Organització dels centres amb o sense democràcia

oLa democràcia com a valor fonamental de l’educació

Peter MossThomas Coram Research Unit

Institut d’Educació de la Universitat de LondresPeter.moss@ioe.ac.uk

“La democràcia ha de renéixer amb cada generació, i l’educació n’és la llevadora” (John Dewey)

“La democràcia és la base de preescolar… totes les activitats de preescolar es duen a terme d’acord amb valors fonamentals de la democràcia” (currículum preescolar a Suècia, 1998)

“L’estat democràtic té la responsabilitat d’educar tots els nens en els valors de la democràcia” (40ena Escola d’Estiu de Rosa Sensat, 2005)

Temes

La democràcia ha de ser un valor i una pràctica fonamental en l’educació

Per què? L’estat on vivim

Per què? El fracàs del neoliberalisme – el centre sense democràcia

Per què? La necessitat de renovar i repolititzar la pràctica i les polítiques educatives

Com? Possibilitats de reorganització del centre (escola) amb democràcia

L’estat on vivim4 qüestions que prenen impuls

1. Diversitat: gent, identitats, perspectives2. Interconnectivitat i desterritorialització: les

fronteres perden importància, conseqüències imprevisibles (com l’economia, les finances i l’escalfament global, el crim organitzat, la comunicació electrònica...)1 i 2 – nous riscs, però també noves oportunitats

3. Pobresa i desigualtat: milions de morts, la gent no prospera: “els problemes de salut i socials són més comuns als països on hi ha més desigualtats econòmiques” (Wilkinson i Pickett, 2009)

L’estat on vivim4. Supervivència• Proliferació de les armes nuclears• Degradació ambiental• Escassetat de recursos: “L’any 2030 el món

afrontarà ‘la tempesta perfecta’ de problemes” (principal assessor científic del Regne Unit)

• Escalfament global: “les pujades de la temperatura d’1ºC, com passa ara, ja és catastròfic”

2007 – El rellotge del Judici Final (Butlletí dels Científics

Atòmics) ja marca 23.55 minuts

L’estat on vivim L’era del neoliberalisme…

• Competència – tot està comercialitzat• Tria individual – tots som consumidors• Relacions contractuals – tot és producte• Desigualtats – afavoreixen la competència• Hiper-individualisme – subjectes autònoms• Social i políticeconòmic i gerencial• Recel de la política pública i democràtica

mercats, negocis privats, directius, experts

L’estat on vivim …i neoconservadorisme

‘És evident que en països com els EUA o el Regne Unit hi ha cada cop més autoritarisme… (un neoconservadorisme) que consisteix exclusivament en una agenda neoliberal de l’elit del govern, un recel de la democràcia i el manteniment de les llibertats de mercat. Però s’allunya dels principis del pur neoliberalisme i reforma les pràctiques neoliberals en dos aspectes fonamentals: en primer lloc, la cerca de l’ordre com a resposta al caos dels interessos individuals; i en segon lloc, la cerca d’una moralitat arrogant com a nexe social per garantir la seguretat de la classe política davant de perills interns i externs (David Harvey)

Fracàs dels neoliberals i neoconservadors

No han pogut donar resposta a 4 qüestionsDiversitat: hiperindividualisme, el subjecte

autònom + molta regulacióInterconnectivitat: més competència i relacions de

mercatDesigualtat: valor positiu + molta regulació per

controlar-ne les conseqüènciesSupervivència: (mite de) mercats autocorrectius;

creixement per un consumisme basat en les novetats

Prosperitat sense creixement“Ja no podem concebre un món on les coses

funcionin perquè sí. Però i un món on nou mil milions de persones aspirin a la prosperitat que es viu als països de l’OCDE? Necessitaríem que l’economia es multipliqués per 15 de cara l’any 2050... Necessitem urgentment desenvolupar una economia més forta i sostenible que no només prediqui per un creixement incessant del consumisme... La prosperitat sense creixement ja no és una utopia, sinó una necessitat financera i ecològica” (Professor Tim Jackson, Comissari d’economia de la Comissió de Desenvolupament Sostenible del Regne Unit)

Fracàs dels neoliberals i neoconservadors

Fracàs en l’oferta d’una educació rellevant • L’educació com a producte de consum –

mercats, privatització, competència• L’educació com a inversió – molt regulada • L’educació per a una mà d’obra flexible;

aprendre com a reproducció i representació• L’educació com a pràctica tècnica, econòmica i

gerencial

Retòrica de l’elecció i la pràctica d’una alta regulació

Elecció i alta regulacióEl cas d’Anglaterra

Elecció…• ‘Llars d’infants’ i ‘parvularis’: estratègia de

mercat i competència entre proveïdors• ‘Llars d’infants’ (0-5): 80% de l’oferta per part de

empreses lucratives; exigència de subvencions; els ajuntaments tenen el deure legal de regular el mercat

• ‘Parvularis’ (3-5): principalment escoles, però tots reben ajudes si compleixen amb els requisitsaugmentar la competència

Elecció i alta regulacióEl cas d’Anglaterra

…alta regulació• Currículum de 0-6 detallat (160 pàgines)• 69 objectius d’aprenentatge infantil (+5

resultats globals per a tots els serveis)• Règim d’avaluació nacional • Règim d’inspecció nacional (Ofsted)• Formació basada en la competència,

segons uns estàndards definits a nivell nacional

Un centre sense democràcia

• El nen és un objecte a tenir cura i normalitzar i un reproductor de coneixement

• L’escola és un recinte on s’apliquen les ‘tecnologies humanes’ per obtenir resultats predeterminats (normes); negoci que ven un producte a consumidors-pares

• El professor és un tècnic que aplica les tecnologies humanes

El neoliberalisme i el neoconservadorisme ofereix idees i pràctiques educatives:

• Antiquades• Tècniques• Divisives• Repressives• Irrellevants per l’estat on vivim i sense

esperança de futurNecessitem renovar i repolititzar l’educació

en base a la democràcia, com a valor fonamental

Necessitat de renovar i repolititzar l’educació

“En una societat democràtica, la finalitat de l’educació no es dóna per fet, sinó que és un tema de debat i deliberació constant... La situació actual a Occident dificulta el debat democràtic sobre la finalitat de l’educació... Cal reconèixer que l’educació és una pràctica moral, i no una pràctica tècnica” (Gerd Biersta)

Necessitat de renovar i repolititzar l’educació

Cal reconèixer que:• L’educació és un tema i una pràctica política i

ètica• Hi ha valors i perspectives plurals, “dimensió de

l’antagonisme inherent en les relacions humanes” - no hi ha la resposta correcta, la solució tècnica o la millor pràctica provada

• Importància de temes claus i valors fonamentals

Necessitat de renovar i repolititzar l’educacióTemes clau?

• Què hem de fer per sobreviure?

• Com podem prosperar sense desigualtat i creixement?

• Quina és la finalitat de l’educació?

• Què significa ‘aprendre’ i ‘coneixement’?

• Quina imatge tenim del nen, el professor i l’escola?

Necessitat de renovar i repolititzar l’educació

Valors fonamentals?• Responsabilitat i cura• Solidaritat i col·laboració• Experimentació i recerca• Pluralitat i la concepció de l’Altre• Justícia social• Democràcia

NB. Significats discutibles

La democràcia és un valor fonamental en l’educació

• A tots nivells, incloent-hi les polítiques democràtiques que reconeixen la diversitat i les múltiples perspectives, creant espais per a la deliberació, el diàleg i l’experimentació

• En el centre/escola: la democràcia és un estil de vida i de relació, no una assignatura…

Possibilitats de democràcia en el centre/escola

John Dewey diu que la democràcia és“Principalment un mode de convivència lligat a la

cultura i les relacions socials del nostre dia a dia”

“Una forma de vida personal controlada no només per la fe en la naturalesa humana en general, sinó per la fe en la capacitat humana per fer raonaments intel·ligents i actuar si les condicions són propícies”

Possibilitats de democràcia en el centre/escola

1. Presa de decisions: finalitats, pràctiques, ambients... que inclouen els nens i els adults

“Tots els afectats per les institucions socials heu de poder intervenir en la seva producció i gestió” (John Dewey)

p.e. Enfocament de mosaic, eines multimetòdiques per afavorir la participació dels nens… En el projecte ‘Living Spaces’ els nens van col·laborar amb els arquitectes per dissenyar els nous centres (Clark et al., 2005)

Possibilitats de democràcia en el centre/escola

2. Producció : co-construcció de coneixements, valors, identitats... L’aprenentatge democràtic amb la ‘pedagogia del saber escoltar’“Atrofiarem el potencial del menor si formulem

amb antelació fins on pot arribar” (Carlina Rinaldi)

3. Avaluació: mitjançant mètodes participatius; deliberació sobre les proves i el seu significat... documentació pedagògica

Possibilitats de democràcia en el centre/escola

4. Experimentació… consisteix en innovar, ja sigui en pensaments, en coneixement, en serveis o en un producte tangible. Expressa la voluntat d’inventar, pensar de forma diferent, imaginar i provar noves formes de fer les coses, anar més enllà del que ja tenim... Com la democràcia, representa una forma de vida i de relacionar-se oberta espacialment (sense tancament), mentalment (acceptant tot allò inesperat) i de cor (valorant la diferència) (Peter Moss)

‘Experimentació democràtica’

“L’oferta de serveis públics ha de ser una pràctica col·lectiva innovadora… que ja no es pot donar segons la nostra concepció actual de l’eficiència i la producció per la transmissió mecànica d’innovació des de dalt. Només es pot donar a través de l’organització d’una pràctica experimental col·lectiva des de baix

La democràcia no és un terreny més per a la innovació institucional que defenso, sinó que és el terreny més important de tots” (Roberto Unger)

Possibilitats de democràcia en el centre/escola

‘Imatges’ de democràcia:• El nen és un infant ric, amb centenars de llenguatges, un

ciutadà de ple dret• L’escola és una responsabilitat col·lectiva, un espai

públic, un punt de trobada de ciutadans joves i adults, un taller col·laboratiu ple de possibilitats

• El professor és un investigador que experimenta, un professional de la democràcia que ofereix la seva pròpia “lectura del món”, però la seva funció és “ressaltar que hi ha altres lectures del món” que poden estar en contradicció amb la seva (Paulo Freire)

Un taller col·laboratiu ple de possibilitats

• Aprenentatge• Recerca• Experimentació• Suport a la solidaritat• Inclusió• Preservació de la diversitat• Desenvolupament econòmic• Promoció de la igualtat i els drets• Pràctica democràtica• ???????????????????????

Possibilitats per a la democràcia a l’escola infantil

• Temps de democràcia on participin tots els ciutadans de totes les edats

• Suport a la democràcia -- cada nivell ha de donar suport als altres nivells

• Recerca de la democràcia – ciutadans que investiguen, amb una funció cultural (“oferir una forma diferent d’entendre i imaginar la nostra realitat social”), estudis de casos crítics

Tenim una opció (col·lectiva)

“Qualsevol visió sobre l’educació que es prengui seriosament la democràcia ha d’estar en contradicció amb les reformes educatives que propugnen el llenguatge i els valors del mercat i tracten l’educació com un producte de compra i consum…La ‘llibertat d’elecció’ és un principi fonamental per determinar les polítiques educatives [però] el concepte d’elecció no només es refereix als drets dels individus per aconseguir els seus interessos en un mercat competitiu... En una democràcia, els individus no només expressen les seves preferències personals, sinó que fan eleccions públiques i col·lectives a favor del bé comú de la societat” (Wilfred Carr i Anthony Hartnett)

Biersta, G. (2007) ‘Why “What Works” won’t work, Educational Theory, 57(1)

Carr, W. and Hartnett, A. (1996) Education and the Struggle for Democracy. Buckingham: Open University Press

Clark, A., Kjorholt, A.T. and Moss, P. (2005) Beyond Listening: Children’s perspectives on early childhood services. Bristol: Policy Press

Harvey, D. (2005) A Brief History of Neoliberalism. Oxford, UK: Oxford University Press

Jackson, T. (2009) Prosperity without growth? London: Sustainable Development Commission

Moss, P. (2007) Bringing politics into the nursery. http://www.bernardvanleer.org/news/2007/bringing_politics_into_the_nursery

Moss, P. (2008) Early Childhood Education: Markets and Democratic Experimentalism, http://www.bertelsmann-stiftung.de/bst/de/media/xcms_bst_dms_24015__2.pdf

Rinaldi, C. (2006) In Dialogue with Reggio Emilia. London: Routledge

Rosa Sensat (2005) Por una nueva educación pública. Unger, R.M. (2005) What should the Left propose? London:

Verso Wilkinson, R. and Pickett, K. (2009) The Spirit Level: Why

more equal societies almost always do better. London: Allen Lane