libro 1.indb 2 6/3/05 14:36:04 - fundació josep irla...posicions relatives en renda per càpita...

Libro 1.indb 2 6/3/05 14:36:04

ANÀLISI DELS FLUXOS

REDISTRIBUTIUS TERRITORIALS

A L’ESTAT ESPANYOL

Criteris d’avaluació i proposta de nous principis bàsics

Guillem López Casasnovas

Jordi Pons Novell

EDITA

Libro 1.indb 3 6/3/05 14:36:05

© Guillem López Casasnovas i Jordi Pons Novell, 2005© d’aquesta edició, Fundació Josep Irla – Institut d’Estudis Socioeconòmics, 2005c. Villarroel 45, entresòl. 080 Barcelona

Primera edició: març 2005

Edició, fotocomposició i impressió: Eix de Serveis

Dipòsit legal: B-0366-05

No és permesa la reproducció parcial o total d’aquest llibre, ni la seva incorporació

a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà,

sigui electrònic, mecànic, per fotocopia, per gravació o altres mètodes,

sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Libro 1.indb 4 6/3/05 14:36:05

A NÀ L I SI DE L S F LU XO SR E DI S T R I BU T I US T E R R I TOR I A L S

A L’ E S TAT E SPA N YOL

Criteris d’avaluació i proposta de nous principis bàsics

Libro 1.indb 5 6/3/05 14:36:06

Libro 1.indb 6 6/3/05 14:36:06

És un honor presentar-vos la primera publicació de l’Institut d’Estudis Sòcio-Econòmics de la Fundació Josep Irla: Anàlisi dels fluxos redistribu-tius territorials a l’Estat Epanyol. Criteris d’avaluació i proposta de nous principis bàsics per a la seva reforma. Estem convençuts que esdevindrà una contribució útil i constructiva al debat sobre el nou sistema de fi-nançament per a Catalunya.

El sistema de finançament és un element indispensable per al bon fun-cionament de les nostres administracions. L’autoexigència del nostre Go-vern i la recerca d’una gestió pública eficient al servei del ciutadà han d’anar acompanyats dels recursos necessaris per a poder desenvolupar polítiques efectives, ja siguin socials, de promoció econòmica o, fins i tot, d’inversió pública. És indubtable que l’enorme dèficit fiscal que pateix des de fa anys Catalunya té efectes negatius directes tant sobre els nos-tres nivells de benestar com en la pròpia competitivitat de l’economia.

És precisament per l ’actualitat del tema i la transversalitat de tots els seus efectes, que és més necessari que mai aportar elements objectius capaços de guiar-nos cap a un sistema de finançament just. Esperem que els sigui una eina de consulta útil d’interès.

ALFONS GARCIA MARTÍNEZDirector de l’Institut d’Estudis Socioeconòmics

Libro 1.indb 7 6/3/05 14:36:06

Libro 1.indb 8 6/3/05 14:36:07

Í N DE X

RESUM ........................................................................................................................... . INTRODUCCIÓ ............................................................................................................. 5

2. FONAMENTACIÓ DELS PRINCIPIS DE LA REDISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DES DE LA TEORIA DE LA HISENDA PÚBLICA ...........................23

3. ELS TRACTAMENTS REDISTRIBUTIUS DES DEL FINANÇAMENT TERRITORIAL DE LES INSTITUCIONS D’AUTOGOVERN ..................................... 29

4. ELS PRINCIPIS: CONCRECIÓ I QUANTIFICACIÓ Principi ...................................................................................................................... 33 Principi 2 .....................................................................................................................35 Principi 3 .....................................................................................................................38 Principi 4 ....................................................................................................................44 Principi 5 .....................................................................................................................53 Principi 6 .....................................................................................................................57 Principi 7 .....................................................................................................................59 Principi 8 ..................................................................................................................... 6 Principi 9 ....................................................................................................................64 Principi 0 ................................................................................................................. 65 Principi ................................................................................................................... 7 Principi 2 ................................................................................................................. 74

5. ASPECTES ADDICIONALS a. Endeutament de les Comunitats Autònomes ............................................. 77 b. El cost de la vida a l ’economia catalana .......................................................... 79 c. Llars amb dificultats per arribar a final de mes ............................................ 80 d. Els fluxos pressupostaris de la Unió Europea ................................................82 e. Estimacions de dèficit fiscal de la Conselleria d’Economia ...................... 84

APÈNDIX Introducció (quadres A a A7) ................................................................................ 89 Principi 2 (quadres A8 a A0) ................................................................................ 96 Principi 3 (quadres A a A20) ............................................................................... 99 Principi 7 (quadre A2) ..........................................................................................09 Principi 0 (quadres A22 a A30) ........................................................................... 0

Libro 1.indb 9 6/3/05 14:36:08

Libro 1.indb 10 6/3/05 14:36:08

R E SU M

L’objecte d’aquest treball consisteix en efectuar una quantificació de diferents principis tècnics que haurien d’oferir informació sobre la solidaritat interterrito-rial i així inspirar un nou model de finançament de les CCAA.

L’elaboració d’aquests principis es justifica per la polèmica suscitada entorn dels saldos interterritorials i per la intenció de remetre la controvèrsia a la discussió d’un conjunt de principis lògics que haurien d’inspirar l ’actuació redistributiva ter-ritorial de l ’Estat. Es tracta, per tant, de proposar i quantificar els efectes d’una sè-rie de principis per fonamentar la solidaritat i els processos de redistribució entre CCAA per aconsegir la cohesió social, fet que hauria de permetre centrar el debat dels saldos territorials sense basar-lo exclusivament en el càlcul de balances fiscals.

Els principis que es proposen per inspirar la solidaritat interterritorial són els següents:¹

PRINCIPI En coherència amb l’objectiu dels fons de redistribució sembla lògica una delimita-ció d’aquests fons a àmbits de despesa concrets, atenent als costos d’oportunitat i amb aplicació selectiva (no incorporats al finançament global incondicionat), sent en tot cas objecte d’avaluació i redefinició en el temps.

PRINCIPI 2Sembla raonable que en el diferencial entre rendes primàries generades per una CA i les rendes disponibles finals, com a aproximació a la contribució general al con-sum col·lectiu conjunt, totes les CCAA hi han de participar en un saldo mínim per càpita prefixat.

Aquests principis tècnics van ser exposats i proposats pel professor Guillem López Casasnovas el juliol de 2004 en la seva intervenció en el curs d’estiu «El futur de l ’economia catalana en un marc global» dirigit per Elisenda Paluzie i Joan Tugores en el marc dels Juliols de la Universitat de Barcelona.

Libro 1.indb 11 6/3/05 14:36:09

Anàlisi dels fluxos redistributius territorials a l’Estat Espanyol

2

PRINCIPI 3Com a resultat del flux d’impostos i subvencions implícits en els saldos fiscals, no es pot generar un canvi en el rang de les rendes per càpita d’una CA que en sigui aportant neta. Una clàusula de salvaguarda hauria d’actuar, en aquest cas, en la correcció de la transferència.

PRINCIPI 4La redistribució s’ha de centrar en assolir l ’aproximació al nivell de despesa capita-tiva de les diferents CCAA a igual esforç fiscal. Definits els sòls de finançament bà-sics generals per a totes les CCAA, s’han de destapar finalment els sostres en supò-sits de major esforç fiscal.

PRINCIPI 5Concreció en terminis establerts i avaluats dels fons de redistribució assignats. La continuïtat dels superàvits fiscals ha de restar lligada a l ’avaluació de la seva efecti-vitat.

PRINCIPI 6Utilitzar una clàusula de revisió del saldo fiscal deficitari d’una CA si aquesta perd posicions relatives en renda per càpita respecte del conjunt de regions europees.

PRINCIPI 7Cap CA ha de tenir un saldo fiscal favorable si la seva renda primària se situa, d’en-trada, per sobre de la mitjana espanyola.

PRINCIPI 8La variació relativa de renda d’una CA s’ha de reflectir en associacions de signe con-trari en l’evolució del seu saldo fiscal.

PRINCIPI 9La continuïtat en el saldo fiscal positiu s’ha d’acompanyar de la millora en els indi-cadors de distribució personal de la renda de les CCAA que en són beneficiàries.

PRINCIPI 0En cap cas el saldo fiscal no ha de superar la diferència en la participació relativa en renda i la participació relativa en població.

PRINCIPI Cal procedir en el futur a estimacions de la necessitat financera d’una CA més lliga-des al diferencial entre els valors predits i els observats per a cadascuna de les CCAA

Libro 1.indb 12 6/3/05 14:36:10

Resum

3

i no simplement mitjançant la comparació de nivells propis amb valors mitjans es-tatals.

PRINCIPI 2En la mesura que els fons redistributius tinguin un paper d’anivellament entre ca-pacitats i necessitats fiscals de les diferents CCAA, els saldos fiscals ho haurien de reflectir.

Per fer la quantificació d’aquests dotze principis s’han emprat les dades del perí-ode 995-2003 que per al conjunt de les CCAA ofereix la Fundación de las Cajas de Ahorros Confederadas (FUNCAS), amb l’objectiu d’homogeneïtzar la informació estadística emprada i pel fet que és la font d’informació més actualitzada de la qual es disposa en l’actualitat sobre les balances fiscals de les CCAA espanyoles. De ma-nera complementària, i com a mecanisme de control, les balances fiscals presenta-des per FUNCAS es comparen amb el resultat de la diferència entre les rendes pri-màries i les rendes familiars disponibles de les CCAA, atès que els saldos fiscals es poden aproximar també a partir d’aquesta diferència.

El lector podrà comprovar que els resultats obtinguts permeten concloure que la majoria dels principis que es proposen per inspirar la solidaritat interterritorial a l ’Estat Espanyol no es compleixen en l’actualitat. Això provoca que sigui urgent no sols centrar la discussió en el càlcul dels fluxos fiscals, sinó també, i de manera es-pecial, en els principis que els han de fonamentar.

Libro 1.indb 13 6/3/05 14:36:10

Libro 1.indb 14 6/3/05 14:36:11

5

Aquests principis tècnics van ser exposats i proposats pel professor Guillem López Casasnovas el juliol de 2004 en la seva intervenció en el curs d’estiu «El futur de l ’economia catalana en un marc global» dirigit per Elisenda Paluzie i Joan Tugores en el marc dels Juliols de la Universitat de Barcelona.

2 ALCAIDE, J.; ALCAIDE, P. i ALCAIDE, P. (2004): Balance económico regional (autonomías y provincias. Años 995 a 2003. FUNCAS, Madrid.

1. I N T RODUC C IÓ

L’objecte d’aquest treball consisteix en efectuar una quantificació de diferents principis tècnics que haurien d’oferir informació sobre la solidaritat interterritori-al i així inspirar un nou model de finançament de les CCAA.¹

L’elaboració d’aquests principis es justifica per la polèmica suscitada entorn dels saldos interterritorials, sent-ne un clar exponent les diferents estimacions de les balances fiscals presentades per Alcaide et al. (2004)² per al conjunt de les CCAA en el període 995-2003, publicades per la Fundación de las Cajas de Ahorros Confe-deradas (FUNCAS). Amb l’objectiu d’homogeneïtzar la informació estadística em-prada, les dades proporcionades per aquests autors serviran de referència comuna en aquest treball.

En qualsevol cas, la quantificació de les balances fiscals abans esmentada es com-pararà amb el resultat de la diferència entre les rendes primàries i les rendes famili-ars disponibles de les CCAA, atès que els saldos fiscals es poden aproximar també a partir d’aquesta diferència. Efectivament, la renda familiar disponible s’obté a par-tir de la renda primària directa de les famílies de la següent manera:

RENDES PRIMÀRIES DIRECTES DE LES FAMÍLIES + TRANSFERÈNCIES CORRENTS PRIVADES DE LES FAMÍLIES+ PRESTACIONS SOCIALS= INGRESSOS FAMILIARS BRUTS

- COTITZACIONS SOCIALS- IMPOSTOS DIRECTES SOBRE LES FAMÍLIES (Impost sobre la renda, patrimoni, ….)= RENDA FAMILIAR BRUTA DISPONIBLE

Libro 1.indb 15 6/3/05 14:36:12


6

Les estimacions d’aquestes diferències permeten aproximar els saldos fiscals per a totes les CCAA pel període 995-2003. D’altra banda, tot i disposar de les dades de l’INE corresponents a la renda i al PIB de les CCAA (Contabilidad Regional de Es-paña), s’ha emprat majoritàriament la informació d’aquestes variables proporcio-nades per Alcaide et al. (2004) amb la finalitat d’homogeneïtzar al màxim les fonts estadístiques.³ A continuació es presenta de manera resumida els conceptes em-prats per Alcaide et al. (2004) per a l ’elaboració de les balances fiscals de les CCAA:⁴

– Ingressos públics (ingressos de tot tipus consolidats de les Administracions Públiques) – Impostos directes pagats per les famílies – Cotitzacions socials – Rendes públiques diverses (inclou impostos directes de les empreses) – Impostos indirectes i transferències netes percebudes

– Despesa pública corrent – Prestacions socials – Consum públic en espècie – Consum de les Administracions Públiques – Despeses financeres i altres transferències

. Estalvi de les Administracions Públiques (diferència entre els ingressos públics i la despesa pública corrent)

– Renda disponible de les Administracions Públiques (són els ingressos públics totals, deduïdes les prestacions socials i les despeses financeres i altres transferències) – Despesa pública de capital (inclou la inversió pública en capital fixe i existències i les inversions netes de capital) – Capacitat o necessitat de finançament/balances fiscals

A partir de l’aproximació esmentada, en el quadre es mostren les comunitats autònomes espanyoles ordenades en funció de la necessitat (–) o capacitat de fi-nançament (+) del sector públic en el conjunt del període 995-2003. Les comuni-tats que han rebut un flux fiscal més elevat han estat Andalusia (76.340,4 milions d’euros), Castella i Lleó (36.543,0), Canàries (29.664,9), Galícia (28.036,8) i Castella - La Manxa (9.044,9). En el costat oposat, únicament cinc comunitats

3 En tot cas, cal tenir en compte que les fonts d’informació emprades per Alcaide et al. (2004) per obtenir les seves estimacions de renda i PIB procedeixen de la Contabilidad Na-cional de España i de la Contabilidad Regional de España elaborades per l ’INE.

4 Veure Alcaide et al. (2004), pàg. 3.

Libro 1.indb 16 6/3/05 14:36:13

Capítol : Introducció

7

han finançat en el conjunt del període, amb les seves aportacions excedentàries a les arques de l’Estat, la solidaritat del sistema autonòmic espanyol: Madrid ⁵ (67.997,3 milions d’euros), Catalunya (6.633,6), Balears⁶ (9.702,8), la Comunitat Valencia-na (.952,0) i el País Basc (492,3).

QUADRE 1. Capacitat (+) / necessitat (-) de finançament de les CCAA. 995-2003

TOTAL MITJANA ANUAL MITJANA ANUAL (milions euros) per habitant (euros) en % del PIB 1 Andalusia –76.340,4 –1.153 –10,1%2 Castella i Lleó –36.543,0 –1.630 –11,0%3 Canàries –29.664,9 –1.909 –12,8%4 Galícia –28.036,8 –1.138 –8,9%5 Castella - La Manxa –19.044,9 –1.211 –9,3%6 Astúries –17.817,1 –1.832 –14,3%7 Extremadura –16.634,9 –1.725 –16,0%8 Múrcia –7.703,7 –735 –5,8%9 Cantàbria –4.110,6 –854 –6,0%10 Ceuta –3.489,0 –5.274 –39,3%11 Melilla –3.358,4 –5.831 –40,1%12 Aragó –2.880,1 –266 –1,6%13 Navarra –1.723,3 –351 –1,8%14 Rioja –792,9 –325 –1,8%15 País Basc 492,3 26 0,1%16 C. Valenciana 1.952,0 52 0,3%17 Balears 19.702,8 2.588 13,0%18 Catalunya 61.633,6 1.078 5,8%19 Madrid 67.997,3 1.431 7,2% E. Espanyol –96.362,0 ---- ----

Font: FUNCAS (2004), taules , 08, 53, 56, 59, 62, 65, 68, 7, 74 i 77Nota: En els quadres A, A2 i A3 de l ’apèndix es presenta aquesta mateixa informació per a cada un dels anys del període 995-2003

5 En el cas de Madrid no es pot oblidar que una gran part de la despesa pública no territo-rialitzable de l ’Estat repartida proporcionalment entre les diferents comunitats autònomes s’executa en aquesta comunitat.

6 Probablement una part considerable de l ’elevat dèficit fiscal de Balears s’explica pel fet que aquesta comunitat té una recaptació d’impostos indirectes (especialment IVA), per la gran afluència de turistes, molt superior a la que s’esperaria del nivell de renda dels seus habitants. En canvi, aquest fet no es produeix a Canàries, ja que gaudeix d’un règim especial pel que fa referència a l ’IVA.

Libro 1.indb 17 6/3/05 14:36:15


8

7 En els comentaris d’aquest quadre i dels següents no es fa referència a les ciutats autònomes

de Ceuta i Melilla, atès que la seva peculiar situació podria distorsionar l’anàlisi efectuada.8 A l’estudiar els diferents principis proposats s’analitzen amb detall les diferències entre

renda primària i renda disponible de les CCAA.9 El coeficient de correlació de Pearson entre dues variables oscil·la entre – i . Valors pro-

pers a 0 assenyalen que no hi relació entre les variables, mentre que coeficients propers a – o indiquen una elevada relació (ja sigui inversa o directa). En el treball també s’utilitzarà en dife-rents ocasions l ’anomenat coeficient de correlació per rangs d’Spearman, que té la mateixa in-terpretació que el coeficient de correlació de Pearson, però enlloc de calcular-se amb els valors numèrics de les dues variables considerades, s’obté a partir dels rangs de les dues variables (or-denades de major a menor).

En la segona columna es mostra la capacitat o necessitat de finançament per habitant, expressada com la mitjana anual del període 995-2003, de cada CCAA.⁷ En aquest període un habitant de Canàries ha rebut cada any de mitjana .909 euros de la resta de l’Estat, d’Astúries (.832), d’Extremadura (.725), de Castella i Lleó (.630) i de Castella - La Manxa (.2). En canvi, un ciutadà de les Illes Ba-lears ha aportat anualment 2.588 euros, un de Madrid .43 euros, un català .078 euros, un valencià 52 euros i un basc 26 euros.

En la darrera columna d’aquest quadre s’indica el percentatge del PIB (mitja-na anual) que representa el saldo fiscal de cada CCAA. El saldo fiscal favorable ha representat anualment un 6,0% del PIB d’Extremadura, un 4,3% a Astúries, un 2,8% a Canàries, un ,0% a Castella i Lleó i un 0,% a Andalusia. En canvi, en ca-dascun d’aquests anys Balears ha aportat un 3,0% del seu PIB a la resta de l’Es-tat, Madrid un 7,2%, Catalunya un 5,8%, la Comunitat Valenciana un 0,3% i el País Basc un 0,%.

En el quadre 2, també per al període 995-2003, es mostren les rendes primàri-es, la renda familiar disponible i la diferència entre aquestes dues variables.⁸ Quan s’analitza la relació existent entre la capacitat o necessitat de finançament recollida en el quadre i la diferència entre renda primària i renda familiar disponible s’ob-té un coeficient de correlació igual a –0,8.⁹ És a dir, les comunitats amb més capa-citat de finançament (saldo fiscal negatiu) són les que tenen una diferència negati-va més elevada entre renda primària i renda familiar disponible. Quan es calcula el coeficient de correlació per rangs d’Spearman entre aquestes dues variables s’obté un valor de –0,76, fet que confirma l’elevada relació negativa entre aquestes varia-bles. Aquests resultats indiquen que, efectivament, els saldos fiscals es poden con-siderar una aproximació a la diferència entre les rendes primàries i la renda famili-ar disponible de les CCAA.

Val a dir que les xifres presentades en el quadre referides als saldos fiscals tenen el problema que en el conjunt del període 995-2003 hi ha una diferència en-tre despeses i ingressos a les CCAA de 96.362,0 milions d’euros, atès que, com es pot observar en el quadre A de l’apèndix, en tots els anys, excepte el 2003, s’ha produ-

Libro 1.indb 18 6/3/05 14:36:16


9

ït un dèficit pressupostari a l ’Estat espanyol. En el quadre 3 es presenta la mateixa informació del quadre però suposant una situació d’equilibri pressupostari. Això provoca que el dèficit fiscal de les CCAA augmenti, mentre que les que tenen un sal-do fiscal favorable aquest es vegi reduït (en el cas d’Aragó la situació inicial de su-peràvit fiscal s’ha transformat en dèficit fiscal). El saldo fiscal de cada CCAA s’ha ajustat a una situació d’equilibri pressupostari tenint en compte el reequilibri per la banda de l’augment d’ingressos d’acord amb el pes del PIB de cada CA en el con-junt de l’Estat.

QUADRE 2. Renda primària i renda familiar disponible. 995-2003 (milions d’euros)

RENDA RENDA FAMILIAR RFD - RP % RFD / RP PRIMÀRIA (RP) DISPONIBLE (RFD) 1 Andalusia 556.808 554.780 –2.027,7 99,7%2 Aragó 142.249 134.612 –7.637,4 94,6%3 Astúries 90.188 92.852 2.664,5 103,0%4 Balears 102.496 91.362 –11.134,7 89,3%5 Canàries 156.330 157.837 1.506,6 101,0%6 Cantàbria 51.412 50.033 –1.378,8 97,3%7 Castella - La Manxa 154.289 153.474 –814,6 99,5%8 Castella i Lleó 252.009 252.079 69,7 100,0%9 Catalunya 771.505 716.038 –55.467,9 92,8%10 C. Valenciana 419.685 399.829 –19.856,1 95,4%11 Extremadura 76.945 78.039 1.093,9 101,4%12 Galícia 236.046 236.600 553,8 100,2%13 Madrid 692.109 613.003 –79.106,6 88,6%14 Múrcia 94.448 92.361 –2.086,5 97,8%15 Navarra 64.869 62.560 –2.309,4 96,4%16 País Basc 251.398 238.714 –12.684,5 95,0%17 Rioja 31.759 30.882 –876,7 97,3%18 Ceuta 6.433 6.738 304,9 104,8%19 Melilla 6.249 6.443 193,8 103,3% E. Espanyol 4.157.227 3.968.234 –188.993,7 95,5%

Font: FUNCAS (2004), taules 9 i 98En el quadre A4 de l ’apèndix es mostra la diferència entre renda primària i renda familiardisponible per a cada un dels anys del període 995-2003

Libro 1.indb 19 6/3/05 14:36:18


2 0

QUADRE 3. Capacitat (+) / necessitat (-) de finançament de les CCAA ajustat a una situació d’equilibri pressupostari en funció del PIB. 995-2003

TOTAL MITJANA ANUAL MITJANA ANUAL (milions €) per habitant (€) en % del PIB1 Andalusia –63.598,0 –961 –8,4%2 Castella i Lleó –30.750,8 –1.372 –9,2%3 Canàries –25.746,7 –1.656 –11,1%4 Galícia –22.713,2 –922 –7,2%5 Astúries –15.643,4 –1.608 –12,5%6 Castella - La Manxa –15.563,3 –990 –7,6%7 Extremadura –14.875,1 –1.543 –14,3%8 Múrcia –5.498,1 –525 –4,1%9 Ceuta –3.343,2 –5.053 –37,7%10 Melilla –3.222,1 –5.594 –38,5%11 Cantàbria –2.948,7 –613 –4,3%12 Navarra –120,6 –25 –0,1%13 Rioja –48,0 –20 –0,1%14 Aragó 236,2 22 0,1%15 País Basc 6.302,7 333 1,8%16 C. Valenciana 11.773,7 314 2,0%17 Balears 22.212,2 2.918 14,7%18 Catalunya 79.716,6 1.395 7,5%19 Madrid 83.829,8 1.764 8,9% E. Espanyol 0,0 ---- ----

Font: Elaboració pròpia i FUNCAS (2004), taules , 08, 53, 56, 59, 62, 65, 68, 7, 74 i 77Nota: En els quadres A5, A6 i A7 de l ’apèndix es presenta aquesta mateixa informació per a cada un dels anys del període 995-2003

Com a resultat, per exemple, en el cas de Catalunya el dèficit fiscal en el con-junt del període en una situació d’equilibri pressupostari, ajustada en funció del pes del PIB de cada comunitat autònoma en el conjunt de l’Estat, hauria estat de 79.76,6 milons d’euros, quan l’observat ha estat de 6.633,6 euros (per al conjunt dels anys 995-2003). El dèficit fiscal per habitant anual mig augmentaria de .078 a .395 euros, mentre que el dèficit fiscal en percentatge del PIB augmentaria des del 5,8% al 7,5%. En el quadre 4 es mostra el dèficit fiscal de Catalunya amb la resta de l’Estat per a cadascun dels anys del període 995-2003 (en els quadres A, A2 i A3 de l’apèndix es mostra, com ja s’ha esmentat, aquesta mateixa informació per a to-tes les CCAA).

Libro 1.indb 20 6/3/05 14:36:20


2

QUADRE 4. Dèficit fiscal de Catalunya

TOTAL MITJANA ANUAL MITJANA ANUAL (milions euros) per habitant(euros) en % del PIB1995 521,9 85 0,6%1996 1.818,2 296 1,9%1997 4.141,1 670 4,1%1998 4.751,2 765 4,4%1999 7.726,2 1.226 6,6%2000 8.142,9 1.280 6,4%2001 9.812,0 1.525 7,3%2002 10.516,2 1.592 7,3%2003 14.203,9 2.090 9,4%TOTAL 61.633,6 1.078 (*) 5,8% (*)

Font: Quadres A, A2 i A3 de l ’apèndix(*) Mitjana anual

En el quadre 5 es presenta només per Catalunya aquest dèficit ajustat a una situació d’equilibri pressupostari en funció del PIB (en els quadres A5, A6 i A7 de l’apèndix es mostra aquesta mateixa informació per a totes les CCAA). En el qua-dre 4 es posa de manifest que el dèficit fiscal de Catalunya per a l ’any 2003 va re-presentar el 9,4% del PIB català i una aportació per habitant a la resta de l’Estat de 2.090 euros. Quan es considera una situació d’equilibri pressupostari ajustat pel pes del PIB de cada CCAA en el conjunt de l’Estat, en el quadre 5 es pot obser-var com el dèficit fiscal de Catalunya ha oscil·lat, expressat en percentatge del PIB, entre el 6,5% de l’any 996 i el 9,% de l’any 2003.

QUADRE 5. Dèficit fiscal de Catalunya ajustat a una situaciód’equilibri pressupostari en funció del PIB

TOTAL MITJANA ANUAL MITJANA ANUAL (milions euros) per habitant(euros) en % del PIB1995 5.978,8 977 6,8%1996 6.137,0 999 6,5%1997 7.065,3 1.143 7,0%1998 7.758,2 1.248 7,2%1999 8.977,7 1.425 7,7%

Libro 1.indb 21 6/3/05 14:36:21


22

2000 9.171,9 1.442 7,2%2001 10.286,6 1.599 7,6%2002 10.599,0 1.605 7,4%2003 13.742,1 2.022 9,1%TOTAL 79.716,6 1.395 (*) 7,5% (*)

Font: Quadres A5, A6 i A7 de l ’apèndix (*) Mitjana anual

En resum, doncs, ja sigui per la via dels càlculs derivats de les estimacions efec-tuades per FUNCAS o per la via més indirecta basada en emprar la diferència entre renda primària i renda disponible, però sense necessitat d’exercicis d’imputació so-vint molt controvertits, les dades anteriors mostren la importància i l ’abast dels flu-xos entre CCAA. D’aquests fluxos se’n coneix més la seva quantia que els principis sobre els que es fonamenten i l ’efectivitat que generen en el benestar col·lectiu. I per aquests motius es fa indispensable reprendre una discussió sobre els principis que fonamenten la redistribució entre CCAA per aconseguir la cohesió social.

Libro 1.indb 22 6/3/05 14:36:22

23

Una revisió de la literatura al voltant d’aquests principis es pot trobar a: LÓPEZ CASASNO-VAS, G. (2004): El déficit fiscal de una comunidad autónoma con la Administración Central. ¿De qué estamos hablando? Papeles de Economía Española, 99, 82-97.

2 De la Fuente, A. i Vives, X. (dir.) (2003): Políticas públicas y equilibrio territorial en el Estado autonómico. Fundación BBVA i Institut d’Estudis Autonòmics, Madrid.

2 . FONA M E N TAC IÓ DE L S PR I NC I PI S DE L A R E DI S T R I BUC IÓ T E R R I TOR I A L

DE S DE L A T E OR I A DE L A H I SE N DA PÚ BL IC A¹

Quatre són els criteris potencialment generadors dels fluxes fiscals (i, per tant, de la redistribució territorial) entre comunitats autònomes: el basat en aportaci-ons contributives segons recaptació (normalment més que proporcional a la ren-da), el que es fonamenta en una transferència segons renda (proporcional), el que estableix un criteri d’aportació capitativa (postulant drets d’accés universal) i el relatiu a paràmetres de cost efectiu dels serveis (segons els drets reconeguts d’ac-cés als serveis públics). La falta de transparència en els criteris anteriors (absència d’un acord explícit per a la suficiència financera i la solidaritat entre contribucions i els drets meritats en els territoris que integren l’Estat) ha possibilitat que interes-sos polítics concrets facin seu el discurs de la desigualtat i la solidaritat per portar la descentralització fiscal espanyola a una situació extrema: la de l’elevat dèficit fis-cal permanent que soporten CCAA com Catalunya i el manteniment de les «peculi-aritats» del concert basc i el conveni navarrès. És temps doncs de recordar que tota redistribució que pugui ser financiable té límits. Una redistribució excessiva afec-ta el desenvolupament econòmic global, deteriora l ’esforç per treballar, incentiva l ’evasió i acaba minant els propis mecanismes de la solidaritat. Una redistribució mal feta genera moltes pèrdues associades al moviment de recursos d’unes mans a unes altres, i desincentiva que s’assumeixin determinades responsabilitats indivi-duals i col·lectives.

En aquest sentit, De la Fuente i Vives (2003)² assenyalen que a l ’Estat Espanyol la distribució regional de la despesa territorialitzable per càpita és molt desigual.

Libro 1.indb 23 6/3/05 14:36:23


2 4

Indiquen també que les diferències observades no provenen (excepte en una petita mesura) d’un esforç de solidaritat dirigit a corregir diferencials de renda, atès que el sistema redistributiu espanyol acaba tractant de manera molt diferent a regions amb una renda per càpita similar.³ També posen de manifest que existeix un ele-ment excessiu d’arbitrarietat en el repartiment de la despesa per part de l’Estat, fet que aconsellaria una reforma profunda del sistema de finançament territorial.⁴

Sobre l’actuació pública en el terreny de la correcció de la desigualtat se’n pot parlar molt. Els filòsofs morals defineixen, per exemple, el seu espai o contingut: igualar el gaudi de béns primaris o bàsics, la possessió de recursos, la llibertat «real» que la igualtat proporciona, etc. En canvi, alguns analistes la jutgen en fun-ció de la seva dimensió més rellevant: igualtat de drets, d’oportunitats, de recursos, d’ingressos, de capacitats reals d’elecció, etc.

A la vista que els processos de generació de riquesa i els de distribució (com s’as-signa aquesta) estan fortament lligats, alguns autors àdhuc accepten que en benefi-ci de tots es reconegui més poder a qui més facultats especials posseeixi; altres, no: la major capacitat d’uns no els ha d’atorgar cap privilegi. Això vol dir que, a la rea-litat, l ’anomenada discriminació positiva o la salvaguarda de quotes han de consti-tuir mesures prevalents.

Des del punt de vista més pràctic, existeixen punts de vista sobre la redistribu-ció que posen molt èmfasi en el desviament de rendes productives que la corrupció i el favoritisme en els processos de redistribució pública coactius comporten: amb la transferència de recursos pot acabar resultant més cara la «salsa» (la maquinà-ria redistributiva) que el «peix» (els assoliments). Així mateix, es discuteix el tipus d’instrument: quina és la correcció que, mitjançant els impostos i transferències, ha d’efectuar l ’actuació pública respecte a la distribució inicial de la renda? Els qui basen la intervenció en aquest extrem, miren la distribució de la renda per càpita en dos moments diferents: abans i després d’impostos i subvencions. D’acord en com variïn els resultats es valora l ’èxit redistributiu de les polítiques efectuades.

En totes aquestes anàlisis es poden dir sempre veritats a mitges. Per exemple, mirar la reducció de la desigualtat en percentatge no té en compte el nivell abso-lut de partida. A l’Estat Espanyol el percentatge de reducció de la desigualtat en-tre la renda ex ante i ex post és més alt que als EEUU, però la renda per càpita mit-jana a la que aquest percentatge es refereix és molt inferior. En alguns estudis ser igual de pobres pot resultar equivalent a ser igual de rics; en ambdós casos no hi ha desigualtat, però és que en un dels casos hi ha misèria: tots som iguals, però igual de pobres.

També resulta controvertit políticament postular que la millora en el benestar de la gent més pobre hagi de provenir exclusivament de la redistribució que faci l ’Estat: esperar el subsidi permetrà viure, probablement malviure, però no gene-rar els incentius adequats a espabilar-se per un mateix, i si això és així, aquest serà

3 Op. Cit., pàg. 84.4 Op. Cit., pàg. 87.

Libro 1.indb 24 6/3/05 14:36:24

Capítol 2 : Fonamentació dels principis de la redistribució territorial des de la teoria de la hisenda pública

2 5

el pitjor resultat: sempre es malviurà. També es pot discutir l ’estratègia de les me-sures a seguir («ensenyar a pescar versus repartir peixos»), i per alguns, també, els mitjans: l ’important no és que el gat sigui blanc o negre, sino que caci ratolins.

De manera més acurada caldria fer més precisions. Alguns parlen de redistribuir tot i considerant la desigualtat en renda; mentre que altres parlen de desigualtat en riquesa (patrimoni). A més, respecte de la riquesa física i dels actius financers, cal considerar si valorem o no la que s’expressa en drets encara no meritats: les pensi-ons per als treballadors a punt de jubilar-se, l ’accés a determinades prestacions en espècie (vivenda, medicaments gratuïts, lloc de treball per tota la vida, etc.) i, per suposat, si considerem el capital humà (salut, educació i habilitats). Finalment, al-guns jutgen que l’important és la desigualtat del que percebran les persones al llarg de tota la seva vida, i no en un moment determinat del temps, fet que depén de la mobilitat social. A un país es neix pobre i s’acaba morint pobre, i a d’altres ser po-bre és una situació conjuntural del moment en que s’estudia o es comença a treba-llar.

Respecte dels tractaments que es deriven d’un determinat criteri d’equitat o d’un altre trobarem de nou diferents postures:

. Hi ha qui pensa que quan algú obté de l’Estat més d’allò pel que ha contribuït (els impostos pagats) assoleix ja una redistribució satisfactòria. Per aquests, fins i tot quelcom per sota de la transferència capitativa seria ja satisfactori i compliria aquest criteri.2. Altres pensen que la redistribució implica, com a mínim, unes prestacions capi tatives per la banda dels beneficis (iguals per a tots) i progressivitat fiscal en el finançament d’aquestes càrregues.3. Potser el criteri és exigir redistribució mitjançant una proporció inversa a la riquesa, atorgant més a qui menys té. Per aconseguir això, la capitació ja no seria suficient.4. Tal vegada, el criteri no sigui el de la proporcionalitat, sinó el de la proporciona litat creixent: com més lluny s’està de la mitjana, major és la proporció de presta cions redistributives meritades.5. Fins i tot potser el referent no ha de ser la mitjana, sinó un estàndar de necessi tats que pot estar per sobre de la mitjana per als qui menys tenen.6. Finalment, com estem disposats a jutjar el que s’acaba transferint: en termes absoluts o proporcionals? Amb altres paraules, què ha de créixer, la quantia o la proporció d’allò rebut per jutjar com positiva una determinada redistribució?

Es difícil trobar un acord unànime en relació a aquest aspecte. És possible, a més, que aquest acord no existeixi ni tan sols d’una manera general, sinó que depengui del tipus de servei: a la sanitat, l ’estat de salut inicial potser ha de comptar; a les

Libro 1.indb 25 6/3/05 14:36:25


2 6

pensions, taxes internes de rendiment de les contribucions inferiors per als rics que per als pobres serien suficients; la capitació en educació, independentment dels im-postos pagats per cadascú, podria ser satisfactòria, etc.

Convé també considerar que no totes les desigualtats són igualment esmenables: més encara, n’hi ha que són acceptables, pel fet o bé que són inevitables (l’herència genètica o la major esperança de vida de les dones com a exemples), o àdhuc desit-jables: l ’eliminació de la desigualtat pot arribar a generar pitjors resultats en termes de desigualtat (dels qui pitjor estan) que la situació que s’intenta corregir. A més, de les desigualtats inacceptables (aquelles que suposen una pauta sistemàtica d’ar-bitrarietat o discriminació que es valora com a injustícia social), pot ser que n’hi hagin que es vulgui, però no es puguin corregir.

Respecte de les desigualtats intolerables sobre les que es vol i es pot actuar s’hau-rien de poder establir límits: per exemple, l ’actuació compensatòria en educació en quins conceptes i fins a quin punt. En definitiva, quins són els costos d’oportunitat que s’està disposat a assumir a la vista que els recursos són limitats?

Les reflexions anteriors mostren que en matèria redistributiva no poden existir fonamentalismes. Si la desigualtat personal té múltiples aspectes, més en té la des-igualtat territorial. Els territoris són el que són les persones que els integren. Uti-litzar els valors mitjans dels territoris, com si fossin persones, pot portar a cometre errors greus. Per exemple, pot donar-se el cas que a major riquesa, major desigual-tat. Això és cert per a les comparacions internacionals i per alguna comunitat espa-nyola com Madrid.

En definitiva, la dispersió en renda i no els valors geogràfics mitjans és el real-ment rellevant, en particular quan la cohesió social té més a veure amb la polaritza-ció (la densitat de població en els extrems) que amb els nivells. Així, sabem al res-pecte que el component territorial ha perdut pes sobre la desigualtat total, és a dir, que el nivell de desigualtat interterritorial s’ha reduït ja des dels vuitanta, més que no ho ha fet la desigualtat total (un 37%), i que les transferències personals i els im-postos són els factors explicatius més importants de la reducció de la desigualtat territorial (un 25%). Les desigualtats personals internes a les CCAA apareixen, per tant, com a decisives per a l ’anàlisi de l ’evolució de la desigualtat futura: no sempre són les CCAA de renda inferior les que més aporten (a la vista de les seves diferènci-es personals internes) a la desigualtat global. De fet, si totes les CCAA assolissin per la via dels fluxos territorials d’ingressos la mateixa renda mitjana (és a dir, s’elimi-nessin els desequilibris de renda entre CCAA), però mantenint inalterada la dispari-tat de renda en l’interior de cada comunitat autònoma, la desigualtat de rendes es reduiria molt poc (un %). D’aquí la importància de la desigualtat intrarregional per sobre de la interregional.

Libro 1.indb 26 6/3/05 14:36:26

Capítol 2 : Fonamentació dels principis de la redistribució territorial des de la teoria de la hisenda pública

27

En resum, avui sabem que a) la reducció de disparitats regionals ha anat acompa-nyada d’una lleugera reducció de la desigualtat en la distribució personal de la ren-da; b) la contribució dels equilibris territorials sobre la desigualtat personal és pe-tita (entorn a l ’%), i s’ha tendit a reduir; i c) la redistribució personal mitjançant els impostos, cotitzacions i transferències redueix de manera molt notable les dis-paritats regionals.

Libro 1.indb 27 6/3/05 14:36:27

Libro 1.indb 28 6/3/05 14:36:27

2 9

3. ELS TRACTAMENTS REDISTRIBUTIUS DES DEL FINANÇAMENT TERRITORIAL DE LES INSTITUCIONS D’AUTOGOVERN

L’argumentació anterior ha de trobar una referència explícita en l’encaix de les diferents regions en un Estat democràtic, atès que la seva integració tendeix a acabar sent el resultat de la conveniència mútua. El grau de redistribució finalment acceptat és, en certa manera, el preu que les comunitats autònomes riques soporten per mantenir els mercats oberts. L’argument també té validesa en l’àmbit supraestatal de la Unió Europea.

Aquest equilibri, com no podia ser d’una altra manera, és el resultat d’una negociació que es recolza en la flexibilitat que permet el text constitucional. Tensar la corda de la negociació, en el dia a dia, pot generar angoixa entre les parts, que accepten que el que ha de prevaler, en darrer terme, és la convivència. Però és normal en qualsevol procés de determinació dels continguts fiscals d’un Estat descentralitzat que aquests continguts es mantinguin oberts.

Racionalitzar des de l’Estat el procés de descentralització administrativa, en el sentit de simplificar (que és el que es sol entendre des de l’Administració Central com a «ordenar») és totalment quimèric, i va en contra, a més, del reconeixement de la realitat de la diversitat d’un Estat que es reconeix plural. Menús fiscals diferents, davant de preferències territorials diverses, són la raó, en darrer terme, del teorema de la descentralització fiscal que està en la base del procés de construcció autonòmica.

No val, en conseqüència, pensar la territorialització de l’Estat espanyol com a quelcom simètric o anònim, com si fos una creació «ex novo»: ni per les raons històriques inicials o de sostre competencial (arts. 43 i 5 de la Constitució), ni per àmbit geogràfic (uniprovincials), ni, per suposat, pel que fa al seu règim de finançament (n’hi ha prou amb recordar la diversitat que existeix entre el concert econòmic i el règim de finançament ordinari de les comunitats autònomes).

En aquest context, la tensió institucional que el debat autonòmic crea, el que hauria de generar és, simplement, elements de reflexió sobre els arguments,

Libro 1.indb 29 6/3/05 14:36:27


30

de manera que les urnes atorguessin els recolzaments democràtics respectius. La falta de transparència és un dels pitjors enemics de la democràcia. En el sistema actual no resulta possible conèixer de manera rutinària els residus fiscals (entre el que es contribueix i el que s’obté a canvi) de pràcticament cap dels ens públics; ni per suposat, identificar mitjans i objectius dels fluxos de la solidaritat fiscal: quina quantia, en raó de quin criteri i amb quin resultat. En qualsevol cas, cal recordar que la desigualtat rellevant continua sent la personal. Reconèixer això obliga, per una banda, a no descentralitzar les polítiques estatals que es considerin bàsiques per combatre les fonts de la desigualtat, és a dir, el destí d’aquests recursos no hauria de poder consistir en despesa de transferència global, sinó més aviat condicionada, amb gestió intervinguda per assegurar que es corregeixen els elements que provoquen la desigualtat i no es perpetuïn certes pautes de finançament.

Per altra banda, amb la redistribució horitzontal s’ha de tenir molta cura. Existeix evidència nacional i internacional en contra de determinats «excessos» redistributius: per exemple, fent que el finançament de la inversió depengui de criteris suposadament molt redistributius en el curt termini (però que empitjoren el benestar conjunt en el llarg termini) o fixant objectius de capacitat financera homogenis per al conjunt dels territoris, sempre que la diversitat del punt de partida en renda sigui molt elevada. Els èxits a curt termini poden tenir, doncs, efectes negatius a llarg termini en termes de pèrdua conjunta de benestar social.

En definitiva, l ’estructura autonòmica de l’Estat és, i ha de ser, un procés obert. Els desenvolupaments de com s’entenen els principis de la solidaritat i la cohesió social, que en el seu marc es generen, són polítics i, per tant, conjunturals. La seva valoració canvia en el temps a la vista, per exemple, dels propis processos d’integració supraregional o europeus. Imposar la simetria, quan la realitat no és simètrica, afavoreix la reivindicació indiscriminada i la irresponsabilitat en la utilització dels recursos públics.

Són diverses les alternatives possibles per determinar els referents de la lògica redistributiva territorial. Una possibilitat consisteix en intentar resoldre aquests referents sobre la base de les comparacions empíriques. Es tractaria d’identificar situacions similars a la de l’Estat espanyol pel que fa al seu nivell de renda mitjana i en les diferències intercomunitàries, i sobre aquesta base comparar els fluxos de redistribució a mostres de països que mostrin circumstàncies similars.

Una segona alternativa, diferent a l ’anterior, es basa en fonamentar la justificació dels fluxos sobre la base de principis, fonamentables sota una doble vessant. La primera es remetria a una concepció sobiranista del finançament autonòmic, per la qual els impostos pagats en un determinat territori es queden a les Administracions Públiques del propi territori. En conseqüència, els saldos fiscals han d’incorporar, per una banda la contribució als serveis comuns que l’Administració Central continua ofertant sobre el territori d’aquesta comunitat,

Libro 1.indb 30 6/3/05 14:36:28

Capítol 3: Els tractaments redistributius des del finançament territorial de les institucions d’autogovern

3

ja sigui per criteris poblacionals (criteri de béns públics purs) o de renda (participació en el desenvolupament col·lectiu); i per l ’altra en polítiques redistributives d’abast personal.

Noti’s que des d’aquesta òptica (i) el fons de finançament de serveis comuns estaria condicionat al manteniment sobre bases sinalagmàtiques d’aquests serveis centrals (es reduirien en la mateixa proporció amb la que es financen quan es prengués la decisió d’assumpció pròpia per part de la comunitat d’aquests serveis); i (ii) dins el concepte de solidaritat i redistribució territorial podria identificar-se un fons de cooperació al desenvolupament regional amb caràcter limitat en el seu abast (tipus de despesa i destí) i en el temps, sent avaluat en funció dels seus resultats. A més, les aportacions derivades de la solidaritat personal haurien de ser lliures, marcades per l ’evolució respectiva dels diferencials de renda relativa (i per tant, ni estructurals ni discrecionals, sinó automàtiques, com un estabilitzador més dintre dels programes de despesa).

Una segona vessant s’inscriuria en el manteniment de l’actual enfocament del finançament autonòmic, amb unes hisendes bàsicament fonamentades en les transferències, sobre la base dels ingressos recaptats per l ’Estat i transferits cap a les CCAA sota la forma de participació en recaptacions o en transferències globals de garantia de suficiència financera de despesa. En aquest cas, però, l ’Estat accepta posar un límit a la seva discrecionalitat (entre els ingressos que recapta en un territori i el que retorna en termes de despesa i serveis finançats), per tal que els fluxos fiscals territorials no superin uns límits predeterminats (els nostres principis aquí de referència), dintre del gran pacte estatal i conjunt del que ha de ser l ’actuació territorial redistribuïdora de l’Administració Central. Aquest escenari menys sobiranista, més continuïsta, hauria però d’acceptar sense recances, com a garantia del seu manteniment en el futur, els principis que a continuació s’elaboren i que des de la posició normativa de la teoria i del sentit comú considerem que no estan afectats per prejudicis ideològics, per l ’arbitrisme polític o per la ineficiència econòmica.

Libro 1.indb 31 6/3/05 14:36:29

Libro 1.indb 32 6/3/05 14:36:29

33

Aquests treballs es poden consultar a:– SALA-I-MARTÍN (997): És bo que el Govern inverteixi sempre a les regions menys desenvolupa-

des? Nota d’Economia, 57, 23-49.– DESMET, K. i ORTUÑO, I. (200): Rational underdevelopment. Document de Treball, 04,

Servicio de Estudios del Banco de España.– LE BRETON, M. i WEBBER, S. (2003): The art of making everybody happy: How to prevent a

secession. IMF Staff Papers, 50, 403-435.– PONS, J. i TREMOSA, R. (2004a): «Catalunya en l ’horitzó 200: Efectes macroeconòmics

del dèficit fiscal amb l’Estat espanyol». Revista Econòmica de Catalunya, 48, 4-5.– PONS, J. i TREMOSA, R.. (2004b): L’espoli fiscal. Una asfíxia premeditada. Editorial 3i4, València.

4. E L S PR I NC I PI S : C ONC R E C IÓ I QUA N T I F IC AC IÓ

PRINCIPI 1

En coherència amb l’objectiu dels fons de redistribució sembla lògica una delimi-tació d’aquests fons a àmbits de despesa concrets, atenent als costos d’oportuni-tat i amb aplicació selectiva (no incorporats al finançament global incondicionat), sent en tot cas objecte d’avaluació i redefinició en el temps

Un aspecte que cal tenir en compte i valorar dels processos redistributius és el dels seus efectes sobre el creixement econòmic. Efectivament, tant en el cas del tractament de la distribució personal com territorial de la renda, els instruments fiscals no són neutrals. Existeixen límits a la redistribució pel fet que de manera unànime (totes les CCAA interessades) es reconeix que quan la redistribució posa en perill el creixement (la possibilitat de tenir quelcom a redistribuir), la solidari-tat toca sostre. Alguns autors ja han començat a treballar en la definició d’aquests límits: Sala-i-Martín (997), Desmet i Ortuño (200), Le Breton i Weber (2003) i Pons i Tremosa (2004a i 2004b).¹ Aquesta preocupació es produeix en particular quan l ’esforç solidari no s’acompanya de processos de convergència tant a nivell de creació de Valor Afegit Brut per habitant, com en termes de renda disponible

Libro 1.indb 33 6/3/05 14:36:30


34

2 SOSVILLA, S. i HERCE, J.A. (2004): La política europea y la economía española. Evaluación y prospectiva. Documento de Trabajo 2004-20. FEDEA.

per habitant, atès que les rendes subvencionades acaben suposant una important distorsió en l ’assignació de recursos, sense capacitat d’estimular el desenvolupa-ment del sector privat de la regió que les rep de manera incondicionada.

A l’Estat Espanyol, l ’esforç redistributiu entre CCAA ha estat una constant en les dues darreres dècades. A hores d’ara no existeix encara una avaluació dels èxits i fracassos vinculats a aquest procés redistributiu: quina part es concreta en ajuda al desenvolupament amb infraestructures i quina part suposa finançament de despe-sa corrent; o quants llocs de treball s’han creat, amb quina estabilitat i quins efectes han tingut sobre la generació de renda o sobre la desigualtat personal interna de la riquesa. En sabem simplement les seves conseqüències generals: les diferències en-tre la renda generada (primària o de retribució de factors) a les diferents CCAA i la seva renda disponible (al final del procés redistributiu), però no el seu cost en ter-mes de benestar i d’incentius. Sense un coneixement precís dels beneficis, els cos-tos que es poden intuir són enormes.

En canvi, per al cas dels Fons Estructurals i de Cohesió europeus aquesta ava-luació sí que s’ha fet. En part, perquè així ho exigeix la pròpia Unió Europea, a di-ferència del que s’observa a l ’Estat espanyol respecte del FCI i altres finançaments redistributius interns, pels quals no sembla que la justificació ni l ’avaluació merei-xin cap interès. Així, segons les estimacions de Sosvilla i Herce 2004² les ajudes co-munitàries rebudes en el període 989-2006 han suposat i suposaran per a l ’econo-mia espanyola un creixement anual addicional del PIB del 0,4% i una renda a finals del 2006 superior en .027 euros per persona a la renda prevista sense aquests fons europeus, la qual cosa permetrà que el 2006 la renda per habitant espanyola sigui sis punts percentuals superior a la que hauria estat sense les ajudes comunitàries. També estimen que en el període 989-2006 els fons europeus han permés mante-nir a l ’Estat 300.000 llocs de treball anuals.

Malgrat que els fluxos entre comunitats autònomes són més importants que els fluxos provinents de la Unió Europea, no existeix per a la redistribució territorial espanyola ni una quantificació precisa, ni cap avaluació objectiva externa de resul-tats, ni tampoc cap estudi conegut dels impactes mitjans i de la seva variabilitat en-tre CCAA, ni cap anàlisi de l ’ocupació creada i la seva composició, ni del capital pro-ductiu que s’ha lliurat a les CCAA beneficiàries, etc.

Val a dir que aquest no és un argument en contra la redistribució, sinó a favor de la transparència. La distribució de riquesa ha de tenir, sens dubte, unes pau-tes bàsiques per a una societat cohesionada que pretengui desenvolupar-se. El grau de benestar que aquesta cohesió permet pot ser considerable, atès que s’hi vincu-len els valors de la tolerància, la comprensió o la solidaritat humana, que tenen un valor important. De fet, a mesura que la polarització és més baixa i la desigual-tat social es redueix, menors són les probabilitats de conflictes socials, i d’aquesta manera més productiva pot ser una economia. Les polítiques redistributives pode

Libro 1.indb 34 6/3/05 14:36:31

Capítol 4: Els principis – Concreció i quantificació

35

actuar també com a mecanisme d’assegurança, atès que poden reduir la disper-sió de rendes entre els individus en un moment concret i també al llarg del temps. Aquests dos elements permeten millorar el benestar col·lectiu sempre que els fac-tors que generen la dispersió esmentada siguin exògens o externs als propis indivi-dus. La compensació de riscos esdevé factible, i els factors, sobretot el treball, ad-quireixen un major grau de mobilitat. Però tant la generació com la redistribució de riquesa es sotmeten a processos d’elecció social, que tenen clau política. A aquesta, i no a una suposada decisió técnica s’ha de referir, en conseqüència, el debat redis-tributiu, atès que una cosa és el càlcul dels signes dels fluxos fiscals i una altra és el benestar social que s’hi associa, sense que es puguin identificar, en els primers, con-dicions suficients per al segon. D’aquí la importància de valorar principis i no basar-se en l’empirisme del quid pro quo.

No sembla però que, en general, la redistribucio territorial observada a l ’Estat espanyol hagi respectat aquest principi de transparència, ja que al dia d’avui exis-teix més informació sobre els costos dels processos que sobre la quantificació i l ’ava-luacio dels seus beneficis potencials.

PRINCIPI 2

Sembla raonable que en el diferencial entre rendes primàries generades per una CA i les rendes disponibles finals, com a aproximació a la contribució general al consum col·lectiu conjunt, totes les CCAA hi han de participar en un saldo mínim per càpita prefixat

Per a la quantificació d’aquest principi, tant clar i raonable com que no hi ha un free lunch en l’acció política que ens allunyi de la responsabilitat social en el man-teniment d’un estat, es tracta de comparar les rendes primàries directes de les fa-mílies i les seves rendes finals disponibles. En els dos casos s’empraran les dades re-lativitzades pel nombre d’habitants i expressades en poder de compra, és a dir, la renda per habitant corregida pel nivell de preus de cadascuna de les CCAA.

En el quadre 6 es mostra, en la primera columna, la renda directa primària per habitant mitjana en el període 995-2003; en la segona columna, la renda familiar disponible per habitant mitjana en aquest període i, per últim, en la tercera colum-na, el percentatge que representa per a cada comunitat autònoma la renda familiar disponible per habitant en relació a la renda primària per habitant. En els quadres A8, A9 i A0 de l’apèndix es presenta aquesta mateixa informació per a cada un dels anys compresos en el període 995-2003.

Libro 1.indb 35 6/3/05 14:36:32


36

Es posa de manifest que, per al conjunt de l’Estat, la renda familiar disponible per habitant representa el 95,5% de la renda primària per habitant, és a dir, una vegada s’ha produït l ’actuació del sector públic la renda disponible per habitant disminueix un 4,5% en relació a la renda primària per habitant. En sis comuni-tats aquest descens és més pronunciat que la mitjana espanyola: Madrid (,4%), Balears (0,7%), Catalunya (7,2%), Aragó (5,4%), el País Basc (5,0%) i la Comuni-tat Valenciana (4,6%). En unes altres sis comunitats també es produeix un descens de la renda disponible, tot i que inferior a la del conjunt de l’Estat: Navarra (3,6%), La Rioja (2,7%), Cantàbria (2,7%), Múrcia (2,2%), Castella - La Manxa (0,5%) i Andalusia (0,3%). En la resta de territoris la renda familiar per habitant és superi-or a la renda primària per habitant: Castella i Lleó (0,0%), Galícia (0,2%), Canàries (,0%), Extremadura (,4%), Astúries (3,0%), Melilla (3,3%) i Ceuta (4,8%).

QUADRE 6. Renda primària i renda familiar disponible per habitant en poder de compra.Mitjana 995-2003

RENDA RENDA FAMILIAR % DISPONIBLE/ PRIMÀRIA (EUROS) DISPONIBLE (EUROS) PRIMÀRIA 1 Andalusia 8.529 8.499 99,7% 2 Aragó 13.459 12.737 94,6% 3 Astúries 9.316 9.591 103,0% 4 Balears 12.876 11.503 89,3% 5 Canàries 10.246 10.353 101,0% 6 Cantàbria 10.699 10.413 97,3% 7 Castella - La Manxa 10.633 10.578 99,5% 8 Castella i Lleó 11.706 11.710 100,0% 9 Catalunya 12.997 12.064 92,8% 10 C. Valenciana 11.032 10.519 95,4% 11 Extremadura 8.684 8.807 101,4% 12 Galícia 9.986 10.009 100,2% 13 Madrid 14.072 12.461 88,6% 14 Múrcia 9.101 8.900 97,8% 15 Navarra 12.733 12.281 96,4% 16 País Basc 12.657 12.019 95,0% 17 Rioja 12.594 12.250 97,3% 18 Ceuta 10.228 10.716 104,8% 19 Melilla 11.254 11.620 103,3% E. Espanyol 11.273 10.762 95,5%

Font: FUNCAS (2004), taules , 9, 04 i 05

Libro 1.indb 36 6/3/05 14:36:34


37

Els resultats contemplats en el quadre 6 posen de manifest que en el període 995-2003 no s’ha complert doncs l ’enunciat del principi esmentat, atès que hi ha CCAA que tenen una renda disponible per habitant superior fins i tot a la seva renda pri-mària, mentre que entre les CCAA que tenen una renda disponible per habitant infe-rior a la renda primària per habitant hi ha diferències molt significatives en la seva contribució al consum col·lectiu conjunt.

QUADRE 7. Renda familiar disponible per habitant en poder de compra corregida.Mitjana 995-2003

RENDA FAMILIAR RENDA FAMILIAR % DISPONIBLE DIFERÈNCIA DISPONIBLE DISPONIBLE CORREGIDA/ EUROS PER CORREGIDA PRIMÀRIA HABITANT. I ANY 1 Andalusia 8.499 8.358 98,0% –141 2 Aragó 12.737 12.928 96,1% 191 3 Astúries 9.591 9.130 98,0% –461 4 Balears 11.503 11.698 90,9% 195 5 Canàries 10.353 10.041 98,0% –312 6 Cantàbria 10.413 10.485 98,0% 72 7 Castella–La Manxa 10.578 10.421 98,0% –157 8 Castella i Lleó 11.710 11.472 98,0% –238 9 Catalunya 12.064 12.261 94,3% 197 10 C. Valenciana 10.519 10.684 96,8% 165 11 Extremadura 8.807 8.511 98,0% –297 12 Galícia 10.009 9.786 98,0% –223 13 Madrid 12.461 12.671 90,0% 210 14 Múrcia 8.900 8.919 98,0% 19 15 Navarra 12.281 12.475 98,0% 194 16 País Basc 12.019 12.213 96,5% 193 17 Rioja 12.250 12.343 98,0% 92 18 Ceuta 10.716 10.023 98,0% –693 19 Melilla 11.620 11.029 98,0% –592 E. Espanyol 10.762 10.762 95,5% 0

Font: Elaboració pròpia i FUNCAS (2004), taules , 9, 04 i 05

En el quadre 7 es mostra quina seria la renda familiar disponible per habitant en poder de compra si totes les CCAA haguessin participat en un mínim prefixat en el consum col·lectiu. En aquest cas, es fa el supòsit que la renda familiar disponi-ble per habitant en poder de compra de totes les CCAA es redueixi com a mínim en

Libro 1.indb 37 6/3/05 14:36:35


38

un 2% respecte a la seva renda primària per habitant en poder de compra. Si es fa aquest exercici, s’obté que el sistema de repartiment hauria disposat de 3.958,0 mi-lions d’euros de mitjana en cadascun dels anys del període 995-2003.

Si aquests diners s’imputen proporcionalment, emprant el pes de la renda pri-mària en el conjunt de l’Estat, de manera que cap comunitat presentés un quocient entre renda disponible i primària superior al 98%, es pot observar en la darrera co-lumna del quadre 7 la diferència en euros per persona i any entre la renda famili-ar disponible per habitant en poder de compra i la que realment van tenir (un signe positiu significa una millora i un signe negatiu un empitjorament).

En el cas de Catalunya l’anterior clàusula hauria suposat que la renda disponi-ble per habitant mitjana del període 995-2003 fos equivalent al 94,3% de la ren-da primària per habitant, mentre que realment, com s’ha vist en el quadre 6, tan sols ha estat del 92,8%. L’aplicació d’aquest supòsit hauria suposat que Catalunya tingués una renda familiar disponible per habitant superior en 97 euros per per-sona cada any, o el que és el mateix, una mitjana de .250,7 milions d’euros addicci-onals per any.

PRINCIPI 3

Com a resultat del flux d’impostos i subvencions implícits en els saldos fis-cals, no es pot generar un canvi en el rang de les rendes per càpita d’una CA que en sigui aportant neta. Una clàusula de salvaguarda hauria d’actuar, en aquest cas, en la correcció de la transferència

Per comprovar el compliment d’aquest principi, prou lògic pel que fa als potenci-als excessos derivats dels drenatges fiscals implícits i poc transparents, es tracta de comparar el nivell de renda familiar disponible per habitant en poder de compra de les CCAA els anys 995 i 2003 per tal de constatar si els fluxos fiscals han provocat que les CCAA amb dèficit fiscal hagin perdut posicions en el ranking de renda dis-ponible. També s’efectuarà la comparació entre 995 i 2003 emprant el PIB per habi-tant de les CCAA espanyoles.

En el quadre 8 es mostren per als anys 995 i 2003 les CCAA ordenades de major a menor renda familiar disponible (es considera la mitjana espanyola per a cadas-cun dels dos anys igual a 00). Catalunya ha passat de ser la quarta comunitat amb major renda per habitant en poder de compra a ser la vuitena. En aquest període de temps Catalunya ha estat superada pel País Basc que ha tingut un dèficit fiscal per habitant molt inferior al de Catalunya, per La Rioja que ha tingut un saldo fis-

Libro 1.indb 38 6/3/05 14:36:35


39

cal fins i tot lleugerament positiu, i per Castella i Lleó i Melilla que han rebut una gran aportació de recursos per habitant procedents de la resta de CCAA. En els qua-dres A i A2 de l’apèndix es presenta, respectivament, el nivell de renda famili-ar disponible per habitant en poder de compra per a cadacun dels anys del període 995-2003, i el ranking ocupat per cada CCAA en cadascun dels anys³.

Més enllà del fet que Catalunya ha perdut quatre llocs en el ranking de renda familiar disponible per habitant en poder de compra, en general, en el conjunt del període 995-2003 el ranking ocupat per les diferents CCAA no ha variat excessiva-ment, atès que el coeficient de correlació per rangs entre els llocs ocupats per les CCAA l’any 995 i el 2003 és igual a 0,9 (s’obtindria un valor màxim igual a si cap CCAA hagués variat la seva posició en el ranking).

Quadre 8. Renda familar disponible per habitant en poder de compra (E. Espanyol=00)

ANY 1995 ANY 2003 1 Aragó 120,0 1 Aragó 119,0 2 Madrid 119,3 2 Madrid 114,4 3 Navarra 116,9 3 Melilla 114,0 4 Catalunya 112,9 4 País Basc 113,9 5 Melilla 112,6 5 Navarra 112,4 6 Balears 112,5 6 Castella i Lleó 112,2 7 Rioja 112,0 7 Rioja 111,1 8 Castella i Lleó 108,8 8 Catalunya 110,0 9 País Basc 107,1 9 Ceuta 104,3 10 Ceuta 102,9 E. Espanyol 100,0 E. Espanyol 100,0 10 Balears 99,5 11 Canàries 99,5 11 Cantàbria 99,1 12 Castella-La Manxa 99,2 12 Castella-La Manxa 97,7 13 C. Valenciana 97,7 13 C. Valenciana 96,5 14 Cantàbria 96,2 14 Galícia 94,7 15 Galícia 90,0 15 Canàries 94,0 16 Astúries 87,5 16 Astúries 90,7 17 Múrcia 80,0 17 Extremadura 87,7 18 Extremadura 79,1 18 Múrcia 80,7 19 Andalusia 77,6 19 Andalusia 80,2 Font: FUNCAS (2004), taules i 05

3 En el quadre A9 de l ’apèndix es pot consultar la renda familiar disponible per habitant en poder de compra de totes les CCAA per a cadascun dels anys del període 995-2003. Addicio-nalment, en els quadres A3 i A4 de l ’apèndix es presenta la mateixa informació per a la ren-da primària per habitant en poder de compra.

Libro 1.indb 39 6/3/05 14:36:37


4 0

En el quadre 8 també s’observa que en aquests anys el creixement de la renda fa-miliar disponible per habitant en poder de compra a Catalunya ha estat inferior que a la resta de l’Estat, atès que l’any 995 la renda per habitant de Catalunya se si-tuava un 2,9% per sobre de la mitjana espanyola, mentre que l’any 2003 es posicio-nava un 0,0% per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat.⁴

QUADRE 9. Creixement anual acumulatiu de la renda familiar disponible per habitant en poder de compra. 995-2003

1 Extremadura 6,9% 2 País Basc 6,3% 3 Galícia 6,2% 4 Astúries 6,0% 5 Andalusia 6,0% 6 Castella i Lleó 5,9% 7 Cantàbria 5,9% 8 Ceuta 5,7% 9 Melilla 5,7% 10 Múrcia 5,6% E. Espanyol 5,5% 11 Aragó 5,4% 12 Rioja 5,4% 13 C. Valenciana 5,4% 14 Castella-La Manxa 5,3% 15 Catalunya 5,2% 16 Navarra 5,0% 17 Madrid 5,0% 18 Canàries 4,8% 19 Balears 3,9%

Font: Elaboració pròpia i FUNCAS (2004), taules i 05

4 Com no podia ser d’una altra manera atès que Catalunya té una taxa d’atur inferior en dos punts percentuals a l ’espanyola i una taxa d’activitat superior en quatre punts percen-tuals a la del conjunt de l ’Estat. Això implica més ocupats, més renda primària, menys pres-tacions socials econòmiques en termes relatius i menys oportunitats de renda submergida do-nada l ’estructura productiva de l ’economia catalana. Pràcticament tothom treballa. Moltes hores (considerant el desplaçament) i assumint molta despesa necessària per a l ’obtenció dels ingressos, fet que provoca un nivell de benestar inferior del que recullen les dades de renda (donada la despesa substitutiva: les factures de final de mes).

Libro 1.indb 40 6/3/05 14:36:38


4

Aquest descens de la renda disponible per habitant de Catalunya entre 995 i 2003 es confirma amb la informació contemplada en el quadre 9, en el que es presenten les CCAA ordenades d’acord amb el creixement que ha experimentat la renda disponible per habitant en el període esmentat. A Catalunya, el creixement de la renda disponible per habitant en poder de compra ha estat del 5,2% anual acumulatiu, per sota del 5,5% del conjunt de l’Estat. Es pot observar, efectivament, que regions amb saldo fiscal positiu com Extremadura, Galícia, Astúries, Anda-lusia, Castella i Lleó, Cantàbria, Múrcia, Aragó, la Rioja i Castella - La Manxa han experimentat un creixement de la renda disponible per habitant superior que Catalunya.

En el quadre 0 es mostra en la primera columna el ranking ocupat per Catalunya pel que fa a la renda disponible per habitant en poder de compra per a cada un dels anys del període 995-2003. En la segona columna es mostra, en el cas que Catalunya hagi perdut posicions respecte al ranking que ocupava el 995 (quart lloc) quina CA ocupava aquest lloc, i en la darrera columna la renda total que hau-ria estat necessària per recuperar el quart lloc amb una renda per habitant igual a la de la CCAA que l’ocupava. Com es pot observar, els valors obtinguts presenten una gran variabilitat, des dels 87 milions d’euros de l’any 2002 per igualar la renda per habitant de Navarra, als 3.420 milions de l’any 2003 per igualar la renda per habi-tant del País Basc.

QUADRE 10. Renda addicional per no perdre llocs en el ranking de renda familiar per ha-bitant en poder de compra. Catalunya

RANKING CCAA AL 4T RENDA ADDICIONAL CATALUNYA EN RENDA PER IGUALAR PER HABITANT 4T LLOC (MEUR) 1995 4 ----- ----- 1996 4 ----- ----- 1997 5 La Rioja 2.077 1998 5 Navarra 151 1999 7 Navarra 2.052 2000 5 Navarra 855 2001 5 País Basc 218 2002 5 Navarra 87 2003 8 País Basc 3.420

Font: Elaboració pròpia a partir dels quadres A9 i A2 de l ’apèndix

Libro 1.indb 41 6/3/05 14:36:39


42

No sembla, doncs, que la redistribucio observada hagi respectat el principi aquí esmentat. Cal doncs preguntar-se quant hauria millorat la renda catalana si en el moment de perdre posicions relatives s’hagues reduït la transferència a la resta de l’Estat d’acord amb el principi esmentat (clàusula d’stop loss). Els resultats del qua-dre 0, en definitiva, ens poden ajudar a respondre aquesta qüestió.

Tot i que el principi analitzat fa referència a la renda familiar disponible per ha-bitant, s’ha pensat que seria interessant analitzar també quina ha estat l ’evolució del PIB per habitant entre 995 i 2003. En el quadre es presenta el PIB per càpita en euros corrents de les CCAA aquests dos anys considerant la mitjana espanyola igual a 00.

QUADRE 11. PIB corrent per habitant (E. Espanyol=00)

ANY 995 ANY 2003 1 Balears 134,6 1 Madrid 123,9 2 Madrid 129,5 2 Navarra 122,9 3 Navarra 125,6 3 País Basc 121,8 4 Catalunya 121,5 4 Balears 118,8 5 Rioja 115,0 5 Catalunya 118,2 6 País Basc 113,4 6 Rioja 113,9 7 Aragó 108,8 7 Aragó 108,5 8 C. Valenciana 101,4 E. Espanyol 100,0 E. Espanyol 100,0 8 C. Valenciana 99,4 9 Canàries 99,8 9 Castella i Lleó 98,7 10 Castella i Lleó 95,9 10 Melilla 96,6 11 Melilla 93,8 11 Cantàbria 94,6 12 Cantàbria 90,4 12 Ceuta 92,3 13 Ceuta 85,1 13 Canàries 90,8 14 Castella-La Manxa 84,3 14 Astúries 85,7 15 Astúries 83,8 15 Galícia 85,4 16 Múrcia 82,3 16 Castella-La Manxa 83,7 17 Galícia 79,3 17 Múrcia 79,7 18 Andalusia 72,6 18 Andalusia 75,6 19 Extremadura 67,9 19 Extremadura 73,5

Font: FUNCAS (2004), taules i 08

L’any 995 Catalunya ocupava el quart lloc en PIB per habitant amb un índex igual a 2,5 quan es considera l’Estat igual a 00, mentre que el 2003 ocupava el lloc cinquè amb un índex igual a 8,2⁵. En aquest període Catalunya ha estat supe-

5 En els quadres A5 i A6 de l ’apèndix es presenta aquesta mateixa informació per a cadas-cun dels anys del període 995-2003.

Libro 1.indb 42 6/3/05 14:36:40


43

rada pel País Basc que ha tingut un saldo fiscal per habitant amb l’Estat molt infe-rior al català. Com en el cas de la renda disponible per habitant, els rankings per al conjunt de CCAA no han variat excessivament entre 995 i 2003, atès que al calcular el coeficient de correlació per rangs d’Spearman entre els rankings en aquests dos anys s’ha obtingut un valor igual a 0,95, molt proper al valor màxim d’.

En el quadre 2 es posa de manifest que el PIB per càpita de Catalunya entre 995 i 2003 ha crescut un 5,6% anual acumulatiu, per sota del 6,0% del conjunt de l’Estat. Diverses CCAA amb superàvits fiscals han crescut més que Catalunya en aquests anys: Extremadura, Galícia, Cantàbria, Andalusia, Castella i Lleó, Astúries, Aragó, Castella-La Manxa, La Rioja i Navarra.

QUADRE 12. Creixement anual acumulatiu del PIB corrent per habitant. 995-2003

1 Ceuta 7,1% 2 Extremadura 7,1% 3 Galícia 7,0% 4 País Basc 6,9% 5 Cantàbria 6,6% 6 Andalusia 6,5% 7 Melilla 6,4% 8 Castella i Lleó 6,4% 9 Astúries 6,3% E. Espanyol 6,0% 10 Aragó 6,0% 11 Castella-La Manxa 5,9% 12 Rioja 5,9% 13 C. Valenciana 5,7% 14 Navarra 5,7% 15 Catalunya 5,6% 16 Múrcia 5,6% 17 Madrid 5,4% 18 Canàries 4,7% 19 Balears 4,4%

Font: Elaboració pròpia i FUNCAS (2004), taules i 08

Per últim, en el quadre 3, amb l’objecte de contextualitzar les dades presenta-des fins el moment, es mostra per als anys 995 i 2003 el pes de l’economia catala-na en el conjunt de l’Estat. En els quadres A7 a A20 de l’apèndix es mostra la ma-teixa informació per a totes les CCAA per a cada un dels anys del període 995-2003.

Libro 1.indb 43 6/3/05 14:36:42


4 4

Es posa de manifest que Catalunya ha guanyat pes en la distribució de la pobla-ció de l’Estat, però n’ha perdut, tot i que lleugerament, quan es considera el PIB, la renda primària en poder de compra i la renda familiar disponible en poder de compra. Aquesta pèrdua de pes econòmic de l’economia catalana, lent però conti-nuat, és més preocupant quan es constata que en aquests anys Catalunya ha gua-nyat més població que el conjunt de l’Estat.

QUADRE 13. Pes de Catalunya en el conjunt de l’Estat

1995 2003 Població 15,5% 15,8% PIB 18,8% 18,6% Renda primària pc 17,9% 17,7% Renda familiar disponible PC 17,4% 17,3%

Font: Veure quadres A7 a A20 de l ’apèndixPC: magnituds expressades en poder de compra

PRINCIPI 4

La redistribució s’ha de centrar en assolir l’aproximació al nivell de despesa capi-tativa de les diferents CCAA a igual esforç fiscal. Definits els sòls de finançament bàsics generals per a totes les CCAA, s’han de destapar finalment els sostres en su-pòsits de major esforç fiscal

L’esforç fiscal d’un territori es defineix com la seva recaptació efectiva en relació a la seva capacitat fiscal, entesa aquesta com el seu potencial recaptatori. Una primera aproximació al concepte d’esforç fiscal consisteix en efectuar el quocient entre els ingressos públics en relació al PIB i a la renda familiar bruta disponible en poder de compra del territori.

En el quadre 4 es presenta en la primera columna, per a l ’any 2003, el quocient, ordenat de major a menor, entre els ingressos públics i el PIB de les CCAA. En la se-gona columna es presenta aquesta mateixa informació considerant la mitjana espa-nyola igual a 00. En aquest quadre, en la darrera columna s’indica també el PIB per habitant de les CCAA l’any 2003 suposant la mitjana espanyola igual a 00.

En primer lloc, les xifres posen de manifest que l’esforç fiscal de les diferents CCAA és força diferent. Les CCAA que efectuen un major esforç fiscal són Bale-ars (4,2%), el País Basc (40,%) i Catalunya (40,0%). Madrid, Aragó, Astúries

Libro 1.indb 44 6/3/05 14:36:43


4 5

i Cantàbria efectuen també una aportació fiscal superior a la mitjana del conjunt de l’Estat (36,3%); mentre que la resta de CCAA realitzen una aportació inferior a la mitjana estatal. Quan es compara l’esforç fiscal efectuat per cada CCAA amb seu ni-vell de PIB per habitant es posen de manifest alguns trets que cal destacar:

— Les cinc CCAA que efectuen un major esforç fiscal són les que tenen un PIB per habitant superior a la mitjana espanyola com era d’esperar.

— Astúries i Cantàbria, tot i tenir un PIB per habitant inferior a la mitjana de l ’Estat, efectuen un esforç fiscal superior a la mitjana.

— Navarra i La Rioja efectuen un esforç fiscal inferior a la mitjana, tot i disposar d’un PIB per càpita superior a la mitjana.

— Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana realitzen un esforç menor que la mitjana del conjunt de l’Estat, tot i que el seu PIB per habitant és pràcticament igual a la mitjana espanyola.

QUADRE 14. Esforç fiscal: ingressos públics en percentage del PIB (IP/PIB). Any 2003

IP/PIB IP/PIB PIB PER HABITANT E. Espanyol=100 E. Espanyol=100 1 Balears 41,2% 113,3 118,8 2 País Basc 40,1% 110,5 121,8 3 Catalunya 40,0% 110,0 118,2 4 Madrid 38,9% 107,1 123,9 5 Aragó 38,0% 104,6 108,5 6 Astúries 36,5% 100,6 85,7 7 Cantàbria 36,5% 100,5 94,6 E. Espanyol 36,3% 100,0 100,0 8 Galícia 35,0% 96,3 85,4 9 C. Valenciana 34,4% 94,7 99,4 10 Extremadura 34,2% 94,1 73,5 11 Múrcia 34,1% 94,0 79,7 12 Andalusia 34,0% 93,6 75,6 13 Castella i Lleó 33,5% 92,3 98,7 14 Navarra 33,4% 92,0 122,9 15 Ceuta 32,4% 89,1 92,3 16 Castella - La Manxa 32,2% 88,6 83,7 17 Rioja 32,1% 88,4 113,9 18 Melilla 29,3% 80,7 96,6 19 Canàries 25,5% 70,2 90,8

Font: FUNCAS (2004), taules , 08 i 77

Libro 1.indb 45 6/3/05 14:36:45


4 6

A l’analitzar la relació entre esforç fiscal i PIB per habitant s’esperaria trobar una relació positiva entre aquestes dues variables. Quan es calcula el coeficient de corre-lació per rangs d’Spearman entre aquestes variables s’obté un valor positiu però sor-prenentment reduït (0,38). A més, quan es realitza el contrast de significació d’aquest paràmetre, no es pot rebutjar, a un nivell de significació del 5%, que sigui nul.

En el quadre 5 es mostren les CCAA ordenades de major a menor esforç fiscal per a l ’any 2003, tal com l’estem aproximant aquí, emprant com a indicador d’aquest esforç els ingressos públics en percentatge de la renda familiar bruta disponible en poder de compra. En la primera columna es mostra l ’aportació fiscal expressada en percentatge, mentre que en la segona es presenta considerant la mitjana espanyo-la igual a 00. En la darrera columna es mostra la renda familiar bruta per habitant en poder de compra de cada CA considerant la mitjana espanyola igual a 00.

QUADRE 15. Esforç fiscal: ingressos públics en percentage de la Renda Familiar BrutaDisponible en poder de compra (IP/RFBD pc). Any 2003

IP/RFBD PC IP/RFBD PC RFBD PC PER HABITANT E. Espanyol=100 E. Espanyol=100 1 Balears 71,8% 135,3 99,5 2 Catalunya 62,8% 118,2 110,0 3 País Basc 62,7% 118,1 113,9 4 Madrid 61,6% 116,0 114,4 5 Navarra 53,4% 100,6 112,4 E. Espanyol 53,1% 100,0 100,0 6 C. Valenciana 51,8% 97,5 96,5 7 Cantàbria 50,9% 95,9 99,1 8 Aragó 50,6% 95,3 119,0 9 Astúries 50,5% 95,0 90,7 10 Múrcia 49,3% 92,9 80,7 11 Rioja 48,1% 90,6 111,1 12 Andalusia 46,8% 88,1 80,2 13 Galícia 46,1% 86,9 94,7 14 Castella i Lleó 43,1% 81,2 112,2 15 Extremadura 41,9% 78,9 87,7 16 Ceuta 41,9% 78,9 104,3 17 Castella-La Manxa 40,3% 75,9 97,7 18 Melilla 36,3% 68,3 114,0 19 Canàries 36,0% 67,7 94,0

Font: FUNCAS (2004), taules , 05 i 77pc: poder de compra

Libro 1.indb 46 6/3/05 14:36:47


47

En aquest cas, la correlació entre els rangs ocupats per les CCAA en relació a aquestes dues variables no tant sols no millora sinó que disminueix fins a 0,30, no sent significativament diferent de zero a un nivell de significació del 5%, indicant novament una relació reduïda entre les dues variables. Tan sols cinc CCAA, emprant aquest indicador, fan un esforç fiscal superior a la mitjana espanyola (53,%): Bale-ars (7,8%), Catalunya (62,8%), País Basc (62,7%), Madrid (6,6%) i Navarra (53,4%). Com en el cas anterior, s’observen alguns trets remarcables:

— Balears efectua un esforç fiscal superior a la mitjana, tot i disposar d’una renda familiar disponible en poder de compra per habitant inferior a l ’espanyola.

— Aragó, La Rioja, Castella i Lleó, Ceuta i Melilla tenen una renda familiar bruta en poder de compra per habitant superior a la mitjana, però efectuen un esforç fiscal inferior a la mitjana de l’Estat.

Si per a l ’any 2003 es fa el supòsit que les cinc CCAA que tenen una pressió fiscal (IP/RFBD) per sobre de la mitjana tinguessin una pressió fiscal igual a la mitjana ac-tual (53,%), mantenint els ingressos públics constants en aquestes CCAA, haurien d’haver tingut una RFBD en poder de compra superior en:

— Balears: 4.635,5 milions d’euros (que representa el 35,2% de laRFBD en poder de compra de la comunitat l ’any 2003)

— Catalunya: 7.565,5 milions d’euros (8,2% de la RFBD pc)— Madrid: 3.799,3 milions d’euros (6,% de la RFBD pc)— Navarra: 53,3 milions d’euros (0,6% de la RFBD pc)— País Basc: 5.635,7 milions d’euros (8,% de la RFBD pc)

En el cas que es fes el supòsit que la pressió fiscal no pot superar el 0% de la mit-jana espanyola (és a dir, un 58,4%) l’increment de la RFBD de les quatre CCAA amb una pressió fiscal superior al 0% fins a situar-se en aquesta xifra de pressió fiscal hauria d’haver estat de:

— Balears: 2.843,9 milions d’euros (que representa el 23,0% de la RFBD en poder de compra de la comunitat l ’any 2003)

— Catalunya: 7.83,5 milions d’euros (7,4% de la RFBD pc)— Madrid: 4.729,0 milions d’euros (5,5% de la RFBD pc)— País Basc: 2.294,6 milions d’euros (7,4% de la RFBD pc)

D’altra banda, si es fa el supòsit que la pressió fiscal no pot superar el 5% de la mitjana espanyola (és a dir, un 55,8%) l’increment de la RFBD de les quatre CCAA

Libro 1.indb 47 6/3/05 14:36:48


4 8

amb una pressió fiscal superior a aquest percentatge fins a situar-se en aquesta xifra de pressió fiscal hauria d’haver estat de:

– Balears: 3.555,6 milions d’euros (que representa el 28,7% de la RFBD en poder de compra de la comunitat l ’any 2003)

– Catalunya: 2.039,6 milions d’euros (2,5% de la RFBD pc)– Madrid: 8.97,6 milions d’euros (0,4% de la RFBD pc)– País Basc: 3.857, milions d’euros (2,4% de la RFBD pc)

Noti’s, en tot cas, que l’anterior és tant sols una primera aproximació a l ’esforç fiscal. L’obtenció de la capacitat de recaptació efectiva d’un territori (els ingressos públics) no suposa excessius problemes, mentre que el càlcul de la capacitat fiscalés un concepte de definició més complicada. Intuïtivament sembla clar que la capaci-tat fiscal és el potencial recaptatori de qualsevol territori, això no obstant, és relati-vament difícil de calcular, i l ’ús que s’ha efectuat fins el moment del PIB i de la ren-da no s’ajusta estrictament a un concepte normatiu de capacitat fiscal de les CCAA.⁶

López-Casasnovas i Castellanos (2002) assenyalen que la capacitat recaptatòria d’un territori es pot identificar com el conjunt de bases imposables susceptibles de ser gravades. Aquests autors defineixen els Índexs Relatius d’Esforç Fiscal (IREF) i els calculen per als impostos cedits a les CCAA. El seu objectiu és trobar una mesu-ra d’esforç fiscal com a relació entre la recaptació real d’un territori i la seva corres-ponent recaptació teòrica o capacitat fiscal. Un IREF inferior a significaria que el nivell de compliment fiscal del territori analitzat és inferior a l ’estàndar del conjunt de territoris, mentre que un valor superior a significaria el contrari. En el quadre 6 es mostren els valors d’aquests índexs obtinguts en el treball esmentat. Les esti-macions fan referència a diferents anys, atès que en el moment d’efectuar l ’anàlisi no es disposava d’informació per fer el seu càlcul per a anys posteriors.

L’Impost sobre el Patrimoni és especialment rellevant per la funció de control que té sobre altres impostos en el marc del compliment fiscal agregat. Madrid i Catalunya són les CCAA que destaquen per exercir un major esforç fiscal en aquest impost, mentre que Extremadura, Andalusia i Castella - La Manxa apareixen en-tre les CCAA que efectuen un menor esforç fiscal.

En el cas de l’Impost sobre Succesions i Donacions, Madrid i Catalunya apa-reixen novament com les CCAA que realitzen un major esforç fiscal, mentre que Navarra i el País Basc són les que n’efectuen menys. Madrid, Cantàbria, Catalunya i Balears són les CCAA amb major fiscal quan es considera l’Impost sobre Trans-missions Patrimonials, mentre que Navarra i Canàries destaquen pel seu baix esforç fiscal en aquest impost. Pel que fa l ’Impost sobre Actes Jurídics Docu-mentats cal destacar que és l ’impost en el que els índexs relatius són més similars

6 Un anàlisi detallada d’aquestes dificultats per calcular la capacitat fiscal d’un territori es pot trobar a: LÓPEZ-CASASNOVAS, G. i CASTELLANOS, A. (2002): Aproximación al concepto de esfuerzo fiscal. Mimeo. Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES), Universitat Pompeu Fabra.

Libro 1.indb 48 6/3/05 14:36:50


49

entre les diferents CCAA. Navarra, el País Basc i Madrid són les que realitzen un major esforç fiscal al considerar aquest impost. Per últim, les CCAA que exerceixen un major esforç fiscal pel que fa a la Taxa sobre el Joc són Aragó, La Rioja i la Co-munitat Valenciana.

QUADRE 16. Esforç fiscal relatiu en els impostos cedits

PATRIMONI SUCCESIONS TRANSMISSIONS ACTES JURÍDICS TAXA

I DONACIONS PATRIMONIALS DOCUMENTATS EL JOC

ANY 994 ANY 995 ANY 2000 ANY 2000 ANY 999

1 Andalusia 0,476 0,682 0,825 0,857 0,959

2 Aragó 0,947 1,004 0,719 0,923 1,237

3 Astúries 0,654 1,062 0,715 0,866 0,910

4 Balears 0,885 0,919 1,155 0,818 1,072

5 Canàries 0,650 0,449 0,503 1,139 1,146

6 Cantàbria 0,771 1,407 1,479 1,087 nd

7 Castella - La Manxa 0,318 0,506 0,648 0,757 0,635

8 Castella i Lleó 0,549 0,747 0,616 1,175 0,771

9 Catalunya 1,545 1,418 1,189 0,869 0,977

10 C. Valenciana 0,720 0,746 0,933 1,076 1,249

11 Extremadura 0,264 0,608 0,607 0,831 1,019

12 Galícia 0,602 1,054 0,665 1,085 0,820

13 Madrid 1,952 1,840 1,733 1,256 nd

14 Múrcia 0,460 0,434 1,096 1,194 0,890

15 Navarra 1,906 0,394 0,465 1,247 0,988

16 País Basc 1,251 0,472 nd 1,118 1,012

17 Rioja 1,070 1,165 0,766 0,993 1,219

Font: López-Casasnovas i Castellanos (2002), Op. Cit.nd: no disponible

En el cas de l’Impost sobre Succesions i Donacions, Madrid i Catalunya apa-reixen novament com les CCAA que realitzen un major esforç fiscal, mentre que Navarra i el País Basc són les que n’efectuen menys. Madrid, Cantàbria, Catalunya i Balears són les CCAA amb major fiscal quan es considera l’Impost sobre Trans-missions Patrimonials, mentre que Navarra i Canàries destaquen pel seu baix esforç fiscal en aquest impost. Pel que fa l ’Impost sobre Actes Jurídics Docu-mentats cal destacar que és l ’impost en el que els índexs relatius són més similars entre les diferents CCAA. Navarra, el País Basc i Madrid són les que realitzen un major esforç fiscal al considerar aquest impost. Per últim, les CCAA que exerceixen

Libro 1.indb 49 6/3/05 14:36:51


50

un major esforç fiscal pel que fa a la Taxa sobre el Joc són Aragó, La Rioja i laCo-munitat Valenciana.

A les dades presentades fins el moment, caldria afegir-hi l ’esforç privat no es-trictament fiscal en forma de preus, taxes i peatges que han de fer els ciutadans de Catalunya a la vista de les insuficiències dels serveis públics sobre el territori, ja sigui en forma de despesa sanitària i educativa privada (pública concertada com-plementada), o bé en l’accés a infraestructures viàries.

La seva quantificació és més complexa, tot i que poden fer-se diferents lectures a partir de les dades següents:

CARACTERITZACIÓ DE L’ESTOC I DEL FLUX DE CAPITAL PÚBLIC

Inversió real en mitjana pel període 986-997 (% del PIB)Mitjana estatal: 3,5%; Navarra: 4,5%; País Basc: 3,8% Catalunya: 2,3%; Balears: 2,4%; País Valencià: 3,0%

Inversió real en mitjana per càpita pel període 986-997 Mitjana estatal: 00; Navarra: 60; País Basc: 26

Catalunya: 79; Balears: 9; País Valencià: 84

Despesa pública per càpita anual en el període 994-97per sota de la mitjana estatal

(entre parèntesi amb l’ajust competencial)Balears: -7,0% (-0,9%); Catalunya: -6,6% (-6,%); País Valencià: -,7% (-8,9%)

Capital social públic pel període 986-997, mitjana estatal igual a 00Balears: 94; Catalunya: 90; País Valencià: 88

Estoc de capital públic per càpita pel període 986-997en mitjana estatal igual a 00 (entre parèntesi en % de PIB)

En Educació Balears: 88,8 (70,3%); Catalunya: 98,6 (8,7%); País Valencià: 08,7 (3,2%)

En Sanitat Balears: 8,0 (93,7%); Catalunya: 69,3 (57,4%); País Valencià: 00,0 (05,0%)

Libro 1.indb 50 6/3/05 14:36:53


5

DESPESA RELATIVA PER HABITANT EN EL FINANÇAMENT ACTUAL DE LES CCAA(AJUSTADA PER DIFERÈNCIES EN ELS SOSTRES COMPETENCIALS)

Protecció social (prestacions i serveis socials, promoció d’ocupació,formació professional i ocupacional), base 00 per a la mitjana estatal

Balears: 84,4; Catalunya: 76,8; País Valencià: 70,9 CCAA de l ’art. 5: 93,3; Comunitats Forals: 2,0

Béns públics socials (sanitat, educació, cultura, habitatge,benestar comunitari i urbanisme), base 00 per a la mitjana estatal

Balears: 87,2; Catalunya: 92,2; País Valencià: 94,5 CCAA de l ’art. 5: 96,9; Comunitats Forals: 9,0

Béns públics econòmics (creació i manteniment d’infraestructures productives,recerca, subvencions i ajuts al transport), base 00 per a la mitjana estatal

Balears: 95,5; Catalunya: 2,; País Valencià: 05,2 CCAA de l ’art. 5: 93,9; Comunitats Forals: 88,4

ESFORÇ DE COMPENSACIÓ PER LA MANCA DE PRESÈNCIA ESTATAL

Despesa anual per alumne en educació (2002) Mitjana estatal: 3.266€; País Basc: 4.777€

Catalunya: 3.007€; Balears: 3.88€; País Valencià: 3.50€

Despesa anual per població «escolaritzable» (2002)Mitjana estatal: 3.07€; País Basc: 5.209€

Catalunya: 2.903€; Balears: 3.054€; País Valencià: 2.97€

% de l’alumnat que als 2 anys ha completat l’educació primària. Curs 999-2000 Mitjana estatal: 87,5%; País Basc: 9,0%

Balears: 8,4%; Catalunya: 92,0%; País Valencià: 88,2%

Despesa sanitària pública per càpita (2003) Mitjana estatal: 903€

Catalunya: 884€; Balears: 772€; País Valencià: 789€

Ràtio despesa sanitària pública / PIB (2003)Mitjana estatal: 5,8%

Catalunya: 4,%; Balears: 3,7%; País Valencià: 4,5%

Libro 1.indb 51 6/3/05 14:36:55


52

D’altra banda, pel que fa en concret i específicament als peatges, Catalunya con-centra el 26,0% de les autopistes de peatge de l’Estat espanyol, un percentatge molt superior al que li correspondria pel pes relatiu del seu territori (vegeu quadre 7). En canvi, els quilòmetres d’autopistes lliures, autovies i vies de doble calçada sols representen el 4,7% de la xarxa viària catalana, mentre que al conjunt de l’Estat aquest percentatge s’enlaira fins al 5,8%.

QUADRE 17. Xarxa de carreteres (longitud en quilòmetres). Any 2003

CATALUNYA E. ESPANYOL % CAT./ESP. Autopistes de peatge 655 2.515 26,0% Autopistes lliures, autoviesi vies de doble calçada 569 9.492 6,0% Vies de calçada única 10.843 152.577 7,1% TOTAL 12.067 164.584 7,3%

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Ministerio de Fomento

Pel que fa a la fiscalitat local, un informe elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona posa de manifest que la ciutat de Barcelona, quan es comparen les liqui-dacions pressupostàries de les ciutats amb més habitants de l’Estat espanyol, fou en el període 998-2002 la que va recaptar més impostos municipals per habitant. En el quadre 8 es posa de manifest que l’any 2002 els habitants de Barcelona van pagar en impostos i taxes 59 euros a l’Ajuntament, mentre que els habitants de Sevilla sols van pagar 327 euros per habitant, els de Màlaga 328 euros, els de València 37 euros, els de Madrid 398 euros, els de Saragossa 402 euros i els de Bilbao 439 euros.

QUADRE 18. Ingressos tributaris de les set grans ciutats espanyoles

1998 1999 2000 2001 2002 Barcelona 546 538 529 560 591 Bilbao 421 437 440 428 439 Madrid 322 346 349 353 398 Màlaga 248 269 266 315 328 Sevilla 247 254 263 303 327 València 322 339 339 354 381 Saragossa 340 363 362 377 402 (impostos més taxes en euros per habitant)

Font: Institut d’Economia de Barcelona

Libro 1.indb 52 6/3/05 14:36:56


53

No sembla, per tant, que la redistribució observada hagi respectat tampoc el principi 4 en la vessant complementària a l ’esforç fiscal.

PRINCIPI 5

Concreció en terminis establerts i avaluats dels fons de redistribució assig-nats. La continuïtat dels superàvits fiscals ha de restar lligada a l’avaluació de la seva efectivitat

En la introducció del treball ja s’ha fet referència a les CCAA que en el període 995-2003 han rebut fons de la solidaritat interterritorial. Si s’observa en particu-lar el quadre A2 de l’apèndix, on es mostren els superàvits i dèficits fiscals per habi-tant de les diferents CCAA, es posa de manifest que la solidaritat en aquest període ha estat creixent any a any.

En el quadre 9 es mostren aquelles CCAA que en tots els anys del període 995-2003 han experimentat un superàvit fiscal, així com els euros per habitant que han rebut durant els anys 995 i 2003. Es pot observar com en la majoria dels casos el superàvit fiscal per habitant ha augmentat i no disminuït en aquest període de temps. Els increments més espectaculars en aquest superàvit, amb un augment de recursos per habitant superior al 25% entre 995 i 2003, s’han produït a Cantàbria (increment del 45,9%), Astúries (43,%), Extremadura (4,2%), Galícia (35,2%) i Castella i Lleó (28,0%). Tan sols experimenten un descens en els fons rebuts, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, Canàries i Múrcia.

En el quadre 20 es mostra el creixement anual acumulatiu de la renda familiar disponible per habitant en poder de les CCAA en el període 995-2003 (ordenades de major a creixement) i el percentatge que representa la renda familiar per habi-tant en poder de compra en relació a la renda primària per habitant també en po-der de compra. S’observa, en general, que les CCAA que han experimentat un major creixement de la renda familiar disponible per habitant són les que, en el perío-de considerat, la seva renda disponible per habitant ha estat superior a la seva ren-da primària per habitant, i també aquelles CCAA que com a conseqüència del pro-cés redistributiu han experimentat un descens molt reduït entre la renda primària i disponible per habitant. En canvi, les CCAA que han crescut menys són aquelles que com a conseqüència de la intervenció del sector públic central la seva renda dispo-nible per habitant ha estat sensiblement inferior a la seva renda primària per habi-tant (especialment Catalunya, Balears i Madrid).

Libro 1.indb 53 6/3/05 14:36:57


54

QUADRE 9. Evolució de la solidaritat (euros per habitant)

995 2003 CREIXEMENT SOLIDARITAT Cantàbria –840 –1.226 45,9% Astúries –1.751 –2.506 43,1% Extremadura –1.642 –2.318 41,2% Galícia –1.100 –1.487 35,2% Castella i Lleó –1.524 –1.952 28,0% Castella–La Manxa –1.250 –1.420 13,6% Andalusia –1.257 –1.279 1,7% Canàries –2.091 –1.866 –10,8% Melilla –6.978 –5.455 –21,8% Múrcia –991 –771 –22,3% Ceuta –6.463 –4.249 –34,2%

Font: Elaboració pròpia i FUNCAS (2004), taules , 08, 53 i 77

Quan es calcula el coeficient de correlació per rangs d’Spearman entre les CCAA or-denades de major a menor creixement de la renda familiar disponible per habitant en el període 995-2003 i ordenades de major a menor valor del quocient entre renda dis-ponible i renda primària per habitant s’obté, com era d’esperar, una correlació positi-va igual a 0,52, que no és excessivament elevada, però si que és significativament dife-rent de zero a un nivell de significació del 5%. Aquest resultat confirma els comentaris efectuats en el paràgraf anterior, en el sentit que les CCAA que han experimentat un menor creixement de la renda disponible per habitant en aquest període han estat les que com a conseqüència del procés redistributiu han experimentat un descens més important entre la seva renda primària i disponible per habitant.

QUADRE 20. Creixement anual de la renda familiar disponible per habitant i redistribució de la renda primària per habitant. 995-2003

CREIXEMENT RFDH PC % RFDH/RPH 1 Extremadura 6,9% 101,4% 2 País Basc 6,3% 95,0% 3 Galícia 6,2% 100,2% 4 Astúries 6,0% 103,0% 5 Andalusia 6,0% 99,7% 6 Castella i Lleó 5,9% 100,0% 7 Cantàbria 5,9% 97,3%

Libro 1.indb 54 6/3/05 14:36:58


55

8 Ceuta 5,7% 104,8% 9 Melilla 5,7% 103,3% 10 Múrcia 5,6% 97,8% E. Espanyol 5,5% 95,5% 11 Aragó 5,4% 94,6% 12 Rioja 5,4% 97,3% 13 C. Valenciana 5,4% 95,4% 14 Castella-La Manxa 5,3% 99,5% 15 Catalunya 5,2% 92,8% 16 Navarra 5,0% 96,4% 17 Madrid 5,0% 88,6% 18 Canàries 4,8% 101,0% 19 Balears 3,9% 89,3%

Font: Veure quadres 6 i 9pc: poder de compra

En el quadre 2 es presenta a tall complementari la mateixa informació que en el quadre 20 però considerant únicament les CCAA que en tots els anys del període analitzat han tingut un superàvit fiscal.

QUADRE 21. Creixement anual de la renda familiar disponible per habitant i redistribució de la renda primària per habitant (CCAA amb superàvit fiscal en tots els anys del període 995-2003)

CREIXEMENT RFDH PC % RFDH/RPH 1 Extremadura 6,9% 101,4% 2 Galícia 6,2% 100,2% 3 Astúries 6,0% 103,0% 4 Andalusia 6,0% 99,7% 5 Castella i Lleó 5,9% 100,0% 6 Cantàbria 5,9% 97,3% 7 Ceuta 5,7% 104,8% 8 Melilla 5,7% 103,3% 9 Múrcia 5,6% 97,8% E. Espanyol 5,5% 95,5% 10 Castella-La Manxa 5,3% 99,5% 11 Canàries 4,8% 101,0%

Font: Veure quadres 6 i 9pc: poder de compra

Libro 1.indb 55 6/3/05 14:36:59


56

Al calcular el coeficient de correlació per rangs d’Spearman entre les CCAA orde-nades de major a menor creixement de la renda familiar disponible per habitant en el període 995-2003 i ordenades de major a menor valor del quocient entre renda disponible i renda primària per habitant s’obté una correlació positiva igual a 0,8, que no és significativament diferent de zero a un nivell de significació del 5%. Això com a mínim deixa un clar interrogant sobre l’efectivitat d’aquests saldos fiscals, avui poc transparents, implícits en els fons de redistribució territorial.

D’altra banda, en el quadre 22 es presenten les CCAA ordenades de major a me-nor creixement anual acumulatiu del PIB nominal per habitant en el període 995-2003 i el saldo fiscal mig expressat en percentatge del PIB en aquest mateix perío-de. Al calcular el coeficient de correlació per rangs d’Sperman s’obté un valor igual a –0,58, és a dir, es troba una relació negativa, i significativament diferent de zero a un nivell de significació del 5%, entre el creixement del PIB i la capacitat / necessitat de finançament. És a dir, a més capacitat de finançament (saldo fiscal negatiu) me-nor creixement del PIB.

QUADRE 22. Creixement anual acumulatiu del PIB per habitant i saldo fiscal. 995-2003Font: Veure quadres 3 i 2 CREIXEMENT CAPACITAT (+)/ PIB PER HABITANT NECESSITAT (-) FINANÇAMENT (*) 1 Andalusia 6,5% –8,4% 2 Aragó 6,0% 0,1% 3 Astúries 6,3% –12,5% 4 Balears 4,4% 14,7% 5 Canàries 4,7% –11,1% 6 Cantàbria 6,6% –4,3% 7 Castella i Lleó 6,4% –9,2% 8 Castella–La Manxa 5,9% –7,6% 9 Catalunya 5,6% 7,5% 10 C. Valenciana 5,7% 2,0% 11 Extremadura 7,1% –14,3% 12 Galícia 7,0% –7,2% 13 Madrid 5,4% 8,9% 14 Múrcia 5,6% –4,1% 15 Navarra 5,7% –0,1% 16 País Basc 6,9% 1,8% 17 Rioja 5,9% –0,1% 18 Ceuta 7,1% –37,7% 19 Melilla 6,4% –38,5% (*) Ajustada a una situació d’equilibri pressupostari en funció del PIB

Libro 1.indb 56 6/3/05 14:37:01


57

En el quadre 23 es mostra per a Catalunya el creixement del PIB nominal per ha-bitant i el dèficit fiscal per a cadascun dels anys del període 996-2003. Si es calcu-la el coeficient de correlació de Pearson entre aquestes dues variables s’obté un va-lor igual a –0,7, que és significativament diferent de zero a un nivell de significació del 5%. En definitiva, els anys de major dèficit fiscal en percentatge del PIB, el crei-xement del PIB nominal per habitant de l’economia catalana ha estat inferior.

QUADRE 23. Creixement del PIB per habitant i dèficit fiscal. Catalunya

CREIXEMENT PIB PER HABITANT DÈFICIT FISCAL (*) 1996 6,3% 6,5% 1997 6,4% 7,0% 1998 7,0% 7,2% 1999 6,3% 7,7% 2000 7,8% 7,2% 2001 5,1% 7,6% 2002 3,6% 7,4% 2003 2,7% 9,1%

Font: Veure quadres 5 i FUNCAS (2004), taules i 08(*) Ajustat a una situació d’equilibri pressupostari en funció del PIB

No sembla, en definitiva, que la redistribució observada hagi respectat el princi-pi de limitar en el temps l’acció redistributiva de l’Administració Central.

PRINCIPI 6

Utilitzar una clàusula de revisió del saldo fiscal deficitari d’una CA si aquesta perd posicions relatives en renda per càpita respecte del conjunt de regions europees

A l’analitzar els principis anteriors s’ha posat de manifest que Catalunya ha per-dut posicions relatives en la renda familiar disponible per habitant en poder de compra, i en el PIB per habitant, entre els anys 995 i 2003 en el conjunt de CCAA es-panyoles. També s’ha palesat que el creixement anual acumulatiu d’aquestes dues variables en aquests anys ha estat inferior a Catalunya que al conjunt de l’Estat (en el cas de la renda per habitant a Catalunya ha crescut un 5,2% anual acumulatiu i a

Libro 1.indb 57 6/3/05 14:37:03


58

l ’Estat un 5,5%; mentre que en el cas del PIB per habitant a Catalunya ha crescut un 5,6% anual acumulatiu i al conjunt de l’Estat un 6,0%). També s’ha indicat que en el període comprès entre 995 i 2003 diverses CCAA amb saldos fiscals positius han ex-perimentat un creixement de la renda i del PIB per habitant significativament su-periors als del Catalunya.

QUADRE 24. PIB per habitant en paritat de poder adquisitiu (EU-5=00)

995 2002 DIFERÈNCIA1 País Basc 93,3 104,8 11,5 2 Madrid 102,9 114,2 11,3 3 Cantàbria 72,7 81,2 8,5 E. Espanyol 78,2 84,2 6,0 4 C. Valenciana 74,2 79,9 5,7 5 Extremadura 49,3 54,8 5,5 6 Catalunya 95,5 100,9 5,4 7 Navarra 99,1 104,2 5,1 8 Andalusia 58,0 63,1 5,1 9 Galícia 63,2 68,2 5,0 10 Castella i Lleó 74,5 79,0 4,5 11 Múrcia 65,2 69,6 4,4 12 Canàries 75,2 79,4 4,2 13 Aragó 84,8 88,1 3,3 14 Castella-La Manxa 64,2 66,9 2,7 15 Rioja 89,8 92,3 2,5 16 Balears 97,1 97,9 0,8 17 Astúries 70,9 71,1 0,2

Font: EUROSTAT

Quan s’analitza l ’evolució de Catalunya en relació al conjunt de regions euro-pees (EU-5) es posa de manifest, emprant les dades publicades per EUROSTAT,⁷ que entre els anys 995 i 2002 el PIB per habitat en paritat de poder adquisitiu ha crescut per sobre de la mitjana europea, i l ’any 2002 (darrer disponible) Catalunya s’ha situat lleugerament per sobre de la mitjana de les regions europees. Això no obstant, com es posa de manifest en el quadre 24, Catalunya ha millorat menys que el conjunt de l’Estat (5,4 punts enfront de 6,0). A més, cinc CCAA han experimen-tat un comportament millor que el català en el seu procés de convergència amb l’EU-5: el País Basc, Madrid, Cantàbria, la Comunitat Valenciana i Extremadura. D’al-tra banda, unes altres sis comunitats han experimentat una millora molt similar

7 Quan es compara l ’evolució de Catalunya amb el conjunt de regions europees s’empra el PIB per habitant en paritat de poder adquisitiu ja que no es disposa de la renda familiar per habitant del conjunt de regions europees.

Libro 1.indb 58 6/3/05 14:37:04


59

a la de Catalunya en aquest període: Navarra, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, Múrcia i Canàries. Entre aquestes onze CCAA, amb un comportament millor o si-milar al de Catalunya, n’hi ha vuit que han tingut un saldo fiscal positiu en aquest període. També cal esmentar que la CCAA que ha experimentat un comportament més favorable ha estat el País Basc, que té un dèficit fiscal per habitant molt inferi-or al català.

El comportament del PIB per càpita de Catalunya ha estat millor en el perío-de 995-2002 que el del conjunt de regions europees, fet que li ha permès superar la mitjana europea. Això no obstant, el comportament de Catalunya ha estat menys bo o similar que el d’altres CCAA espanyoles amb superàvit fiscal o amb un dèficit per habitant inferior al de Catalunya.

PRINCIPI 7

Cap CA ha de tenir un saldo fiscal favorable si la seva renda primària se situa, d’entrada, per sobre de la mitjana espanyola

Es tracta de constatar si alguna comunitat amb una renda directa primària per habitant (abans de l’actuació redistributiva del sector públic) superior a la mitjana espanyola ha tingut un saldo fiscal positiu en el període 995-2003. En el quadre 25⁸ es presenten les comunitats que es trobaven en aquesta situació en cadascun dels anys considerats.

QUADRE 25. CCAA amb saldo fiscal positiu i renda primària per habitant superiora la mitjana espanyola

1995 Aragó, Castella i Lleó, Navarra, País Basc, La Rioja 1996 Aragó, Castella i Lleó, Navarra, País Basc, La Rioja 1997 Aragó, Castella i Lleó, Navarra, País Basc, La Rioja 1998 Aragó, Castella i Lleó, Navarra, País Basc, La Rioja 1999 Aragó, Navarra, La Rioja 2000 Aragó, Navarra, La Rioja 2001 Aragó, Navarra, La Rioja 2002 Navarra, La Rioja 2003 Aragó, Castella i Lleó i Melilla

Font: Elaboració pròpia a partir dels quadres A i A2 de l ’apèndix

8 En el quadre A2 de l ’apèndix es presenta la renda directa primària per habitant de cada CCAA per cadascun dels anys considerant la mitjana espanyola igual a 00.

Libro 1.indb 59 6/3/05 14:37:05


60

Vulneren per tant aquest principi de manera sistemàtica Aragó, Castella i Lleó, La Rioja i les dues CCAA de règim foral (Navarra i el País Basc). Cal destacar que Castella i Lleó en el període 999-2002 també va tenir un saldo fiscal positiu quan la seva renda pri-mària per habitant se situava al voltant del 98% de la mitjana espanyola. D’altra banda, en tots els anys considerats Cantàbria ha tingut un saldo fiscal positiu, quan la seva ren-da primària per habitant se situava al voltant del 95% de la mitjana del conjunt de l’Estat.

En el quadre 26 es mostra el saldo fiscal favorable que van tenir les CCAA esmenta-des en aquells anys que la seva renda primària per habitant fou superior a la mitjana es-panyola. En el supòsit que aquestes CCAA amb renda primària per habitant superior a la mitjana haguessin tingut un saldo fiscal nul, s’hauria produït un estalvi en el conjunt del període de 28.203,3 milions d’€, que representa el 45,8% del dèficit fiscal acumulat que va patir Catalunya en aquest període (vegeu quadre ). Com es pot observar en el quadre 26, la CCAA que va tenir un excés de finançament (que no hagués rebut si s’ha-gués aplicat el principi esmentat) més significatiu en aquests anys fou Castella i Lleó (9.378,6 milions d’€), seguida Aragó (2.974,3), el País Basc (2.890,) i Navarra (.750,5).

QUADRE 26. Excés de finançament de les CCAA amb renda primària per habitant superior a la mitjana espanyola (milions d’€)

CASTELLA ARAGÓ I LLEÓ NAVARRA PAÍS BASC LA RIOJA MELILLA TOTAL 1995 943,4 3.840,6 518,4 1.235,8 261,7 6.799,9 1996 730,6 3.347,7 391,1 760,6 218,9 5.448,9 1997 432,8 3.479,0 214,2 403,3 156,7 4.686,0 1998 476,6 3.846,9 212,6 490,4 158,0 5.184,5 1999 190,6 133,4 22,9 346,9 2000 145,3 138,3 7,3 290,9 2001 19,2 66,2 1,4 86,8 2002 76,3 11,3 87,6 2003 35,8 4.864,4 371,6 5.271,8 TOTAL 2.974,3 19.378,6 1.750,5 2.890,1 838,2 371,6 28.203,3

Font: Veure quadre A de l ’apèndix

En el cas d’haver emprat la renda primària per habitant en poder de compra, en lloc de la renda primària per habitant sense corregir pel nivell de preus de les di-ferents CCAA com s’ha fet en els quadres 25 i 26, es mantindrien els resultats pre-sentats en el quadre 25 i a més, s’hi hauria d’afegir Castella i Lleó en el període 999-2002 i Melilla l ’any 2002, atès que van tenir una renda primària per habitant en poder de compra superior a la mitjana i van tenir en aquests anys superàvit fiscal.⁹

9 En el quadre A3 de l ’apèndix es pot consultar la renda directa primària per ha-bitant en poder de compra de les CCAA considerant la mitjana espanyola igual a 00 per a cada un dels anys del període 995-2003.

Libro 1.indb 60 6/3/05 14:37:06


6

En el quadre 27 es mostra que si les CCAA que tenien una renda primària per ha-bitant en poder de compra superior a la mitjana espanyola haguessin tingut un sal-do fiscal nul, s’hauria produït en el període 995-2003 un estalvi de 45.784,9 milions d’€, xifra equivalent al 74,3% del dèficit fiscal acumulat de Catalunya en aquests anys. D’aquest excés de finançament, el 79,8% va correspondre a Castella i Lleó, el 6,5% a Aragó, el 6,3% al País Basc, el 3,8% a Navarra, l’,9% a La Rioja i l’,7% restant a Melilla.

QUADRE 27. Excés de finançament de les CCAA amb renda primària per habitant en poder de compra superior a la mitjana espanyola (milions d’€)

CASTELLA ARAGÓ I LLEÓ NAVARRA PAÍS BASC LA RIOJA MELILLA TOTAL 1995 943,4 3.840,6 518,4 1.235,8 261,7 6.799,9 1996 730,6 3.347,7 391,1 760,6 218,9 5.448,9 1997 432,8 3.479,0 214,2 403,3 156,7 4.686,0 1998 476,6 3.846,9 212,6 490,4 158,0 5.184,5 1999 190,6 3.708,0 133,4 22,9 4.054,9 2000 145,3 3.980,8 138,3 7,3 4.271,7 2001 19,2 4.678,6 66,2 1,4 4.765,4 2002 4.797,0 76,3 11,3 417,2 5.301,8 2003 35,8 4.864,4 371,6 5.271,8 TOTAL 2.974,3 36.543,0 1.750,5 2.890,1 838,2 788,8 45.784,9

Font: Veure quadre A de l ’apèndix

No hi ha dubtes doncs, la redistribució observada no ha complert el principi enunciat.

PRINCIPI 8

La variació relativa de renda d’una CA s’ha de reflectir en associacions de signe contrari en l’evolució del seu saldo fiscal

De la mateixa manera que s’ha fet quan hem avaluat alguns dels criteris anteri-ors, en aquest cas tan sols s’analitzaran les CCAA que en tots els anys del període 995-2003 han tingut un superàvit fiscal amb la resta de l’Estat.

A la primera columna del quadre 28 es mostra la variació de renda familiar disponible per habitant en poder de compra que han experimentat aquestes CCAA,

Libro 1.indb 61 6/3/05 14:37:08


62

quan es considera la mitjana espanyola igual a 00, entre els anys 995 i 2003. Un signe positiu vol dir que han millorat més que el conjunt de l’Estat, mentre que un signe negatiu significa que la seva situació ha empitjorat. A la segona columna del quadre es mostra la variació del superàvit fiscal per habitant entre 995 i 2003. Un signe positiu significa que reben més diners per habitant, mentre que un signe negatiu significa que en reben menys.

QUADRE 28. Evolució de la renda per habitant en poder de compra i del superàvit fiscal per habitant. 995-2003

RENDA PER HABITANT (*) SUPERÀVITFISCAL PER HABITANT Extremadura 8,6 41,2% Galícia 4,7 35,2% Castella i Lleó 3,4 28,0% Astúries 3,2 43,1% Cantàbria 2,8 45,9% Andalusia 2,7 1,7% Melilla 1,4 -21,8% Ceuta 1,4 -34,2% Múrcia 0,7 -22,3% Castella-La Manxa -1,6 13,6% Canàries -5,4 -10,8%

Font: Elaboració pròpia i FUNCAS (2004), taules , 05, 53 i 77(*) Mitjana espanyola per a cada any igual a 00

Caldria esperar doncs que les CCAA que han millorat la seva renda per habitant més que la mitjana del conjunt de l’Estat hagin vist disminuir progressivament el seu superàvit fiscal per habitant. Els resultats obtinguts mostren que això sols ha succeït a Múrcia i a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. En canvi, a les CCAA d’Extremadura, Galícia, Castella i Lleó i Cantàbria (i en menor mesura tam-bé a Andalusia) la millora en els nivells de renda per habitant superiors a la mitja-na de l’Estat s’han vist acompanyats d’un increment substancial del superàvit fis-cal per habitant.

A l’hora de calcular el coeficient de correlació per rangs d’Spearman entre els rankings ocupats per aquestes CCAA en l’increment de la renda per habitant i l ’evo-lució del saldo fiscal per habitant entre 995 i 2003, hom podria esperar obtenir un signe negatiu per tal que es complís el principi esmentat. És a dir, les comunitats que més haguessin incrementat la seva renda haurien d’haver experimentat una re-ducció progressiva en el seu saldo fiscal. El valor del coeficient obtingut és igual

Libro 1.indb 62 6/3/05 14:37:09


63

a 0,67, significativament diferent de zero a un nivell de significació del 5%, fet que indica que no s’ha complert aquest principi, sino que el que ha succeït és que aque-lles CCAA que més han incrementat la renda per habitant en aquest període també han tingut un creixement del seu superàvit fiscal per habitant, just el contrari del que enuncia el principi formulat.

Una altra manera d’analitzar el compliment d’aquest principi consisteix en estu-diar any a any que ha passat amb la renda familiar disponible per habitant en po-der de compra i el saldo fiscal d’aquelles CCAA que en tots els anys del període con-siderat han tingut superàvit fiscal. Es tracta de veure per a cada any si alguna de les CCAA que ha millorat, en comparació a la mitjana espanyola, la seva renda disponi-ble per habitant en poder de compra respecte l ’any anterior també ha experimentat un augment del superàvit fiscal per habitant.

Un exemple concret pot ajudar a entendre el que es desitja estudiar. L’any 2000 Andalusia tenia una renda disponible per habitant en poder de compra igual a 78,3 quan es considera la mitjana espanyola igual a 00, mentre que l’any 200 era igual a 79,7. És a dir, l ’any 200 Andalusia va experimentar una millora de la seva ren-da per habitant en comparació amb el conjunt de l’Estat. Aquest mateix any 200 Andalusia va tenir un superàvit fiscal equivalent a .37 euros per habitant, superior al de l ’any 2000 que fou de .078 euros per habitant. Per tant, l ’any 200 l ’evolució del saldo fiscal d’Andalusia va vulnerar el principi enunciat, atès que la seva renda disponible per habitant va augmentar, mentre que el seu saldo fiscal per habitant, enlloc de disminuir com assenyala aquest principi, també va augmentar.

En el quadre 29 es mostra per a les CCAA que han tingut un superàvit fiscal en tots els anys del període 995-2003, quins anys han vulnerat el criteri aquí esmen-tat. Es posa de manifest que Galícia va incomplir el principi cinc anys, mentre que Astúries, Castella i Lleó i Extremadura el van vulnerar quatre anys del període con-siderat. Si ho analizem per anys, es posa de manifest que els anys en que es va pro-duir més vulneracions del principi van ser el 200 i el 2003, anys en que set territo-ris no van complir aquest principi.

QUADRE 29. Incompliment del principi 8

Andalusia 2001, 2003 Astúries 1997, 1999, 2001, 2003 Canàries 2002 Cantàbria 1999, 2001, 2003 Castella-La Manxa 1997, 2003 Castella i Lleó 1998, 2001, 2002, 2003 Extremadura 1998, 1999, 2001, 2003 Galícia 1997, 1998, 1999, 2001, 2003

Libro 1.indb 63 6/3/05 14:37:11


64

Múrcia 2000 Ceuta 2002 Melilla 2001, 2002

Font: Elaboració pròpia a partir dels quadres A2 i A de l ’apèndix

Per tant, es posa de relleu que el principi esmentat ha estat generalment incom-plert en el període analitzat.

PRINCIPI 9

La continuïtat en el saldo fiscal positiu s’ha d’acompanyar de la millora en els indicadors de distribució personal de la renda de les CCAA que en són beneficiàries

Goerlich i Mas (2004)¹⁰ efectuen una anàlisi de l ’evolució de la distribució per-sonal de la renda a l ’Estat Espanyol entre els anys 973 i 200 a partir de la informa-ció individual continguda en les tres enquestes de Presupuestos Familiares (EPF) realitzades per l ’INE (973/74, 980/8 i 990/9) i les enquestes contínues de Presu-puestos Familiares base 997 corresponents als quatre trimestres del 200.¹¹

Els principals resultats obtinguts per aquests autors en relació a la distribució personal de la renda a les comunitats autònomes espanyoles entre 99 i 200 són els següents:

. Les CCAA més riques són també les més igualitàries. Navarra, La Rioja, el País Basc i Catalunya, per aquest ordre, són les que presenten menors nivells de desigualtat entre els seus ciutadans.

2. Entre els anys 99 i 200 ha augmentat la desigualtat en totes les CCAA amb l ’excepció d’Aragó, Canàries, Castella-La Manxa, Catalunya i Extremadura, tot i que, amb l’excepció d’aquesta darrera, la disminució de la desigualtat a les quatre restants han estat molt petita. Per tant, hi ha un conjunt de CCAA que tot i tenir un saldo fiscal positiu tenen una distribució de la renda entre els seus habitants menys igualitària l ’any 200 que el 99: Andalusia, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia, Múrcia, Navarra i la Rioja. D’altra banda, en algunes comunitats que han tingut un saldo fiscal negatiu han augmentat

0 GOERLICH, F.J. i MAS, M. (2004): «Distribución personal de la renta en España. 973-200». Papeles de Economía Española, 00 (I), 50-58.

En l ’anàlisi no es contempla l ’evolució de la distribució personal de la renda a Ceuta i Melilla.

Libro 1.indb 64 6/3/05 14:37:13


65

les desigualtats en la distribució personal de la renda en aquest període: Balears, Comunitat Valenciana, Madrid i el País Basc.

3. A totes les CCAA el percentatge de la despesa total que correspon al 5% de la població més rica ha augmentat entre 99 i 200. L’única excepció és Canàries, on es va estancar.

Sembla doncs, en general, prou evident la manca de compliment del principi esmentat.

PRINCIPI 10

En cap cas el saldo fiscal no ha de superar la diferència en la participació relativa en renda i la participació relativa en població

En aquest principi es tracta de quantificar quins serien els canvis en els fluxos fis-cals si s’apliqués el criteri que el saldo fiscal no ha de superar en cap cas la diferència en la participació relativa en renda i la participació relativa en població.

Cal tenir en compte, tal com s’assenyala a la introducció del monogràfic de la re-vista Papeles de Economía Española¹² dedicat a les balances fiscals, que: «El tema ideològicament més important no és tant demostrar que existeixen saldos fiscals diferents entre les regions, cosa que és òbvia, sinó consensuar un criteri sobre quin grau de desigualtat en aquests saldos és necessari per fer front a la solidaritat entre els diferents territoris, o el que és el mateix, quin és el criteri d’anivellament entre jurisdiccions que es considera acceptable».

En la introducció s’ha posat de manifest que l’any 2003 Catalunya va aportar a la solidaritat amb la resta de l’Estat el 9,4% del PIB generat per l ’economia cata-lana durant l ’any, és a dir 4.203,9 milions d’euros, el que significa 2.090 euros per habitant. En el quadre 30 es mostra quins haurien estat els recursos addicionals de Catalunya efectuant diferents supòsits de contribució a la solidaritat amb la resta de l’Estat. Així, per exemple, si la solidaritat hagués estat del 4,0% del PIB català de l’any 2003, el dèficit fiscal de Catalunya hauria estat de 6.069,9 milions d’euros, és a dir, 893 euros per habitant. Si es compara aquesta situació amb la que realment s’ha produït, Catalunya l’any 2003 hauria disposat d’un volum de recursos addicionals de 8.34,0 milions d’euros, el que representa .97 euros més per habitant.

2 Papeles de Economía Española, número 99, 2004, pàg. XIX.

Libro 1.indb 65 6/3/05 14:37:14


66

QUADRE 30. Supòsits de solidaritat de Catalunya amb la resta de l’Estat. 2003

SOLIDARITAT DÈFICIT FISCAL DÈFICIT FISCAL RECURSOS ADDICIONALS

(M €) PER HABITANT (€) VOLUM(M €) PER HABITANT(€)

1,0% 1.517,5 223 12.686,4 1.866 1,5% 2.276,2 335 11.927,7 1.755 2,0% 3.034,9 447 11.169,0 1.643 2,5% 3.793,7 558 10.410,2 1.532 3,0% 4.552,4 670 9.651,5 1.420 4,0% 6.069,9 893 8.134,0 1.197 5,0% 7.587,3 1.116 6.616,6 973 6,0% 9.104,8 1.340 5.099,1 750 Font: Elaboració pròpia i FUNCAS (2004), taules , 08, 53 i 77

En canvi, si s’hagués aplicat el criteri de pagar per renda (PIB) i rebre per població, en el conjunt del període Catalunya hagués tingut d’aportar a la resta de l’Estat 66.832, mi-lions d’euros, és a dir, una contribució anual mitjana de .69 euros per habitant, l’equi-valent al 6,3% del PIB anual de l’economia catalana (quadre 3). Quan es compara aques-ta situació amb la descrita en el quadre 3 (introducció del treball), en el que es mostra el que ha succeït en el període 995-2003 en una situació d’equilibri pressupostari ajus-tat al PIB, la situació de Catalunya hauria millorat, atès que l’aplicació del criteri de pa-gar per renda i rebre per població hauria suposat en el conjunt del període uns recursos addicionals de 2.884,4 milions d’euros per a l’economia catalana, és a dir, 225 euros per habitant més per any i hauria implicat també que anualment la contribució a la resta de l’Estat s’hauria reduït en l’equivalent a l’,2% del PIB (hauria passat d’una aportació mit-jana anual del 7,5% del PIB a una aportació del 6,3%). En els quadres A22 a A30 de l’apèn-dix es mostren els mateixos resultats per a cadascun dels anys del període 995-2003.

QUADRE 31. Pagar per renda i rebre per població ajustat a una situació d’equilibri pressu-postari en funció del PIB. 995-2003

PAGAR PER RENDA I REBRE PER POBLACIÓ

CAPACITAT (+) / NECESSITAT DIFERÈNCIA AMB SITUACIÓ REAL

(–) FINANÇAMENT MILLORA (+) / EMPITJORAMENT (–)

PER PER

VOLUM HABITANT % PIB VOLUM HABITANT % PIB

(M EUROS) (EUROS ANY) (MITJANA) (M EUROS) (EUROS ANY) (MITJANA)

1 Andalusia -99.341,4 -1.500 -13,1% 35.743,4 540 4,7%

2 Aragó 4.834,0 446 2,7% -4.597,9 -424 -2,5%

3 Astúries -9.367,4 -963 -7,5% -6.276,0 -645 -5,0%

Libro 1.indb 66 6/3/05 14:37:16


67

4 Balears 12.094,5 1.589 8,0% 10.117,7 1.329 6,7%

5 Canàries -3.760,6 -242 -1,6% -21.986,1 -1.414 -9,5%

6 Cantàbria -2.167,1 -450 -3,2% -781,6 -162 -1,1%

7 Castella-La Manxa -14.785,9 -940 -7,3% -777,5 -49 -0,4%

8 Castella i Lleó -4.761,8 -212 -1,4% -25.989,0 -1.159 -7,8%

9 Catalunya 66.832,1 1.169 6,3% 12.884,4 225 1,2%

10 C. Valenciana 1.993,9 53 0,3% 9.779,8 261 1,7%

11 Extremadura -16.837,6 -1.746 -16,2% 1.962,5 204 1,9%

12 Galícia -25.139,4 -1.020 -8,0% 2.426,2 98 0,8%

13 Madrid 74.836,7 1.574 8,0% 8.993,2 189 1,0%

14 Múrcia -11.273,2 -1.076 -8,5% 5.775,1 551 4,3%

15 Navarra 6.882,9 1.400 7,3% -7.003,5 -1.425 -7,4%

16 País Basc 18.404,8 972 5,4% -12.102,0 -639 -3,5%

17 Rioja 2.293,0 940 5,2% -2.341,0 -959 -5,3%

18 Ceuta -515,2 -779 -5,8% -2.828,0 -4.275 -31,8%

19 Melilla -222,3 -386 -2,7% -2.999,7 -5.208 -35,8%

Font: Elaboració pròpia a partir dels quadres A22 a A30 de l ’apèndix

L’aplicació d’aquest criteri al conjunt de CCAA en el període 995-2003 hauria provocat que algunes CCAA s’haurien vist beneficiades i altres perjudicades. Els re-sultats pel conjunt del període es mostren en el quadre 32 (com ja s’ha esmentat, en els quadres A22 a A30 es realitza aquesta mateixa anàlisi per a cadascun dels anys del període 995-2003).

QUADRE 32. Pagar per renda i rebre per població. 995-2003

COMUNITATS QUE TENIEN NECESSITAT DE FINANÇAMENT A. Haurien d’haver rebut més Andalusia, Extremadura, Galícia, Múrcia B. Haurien d’haver rebut menys Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Ceuta i Melilla C. Haurien d’haver aportat Navarra, La Rioja

COMUNITATS QUE TENIEN CAPACITAT DE FINANÇAMENT D. Haurien d’haver aportat més Aragó, País Basc E. Haurien d’haver aportat menys Balears, Catalunya, C. Valenciana, Madrid F. Haurien d’haver rebut ------

Font: Quadres A22 a A30 de l ’apèndix

Libro 1.indb 67 6/3/05 14:37:18


68

A continuació s’analitza quina hauria d’haver estat l ’aportació de Catalunya a la resta de l’Estat en el supòsit d’aplicar el criteri de pagar per renda (PIB) i rebre per població en cadascun dels anys del període 995-2003.

QUADRE 33. Pagar per renda i rebre per població ajustat a una situació d’equilibri pressu-postari en funció del PIB. Catalunya

VOLUM PER HABITANT % PIB (M euros) (euros) 1995 6.554,0 1.071 7,4% 1996 6.726,6 1.095 7,2% 1997 6.644,0 1.075 6,6% 1998 7.110,1 1.144 6,6% 1999 7.066,7 1.122 6,1% 2000 7.755,9 1.219 6,1% 2001 8.149,8 1.267 6,0% 2002 8.403,3 1.272 5,9% 2003 8.421,7 1.239 5,5% TOTAL 66.832,1 1.169 (*) 6,3% (*)

Font: Elaboració pròpia a partir dels quadres A22 a A30 de l ’apèndix(*) Mitjana del període 995-2003

En el quadre 33 es posa de manifest que a l ’aplicar aquest criteri l ’aportació de Catalunya a la resta de l’Estat s’hauria reduït en percentatge del PIB des del 7,4% de l’any 995 al 5,5% de l’any 2003. Això s’explica pel que fet que en aquest perío-de Catalunya ha guanyat pes en la distribució de la població espanyola (5,5% l’any 995 i 5,8% l’any 2003) i ha perdut pes en la distribució del PIB (8,8% l’any 995 i 8,6% l’any 2003).

A continuació en el quadre 34 es compara aquesta situació amb la que realment s’ha produït suposant una situació d’equilibri pressupostari ajustat en funció del pes del PIB de cada CCAA en el conjunt de l’Estat. Ja s’ha esmentat que aquest criteri hauria suposat per a Catalunya una aportació inferior a la resta de CCAA en l’equi-valent a l ’,2% del PIB anual. Això no obstant, com es posa de manifest en aquest quadre, l ’aplicació estricta d’aquest criteri hauria provocat que els anys 995 i 996 Catalunya tingués d’haver aportat més a la resta de l’Estat del que realment va aportar (suposant una situació d’equilibri pressupostari en funció del PIB). En can-vi, el període 999-2003 l’aportació catalana a la solidaritat va ser molt superior, es-pecialment el darrer any, a la que li hauria correspost en el supòsit d’aplicar el crite-ri de pagar per renda (PIB) i rebre per població.

Libro 1.indb 68 6/3/05 14:37:19


69

QUADRE 34. Diferència amb la situació real ajustada a una situació d’equilbri pressupos-tari. Catalunya

VOLUM PER HABITANT % PIB (M euros) (euros) 1995 -575,3 -94 -0,7% 1996 -589,6 -96 -0,6% 1997 421,3 68 0,4% 1998 648,1 104 0,6% 1999 1.911,0 303 1,6% 2000 1.416,0 223 1,1% 2001 2.136,8 332 1,6% 2002 2.195,7 332 1,5% 2003 5.320,4 783 3,5% TOTAL 12.884,4 225 (*) 1,2% (*)

Font: Elaboració pròpia a partir dels quadres A22 a A30 de l ’apèndix(*) Mitjana del període 995-2003Millora (+) / empitjorament (-)

D’altra banda, en el quadre 35 es compara per a Catalunya el criteri de pagar per renda i rebre per població amb la situació real del finançament de les CCAA (és a dir, sense emprar els saldos fiscals ajustats a una situació d’equilibri pressupostari). En aquest cas, la situació de Catalunya seria pitjor, atès que en els anys 995-998, en que va tenir un dèficit relativament petit (sense ajustar a una situació d’equi-libri pressupostari) segons les dades de FUNCAS, hagués tingut de fer una apor-tació molt superior a la que va fer en el cas d’aplicar el criteri de pagar per renda i rebre per població. En canvi, en els anys 999-2003, quan el dèficit de l’Estat ha es-tat més reduït (inclús amb un superàvit l ’any 2003), la situació de Catalunya hau-ria estat molt més favorable en el cas d’emprar el criteri de pagar per renda i rebre per població que el que realment ha succeït. Això no obstant, com es posa de relleu en la darrera fila d’aquest quadre, si es considera el conjunt del període la situació de Catalunya hauria estat menys favorable si s’hagués aplicat aquest criteri del que realment ha estat.

No sembla, per tant, que la redistribucio observada hagi respectat el principi enunciat.

En tot cas, s’ha d’aclarir que entenem que «pagar per renda» significa que el pes dels impostos recaptats a Catalunya en relació al conjunt de l’Estat és igual al pes del PIB de l’economia catalana en el conjunt de l’Estat. En cap cas entenem que «pagar per renda» signifiqui únicament que les comunitats que tenen més renda

Libro 1.indb 69 6/3/05 14:37:20


70

han de pagar més impostos, ja que al marge de constituir una obvietat, no afegeix especificitat de cap mena en l’enfocament d’una sobirania originària o derivada, total o parcial, en favor de la nostra Comunitat en relació als impostos pagats pels catalans.

QUADRE 35. Diferència amb la situació real. Catalunya

VOLUM PER HABITANT % PIB (M euros) (euros) 1995 –6.032,1 –986 –6,8% 1996 –4.908,4 –799 –5,3% 1997 –2.502,9 –405 –2,5% 1998 –2.358,9 –379 –2,2% 1999 659,5 104 0,5% 2000 387,0 61 0,3% 2001 1.662,2 258 1,3% 2002 2.112,9 320 1,4% 2003 5.782,2 851 3,9% TOTAL –5.198,5 –108 (*) –1,0% (*)

Font: Elaboració pròpia a partir dels quadres A22 a A30 de l ’apèndix

(*) Mitjana del període 995-2003

Millora (+) / empitjorament (-)

Efectivament, en el quadre 36 es mostra, per a cadascun dels anys del període 995-2003, el pes de Catalunya en el conjunt de l’Estat en relació a la despesa cor-rent, despesa de capital (infraestructures), despesa total, població i PIB. Si es con-sidera la mitjana del període (darrera fila del quadre) es posa de manifest que la despesa corrent a Catalunya ha representat el 6,3% de la despesa total de l ’Estat, percentatge que se situa per sobre del pes de la població catalana en el conjunt de l’Estat (5,6%). D’altra banda, s’observa com la despesa corrent ha estat inclús su-perior (el 6,6% de la despesa de l’Estat), mentre que la despesa en capital (infraes-tructures) s’ha situat en el 3,2%, per sota del pes de la població catalana en el con-junt de l’Estat i molt per sota del pes del PIB catalana en l’economia espanyola en el conjunt del període (8,7%).

Libro 1.indb 70 6/3/05 14:37:21


7

QUADRE 36. Pes de Catalunya en el conjunt de l’Estat

DESPESA DESPESA DESPESA POBLACIÓ PIB CORRENT CAPITAL TOTAL 1995 17,2% 13,7% 16,8% 15,5% 18,8% 1996 17,3% 13,2% 16,9% 15,5% 18,8% 1997 16,8% 13,2% 16,5% 15,5% 18,7% 1998 16,8% 13,0% 16,4% 15,5% 18,8% 1999 16,4% 13,1% 16,0% 15,6% 18,7% 2000 16,2% 13,1% 15,8% 15,6% 18,8% 2001 16,2% 13,1% 15,9% 15,5% 18,7% 2002 17,0% 13,1% 16,6% 15,6% 18,6% 2003 16,1% 13,2% 15,8% 15,8% 18,6% TOTAL 16,6% 13,2% 16,3% 15,6% 18,7%

Font: FUNCAS (2004), taules , 08, 53, 56, 59, 62, 65, 68, 7, 74 i 77

PRINCIPI 11

Cal procedir en el futur a estimacions de la necessitat financera d’una CA més lli-gades al diferencial entre els valors predits i els observats per a cadascuna de les CCAA i no simplement mitjançant la comparació de nivells propis amb valors mit-jans estatals

Sembla lògic que per efectuar el càlcul de les necessitats financeres a les que han de respondre els sistemes d’anivellament es realitzi una estandardització de l’esti-mació d’aquestes necessitats i que, per tant, aquest càlcul no consisteixi tan sols en el resultat de la comparació de nivells mitjans observats a partir de situacions molt diferents. Per analitzar aquest prinicipi s’utilitza un treball publicat per Castells i Solé (200)¹³ en el que s’efectua una estimació de les necessitats de despesa relati-ves de les CCAA. En aquest estudi l ’estimació de les necessitats està basada en l’ob-tenció d’evidència empírica sobre l’impacte de les variables de necessitats sobre l’ac-tivitat realitzada per les CCAA, el que hauria de permetre valorar la importància

3 El treball emprat és:– CASTELLS, A. i SOLÉ, A. (200): Una estimación de las necesidades de gasto de las Comunida-

des Autónomas. Hacienda Pública Española, 56, 49-96. Aquest article és un resum del llibre: – CASTELLS, A. i SOLÉ, A. (2000): Cuantificación de las necesidades de gasto de las Comunida-

des Autónomas: metodología y aplicación práctica. Instituto de Estudios Fiscales, Madrid.

Libro 1.indb 71 6/3/05 14:37:22


72

relativa dels diversos determinants de les necessitats de despesa i la idoneïtat d’em-prar la població com a indicador aproximat de les mateixes.

El procediment desenvolupat consisteix en la descomposició de l’índex de neces-sitats en una suma de diferents funcions de despesa, ponderades segons el seu pes mig en la despesa (per fer aquesta ponderació en l’estudi s’empra informació refe-rida a l ’any 994).

Els índexs de cada funció de despesa es calculen mitjançant la identificació d’in-dicadors de necessitats que permeten considerar tant l ’escala de prestació del ser-vei com factors de cost. L’índex de necessitats agregat s’ajusta amb posterioritat a fi i efecte de considerar les diferències en el cost unitari dels factors emprats en la producció de serveis (per exemple, salaris). També s’inclou un ajustament transi-tori amb l’objecte de corregir les diferències entre CCAA en les dotacions inicials de capital públic.

Per tant, l ’índex de necessitats de despesa (ZE) es pot descompondre en tres índexs diferents:

— L’índex primari de necessitats de despesa (ZEp), que es calcula com una suma d’índexs de necessitats de 27 funcions de despesa diferents ponderades segons el seu pes en la despesa autonòmica total.

— L’índex de cost unitari dels factors de producció (ZC).

— L’índex corrector de les diferències en les dotacions inicials de capital (ZI).

En el treball també es calcula un índex de necessitats de despesa corregit per les diferències en el cost unitari dels factors (ZEc), que s’obté a partir de la multiplica-ció de l’índex primari de necessitats de despesa agregada (ZEp) i l ’índex de cost uni-tari dels factors de producció (ZC): ZEc=ZEp*ZC.

En el quadre 37 es mostren els resultats obtinguts al calcular aquests índexs per al conjunt de comunitats autònomes, expressats en forma d’índex respecte a la mitjana espanyola (igual a ). Valors superiors a de l ’índex assenyalen unes neces-sitats superiors que la mitjana espanyola, mentre que valors inferiors a indiquen just el contrari. En el cas de Catalunya, l ’índex de necessitats de despesa (ZE) se si-tua en ,040, és a dir, les necessitats de despesa són un 4,0% superiors a les del con-junt de l’Estat. L’índex de cost unitari dels factors de producció (ZC) a Catalunya també se situa per sobre de la mitjana espanyola (3,9%), mentre que la resta d’ín-dexs calculats, excepte ZI, se situen en valors molt propers a la mitjana. En el cas de l’índex corrector de les diferències en les dotacions inicials de capital (ZC), el valor de Catalunya se situa en ,367, és a dir, les necessitats de Catalunya són un 36,7% superiors a les de la mitjana de l’Estat.

Libro 1.indb 72 6/3/05 14:37:23


73

Quan es calcula el coeficient de correlació per rangs d’Spearman entre l ’índex de necessitats de despesa ZE i la capacitat (saldo fiscal negatiu) / necessitat (saldo fis-cal positiu) de finançament mitjana expressada en percentatge del PIB del període 995-2003 s’obté un valor igual a 0,03, que no és significativament diferent de zero a un nivell de significació del 5%. Per tant, no es troba que hi hagi una relació estadís-ticament significativa entre dèficit fiscal i necessitats de despesa. També s’ha calcu-lat el coeficient de correlació per rangs entre els saldos fiscals i l ’índex corrector de les diferències en les dotacions inicials de capital públic (ZI). En aquest cas, el coefi-cient és igual a –0,, sent novament no signicativament diferent de zero a un nivell de significació del 5%. Per tant, no hi ha relació estadísticament significativa entre els saldos fiscals de les CCAA i l ’índex que mesura el dèficit en les dotacions inicials de capital públic.

QUADRE 37. Índexs de necessitats de despesa

ZEP ZC ZEC ZI ZE 1 Andalusia 1,023 0,975 0,998 1,043 1,006 2 Aragó 1,051 0,962 1,011 0,314 0,977 3 Astúries 0,986 1,005 0,991 0,882 0,986 4 Balears 0,985 1,011 0,996 1,210 1,007 5 Canàries 0,985 0,981 0,968 0,844 0,962 6 Cantàbria 0,981 1,000 0,982 0,662 0,966 7 Castella-La Manxa 1,002 0,949 0,951 0,201 0,914 8 Castella i Lleó 1,036 0,965 1,001 0,459 0,973 9 Catalunya 0,984 1,039 1,022 1,367 1,040 10 C. Valenciana 0,975 0,994 0,969 1,098 0,976 11 Extremadura 1,036 0,934 0,968 0,490 0,944 12 Galícia 1,016 0,972 0,988 1,093 0,994 13 Madrid 0,989 1,063 1,051 1,453 1,071 14 Múrcia 1,024 0,967 0,990 1,010 0,991 15 Navarra 1,079 1,032 1,114 0,562 1,086 16 País Basc 0,931 1,029 0,959 0,670 0,944 17 Rioja 0,942 0,960 0,905 0,448 0,882 E. Espanyol 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000

Font: Castells i Solé (200), Op. Cit., pàg. 8

Libro 1.indb 73 6/3/05 14:37:24


74

PRINCIPI 12

En la mesura que els fons redistributius tinguin un paper d’anivellament entre ca-pacitats i necessitats fiscals de les diferents CCAA, els saldos fiscals ho haurien de reflectir

A l’analitzar el principi s’ha estudiat la relació entre necessitats de despesa de les CCAA i els seus saldos fiscals. En aquest principi es tracta de veure la relació entre la capacitat fiscal, les necessitats de despesa, el saldo fiscal de les CCAA i el di-ferencial entre renda primària i renda disponible. La capacitat fiscal i les necessitats de despesa estan disponibles per les comunitats de règim comú (per tant, no es dis-posa de les dades de les dues CCAA forals), estan referides a l ’any 999 i s’han obtin-gut de Castells et al. (2004).¹⁴

QUADRE 38. Capacitat fiscal i necessitats de despesa. Any 999

CAPACITAT FISCAL NECESSITAT DESPESA DIFERÈNCIA 1 Andalusia 15,4% 18,4% -3,0% 2 Aragó 3,4% 3,3% 0,1% 3 Astúries 2,6% 3,1% -0,4% 4 Balears 2,9% 2,3% 0,6% 5 Canàries 4,2% 4,5% -0,3% 6 Cantàbria 1,4% 1,4% 0,0% 7 Castella-La Manxa 3,7% 4,7% -1,0% 8 Castella i Lleó 6,1% 6,9% -0,8% 9 Catalunya 19,9% 17,1% 2,8% 10 C. Valenciana 10,8% 10,6% 0,2% 11 Extremadura 2,0% 2,8% -0,8% 12 Galícia 6,5% 7,5% -1,0% 13 Madrid 17,7% 13,9% 3,8% 14 Múrcia 2,6% 2,8% -0,2% 15 Rioja 0,8% 0,7% 0,1% E. Espanyol 100,0% 100,0% ----

Font: Castells et al. (2004), Op. Cit., pàgs. 23 i 26

En la primera columna del quadre 38 es mostra la capacitat fiscal de les 5 CCAA de règim comú. Així, per exemple, Catalunya té una capacitat fiscal equivalent al

4 CASTELLS, A.; SORRIBAS, P. i VILALTA, M. (2004): Les subvencions d’anivellament de les co-munitats autònomes. Institut d’Estudis Autonòmics, Barcelona.

Libro 1.indb 74 6/3/05 14:37:26


75

9,9% dels ingressos públics totals de les CCAA de règim comú. En la segona colum-na es recullen les necessitats de despesa. En aquest cas, les necessitats de despesa de Catalunya equivalen al 7,% del conjunt de les CCAA de règim comú.

Quan es calcula el coeficient de correlació per rangs d’Spearman entre la capa-citat fiscal i la capacitat / necessitat de finançament mitjana del període 995-2003 ajustada a una situació d’equilibri pressupostari en funció del PIB s’obté un valor igual a 0,27, que és no és estadísticament diferent de zero a un nivell de significació del 5%. El signe positiu significa que, a més capacitat fiscal, més capacitat de finan-çament, tot i que, com ja s’ha vist, la relació no és estadísticament significativa. Al calcular aquest mateix coeficient entre la capacitat fiscal i el quocient entre rendes primàries i disponibles per a les quinze comunitats de règim comú s’obté un valor de –0,23, que tampoc és significatiu amb un nivell de significació del 5%. El signe negatiu vol dir que a més capacitat fiscal, les CCAA veuen disminuir més el quocient entre renda primària i disponible. Aquest era el resultat esperat, però, tot i que el signe de la relació és el previsible, el valor obtingut no és, en termes estadístics, sig-nificativament diferent de zero.

D’altra banda, si es calcula el coeficient de correlació per rangs d’Spearman en-tre la diferència entre capacitat fiscal i necessitats de despesa, i el saldo fiscal mig del període 995-2003 expressat en percentatge del PIB, s’obté un valor igual a 0,8, significativament diferent de zero a un nivell de significació del 5%, fet que assenya-la una relació positiva entre aquestes dues variables. D’altra banda, quan es calcula aquest coeficient entre la diferència entre capacitat fiscal i necessitats de despesa i el quocient entre rendes primàries i disponibles s’obté un valor de –0,83, que també és significativament diferent de zero a un nivell de significació del 5%.

En definitiva, no es troba una relació estadísticament significativa entre la capa-citat fiscal de les quinze CCAA de règim comú i el dèficit fiscal, ni tampoc entre la capacitat fiscal i el quocient entre rendes primàries i disponibles. En canvi, si que es troba una relació estadísticament significativa entre la diferència entre capacitat fiscal i necessitats de despesa amb el dèficit fiscal i també amb el quocient entre ren-des primàries i disponibles.

Per completar l ’anàlisi s’ha calculat un senzill model de regressió entre la capa-citat / necessitat de finançament de les quinze CCAA de règim comú ajustat a una situació d’equilibri pressupostari (les dades es poden consultar en el quadre 3) i la diferència entre capacitat fiscal i necessitat de despesa (la darrera columna del qua-dre 38). Aquesta recta de regressió¹⁵ ens indica la relació existent entre aquestes dues variables. A continuació s’ha calculat quina hauria de ser la capacitat / neces-sitat de finançament de les CCAA en el supòsit que en totes elles es complís la relació existent entre aquesta capacitat / necessitat de finançament i la diferència entre ca-pacitat fiscal i necessitats de despesa.

5 La recta de regressió obtinguda té un coeficient de determinació igual a 0,50 i el pendent és positiu i significativament diferent de zero a un nivell de significació de l ’%.

Libro 1.indb 75 6/3/05 14:37:29


76

Els resultats obtinguts permeten detectar cinc grups de CCAA en funció de la seva capacitat / necessitat de finançament observada i corregida en funció de la di-ferència entre capacitat fiscal i necessitats de despesa:

. CCAA amb necessitat de finançament que haurien de tenir-la més elevada: Andalusia i La Rioja.2. CCAA amb necessitat de finançament que haurien de tenir-la més reduïda: Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella - La Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia i Múrcia.3. CCAA amb capacitat de finançament que haurien de tenir-la més reduïda: Balears i Catalunya.4. CCAA amb capacitat de finançament però que haurien de tenir necessitat de finançament: Aragó i Comunitat Valenciana.5. CCAA amb capacitat de finançament que haurien de tenir-la més elevada: Madrid

Libro 1.indb 76 6/3/05 14:37:30

77

Les dades d’endeutament provenen de:– GORDO, L. i MARTÍ, F. (2004): La evolución del endeudamiento de las Comunidades Autó-

nomas: 995-2003. Boletín Económico del Banco de España, 09/2004, 09-4.

5. A SPE C T E S A DDIC IONA L S

a. Endeutament de les Comunitats Autònomes

Un aspecte que també cal tenir en compte a l ’hora de valorar la suficiència en el finançament de les CCAA és el seu nivell d’endeutament, ja que no deixa de ser una solució conjuntural a un problema (la despesa financera) que haurà de reapa-rèixer en el futur. En la primera columna del quadre 39 es mostren per a l ’any 2003 les CCAA ordenades de major a menor endeutament en percentatge del PIB. Les CCAA més endeutades són la Comunitat Valenciana (0,6% del PIB), Galícia (8,0%), Andalusia (7,3%) i Catalunya (7,%)¹. No obstant, la valoració de l’endeutament s’hauria de complementar considerant l ’activitat de les empreses públiques crea-des per les CCAA. Addicionalment, en el cas del País Basc cal tenir en compte que la CCAA realitza la majoria de les despeses, mentre que la recaptació d’impostos és realitzada per les Diputacions Forals (incloses en el sector de Corporacions Locals), les quals transfereixen a la CCAA els imports corresponents. Per tant, l ’anà-lisi de l ’endeutament d’aquesta CCAA seria més acurat en la mesura que es conside-rés també l’endeutament de les Diputacions Forals. En la resta de CCAA això no és tan necessari, atès que els impostos i les despeses sota la seva competència, amb al-gunes petites excepcions poc significatives, estan centralitzats en la pròpia CCAA.

En aquest mateix quadre, en la darrera columna, es mostra per al conjunt del pe-ríode 995-2003 la capacitat (+) o necessitat (–) de finançament de les CCAA en per-centatge del PIB ajustat a una situació d’equilibri pressupostari en funció del pes del PIB de CCAA en el conjunt de l’Estat. Catalunya té un endeutament molt més elevat que la majoria de CCAA que en aquest període han experimentat un saldo fiscal po-sitiu. D’altra banda, l ’endeutament de la Generalitat de Catalunya també és molt superior que el d’altres CCAA que, tot i tenir un nivell de riquesa per habitant igual o superior al de Catalunya, han experimentat un dèficit fiscal amb l’Estat molt més reduït que el català o inclús no n’han tingut.

Libro 1.indb 77 6/3/05 14:37:32


78

També cal destacar que quan es calcula el coeficient de correlació per rangs d’Spearman entre el ranking de les CCAA en funció de l’endeutament i del seu saldo fiscal no es troba una relació significativament diferent de zero a un nivell de signi-ficació del 5% entre aquestes dues variables pel conjunt de les CCAA.

QUADRE 39. Endeutament de les CCAA

ENDEUTAMENT (% PIB) SALDO FISCAL (*) (% PIB) 2003 995-2003 1 C. Valenciana 10,6% 2,0% 2 Galícia 8,0% –7,2% 3 Andalusia 7,3% –8,4% 4 Catalunya 7,1% 7,5% 5 Extremadura 6,2% –14,3% 6 Astúries 5,2% –12,5% 7 Navarra 5,1% –0,1% 8 Aragó 4,8% 0,1% 9 Madrid 4,8% 8,9% 10 Múrcia 3,5% –4,1% 11 Canàries 3,4% –11,1% 12 Castella i Lleó 3,4% –9,2% 13 Balears 3,3% 14,7% 14 Cantàbria 3,2% –4,3% 15 Castella–La Manxa 3,2% –7,6% 16 Rioja 3,0% –0,1% 17 País Basc 2,3% 1,8% TOTAL 5,8% ---- PRO MEMÒRIA Empreses públiques 1,3% Endeutament inclós en les Corporacions Locals Diputacions de Règim Comú 0,5% Diputacions Forals del País Basc 3,3% Consejos y Cabildos Insulares 1,4%

Font: Endeutament (Banc d’E. Espanyol) i saldo fiscal (Quadre 3) (*) Capacitat (+) / necessitat (-) de finançament en % del PIB ajustat a unasituació d’equilibri pressupostari en funció del PIB. Mitjana anual

Libro 1.indb 78 6/3/05 14:37:34

Capítol 5: Aspectes addicionals

79

b. El cost de la vida a l’economia catalana

Un altre aspecte que cal tenir en compte quan es discuteix sobre el finançament de les CCAA i, per tant, dels serveis que poden oferir als seus ciutadans, és el del seu cost de vida.

No es pot afirmar que el cost de la vida d’una CCAA sigui superior al del conjunt de l’Estat pel fet que la inflació sigui superior a la CCAA que al conjunt de l’Estat. La comparació del cost de la vida entre territoris s’ha de fer mitjançant l ’Índex Regi-onal de Preus (IRP) que compara el cost d’una mateixa cistella de béns en diferents territoris. La inflació es calcula a partir de l ’IPC i compara l’evolució dels preus al llarg del temps per a una cistella representativa només d’un territori específic. Per aquest motiu, l ’IPC reflecteix l ’evolució dels preus per a diferents cistelles de béns i diferents nivells de vida.

Emprant les dades referides a l ’any 2003 de l’Índex Regional de Preus elabo-rat per l ’Institut d’Estadística de Catalunya, es conclou que el cost de la vida de Catalunya és un 7,3% superior al de l ’Estat. Navarra (8,7%), el País Basc (6,7%), Balears (6,3%), La Rioja (3,0%), Astúries (,8%) i Madrid (0,5%) tenen també un cost de la vida superior a la mitjana espanyola. En el costat oposat destaca que Extremadura té un cost de la vida un 3,% inferior a la mitjana espanyola i Castella i Lleó un 7,% (vegeu quadre 40²).

L’evolució de L’IPC mesura l’increment del cost monetari d’un mateix nivell de vida al llarg del temps i aquest concepte és el que es coneix com a inflació³. En comparar les inflacions de diferents territoris es compara l’increment de cost monetari necessari per mantenir nivells de vida representatius de cada territori, però diferents entre sí. Així, és compatible que un territori tingui un nivell de cost de la vida superior al d’un altre i que la seva inflació en un període determinat si-gui més reduïda.

2 Les dades emprades provenen de: – Institut d’Estadística de Catalunya (2003): El nivell de preus i la inflació diferencial de

l’economia catalana. Document intern no publicat. Un resum d’aquesta anàlisi es pot trobar a: – COSTA, A. i LÓPEZ, X. (2004): Nivell de preus i distribució comercial a l’economia catalana.

A Anuari Sociolaboral de Catalunya, 2003. UGT, pàgs. 77-8.3 Una anàlisi detallada de l ’evolució de la inflació a Catalunya en el període 995-2003

(és a dir, del creixement de preus, però no del nivell de la vida) es pot consultar a:– Caixa Catalunya (2004): Creixement dels preus a Catalunya 995-2003: algunes raons de la

major inflació catalana amb relació a l’àrea de l’euro i l’Estat. Informe de la conjuntura econòmica, 98, 82-00.

Libro 1.indb 79 6/3/05 14:37:35


80

QUADRE 40. El cost de la vida a les CCAA. Any 2003 (E. Espanyol=00)

1 Navarra 108,7 2 Catalunya 107,3 3 País Basc 106,7 4 Balears 106,3 5 Rioja 103,0 6 Astúries 101,8 7 Madrid 100,5 E. Espanyol 100,0 8 C. Valenciana 99,4 9 Galícia 99,2 10 Múrcia 98,9 11 Cantàbria 98,8 12 Aragó 97,1 13 Canàries 96,9 14 Andalusia 96,1 15 Castella-La Manxa 96,1 16 Castella i Lleó 92,9 17 Extremadura 86,9

Font: IDESCAT

c. Llars amb dificultats per arribar a final de mes

En el treball s’ha analitzat la renda familiar disponible per habitant de les fa-mílies de les CCAA i s’ha posat de manifest que Catalunya se situa per sobre de la mitjana espanyola. Un altre indicador per mesurar el nivell de vida dels habi-tants de les CCAA és el percentatge de llars que tenen dificultats per arribar a final de mes, d’acord als ingressos nets mensuals de la llar. La informació proporciona-da per l ’Encuesta Continua de Presupuestos Familiares elaborada per l ’INE permet conèixer el percentatge de llars que arriben amb dificultats a finals de mes a les di-ferents CCAA.⁴

4 En l ’enquesta de l ’INE es consideren sis categories per mesurar el grau de dificultat pe-rarribar a final de mes: amb molta dificultat, amb dificultat, amb certa dificultat, amb certa-facilitat, amb facilitat i amb molta facilitat. En la nostra anàlisi considerarem que una llar té dificultats per arribar a final de mes si es troba en una de les tres primeres de les categories es-mentades.

Libro 1.indb 80 6/3/05 14:37:36


8

QUADRE 41. Percentatge de llars amb dificultats per arribar a final de mes

(Tercer trimestre de 2004)

1 Canàries 75,6% 2 Ceuta i Melilla 71,7% 3 Andalusia 64,1% 4 C. Valenciana 60,3% 5 Castella-La Manxa 59,8% 6 Galícia 59,7% 7 Balears 57,5% 8 Múrcia 57,5% E. Espanyol 55,0% 9 Extremadura 53,0% 10 Catalunya 52,1% 11 Madrid 51,9% 12 Astúries 45,3% 13 Cantàbria 44,5% 14 Castella i Lleó 43,9% 15 Aragó 40,4% 16 Navarra 39,6% 17 Rioja 39,6% 18 País Basc 37,8%

Font: INE

En el quadre 4, quan es considera la informació referida al tercer trimestre de 2004 (darrera informació disponible a l ’elaborar aquest informe), es posa de ma-nifest que el 52,% de les llars catalanes tenen dificultats per arribar a final de mes, mentre que al conjunt de l ’Estat aquest percentatge és del 55,0%. Les dades pre-sentades també indiquen que en algunes CCAA amb saldo fiscal favorable hi ha menys famílies que tenen dificultats per arribar a finals de més que a Catalunya (Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó), mentre que en altres CCAA, que tot i ser re-lativament riques aporten molts menys que Catalunya a la solidaritat territorial o no hi aporten absolutament res, el percentatge de llars amb dificultats per arribar a final de mes també és molt inferior que a Catalunya (Aragó, La Rioja, Navarra i el País Basc).

Libro 1.indb 81 6/3/05 14:37:37


82

d. Els fluxos pressupostaris de la Unió Europea

L’any 2003 l’Estat Espanyol es va mantenir com a primer beneficiari del pressu-post de la Unió Europea, mentre que Alemanya va continuar actuant com a princi-pal contribuïdor. L’Estat Espanyol va percebre 8.733 milions d’euros nets, xifra que representa l’,2% del PIB que va generar l ’economia espanyola l ’any 2003, mentre que Alemanya va fer una aportació neta de 7.752 milions d’euros.

Aquest volum de transferències entre estats contrasta amb els 4.203,9 milions d’euros que va representar el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol l ’any 2003 (vegeu quadre A de l’apèndix). És a dir, Catalunya va aportar un 62,6% més a la solidaritat entre les CCAA espanyoles que els tan elogiats i celebrats fons euro-peus, mentre que la solidaritat de Catalunya amb l’Estat fou pràcticament el doble que la d’Alemanya amb tota la Unió Europea.

En el període 2000-2006 està previst que l’Estat Espanyol rebi al voltant de 45.000 milions d’euros procedents dels fons estructurals europeus. Aproxima-dament el 89% d’aquests fons els reben aquelles comunitats autònomes que són considerades objectiu (regions amb un PIB per càpita inferior al 75% de la mitja-na comunitària). Deu regions espanyoles (a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla) estan rebent fons procedents de l’objectiu de la UE, tot i que Cantàbria els percep de forma transitòria i en menor quantitat que les restants, atès que en el moment de negociar el programa d’execució pressupostària dels fons europeus per a aquest període ja superava aquest llindar de riquesa.

L’ampliació de la UE amb deu països més pobres provocarà que sols Andalusia, Extremadura i Canàries tinguin garantits aquests fons de l’objectiu , que proba-blement passarà a denominar-se «objectiu convergència», per al període 2007-203. Andalusia i Extremadura són les dues úniques comunitats autònomes espanyoles que se situen per sota del 75% de la renda mitjana de la UE-25, mentre que Canàri-es, malgrat superar clarament aquest llindar de riquesa, podrà seguir beneficiant-se d’aquests fons atès que és considerada, junt a Madèira, les Açores i els territo-ris d’ultramar de França, una regió «ultraperifèrica». Galícia també té possibilitats de rebre aquests fons europeus ja que la seva renda per habitant se situa en el 76,6% de la mitjana de la UE-25, segons les últimes estimacions efectuades per EUROS-TAT referides a l ’any 2002, tot i que es preveu que quan es revisi la població, aques-ta augmenti, i la renda mitjana d’aquesta comunitat autònoma se situï per sota del llindar del 75% de la mitjana de la UE-25. En una situació similar es troba Cas-tella-La Manxa amb una renda per habitante que significa el 75,2% de la mitjana de la UE-25 (vegeu quadre 42).

Libro 1.indb 82 6/3/05 14:37:38


83

QUADRE 42. PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu. Any 2002

PIB PER CÀPITA UE-25=100 UE-15=100 (euros ppa) Andalusia 15.010 70,9 63,1 Aragó 20.952 99,0 88,1 Astúries 16.909 79,9 71,1 Balears 23.273 109,9 97,9 Canàries 18.872 89,1 79,4 Cantàbria 19.316 91,2 81,2 Castella-La Manxa 15.911 75,2 66,9 Castella i Lleó 18.777 88,7 79,0 Catalunya 23.997 113,3 100,9 C. Valenciana 18.995 89,7 79,9 Extremadura 13.024 61,5 54,8 Galícia 16.211 76,6 68,2 Madrid 27.153 128,3 114,2 Múrcia 16.555 78,2 69,6 Navarra 24.790 117,1 104,2 País Basc 24.934 117,8 104,8 Rioja 21.941 103,6 92,3 Ceuta 17.324 81,8 72,8 Melilla 17.105 80,8 71,9 E. Espanyol 20.020 94,6 84,2 UE-25 21.172 100,0 89,0 UE-15 23.782 112,3 100,0

Font: EUROSTATppa: paritat de poder adquisitiu

En canvi, quatre dels territoris espanyols (Astúrias, Múrcia, Ceuta i Melilla) que en el període 2000-2006 han rebut fons de l’objectiu , es troben clarament per sobre del 75% de la renda mitjana de la UE-25. Aquests territoris sofreixen el que s’anomena «efecte estadístic», és a dir, superen el 75% de la renda mitjana de la UE-25, però no excedeixen el 75% de la renda mitjana de la UE-5, situació que els hagués permés seguir rebent aquests fons estructurals en el període 2007-203 si no s’hagués ampliat la Unió Europea. Per a aquestes àrees la Comissió Europea pro-posa una reducció progressiva dels fons, com ha succeït amb Cantàbria els dar-

Libro 1.indb 83 6/3/05 14:37:40


84

rers anys, per pal·liar la sobtada pèrdua d’ajudes comunitàries. En canvi, la resta de comunitats autònomes receptores de fons de l’objectiu en el període 2000-2006 (Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana) estan clarament per sobre del 75% de la renda mitjana de la UE-25 i també superen el 75% de la renda mitjana de la UE-5, fet que provocarà que no puguin rebre fons europeus de l’objectiu (nou «objectiu convergència») a partir de l ’any 2007. Això no obstant, està previst que aquestes dues comunitats, conjuntament amb Cantàbria i la resta de regions espanyoles que en el període 2000-2006 no han rebut fons estructurals de l’objec-tiu , però sí dels objectius 2 i 3 (Aragó, Balears, Catalunya, Madrid, Navarra, el País Basc i La Rioja), puguin rebre fons del denominat «objectiu competitivitat», que substituirà als actuals objectius 2 i 3 dels fons estructurals.

La situació descrita provocarà una reducció significativa dels fons estructurals que rebrà l’Estat Espanyol en el període 2007-203.

Davant d’aquest escenari, hauríem de preguntar-nos si aquesta disminució a par-tir del 2007 dels fons estructurals no influirà negativament en les possibilitats re-als de reduir el dèficit fiscal de Catalunya i millorar el benestar de la nostra comu-nitat. En aquest sentit, cal recordar que les xifres elaborades per diferents autors i institucions posen de manifest que Catalunya necessitarà recursos addicionals en els propers anys si vol fer front a algunes de les seves principals mancances eco-nòmiques i socials: es necessita un 5% més de despesa en educació (Informe de la Cambra de Comerç, febrer de 2005); entre un 2% i un 25% més en sanitat se-gons l’enfocament que s’utilitzi per calcular la despesa en envelliment i dependèn-cia (Grup d’experts per a la racionalització i millora del finançament sanitari, ge-ner de 2005); al marge de la despesa extraordinària en inversions que requereix el correcte finançament de les infraestructures pendents (Informe del Cercle d’Eco-nomia, juliol de 2004).

e. Estimacions de dèficit fiscal de la Conselleria d’Economia

El Grup de Treball per a l ’Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya, inte-grada per especialistes de diverses tendències, que ha elaborat l ’informe per encàr-rec de la Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, ha pre-sentat unes estimaciones del dèficit fiscal català per al període 986-200⁵.

En el nostre treball hem emprat dades de dèficit fiscal de Catalunya per al pe-ríode 995-2003 elaborades per FUNCAS. L’objecte d’aquest apartat és comparar les dues estimaciones de les balances fiscal per al període comú a ambdós treballs, és a dir, 995-200.

5 L’informe ha estat presentat l ’ de febrer de 2005 i es pot consultar a la pàgina web de la Conselleria d’Economia i Finances http://www.gencat.net/economia.

Libro 1.indb 84 6/3/05 14:37:41


85

QUADRE 43. Estimacions alternatives de dèficit fiscal. Catalunya

FUNCAS EXPERTS DIFERÈNCIA (MEUR) GENERALITAT (MEUR) 1995 5.978,8 4.575 -23,5% 1996 6.137,0 5.500 -10,4% 1997 7.065,3 7.619 7,8% 1998 7.758,2 7.725 -0,4% 1999 8.977,7 9.524 6,1% 2000 9.171,9 10.972 19,6% 2001 10.286,6 11.307 9,9% TOTAL 55.375,4 57.222,0 3,3%

Font: Quadre 5 i Grup de Treball per a l ’Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya

En el quadre 43 es mostra en la primera columna l’estimació del dèficit fiscal ca-talà efectuada per FUNCAS (ajustada a una situació d’equilibri pressupostari en fun-ció del PIB), en la segona columna la realitzada pel grup d’experts i en la darrera la diferència percentual entre ambdues. Un signe positiu (negatiu) en aquesta darre-ra columna significa que l’estimació del dèficit fiscal realitzada pel grup d’experts és superior (inferior) a l ’efectuada per FUNCAS. Com es pot observar hi ha diferènci-es en els dos sentits, però si es considera el conjunt del període 995-200 hi ha una diferència relativament petita entre ambdues estimacions, atès que segons el grup d’experts el dèficit acumulat seria de 57.222,0 milions d’euros i segons FUNCAS de 55.375,4 milions d’euros, és a dir, una diferència del 3,3%.

Libro 1.indb 85 6/3/05 14:37:41

Libro 1.indb 86 6/3/05 14:37:42

A PÈ N DI X

Libro 1.indb 87 6/3/05 14:37:42

Libro 1.indb 88 6/3/05 14:37:42

89

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

–9

.010

,2

–8.

406,

1 –7

.814

,8

–8.

604,

5 –

8.26

8,7

–7.9

55,0

–

8.45

8,7

–8.

013,

6 –9

.808

,8

2

Ara

gó

–943

,4

–730

,6

–43

2,8

–47

6,6

–190

,6

–145

,3

–19,

2 94

,2

–35,

8

3 A

stúr

ies

–1.9

10,5

–1

.853

,5

–1.9

53,4

–1

.931

,0

–1.9

37,9

–1

.847

,8

–1.9

13,8

–1

.772

,4

–2.6

96,8

4 B

alea

rs

1.19

1,1

1.27

1,2

1.48

3,8

1.83

0,7

2.31

7,2

2.40

2,5

2.76

7,6

3.28

5,6

3.15

3,1

5

Can

àrie

s –3

.315

,4

–3.1

74,5

–3

.017

,8

–3.2

42,8

–3

.387

,5

–3.0

70,9

–3

.300

,2

–3.5

68,8

–3

.587

,0

6

Can

tàbr

ia

–44

4,5

–525

,0

–391

,4

–297

,5

–368

,3

–356

,5

–528

,4

–520

,5

–67

8,5

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

–2

.131

,3

–1.9

14,9

–1

.952

,5

–2.1

12,0

–2

.038

,3

–2.0

39,9

–2

.169

,8

–2.0

87,4

–2

.598

,8

8

Cas

tella

i L

leó

–3.8

40,6

–3

.347

,7

–3.4

79,0

–3

.846

,9

–3.7

08,0

–3

.980

,8

–4.

678,

6 –

4.79

7,0

–4.

864,

4

9 C

atal

unya

52

1,9

1.81

8,2

4.14

1,1

4.75

1,2

7.72

6,2

8.14

2,9

9.81

2,0

10.5

16,2

14

.203

,9

10

C. V

alen

cian

a –2

.227

,3

–2.1

19,3

–

855,

5 –3

98,6

92

4,1

1.07

3,0

1.76

8,8

2.19

3,9

1.59

2,9

11

Ext

rem

adur

a –1

.757

,1

–1.5

62,3

–1

.546

,9

–1.6

41,4

–1

.858

,8

–1.8

49,4

–2

.018

,4

–1.9

10,1

–2

.490

,5

12

Gal

ícia

–3

.018

,3

–2.8

20,3

–2

.830

,4

–2.9

80,8

–3

.098

,4

–3.0

59,3

–3

.166

,7

–2.9

60,2

–

4.10

2,4

13

Mad

rid

1.78

9,6

3.52

1,1

5.48

0,3

5.45

9,7

8.70

5,4

8.52

0,9

10.3

48,5

9.

884,

3 14

.287

,5

14

Múr

cia

–1.0

82,4

–1

.017

,3

–902

,8

–86

6,0

–67

8,0

–734

,6

–750

,7

–67

7,4

–994

,5

15

Nav

arra

–5

18,4

–3

91,1

–2

14,2

–2

12,6

–1

33,4

–1

38,3

–

66,2

–7

6,3

27,2

16 P

aís B

asc

–1.2

35,8

–7

60,6

–

403,

3 –

490,

4 84

,5

231,

4 55

3,7

797,

0 1.

715,

8

17 R

ioja

–2

61,7

–2

18,9

–1

56,7

–1

58,0

–2

2,9

–7,3

–1

,4

–11,

3 45

,3

18

Ceu

ta

–45

1,1

–394

,9

–40

8,2

–42

4,8

–397

,1

–349

,4

–343

,9

–40

3,0

–316

,6

19

Mel

illa

–41

1,6

–363

,5

–362

,5

–379

,7

–355

,5

–319

,2

–377

,6

–41

7,2

–371

,6

E. E

span

yol

–29.

057,

0 –2

2.99

0,0

–15.

617,

0 –1

6.02

2,0

–6.

686,

0 –5

.483

,0

–2.5

43,0

–

444,

0 2.

480,

0

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

53,

56,

59,

62,

65,

68,

7,

74 i

77

QUAD

RE

A1. C

apac

itat

(+) /

nec

essi

tat (

–) d

e fin

ança

men

t de

les C

CAA

(mili

ons d

’euro

s)

Apèndix: Introducció

Libro 1.indb 89 6/3/05 14:37:43


90

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

–1

.257

–1

.168

–1

.081

–1

.184

–1

.130

–1

.078

–1

.137

–1

.062

–1

.279

2 A

ragó

–7

93

–61

5 –3

64

–40

1 –1

60

–120

–1

6 77

–2

9

3 A

stúr

ies

–1.7

51

–1.7

04

–1.8

02

–1.7

87

–1.7

97

–1.7

10

–1.7

81

–1.6

49

–2.5

06

4

Bal

ears

1.

569

1.64

5 1.

856

2.25

6 2.

781

2.84

8 3.

082

3.52

5 3.

275

5

Can

àrie

s –2

.091

–1

.980

–1

.851

–1

.942

–1

.987

–1

.754

–1

.825

–1

.909

–1

.866

6 C

antà

bria

–

840

–994

–7

42

–564

–

696

–67

0 –9

79

–953

–1

.226

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

–1.2

50

–1.1

19

–1.1

38

–1.2

26

–1.1

77

–1.1

71

–1.2

27

–1.1

60

–1.4

20

8

Cas

tella

i L

leó

–1.5

24

–1.3

35

–1.3

94

–1.5

51

–1.4

97

–1.6

04

–1.8

87

–1.9

31

–1.9

52

9

Cat

alun

ya

85

296

670

765

1.22

6 1.

280

1.52

5 1.

592

2.09

0

10 C

. Val

enci

ana

–560

–5

30

–213

–9

8 22

6 25

9 41

5 49

9 35

1

11 E

xtre

mad

ura

–1.6

42

–1.4

61

–1.4

48

–1.5

35

–1.7

37

–1.7

22

–1.8

81

–1.7

79

–2.3

18

12

Gal

ícia

–1

.100

–1

.030

–1

.036

–1

.093

–1

.136

–1

.116

–1

.158

–1

.079

–1

.487

13 M

adri

d 35

5 69

7 1.

080

1.07

1 1.

693

1.62

6 1.

899

1.75

8 2.

457

14

Múr

cia

–991

–9

24

–81

2 –7

70

–594

–

632

–62

1 –5

43

–771

15 N

avar

ra

–989

–7

43

–40

5 –3

99

–248

–2

53

–118

–1

33

47

16

Paí

s Bas

c –5

87

–362

–1

92

–234

40

11

0 26

3 37

8 81

2

17 R

ioja

–9

88

–82

7 –5

93

–599

–

87

–27

–5

–40

15

6

18 C

euta

–

6.46

3 –5

.602

–5

.680

–5

.792

–5

.339

–

4.62

7 –

4.51

8 –5

.335

–

4.24

9

19 M

elill

a –

6.97

8 –

6.12

0 –5

.984

–

6.10

9 –5

.607

–

4.87

4 –5

.473

–

6.06

2 –5

.455

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

, 53

, 56

, 59

, 62

, 65

, 68

, 7

, 74

i 7

7

QUAD

RE

A2. C

apac

itat

(+) /

nec

essi

tat (

–) d

e fin

ança

men

t de

les C

CAA

(eur

os p

er h

abit

ant)

Libro 1.indb 90 6/3/05 14:37:44

91

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

–1

4,6%

–1

2,7%

–1

1,0%

–1

1,3%

–1

0,0%

–

8,8%

–

8,7%

–7

,7%

–9

,0%

2 A

ragó

–

6,2%

–

4,5%

–2

,5%

–2

,6%

–1

,0%

–

0,7%

–

0,1%

0,

4%

–0,

1%

3

Ast

úrie

s –1

7,6%

–1

6,3%

–1

6,3%

–1

5,1%

–1

4,2%

–1

2,5%

–1

2,3%

–1

0,7%

–1

5,5%

4 B

alea

rs

9,8%

9,

8%

10,8

%

12,1

%

13,7

%

13,0

%

14,0

%

16,0

%

14,6

%

5

Can

àrie

s –1

7,7%

–1

5,7%

–1

3,7%

–1

3,6%

–1

3,1%

–1

1,1%

–1

1,2%

–1

1,5%

–1

0,9%

6 C

antà

bria

–7

,8%

–

8,6%

–

6,0%

–

4,3%

–

4,9%

–

4,4%

–

6,0%

–5

,6%

–

6,9%

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

–12,

5%

–10,

5%

–10,

1%

–10,

2%

–9,1

%

–8,

4%

–8,

4%

–7,6

%

–9,0

%

8

Cas

tella

i L

leó

–13,

4%

–11,

0%

–10,

8%

–11,

2%

–10,

1%

–10,

1%

–11,

3%

–10,

9%

–10,

5%

9

Cat

alun

ya

0,6%

1,

9%

4,1%

4,

4%

6,6%

6,

4%

7,3%

7,

3%

9,4%

10 C

. Val

enci

ana

–4,

7%

–4,

2%

–1,6

%

–0,

7%

1,4%

1,

5%

2,3%

2,

7%

1,9%

11 E

xtre

mad

ura

–20,

4%

–17,

0%

–15,

9%

–15,

7%

–16,

4%

–14,

9%

–15,

3%

–13,

6%

–16,

7%

12

Gal

ícia

–1

1,7%

–1

0,2%

–9

,5%

–9

,3%

–

8,9%

–

8,2%

–

8,0%

–7

,0%

–9

,2%

13 M

adri

d 2,

3%

4,3%

6,

2%

5,7%

8,

6%

7,7%

8,

7%

7,7%

10

,5%

14 M

úrci

a –1

0,2%

–9

,0%

–7

,3%

–

6,5%

–

4,7%

–

4,6%

–

4,4%

–3

,7%

–5

,1%

15 N

avar

ra

–6,

6%

–4,

7%

–2,4

%

–2,2

%

–1,3

%

–1,2

%

–0,

5%

–0,

6%

0,2%

16 P

aís B

asc

–4,

4%

–2,5

%

–1,2

%

–1,4

%

0,2%

0,

6%

1,3%

1,

7%

3,5%

17 R

ioja

–7

,3%

–5

,7%

–3

,8%

–3

,5%

–

0,5%

–

0,1%

0,

0%

–0,

2%

0,7%

18 C

euta

–

64,1

%

–53,

3%

–51,

3%

–47

,2%

–

40,2

%

–32,

7%

–29,

8%

–32,

8%

–24,

4%

19

Mel

illa

–62

,8%

–5

2,2%

–

48,7

%

–45

,2%

–3

8,5%

–3

1,7%

–3

4,4%

–3

5,9%

–2

9,9%

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

08,

53,

56,

59,

62,

65,

68,

7,

74 i

77

QUAD

RE

A3. C

apac

itat

(+) /

nec

essi

tat (

–) d

e fin

ança

men

t de

les C

CAA

(% d

el P

IB)


Libro 1.indb 91 6/3/05 14:37:45


92

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

14

3,6

445,

4 26

8,7

–206

,8

603,

4 –1

93,4

–9

61,6

–9

98,0

–1

.129

,0

2

Ara

gó

–68

3,1

–63

8,1

–65

5,0

–732

,6

–773

,4

–80

7,5

–1.1

05,9

–1

.033

,8

–1.2

08,0

3 A

stúr

ies

48,5

83

,5

372,

5 43

4,9

471,

5 58

9,0

399,

5 13

8,5

126,

6

4 B

alea

rs

–69

2,3

–705

,4

–68

8,0

–963

,5

–1.0

39,8

–1

.183

,3

–1.6

15,4

–2

.092

,4

–2.1

54,6

5 C

anàr

ies

208,

3 38

0,3

477,

4 55

0,2

348,

5 –1

56,0

–1

83,3

–1

12,4

–

6,4

6

Can

tàbr

ia

–138

,1

–156

,7

–165

,9

–152

,9

–53,

6 –

43,9

–1

62,6

–2

42,5

–2

62,6

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

–140

,3

–155

,6

101,

1 –

83,5

27

,8

45,1

–1

49,3

–2

29,6

–2

30,3

8 C

aste

lla i

Lle

ó –2

55,3

–3

97,6

–1

67,9

–

81,0

17

5,9

284,

8 19

6,6

192,

0 12

2,2

9

Cat

alun

ya

–4.

204,

8 –

4.65

3,5

–4.

509,

7 –5

.428

,3

–6.

687,

2 –

6.01

7,5

–8.

578,

1 –7

.703

,2

–7.6

85,6

10 C

. Val

enci

ana

–86

2,9

–316

,3

–568

,5

–1.4

93,2

–2

.129

,4

–2.6

32,4

–3

.824

,8

–3.9

47,9

–

4.08

0,7

11

Ext

rem

adur

a 14

2,5

68,0

17

5,7

83,0

26

7,3

261,

9 17

2,1

–53,

1 –2

3,5

12

Gal

ícia

–2

91,7

–1

27,3

16

5,0

245,

0 45

9,3

372,

9 –

0,4

–171

,3

–97,

7

13 M

adri

d –

6.85

9,1

–7.5

95,3

–7

.228

,0

–7.4

34,6

–9

.569

,1

–9.0

58,3

–1

1.18

3,7

–9.8

39,4

–1

0.33

9,1

14

Múr

cia

–291

,2

–246

,9

–83

,3

–189

,5

–158

,4

–161

,8

–295

,5

–330

,1

–329

,8

15

Nav

arra

–1

89,0

–1

62,7

–1

49,9

–3

28,3

–3

16,2

–1

62,9

–3

55,6

–3

13,2

–3

31,6

16 P

aís B

asc

–1.1

51,9

–1

.253

,1

–938

,7

–1.0

11,2

–1

.173

,1

–1.2

20,0

–1

.851

,2

–1.7

45,3

–2

.340

,0

17

Rio

ja

–61

,8

–48

,0

7,6

–32,

4 –1

28,0

–1

40,6

–1

86,0

–1

38,2

–1

49,3

18 C

euta

35

,1

33,8

48

,9

30,9

18

,3

30,4

34

,1

34,6

38

,8

19

Mel

illa

42,6

43

,3

35,4

8,

2 29

,3

11,9

9,

7 5,

7 7,

7

E

. Esp

anyo

l –1

5.20

0,9

–15.

402,

2 –1

3.50

2,6

–16.

785,

6 –1

9.62

6,9

–20.

181,

6 –2

9.64

1,4

–28.

579,

6 –3

0.07

2,9

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les 9

i 9

QUAD

RE

A4. D

ifer

ènci

a en

tre

la r

enda

pri

màr

ia i

la r

enda

fam

iliar

dis

poni

ble

(mili

ons d

’euro

s)

Libro 1.indb 92 6/3/05 14:37:45

93

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

–5

.191

,6

–5.3

58,8

–5

.742

,1

–6.

491,

4 –7

.379

,6

–7.2

22,3

–

8.11

6,6

–7.9

53,6

–1

0.14

1,9

2

Ara

gó

6,1

20,1

68

,2

35,1

23

,4

28,1

60

,0

107,

9 –1

12,9

3 A

stúr

ies

–1.2

40,2

–1

.332

,0

–1.6

04,5

–1

.575

,4

–1.7

91,4

–1

.728

,3

–1.8

58,9

–1

.762

,8

–2.7

49,8

4 B

alea

rs

1.94

0,4

1.86

4,9

1.88

3,8

2.24

9,9

2.49

9,0

2.55

2,4

2.83

6,9

3.29

7,4

3.08

7,4

5

Can

àrie

s –2

.154

,8

–2.2

44,9

–2

.376

,6

–2.5

78,5

–3

.109

,2

–2.8

47,5

–3

.197

,0

–3.5

50,9

–3

.687

,2

6

Can

tàbr

ia

–93,

8 –2

45,8

–2

01,9

–1

07,3

–2

88,3

–2

90,3

–

497,

6 –5

15,2

–7

08,6

7 C

aste

lla -

La

Man

xa –

1.07

6,6

–1.0

79,6

–1

.390

,9

–1.5

36,2

–1

.798

,4

–1.8

43,9

–2

.079

,2

–2.0

71,6

–2

.686

,8

8

Cas

tella

i L

leó

–2.0

67,5

–1

.954

,8

–2.5

47,0

–2

.892

,5

–3.3

15,6

–3

.662

,8

–4.

533,

1 –

4.77

1,6

–5.0

05,8

9 C

atal

unya

5.

978,

8 6.

137,

0 7.

065,

3 7.

758,

2 8.

977,

7 9.

171,

9 10

.286

,6

10.5

99,0

13

.742

,1

10

C. V

alen

cian

a 73

4,1

212,

1 73

9,0

1.22

9,7

1.61

0,7

1.64

0,2

2.03

4,3

2.24

0,3

1.33

3,3

11

Ext

rem

adur

a –1

.224

,2

–1.1

40,4

–1

.263

,8

–1.3

50,3

–1

.737

,5

–1.7

48,8

–1

.972

,2

–1.9

02,0

–2

.535

,9

12

Gal

ícia

–1

.423

,2

–1.5

52,9

–1

.965

,0

–2.0

89,9

–2

.723

,6

–2.7

57,2

–3

.027

,6

–2.9

36,0

–

4.23

7,8

13

Mad

rid

6.57

2,5

7.28

6,8

8.05

5,5

8.10

0,8

9.79

6,0

9.41

9,1

10.7

67,7

9.

958,

0 13

.873

,4

14

Múr

cia

–42

3,4

–49

6,3

–542

,9

–49

4,9

–522

,7

–60

6,6

–69

0,8

–66

6,8

–1.0

53,6

15 N

avar

ra

–35,

3 –9

,3

46,3

53

,9

–23,

0 –

46,6

–2

3,7

–68

,9

–14,

0

16 P

aís B

asc

515,

6 62

8,5

538,

5 47

7,7

485,

1 55

9,4

706,

5 82

3,5

1.56

7,8

17

Rio

ja

–38,

3 –

42,3

–3

5,7

–32,

7 29

,6

34,8

18

,2

–7,9

26

,3

18

Ceu

ta

–40

7,6

–360

,8

–385

,1

–399

,8

–386

,5

–340

,7

–339

,8

–40

2,3

–320

,6

19

Mel

illa

–371

,0

–331

,5

–340

,9

–356

,4

–345

,6

–311

,0

–373

,7

–41

6,5

–375

,4

E. E

span

yol

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

08,

53,

56,

59,

62,

65,

68,

7,

74 i

77

QUAD

RE

A5. C

apac

itat

(+) /

nec

essi

tat (

–) d

e fin

ança

men

t de

les C

CAA

ajus

tat a

una

sit

uaci

ó d

’equi

libri

pre

ssup

osta

ri e

n fu

nció

del

PIB

(mili

ons d

’euro

s)


Libro 1.indb 93 6/3/05 14:37:47


9 4

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

–7

24

–745

–7

94

–89

3 –1

.009

–9

79

–1.0

91

–1.0

54

–1.3

22

2

Ara

gó

5 17

57

30

20

23

50

88

–9

1

3 A

stúr

ies

–1.1

37

–1.2

25

–1.4

80

–1.4

58

–1.6

61

–1.6

00

–1.7

30

–1.6

40

–2.5

56

4

Bal

ears

2.

556

2.41

3 2.

357

2.77

2 3.

000

3.02

6 3.

160

3.53

7 3.

207

5

Can

àrie

s –1

.359

–1

.400

–1

.458

–1

.544

–1

.823

–1

.627

–1

.768

–1

.900

–1

.919

6 C

antà

bria

–1

77

–46

5 –3

83

–204

–5

45

–546

–9

21

–944

–1

.280

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

–63

1 –

631

–81

0 –

892

–1.0

39

–1.0

59

–1.1

76

–1.1

52

–1.4

68

8

Cas

tella

i L

leó

–82

1 –7

80

–1.0

21

–1.1

66

–1.3

38

–1.4

76

–1.8

28

–1.9

21

–2.0

09

9

Cat

alun

ya

977

999

1.14

3 1.

248

1.42

5 1.

442

1.59

9 1.

605

2.02

2

10 C

. Val

enci

ana

184

53

184

304

395

395

477

509

293

11

Ext

rem

adur

a –1

.144

–1

.067

–1

.183

–1

.263

–1

.623

–1

.628

–1

.837

–1

.772

–2

.360

12 G

alíc

ia

–519

–5

67

–720

–7

66

–999

–1

.006

–1

.107

–1

.070

–1

.536

13 M

adri

d 1.

305

1.44

2 1.

588

1.58

8 1.

905

1.79

8 1.

976

1.77

1 2.

386

14

Múr

cia

–388

–

451

–48

8 –

440

–45

8 –5

22

–571

–5

34

–81

7

15 N

avar

ra

–67

–1

8 88

10

1 –

43

–85

–

42

–120

–2

4

16 P

aís B

asc

245

299

257

228

231

266

336

390

742

17

Rio

ja

–145

–1

60

–135

–1

24

112

130

66

–28

90

18

Ceu

ta

–5.8

39

–5.1

18

–5.3

58

–5.4

51

–5.1

96

–4.

512

–4.

465

–5.3

25

–4.

302

19

Mel

illa

–6.

291

–5.5

81

–5.6

27

–5.7

34

–5.4

50

–4.

749

–5.4

17

–6.

052

–5.5

11

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

, 08

, 53

, 56

, 59

, 62

, 65

, 68

, 7

, 74

i 7

7

QUAD

RE

A6. C

apac

itat

(+) /

nec

essi

tat (

–) d

e fin

ança

men

t de

les C

CAA

ajus

tat a

una

sit

uaci

ó d

’equi

libri

pre

ssup

osta

ri e

n fu

nció

del

PIB

(eur

os p

er h

abit

ant)

Libro 1.indb 94 6/3/05 14:37:48

95

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

–

8,4%

–

8,1%

–

8,0%

–

8,5%

–

8,9%

–

8,0%

–

8,3%

–7

,7%

–9

,3%

2 A

ragó

0,

0%

0,1%

0,

4%

0,2%

0,

1%

0,1%

0,

3%

0,5%

–

0,4%

3 A

stúr

ies

–11,

5%

–11,

7%

–13,

4%

–12,

3%

–13,

1%

–11,

7%

–11,

9%

–10,

6%

–15,

8%

4

Bal

ears

16

,0%

14

,4%

13

,7%

14

,9%

14

,7%

13

,8%

14

,4%

16

,1%

14

,3%

5 C

anàr

ies

–11,

5%

–11,

1%

–10,

8%

–10,

8%

–12,

0%

–10,

3%

–10,

9%

–11,

4%

–11,

2%

6

Can

tàbr

ia

–1,7

%

–4,

0%

–3,1

%

–1,6

%

–3,9

%

–3,6

%

–5,7

%

–5,6

%

–7,2

%

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

–

6,3%

–5

,9%

–7

,2%

–7

,4%

–

8,0%

–7

,6%

–

8,1%

–7

,6%

–9

,3%

8 C

aste

lla i

Lle

ó –7

,2%

–

6,5%

–7

,9%

–

8,4%

–9

,1%

–9

,3%

–1

1,0%

–1

0,8%

–1

0,8%

9 C

atal

unya

6,

8%

6,5%

7,

0%

7,2%

7,

7%

7,2%

7,

6%

7,4%

9,

1%

10

C. V

alen

cian

a 1,

5%

0,4%

1,

3%

2,1%

2,

5%

2,3%

2,

7%

2,8%

1,

6%

11

Ext

rem

adur

a –1

4,2%

–1

2,4%

–1

3,0%

–1

2,9%

–1

5,4%

–1

4,1%

–1

5,0%

–1

3,5%

–1

7,0%

12 G

alíc

ia

–5,5

%

–5,6

%

–6,

6%

–6,

5%

–7,8

%

–7,4

%

–7,7

%

–7,0

%

–9,5

%

13

Mad

rid

8,5%

8,

9%

9,1%

8,

5%

9,6%

8,

5%

9,0%

7,

8%

10,2

%

14

Múr

cia

–4,

0%

–4,

4%

–4,

4%

–3,7

%

–3,6

%

–3,8

%

–4,

1%

–3,6

%

–5,4

%

15

Nav

arra

–

0,5%

–

0,1%

0,

5%

0,6%

–

0,2%

–

0,4%

–

0,2%

–

0,5%

–

0,1%

16 P

aís B

asc

1,8%

2,

1%

1,7%

1,

4%

1,3%

1,

4%

1,6%

1,

8%

3,2%

17 R

ioja

–1

,1%

–1

,1%

–

0,9%

–

0,7%

0,

6%

0,7%

0,

3%

–0,

1%

0,4%

18 C

euta

–5

7,9%

–

48,7

%

–48

,4%

–

44,4

%

–39,

1%

–31,

9%

–29,

5%

–32,

8%

–24,

7%

19

Mel

illa

–56,

6%

–47

,6%

–

45,8

%

–42

,4%

–3

7,4%

–3

0,9%

–3

4,1%

–3

5,8%

–3

0,2%

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

08,

53,

56,

59,

62,

65,

68,

7,

74 i

77

QUAD

RE

A7. C

apac

itat

(+) /

nec

essi

tat (

–) d

e fin

ança

men

t de

les C

CAA

ajus

tat a

una

sit

uaci

ó d

’equi

libri

pre

ssup

osta

ri e

n fu

nció

del

PIB

(% d

el P

IB)


Libro 1.indb 95 6/3/05 14:37:49


96

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

6.

498

6.97

6 7.

467

7.88

2 8.

450

9.06

2 9.

728

10.1

80

10.5

16

2

Ara

gó

10.6

73

11.2

99

11.7

87

12.6

51

13.4

72

14.1

90

15.1

02

15.5

74

16.3

85

3

Ast

úrie

s 7.

307

7.69

3 8.

055

8.59

5 9.

241

9.72

8 10

.499

11

.126

11

.603

4 B

alea

rs

10.3

46

10.7

92

10.9

84

11.8

68

13.1

60

14.3

67

14.5

94

14.7

81

14.9

96

5

Can

àrie

s 8.

225

8.70

1 9.

289

9.78

3 10

.463

10

.832

11

.173

11

.600

12

.152

6 C

antà

bria

8.

350

8.85

8 9.

440

9.86

6 10

.492

11

.300

12

.110

12

.594

13

.279

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

8.42

9 8.

938

9.40

1 10

.042

10

.734

11

.308

11

.793

12

.298

12

.756

8 C

aste

lla i

Lle

ó 9.

253

9.82

1 10

.301

11

.041

11

.622

12

.288

12

.919

13

.667

14

.445

9 C

atal

unya

10

.156

10

.893

11

.431

12

.286

12

.963

13

.927

14

.841

15

.174

15

.301

10 C

. Val

enci

ana

8.42

5 8.

927

9.54

5 10

.124

11

.004

11

.979

12

.868

13

.057

13

.361

11 E

xtre

mad

ura

6.50

1 6.

904

7.26

0 7.

836

8.48

0 9.

290

9.86

4 10

.671

11

.352

12 G

alíc

ia

7.67

4 8.

167

8.70

5 9.

308

10.0

21

10.6

22

11.3

39

11.7

59

12.2

76

13

Mad

rid

11.3

43

12.0

35

12.5

28

13.2

88

14.1

04

15.0

14

15.6

71

16.1

51

16.5

18

14

Múr

cia

7.00

1 7.

496

8.16

2 8.

705

9.20

9 9.

904

10.2

05

10.5

43

10.6

86

15

Nav

arra

10

.178

10

.854

11

.403

12

.060

12

.833

13

.477

14

.136

14

.589

15

.070

16 P

aís B

asc

9.52

9 10

.340

11

.037

11

.782

12

.567

13

.430

14

.420

15

.041

15

.769

17 R

ioja

9.

645

10.2

87

11.0

31

11.9

93

13.0

77

13.7

30

14.2

74

14.4

58

14.8

55

18

Ceu

ta

8.11

9 8.

225

8.51

3 9.

318

10.3

20

10.8

06

11.6

49

12.1

73

12.9

27

19

Mel

illa

8.70

6 9.

036

9.34

9 10

.292

11

.189

11

.930

12

.648

13

.522

14

.614

E

. Esp

anyo

l 8.

788

9.36

5 9.

889

10.5

39

11.2

59

12.0

30

12.7

58

13.2

06

13.6

18

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

, 9 i

04

QUAD

RE

A8. R

enda

pri

màr

ia d

e le

s fam

ílies

per

hab

itan

t en

pode

r de

com

pra

(eur

os)

Libro 1.indb 96 6/3/05 14:37:50

9 7

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

6.

518

7.03

9 7.

505

7.85

3 8.

534

9.03

5 9.

597

10.0

45

10.3

66

2

Ara

gó

10.0

83

10.7

48

11.2

22

12.0

19

12.8

09

13.5

07

14.1

61

14.7

06

15.3

81

3

Ast

úrie

s 7.

352

7.77

0 8.

401

8.99

8 9.

678

10.2

74

10.8

72

11.2

56

11.7

21

4

Bal

ears

9.

454

9.90

3 10

.149

10

.720

11

.952

13

.012

12

.861

12

.624

12

.851

5 C

anàr

ies

8.36

0 8.

944

9.58

9 10

.118

10

.671

10

.740

11

.070

11

.538

12

.148

6 C

antà

bria

8.

087

8.56

0 9.

125

9.57

5 10

.390

11

.217

11

.808

12

.148

12

.801

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

8.34

1 8.

840

9.46

5 9.

989

10.7

51

11.3

36

11.7

01

12.1

59

12.6

19

8

Cas

tella

i L

leó

9.14

7 9.

656

10.2

31

11.0

07

11.6

96

12.4

07

13.0

01

13.7

48

14.4

97

9

Cat

alun

ya

9.48

9 10

.156

10

.723

11

.437

11

.936

13

.012

13

.553

14

.049

14

.217

10 C

. Val

enci

ana

8.20

9 8.

849

9.40

5 9.

759

10.4

87

11.3

50

11.9

79

12.1

67

12.4

69

11

Ext

rem

adur

a 6.

644

6.97

2 7.

436

7.91

9 8.

751

9.55

7 10

.039

10

.617

11

.328

12 G

alíc

ia

7.56

3 8.

118

8.76

9 9.

401

10.1

96

10.7

64

11.3

39

11.6

94

12.2

40

13

Mad

rid

10.0

27

10.5

78

11.1

46

11.8

73

12.2

93

13.3

32

13.6

71

14.4

47

14.7

87

14

Múr

cia

6.72

7 7.

266

8.08

6 8.

533

9.06

8 9.

763

9.95

7 10

.275

10

.428

15 N

avar

ra

9.82

7 10

.553

11

.127

11

.461

12

.262

13

.188

13

.524

14

.062

14

.522

16 P

aís B

asc

9.00

2 9.

767

10.6

08

11.3

21

12.0

34

12.8

78

13.5

86

14.2

58

14.7

21

17

Rio

ja

9.41

6 10

.109

11

.059

11

.874

12

.606

13

.221

13

.622

13

.989

14

.360

18 C

euta

8.

650

8.73

2 9.

231

9.76

1 10

.581

11

.233

12

.122

12

.658

13

.475

19 M

elill

a 9.

466

9.79

9 9.

962

10.4

29

11.6

72

12.1

20

12.7

96

13.6

09

14.7

33

E. E

span

yol

8.40

5 8.

977

9.55

1 10

.120

10

.773

11

.536

12

.043

12

.530

12

.921

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

i 0

5

QUAD

RE

A9. R

enda

fam

iliar

bru

ta d

ispo

nibl

e pe

r hab

itan

t en

pode

r de

com

pra

(eur

os)

Apèndix: Principi 2

Libro 1.indb 97 6/3/05 14:37:51


98

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

10

0,3%

10

0,9%

10

0,5%

99

,6%

10

1,0%

99

,7%

98

,6%

98

,7%

98

,6%

2 A

ragó

94

,5%

95

,1%

95

,2%

95

,0%

95

,1%

95

,2%

93

,8%

94

,4%

93

,9%

3 A

stúr

ies

100,

6%

101,

0%

104,

3%

104,

7%

104,

7%

105,

6%

103,

6%

101,

2%

101,

0%

4

Bal

ears

91

,4%

91

,8%

92

,4%

90

,3%

90

,8%

90

,6%

88

,1%

85

,4%

85

,7%

5 C

anàr

ies

101,

6%

102,

8%

103,

2%

103,

4%

102,

0%

99,2

%

99,1

%

99,5

%

100,

0%

6

Can

tàbr

ia

96,9

%

96,6

%

96,7

%

97,1

%

99,0

%

99,3

%

97,5

%

96,5

%

96,4

%

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

98

,9%

98

,9%

10

0,7%

99

,5%

10

0,2%

10

0,2%

99

,2%

98

,9%

98

,9%

8 C

aste

lla i

Lle

ó 98

,9%

98

,3%

99

,3%

99

,7%

10

0,6%

10

1,0%

10

0,6%

10

0,6%

10

0,4%

9 C

atal

unya

93

,4%

93

,2%

93

,8%

93

,1%

92

,1%

93

,4%

91

,3%

92

,6%

92

,9%

10 C

. Val

enci

ana

97,4

%

99,1

%

98,5

%

96,4

%

95,3

%

94,8

%

93,1

%

93,2

%

93,3

%

11

Ext

rem

adur

a 10

2,2%

10

1,0%

10

2,4%

10

1,1%

10

3,2%

10

2,9%

10

1,8%

99

,5%

99

,8%

12 G

alíc

ia

98,6

%

99,4

%

100,

7%

101,

0%

101,

8%

101,

3%

100,

0%

99,4

%

99,7

%

13

Mad

rid

88,4

%

87,9

%

89,0

%

89,3

%

87,2

%

88,8

%

87,2

%

89,4

%

89,5

%

14

Múr

cia

96,1

%

96,9

%

99,1

%

98,0

%

98,5

%

98,6

%

97,6

%

97,5

%

97,6

%

15

Nav

arra

96

,6%

97

,2%

97

,6%

95

,0%

95

,6%

97

,9%

95

,7%

96

,4%

96

,4%

16 P

aís B

asc

94,5

%

94,4

%

96,1

%

96,1

%

95,8

%

95,9

%

94,2

%

94,8

%

93,3

%

17

Rio

ja

97,6

%

98,3

%

100,

3%

99,0

%

96,4

%

96,3

%

95,4

%

96,8

%

96,7

%

18

Ceu

ta

106,

5%

106,

2%

108,

4%

104,

8%

102,

5%

104,

0%

104,

1%

104,

0%

104,

2%

19

Mel

illa

108,

7%

108,

4%

106,

6%

101,

3%

104,

3%

101,

6%

101,

2%

100,

6%

100,

8%

E. E

span

yol

95,6

%

95,9

%

96,6

%

96,0

%

95,7

%

95,9

%

94,4

%

94,9

%

94,9

%

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

els q

uadr

es A

8 i A

9

QUAD

RE

A10.

Ren

da fa

mili

ar b

ruta

dis

poni

ble

per h

abit

ant e

n pe

rcen

tatg

e de

la r

enda

pri

màr

ia p

er h

abit

ant (

en p

oder

de

com

pra)

Libro 1.indb 98 6/3/05 14:37:52

99

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

77

,6

78,4

78

,6

77,6

79

,2

78,3

79

,7

80,2

80

,2

2

Ara

gó

120,

0 11

9,7

117,

5 11

8,8

118,

9 11

7,1

117,

6 11

7,4

119,

0

3 A

stúr

ies

87,5

86

,5

88,0

88

,9

89,8

89

,1

90,3

89

,8

90,7

4 B

alea

rs

112,

5 11

0,3

106,

3 10

5,9

110,

9 11

2,8

106,

8 10

0,8

99,5

5 C

anàr

ies

99,5

99

,6

100,

4 10

0,0

99,1

93

,1

91,9

92

,1

94,0

6 C

antà

bria

96

,2

95,4

95

,5

94,6

96

,4

97,2

98

,0

97,0

99

,1

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

99

,2

98,5

99

,1

98,7

99

,8

98,3

97

,2

97,0

97

,7

8

Cas

tella

i L

leó

108,

8 10

7,6

107,

1 10

8,8

108,

6 10

7,6

108,

0 10

9,7

112,

2

9 C

atal

unya

11

2,9

113,

1 11

2,3

113,

0 11

0,8

112,

8 11

2,5

112,

1 11

0,0

10

C. V

alen

cian

a 97

,7

98,6

98

,5

96,4

97

,3

98,4

99

,5

97,1

96

,5

11

Ext

rem

adur

a 79

,1

77,7

77

,9

78,3

81

,2

82,8

83

,4

84,7

87

,7

12

Gal

ícia

90

,0

90,4

91

,8

92,9

94

,6

93,3

94

,2

93,3

94

,7

13

Mad

rid

119,

3 11

7,8

116,

7 11

7,3

114,

1 11

5,6

113,

5 11

5,3

114,

4

14 M

úrci

a 80

,0

80,9

84

,7

84,3

84

,2

84,6

82

,7

82,0

80

,7

15

Nav

arra

11

6,9

117,

5 11

6,5

113,

3 11

3,8

114,

3 11

2,3

112,

2 11

2,4

16

Paí

s Bas

c 10

7,1

108,

8 11

1,1

111,

9 11

1,7

111,

6 11

2,8

113,

8 11

3,9

17

Rio

ja

112,

0 11

2,6

115,

8 11

7,3

117,

0 11

4,6

113,

1 11

1,6

111,

1

18 C

euta

10

2,9

97,3

96

,6

96,5

98

,2

97,4

10

0,7

101,

0 10

4,3

19

Mel

illa

112,

6 10

9,2

104,

3 10

3,1

108,

4 10

5,1

106,

2 10

8,6

114,

0

E

. Esp

anyo

l 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

i 0

5

QUAD

RE

A11.

Ren

da fa

mili

ar d

ispo

nibl

e pe

r hab

itan

t en

pode

r de

com

pra

(E. E

span

yol=

00)


Libro 1.indb 99 6/3/05 14:37:53


100

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

19

18

18

19

19

19

19

19

19

2 A

ragó

1

1 1

1 1

1 1

1 1

3

Ast

úrie

s 16

16

16

16

16

16

16

16

16

4 B

alea

rs

6 6

8 8

6 6

8 10

10

5 C

anàr

ies

11

10

10

10

11

15

15

15

15

6

Can

tàbr

ia

14

14

14

14

14

13

12

13

11

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

12

12

11

11

10

11

13

12

12

8 C

aste

lla i

Lle

ó 8

9 7

7 8

8 7

7 6

9

Cat

alun

ya

4 4

5 5

7 5

5 5

8

10 C

. Val

enci

ana

13

11

12

13

13

10

11

11

13

11

Ext

rem

adur

a 18

19

19

18

18

18

17

17

17

12 G

alíc

ia

15

15

15

15

15

14

14

14

14

13

Mad

rid

2 2

2 3

3 2

2 2

2

14 M

úrci

a 17

17

17

17

17

17

18

18

18

15 N

avar

ra

3 3

3 4

4 4

6 4

5

16 P

aís B

asc

9 8

6 6

5 7

4 3

4

17 R

ioja

7

5 4

2 2

3 3

6 7

18

Ceu

ta

10

13

13

12

12

12

10

9 9

19

Mel

illa

5 7

9 9

9 9

9 8

3

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

i 0

5

QUAD

RE

A12.

Ran

king

de

la r

enda

fam

iliar

dis

poni

ble

per h

abit

ant e

n po

der d

e co

mpr

a

Libro 1.indb 100 6/3/05 14:37:53

101

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

73

,9

74,5

75

,5

74,8

75

,1

75,3

76

,3

77,1

77

,2

2

Ara

gó

121,

4 12

0,7

119,

2 12

0,0

119,

7 11

8,0

118,

4 11

7,9

120,

3

3 A

stúr

ies

83,1

82

,1

81,4

81

,6

82,1

80

,9

82,3

84

,2

85,2

4 B

alea

rs

117,

7 11

5,2

111,

1 11

2,6

116,

9 11

9,4

114,

4 11

1,9

110,

1

5 C

anàr

ies

93,6

92

,9

93,9

92

,8

92,9

90

,0

87,6

87

,8

89,2

6 C

antà

bria

95

,0

94,6

95

,5

93,6

93

,2

93,9

94

,9

95,4

97

,5

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

95

,9

95,4

95

,1

95,3

95

,3

94,0

92

,4

93,1

93

,7

8

Cas

tella

i L

leó

105,

3 10

4,9

104,

2 10

4,8

103,

2 10

2,1

101,

3 10

3,5

106,

1

9 C

atal

unya

11

5,6

116,

3 11

5,6

116,

6 11

5,1

115,

8 11

6,3

114,

9 11

2,4

10

C. V

alen

cian

a 95

,9

95,3

96

,5

96,1

97

,7

99,6

10

0,9

98,9

98

,1

11

Ext

rem

adur

a 74

,0

73,7

73

,4

74,4

75

,3

77,2

77

,3

80,8

83

,4

12

Gal

ícia

87

,3

87,2

88

,0

88,3

89

,0

88,3

88

,9

89,0

90

,1

13

Mad

rid

129,

1 12

8,5

126,

7 12

6,1

125,

3 12

4,8

122,

8 12

2,3

121,

3

14 M

úrci

a 79

,7

80,0

82

,5

82,6

81

,8

82,3

80

,0

79,8

78

,5

15

Nav

arra

11

5,8

115,

9 11

5,3

114,

4 11

4,0

112,

0 11

0,8

110,

5 11

0,7

16

Paí

s Bas

c 10

8,4

110,

4 11

1,6

111,

8 11

1,6

111,

6 11

3,0

113,

9 11

5,8

17

Rio

ja

109,

7 10

9,8

111,

5 11

3,8

116,

1 11

4,1

111,

9 10

9,5

109,

1

18 C

euta

92

,4

87,8

86

,1

88,4

91

,7

89,8

91

,3

92,2

94

,9

19

Mel

illa

99,1

96

,5

94,5

97

,7

99,4

99

,2

99,1

10

2,4

107,

3

E

. Esp

anyo

l 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

, 9 i

04

QUAD

RE

A13.

Ren

da p

rim

ària

per

hab

itan

t en

pode

r de

com

pra

(E. E

span

yol=

00)


Libro 1.indb 101 6/3/05 14:37:54


102

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

19

18

18

18

19

19

19

19

19

2 A

ragó

2

2 2

2 2

3 2

2 2

3

Ast

úrie

s 16

16

17

17

16

17

16

16

16

4 B

alea

rs

3 5

7 6

3 2

4 5

6

5 C

anàr

ies

13

13

13

13

13

13

15

15

15

6

Can

tàbr

ia

12

12

10

12

12

12

11

11

11

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

10

10

11

11

11

11

12

12

13

8 C

aste

lla i

Lle

ó 8

8 8

8 8

8 8

8 9

9

Cat

alun

ya

5 3

3 3

5 4

3 3

4

10 C

. Val

enci

ana

11

11

9 10

10

9

9 10

10

11 E

xtre

mad

ura

18

19

19

19

18

18

18

17

17

12

Gal

ícia

15

15

14

15

15

15

14

14

14

13 M

adri

d 1

1 1

1 1

1 1

1 1

14

Múr

cia

17

17

16

16

17

16

17

18

18

15

Nav

arra

4

4 4

4 6

6 7

6 5

16

Paí

s Bas

c 7

6 5

7 7

7 5

4 3

17

Rio

ja

6 7

6 5

4 5

6 7

7

18 C

euta

14

14

15

14

14

14

13

13

12

19 M

elill

a 9

9 12

9

9 10

10

9

8

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

, 9 i

04

QUAD

RE

A14.

Ran

king

de

la r

enda

pri

màr

ia p

er h

abit

ant e

n po

der d

e co

mpr

a

Libro 1.indb 102 6/3/05 14:37:55

103

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

72

,6

73,1

73

,2

72,7

73

,4

73,9

75

,0

75,7

75

,6

2

Ara

gó

108,

8 10

9,1

107,

7 10

7,7

108,

2 10

6,4

106,

9 10

6,8

108,

5

3 A

stúr

ies

83,8

82

,8

82,2

82

,3

82,0

82

,3

83,3

84

,6

85,7

4 B

alea

rs

134,

6 13

2,7

127,

8 12

9,2

131,

7 13

2,3

125,

9 12

0,6

118,

8

5 C

anàr

ies

99,8

10

0,2

100,

4 99

,5

98,5

95

,0

93,0

91

,1

90,8

6 C

antà

bria

90

,4

91,3

91

,8

90,2

91

,2

92,5

93

,1

93,3

94

,6

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

84

,3

84,3

83

,5

83,6

83

,7

83,8

83

,5

83,5

83

,7

8

Cas

tella

i L

leó

95,9

96

,0

95,4

96

,2

95,6

95

,4

95,7

97

,2

98,7

9 C

atal

unya

12

1,5

121,

5 12

0,8

121,

0 11

9,9

120,

4 12

0,3

119,

3 11

8,2

10

C. V

alen

cian

a 10

1,4

100,

8 10

1,3

100,

5 10

1,5

101,

8 10

1,5

100,

5 99

,4

11

Ext

rem

adur

a 67

,9

68,2

67

,6

68,1

68

,4

69,7

70

,2

72,1

73

,5

12

Gal

ícia

79

,3

80,0

80

,9

81,6

83

,0

82,0

82

,9

84,0

85

,4

13

Mad

rid

129,

5 12

8,7

129,

6 12

9,5

128,

1 12

7,6

125,

5 12

4,9

123,

9

14 M

úrci

a 82

,3

81,8

82

,7

82,5

82

,1

82,0

80

,8

80,6

79

,7

15

Nav

arra

12

5,6

125,

3 12

5,9

125,

1 12

4,0

124,

9 12

3,0

122,

3 12

2,9

16

Paí

s Bas

c 11

3,4

114,

2 11

4,6

115,

5 11

5,3

115,

9 11

8,4

119,

8 12

1,8

17

Rio

ja

115,

0 11

5,2

117,

0 11

8,8

119,

8 11

7,3

116,

1 11

4,1

113,

9

18 C

euta

85

,1

83,5

82

,2

85,3

86

,1

85,4

86

,9

89,3

92

,3

19

Mel

illa

93,8

93

,1

91,1

93

,9

94,4

92

,8

91,2

92

,8

96,6

E

. Esp

anyo

l 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

i 0

8

QUAD

RE

A15.

PIB

cor

rent

per

hab

itan

t (E

. Esp

anyo

l=0

0)


Libro 1.indb 103 6/3/05 14:37:56


10 4

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

18

18

18

18

18

18

18

18

18

2 A

ragó

7

7 7

7 7

7 7

7 7

3

Ast

úrie

s 15

15

16

16

17

15

15

14

14

4 B

alea

rs

1 1

2 2

1 1

1 3

4

5 C

anàr

ies

9 9

9 9

9 10

11

12

13

6 C

antà

bria

12

12

11

12

12

12

10

10

11

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

14

13

13

14

14

14

14

16

16

8

Cas

tella

i L

leó

10

10

10

10

10

9 9

9 9

9

Cat

alun

ya

4 4

4 4

4 4

4 5

5

10 C

. Val

enci

ana

8 8

8 8

8 8

8 8

8

11 E

xtre

mad

ura

19

19

19

19

19

19

19

19

19

12

Gal

ícia

17

17

17

17

15

17

16

15

15

13 M

adri

d 2

2 1

1 2

2 2

1 1

14

Múr

cia

16

16

14

15

16

16

17

17

17

15

Nav

arra

3

3 3

3 3

3 3

2 2

16

Paí

s Bas

c 6

6 6

6 6

6 5

4 3

17

Rio

ja

5 5

5 5

5 5

6 6

6

18 C

euta

13

14

15

13

13

13

13

13

12

19 M

elill

a 11

11

12

11

11

11

12

11

10

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

i 0

8

QUAD

RE

A16.

Ran

king

del

PIB

cor

rent

per

hab

itan

t

Libro 1.indb 104 6/3/05 14:37:57

105

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

18

,1%

18

,1%

18

,1%

18

,1%

18

,1%

18

,1%

17

,9%

17

,8%

17

,8%

2 A

ragó

3,

0%

3,0%

3,

0%

3,0%

3,

0%

3,0%

2,

9%

2,9%

2,

9%

3

Ast

úrie

s 2,

8%

2,7%

2,

7%

2,7%

2,

7%

2,6%

2,

6%

2,5%

2,

5%

4

Bal

ears

1,

9%

1,9%

2,

0%

2,0%

2,

1%

2,1%

2,

2%

2,2%

2,

2%

5

Can

àrie

s 4,

0%

4,0%

4,

1%

4,2%

4,

2%

4,3%

4,

4%

4,4%

4,

5%

6

Can

tàbr

ia

1,3%

1,

3%

1,3%

1,

3%

1,3%

1,

3%

1,3%

1,

3%

1,3%

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

4,3%

4,

3%

4,3%

4,

3%

4,3%

4,

3%

4,3%

4,

3%

4,2%

8 C

aste

lla i

Lle

ó 6,

4%

6,3%

6,

3%

6,2%

6,

1%

6,1%

6,

0%

5,9%

5,

8%

9

Cat

alun

ya

15,5

%

15,5

%

15,5

%

15,5

%

15,6

%

15,6

%

15,5

%

15,6

%

15,8

%

10

C. V

alen

cian

a 10

,0%

10

,1%

10

,1%

10

,1%

10

,1%

10

,2%

10

,3%

10

,4%

10

,5%

11 E

xtre

mad

ura

2,7%

2,

7%

2,7%

2,

7%

2,7%

2,

6%

2,6%

2,

5%

2,5%

12 G

alíc

ia

6,9%

6,

9%

6,8%

6,

8%

6,8%

6,

7%

6,6%

6,

5%

6,4%

13 M

adri

d 12

,7%

12

,7%

12

,7%

12

,7%

12

,7%

12

,8%

13

,1%

13

,3%

13

,5%

14 M

úrci

a 2,

8%

2,8%

2,

8%

2,8%

2,

8%

2,8%

2,

9%

3,0%

3,

0%

15

Nav

arra

1,

3%

1,3%

1,

3%

1,3%

1,

3%

1,3%

1,

4%

1,4%

1,

3%

16

Paí

s Bas

c 5,

3%

5,3%

5,

3%

5,2%

5,

2%

5,2%

5,

1%

5,0%

4,

9%

17

Rio

ja

0,7%

0,

7%

0,7%

0,

7%

0,7%

0,

7%

0,7%

0,

7%

0,7%

18 C

euta

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

19

Mel

illa

0,1%

0,

1%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

E

. Esp

anyo

l 10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

la

QUAD

RE

A17.

Dis

trib

ució

per

cent

ual d

e la

pob

laci

ó en

tre

CCAA


Libro 1.indb 105 6/3/05 14:37:57


106

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

13

,1%

13

,3%

13

,3%

13

,2%

13

,3%

13

,4%

13

,5%

13

,5%

13

,4%

2 A

ragó

3,

3%

3,3%

3,

2%

3,2%

3,

2%

3,2%

3,

1%

3,1%

3,

1%

3

Ast

úrie

s 2,

3%

2,3%

2,

2%

2,2%

2,

2%

2,2%

2,

2%

2,2%

2,

1%

4

Bal

ears

2,

6%

2,6%

2,

6%

2,6%

2,

7%

2,7%

2,

7%

2,7%

2,

6%

5

Can

àrie

s 4,

0%

4,0%

4,

1%

4,1%

4,

2%

4,1%

4,

1%

4,0%

4,

0%

6

Can

tàbr

ia

1,2%

1,

2%

1,2%

1,

2%

1,2%

1,

2%

1,2%

1,

2%

1,2%

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

3,6%

3,

6%

3,6%

3,

6%

3,6%

3,

6%

3,6%

3,

6%

3,5%

8 C

aste

lla i

Lle

ó 6,

1%

6,1%

6,

0%

6,0%

5,

9%

5,8%

5,

7%

5,7%

5,

7%

9

Cat

alun

ya

18,8

%

18,8

%

18,7

%

18,8

%

18,7

%

18,8

%

18,7

%

18,6

%

18,6

%

10

C. V

alen

cian

a 10

,2%

10

,1%

10

,2%

10

,2%

10

,3%

10

,3%

10

,4%

10

,5%

10

,5%

11 E

xtre

mad

ura

1,8%

1,

8%

1,8%

1,

8%

1,8%

1,

8%

1,8%

1,

8%

1,8%

12 G

alíc

ia

5,5%

5,

5%

5,5%

5,

6%

5,6%

5,

5%

5,5%

5,

5%

5,5%

13 M

adri

d 16

,5%

16

,4%

16

,5%

16

,5%

16

,3%

16

,4%

16

,5%

16

,6%

16

,7%

14 M

úrci

a 2,

3%

2,3%

2,

3%

2,3%

2,

3%

2,3%

2,

4%

2,4%

2,

4%

15

Nav

arra

1,

7%

1,7%

1,

7%

1,7%

1,

7%

1,7%

1,

7%

1,7%

1,

7%

16

Paí

s Bas

c 6,

0%

6,0%

6,

0%

6,0%

6,

0%

6,0%

6,

0%

6,0%

6,

0%

17

Rio

ja

0,8%

0,

8%

0,8%

0,

8%

0,8%

0,

8%

0,8%

0,

8%

0,8%

18 C

euta

0,

1%

0,1%

0,

1%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

19

Mel

illa

0,1%

0,

1%

0,1%

0,

1%

0,1%

0,

1%

0,2%

0,

2%

0,2%

E

. Esp

anyo

l 10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

10

0,0%

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

la 0

8

QUAD

RE

A18.

Dis

trib

ució

per

cent

ual d

el P

IB c

orre

nt e

ntre

CCA

A

Libro 1.indb 106 6/3/05 14:37:59

107

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

13

,4%

13

,5%

13

,7%

13

,6%

13

,6%

13

,6%

13

,7%

13

,8%

13

,7%

2 A

ragó

3,

7%

3,6%

3,

6%

3,6%

3,

5%

3,5%

3,

5%

3,4%

3,

5%

3

Ast

úrie

s 2,

3%

2,3%

2,

2%

2,2%

2,

2%

2,1%

2,

1%

2,1%

2,

1%

4

Bal

ears

2,

3%

2,2%

2,

2%

2,3%

2,

4%

2,5%

2,

5%

2,5%

2,

5%

5

Can

àrie

s 3,

7%

3,8%

3,

8%

3,9%

3,

9%

3,9%

3,

8%

3,9%

4,

0%

6

Can

tàbr

ia

1,3%

1,

3%

1,3%

1,

2%

1,2%

1,

2%

1,2%

1,

2%

1,3%

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

4,1%

4,

1%

4,1%

4,

1%

4,1%

4,

0%

3,9%

4,

0%

4,0%

8 C

aste

lla i

Lle

ó 6,

7%

6,6%

6,

5%

6,5%

6,

3%

6,2%

6,

1%

6,1%

6,

1%

9

Cat

alun

ya

17,9

%

18,0

%

17,9

%

18,1

%

18,0

%

18,1

%

18,1

%

18,0

%

17,7

%

10

C. V

alen

cian

a 9,

6%

9,6%

9,

7%

9,7%

9,

9%

10,1

%

10,4

%

10,3

%

10,3

%

11

Ext

rem

adur

a 2,

0%

2,0%

2,

0%

2,0%

2,

0%

2,0%

2,

0%

2,1%

2,

1%

12

Gal

ícia

6,

1%

6,0%

6,

0%

6,0%

6,

0%

5,9%

5,

9%

5,8%

5,

8%

13

Mad

rid

16,4

%

16,4

%

16,1

%

16,1

%

16,0

%

16,0

%

16,2

%

16,3

%

16,4

%

14

Múr

cia

2,2%

2,

2%

2,3%

2,

3%

2,3%

2,

3%

2,3%

2,

4%

2,3%

15 N

avar

ra

1,5%

1,

5%

1,5%

1,

5%

1,5%

1,

5%

1,5%

1,

5%

1,5%

16 P

aís B

asc

5,8%

5,

8%

5,9%

5,

9%

5,8%

5,

8%

5,7%

5,

7%

5,7%

17 R

ioja

0,

7%

0,7%

0,

7%

0,7%

0,

8%

0,7%

0,

7%

0,7%

0,

7%

18

Ceu

ta

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

19 M

elill

a 0,

1%

0,1%

0,

1%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

E. E

span

yol

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les 9

i 0

4

QUAD

RE

A19.

Dis

trib

ució

per

cent

ual d

e la

ren

da p

rim

ària

en

pode

r de

com

pra

entr

e CC

AA


Libro 1.indb 107 6/3/05 14:38:00


108

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

14

,0%

14

,2%

14

,2%

14

,1%

14

,4%

14

,2%

14

,3%

14

,3%

14

,3%

2 A

ragó

3,

6%

3,6%

3,

5%

3,5%

3,

5%

3,5%

3,

4%

3,4%

3,

4%

3

Ast

úrie

s 2,

4%

2,4%

2,

4%

2,4%

2,

4%

2,4%

2,

3%

2,3%

2,

3%

4

Bal

ears

2,

2%

2,1%

2,

1%

2,1%

2,

3%

2,3%

2,

3%

2,2%

2,

2%

5

Can

àrie

s 4,

0%

4,0%

4,

1%

4,2%

4,

2%

4,0%

4,

0%

4,1%

4,

2%

6

Can

tàbr

ia

1,3%

1,

3%

1,3%

1,

2%

1,3%

1,

3%

1,3%

1,

3%

1,3%

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

4,3%

4,

2%

4,3%

4,

2%

4,3%

4,

2%

4,1%

4,

1%

4,1%

8 C

aste

lla i

Lle

ó 6,

9%

6,8%

6,

7%

6,7%

6,

7%

6,5%

6,

5%

6,4%

6,

5%

9

Cat

alun

ya

17,4

%

17,5

%

17,4

%

17,5

%

17,3

%

17,6

%

17,5

%

17,5

%

17,3

%

10

C. V

alen

cian

a 9,

8%

9,9%

9,

9%

9,7%

9,

8%

10,0

%

10,2

%

10,1

%

10,2

%

11

Ext

rem

adur

a 2,

1%

2,1%

2,

1%

2,1%

2,

2%

2,2%

2,

2%

2,2%

2,

2%

12

Gal

ícia

6,

2%

6,2%

6,

3%

6,3%

6,

4%

6,3%

6,

2%

6,1%

6,

1%

13

Mad

rid

15,2

%

15,0

%

14,8

%

14,9

%

14,5

%

14,8

%

14,9

%

15,3

%

15,4

%

14

Múr

cia

2,2%

2,

2%

2,4%

2,

4%

2,4%

2,

4%

2,4%

2,

4%

2,4%

15 N

avar

ra

1,5%

1,

6%

1,5%

1,

5%

1,5%

1,

5%

1,5%

1,

5%

1,5%

16 P

aís B

asc

5,7%

5,

8%

5,8%

5,

9%

5,8%

5,

8%

5,7%

5,

7%

5,6%

17 R

ioja

0,

7%

0,8%

0,

8%

0,8%

0,

8%

0,8%

0,

8%

0,8%

0,

7%

18

Ceu

ta

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

19 M

elill

a 0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

0,2%

0,

2%

E. E

span

yol

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

100,

0%

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

la 0

5

QUAD

RE

A20.

Dis

trib

ució

per

cent

ual d

e la

ren

da fa

mili

ar d

ispo

nibl

e en

pod

er d

e co

mpr

a en

tre

CCAA

Libro 1.indb 108 6/3/05 14:38:01

109

QUAD

RE

A21.

Ren

da p

rim

ària

per

hab

itan

t (E

. Esp

anyo

l=0

0)

1995

19

96

1997

19

98

1999

20

00

2001

20

02

2003

1 A

ndal

usia

73

,0

73,7

74

,5

73,7

73

,7

73,8

74

,8

75,5

75

,6

2

Ara

gó

118,

1 11

7,5

116,

3 11

7,0

116,

8 11

4,9

115,

0 11

4,8

117,

1

3 A

stúr

ies

82,6

81

,7

80,9

81

,4

82,2

80

,8

81,9

83

,7

84,7

4 B

alea

rs

120,

3 11

8,3

114,

5 11

6,4

120,

8 12

3,6

118,

8 11

6,5

114,

9

5 C

anàr

ies

91,4

90

,7

91,9

91

,1

91,2

88

,1

85,7

85

,2

85,2

6 C

antà

bria

94

,5

94,3

95

,2

93,4

93

,0

93,6

94

,7

95,0

96

,7

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

89

,0

88,4

88

,0

87,8

87

,6

86,4

84

,8

85,3

85

,6

8

Cas

tella

i L

leó

101,

3 10

1,0

100,

4 10

0,7

99,3

98

,3

97,2

99

,3

101,

3

9 C

atal

unya

11

9,0

119,

6 11

9,1

119,

9 11

9,0

119,

7 12

0,4

119,

1 11

7,2

10

C. V

alen

cian

a 96

,5

96,2

97

,3

97,0

98

,6

100,

5 10

1,8

99,7

98

,7

11

Ext

rem

adur

a 69

,1

68,6

68

,3

68,9

69

,4

70,6

70

,7

73,6

75

,1

12

Gal

ícia

83

,6

83,7

84

,1

84,5

85

,4

84,6

85

,1

85,5

86

,9

13

Mad

rid

133,

6 13

2,6

130,

5 12

9,9

128,

8 12

8,3

126,

0 12

5,6

124,

6

14 M

úrci

a 77

,6

77,9

80

,6

80,9

80

,5

81,3

78

,9

78,7

77

,8

15

Nav

arra

11

9,0

119,

1 11

8,6

117,

8 11

7,5

115,

7 11

4,4

114,

3 11

4,9

16

Paí

s Bas

c 11

2,5

114,

7 11

6,4

117,

0 11

7,0

117,

1 11

9,2

120,

3 12

2,2

17

Rio

ja

111,

8 11

1,8

114,

3 11

6,9

119,

5 11

8,0

115,

5 11

3,2

113,

3

18 C

euta

87

,5

83,0

81

,6

84,1

86

,5

84,7

86

,5

87,1

90

,2

19

Mel

illa

94,2

92

,2

90,1

94

,2

95,1

94

,8

94,6

97

,5

102,

1

E

. Esp

anyo

l 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

100,

0 10

0,0

Font

: FU

NCA

S (2

004)

, tau

les

i 9


Libro 1.indb 109 6/3/05 14:38:02


1 10

QUAD

RE

A22.

Pag

ar p

er r

enda

i re

bre

per p

obla

ció

ajus

tat a

una

sit

uaci

ó d

’equi

libri

pre

ssup

osta

ri e

n fu

nció

del

PIB

. 99

5

PA

GA

R P

ER

RE

ND

A I

RE

BR

E P

ER

PO

BL

AC

IÓ

DIF

ER

ÈN

CIA

AM

B S

ITU

AC

IÓ R

EA

L C

LA

SSIF

ICA

CIÓ

C

APA

CIT

AT

(+) /

NE

CE

SSIT

AT

(+

MIL

LO

RA

, - E

MP

ITJO

RA

ME

NT

)

(–

) FIN

AN

ÇA

ME

NT

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

1 A

ndal

usia

-9

.757

,1

-1.3

61

-15,

8%

4.56

5,5

637

7,4%

A

2 A

ragó

51

9,2

436

3,4%

-5

13,1

-4

31

-3,3

%

D

3

Ast

úrie

s -8

81,7

-8

08

-8,1

%

-358

,5

-329

-3

,3%

B

4 B

alea

rs

1.30

5,0

1.71

9 10

,8%

63

5,5

837

5,3%

E

5 C

anàr

ies

-14,

8 -9

-0

,1%

-2

.140

,0

-1.3

50

-11,

4%

B

6

Can

tàbr

ia

-252

,8

-478

-4

,5%

15

9,0

301

2,8%

A

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

-1.3

29,9

-7

80

-7,8

%

253,

3 14

9 1,

5%

A

8

Cas

tella

i L

leó

-508

,8

-202

-1

,8%

-1

.558

,7

-619

-5

,4%

B

9 C

atal

unya

6.

554,

0 1.

071

7,4%

-5

75,3

-9

4 -0

,7%

D

10 C

. Val

enci

ana

284,

9 72

0,

6%

449,

2 11

3 0,

9%

E

11

Ext

rem

adur

a -1

.710

,7

-1.5

98

-19,

9%

486,

4 45

4 5,

7%

A

12

Gal

ícia

-2

.828

,0

-1.0

31

-11,

0%

1.40

4,9

512

5,5%

A

13 M

adri

d 7.

380,

8 1.

465

9,6%

-8

08,3

-1

60

-1,0

%

D

14

Múr

cia

-962

,1

-881

-9

,0%

53

8,7

493

5,1%

A

15 N

avar

ra

668,

0 1.

274

8,6%

-7

03,3

-1

.341

-9

,0%

C

16 P

aís B

asc

1.40

6,9

668

5,0%

-8

91,3

-4

23

-3,2

%

D

17

Rio

ja

197,

3 74

5 5,

5%

-235

,7

-890

-6

,5%

C

18 C

euta

-5

1,9

-743

-7

,4%

-3

55,7

-5

.096

-5

0,6%

B

19 M

elill

a -1

8,3

-310

-2

,8%

-3

52,7

-5

.980

-5

3,8%

B

Libro 1.indb 110 6/3/05 14:38:03


1 1 1

CO

MU

NIT

AT

S A

H

auri

en d

’hav

er re

but m

és

And

alus

ia, C

antà

bria

, Cas

tella

- L

a M

anxa

, Ext

rem

adur

a, G

alíc

ia, M

úrci

a

AM

B N

EC

ESS

ITA

T

B

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t men

ys

Ast

úrie

s, C

anàr

ies,

Cas

tella

i L

leó,

Ceu

ta i

Mel

illa

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

C

H

auri

en d

’hav

er a

port

at

Nav

arra

, La

Rio

ja

CO

MU

NIT

AT

S

D

Hau

rien

d’h

aver

apo

rtat

més

A

ragó

, Cat

alun

ya, M

adri

d, P

aís B

asc

AM

B C

APA

CIT

AT

E

H

auri

en d

’hav

er a

port

at m

enys

B

alea

rs, C

. Val

enci

ana

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

F

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t --

--

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia i

FUN

CAS

(200

4), t

aule

s ,

08 i

53

Libro 1.indb 111 6/3/05 14:38:03


1 1 2

PA

GA

R P

ER

RE

ND

A I

RE

BR

E P

ER

PO

BL

AC

IÓ

DIF

ER

ÈN

CIA

AM

B S

ITU

AC

IÓ R

EA

L C

LA

SSIF

ICA

CIÓ

C

APA

CIT

AT

(+) /

NE

CE

SSIT

AT

(+

MIL

LO

RA

, - E

MP

ITJO

RA

ME

NT

)

(–

) FIN

AN

ÇA

ME

NT

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

1 A

ndal

usia

-9

.847

,0

-1.3

68

-14,

9%

4.48

8,2

624

6,8%

A

2 A

ragó

55

2,3

465

3,4%

-5

32,1

-4

48

-3,3

%

D

3

Ast

úrie

s -9

51,5

-8

75

-8,4

%

-380

,5

-350

-3

,4%

B

4 B

alea

rs

1.28

8,2

1.66

7 10

,0%

57

6,6

746

4,5%

E

5 C

anàr

ies

15,3

10

0,

1%

-2.2

60,1

-1

.410

-1

1,2%

C

6 C

antà

bria

-2

33,2

-4

42

-3,8

%

-12,

6 -2

4 -0

,2%

B

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

-1.3

65,9

-7

98

-7,5

%

286,

3 16

7 1,

6%

A

8

Cas

tella

i L

leó

-514

,8

-205

-1

,7%

-1

.440

,1

-574

-4

,8%

B

9 C

atal

unya

6.

726,

6 1.

095

7,2%

-5

89,6

-9

6 -0

,6%

D

10 C

. Val

enci

ana

157,

8 39

0,

3%

54,3

14

0,

1%

E

11

Ext

rem

adur

a -1

.733

,2

-1.6

21

-18,

9%

592,

8 55

4 6,

5%

A

12

Gal

ícia

-2

.791

,1

-1.0

20

-10,

1%

1.23

8,2

452

4,5%

A

13 M

adri

d 7.

393,

2 1.

463

9,0%

-1

06,4

-2

1 -0

,1%

D

14 M

úrci

a -1

.021

,9

-929

-9

,0%

52

5,6

478

4,6%

A

15 N

avar

ra

679,

1 1.

291

8,2%

-6

88,4

-1

.308

-8

,3%

C

16 P

aís B

asc

1.52

1,1

724

5,0%

-8

92,6

-4

25

-3,0

%

D

17

Rio

ja

205,

2 77

5 5,

3%

-247

,5

-935

-6

,4%

C

18 C

euta

-5

9,3

-840

-8

,0%

-3

01,6

-4

.278

-4

0,7%

B

19 M

elill

a -2

1,0

-353

-3

,0%

-3

10,5

-5

.228

-4

4,6%

B

QUAD

RE

A23.

Pag

ar p

er r

enda

i re

bre

per p

obla

ció

ajus

tat a

una

sit

uaci

ó d

’equi

libri

pre

ssup

osta

ri e

n fu

nció

del

PIB

. 99

6

Libro 1.indb 112 6/3/05 14:38:04


1 1 3

CO

MU

NIT

AT

S A

H

auri

en d

’hav

er re

but m

és

And

alus

ia, C

aste

lla -

La

Man

xa, E

xtre

mad

ura,

Gal

ícia

, Múr

cia

AM

B N

EC

ESS

ITA

T

B

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t men

ys

Ast

úrie

s, C

antà

bria

, Cas

tella

i L

leó,

Ceu

ta i

Mel

illa

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

C

H

auri

en d

’hav

er a

port

at

Can

àrie

s, N

avar

ra, L

a R

ioja

CO

MU

NIT

AT

S

D

Hau

rien

d’h

aver

apo

rtat

més

A

ragó

, Cat

alun

ya, M

adri

d, P

aís B

asc

AM

B C

APA

CIT

AT

E

H

auri

en d

’hav

er a

port

at m

enys

B

alea

rs, C

. Val

enci

ana

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

F

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t --

--

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia i

FUN

CAS

(200

4), t

aule

s ,

08 i

56

Libro 1.indb 113 6/3/05 14:38:05


1 14

QUAD

RE

A24.

Pag

ar p

er r

enda

i re

bre

per p

obla

ció

ajus

tat a

una

sit

uaci

ó d

’equi

libri

pre

ssup

osta

ri e

n fu

nció

del

PIB

. 99

7

PA

GA

R P

ER

RE

ND

A I

RE

BR

E P

ER

PO

BL

AC

IÓ

DIF

ER

ÈN

CIA

AM

B S

ITU

AC

IÓ R

EA

L C

LA

SSIF

ICA

CIÓ

C

APA

CIT

AT

(+) /

NE

CE

SSIT

AT

(+

MIL

LO

RA

, - E

MP

ITJO

RA

ME

NT

(–

) FIN

AN

ÇA

ME

NT

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

1 A

ndal

usia

-1

0.01

9,8

-1.3

86

-14,

0%

4.27

7,7

592

6,0%

A

2 A

ragó

47

3,0

398

2,7%

-4

04,8

-3

41

-2,3

%

D

3

Ast

úrie

s -1

.000

,9

-923

-8

,3%

-6

03,7

-5

57

-5,0

%

B

4

Bal

ears

1.

149,

6 1.

438

8,3%

73

4,2

918

5,3%

E

5 C

anàr

ies

36,2

22

0,

2%

-2.4

12,8

-1

.480

-1

0,9%

C

6 C

antà

bria

-2

24,5

-4

26

-3,4

%

22,7

43

0,

3%

A

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

-1

.461

,7

-852

-7

,6%

70

,7

41

0,4%

A

8 C

aste

lla i

Lle

ó -5

95,8

-2

39

-1,9

%

-1.9

51,3

-7

82

-6,1

%

B

9

Cat

alun

ya

6.64

4,0

1.07

5 6,

6%

421,

3 68

0,

4%

E

10

C. V

alen

cian

a 27

5,4

69

0,5%

46

3,5

115

0,8%

E

11 E

xtre

mad

ura

-1.7

89,4

-1

.675

-1

8,4%

52

5,6

492

5,4%

A

12 G

alíc

ia

-2.6

98,0

-9

88

-9,1

%

732,

9 26

8 2,

5%

A

13

Mad

rid

7.77

2,3

1.53

2 8,

8%

283,

2 56

0,

3%

E

14

Múr

cia

-997

,5

-897

-8

,1%

45

4,5

409

3,7%

A

15 N

avar

ra

708,

8 1.

342

7,9%

-6

62,5

-1

.254

-7

,4%

D

16 P

aís B

asc

1.58

9,6

758

4,9%

-1

.051

,1

-501

-3

,2%

D

17 R

ioja

23

2,7

881

5,6%

-2

68,3

-1

.016

-6

,4%

C

18 C

euta

-6

6,3

-923

-8

,3%

-3

18,8

-4

.435

-4

0,0%

B

19 M

elill

a -2

7,8

-460

-3

,7%

-3

13,0

-5

.167

-4

2,1%

B

Libro 1.indb 114 6/3/05 14:38:05


1 1 5

CO

MU

NIT

AT

S A

H

auri

en d

’hav

er re

but m

és

And

alus

ia, C

antà

bria

, Cas

tella

- L

a M

anxa

, Ext

rem

adur

a, G

alíc

ia, M

úrci

a

AM

B N

EC

ESS

ITA

T

B

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t men

ys

Ast

úrie

s, C

aste

lla i

Lle

ó, C

euta

i M

elill

a

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

C

H

auri

en d

’hav

er a

port

at

Can

àrie

s, L

a R

ioja

CO

MU

NIT

AT

S

D

Hau

rien

d’h

aver

apo

rtat

més

A

ragó

, Nav

arra

, Paí

s Bas

c

AM

B C

APA

CIT

AT

E

H

auri

en d

’hav

er a

port

at m

enys

B

alea

rs, C

atal

unya

, C. V

alen

cian

a, M

adri

d

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

F

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t --

--

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia i

FUN

CAS

(200

4), t

aule

s ,

08 i

59

PA

GA

R P

ER

RE

ND

A I

RE

BR

E P

ER

PO

BL

AC

IÓ

DIF

ER

ÈN

CIA

AM

B S

ITU

AC

IÓ R

EA

L C

LA

SSIF

ICA

CIÓ

C

APA

CIT

AT

(+) /

NE

CE

SSIT

AT

(+

MIL

LO

RA

, - E

MP

ITJO

RA

ME

NT

(–

) FIN

AN

ÇA

ME

NT

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

1 A

ndal

usia

-1

0.01

9,8

-1.3

86

-14,

0%

4.27

7,7

592

6,0%

A

2 A

ragó

47

3,0

398

2,7%

-4

04,8

-3

41

-2,3

%

D

3

Ast

úrie

s -1

.000

,9

-923

-8

,3%

-6

03,7

-5

57

-5,0

%

B

4

Bal

ears

1.

149,

6 1.

438

8,3%

73

4,2

918

5,3%

E

5 C

anàr

ies

36,2

22

0,

2%

-2.4

12,8

-1

.480

-1

0,9%

C

6 C

antà

bria

-2

24,5

-4

26

-3,4

%

22,7

43

0,

3%

A

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

-1

.461

,7

-852

-7

,6%

70

,7

41

0,4%

A

8 C

aste

lla i

Lle

ó -5

95,8

-2

39

-1,9

%

-1.9

51,3

-7

82

-6,1

%

B

9

Cat

alun

ya

6.64

4,0

1.07

5 6,

6%

421,

3 68

0,

4%

E

10

C. V

alen

cian

a 27

5,4

69

0,5%

46

3,5

115

0,8%

E

11 E

xtre

mad

ura

-1.7

89,4

-1

.675

-1

8,4%

52

5,6

492

5,4%

A

12 G

alíc

ia

-2.6

98,0

-9

88

-9,1

%

732,

9 26

8 2,

5%

A

13

Mad

rid

7.77

2,3

1.53

2 8,

8%

283,

2 56

0,

3%

E

14

Múr

cia

-997

,5

-897

-8

,1%

45

4,5

409

3,7%

A

15 N

avar

ra

708,

8 1.

342

7,9%

-6

62,5

-1

.254

-7

,4%

D

16 P

aís B

asc

1.58

9,6

758

4,9%

-1

.051

,1

-501

-3

,2%

D

17 R

ioja

23

2,7

881

5,6%

-2

68,3

-1

.016

-6

,4%

C

18 C

euta

-6

6,3

-923

-8

,3%

-3

18,8

-4

.435

-4

0,0%

B

19 M

elill

a -2

7,8

-460

-3

,7%

-3

13,0

-5

.167

-4

2,1%

B

Libro 1.indb 115 6/3/05 14:38:06


1 16

PA

GA

R P

ER

RE

ND

A I

RE

BR

E P

ER

PO

BL

AC

IÓ

DIF

ER

ÈN

CIA

AM

B S

ITU

AC

IÓ R

EA

L

CL

ASS

IFIC

AC

IÓ

C

APA

CIT

AT

(+) /

NE

CE

SSIT

AT

(+

MIL

LO

RA

, - E

MP

ITJO

RA

ME

NT

)

(–) F

INA

NÇ

AM

EN

T

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

1 A

ndal

usia

-1

0.81

0,9

-1.4

88

-14,

2%

4.31

9,5

594

5,7%

A

2 A

ragó

49

6,8

418

2,7%

-4

61,6

-3

88

-2,5

%

D

3

Ast

úrie

s -1

.045

,1

-967

-8

,2%

-5

30,3

-4

91

-4,1

%

B

4

Bal

ears

1.

289,

9 1.

589

8,5%

96

0,1

1.18

3 6,

4%

E

5

Can

àrie

s -4

5,7

-27

-0,2

%

-2.5

32,8

-1

.517

-1

0,6%

B

6 C

antà

bria

-2

82,6

-5

36

-4,1

%

175,

3 33

2 2,

6%

A

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

-1

.542

,4

-895

-7

,4%

6,

2 4

0,0%

A

8 C

aste

lla i

Lle

ó -5

13,1

-2

07

-1,5

%

-2.3

79,4

-9

59

-6,9

%

B

9

Cat

alun

ya

7.11

0,1

1.14

4 6,

6%

648,

1 10

4 0,

6%

E

10

C. V

alen

cian

a 11

8,8

29

0,2%

1.

110,

9 27

4 1,

9%

E

11

Ext

rem

adur

a -1

.859

,9

-1.7

40

-17,

7%

509,

6 47

7 4,

9%

A

12

Gal

ícia

-2

.729

,4

-1.0

00

-8,5

%

639,

4 23

4 2,

0%

A

13

Mad

rid

8.19

9,5

1.60

8 8,

6%

-98,

7 -1

9 -0

,1%

D

14 M

úrci

a -1

.076

,1

-956

-8

,1%

58

1,2

516

4,3%

A

15 N

avar

ra

729,

9 1.

371

7,6%

-6

76,0

-1

.269

-7

,0%

D

16 P

aís B

asc

1.76

9,4

844

5,1%

-1

.291

,8

-616

-3

,7%

D

17 R

ioja

27

0,4

1.02

6 6,

0%

-303

,1

-1.1

50

-6,7

%

C

18

Ceu

ta

-58,

9 -8

04

-6,5

%

-340

,8

-4.6

47

-37,

9%

B

19

Mel

illa

-20,

7 -3

33

-2,5

%

-335

,7

-5.4

01

-39,

9%

B

QUAD

RE

A25.

Pag

ar p

er r

enda

i re

bre

per p

obla

ció

ajus

tat a

una

sit

uaci

ó d

’equi

libri

pre

ssup

osta

ri e

n fu

nció

del

PIB

. 99

8

Libro 1.indb 116 6/3/05 14:38:07

1 17


CO

MU

NIT

AT

S A

H

auri

en d

’hav

er re

but m

és

And

alus

ia, C

antà

bria

, Cas

tella

- L

a M

anxa

, Ext

rem

adur

a, G

alíc

ia, M

úrci

a

AM

B N

EC

ESS

ITA

T

B

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t men

ys

Ast

úrie

s, C

anàr

ies,

Cas

tella

i L

leó,

Ceu

ta i

Mel

illa

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

C

H

auri

en d

’hav

er a

port

at

La

Rio

ja

CO

MU

NIT

AT

S

D

Hau

rien

d’h

aver

apo

rtat

més

A

ragó

, Mad

rid,

Nav

arra

, Paí

s Bas

c

AM

B C

APA

CIT

AT

E

H

auri

en d

’hav

er a

port

at m

enys

B

alea

rs, C

atal

unya

, C. V

alen

cian

a

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

F

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t --

--

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia i

FUN

CAS

(200

4), t

aule

s ,

08 i

62

Libro 1.indb 117 6/3/05 14:38:08


1 18

PA

GA

R P

ER

RE

ND

A I

RE

BR

E P

ER

PO

BL

AC

IÓ

DIF

ER

ÈN

CIA

AM

B S

ITU

AC

IÓ R

EA

L

C

LA

SSIF

ICA

CIÓ

C

APA

CIT

AT

(+) /

NE

CE

SSIT

AT

(+

MIL

LO

RA

, - E

MP

ITJO

RA

ME

NT

)

(–

) FIN

AN

ÇA

ME

NT

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

1 A

ndal

usia

-1

0.96

8,8

-1.5

00

-13,

2%

3.58

9,2

491

4,3%

A

2 A

ragó

54

9,0

460

2,8%

-5

25,5

-4

40

-2,6

%

D

3

Ast

úrie

s -1

.092

,4

-1.0

13

-8,0

%

-699

,0

-648

-5

,1%

B

4 B

alea

rs

1.48

9,7

1.78

8 8,

8%

1.00

9,4

1.21

2 6,

0%

E

5

Can

àrie

s -1

42,5

-8

4 -0

,5%

-2

.966

,7

-1.7

40

-11,

4%

B

6

Can

tàbr

ia

-260

,9

-493

-3

,5%

-2

7,4

-52

-0,4

%

B

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

-1

.591

,7

-920

-7

,1%

-2

06,6

-1

19

-0,9

%

B

8

Cas

tella

i L

leó

-608

,4

-246

-1

,7%

-2

.707

,2

-1.0

93

-7,4

%

B

9

Cat

alun

ya

7.06

6,7

1.12

2 6,

1%

1.91

1,0

303

1,6%

E

10 C

. Val

enci

ana

353,

6 87

0,

6%

1.25

7,1

308

2,0%

E

11 E

xtre

mad

ura

-1.9

05,7

-1

.780

-1

6,9%

16

8,2

157

1,5%

A

12 G

alíc

ia

-2.6

13,8

-9

58

-7,5

%

-109

,8

-40

-0,3

%

B

13

Mad

rid

8.12

5,2

1.58

0 8,

0%

1.67

0,8

325

1,6%

E

14 M

úrci

a -1

.154

,2

-1.0

11

-8,0

%

631,

5 55

3 4,

4%

A

15

Nav

arra

72

5,3

1.34

9 7,

0%

-748

,3

-1.3

92

-7,3

%

C

16

Paí

s Bas

c 1.

812,

3 86

4 4,

9%

-1.3

27,2

-6

33

-3,6

%

D

17

Rio

ja

295,

0 1.

116

6,0%

-2

65,5

-1

.005

-5

,4%

D

18 C

euta

-5

8,2

-783

-5

,9%

-3

28,2

-4

.413

-3

3,2%

B

19 M

elill

a -2

0,0

-316

-2

,2%

-3

25,6

-5

.135

-3

5,2%

B

QUAD

RE

A26.

Pag

ar p

er r

enda

i re

bre

per p

obla

ció

ajus

tat a

una

sit

uaci

ó d

’equi

libri

pre

ssup

osta

ri e

n fu

nció

del

PIB

. 99

9

Libro 1.indb 118 6/3/05 14:38:08


1 19

CO

MU

NIT

AT

S A

H

auri

en d

’hav

er re

but m

és

And

alus

ia, E

xtre

mad

ura,

Múr

cia

AM

B N

EC

ESS

ITA

T

B

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t men

ys

Ast

úrie

s, C

anàr

ies,

Can

tàbr

ia, C

aste

lla -

La

Man

xa, C

aste

lla i

Lle

ó

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

G

alíc

ia, C

euta

i M

elill

a

C

H

auri

en d

’hav

er a

port

at

Nav

arra

CO

MU

NIT

AT

S

D

Hau

rien

d’h

aver

apo

rtat

més

A

ragó

, Paí

s Bas

c, L

a R

ioja

AM

B C

APA

CIT

AT

E

H

auri

en d

’hav

er a

port

at m

enys

B

alea

rs, C

atal

unya

, C. V

alen

cian

a, M

adri

d

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

F

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t --

--

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia i

FUN

CAS

(200

4), t

aule

s ,

08 i

65

Libro 1.indb 119 6/3/05 14:38:09


1 20

PA

GA

R P

ER

RE

ND

A I

RE

BR

E P

ER

PO

BL

AC

IÓ

DIF

ER

ÈN

CIA

AM

B S

ITU

AC

IÓ R

EA

L

CL

ASS

IFIC

AC

IÓ

C

APA

CIT

AT

(+) /

NE

CE

SSIT

AT

(+

MIL

LO

RA

, - E

MP

ITJO

RA

ME

NT

)

(–

) FIN

AN

ÇA

ME

NT

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

1 A

ndal

usia

-1

1.51

4,5

-1.5

60

-12,

7%

4.29

2,2

582

4,7%

A

2 A

ragó

46

4,4

383

2,2%

-4

36,2

-3

60

-2,0

%

D

3

Ast

úrie

s -1

.140

,8

-1.0

56

-7,7

%

-587

,5

-544

-4

,0%

B

4 B

alea

rs

1.62

7,1

1.92

9 8,

8%

925,

3 1.

097

5,0%

E

5 C

anàr

ies

-524

,5

-300

-1

,9%

-2

.323

,0

-1.3

27

-8,4

%

B

6

Can

tàbr

ia

-237

,2

-446

-2

,9%

-5

3,1

-100

-0

,7%

B

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

-1.6

88,4

-9

70

-7,0

%

-155

,5

-89

-0,6

%

B

8

Cas

tella

i L

leó

-686

,7

-277

-1

,8%

-2

.976

,1

-1.1

99

-7,6

%

B

9

Cat

alun

ya

7.75

5,9

1.21

9 6,

1%

1.41

6,0

223

1,1%

E

10 C

. Val

enci

ana

436,

8 10

5 0,

6%

1.20

3,4

290

1,7%

E

11 E

xtre

mad

ura

-1.9

42,5

-1

.809

-1

5,6%

19

3,7

180

1,6%

A

12 G

alíc

ia

-2.9

44,3

-1

.074

-7

,9%

18

7,1

68

0,5%

A

13 M

adri

d 8.

641,

3 1.

649

7,8%

77

7,7

148

0,7%

E

14 M

úrci

a -1

.246

,5

-1.0

73

-7,9

%

639,

9 55

1 4,

1%

A

15

Nav

arra

81

3,3

1.48

8 7,

2%

-859

,9

-1.5

74

-7,6

%

C

16

Paí

s Bas

c 2.

004,

3 95

2 5,

0%

-1.4

44,9

-6

86

-3,6

%

D

17

Rio

ja

276,

1 1.

034

5,3%

-2

41,3

-9

03

-4,6

%

D

18

Ceu

ta

-65,

9 -8

72

-6,2

%

-274

,9

-3.6

40

-25,

7%

B

19

Mel

illa

-28,

2 -4

31

-2,8

%

-282

,8

-4.3

18

-28,

1%

B

QUAD

RE

A27.

Pag

ar p

er r

enda

i re

bre

per

pobl

ació

aju

stat

a u

na s

itua

ció

d’eq

uilib

ri p

ress

upos

tari

en

func

ió d

el P

IB. 2

000

Libro 1.indb 120 6/3/05 14:38:10


1 21

CO

MU

NIT

AT

S A

H

auri

en d

’hav

er re

but m

és

And

alus

ia, E

xtre

mad

ura,

Gal

ícia

, Múr

cia

AM

B N

EC

ESS

ITA

T

B

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t men

ys

Ast

úrie

s, C

anàr

ies,

Can

tàbr

ia, C

aste

lla -

La

Man

xa, C

aste

lla i

Lle

ó,

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

C

euta

, Mel

illa

C

H

auri

en d

’hav

er a

port

at

Nav

arra

CO

MU

NIT

AT

S

D

Hau

rien

d’h

aver

apo

rtat

més

A

ragó

, Paí

s Bas

c, L

a R

ioja

AM

B C

APA

CIT

AT

E

H

auri

en d

’hav

er a

port

at m

enys

B

alea

rs, C

atal

unya

, C. V

alen

cian

a, M

adri

d

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

F

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t --

--

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia i

FUN

CAS

(200

4), t

aule

s ,

08 i

68

Libro 1.indb 121 6/3/05 14:38:10


1 2 2

PA

GA

R P

ER

RE

ND

A I

RE

BR

E P

ER

PO

BL

AC

IÓ

DIF

ER

ÈN

CIA

AM

B S

ITU

AC

IÓ R

EA

L

C

LA

SSIF

ICA

CIÓ

C

APA

CIT

AT

(+) /

NE

CE

SSIT

AT

(+

MIL

LO

RA

, - E

MP

ITJO

RA

ME

NT

)

(–

) FIN

AN

ÇA

ME

NT

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

1 A

ndal

usia

-1

1.61

3,8

-1.5

61

-11,

9%

3.49

7,3

470

3,6%

A

2 A

ragó

51

9,4

430

2,3%

-4

59,3

-3

80

-2,0

%

D

3

Ast

úrie

s -1

.119

,7

-1.0

42

-7,2

%

-739

,2

-688

-4

,7%

B

4 B

alea

rs

1.45

0,9

1.61

6 7,

4%

1.38

6,0

1.54

4 7,

0%

E

5

Can

àrie

s -7

87,0

-4

35

-2,7

%

-2.4

10,1

-1

.332

-8

,2%

B

6 C

antà

bria

-2

32,0

-4

30

-2,6

%

-265

,5

-492

-3

,0%

B

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

-1.8

17,2

-1

.027

-7

,1%

-2

62,0

-1

48

-1,0

%

B

8

Cas

tella

i L

leó

-665

,7

-268

-1

,6%

-3

.867

,4

-1.5

60

-9,3

%

B

9

Cat

alun

ya

8.14

9,8

1.26

7 6,

0%

2.13

6,8

332

1,6%

E

10 C

. Val

enci

ana

409,

9 96

0,

5%

1.62

4,4

381

2,2%

E

11 E

xtre

mad

ura

-1.9

91,9

-1

.856

-1

5,1%

19

,8

18

0,2%

A

12 G

alíc

ia

-2.9

15,5

-1

.066

-7

,4%

-1

12,1

-4

1 -0

,3%

B

13 M

adri

d 8.

654,

3 1.

588

7,3%

2.

113,

5 38

8 1,

8%

E

14

Múr

cia

-1.4

44,9

-1

.195

-8

,5%

75

4,1

624

4,4%

A

15 N

avar

ra

807,

5 1.

434

6,7%

-8

31,3

-1

.477

-6

,9%

C

16 P

aís B

asc

2.41

9,4

1.14

9 5,

6%

-1.7

12,8

-8

14

-3,9

%

D

17

Rio

ja

277,

0 1.

004

5,0%

-2

58,8

-9

38

-4,6

%

D

18

Ceu

ta

-62,

4 -8

19

-5,4

%

-277

,5

-3.6

46

-24,

1%

B

19

Mel

illa

-38,

1 -5

52

-3,5

%

-335

,7

-4.8

65

-30,

6%

B

QUAD

RE

A28.

Pag

ar p

er r

enda

i re

bre

per p

obla

ció

ajus

tat a

una

sit

uaci

ó d

’equi

libri

pre

ssup

osta

ri e

n fu

nció

del

PIB

. 200

Libro 1.indb 122 6/3/05 14:38:11


1 23

CO

MU

NIT

AT

S A

H

auri

en d

’hav

er re

but m

és

And

alus

ia, E

xtre

mad

ura,

Múr

cia

AM

B N

EC

ESS

ITA

T

B

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t men

ys

Ast

úrie

s, C

anàr

ies,

Can

tàbr

ia, C

aste

lla -

La

Man

xa, C

aste

lla i

Lle

ó,

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

Gal

ícia

, Ceu

ta, M

elill

a

C

H

auri

en d

’hav

er a

port

at

Nav

arra

CO

MU

NIT

AT

S

D

Hau

rien

d’h

aver

apo

rtat

més

A

ragó

, Paí

s Bas

c, L

a R

ioja

AM

B C

APA

CIT

AT

E

H

auri

en d

’hav

er a

port

at m

enys

B

alea

rs, C

atal

unya

, C. V

alen

cian

a, M

adri

d

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

F

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t --

--

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia i

FUN

CAS

(200

4), t

aule

s ,

08 i

7

Libro 1.indb 123 6/3/05 14:38:12


1 24

PA

GA

R P

ER

RE

ND

A I

RE

BR

E P

ER

PO

BL

AC

IÓ

DIF

ER

ÈN

CIA

AM

B S

ITU

AC

IÓ R

EA

L

C

LA

SSIF

ICA

CIÓ

C

APA

CIT

AT

(+) /

NE

CE

SSIT

AT

(+

MIL

LO

RA

, - E

MP

ITJO

RA

ME

NT

)

(–

) FIN

AN

ÇA

ME

NT

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

1 A

ndal

usia

-1

2.05

4,7

-1.5

98

-11,

6%

4.10

1,0

544

3,9%

A

2 A

ragó

54

6,3

446

2,3%

-4

38,3

-3

58

-1,8

%

D

3

Ast

úrie

s -1

.086

,8

-1.0

11

-6,6

%

-676

,0

-629

-4

,1%

B

4 B

alea

rs

1.26

4,1

1.35

6 6,

2%

2.03

3,3

2.18

1 9,

9%

E

5

Can

àrie

s -1

.088

,3

-582

-3

,5%

-2

.462

,6

-1.3

17

-7,9

%

B

6

Can

tàbr

ia

-240

,9

-441

-2

,6%

-2

74,3

-5

02

-3,0

%

B

7

Cas

tella

- L

a M

anxa

-1

.953

,7

-1.0

86

-7,1

%

-117

,9

-66

-0,4

%

B

8

Cas

tella

i L

leó

-451

,5

-182

-1

,0%

-4

.320

,1

-1.7

39

-9,8

%

B

9

Cat

alun

ya

8.40

3,3

1.27

2 5,

9%

2.19

5,7

332

1,5%

E

10 C

. Val

enci

ana

141,

1 32

0,

2%

2.09

9,3

477

2,6%

E

11 E

xtre

mad

ura

-1.9

68,4

-1

.834

-1

4,0%

66

,4

62

0,5%

A

12 G

alíc

ia

-2.8

81,8

-1

.050

-6

,9%

-5

4,2

-20

-0,1

%

B

13

Mad

rid

9.19

7,9

1.63

6 7,

2%

760,

1 13

5 0,

6%

E

14

Múr

cia

-1.5

91,9

-1

.275

-8

,7%

92

5,1

741

5,0%

A

15 N

avar

ra

842,

0 1.

467

6,6%

-9

10,9

-1

.587

-7

,1%

C

16 P

aís B

asc

2.74

5,2

1.30

1 6,

0%

-1.9

21,6

-9

11

-4,2

%

D

17

Rio

ja

263,

8 92

7 4,

5%

-271

,7

-955

-4

,6%

C

18 C

euta

-5

3,2

-704

-4

,3%

-3

49,1

-4

.621

-2

8,4%

B

19 M

elill

a -3

2,4

-471

-2

,8%

-3

84,1

-5

.582

-3

3,0%

B

QUAD

RE

A29.

Pag

ar p

er r

enda

i re

bre

per

pobl

ació

aju

stat

a u

na s

itua

ció

d’eq

uilib

ri p

ress

upos

tari

en

func

ió d

el P

IB. 2

002

Libro 1.indb 124 6/3/05 14:38:13


1 25

CO

MU

NIT

AT

S A

H

auri

en d

’hav

er re

but m

és

And

alus

ia, E

xtre

mad

ura,

Múr

cia

AM

B N

EC

ESS

ITA

T

B

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t men

ys

Ast

úrie

s, C

anàr

ies,

Can

tàbr

ia, C

aste

lla -

La

Man

xa, C

aste

lla i

Lle

ó,

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

G

alíc

ia, C

euta

, Mel

illa

C

H

auri

en d

’hav

er a

port

at

Nav

arra

, La

Rio

ja

CO

MU

NIT

AT

S

D

Hau

rien

d’h

aver

apo

rtat

més

A

ragó

, Paí

s Bas

c

AM

B C

APA

CIT

AT

E

H

auri

en d

’hav

er a

port

at m

enys

B

alea

rs, C

atal

unya

, C. V

alen

cian

a, M

adri

d

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

F

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t --

--

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia i

FUN

CAS

(200

4), t

aule

s ,

08 i

74

Libro 1.indb 125 6/3/05 14:38:13


1 26

PA

GA

R P

ER

RE

ND

A I

RE

BR

E P

ER

PO

BL

AC

IÓ

DIF

ER

ÈN

CIA

AM

B S

ITU

AC

IÓ R

EA

L

CL

ASS

IDIF

ICA

CIÓ

C

APA

CIT

AT

(+) /

NE

CE

SSIT

AT

(+

MIL

LO

RA

, - E

MP

ITJO

RA

ME

NT

)

(–

) FIN

AN

ÇA

ME

NT

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

VO

LUM

P

ER

HA

BIT

AN

T

% P

IB

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

(mili

ons e

uros

) (e

uros

)

1 A

ndal

usia

-1

2.75

4,8

-1.6

63

-11,

7%

2.61

2,8

341

2,4%

A

2 A

ragó

71

3,8

577

2,8%

-8

26,7

-6

69

-3,3

%

C

3

Ast

úrie

s -1

.048

,6

-975

-6

,0%

-1

.701

,2

-1.5

81

-9,8

%

B

4

Bal

ears

1.

230,

1 1.

278

5,7%

1.

857,

2 1.

929

8,6%

E

5 C

anàr

ies

-1.2

09,2

-6

29

-3,7

%

-2.4

78,0

-1

.289

-7

,5%

B

6 C

antà

bria

-2

02,9

-3

67

-2,1

%

-505

,7

-914

-5

,1%

B

7 C

aste

lla -

La

Man

xa

-2.0

34,9

-1

.112

-7

,0%

-6

52,0

-3

56

-2,3

%

B

8

Cas

tella

i L

leó

-217

,2

-87

-0,5

%

-4.7

88,6

-1

.921

-1

0,3%

B

9 C

atal

unya

8.

421,

7 1.

239

5,5%

5.

320,

5 78

3 3,

5%

E

10

C. V

alen

cian

a -1

84,5

-4

1 -0

,2%

1.

517,

8 33

4 1,

8%

F

11 E

xtre

mad

ura

-1.9

35,9

-1

.802

-1

3,0%

-6

00,0

-5

58

-4,0

%

B

12

Gal

ícia

-2

.737

,6

-992

-6

,2%

-1

.500

,3

-544

-3

,4%

B

13 M

adri

d 9.

472,

1 1.

629

7,0%

4.

401,

2 75

7 3,

2%

E

14

Múr

cia

-1.7

78,2

-1

.378

-9

,1%

72

4,5

561

3,7%

A

15 N

avar

ra

908,

9 1.

560

6,7%

-9

22,9

-1

.584

-6

,8%

C

16 P

aís B

asc

3.13

6,5

1.48

4 6,

5%

-1.5

68,7

-7

42

-3,2

%

D

17

Rio

ja

275,

3 94

8 4,

4%

-249

,1

-857

-4

,0%

D

18 C

euta

-3

9,1

-525

-3

,0%

-2

81,4

-3

.777

-2

1,7%

B

19 M

elill

a -1

5,8

-232

-1

,3%

-3

59,5

-5

.278

-2

8,9%

B

QUAD

RE

A30.

Pag

ar p

er r

enda

i r

ebre

per

pob

laci

ó aj

usta

t a

una

situ

ació

d’eq

uilib

ri p

ress

upos

tari

en

func

ió d

el P

IB.

2003

Libro 1.indb 126 6/3/05 14:38:14


1 27

CO

MU

NIT

AT

S A

H

auri

en d

’hav

er re

but m

és

And

alus

ia, M

úrci

a

AM

B N

EC

ESS

ITA

T

B

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t men

ys

Ast

úrie

s, C

anàr

ies,

Can

tàbr

ia, C

aste

lla -

La

Man

xa, C

aste

lla i

Lle

ó,

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

E

xtre

mad

ura,

Gal

ícia

, Ceu

ta i

Mel

illa

C

H

auri

en d

’hav

er a

port

at

Ara

gó, N

avar

ra

CO

MU

NIT

AT

S

D

Hau

rien

d’h

aver

apo

rtat

més

P

aís B

asc,

La

Rio

ja

AM

B C

APA

CIT

AT

E

H

auri

en d

’hav

er a

port

at m

enys

B

alea

rs, C

atal

unya

, Mad

rid

DE

FIN

AN

ÇA

ME

NT

F

Hau

rien

d’h

aver

rebu

t C

omun

itat

Val

enci

ana

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia i

FUN

CAS

(200

4), t

aule

s ,

08 i

77

Libro 1.indb 127 6/3/05 14:38:15

libro 1.indb 2 6/3/05 14:36:04 - fundació josep irla...posicions relatives en renda per càpita...

Documents