana del 40% del consum total i si l'edifici es troba refrigerat pot arribat fins el 60%. L’aïllant tèrmic té com a funció principal reduir la transferència de calor entre dos ambients. La seva propietat més important és la baixa conductivitat tèrmica, mesurada per un coeficient que s'expressa en Wh/mºC o kcal/h mºC. Aquest coeficient depèn, entre altres factors, de la densitat del material, la qual depèn, a la vegada, del contingut de forats de la seva estructura interna. Les infiltracions d'aire exterior originen la sortida del cabal d'aire ambient i per tant pèrdues de calor sensible. En aquest sentit, existeixen estudis que quantifiquen en un 70% l'estalvi d'energia per la climatització amb un disseny i uns aïllaments adequats. Per aquest motiu es proposa la instal·lació de dobles portes als següents equipaments: Ajuntament, CEIP Pompeu Fabra, CEIP Puig Agut i Guarderia Colors.

Relació amb d’altres accions PAES Substitució dels aïllaments als equipaments per altres més eficients (vidres simples per vidres dobles)

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Substitució dels aïllaments als equipaments per altres més eficients (vidres simples per vidres dobles)




Puntual


31.600,






13,7


Energia (kwh/any)






1.1.1 12

Reducció de les pèrdues tèrmiques amb la substitució de tancaments de vidre simple per vidre doble

13,45



Descripció El consum associat a la climatització depèn del disseny de l’edifici, de l’aïllament de l’envolvent, de d’estanqueïtat de les finestres, dels hàbits dels usuaris i dels sistemes de control de la instal·lació. D'altra banda, cal recordar que la despesa per calefacció serveix per compensar les pèrdues tèrmiques a través de les superfícies que formen el tancament. Per aquest motiu és molt necessari que els nivells d'aïllament siguin suficientment estudiats. Per determinar la despesa per calefacció d'un edifici o dependència, cal calcular la càrrega tèrmica, en la qual, bàsicament s'inclouen les pèrdues tèrmiques per transmissió a través de les superfícies que formen el tancament i les infiltracions paràsites d'aire exterior. Fruit del treball de les VAES es proposa la instal·lació de dobles vidres en els equipaments següents: Can Puget, el CEIP Pompeu Fabra i el CEIP Puig Agut. Apart d'aquests equipaments es proposa la substitució del vidre simple del Pavelló Poliesportiu per vidre doble.

Relació amb d’altres accions PAES Instal·lació de doble porta a l'entrada dels equipaments

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Instal·lació de doble porta a l'entrada dels equipaments




Puntual


195.700,






68,1


Energia (kwh/any)






1.1.1 13 Instal·lació de sistemes d’energia solar per l’obtenció d’ACS 92,63


Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió ER

Descripció Dins el grup de les anomenades energies renovables, l'energia solar és la que té una aplicació més immediata i un ventall de possibilitats més ampli. En aquest sentit, una de les aplicacions més interessants és el subministrament d'aigua calenta sanitària i, consegüentment com a sistema de calefactat de locals. Dins dels diferents tipus de captadors solars, el més utilitzat és l'anomenat captador pla de coberta vidrada, apte per a l'escalfament d'aigua a temperatura inferior als 60ºC, ja que a temperatures superiors disminueix significativament el seu rendiment. Cal esmentar que el Decret d’Ecoficiència i el nou CTE (Codi Tècnic de l’Edificació) potencien aquestes instal·lacions ja durant la fase de projecte de les obres. No obstant això, la implantació de panells solars tèrmics en escoles i altres centres que no estiguin ocupats durant els mesos d’estiu, cal acompanyar-les de la instal·lació de panells amb dissipadors d'energia estàtics per tal d'evitar el sobreescalfament de les plaques i que aquestes es malmetin. Aquests dissipadors funcionen de manera autònoma. Des de l'Ajuntament ja es treballa en la promoció de la implantació d'aquest tipus d'energies alternatives en el municipi i recentment s'han instal·lat 20 captadors solars tèrmics al pavelló poliesportiu i 130 captadors solars tèrmics per al subministrament d'aigua calenta sanitària a les piscines municipals. Així mateix, es proposa la instal·lació de captadors solars tèrmics als vestuaris del camp de futbol, a la Guarderia Colors, al CEIP Quatre Vents, al CEIP Puig Agut i al CEIP Pompeu Fabra.

Relació amb d’altres accions PAES Aprofitament tèrmic de la turbina del MIT

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Aprofitament tèrmic de la turbina del MIT




Puntual


219.000,






13,3


Energia (kwh/any)






1.1.1 14

Generació elèctrica a partir de la llum solar amb la instal·lació d'una central fotovoltaica sobre coberta

329,05



Descripció Les energies renovables són una aposta estratègica de futur perquè són netes, es restitueixen gratuïtament i poden ser la solució al problema energètic a llarg termini. En un model energètic sostenible és prioritari avançar en el camí del foment de les energies renovables de manera sincronitzada amb una estratègia d'estalvi i d'eficiència energètica, atès que es tracta de dos àmbits totalment complementaris. L'objectiu final d'aquesta acció és la instal·lació de panells solars fotovoltaics a les cobertes d'aquells equipaments municipals en que sigui viable seva instal·lació. Des de l'Ajuntament, com a ens exemplificatiu de la ciutadania, s'ha d'impulsar la instal·lació de panells fotovoltaics integrats en les cobertes dels equipaments municipals amb coberta disponible orientada al sud. En aquest sentit, es proposa la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a les cobertes dels següents equipaments municipals: ASVAT, CEIP Pompeu Fabra, CEIP Puig Agut, Guarderia Colors i Museu Industrial del Ter. Així com en altres equipaments com són: la coberta de la nau municipal del carrer Sogorb, CEIP dels Quatre Vents, coberta del pavelló poliesportiu i la coberta de les piscina coberta de Manlleu.

Relació amb d’altres accions PAES

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ...




Puntual


8.937.500,






11,4



Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 2.330.500,




1.1.1 15 Aprofitament tèrmic de la turbina del MIT 5,85



Descripció Actualment existeix una turbina de generació d'energia elèctrica situada en el Museu Industrial del Ter. D'acord amb les reunions amb el personal tècnic de l'Ajuntament existeix la possibilitat de dur a terme l'aprofitament tèrmic de la turbina i utilitzar l'escalfor per climatitzar la planta baixa de l'establiment. Es proposa la realització de la modificació de la instal·lació per tal de recuperar la calor de la turbina, que actualment no s'aprofita.

Relació amb d’altres accions PAES Ampliació del nombre de turbines hidràuliques en el municipi /Generació elèctrica a partir de llum solar amb la instal·lació d'una central fotovoltaica sobre coberta

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Ampliació del nombre de turbines hidràuliques en el municipi /Generació elèctrica a partir de llum solar amb la instal·lació d'una central fotovoltaica sobre coberta




Puntual


9.000,




1,54 Museu Industrial del Ter

Termini d’amortització (anys) Agència Local de l'Energia d'Osona

8,5







1.1.1 16

Ampliació del nombre de turbines hidràuliques en el municipi mantenint el cabal ecològic

62,4



Descripció Durant l’any 2008, les turbines municipals de Manlleu han produït el 20% de l’energia que consumeix l’enllumenat públic. Les centrals hidràuliques de Can Sanglas i Filtex, situades al canal industrial, han produït més de 552.000 kWh/any. Aquesta producció d’energia neta suposa un estalvi d’emissió de gasos a l’atmosfera i de consum de combustibles fòssils. En aquest sentit es veu viable l'ampliació d'una nova turbina a les tres fàbriques. Actualment la instal·lació actual de les tres fàbriques està formada per dues turbines i ja està preparada per acollir una nova turbina. Únicament caldria afegir un alternador i l'acoblament necessari.

Relació amb d’altres accions PAES Aprofitament tèrmic de la turbina del MIT

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Aprofitament tèrmic de la turbina del MIT




Puntual


210.000,






9,9







1.1.1 17 Implantació d'un sistema de gestió de l'energia 46,57



Descripció Un sistema de gestió eficaç dels recursos és un aspecte clau per incrementar la competitivitat de qualsevol empresa, sigui aquesta pública o privada. Per aconseguir tal propòsit cal adoptar una sistemàtica de gestió que estableixi una estratègia per orientar els recursos tècnics i humans cap a la consecució d'uns objectius preestablerts. En aquest sentit, s'anomena "Sistema de gestió de l'energia" al mètode de gestió que considera l'energia com un recurs controlable i que, en conseqüència, pot comptabilitzar-lo, analitzar les variacions que experimenta i reduir-ne el consum fins a uns objectius prefixats. En conseqüència, i en aquesta línea, es preveu la instal·lació de comptadors addicionals, en aquells equipaments que presentin uns majors consums energètics, amb la fi de controlar, en major detall, la despesa energètica i poder portar un sistema de gestió energètica. Caldrà realitzar el control dels consums energètics dels punts avaluats i així es podrà detectar de forma immediata qualsevol irregularitat en el punt de consum. En aquest sentit, l'acció planteja la instal·lació de comptadors addicionals als equipaments amb elevats consums energètics: Can Puget, el CEIP Pompeu Fabra, el CEIP Puig Agut, Guarderia Colors, MIT i Casa Consistorial. Així mateix, i degut als alts consums energètics d'alguns equipaments es proposa la implantació d'un sistema de gestió de l'energia en altres equipaments addicionals: Campanar de Manlleu, Pavelló Poliesportiu i Piscines Municipals.

Relació amb d’altres accions PAES Designació de responsables energètics en els equipaments municipals /Realització d'auditories periòdiques als equipaments municipals

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Designació de responsables energètics en els equipaments municipals /Realització d'auditories periòdiques als equipaments municipals




Periòdica


55.703,






4,3


Energia (kwh/any)






1.1.1 18 Designació de responsables energètics en els equipaments municipals 7,38



Descripció La creació de la figura d'un responsable energètic en els equipaments respon a la necessitat de dur un major control dels consums energètics amb l'objectiu de fer més eficients en matèria energètica els diferents equipaments municipals. Els responsables energètics seran els encarregats de controlar el funcionament dels equips consumidors d'acord amb les necessitats reals fruit de la seva utilització i aplicarà polítiques d'estalvi i reducció de consums on consideri que es pot actuar. No obstant això, únicament es proposa l'assignació de responsables energètics en aquells equipaments amb majors consums energètics, consums anuals superiors al 100.000 kWh. Per al desenvolupament efectiu de la seva tasca tot responsable energètic d'un equipament caldrà realitzar la formació necessària en matèria d'estalvi i eficiència energètica. L'estalvi assolit amb aquesta mesura pot arribar al 1%. En aquest sentit es proposa la creació d'un responsable energètic en els següents equipaments: Escola de Puig Agut, Can Puget, Pavelló i Pistes Poliesportives, Escola Pompeu Fabra, Escola Bressol Colors, Ajuntament i Piscines Municipals.

Relació amb d’altres accions PAES Implantació d'un sistema de gestió de l'energia/ Realització d'auditories periòdiques als equipaments municipals/ Elaboració d'un manual de bones pràctiques ambientals en els equipaments municipals/ Sensibilització dels treballadors/dores municipals mitjançant informació referent a la distribució dels resultats energètics dels diferents equipaments municipals mitjançant l'intranet de l'Ajuntament Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Implantació d'un sistema de gestió de l'energia/ Realització d'auditories periòdiques als equipaments municipals/ Elaboració d'un manual de bones pràctiques ambientals en els equipaments municipals/ Sensibilització dels treballadors/dores municipals mitjançant informació referent a la distribució dels resultats energètics dels diferents equipaments municipals mitjançant l'intranet de l'Ajuntament


Alta Medi Ambient


Puntual


4.000,


Augmenta Agència Local de l'Energia d'Osona

Cost eficiència (€/kg CO 2eq estalviat)

0,54


1,7


Energia (kwh/any)






1.1.1 19 Realització d'auditories periòdiques als equipaments municipals 1,92



Descripció Amb la proposta es pretén establir un programa d'auditories energètiques anuals aprofitant les línies de subvencions anuals de l'ICAEN, organisme des del qual es subvencions fins a un màxim del 75% del seu cost. Es prioritzarà la realització d'auditories d'aquells equipaments municipals que tenen majors consums energètics i que no disposen de cap auditoria realitzada. L'objectiu és analitzar els consums energètics existents en els equips consumidors i així disminuir els consums energètics dels equipaments per tal de determinar noves mesures de reducció de consum específiques. La proposta preveu la realització de dur a terme una auditoria cada 4 anys amb l'objectiu que el consistori tingui el temps suficient per dur a terme les accions definides en l'auditoria. Així mateix, es proposa dur a terme un check-list de les accions definides en les auditories realitzades de manera que es porti a terme un control de les accions executades per l'Ajuntament i quines queden pendents d'execució. En total, es proposa la realització de 8 auditories energètiques en el període del PAES.

Relació amb d’altres accions PAES Implantació d'un sistema de gestió de l'energia/ Designació de responsables energètics en els equipaments municipals

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Implantació d'un sistema de gestió de l'energia/ Designació de responsables energètics en els equipaments municipals


Mitjana Medi Ambient


Periòdica


8.000,


Es manté Agència Local de l'Energia d'Osona


4,17


6,4


Energia (kwh/any)






1.1.1 20 Elaboració d'un manual de bones pràctiques ambientals en els equipaments municipals 15,83



Descripció Es proposa l'elaboració d'un manual de bones pràctiques en el qual es destaqui la importància d'aquells hàbits i comportaments que permetin un estalvi energètic en els diferents equipaments, destacant la utilització de l'enllumenat únicament quan sigui necessari i la correcta regulació de la temperatura interior, donat que variant un únic grau es pot obtenir un estalvi important. El manual també ha de contenir les directrius pel control i regulació del funcionament dels equips informàtics , així com dels dispositius d'aturada automàtics o el pas a inactivitat dels equips. Cal tenir en compte que realitzant accions senzilles es pot assolir fina a un 10% d'estalvi dels consums energètics d'un edifici. Per altra banda, les bones pràctiques també han d'incorporar entre d'altres aspectes en els criteris generals en la compra de material, estratègies per minimitzar el consum dels recursos (aigua, paper,...) així com les bones pràctiques a dur a terme en els equipaments municipals. En aquest sentit el manual haurà de ser amè, gràfic i entenedor, de manera que pugui ser fàcilment consultable per el conjunt dels treballadors. No obstant això, per la correcta implantació del manual cal que porti associat una sessió de formació específica en la qual es presentin els principals continguts i utilitats del manual. Els responsables energètics dels equipaments hauran de disposar un exemplar del manual i conèixer el seu contingut. Per tal de garantir l'èxit en el seguiment el manual és recomanable que els responsables intervinguin en el procés d'elaboració i ajustar-lo als requeriments reals dels equipaments propis del municipi.

Relació amb d’altres accions PAES Sensibilització dels treballadors/dores municipals mitjançant informació referent a la distribució dels resultats energètics dels diferents equipaments municipals mitjançant l'intranet de l'Ajuntament

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Sensibilització dels treballadors/dores municipals mitjançant informació referent a la distribució dels resultats energètics dels diferents equipaments municipals mitjançant l'intranet de l'Ajuntament


Alta Medi Ambient


Puntual


10.000,


Es manté


0,63


2,6


Energia (kwh/any)






1.1.1 21

Sensibilització dels treballadors/dores municipals mitjançant informació referent a la distribució dels resultats energètics dels diferents equipaments municipals mitjançant l'intranet de l'Ajuntament

15,83


Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió

AM

Descripció Amb l'objectiu de sensibilitzar els treballadors/dores de l'Ajuntament, es fa necessària la realització d'una campanya de sensibilització als treballadors a través de la difusió periòdica dels resultats dels consums energètics dels diferents equipaments i la seva evolució en el temps. Aquesta acció es planteja de forma mensual mitjançant la intranet a través de missatges que siguin impactants i gràfics de manera que els treballadors es sensibilitzin i agafin uns bons hàbits ambientals durant la seva jornada laboral. Amb l'objectiu que el missatge s'apropi més al treballador es proposa la traducció de les dades energètiques en missatges entenedors. Així mateix, aquesta acció pot acompanyar-se de cartells informatius i recordatoris de l'apagada de l'enllumenat, dels equips informàtics així com de la calefacció.

Relació amb d’altres accions PAES Elaboració d'un manual de bones pràctiques ambientals en els equipaments municipals

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Elaboració d'un manual de bones pràctiques ambientals en els equipaments municipals


Alta Medi Ambient


Periòdica


10.000,


Es manté


0,63


2,6


Energia (kwh/any)






1.1.2 1 Subtitució de làmpades de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi 228,5


Directe Enllumenat públic CP

Descripció En l'enllumenat públic es pot utilitzar, i de fet s'utilitza, tot tipus de làmpades. Actualment, però, gairabé la totalitat de les noves instal·lacions es dissenyen amb làmpades de vapor de sodi a alta pressió (VSAP). D'altra banda, en les instal·lacions ja existents s'està procedint a la substitució progressiva de làmpades de diversos tipus per les de vapor de sodi. Des del punt de vista energètic, les làmpades de vapor de sodi d’alta pressió són molt superiors a les de vapor de mercuri. En contrapartida cal tenir en compte que el color aparent de les làmpades de VSAP és d'un to més groguenc i que en alguns espais no serà possible instal·lar aquest tipus d'enllumenat degut a les seves característiques cromàtiques. En l'actualitat a Manlleu existeixen 3.518 punts de llum, dels quals al 2005 un 68,95% eren vapor de sodi i el 20,41% restant eren làmpades de vapor de sodi. No obstant això, en els darrers anys s'ha continuat treballant en aquesta línia i en l'actualitat el percentatge de làmpades de vapor de sodi s'ha incrementat fins al 80%. Actualment l'acció ja ha estat executada.






Puntual


131.371,48




0,57


1,3


Energia (kwh/any)






1.1.2 2 Elaboració del Pla Director de l'enllumenat públic municipal 117,



Descripció L'elaboració del Pla Director de l'enllumenat públic respon a la necessitat d'adequar l'enllumenat al nou RD 1890/2008, de 14 de novembre, per el qual s'aprova el Reglament d'eficiència energètica en les instal·lacions d'enllumenat exterior i de les seves instruccions tècniques complementàries. El reglament té per objecte definir les condicions tècniques de disseny, exececució i manteniment que han de reunir les instal·lacions d'enllumenat exterior amb la finalitat de millorar l'eficiència i estalvi energètic, així com la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. A la vegada també limitar el resplandor lluminós nocturn o contaminació lluminosa i reduir la llum intrusa o molesta.






Puntual


20.000,




0,17


2,


Energia (kwh/any)






1.1.2 3 Substitució de les lluminàries de Nadal per altres més eficients 6,92



Descripció La il·luminació nadalenca està regulada per la normativa catalana de prevenció de la contaminació lluminosa. La normativa autoritza un màxim de 168 hores de funcionament d’aquest tipus d’il·luminació entre el penúltim divendres del mes de novembre i el 6 de gener. D’aquesta manera, es pot mantenir la tradició d’il·luminar carrers i façanes, tot i que amb mesura i respecte cap a les persones i el medi ambient, prevenint la contaminació lluminosa i estalviant energia. En aquest sentit, les instal·lacions d’il·luminació ornamental han d’incloure sistemes de prevenció de la contaminació lluminosa (reguladors horaris, etc.) i sistemes d’eficiència energètica (fer servir làmpades de molt baix consum, el fil lluminós, les microbombetes, la fibra òptica, etc.). L’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa recomana utilitzar els elements decoratius no lluminosos perquè donen calidesa a l’ambient, no consumeixen energia i són respectuosos amb la biodiversitat. A iniciativa dels comerciants d'un dels barris de Manlleu a l'Avinguda de Roma s'han substituït les lluminàries nadalenques quotidianes per altres amb consum 0. Es proposa seguir treballant en aquesta línia i augmentar les zones d'implantació d'aquests elements ornamentals, amb un consum energètic 0 o la substitució de les lluminàries actuals per unes amb major rendiment, com per exemple òptiques led.




Baixa Oficina de Promoció Econòmica


Periòdica


75.000,


Disminueix Medi Ambient


10,84


26,4


Energia (kwh/any)






1.1.3 1 Substitució de les òptiques dels semàfors per tecnologia LED 3,47


Directe Semàfors CP

Descripció La tecnologia LED ofereix importants avantatges davant les bombetes d'incandescència tradicionals, sobretot pel que fa a consum energètic. Una bombeta incandescent de 50 W genera 1.250 lúmens i dura unes 4.000 hores. La mateixa intensitat de llum es pot aconseguir amb un grup de 179 LEDs, que consumeix només 13 W i, a més, dura unes 100.000 hores. Un altre avantatge és que el LED ofereix llum de més alt contrast, de manera que sempre és visible, fins i tot quan el sol hi incideix directament, mentre que la bombeta incandescent pot esdevenir invisible sota determinades condicions ambientals. A la vegada la instal·lació de la tecnologia led en els semàfors suposa menors costos en el seu manteniment. En aquest sentit, a Manlleu existeixen un total de 464 punts semafòrics (comptabilitzats com a òptiques independents) dels quals el 94% són òptiques convencionals. En l'actualitat ja s'han substituït per leds els semàfors que es troben en la intersecció Pg. de Sant Joan- C. Puigpardines i la intersecció Pg. de Sant Joan- C. Montseny i Plaça de Sant Antoni i des de l'Ajuntament es planteja que a la llarga els semàfors funcionin tots amb tecnologia led.






Puntual


10.550,




3,04


7,2


Energia (kwh/any)






1.1.3 2 Substitució de les cruïlles semafòriques per una rotonda 0,8


Directe Semàfors CP

Descripció La substitució dels semàfors per una rotonda en una cruïlla permet reduir el consum energètic associat a la totalitat dels semàfors de la cruïlla, fent que en aquest punt es deixi de consumir energia. En aquest sentit durant l'any 2009 s'ha dut a terme la substitució de la cruïlla semafòrica on interacciona l'Avinguda de Roma amb el carrer Vilacetrú. Tot i així no es preveu la substitució de més cruïlles semafòriques en el municipi.






Puntual


400.000,




500,


0,0


Energia (kwh/any)






1.1.4 1

Renovació de la flota de vehicles municipals un cop vençut el període d'amortització del vehicle per altres que presentin valors d'emissions per sota els 120 g. CO2/km.

5,85


Directe Flota municipal de vehicles CP

Descripció Renovació de la flota de vehicles municipals pròpia un cop vençut el període de vida útil dels vehicles, per vehicles que presentin valors d’emissions per sota els 120 gCO2/km i prioritzant la compra de vehicles elèctrics o híbrids. La compra de vehicles elèctrics per part del consistori contribueix a fomentar la mobilitat sostenible en la ciutadania donant un model exemplificatiu, per tant, es fa necessari que la política de l’Ajuntament ha d’anar en aquesta línia i ha de prioritzar la compra d’aquest tipus de vehicles. La compra d'aquests vehicles ha d'anar acompanyada de punts de recàrrega a través de fonts renovables per tal d'assolir 0 emissions. Donat que el període d'actuació del PAES és fins l'any 2020 i tenint en compte el període d'amortització dels vehicles es considera la renovació de la flota durant aquest període. Cal tenir en compte que en els casos que es disposi de vehicles que realitzin un baix nombre de km anuals, caldria la possibilitat d'utilitzar sistemes tipus car-sharing enlloc d'optar per la renovació del vehicle.




Alta Medi Ambient


Periòdica


156.000,


Disminueix Servei implicat (Policia Municipal, Brigada,...)


26,67


9,


Energia (kwh/any)






1.1.4 2 Elaboració de cursos de conducció eficient 1,43



Descripció La mobilitat de persones i de mercaderies està lligada a forts impactes com ara la congestió i les emissions de gasos contaminants. La combustió de la gasolina i del gasoil, combustibles dels que el transport terrestre en depèn gairebé en la totalitat, emet per cada litre que es crema més de 2,4 kg de CO2 a l’atmosfera. Aquesta realitat, també associada als desplaçaments del personal del consistori, genera la necessitat de definir i actuar en estratègies que ens permetin reduir l’impacte de la mobilitat creixent. Els cursos de conducció sostenible parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera. A l'Ajuntament de Manlleu, i en concret en el cos de policia, ja es van dur a terme cursos de conducció eficient. No obstant això, i degut al creixement de la plantillla del cos de policia municipal es proposa tornar a dur a terme cursos de conducció eficient a aquest sector. L'estalvi assolit amb la realització d'aquests cursos pot esdevenir de fins al 5%.






Periòdica



Disminueix




Energia (kwh/any)






1.1.4 3 Increment de la mobilitat sostenible 1,42



Descripció La proposta preveu incrementar la mobilitat sostenible en aquells departaments o serveis que utilitzin durant gran part de la seva jornada laboral el vehicle. En aquest sentit, es proposa augmentar la mobilitat a peu del cos de la policia durant les hores de servei o altres mitjans de transport sostenibles com poden ser la bicicleta,...




Alta Medi Ambient


Periòdica



Disminueix Serveis Territorials




Energia (kwh/any)






1.1.5 1 Compensació de les emissions generades en els contractes externalitzats 143,24


Directe Flota de vehicles del serveis que presta l’ajuntament (jardineria, neteja viària, platges, etc.)

CP

Descripció La compensació d'emissions és un mecanisme inclòs dins del Protocol de Kioto. Es tracta doncs, d'un acord inclòs en el protocol de Kioto que permet a governs, empreses o particulars destinar diners, en compensació pel que han contaminat de més, a projectes de reducció d'emissions en països en vies de desenvolupament. Definit a Kioto com a Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN), els projectes MDN són molt diversos. En aquest sentit, el Mercat Voluntari d'Emissions, permet la compensació de les emissions generades durant la seva activitat, i que no han pogut ser reduïdes, a través de la inversió en projectes d'eficiència energètica, energies renovables o reforestació. Per això, és necessària una plataforma de compensació d'emissions. Aquesta ha de certificar les seves emissions segons els estandards internacionals com el Gold Standard i que tinguin un procés de qualitat intern amb una tercera part verificadora. Actualment, el cost de compensació d'una tona de CO2 en el mercat voluntari difereix en funció de la tipologia de projectes però el preu mitjà oscil·la al voltant dels 15 euros per tona a compensar. Es proposa la inclusió d'una clàusula en el contracte en els diferents serveis externalitzats, com ara la gestió de residus, els treballs de manteniment de l'enllumenat, etc. per tal de que l'empresa concessionària dels serveis externalitzats compensi les emissions generades de la flota de vehicles del servei.




Mitjana Recursos Humans


Periòdica


3.069,45


Es manté Medi Ambient


0,02



Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES




1.1.5 2 Incorporació de clàusules ambientals en els plecs de prescripcions tècniques 61,39


Directe Flota de vehicles del serveis que presta l’ajuntament (jardineria, neteja viària, platges, etc.)

CP

Descripció L'òrgan de contractació té competències per definir les característiques de la prestació del servei futur objecte del contracte. En aquest sentit, en el moment de redactar el plec de contractació externa, l’Ajuntament ha d'incloure clàusules que assegurin la realització dels treballs per l’empresa externa es regeixi per els criteris ambientals i de sostenibilitat de l'Ajuntament. Així, a l’hora de fer contractacions que requereixin l'ús d'una flota de vehicles s'hauria d'exigir com a mínim: 1) garanties en la utilització de bio carburants en proporció fins al 5%, segons el Reial decret 61/2006, de 31 de gener, pel qual es determinen les especificacions de gasolines, gasoils, fuels, i gasos liquats del petroli i es regula l'ús de determinats bio carburants. 2) obligatorietat de disposar de filtres antipartícules en vehicles dièsel. 3) compliment dels límits d'emissió de contaminants fixats per la norma Euro V. No obstant, l’aplicació de les clàusules pot ser per diferents àmbits ( consum energètic, consum de materials, ...). Al seu torn en els plecs de prescripcions tècniques de noves instal·lacions d'enllumenat i de climatització cal prioritzar la instal·lació de làmpades d'alt rendiment i fluorescents T5 així com calderes d'alt rendiment.

Relació amb d’altres accions PAES Compensació de les emissions generades en els contractes externalitzats

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Compensació de les emissions generades en els contractes externalitzats


Alta Recursos Humans


Periòdica







Energia (kwh/any)






1.2.1 1 Implantació de campanya per esdevinir un municipi 0 bosses de plàstic 0,0


Directe La gestió dels residus CP

Descripció L'objectiu d'aquesta acció és reduir, o millor eliminar, el consum indiscriminat de bosses de plàstic d'un sol ús. Les dades parlen per si soles: cada cap de setmana, a Catalunya, es distribueixen 14 milions de bosses, que generen 110.000 tones de residus l'any i triguen 500 anys en descompondre's; estan fetes de petroli. Per cada bossa de plàstic que rebutgem evitem emetre 4 g. de CO2 a l'atmosfera. En aquest sentit, l'Ajuntament de Manlleu ja ha dut a terme vàries accions per reduir el consum d'aquestes bosses: distribució a tots els forns de pà del municipi de bosses de pà de roba (anys 2005-2006), distribució de bosses de roba per portar l'esmorzar a les escoles del municipi,

Relació amb d’altres accions PAES Donar continuitat en l'ambientalització de les festes populars i actes públics

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Donar continuitat en l'ambientalització de les festes populars i actes públics


Alta Medi Ambient


Puntual



Departament de Participació Ciutadana

Cost eficiència (€/kg CO 2eq estalviat) Ciutadania en general



Residus (Tn/any)






1.2.1 2

Difusió d'una campanya informativa dels resultats tècnics de la recollida selectiva així com la repercusió dels seus beneficis

0,0



Descripció La campanya inclou difondre, mitjançant poques dades però concises, els resultats de la recollida selectiva per tal de mostrar a la ciutadania la feina realitzada en l'àmbit de la prevenció dels residus des del consistori, i a la vegada mostrant la necessitat de col·laboració per part de la ciutadania per assolir l’èxit en aquesta tasca. Al llarg de les sessions es presentaran els percentatges de valorització de les diferents fraccions així com la seva evolució respecte anys anteriors. L’objectiu és associar la disminució de la taxa de recollida de residus municipal a un increment de la recollida selectiva, atès el major cànon de reciclatge obtingut i la menor despesa associada a la disminució d’aportació a l’abocador. Actualment l'Ajuntament de Manlleu ja està executant aquesta acció.

Relació amb d’altres accions PAES Assolir els objectius de recollida de residus fixats en el PROGREMIC

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Assolir els objectius de recollida de residus fixats en el PROGREMIC


Alta Medi Ambient


Periòdica



Es manté




Residus (Tn/any)






1.2.1 3 Assolir els objectius de recollida de residus fixats en el PROGREMIC 2.491,02



Descripció L'objectiu és elaborar diverses campanyes mitjançant les quals es sensibilitzi a la població per dur a terme una correcta segregació dels residus a les seves llars amb l’objectiu d’assolir els objectius establerts en el programa PROGREMIC per l’any 2012. En aquest sentit, el PROGREMIC estableix assolir en l'horitzó 2012 els percentatges de recollida selectiva següents: un 75% del paper i cartró generat en el municipi, un 55% de la matèria orgànica generada , un 75% del vidre generat i un 25% dels envasos generats al municipi. Acció executada.

Relació amb d’altres accions PAES Implantació de campanya per esdevinir un municipi 0 bosses de plàstic/ Difusió d'una campanya informativa dels resultats tècnics de la recollida selectiva així com la repercusió dels seus beneficis/ Donar continuitat en l'ambientalització de les festes populars i actes públics

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Implantació de campanya per esdevinir un municipi 0 bosses de plàstic/ Difusió d'una campanya informativa dels resultats tècnics de la recollida selectiva així com la repercusió dels seus beneficis/ Donar continuitat en l'ambientalització de les festes populars i actes públics


Alta Medi Ambient


Puntual


80.000,


Es manté


0,03



Residus (Tn/any)






1.2.1 4 Donar continuitat en l'ambientalització de les festes populars i actes públics 0,0



Descripció Les festes populars són espais de trobada i l'Ajuntament, com a ens organitzador, ha de donar exemple de les bones pràctiques dutes a terme per aquest ens. Es proposa donar continuitat a les accions ja empreses per l'Ajuntament: utilització de vaixella compostable, realitzar recollida selectiva en tots els seus actes, ...

Relació amb d’altres accions PAES Implantació de campanya per esdevinir un municipi 0 bosses de plàstic/ Assolir els objectius de recollida de residus fixats en el PROGREMIC

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Implantació de campanya per esdevinir un municipi 0 bosses de plàstic/ Assolir els objectius de recollida de residus fixats en el PROGREMIC


Alta Medi Ambient


Periòdica



Es manté Oficina de Promoció Econòmica




Residus (Tn/any)






1.2.2 1 Instal·lació de dispositius d'estalvi d'aigua en els equipaments municipals 0,0


Directe El cicle de l’aigua CP

Descripció La proposta preveu la instal·lació de dobles pulsadors a la cisternes dels lavabos dels diferents equipaments municipals així com la instal·lació de difusors a les aixetes.

Relació amb d’altres accions PAES Redactar una ordenança municipal d'aigua

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Redactar una ordenança municipal d'aigua


Mitjana


Puntual



Es manté




Aigua (m3/any)






1.2.2 2 Redactar una ordenança municipal d'aigua 9,8


Directe El cicle de l’aigua PDR

Descripció Es proposa la redacció d'una ordenança municipal d'aigua que estipuli, els mecanismes d'estalvi d'aigua en nous projectes d'edificacions urbanístics, més enllà dels criteris fixats pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficieència en els edificis, vigent a Catalunya. Entre d'altres, les mesures poden estar relacionades amb la recollida i reutilització d'aigües residuals, la reutlització de les aigües grises, la regulació de la jardineria, els sistemes de reg i les mesures d'estalvi en piscines privades.

Relació amb d’altres accions PAES Aplicació de criteris de sostenibilitat ambiental a l'hora de fer nous enjardinaments / Implantació d'un sistema de monitorització a 17 punts de reg

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Aplicació de criteris de sostenibilitat ambiental a l'hora de fer nous enjardinaments / Implantació d'un sistema de monitorització a 17 punts de reg


Alta Medi Ambient


Puntual



Es manté Serveis Territorials




Aigua (m3/any)






1.2.2 3 Implantació d'un sistema de monitorització a 17 punts de reg 0,0



Descripció Des de l'Ajuntament és té consciència que el reg és un dels aspectes més importants on pot incidir el consistori per reduir els consums energètics associats. En aquest sentit, durant l'estiu del 2008 s'han instal·lat 17 punts per la monitorització del reg públic. Aquest sistema consta de diversos dispositius: Programa telemanager, sensor central de pluja, un ordinador i equips de control per cada punt de reg (mòdem, interface i programador). Amb la implantació del sistema es preveu un estalvi d'aigua del 20%, el que suposa un estalvi de 640 m3.

Relació amb d’altres accions PAES Redactar una ordenança municipal d'aigua/ Aplicació de criteris de sostenibilitat ambiental a l'hora de fer nous enjardinaments

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Redactar una ordenança municipal d'aigua/ Aplicació de criteris de sostenibilitat ambiental a l'hora de fer nous enjardinaments


Alta Medi Ambient


Periòdica



Es manté Brigada




Aigua (m3/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 640,




1.2.2 4

Aplicació de criteris de sostenibilitat ambiental a l'hora de fer nous enjardinaments

0,0



Descripció La proposta preveu la inclusió de criteris de sostenibilitat ambiental a l'hora de fer nous enjardinaments en el municipi amb l'objectiu de minimitzar l'aigua de reg i el consum de fertilitzants. L'objectiu de la proposta és optar per una jardineria adaptada a l'entorn i de baix manteniment i que sigui eficient amb el consum de recursos així com la reutilització de materials i recursos existents

Relació amb d’altres accions PAES Redactar una ordenança municipal d'aigua/ Implantació d'un sistema de monitorització a 17 punts de reg/

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Redactar una ordenança municipal d'aigua/ Implantació d'un sistema de monitorització a 17 punts de reg/


Alta Medi Ambient


Periòdica




Cost eficiència (€/kg CO 2eq estalviat) Brigada



Aigua (m3/any)



Abastament d'aigua municipal (X20)



1.2.3 1 Compensació de les emissions generades en el transport públic 13,42


Directe Transport públic municipal (si s’escau) CP

Descripció La compensació d'emissions és un mecanisme inclòs dins del Protocol de Kioto. Es tracta doncs, d'un acord inclòs en el protocol de Kioto que permet a governs, empreses o particulars destinar diners, en compensació pel que han contaminat de més, a projectes de reducció d'emissions en països en vies de desenvolupament. Definit a Kioto com a Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN), els projectes MDN són molt diversos. En aquest sentit, el Mercat Voluntari d'Emissions, permet la compensació de les emissions generades durant la seva activitat, i que no han pogut ser reduïdes, a través de la inversió en projectes d'eficiència energètica, energies renovables o reforestació. Per això, és necessària una plataforma de compensació d'emissions. Aquesta ha de certificar les seves emissions segons els estandards internacionals com el Gold Standard i que tinguin un procés de qualitat intern amb una tercera part verificadora. Actualment, el cost de compensació d'una tona de CO2 en el mercat voluntari difereix en funció de la tipologia de projectes però el preu mitjà oscil·la al voltant dels 15 euros per tona a compensar. Es proposa la compensació de les emissions generades en el transport públic.






Periòdica



Es manté Empresa concessionària




Energia (kwh/any)





1.2.4 1 Incorporació de criteris de sostenibilitat al planejament urbanístic 0,0


Directe El planejament PDR

Descripció La configuració del municipi ve determinada pel planejament, densitats, usos del sòl, equipaments, etc. Segons quin sigui el planejament proposat, s'afavorirà un model energètic més o menys eficient. Per aquest motiu, fer els estudis ambientals (POUM o Avaluació Ambiental Estratègica) associats al futur desenvolupament del municipi, permetrà que aquest sigui més o menys eficient. En aquest marc, l'Ajuntament pot tenir com a referència una publicació de l'IDAE en matèria de criteris de sostenibilitat i planejament, "Guia del planejament urbanístic energéticament eficient". Així, cal destacar el paper de l'Ajuntament, amb competències en l'ordenació, creació i gestió del sòl atès que té la clau perquè en el futur, el municipi presenti un model energètic eficient, que a la vegada actuï com a mirall envers els hàbits de la ciutdadania.




Mitjana Urbanisme


Periòdica



Es manté




Energia (kwh/any)



Consum final d'energia total (X14)



1.2.5 1 Incorporació de criteris de compra verda 10,55


Directe L’adquisió de béns i serveis CP

Descripció No tots els productes generen el mateix impacte sobre el medi ambient. La compra de productes amb ecoetiquetes o certificacions ambientals assegura que els productes són menys nocius amb al medi ambient pel que fa al procés de producció i l’ús de matèries primeres. Per tant es fa necessari elaborar un manual de compra verda dirigit a tots els responsables de compres de l'ens municipal amb l'objectiu d'integrar els criteris ambientals en les compres. L'objectiu final és arribar a disposar d’un llistat de tots els productes i serveis adquirits i contractats amb les característiques de sostenibilitat a complir, i a la vegada, d’un check-list de criteris a tenir en compte a l’hora de valorar nous productes o serveis que puguin ser sol·licitats pel personal.




Alta Personal d'Administració. Compres i Contractes.


Periòdica


6.000,




0,57


2,4


Energia (kwh/any)






1.2.5 2 Prioritzar la compra d'energia verda per part de l'Ajuntament 640,63


Directe L’adquisió de béns i serveis CP

Descripció El nou marc regultari que va entrar en vigor el juliol 2009 permet que els clients particulars i les empreses puguin escollir una companyia productora d'electricitat verda, amb la qual cosa el consum elèctric d'energia no incrementa les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. El concepte d'electricitat verda es basa en els anomenats certificats d'origen de l'energia que estan regulats per una directiva europea adaptada per l'Ordre Ministerial 1522/207 de 24 de maig (BOE, 131 de 1 juny 2997). La garantia d'origen assegura que el nombre de quilovats hora d'energia elèctrica de la comercialitzadora es corresponenden amb energia elèctrica que ha adquirit de fonts d'energia renovable. L'Organisme responsable de la seva certificació és la Comissió Nacional de l'Energia i la garantia s'emetrà abans del 28 de febrer de l'any posterior a l'emissió del certificat. En la proposta es considera que almenys un 50% de l'energia elèctrica comprada per part de l'Ajuntament prové d'energia verda.




Baixa Enginyer municipal


Puntual





Agència Local de l'Energia d'Osona

Termini d’amortització (anys) Personal d'administració. Compres i contractes.


Energia (kwh/any)






2.1.1 1

Realització d'una campanya d'informació i potenciació de l'eficiència energètica a les llars

18,1


Indirecte Domèstic AM

Descripció Es planteja l'elaboració d'una campanya d'estalvi i eficiència energètica destinada a la ciutadania per tal que adquireixin hàbits més responsables davant l'ús de l'energia. En la campanya s'han de difondre els resultats positius, tant energètics com econòmics, de l'ús racional de l'energia per tal d'evitar el seu malbaratament. Aquesta campanya hauria d’anar acompanyada d’accions actives com l’entrega d’un kit d’equips d’eficiència per a la llar, com ara làmpades de baix consum per afavorir la substitució de les làmpades incandescents i/o amb un decàleg d’eficiència energètica.




Mitjana Personal d'Administració. Compres i Contractes.


Periòdica


30.000,




1,66


6,3


Energia (kwh/any)






2.1.1 2 Bonificació d’aquelles llicències d’obres que justifiquin aspectes de certificació energètica 0,0


Indirecte Domèstic PDR

Descripció L’Ordenança fiscal número 5 de Manlleu incorpora una bonificació d’aquelles llicències d’obres que fomenten l’estalvi energètic i/o la utilització d’energies renovables. En aquest sentit, també caldria considerar l'ampliació de dita bonificació a establiments que justifiquin la certificació energètica A (d'acord amb el Reial Decret 47/2007, del 19 de gener, pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació energètica dels edificis de nova construcció) i una bonificació menor en els casos d'edificis amb una certificació energètica B.






Puntual







Energia (kwh/any)






2.1.1 3 Difusió dels estalvis energètics associats a la implantació d'energies renovables 245,92


Indirecte Domèstic ER

Descripció L’estratègia ambiental municipal incideix en la promoció d'un major ús de les energies renovables entre la ciutadania. En aquest sentit cal fer partícips als usuaris d’un edifici públic, als seus visitants, als alumnes d’una escola i a tota la població en general de quines són les actuacions realitzades per l’Ajuntament en matèria d'energies renovables així com de quins són els estalvis energètics aconseguits amb les actuacions municipals. En aquesta línea, es proposa informar a la ciutadania de la producció d'energia de les instal•lacions d'energies renovables ubicades en els diferents equipaments municipals mitjançant l'ús de panells informatius en aquells centres de què en disposin així com mitjançant la pàgina web del consistori. I continuar amb l'acció ja realitzada en la instal•lació solar fotovoltaica de la Deixalleria de Manlleu, on s'ha monitoritzat la instal•lació fotovoltaica i a través de la pàgina web es pot consultar. Així mateix, i amb l’objectiu de fomentar les energies renovables en el sector domèstic es proposa que l'Ajuntament tingui un paper d'intermediari entre la població i aquelles empreses o particulars que vulguin llogar la coberta per la instal•lació de plaques solars fotovoltaiques.






Periòdica


20.000,


Augmenta Agència Local de l'Energia d'Osona


0,08


4,7


Energia (kwh/any)






2.1.1 4

Substitució del 100% de les bombetes d'incandescència per bombetes de baix consum a les llars

1.721,41



Descripció A partir de l'1 de gener de 2011 deixaran de tenir presència en el mercat europeu les bombetes d'incandescència i aquestes hauran de ser substituïdes per bombetes de baix consum que presenten un valor mig d'estalvi energètic de l'ordre del 70-80% respecte les d'incandescència, amb una vida útil fins a 8 o 10 vegades superior, de manera que el seu major cost rapidament serà amortitzat. Per tant, el sector domèstic del municipi veurà com a partir de l'any 2011 i sent efectiu molt abans del 2020 el consum energètic associat a la il·luminació de les llars (10%) es veu substancialment reduït, de l'ordre d'un 70%.






Puntual



Disminueix Agència Local de l'Energia d'Osona




Energia (kwh/any)




PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE


2.1.1 5 Introducció d'aparells domèstics i equips de climatització energèticament eficients 1.225,89



Descripció La normativa de la Unió Europea (Directiva 95/12 de la CE) ha fet que els electrodomèstics comercialitzats a partir del 28 de maig de 1995 hagin de portar l’anomenada «etiqueta d’energia» per a la seva venda, basant-se en un sistema de test homologat comparatiu. Aquest etiquetatge permet fer-nos una idea bastant aproximada de l’eficiència i la qualitat de l’aparell que anem a comprar i s’aplica obligatòriament a frigorífics, congeladors, combis, rentadores, rentaplats, calderes, sistemes de climatització, etc. En aquest sentit, des de l'Ajuntament es preveu reforçar la promoció de l'etiquetatge energètic com a element decisiu en la compra d'aparells domestics, tant entre els usuaris com entre els promotors de nous habitatges que es realitza des de la Generalitat. Així, cal destacar que des de l'ICAEN anualment es dur a terme el programa "Pla Renove" en el qual es subvenciona la substitució d'antics aparells per nous que presentin un etiquetatge major.






Periòdica







Energia (kwh/any)






2.1.2 1

Informar de les condicions de funcionament de l’enllumenat d'aparadors i rètols a empreses i particulars

12,56


Indirecte Petites activitat econòmiques, comerços, tallers, etc. PDR

Descripció En molts casos l'enllumenat dels rètols i dels aparadors d'alguns comerços romanen encesos durant tota la nit. Aquesta il·luminació, des del punt de vista comercial pot tenir sentit durant les hores en que la població circula pels carrers, però deixa de tenir-lo durant les hores de matinada. En aquest sentit, cal realitzar una campanya informativa a tot el sector serveis en relació a l'apagada de l'enllumenat dels rètols i aparadors dels establiments durant la nit segons l'Ordenança de civisme i convivència ciutadana de Manlleu en la que en el seu capítol IV es regulen les condicions de contaminació lluminosa.

Relació amb d’altres accions PAES Realitzar una campanya al sector de serveis per l’Increment 0 en consum energètic

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Realitzar una campanya al sector de serveis per l’Increment 0 en consum energètic




Periòdica


20.000,


Disminueix Oficina de Promoció Econòmica


1,59


4,7


Energia (kwh/any)






2.1.2 2 Realitzar una campanya al sector de serveis per l’Increment 0 en consum energètic 29,3


Indirecte Petites activitat econòmiques, comerços, tallers, etc. AM

Descripció Durant els últims anys el consum d'energia derivat del sector serveis ha anat incrementant. Per tal d'incidir en aquest punt es proposa la realització d'una campanya a través de la qual els comerços es comprometin a no incrementar els seus consums energètics i per tant estavilitzar les seves emissions derivades. En la campanya caldria fomentar la participació de diferents establiments a través d'unes fitxes a partir de les quals haurien de notificar la superfície del local, usuaris i el consum anual d’energia elèctrica, gas natural i altres combustibles (si s’escau). Amb l'adhesió a la campanya l’establiment es comprometria a no incrementar els consums energètics per l’any següent. La campanya podria culminar amb la creació d'un segell de responsabilitat ambiental o en el seu cas fomentar des de l'Ajuntament l'adhesió a Xarxa de Comerços Respectuosos amb el Medi Ambient,òrgan que aglutina totes les experiències de xarxa de comerços i de comerç verd a nivell de Catalunya. A la vegada la Xarxa es disposa d’una base de dades amb els proveïdors dels diferents productes (bosses compostables, bosses de paper, safates de cartró, envasos retornables, agricultura ecològica, papereria de línia ecològica, bricolatge de línia ecològica etc.) i, a la vegada, s'estableixen relacions directes amb aquests proveïdors per tal de que s’incorporin a la Xarxa catalana i ampliïn la seva oferta a totes les Xarxes constituïdes. Es poden fer campanyes similars, però és important que aquestes incorporin un retorn per part dels establiments, amb l'objectiu de fer-los participar.

Relació amb d’altres accions PAES Informar de les condicions de funcionament de l’enllumenat d'aparadors i rètols a empreses i particulars

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Informar de les condicions de funcionament de l’enllumenat d'aparadors i rètols a empreses i particulars




Puntual


35.000,




1,19


3,7


Energia (kwh/any)






2.1.2 3 Impulsar la figura del gestor energètic en les empreses de serveis. 837,08


Indirecte Petites activitat econòmiques, comerços, tallers, etc. AM

Descripció Per tal de millorar el comportament energètic de les instal·lacions i edificis privats del sector serveis, s'impulsarà la creació de la figura del gestor energètic en aquestes organitzacions, amb la voluntat de promoure la gestió energètica com una eina d'eficiència i estalvi d'energia en el sector de serveis privat, al igual que s'impulsarà en els equipaments públics per mitjà de responsables energètics. D'aquesta manera, el gestor energètic (persona física o ESCO) implantarà un sistema de gestió de l'energia que establirà una estratègia per orientar els recursos tècnics i humans cap a la consecució d'uns objectius preestablerts, augment ddel rendiment energètic de les instal·lacions. En aquest sentit, s'anomena "Sistema de gestió de l'energia" al mètode de gestió que considera l'energia com un recurs controlable i que, en conseqüència, pot comptabilitzar-lo, analitzar les variacions que experimenta i reduir-ne el consum fins a uns objectius prefixats. En conseqüència, i en aquesta línia, es preveu la instal·lació de comptadors addicionals, en aquells equipaments que presentin uns majors consums energètics, amb la fi de controlar, en major detall, la despesa energètica i poder portar una millor gestió i detectar de forma immediata qualsevol irregularitat en els punts de consum. La implantació d'aquesta acció suposarà una reducció mínima del 5% del consum energètic del sector serveis en relació l'any base.

Relació amb d’altres accions PAES Implantació d'un sistema de gestió de l'energia / Designació de responsables energètics en els equipaments municipals

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Implantació d'un sistema de gestió de l'energia / Designació de responsables energètics en els equipaments municipals




Puntual







Energia (kwh/any)






2.1.3 1

Implantació d’accions per tal de continuar amb la pacificació del trànsit rodat a l’interior del nucli urbà.

0,0


Indirecte Mobilitat urbana CP

Descripció L'ampliació de l'espai viari destinat als vianants fomenta els desplaçaments a peu, afavoreix el contacte humà i crea espais on les persones poden desplaçar de forma més segura. En aquest sentit la peatonalització dels carrers, l'eixamplament de les voreres, la creació d'illes o camins per a vianants i la implantació de zones amb prioritat invertida contribueixen a fer de l'espai un entorn més tranquil en que els desplaçaments en vehicle no són més que una alternativa i no el principal mitjà de transport.

Relació amb d’altres accions PAES Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible en el municipi/ Habilitació d'aparcaments perifèrics

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible en el municipi/ Habilitació d'aparcaments perifèrics


Mitjana Mobilitat


Puntual



Augmenta Serveis Territorials

Cost eficiència (€/kg CO 2eq estalviat) Policia Municipal



Energia (kwh/any)






2.1.3 2 Habilitació d'aparcaments perifèrics 167,



Descripció L'objectiu és donar opcions d'aparcament al ciutadà per tal d'evitar l'accés al centre amb vehicles motoritzats, que va en la mateixa línea d'acció que la implantació de carrils amb prioritat invertida, on es dona prioritat al peató.

Relació amb d’altres accions PAES Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible en el municipi/ Implantació d’accions per tal de continuar amb la pacificació del trànsit rodat a l’interior del nucli urbà.

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible en el municipi/ Implantació d’accions per tal de continuar amb la pacificació del trànsit rodat a l’interior del nucli urbà.


Baixa Mobilitat


Puntual





Policia Municipal



Energia (kwh/any)






2.1.3 3

Ampliar la xarxa de carrils bicicleta tant a la perifèria del nucli urbà com al centre i fomentar l'ús de la bicicleta pública.

46,05



Descripció Les reduides dimensions de Manlleu i la topografia relativament planera fa que la bicicleta sigui un bon mitjà de transport com alternativa al cotxe particular. L'objectiu és fomentar l'ús de la bicicleta en els desplaçaments urbans.

Relació amb d’altres accions PAES Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible en el municipi/ Implantació d’accions per tal de continuar amb la pacificació del trànsit rodat a l’interior del nucli urbà/ Habilitació d'aparcaments perifèrics

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible en el municipi/ Implantació d’accions per tal de continuar amb la pacificació del trànsit rodat a l’interior del nucli urbà/ Habilitació d'aparcaments perifèrics


Mitjana Mobilitat


Puntual





Policia Municipal



Energia (kwh/any)






2.1.3 4 Promoció dels camins escolars segurs 11,61



Descripció Els camins escolars segurs són itineraris segurs, escollits entre els recorreguts que fan la majoria dels alumnes del centre, i de traçat senzill que permeten el desplaçament a peu dels nens i nenes. A cada recorregut segur hi ha una persona adulta que serà la responsable de cada grup.

Relació amb d’altres accions PAES Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible en el municipi/ Implantació d’accions per tal de continuar amb la pacificació del trànsit rodat a l’interior del nucli urbà

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible en el municipi/ Implantació d’accions per tal de continuar amb la pacificació del trànsit rodat a l’interior del nucli urbà


Mitjana Mobilitat


Puntual



Augmenta Escoles


Policia Municipal



Energia (kwh/any)






2.1.3 5 Bonificació de la compra de vehicles elèctrics o hibrids 0,0


Indirecte Mobilitat urbana PDR

Descripció Actualment l’Ordenança fiscal de Manlleu incorpora una bonificació del 50% de la quota de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica als titulars de vehicles que acreditin que les emissions són inferiors a 100 g CO2/km així com una bonificació per la compra de vehicles elèctrics o hibrids. En aquest sentit, l'acció ja s'està executant.




Alta Intervenció


Puntual







Energia (kwh/any)






2.1.3 6 Instal·lació de punts de subministrament elèctric de fonts renovables al municipi 57,64



Descripció Per tal de fomentar la compra de vehicles elèctrics i híbrids en la ciutadania així com en el propi Ajuntament s'impulsarà i fomentarà la instal·lació de punts de subministrament de vehicles elèctrics en varis punts del municipi. La seva situació serà principalment en aparcaments, on els vehicles hi estan durant períodes de temps, així com les estacions de subministrament existents. Així mateix cal impulsar que aquestes darreres disposin de bateries elèctriques per la seva venta, amb l'objectiu que la recarrega no requreixi una pèrdua de temps per l'usuari. Per la instal·lació d'aquests punts de subministrament elèctric en el municipi des de l'IDAE s'ha engegat un projecte d'ajudes dins del marc del programa MOVELE, projecte destinat a demostrar la viabilitat tècnica, econòmica i energètica de la mobilitat elèctrica en els entorns urbans i periurbans. Per altra banda i per tal que aquests punts siguin sostenibles, caldria disposar d'energies renovables (com ara plantes fotovoltaiques) associades als punts de subministrament elèctric i permetre la recàrrega de vehicles amb energia amb 0 emissions.

Relació amb d’altres accions PAES Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible en el municipi

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible en el municipi


Baixa Enginyer municipal


Puntual


47.000,


Augmenta Medi Ambient

Cost eficiència (€/kg CO 2eq estalviat) Serveis Territorials

0,82 Policia Municipal



Energia (kwh/any)






2.1.3 7 Definir una línia de transport públic 37,55



Descripció Actualment Manlleu disposa d'una línia de transport públic a demanada que depèn de Serveis Socials. Per al desenvolupament d'una mobilitat sostenible del municipi caldria definir una línia de transport públic de forma permanent que fomenti els desplaçaments amb aquest mitjà de transport enlloc dels desplaçaments amb el vehicle privat.




Baixa Mobilitat


Puntual


170.726,98


Augmenta Policia Municipal


4,55


8,


Energia (kwh/any)






2.1.3 8

Renovació eficient del parc mòbil del municipi per millora de l'eficiència energètica del parc de vehicles i diversificació energètica del sector

6.278,85


Indirecte Mobilitat urbana PDR

Descripció El parc mòbil de vehicles del municipi es caracteritza per fer un ús majoritari de combustibles fòssils i amb un valor d'emissió mig de 150 gr CO2/km. Aquesta situació en els pròxims anys es veurà substancialment modificada, fruït de la creació d'un marc favorable a la incorporació d'energies no convencionals en el sector del transport (vehicles híbrids, elèctrics, gas natural liquat, hidrogen, etc) i de la millora en l'eficiència energètica dels motors dels vehicles del mercat, aspecte que serà valorat futurament en l'ITV, que faran que el parc mòbil es renovi per vehicles accionats per sistemes 100% renovables (elèctrics-solar, hidrogen, etc), híbrids o vehicles de combustió fòssil altament eficient amb valors d'emissió per sota els 120 gr CO2/km. D'aquesta manera, aquesta tendència que seguirà el parc mòbil de Manlleu farà disminuir dràsticament les emissions de GEH globals del municipi. Davant d'aquest escenari, s'ha definit un escentari moderat i realista del futur parc mòbil del municipi i s'han estimat les seves emissions, tenint en compte que cada vehicle farà una mitjana anual de 18.000 km i el parc mòbil estarà compost per: 30% híbrids amb un valor mig d'emissió de 80 gr CO2/km, 55% combustibles fòssils amb un valor mig d'emissió de 120 gr CO2/km i 15% combustibles fòssils amb un valor mig d'emissió de 150grCO2/km.




Baixa Urbanisme


Periòdica









Mobilitat de la població (X5)



2.1.3 9 Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible en el municipi 334,34


Indirecte Mobilitat urbana AM

Descripció Cal educar i sensibilitzar a la població de la importància de la mobilitat sota criteris de sostenibilitat. En aquest sentit els objectius que es persegueixen amb la campanya són: - Fomentar l'ús de la bicicleta i anar a peu per realitzar els desplaçaments locals entre la ciutadania. - Sensibilitzar a la ciutadania dels principals avantatges de dur a terme una mobilitat més sostenible. L'objectiu de la proposta és reduïr un 1% la mobilitat amb vehicle privat dins del nucli urbà.

Relació amb d’altres accions PAES Implantació d’accions per tal de continuar amb la pacificació del trànsit rodat a l’interior del nucli urbà/Habilitació d'aparcaments perifèrics/Promoció dels camins escolars segurs/ Instal·lació de punts de subministrament elèctric de fonts renovables al municipi/ Ampliar la xarxa de carrils bicicleta tant a la perifèria del nucli urbà com al centre i fomentar l'ús de la bicicleta pública. Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Implantació d’accions per tal de continuar amb la pacificació del trànsit rodat a l’interior del nucli urbà/Habilitació d'aparcaments perifèrics/Promoció dels camins escolars segurs/ Instal·lació de punts de subministrament elèctric de fonts renovables al municipi/ Ampliar la xarxa de carrils bicicleta tant a la perifèria del nucli urbà com al centre i fomentar l'ús de la bicicleta pública.




Puntual


100.000,


Es manté Mobilitat


0,3


0,1


Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 1.238.970,6




2.1.4 1 Crear un apartat en la web de l'Ajuntament amb informació sobre canvi climàtic 9,05


Indirecte Participació ciutadana AM

Descripció A través de l'apartat web destinat a la temàtica de canvi climàtic es facilitaria informació a la ciutadania sobre les principals accions engegades des del consistori per fer front al canvi climàtic així com els consells bàsics per reduir els consums d'energia en les llars fet que porta associat una reducció directa de les emissions a l'atmosfera. Entre els objectius a assolir amb la incorporació d'aquest apartat a la pàgina web de l'Ajuntament s'inclouen: - Publicitar els resultats dels informes anuals de l'actuació del municipi en la lluita contra el canvi climàtic - Recollir els suggeriments de la ciutadania a través d'una bústia virtual - Recollir els hàbits energètics de la població mitjançant una enquesta d'hàbits energètics - Associar-se a totes les campanyes d'estalvi i eficiència energètica.

Relació amb d’altres accions PAES Difusió dels estalvis energètics associats a la implantació d'energies renovables

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Difusió dels estalvis energètics associats a la implantació d'energies renovables




Periòdica


2.000,


Augmenta


0,22


1,9


Energia (kwh/any)






2.1.4 2

Elaboració d'un concurs anual d'idees innovadores en temes d'eficiència energètica a les llars

9,05



Descripció La proposta preveu la realització d'un concurs anual per fomentar les idees innovadores en relació a l'eficiència energètica. En aquest sentit, aquesta inniciativa podria desenvolupar-se en alguna de les festes o activitats que realitza el municipi al llarg de l'any.

Relació amb d’altres accions PAES Realització d'una campanya d'informació i potenciació de l'eficiència energètica a les llars

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat , d’adequació enllumenat ... Realització d'una campanya d'informació i potenciació de l'eficiència energètica a les llars


Baixa Medi Ambient


Periòdica


1.000,




0,11


3,8


Energia (kwh/any)






2.1.4 3

Desenvolupar una campanya de foment d'una conducció sostenible i segura a la ciutadania

1.003,03



Descripció La sensibilització i formació de la ciutadania en conducció sostenible, pot tenir grans repercussions en la disminució de les emissions de GEH associades a la mobilitat, en alguns estudis valorada fins a un 10%. Per poder fer efectiva aquesta actuació, es proposa desenvolupar una campanya que s'allargui en el temps, en que es difonguin missatges directes de com millorar la conducció de la ciutadania. La difusió dels missatges es podrà realitzar a través de diferents canals: cursos de conducció eficient específics i incorporats en temari autoescoles, bones pràctiques en els pannells expositors del municipi, portal web, prensa local, tallers escoles, etc. En el cas de Manlleu, s'estima una reducció entorn del 3% de les emissions de l'any base per així fer una hipotesi en un terme mig.






Periòdica


100.000,


Es manté Urbanisme


0,1



Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 3.716.911,8

Mobilitat de la població (X5)

pla d’acció per a l’energia sostenible del municipi de manlleul’ajuntament de manlleu es...

Documents